#115 - La Rambla del 1/3/2022

Ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just durant l'8.1. Ràdio d'esper, durant l'8.1. Ràdio d'esper, durant l'8.1. Bona tarda, Sant Just. Pasen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dimarts, 1 de març. Benvinguts a la Ramle, i la magasina de tardes de ràdio d'esper. Esteu sintonitzant el 98.0 FM. La majora municipal de Sant Just, sóc la Núria Garcia, i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui tenim un programa ben, ben carregadet. A primera hora que tenim, doncs, ve d'aquí, i fins a la 6, secció de pàdel amb l'isma del Club Pàdel Sant Just. I després, l'espai Converses de Terrassa amb la jove Sant Just, té en que Gloria Romero, que avui ens parlarà de la moda sostenible. Després, a partir de segona hora de la Ramble, a partir de les 6 i 10, tindrem l'arbre Agulló, per parlar de medi ambient, amb qui ens referirem a la conferència que va fer la setmana passada el catedràtic Can Mèrit Sant Just, Narcís Prat, va donar conferència a divendres a Can Ginestar sobre el canvi climàtic. Després, a partir de les 6 i 20, per tancar el programa, escoltarem el testimoni en una entrevista que li hem fet a Alemònica Condemines, veïna del poble que pateix Covid persistent. Tot això serà de seguida. Gràcies. Les beneficis feien resultats per veure. No sé, on fan els bussos. Oi, aquest és l'equip kinder. Si vol tothom? Si embedded munt Really. Això és un blues. Club club blues. Chisk plus. Ah, just blues. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Cada martes, a las 19.30 hora, t'espero a través de Radio Desfer en la 98.1 FM. Vinga, doncs, perquè ara ens toca parlar una miqueta de Padel, o coses del món del Sant Just Padel Club. I per això avui tenim l'Izma amb nosaltres. Hola, Izma. Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. L'altre dia vam tenir l'Enrique i el Pablo, amb qui vam estar comentant tot el tema del World Padel Tour, una mica els lius que estaven a Venti, també amb els jugadors, les jugadores. Si et sembla, deixem una mica el tema percat per aquesta setmana, perquè segur que van passant coses. I ens centrem en el club. Posem per cas, per exemple, sabem que hi ha Padel, també teniu Jim. Jo no sé quin dels os a la mateixa està tirant més. Doncs sí, normalment, sempre acabem parlant del Padel, dels professionals del Padel. I hem parlat poc de la nostra part de Jim, que també és una part molt important del nostre club. Doncs ara estem a les dades que, igual, tots els Jims, totes les pares esportives, estan una mica en auge, perquè és el caloret de la propa, i això es nota, la gent es vol posar més... es vol posar en formes, es vol posar la roba de bany. I això es nota en un increment del volum de gent. També és veritat, perquè després, amb el feedback de la gent, t'adones que hi ha hagut molta gent en la zona de fitness, de totes reus, que encara estava patint la part del Covid. Que encara, desgraciadament, la pandèmia no s'ha acabat. Llavors la gent tenia por, perquè moltes de les pares de fitness són nosaltres per sort. Ho fem tot en aire lliure, pràcticament el 80%, però sí que molts gimnasos tenen sales per fer classes dirigides, la sala de fitness, i la gent sempre, com ja pot haver-hi 10 persones en una sala fent màquines, està encara tenint una mica de respecte. I ara, a partir d'aquesta última onada, que va ser la 6ena o la 7ena, que va contagiar pràcticament tothom, la gent ja comença, la que tenia més respecte ja va venir, que et ve a la pregunta i diu que jo et vull tornar després del Covid, ja ho he passat, o ja està tot millor, i em vull tornar a enganxar, això també amb el canvi de temps, em vull posar en forma, i la veritat és que jo crec que hi ha hagut un volum molt gran del Covid, de gent que estava apuntada i porta dos anys sense venir. Ostres, ara, jo no sé, però us heu pensat d'adaptar una mica aquesta gent que torna a entrar, no sé, classes d'algun tipus de readaptació, alguna cosa que a la gent ara no entri a lo loco una mica a posar-se a les màquines com feia abans, suposo que ha de ser gradual, que la gent ho tingui en compte, això. Sí, la veritat és que sí, perquè nosaltres, per sort, ja des del Covid, vam començar a fer totes les classes dirigides exterior, tenim una carpeta, tenim una zona funcional, i tenim dues terrasses, i la sala polivalent, que és una sala normal que es poden fer qualsevol tipus de classe, no l'estem fent servir, o l'estem fent servir molt, molt, molt poc. Llavors sí que és veritat que la gent ha vingut molta gent ja perquè poden practicar a l'exterior, però encara estava hi ha gent reàcia. I ara que han començat, totes les classes, són monitors que fèiem un ambient molt familiar, al final tots ens coneixem, la gent que ve, és molt... no tenim classes amb 40 persones. Clar. És un ambient molt familiar, la gent ve i diu, ostres, jo, al nivell de classe hi ha 8 persones, que estan a un nivell set, i jo grafa dos anys, que no em poso i tal, i tot s'adapta. Qualsevol tipus de classe parlant amb el monitor, totes les exercicis, hi ha la que portes 3 setmanes, ja pots. El que sí que jo recomano és gradualment el nivell de la classe, o sigui, tenim classes de diferents tipus, llavors començar per classes més entre cometes, no et diré lights, sinó menys agressives, per anar agafant el ritme, i poc a poc i això tu pots preguntar a qualsevol monitor o coordinadora del fitness, que és la vigília, i el podem orientar. Però jo començaria per entrenos més, hi ha spinning, que al final pots fer-lo molt canyero, com a alumna, el pots fer molt canyero, o el pots adaptar el teu ritme, al final és una coreografia que si tu poses la bici més dura, patiràs més, i si la poses més tova, pots anar més tranquil, i com a tu et gradues, és una bona classe per iniciar-se, després de portar temps sense fer. I no és agressiu, no és complicat fer-te mal a sobre d'una bici estàtica. Després, tant en bé tenim el body-pump, que el body-pump la gran majoria de la gent no coneix, perquè és molt conegut en el món del fitness, però si no coneixes és una classe coreografiada, que es fa amb pes, es fa tant en pes, com amb el teu propi cos, però és un hora, d'on ens sonen cançons, una darrera a l'altra, i cada cançó és una part del cos. Llavors hi ha una cançó, que és, per exemple, abdominals, i fas diferents tipus abdominals. Hi ha una cançó que és braços, fas bíceps, tríceps i infeccions. Hi ha una altra que és cames, i tot vas fent, i és molt que sí, que són moltes repeticions. Llavors, normalment, tu veus qualsevol persona i porta un pes relativament lleuger. Pots veure una persona que està molt forta, però per la força que està segurament porta poc pes, perquè són tantes repeticions que no pots passar. Llavors és recomanable, al principi, començar amb el més bàsic i et canses. És una cosa que per molt poc pes que portis fas tantes repeticions, i és molt complet, de veritat. També és difícil lesionar-te per això, perquè has de fer tantes repeticions que no és tan agressiu. Perquè si et passes de pes, vas de dir, ostres, jo avui em posaré el doble del que em poso sempre. Si no pots, no podràs, jo ho veuràs de baixar. Clar, la segona sentadilla ja que hauràs mort. Exacte. Llavors tu, al final, et regularàs. Si t'equivoques, et regularàs, per poder seguir el rimada de classe. Després tenim Body Balance, que és una classe també que també és poca agressiva en aquest sentit per començar. Tenim Yoga, tenim Estron, tenim Zumba, el Zumba, si tothom el coneix, és una coreografia molt càrdia, és un ball en el qual es treballa càrdia. És molt cañero, perquè no pares, estàs una hora sencera ballant, sense parar. I després l'estron és similar en el sentit que és una hora coreografiat amb música, però tot té exercicis funcionals. Sentadilla, ja s'acredits que pots fer, per exemple, el Body Pump, però sense pes. Tot és amb el teu cos. Però aquest ja comença a ser canyero. Pots fer de sentadilla, flexions, abdominals, sals, corra, barpis, pots fer de tot amb el teu cos, i no hi ha descans. És cançó, trascansó, trascansó, no hi ha descans. Hi ha molt poc. I és bastant dinàmica la cançó. Tot el que sigui música i coreografia, és molt dinàmic, passa molt ràpid. I aquesta ja és una cosa que ja ha començat a ser més canyera, aquesta classe. Si portes dos anys sense trapitjar el gimnàs, potser és una mala idea, no començar a veure una classe així. Tot depèn del teu nivell que tinguis físic. Tot es pot començar per la que vulguis, però si és veritat que dius portaves un ritme bastant més salentari, jo es recomanaria començar més poc a poc. I llavors anar adaptant i anar pujant com és anar a classes o no, i anar pujant el ritme. I també tenim una sala de fitness on tenim cada tarda un monitor, l'ANIOL, que és el que s'ha encarregat d'estar a la sala de fitness i d'orientar de qualsevol persona que digui jo ara, vull reforçar la part del tron superior, i el pot orientar. Per fer una sèrie d'exercis vull reforçar les cames, o m'he fet mal a les cames i m'han dit al metge que haig de ficar-me fora quadriceps, llavors l'ANIOL pot ser estar totes les tardes i pot d'orientar-te. Perquè jo tinc una pregunta, la gent que va jugar a Padell normalment és la gent que també fa ús de la instal·lació del gym com a complement o són públics diferents? Doncs la veritat és que en el nostre club molt són públics diferents. Tenim molt de Padell, és molt de Padell i el de gym ara comencen a jugar a Padell doncs és molt més fàcil que el del gym pròpia el Padell pròpia el gym. Sí que hi ha una mica de tot però jo pels que veig en el gym quasi tots són de gym que van començar allà i ara alguns estan també fent Padell però són els que van venint a les classes de la gym van fent el seu dia a dia és gym i complementen amb algun partit de Padell però al revés costa molt no tampoc sabem l'explicació exacta però ens costa més. Perquè la gent del Padell a part del Padell si volen tenir un nivell a aguantar els partits de quina manera poden tenir una mica la condició física a dia a part fan alguna altra cosa o el recomaneu que facin alguna altra activitat? Mira, això és una cosa molt interessant perquè vaig estar parlant l'altre dia amb la Nil perquè m'ho preguntava que em deia és que allà està la sala de fitness que és la sala de màquines i em diu la gent de Padell no les que venen només a la sala de fitness però diuen els de Padell aquí al 90% em venen perquè s'han lesionat llavors, com s'han lesionat no poden fer el Padell i llavors van a fer la part que no tenen la cama poden fer una mica de part superior per no perdre forma física o poden fer una mica de bici i per no deixar de fer esport o per complementar lesió i intentar que escuri abans i em deia del Padell que em vingui abans o sigui que a la costum ja venia a la sala i així eviti lesionar-se, ja em venen tots lesionats i em diu, com és això? perquè em preguntava, ahir és del món del fitness no coneix el món del Padell com el jugador mater i tampoc li podia dir una explicació de dir, jo sé que porto tota la vida fent esport i si vaig a fer qualsevol esport, escalfo ja sigui fora de la pista fent uns estiraments, uns exercicis una activació i si no em dona temps sé escalfar dintre de la pista sigui el piloteig que tothom escalfa però sé escalfar millor que el que fa la gent que la gent fa 4 boles i comença què passa, que ara estem a