#120 - La Rambla del 8/3/2022

Ràdio d'Esber, sintonitzes Ràdio d'Esber, la ràdio de Sant Just durant el 8.1 La ràdio d'Esber La ràdio d'Esber La ràdio d'Esber Tu que has sangrado tantos meses de tu vida Perdóname antes de empezar soy engreída y lo sabes bien A ti que tienes siempre caldo en la nevera Tu que podrías acabar con tantas guerras, escúchame Mama, mama, mama, paremos la ciudad sacando un pecho fuera el puro estilo de la croix Mama, mama, mama Por tantas mamas, todas las mamas Tu que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza con ganas de llorar pero con fortaleza, escúchame Mama, mama, mama, paremos la ciudad sacando un pecho fuera el puro estilo de la croix Mama, mama, mama, por tantas mamas, todas las mamas Mama, mama, mama, por tantas mamas No sé por qué dan tanto miedo a nuestras tetas sin ellas no habría humanidad ni habría belleza y lo sabes bien Mama, mama, mama, por tantas mamas Ni biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties, prou violències masclistes Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives No ho són, no hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes, Generalitat de Catalunya Una niña triste en el espejo, me mira prudente y no quiere hablar Vinga, per què ara mateix passen 19 minutets de la 5 de la tarda? Avui som 8 de març, dia de la dona. Tenim l'estudi de Ràdio d'Esvern a la Belén Essència, veïna Sant Justenca Activen el procés de constitució de la Casa de les Dones d'aquí, del municipi de Sant Just Un procés que va començar ara precisament fa un parell d'anys, el febrer del 2020 Justament unes setmanes abans que tot esclatés la pandèmia, confinament, etc. La qüestió és que el Lema és així, diu les dones de Sant Just busquem casa Salutem a la nostra convidada. Hola Belén, bona tarda, què tal? Hola Núria, bona tarda Les dones de Sant Just buscàveu casa fa un parell d'anys Ara ja podeu dir que en teniu una, que en freixes, a moda de resum com està tot aquest procés En procés recordem, impulsat per l'Ajuntament, tu quant t'hi vas sumar? Quan vas assabentar-te que estava tot en marxa, més o menys? Jo em vaig assabentar després de la pandèmia, quan vam començar a sortir als carrers I vaig veure uns cartells que deien les dones de Sant Just busquen casa I llavors em vaig apuntar, era com una web, i llavors hi havia un procés participatiu obert On el que vam fer és comunicar totes les dones de Sant Just, així públicament I vam fer un parell de reunions, sembla que vam fer tres, acompanyades d'una associació i l'Ajuntament i tal, amb aquest procés participatiu, per definir què volíem i què hi havia I llavors va ser molt interessant, perquè amb aquest procés, que eren reunions virtuals, en aquell moment, tot Doncs ens vam trobar moltes dones, molt diferents, amb moltes cinc o ets diferents de totes les edats, de totes les tipologies, ideologies, estatats socials O sigui, vam començar a treballar, a veure quins punts en comú teníem, que en tenim molts de diferents i molts comú, i vam començar a treballar en aquest procés Entenc que van començar a ser com una mena de sessions que feiau entre totes i per decidir una mica com voliau dissenyar aquest espai No sé si us van posar per decidir, per exemple, les dones de Sant Just Creiem que falta profundir en aquest aspecte, o necessitem més tallers en aquest sentit, més activitats, o que es programin O sigui, el tipus de coses que estava decidint en aquestes reunions, en quina corrent anaven Doncs hi havia moltes, perquè el procés participació va ser... vam fer servir una autologia molt interessant, que era fer-nos partida de problemes per arribar a solucions que volem, com ho volem, on ho volem, o sigui, aquestes eren les preguntes base i llavors, clar, aquí van sortir de tot, que volem, volem un espai o no com ho volem, per aquí que ha de ser la casa de les dones, que ha de ser una associació que ha de ser un lloc de trobades, que ha de ser un espai institucional o sigui, llavors, bueno, de vegades vam discutir pues bé, de vegades com més idealament però sempre amb molta sintonia És que es tracta una mica d'això, també, de posar les coses a la taula i no tots són flors i violes durant els processos de creació de... Sí, sobretot perquè, com som dones molt diferents, totes tenim diferents problemàtiques i hi ha les que estan en una edat més jove o les que acaben de ser mares o les que estan en una edat poca madura, les que estan buscant feina i llavors les dones trans, també, o sigui, vam incloure tot tipus de dones i llavors, el que es va fer, també, acompanyat des de l'Ajuntament i tot és decidir una mica les línies estratègiques que s'havien de fer o que hauria de fer ser la cosa de les dones un lloc de trobada on hi haurà tallers, on hi haurà dones i empreses tindran també un paper important, l'espai de Can Freixas també determinarà perquè l'espai de Can Freixas, en aquell moment que es va començar encara no era de ningú és a dir, la màgia s'ha anat reformant, reconstruint aquests últims anys en quin moment les dones veu veure que Can Freixas podria ser un bon lloc per establir la casa de les dones, com a tal? Jo crec que va ser una mica d'iniciativa de l'Ajuntament i tots, no? I era un espai nou, que serà Sant Llurs o sigui, un espai que no té encara teixolaritat s'havien de fer les obres, bueno, de fet, s'estan fent les obres i llavors, o sigui, la casa de les dones, el que va fer és també tutelar una mica aquestes obres per veure donar-li els susos perquè depèn de quins susos tindrà, o sigui, què volem, un espai de reunió perquè si hi ha de ser un amphitheatre ja no pot ser un lloc, no? Llavors jo crec que aquí l'Ajuntament va ser molt generós per dir al final que la casa de les dones tindria en casa que seria Can Freixas Jo crec que hi haurà més entitats del poble però sembla que nosaltres també hi serem, no? Molt bé. I com els usos que se li vol donar Can Freixas o les activitats que esteu pensant per aquesta casa de les dones estan ja més o menys definides o encara us falta recorregut per seguir-vos reunint, en decidint... És a dir, en quin punt està aquest grup impulsor per dir-ho així? Aquest encara està una mica verd, ja està més madur però encara està una mica verd, no? Perquè encara no s'han decidit... Sí que s'han decidit que comissions, comissions més al culte de cultura, comissions administratives, no? I llavors, però encara, com tot ha estat molt tutelat per l'Ajuntament, també, o sigui... Encara no hem acabat de realment de fer, o sigui, o de programar, tenir una programació estable. Si bé, anem fent coses, com vam fer Sant Josep Carre, com vam fer aquesta iniciativa d'esmoquadors, també que va sortir d'una reunió de posar tot el poble de Lila, no? O sigui, hem fet... Anem fent propostes, realment és més des de l'Ajuntament que s'estan fent, que està tutelant tot