#117 - La Rambla del 3/3/2022

I tot es veu Bona tarda Sant Just, passant el mateix 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dijous, 3 de març, Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.ufm, la Misora Municipal de Sant Just, sóc la Núria García, i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6, farem un repàs a les afamèrides d'avui, i després trucarem a l'Albert Macial, president de la Teneu de Sant Just, perquè ens digui quines activitats hi ha als propers dies, i després tindrem aquí l'estudi de ràdio a l'Àstrid Gosten, del celler de Can Mata, per fer una mica de tertúlia i per parlar d'algun tema relacionat amb la terra i la producció vitivinícola. Després de segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar el bulletí de notícies de Catalunya Ràdio i també d'aquí de Sant Just, farem un repàs als dies internacionals, perquè n'hi ha uns quants, i a més a més tindrem també a l'Andrea Asmarats per fer l'espai de novetats musicals. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. Vinga, no marxeu! Vinga, aquest és un tema del grup de weekend i es diu Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. Així Sacrifice. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, diu qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré ja com ha arribat el carrega aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reiractituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, pina d'una sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang, salva vides. I ara ens ubiquem a la Teneu de Sant Just. Parlem amb Albert Mací, el president de l'entitat. Hola Albert, molt bona tarda. Bona tarda. Doncs tu diràs, tenim algunes cosetes per aquests propers dies? Aquí a la Teneu. A veure, els propers dies si ens referim al cap de setmana tenim un cap de setmana tranquil·let en el sentit de que només tindrem actuació amb els dendres de jazz i després el cap de setmana tindrem tranquil. Però tot això hi ha gent que es mou, perquè recordarem que aquest dissabte t'han d'anar a la Teneu. Hi ha gent que ha preparat una cantillatura bastant completa i estan trobant-se i fent reunions també per agafar aquest. De tal manera que la setmana que ve serà l'últim dia que vindré com el president de la Teneu. Si em deixeu venir continuaré, però ja no seré el president de la Teneu. El càrrec haurà vençut. Però tornem al cap de setmana amb el jazz. Avui aquest cap de setmana tenim Agostalo del Trio. És un trio que el nou motiu, Agostalo del Trio, va acompanyat al mar com es fida, el piano, el mar com es fida, i ha estat el teres vegades també a la Teneu. I el David Nangual, que també hi ha estat algunes vegades a la bateria. És un trio que a vegades, amb segons quines actuacions, es cueta amb un trompequista, i a vegades ha col·laborat també amb el Berkla. Ostres, que bé. Jo diria que aquí el trio és possiblement. Trio que fa peces de jazz, passades amb peces de molts origens, i cuenti alguna peça. No sé si la trobaran en aquest cas o no, perquè el programa que porten, el que preparen cada vegada, el que preparen ells i nosaltres no ho sabem. Però té una peça que està basada en música de Gendel, que a vegades els clàssics, també els clàssics més clàssics, també ens poden dur a jazz. Quina combinació, escolta'm. I això serà de Maribendres? Això serà de Maribendres, a les 10 de la nit, a l'entrenari, a l'entrada, i veu pels còssics de la neu. Fantàstic. I després tindrem aquest cap de setmana tranquil·let, però clar, tranquil·let de portes cap en fora, perquè ja hem dit que ara mateix... De portes cap en fora. La teneu, portes endins, està ventint bastant moviment. Hi ha moviment, bàsicament, perquè farem assemblea general, el bisap de següent, el bisap de assemblea general, que fem carany, té uns punts estandards que