#114 - La Rambla del 28/2/2022

Pares totes, ràdio d'esper, Sintonitzes, ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just, Durant l'8.1. Ràdio d'esper, Durant l'8.1. Ràdio d'esper, Durant l'8.1. Bona tarda, Sant Just. Pasen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui dilluns, 28 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'esper. Estàs sintonitzant el 98.1 FM a la Mírida Municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora, què tenim, ve d'aquí i fins a les 6 passarà a l'Arnau Consul de que el llibre té amb l'espai de novetats i recomanacions editorials. Sempre ens porta llibres per fer una lectura aquests dies. També tindrem la Secció de Promoció Econòmica amb la Raquel López que ens porta notícies del món empresarial, ofertes d'ocupació i novetats de comerç, sempre amb la visió a nivell comarcal, la versió bregat i també de Sant Just. Després, a segona hora de la rambla, a partir de les 6 i 10, farem la predicció del temps amb el Carles Rius. Tot seguit, seguirem amb una de les entrevistes del món de l'esport local Sant Justenc. Avui trucarem a l'ajudit porcel, que és una de les encarregades, també secretària i professora de la Ípica Sol Solet. I com no acabarem el programa parlant amb en Joan Targarona, cuiner, del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just, per parlar de gastronomia i alimentació. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Vinga, us deixo amb aquest tema, es diu música ligera i és d'anamena. Vinga, us deixo amb aquest tema, es diu música ligera i és d'anamena. A hacernos adultos sería un crescendo de un violil etal. El tambor anuncio mal temporal y perdemos la armonía. Ponme algo de música ligera, porque me siento ausente que sea ligerísima. Palabras y más misterios y alegres solo un poco. Ponme algo de música ligera, este silencio inquietante. Parezca parles de poco de dolor, que nos hará entre los dos pero queremos si bastase un concierto o una simple calción. Para ver una flor nacer entre tanta ruina Dios vería que cal más un poco este temporal aunque de nada valdría. Ponme algo de música ligera, porque me siento ausente que sea ligerísima. Palabras y más misterios y alegres solo un poco. Ponme algo de música ligera, este silencio inquietante. Parezca parles de poco de dolor, que nos hará entre los dos y no. La música de fondo de los supermercados, la canta, tu vecina de la cola del paro, l'escucha el mil i hurista la gente. Es como ese martillo dentro de tu cabeza. Entrar en tu pensamiento sin darte apenas cuenta que es lo que estás haciendo en esta fiesta de mierda y piensa que se escapa tu vida llenos de indiferencia no pensamos en nadie. Ponme algo de música ligera, ponme algo de música ligera, ponme algo de música ligera, ponme algo de música ligera, ponme algo de música ligera, porque me siento ausente que sea ligerísima. Palabras y más misterios y alegres solo un poco. Ponme algo de música ligera, este silencio inquietante. Parezca parles de poco de dolor, que nos hará entre los dos y no. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria, que porta molt al sector de les cures. Ara passem a fer els dies internacionals i les afamèrides de avui, 28 de febrer. Avui és el dia mundial de les malalties minoritàries. L'objectiu del dia, promocut per l'Organització Europea de Malalties Minoritàries, és conèixer les malalties rares i posicionar-les com una prioritat social i sanitària. Amb la campanya europea, l'EMA diu RARE IS MANY, RARE IS STRONG, RARE IS PROUD. És un lema amb la voluntat de destacar la importància de la resilència i l'esperit de comunitat en front a aquestes malalties que afecten a 300 milions de persones reu del món. Hi ha una web, malaltiesminoritàries.org, on s'explica totes les avaniments, conferències, que hi ha, en motiu de la jornada, el dia mundial de les malalties minoritàries a Catalunya. A dades de grans trets, sabem que hi ha més de 7.000 malalties minoritàries, que afecten a 5 de cada 10.000 persones. Hi ha 400.000 catalans i catalanes afectades en malalties minoritàries. El voltant del 80% d'aquestes malalties són d'origen genètic. També sabem que poden afectar entre el 3 i el 4% dels 9 nats, i que són malalties greus i sobretot són malalties cròniques. En motiu del dia mundial de les malalties minoritàries, la Comissió Gestora d'aquesta diada organitza la 15ª edició avui, dilluns 28 de febrer. Per exemple, es fa un acte al Caixaforum, a la vinguda en Francesc Ferreguàrdia, de Barcelona. I ho hem dit, eh? El demà, des d'Europa, per aquesta 15ª edició, és Rare Is Many, Rare Is Strong, Rare Is Proud. Doncs hem dit, en el qual es posa aquest accent en la importància de ser resilient i tenir aquest esperit de comunitat per donar-les a conèixer. A Catalunya, traduït d'aquest lema, seria Junts fem pinya per posar, en valor, la necessitat de fer accions formatives i divulgatives per afavorir una societat més inclusiva i empàtica. I també per donar eines a les persones afectades i també al seu entorn de cara, que estiguin informades i que participin cada cop més en la presa de decisions, en matèries d'ètica, també de recerca i d'accés als medicaments. Doncs això avui al matí s'ha inaugurat aquest dia amb una taula... bueno, inaugurant, seguida també de diferents testimonis, tres veus, un any més, que traslladen les dificultats que tenen i les necessitats del dia a dia de les persones que diuen afectades per una malaltia minoritària i també per les seves famílies. La primera sessió d'aquest dematí, el Caixaforum, ha estat dedicada a la recerca de malalties minoritàries on s'han presentat quatre dels projectes que es van finançar a la Marató de TV3 de l'any 2019. Marató, que recordem, es va dedicar a les malalties minoritàries. Bé, doncs, ja ho sabem, avui és aquest dia mundial. I ara passem també a les afamèrides cosetes que van succeir del dia com avui, els deveniments. Doncs bé, ens col·loquem l'any 1862 perquè el Teatre de l'Àpera de París es va estrenar l'Ereïn de Sava, una d'úpera en cinc actes de Charles Gunott. Uns anyets més tard, el 1922, Egipte va obtenir el dia com avui, 28 de febrer, la independència del Regne Unit. El 1953, a Cambridge, es va produir un descobriment molt, molt important. Ni més ni menys que James Watson i Watson i Francis Crick, és a dir, els coneguts Watson i Crick, van anunciar el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al laboratori Cavendish. I uns quants anyets més tard, en 1980, Andalusia es va celebrar el referèndum en què se resultaria més tard en l'estructura d'autonomia d'Andalusia. Avui també fan anys unes contes persones. Alguns fan anys, gestant mortes, és el cas de Michel de Montany, pensador polític francès del reneixement. Va néixer el 1533 a Perigot, a Occitània. Uns anyets més tard, el 1861, a Barcelona, naixia Clotilde Sardam, una artista compositora i activista, també per millorar les condicions de les dones. També va néixer el 1939 a New York, Leon Cooper, físic nord-americà, premi Nobel, també de física. El 1939 a la Xina va néixer Daniel Chizui, físic nord-americà, d'origen xines, també premi Nobel. I el 1970 a San Francisco va néixer Daniel Hander, escriptor. Al igual que hi ha naixements, també hi ha morts. El 28 de febrer va morir l'any 1911 a Florencia i de Batxini va ser pedagoga, escriptora i periodista italiana. 5 anyets més tard, a Londres, també moria Henry James, novel·lista nord-americà. El 1981 a Santa Mònica va morir Virginia Houston, actriu cinematogràfica estadounidenca. 5 any més tard, el 1986, un 28 de febrer Estucolm, va morir, bé, el van assassinar Olaf Palm, primer ministre a Suec. Va néixer el 1927 i va morir el 1986. El 2003 a Anglaterra va morir Sílvia Agnes Sofia Tait, una bioquímica, també endocrinòloga anglès, que va descobrir l'Hormona Aldosterona. El 2004 a un anyet després, a Madrid, va morir Carmen Laforet, escriptora catalana en castellà, bona guda, per exemple, per el seu llibre Nada. També el 2011 a uns anyets més tard, a Santa Maria, a Califòrnia, va morir Jane Rassa, actriu estadounidenca, i el 2015 a Istanbul va morir Yassar Kemal, escriptor turc Premi Internacional de Catalunya l'any 1996. I'll never be with you. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Ràdio d'Esber 98.0 FM. Ja ho tens. Dilluns al rock. El programa amb la música que no troba a cap amizora, i és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock. Amenguant sota la borda, i l'Enrico Roscos s'atoca. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esber. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De Dilluns a dipendres de 10 a 1, en directe, a Ràdio d'Esber. Ràdio d'Esber. Vinga, va, que tenim ja l'Ernau cònsul de la llibreria que el llibre té d'aquí de Sant Just, de dins de l'Estudi, o l'Ernau, que tal. Bona tarda. Molt bona tarda, com anem? Bé, dilluns, tarda... Últim dia de febrer. Últim dia de febrer, tens raó, 28 de febrer. Sí, sí, jo. Setmana de carnestoltes, encara? Encara, fins a quan? Fins i mecres, no? Fins i mecres de cendra, haurem d'enterrar la sardina, aquestes coses que marquen les tradicions, i aleshores 40 dies d'abstinència, de juny, no menja carn, no ho sé quantes coses. Bueno, ja vam aprofitar el dijous gras, no? Sí, sí, clar, teoricament s'ha aprofitat aquesta setmana per agafar forces, i aleshores, clar, està 40 dies, eh... Això. Mare meva. T'he demanat perdó, continuament. Però... Aquesta és la literatura que ens va fer Valer, l'església catòlica, des de fa dos mil anys, eh, aquí. És un gran mite, el mite va al costat d'una sèrie de tradicions, i les tradicions, doncs ara cada escull, s'han anat transformant, i això que jo explico, dius, bueno, no, però això ja, aquí ho fa. Probablement trobaríem molt poca gent, en el cas d'en aquest país, però fins no fa massa, i ell, realment, l'aquareixmer, en 40 dies, realment importants, per exemple, jo sé encara que els convents de monges i, suposo, alguns monges, si és més de clausura, en queden pocs, però n'hi ha aquests 40 dies de... No reben visites. Realment, ja, tancament, per preparar el que és la Pasco i la resolució. Ahà, però són 40 dies que segur que no... Comencem avui i acabem d'aquí a Pasco, eh? Que no paren de llegir, això... Suposo que no implica, eh? La lectura i pregària, bé, exacte, exactament, no sé què hi deu fer per llegir, no? Però, bueno, va, passem a la literatura actual, però, just avui, us havia portat un llibre. D'aquests que de vegades us dic, no?, perquè els llibreters tenim la sort de que podem llegir els llibres abans que surti perquè les editorials, a vegades, ens les envien com als periodistes, a dir, bueno, perquè així és el dia que surten ja em poden util·li alguna cosa, si no... Aquesta setmana, primera de març, doncs, o l'última de febrer i primera de març, clar, és una altra setmana aquesta d'allau de Neuetats, que ja van preparar en Sant Jordi, portem 15 dies ben veixis, i, doncs, clar, aquesta setmana obrirem moltes caixes de títols que haurem vist pel catàleg, que en algun moment els vam triar, alguns potser fa moltes, no?, i poc a poc, doncs, t'aniràs intentant saber de què va cadascun, que és que... Però, per exemple, un dels llibres que sortirà, perquè és novetat del 2 de març, per tant, a partir de demà, surt, no crec que... no demà, de dimecres, arriba a les llibreries, o el dia 2 surt de l'editorial, i el dia 2 arriba a les llibreries. En tot cas, a llarg d'aquesta setmana, Arbre de l'Oblid de Nancy Houston, un llibre així amb una porta de vermella, que em pots comprovar de l'altre editorial, que és una grafia molt característica, que és un arbre vermell, un paisatge així com dibuixat a mà, i que la veritat és que ens van enviar fa un mes i em va atrapar, que es diu, és que comença, es diu, bueno, va, però demo, i crec que sent un llibre cortet, ja veus que ara anirà a les pàgines que deixis, 220, per tant, és un llibre d'aquests, que no fa gruix, no fa... Però, a canvi, t'explica un munt de coses i realment agafa, gràcies per filar molt bé alguns personatges, la història de mig segle XX i d'immigració als Estats Units i dels Estats Units cap al món. És molt curiós, es diu, insisteixo, arbre de l'Oblid, l'autora de Nancy Houston, que és una autora canadenca, canadenca, però no del que vec, per tant, de llengua inglesa materna, però que es va traslladar a viure a França i que tota la seva obra l'ha fet en francès, per tant, l'original és arbre de l'Oblid, i de fet, bé, el que ens parla, m'agrada, dius, bueno, aleshores serà una cosa així entre què és a França, no, no, els protagonistes són una gent de Nova York, una parella de Nova York, de fet, elles de Nova York, i la novel·la comença a Ugadugu. Obrim telèfons a veure qui sap situar Ugadugu al món. A mi això m'ho dius i ho situo al Brasil o... No, Ugadugu és la capital de Burkina Faso, per tant, ens anem a l'Àfrica, per tant, el metge de la protagonista, que és la Xaina, el marit de la protagonista és metge, i arriben tots dos amb missió humanitària. Ella no tens ben clar què és, però, bueno, comença a fer un diari, de les seves impressions, la primera vegada que va a Àfrica, el marit ja està acostumat, hi ha anat molts cops, i el que és curiós d'aquell llibre és que, aleshores, en comptes de seguir les peripècies que et s'atabren de seguida, hi ha una gent que arriba aquí, missió humanitària, un país com molt pobre, però amb molts contrastos de seguideus que hi ha una zona molt rica, el que fas és explicar-te la història d'ells dos abans d'arribar fins aquí, per la història d'ells molt en darrere, sobretot de la Xaina, que de seguida veuràs que hi ha alguna cosa que no t'acaba d'equadrar, perquè no tens ben clar si és negre, si no ho és, i, aleshores, el que fas és explicar-te la història dels pares de la Xaina, i fins i tot dels avis de la Xaina. Caram, si que van darrere, això. Van darrere, però, clar, dius, home, si t'obretens ventalls, com s'ho fa, per exemple, amb 220 pàgines, realment, i poca... omplito les expectatives, i la gràcia és perquè amb capítols molt curts, que sempre van situats en lloc, nom del lloc on passa, i any, per exemple, naixua en 1970, naixua és un poble de petit, a l'interior dels Estats Units, a la provincia de Nova York, o Manhattan en 1940, que això ja et va situant, i llavors sempre són capítols molt curts, d'alguna cosa que passa, per exemple, la Xaina anant amb una manifestació a Manhattan l'any no sé quin, i llavors veus que té una sèrie d'amics, i per un parell de referències que fa, ja saps que, ui, aquest que parla era el pare, que em parla d'anterior, i diu que ja no hi és, ah, vol dir que el pare és a morir. O sigui, et retrata, és molt àbil fer això, justament, retratar en petits moments que són significatius, perquè la manifestació en concret no són una manifestació que vol, per tant, està situant el personatge en un moment important, però sobretot li serveix per veure com va avançar aquesta història. Ja parlo, de fet, de la Xaina, que és aquesta noia que veus arribar a Ogadugu, per primera vegada, duen bastants capítols la PERS, perquè sobte se'n va al 1945, i parla del Pabel, i de la, no recordo com es diu, Lili Rous, crec, de la seva mare, potser o... Al principi, clar, no saps ben bé, veus que són xecs, veus que van parlant, i al primer capítol dius, doncs, tots xecs que han arribat al Bronx, i que fugin, i que clarament, home, si han arribat aquí, és que venen la Segona Guerra Mundial, deuen ser jueus, sí, efectivament, acabaràs veient que són jueus, i acabaràs veient que no són els pares sinó els avis de la Xaina, que és aquest personatge que dius, per veure, Pabel i Lili Rous, són, a més a més, els escrius, són rosets, amb els uns llaus, i penses, i la Xaina, que hi facis, no ho explicarem, tot té un significat, però la gràcia és aquesta, a partir d'uns personatges molt ventriats i absolutament creïbles, aquest arbre de l'oblit, t'explica la història d'uns que arriben a Àfrica, per primera vegada, i ell acabarà realment veient que està buscant les seves arrels, tot i que no hi ha anat, això, ha anat a acompanyar el marit, que és un metge humanitari, que està participant amb una ONG, amb una sèrie de tasques, i per ell, xoc és brutal, i enllà es refén això, doncs té uns avis que et van fugir de l'holocaust, van arribar al bronx, de l'altra banda, en canvi, són uns, més aviat, uns americans de Socarrel, diguéssim, per dir-ho així, si és que hi ha americans de Socarrel, però no ho sé, que li dic, potser sí, i que, en fi, doncs és la història del pare de la Xaina, com es coneixen, bé... Perquè la família del company de la Xaina, te'n parla? Se'n diu molt poca cosa, alguna cosa se'n diu, però sempre amb el present. De seguida t'adones, que he fet la protagonista Zella, que, a més de tant en tant, algun capítol comença i està escrit amb lletres majúscules, i és la pista de dir-hi, aquest és el diari de la Xaina a Ogadogú, vull dir, aquest és el present, ella veient-les el que passa en aquest país, i què hi fa, i per què li contraste tant per a la vegada el trobe com familiar, i bé, la veritat és que és una sorpresa, perquè podria ser, amb tot aquest desplegament de personatges, èpoques, temes que s'ociden tots aquests èpoques, podria ser un novel·lon d'aquests 500 pàgines, i que solta els hem llegit, i tira ball, i en canvi no, té la gràcia de capítols molt curts, i que, a més a més, cada capítol et salta d'època, i et deixi mig penjat, allò del Pàbel i el no sé què, que s'han instal·lat al Bronx, i tal, vale molt bé, i a la següent, doncs, saltes 20 anys, i estàs amb la Xaina, començarà la universitat, i no la Xaina, la mare, per exemple. I dius, oi, però això no ho sé molt per de dades, dius, no, té la gràcia que no, perquè cadascun funciona com un petit conte, que clar, després vas enllaçant, perquè aquests personatges te'ls vas trobar més endavant, i per tant, amb una mena de puzzle, però que té tota una arquitectura molt ben feta, la veritat és que enganxi molt i t'expliqui moltes històries en poc temps. Jo crec que aquesta és la gran gràcia d'aquest llibre, l'Arbre de l'Oblid, que crec que es recomanaré moltíssim, a tota aquesta gent que li agradi allò, s'agafa familiar, però que no sigui un tot xot, i que això, que t'expliqui moltes coses, amb una narrativa més d'això, molt americana, que et fa recordar Franzen, fil de Rotetblau, vaja, tingueu-lo en compte. I aquesta setmana, reneu, tenim alguna cita, se va intentant aquí, troba... Aquesta setmana res canseu. Descanseu, és que la setmana passada ja vau tenir força d'activitat. La setmana passada tenia molta activitat, aquesta setmana tenim el Club de Lectura, d'aquell llibre que ja vaig parlar, l'especte d'Alexander Wolff, aquell cavall que marxava per la plana, i que hi havia dos que un maten l'altre, i al cap d'un temps algú troba un conte escrit, sobre aquell capítol que ell havia viscut, estan sols al mig de l'Esteba Rusa. Tot allò, doncs, en parlarem al Club de Lectura de la Teneu. Molt bé. Però és això, que té una activitat tancada, i en tot cas, la setmana que