aquest procés, no? O sigui, jo crec que encara ens falta força com a grup, no? Perquè no ens hem acabat de cohesionar, no per res, sinó per... Home, hem de tenir en compte que quan va començar tot plegat que quan havíeu de començar a reunir-vos... Ara, no podíeu fer de forma presencial o havíeu de fer a través de la pantalla, perquè en moments de Covid, confinament, per tant, no és el mateix. No crear un grup, entenc de bones apremeres, fer-ho a través de la pantalla, no és el mateix, el contacte que es pot tenir de dir fent-ho directament, cara a cara. Sí, jo crec que és això. El fet que seguíem de tant tipus de dones, fa que l'equació sigui més lenta, però, bueno, es va fent. Cada vegada que es fa una reunió o es vol fer una iniciativa, és veritat que a final hi surten molta gent, molta gent s'apunta, i llavors el que volem és que aquest grup s'enforteixi més, hi hagi més gent, més dones, que vagi creixent, poc a poc, o poc a poc, o ràpidament, o sigui, volem totes les dones que... les han justes, totes són benvingudes. Des que tu i ets, han anat creixent, si ha anat sumant dones? Sí, si han anat sumant dones. Potser no tan activament amb unes coses, però jo crec que sí. El que passa és que això, la pandèmia, no ens ha donat una mica de tregua, perquè quan semblava que estaven bé, una altra, una altra, jo veus, clar, no ha ajudat bé, o sigui, en el procés també. Tot plegat el temps, o sigui, és el que és, ara haurem de fer d'aquesta manera moltes coses, però bueno, les farem. Més o menys, aproximadament, no sé si sabràs la xifra, quantes dones hi esteu? Jo crec que el grup de Facebook ens sembla que som, com un seny pico, que no som gaires, però bueno, i tenim un WhatsApp que no és tan actiu, com podria ser, però bueno, que ens endurem notícies, doncs això, avui, tot, no? Que aquí hi ha unes 50 persones, que d'una i dos, per un grup de WhatsApp, que tampoc cal que sigui tan actiu. Si tothom diu la seva en un grup de 50? No, però la veritat és que, o sigui, cada vegada que la gent que ha fet més publicitat, o que ha fet més accions, s'apunta més gent, i això és interessant, o sigui, de fet, hi ha un referent ja, és que Can Freixia serà la casa de les dones, i això és un referent, o sigui, on poden anar, o sigui, on poden demanar, i des de l'Ajuntament, també s'està creant una petita pàgina web, un landing, que hi ha, almenys hi ha una bústia, on hi ha tota la feina que està fent l'Elysia i la Eva des de l'Ajuntament, que és molt important, perquè estan activant també tots aquests grups. Clar, perquè ara, quan us heu de trobar o heu de decidir o fer coses, com ho feu? En alguna sala de l'Ajuntament o feu online, com us convoqueu? Les últimes convocatòries les hem fet al Casal, al Casal de la Joves, que és un espai gran, i com ens aonim una mica més cap a la tarda, perquè tothom treballa o no li va bé, les últimes les hem fet al Casal, i després jo sé que hi ha altres comissions que també tenen altres reunions, sigui l'Ajuntament, o sigui el centre cívics. Es comentes que és un grup de moment bastant heterogènic, sí que en altres ocasions, quan ha sortit aquest tema, s'ha comentat que falta potser un perfil de dona jove, de noia, una mica més jove. Tu notes també ara mateix amb el grup el qual formeu les dones, que falta potser un perfil més jove, que el Casal de Joves acolli l'anomenat grup lila? Sí, potser sí que falta un grup més jove, o sigui de noies o d'adolescents, o sigui també ens agradaria formar aquest grup, però, clar, tampoc estem fent accions que els hi puguin incentivar, o sigui encara no som prou fortes, per dir, escolta, vina, o sigui, què ho faríem? Llavors és això, no? Jo crec que de moment, o sigui, no sé l'edat, però no entenim jo noies tan joves, com tu, per exemple, no entenim, però ets benvinguda. Gràcies. De les coses que més estan sortint, és ahir propostes que feu, n'hi ha algunes que es vagin repetint, que vagin sonant, que ja diguis, això podè, ja ho hem d'anar començant a plasmar el paper, perquè sembla que té volada això, no? No és algun tipus d'activitat, de tallers? Bé, hem fet el tallers amb les nenes, de pintura, i hem fet el tallers de xerrades i el cinema, jo crec que encara estan... bueno, es poden fer, no? Crec que va ser molt sinfinificatiu a Sant Just el Carrer, que vam fer un estant, que vam donar els globus de color l'ila, que vam omplir tot el passeig de l'ila, i aquí vam començar a tenir una mica de visibilitat, perquè fins ara, jo crec que no hem tingut tanta visibilitat, no? I llavors, perquè no teníem tant de discurs, perquè l'estem construint, encara. O sigui, de fet, o sigui, és això, no? Les nenes estratègiques s'estaven definint, no?, d'aigualtat, d'expressió, o d'un lloc d'acolliment, no?, i llavors, clar, aquests fursos, també, que se'ls donarà a Can Freixes, li donaran, doncs, més cosa a tot aquest projecte, no? Parlant d'aquest any, del 2022, agafo el programa de mà de les activitats per celebrar 8 de març a Sant Just, activitats que recordem. Jo vam començar el 17 de març, i em sembla que s'aniran allargant, no sé si, fins al divendres, dia 18, tant la gent interessada que es miri el follet, de fet, està al mateix web de l'Ajuntament Estàu, sinó a darrere del Vulletí, també, està tot apuntat. Però veig aquí, al logo de les dones de Sant Just, ja tenim casa, l'activitat que es fa aquest proper dissabte 12 de març a les 5 Can Freixes, que s'ha... Heu parlat, entre vosaltres, d'això que fareu? Doncs mira, aquesta, jo, precisament... No la tens controlada, no? Doncs sí, per la gent que ens estigui escoltant, que sàpiga que precisament aquest dissabte, a les 5, això, hi ha una mena de berenar, una mica, bueno, això de festa, no? Posa aquí, per veure'ls, els planos del futur espai feminista i compartir opinions. Entenc que clar, el fer-ho a Can Freixes, doncs, és por. No sé si des de dins o des de fora, però, bueno, diu aquí els planos, suposo que serà sobre paper, per veure com està dissenyada aquesta casa, tu saps, tens alguna idea, Belén, de com serà aquest disseny o de... De fet, és una mica aquest disseny, aquesta reunió sí que es va fer per veure com seria el disseny o com podíem influir dintre d'aquest disseny, no? O sigui, no es pot fer la visita a l'interior, perquè està amb obres, però sí que havia fet la previsió d'ensenyar-nos els planos, o sigui, qui està decidint, o sigui, és una mica de... Si podem tenir, o sigui, clar, és una obra gran de l'Ajuntament, no és allò que dius, ara canviem això i ara posem aquestes rejoles, no és que... O sigui, llavors, bueno, la idea és tenir, o sigui, mostrar aquests planos i si encara estem una mica a temps de decidir si hi ha alguns espais que poden ser més adients o no, no? Perquè, bueno, la idea era tenir varios espais físics per fer... per agafar totes el tipus de dones, no? Perquè no és la