suposem que seran tranquils, la revisió de la memòria anterior, de la memòria de l'any, la presentació i aprovació de pressupostos, però aquest any, a més a més, punt de plat la renovació de l'ajuntament, perquè els nostres projectes han estat totalment... I després d'allà d'algunes eleccions, aquesta vegada hem decidit, el bloc d'ajuda, plegar, perquè creiem que han d'entrar a iros nous, s'han d'entrar a fer nous a l'entitat, i hi ha poca cosa. Si els sembla de la mateixa manera, i si no, empucar-les d'una manera diferent, per tant, que la teneu segueixi de nit vida. Efectivament. I aquesta candidatura, que van fer trobades a la teneu, per anar parlant del que faran i com ho faran, i logicament no els conec tot el suport. De moment sabem que hi ha aquesta candidatura, perquè no es coneixen, que n'hi ha gent d'altres, que també es vulguin presentar. Aquesta candidatura ens ha dit formalment, per tant, és la única, i és una de les persones que la formen, el volum de gent que hi ha al debat, és una candidatura completa i tancada, quan dic completa. Vull dir que abasta tots els càrrecs de la Junta, inclòs els locals, i tancada en el sentit que la seva intenció és entrar tots, o d'alguna manera, o no entrar. No es tracta jo, no? Aquest sí, i aquest no, sinó que tenen la voluntat d'entrar com a candidatura tancada, i cosa d'alguna manera, de ser el mateix que nosaltres, com hem entrat, una candidatura vol dir que també hi ha una gent en voluntat del programa, que té una voluntat, que és allà de la que s'ajunten, unes persones només per anar tirant, i això dona una mica de garantia de que pugui funcionar bé. De deixar també la Taneu amb bones mans, per dir-ho així, una mica. Creiem que sí, creiem que sí, i lògicament, i a nivell particular de cada cosa, no en pronunciaré mai, que no em toca fer-ho com a president de la Taneu, però globalment hem de fer-ho amb un telèfon de mans. I hauran de prendre el relleu, nosaltres els tentarem facilitar totes les coses, van com en sigui possible, perquè a l'ajunt de la Taneu vol dir que veig una tita complexa, i cal que la gent ara saber moltes coses que des de fora no sé saben, però els que tenim experiència vos els explicarem, i després ells faran les coses com les veiem nosaltres, Això ja és el tema que aquí ja no ens hi podem posar. Albert, hem dit que aquest cap de setmana serà tranquil pel que fa les activitats i al principi de setmana, com sempre, també bastant tranquil·lent, no? Al principi de setmana sí, abans de dir jous que bé no tenim cap activitat. Per tant, dir jous que bé ja en tornarem a parlar del cap de setmana següent. Home, dir jous que bé serà una mica el comiat de la teva presència a la ràdio com a president de la Teneu, perquè ja et dic que aquí també deixarem sempre les portes obertes. Ja ho comentarem el proper dir jous, però sí que serà l'últim, per dir-ho així, l'últim dia a la ràdio com a president i també parlarem amb l'Àstit una mica, fer una mica de valoració com han estat aquests dies, aquests últims dies d'embogut, de més per la Teneu, també tot el que passarà, llavors, el cap de setmana amb la Junta, etcètera, sembla, valent? Molt bé, perfecte. Doncs res, Albert, que acabis de passar bona tarda i seguim en contacte. Perfecte, a rebre una... Vinga, que vagi bé. I ara aquí a la ràdio deixem un tema musical i seguirem amb l'Àstit. Esperem que vingui en uns minuts. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va. Vinga, va, que li hem donat temps a l'Àstit ja perquè s'acabi de seure aquí, els estudis de ràdio d'Esvern on a l'Àstit. Bona tarda. Bona tarda. Què tal, Ben? Molt bé, sí. Sí, fa xulet, fa bo. Hauria de ploure. Continuem. Sí, eh? Un altre broma, sí. Però bé, clar, sempre s'ha agradable vindre a la ràdio quan el sol comença a caure. Sí, sí. El que passa és que... El dia s'allarga també. Es nota. Sobretot les dues... O sigui, abans de fer el canvi d'hora el 21 de març, aquestes dues setmanes de març es nota que s'allarga el dia. Després passa que, com que hi ha canvi d'hora, llavors hi ha la gent... No és clar, no? Sí, llavors hi ha... Tots són va tard a comprar i la gent com molt despistada, però sí que potser ara fins que no hi hagi el canvi d'hora, les tardes són boniques, perquè tens aquestes postes que són llargues... Després la gent ja sí mira que amb el canvi d'hora sí que llavors ja es fa tot més llarg, però això quan acabes que acabem de deixar febre enrere i que ja es va fent llarg el dia és com un uau que ja ha donat parances. És natural. És allò que dius, no pot ser que n'hem anat dos hores del sol. Quan moltes vegades parlem de la connexió amb la terra... Ostres, anar dos hores del sol és que realment anem tard, clar. Després passa que a l'altra banda de la península és a dir, a la zona més de Galícia, quan és ple estiu al juny... Portem una hora de diferència solar, no? Quan estem al juny fins a les 10 de la nit allà no... Allà no es fa... No s'amaga el sol. Que dius, bé, no tinc som, em vull anar a dormir, però fa sol... No és això, no? I més és... Però complicat és tot, anem tard... És allò que dius, tot es fa molt tard, sopa tard, dinar tard, s'està intentant fer canvis... Aquella desconnexió d'Europa entre el nord i el sud, que es diria el centre, si anem a França és això. Molts restaurants vas cap a l'una i vint i et facturan el carrer ràpid, i em diuen, no, no, ja està, ja està. Ja està, a l'una i vint, eh? Sí, sí, jo m'he trobat a perpinyar, eh? Allò de dir, si arribar cap a l'una i pico, i si el restaurant està ple, que es ve convidar-te i dir... Uf, ja no hi ha espai, perquè ja estarien fent que es veïns el seu segon tor, no? Clar, és que a vegades sortent, vas passar ja per Barcelona, a alguns llocs els carrers més cèntrics, que veus que són les 12, i... I ja criden, criden el turista, quasi bé, eh? Sí, està ja, està enjant a fora, que dius, jo acabo d'esmorzar, i es fan aquí, buscant, que em perdin. Però hi ha... També esmorzem tard, i és allò que dius, per això parlo d'aquesta desconnexió, no? Sí, sí, i a vegades passa que vas a... pots anar a algun hotel o algunes naixem més de resort, per exemple a la Costa Brava, i és com que... Hi ha com dos... Dos mons. Dos mons, el món que t'aixeques, i ja hi ha turistes, allà que hi ha esmorzar, ja ho han fet tot, i estan allà pel plantatge, a la platja o a la piscina, i que les 12 ja van a dinar, i és tu, a les 12 t'aixeques tard, a les 12 vas esmorzar. I vas a la pitjora del sol, a exposar-t'hi. Sí, sí, sí. Després veus que fan les activitats de nit a les 6 de la tarda, que dius, i això, com un moment jo, jo ara, tot és molt raro, molt raro, però... Sí. Bueno, això venia al tema de l'horari del sol i això. Jo me'n recordo, vaig estar un fang, eh, durant una setmana a Finlandia, el mes de gener, nord de Finlandia, clar, és allò que dius, cap a les 11, esperaves veure l'horitzó, com se t'acaba el sol, no s'acaba de txacar, tot just allornava, i a les 3 era fos, no? Sí. I sí que a vegades, allò que t'apuntes a fer excursions i tot i així era de nit, i crec que un dia vaig sopar dos cops. Perquè era allò de, vinga, va, anem a veure estrelles boreals, amb la moto de neu, pel riu, i així. Que maco, no? Sí, però clar, començava a les 6 de la tarda, em sembla, per tant, ja fas com un berenar, i quan tornes dius, oi, te puc tornar a sopar, no? Perquè sí que la majoria d'hotels tenen aquest horari ampli, crec que jo he pensat en la diversitat de l'origen del turista. Per tant, es trobaran turistes tan diversos com en horaris, fins i tot, no? I era així interessant, allò de dir, és sopar en dos cops. Sí, sí, sí. Clar, era de