l'hivern fa fred, venen les presses es ficant a la pista i al tercer joc van a fer una sprint i pedrada pica a la pedrada del basó i pedrada del basó pot ser entre 1 i 2 mesos què vol dir pedrada del basó? pedrada del basó és una rotura a fibres del basó i la sensació, se li diu pedrada perquè la sensació és molt dolenta perquè tu estàs jugant a qualsevol perquè venim del Padell però pots estar jugant a futbol i la sensació és que tu et gires pensant que t'han tirat una pedra o t'han donat una patada és com si et donessin un cop molt fort i tu et penses que t'han tocat per darrere i després et dones compte que no, que has sigut tu sol amb una arrancada i això entenc que, per exemple, fent alguns estiraments a fora de la pista abans de començar a escalfar és que és vital, si tu vas a qualsevol fície tu diràs no es conservés l'esport com no escalfa abans i a sobre el Padell és un export molt accessible i fàcil entre cometes que es pugui practicar però a l'hora és molt agressiu perquè al final té arrancades si tu estàs jugant i estàs jugant tranquil però et tirant una bola lluny de tu i vols arrancar aquesta arrancada és molt més agressiva que si tu vas a Fetrote per la muntanya pot cansar molt Fetrote per la muntanya o pujar una pujada però tu vas poc a poc i ets molt més agressiu i com a impacte és bastant més agressiu que altres espos o un ambici és difícil però et pots fer mal ambisis i et cau sí que tens un pari bastant important però la gent no ho valora i a sobre el perfil de Padell com més tan accessible hi ha de tot i la gent no s'ho pren en sèrio una al·lació amb 50 anys no és una al·lació amb 20 però és una cosa molt mala per malus que es fa bé i pot estar uns quants mesos que no pots jugar o que després la teva feina requereixi un esforç físic o almenys una mobilitat que després et molesta per la teva vida laboral del dia a dia perquè la gent normalment quines parts es lesiona més? la que més veig és la part de baix per demà és que és bueno, hi ha dos que és la part del basó és un clàssic en el Padell la padrada per desgraciadament aquest any hem tingut dues rodures de creuats però no és lo normal n'hi ha hagut en el Padell però també això va una mica lligat a la Masor i sí que també hi ha una part molt coneguda que és el codó de tenista o el codó de golfista que això és també d'un maluz de tècnica del Padell o de la que la para no és la adequada molta gent juga en pares que no és la adequada parell i es lesiona el braç i la lesiona el braç si la russegues i portes un mes i mig amb dolor de braç i no pares, i no pares, i no pares pot anar a més i també pot ser una lesió que et duri bastant perquè és la mabona Caram, doncs el Consell de Van d'Aixó suposo que ha de ser escalfar o passar-se 10 minuts abans de sortir a la pista pel Jim i demanar-li aconsellar l'aniól exacte, si és que l'ideal i si has fet esport és l'un normal és escalfar al final tu veus un partit de futbol i tots els jugadors a part de que no es veu que en el descans escalfen, que abans del partit fan una sessió després del partit també tornen a fer una altra sessió durant abans de sortir fan una sèrie escalfaments, i la veritat és que els futbolistes igual tenim la sensació que és el que es veu molt a la tele que els veus escalfar i dius si no estan fent res o és un tipic comentari d'estar aquí descansada a la panxa però no, és un bon escalfament perquè no és agressiu, és un escalfament molt passiu que s'estan estona no corren una esprina la primera si no van escalfar en la musculatura ja venen d'haver escalfat abans i ningú entra sense haver fet res i després també es lesionen però l'altre dia va sortir, es va fer molt viral el vídeo del Rafa Nadal va fer la final de Llews Open de jugar 5 hores i mitja d'un partit de tennis que 5 hores i mitja si podeu comptar són moltes hores són tres partits de futbol i va sortir de la pista 10 minuts, molt suaus perquè per recuperar la musculatura al final no s'ha d'arribar a aquests límits però si et vols cuidar de salut no costa res, fer 10 minuts això és un tema que l'altre dia ho estaven parlant amb la Nil i em deia que em venen tots quan trepitzen el gym ja estan lesionats s'ha de fer prevenció, escalfant és la millor manera i es comprovi almenys de no sortir a la pista allà en freda tenia en compte que és hivern que la gent ve una mica més encarcarada podem dir-ho així i que la musculatura està més freda jo crec que podríem deixar-ho per aquí, Isma hem parlat de la part més del gym que sempre va bé tenir un compte perquè el padir el club també té aquesta altra basant tenim la part de la terrassa que és més de oci de lleure la part del padir fa un parell de classes a setmana que és d'entreno funcional que és Crosshid que és... tinc la mala fama de que són els més... diuen que són dels més durs del club de les més dures però la veritat és que està venint bastanta gent i tenim una zona nova que és al final de les pistes que hi ha gent que encara no l'ha vist que és un funcional, que és una zona de barres per fer exercicis gimnàstics i funcional i on tenim una caseta i allà ens fem els entrenos a vegades està jugant i ens veu córrer entre les pistes perquè l'entrenament funcional en què consisteix una mica a... nosaltres l'entrenament que fem és una variació entre el funcional fem una mica de força funcional és des de barpis, centadilla, les flexions sals i després fem una part de força amb la zona del rack que podem fer posdominades, tenim peses també i fem una part de força d'això de peses i càrdia també fem tot això és combinat amb càrdia correm moltes vegades saltem a combo els barpis també són càrdia i també és un altre tipus és un entreno és un entreno a nivell d'exercicis una mica similar al que pot ser l'estron a nivell de molts perquè l'estron és funcional llavors la part funcional és la mateixa però no és coreografiat fer exercicis fer circuits fer un bloc d'entrenament i li afegim pes aquí sí que li afegim pes i a vegades que li intentem afegir el pes ja sigui un pes que no et diguis que hi ha pes no és tampoc el botipam sinó que intentem que costi i fer poques repeticions aquí aquest sí que em deixes dir que la gent que porti dos anys sense fer res que no es posi a la primera classe allà els he tingut si no tens condició una condició física mínima començaria fent una altra cosa però sí que es pot venir perquè jo l'adapto al final tothom pot venir jo seria més per acabar de dir que faig una espínning una setmana, dos espínnings, un botipam i amb això ho combinaríem fer alguna d'aquestes però sí que es pot perquè al final tot és adaptat i és un tipus d'entrenament en el qual sempre una gestiona ell mateix jo faig uns blocs d'entrenament i cadascú al seu ritme competeix contra l'entrenament per acabar-lo i contra ell mateix el costat el repte m'ho mateix llavors sempre és la gestiona i va a poc a poc, va fent i si el primer dia els primers dies li costa molt més a poc a poc i no li fic opressió ara quan ja portes un temps igual sí que li facis una mica ambiciós ja els hi dono una mica més de canya i els he après una mica clar que sí molt bé doncs Isma, tindrem en compte també els exercicis que hi ha per del padel en el club res més, que vagi bé i que acabis de tenir bona tarda vinga, adeu! de 11 divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el xilalt l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant esgut jazz cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda esgut jazz esgut jazz esgut jazz esgut jazz cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda ilot Tomorrow Jazz Club T'hi esperem. Quan pensem en màgia, ens imaginem endavinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a B-X-L-PUNCAT. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. És l'hivern d'restarda. Després d'una setmana esgotadora amb un llevall i amb les mínimes hores dormides, te'n camines al teu bar de confiança per trobar-te amb els teus amics. O sigui, o a la terrassa, demaneu unes cerveses i és hora de posar-vos al dia. Els joves sovint ens enorgullim de ser la generació més compromesa amb la sostenibilitat. Una de les maneres en què ho manifestem és a través de la roba. Ja que entre nosaltres s'ha tornat molt habitual comprar-ne botigues de segona mà. Ara bé, en el grup d'aquesta bassant de l'activisme ecologista trobem alguns matisos. Diferents perspectives que a vegades no acaben d'entendre les unes amb les altres. Sembla que la indústria tèxtil és altament nociva. Però per quins motius? Realment, generarem un canvi positiu comprant de segona mà? Quines altres alternatives sostenibles trobem? Totes les respostes en breus. La crisi climàtica Que estem vivint una greu crisi climàtica és una qüestió que la majoria de les joves tenim bastant clara. Que necessitem generar un canvi que ens proporcioni resultats positius contra aquesta crisi també. Però qui és o les opinions ja comencen a diversificar-se? És que les mesures que per algun semblen indispensables altres no ho tenen massa clar. Avui en parlem de l'industria tèxtil. Diversos estudis la situen com la segona indústria més contaminant del món, només superada per a la indústria patrioliera. S'estima que la producció tèxtil és responsable d'un 20% de la contaminació de l'aigua neta del món per als productes detenuts. A l'hora és responsable del 10% de les emissions globals de Cardoni, més que tots els vols internacionals i de transports marítim junts. A més a més, l'explotació humana i laboral està a l'ordre del dia, situada en una pàgina anomenada Ethical Time, que explica el següent. El cultiu del cotó, que és el material que s'utilitza a paper roba a Fast Fashion, és un dels cultius més contaminants del planeta. El 25% del total de pesticides utilitzats al món s'utilitzen en aquest cultiu, i entre ells es troben alguns dels més preciosos per als humans. Que us són així greus malalties, no només els agricultors i treballadors del camp, sinó a totes les comunitats que viuen a prop d'aquestes terres. L'explotació infantil també està present en aquesta indústria. Els nens són molt buscats en aquests camps, tant a l'hora de recollir, com per polinizar manualment plantes transgèniques. Es tracta de treballes manuals, llargues hores al sol, i contacte directe amb plantes transgèniques i pesticides de molta alta toxicitat. A més a més, les jornades laborals són esclavistes. Les hores de treball s'amplien tant com siguin necessaris per poder lliure'ls per aquests temps. Tots, si cadascun dels empleats, estan obligats a treballar les hores requerides, ja siguin 14 o 16 hores al dia, sovint a porta tancada. I per acabar, i no llargar-me'n més, esmentar que els salaris de la majoria dels empleats d'aquestes fàbriques no arriben als 80 euros mensuals. Estem parlant de menys de 4 euros al dia per dies que massa sovint superen les 10 hores de treball. Doncs sí, Gloria, realment, a més a més, ja és a dir, no només per la quantitat de hores de treball, sinó les condicions en les que treballen, les persones en aquestes indústries, imatges de la Índia o de la Xina, de gent que potser això també és un bul o mites d'aquells que corren, però gent que no pot ni deixar el lloc de... O sigui que és una cadena que no pot ni deixar el lloc, o sigui que ha de fer com les seves necessitats allà mateix, o també... I vaig arribar a veure, no sé per on, ja fa uns anys, que