mateixa necessitat que tenen les dones joves o que poden tenir les dones grans, no? Hem de pensar també les dones grans, les àvies, no? O sigui, clar, igual tenen altres necessitats, no? I llavors és això, no? Estem pensant en tot, no?, una mica, que és difícil, no?, contentar tothom. I teniu data ja, Belén, per... Encara, no? M'ho diuen un cara com dient no, no un cara, no un cara. No, perquè tot ha anat més lent i llavors les seules també han anat més lents. Jo crec que de cara... fins al 2023, 29 euros cap... Espero que igual van més ràpid, o sigui. Però, bueno, això ens donarà temps a... Clar, sí. A nosaltres, com a grup, a acusar-nos una mica més a decidir si ens volem constituir com una forma jurídica, si no, si estem sota la tutela de l'Ajuntament, o com ho fem, això. Clar, us heu admirat o teniu altres grups, o sí, grups de dones semblants d'altres pobles, o d'altres cases d'altres municipis, també, que hagin iniciat un procés semblant, o que ja estiguin constituïts, constituïdes. Sí, de fet, al principi de tot, va haver-hi com una espècie de visites, bueno, va haver-hi unes visites, també, a Badalona, i en sembla que a Cornellà, o sigui, on hi ha aquest tipus d'associacions. També a Sud-Amèrica han funcionat molt bé, tota aquesta idea també de comunitat i tot amb altres problemàtiques, però, bueno, aquí hi ha la part de Badalona i la part de Cornellà, que sí que són dones... cases de dones fortes, on tenen una trajectòria més llarga, no? Llavors, clar, un background de coses, d'activitats, de problemes que s'han trobat, perquè una cosa és l'ideal, el que voldríem, una cosa és el que ens trobarem, també. I després, també, és com ho financiarem, això, qui estarà treballant, qui no treballarà, perquè això, o quina mena de voluntariat farem, perquè, de moment, fora de la tutela o de l'Ajuntament, que sí que tenen el Departament d'Irugualtat, i que estan fent molta feina, totes la resta són una mica voluntàries, no? Clar, ara per ara entenc que està eu en un procés, en què tot és a base de voluntariat, de posar avui jo faig això, avui jo organitzo allò... Bueno, suposo que quan veu organitzar la paradeta per Sant Josep Carrer, va ser una mica així, no? Sí, la paradeta la va muntar a l'Ajuntament, i llavors ja vam estar nosaltres allà donant globus, explicant-nos i donant punts de llibre, amb aquell moment vam fer punts de llibre, i els vam repartir, i llavors explicant i creant també un mailing, de gent interessada, que s'apuntés, per anar... per anar comunicant totes aquestes seccions que anem fent. Suposo que ara, no sé si de veu la línia en la que seguiu, és d'anar difonent el projecte que cada cop més gent de Sant Just se n'assabenti, que també més dones estiguin interessades en participar i en formar-hi part, suposo que l'activitat d'ara és aquesta. Ara, sobretot, deixem fortir-ho, o sigui, acaba de veure quins usos els donarem a tot, o sigui, acaba de crear totes les comissions, i que cada vegada s'apuntin més dones, més joves, clar, o nenes, o... Sí, han de fer un grup, per dir-ho així, molt bé. Doncs res, escolta'm, Belén, ha estat un plaer tenir-te aquí als Estudis de Ràdio d'Esben, ha posat una mica el dia de com estan en tot aquest procés de la Casa de la Dona, i res, ànims, i... Escolta'm, seguint davant, i feliç dia de la Dona, 8 de març. Igualment, feliç dia de la Dona, que no celebrem, jo sempre dic que rebindiquem. Rebindiquem. El nostre jo, que a la història... Clar. Sí, és un dia de rebindicació. Sí, sí. Però moltes gràcies per la invitació. Vinga, doncs que vagi bé. Bona tarda. I can't catch you like a night, if there'll be close a fire, on the wire between will and what will be. She's a maniac, maniac on the go. And she's dancing like she's never danced before. She's a maniac, maniac on the go. And she's dancing like she's never danced before. In the ice-blue line of insanity is a place most never seen. Is a hot-warm place of mystery that's it that can hold me. There's a cold-cold magic heat strongly stretching for the beat. Never stopping with her head against the wind. She's a maniac, maniac on the go. And she's dancing like she's never danced before. She's a maniac, maniac on the go. And she's dancing like she's never danced before. She's a maniac, maniac on the go. And she's dancing like she's never danced before. She's a maniac, maniac on the go. And she's dancing like she's never danced before. En Next, con Jeremy de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desfer en la 98.1 FM. Que te importa si lo digo así, si tú digues así, si lo faci. Vinga, abans de començar l'espai de Natura i Mèdia Ambient amb l'Arbra Gulló, parlem del dia de la dona. Què va passar el 8 de març del 1857? L'incendi d'una fàbrica de camises de Nova York en el qual van morir 146 persones va marcar la lluita pels drets de la dona. El dia internacional de la dona del 8 de març va ser declarat per les Nacions Unides l'any 1975. Dos anys més tard es va convertir en el dia internacional de la dona i la pau. Els Estats Units celebra oficialment des del 1994, a dir, uns quants anys després de declarar-lo oficial a la ONU. M'agrad que, en aquell país, no es troben els orígens de la commemoració. Per què es va escollir aquell dia? Doncs bé, l'explicació més versamblant, perquè hem de dir que hi ha diferents tauries, diferents punts de vista. Doncs bé, la més versamblant es remunta a mitjans del segle XIX en plena revolució industrial. El 8 de març del 1857, milers de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York amb el lema Pa i Roses per protestar per les míseres condicions laborals i reivindicar una retallada del horari i la fi del treball infantil. Va ser aquella una de les primeres manifestacions per lluita pels seus drets i també diferents moviments, succesos i mobilitzacions que es van succeir a partir de llavors. L'episodi també va servir de referència per fixar la data del dia internacional d'això de la dona el 8 de març. El capítol més cruent de la lluita pels drets a la dona es va produir tot i això un 25 de març del 1911, o quan es va incendiar la fàbrica de camises Triangle Shit Waste a Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants d'entre 14 i 23 anys. Segons l'informe dels bombers, una vorilla malapagada llançada en un club de restes de tela que no s'havia avuïdat en dos mesos va ser l'horigen de l'incendi. Les treballadores i els seus companys no van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d'escales i de les sortides, una pràctica habitual, llavors, per evitar robatoris. El no poder fugir, moltes de les treballadores van saltar al carrer des dels pisos 8N o V i de Z de l'edifici. La majoria de les víctimes van morir per cremades, asfixi eleccions per impacte contundent o una combinació d'aquestes causes. El desastre industrial, el més mortífer