ve, és possible que us pugui anunciar una activitat sorpresa, un bon ostrac a l'agenda. Un bon ostrac a l'agenda, més de més, molt, molt fort. D'aquests potents, que ja sé que la gent començarà a trucar, reservant entrades per la llibreria, perquè sí, perquè és el que hi ha. És el que hi ha. Per ser que és la campanya de presentacions d'aquest llibre en concret, l'han d'engegar aquesta setmana, per tant, no em voldria avançar a l'editorial. Llavors ens quedem a l'espera. Ens quedem a l'espera, perquè això sí, serà dimecres o dijous, per tant jo podré venir dilluns i anir. La bomba és... Buf! Amb valoració, amb la mateixa l'ort, va anar com la ceda, no? Magnífic, l'horita és que molt bé, ella s'explica de conya. La novel·la, més a més, parlant, i rellegint la pròpia paraula... Algo que no vaig dir quan em vaig parlar és que recordo molt... Podria recordar Casablanca, per tots aquells, perquè és això, una història d'una gent a Algèria, no pas al Maroc, però que regenten una sastreria, però que es fan molt amics del propietari d'un gran cafè, i, clar, és una Algèria que viu la guerra Europa, l'ha viscut i arribem a tots els refugiats, entre els quals joveus. Per tant, tot aquell ambient, crec que s'explica molt bé, si es diu que és un ambient com el de Casablanca, no és que el protagonista no és l'amo del cafè, el ric, i el seu pianista negre, sinó en aquest cas, els sastres, on es van a vestir la gent del cafè, gent important, i bé, en fi, un ambient d'espies, també, preciós. I la festa de dijous de Caral Carré, què tal? És el carrer, vam acabar menjant botifarra d'ou, que un mil foc, perquè era dijous gras, com tu l'has dit, i la veritat és que la gent va acabar encantada, perquè teníem la sort que just aquella setmana havia sortit l'últim llibre del carrer, ens havia arribat el dia abans a la llibreria, a la nostra i a la de tota. Per tant, va ser la primera presentació oficial d'un llibre que era la ciutat de les dames de Cristina de Pisant, un llibre que s'hauria de tenir molt en compte de cada setmana que ve que serà el dia de la dona treballadora. Fantàstic, sí. És un clàssic, és el primer, ells han posat una faixa, si és una mica cridenera, que ho entenc, els hi perdona. El primer no és no de la història. El primer no és no, perquè realment és una dona del segle XV que explica com això, com pot ser que les dones ens pintin totes les maldats, i a més a més les homes vagin dir en les barbaritats que nosaltres ens agraden que ens violin i que ens maltractin, i dius, no, tot això no és cert. Tot això va barrejant-ho amb la història del seu marit i com ell s'hi ha de plantar. Algú que evidentment ser una dona al segle XV és difícilíssim poder fer això, però en canvi serà la primera escritura que es guanyarà la vida, perquè evidentment el marit ja te'n pots anar, on tot cas ella marxarà, això no hauria tan fàcil el segle XV, però la història és aquesta, i es guanyarà la vida escrivint. Una dona al segle XV és deliciosa, el llibre, és dur, però és molt, molt necessari. I per desgràcia llegeixes frases que dius, 600 anys després això encara és vàlid. I com va dir l'Antònia Carrepons, que és medievalista, per tant se sabia el llibre, els mil meravelles, a banda de ser editora, clar, ella havia explicat a la universitat molts anys això. La literatura del segle XV era professora de tot això, de literatura del segle XV, i per això va explicar que un dels propòsits de l'editorial és recuperar aquests clàssics mediàvals que ens poden semblar molt lluny anys, que són absolutament vàlids avui en dia. És que amb 600 anys hi ha moltes coses que no han canviat. Per tant, si de cara a setmana que ve voleu fer un regal, allò de dir, va, ens posem el traje feminista, que ens l'hauríem de posar sempre, però si algú necessita posar-lo, sapigueu que aquest és el llibre que hauríeu d'apuntar. Doncs ens quedem amb això, Ernau. Ens anotem aquests títols, i a més a més hem de presentar-nos avui. No vingueu avui a buscar-lo. Els dijous, eh?, ens has dit?Para assegurar posem dijous, sí. Vale, fantàstic. Doncs que vagi bé que acabis a Tani, bona tarda, Ernau. I ho veieu a altres?Adéu. Però pels camins tranquils hi ha poca poesia. Petit trosset de cel en aquesta terra trista. Tu ets la meva trista zapreferida. Alguna nit, quan calla la ciutat, sortim volant per sobre les taulades. Un desitge agafen fora i no miris avall, sigues el vent. Portem a dins encara els somnis d'aquells nens que buscaven espirates pels estals. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? No, no. No, no. No, no. No, no. No. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana si teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Gràcies. Bona tarda, Núria. Esperant notícies pel que fa comers, emprenadoria, tot aquest món. Si et sembla comencem per ocupació amb la part d'ofertes, la setmana passada vam comentar un bon grapat d'ofertes que, si te'n recordes, estaven caracteritzades per una contractació indefinida. La majoria, excepte una o dues, s'està definit. Aquesta setmana el volum ha baixat una miqueta, encara tenim algunes obertes de les que havíem comentat en l'anterior programa, però ara s'hi afegixen dues noves ofertes. La primera d'elles és una oferta en la qual es busca a un jardiner o jardinera amb experiència prèvia. Sofaré un contracte temporal amb possibilitat de prorrogar i és per treballar 40 hores setmanals. I després tenim una altra oferta, que és de promotor comercial de llibres per un editorial, llibres de text, i la feina està situada a Barcelona, en aquest cas. Precisament l'altre dia ens plantejaves el dubte, si gestionem també ofertes externes del municipi, doncs mira, aquest cas és un exemple. És a dir, és per un editorial que està a Barcelona. Aquí s'ofereix un contracte temporal a jornada completa. Una mica els requisits per poder aspirar aquesta oferta serien disposada a bones habilitats comunicatives, capacitat de treballar aquí, iniciativa i autonomia, perquè és una tasca molt comercial. I després també s'exigeix un nivell d'informàtica, mig, a nivell d'usuaris, i coneixements en model, que és una plataforma educativa. I llavors, com que està vinculat a un tema de llibres de text, doncs també és votant i coneixements en model. És a dir, és una feina realment per comercial. Sí. Molt bé. Seria tan incites amb centres educatius, establint els clients, bàsicament. Clar. Molt bé, doncs tenim aquestes dues, i hem dit, eh, de moment contracte temporal, una d'elles la de jardinaria amb possibilitat de pròrroga. Molt bé, això pel que fa a les ofertes d'aquesta setmana. Què més tenim pel que fa ocupació? Doncs ara ja està disponible el nou calendari de formació per a la Cerca de Feina, per aquest any 2022, que l'altre dia deia, mira, està a punt de sortir. Ara ja està publicat a la web de promoció econòmica. Recordem que aquests tallers són subvencionats, per tant, són gratuïts per la persona que hi assisteixi, i estan organitzats en col·laboració amb els ajuntaments de Sant Joan d'Espi, Sant Feliu de Llobregat, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Mm-hm. Llavors, bé, aquest any la modalitat dels tallers serà prioritàriament en format presencial, tot i que hi haurà alguna cápsula que també s'haurà de manera online. I, bueno, el calendari el trobaré disponible a les darreres notícies de la web de promoció econòmica, i ja voleu donar-hi un cop d'ull. Llavors, bé, com les anteriors, bé, com l'any anterior, hi ha diferents temàtiques, llavors, estan dirigits a persones inscrites en les diferents borses de treball municipal. Alguns d'aquests tallers, doncs, aborden aspectes com ara, per exemple, millorar el perfil a InfoJobs, que és una cosa molt específica, no?, i que té molta sortida, definir, per exemple, l'objectiu professional. Altres tallers estan caracteritzats per unes metodologies molt pràctiques innovadores, per exemple, el mètode Mericondo, aplicat a la cerca de feina, o bé el joc dels minijós, que aquest no és tan conegut, és un tema més d'automotivació, emocional, etcètera, però és molt divertit, és molt entratingut. I llavors, amb aquestes metodologies, al final l'objectiu sempre és el mateix, és intentar trobar feina, però sempre professionalitzant-nos amb els nous, amb les novetats que sempre van variant en la cerca de feina, llavors, bé, aquests aspectes, incideixent d'una manera directa i indirecta, en aquesta manera, pues, més creativa i més productiva de trobar feina. Després hi haurien, per últim, tallers d'altra tipologia, amb un caire com més aviat motivacional, com, per exemple, el taller que es titula Si la vida et dona llimones, fes llimonada. Aquest tallers fa, sempre anualment, sempre hi ha algun dels tres ajuntaments, ja sigui bé Sant Feliu, Sant Joan o Sant Just, que sempre l'organitza, perquè les persones, al principi, amb aquest títol, no s'ha d'anixar a apuntar-se. Clar, a vegades. Però després, quan hi van, em volem més. Diguem que la persona que fa la formadora és una coach molt motivacional. Molt bé. Veig aquí, m'he descart la web de promoció econòmica per veure el calendari, i sí, la veritat és que ja estan totes pràcticament són presencials, menjo un parell veig, i la primera ja comença el 30 de març, que és presencial a l'Ajuntament de Sant Joan d'Espi, i l'última, ja també, el 29 i 30 de novembre, estan totes aquí posadetes en ordre, i mira, a veure, aquesta de la llimonada es fa als dies 5, 6 i 7 d'abril a l'Ajuntament de Sant Feliu, per exemple. Així que, si la gent sent curiositat, perquè