#116 - La Rambla del 2/3/2022

Per a les portes, ràdio d'esper. Si et donis ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Per a la terra, ràdio d'esper. Bona tarda, senjors, de la mateixa passen 10 minuts, de les 5 de la tarda, d'avui dimecres, 2 de març, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, que esteu sintonitzant el 98.ufm, a la Mísora Municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi, cada dia, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí fins la 6, farem passar el grup de les xarxes 06, que, com sabeu, aquest trimestre estan abordant el tema del transtorn de l'espectre autista, i cada dues setmanes ens porten convidats i convidades. Avui tenim amb nosaltres a Mireia Munyov. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, el que farem és repassar les afamèrides i els dies internacionals d'avui, dos a màts. I, a tot seguit, farem una entrevista a Mireia Bellvella, és dissenyadora gràfica i està fent un projecte de fet ja l'acabat, amb la Sant Justent que rosa Maria Maristany del Col·lectiu Transsexual de l'Associació Transvaix Power i Roses de Sant Feliu. Tot això serà de seguida, abans prouzejo, amb un tema musical! I comencem! No marxeu! Que vots el món, que no ho puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància, que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix sol. En el principi del camí, diuen que el món s'hi ve a patir. Que vots el món, que no té cap ni peus i ens deixen el que tenia mai. Que vots el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menys premies fan sentir masquins. En la distància està el secret, que allà t'ho culpassi en discret. Per art de màgia, baixem com l'aigua. I acabo obstacla, no fem com si res el camí. Construï la mida al destí, a contracorrer. De cara al vent, en mar de foncionars, coberten per baixar i que no tens res. A perdre res, a perdre res, res a perdre. Vots el món és pots que és nostra i és el millor de tots possibles. Que vots el món, que em fan amunt i avall i és tard quan veig que molt pitjo estic jo. Que vots el món, on podem creure més d'on veu i això ens obre les ales de la vanitat. Podem ser injustos i malvats, però el pitjo és no saber mai qui mou els fills al teu terrat. Per art de màgia, baixem com l'aigua. I acabo obstacla, no fem com si res el camí. Construï la mida al destí, a contracorrer. De cara al vent, en mar de foncionars, coberten per baixar i que no tens res. A perdre res, a perdre res, res a perdre. Vots el món és pots que és nostra i és el millor de tots possibles. A contracorrer, de cara al vent, en mar de foncionars, coberten per baixar i que no tens res. A perdre res, a perdre res, res a perdre. Vots el món és pots que és nostra i és el millor de tots possibles. Veus de la parròquia. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat, i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és els dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repeticiós dissabtes a dos quarts de 12 del matí. No puc respirar, no puc seguir aquí dins tancat. Tornem a tenir l'espai de la xarxa 06 avui, dimecres a dos de març, en magazine de tardes la Rambla. Recordem que aquest segon trimestre, el grup educatiu transversat de la xarxa 06 de Sant Just, està abordant el tema del T, el transport de l'espectre autista. Per això, cada 15 dies ens porten a un convidat o convidada al programa per parlar-ne al respecte des de diferents besants. Hem tingut psicòlegs professionals de centres mèdics, també a la directora del Centre d'Educació Especial Esproceat, el Centre Pulpilot. I avui tenim els estudis de ràdio d'Esvern a la Mireia Munoz, que és directora de l'escola Montserrat. També tenim l'Ara Molero i la Miriam Alcaraz, els dos són mestres de pedagogia d'educació primària també de l'escola Montserrat. Els hi anem a obrir els micros i les anem a saludar. Hola, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com va tot? Bé, bé, bé. Bé, sí? Després d'un èpoc aquest segon trimestre, una mica moguda entre casí confinaments, casí o micrón per aquí, casí o micrón per allà, jo crec que a les escoles us maraixeu allò un pint d'or. A les escoles, professors, professors, realment estan sent uns mesos entenc que una mica complicats. Bueno, dit això, comencem, si us sembla, hem dit que la xarxa 06 està abordant aquest trimestre del tema del TEA i que han passat per a diferents gent, diferents característiques diferents, vam tenir psicòlegs, gent especialitzada, i avui us tenim a vosaltres, des de l'escola Montserrat. Teniu casos de l'umnes en trastorn de l'espectre autista actualment a l'escola? Sí, sí, actualment en tenim algun cas. Sí que abans, per exemple, hi havia menys alumnes i ara, en general, a totes les escoles hi ha més nens. I això és perquè des del Departament d'Educació hi ha la cret d'inclusió del 2017. I en aquest de cret d'inclusió és el document on es recolliran els directius, la normativa per atendre la diversitat dels infants, i es contempla la personalització dels avantatges, performant l'equitat, la igualtat d'aportunitats, i així que tots els infants puguin tenir èxit en tot el seu procés educatiu. I hi ha alguna mena de planificació, de continguts adaptats per aquests alumnes amb el trastorn de l'espectre autista? Jo no sé si podeu posar algun exemple en concret. Sí, tal com acabo de dir el de cret d'inclusió, marca que quan tenim algun infant amb aquestes característiques s'ha de fer un pla individualitzat, segons si mostran dificultats a l'àmbit de preventatge, o bé a l'àmbit de relacions. Llavors ja sabeu que cada infant té unes característiques evolutives personals, diferents, i l'escola ha d'atendre, aquesta necessitat i d'una resposta. Tenim, per exemple, que dins dels infants tea hi ha un ventall molt gran, perquè et pots trobar un alumne que amb una adaptació meteorològica pot avançar dins el seu procés educatiu. I n'hi ha d'altres que sí que necessiten unes mesures més adicionals, més intenses, per poder seguir el seu ritme. Per exemple, parlem d'infants de cicles superior que tenen un nivell de preventatge de cicle inicial, de primera i segon, de primària. S'intenta treballar els mateixos continguts, que la classe per tal d'incloure'l dins del seu grup classe, però sempre reduint els objectius concretant, segons les seves necessitats. Després, també, tenim infants a teas que, per exemple, amb unes adaptacions meteorològiques, ja n'hi ha suficient perquè poden seguir el ritme de la classe, dels seus companys i companyes, i potser amb alguna petita adaptació, com, per exemple, no sé, que estan fent alguna activitat de comprensió i d'expressió escrita, en comptes de fer-ho escrivint, es fa oral. I això permet que pugui arribar, segons les seves necessitats, arribar a l'èxit en el seu procés educatiu. I entenc que cada nen és un món, no? Sí, exacte. Cada nen té les seves necessitats, i ens adaptem a aquestes necessitats que té aquell infant. I quin és el paper o la feina que fan els docents que es dediquen a la diversitat funcional dins de l'escola? Sí, com a diversitat funcional, entenem que som els docents de pedagogia terapèutica que ho hem comentat. Llavors, la nostra tasca és portar el seguiment del procés educatiu d'aquests alumnes en les necessitats educatives especials. També els atenem individualitzadament dins de l'auda, els podem fer com un treball de suport. Hi ha alumnes a infantil que, per exemple, necessiten un suport amb pictogrames, doncs nosaltres els anem fent aquest acompanyament. Victogrames entén que són, per exemple, targetes amb dibuixos? Exacte, amb imatges, i van sequenciades, d'acord? I després també fem sessions fora de l'aula. Algunes sessions sempre s'intenta que sigui dins l'aula, però si hi ha una afectació o unes dificultats aprenentats més específics, doncs fem una tensió també fora de l'aula per atendre aquestes dificultats. I després també fem condocència dins de l'aula, d'estem tothom, mestre d'educació especial, i a vegades és el mestre d'educació especial, que en toman una mica la classe, i el tutor està amb els nens amb dificultats per fer més igam o a l'inrevés. El tutor és el que fa la classe i el mestre d'educació especial de pedagogia terapèutica, doncs ajuden els nens amb dificultats. Has dit l'ara que sempre que es pots intenteu que sigui dins del grup classes, per algun motiu, o sigui, sempre es prefereix que s'estigui el nen o nena dins de la classe? Sí, d'aquí ve tot el tema del decret d'inclusió. És tots aquests directius en les quals es considera que aquests alumnes se'n dincloure dins la dinàmica de l'aula, perquè el cap i a la fi tenen dificultats de relació social, i el fet que estigui naiat el si permet desenvolupar aquestes dificultats. I la classe on va l'alumne o aquest infant té algunes ajudes especials, no sé com és el vincle social del nen, nena amb tea, amb la resta d'infants del grup, com és el seu desenvolupament social? Sí, a veure, o sigui, en quant a les ajudes, l'escola intenta posar el màxim de recursos dins d'aquestes aules on ja podem trobar aquestes dificultats d'aprenentats d'aquests alumnes. Però hem de tenir en compte que els recursos dels que disposa d'escoles són limitats. Per tant, l'escola intenta distribuir i organitzar de la millor manera possible. En quan el que comentes del vincle social, això depèn de les característiques de cada alumna. Tenim alumnes tea que no tenen moltes dificultats específics en relacions socials. Tenim alguns que relacionen