de la història de la ciutat, va posar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als Estats Units. Abans d'aquesta edat, als Estats Units, Nova York i Chicago, ja havien escollit el 28 de febrer de 1909 un acte que van batejar amb el nom del dia de la dona, organitzat per destacades dones socialistes. A Europa va ser el 1910, quan durant la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhagen, amb l'assistència de més de 100 dones procedents a 17 països, es va decidir proclamar el dia internacional de la dona treballadora. Hem de dir que Espanya es va celebrar per primera vegada l'any 1936, i el color murat és el color representatiu del dia de la dona, i també el que adopten les dones o els edificis com a sícnat de reivindicació que hi ha a Sant Just, s'il·lumina a Can Ginestar. A Europa va ser el color que el 1908 utilitzaven les sofregistes angleses. Vinga, aquesta és la melodia que ens porta a començar l'espai de Natura i Mèdia Ambient amb l'arbre Gullom. Hola, bona tarda, què tal? Bona tarda. La gent que no ha de fer el programa és una persona que se'n llarg. Segurament el dividirem en el programa d'avui i el de la setmana vinent. Molt bé, està molt bé la idea que la gent pugui meditar i tornar... Clar, si no és massa informació amb poca estona, i tampoc volem això, no volem que la gent acabi amb el capturrat. Per tant, potser ho dividim en dos. Bé, estem parlant aquí del tema sense haver-lo anunciat. De què parlem? De què es tracta? És la guerra, el medi ambient i la humanitat. Exactament. Que a vegades se'ns oblida també els efectes que tenen els conflictes bèl·lics a la Terra, en el medi, i també són conflictes que a la llarga ens acabaran afectant, tindran conseqüències també, no només la natura, de revolt en els humans. Per començar, no puc obviar perquè porti molts anys i tant per la igualtat de les dones, de construir-me, que hem de construir tota la vida, el ser macho, no és com macho, i perquè la igualtat té molts matisos i moltes qüestions a la qual una ens ha de canviar. A mi m'acorde que la dona és una utopia en construcció, que s'han complert alguns espectres, però que no s'acaba, és que mai s'acaba la història. La història sonament s'acaba la personal de cada uno quan deixa de respirar, però la història no acaba. Els anys 80 celebrava fer-hi fotocòpies de ciclostil, els alumnes de CT, de GV, els donava un foli sencer, explicant els fets que van passar en els Estats Units, que van tancar la fàbrica, perquè estaven en vaga, i van morir cremades. I d'aquí ve el 8 de març. Això seria obligatori a estudiar-ho en totes les escoles, a partir de 10 anys o 11. Jo ho vaig fer, i en una escola on eren 16 dones, que eren lliures, vivien lliures, tenien el salari, havien estudiat de mestre, i un home que era jo, no més jo, i va ser jo l'únic que va dir que es fes i tal, i van quedar com dient que era un al·lucinat. És un al·lucinat. A 80, 86, 87. En un centre educatiu, en una escola. En un centre educatiu, en una escola. En un centre educatiu, en una escola. L'Antònica ho va dir. Imagineu el canvi cultural que ha hagut. Estan celebrant, estan en la Rambla, en la centre de Barcelona, la manifestació, i es veuen moltes adolescents, moltes dones grans, una gran germanò de les dones, per un gran avanç. I ara recordar que només fa 90 anys no votaven, i estaven dependent de tal. En el franquisme, al final del franquisme, no eren independents, estàs 27 anys, i no tenien dret a mansipar-se, ni a pensar-les, eren subjectes dels pares, i després, si es casaven dels marits. Sí, passava així. Això servirà, no és com un impull a part, servirà per ara entrem. El tema d'avui és la guerra i el medi ambient. Aquí hi ha els que no m'han escoltat l'altra vegada, el que és important per viure, és que ara respirem, tu i jo segur que us salgui de vegades, i que si no els cinc minuts moriríem, que en una setmana tinguem aigua per veure, i que en dos, tres setmanes, tinguem aigua i l'aliment. I què fan les guerres? És una bogeria de situacions administratives nacions, que són creacions de la persona que es posen per sobre del benestar i de la supervivència de la humanitat. I si cal bombardejar una central nuclear, la bombardeixen, saber la gran vestida que es produeix. Aquests últims dies, les setmanes, en aquest sentit? Les destrosses que estan fent en ciutats, pobler, recontaminant rius, etcètera. Això atenta contra la perivència de l'espècie. Sí, efectivament. Entre mig, parlem del dret a defensar-se. El dret a defensar-se és un dret natural, però la indústria de l'armament, això li és igual. L'únic que volen és vendre-hi. El sistema que vivim, l'amentablement, que aquí també ho hem tocat, és el de la indústria armamentística. L'altre dia, justament, hi havia una data, perquè s'han d'haver aquí esquemàtiques, telegràfiques, 24.000 milions d'euros d'augment del valor de les accions dels projectes. I el dret a defensar-se és el dret a defensar-se. El dret a defensar-se és el dret a defensar-se. El dret a defensar-se és el dret. El dret a defensar-se és el dret a defensar-se. Aquest és el moment del valor de les accions dels que tenen accions en empreses d'armament. Això són els dies de l'Ara. També porto aquí... A l'Ara, dos pàgines, no una. Un parell, eh? Aquestes dues pàgines que a vegades fan els diaris. Els científics, que l'administració, de què està passant, per què està passant, i fan informes contundents, com el nostre apreciat i estimat a Narcis Prats d'aquí, sobre l'aigua, fan informes i total que els polítics no apliquen res. L'apreció de les forces egoistes que valen la coda, la immediatesa, el benefici, el valor supremes és el del número que representa els diners, perquè els diners no es tenen, podien tenir-los, com el Pablo Escobar es tenia en barris, i tapatge en un camp. Ara és un número, però ells volen que el número aquí creixi. Doncs els científics aquells del clima estan criant alguna vaga perquè estan desesperats, viuen desesperats, molts d'ells han deixat de tenir fics perquè no veuen fotó. Això és molt heavy, eh? És de tenir descendència? Quista, la desesperació que tenen. A batutx, alguns científics es pregunten per què cal seguir fent informes que demostren el mateix, si és polític els ignore. Està en l'hora del dissabte, cinc de mals, dos pàgeles sencides. Llavors, el tema és aquest, que en més de gastar recursos per a este problema del medi ambient, en el temps del Covid, que hem vist de la gran repercussió que contra la població tenia, hem vist com a Espanya ha pujat un 8% el pressupost del medi ambient militar, i han comprat caprichitos de biòvans i gliors d'éssos i tal. Quan feien falta d'infermeres, d'inversió, al revés en alguna comunitat fins i tot han retallat. I aquests metges, d'infermeres, estan esgotats i molt cabrejats. No poden fer vaga perquè la vaga repercuteix