qui pot apuntar si requelen aquestes capsules? Doncs van enfocats per persones que estiguin buscant feina, indiferentment de si ja la tenen o no, podria ser que algú tingui feina, però vulgui fer un canvi, no? Llavors, cadascuna de les capsules té un objectiu, llavors potser una són més a nivell d'usuari d'ofimàtica, que és potser per millorar unes habilitats en concret d'una aplicació per buscar feina, i en altres que són més aviat motivacionals, o ve algunes fins i tot més aviat d'orientació, perquè potser no hem trobat encara una idea tenint per buscar feina, doncs una mica ens ajuda. I en funció de què poseu les temàtiques dels diferents corsets o de les formacions en què, en funció de què va, com sorgeixen, la gent que ho demana? Doncs mira, sempre es tenen en compte el test de valoració que s'han anat emplanant durant l'any anterior, i llavors, clar, totes les persones participants, una vegada que han participat en alguna formació, voluntàriament, poden dir quines formacions es podrien afegir, i si la formació a la qual han assistit, la voldrien recomanar perquè algú l'ha fet. Llavors, això ja seria un primer indicador. Un segon indicador és que hi ha un llibret que la Diputació de Barcelona anualment publica, és un recull d'activitats, i llavors, totes aquelles activitats que entren dintre del recull entren, em sembla, que són una de cada 10 propostes que s'arriba a la Diputació, que és com un marge molt petitet. Llavors, es veu que les que, al final, entren en aquest recull, són de molta qualitat. Llavors, també el segon indicador que tenim en compte, totes les que estan aquí són d'aquest recull. Doncs això ja tenim publicat aquest calendari de formació per la cerca de feina per aquest 2022. I ara, no sé si tenim alguna altra notícia a més d'ocupació. Sí, per últim, el tema d'ocupació tenim una notícia en concret de nous plans d'ocupació. Llavors, la setmana passada, l'Ajuntament va iniciar la col·laboració amb el Consell Comarcal per una nova ocupació anomenada Formació i Treball. És un programa que ja existeix des de fa anys, que té diferents línies. Llavors, la setmana passada es va contractar una persona aturada de llarga durada, i s'ha dit que portava més d'un any sense trobar feina. I, en aquest cas, la persona portava molts anys, no era només un any, eren molts anys, i s'ha contractat com administratiu durant un any. Això s'ha contractat a l'Ajuntament de Sant Just? S'ha contractat al Consell Comarcal i prestarà col·laboració a l'Ajuntament de Sant Just. Llavors, aquest programa està caracteritzat perquè hi ha un alt volum d'hora de formació. Per això estic formació i treball, combina la formació i la feina. Ara, a l'inici, la persona durant uns mesos anirà dos dies a la setmana a fer formació. Formació de diferents tipus, però sobretot formació administrativa. Llavors, a part de la formació, també té un alt volum d'hora d'orientació, perquè el Consell Comarcal aporta a un orientador que fa el seguiment als diferents ajuntaments en el qual participen a treball d'informació. I properament, es dura a terme la selecció d'un nou pla d'ocupació, que també està al marc d'aquest mateix programa, el programa de treball i formació, per què es contractaran dues persones també administratives. En tots dos casos, els contractes estan finançats pel SOC i el Consell Comarcal del Baix Jobregat. Això pel que fa hi ha aquests nous plans i no sé si també tenim cosetes d'emperadoria i empresa. Sí, en concret, d'emperadoria i empresa ja s'ha iniciat la formació tant per crear empresa com per millorar la teva empresa, i, bueno, voldríem comentar les dues primeres, que ara vindran als pròxims dies. La primera d'elles es dura a terme el dia 2 de març de 9.30 a 12.30. És una sessió informativa on l'any per aprofundir en la llei d'igualtat de gènere i explicar les obligacions que tenen les empreses per aplicar aquesta llei. És a dir, el 2 de març, que és aquest dimecres, per matí amb aquesta sessió. Sí, és online i, la veritat, és interessant veure la part pràctica, per veure com, al final, es pot implementar una llei que ha afectat a totes les empreses. I després, el dia 8 de març de 9.30 a 1.30, s'iniciarà la formació de càlegs de bones pràctiques per sobreviure els primers anys de vida de l'empresa. I, llavors, aquesta cápsula és molt interessant per aquelles empreses que siguin de recent creació i de com a màxim fins a 5 anys de vida, com a màxim. Perquè una vegada que ja s'ha superat aquest període, segurament, el que s'expliqui al curs ja ho sabran. Llavors, totes aquelles que tenen fins a 5 anys de vida poden assistir-hi, perquè es tracta d'un decàleg. Són 10 indicadors que es van analitzant un per un i tenen una incidència directa en l'èxit de l'empresa. Llavors, una mica per si t'arren alguns. La inversió inicial, el concepte de fons de maniobra, l'obtenció de beneficis, etcètera. Val, és a dir, aquest decàleg per a aquestes empreses que fa poquet, que s'hagin creat, perquè per tenir una pista també per poder seguir endavant amb el seu propòsit. Aquestes dues formacions empresariales que les tenim ja ben a prop, una recordem el dos de març i l'altra el dia 8. Sí, i després tenim altres jornades d'interès que no estan organitzades directament pel servei de promoció econòmica, però que són d'especial rellevància per la qual cosa voldríem fer difusió. Al dia 4 de març, a les 9.30, en format presencial, el Citi Lab de Córneia de Llobregat i també en format virtual, i a les dues modalitats, es realitzarà la presentació del kit digital. Llavors, aquesta jornada serà presentada pel senyor Albert Martínez de la Cambra, el director general de Red.es, del Ministeri d'Afreça Econòmica i Transformació Digital. És molt interessant, perquè es tractaran també tota la temàtica dels fons europeus destinats a Pimes i persones autònomes per implementar solucions digitals. Si alguna empresa, sobretot empreses petites, que vulguin saber què és el kit digital, que el sufareix i com demanar aquest tipus d'ajut, i d'altres ajuts vinculats a això, perquè volen, per exemple, implementar una nova web, o volen aprofitar la xarxa socials s'utilitzant unes estratègies comercials més professionals. Doncs tot això entrarà. Llavors, aquí tindran la manera de veure com s'accedeix aquest tipus d'ajut i si els interessa o no, si els encaixa. Jornada per conèixer què és aquest kit digital, i, a més a més, amb el director general de ret punès, que entenc que és, no sé si deu ser alguna plataforma, o deu ser alguna... Sí, és a nivell estatal, a nivell espanyol, és una plataforma aquella, que també es farà una explicació al dia de la jornada. Molt bé. Llavors, simplement per poder concretar una miqueta més, els imports dels bons van des dels dos fins als 12.000 euros segons la mida de l'empresa, els 12.000 fins als 12.000. Interessant. I hem parlat d'ocupació, també hem parlat d'empreneuria i empresa, i ara ens falta la branca del comerç, Raquel. Sí, en aquest cas tenim tres notícies de comerç. La primera d'elles està relacionada amb el mercat ambulant del Masvier. Llavors, el mercat ambulant es farà una actuació per commemorar el dia 8 de març, que ja queda res. I d'intre d'aquest acte es dura terme una activitat en la qual hi haurà un moral infantil, que els nens podran venir, els nens i nenes per poder pintar, i llavors hi haurà un artista que ho estarà dinamitzant. I després també hi haurà un punt de repartiment de mocadors de color lila, que seran gratuïts. El típic mocador, no?, per penjar el vacó, per posar-se el dia 8, etcètera. Fantàstic, això serà el 17 de dia 5, que és el dia que hi ha el mercat ambulant al Masvier. Sí, i llavors en relació amb el mercat ambulant, que encara no estava tancat i de fet encara no ho està, hi ha un nom que és el més sonat de moment, és com el que va guanyar en posicions. Sí, el que va guanyar en posicions, sí. Que és el mercat de la Júlia. Júlia i, al principi, i és el nom provisional, però de moment sí que hi ha aquesta opció, i comenten que la campanya de votació encara continua, per tant, si alguna persona té una idea, però potser no és aquest nom, o sí és aquest, no?, i el vol votar, doncs encara ho pot fer, tant a través del punt que hi ha el mateix mercat ambulant, els dissabtes, com a través de l'associació de Bainz, del Masvier, com a través de la web de l'Ajuntament. Doncs, avancem amb aquest tema del mercat, perquè ja feia mesos que estaven allà esperant a veure quin nom surt, a veure quin nom, sempre de moment que s'apunta aquest. Tenim alguna altra noticieta de comerç. Sí, recentment s'ha repartit un document aclaratori de la regidoria de comerç sobre el tancament del Sant Just Market, d'agut a l'anul·lectivitat que ha tingut en els darrers 6 mesos. El Sant Just Market recordem que és aquell portal web en el qual diferents comerços de Sant Just podien obrir com la seva botiga on-line, el seu comerç electrònic. Doncs s'ha decidit que es tanca. I després d'aquest tancament de Sant Just Market, no sé si també ens queda alguna altra notícia. Sí, per últim dic que s'han repartit 2.000 tiquets d'aparcament de 30 minuts per la zona blava, perquè les associacions les distribueixin entre els comerços que hi vulguin participar. Això està bé per la clientela, els clients que puguin aparcar amb aquests tiquets, si hi han d'anar els petits comerços de vegades s'està deixant el cotxe en un punt en l'altre i es fa complicat. Doncs que hi ha això. En repartit d'aquests tiquets, quants? 