totalment normalitzadament. Però hi ha uns altres que necessiten un suport específic en aquest sentit. Per tant, una guia constant amb la relació dels companys i companyes. I a nivell cognitiu, no sé si hi ha algun tipus de desenvolupament diferent que rebi algun altre... Ens passa el mateix que en el tema social. A nivell cognitiu també depèn de les característiques de l'alumna. Està demostrat que quan aquests alumnes reben els suports que necessiten, l'evolució és molt més positiva. Per tant, els reforços que requereixen es poden anar flexibilitzant. Ens agradaria dir que no estem parlant només de suports escolars, sinó que també és molt important el suport dels serveis externs. Com poden ser els psicopadegocs de leat, el CDI, el PSMIC, perquè els professionals que milions van anar guiant en tots aquests aspectes de relacions socials, a nivell cognitiu... Com establiu aquest vincle amb aquests professionals que comentes de PSMIC? Tot això ho fem mitjançant a la professional, la psicopadegoga de Leap. L'equip de sessonament psicopadagògic. I això, cada centrescular té un o és un centre a part? No, cada centrescular té un professional de l'equip de sessonament psicopadagògic. Però una jornada sencera. Una jornada sencera. Un cop a la setmana. D'aquí ve a l'úde que les ajudes són. Exactament. Potser seria necessari que vingués més sovint, que se li veies més la cara, però suposo que amb aquesta persona també té aquesta lligada a un centre que va passant per diferents escoles, ja sigui per zones o per localitòquia. La resta d'infants de l'aula reben alguna pauta sobre qui és el teu o sobre quines necessitats especials té aquell infant? A veure, com a tea, com a tal, no. Però sí que és veritat que hem de tenir els alumnes en la seva diversitat. Ja siguin tees, ja siguin nens amb dificultats d'atenció, d'hiperactivitat. Per exemple, si tenim un infant a la classe, i els infants té, precisament, els costa molt entendre les bromes o els dobles sentits. Si ens explica els companys i companyes, que aquest nen, que el seu company té dificultats per entendre aquestes bromes, i que si no tanqués el disgusta, que vigilen de no fer-les. Si expliquem una mica, quines són les característiques, però no només d'aquest company, sinó dels altres, perquè ara ho has dit i sí, és veritat que en una classe poden donar-se diferents, poden trobar-se nens amb diferents condicions o situacions que a vegades poden no ser un nen imperactiu, a vegades no es pot controlar una broma que en un nen que té... Si un nen imperactiu necessita sortir de la classe, et secar-se, explica'ls-hi. Si el teu company o company, necessita sortir, anar a l'ababo més sovint, per aquestes necessitats, i això els nens s'adapten. Clar. De quina manera es prepara l'equip d'ocent per fer front a aquests casos? És a dir, quins fes anar especialitzat? Ara mateix a l'escola, com a plantilla, s'ha d'adaptar a les xarxes de pedagogia terapèutica i són els que s'intenta atendre aquest alumne juntament amb el tutor. Sí que és veritat que el mestre tutor no rebem una formació específica en aquest cas d'infanstea, sinó que la formació que fem és per les inquietuds que el propi mestre té i també s'organitzen des dels centres de recursos pedagogics que estan convidats als mestres de tots els centres i anem a aquestes xerrades per formar-nos i conèixer més les catèstiques d'aquests infants. A més a més també disposem d'una balladora que està signada pel Departament d'Educació. El Departament d'Educació canalitza que té cada escola i assigna unes hores de balladora per aquests infants, però no només per infants tea, és per infants que tenen deficències funcionals com pot ser també el control desfíntes o mobilitat. Amb necessitats, sí, exacte. I aquesta persona, aquesta balladora, o ballador, vella per l'equicició dels sabits diaris. I una mica per potenciar la relació també d'aquests infants amb la resta de companys i companyes. I en el cas de l'escola Montserrat, entenc que també tenim una persona balladora. Actualment en tenim una persona balladora. Molt bé. I avantatges? Que un infant pugui anar a una escola ordinària com podria ser, per exemple, a l'escola Montserrat? Hi ha algun punt així? Sí. A l'escola Montserrat hi ha una persona bidireccional. Entenem que l'escola és un mirall de la societat. Llavors té avantatges per als alumnes. Perquè aprenen a conviure amb la diversitat. I també hi ha avantatges en aquest tema que estem parlant dels infants en concret per generalitzar tot i que no es pot. Més per els temes de les habitats socials, depèn de les necessitats que tingui l'infant. Però, en principi, l'aprenentatge entera iguals a favorer principalmente aquestes habitats. I com es compagina l'horari amb l'escola d'educació especial? Sí. Com hem comentat abans, l'equip psicopetagògic de l'EUP ens guia molt i ens ajuda molt a detectar les necessitats concretes i juntament amb ells dissenyem un pla individualitzat per veure quines àrees són més profitoses o quines àrees es poden impulsar millor. Llavors, juntament amb ells, ens coordinem amb l'altra centre i intentem ensenyar un horari que pugui ser el màxim beneficiós. També tenen en compte que els centres d'educació especial gaudessin de més recursos a nivell i que tenen un logopède, una fisioterapeuta. Nosaltres això t'animitinaran, no sempre s'han tornat a recurs. Sí, i també per tot l'alunat que necessiti. I llavors intentem aprendre les necessitats a les característiques dels infants, intentem aprofitar aquests recursos dels dos centres. I quina coordinació hi ha entre... És a dir, no sé si feu algun tipus de reunió o com...? Sí, a veure, això ens reunim a principi de curs. A més o a menys, o necessitem tot el que són els objectius, els continguts, aquest plan de liberalitzat. I després anem fent reunions trimestrals on es va revisant, perquè el plan de liberalitzat és un document viu que va canviant a mesura que l'alumne va creixent. Depèn de les seves necessitats. Es pot anar reformulant. Llavors es va revisant el pla i això és el que es faria juntament amb l'EAP, però també prevé la ment, SICAL també es van fer reunions, bueno, no SICAL solen fer reunions amb el Centro d'Educació Espacial, que ja són més via telefònica o més via i mel, per tenir una mica més de seguiment del que s'està fent, o com encarar-ho tot. I els criteris d'evaluació dels infants, en aquest cas amb TE, com són? No sé si segueixen... o si són els mateixos que la resta, o...? Els criteris d'evaluació van en coordinació amb el que digui el seu plan de liberalitzat, que com jo he comentat abans, el plan de liberalitzat està dintre del decret d'inclusió, i llavors és que clar, és una pregunta molt general, perquè cada infant en els criteris adaptats seguint el currículum vigent del plan individual que se l'hagi fet. I per exemple, si a l'escola d'Educació Espacial es treballen alguns continguts d'una manera, es mira que a l'escola ordinària es treballin els mateixos, però per una altra banda, o potser no va tant per aquí. Bueno, és que clar, el pla és compartit, el plan de liberalitzat és compartit, i llavors no passaria res per fer el mateix, treballar el mateix, ens plantem, per fer els mateixos continguts de diferent forma, és el mateix. Perquè aquest alumne pugui rebre aquest suport més intensiu i adaptat a les seves necessitats, perquè a vegades dins de l'escola ordinària no podem donar-li aquest suport. Tant més intensiu que és el que ell necessita. Perquè els casos que heu tingut, o que teniu actualment a l'escola, són d'infants que només van a l'escola ordinària, o que també comparteixen amb l'escola. Actualment només tenim un infant amb l'escolaització compartida amb el centre pilot d'aquí de Sant Just. Les restes estan inclòsos a l'escola ordinària. I vosaltres, des de la vostra experiència, en què creieu que és més positiu per a l'infant, que pugui tenir aquesta doble... A veure, pensem que aquests alumnes està bé que vagin a l'escola ordinària per tot el tema com deia la Miria, potenciar tot el tema de relació amb els iguals, però també pensem que necessiten aquest reforç intensiu a les seves necessitats, un psicòleg, un logopeda, un fício, cosa que l'escola ordinària no pot donar. Bé, sí que és molt positiu poder compartir, treballar conjuntament amb aquests especialistes. Sí, perquè també... Bueno, ara amb aquesta, diguem-ne, hem compartit ara, tenim un cas, amb el centre pilot, i per tant, ens va molt bé perquè ens donen directrius, ens van pautant sobre què podem fer nosaltres, a l'escola ordinària, perquè, en aquest cas, aquest alumne pugui avançar més ràpid, en quan hi ha un WhatsApp, en les relacions, i llavors ens va molt bé, perquè són professionals més específics en això, ens saben més i, per tant, ens ajuden a poder atendre aquest alumnat dins de l'aula. Al final, l'objectiu és fer un treball en xarxa, entre tots els professionals, i poder atendre les necessitats d'aquests infants. I al principi, mira, hi ha hagut una cosa que m'ha cridat l'atenció. Es comentaves que cada vegada hi havia més... més alumnes amb... no sé si referint a el teu, us trobeu que cada cop hi ha més alumnes amb diversitat? No, només tea, eh? Cada un va bé amb la seva motxilla, entenc, no? Però cada cop n'hi ha més amb la seva motxilla, o sigui... amb més coses. Bueno, sembla que sí. I, bueno, ho he comentat no tan bé, perquè a les escoles ordinàries hem rebut més aquest tipus d'alumnat a partir de l'aplicació d'aquest