persones que havien de dormir, és a dir, si passaven 6 hores treballant, que havien de dormir la resta en el mateix lloc de feina, és a dir, en un racó allà mig tirats, i res, el dia següent posar-se a treballar, però era això unes condicions realment molt pèsimes. Exactament, exactament, de fet. Hi ha diversos documentals que estan prou bé, ara recordo el nom d'aquests, recordo a classe, sobretot, quan parlaven de sostenibilitat i tal, de parlar-nos d'aquest tema i mostrar-nos algunes imatges, i alguns vídeos que té la tela. És que, a més a més, a tot això li afegim, ara, avui dia, com a fenòmens com el de Shein, que és la botiga aquesta online que ho faré. Ah, sí. La mateixa roba que trobes a Zara, Planver, etcètera, doncs tot hauria estat roba, però clar, amb uns preus molt més baixos, molt més assequibles, el qual provoca, al final, com un hiperconsumisme per als clients, i m'incloca jo mateixa, vull dir, una lista lliure d'això. A mi a vegades em passa que veig roba tan econòmica que dic, és que a veure què ha hagut de passar al darrere, perquè això sigui tan econòmic, o sigui, és que no m'ho vull ni imaginar. A vegades, quan parlem de roba sostenible, la gent es pensa que és perquè el cotó està fet, però jo crec que, simplement, que pel fet que ja estigui treballada o feta, produïda, asseguran unes condicions bones als treballadors, que allò ja es mereix el nom de roba sostenible. Absolutament. Després, més tard, em parlaré d'això una mica. Això ha estat que a TikTok, per exemple, són molts populars als hauls, no sé si saps què els vídeos són aquests, són vídeos de gent que va comprar roba, bueno, realment pot ser qualsevol cosa, però normalment és gent que va comprar roba i després es grava si mateixa, com en Provence, l'ha ensenyat, la i tal, no sé què. Llavors, la cotiga que està exegint, això és molt popular. Llavors, la gent que potser si gasta 200 euros, òbviament la gent que es pot permetre gastar 200 euros en roba, i al final, com que compren una barbaritat de roba, i necessària, i després l'ensenyar a TikTok en plan, mireu què xula, també la podeu... Clar, perquè, a part també, com que els promocionen i tenen còdigos de descuento i tot, vull dir que al final, com que s'acaben sentivant moltíssim, com aquesta indústria tan deserutiva, perquè sona superbé i la gent, com que cau fàcilment, que un altre cop m'inclogui dir que ningú té la culpa d'això, realment. I, de fet, l'altre dia està viatjant un article d'un mitjà que es diu EuroNews sobre Shein, que deia el següent. Quan els experts van examinar el lloc web de l'empresa, van trobar que el 70% dels seus productes en estoc tenen menys de 3 mesos. En altres botigues de moda ràpida, com Arafara o H&M, aquestes xifres se situa en el 40 i el 53%. En un món on el consumidor mitjà llença el 60% de la roba nova, el mateix any que es fa comprar, l'enfocament de Shein a les vendes és una part clara d'aquest patró. O sigui, no és només que l'enduça tèxtil sigui destructiva per si sola, sinó que, a part, vivim en una societat de consum que la promociona. Exacte, perquè, a més a més, s'ha fet pensar que les estratègies de màrqueting, com el bombardeig publicitari d'aquestes marques, al final apelen absolutament a la nostra psicologia i ens fan associar felicitat amb consum i amb comprar la seva roba, i en què, si comprem la seva roba, doncs serem més felices, i, en veritat, tot això ens donaria per un altre programa sencer. Però, bàsicament, sí, és el que tu dius, que vivim en una societat de consum i tenim supernormalitzat, per exemple, com anar de compres, com un passatemps, més, o fins i tot com un hobby. I, llavors, de quina manera estan les joves tractant de frena o reduir aquest consum per moments cap a inditex i altres cadenes de fesfaixon. Doncs, a través de les botigues de roba de segona mà. Tu en compres a segona mà, Núria? Jo la veritat és que no. Tampoc en compro massa, de nova, però no. Realment no, de segona mà. Sé que hi ha aplicacions d'aquestes, inclús d'intercanvis de roba, aplicacions de... Tu puges a algú que ja no et poses... Una vintet. Sí, vintet, per exemple, una peça de roba que ja no et poses i la poses allà, la penges, algú la vol i fas un intercanvi, bueno. Però ja dic, mai ho he pogut. No. Jo sí. I l'experiència, bé? Sí, la major part del temps sí. Vés endavant desenvoluparé, perquè és veritat que té coses bones, però també té dolentes i no les podem oblidar. Però en principi, comprar a segona mà és beneficiós tant pel planeta com per tu, no? Al final genera els menys residus, perquè evites que la roba acabi en evocadors, redueixes el nivell d'explosió, fas un ous dels recursos naturals, perquè llarguis la vida útil de les peces i normalment vagi molt més barat i al final com trobes peces de roba irrepatibles, així com únicas i molt xules. Òbviament el concepte de comprar roba a segona mà porta existent des de fa dècades, però la generció zeta realment l'ha posat de moda en els últims anys, perquè ara mateix he de robar els anys 80 i 70, també últimament la dels 2000, al principi dels 2000 també està tornant, tot això s'està ficant molt de moda, i així s'ha popularitzat aquest mètode d'obtenir roba de forma més sostenible. Jo crec que també gràcies a bastants influencers de moda i altres criadors de continguts, sobretot a TikTok, a YouTube, i també a altres sources socials que ho han incentivat, és que realment existeix tota una estètica al voltant de comprar roba a segona mà i roba així com pintar, si les botigues pintar, molt potent entre les joves. I aquí a segona, sobretot per carret, ahir n'està ple de botigues a segona mà, jo, per exemple, la vaig moltíssim. Creus que si no estigués de moda la roba pintar i les 80, 90, etc. Les botigues de segona mà seguirien sent igual, de populars, entre els joves? Jo crec que no podem fingir que aquest factor fa molt, que ara mateix el guai sigui imitar l'estil de vestir antic, i que molts famosos influencers, com i abans, ho estiguin perpetuant, jo crec que 100% és una raó per la qual això és tan popular. I m'incloca a mi mateixa, perquè jo vaig comprar, vaig començar a comprar roba a segona mà, es feia com dos, tres anys, crec, i era sobretot perquè jo seguia a moltes influencers i noies, així com a Estat Unidenques, que tot el seu contingut realment es basava en vaig a botigues macros de roba de segona mà, i me l'emprovo i te l'ensenyo i tal, no sé què. I vaig començar a veure aquella estètica, ja em va semblar superchula, superúnica, mai havia vist com gent que es vestia d'aquella manera, i em va suptar molt i em va agradar. I després també, jo què sé, quan em va començar a agradar la música, i els artistes indis, que tots tenien una estètica molt definida, realment tot això em va fer voler comprar de segona mà. Però trobo que també pràcticament tothom que comença a comprar de segona mà, ho fa també amb la consciència ecològica al darrere, per tant, per molt que sigui una moda, també ho fem, perquè sabem que és millor pel medi ambient. A mi m'he passat. Jo vaig pensar, aquesta estètica la puc aconseguir si vaig a comprar a botigues de roba de segona mà. Doncs, a l'igual que estic aconseguint roba que m'agrada més, també l'estic aconseguint d'una forma més sostenible, que a l'ugual veu per a tots. A més que jo crec que també, crec que arriba un punt en què sobrepassa la moda, i ja ho fas per costum. A mi, avui dia, em surt molt més natural anar a botigues de segona mà, que a més a més hi ha diverses paraules per Barcelona de comit abans, les quals li tinc molta confiança, a més a més, que no pas entrefara. Però tot i així, una qüestió que no acaba de ser tan factible, i és la del temps que et trigues en aquestes botigues a trobar roba que et vagi bé de talla, i a més a més que a l'hora també. T'acabi agradant? Sí, sí, no tot pot ser bona en aquesta vida. No. Jo crec que hi ha bientment, i jo crec que hi ha un moment al privilegi, en poder permetre-te el temps d'anar a diverses botigues de segona mà, i em provorta mil peces fins que trobes la que et queda bé. El tema de les talles és que és bastant xungo, perquè no hi acordo tothom ni de broma. Jo conec, jo tinc diverses amigues, que potser per ser més gràcies, al contrari, per ser més primes, ja tenen molts problemes per comprar-ne ja, i definitivament no és igual de fàcil i ràpid que anar a botigues fas fàixon, i per a molta gent, no és gens pràctic, i realment superantenible. També és important ser conscients que abans que es convertís en una moda, de tots vosaltres, que ens fem els xulos, i gravem tiktoks, i anem allà, i ens posem superbé. Clar, això era, sobretot, la gent amb precarietat econòmica i més de classe baixa, eren els que compraven aquestes botigues. Per tant, està molt bé que ara tranquem amb l'estigma, que ja saben, em vol dir, ser un cutre, o portar roba en mal estat, perquè no és així per res del món. Però estaràs una mica com, donar-nos compte, una mica, que la hipogresia que tenim tots endins, encara és molt forta, perquè quan ho fa la gent pobra, és vist com una cosa humiliant, i quan ho fem nosaltres, per moda, és autocoment xulo. Queda nou, la majoria dels qui ho fem, jo crec que tenim tota aquesta consciència al darrere, que és una cosa important remarcar-ho. Jo, el que faig, sí que és veritat, que no comproven botigues de segona mà, de roba de segona mà, però, per exemple, la que tampoc acostumo a tirar-la, o sigui, no soc d'aquestes, que vinga, això ja ha passat de temporada, a la, ho dir-ho, no, no, vale? Incluso a casa vegades entre germans hem reaprofitat roba, o també hi ha uns contenidors especials, de molta confiança, a més a més, aquí hi ha Sant Just, que és de l'empresa Solidança, que és el típic... Jo també els he utilitzat. És un color tronge, o sigui, es veu, que tenen aquest programa de roba amiga, i que ho deixes allà, i vaig tenir un cop l'oportunitat de visitar la planta, i és impressionant com fan el tema de la selecció de roba, o sigui, hi ha gent que està allà, classifica en roba de nen, roba de adult, i ho separen per sabates, ho separen per de dalt, per, bueno, és a dir, hi ha tot un procés, és una planta que... de unidor, o sigui, hi ha bastantes persones que s'hi dediquen allà fent el triatge, mirant el que es pot aprofitar, el que no, perquè, bueno, a vegades també es troben coses una mica... que dius, això no hi ha per anar a agafar-ho, no? Però, bueno, escolta'm, ho faig d'aquesta manera. No, no, és que, realment, hi ha moltes altres alternatives a part de només comprar roba segona mà, que després en parlaré de unes quantes. Però hi ha una altra qüestió, per la qual hi ha gent que qüestiona la compra de roba segona mà, i és la gentrificació que genera. A veure, gentrificació és un terme que se sol utilitzar per referir-se a la transformació d'un barri de classe baixa a un barri de classe alta, on s'acaben expulsant els barris de tota la vida, i el barri es converteix, bàsicament, en un producte més, per l'incrediment de valor que genera en tot. Però aquest terme també s'ha començat a utilitzar per referir-se a altres dos fenòmens que tenen a veure amb això de la roba segona mà. Per una part, fa referència que aquí abans la roba segona mà era molt més assequible, i els preus eren més fils dels productes. Ara mateix hi ha moltes botigues que s'aprofiten de la demanda per l'estètica que està a 20 anys, que hem estat