La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#121 - La Rambla del 9/3/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Esport local: entrevista a Marina Sarmiento, patinadora del Club de Patinatge Artístic de Sant Just
2:19Seguim amb la roda d'entrevistes a l'esport local de Sant Just per valorar la temporada actual 2021-2022. Clubs i hípiques del poble passen pels micros de l'emissora i ens parlen dels objectius que es van marcar a principi de curs i si els estan assolint. Avui és el torn del Club de Patinatge Artístic de Sant Just, i ens parla la Marina Sarmiento, patinadora que fa 15 anys que pertany a l'entitat esportiva.

El millor cinema de la mà de Víctor Vila
21:59Només un amant i gran coneixedor del cinema podria conduir aquesta secció! El jove santjustenc Víctor Vila ens posa al dia de les millors pel.lícules que arriben a les cartelleres cinematogràfiques i les plataformes en streaming. Parlem de directors, interpretacions, festivals, guardons, nominacions, dates d'estrenes... Avui amb el Víctor hem fet referència a la nova pel·lícula "The Batman", del director Matt Reeves i amb Robert Pattinson com a nou Bruce Wayne.

Les tertulianes de mitja tarda: Natàlia, Bea i Rosa Mª
1:06:56Tres dones amb moltes coses a dir! Els dimecres a la tarda Ràdio Desvern rep la visita de la Rosa MªMaristany, la Natàlia Parés i la Bea, membres de l'associació TransBaix Power i Roses de Sant Feliu, enitat que defensa els drets del col.lectiu trans a nivell comarcal i de tot Catalunya. Venen sempre amb moltes ganes de comentar els temes que posem damunt la taula!
A les altres ràdio d'Esber Sintonitzes ràdio d'Esber La ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio d'Esber Durant el 8.1 La veritat Ràdio d'Esber Bona tarda, senjors, ara mateix passen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui dimecres 9 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esberna, s'intunitza en el 98.fm a la Misora Municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dimecres de 5 a 7 de la tarda d'avui. Avui a primera hora què tenim? Doncs bé, ara mateix i fins la sis farem-ho entrevista al club de patinetge artístic d'aquí de Sant Just. Concretament parlarem amb una de les patinadores més veteranes amb la Marina Sarmiento. Després, a més a més, també farem secció de cinema amb en Victor Vilar. A segona hora del programa, a partir de les 6 i 10, tindrem aquí Tertúlia amb 3 dones, amb la Natàlia, amb la Bea i amb la Rosa Maria Maristan, en defensa del col·lectiu transsexual. Ells són membres de l'Associació Transvax Power i Roses de Sant Feliu. Tot això serà de seguida. Ara, per això, comencem! La magia que no té truc. És la magia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les paraies lingüístiques a bebaixaexela.com perquè, quan parles, fas màgia. Ara seguim amb la roda d'entrevistes al món de l'esport local, que ja vam començar fa unes quantes setmanetes. Avui és el torn del club de patinatge artístic de Sant Just. Per això tenim amb nosaltres la Marina Sarmiento, que fa molts anys que patina el club. Hola Marina, bona tarda! Què tal, bé? Sí, sí, molt bé. Doncs bé, parlem una mica del club de patinatge. Tu quants anys fas, Marina, que hi ha llets a dins? Jo vaig començar amb 4 anys, fa 15, que vaig començar. I quan és que entrenes? Que entrenes suposo que un parell o tres a dies o més? No, no, fem moltíssimes hores. Jo entreno ara 6 dies a la setmana. 6 dies? Entreno dilluns, dimarts, dimecres, divendres i saptes i alguns imatges. Sí, fem moltíssimes hores. Entenc, però, que entrenes tant també perquè deus estar dels primers equips, no? Sí, sí, jo ara estic fent dues modalitats, llavors som les hores d'una i d'altres. I al final, que va ser moltes hores, però sí, sí. Quantes hores al dia, més o menys? En total, a la setmana faig unes 17, 18 hores. Sí, sí, són moltes hores. I això de les modalitats com va? És a dir, no entenc molt del patinatge artístic, però que hi ha més modalitats a dins del patinatge? Sí, clar, al patinatge pots fer-ho de diferents maneres. Pots tu patinar individualment, fer la teva coreografia, els teus sals, les teves piruetes, pots patir en grup, que aquí a Sant Just tenim aquestes dues modalitats, justament tenim individual, i show, que és grupal, que ho fas amb més gent, fas la coreografia amb més gent, és coordinat, tal. I aquí a Sant Just abans també fèiem una altra modalitat, que era figures obligatòries, que si algun dia passes pel pavelló i veus unes ratlles negres que fan rodones per la pista, és això. Però ara ja no ho fem, i ara només fem individual i show. I el pavelló entén que llavors entreneu a la bona aigua, no? Sí, sí, entrenem a la bona aigua. Tot i que també els dimarts entrenem al canigó, a la pista exterior que hi ha al canigó. Allà també entrenem. I sí, molt bonicament bona aigua. I quantes patinadores sou? Entenc que sou tot noies? Bueno, tenim algun noi també. Som noies i hi ha més noies, sí, però també tenim algun noi. De fet tenim un noi, el Gerard, que està bastant amunt, és dels bonets. I ara d'aquí resten campionats, i bueno, va fent. I som uns 80, 90 patinadors. On bastants? Ha crescut el club, ha crescut. Ha crescut respecte als últims anys i les últimes temporades? Sí, ha crescut tant en nenes com esportivament, ha millorat bastant. Ha fet ja uns anys que estàvem una mica fluixos, però amb el canvi de junta, canvi d'entrenadors, el club ha tornat a créixer. Ara estem bastant bé, en un molt bon moment. Entenc que no sé quantes categories o quants equips deu haver-hi en el club. Clar, ara el patinatge es divideix d'indidualat, que és com la majoritària, en 11 nivells. I nosaltres tenim, crec que són 4 grups d'entreno, i juntem nivells depenent d'aquest nivell que s'ha semblat més, per exemple, a l'ull el 2 s'ha semblat més que el 10 i el 11. El 10 i el 11 són el màxim. I tenim ara 4 grups, i entre cada grup tenim unos 10 o 15 patinadores. I a nivell de campionats, també aneu a... no sé si esteu a nivell català o també ho ha arribat a nivell espanyol, jo fa uns anys llegia algunes notícies del club de patinatge que no sé si arribàveu als Mundials, veu-ne un any arreu, em sembla, o pot ser? Sí, amb el grup de show, clar, amb show és més fàcil arribar aquests campionats que hi ha d'indidual, i en show farà uns anys, sí, hi havia molt bon nivell, hi havien arribat a Mundials. L'any passat, vam arribar a Espanya també, clar que l'any passat vam juntar dos grups, era el primer any que fèiem grup gran per donar forma, eren moltes nenes, i vam arribar a Espanya, ho vam fer prou bé, i aquesta any, aquí estem, a mitja temporada, veure on arribem. I parlant ja una miqueta d'aquestes últimes temporades, fa un parell, va arribar el Covid, a vosaltres com us ha afectat tot aquest tema de la pandèmia, el patinatge? Vau haver d'aturar-vos, entenc? Sí, clar, com tothom, vam haver de parar. El que sí que hem de fer és que el patinatge no només és patinar, també fem hores de físic, fem hores de flexibilitat, fem hores... Pots practicar tècnica sense patins, només, memòria muscular, tot això. I tot això sí que ho fèiem a casa, en això vam millorar bastant. La que quan vam arribar a pistes va ser estrany, perquè, a més, no podíem patir en espais tancats, havíem de patinar a llocs a l'aire lliure, per exemple el Canigó, el Monsegne, aquests llocs. I, bueno, doncs hem adaptat com vam poder. Va ser dur, després la tornada, perquè, a més, ens hem quedat sense campionats. Físicament no estàvem tan bé, perquè per molt que facis coses a casa, doncs per... Clar, no és el mateix. Però, ara ja no ho notem tant, encara, però... I, a nivell mental, us ha afectat alguna manera, és a dir, no sé, baix d'ànims, falta de