2.000. Doncs després de comentar aquestes notícies de comerç, fent referència al nom del mercat de Mas Lluís i també a aquestes activitats que es faran el dia 5, també parlem del tancament d'aquesta plataforma, de comerç on-line, Sant Just Market i d'aquest repartiment dels 2.000 tiquets d'aparcament de mitjureta per la zona blava. No sé si tanquem ja l'apartat de promoció econòmica aquesta setmana, Raquel. Sí, el pròxim dia més. Molt bé, fantàstic. Doncs que acabis de tenir una bona tarda. Igualment, que vagi molt bé. Adéu. I'm only one, call away. La dium d'Esber, MMR 98.1 012, la Generalitat, al teu costat Si com a dona vol saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al llencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat 012, la Generalitat, al teu costat Tots seguim, les notícies de Sant Just. El ple municipal de Sant Just va rebutjar l'emoció presentada pels grups municipals Copamun, Esquerra i la regidora Notscrita per declarar Sant Just d'Esver, municipi republicà i antimonàrquic. L'emoció instava l'Ajuntament a declarar Sant Just municipi antimonàrquic i, en conseqüència, ciutat plenament democràtica i republicana. També ha declarat el cap de l'estat espanyol, el rei Felip VI de Borbo, persona non grata del municipi, i per últim instal·la Comissió de Nomenclator a treballar per una proposta per canviar els noms dels espais públics que facin referència a la monarquia. El ple municipal va comptar amb diversitat d'opinions al respecte, així el PSC i el regidor Notscrit van votar-hi en contra. Móvem es va abstenir i Esquerra, la Copi i la regidora Notscrita van votar-hi a favor. Endavant Sant Just va comptar amb disparitat d'opinions dins del grup amb un vot a favor i dues abstencions. Finalment, l'emoció va ser rebutjada i no es va declarar Sant Just d'Esver com a municipi antimonàrquic ni republicà. Continua el segon trimestre del cicle de conferències organitzades per la universitària de la gent gran. En guany han tornat el format presencial amb mascareta i totes les conferències tenen lloc als dijous a partir de les 6 de la tarda. El mes de març l'ancet aquest dijous, dia 3, Joan Anton Català, divulgador científic, que conduirà la conferència sota el títol i algú a allà fora. El dia 10 es parlarà de la capella Sixtina, una mirada en profunditat, a carreg de Xesco Ramos, professor d'Història de l'art. En Joan Simón, professor de la Facultat de Farmàcia de la UB, exposarà les llums i ombres sobre el consum de la soja el proper dia 17. El dia 24 el tema serà els feliços 20 i el plaig del 29, a carreg del professor d'Història de la UB José Manuel Rua Fernández. I per últim t'encararà aquest mes de març la conferència sota el títol Les noces de Fígar o l'obra mestra de Mozart amb Paula Vinyó, musicòleg. Recordem que hi ha un canvi d'ubicació i és que ara totes les conferències tenen lloc a l'auditori de l'Institut La Mallola, al carrer Andreu Amant, número 11, d'Esplugues del Llobregat. Continua el programa Sant Just aprofita al menjar, un servei de solidància i l'ajuntament de Sant Just, que busca promoure l'aprofitament alimentari. Els serveis es basen en recollir el menjar sobrant de diferents escoles i entitats del municipi, repartir-ho a diverses persones derivades de serveis socials. Aquest servei es realitza des de l'any 2015, repartint l'accident alimentari de 6 escoles i entitats del municipi, per promoure l'ajuda social i evitar el malbaratament alimentari. L'any 2021 es van repartir 1.761 àpats, es van realitzar 46 serveis i es va reaprofitar 352 kg d'aliments. Les escoles i entitats participants són les Següents, Vitàlia Home Residència, el Col·legi Madre Sacramento, l'Escola Montserrat, l'Escola Brassol Municipal Marex, l'Escola Canigo i l'Escola Montseny. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjusten que els anjos notícies de la set del vespre, fins ara mateix. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant de 8.0. Ara anem a fer la predicció del temps, estem a dilluns principi de setmana, últim dia també, també 28 de febrer. Hola Carles, bona tarda. Això de tenir 28 dies al mes de febrer m'encanta perquè ja és com et saltes 3 a cop i ja estàs al mes de març. Ja estàs al mes de març, cobrem abans també, que dius això, 28 dies i arriba a nominar una miqueta abans. Sí, benvingut, benvingut sigui al mes de març i esperem que sigui un mes de març més mogudet del que portem. Normalment els mesos d'hivern són de desembre, gener i febrer, pel que fa estadístiques i dades, i realment fotem pena, o sigui, la pluja d'aquest mes d'aquest hivern, doncs canviarà una miqueta aquesta setmana, però el de març començarem amb un mes que podríem anomenar-lo primaveral, pel que fa dades, i ens hem quedat amb 17 litres per metre quadrat, amb 90 dies, realment és molt poc, és molt poca aigua, i realment estem a l'espera de que pugui ploure una miqueta més aviam si la cosa s'anima una miqueta. Aquesta setmana té bona pinta, ja ho diem que pinta bastant bé entre dijous i dissabte, el que passa és que encara es troba l'Atlàntic, aquesta és un front actiu, que no està gens malament, que ve cap a nosaltres, però on tenirà petat, tampoc no està massa clar avui dir junts. És probable que al llarg de la setmana puguem anar esbrinant una mica, podria ploure molt el país valencià de Catalunya molt poc, podria ploure Catalunya molt i el país valencià gens, ho anirem seguint, però vaja, els mapes avui apunten de què passa per Catalunya i ens podria caure una miqueta de precipitació. I era hora. Sí, aquest cap de setmana ens han caigut les quatre botetes per tocar una mica els nassos, amb una miqueta d'esqueta, però bueno, vam recollir un coma 4 litres per metre quadrat, que és una quantitat espectacular, pel que portem d'hivern és una quantitat de dius, uau, quina passada. I ara estem pendents, doncs, aquesta setmana en tenim dues de línies fontals, una que passa a Dimecres, que és com les seves germanes anteriors molt descafeinada, que passarà sense pena ni glòria, potser alguna dècima de litra cap a la tarda de Dimecres, i no ho diuen totes les previsions, o sigui que ho haurem d'anar seguint prou, una goteta podria caure a Dimecres. Dijous comencem amb un dia una mica variable, però ja de cara al divendres sembla que podrien arribar precipitacions, i d'aquestes que parlàvem, potser divendres i dissabte, doncs podem recollir 3, 4 litres. Bueno. Hi ha mapes que estan més animats, eh, hi ha mapes que tenen més ganes, podria menjar una situació de pluges i regulars que no només seria aquesta setmana, perquè estem parlant que a Dimecres pot caure alguna goteta, i entre dijous, divendres i dissabte, també, això que fa, ho t'encara, doncs assegurar una mica, però és que de cara a la setmana vinent, potser entre dilluns i dimarts, també tenim una mica d'inestabilitat, o sigui que... Bravo. De moment, avui dilluns... Sí, ho agafa amb pinces. Sí, amb moltes pinces, però vull dir que la primera que ens veia bé descafeinada, i no passarà res, que és Dimecres, pot caure alguna gota, però és poca cosa, però tenim esperances entre dijous i dissabte, aviam què acaba passant. Recordeu que aquesta època de l'any, encara que ja estem a les portes del mes de març, doncs el dia que està gris, que està plujós, doncs fa fred, o sigui, les sensacions de frescota. Només que al veure com el dissabte teníem una màxima de 13 graus tan sols, durant tot el dia es va mantenir molt la temperatura, a més, hi havia aquella altra... I per les nits està refrescant bastant. Sí, va ser just en el moment en què va passar el front de dissabte, que a la nit de dissabte diumenge va quedar serena, i com que havia plogut, hi havia entrat una miqueta d'aire fred, doncs el que va provocar és que la temperatura caigués, i la mínima d'aquest mes de febrer la vam tenir just la nit de dissabte, diumenge amb 4,8 graus, o sigui, que ha estat l'anit més freda, per tancar pràcticament el mes de febrer. Estem tenint unes mínimes que fan riure pel que fa a l'hivern, o sigui, no és massa habitual trobar-te un ivern que la mínima baixi fins als 1,7 positius, o sigui, tot el que és l'última setmana de desembre, les primeres de gener, van ser setmanes...Molt més fredes, no? No ho dic que normalment són més fredes. Molt més fredes, o sigui, ja hem d'haver baixat a sota zero, i no ho hem fet amb sensació. O sigui, que hem tingut dies puntualment molt freds, per exemple, recordem mitjans de febrer menys zero com a nou, però de sensació, per tant del vent. Però vaja, ha estat molt poca coseta, les temperatures mínimes no han acompanyat igual que la pluja, i ara el que tenim doncs és una setmana que... el que estàvem comentant, o sigui, si hi ha un dia que és gris i poden caure algunes gotetes, aquell dia recula la temperatura i fa una mica de fresca, però la que treu al nas al sol, doncs tornem a tenir valors una mica agradables, és el que va passar ahir, que tot i la fresqueta de la matinada, el migdia ahir s'estava prou bé, o sigui, que va arribar una temperatura agradable. Avui tenim un dia que, doncs, des de bon matí ha començat amb forces núvols, és una coeta de front també que passa sense pena ni glòria, però que es n'hi ha mantenint durant bona part del dia d'avui. Jo veieu que aquesta tarda doncs seguim amb aquests núvolets, potser més sol aquesta tarda que no passa aquest matí, però vaja, depèn de la zona, els núvols encara són presents, i de cara a demà dimarts ja la cosa es neteja, o sigui, aquesta propera nit aquests núvols que ens queden ara, doncs aniran marxant i tindrem una nit una miqueta més freda, baixarà més la temperatura, la mínima d'aquest última nit passat, ha estat de nou graus, doncs podríem baixar fins als 6, perquè la nit aquesta propera quedarà serena, i demà dimarts tindrem un dia força estable, el sol ha de ser protagonista, unes temperatures al voltant dels 15 graus, si són normals per l'època, i a partir de la tarda de demà dimarts es tornaria a núvolar, i aviam, el dimecres serà un dia variable amb forces núvols, amb possibilitat d'alguna gota, per aquest front que deia, que estava descafeïnat, i el que hauríem de fer és emplaçar-nos una miqueta més endavant d'aquesta setmana per poder començar a valorar-lo del dijous divendres dissabte, perquè els mapes no es posen d'acord, uns marquen dijous i dissabte pluja, altres els posen just divendres, ni dijous i dissabte, i fins i tot hi ha algun mapa de diumenge, o sigui, que a partir de dijous, com que canvia la truita, si voleu aquí la rambla, doncs quedem dimarts o dimecres, i mirem de punta una mica, perquè sembla i podria ser una segona meitat de setmana una mica mogudeta. Doncs això anirem veient al llarg de la setmana, però comencem amb una mica d'eufòria, veient la possibilitat d'alguna precipitació sempre ser benvinguda. Molt bé, Carles, que acabis de passar bona tarda. Molt bé, doncs veiem que vagi bé. M'agrada molt. Vinga, que estem escoltant aquest tema Butter del grup BTS. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a una, en directe, a Ràdio d'Esvern. Vinga, doncs ara seguim amb la roda d'entrevistes al món de l'esport local d'aquí de Sant Just. Recordem que estem fent entrevistes als clubs i també a les Ípiques del poble. Avui és el torn de l'Ípica Sol Solet. Tenim el telèfon a la Judit Porcel, que és professora, secretària del club, i filla de la Marilla, responsable màxima del Sol Solet. Hola, bona tarda, Judit. Crec que és de les primeres vegades que parlem des d'aquí a la misora amb tu. Parlem una mica si et sembla de la valoració d'aquesta temporada, d'aquest inici de curs que va haver-hi el setembre 2021-2022. Com vau començar i com esteu ara? Quina valoració feu d'aquests mesos? Més o menys estem a la meitat del curs? Sí. Creiem que el post Covid a les activitats en exteriors les havia beneficiat bastant, perquè més gent ha volgut iniciar un esport a l'aire lliure, amb menys risc i tot. Per això ens ha agradat molt, perquè hem tingut molts nous alumnes, i bastant des del principi. Normalment el setembre de matrícula s'apuntava gent, però tot no era molt fort, els mesos més forts de l'octubre i després al març. Però hem de dir que des del principi nosaltres ja vam començar bastant forts i estem contents amb aquest aspecte. Tenim gent que ha seguit tot el curs i s'ha tornat a apuntar el setembre i gent nova que ha volgut començar el setembre. Sí que és veritat que hem anat parlant també amb altres clubs que fan les seves activitats a l'aire lliure, i sí que és veritat que també han anat notant aquest augment de gent que s'ha notat interessada per aquests esports, que es poden practicar a l'aire lliure, que no, per exemple, en un pavelló tancat. Perquè vosaltres sols solent, més o menys, quanta gent teniu ara que ve a fer classes, que participa a l'escola? Jo crec que el vaig comptar fa uns parells de mesos, però entre adults, alumnes que venen regularment i alguns que venen en classes sueltes, ens sembla que arribaríem als 130 alumnes. Ostres! I quin tipus d'activitat feu a l'Àipica? És a dir, feu classes, suposo, que dividiu els nens per edats o per nivells, com us ho munteu? Sí, nosaltres tenim diferents coses. Tenim la part de l'escola per les tardes de Dimas Rivendas i el Dissabte, que és un estrescolar, diguéssim, on els alumnes venen, i hi ha alguns que són passionats i tenen una visió de cara a competició, i hi ha alumnes tan adults com menors que venen a passar sobé i a prendre un esport més i a passar temps amb el cavall. I després tenim una altra part, que és la part d'ocent, que pels matins també tenim escoles, que l'Àipica és un estrescolar i una activitat més, que han de fer pel seu curs, i també tenim algunes altres escoles com el Dissabte frances o l'Àleman, que venen a fer un estrescolar amb nosaltres. O la volem dir, llavors tenim una mica de tot. I quin equip d'ocent o quins mestres o professors esteu així de forma més permanent a l'Àipica? Ara som 5 professors d'equitació amb els tècnics i tot, després tenim una altra, que és un fisioterepeu de tots els seus cursos i títols, que fa la part d'equinoterapia, perquè això també ho tenim, i després tenim alguns que venen de pràctiques, alumnes que venen de pràctiques, i després tenim el mosso de quadra. Però els que estem fent les classes xics, els matins, tècnics i tot, som 5. Ostres, qui és això de la equinoterapia? Me sorprèn que ara ho mencionaves. Sí, és una cosa que vam fer des de l'inici que teníem a l'Àipica, i és l'equitació d'assistir per gent amb necessitats especials. I llavors en fem totes les tardes i tenim això un professor que té totes títols que han necessitat i tot, i treballa cada any, hi ha gent nova, hi ha gent que porta 15 anys i que fan sessions a l'Àipica amb els cavalls, que estan muntats com peu a terra i no en treuen un benefici, i van evolucionar i tot, i és una manera més d'extrasar-se per a la gent que té tot tipus de necessitat, des de físiques com motius, com emocionals... Perquè la majoria de gent que ve a l'Àipica ho fa com a un espai de gaudi, com a una activitat extraescolar més per passar una bona estona, o també noteu que hi ha gent que està interessada en competir, no sé si també a l'Àipica acolliu competicions o campionats? Sí, nosaltres encara no acollim grans concursos ni tot, perquè les instal·lacions tampoc ens ho permeten, però sí que fem alguns concursos, sobretot intents, i alguns altres exteriors que no són a gran nivell, i a veure, tenim una mica les dues parts, perquè tenim molta gent que ha començat des de petit i han acabat, i els comprens s'aponigui cavalls, llavors tenen una regularitat, i tenen una visió això de competir, de moure's i tot, sempre l'objectiu no és competir per guanyar i tot, però per això evolucionar i tot amb el seu cavall, i hi ha molts alumnes, diguéssim, que la majoria és més que venen a passar jove, a aprendre amb aquest animal, a passar temps, i al final és estar a l'exterior amb un animal que pot transmetre coses i està prenent un esport, és una combinació molt bona i molt agradable. Hi ha esports que clarament es veu que, per exemple, que aquí el practica és un públic majoritàriament masculí, i altres esports que el públic és majoritàriament femení, això amb l'Àipica també passa, o està més igualat? Em sembla que és dels únics, per no dir dels únics, esfora les olimpiales, que masculí que un femení va junts, i sí que s'ha de dir que nosaltres, ara mateix, és a dir, a la base, de petits, tenim moltes més noies que nois, però és de pènd, perquè hi ha molts nois que segueixen, després, per exemple, de cara ara s'està canviant, però quan nosaltres arribem a una etapa del tema de setmanes i tot, ho hem de deixar de costar tant, llavors és quan els nois, clar, poden seguir tot, però després els nois sí que ens agraden continuar, i a molts nois ho deixen, llavors va una mica a etapes i tot, però jo crec que estem bastant igualats en aquest punt, i és una cosa que m'agrada molt, perquè al final ens donés això que et caba, i no veiem tant aquestes diferències com altres esports, que sí que ens fa de separar-nos i tot. Hem parlat una mica de com ha començat aquest any, aquesta temporada, encara, òbviament, amb restriccions Covid, i, a més, sembla que ara ja s'estan traient algunes, però fa un parell d'anys, any i mig, quan va esclata la pandèmia, com us va afectar la Ípica? I vau haver de tancar, podíeu anar a cuidar els cavalls, com vau gestionar tot aquest tema de Covid? Jo he dit que, bueno, nosaltres amb aquesta part hem sigut bastant afortunats, perquè no hem deixat mai de sortir, i ho arraeixo, del fet d'haver tingut aquesta Ípica, i jo havia d'anar cada dia, perquè al final tenim gairebé quasi 60 cavalls, i aquests cavalls hem de mantenir, hem de moure, hem de donar a menjar, i per molt que tinguem un mosso, hem d'estar tots, diguéssim, i llavors ens ho tornavem, i els professors sí que van passar a ERT i tot, però igualment havien d'anar algunes hores, per sobretot això, moure els cavalls, i tot perquè els propietaris tampoc et podien anar, només podien anar nosaltres els professors, com els responsables d'aquest club, la meva mare de directora i jo, i això alguns professors, i vam estar sempre, però vam haver de tancar el club els primers mesos, i bueno, estàvem sols a l'Èpica, sí que era dur perquè no hi havia ningú, i anava sola, però tenies aquests animals que t'ajudaven, i tenies aquesta sort de poder estar fora. El Sol Solet, quants anys fa que va obrir aquí a Sant Just? Fa 22 anys, el 2000, diguéssim, i 1999 va fer-me tot i tot, i 2000 va començar, però fa un parell d'anys, el 2018, vam haver de canviar, estem en el mateix lloc, però vam haver de tirar totes les instal·lacions que teníem, i tornar a fer-me de noves, per un canvi de terreny i tot, però sí que en gran, 22 anys, llavors, fa dos anys, quan el Covid, volíem celebrar els 20 anys, però no vam poder, llavors aquest any volem fer els 20 més dos. Ostres, que bé, o sigui, voleu celebrar aquest any? Ja porto de l'altor, perquè així no. Van passar els anys i al final haureu de celebrar els 