decret d'inclusió, que es va aplicar al 2017. Llavors, suposo que també les escoles ordinàries ens adonem que hi ha aquest increment, no per això. I això va acompanyar també de més... ajudes o més recursos... No tant com voldria. No tant com voldria. Tant de bo, tant de bo, tinguessin més. Tenim ajudes, però no la suficient. Clar, a vegades... jo entenc que, com a... quan agafeu relació amb els infants, voleu el bé per ells i us agradaria que tinguessin més... més recursos que poguessin, al cap i a la fi, progressar més i estar millor també. I això també passa per tenir més recursos, més material, més... Sí, exacte. A vegades és difícil. Hi ha alumnes que necessitarien que tinguessin un suport dins de l'aula durant la majoria de temps escolar i això ja sabem que és impossible. Llavors, al principi d'acus, el que fem és fer-me una radiografia, no per viure alguna manera, de tots els alumnes amb necessitats i des de l'escola dos el que fem és distribuir els recursos segons les necessitats i tot el que tenim per intentar atendre totes les necessitats, efectivament. Molt bé. Doncs jo no sé si voleu afegir algun punt més. L'Ara, Mireia, Miriam... jo crec que ja hem parlat una quanta estona sobre el tema. Res més, moltíssimes gràcies per passar-vos per aquí per la misura de ràdio d'Esvern i res, crec que sou les últimes que tanqueu aquest bloc com del teat que hem volgut tractar, que hem volgut abordar la gent de les xarxes aerosits. Per tant, deixem aquí, posem un punt ja part i a veure la primera temàtica que ens sorprenen la gent de les xarxes aerosits. Que acabi de passar bona tarda. Gràcies. Vinga, doncs, ara deixem una mica de música i anem d'aquí 5 minuts. Oooooooooo! Que voleras, que os ganes de bailar Aquelles noches o que recorriendo por tu cara Lo dejaré, que vuelvas a extrañar Los pesos que nos dimos prometiendo no olvidarme Perde en tu boca una vez más Fondiendo nuestros cuerpos con una sola despertar Tinc un cel i un infern a dins, milers de nits que es fan matins. Contant les llàgrimes, el buit té pres a caure cap amunt, dins el plaer. I el llac té un cel i un infern a dins, milers de nits que es fan matins. Contant les llàgrimes, el buit té pres a caure cap amunt, dins el plaer, dins el plaer, i hi ha una estrella que em diu que no trepitzi mai ningú, no deixis mai de ser tu. Ara estem escoltant aquest tema d'oques gràcies que es diu així a la fans. És un dels temes que apareix el seu últim álbum del 2021, que es diu així a tope amb la vida. Si veig l'error com una religió res o a les nits per viure dies nous, estimo el sol quan fa dies que plou. Vull viure-ho tot com un primer petó de què em serveix l'alcú. I ara hi ha una part cada decisió. S'ha tocat l'avisme perquè és el que vull. La sort no et busc a te la busques tu. Ningú ha afrontat per tu les teves pors. S'ha acut que has pensat que no es pot tornar a reneixer des de dins del sud. Quan m'ha fet por sempre m'ha fet millor. He pres a veure amb el qual es fa fos per fer més quant més he guanyat. Que m'impedeixen amb el cap amunt. Vull veure un sol que no es pot governar. I jo només vull veure elefants volant. Jo només vull veure elefants volant. Jo només vull veure elefants volant. Jo només vull veure elefants volant. Tinc un cel i un infern a dins. Milers de nits que es fan matins. Contant les llagrimes el vull. Fins les 6 estarem fent un repàs de les notícies que han sortit avui i des de fa unes hores han sortit que els sindicats d'educació convoquen vaga als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. L'avançament de l'inici de Curs Vinent ha sigut la gota que ha fet basar el got. Això ho sabem. Vaga als centres escolars catalans durant 5 dies, que seran el 15, el 16, el 17 de març i també el 29 i el 30. De fet, és la convocatòria històrica que han materialitzat els sindicats educatius avui dimecres, precipitada per l'anunci del govern d'avançar l'inici del Curs Vinent. Els canvis al calendari escolar han sigut, com hem dit, la gota que ha fet basar el got, ho han dit els representants sindicals que retreuen el conseller Josep González Can Braille, manca de voluntat negociadora tant en aquest anunci com en uns altres de recents de la conselleria. Diuen així, diu la nostra paciència, s'ha acabat. Les dades escollides pels sindicats, que són comissions obreres, ESPEPQ, UGT, USTEC, també la CGT i USOC, no seran finalment dies segits per no donar la imatge a la opinió pública que són dies de vacances. Tampoc s'assolapen amb les altres aturades convocades per aquest mes de març, que són la Vega Feminista el 8 de març i la del dia 23, anunciada per COS, la inters sindical, contra la imposició del 25% del castellà. Així, doncs, en 7 dels 23 dies l'actius, que té aquest mes, hi ha convocada una vaga, el 30% del total. Tot i la coincidència de tantes convocatòries, els sindicats han fet una crida a tots els docents a sumar-s'hi, diu ara que estem tan enfadats i que hem arribat al clímax de la indignació, hem de donar un cop de força i dir, fins aquí hem arribat, i hem de ser tots, ho ha dit jo l'han de segure de la USTEC. Vingarem amb una altra notícia, no d'educació, però de si de cultura. Premi d'honor, a la veu lliure d'Antònia Vicens, l'autora de 39 graus a l'ombra o del llibre també Tots els Cavalls, és la buitena dona que rep el guardó d'Omnium Cultural, doncs ja ho sabeu, Omnium Cultural dona aquest premi d'honor a Antònia Vicens. Diu que la meva és una vida solitària, gairebé sense parlar amb la gent, i ara em trobo aquí al davant de tanta gent, diu que estic emocionada perquè aquest n'és un premi innocent, em lliga a les paraules que t'enestimo. Ho diu Antònia Vicens, de fet ho he dit avui al migdia, quan s'ha fet públic que acabava de rebre el 54 premi d'honor de les lletres catalanes, concretament per la solidesa de l'obra literària i per la innovació en la recerca d'una veu narrativa. Són els dos motius principals que han fet que el jurat del guardó hagi escollit l'autora mallorquina, com a guanyadora de l'edició d'aquest any. Així doncs, com hem dit, l'Antònia Vicens es converteix en la buitena dona que el rep. En escoltem aquest tema de música de sopa de cabra, el fred Garcia i Ramon Miravetes, que diu així el botx de la ciutat, també amb el Baró Soler. Jo era el botx de la ciutat, tu m'has metat. M'hauràs de substituir ara endavant. M'han acceptat la condemna per majoria absoluta. Tant sols vaig poder-me defensar. Pagaràs fins l'últim dia, també de nit per tota la vila. Tu ets l'alegit per tots amb en Ví. Tots el botx de la ciutat, tu l'has metat. L'hauràs de substituir ara endavant. Tots el botx de la ciutat, tu l'has metat. A l'hora d'anar a l'estat, veure'ns de substituïde endavant. Vaig passant dies i dies aguantant humiliacions, l'odi no té força quan s'està sol. Que haurà dins d'aquest forat del que no puc escapar, em fa cantar per suportar l'oló. Sóc el boig de la ciutat, sóc el vaig matar. L'hauré de substituïde endavant. Sóc el boig de la ciutat, sóc el vaig matar. L'hauré de substituïde fins que ho acabi amb mi. Just go and carry on me, just go and carry on me. 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012 La Generalitat al teu costat En aquests 5 minuts que ens queden abans de que toquin les 6 de la tarda i passar el bulletí de notícies de Catalunya Ràdio i després el de Sant Just, donarem 5 llibres, 5 títols que poden servir-vos per entendre una mica més aquest conflicte que hi ha entre Rússia i Ucrania. Molta gent s'està informant a través de les xarxes socials, també a través dels mitjans de comunicació, però el context històric que poden donar alguns llibres és molt i molt interessant. Per exemple, parlem de 5 llibres per entendre això, aquesta guerra que hi ha entre Rússia i Ucrania, aquesta invasió que ha fet a Putin. Per exemple, comencem amb el primer. És un llibre de Gemino Barro, que és corresponsal als Estats Units de Capital Ràdio, i escriu reportatges de política al diari El Confidencial. Un dels seus llibres es diu una història de Rússia crònica de la guerra en el este d'Ucrania. Aquest és un dels llibres de Satch, d'Argemino Barro, que es proposa per entendre millor aquest conflicte. Diu una història de Rússia en el este d'Ucrania és una crònica sobre el terreny de la guerra a Ucrania que ens porta fins a l'origen que en Ucrania i Rússia eren el mateix reina medieval. Imagineu-vos si anem enrere. El reportatge de l'actualitat s'intercala amb les rebelions de Kosovo, també amb la Segona Guerra Mundial, i també amb la gana provocada per Stalin. Un altre llibre és d'aquest de Ann Aplebaum, es diu, en bruna roja. Ann Aplebaum és columnista de The Washington Post, ha viscut molt de temps a l'Europa de l'Es, cosa que li permet escriure molt sobre la història d'aquest terreny, d'aquesta zona. Aquest llibre, seu, en bruna roja, posa l'accent en la por de Rússia a perdre Ucrania, territori que sempre ha tractat de fet com una colònia. Doncs ja ho sabeu, apunteu-vos, en bruna roja. Següent llibre diu així, El hombre sin rostro, la periodista rosa Maixa Gessen, explica la història de com putin, una gent mediòcra del KGB, va arribar a la presidència de Rússia, desfent anys d'abansos i convertint aquest país de nou en una amenaça per als seus ciutadans, i de fet per a tot el món. Ja ho sabeu, eh? Així diu el hombre sin rostro, de la periodista Maixa Gessen. El quart llibre que comentem és, es diu així, Després del Muro. Diu que quan el mur de Berlín es va derrumbar l'any 