motivació... Potser en el grup de nenes més petites ho heu vist, no sé, patinadors que s'hagin desapuntat... Sí, clar, segurament va haver patinadors que es van desapuntar, perquè, clar, comences de cop a espare, clar, les més petites tampoc és que a casa poguessin fer moltes coses, perquè no les posaràs a córrer. Perquè volen patinar. Però, per exemple, sí que va afectar l'any passat, vam tornar a fer campionats i no hi havia públic. I, clar, és raro, perquè estàs patinant davant de 6, 7 jutges, i no hi ha ningú més, estàs com sol... I, sí, es va trobar a faltar. Sobretot el públic de la tornada. Però, bueno, ara ja... Marina, quina de tu recomanes? Ja sabem que vas començar tu de ben petita, més o menys, a quina de tu recomanaries començar o iniciar aquesta pràctica esportiva? Jo crec que l'edat ideal és entre els 4 i els 5. Perquè ets bastant petita, però ja comences, ja et mous... A més, els primers anys, els primers grups, les més petites fan molts jocs, és divertit, la gent normalment comença aquesta edat i així no et sents com apartat, si comences molt més gran, a vegades et costa, perquè... Hi ha molta diferència, no? Normalment les nenes que comencen són petitones, 4, 5, 6 anys... Però, bueno, pots començar quan vulguis, mai és tard per posar-te matina. I explica'ns una mica això, perquè has dit moltes coses abans. Quantes coses heu de treballar, o sigui, has dit flexibilitat, físic, memòria muscular, que és tot això? Sí, clar, sí. Nosaltres, normalment, l'entreno... fem una hora, mitja hora de físic, preparació física, córrer, força... fem també mitja hora, només de flexibilitat. Tot a la para artística, com la gimnàsia, voldríem dir. Tot a la para artística, a tots els moments artístics, necessites certes flexibilitat, cujar-te la cama, hi ha piruetes o coses que necessites una flexibilitat concreta per poder-les fer, que a més a més et donen molts punts, ho has d'intentar fer. I llavors, després, tenim una hora que només fem... per una forma com la part més artística del patinatge, no tan tècnic, sinó passos, patinar, estirar-te artístic. I llavors fem una hora i mitja només de salts i piruetes, que és com la part tècnica del patinatge. Ostres, Déu-n'hi-do. I totes aquestes hores d'entrenament que dius, que són moltes, tu les compagines ara mateix amb estudis, estàs estudiant, estàs a l'únic que estàs fent. Jo estic estudiant biotecnologia, ara ho ve, ara. Jo compagino amb els estudis, també entren unens i dono classes i tal, però, clar, pensa que no tots els grups fan tantes hores, les més petites no fan tantes hores, les petites fan dos dies de la setmana, van fent, fan jocs, és diferent. A mesura que vas escalar en grups per una forma, també compateixes més. Vas més a competir que no et pas com passar a l'estona, que també, perquè l'important és passar-ho bé, òbviament. Però també vas a competir i llavors ja és sacrifici. Home, entenc que t'agrada molt, perquè compagina amb biotecnologia i el patinatge, jo no sé si et queden moltes més hores per fer altres hobbies o altres coses. No s'entrada amb aquestes dues, no? Sí, clar, sobretot uni i estudis. I, bueno, sí que em queda temps per hobbies, si el busques el trobes el temps. Però sí que és veritat que et quedes en poques hores i que has d'estar, clar, no pots apuntar-te i intentar competir i no esforçar-te, avui una forma, estàs de sacrificar. I ara mateix, com van les competicions? Esteu en temque mitja temporada? No sé si a principi de temporada d'aquesta passada us vau marcar alguns objectius, els esteu assolint? Sí, ara mateix estem mitja temporada. Bueno, és que la temporada el patinatge va diferent, comença el gener i acaba el desembre, no és com les altres esports. Però sí que nosaltres considerem una mica setembre, desembre, pre-temporada, encara que sigui final, i ara ja comencem amb campionats. En individual portem ja un parell de campionats, però els importants venen d'aquí un parell de mesos i en grupal vam tenir aquest passat cap de setmana de campionats a canviar de Barcelona, i ara estem mirant a veure el pròxim. Molt bé, molt bé, molt bé. I el tema dels entrenadors, dels tècnics, com us guien, com us ajuden, també, amb altres aspectes a nivell, no sé, no només esportiu? Sí, és molt important tenir un atredor que t'ajudi sobretot mentalment, perquè és molt difícil posar-te a pista tu sol, o inclús en grup, davant de tanta gent i amb jutges, s'estan mirant, puntuant i fer-ho com tu saps. Jo, per exemple, sempre he tingut molts problemes de nervis, a pista, jo era de les que ho passava malament, abans de sortir a pista, i si no fos pels meus entrenadors, els que he tingut el llarg de la meva vida esportiva, no sé què no seria capaç. Hi ha nenes que potser tenen més facilitat o menys, però la gent com, per exemple, jo, que ho passem malament, és superimportant tenir algú que et recolzi fora de la pista, a part de la família i amics, però l'entrenador és una figura molt important. I el tema del jurat, com ho portem, això? Són molt estrictes o en quines coses es fixen? Bueno, depèn de... Normalment sempre hi ha dos puntuacions. Hi ha una puntuació que és la part tècnica, aquesta part de sals, piruetes, o en el cas del show, quina dificultat de passos portes, com de complicatès, com de bé ho fas, i llavors hi ha una altra puntuació que és més aviat al com ho fas. Si ho fas maco, si se't veu a pista, una mica... No sé com dir-t'ho, fes la forma com ho fas. I a tu què és el que més... Bueno, no sé, com a patinadora, el que més complicat et sembla de totes aquestes coses? Jo penso que és més fàcil millorar la part tècnica, perquè al final és entrenar un cop i un altre i un altre, que la part artística, perquè la part artística, si no la tens, et costa més. És més expressar, també és interpretar la música que tens, m'intentar fer l'arribar al públic amb els teus moviments. Es pot entrenar, òbviament, també. De fet, nosaltres tenim un parell d'hores de la setmana que entrenem això amb un mundialista, de fet, que va ajudar-los al club. Ah, mira, que guai. Però és més difícil per mi aquesta part. Personalment trobo que entrenar tècnicament és molt més fàcil millorar, perquè al final, si ho fas i ho entrenes, et sortirà. Però la part artística t'ha de sortir de dins, i tot i que es pot entrenar, ja ho he dit abans, però trobo que és més difícil. És com que s'han d'ajuntar a diferents coses, no només el tema de l'esport, també hi ha el tema, un més així, més artístic, que també t'ha de sortir. Vull dir, pot ser molt bo i molt tècnic, però si després ets una mica sapastre en aquesta part, si no tens una mica... Sí, et passa molt la puntuació, moltíssim, sobretot ara que han canviat tot el tema de puntuacions, però la part artística és molt important, moltíssim. Clar, és que és patinatge artístic. No sé si hi ha algun altre tipus de patinatge... Bueno, hi ha el hockey patins, però és un altre esport. Sí, no són modalitats, són altres esports. Modalitats de patinatge, de fet, hi ha una modalitat que és només patinar. No fas ni sals ni piruetes, que es diu sol o dents, i aquesta modalitat és com tota la part artística individual, només això, però, clar, ho fan molt bé. Si no fas sals i piruetes, jo. I heu de compartir la pista, no entenc, també amb altres clubs d'aquí de Sant Just, com va aquest tema? Està ben solucionat, perquè la bona aigua van posar un altre pavalló? Sí, no, està bastant ben fet. Nosaltres sé que compartim els íons i els dimecres d'una estona amb bàsquet i amb bòlei, però com han fet la pista aquesta nova i es pot dividir, ho tenim molt fàcil. I en general, tampoc compartim tanta pista, tenim bastantes hores per nosaltres, que és bastant important, perquè en mitja pista no fem gaire cosa a