nit, i t'hi convidava a fer-ho, eh? Allò que dius, no? Que problema. Però sí que, ara, tant... O sigui, ho veus, no? Quan el dia, quan es canvia l'hora, la gent va molt despistada, fins i tot, a l'hora de comprar. Aquella angoixa de... són les 8 i que ja tanques, no? Ai, vaig al supercorrents que tanquen. I dius... Ara, quan... En canvi, d'hora, les terrasses també aprofiten per posar-se a les piles. I veus durant hores la gent allà sentada, que dius... Home... Sí, tampoc es passem, no? Però el metge consumeixin, no? És allò que dius. No ho sé, està molt bé, eh? Potser no disposo de temps. Però és allò que a vegades penso, n'hi ha gent que s'hi està en moltes hores. Moltes, moltes. Clar, el problema el tenim les persones que no ens podem exposar al sol. Com prengem la empassa a mi, que realment és un problema, no? I trobar ombres pel carrer... Sí, és difícil. A molt de gent hem problemes amb temes de pell, de pell atòpica, de... que reaccionen el sol. I vas a la parada de l'autobús, i moltes ja et pots amagar, però n'hi ha altres, n'hi ha línies que no. Que no, que no tenen la marcazina. La naufra al migdia és complicat, i mira, hem de tirar de jerseis amb caputxa. Clar. Sí, sí. I això venia que ha de ploure, eh? Ha de ploure, perquè... A la vinya com li ha fet de si no plou? Eh... La vinya és més de secar, no? La vinya l'entarem com a secar, però si no tenim aigua en el subsol... Malament, també. Per tant, si plou, plou. Ens pot generar humitats, per tant, l'aigua, sí, la necessitem. Sabem que, quan ens vingui l'estiu, no estem en una zona que plogi, podem trobar un any. Què dius? Goit a plogut. El tema és que el subsol està realment... Precarint. Molt sec. Sí, perquè a més, és general. És allò que... És a dir, no és que... L'any passat va ploure molt, per exemple, en zones bastant de secar, com la Terra Alta, alguna zona del Priorat, Montsen. A l'estiu, què dius? Van a bé, perquè és una aigua que dirien que... que refresca, no? Però, clar, és allò que... Ja tenim el fruit, per tant... Ojo. És interessant. Podria haver plogut abans. És interessant que abans d'acollir, també ens faci una bona... una bona arremullada, perquè m'és ajuda que el gra. S'acabi de... Sí, ajuda una miqueta a la maduració global. És allò que diu sempre d'haver aquella equilibri. Però sí, que si no tenim aigua al subsol, les arrels... Clar, no... No saben on anar a buscar l'aigua, no? I és complicat. Molt més complicat. Sí, per la vinya pot ser un problema. Sí que hi ha vinyes que tenen aquest reg per gotets. Per tant, podem anar a buscar una entre cometes. Falsa, sí. Però si mira, amb el cereal... Ja. Diria que està en emergència, quasi bé, perquè si no tenim aigua, no tenim cereal, si no tenim cereal, no tenim menjar. No podem recórrer el nen a comprar fora. No, no, no, és allò que dius. Si anem amb aquesta idea del quilòmetre zero, el que és proper... És una cadena, perquè comencem amb el cereal, que és el més evident, es recolliria més d'hora, però aquí després tenim els arbres friters, a vinya, els frits ecs, l'olivera, és una cadena, no? I és això. Més hores de sol, també ho van dir la setmana passada. Sí. O sigui, hem guanyat una hora de sol, una hora de sol és... És molt, sí, ens pot semblar que sigui... Ai, que agradable és exposar-se. Però és que estem pensant que... Són moltes hores, el dia és una insolació, que no la necessitem tan gran. Ni les bessones, ni les plantes. No sé si la qüestió és que estem en saquera, ha plogut molt poquet, ja fa mesos, i arribarà la primavera i esperem, no sé, perquè després passa que arriba l'estiu i hi ha les pluges d'aquestes mortals, que dius, tampoc és això, no? Clar, clar, ara estem en saquera, aquí a quatre dies començarà a brutar els seps i altres fruits. Sí. Un cop hagi brutat, després és allò que dius, apareixerà