1989 i es van aplacar la força a les protestes, a la plaça de Tienament, a Piquín, el món va canviar dràsticament. També la Guerra Freda havia acabat i la seva fiva suposa el principi d'un nou ordre mundial. Doncs bé, l'escriptora Cristina Sport mostra com les decisions preses entre el 89 i el 1992 per un petit grup de líders internacionals van configurar la política actual. Doncs això es diu així, eh? Després del Muro, la reconstrucció del Mundo, 3.989. I l'últim llibre que comentem és d'una de les autores que acabem de comentar, també de la Ann Applebaum, d'aquesta columnista del diari de Washington Post. Doncs bé, té un altre llibre que es diu Hello, caso de la democracia, la seducció de l'autoritarismo. Doncs ja ho hem vist, eh? Ann Applebaum apareix de nou en aquesta llista i aquesta vegada amb aquest nou llibre que es tracta d'un obra en què l'autora ha tractat d'explicar l'auge de l'autoritarisme. Es posa de forma clara i concisa les trampes del nacionalisme i l'autocràcia i també explica, perquè els sistemes polítics amb missatges simples i radicals són i acaben sent tan atractius denuncia com els líderes autoritaris del segle XXI utilitzant les teories de la conspiració, també la polarització política i l'arribada de les xarxes socials, inclús el sentiment de nostàlgia per transmetre el seu missatge a la població. Es diu així, eh? Hello, caso de la democracia. A més, hem de dir que Ann Applebaum és guanyadora del premi Pulitzer. Per tant, segur, segur, segur, que valen la pena els seus llibres. Bona tarda, us informa qui li en sabria. L'Assemblea General de les Nacions Unides acaba de provar una resolució que exigeix a Rússia que aturi la guerra amb Ukraine. Washington, Francesc Garriga. Ho acaba de provar a les Nacions Unides per una votació de 141 vots a favor, 35 abstencions i només 5 vots en contra. Aquesta resolució reclama la retirada immediata de les tropes de Rússia, tot i que és una resolució no vinculant. Els únic 5 vots en contra, els de Rússia, obviament, Bialorússia, Síria, Corea del Nord i Eritrea. Abans de la votació hem escoltat el representant d'Ukraine, reclamant, si us plau, que es votés a favor d'aquesta posició i comparant el que està fent Rússia amb el que va fer Alemanya a l'època nazi. Per la seva banda, el representant rus ha assegurat que els nazis són els ucraïnesos i que la seva operació militar no té res a veure amb una guerra. Penses guerrer a Catalunya Ràdio, Washington. Més útices relacionades amb aquesta? Justament la segona tanda de negociacions que s'havia de fer avui mateix entre Rússia i Ucraine, per acordar una altra al foc, ha quedat a jornada fins demà. Segons el cap de la delegació russa, l'emissió ucraïnesa ha estat a camí al punt de reunió amb l'emissió ucraïna. Els dos vàndols es trobaran a la ciutat biolorussa de Brest, a la frontera en Polònia. A la primera ronda que es va fer el dilluns, no es va arribar cap acor, més enllà de consensuar una segona reunió. El ministre de Fers Estrangers de Rússia, Seguei Labrov, també ha afegit una nova exigència ara per la pau. Una llista amb l'arsenal d'armes que consideren que Ucraine no hauria de desplegar. Per cert, el Ministeri de Defensa Rus reconeix gairebé 500 soldats morts per l'emissió ucraïna, que és el primer balanç oficial de víctimes que ha fet fins ara. L'exèrcit rus accelerat a tot això l'ofensiva al front sud d'Ucraine, i ja controla la ciutat de Gerson a la mar negra. Ucraine denuncia la mort de 2.000 civils. Mentre estan més d'un centenar d'entitats, partits i sindicats donen suport a la concentració convocada ara a la tarda per la plataforma Aturem la Guerra contra l'Inversió Russe d'Ucraine. Barcelona, Miquel Harke, bona tarda. Bona tarda a tot a punt, que és un parella persistent a una banda de la plaça i a l'escèntria dels organitzadors, una a la guerra i una al costat d'ugr etherològica. I a l'altra banda, un grup d'ucraïnesos que estan en contra de la guerra però que que volem deferçar-se als organitzadors no han acceptat la participació dels ucraïnesos precisament per aquest argument que explica en Nicola. Los ucranianos somos un pueblo pacífico. Nosotros no queremos guerra. Pero en una situación, No son ninguna y te bombardean y te atacan por todo el país. Rendirte para que te maten no es una opción. Entonces nos parece bastante ingenua una idea así de no la guerra. Los ucranianos somos un pueblo pacífico. Nosotros sí que no queremos guerra. Michael Harke, Matí de Ceonato, Catalunya Ràdio Bárcega. Les borses europees han repuntat avui després de les pèrdues d'ahir. Els guanys els ha liderat l'IVAX35 amb una pujada de gairebé el 2% i ha superat els 8.300 punts. París i Londres han guanyat el votant d'un i mig percent. I Frankfurt, un lleuger, 0,5%. La borsa de Wall Street està operant amb una lleugera alça de més de 1% a l'índex 10 Jons, després de les pèrdues d'ahir. I l'última i destacada i coincidint amb tota aquesta guerra, la Fiscalia ha arxivat totes les investigacions obertes contra el rei americ Joan Carles de Borbó. Reconeix que va cometre irregularitats mentre era rei. És a dir, abans d'apticar, però com que la seva figura era inviolable, no el podien perseguir. Això vol dir que la justícia no actuarà contra ell i que pot anar a Espanya quan vulgui. M'ha dit, Paula Brujats. Bona tarda. Si la Fiscalia confirma que Joan Carles de Borbó va cometre diverses irregularitats fiscals que va tenir diners amagats a l'estranger i sense declarar, però conclou que no se'l pot perseguir penalment per això, als motius que era inviolable en el cas de les operacions fetes abans que abdiqués, abans del 2014, o que els delictes ja han prescrit o que falten indicis per perseguir-lo penalment. Per tant, dos anys després, la Fiscalia tanca definitivament les tres investigacions obertes contra l'amerit no presentarà que aerella contra ell davant del Tribunal Suprem i això aplana el camí del possible retorn de Joan Carles de Borbó cap a Espanya, Paula Brujats, Catalunya Radio Madrid. Bona tarda. Esport, senyor Leart. Final, el partit del Barça, els vudents de final de la Copa femenina de futbol. El Barça ha guanyat el rei Vallecan en eliminatòria partit únic amb dos gols de Jennifer Ernbos, i un d'Alexia Potelles. El partit ha acabat una a tres. Els esportistes russos i vielos russos podran participar als Jocs Paralímpics d'Ivern de Pekín, però sota la bandera paralímpica i sense cap referència, el seu país. L'expedició ucra i n'has arribat aquest matí a la Xina. En basquet l'Uni Girón jugarà finalment als Quart de final de l'eurolliga després que la FIBA n'ha deixat fora els equips russos, el Ica-Temburc i el Dynamo Kursk. L'Uni s'enfrontarà als Quarts del Perfumeries Avenida. A la Liga femenina de basquet avui hi ha jugat un partit avançat, València Cadí la Ceu, a l'Esquadra Nou i un dependent, l'Uni Girón Arasqui a l'Estat del Vespre. Avui també es disputa la tornada de les semifinals de la Copa Masculina. A futbol, a dos quarts de 10, València, l'Ètic, de Bilbao, i un partit de jornada, de la 21a jornada, a les 9, Mallorca, Real Societat. En embola la Lliga Sovala, un quart de nou al Granollers, a visitar en un partit pendent l'apista de l'Òscar, Granollers-Òscar, i en futbol estarà a l'aliminatòria d'avui tants de la Copa Masculina, a partir túnica, a les 8, Indústria Santa Coloma, això t'ha d'anar a barrar. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, us informa l'UALO PF. Avui s'acompleixen 37 anys de la primera missió de ràdio d'Esvern i 38 anys des de la seva creació. Ràdio d'Esvern, la misora municipal de Sant Just d'Esvern, és un servei aprovat per la Corporació Municipal i creat per l'Ajuntament de Sant Just l'any 1983. L'objectiu principal era i continua sent la difusió de la realitat del municipi a través de programes culturals i informatius radiofònics. En 1985 va començar el procés de legalització de les 114 missores municipals de Catalunya, i Sant Just d'Esvern s'afegia així a la iniciativa per demanar l'aturgament de la seva freqüència, la mateixa que encara avui utilitza la nostra ràdio per arribar als ciutadans, al 98.fm. La il·lusió de les persones que des de l'any 1984 han format part de ràdio d'Esvern és la que ha fet possible oferir als oients moltes estones d'entretaniment d'informació de diversió i d'acompanyar. Avui, Ràdio d'Esvern em pren el futur amb la màxima il·lusió i esperen acompanyar-vos durant molts anys més. El propè dilluns és 8 de març, i una vegada més es celebrarà el Dia Internacional de les Dones. Aquest any que en Ginestar es tornarà il·luminada color violeta, i aquest 8ema, per això, prena especial rellevància, perquè donem la benvinguda a Can Freixes com a futura Casa de les Dones. Aquest 2021, doncs, començaran les activitats del Dia Internacional de la Dona aquest diumenge dia 7 de març. Doncs, a del matí, a una del migdies, durant una sèrie d'activitats al Parc de Can Freixes, es convida a les dones en Justenques a deixar el seu missatge en el moral artístic que s'instalarà a la masia de Can Freixes. Tot seguit, es comptarà amb una actuació de Bell i Dens, d'Ança del Ventre, i una ballada de gegantes amb la colla gegantera de Sant Just, per assistir-hi que el fer una inscripció prèvia, a Sant Just.cat. L'atleta Sant Just en Calena Moragas continua la seva carrera meteòrica el passat 13 de febrer, va participar en el campionat de Catalunya de Crosse, on va aconseguir la plata i la classificació per formar part de la