nosaltres. No, entre que... suposo que necessiteu recorregut, no? Sí, clar, agafa velocitat, necessitem espai, i, a més, ja 110 o 15 pistes, es nota moltíssim. Per tant, és allò que és un esport estàtic, t'està movent i xocs i ja s'està mirant. Clar, exacte. Joan, què deies abans que en aquests últims anys el club sembla que hagi despegat una mica? En quines coses ho noteu? Que heu pujat totes al nivell, o que ha entrat gent nova, no sé si ve gent de fora de Sant Just? Sí, a part d'aquest any, i l'any passat estàvem venint gent de fora, perquè Sant Just és un club que ara està agafant un nom, per qui a prop. Entre el canvi de Junta, que vam fer bastants canvis, i el canvi d'entrenadors, hi ha una millor organització, s'aprofita millor el temps, els entrenadors estan més... Motivats, sí. Hi ha més motivació, hi ha més ganes de competir, està bastant bé, ha millorat molt. I a nivell de comarques, de baix llobregat, el club de patinatge Sant Just, podríem dir que és un referent? Sí, jo penso que el Sant Just ara mateix, de fa aquí, va llobregat, és dels millors. Els millors, el Prat també ho fa bastant bé, però jo crec que aquests dos, ara mateix són els que la gent de per aquí a prop, va buscar jo que aquests dos clubs. I teniu més gent de fora de Sant Just, t'ho diries o...? No, tenim moltíssima gent de Sant Just, tenim pràcticament tothom és de Sant Just, però sí que és veritat que estan entren gent de fora, però sobretot a nivells altres. No tant per començar, sinó per competir. Ostres. Sí, això està molt bo. Les noies en què competiu feu activitats, si ho feu a modalitat així, més d'això i tal, és a dir, feu activitats fora, com per mantenir-vos, no sé si unides, o ja amb les coses que passeu a la pista, i això ja es considera... Fem coses juntes, i som un grup que ens portem molt bé, i hem marxat algun cap de setmana a totes juntes, i la veritat és que és un grup que ens portem totes molt bé, i això fa molt, perquè a pista, a part de què tu ho has de fer bé, són com totes una, i hem d'anar per totes, i si ja amb els rotllos, realment no et portes bé amb aquestes companyes, no surt tan bé, ara ve com una acció. Hi ha un final a tot això, Marina, és a dir, hi arriba un punt, no sé, les pertinadores, quan diuen prou, quan sé que és una part, que és una mica incòmoda, que dius, ara estic bé, però no sé si hi arriba un punt que... El moment que tu has de començar a pagar tot tu, que és molt car, patins, els mallots, tot, és molt car, rodes, el moment que tu has de començar a pagar tu, el moment que hi ha treballes, tens menys temps, menys ganes, i menys energia d'una forma o acabes deixant, i potser t'acabes dedicant a entrenar, o altres coses, però sí, hi arriba un moment en el que... sobretot jo crec que la para econòmica fa bastant de mal, perquè no és un esport verat. Jo ara pensava en els patins, però tampoc no tenia molta idea de tota la resta de... quins altres materials us utilitzeu a part de... que els patins ja deuen ser cars, no? Sí, són molt cars. Però, per exemple, el show, el grupal, cada any fem una coreografia nova, amb un tema nou, per tant, el vestuari és diferent, el vestuari és car. T'has d'anar a fer aquesta elefació una modista, m'agafa amides, ho fem tot en grup, és bastant car, més rodes, que de tant en tant has de canviar-les, has de comprar-les, i si els patins tenen qualsevol problema, també has d'anar a arreglar-los. És bastant car. I, a més, els desplaçaments, els campionats... Clar, només que competiu en... per algun lloc d'Espanya, aquest desplaçament també s'ha de costar ja. Sí, jo crec que la para econòmica és dels principals raons per les que la gent no comença a deixar. També, obviamente, la falta de temps, la falta d'anar-hi o haver de començar a treballar, o no poder compaginar. Clar, perquè els horaris que tu tens, per exemple, són més aviat, jo què sé, dic de 5 a 8, o per exemple, no sé, avui tens entrenament? Sí, avui tinc entrenament. Clar, és que individual els entrenos són més d'hora, sí que és veritat que són de 5 a 8, o de 4 a 6, però en grupal, en show, que són totes més grans, sí que és veritat que són més tard. Avui, per exemple, entrenem de 7 i mitja a 10 i mitja. Llavors, clar, és més tard, tu pots compaginar millor que no si és a la 5 de la tarda. Clar. Llavors, encara. Bé, doncs ja anem arribant al final, Marina, digues alguna competició que tingueu d'aquí poquet, ja, no sé, reptes, metes importants que tingueu d'aquí poquet? Doncs, a nivell individual, d'aquí un mes i mitja, així tenim el campionat de Barcelona, que és un campionat important, perquè hem d'intentar classificar-nos pel de Catalunya, i clar, de Catalunya a Espanya, és l'objectiu més proper que tenim ara. I a nivell grupal, d'aquí un mes tenim el campionat de Catalunya, i hem d'intentar quedar el millor possible per a Espanya. Clar. Doncs res, Marina, us desitjo moltíssima sort. Moltes gràcies. Sé que hi ha moltíssima feina al darrere, de cada pirüeta, de cada pas, cada moviment, així que també us dono la Nora Bona i endavant amb tot aquest esforç, d'acord? Moltes gràcies. Que vagi molt bé, una abraçada. -> Us veuré comp creams Òscar. de la Ramel Magasín de Tardes de ràdio d'Esvern i tenim ja l'estudi amb Víctor Vila, jo bastant just tenc amb qui fem sempre sessions de cinema. Hola, Víctor, bona tarda. Bona tarda, com estem? Bé, molt bé. He vist cartelleres a Torria dret amb l'anunci de l'estrena de Batman. Jo crec que és una de les que hem comentat, bueno, ja fa setmanes, eh? Sí, de hi ha, hi pide tot, si arribava ja, no sé què, que hi havia moltes ganes, no? Sí, sí. L'has pogut anar a veure, o sí? Mare meva, però només estem a dimecres, que fa quatre dies que s'ha estrenat? Sí, però vaig anar a l'estrena, perquè jo a les pel·lícules que espero moltíssim sempre vaig al primer dia o al primer cap de setmana, perquè hi ha algunes que se me'n derrereixen més, però sí que és una pel·lícula de la que he parlat tant, de la que no sé què, de la que tinc tantes ganes, però vaig directe, de cap. Sense fer gaire spoilers, aquest ha semblat com la valores? La valora molt bé, molt bé, no decepcionat, cosa que potser era difícil, perquè bueno, al final hi havia moltes ganes de la nova entrega, de la franquícia, molt, com molta xitxa, els trailers, la promoció, fins i tot per part del director, la música de la banda sonora, que anaven sortint petites peces de cada setmana, sortia el tema de Batman, o el de Catwoman, o el de Riddler, que era el villano, i sortien petites coses que anaven augmentant aquestes ganes de veure. I, a més, sobretot amb una promesa, que era la de tenir, una pel·lícula que anava a estar desgigada del que són les pel·lícules de fer amb una continuïtat, és a dir, no és una pel·lícula sobre el Batman que hem vist a les últimes pel·lícules de la Liga de la Justícia, de Batman vissú per man, o de més, de l'univers, aquest connectat que hi ha, que d'això també es pot parlar moltíssim d'aquest tema, perquè, de fet, hi ha una polèmica molt important amb el que passa amb aquest Batman, i, de més, perquè sembla que Ben Affleck no vol tornar a fer de Batman, i, en principi, té una última aparició en una pel·lícula que s'estrena aquest any, que és Flash. Ostres, i això com ho resola? Clar, què passa? Que l'univers aquest extendido es queda sense aquest Batman, i no vull parlar molt sobre què s'està fent, perquè es pot considerar potser spoiler del futur perquè no ho sàpiga, però sí que han donat pistes del que s'ha pogut veure, per exemple, el Trailer de Flash, o de les coses que se saben com a oficials. A la pel·lícula de Flash surta el Batman de Ben Affleck, i surta el Batman de Michael Kitton, que el de Michael Kitton, però ja sabem que és el que