25, els 30, a més a saber. Exacte, exacte, exacte. I Judit, tu una mica, el teu paper dins de l'Èpica, perquè t'hem presentat com a professora, també com a secretària, hi ha algun moment del dia que et desvinculis de l'Èpica, o sigui que et puguis, que diguis, ara és l'Èjudit sense caballs, sempre estàs permanentment envoltada. La gent que em conèixer sap que això, aquesta pregunta, és una mica difícil per mi, i et diria que no, perquè al final, és un treball sí, però és una vida que és collit, i no és com una estelda que pots tancar la persiana i deixar-ho allà, sinó que està sempre, i sempre tinc el meu telèfon amb mi, per el que sigui, perquè sempre ens ha passat qualsevol cosa, molt que marxi de vacances, sempre tinc una part del meu cap, que està pensant això, veure i tot, que sigui tot bé, però també m'agrada. Tento tenir moments de deixar-ho, d'acostar-t'hi tot, però està tot vinculat al treball, com el nostre fill de vida, com el que vull fer, el que m'agrada. Tu, com a professora, has notat, no sé si en l'estat d'ànim, en la salut mental dels nois, noies, que venen a fer classe, que el Covid els hi ha afectat, o si tu ho has vist reflectit d'alguna forma? Sí, sí, és a dir, primer, el tema de la societat i tot, el tema de les mascaretes, els plenaven molt els alumnes, i al principi, clar, era tot molt respectiu i tot, i jo tinc classes que havien començat abans del Covid, que ja es coneixien, que els alumnes eren molt units, i tot, jo tinc unes edats on els alumnes els encanta estar junts tot el dia, jugar i tot, estic entre els 8 i els 14, i al principi, clar, era molt respectiu, no podien estar tan junts i tot, i això els motivava una mica, i poc a poc ara que hi ha una mica de fer vida normal i tot, el canvi es nota molt, molt. I parlant dels caballs que teniu, no sé si només teniu ponis, o també teniu altres tipus de races? Aquesta és una pregunta una mica complexa, perquè aquí a Espanya, per exemple, el tema de l'equitació encara no es veu tant, però quan parles de poni, la gent es pensa que és als ponis petits, els de feria, i al final un poni fins a la creu, que és el punt on es mesura, diguéssim que és on acaba la crim, on acaba el cor i el caball, és el punt més alt, i fins a 1,50 metres mesurat aquí, és un poni, i llavors no és tan petit, és al final, la gent diria, però això és un caball, no, això és un poni, perquè fa fins a aquesta altura. I llavors nosaltres tenim tot tipus d'altures de ponis, de caballs, i potrus també en tenim, i fa poc hem entrat un burro també. Ah, també? Ostres, el burro els pot muntar també o no? No, no, no, és més que res per fer companyia a altres caballs, perquè és molt intel·ligent, i per tenir una activitat més i inclusió, diguéssim, pels alumnes que venen a estrescolars i activitats i tot. I també com a curiositat, Judit, quin és el cuidar-ho que arriben les cures, o el manteniment que arriben els caballs? Per exemple, un dia a dia teu posa'ns algun exemple, no sé, jo no sé si segueixes alguna rutina, o els caballs tenen uns horaris fixes de sortir a passejar o de menjar? Sí, nosaltres tenim caballs que estan estabilats, encuados, i tenim caballs que estan en pàdocs, que és més obert. Els que estan en pàdocs poden estar el que necessiten primàriament, que és el tema d'almenjar, que en principi donem dues vegades al dia, i pel matí i per la tarda aigua constant, perquè veuen molts litres del dia, i després els que estan en quadres sí que necessiten uns cuidadors més especials, perquè han estat encaig el que veia de sortir més. I jo, per exemple, que tinc les meves aigües de competició, eren cada dia i han de sortir mínim, mínim, una hora al dia. I una hora pot ser o muntar, o passejar-les, o deixar-les en uns pàdocs, diguéssim, o a les pistes, perquè les foguin, es moguen i tot, i a part van menjar i tot, i els cuidadors de respejar i tot, i tancoures, amb els peus o ferits, coses així. I la gent, en quin moment decideix comprar-se un cavall? És a dir, la gent ho fa quan ja té ganes de competir, quan sap que passar a moltes hores amb un cavall vol tenir un propi, i això vosaltres aconsegueu també a la gent? Sí, hi ha molts factors que et porten a comprar un cavall. Nosaltres recomanem comprar-te'l i no comprar-te'l, és a dir, a nosaltres a mi m'agrada molt l'aspecte de que una persona pugui comprar un cavall, perquè al final estàs agafant un animal i li estàs donant tot el teu temps, o gran part del teu temps, aquest cavall, amb un carinyo i tot, i els nostres cavalls es nota bastant quan la connexió que tenen amb el proprietari, tot i m'encanta, m'encanten aquestes coses, perquè jo l'he vist també. I la gent el compra perquè vol competir, sí, o perquè té temps i vol evolucionar amb un animal, vol poder fer totes les classes amb aquest mateix animal, vol poder... Doncs mira, és que a mi m'agrada molt muntar, però vinc només un cop a la setmana a fer classes, però els altres dies m'agradaria venir a poder-me passar, doncs això, tres hores a l'Àipica, està amb aquest cavall, només cuidar-lo, mimar-lo, venir a donar pastanagues, hi ha dos tipus. Molt bé. Doncs escolta'm, Judit, hem rebut bastanta informació de l'Àipica Sol Solet, i res, ens hem fet una idea també de tota la feina que hi ha al darrere i de la quantitat de persones que formen al final del club. Res més, que acabis a passar bona tarda i esperem tenir alguna altra oportunitat per seguir parlant. Perfecte, moltes gràcies a vosaltres per endur-nos. Que vagi bé, doncs, una abraçada. Adéu. Lliure com la neu dels altres. Lliure com el vent pels gans. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada, i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompany-los a veure el poble on es van criar, dona els vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de bici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en bici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Més informació al portal JustSolidari. Hola, Joan. Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Núria? Com estàs? Bé, molt bé. Començant la setmana i a tope. Ja per la tarda ja portem una mica de recorregut. Per tant, ja ens anem acostumant. Molt bé, doncs mira, si et sembla bé, parlarem una mica d'aquella fruita i verdura que tenim aquest mes de febre que ens està deixant, que anirem deixant de banda, i aquella fruita i verdura que s'incorporarà, aquella fruita i verdura de temporada, que anirem incorporant o que hem d'incorporar la nostra dieta, ja sí, per preu, perquè està perfecte, perquè és de temporada. Perquè és la que hi ha al mercat, també, a les portigues. És la que hi ha al mercat, no? Per exemple, ja fa un mes que trobem les maduixes, però encara tenen un preu una miqueta cara. Per tant, la previsió és que durant tot el mes de març que hi hauríem tenim maduixes i que baixa una miqueta més el preu. I després, sí que és veritat, doncs que potser la pinya que tenim el mes de febre és la millor època, i ara durant el mes de març, la pinya començarà a ser una miqueta més, doncs no serà tant de proximitat i l'haurem de comprar de fora d'exportació, però seguirà sent una pinya bona. Fruits, per exemple, que no canviaran massa, seguirem tenint tronja, kiwi, poma, platan, pera, llimones, etcètera. Aquestes són les més universals que, pràcticament, durant tot l'any que tenim. Exacte, exacte. Pel que fa a les verdures, sobretot destacar que estem en plena temporada de carxofes i de calçots. Sí. Ara en parlarem una miqueta més. Però, per exemple, ara el mes de març s'incorporen els esparrecs, ja siguin els esparrecs blancs o els esparrecs verds o blades. Doncs aquests esparrecs, simplement bullits i per menjar amb una miqueta de manida o per acompanyar algun plat, doncs estan molt bé, també els podem saltar ja, els podem incorporar a una lasanya amb molts plats, amb un saltarjat de verdures, o podem fer, inclús, els esparrecs verds o la brasa, etcètera. O sigui, tenim moltes opcions, però si incorporen aquests esparrecs, tenim blancs com verds a la nostra dieta. Truits a les parres, també, remenades. També, per exemple, exacte, exacte, correcte. I el que és amb les verdures, per exemple, doncs el que no canvia és que seguim tenint coliflot, seguim tenint bròcolis, seguim tenint escarola, anciams, a pobra o verd, a pobra o vermell, enrabes, borro, embledes, etcètera, tot això. Tot això, doncs, ens hem canviat, i s'ha segueixment d'albergínia, etcètera, no? Tot això no canvia, i, per dir que canvien només, doncs es manté, no? I, si actem de bé, jo volia parlar-vos una miqueta, de la carxosa, que ara, a nosaltres, cuina, mira, clar, doncs totes les setmanes el fem, la fem al forn, que queda superbé, superbeta i superbé, desmarinadeta, a merves provençals, una miqueta d'olls, una miqueta d'escals, exacte, no? Però, com encara estem en plena temporada, doncs m'agradaria parlar-ne una mica, sobretot, com la podem treballar, i quins beneficis ens dona, si la mengem, quines propietats té, i per acabar donar-vos algunes idees, alguns platillos, que pugueu fer a casa, i d'una manera molt senzilla, no? Carxofa del Prat, no? També, promocionem-ho. Exacte, la Carxofa del Prat, o d'aquí, del Parc Agrari, del Bellgebracat, és molt interessant gastar-la d'aquí de proximitat. Mira, per cuinar-les, per cuinar-les, les podem fer el forn, les podem fer guisades, les podem incorporar amb una crema, les podem fer a la platja, les podem fer farcides al vapor, a la brasa, podem fer-les de moltíssimes maneres. A nosaltres, particularment, la manera que