Selecció Catalana, per participar així el campionat d'Espanya individual i per autonomies a Getafe. Així, doncs, el finalment, el campionat d'Espanya Getafe va tenir lloc a aquest diumenge a 28 de febrer. En la categoria Crosse, subving femenina, on corren un total de 6.200 metres, Helena Moragas va fer un temps de 22 minuts i 31 segons, proclamant-se 4 atletes subving del campionat d'Espanya d'un total de 68 noies. Moragas també va guanyar en l'or amb l'equip femení subving català. I això ha estat tot per les 6. Tornem amb més informació al Sant Just notícies de la set del vespre. Ara mismo. i comencem aquesta segona hora de la Rambla, el magazine de tardes, de ràdio d'Esvern amb un tema del Tonjón, es diu Aixicán de l'Indeuín. And it seems to me, you lived your life like a candle in the wind. Never knowing who to cling to when the rain set in. And I would have liked to know you, but I was just a kid. You candle burned out long before the legend ever did. Down in the nest was tough, tough as road. Your ear was laid, Hollywood created a superstar, in pain was the price you paid. Even when you died, for the press still hounded to you. All the papers had to say, was that Marilyn was found in the nude. And it seems to me, you lived your life like a candle in the wind. Never knowing who to cling to when the rain set in. And I would have liked to know you, but I was just a kid. You candle burned out long before the legend ever did. Goodbye, normal team, though I never knew you at all. You had the grace to hold yourself while those around you crawl. Goodbye, normal team, from the young man in the 22nd row. You see there was something more than sexual, more than just our Marilyn Monroe. And it seems to me, you lived your life like a candle in the wind. Never knowing who to cling to when the rain set in. And I would have liked to know you, but I was just a kid. You candle burned out long before the legend ever did. You candle burned out long before the legend ever did. La reserva s'esgoten, la sang segueixen necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vides. Salva vides. Vinga, Bacard, ens toca fer els dies internacionals i les afamèrides d'avui. Atenció, perquè avui dos de març dimecres. Som dimecres de Cendre. Anem a parlar una mica d'aquest significat. Doncs bé, dimecres de Cendres, el primer dia d'aquaresma en el calendari catòlic, protestant i anglicat. Es deve 46 dies abans de Pasqua, i es considera que l'aquaresma té 40 dies de durada. No es compten els diumenges. Per tant, que dura 16 setmanes. Aquest dia pot variar anualment segons a celebrir la Pasqua, que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el dimecres de Cendres pot variar. Normalment entra el 4 de febrer i el 10 de març. És a dir, que d'any pot haver-hi un dimecres diferent, però sempre ja està. O bé entre el 4 de febrer o bé entre el 10 de març. Bé, doncs la denominació d'així de dimecres de Cendres prové del segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció imposició de la Cendre. Obtinguda per la cremació dels llores i pel món, venaïts el diumenge de Rams de l'any anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu modernament en alguns llocs a les mans per no embrutar. Doncs bé, en el lloc de la Cendres, el diumenge de Rams de l'any anterior ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu modernament en alguns llocs a les mans per no embrutar. Doncs bé, en el lloc de la Cendres, el diumenge de Rams de l'any anterior ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu modernament en alguns llocs a les mans per no embrutar. Doncs bé, el que sabem, avui dimecres de Cendres, la Cendres és símbol de caducitat de la condició humana. Signa penitencial i de conversió, que ha de ser l'especte dominant durant tot l'aquaresma. Vinga, després de parlar del dia d'avui, de les afamèrides, aquestes cosetes, els avantiments que van tenir el dia com avui, un 2 de març, però de fa uns quants anys. Avui, per exemple, sabem que Marroc, el país es va independentitzar de França l'any 1956, un 2 de març. També que el 2004, per exemple, es va llançar el satèl·lit Rosetta. Avui és l'aniversari d'aniversaris, és a dir, de naixements famosos, que van néixer tal dia com avui. És el cas del compositor de Sardana Salvador de Vau. Va néixer a l'Alemport del 1909. També avui és l'aniversari, per exemple, de Jennifer Jones, actriu estadounident, que va néixer el 1919 als Estats Units. També avui és l'aniversari de John Bon Jovi, i tal o americà vocalista de la banda Bon Jovi. Ell va néixer als Estats Units, concretament a Nova Jersey, l'any 1962. També avui és l'aniversari de Nathalie Emmanuelle, actriu britànica, famósíssima pel seu paper a la sèrie Com No Joc de Trons. Ella va néixer l'any 1989. I a l'iua que hi ha naixements, també hi ha necrològiques persones que van morir a Barcelona a l'any 1974. Va morir Salvador Puig i Antig, avui, militant anarquista. Aquí les autoritats franquistes van aplicar la pena de mort. Puig i Antig va morir a Barcelona al 1974. També avui va morir Susanne Besdévan, professora francesa de dret especialista del Dret Internacional. Va morir l'any 1995 a París. I acabarem dient també la mort de polític i el polític espanyol Enrique Coriel va morir a Madrid l'any 2011. I va morir a Barcelona a l'any 2000. I va morir a Barcelona a l'any 2000. I va morir a Barcelona a l'any 2000. I va morir a Barcelona a l'any 2010. pero ahora creo, porque un milagro, como tú, ha tenido que bajar del cielo. Yo era teo, pero ahora creo, porque un milagro, como tú, ha tenido que bajar del cielo. Yo era teo, pero ahora creo, porque un milagro bajo del cielo. Yo era teo, pero ahora creo... Vinga, va, que s'acabarà aquesta cançó i passarem a fer l'entrevista amb Mireia Bellben. Recordem que avui, a més a més, és acompanyada d'una col·laboradora habitual d'aquesta casa, de la Rosa María Maristany. ¡El último romántico! Yo era teo, pero ahora creo, porque un milagro, como tú, ha tenido que bajar del cielo. Yo era teo, pero ahora creo, porque un milagro, como tú, ha tenido que bajar del cielo. Yo era teo, pero ahora creo, porque un milagro bajo del cielo. Yo era teo, pero ahora creo... Són un quart i mig de set de la tarda. Estem a la segona hora de la rambla. Me casin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM. Doncs ara tenim l'estudi de ràdio, la jove dissenyadora gràfica Mireia Bellben, autora del projecte TRANS, un projecte que li ha valgut un premi laus 2021 que dona i que organitza l'Associació de Dissenyadors, Gràfics i Directors d'Art. Un premi laus a la categoria Aporta, de valor afegit. Perquè són uns premis amb diverses categories. Bé, la Mireia, avui, ve acompanyada de la Sant Justent, que Rosa Maria Maristan, col·laboradora, hem dit ja, habitual d'aquesta casa i presidenta, a més de l'Associació TRANS, Baix, Power i Roses, de Sant Feliu. Els anem a obrir els micros. Hola, bona tarda, les dues. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Em li ha sedit el primer bona tarda, Rosa Maria, com a vincabà, endavant, que jo et cuido. És que, clar, la Maria és una experta, per dir-ho així. Això d'experts és una mica relatiu, no? Però jo crec que avui és el dia de la Mireia, que ha fet una feina magnífica. Va la pena que la Mireu, que la busqueu, que és impressionant. Ara en parlarem una estona. Mireia, escolta, en parlant d'aquest projecte, que hem mig presentat, mig introduït, hem dit que es diu TRANS, però bé, tu ets dissenyadora gràfica. Com entra qui ha el disseny gràfic en un projecte com aquest? Doncs d'una manera molt pròxima. Jo vaig estudiar un poso grau de disseny gràfic avançat, a l'Escola Idep, i justament va coincidir que la nostra cosina ens va comunicar després del confinament que iniciava el procés de transició de gènere. Aleshores, jo en aquell moment tenia com una idea pensada, i la veritat que tampoc em feia molt el pes, i vaig... La meva germana és sociòloga, i parlant un dia entre les dues, de veure com estàvem comentant, de dir, ostres, ara, què tal a casa, com ho portes tu, compartint sentiments, la veritat que ens va costar, i aleshores vam veure com a través de la meva aportació, a través del disseny, vaig anar a una manera de poder mostrar el suport, i, a l'hora, també visibilitzar un sentiment tan natural com volia ser qui ets, perquè vaig veure com em va sonar a casa, doncs tots vam necessitar el nostre temps de comprensió. Clar. Trans, què és? És un llibre... Tu com ho definiries? Com...? Per mi, trans, a mi m'agrada com definir-lo com un altaveu. És a dir, sí que el format és un llibre, i és com el mitjà que ens ha permès recopilar les 6 històries, el que permets un altaveu de les 6 veus. Aleshores, és com molt especial que cada capítol utilitza com una eina d'expressió diferent. Aleshores, jo no va ser fins al final que vaig donar-li forma... Quan primer van a portar a cada veu el contingut que volien comunicar. Jo els vaig donar com la idea de... m'agradaria una visibilitat del col·lectiu i compartir que esclarés la història, i cada veu a pensar el que volia comunicar. I, per exemple, amb la Rosa Maria, vam treballar una entrevista, perquè el contingut que podia portar podia ser de molta utilitat, de moltes persones que es veguessin amb la mateixa situació, o, a l'hora, també, a persones que, com en el meu cas, abans es coneixia, i es va quedar a capítol a portar com una eina d'expressió diferent. I per què aquestes 6 veus, és a dir, van ser 6 