sortia les pel·lícules de Tim Burton, les primeres que van fer i demés, i l'han recuperat, d'altra cop. Ostres, això sembla anar quan van fer apareixadors espidermans, o algo així, no? Una mica recorda això. Clar, recorda, el que passa és que aquí és més curiós fins i tot, perquè és de fa bastant de temps i seria com un Batman ancià, que potser substitueixi el Batman actual. Llavors, clar, hi ha banda de tot això, i crec que és l'oatractiu que té Batman, la pel·lícula de Batman, que es diu així, de Batman, a sé, que és, no? Aquest article, que és de diferència de l'altra pel·lícula Batman de Michael Kitton, i t'hi dirigirà per Tim Burton. La gràcia que té és que, com hem dit, és una pel·lícula individual. És deslligada de tot això, i que crea el seu propi microunivers, on es desenvolupa Gotham, amb els seus propis personatges, i sobretot crec que l'aposta, el fort de la pel·lícula, és apostar per cinema. És a dir, no aposten per una macrofranquícia, el Marvel ni aposten per una espectacularitat d'efectes visuals amb àlients i amb coses d'aquestes, sinó que aposten per cinema pur, diria jo, cinema amb les seves arrels, que podrien ser, doncs, per exemple, estem demanant d'un neo-noir en tota regla, no? O sigui, és un neo-noir contemporani, en el que es narrarà una història sobre anar buscant pistes sobre una sessió en sèrie, i llavors... És a dir, que les persones que no hagin vist moltes pel·lícules de DC, així, que en Gowina Batman, entre altres superarolls, podrà seguir el fil perfectament. Perfectament, perfectament. És una pel·lícula individual, i que va sola, és a dir, funciona, si la vas a veure sense saber res. Sí que és veritat que, com a pel·lícula, en si de Batman, es gaudeix molt més si tu ets fan del personatge, perquè sí que és veritat que agafa molta referència del que són els còmics, fins i tot la referència del que han sigut els videojocs, de la franquícia Arkham, que també són molt famosos, no? I agafa molts elements d'aquí d'allà, i crec que aconsegueix, no només el que hem dit, de fer una pel·lícula que és intel·ligent, cinematogràficament, o sigui, té un bon guió, en aspecte visual, jo crec que és només potent que s'ha fet de Batman Mai, i estem davant, també, de les pel·lícules de Christopher Nolan, i només que... Sí que és veritat que són espectaculars, són unes pel·lícules molt, molt bones. Jo ho he de dir, o sigui, el caballero escuro segueix la meva pel·lícula preferida de Batman, i Batman Viggins és un altre portento, no? Sí, sí. Però sí que és veritat que aquell és el seu fort, és una mica com està rodada l'acció, el tempo que té Christopher Nolan per dirigir, el guió, sobretot també em sembla que li guanya una mica aquesta, però aquesta té una cosa molt important, que és que aposta molt per les imatges i per els aspectes iconògrafics de la figura de Batman, i sobretot una fotografia i una atmosfera que es crea a través de la posada en escena. I el cotxe i tot, de tants, també. Sí, sí, una pel·lícula amb molts detalls, molts detalls, molt cuidada. Ja ho he dit, o sigui, aspecte visual i de més, estan molt pensats en el color que la càmera Matribs, on també la paleta de colors, la simbologia a través dels planos, o sigui, estan molt cuidats en aquest aspecte. I és una pel·lícula també tan fosca, perquè a vegades em passa en Batman amb algunes de les pel·lícies, que és tot un ambient molt, molt fosc, molt... O sigui, que hi hava d'això, no? Sí. Clar, la gràcia que té aquest superheroi és que, potser per això sempre ha funcionat millor en solitari, que amb altres herois, encara que jo deia que soc molt fan de Batman Vision, i molt fan de la Liga de la Justícia, l'última versió que ha entrat, la de Sackersnider, però sí que és veritat que la gràcia que té el personatge en solitari és que té tot el seu potencial a través de personatges, a través, sobretot, de la ciutat en la que es desenvolupa, que és Gotam City. I, llavors, Gotam City, en aquesta pel·lícula, pren una importància molt gran, de gota, el que ja hem dit, no és una ciutat corrupta, una ciutat fosca, no?, en la que l'única cosa que hi ha d'heròica, no?, o el que s'interposa entre aquesta corrupció i aquesta malalt, no?, és Batman, no?, i és tan molt clar, o es representa de manera molt clara això a la pel·lícula, i llavors, clar, sí que és una pel·lícula molt fosca, jo diria que fins i tot podria ser la més fosca de totes les que s'han fet com adaptació, perquè captura molt aquesta essència de la ciutat gòtica, corrupta, plena de rates, no?, cosa que, potser, no estava tan vista, potser, la visió de Timberton era algo més com caricaturesca, més no comiquera, perquè fins i tot era més comiquera que els còmics, sinó més com timbartiana, és la paraula, no?, i, en canvi, Christopher Nolan apostava per un món realista en tots els aspectes, o sigui, potser Gotam City era Chicago disfressada una mica, Chicago, era una ciutat bastant normal, i, en canvi, aquí té una personalitat pròpia, i, sobretot, crea aquesta atmosfera opressiva, ja veuràs que hi ha moltes escenes en les que plou, constantment, està fos, l'únic que il·luminen són els fanals de la ciutat, i, de més, sí, sí. Ostres, altres estrelles que hi hagi negut per de Batman o altres pel·lis que hagis anat a veure o que esperis, també, a que surti, Víctor, que ens en vulguis parlar? Doncs mira, aquestes últimes setmanes, la veritat és que només he anat a veure Batman, perquè la veritat és que vaig estar treballant el Mobile World Congress, i no he tingut tampoc un temps excessiu, sinó que quan vaig acabar la setmana passada, vaig dir, doncs... Doncs escolta'm, ja que estem parlant, què tal el Mobile World Congress? O sigui, vas poder entrar dins? Que va, que va, vaig poder estar allà ficat i treballant, i ja està, fins que entrava, vinc que sortia. Estaves per feina, anava a la feina, amb l'ambient, molta gent... Sí, moltíssima, i molt... Jo no sé si havies estat en altres edicions del Mobile World Congress per fer alguna comparativa, o és la teva primera experiència? És la meva primera experiència, aquesta talla, però, clar, no he pogut veure massa cosa, perquè això estava treballant tot el rato, llavors no podria. Anaves per feina. Doncs, si tornem al món de les pel·lis, per exemple, hi ha alguna cosa que vulguis comentar, perquè s'han entregat els premis gaudí aquest cap de setmana, però així ja és a nivell pel·lis d'aquí de producció, d'actors i actrius catalanes. Hi ha alguna catagir sorprès, o que diguis, doncs aquesta sí que la vaig veure, o m'agradaria anar a la beure, m'agradaria l'atenció. Doncs mira, t'he de dir, que sé que van ser els premis gaudí, però no estic del tot informat, perquè no he tingut temps. Tu i el poder aneu a lo grande, no? Aneu als Òscar? No, no és això, simplement, és que no he tingut aquest temps. M'agradaria mirar-ho, però, bueno, encara no he tingut l'oportunitat. Si vols, ens ho mirem i parlem del pròxim dia. Clar, clar que sí. O el que sigui, sí, sí. I després també, pel que fa al món de les sèries, no sé si amb el Pol veu comentant algun programa que estava ho esperant, que sortís alguna nova temporada, o tu també estaves esperant. No sé si a Netflix o a HBO. Sí, estàvem parlant de... Aquesta setmana passada va acabar la segona temporada d'Euphoria, que crec que ja la vaig comentar, i crec que ha sigut una temporada molt, molt bona, i no deixo de recomanar aquesta sèrie, perquè és això, no és un drama adolescent, que té més trasfons del que sembla en un primer moment, i sobretot això reafirma amb el últim capítol. Sí, jo el que he llegit d'aquesta sèrie últimament és que és una sèrie que sembla juvenil, però que aquí agrada és un públic adult. És a dir, que la trama potser si mires el tràiler, o