parlant, i ha augmentat a sacs els preus. N'hi ha botigues força, força cares, que jo m'he trobat per Barcelona, que suposadament són de segona mà, i que no és tan comportant com a tal. Es posen l'etiqueta perquè saben que et treuen molta gent. Però és que jo m'he arribat a trobar jaquetes per 50 euros. I dic, bueno, per això sí que em vaig a una de les fases. Vull dir, que a vegades al final penses que em compensa, no tal, que després hi ha moltes superfidels. Jo en tinc unes quantes, com he dit abans per Barcelona, que vaig sempre, perquè si jo trobaré el que necessito. Per què fa el preu? Sempre són més agròmiques les peces de roba que hi ha en aquestes botigues? Normalment sí. Hi ha una lloc que vaig sempre, que es diu Texas Thrift Store, per Florida Blanca, que hi ha els pantalons per menys de 10 euros tots, i samarretes per 2, 4, camises per 6. Tot és super, superbarat. I està superbé, la roba, més a més, vull superrecomanable. Jo crec que aquest tema de gentrificació existeix, i jo entenc que hi ha gent que li agafa mania, com a totes seves robes segona mà, perquè pensen, clar, ara perquè està de moda i posen els preus i tal, i potser la gent que ho necessita de veritat després no en poden trobar. És veritat que existeixen projectes com superconscients, com humana, el final humana, que és la que hi ha en aquesta macro, per tot Espanya, roba segona mà, que és un projecte supercompromès, però amb molts altres que segueixen aprofitant. I per una altra banda, també he trobat, abans hem parlat de Vintage, i hi ha una aplicació molt semblant, que es diu D-Pop, D-Pop, en anglès, que és molt més internacional, gent aquí no s'utilitza tant, però a altres països, com a Anglaterra, de part de l'anglès, s'utilitza moltíssim. I és el mateix, tu poses la roba i la vent, però la diferència amb Vintage és que a D-Pop, la gent, com que s'ocorra molt més, tenen molta més cura al seu perfil, es fan fotos com mitj professionals, per vendre la seva roba, tal, no sé què, i llavors la gent s'ha trobat, en què molta gent posa peces de roba, o de botigues fasfas, que la venen per 5-10 euros més, o roba que ja és comprat segona mà, que també la venen per 5-10 euros més. O sigui, potser a Estats Units també són molt populars, com es deien... Ah, te se me'n recordo un nom, però existeixen ja uns tipus de botigues segona mà, que són supermacro, que són gegants, bueno, a lo grande, no, com a tots els Estats Units, que ja la roba potser et val un dòlar la peça. Doncs la gent s'ha trobat, que ja penya que va a aquests llocs, es compra potser com 5 peces per 5 dòlars, i la puja a aquesta aplicació de D-Pop, i potser la venen per 15 cada escuna. És flipant, i clar, sí, com que està tan de moda, i hi ha peces pintats com els pacífiques, com molt demandades, i de plens de trobar, clar, la peña s'aprofita, i hi ha molts fraus, i tot això, tu coneixes? Doncs no, la veritat no... A mi el que se m'acuda amb això que comentes és, hi ha alguna mena de certificació que digui, que aquesta peça és de segona mà. O sigui, que per exemple, que no sigui econòmica, perquè s'hagi estat fent de manera... Doncs vinga allò amb en salva de manera al·logrant, que hi hagi alguna certificació que digui, que aquesta peça és de segona mà. Això estaria bé, per exemple, tot i que no sé molt bé el sistema, que s'hauria d'establir tot això, però igual que hi ha un segil que et diu, aquest producte és ecològic, que no de sentiment, que et digui un segil o una etiqueta o algú que et digui un pin, que et digui... Això és de segona mà. A part d'això, hi ha gent que no acaba d'agradar-li la compra de segona mà. I també argumenten molts d'ells que, al final, molts cops quan compres a segona mà, segueixes comprant roba, feta per nens explotats, que viuen en condicions deplorables, igual que si vas directament a Inditex. Llavors, bueno, existeixen altres alternatives, abans hem parlat de marques sostenibles, que estan molt bé. El problema que jo veig és que moltes d'elles segueixen sent bastant cares, i jo trobo que al final és una mica un privilegi, no tothom es pot estar a 60 euros anuda de suadora, i, jo, rostres, realment, no hauria de ser un privilegi comprar de manera sostenible, que jo ho entenc, perquè, òbviament, els processos de fast fashion són horribles en condicions horroroses, gent que té seus baixíssims i que viu fatal, i per això surten barat, i el procés de fer roba sostenible, té tot el respecte amb la natura, i l'equip que treballava té un sou digne, i són projectes supercompromesos i tal, vull dir, entenc perfectament per què són tan cares, però no perda de vista que realment això no està a l'abast de tothom, i no tothom es pot permetre com, que la seva opció per no comprar fast fashion sigui, comprar marques sostenibles, i una mica de la línia d'això, com que hem d'intentar el màxim possible, que evitar la criminalització d'aquesta gent pobre que compra ditex i que no tenen ni el temps ni els diners per realment anar a altres espais i poder, com això, adquirir roba d'una manera molt més sostenible, que existeix una veritat de privilegi. A part de marques sostenibles també, per exemple, botigues de barri, vull dir, apassionades a Sant Just, això no està pagat, no és promoció, però a mi aquesta botiga m'encanta, em sembla moníssima, i crec que és superimportant donar suport als negocis locals, als negocis de poble, dels barris, etc. No han de desaparèixer. També es pot donar suport a marques petites, o a artistes independents, o fins i tot col·lectius, que sobretot en botigues per donar suport a la seva causa, com Top Manta, a Barcelona, que potser una suadora et segueix costant els seus 30 euros, però al final estem parlant de material de qualitat, de equip superpetits, de persones que subautogestionen tot des del primer disseny, fins que envien el paquet, i al final li estàs donant els teus diners i fa la seva roba amb més carinyo que no pas amb encior. I per últim, un concepte que jo no sé si això existeix així, però la meva iaia li diu així, que és economia circular, que és fer referència a, bàsicament, donar la teva roba als teus amics i família, passar-te la roba amb la gent del teu voltant, jo ho faig moltíssim. Jo crec que la majoria de la roba que porto no és ni comprar de segon a mà, és trobar del bar casa, perquè és el meu passat ems preferit, anar pels armaris i la roba que la gent no utilitza, agafar-la. Realment, jo crec que aquesta, si pogués dir que hi ha una forma ideal, per mi seria l'economia circular, perquè realment... No compres res, no? Estàs reutilitzant dels teus amics i tal? Jo crec que estàs superbé. Per tu, quina seria l'opció més correcta que tu veus? Home, jo crec que ara si hagués de provar, m'aventuraria amb algunes d'aquestes botigues que has dit tu del carrer de Lles, que hi ha roba de segon a mà. Jo crec que ara mateix, per exemple, et tiraria per aquesta via. Tot i que el de l'economia circular vulguis que no, també és una proposta que sembla divertida. I ja no només amb persones de la família, si no vull dir entre amics, no ho trobo que seria guai. Sí, jo recomano moltíssim, de veritat que sí. Bueno, així parant l'acabant, sembla difícil portar una vida absolutament sustainable perquè, al final, el sistema està fet en pos del consumisme. Girem tots al voltant de produir consumí, produir consumí. No podem culpabilitzar a la societat per caure en les costums consumistes i en el mode de vida que pràcticament ens exigeix que hem de portar. Comprar fas fàson és el més fàcil, ràpid i accessible i això no ho podem negar. Al igual que no podem negar que les grans empreses segueixen sent les grans culpables de l'empetjorament del canvi climàtic. Perquè, per molt que jo utilitzi una canyita de bambu per veure'm un suc, segueix contaminant el planeta amb mig milió de dones de plàstic cada any. Els grans responsables de la polució són les grans corporacions. I, realment, el que hem de fer, més que altres coses, és exigir que duguin a terme polítiques i regulacions que veritablement ajudin a construir una realitat més sostenible. Dit això, sí que crec que hem de canviar com sigui possible la nostra manera de consumir. Per començar, jo crec que, com dèiem abans, reduir la quantitat de roba que comprem i realment plantejar-nos que quan comprem una peça de roba si realment la farem servir o no. Segons de tot, tenir la més cura i procurar que ens dut i més. Canvia la mentalitat que tenim tots des de petits que, si se'm trenca, en compro un de nou per, o cuido el màxim possible, si se'm trenca, ho intento arreglar i, si ja és impossible, potser fins i tot tractar de donar-li un al traus. També està guai això de donar la teva roba en comptes de llançar-la quan no la vols. I per comprar roba nova, doncs, alguna de les opcions que hem estat parlant abans, ja sigui roba de segona mà, com economia circular, etcètera, etcètera. I, bueno, fins aquí. Molt bé, Glòria. Que vagi bé, vinga. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Cataluña Ràdio. Les notícies de les 6. L'exèrcit rus atacat amb missils la Torra de Televisió d'Aquíf. L'expulsió ha provocat almenys 5 morts i ha tallat el senyal de televisió a gran part de la capital d'Ukraine. L'atac s'ha produït poc després que el Ministeri de Defensa rus anunciés bombardejos sobre instal·lacions estratègiques i demanes a la població que s'allunyes d'aquestes àrees. El govern d'Ukraine ha condemnat aquest nou atac. L'alcalde de la ciutat, Vitalik Klishto, ha advertit la població que la situació de la capital de la ciutat s'està lluitant. Són a les portes de la ciutat. Les nostres forces armades estan lluitant, heroicament per protegir la nostra terra. Ens estem preparant per defensar aquí. Hem construït fortificacions i punts de control a les entrades de la ciutat. Demano a tothom que mantingui la calma. No sortiu si no és necessari i que deu-vos els refugis si sonen les armes. L'atac arriba hores després del bombardeig i després de la ciutat. El govern de l'Ukraine ha pres un moment per la ciutat. En el moment de la ciutat, la segona ciutat ha impactat davant la seu del govern regional i sobre els cotxes que circulaven per la plaça central de la ciutat. L'exposió ha deixat almenys 10 civils morts i 35 han quedat ferits. amb el conflicte d'Ukraïna, Gerard López. Llum verda del Parlament europeu aconseguir a Ucraïna l'estatus de candidat a l'Unió Europea, el primer tràmit, com sabeu, d'un llarg procés per poder-ne ser membre de pla dreta, un dia. Ho ha fet després d'una intervenció del president ucraïna Esa Lacambra, on ha fet un preu que els euro-diputats perquén els deixin sols davant de la invasió russa. Brussel·les, en Jordi Bara, bona tarda. Supporta amplíssim l'eurocambra a favor que Ucraïna tingui l'estatus de país candidat a l'Unió Europea. La resolució, que també reclama ampliar les sancions contra Moscou amb restriccions a la importació de gas i patròl i rus, ha comptat amb el vot a favor de la majoria del ple. Entre els 13 vots, en contra, un d'un euro-diputat de poder, entre les 26 abstencions, dos d'esquerra unida. S'ha aprovat en una sessió extraordinària del Parlament europeu carregada de simbolisme amb els colors de la bandera ucraïnesa per tot arreu, i on, per videoconferències i lents, queda defensat la pertinència a l'Unió Europea. Aquesta té superpotrítima pràblima, excel·lent. A Europa serà