perquè ho vas decidir tu, i llavors vas anar a buscar aquestes 6 veus, o va ser per més, perquè van surgir, és a dir, més... La veritat és que va ser superespontània i supernatural. A l'inici, a tot, havia de ser un diari només per la Lara, i d'alguna manera, clar, teníem com molt material, perquè ja hem crescut juntes. Aleshores, jo recordo des de petites que tenia com un rebutx amb les barbis, i jo a casa les amagava com compartia tota la història, fins que, a poc a poc, es van anar sumant persones, recordo que em vaig contactar amb la Rosa Maria, que va ser, hola! Sí, gràcies, Albert, i soc dissenyadora. Com va ser aquest moment? Bé, molt natural. Jo no me'l recordo. Crec que li vaig enviar-ho com un missatge, i ens hem trucat i tu ho vas dir en plan. Em sembla guai, només amb la condició. No me'l recordo, que he de donar-me contacte i res. No, no, no, no, recordo. Posarem llum. Posarem llum a la foscor, Rosa Maria, no percopis. És que el servei és una mica licuat. Crec que la vaig buscar jo. Vaig buscar articles... Com a presidenta de l'Associació, també pot ser que per aquest aviat. Sí, recordo que la única condició que em va posar va ser... Em sembla bé, l'únic que queda és si anem un dia a la platja. I fem anar a la platja i ja hem fet l'entrevista. Ostres, que bé. Amb la Rosa Maria es fa difícil convèncer-la, perquè s'apunta un bon verdeo, per tant. Bé, sí, l'objecte és que la fa molt bé la platja. Les coses que ho siguin. Va haver de ser un moment a la platja, també. Molt heavy. Ja vas veure que la Rosa Maria té taules. Sí, sí. No perdem el film, Mireia. Comentàvem aquestes 6 veus. La Rosa Maria era fer-ho amb l'Ara, però després vas anar a contactar amb altres persones. I com decideixes, per exemple, que amb la Rosa Maria havia de ser una entrevista... O és a dir, hi ha diferents gèneres en aquest? La veritat que això és un consell que m'ha fet molt tothom. Va ser, com Mireia, primera de tot parlar amb cada persona, veure que li agradaria comunicar. I el fet que la Rosa Maria sigui via entrevista és per tipus de contingut d'informació que podia portar. Per exemple, l'Àlex és molt personal. Li comparteix el seu diari propi i personal de quan va iniciar la transició. I és directament, al llibre regala, un escàner directe del diari personal, on comparteix el que sentia quan va iniciar la transició, amb el que se n'ha de fer com una contraposició paral·lela. Es pot veure una mica l'avanç del després. O, per exemple, el Charlie, que va dir... Jo soc molt expressiu, aneu visual, el que les lletres i les paraules em costen una mica. Aleshores, vam treballar amb la fotògrafa Blanc Amunt les fotografies més creatives. Aleshores, el seu capítol és expressió totalment visual a través de la fotografia. I cada capítol té com la seva màgia. La Yolanda, comparteix, a través d'un relat, la seva experiència de la transició dintre de l'Ènia Gitana. I això és una mica com l'experiència que l'acto també pot agafar. De veure com una mateixa vivència amb 6 reitats molt personals i 6 expressions molt diferents. Entenc que a tu fer aquest projecte també te servint, no com a creixement. És a dir, serveix per donar altaveu, però també a nivell personal. Suposo que deu haver significat alguna cosa. Sí, molt heavy. És un projecte que ens coneix individualment amb persona que arribes a casa i tenies compte amb el teu procés, perquè parles amb elles i és molt bonic, perquè tot es t'expliquen d'una manera superpositiva. El que tu molts cops, coses que has viscut, hi ha coses que tampoc ho pares a pensar. El que ha dit abans fos la Rosa Maria, quan estàvem a la platja, després vam anar a prendre alguna cosa, i l'entrevista va quedant un segon pla i recordo que em va dir, va dir, bueno, hi ha el senyorito que li pondremos, i em va escadar com un bloc de gel i em va clicar a l'ullet, i em va dir, li va dir amb la veu superforta, d'on és el senyorito? O d'on deveu estar el senyorito? I clar, va ser com un moment de dir, uau, i és el que em va dir i em va... Em va dir, mira, tranquil·la, que no podem passar ni una, perquè és això, és el que em va dir, em va dir que no ho entenc, no sé què necessita més. Vaig amb un vestit boníssim. No, amb un bikini. No, amb un bikini. I pot ser el senyorito que se'n bikini ha vist a usted. Clar, exacte. És que arriba el boc a dir-ho. I per tu, Rosa Maria, com va ser el fet que una dissenyadora, bueno, artista com la Mireia, dissenyadora vulguer... bueno, comptes amb la teva participació, amb la teva col·laboració per fer aquest projecte. Vaig ser sincera, i al primer moment em vaig tenir els meus dubtes de col·laborar, perquè jo ja acabava de filmar el documental, el trànsit i la felicitat, en molts moments, i la veritat és que ja vaig considerar que ja havia quedat prou exposal, diguéssim, de cara al públic, no? Mm-hm. Però després vaig estar pensant, per què no? Tots els mitjans de comunicació siguin pel·lícules, siguin llibres, siguin tot el que sigui, sóc queda, i si queda, és que es pot arribar a llegir. Clar. Tu fas una xerrada, una ponència i tal, i bravo, aplausos! La fotografia de rigor, però la xerrada és perd, i lo que rep són likes, els xarxes i aquestes coses, i aquí s'ha acabat, no? Però un llibre queda, un documental queda, i això, tard o d'hora, algú agafarà, ho llegirà i dirà, cram, quina feina més bona hi ha aquí, no? El llibre trans, el llibre trans és curiós, perquè no només és de persones trans. La realitat, aquí, la gràcia prens event, que això ho explicarà ella millor que jo, però és una cosa que jo m'he anat comptant, i també valoro molt positiuament, que el trànsit d'aquest llibre també està amb la lletra utilitzada. Ah, més a nivell de disseny, una part més. I això ho expliqui la Mireia. Home, doncs sí. És bonic, perquè ella transita les lletres utilitzades a través del llibre, fa un trànsit d'escriptura, d'escriptura, fa un trànsit de format, de lletra, acompanyant el trànsit personal de cada una de nosaltres. Home, doncs, explica-ho, Mireia, com va, això? Home, és gràcia... Deu formar, està fet expressament, no? És una tipografia que, la veritat, abans de començar amb trànsit, vaig veure que és un estudi de fer una tipografia que varia de la times a la real. És una tipografia variable que tu la pots anar forçant per percentatge. Aleshores, a casa, bueno, som quatre dissenyadors, i un dia parlant... Sí, ja pots imaginar-ho. Vé de família, eh? No, a casa on comparteixo pis. Ah, vale, vale. Jo vaig tenir les primeres estudiories, i entre tots va ser com en plan. Ostres, i el Pedro, una persona que se m'està gustant, diu, ostres, mire, i t'has plantejat aquella tipó que vas veure aplicar-la, i a vins d'avui, clar, tu penses, ostres, el treball de final de postgrau, vas amb la real i la times, que són tipografies superstandards, com una mica clàssiques, i és com, ostres. Aleshores ho penses, i com aplicar-ho a cada pàgina, té com molt sentit, de les hores, el regal, per l'actor, i tampoc ho t'han deixat dir molt, perquè penso que és una experiència que com a l'actor, l'actora, pots viure, i és una sorpresa que t'endús, com quan t'expliquen una codi i després fas tu el clic. Exacte, sí, és una mica... Jo regalo que cada l'actora faci la seva lectura, el que és molt bonic perquè comença des de la times, i cada pàgina està aplicat 1%. Tu tampoc ets del tot conscient, que estàs viure una transició, i el bonic i el que regalo és que tu en tot moment la pots llegir. És a dir, compleixes la funció, que és una lletra, i pots tenir una lectura, igual que una persona, quan comença la transició, cap a donar a home, continuar-se una persona, i per això pots viure. És com una mica el missatge des de com a mi em va permetre cosir, fer el fil a cada història, quan són tan diferents entre elles, per mi, són persones que són diferents, l'únic que tenen en comú és que em mixed la transició a gènere, em va permetre unificar els sis capítols des de la primera pàgina fins a l'última. Que xulo, escolta'm, és un paral·lelisme molt guai, molt guai. He dit també, Mireia, que ha estat un projecte premiat amb els premis LAUS, que organitza l'associació de dissenyadors gràfics, més coneguda també per les sigles ADG. Com va anar aquest procés? És a dir, decideixes tu presentar-t'hi o et diuen, escolta'm, és un treball de premi presentat-hi, perquè tens possibilitats com va funcionar això? En el sector, són uns premis molt reconeguts. Des que comences a estudiar, disseny, com que sempre somies. Jo recordo de les classes que t'ensenyaven els premiats i miraves com anys junts. Tant de bo, algun dia, que ho veus com impossible, fins que hi ha una categoria que és d'estudiants, on s'hi presenten tots els estudiants d'aquell any, i veiem l'escola, va ser com Mireia ens presentem, i res, va ser molt bonic, perquè, a més, l'entorn, els companys i les companyes, també recordo que vam saber-ho a casa, perquè més d'una ens havíem presentat, i la gala desafortunadament va ser digital, va ser on l'any pel confinament, el que va ser molt bonic. A més, és molt guai que la categoria la us aporta, doni visibilitat i valori, com el design també pot aportar a nivell social, i, a l'hora, donar visibilitat al col·lectiu, que és aquest el objectiu. Parlants, també, una mica de... bueno, de tot el... Sé que hi ha un Berkami i Radera. Sí, sí, estem... Tot això, vull dir, també, està guai poder-li donar difusió. Per què està amb el Berkami? Què voleu fer amb... Vale, doncs, el famós Berkami, que ara és