en les persones, però estan absolutament esgotats. I jo crec que de cara al proper any també arbre el pressupost d'alarmament. I penso que també pujarà després d'aquest conflicte a nivell europeu, també a Espanya. A nivell europeu. A Alemanya vaig llegir que havia pujat un 2% del PIB, del PIB per al armament. A Alemanya, no? A Alemanya. La xina ha rebot d'aquesta crisi. Vos ha pujat un 8% amb el pressupost de l'armament. I llavors tot això dius, n'hi ha ignorància i hi ha una maldat supina. I llavors enganyen a la població, a la gent de bona voluntat, que hi ha un agressor. Que és el que ha atacat i té, i és més fort, d'alguna manera. Tant que en els ulls d'aquesta no és la solució, no solamente no és la solució, sinó que és el principi de la catàstrofe. Si això no es para. Perfectament. Tu, Arbre, estàs a favor perquè fa uns dies hi havia una disputa al govern, al Congrés, entre el govern que volia enviar armes, perquè la gent d'Ugrania es pogués defensar, i el seu soci de govern, unides Podemos, no volia. En aquest cas, tu què estàs a favor d'una banda o de l'altra? A veure. Jo estic a favor de la no violència activa. És l'altre tema que vull per això t'ho dic, el paràmer dents. La gent es pensa que solament n'hi ha defensa si té un calostinó, com a mínim, el que té molt autòc, pobreig, i pot participar de la guerra. No, això és fals. Hi ha una defensa civil davant de les situacions en la qual ara em remeto al principi, l'autopia que s'està construint de la emancipació de la dona, que hi ha molt per fer. En aquest país, per sort, està més adelantat, però hi ha països que la dona no, ningú. Justament països que el militarisme espanyol és ben armes sense cap consciència de què està fent aquesta dictadura brutal, que les dones són les clares, no tenen cap valor, i perquè després bombardeixen un poble país, que diuen, que viuen una mica com de subsistència, i maten cridors, nens, perquè bombardeixen ciutats, no bombardeixen exercicis, en armes construïdes en la empresa espanyola d'armament. I que la senyora, el PSOE, oficialment defensa. I lamentablement, i alguna vegada, l'acaldé de Podemos, de Càric, perquè té l'empressegi. Això no va en lloc. Això és un desastre humanitari. Això és un desastre humanitari que porta cada vegada més a una qüestió que jo li dic, que més de projectar utopies és projecte en Quimeres. Quimeres, tu quina diferència fas entre una i l'altra? Utopies són la participació de la dona, que s'està construint, més o menys aquí, i en altres països queda. I l'utopies és que la Mili, el 71, quan m'he inventat cap, era una bogeria per tot el món. Per tot el món, era un normal que s'havia de fer, d'altres Esquerres i tal. 30 anys després, més de la meitat a Catalunya i al País Vals, ja no anaven directament, a la Quora Esquidàvem. Perquè jo he madurat en tota aquesta qüestió, i faig la pregunta profunda i filosòfica. Per què donem a una cosa, que és d'una administració creada per les persones, perquè facilita les coses, l'organització i tal, li donem el poder de ser amos i senyors de les persones i de les seves consciències, que és el que també passa en la guerra. Ara, aquí obliguen a tots els almes de 18 a 55 anys, en Ucrania, en Rússia, els nens de 18 anys, perquè són nens que ploren, fins que els han portat a la guerra sense dir-los on van. Per què s'arroga una administració del dret de posseir a les persones i les seves consciències? Perquè es converteix en assassins oficials, perquè matin. Això és l'interrogan que tots hem de fer. Deixem l'audiència amb aquest interrogant, que reflexioni uns dies, i tornem la setmana vinent. Obrim també aquest debat, aquest fronc que tenim damunt de la taula. Molt bé. Acabis de passar bona tarda i tornem a trobar-nos la setmana vinent. Bona tarda. Anem cap al 24 de la somnia? Sí. Bona tarda. De l'altre cop dius que verme 얼 dieu. Kobeo, 그� decipherlas. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Mas. Les felicitats. La femenista. es van haver de reconvertir en concentracions estàtiques a rand de la pandèmia. Ja estem en disposició, ho sentim ara de fons, de connectar amb una d'elles a Barcelona, Núria Paraira. Bona tarda, centenars de dones, també alguns homes participen en aquesta manifestació ben puntuals, ha parat de ploure i en l'ambient es noten, les ganes de sortir al carrer. En guany, la reivindicació feminista té un record per les que pateixen les guerres. Sentim Anna Rodet, de l'entitat organitzadora assemblea 8M. Un record a les dones que pateixen la guerra, però sobretot un crit contra la guerra. La guerra no soluciona problemes. Quan acaba una guerra, tots els problemes que hi havia estan a sobre de la taula igual, més tots els que ha provocat la guerra. Les feministes som antimilitaristes. Núria Paraira, Catalunya, Ràdio Barcelona. A Lleida, per posar un altre exemple, la manifestació feminista està convocada a la plaça Ricard Vinyes, i allà l'Aida Clemente, concretament, amb el suport de Toni Sobirats. A l'Aida, bona tarda. Bona tarda, aquí, a tot a punt, perquè comença aquesta manifestació a la plaça Ricard Vinyes. Aquí també ha deixat de ploure fa una estona i va arribant gent cada cop més animada. En aquest moment hi ha un centenar de persones concentrades amb pancartes que han fet aquí mateix. El lema, com deia, és contra les precarietats, les fronteres i les violències. Escolta Maria Llosa, que és la porta veu de la Maria Lila. Com la desigualtat als llocs de poder, i totes aquestes desigualtats, la divisió sexual del treball, totes les violències que patim, també reivindicar-les, com la sexual, la física, la psicològica, etcètera, etcètera, continuem reivindicant-nos en aquestes violències i en el espai públic. Aquesta Maria Lila recorrerà al centre de Lleida fins arribar a la plaça San Juan, on es llegirà el manifest. Aida Clemente, Catalunya Radio Lleida. Notícies breus, Gerard López. El president nord-americà Joe Biden ha anunciat que els Estats Units deixarà d'importar patroli i gas de Rússia. És un nou moviment per escenjar l'economia russa i per pressionar Putin. Es tracta de la primera gran mesura que els nord-americans prenen sense anar de la mà d'Europa. Washington, Francesc Garriga. Ho acaba d'anunciar el president Joe Biden en una nova mesura que diu ataca l'artèria principal de l'economia russa. Biden assegura que es tracta d'una nova bufetada a la maquinaria de guerra de Putin, aquí ha acusat d'actuar sense miraments. El president nord-americà, en aquesta mesura, no van de la mà d'Europa perquè entén que no tots els països es poden permetre prescindir de cop del patroli o del gas rus. Biden ha afegit a més que, potser, Putin guanyarà el control d'alguna ciutat d'ucraïneses, però que mai diu aconseguirà el control de tot el país. Francesc Garriga, Catalunya Radio, Washington. A tot això, Brussel·les