molt més forta amb ucraïna dins. Sense vosaltres, ucraïna estarà sola. Hem demostrat la nostra força. Vos hem demostrat que som els vostres iguals. Per tant, demostreu que esteu amb nosaltres i que no ens deixareu caure. El discurs ha estat rebut amb aplaudiments per al president del Consell Europeu, Charles Michel, admès que no hi ha una opinió unànima sobre l'adhesió al ci de l'Unió Europea. Aquest és un tema difícil i sabem que a l'Unió Europea hi ha opinions diferents. El Consell haurà d'analitzar seriosament la petició simbòlica, política, forta, i crec que legítima ha estat expressada. Michel ha acusat Putin de fer terrorisme geopolític i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha fet una crida a reforçar l'Unió Europea davant les forces del mal. El govern ha aprovat una nova línia d'ajudes directes de 20 milions d'euros al sector de la restauració que es podran començar a cobrar el mes de juny i que aniran dels 1.000, els 15.000 euros, depenent del nombre de treballadors. També ha aprovat un nou paquet d'ajudes de 20 milions pels treballadors en situacions d'ERTO que es podran cobrar a finals d'abril. Per segon any consecutiu, el coronavirus ha habitat l'expansió de la grip a Catalunya. Confirmen els principals hospitals catalans que asseguren que durant el mes de febrer hi ha hagut casos comptats de grip, quan habitualment estaríem en plena epidèmia. Els ingressos per Covid continuen una clara tendència a la baixa d'aquests últims 15 dies. El món del cinema també gira a l'esquena a Rússia, a l'Acadèmia del Cinema Europeu ha decidit excloure les produccions russes dels premis d'anguany. El Festival de Canes farà boicot a les delegacions provenents de Moscou i productores norteamericanes congelen les seves estrenes a Rússia. En un comunicat, l'Acadèmia Europea informa que ha decidit afegir-se a les sancions globales contra Moscou i que fa a la seva crida el boicot a l'Acadèmia Ukraïnesa de Cinema. Això implica tancar la porta a les pel·lícules russes de cara als premis europeus del 2022. I ja dèiem que el Festival de Cinema de Canes vetarà qualsevol delegació russa o institució vinculada al Kremlin, però no excloure els cineastes russos. La direcció del certamen recorda que hi ha molts realitzadors que s'han arriscat d'anunciar a Putin a les seves cintes per associar-los al seu règim. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda. Us informa l'Oalopez. Bona tarda. D'acord amb els grups municipals que conformen la corporació municipal i davant de la invasió militar a Ukraïna per part de les forces militars russes i la greu situació geopolítica que s'ha d'haver fet, l'Ajuntament de Sant Just esvern convoca per avui, o de març, a les 7 del vespre, una concentració davant de l'Ajuntament per tal de fer un minut de silenci per la pau, sumant-nos a la proposta del Fons Català de la cooperació al desenvolupament. Avui hem tingut els micròfons de ràdio d'Esvern a Mercè Martí, la pilota del primer equip 100% femení de les 44 edicions del Rali Dakar. Investigant, va veure que mai havia participat a la competició, un equip format exclusivament per dones. Martí assenyalava que li agraden els reptes i que, per tant, es va proposar conformar aquest equip i passa a ser així el primer equip format integrament per dones en participal Dakar, en 44 anys d'història. A Martí s'enfeliuen que, en residència actualment, es plugga de llobregat, el liderat així un equip format integrament per dones que ha competit dins la categoria de vehicles lleugers. Totes es van embarcar a l'aventura amb l'objectiu de demostrar totes les dones que somien amb cella, que sí que es pot. L'equip FNSPIT estava, doncs, format per sis noies. Mercè Martí com a pilot, la copilot Margot Llobera. Les mecàniques Jessica Nabra i Iona Hernández, la coordinadora Núria Gaja i la cap d'equip Anna Ferrer. Totes les participants eren noves dins la cursa. Martí assenyalava que tot i això, amb l'experiència estat brutal, i que la repercussió mediàtica també ha estat molt bona i han pogut aconseguir l'objectiu de donar visibilitat a projectes empoderats i liderats per dones. Finalment, l'equip va aconseguir la posició número 33. Aquest divendres 4 de març tornen els lavos al casal de joves, un espai mensual d'experimentació i creació artística en un ambient relaxat, una versió per les persones menors d'edat, on decideix avui del vespre, podran desenvolupar la seva vessant artística. Aquest mes es farà un taller de vessament de pintura creativa, on, a partir de diferents taques de pintura vessades sobre paper, s'imaginaran i crearan nous dibuixos, imatges o personatges que permetran explicar una història. A la nit, a partir de dos quarts d'uns, es oferirà un espai d'experimentació i creació artística en un ambient relaxatidós i nocturn alternatiu per a majors d'edat. També s'experimentarà amb aquarell, amb els colors, i amb el paper i l'aigua. Així es barrejaran colors, es veurà com reaccionen les aquarelles, si pinta sobre un paper mullat o què passa quan pintes amb un esponja. Amb dos tallers, tenen un preu de 5 euros i per participar-hi primer, que l'està registrat o registrat a la página web del casal i després fi la inscripció i el pagament on l'any corresponent. I així és tot. Tornem amb més informació de l'actualitat sanchús, i moltes gràcies a les set del vespre. Fins ara mateix. Vinga, doncs, comencem aquesta segona hora de l'arra amb l'El Magasín de Tardes, de Ràdio, d'Esvern, de la mà de l'Arbra Agulló. El tinc aquí a l'estudi. Hola, Arbre, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Bé, molt bé. Fem espai de medi ambient? Sí, fem espai de medi ambient i considero important valorar... Fem espai de medi ambient. Fem espai de medi ambient. Fem espai de medi ambient. Fem espai de medi ambient. Fem espai de medi ambient. Fem espai de medi ambient. Fem valorar, fer un anàlisis, i diguem, un resum, anàlisis i tal, en els 10 minuts que tenim d'espai. Hem d'anar al gra, una mica, seria sintètic, però, en fi, reproduir una conferència d'un sabi de l'ecologia, d'una hora i quatre, que va ser la conferència, mitjans i mitjans, polpons i tal, no es tracta d'això. Trata d'evalorar, d'evalorar i sintetitzar el tema. Una conferència que va fer el Sant Justècnic a Sisprat, la setmana passada. Sí, el canvi climàtic a l'iart de la història. Si vols anem al gra, anem al gra. En va parlar molt clar de paraules claus, escala. I ja que saber l'escala, parlant d'escala geològica, si posem un quilòmetro l'últim centímetre, l'últim centímetre, seria la història de la humanitat, diguem-ne. Doncs, hi ha grans trets, però es va centrar en l'últim centímetre. En l'anterior ja sap que va haver grans canvis climàtics, produïts per un meteorit i altres qüestions que han d'educar la ciència. No, han d'educar les restes que s'han trobat. Clar. Llavors, l'escala de la història va... Han avut amb canvis climàtics i sempre hi ha incertesa. Perquè la gent li demana que... com a científic es mulli, que passarà demà. Sí, una mica evident. De 10 anys o 15 o tal, què passarà? El mar pujarà que va molt neta. I llavors, la segona paraula important, una s'ha hagut escala, centrar l'escala, l'altra és incertesa. Incertesa, no sabem què passarà. Clar. Es poden deduir grans qüestions. I, clar, el tema d'ell va ser rigorós, acadèmic, contundent, i va acabar afirmant que no volia discutir, que no es pot discutir, si la terra es plana. El canvi climàtic s'està produint. I ahir estaven les dades que va exposar molt clar en gràfics. I, sobretot, acelerat és l'últim 10 anys. Acelerat és l'últim 10 anys. Que això no és res. És una mica endavant de la història geològica. I... arribar a una dècima de centímetre de banda de la història humana. Sí, sí. I, llavors, tot és posat tot aquest tema, i queda clar que es va definir que el canvi climàtic s'està produint, i no volia discutir en els negacionistes, perquè diu que és com aquests que neguen que la terra no es redona, sinó que es plana. No es pot xovar. Aquests que neguen que les vacunes han ajudat a la humanitat. És una mica més polèmic, però que és així. Els negacionistes, no? Sí, no és impossible discutir-se amb ells. Ah, efectivament. Que no. I llavors va acabar així. I llavors van vindre el Mujer-se. Mujer-se. Eh? Jules de Ivern va fer una comparativa que han passat els de la Xina. La Xina han estat besats en fabricant el gel. El gel. I això ha representat fer-ho un llac a la alta muntanya secant el llac sostreient-lo del llac que alimenta la ciutat de Pekín. Tot una mica superficial. I tot això a l'energia del carbó. Perquè la Xina té l'energia del carbó. Sí, sí. Que és la que fa augmentar el canvi climàtic, el CO2, etc. El CO2 de carboni, efecte i barnacle. Sí, sí. I què perspectiva tenim aquí en el tal? La incertesa, però de cara al Pirineu hi ha hagut un canvi climàtic de 1,5 graus. I és bastant. I per tant, el període de tindre gel és... més improbable. És a dir, és més difícil que hi hagi neu, que hi hagi gel, a Pirineu. Per tant... Sí, sí, per tant, en secant els jags i pujant aigua i tal, això representa una... després d'impresionant, si aquests pobles que hi ha al voltant, el que volen són... que es costrueixen infraestructures, però que es costrueixen les infraestructures que no costarà tan car. La mullar. Que es facin ja les infraestructures que volen, però que això era... molt temerari, i molt en contra de... de la realitat. Clar, perquè, normalment, els jocs olímpics d'hivern, el seu esports de neu, esports de gel... És més lògic fer-ho, en llocs on hi hagi de forma natural, que s'hagi estat així. Què puc haver? I després va apuntar, són detalls del tema, que la sèrie és d'una Europa potser es perdem, i que no és el drama. Això no fa augmentar més que un milímetro la... El nivell del mar. El nivell del mar augmenta més per al calor, perquè l'aigua és dilata. Ostres! El que sí que és molt perillós és que l'àrtic i l'antàrtic és desglasen. Això sí que és perillós. Això és perillós per a tots els efectes que pugui haver. Clar, que a vegades es veu que, com que està molt lluny, això no ens afecta, però tot té un efecte. Sí, té un efecte, per exemple, que el delta de l'Ebre desapareix. No n'hi ha solució. El que volem fer és unes parelles de 10 metres d'alçada, que aguanta l'investida del mar 5 o 6 quilòmetres d'un aparell de 10 metres d'alçada, perquè els d'investida del mar no en mengen. Sí. No s'entén. No, no, no. És molt bèstia. S'ha quedat per aquí. Jo he estat caminant els centenars i ses centenars de quilòmetres amb ells, defensant el riu Ebre. El delta. Però és un o d'aquí. Però més greu, perquè ahir, humanament, és un petit drama. Un petit drama. Perquè si reculen que acaba a través de la meia del mar i tot això, hi ha espai de sobre per acollir. El tortor s'està molt poc poblada i pot acollir i creixer. És molt poc. I té aigua. Per tant, les poblacions que surt, Maria, totes les que n'hi ha allà, podien tranquil·lament en molt poca inversió acollir-se en la tal. El drama és el delta del Nil, que el tenim allà prop. El delta del Nil són 80 milions d'habitants, en la qual viuen els militars i els policies i la seva família. És una espècie de màfia. Allí no ho podria dir, perquè em fosillaria. O em torturaria. És una espècie de màfia que s'ha apoderat de l'estat i ells viuen, i els altres tenen supervivencia. Supervivencia vol dir que viuen