com el nostre protagonista de la vida, perquè fa 10 minuts ja va sortir. Aleshores, res, arrel de la rebuda del llibre, i de que moltes persones han contactat, d'aquells que agradaria tenir una còpia per llegir-les. La veritat és que em sap molt de greu enviar-ho amb PDF, perquè penso que per tota la mà ja ha de tenir la peça a les mans, perquè hi ha moltes intencions als acabats... Home, sí. I res, ens hem llençat a la mà... Jo tampoc puc aconseguir-lo. A Berkami, a Trans, es diu... Bé, Berkami i Trans... La gent ha d'entrar al Berkami. Sisplau. Que entri a Berkami i quina ha de fer la gent? Posar trans, crec que sortirà com el tercer, i com ho ha de fer ara aquí en directe, a veure. O sigui, la gent ha d'agafar el buscador i posa Berkami amb K, eh? Amb K. Molt bé, entrem aquí, Crownfinding creatiu. Molt bé, anem aquí al buscador de Crownfinding i posem trans, a veure què ens surt. I llavors, a veure... Mmm, mmm, mmm... Hi ha unes quantes sortides... M'ha mirat, però de la... Res, fent un parell de scrolls, sortia trans, hi ha la foto d'un llibre així, amb fons, com... Blanc de tela, sí. Blanc de tela, amb el llibre que diu Trans, amb lletres bastant grans. Diu, altaveu per visibilitzar-s'hi realitats molt personals sobre la transició de gènere. Queden 37 dies i, home, Déu n'hi do, el que porteu, no, ja? 60%. Home, un 60%. Sí, però ara ve la pujada. Ara és quan necessitem a totes les persones. Exacte, a començament és el que diem. Els amics, els amistats, la família... Això és el que fa bullir l'olla, no? Però ara... Hi ha un moment, un moment, això ho veu posar en marxa, el diumenge. Estem a dimecres, han passat 3 dies, 4, 3, 4. Sí, és brutal, el que és això de fer una crida social... Ei, us necessitem. En 3, 4 dies, porteu amb el 60%, en queden 37, encara. Tornar a repetir, no s'ha de ser pessimista, però tampoc s'ha de ser molt optimista. La gent ha d'entrar amb aquest percami, que faci la seva aportació, el que convigui, perquè és molt necessari aquest llibre que estigui a la majoria de les senteries de tot Sant Just, o de tothom que ens escolti, no? No, per tot, de tot, cap a l'una. A més, és que és un llibre que molta gent, quan tenen gent convidada a casa, i allò que miren els llibres que tenen cadascú, perquè la gent ja saps que li demanen mirar els llibres dels altres, els seus no se'ls li llegeix, però els de casa dels altres també tenen curiositat, que és un fenomen estrany, però... Un fenomen estrany, eh? Però és així, però quan veig en aquell llibre, pamp, trans, diran, ostres, el moment que l'obrim, voldran la màgia d'aquest llibre. Aquell llibre és per mi, jo crec que és màgic, que és un llibre preciós, és un llibre... Que les vivències que anirem dins són vivències d'acord, o si no són vivències d'aquell teòric, que vamos a aplicar teories de gènere o de construccions de gènere, però allà s'expliquen de les maneres. Per exemple, l'exemple, el Charlie, jo què vaig parlar amb ell, directament, hem estat... Tu els coneixes, Rosa Maria, els altres? Sí, tant i tant, ens coneixem. Però el Charlie, en concret, sí, perquè hem tindre una temporada de l'associació. Ah, mira. Sí, però ja em va dir, mira, Rosa i jo, que estic treballant, tinc moltes hores de feina, en ves ara moltíssim seguir efectivismes amb vosaltres. Diu, però és que amb la feina que tinc i amb les hores que tinc, no ho podré dedicar i te l'equo. Guardem un bon rotllo, això sí, te l'equo. Ara, tot parlant amb ell, em va dir, dius, però és que jo, en realitat, jo sóc un home i vull casar-me i tindre família. Entens? I jo li vaig preguntar, bueno, ja saps tu que com a home pots ser un home gestant. Diu, no, no, jo no vull gestar. Jo vull tindre família, però no tinc per què gestar. Aquest és un punt inflexiu, perquè hi ha molts nostres trans, que quan volen família es plantejen el fet de poder gestar ells... Enteneu? De quedar embarçat, no? Això vol dir que... Exacte, sí. Allavors, el quit de la qüestió aquí és que, per què veieu, i jo sempre ho he dit, que els discursos trans no pot ser, és que no són homogenis. O sigui, no tots estem tallats per al mateix patró, o tallades per al mateix patró, i hem de seguir unes pautes marcades per un trànsit. No, no, els trànsits són molt diferents, com té el seu trànsit, de la seva manera... Com diu la Mireia, tenim punts en comú, és evident, ens reconeixem només mirant-se, vull dir això, això és... Ipsofacto, dir-hi així, vull dir-ho, i això que els nois, escolta, els veus amb les fotos, i dius, m'agrada de Déu. Flipe's! Tenia l'única trans que ja soc jo! Però, flipes, eh? Fius quadrats, a més, eh? Home, aquí a Albert Camí hi ha algunes fotografies del que vindria a ser l'interior del llibre, entenc. I, home, Déu n'hi do, vull dir, es veu una cosa molt treballada, eh, s'ha de dir? Ja bastantes hores de coba, la veritat, sí. Jolín, Déu n'hi do. Hi ha un vídeo al final d'una espot d'hora de transició, de la tipografia, aquí hi ha una animació. Ah, sí? Sí, sí, sí. Bueno, és el que deia la Rosa Maria. Per mi és com regalar 6 perspectives diferents, d'una mateixa vivència, diguéssim així, d'una cosa en comú que és la transició, el que, com a tota persona, totes som únicas. Vull dir, totes som diferents, és a dir... El que veig aquí és, per exemple, que hi ha diferents... És a dir, fent aquesta aportació a Albert Camí, hi ha com diferents... Bueno, recompenses o... Sí, recompenses. És a dir, Albert Camí funciona com a plataforma per poder fer la precombra. És una aportació i volem ser transparents, que amb això no guanyem ni un grup al contrari, per això és com el que volem fer és unes 37 còpies de la peça original, tal com va guanyar el premi. És a dir, fer-ho com una mica de disseny d'autor, on aniran totes numerades, de l'una de la primera, la 37. Aleshores, a partir d'aquí, tens com diferents maneres. Per exemple, només tenir la peça, fem una petita aportació més, que és la peça amb apareixers teus noms als crèdits, i que una de les veus de Dickey, és una mica com sorpresa, de dir, m'ha tocat la Rosa Maria, l'altre li ha tocat la Lara, com fer aquest punt una mica de misteri. Si simplement vols col·laborar, aportar, i tampoc et veig gustant el llibre, pots aportar només amb els crèdits, que és la mínima de 11 euros. I després hi ha compacts, diguéssim, ecològics, que és per l'enviament, i també que tradueix una mica el preu, de 3, de 5 i de 7, amb opció d'apareixer els crèdits i dedicatòria o sense. Tens unes 9 opcions en total. Déu-n'hi-do. Has de dir que hi ha 5 escenes, a 103 euros, eh? Això és molt fort, o sigui... Bé, no sé, però és com un... Uau, un subidor de cop. Sí, perquè això és com si tens algun conegut que està interessat i interessada. Molt implicat, molt clar. O algú que els vol els 3 parella. Superbé, jo crec que si sou 3, o 5, o 7 i feu un pack, a més que el preu surt millor, també en planeta, però en comptes de 5 enviaments, és un enviament. Molt bé, doncs... Escolta, Rosa Maria, també et vull preguntar tu... I com és que us coneixeu a... Heu establert algun tipus de vincle o relació d'amistat entre... Bé, des que vas començar... Ui, no, no, és molt punyatera. Tu, que no la torno a afortar l'empreixement. Sí, m'ha dit... Aquest distiu et puto i la platja em va dir que l'estic esperant. Em truca així quan necessita alguna cosa, em truca allò. Llavors, no he perdistut nada, eh? Jo l'aporto encara. Jo esperant la trucada la diré allà... No tinc cotxe, evidentment. Bé, en fi, és el que toca. No passa res, no passa res. El primer dia que la vaig anar a buscar, estava tan nerviosa que ma mare em va deixar el cotxe a maire acondicionat perquè el meu no en té. I va dir... I algú li dic, Rosa Maria, però vaig amb el meu, eh, que no és el de la mare. Bé, amb el teu cotxe, el d'ara, que portes ara, ja t'he dit abans que és bonic perquè sóc com un colàs. És una mica amb ti. Una parxa, és de tot. Està bé. L'important d'aquest vercamí és que si se sobrepassa, tot el que sobrepassi va directament a l'associació transbasspower i no se'n faliu. Ah, mira! Sí, a nosaltres ens va bé, tu, a nosaltres ens va bé, perquè escolta, amb l'edició de la revista, la veritat és que crem una mica... Escanyadetes, eh? Vull dir-ho amb escanyadetes. Estem pendents, ara, de les petites subvencions que es puguin arribar o de les subscripcions que es puguin arribar, no? Però la veritat és que... amb el paper que està posant de preu i tot plegat... Sí, eh? És bestial, eh? Vull dir-ho, saps? Sí, també. També tens la revista. Què hem de dir, no? Però bueno... Què hem de dir? Ai, ja està. Mira, jo també vull saber una mica el teu recorregut a nivell de formació. És a dir, on t'has format, per què t'has volgut dedicar, o per què has estudiat la carrera de... de disseny gràfic... Bueno, jo vaig estudiar publicitat. Ah, publicitat, mira. Sí, a l'autònoma. I sí, cert que vaig estar especialitzat en art, i, bueno, va ser arrel de... quan comences, fas pràctiques, i tampoc tens idea de... de res, la veritat. Va ser l'inici quan li dedicava molt de més... molt estona les imatges en comptes de... de dir que sí amb el text, i, bueno, una mica per... per la passió visual d'aquest bandón en compistes, a dir, ostres, doncs... m'ha de dibuixar, també, m'ha de descriure... I vaig fer... Bé, vaig anar a Berlín, vaig anar com a un petit estudi, i allà va ser per mi com un abans i un després, de dir, bé, doncs és una mica com el camí... com més difícil, perquè és com el camí creatiu. I, bueno, vaig fer... vaig