es proposa reduir les importacions de gas de Rússia en dos tersos abans de finals d'any. La Comissió Europea presenta avui una bateria de mesures per acabar el 2030 amb la dependència energètica de Rússia, 2030, i també per acabar, intentar acabar ara, l'escalada de preus agraïjada per la guerra d'Ukraine. Un segon convoy amb civils. Ha sortit aquesta tarda de la ciutat de Sumi, el nord és d'Ukraine, en un dels corredors humanitaris oberts gràcies a l'alto al foc de l'exèrcit rus, que acaba a les 8 del vespre, d'aquí dues hores. Tot i la treva, 3 a 12 han mort i 3 nens han resultat ferits per l'explosió d'una mina antipersona, mentre es desplaçaven amb cotxe per la zona. L'Audiència Nacional Española condemna pagar 720 euros de multa on Twitter, de Montbrió del Camp, el Baix Camp, per haver insultat Felipe Cizer, i insta que li tallessin el coll. Tarragona, Ricard Vullgas. Bona tarda, la sentència condemna Albert Valles per publicar un missatge al seu perfil de Twitter durant el discurs televisat del rei l'en 2020, en què deia, tallem-li el coll aquest fill de puta. La sentència es pot recórrer davant la sala penal de l'Audiència Nacional. Ricard Vullgas, Catalunya Ràdio Tarragona. El president del Barça, Joan Laporta, i avui que el club farà 4 fitxatges de Carles de Tamporadacabé, donar per fet a la ràdio. La sentència es pot recórrer davant la sala penal de l'Audiència Nacional. Ricard Vullgas, Catalunya Ràdio Tarragona. El president del Barça, Joan Laporta, i avui que el club farà 4 fitxatges de Carles de Tamporadacabé, donar per fet a l'arribada del central del Chelsea, Cristensen. Sobretot ho han reconegut que el Manchester City és l'equip més ben posicionat per fitxar-lo. També ha confirmat que negocia un nou acord amb CBC i manté converses amb altres fons inversors, i que té un parell de propostes per la venda del 49% de Barça Studios. Una podria suposar un ingrés de 350 milions. A la Lliga de Campions, Mbp ha entrat a la convocatòria del PSG, tot i patir unes molèsties al peu. El PSG va fer un punt de camp al Departament, i el PSG va fer un punt de camp, i el PSG va fer un punt de camp als Estats Burs, que amb un a un el partit de Nada, i l'Iber Polínter de Milam, dos a zero a la Nada. La lena ha confirmat que té en Sarada Céu, de la finala de 4 de l'Eurolíga Femmenina de Vaterpolo, que jugarà als dies 1 i 2 d'abril, el Sabadell jugarà una de les seves finals contra el Padova Italia. En basket a dos quarts de 9, va ser l'hora de Barça en partit de Lliga Cb. En futbol, salat amb dos quarts de 9, de ciclisme a la Paris-Nís a la tercera etapa de 191 quilòmetres, Victòria del Danès, Mats Petersen, el líder segueixent, Christof Laport, a la segona etapa de l'Atquerriè Adriàtic Triomf, per al Belga, Tim Merlier, a l'Esprint. Flipogana, de l'Ineu, segueixent el líder. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Tots seguit, les notícies de Sant Just. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Vinga, va, doncs comencem aquesta segona hora del magasin de tardes, la Rambla. Ho farem amb una cançó de la Màia, es diu així, jo invito. I tot seguit ja tindrem aquí a nosaltres la Clara Mícola i també a la Desire Trilè. Les presentem d'aquí uns minuts. Estoy de vuelta otra vez y tengo miedo de verte cada vez que paso por aquí. Miro al suelo al andar, ya he conseguido aceptar que hay cosas que nunca me van a ocurrir. Ya no sé qué va a ser de mí, pero sé que hoy me despido de ti. Voy a hacerte crucer allá, me siento triste, pero liberada. Hoy voy a invitar a todo, volver cuando amanezca, caerme a hacer el tonto, mandar todo a la mierda. Hoy voy a invitar a todo, la luna está preciosa, deciros cuántos quiero, grita como una loca. Estoy de vuelta otra vez y volverás a mi mente cada vez que pase por aquí. Ya no sé qué va a ser de mí, pero sé que hoy me despido de ti. Voy a hacerte crucer allá, me siento triste, pero liberada. Hoy voy a invitar a todo, volver cuando amanezca, caerme a hacer el tonto, mandar todo a la mierda. Hoy voy a invitar a todo, la luna está preciosa, deciros cuántos quiero, gritar como una loca. Ya no sé qué va a ser de mí, pero sé que hoy me despido de ti. Voy a hacerte crucer allá, me siento libre, pero rara. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Vinga, doncs ara mateix, passen 14 minuts de les 6 en punt de la tarda de 8 de març, dia de la dona. Tenim l'estudi a la Clara Mícola, i també a la Desire Trilés, on s'enjusten, que són advocades que ofereixen el servei gratuït de assessorament legal a les víctimes que estan patint. El conveni s'ha establert no fa gaire, però ja era una cosa que des de dona i empresa s'estava promocionant de fa uns mesos. Va néixer el 2017, va ser el primer conveni que vam signar amb l'Ajuntament com a dona i empresa, va ser el 2017. I ara el que s'ha fet seria una renovació d'aquest conveni. Si vols t'explico la idea de com va a sorgir. Dona i empresa és una associació de comerç, és una associació que tenim dones emprenadores i amb el sector servei també tenim dones. I per dotar una mica de contingut en aquest dona dintre de l'associació i veient nosaltres com advocades que som advocades, que som especialistes en violència masclista i veiem que volíem incidir una mica en la prevenció, és a dir, en el que estàvem a la nostra mà a la radicació de les violències, d'acord? Per poder radicar és important detectar en un moment inicial molt primari per poder sortir i no vagi a més aquesta violència. Aleshores, complementem-nos amb els serveis que hi ha des de l'administració local, des d'aquí des de l'Ajuntament de Sant Just, en el protocol, en el circuit caniant i de telèfons, que hi ha detenció amb el policia i demés, podem complementar posant un servei que fos d'assassorament legal, pel qual les dones que tinguessin dubtes, si estan patint o no, un tipus de violència, i en el cas que sapiguessin que potser el millor allò que estan vivint, si és violència, però tenen por, dubtes, ostres, tinc una casa, tinc un infant, una nena, una nena, amb aquesta persona, et generen una sèrie de dubtes, que fan que no trucaràs a la policia el millor per preguntar un tema jurídic que el millor no saps si. Doncs per una mica, dotar d'informació a la dona, perquè la dona pugui sentir-se lliure, de poder-nos trucar sense que allò implique absolutament res, només el tema per donar informació i se senti una miqueta segura, perquè hi ha de primer, verificar si és violència el que pateix o no, i després donar-li el ventall de camins que pot tenir i les conseqüències dels seus actes si els en pren. I d'aquesta manera entenem que amb aquesta informació que li donem a la dona, ja té més empoderament o ja té molt més clar què passarà si va denunciar, què passarà si li poden donar l'ordre d'allunyament, què passarà amb l'infant comú que té amb l'agressor, què