de l'arròs, en el delta del Nil, el norme, que allà som va per alt, que fa moltes branques, i allà el conreuen les verdures, l'arròs i tal. Això queda soterrat, que fan milions i milions, 50 o 60 milions de persones que fan. Clar, uns viuen i els altres sobreviuen. Sí, sí, sí. Però aquestes haurien quedat afectats, perquè sense això... Pensa en l'implantació o no poden? Seria un desert, tota la data. Van gladets, sembla que es queda junts, però van gladets en més de 30 milions que viuen també en el delta, en la zona afectada. Ahà, sí, sí. Que podria també quedar. Això ho va referir molt bé, o ho he dit jo perquè és la meva preocupació. Sí. L'altre tema que es va mullar, i es va mullar, però bé, ell ha estat defensant que no faci l'aeroport. Ahà. I va dir, si vivim dels aliments, Barcelona necessitem aliments, dir-lo fonamental, és tenir el Parc Agrari de Llobregat. Sí. Si van contra el Parc Agrari, estan anant contra la possible fabricació, vull dir, amb reu i d'aliments, i és tan bèstia que no s'hi adonen. En Gabà n'hi ha un projecte, de fet, de quatre quilòmetres que van de Gabà a la plaia, que són camps, de construir blocs. Hi ha un projecte presentat, de fa temps. Sí. O sigui, ahir també es va mullar, que és una animalada que anem, que mireu en la crisi, és que tal que no ens arribarà de la Xinatot, la Xiliant tenen problemes, el seu problema. Sí, exactament. I s'ha encarit tot respecte a l'energia, d'acabar les coses i tal, que ara fins i tot estan obrint pàbriques de testil, i coses ja aquí, a través d'ara, que serien marxadors de la Xina. Estan obrint-les aquí perquè el transport és tan car, i tot que ja no és rendible. Clar. Això també es va mullar en el tema aquest. Molt bé. I això és el resum. O sigui, va ser realment una conferència bastant... Sí, molt rigorosa. Ja t'ho digui, acadèmica, contundent... Que bé. I es va mullar. Hasta ahí, acadèmica, rigorosa. I s'acaba a acabar quan podies ensignar fins i tot un catedràtic de dretes, que va haver-los aïlos, que pensien tal, i que per mi és un alfabet medi ambiental, hasta ahí podien ensignar. Perquè era tu contundent a base de estadístiques, que ha entret i tal, molt clar. Però a partir d'aquí és quan es mulla, i diu... Recordem, que vam dir que Narcís Prat, que va ser qui va portar la conferència, està especialitzat en l'àmbit de recerca de la conservació de la biodiversitat, també en ecologia de comunitats, també en la gestió i la restauració del medi ambient, i també en la biologia d'organismes d'aigües continentals. Bàsicament forma part de la professió de la Universitat de Barcelona. Sí, és que té edat de mèrit, ara. No es perden, eh? Estan allà, els quiden per adonar conferències, per tal, i ell continuen. Tenim aquesta sort d'aniloki de vell. Molt bé, doncs, Arbre, ha estat un plaer tenir-te. Hem fet un resum també nosaltres, anant al gra del que va comentar el Narcís la setmana passada. Res més, que acabis l'anilògraf bona tarda, i tornem a trobar-nos la setmana vinent. El dia 8. Felicitats, ja, que ja s'apropa la primavera, eh? Exacte, vinga. Adéu, Arbre. Jo vinc d'una lluita que surt d'aig constant. Jo vinc d'un silenci que rompre la gent, que ara vol ser lliure i estima la vida. Que exigeix les coses que li han negat. Jo vinc d'un silenci antigui molt llarg. Jo vinc d'un silenci que no és resignat. Jo vinc d'un silenci que la gent rompre. Jo vinc d'una lluita que surt d'aig constant. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agraden les sardanes i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns d'avui de nou del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, s'ha realitzat i presentat per Pep Quintana. T'he dit que no em venia de gust. Mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré com ha arribat el càrrec. Deixa'm estar pesat. Mira que exagerada, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar amb bona. No és mil出来 que fera una broma. No hi ha tears. Te fan el nostre coneixement i expliquem que hi ha un artista de biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties. Però violències mesclistes. Les violències ves les dones emmaguen poves createdatiues que semblen inofensives. No ho són. No hi és amor. Juntar d'Ingualtat i Feminism. Un, dos, tres, quants, un... Només que pareceta molt i talli, sí que estic més greu que vagi cap a urgències. Em diuen que m'entorni a casa, que no m'atenen. I jo els dic que fa molt temps que estic en favorícola i que això no vol dir que estic comanant, i em diuen que no, i me n'he de tornar a casa. I així, doncs, passen dos, tres mesos, n'anant a pitjor, sobretot, aquesta sensació de cansament, d'ofec, i un mal de cap incapacitat, pitjor que el que havia tingut mai abans. Clar que molestem, perquè no tenen res, no saben què donar. I, per tant, doncs, millor a casa. Ens trobem que no ens volen enlloc. Aquestes veus que hem sentit són les de les dones testimonis del reportatge Malalts Persistents, que va metre el 30 minuts de TV3 al passat diumenge 20 de febrer. Avui, a ràdio d'Esvern, tenim amb nosaltres una altra d'aquestes veus afectades per la malaltia. Ella és la mònica condemines, veïnat de Sant Just, i afectada també per Covid persistent. Hola, mònica, bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Què tal, com anem? Bueno, n'ha fet. N'ha fet, no? Amb aquesta entrevista, la mònica, volem visibilitzar la malaltia de Covid persistent. Malaltia que el 6 d'octubre de 2021, és a dir, no fa tant, l'Hombs va definir formalment en un document mònica consensuat amb els centres de recerca de tot el món, i va dir que era... Atenció, ho defineixen així, diu... La facció post-Covid-19 es produeix en individus amb antecedents d'infecció provable o confirmada del SARS-CoV-2, generalment 3 mesos després de l'aparició de la Covid-19, amb símptomes que duren almenys 2 mesos i que no poden explicar-se per un diagnòstic alternatiu, i que els símptomes més comuns són la fatiga, la dificultat per respirar i també la disfunció cognitiva. Mònica, tu, quan et contagies de Covid? Mira, jo em contagio a l'abril del 2020. Jo soc infermera, treballo a l'hospital, estic amb una planta de medicina interna i el març es va convertir en una planta Covid, i allà vaig agafar la malatia. Jo començo amb la meva primera símptoma, va ser les miàlges, vaig tenir dolor a les cames, estan treballant i com que portaven un mes de molta feina, les companyes no, això és el cansament, i jo estic rara el dia següent, hi ha una mica de fabricula, i al final jo sí que vaig tenir l'oportunitat d'anar al meu hospital i em van fer una prova PCR. Com que ho has dit abans de la definició, molt ben dit que és una infecció provable o confirmada, perquè també podem mirar per aquí que hi ha molta gent de la primera onada que no va tenir cap prova que els va donar, que podien dir que eren positius en Covid. Aleshores jo agafo, començo amb febre, tinc falta d'aire i em diuen que tinc infiltrats pulmonars, però com que no estic... és lleu, no m'hospitalitzen. I estic a casa amb una hospitalització domiciliaria. Cada dia em trocava el metge de l'hospital. Passen les setmanes, jo començo molta, molta, molta fatiga, una estènia que no podia xerrar cada llit, estic confinada a l'habitació durant un mes, i quan puc sortir no em puc caminar, de fet no podia caminar, em va costar molt temps caminar a la setmana següent, que ja feia 5 setmanes del contagi, faig el que es diu un síndrome de Guillem Barré, una polineuropatia, té una afectació del sistema nerviós perifèric. Vaig començar amb parastècies des dels peus ascendents fins a la cara. Què vol dir això de les parastècies? Les parastècies són el formigueig, i també amb punxades com quan se t'adorm un peu, i aquelles punxades que queden fins que se'n va, vaig començar a tenir les 5 setmanes. Això és... Després d'un virus pot sortir aquesta síndrome, o sigui, a mi també se'n va complicar amb aquesta síndrome. Vaig anar fent, jo sort que treballo a l'hospital, i vaig poder ser tesa pels meus companys de fa 30 anys, tant la meva doctora de medicina interna com la doctora del neurol·leg. Em van anar fent seguiment, i cap al mes de juny començo a caminar, perquè no caminava. Jo visc al davant de l'escola Montserrat, i per donar la volta, allà a les bases, ho hem controlat amb el meu marit, vaig trigar una hora i quarts a donar la volta. Ostres! Una cosa que es fa en 6 minuts. Sí, sí. Bé, una mica en mica, vaig anar-me a recuperar, vaig anar a la casa que tenim d'estiuet, vaig començar a fer piscina, i vaig tornar al setembre, i amb aquesta vall que tenim a Sant Just, vaig dir que he de caminar, perquè la meva idea que havia de caminar, que això em curaria. No va ser així. Jo vaig començar a caminar, i vaig estar 3 mesos gairebé caminant. Quan arribava el desembre, un bon dia, torno d'anar caminant per la vall, havia fet uns 8 o 9 quilòmetres, i jo no em recuperava. De fet, feia tot això perquè per mi, mentalment, anava molt bé. Jo anava a la muntanya, i allà anava... Bueno, però després sempre a les tardes estava estirada de llit. Doncs la fatiga va arribar i es va quedar, fins ara, que la tinc. Ostres! I aleshores vaig tornar a la doctora, que em veia cada 15 dies, em va dir, ostres, i amb molta humilitat, primer em va fer proves, totes les proves surten bé, perquè el problema que tenim és que hi ha moltíssimes proves que ens fan, però surten bé. Clar, radiografies, anàlisis... Anàlisis que ens surten bé. A mi em van fer engeotac, perquè mira que no tingués un temps, un tromboambulisme pulmonar. Jo vaig prendre totes les medicaments que es van fer a la primera onada, vaig posar perina... La doctora em va veure que tot sortia bé, amb molta humilitat, que és el que nosaltres demanem moltes vegades, amb edimònica, fins aquí arriba. Jo, no sé, conec un metge al clínic que és especialista en fatiga crònica, potser que vas-hi allà, o no, i em dius, tens un síndrome post-Covid, tens una fatiga, aquests dolors que tens, aquestes miàlges... Seria com similar a una firma de miàlgia, però no li volem dir així, perquè nosaltres el que tenim és sintomatologia de la Covid, i que està persistint en el temps. Aleshores, a partir d'allà, m'he de posar les piles, em vaig al cap d'aquí al poble, i parlo... no hi havíem visites presencials, i jo vaig insistir moltíssim en què volia una visita presencial. Ho vaig aconseguir, perquè no m'havien vist, això era el gener, m'havia contagiat a l'abril, o sigui, havíem passat... Bastants mesos. Uns 10 mesos o 9 mesos. I, finalment, la doctora em va visitar, i li vaig dir que necessitava ajudar, que a veure, no em podien derivar. Llavors em deriva el neuròleg, el que passa és que no vaig tenir a visitar fins al cap de 3 o 4 mesos, i el raumatòleg, per les més miàlges, que no vaig tenir a visitar fins als 11 mesos. L'he tingut ara el novembre passat. Jo, veient això, que em va dir que tot aniria lent, també per les xarxes jo havia vist que a l'institut Goodman hi havia un programa post-COVID, que jo em volia beneficiar, perquè jo, aquell estiu, que jo vaig començar a sortir, vaig començar a notar alteracions cognitives. Jo tenia pèrdues de memòria, volia dir una cosa i no en sortia, la paraula no hi havia manera, o sigui, en comunicàvem a casa meva, de dir que passava amb la sal, volia dir que passava amb la cadira, i deia que passava amb la cadira, llavors aniria... Bueno, era