si mires les primeres imatges així, pot transmetre que és una sèrie, doncs, una altra sèrie d'aquestes, coses de adolescents, de joves, però després, realment, qui se la mira? És un públic adult, és a dir, qui espera que sortim més temporades o més capítols, és la gent adulta. Va ser alguna cosa bona, Déu Tani, també. És molt bona, perquè ja ho hem dit, cinematogràficament, les interpretacions i de més, és una sèrie, no estem parlant d'éliten, no estem parlant d'elles, estem parlant d'una sèrie bona, i jo crec que sempre el tema de que estigui la marca HBO, que és de Warner per cert, sempre li dona com una espècie de certificat de qualitat a la majoria dels cops. HBO sempre té aquest punt de qualitat a les sèries, que normalment sempre tenen un mínim, i en aquest cas, les que perduren, són perquè són molt bones, i si es reconeixen, és perquè realment tenen aquesta importància. Jo que sé, hem tingut sèries d'Akbeo, una de les més famoses de global, així, juego de tronos, que va ser de les més importants en aquest sentit. Jo crec que potser va ser de les primeres, no? Sí, miniseries, true detective, que no és miniseria com a tal, perquè ha tingut més temporades, però cada temporada té una història pròpia. Jo que sé, després una altra, que és Sharp Objects, que crec que en Castellà s'havia traduït com a herida, s'ha abiertes, sinó que hi vogo. Crec que sí, que la protagonitza una... Amy Adams. Això, l'Amy Adams. Sí, sí, sí, i és molt bona també una altra miniseria, i Los Soprano, que és de les més famoses de la màfia, que és una altra miniseria de hermanos de sangre, moltes sèries que han passat a la història, i és molt curiós que la majoria d'elles són d'ACVEO. Sempre tenen aquest punt que tenen més... acaben calant més que, potser, d'altres plataformes, i és això. Sí, sí. ACVEO, que ara es diu ACVEO... Max. Max. Això, no sé si es deu algun canvi a... Sí, això és perquè, en un principi, era un canal a... als Estats Units, era un canal, com a tant, que no es transmetien a les sèries, però ara han evolucionat als Estats Units. Clar, allà era un canal, però aquí ja havia arribat com a plataforma de streaming, no com a canal, com a tal. Què passa? Que ja han transformat també el canal en una plataforma de streaming que li han anomenat ACVEO Max. I llavors aquí a Espanya, i a altres països, on també hi existia, la pròpia plataforma de streaming que existia d'ACVEO, a ACVEO Max, amb el nom de la streaming dels Estats Units. Sí, sí. I després d'alguna sèrie també... no sé si a Netflix o a Amazon Prime, que diguis, doncs, m'assipallen aquesta, m'agradaria recomanar-la. Bueno, ara també... la sèrie que estàvem esperant era l'estrena de la nova temporada de Pikiblinders. Sí, sí, que està tant a Prime com a Netflix, el que passa és que ara s'està transmetent a la BBC. I llavors, clar, per veure-la, doncs ha de ser una mica il·legal, no? Jo he vist el primer...Va dir-ho així sutilment. Sí, sí, bueno, alguna... una banderita, no d'aquestes? Una trompeta, això de fer. Sí, però... jo he vist el primer capítol. Ah, vale. I està molt bé, està molt bé, m'agrada per on van els tirs, perquè tenen que una mica amb el to d'anteriors temporades introduir coses noves, cosa que m'agrada, perquè sempre amb una última temporada d'una sèrie, quan és l'última ja, sempre hi ha aquesta tendència, com a innovar, no? I a fer algun nou per acabar, no? I és molt curiós, perquè es veu que és aquesta última temporada, i després una pel·lícula que tancarà la història, no? I llavors veurem què tal. A pel·lícula també la faran, o...? Sí, sí, una pel·lícula de Pikiblinders, quan acabi aquesta sisena temporada, la faran per tancar la història de la sèrie. Sí, sí. Mare meva. I la podrem veure. Has d'anar a Amazon Prime, com a Netflix? Com a Netflix, quan s'estreni, i ara de moment està transmetent a la BBC cada diumenge, crec. I això passa bastant, amb el tema de les sèries, de que estiguin a dos llocs diferents? Bueno, a veure... Bona, dos llocs, vull dir, a dos plataformes. Sí, sí, sí, sí, aviam. Passàvem també amb vikingos, que estigués així, com que s'estava retransmitint, en aquell moment, passàvem vikingos abans d'aquest estreners, que també arribaven sempre... Els capítols nous arribaven més tard, perquè ja sabien transmetre la televisió. Arriben sempre, com en retarta, a les plataformes streaming. Però això no passa, per exemple, si és una sèrie original de Netflix, no estarà potser a HBO, no estarà i viceversa. La qüestió és que, com no és una original de cap d'això, potser han comprat els drets les dues, i tenen les dues al català. Tornant al tema de Batman, Víctor, aprofundir una mica més en quin cinema la vas anar a veure? Vaig anar a l'esplau, al cinema esforç, perquè era el més còmoda que tenia. Vaig comprar les entrades, fa una barbaritat, perquè em van sortir, perquè vaig dir que la aniré a veure l'estrena, i les vaig comprar. El tema de la gent de... torna a la gent al cinema? Sí, amb aquestes propostes. Sembla que estan molt bé amb taquilla, perquè al final és Batman. És veritat que és una proposta més densa del que podria estar acostumat amb el cinema de superheroi, o podria estar acostumat al públic general. És veritat que és una proposta trau, perquè al final és un superheroi que té molt de recorregut, que l'ha vist molta gent, i encara que he vist coses de gent que es casava, és que hi ha persones que han portat a nens a veure Batman, i pot tenir la confusió la gent de dir que hem vist una pel·li de Batman, de l'Adam West, o d'Inverton, o d'animació, o d'això clar, que tot dia no sé, únicament, o no recomanada per majors de 18 anys, sí que és veritat que per menors de 18 anys, perdó. Té... Té alguna limitació, o sigui, a partir d'alguna edat, en concupis... Sí, aquesta és com la majoria de pel·liures de superherois, que és a partir de 13 anys. Però sí que hi ha algunes que són més dures en quant a contingut de sang, d'alguna manera més, aquesta no té sang, però no és una pel·liura que... Porta com a l'extrem, aquesta clasificació de 13. No és com una pel·liura de Marvel, per exemple, que agafes tor, i dius, vale, calificació, 13. I aquest 13 és jo què sé, perquè sí, saps? Però hi ha bromes, igual, és un tono light, i d'això. Aquesta sí que es pren en sèrio la clasificació, perquè, bueno, és una pel·liura que té molts assassinats, i d'això és sèria tot el rato, és una pel·liura molt sèria, no hi ha xistes, no hi ha... La potser un nen de 5 anys, no la... El villano també, Riddler, fa una mica de coses, i d'això és un psicòpata, clar. No sé, jo no la recomanaria nens, no crec que sigui adient. I, a més, és que jo sempre ho he pensat, batman des de... o sigui, no només els comics, però per un públic molt jove, saps? No és un Spider-Man, no? No, sí, exacte. No és com si vas a veure l'última Spider-Man, que no sigui allò que tu passes bé, xistes, no sé què. Aquesta sempre té un to sèrio, i encara més aquesta a sobre és com que és més dentsa, saps? Que les anteriors, o sigui, que és encara més. Incluso se li pot fer passar d'un nen, saps el que vull dir? Clar, sí. Estic mirant, 180 minuts de pel·lícula, 3 hores, 3 hores. És una pel·lícula amb el cap? Sí, clar, és que és un thriller denso de detectives i tot així molt, molt, molt... Ara ho entenc. Quan dius que és denso, que és una pel·lícula allò més com independent de tot el món, girant al voltant d'abatman. Sí, sí, sí. I, a més, una cosa que sí que de dir, que no s'han oblidi, perquè és una de les aspectes que més han donat a parlar, és Robert Pattinson, com a Bruce Wayne, com a batman, que... Jo ja ho deia sempre, que la gent que criticava abans d'això era perquè no estaven informats. O sigui, la gent que s'ha quedat amb el crepusco de