passarà amb la casa on aniré a viure, tots aquests dubtes que són els dubtes més primaris, una vegada ja saps que el que estàs patint és violència, doncs entenem que podria ser un bon complement el que s'està fent a l'Ajuntament i poder-ho oferir de manera gratuïta. I d'aquí va sortir, vam anar a parlar amb l'Ajuntament, i d'aquí va sortir una mica la idea del conveni des del 2017 que està ja implantat. Perquè aquest assessorament que feu, desiré i clara, és a nivell, per exemple, telefònic, no sé si des de la Sant Justen, que es poden contactar amb dona i empresa, i dona i empresa us passa els seus contactes, i alguna dona que per exemple ara mateix ens estigui escoltant, què és el que hauria de fer per rebre aquest tipus d'assassorament? L'assassorament consisteix en un telèfon, portem un telèfon que ens facilita l'Ajuntament, que en concret, si et sembla, el vaig a donar, i a l'entrada estem en un mitjà que està escoltant nous molta gent, i és el 69998555. Aquest telèfon el portem les advocades especialistes en violència domèstica. En aquest cas actualment el porto jo, anteriorment la porto la desiré, ens anem tornant entre les advocades, i aleshores aquest telèfon el contestem en el moment que truca una persona, una dona que està en una situació de dubte, una situació crítica, una situació que requereix informació immediata, i això és el telèfon nosaltres en la mesura de les nostres disponibilitats, però no es pot, o de nit igual no l'agafem, perquè són hores que no... Però en principi és un telèfon d'emergència entre cometes, que d'alguna manera facilita informació a la dona, d'una angoixa concreta que li està passant en aquell moment, o que li ha passat aquella tarda o aquell dia o està vivint. A més a més en aquest telèfon també ens comenten coses, que el millor ja han iniciat per altres vies, o vies de psicologia, vies de recursos poder més sanitaris, i aleshores en llacem moltes vegades una informació prèvia, o que ens deriven d'altres mitjans o d'elles mateixes, i aquests els complementem i les assessorem, i en principi és un telèfon per deixar d'alguna manera tranquil·la en aquella persona i donar-li sortida, tens recursos, aquella angoixa moltes vegades el que fem és la mitiguem o la turem, és una informació que es dona, i que efectivament té un efecte bastant bo, perquè de vegades la dona, quan estem en la situació de conflicte, s'advenen al cap molts pensaments, moltes coses, que pròpiament dius, i ara què, i que faré, i el nano, i no puc sortir, sí que puc marxar, però si marxo no tornaré, i aleshores intentem tranquil·litzar i paliar, i inclusive, d'espais informar quins conductes ha de seguir, aquella situació, i a partir d'aquí vulguis que no, és una manera d'acompanyar a la dona en moments de situació crítica. Des del 2017 que aquest servei està en marxa, quina valoració en feu? Realment funciona, hi ha dones que necessiten aquesta ajuda? Sí, hi ha dones que, principalment l'assassurament és telefònic, sí que també el telèfon, aquest número que ha donat la Clara té un servei de 4, però per WhatsApp no és la via principal de la comunicació, normalment és telefònic, i també volia dir, afegint les dades que he dit ella, que també hi ha un mail, un servei de mail, si pel que sigui no pots fer un WhatsApp, i de més, que és el consultar robadoneaempresa.cat. Dit això, nosaltres la valoració que fem és molt bona, ni que hagi ajudat alguna dona a Sant Justen, ni que hagués estat una, ja val la pena tot l'esforç. O sigui que hi ha hagut més que una trucada, i entenem que aquesta informació que donem és prou potent, perquè es clareix tots els dubtes que puguis tenir, per tant, a partir d'aquí dones la seguretat en aquella dona, per després que ja sàpiga, quina conseqüència tindrà els seus actes, de partir d'aquí, que és el que fa, el que faci, si fa denúncia o el que fa. Passa que a vegades a les dones els costa acceptar que necessiten ajuda, o tenir la iniciativa d'agafar el telèfon i trucar o enviar un mail, és a dir, per què hi ha aquesta mena de vegades de barrer. Crec que el que més costa és donar-se a compte que allò que estàs patint és violència. A vegades crec que hem d'estar en el punt de poder que se'ns caigui una mica, la seguesa, aquesta que tenim, i poder dir, ostres, un moment. Això és normal, perquè a vegades normalitzem situacions de... que hem normalitzat situacions de violència i no les veiem com a tals. Primer, has de ser conscient que estàs patint una a partir d'aquí, donar el pas. Tot i així, clar, és un pas molt valent, el dir, vaig a fer el pas, hi ha tot un procés psicològic d'empoderament de la dona, previ a qualsevol acció judicial que cal que la dona passi per aquest camí, per després enfortir-se com a dona i ser més forta en la via judicial que em prengui. Jo no sé si dins de l'associació de dona i empresa hi ha més advocades, però el que és que vosaltres dues teniu aquesta especialització, no sé com dir-ho, si en violència de gènere o això, acostuma a passar que hi hagi advocades especialitzades en aquest tipus de dret, o ha donat casualitat? No és casualitat, aviam si que és cert que hi ha més advocades a l'associació, el món del dret és molt ampli, hi ha moltes situacions que podem defensar, com advocades, en concret, tant ella com jo, fem torno d'ofici de penal i en concret fem torno d'ofici de violència domèstica i de violència de gènere, i a les hores que passa ha coincidit i que tenim l'espacialitat, i a més a més l'agercim, no sé jo què té l'espacialitat, però jo precisament aquest dissabte he estat de guardia, el llobregat de violència de la dona, que estàs informada i estàs en el món judicial a la primera fila, defensant aquestes situacions. Com tens tota la informació i tot l'assessorament que pots prestar de cara quan ja et trobes el fet que ja ha realitzat i la violència generada que succeeix. Nosaltres el que fem és un panse enrere, intentar que no arribi la situació a la millor, a una situació de violència, que és el que deia la Deciré. La part preventiva nostra i el treball preventiu nostre considerem que és molt eficaç perquè de vegades no sempre si denuncies i acabes amb un judici o davant d'un xutxa, soluciones el problema que té la dona, perquè no sempre se soluciona, perquè el tema de la violència cap a la dona té un component econòmic que no sempre els xutxats solucionen, perquè no sempre en una separació matrimonial o en un divorci solucionem el tema, perquè clar, hi ha altres tipus de violència que pròpiament segueixen la dona, malgrat haver passat pel xutxat. Hi ha les sortes que hi ha als assaigaments, si tenen fills, tenen que estar vinculades directament o indirectament amb l'altre progenitor, i això fa que hi hagi un mínim contacte, que per mínim que sigui, si l'altra persona està, si han passat per un procés de violència