ens agrada més, és fer-les el forn. El forn, Carxofa del Forn, que és la més tradicional. I sobretot nosaltres el que fem és, amb una safata amb aigua, les tapem ben tapades, i d'aquesta manera creiem una càmera de vapor, perquè quedin ben cuites com si les cohesi amb el vapor, diguem-ne. I, bueno, i doncs, ben condimentades. Aquesta aigua, doncs, que aporti una mica de cunyac, que aporti una espulla de saquiorer, etcètera, no? I aquí és el gust de quedar-s'ho una mica, que les condimentin, nosaltres també els hi posem una mica d'anyora picada, etcètera, no? Vale. Però tenim moltes altres opcions per cuinar-les. Incluso en podem fer conserves, si volem, que nosaltres també n'hem fet moltes vegades, doncs per exemple, alguna capa de tinta tapa, per exemple, d'acord? Vull dir que també és per en fer conserva, i, a més a més, si deixem en conserva, la conserva la fem ben feta, ens donarà temps, ens donarà, potser, un o dos anys, no? Deu n'hi do, eh? Una conserva, un o dos anys. Però totes les cartxofes, doncs... A veure, són interessants perquè ajuden a canviar les funcions del fetge, ens ajuden a reduir el col·lèsterol, són decoratives i diurètiques, i també ens ajuden a regular el transidit intestinal, d'acord? Per tant, són molt interessants en aquest sentit, no? Pel que fa a la propietat, doncs tenen vitamines del grup B, vitamina K, C, IA, magnès, hipotasi, forç furt, ácids, protectors del fetge, etcètera, no? Vull dir, són realment molt beneficiosos. I, sobretot, sobretot, si les fem més o menys de la manera que nosaltres ho hem explicat, una mica del forn i tal, quan les fem, per exemple, alfregides o a l'abraza, en la vida, doncs tampoc no en facen opcions massa agresives, perquè també els hi anem fent perdre aquestes propietats que tenen. Jo suposo que això deu passar amb tot, no? Que si ho passem molt pel foc o que si es fregeixen massa, doncs la propietat de l'aliment es acaba marxant. Ja n'hem parlat també altres vegades sobre aquest tema, no? Sí. I així, com a plats, una miqueta divertits i diferents, per exemple, doncs si jo faig cartxofes al dinenja i les he vingut totes, doncs perfecte, però imaginem que faig cartxofes i que m'han enganat 3 o m'han quedat 4. Doncs sempre puc recuperar la carn d'aquesta cartxofa i fer un humús de cartxofa, per exemple. Ah, mira. O incorporar-ho dins d'una crema, dalt, poden fer altres tipus de plats. Sempre tenen en compte que la cartxofa és molt fibrosa, i per tant, aquestes fibres, d'alguna manera, les haurem de treure, passant sempre la triturant, passant per l'infolador, que no queden fills, no? Que no queden els fills, així. Fills que, després, si ens vengem en una crema o en un humús, doncs que no ens en truquen, no? Clar. Però vaja, que els podeu utilitzar, de moltes maneres, o inclús, repelades, una miqueta, bullides amb llimona i salt, de manera que així, també, la llimona ens ajuda a que ens posin tan negres, i simplement bullides i tallades a trossecs, a sobre d'alguna manera, o marinales amb una miqueta d'oli, vinagre i salt, doncs estan perfectes, no? Vull dir que tenim moltes opcions, ens reporten molts beneficis i propietats, i trobo que és un plat, doncs, per fer-ho interessant, per menjar-nos, sobretot quan és temporada, que és quan ho trobem, amb millor, diguéssim, amb millor situació, és quan el trobem millor en tots els aspectes, de gust, de vida, etcètera, inclús també de preu. Sí, no, clar. De vegades això també ho hem de mirar. Sí, sí, sí. Joan, abans has comentat, cartxofes farcides. Com es fan unes cartxofes farcides? És a dir, el farciment, que el posa, com si diguéssim, per dins de les fulles, a ajustar el cor de la cartxofa? L'has d'escapsar una mica per sobre, les fulles laterals, i després la buides per dintre, i el que buides també utilitzes per fer el farcid, d'acord? D'acord. A veure, el que fas és posar-ho a dintre i després els has de caure, clar. Clar. Les has de caure perquè aquest Covid... Diguéssim, jo, de la cartxofa, amb el farcid a dintre. El farcid pot ser... El mil i un farcid que et puguis imaginar. Podria ser un farcid totalment vegetarià o vegetarià a vegà, si vols, només amb el farcid. Podria ser ràpid i verdureta, per exemple, o només verdures, o podria ser un farcid amb calpicada i verdures, també, o... El farcid pot ser... De lo que vulgui, que d'acord. El farcid que se't duça, que t'ho deixin. El que sí que és veritat, doncs que la gent d'avui d'una mica per... i les escapsem per una mica, també, amb un de la meitat, diguéssim, l'espaiaríem, els hi traiem la part del mig, per ser una mica l'espai, i aquí les farcidi amb el que nosaltres volíem. I les cuinaríem al forn, també, si les podem cuinar al vapor, doncs millor que millor. Sí, d'acord. I, home, ja que parlem de la cartxofa i podem farcid-los, doncs farcid-nos amb algun farcid vegetarià, que no pugui gaudir tothom, i que no sigui només... amb el número de carn, diguéssim, o sigui, que pugui menjar tothom, i que d'aquesta manera aportem altres tipus de verdura i altres escotetats, i altres vitamines, per tant, trobo el percent de la sang. Sí, oi tant, oi tant. També hem parlat abans, al principi, Joan, de més de les cartxofes, també, dels calçots. Canseguiu fent els caps de setmana, allò, quantitats, sí? Sí, cada cap de setmana, ens estem fent entre 150 i 200, i els estem venent tots, la veritat, vull dir, que... La gent segueix. Hem incrementat una mica la producció, perquè... el fem molt... Tampoc no em fa mal d'una mica de dir, no és que el fem molt bon, no el fem a la nostra manera, i no el fem amb un foc, que és allà amb foc directe, que queden negres, sinó amb la nostra versió dels calçots, calç amb el forn, que queden força bé, fem la salsa, que trobo també, i considerem que és un secret que dona molt... que els hi porta molt de gust, i ho trobo molt interessant, és una bona salsa, i... i a partir d'aquí, doncs, en davant, no? Vull dir que em sorprèn que, cada setmana, doncs, sembla que estem fent una miqueta més, una miqueta més, una miqueta més, i s'està emvanent, s'està emvanent bastant bé, per tant... Quin és el punt crític de dir, a partir d'aquesta setmana, la gent ja no... per exemple, no sé, a més d'abril, encara... previ... o sigui, teniu previsió de seguir-ne fent, és a dir, en quin moment la gent diu, potser ja no toca. Seguirem fent, mentre l'hem trobant al mercat, grossos, més o menys, més o menys grossots, i sants, diguem-ne, no? O sigui, arribarà un moment, arribarà un moment, potser, al final, al mes que ve, o començaments d'abril, doncs que... ens trobarem, però ens trobarem menys, seran més prins, i, per tant, ja serà el moment de la retirada, diguem-ne, per tant, ara que us trobem grossos i abundants, hi ha un preu assequible, doncs aprofitem-ho. Ho aprofitem, però de seguida veurem que som petits i que incrementa el preu. Quan això succeeixi, vol dir que esten allà entrant a una altra fase. A la temporada, diguem-ne. Molt bé, doncs, Joan, si et sembla, ho deixem aquí per avui. Molt bé, perfecte. I res, ja tenim en ment quines són aquestes fruites i verdures d'aquest mes de març, i quines hem de deixar més acostat, perquè, doncs bé, se'ns acaba el mes de fàbri. Vinga, Joan, que vagi bé. Adéu. I got the car, and I hit you car. I fuck you and your friends that I'll never see again. Everybody but your dog, you came on fuck-dots. Na, na, na, na, na, na, na. Baby, you see the E-F-U. You said you'd just leave the space, and so I gave it. When I have nothing to say, you couldn't take it. Told everyone I'm a bitch, so I became it. Always had to put yourself above me. I was into you, but I'm not who you know. I was trying to be nice, but nothing's getting through, so let me spell it out. A, B, C, D, E, F. You and your mom, and your sister, and your drive, and your craigslist couch, and the way your boy sounds. Fuck you and your friends that I'll never see again. Everybody but your dog, you came on fuck-dots. Na, na, na, na, na, na, na, na. A, B, C, D, E, F, R. Na, na, na, na, na, na, na, na. A, B, C, D, E, F, U. You and your mom, and your sister, and your drive, and your broke-ass car, and that's what you call our fuck you. And your friends that I'll never see again. Everybody but your dog, you came on fuck-dots. Ràdio de Svelma, 98.1. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a V-XL.com. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Vinga, va, doncs que ja vam tocar en la set de la tarda. Això vol dir que ens hem de acomiadar del programa d'avui. Nosaltres us hem estat fent companyia des de la cinc, aquest parell d'uretes. I demà, dimarts, tornarem també amb més seccions, més espais i també amb més notícies. Ara us deixem amb l'informatiu de notícies complet de Sant Just per estar al dia de totes les xarxes de la setmana. Fins aquí el programa de les xarxes de la setmana. Fins aquí el programa de les xarxes de la setmana. Fins aquí el programa de les xarxes de la setmana. Complet de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. Això sí. De la mà de Nou queròpeder. Recordeu que també cada matí tenim amb les magazines la justa de la mà de Mireia Redondo. Res més, que acabeu de passar bona tarda i no us oblideu de seguir-nos a roba la rambla Junior 2 Tomorrow. Bern everything on you can, o també ens podeu seguir a lacott oficial de la ràdio Sàpiga. Ràdio Sàpiga is also on you can. Tots junts. Tant a Instagram com també a Twitter. Res més que acabeu de passar un bon dig dunc. Una abraçada i ens veiem aquí demà, el 98.0 FM. ...neu!