Robert Pattinson és que són niïotes. S'ha quedat molt enrere. Perdó, en la paraula, però és que és així. Vull dir, criticar un actor per un d'això juvenil que va fer, i a més, que tampoc està tan mal, saps? Ja, clar, va ser els seus inicis, una mica. Clar, i Harry Potter, també, i tot això, però després, Pattinson ha demostrat que és un actor amb un recorregut súper extens, és a dir, el tens a pel·lícules dels germans, o saps dir, el tens a... Jo què sé, va treballar amb Cronenberg també, va estar l'última de Robert Teggers, de Like House, també, saps? Llavors, el que ha vist una mica la seva filmografia ja sabia que això anava a passar, que anava a oferir una interpretació molt bona, i realment, com a batman, tothom també és molt bo, o sigui, diria que com a... interpretació de batman en el cinema, potser és la més calcada del que seria un còmic, en quant a la faceta de batman. Després, Bruce Wayne és un altre rotllo, perquè Bruce Wayne aquí l'han volgut fer com un to, així, vampírico, que llavors, com així, com emo, com triste, que li va molt bé al actor, i a mi m'agrada també, perquè com estem parlant dels inicis de batman al seu segon any i tal, ja ho veureu, li va molt bé, li va com anir jo el dedo a Robert Pattinson, però, com a batman, és molt bo, també. Llavors, es redueix molt el paper de Bruce Wayne, perquè li donen molt poc temps en pantalla, i és molt batman, molt batman durant tot el pantratge. Que bé, escolta'm. Això, eh, a la gent que es va quedar amb Robert Pattinson de Crepusculo, que ja té els seus anyets, que evolucioni una mica, també, perquè... I també tenim a Kristen Stewart, també nominada a l'Òscar, per la Dispenser. Sí, sí. També, també. Els dos, els dos estan en boca de totes, a la mateixa. Molt bé. Doncs, Víctora, et sembla que ho deixem aquí, faltant 5 minuts per arribar a la sis. Jo no sé si vols destacar alguna coseta més de batman. Jo crec que ja ens ha quedat prou clar, una mica el tipus de pel·li que ens espera, i ens ha dit també que la gent que hi va, o sigui, gent que està animada a veure, a disposar de veure aquesta pel·li de batman de 3 hores, també això és una mica el que dius, que ara aguantarem 3 hores, però... I tant, les fanamentes, heu de dir. Bueno, jo estic acostumat a veure aquest tipus de pel·li, però, realment, es fa molt... Tu la veus i és molt entretinguda, perquè ja t'ho dic, té un atractiu visual, hi ha unes... a trau, no? Llavors, se't van passant les hores i... Vale, no se't fa pesada. No, no, no. Perquè, clar, si vas a veure una pel·li que se't fa pesada i saps que durar 3 hores ja t'acaba tan d'enfonsar. Bueno, molt bé, doncs... Víctor, que vagi bé la setmana, que acabis de tenir bona tarda. Igualment. Vinga, bona tarda. Adeu. Gràcies. 012, la Generalitat, al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens el teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat-atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Escolta'm ara una cançó abans d'arribar a les 16 en punt, és del grup Les Montses, es diu així, el Sastre. Potser ets un vestit, podries ser sastre i fer-te un vestit, però és que sóc un desastre i no sé pas cosir, i amb un fill i una agulla aprendria a cosir. Tot seria més fàcil si tu fossis aquí i poder prendre mides, abraçant-te el dormir. Sé que no va ser fàcil i que els dos van patir. Ja no puc tornar enrere, però sé que et puc fer feliç. Era ahí, quan ens vam conèixer, jo era un sapastre que apreciava només el vestit sense veure que el més important és com vesteixes per dins. Quan et vaig tornar a veure i ballaves de nit, entre aquella gentada a les festes d'estiu, el desig de parlar-te em cremava per dins, vaig fingir que et trobava i va somriure i venir. Resta i pensem en la bulla, no sóc el sapastre que apreciava... Bona tarda, us informa Kilian Sauria. Aquesta és l'última. L'Ukraine acusa a Rússia de no estar respectant l'altoal foc humanitari al port de Mariúpol assajat per les tropes des de fa 9 dies. L'alcalde de Mariúpol, una ciutat de més de 400.000 habitants, parla de destrucció col·losal. El president ucrainès, Volodimir Zelensky, instal·lo tant a aturar l'agressió de Rússia, la tan reclamada per tant zona d'exclusió aèria. Si no tanqueu l'espai aèri, també seré responsables d'aquesta catàstrofa. D'una catàstrofa humanitària massiva, Rússia està utilitzant missiles, avions, helicòpters contra nosaltres, contra civils, contra les nostres infraestructures. Respondre i és la responsabilitat humanitària del món, però la decisió no arriba. En una actualització prèvia, l'ONU xifra en 516 civils morts i 908 ferits en 14 dies de guerra, una xifra que considera incompleta per la impossibilitat de verificar els casos en mig de la guerra. I encara més guerra a Gerard López. L'ONU ha demanat els seus ciutadans que s'impliquin en l'objectiu de reduir la dependència del gas de Rússia. Josep Borrell, cap de la diplomàcia, ha afirmat que el soroll de les bombes ha de fer despertar els europeus del seu somni de benestar. Que los ciudadanos europeos bajen la calefacció de sus casos. También pide que todo el mundo haga un esfuerzo individual en recortar el consumo de gas igual que recortamos del consumo de gas. Igual que recortamos del consumo de agua cuando hay sequía e igual que cuando nos ponemos una máscara para combatir el virus. Mentrestant, el Govern espanyol no descarta avançar-se la Unió Europea i prendre mesures de forma urgent per rebaixar la factura energètica. Les opcions que esteren en compte les ha explicat la vicepresidenta de la transició ecològica, Teresa Rivera, i els empresaris demanen que els canvis siguin immediats. També la primera que ha advertit que, amb els preus actuals, el 16% de les petites i mitjanes empreses catalanes hauran de tancar i es perdran fins a 320.000 llocs de treball, especialment a la indústria i a l'hostaleria. Mentrestant, la ministra de defensa espanyola, Margarita Robles, ha obert la porta a enviar més armes a Ucrania per combatre la invasió russa. Madrid, Paulo Obrujats. Margarita Robles ha defensat que Espanya i també la Unió Europea i l'OTAN van esgotar totes les vies diplomàtiques per intentar frenar a Putin, provar-se en va davant l'escalada d'Eli Cara i per no abandonar Ucrania ha dit la ministra defensat que la defensa espanyola ha obert la posició de més armes si el govern ucraïne es ho demana. Vuestra solidaridad con Ucrania es total y por tanto, dentro de las medias en nuestras disponibilidades, Ucrania lo necesita, enviaremos en material que nosotros tengamos y que pueda ayudar a esa defensa heroica que están haciendo los ucranianos. Ho deia l'entrada del Congrés dels Diputats on compareix aquesta tarda per explicar la posició del govern espanyol amb Ucrania. Espanya ja va enviar dissabte 4 avions amb armes i el govern espanyol amb armes. La velocitat de transmissió de la Covid torna a l'U, que indica, per tant, risc d'extensió de la pandèmia. És una situació que no es produïa des de fa un mes i mig i que encara es podria allargar durant uns dies, segons la salut. El conseller Josep Maria Argimon diu que és a causa del carnaval i de la subvariant do micrón, que és més contagiosa. Guadita TV3. També està influint que tenim una variant, ja, que l'indiu en la sisilosa. Aquesta variant ja la tenim en un 30-40% a tot Catalunya i això vol dir que acabarà seguint l'aluminant d'aquí uns dies, unes setmanes, no? És això. I l'únic que hem d'estar monitorant molt, molt, molt l'especte de la gravetat i l'impacte que té sobre el sistema sanitàri. I ara, niño de Elche, Samantha Hudson i Maria Arnaldi i Marcel Vagès. I entre els 30 artistes que completen el sonar d'aquest any i que s'afegeixen en homes que ja se sabien com que Michael Broders o Set en Gana, després de dos anys d'aturada per la mandèmia, el sonar es farà del 16 al dibuix de juny. Esport, Sonia Leart. Xavi Hernández no vol assumir el paper de favorit de cara a la visita de demà i des del pigeon, l' Peters tiedària deTOA ha værder. La clà Assad farà... Aaa garata skiing al Camp Nou. Tínia Algará. 