començar un curs a irep, per provar-ho, em va anar molt, vaig començar també una... una agència... a packaging, i poquet a poquet... o sigui, sents que és el que t'agrada. Quan passes un montón d'horars de l'ordinador, busques la tipografia, quina funciona millor, després el paper... llavors ja vaig començar... després de fer el curset, el posgrau de disseny gràfic avançat, a irep, que va ser quan... I, bé, doncs és tot. I irep és l'escola... és una escola especialitzada. Sí, una escola de disseny. Rosa Maria, també et volia preguntar a tu, aquest llibre, que és una mostra que la defensa dels drets i la visibilitat del col·lectiu trans es pot fer de diferents maneres, no? Sí, perquè realment d'entrada és el que el nostre objectiu sempre ha sigut la visibilització del col·lectiu respecte de la societat, que no ens vegin com a monstres, sinó que ens vegin de la manera més natural possible. Aquest llibre no parla, bàsicament, dels drets i de la lluita de trans, tracta de les vivències de les persones trans. Això és una altra lluita que portem a part i que ja comencem a estar, com ve dit el començament, amb el servei licuat, per aquest tema. Ja comencem a estar una mica cansada, si tot i que la llei trans catalana, com sabeu, ja està començant a estar en procés, aviat es presentarà d'ahir així amb el Parlament, i, a partir d'allà, doncs els partits polítics fred a les esmenes que convengui i tal, que trans va a favor, evidentment, també hi ha participat. Mira, ja tu sents els motius pels quals el jurat va creure que el teu projecte havia de ser el guanyador, o t'han donat algun tipus de fitba, que amb el treball, o saps si n'hi havia molts que estiguessin? Sí, sí, bueno, en veritat, tots els del postgrau, els companys, i les companyes van presentar, i recordo un que, a més, quan ara és la... farà un any, aleshores, tots els que s'estan participant, s'ho van la cota, s'estan presentant, i després, quan ja comença a veure el jurat del tribunal, comença a valorar, es comencen a veure fotos per Instagram, i jo recordo que sortia trans al costat d'un joc, que ells vam presentar als dos el mateix dia i dep, i quan el vaig veure un al costat de l'altre, em va encantar, era un joc que treballava les emocions, i, clar, hi havia un nivell molt heavy, però em va xerrar moltíssim perquè... no sé, aquell dia va ser com posentran inseguretats, i és com que era guapíssim, i me n'agradaria molt, també, si hagués sortit el seu. I la veritat, el parquet... Bueno, jo crec que es van enamorar com em va passar a mi, com ha estat explicat amb molt d'amor i amb molta naturalesa, i res, fa poquet vaig contactar a més a dir, i hem decidit tirar endavant i complir l'objectiu del llibre, necessitem un cop d'amor amb la difusió, i la rebuda ha de ser molt guai, amb l'amor, el llibre, què ve, com de nosaltres... I el que has dit... Ara ho veiem amb les fotos del Bercamí, i el que has dit de l'Escàner, és tal qual, no? Estic veient les fotografies de, suposo, que deu ser de... El diari de l'Àlex. L'única cosa que, en veritat, em fa gràcia dir que molta gent m'ha dit, perquè l'únic que vaig treure era una llibreta que posava, Juego de tronos, d'Àlex, que em fots aquí tot el disseny, i hi ha gent que m'ha dit... Mira, jo el veig més original, i en aquell moment... Doncs mira, jo no he vist aquesta sèrie, la veritat, i dir que és el Juego de tronos, estar aquí... És l'únic que vaig treure, el que més és que està intacte. I inclús el dibuixet. Hi ha un dibuix també com... Sí, això són els nazan. Per les fotos porten molts tatuatges, i són els bossos dels seus... Bueno, dibuixos seus. I el que veig també perquè hi ha una fotografia que veig... El llibre està com... és com... està com cosit, o...? Sí, això és un cosit de vista que es diu, que és que, quan l'obres, veus com la part més sensible del llibre que està... Bueno, el llom està obert. I, bueno... Repeteixo que cada persona et pot fer la seva lectura, el que la meva intenció era com empatitzar amb les veus, que es van obrir totalment... Com que el llibre empatitzés amb les veus, com agrair de dir, eh, jo també m'obro el 100%, i mostro la meva part més íntima, que és el cosit. És com una mica romàntica, d'alguna manera empatitzar amb les veus que s'han obert... per a ell. També estic veient aquí les 6 veus, una mica els diferents perfils, és a dir, aquestes 6 veus, doncs això, eh, l'Àlex Rourera, de 19 anys, el Charlie Briançó, de 27, també hi ha l'Ara Montaner, que t'acusin en aquest cas, 24 anys, la Yolanda Jiménez, de 21, i també la Rosa Maria, de 63, de Sant Just. I hem de xugar el Nathan Pinto, de 28 anys. Sí, de Barcelona. Doncs, escolta'm, jo no sé si... Ja no he xugat l'abat, escala. A veure, me'n Rosa Maria sura aquí, al Berkabi sura aquí. Públicos i qualsevol persona que entri i vegi... No som a costa de l'Algevanec. Bueno, doncs, escolta'm, jo no sé si voleu afegir algun punt més, que ens hagin deixat de comentar, o que vulgueu explicar, o no ho sé. Res. Ni que fos d'algú anècdote més de la trobada que vau tenir per fer l'entrevista amb la Rosa Maria, ni que vau anar a la platja, tot i que ve. Com a última cosa que jo veig, és com a plàstica, com a arquitectura, com també una base artística, com seria, per exemple, la cuina. La Mireia ens va oferir una supertruta de patates feta per ella. Ostres, sí? No era de millor. El dia que veu fer la cadada, no? Bueno, quan me'n grava el vídeo, que surta a Berkabi. Ah, com a llibre, vull dir una cosa tal... Sí, guardava una certa plasticitat. Jo reconec que el design guai, la cuina regulint, però la intenció era bona, i se'n donen molt bé. Hi ha aquell dia que està molt nerviosa. El que passa és que la Rosa Maria té bona mà per la cuina. Sempre ho diu, però jo no he provat aquesta idea. A vegades posa algunes imatges al Facebook, un cop veus que vas penjar una rosa amb un pollastre, potser. El pollastre era un dindi de 7 quilos i mig. La Rosa va ser atadiana, i, clar, m'ho perdus. Ah, esclar. Llavors, ella té mà per la cuina, i, clar, si no li pensi que hi ha plàtrem en l'alçada... No van cagar tots els ossos escurats. Era amb 12 i va volar tot. Bueno, clar. Que cuinar per 12 persones, amb un dinar... Vaig fer un curro de rassos, eh? Home, és un gall dindi de 7 quilos. No, però abans hi havia tot allò de ves. Pica, pica, etcètera. Pica, pica, caldo, però sempre, amb aquests plats... No ets posar pica, pica. Un caldo potent, un caldo d'hivern... La pròxima quedada ja deixarem el tema del disseny, eh? La Mireia, i el tema de la cuina ja t'encarregues tu. Home, també em sembla bé. No et dic que m'agrada. Doncs, ens col·loquem a res. A poquets minuts et tocarà la set de la tarda. Si us sembla, ho deixem aquí. Ha estat un plaer tenir-vos a les dues. Rosa Maria, ens tornarem a escoltar la setmana vinent. Sí, moltes gràcies, Núria. Aquí estarem amb novetats, també. Ai, clar que sí. I res, Mireia, que vagi molt bé. Gràcies, Núria. Perdona, és que volia dir una cosa. Recordeu que fa uns dies enrere es va morir la nostra companya activista, la mare que pilla el llop, el Barça Llop, sí, que és una activista de primera ordre, que va ser la que va fer llibre les construccions identitàries i el seu documental de famílies transaliades, que va competir juntament amb el meu Ajirona, les coses com siguin, però la veritat és que estem una mica desfets, no? Ens estem posant damunt de la taula si està tot el dia amb línia de forc, és convenient o no, perquè el que li ha passat aquesta noia, que va morir d'un infalt fulminant, els 54 anys, sí, sí. Caram, molt jove. Sí, sí, però totes les que estem a línia de forc arreu constants de taxa, totes les altres del Twitter, que arreu cada dia del món. Ens estem qüestionant moltes de nosaltres si hem de continuar amb aquest nivell d'activisme o hem d'afuçar una miqueta, perquè ens hi va la vida, també, eh? Res més, gràcies. Doncs res, Rosa, Maria, escolta'm el meu condol per totes... Gràcies, gràcies. No només per tu, per també totes les afectades. En fi, doncs bé, ara som al programa amb un sabor una mica a gradols, però el que et deia, Mireia, esperem que hagis estat a gust aquí a Ràdio d'Esvern, i res, una abraçada i que vagi superbé a Albert Cami, que segur que ho aconseguireu. Vinga, que vagi bé. Vinga, doncs nosaltres deixem aquí el programa. Tornarem demà dijous a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia a Ràdio d'Esvern. El 98.1 FM tornarem, doncs això, demà. Recordeu que ara ja són gairebé les 7, us deixem amb l'informatiu de notícies aquí de Sant Just, de la mà de Lua López. I demà, el matí, també, com sempre, el Magasín de Matins, l'ajust amb Mireia Redondo. Ens podeu anar seguint a Twitter i també a Instagram, a Ràdio d'Esvern, o també al compte del programa, a roba la Rambla 98.1. Deixem davant de la ciutat la tarda, llarga i, potser, més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret, subtitulat, camins de rosca, camins de blanque. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un biorrítm elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans caminarem els passos d'altres veus. Esmorzarem panbolisal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda, llarga i, potser, més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. Un altre lloc, un altre temps. Un altre lloc, un altre temps. Un altre lloc, un altre temps. Un altre lloc, un altre temps. Un altre lloc, un altre temps. Un altre lloc, un altre temps. Un altre lloc, un altre temps.