domèstica i s'ha xutxat l'home, aquella persona està encara més ressentit i més enfadat amb aquella dona que es pensa que l'ha portat a pressor o que l'han posat una mesura d'allunyament, que l'han separat dels seus fills, la violència entra en un bucle. El caràcter preventiu, moltes vegades, és sortir d'aquell àmbit de la violència. El marge que no em va això, no estic dient que si hi ha una piscada de violència domèstica no s'haig de denunciar, perquè si s'ha començat un delicte, el delicte s'ha de denunciar i evidentment la justícia s'ha d'aplicar en tots els seus extrems. Però, de vegades, hi ha petites violències que poden evitar-se que arribin a més. I un factor molt important és el tema econòmic. Si a la dona se la dota de recursos econòmics, de vegades fa un passet al costat, tira per un altre costat i d'alguna manera es canalitzen les coses de manera més efectiva. Perquè, clar, pensem que a darrere d'una dona que pateix violència domèstica hi ha un agressor. És una persona amb una problemàtica i que és un agressor. Tot això és molt difícil com jugar-ho. El que es tracta és de conviure i que la societat tingui... i que els infants, sobretot, perquè la transcendència següent és que hi ha criatures, que tenen un pare i una mare. I aquell pare i aquella mare estan en processos judicials. I tot això és molt complicat. I la dona, si se li expliquen les coses bé i l'acompanyen en tot el procés, doncs ho entenc. I del que es tracta és de fer el menys mal possible. Sí, també amb el plus. Potser, com que som l'associació d'una i empresa, doncs, a lo millor, si aquella persona trobes detectes, que li fa falta potser una inyecció econòmica, perquè no treballa, per exemple, ha estat dedicar-se a les cures dels infants i no treballa, doncs, a lo millor, hi ha dintre, una mica ja, no nosaltres, sinó, diguéssim, l'associació, doncs la podem animar a veure què és el que se li dona bé, si aquella persona vol emprendre, tenim tota una xarxa de dones, entre dissenyadors, entre tot... Podem ajudar i podem empoderar i acompanyar amb aquesta dona, en aquest procés, poder-se guanyar la vida a ella sola, per ella mateixa. I, per tant, no només ho deixem, diguéssim, o no només som com un assessorament gratuït, a primer terme, sinó que... Radireu una xarxa, no? Clar, donar-hi empresa, podem fer aquest suport, aquest coixí, aquest acompanyament. Bueno, si aquesta dona vol emprendre o vol començar a fer alguna cosa, fer el que sigui, donar-li idees i acompanyar-la i cap amunt. I no volia tancar aquest espai sense passar pel tema del Covid, de pandèmia. Si aquest assessorament està més o menys des del 2017, hem dit, he notat diferència, o sigui, com un punt d'inflexió per dir-ho així, a partir del 2020, confinaments, un moment en què molta gent ha hagut de conviure sí o sí, sota el mateix sostre. Això ha generat més trucades o més demandes d'assessorament? Hi ha hagut alguna diferència entre abans i després? Sí, el Covid ha comportat que les parelles i les famílies han conviscut en el domicili de manera més intensa, i, efectivament, ha comportat més trucades i més assistències. És més, en pandèmia estàvem de guàrdia, i, en concret, les úniques guàrdies, o les poques guàrdies que vam fer, perquè, com no hi havia delinqüència al carrer, eren de problemes que passaven a la llar. La violència domèstica és molt sensible a qualsevol actuació o notícia, o qualsevol situació per la qual estem passant a nivell social. De la guàrdia d'aquest cap de setmana, i, en concret, és una mica anecdòtic, la violència domèstica que vaig assistir a acornallar era per culpa de la guerra de Rússia amb Ucrania. Era el senyor Rus, la senyora ucraniana, i per culpa d'això es va embarallar, i la senyora va acabar amb un tret al nas, un cop al nas. El que és la societat a nivell, la crisi, les guerres, la pandèmia, sensibilitza molt la gent, i la problemàtica que pugui s'ha arribat a tenir a nivell econòmic en un domicili, crispa més la convivència, i això comporta que hi hagi més activitat de violència domèstica. Clar, és a dir, que ha estat un punt... Sí, sí, és sensible el tema. La Covid també ha donat peu a que hi ha hagut un augment de divorcis, de separacions, i de modificacions de sentència, no només de violència, sinó que ha sigut molt detonant de moltes situacions. Salut mental, en general, també, i això ha acabat d'alguna manera també repercutint en les actituds de les persones. Ens acabeu de dir també... Recordeu-nos el telèfon que ha dit abans la Clara, si ens el vol tornar a repetir, i la desiré també el correu de dona i empresa per poder accedir en aquest assessorament. Sí, mira, el telèfon és el 69998555. I el mail consulta a roba-dona-empresa.cat. Molt bé, doncs, si hi ha alguna dona que ens estigui escoltant que sàpiga que hi ha aquest assessorament que fan la desiré i la Clara, és un assessorament gratuït, aquí estan les vies, o també poden entrar a la web de dona i empresa per accedir-hi. Moltíssimes gràcies a les dues per estar avui aquí a Radides Bern, 8 de març, dia de la dona, 2022, ja ho deia una mica amb la desiré, també abans d'entrar aquí, que a vegades també pels contexts que estem vivint tota aquesta passenara queda una mica, potser, no desdivuixat, però una mica que sí com difuminat. Per tant, tenim això. Moltíssimes gràcies per les dues per estar aquí. Una abraçada i que passeu bona tarda. Gràcies a tots. Adéu, bona tarda. Vinga, doncs posem la cançó de Tina Turner des del principi, que ens agrada molt. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Aquest dimarts, a les 10 del Despre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Moltes gràcies. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. Fins ara, per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Això és un blues, tio. Això és un blues, tio. Això és un blues, tio. Això és un blues. Això és un blues. Això és un blues. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Estem escoltant aquest tema musical de Nena de Conte, un tema que ens remonta l'any 2008, que es diu així, tenia tanto que darte. Te contaste, tenia tanto amor guardado para ti. Caminos despacio pensando volver hacia atrás. No puedo en la vida las cosas suceden nomás. A un pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo. Pregunto que parte se quedó por el camino. Tenia tanto que darte tantas cosas que contarte. Tenia tanto amor guardado para ti. Tenia tanto que darte tantas cosas que contarte. Tenia tanto amor guardado para ti. Tenia tanto que a veces maldico mi suerte. A veces la maldico por no seguir contigo. Tenia tanto que darte tantas cosas que contarte. Tenia tanto amor guardado para ti. Tenia tanto amor guardado para ti. Tenia tanto amor guardado para ti. Tenia tanto amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti. Tenia tant amor guardado para ti.