una mica impactant. Jo deia, a mi em passa algo. El neuròleg de l'hospital em va dir que això, moltes vegades després d'un procés vídic, doncs passa, i a més a més t'ho has tingut la síndrome d'aquí, i em va re, que també produeix aquestes alteracions. Jo, amb tot allò, confio, però quan arriba el desembre, que no m'hi lloro, i el gener dic, aquí tinc algo, com que jo ja havia contactat amb el prolector de Covid persistent, que és una plataforma que s'ha de muntar a Catalunya, a cap al maig... De fet, es va crear per les xarxes socials, que és aquesta plataforma tot va ser online. Va ser tot online, bueno, va ser per mi per una entrevista que li van fer a l'alaratoro, al diari ara, denunciant que hi havia més gent, que no podia ser que ella estigués sola, que si hi havia més gent, com una crida, i una altra companya del col·lectiu, la Cristina, va, per Twitter, va fer un reclam, a veure si hi havia més gent, i si sí, dit-hi fet, es va muntar, i elles, un 4 o 5, van ser supervalentes i amb molta empenta, que van fer aquesta plataforma. Jo, comptant amb elles, bueno, jo la segueixo per Twitter i per Instagram, a partir del juny. Del juny del 2020. I al setembre, contacto amb elles. Però no estic encapxat, perquè no vull contaminar-me molt, perquè llavors només amb la difusió ja tenia prou. Quan el Jané, ja estic tan fotuda, ja me'n trobo al chat, i la veritat és que allà trobàs un escalf molt important. I... Que havia fistes amb persones que estan passant pel mateix que tu? Ja, i veus que hi ha moltíssima gent que està com tu. I també veus moltes injustícies, perquè jo, per exemple, he tingut la sort d'estar treballant en un hospital, també tinc la sort de tenir uns coneixements en salut, que van fer que jo pogués tirar... Buscars molts recursos, però hi havia gent que no podia. Clar, jo podia tirar l'assistència privada perquè treballo allà, però molta gent només tenia l'assistència pública. L'assistència pública, doncs, estava en aquells moments, sobretot a primera onada, només per la malaltia greu, no? Sí, la gent que s'estava allà. En cap a casa, i no... no en sabien què fer. Jo, amb això, vaig tenir molta sort. Bueno, amb tot això... Veig que a l'Agutman, també hi ha llavors la doctora del Capri, demano que em faci una derivació. Ella no sap ben bé com fer-me, però em fa la derivació, i jo sóc la que demano ajuda a l'Agutman. I allà, cap a l'abril, començo un programa de rehabilitació física, respiratòria i cognitiva. Que consisteixen dos dies a la setmana en avall a fer rehabilitació física, que és molt important la rehabilitació, ja que no tenim cap tractament actualment, sinó pel·liar alguna sintematologia, però no trobem res, perquè la gent que té CFL no els calma, gairebé hem re. Les miàlges, jo porto... Ara porto 22 mesos d'amagalta, d'aquí referer a 23, i jo sempre estic amb les miàlges, no? Míàlges són... Míàlges és dolor muscular. Jo tinc miàlges, tinc hartràlges, que són dolor articular. Aquest em va venir posteriorment, em va venir aquell gener del 2021, em va venir també els mereixos, l'aniestabilitat... A cuifes pot ser també? A cuifes em sentim molt pocs, però de tant en tant em surten. Vaig tenir afonia, la gent em trucava, i jo acabava sense poder parlar. Això, afortunadament, ha anat marxant, tenir sensació alguna cosa a la gola. Hi ha algun síntoma, Mònica, que t'hagi marxat completament des del principi? No, des del començament, no. Jo, com et dic, tenia miàlges, el dolor muscular, la fatiga extrema, vaig arribar a dir a la meva autora ara, quan poso fatiga o estènia en els meus cursos, dels meus pacients, ara s'ha de veure realment el que és, perquè és com una sensació de no poder fer res, no podies moure. Clar. I durant tot aquest temps, Mònica, a nivell laboral, quina és la teva situació? Estàs de baixa... Sí, fa... ara, l'abri... Ai, quan entrem aquest mes de març, faig 23 mesos de baixa. Això també s'ha de mirar molt, perquè és l'altra pandèmia, no?, perquè som totes amb una edat laboral molt activa. Molt, molt activa. Perquè som molt joves, no?, i aquí tenim el gran problema, perquè hi ha un tant per cent que ha pogut tornar a treballar, però, o sigui, fent-se reduccions, i perquè potser la seva feina, el seu hipermatia, anar menys hores o el tipus de feina, o no tenien una alteració cognitiva, per exemple, jo ara tinc alteració cognitiva. No em veig capaç, no?, he passat per... Jo hi he passat per Alicam, que és a l'Institut d'ablacions mèdiques, ja he anat dos vegades, vaig anar als 12 mesos, allà em van donar una pròloga de 6 mesos, la doctora que em va tendre em va dir que no estava bé per treballar, i que em donaven 6 mesos a veure si en aquest espai de temps jo millorava. Quan va fer 18 mesos vaig tornar als 19 i mig, i allà continuàvem les meves alteracions cognitives, perquè tinc pèrdua de memòria, falta de concentració, també la tensió, i això m'afecta també amb la prementatge. Tot i que vaig fer a Lagutman, que també t'estava explicant abans, hi ha també una sèrie d'un programa que et tenen, d'un programa d'alteració cognitiva, i vaig fer-lo a demà en dos mesos. Va anar bé, però quan passa un mes tornes una altra vegada, els despistes, coses com ficar al sabó de la rentadora a dins de la nevera, mig i un fill i t'ha dit, he provat aquesta assinatura de la uni, que em costava, i celebrar-ho, i jo de tres dies dir-li, mar, què, com va anar a l'examen? I diu, mare, però si vam sopar i vam dir que bé, no me'n recordo d'aquestes coses, tens aquests lapsos de memòria. Veus, ara he perdut el fill i no me'n recordo ben bé, del que et estava dient, ah, estaven parlant de l'ICAM... Sí, que havies tornat a anar... Sí, aleshores em van... va fer-me una evaluació neuropsicològica, i ara estic a l'espera del dictament, m'he dit de la resolució, perquè hi ha els 24 mesos, o sigui, em podien allargar... És com el tope, no? Aleshores estic allà esperant, amb molta angoixa, perquè cada vegada que he anat a l'ICAM, abans, el pre i el pos tens molta angoixa, perquè tu veus que ets encampat, jo, ojalà, puc tornar a fer la meva feina, m'encanta la meva feina, m'agrada molt el meu hospital, abans de la pandèmia, hi havia un any que feia, a més a més de la meva feina, estava en un programa de pacients ploripatelògics al domicili, i m'encantava, i tot això m'ha mimbat, perquè jo crec que no podré tornar a fer això de moment, ara per ara no puc fer-ho. Però, bueno, ara també estic sent reivitació que us volia donar les gràcies, perquè al setembre d'aquest any 2021, jo segueixo a Instagram, i Twitter, però Twitter no gaire, però a l'Instagram, com al dia, no me'n recordo, tinc per aquí apuntat, el 28 o 29 de setembre, veig la notícia, m'agrada veure la secció de notícies. L'Instagram per ràdio d'Esberto. M'agrada veure les notícies, el recull de notícies, que hi ha en la història, i veig que heu entrevistat una terepeuta, una coordinadora de l'Hospital de Día de Transforms Cognitius lleus, moderats del Sociucionalitari d'Hospital de Sant Joan de Déu, que està aquí a Espluga. Ho he dit bé, que és molt llarguíssim. I hi havia la Laura, que és la coordinadora de l'Hospital de Día, i hi havia la Sandra, que és la neurecicòloga. Jo escolto, i sento que és per déficit, alteracions cognitives lleus i moderades. Vaig dir, això és per mi, perquè ho necessito. I vaig trucar directament. Hi ha el directe, eh? Jo ja tot vaig directe. El que m'han ensenyat aquesta malaltia és que has de buscar-te la vida, perquè la sanitat pública no arriba a tot, i jo pico a totes les portes. I aleshores vaig parlar amb elles i em va dir, tant aquí et podem ajudar, i em va dir com havia de fer. Vaig posar contacte amb el Cap. Allà no ho sabíem ben bé, i a través de la treballadora social, la Mireia, es van posar en contacte i em va fer la derivació. Estic molt contenta, des d'aquí els hi faig una salutació, que s'ha hagut de m'escoltar. I a les meves compis, que n'hi ha 3 més, la Cris, la Maria José i la Irene, que fem molta pinya, ens hi haiem les habitadores, i fem força i intentem buscar tot el que trobem i totes l'estudis que hi ha, i intentem... D'aquí a Sant Jurs, Mònica, saps si hi ha més gent en la mateixa situació que tu s'han donat a conèixer, veus si hi estan també amb aquest col·lectiu que es va crear, no? No, sé d'aquestes noies que t'he dit. Una és de Molins de Rei, les altres són de Sant Jurs, i jo també, de Sant Jurs. I ara, pel chat, va comunicar una noia que crec que és de Sant Jurs, va dir que visc a entrar de Sant Jurs i s'enfaliu, potser algú amb aquesta masví, m'hi entenc, em penso que es diu Mireia, i estem esperant a veure si pot venir, ja ha fet perquè s'ha posat en contacte aquí per fer la rehabilitació comunitiva, però també n'assistem molta ajuda amb la rehabilitació física, perquè... Una de les veus del documental, deia, va dir, amb la Covid passissent és com haver-te posat 40 anys de cop. Tu notes aquesta... Jo diria 30. 30, bueno, potser és massa, però... A més, jo tinc 52, ara que els acabo de fer, i potser la meva mare està a punt de fer 80, i jo em comparo amb ella quan anem caminant, i dius, espera que em fa mal els peus, espera que em canso, i jo em canso. Jo, totes les meves amistats, que des d'aquí també una salutació a tot el suport que m'han donat, que, bueno, per mi ha sigut molt. Quan anem a caminar, jo caminava molt, li vaig deixar de caminar, i moltes que sortim anem molt a poc a poc, i, bueno, ho accepten, i van, com estic jo, també veuen que no sóc la mònica que era. Et compares molt amb la mònica que hi havia abans, la mònica que és ara. Ho vaig fer durant un temps, però jo, un bon dia, després d'haver passat l'evaluació mèdica a l'any, vaig veure que jo tenia molta confiança en que em curaria, em curaria, em curaria. La confiança i l'esperança la tinc, però, potser, si suspeses, hi ha una mica més de que no m'estic curant. Aleshores has de buscar les teves eines perquè no t'afecti psicològicament. Jo sóc una persona bastant forta, i, bueno, ara sí que he estat anant amb una terepeuta, i ella ja m'ho diu, em diu, ostres, ets forta, tu. Però, bueno, més que res, per veure si ho estava fent bé, per no caure amb res, un dels estimes que tenim, i que això fa molta ràbia, és com el viatge gènere, que això, per això s'ha de visibilitzar, que som 75% són dones, i, clar, ràpidament, molta gent, a mi també m'ha passat, m'ha passat fa una setmana o dos, que vaig anar per segona vegada a la neuròloga, al grogi, que també t'acaba dient, mira, has de fer la teva vida, perquè acabo amb una depresió, i jo li vaig dir, perdona, mira, supersèria, i ara ja no em tallo per res, no? Perdona, tu no en coneixes de res. És la segona vegada que em veus i no saps com soc jo. No saps ni com era abans, que el que em deies que si em comparava ara no vull buscar-me la mònica, perquè ja fa molts mesos que soc una mònica diferent. Però, amb el que puc fer de què era, intento fer-ho, no? Ja li vaig dir que no vinguis per aquí, perquè jo no estic ni... Evidentment, hi ha dies que tens angoixa, perquè estàs esperant anar amb una prova, estàs esperant... Els resultats. Estàs esperant la resolució del ICAM. Tothom que està malalt, no sé, és una persona que té un càncer, també té aquests moments, una persona que té una anemònia que triga a curar-se, doncs també té aquests moments, nosaltres també ens hem de permetre que l'UCSA d'estar de