la flor, després de la flor ens haurà de vindre el fruit, i estarem a màig i que vindrà una saquera, una tempesta, i la possible collita se'ns anirà en el res. I adéu. Adéu. Exacte. En fi, no sé si volies parlar avui, ja estic, portaves alguna cosa preparada? Preparat, preparat, diríem que dissabte sortim al carrer. Hòstia, dissabte. Disabte anem a marxuir, per tant, ploure. És el típic de... Sí. Anem a la creució, anem a passar el dia fora, anem a... Anem a treure el cap. Exacte, anem a treure el cap i aquell dia... Ploure. Ploure. Doncs dissabte ens toca anar... Ah, molt bé. El marcat de... El marcat ambulant de Mas Lluís, per tant, podria dir que és bé agafar-ho per aigües. El fan cada dissabte, cada primer dissabte, no? Sí, sí, ens conviden, seleccions, quatre comerços... I un de restauració. I un de restauració. Vosaltres esteu inclòsos com a... No, com a motiu, com a comerç. Sí, perquè amb encara... A veure, no som restauració, sí que podem oferir tot el que és... Clar, el producte que oferiu és... Un producte que podria ser de consumició, però com que encara anem amb temes Covid, anem en compte, doncs anem amb les ampolles tancades i... Bueno... Bàsicament la idea és... Fem una mica de por, no? No volia, encara, en un marcat ambulant, comença a servir... A mi ho faria coses. Si fos alguna cosa més controlat. Sí, no, sí, sí. Avui que és avui és dir, en un nou, en un lloc de marge, diria que fins a ahir, per exemple, a Montpellier, hi ha hagut mostra de vint, sobretot a nivell ecològic, aquest bio ecològic natural, i ja a partir d'aquí, ja comencen a veure alimentari aquest any, però va anar a Alemanya també, en sala que se'n va cap a Maig, o sigui així. Ja n'hi ho hem mirat, que a dos anys sí que he anat, que està molt bé, però és allò que dius, em calma, perquè sí que és allò que... Bueno... Si és un espai obert, més o menys bé, però depèn d'aquell lloc, encara sí que fa respecte, és allò que... Vosaltres encara no... És a dir, és el primer cop la primera vegada que n'hi ha en aquest marcat de Mas Lluís? Sí, la primera sortida. La primera sortida. I us ve gent, sabeu si hi ha el públic allà? Sí, sí, sí, sí. Clar, perquè a Sant Just no hi ha cap altra botiga semblant, que ofereixis productes... No, diríem que hi ha altres botigues que tenen el bicom a complement, sobretot a nivell frutaria també, però a nivell exclusivament de vi. No, i sí que Mas Lluís, tot i que ja és un barri... que no és nou, o sigui que també potser que hi ha gent. No és un barri nou, però ha vingut molta gent nova. Sí, és a dir, ja fa molts anys que ja s'han construït pisos, però com que tot ha estat gradualment, sí que és veritat que els últims que hi ha anat entrats, sí que fa poquet, però bueno... Hi ha hagut molta coincidència amb pandèmia, ha estat com molt paral·lel de que ens ha vingut molta gent aquests últims dos anys, que es veu. És a dir, que és bé l'últim any i mig, que és quan la gent ja ha sortit, i som nous, vivim aquí, vivim allà, que tal, que qual... Sí que és... clar... És un tema d'espai, no? Sí, sí, tothom. Està lluny, no és lluny. No, no està lluny, està lluny. Però és allò que dius. Diuen que té el terreny una mica accidentat. Sí, està apartat del centre per dir-ho així. Sí, però al fet de no ser pla. Sí, exactament. És allò que dius, avui en dia, que anem a caminar molt, és allò que dius. Sí, però és una altra proposta, que si estigués tot més pla, seria més fàcil... Donaria que estàs allà... La passejadeta, fins allà, seria més agradable posar-te entre cometes, no? La situació que tenim amb molts pobles, que té... No hi ha una holografia amb molt més... amb molt més empendent que la de Sant Just, és allò que dius, bé, torroja del Priorat, és un poble ben petitor, no arriba de 200 habitants i el tant per cent... És molt més alt, és allò que dius. Podria ser més complicat. I també potser podeu captar clients de Sant Feliu, perquè allà a Mas Lluís fas un pas i també estàs a Mas Lluís de Sant Feliu. És el... Moltes vegades saps el que tens a prop, però pel sol fet de no ser palpable. Clar. És una cosa molt ràpid, una cosa molt... molt a tocar en ràpida, tan oblides. Això vol dir, estic llavors, que el dissabte no estareu a botigues. No, ens suplem. O sigui, doble repte, eh? Sí, clar, és que... No pots posar un cartell i dir... Dic que... Ei, anem a Mas Lluís. Ja, perquè és allò que dius. També tenim un producte que pesa. O sigui, tampoc podem dir... Vinga, anem aquí. No, portarem... portarem una representació relativament petita. Però, clar, és allò que dius. L'espai tampoc és qüestió d'aglomerar-ho, perquè la finalitat és això, donar-te conèixer. I quina representació porteu? A cara l'hem d'acabar de... L'heu d'acabar de decidir, encara. Teniu temps, teniu temps. Sí, per una banda penses, que això també és proximitat, s'ha llest petit... Però a vegades dius... Mira, hi ha molta gent que està fent calçotades. T'anava a preguntar si encara teniu gent que us ve a demanar begudes per acompanyar les calçotades. Sí, sí, hi ha gent... Sí, perquè tot és tan així com... Sí, ara l'altre dia parlàvem. Parlàvem amb en Joan Targarona i deia que encara no és de calçots. És a dir, tot el mes de... Durant tot, a més a Mas, segurament, hi haurà gent perquè sempre pensàvem que és... perquè és menys o quan fa fred. Clar, el Fabrén, ja l'he. I en Sala, que era allí que escoltava que aquest any, doncs... com que no ha plogut tant, diríem, que venen una miqueta... Els calçots venen una miqueta més dolcents. Ah, mira. Sí. Bueno, clar, és l'efecte que té... I que se'n va a ser llarg el final de Mas, no? És com les calçofes tot. Calçofes també hem parlat de calçofes, de... bueno, la gent aprofita. De fet, quan fan les calçotades, aprofiten i posen, també, amb calçofes, esparra, és a dir, tot el... El producte de temporada. El producte de temporada va a la brasa i allà, tot junt amb la carn i tot el producte. Després passarem per aquella època de... hem quedat per fer un arros. Sí. I la rosa el pots fer també amb calçofes. Exacte. Li pots posar també una mica... bueno, cadascú, jo crec que el tema dels arrosos per sort és molt lliure i pot fer un arros. Caldós. Una rosa el pots fer realment com... De mare i muntanya. Podria estar menjant arrosos. Tot l'any. Tot l'any. Totalment diferent, no? Després també a l'època de boleig, a la gent també li dona per fer molts risotos. Molt. Experimentar. Molt. I ara, a més, és època de galeres, a les Terres de l'Ebre, estan en plena campanya de la galera, i un arros amb galeres. És un arros amb galera carn. Sí que li donen un degut. Per tant, és allò que, a arrosos amb galeres, a la Costa Brava estan en plena campanya de geroines. Ah, ja en èpoques de geroines, també? Sí, sí, sí, ara també a l'hivern. Caram no ho sabia, no? Sí, és allò que dius. El sud tenim galeres, i el nord tenim les geroines, que també són molt interessants. I aquí com que quedem així, a mig de mi... Doncs no tenim aquell producte central. Per tant, ens podem anar adaptant... No, no. Tenim els calçots. Les cartxofes, el prat. Tenim cartxofes, i és allò que dius. Hem de pensar en aquella idea que estem al Parc Agrari. Sí, sí. Les maduixes, també, del maresme i amb la santa zona. Sí, també, també. Els pèsols. Els pèsols, també. Sí, sí, efectivament. Això em va pensar dir, que el tema del clima és que és una afectació directa, també. Després, canvien les èpoques, que surten productes que dius, i això sortia ja, i això s'allarga tant de temps. Sí, jo crec que ens hauràs connectat bastant. Perquè, clar, anem a, sobretot, al gran supermercat, i... Ho trobes tot. Sí, ja, també. I