baixó, no? Però s'ha de... Aquest viatge genera, ha de desaparèixer, perquè si no ens encensien a mirar la dona que té ansietat, que és el que fien sempre abans, la dona que té la depressió, i no, amb això és el que hem de lluitar moltíssim. Moltíssim. En el documental també es posa de manifest que, pel fet que la majoria d'afectades, o sigui, dones, això també potser ha contribuït en que la recerca no hagi estat tan accelerada o s'ha anat tan lent, potser que sigui tan bé. Això també pot ser un dels motius, no? Aleshores no s'ha invertit. Jo, com que he anat mirant, que hem dit de xulet, porto una de les coses importants, no?, a vida de dir, doncs és aquesta, no?, que cal molta recerca. Els metges que entenen i que ens entenen, doncs ja ens diuen que això no s'acaba amb un any i amb dos. Això vindrà molt temps i poden passar 7, 8 anys. Aleshores ens han de fer cas, doncs necessitem recursos, necessitem diners, necessitem que la sanitat pública ens escolti. Som, aproximadament, 100.000 persones a Catalunya, en el nostre territori afectades de Covid persistent. Aleshores, moltes no saben que tenen una Covid persistent. Per això necessitem visibilització, per això hem de sortir als mitjans de comunicació, que això els hi arribi als polítics, que són els que realment manen, en poder destinar recursos, partides, diners, amb la recerca. També necessitem que hi hagi una formació als sanitaris, perquè també ens hem trobat, encara és hora, que hi ha gent que no sap el que és una Covid persistent, o sigui, professionals sanitaris, que no saben el que és una Covid persistent, que nosaltres estem molt entedades, perquè estem molt ficades. Tenim la xarxa... És la realitat del dia a dia. El primer que fa és estar xecs, mires com estàs. Ostres, avui em fan més males cames, avui no sé què, avui interrocegues per les parets fins a arribar al lavabo, t'has de sentar per dutxar-te. Coses d'aquestes que a mi, per exemple, hi ha gent al carrer, que em diu, mònica, però si estàs molt bé, físicament se'n veu molt bé, però si estàs parada, però jo tinc moltes coses, molta sintomatologia, doncs s'ha de visibilitzar això. Després, aquesta formació, els sanitaris, perquè és necessària, a més a més es van fer, es van crear, que això és molt important, perquè el col·lectiu de factades va col·laborar amb el Departament de Salut i crec que va ser el març del 2021, va sortir una guia clínica per que tinguessin l'assistència primària, perquè de fet és on hi ha... Jo, quan anem d'arribar... Quan et trobes malament, el primer que fas és el cap. El cap del teu poble, de la teva zona, aquests sanitaris, metges, metgeses, infermeres, necessiten una formació i utilitzar aquestes guies, que al Regne Unit va sortir una de la Naix, a Espanya, també va sortir de la societat de metges, de família, també hi ha un altre, que hi ha neines ara, i hi ha companyes que estan en contacte, per poder anar-les actualitzant, tot això és molt important que arribi als professionals sanitaris, que són els que ens han d'ajudar. Una de les doctores en el documental deia, és una malaltia nova de la qual no en sabem res, la única informació que tenim és la que ens donen els pacients. Aquesta, no sé si va ser la doctora Lourdes Marillo. La Lourdes va ser, sí. També he de dir que jo, en aquell gener del 2021, amb tota la meva bogeria, també havia enviat mails a Can Ruti, perquè és la unitat de Covid persistent de l'Hospital Germàndria, sí, Pujol, que es diu Can Ruti, popularment, doncs vaig enviar, vaig aconseguir entrar, em va començar a visitar el febrer, perquè ja estic a l'averi, a part de la meva matxesa de medecina interna, sempre dic que estic molt agraïda i encara hi vaig, i que ella sí que em va entendre, allà et sent superacollit, allà t'entenen de tot, allà et diuen que no, tu inventes per res, que la sintomatologia és la que tens, hi ha símptomes que van i venen, hi ha símptomes que et venen nous, a l'abri vaig començar a tenir molta més de l'hem passat, molta més sintomatologia, que no pas la que tenia el començament, i la majoria se m'ha quedat amb mi, hi ha gent que li va, hi ha gent que li ve, però a mi hi ha molta que s'ha quedat. Allà estic molt contenta, et fan... et donen molt suport, i et van derivant a moltes especialitats. El problema que hi ha és que només hi ha una unitat. Per totes les persones. D'airebé per tot Catalunya. Ara hi ha una unitat a Belviche, hi ha unitats que s'han dit que eren, però no eren certs, perquè eren unitats, perquè jo tinc companyes que han anat al clínic, a Belviche, han anat a Mataró, però eren unitats com pels Covid per pacients que tenen seqüeles d'haver estat, per exemple... Clar que no és el mateix tenir seqüeles que tenir Covid persistent. No, no és el mateix. Les seqüeles, per exemple, una persona que ha estat a l'UCI, que té moltes seqüeles, una persona que ha tingut una pneumònia, que li queda una fibrosis allò, sí, que és una seqüela, aquella fibrosis, que li ha quedat afectat el pulmó. Però nosaltres tenim sintomatologia. Pensa que hi ha companyes, la Cris, una companya que està amb mi arravitació, té febre cada dia, i porta des que es va contagiar el mar del 2020, i té febre cada dia. Clar, són símptomes. I allà potser et sent super... recolzada, no? Perquè dins d'això volia recalcar que encara és hora que els metges... Em demanem que tinguin més humilitat, perquè quan anem als metges, molts encara diuen... Dubten. I et diuen, però això passarà, o això no. T'has sentit jutjar d'alguna vegada, Mònica, o que t'hagin posat en dubte, o que s'ha t'hagi posat com dient... Sí, hi ha hagut algun metge... Bé, com t'he dit, deies, vaig anar al Brogis i... Tu no saps ni qui sóc jo, ni... I la gent que sap com he... la meva estat normal, no? Veure la diferència amb el meu estat normal d'ara, diguem-li. El meu normal, vull dir-li, no? I, bueno, demanem també més humilitat. Després demanem que les derivacions que es fan des del cap venen rebutjades moltes vegades, molta gent. Jo vaig tenir la sort, també, mira, jo... Però vinga per les companyes, que els hem demanat, per exemple, des d'aquí una derivació a la medicina interna i venen rebutjades. Per què? Perquè tampoc és això. Han de saber ben bé el que és la Covid persistent. I llavors és un cercle de que, bueno, les rebutjo perquè això ja ho pot fer des del cap. Bueno, però potser t'ha de veure un anemòlogo, potser t'ha de veure... Penseu que és una malaltia amb molta sintomatologia i és multisistèmica, afecta molts òrgans. Aleshores, doncs hi ha moltes especialitats mèdiques que ens haurien de visitar. Primer, des del cap i després, si ho creuen convenient, però que no les rebutgin. Una cosa molt important referent a la unitat de Covid persistent de Can Ruti és que, clar, s'haurien de crear unitats per tot el territori. A tot el territori, a Catalunya, necessitem més unitats, perquè ha de ser equitatiu a tot el territori. Tothom ha de poder accedir. En els chats, jo veig que les terres de l'Ebre... estan deixats d'ara madadeu, allà no... No els hi arriba. Algo a Tarragona, però no els hi arriba. Tot està aquí a Barcelona. Tot està aquí, hi ha gent que ve de llei, que ve de... la Vall d'Àneu, que pobres han estat venint... a l'Institut Guttmann a fer habitació. No pot ser. Això no... Necessitem més unitats, això. Hi ha hagut una pandèmia de la Covid, però la Covid persistent també és una pandèmia entre... Que a nivell econòmic també pot ser una afectació al cap dels anys, perquè tantes persones de baixa... Tantes persones de baixa han estat laboral activa. Això és una pandèmia econòmica. Clar, ara, a curt pla, potser no es veuen les conseqüències, o no es pot preveure del tot, però això en uns anys... Sí. Després m'havia posat el procés sobre la recerca, perquè necessita molta recerca clínica, epidemiològica, per tractaments... Bueno, allà... Jo, els que conecs, hi ha molts estudis. Jo, com estic a l'estudi d'allà de Can Ruti, doncs ens van fent controls cada 3 mesos, i també a Melidia Col també hi ha estudis. I, bueno, visibilitzar molt, i des d'aquí fer una crida... A gent d'aquí de Sant Just, i qui escolti de la comarca, que potser es pensen que no tenen Covid, però sí, perquè un mal de cap o que tenies abans, i ara el tens diferent i has passat la Covid, és un signe que tens això. O unes miàlges, o una fatiga que dius que no puc amb la meva ànima, o gent que té problemes i gestius, dius que porto en dir arrels des que vaig agafar la Covid, que la vaig agafar, o sigui, a l'estiu del 2021, o a l'estiu del 2020. Escolta, tu t'ho has fet mirar, si tu no en tenies, doncs hi ha molta sintomatologia així, no? I dius, això ho has de dir. I llavors, que es posin en contacte, poden posar en contacte amb el col·lectiu... Bueno, primer que vagi en el cap, i que insisteixin molt... Primer els metges. Primer els metges, però també... Que siguin pesats una mica. Molt, sí, molt insistents. Hem de ser persistents. Exacte. Ja que tenim una malaltia persistent, hem de ser persistents. I si volen posar-se en contacte amb el col·lectiu, d'afectades i afectats, de Covid persistent, que, si vols, et dic el correu, el correu és una mica difícil, però símpe'ls lleus abandonats Covid-19. S-I-M-P-L-L-E-U-S-A de alta, A-N-D-O-N-A-T-S Covid-19, arrobajamel.com Podeu trobar també el Twitter, a l'Instagram... Que és arroba... Arroba Covid-19 persist-U. Vale. Si busqueu Covid persistent, va rebaixar Catalunya, també. O inclús introduint-lo a Google mateix. Sí, ja voleu el logo del col·lectiu. Clar. I, bueno... I afrontar el dia a dia. Afrontar el dia a dia, també això de l'Hospital de Sant Joan de Déu, que també és molt important del hospital de dia, que es posin en contacte amb els seus metges, que diguin que sí que hi ha una derviació, i sinó que truquen directament a parlar amb la Sandra Sanz, que és la neuropsicòloga, amb el telèfon que jo veu d'aquí, que és el 93-470-64-12, o amb la Laura Fernández, que és l'acordinador d'Hospital de Dia, demanant part de l'Hospital de Dia, des d'aquí una sortació de barris. Per la Maite, les terepeutes... La... la gent me'n recorda. De la Natàlia, que ara estic allà, m'han donat 6 mesos, ara ja porto 3 i mig, i, bueno, hem d'exercitar, però, bueno, sempre amb la por, de que igual tenim una inflamació, perquè es creuen que potser hi ha moltes... De sistema nerviós, no? O potser tenim un resarbori del virus al cos, o potser és una atració del sistema immunològic, i no sabem ben bé. Però, bueno, hem de tirar endavant, hi ha molta força. Encara que hi hagi dies dolents, sempre hi ha algú que t'anima. Doncs, Mònica, amb aquest missatge optimista, d'esperança i també de lluita, em donem per acabar de l'entrevista. Ha estat un plaer poder escoltar el teu testimoni. Segur que servirà per molta gent que ens hagi estat escoltant, i res, desitjar-te, també, molta sort. I molt, molta força. Moltes gràcies, Núria, i moltes gràcies per donar visibilitat. Ha estat aquesta nova malaltia. Vinga, que vagi bé. T Endavant. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Vinga, doncs que ja ens acostem a la set de la tarda. Això vol dir que ens hem d'acomiadar del programa d'avui. Tornem a la rambla de Mat i Mécrez a la mateixa hora de 5 a 7. Resmés, demà pel matí, recordeu que també teniu a Magazine de Matins la justa de la Mat de Mireia Redondó. Que acabeu de passar. Molt bona tarda, amb una abraçada.