dius, mare meva, exacte, que dius quilòmetres que ha fet, quin sostenible que és tot. Jo, com va ser la santa passada o l'altra, li vaig demanar una cistella a un pagès d'origen africà, fronteres, Sant Joan d'Espi i Sant Feliu, i... uau, és l'olor, la textura, és ahir, em vaig fer una truita de bledes, que era allò que dius, que era la millor que he menjat a la meva vida. Allò de dir... Ostres. Ho estic notant, ho estic notant. Sí, sí, sí, perquè moltes vegades menjant sobretot les verdures, ja ens venen, ja, al nivell del gust. Basta amb baix, no? Per tant, ho acabem avorrint. Sí, sí, també. Automàticament no em consumim. No. Perquè són aquells menjars que dius, ja són sosses. Exacte. La setmana passada has trit per dalt amb dijous gras, que podíem fer aquells accessos, ahir va ser dimecres de cendre. I vaig menjar... vaig menjar... vaig anar a comprar una... A veure, què em dius, perquè et diré que... Ahir dimecres de cendre, en teoria començava el temps d'abstinència, eh, Astrid? Vam fer abstinència ahir? No, vaig anar al forn i... Uau, tenien allà... un... una coca amb una sardina que m'estava cridant. Val, o sigui, abstinència res. Abstinència res, però vaig menjar la sardina. Vaig menjar una coca de sardina i pebrots. I després els bunyols. I després els bunyols. Perfecte. O sigui, l'abstinència ens la vam passar, vamos, però jo em sé. Sí, però vaig fer tradició, no vaig entrar a la sardina, me la vaig menjar. Veus? Mira. Molt bé, molt bé. No vaig fer la foto, vaig arribar a fer la foto. És el que hagués faltat, però sí, és allò que... Bueno, mantenint tradicions. Mantendint tradicions, entrar al forn i trobar... Clar, abans trobaves aquelles grans coques, no? Sí. Ara ja són coquetes. Individuals. Bueno, perdós, diríem. Però que t'ajuda, o sigui, si vas una mica justa de temps per cuinar, és allò que dius... A veure que acompanyes la truita de patata i bleda, doncs una sardina que més estava ben... Molt omega-3, eh, que va bé també. Clar, que peix l'ausa. Va faltar el vi, perquè és allò que dius que has de tornar ràpid al cel. Sí, sí, sí. Que em diguis tu que et va faltar el vi, perquè entre setmana... Sí. A veure, una altra cosa és... Tinc reconeixement, és que sigui la teva professió, però... Has de saber, també, que així, després de dinar, que ja vas amb el temps així just, has d'agafar el cotxe? Ah, clar. Bueno, no pots veure entre mi. És veritat. Amb aquestes coses... Són bastant quadrades. Són molt quadrades. Potser hagués agafat l'autobús. Ah, bueno. Una altra opció. Amb això, mi trobo que, per exemple, quan fan moltes fires arreu i sobretot a Barcelona, que moltes vegades et conviden i són fires, que hi ha una gran quantitat de viticultors que t'ofereixen el vi, sí que començo a... Pateixes, eh, a vegades? No vol prendre consciència de que hi ha coses que són incompatibles. Ja no només agafar el cotxe, sinó la mobilitat del sol fet d'anar, no, de tornar. Sí, sí. Perquè... Pots escopir-ho tot. No. No. Són les relacions humanes. Sí. Quan trobes un viticultor i t'explica, no li pots anar escopint tot, no? Perquè potser, fins i tot, l'acabes de conèixer com fanx que no el veus i l'abraces i l'hi tastes al vi. Però, clar, tot això va afectant i sí que considero que comença a ser un problema, no? Hi ha fires que, fins i tot, per molt professionals que siguem, arriba a un punt que... d'hora, de la hora, de la tarda, i veus... Hi ha setes persones... Sí, sí. Nostres. Que dius... Oh, que t'hi dediques, has de donar també una mica d'exemple, no? De vegades veus, ostres, aquell que estava de ball amb un restaurant o amb una estrella. És que... Ostres. És que m'agrada, no? Sí, sí, sí. És d'aquelles problemàtiques que jo crec que no són per la prou. No. Passaria com amb molts oficis, eh, que tenen les seves contres, no? Clar. I es parla de vi, però sí que és allò que... Una de les afectacions del vi és... Sí, sí, sé que és veritat que és un problema que potser no se li dona... No, sí. No esteu. No parlaríem... No voldria, ara, allò de dir... perquè tampoc... no sé si hi ha dades, o no? Mm-hm. De parlar, fins i tot, com a malaltia, com alcolisme... Sí. És el món professional. De la gent que s'hi dedica. Són professionals. Sí, sí. Però sí que és allò que diu, són d'aquelles coses que emuinen, perquè justament és això, no? I els més importants són els que hem de comunicar més, que la gent tingui més cura, no? Mm-hm. Per això sempre dic, quan aneu a tastar vins, aneu a dinar així... L'enjesta d'aigua, no? Clar. I a més que cadascú també conèixi una mica el seu cos... El seu cos... El seu cos... I la resposta, no? Exacte. I per això moltes vegades diuen, va, vine, i penses, mare meva, és que allà puc arribar a tastar més de 120, si vull. I ara que t'has només et pots emmullar els llavis, pràcticament, no? Perquè és que si no acabes ja que... Sí, i moltes vegades és... dir-ho, dir-ho, i... Potser també canvia models de... Sí. Perquè, clar, és molt fàcil, no? I normalment no es menja. Ja, és que és això també, clar. Si l'ha acompanyat d'una pet, doncs encara pots anar-ho peint més, no? Sí. Per dir-ho així. Esmorza bé. Sí, sí, sí. No anar de... Perquè també hi va molta gent, o ja pico una mica, i són d'aquelles coses que dins de la professió més... cada vegada un costa més, eh? És allò que... Bueno, un dia en parlem amb més calma, si vols, de tota gent. Sí, perquè mira's aquells temes, sí, sí. Perquè és això, potenciar professionals, però... Clar, no cal. A vegades tinc... He tingut la sensació de que m'embotien de mi, eh? Allò de... com et saps com un ànec? Clar, exactament. No, que allò que... Ja socialment a vegades costa, no? Dic que no a certs oferiments, llavors, i a més a més si t'hi dediques, és com que costa, deu costar encara més. I que no cal, no? És allò que... No cal fer-ho tot a la... a la grossa, no? Exactament. Volem anar testant d'una forma molt més... pausada, tranquil·la, una visió més... més sensible cap al producte, no? No, perquè tastis 10. No, no, clar. Estarà, no. Àstrit, ho hem de deixar aquí, si et sembla. Molt bé. Per tant, qui vulgui es pot apropar o el mas llui o el celler. O el celler. O el celler. Et trobaran o algun dels dos llocs. El Pep va al mas llui, perquè es pot exposar més al sol que jo, però com que plourà... No, jo... hem estat mirant aquí les prediccions, i... Ara no plourà. Esperem que no... En principi estaran núvolats. Això, si ja t'ho dic, el sol... no el veurem gaire. Però ploura, tampoc. O sigui, precipitació acumulada aquí... Veig 0. Va, m'ha conyat. Demanem a un parell d'amics que ens ajudin. Clar. A muntar i aquestes coses. Sí, sí, sí, perquè és allò que porti un muntatge. Tindrà reculsament, i jo també. A vegades és... de les parts problemàtiques, quan dius que tens un negoci, un sol o dos, i et vols això, no? Multiplicar una mica i... Aquell dia saps que has de demanar ajuda i ja està. Ja has de demanar una miqueta d'ajut i... Ja està, pim-pam. Molt bé, doncs, Estrit, dissabte tenim aquesta cita amb el Lluís, i us trobarem allà. Sí, tenim ganes, perquè... Ja t'explicaràs què tal? Sí, sí, sí. Sí, però és allò que moltes vegades, sobretot a l'estiu passat, la gent va marxar, i penses, amb altres formes, de vendre, que no tot és online, no? A tu és com que sempre mirem més, però sembla mirar de més en les persones, penses, què tal seria, no?, allò d'agafar i... com es feia abans, que arribava al cotxe, i t'ensenyava el que portava. Mira, porto això, avui. Estrit, que tinguis bona tarda. I ens tornem a trobar aquí a la ràdio la setmana vinent. Perfecte. Adiós. I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I