遛rro libraries. que volver al club, pero yo ahora mismo estoy centrado en el Galatasaray, en lo que tengo que hacer para rendir para este club. Y bueno, que haya dicho eso, Chahi, pues la verdad que es un orgullo y una felicidad para mí, pero centrado en lo que tengo que hacer con el Galatasaray y luego pues lo que tenga que ser este verano será. Mentre tan a la Champions, el Madrid rep al PSG i el Santiago Bernabéu, mentre que al City Rep l'esporting de Portugal, tots els partits són a les 9 del vespre, en futbol sala s'ha fet el sorteig dels aparellaments de la Copa d'Espanya, que es disputarà Haïn del 31 de març al 3 d'abril, el Barça jugarà contra la Cartagena. En ciclisme, Trion, filiderat de Buff Bernard, al París Nissa, després de la quarta etapa, el Belgas s'ha imposat i ara té 10 segons sobre el seu company d'equip primor Roglic. A la Terrea Adriàtica, avui tercera etapa, Trion fa l'esprint para Calip Iguán. Filipe Ogana manté el liderat a la General. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, us informa-lo a l'Òpez. L'escriptora s'enjustenca Carme Besoles, ha publicat recentment qui ens ha venada de Nadie, una recopilació de textos escrit en els últims anys que recollen narracions a diferents característiques. Hem tingut avui els micròfons de ràdio d'Esvern a Besoles, que s'ha expressat que el fil argumental que les relaciona és la limitació que té la comunicació entre les persones, ja siguin properes o llunyanes. En tot cas, ha volgut afegir el que desconeixem als uns dels altres, és important i rellevant, ja que les aromas sempre té coses pròpies que no s'acaben de manifestar. Es tracta així d'un conjunt de dissert narracions sobre el tren i els seus viatgers, l'ús inquietant de la tecnologia o el canvi climàtic, que s'entremesclen amb històries existencials, que permeten veure la vida des de diversos angles i els seus protagonistes, un conjunt polièdric de certs humans que es debaten entre la realitat i el sentiment. La temàtica doncs és molt variada, un fet que Besoles es senyalava que pot animar a moltes persones a gaudir de les històries. Besoles veu la publicació d'aquí en Sabenada de Nadie com un regal per aquells i aquelles que es decideixin a llegir-la. Afirma així que si els aporta reflexió gaudible, haurà aconseguit l'èxit. Davant de l'emergència humanitària derivada del conflicte ucraïna, des de la Fundació Solidància s'han començat a mobilitzar col·laborant en diferents iniciatives, que estan sorgint en solidaritat amb les persones refugiades d'Ucraïna. Entre altres accions solidància ha iniciat una recolleta de roba de brick, mantes i sacs de dormir. Les donacions d'aquests materials es poden fer a qualsevol de les seves botigues, tant de la zona de Barcelona com de Girona. Entre elles, la que queda més a prop del nostre municipi és la seva ceu, la nau de Sant Joan d'Espi, situada al carrer Raval de les Bagudes, número 25. Des de l'entitat s'està col·laborant amb associacions i grups d'ajuda per tal de fer-les arribar a les persones refugiades, tant a les fronteres com quan arriben aquí. També han posat a disposició la Nau de l'Encant de Sal com a centre de suport logístic per a diverses accions. Des de dilluns ja es poden realitzar les prescripcions als centres d'educació infantil, primària i secundària obligatòria de Sant Just d'Esvern. Les prescripcions es fan de manera online per realitzar-les, es necessita doncs qualsevol dispositiu electrònic amb connexió internet. També es necessitarà tenir amà una eina d'identificació digital, el codi identificador de l'alumna i la documentació digitalitzada. Tot seguit només s'ha d'omplir el formulari de prescripció electrònic, que trobareu a la página web de prescripció.getcat.cat i seguir els passos. Un cop es finalitzi el formulari s'ha de comprovar que rep per correu electrònic el resguard de la solicitud de prescripció i verifica que la documentació s'ha validat correctament. I això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tanca i tots els notícies de la set del vespre fins ara mateix. Beus de la parròquia. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és els dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repeticiós dissabtes a dos quarts de 12 del matí. Vinga, comencem aquesta segona hora de la Ramla amb una cançó de The Weeknd. Es diu així, Sacrifice. Es diu així, Sacrifice. I'm in love for more of the night I try to put up with all the words Can't toy me down I don't understand Goodbyes for the love I try I don't understand Goodbyes for the love I try Love Loves I hold you through the toughest parts Killing me like it's the end Cos life is still worth living And it's life is still worth living I can beat you down, and pick you up And fuck life, we are friends But don't be catchin' fillings And be out here catchin' fillings Knowledge apoy sacrific Grac handy I don't wanna be terrified, I don't wanna lie tight. I don't wanna be terrified, I don't wanna lie tight. No. No. I really need you, I really need your love right now I'm feeling fast, not gonna last. Abans de començar la tertúlia amb la Rosa Maria, amb la Bea i amb la Natàlia, farem un repàs als dies internacionals d'avui. Són curiosos. Avui és el dia mundial de la truita de patates i també el dia internacional del disc Joke. I comencem per la femerida culinària. Sí, avui 9 de març celebrem el dia mundial de la truita de patates. Pels amants i les amants d'aquest suculent plat o tapa, existeix una varietat enorme de receptes per la seva preparació. Amb ceba, amb chorizo, trofada, amb espàrrecs, amb carxofes, etc. Hi ha milers d'opcions gourmet, són una autèntica exquisitesa pel paladar més refinat. També la podem trobar sola, a la truita de patates, amb tapa o servida com acompanyant o guarnició dels àpats. Sabíeu que algunes de les afirmacions sucsereixen que la truita de patates es va inventar l'any 1604? Gràcies, de fet, a un cuiner belga, anomenat Lancelot de Castó. Altres estudis apunten que es va originar extrema dura a Espanya per un invent del marquès de Robledo. Degut aquesta meravellosa recepta, la truita de patates és considerada un dels plats fonamentals de la gastronomia espanyola. I també ampliament degustada en diferents països del món. El secret d'una bona truita ràdica en la quantitat correcta i proporcionada d'ous i patates que s'utilitzen a la seva preparació. També procura reservar una paella només per fer truites, és a dir, que aquells més tiquis-miquis que agafin a la cuina i que s'aparen i que posin en un dimó la paella dedicada només a les truites. Ja ho sabeu, hi ha manies, tantes, com truites també hi ha. L'altre dia que hem dit és el dia internacional del DJ. És un dia que es celebra des del 2002 i qui ho va proclamar va ser la Fundació Norda of Robins Music and Therapy. Doncs bé, ja ho sabeu, també cada 9 de març es festeja aquest dia per reconèixer tots els disc jocs del món. L'origen d'aquest dia es reuen la femèrida que es va crear l'any 2002 per iniciar aquesta organització que hem comentat amb l'objectiu de que els DJs del món donin part dels seus beneficis per causes benèfiques relacionades amb fundacions, associacions i ONGs que treballen amb infants. Per cert que un disc joc i jo pinxa discos també és la persona que selecciona i barreja música gravada bé seguir de la seva pròpia composició o bé d'altres també compositors i compositores i artistes musicals. Doncs bé, ja ho sabeu, avui tenim aquest paret de dies a celebrar i ara sí, passarem a fer la tardoria. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Però estic acabant d'ajustar els micros. Ah, bé. 1 o 2? 1 o 2? Ja està, ja està, tot bé, tot correcte. Molt bé. Què tal? Resacada ahir o què? Eh, eh, eh, eh... Jo no fui a ninguna manifestación feminista perquè no vaig a cap manifestación perquè vaig sortir a treballar a les 6 de la tarda i anava a patalar allà, tot i allà, hòstia. Ara anava a la manifestació a tornar a les tantes i a les 5 de la matinada a patar el peu a treballar de uf. Si ho fessin això, un divendres... Un dissabte, un divendres. Un dissabte, doncs, sí. I seguia molt més multitudinari, eh, ja t'ho he dit. Oh, no? Sí, però clar que hi ha molta feminista que se'n va... Hi ha molta feminista que se'n va a l'escala... A l'escala no, se'n va a cantar sa mare, la família... Ah, sí, ja me'n entenc, ja me'n entenc. No, però està molt bé el contenido. Ja m'has entès, ja m'has entès. No, sí que hi havia gent que... Sí, sí. Vea, no sé per què no se t'escolta gaire bé. Agafa el micro del costat. No, i ara les tines queden a la bola. Sí? Ara, ara sí que s'escolta. Ah, vale, vale. Ara, fantàstic. Sí que hi havia gent, més que l'any passat que fui... Bueno, també hi estava el del Covid i aquest any no havia d'aquestes restriccions, no? Sí, és veritat. Però sí que hi havia bastant de gent, crec, jo. Aunque alguna se quejaba de que no había tanta como otras veces, pero a mí me parece que había bastante gente. Yo creo que la última que recuerdo con más multitud de gente fue la del 2020. La última antes de que saliera el Covid. Sí, yo estuve también y no sé qué decirte. Sí, puede ser, salía de Plaza España, hasta encima, acuerda que había mucha gente ese año, sí. Yo la de 1982. Sí, sí, había mucha gente ese año. Sí, sí, es verdad, sí, ahora que lo digo. Quizá más que este año, sí. Quizá un poco más. Sí, estuviste por allí. No pude tampoco, pero bueno, yo recuerdo la del 2020. Sí. No sé, yo estaba dentro del tram y gente, o sea, ya desde... Sí. Llegó para Barcelona, gente ya en esplugas, cortando ya las vías del tram. Sí, verdad, sí. Correcte, sí. Sí, había mucha más gente. Había mucho gente. At JESúdeg, del mitú. Jo las cabezas bueno, así, al 2017- → al einer. Hombre... Allí... Sí. Abans d'ahir. Hi van fer anecdòries, i leavesé una Riotula... Jo no vaig barrer a 눌러ir-te una columnla. i la gent de les autoritats es van tirar a darrere amb els periodistes. Jo vaig trobar darrere d'una col·lo, em vaig col·locar molt bé. No va sortir. O sigui, la teva figura no va sortir. No, no, jo soc molt discreta, també. M'hagués amagat de tanta autoritat. I, bueno, va ser un acte bastant somorifero. Bueno, són aquelles coses. Jo ho vaig dir, o no sé qui, que m'estava escoltant. Se'n va caure un trep, el vaig fer rodar discretament i per obligar les autoritats a recollir-me. I he fet fer una mica de vida social. Sí. I el si em vaig poder menys. És una sala que tenia un problema molt gran de sonoritat. Però estem parlant de la sala de... Una sala de la Generalitat de Catalunya, que no sé quin nom té. I ja he estat i he estat una altra vegada. Són com unes col·lubnes, com una mica d'aglèsia. Sí. Puja una escala, una escala, unes escales que hi ha... Però què hi feu, en aquella sala? Feien l'acte del 8 de març. Ah, vale. El suposo que la volíem d'Alamani. Però un acte privat. Va fer un acte institucional. Un acte privat, no podia entrar-hi a qualsevol. No, però hi va ser molt rigorosa. Ens van trucar a la sessió. Vam explicar-ho bé, perquè... A més, a mi no sé... Vaig dir que el meu avi és per anar a llodes d'aquí, de casa meva fins allà, oi, oi, oi, oi, oi. I vaig ser a l'hora d'anar a arribar-hi. I a sobre arribo i el poli de l'entrada no sabia res. Faltau 20 minuts, no sabia res. Tot el que vaig dir, que no ha esperat, no ho ha entrat. Bueno, l'acte era aquest acte institucional. El niac és el més maco, ja que són més gechos. Bueno, era una mica... A mi no m'agradava el format, perquè vam fer una mica de... de rotllo, diguem-ne, semblava un pregut dels freqüentis, no? Hi havia diverses gent de diverses ONGs, una noia de l'escola de Palau i altres organitzacions, que dèiem la seva. Vaig tenir en compte que l'auditoria de tothom majoritàriament, diguem-ne, o polítics, o gent d'ONGs, fos tot això que vols que et digui, estava, també, no? I no se'ns va fer una mica pesat. No se sentia bé, jo pensava que era jo, que estava a Soladejas, que necessites un sol entorn d'aquests, però no és bo que tothom estava igual. O digue-te que vas enviar, no se sentia bé. No, és que feia una reverberació rara, i és no vocalitzable la gent que parlava, perquè era un galimatí. Però, bueno, no va estar mal, tampoc, eh? Va acabar l'estar ràpid. Bé, bé, bé. Però sense pedre ni glòria, sí, sí, no hi vaig, eh? Perquè ho he pogut en Palau, que em va costar anar i tornar, tres hores perdudes amb la feina que tinc. I tampoc tenia aquella transcendència d'un acte que té... pegada, era un acte institucional sossos, sense major... Però, Natàlia, ¿cómo vas a esos sitios? Mira que te lo tengo dicho. Sí, yo te lo he dicho. Si ya no se nos relacionó mucho con los políticos, a la Antaño, como vuelves otra vez, a relacionarte con el... Era el viernes, a las dos de la tarda, que yo he plegado de trabajar, que recibo una llamada, que digo este número que lo conozco, me dice, socra secretaria... La tècnica... La tècnica de la conselleria d'igualtat, de femenismes i legitimit, sí, sí. I tu, i Rosa, et diu, volia saber si vindria l'acte de presentació, jo li vaig contestar així directament, dic jo, no, perquè aquestes hores d'administra treballo. Però li podem dir a la Natàlia o li podem dir a la Bea. És que les invitations van anar d'una o d'una, posa Natàlia i Bea. Fas-li ràpid, no? Per estalviar-ne aquest altre angle. A mi no, perquè aquestes coses... Si polítiquen, està bé, però que conèixer és volar-ho, ja m'engano, però jo no puc capriatitzar, perquè ja veig una persona que me presenten... Però us van convidar només a vosaltres, per representar el col·lectiu o a diferents associacions? Suposo que convidarien algun associació. Sí, sí, van convidar algunes associacions, però aconviden a associacions de més relegància actualment. No, jo crec que a tothom. Fas-li que ho pot anar. És el que et dic. Però no me'n recordo d'aquí. Em sona la cara, però vull dir, pel nom, ara ja... Vull dir, em presenten un polític, un breu, la llibertat... Cada dos dies m'ho he oblidat d'aquí. No sé què és, el PSD... No me'n recordo. Me'n recordo deia i no pots fer relacions perquè... Si no hi ha una relació més intensa... Bueno, sí, el veig així cada dia, sí, però clar... Parlem una reunió d'un dia puntual, doncs... Però ara, el dia 31, ens anem a Molins a donar suport al Rambo Molins. Què és això, Rambo? És una nova associació que s'ha fet a Molins de Rei, amb el suport de l'Ajuntament de Molins de Rei, evidentment. I que ens van trucar, però pensem si puguem fer una ponència allà, perquè de nois trans en tenen poc, en el que hi ha d'allà és... Orient i això sexual, no normativa i tal, i jo vaig dir, bueno, sí, tot el que sí per ajudar, doncs endavant, no? I la veritat és que anem a tots els tres, i també va la jefa de... Mecatació, i també vindrà l'Ivaner Rador, de Sant Boi, un positiu transovic, perquè també és el secretari de la nostra associació, i també parlarà sobre els temes de l'OBI, aquell més expert en aquest tema, no? I després, el dia 1, ens anem a Sant Boi. Què aneu a fer, Sant Boi? Una altra ponència. Amb Sant Boi, amb positiu transovic... Dibito. Dibito. Sant Boi ens donaran pica pica, segur, perquè... Mira, un al·lícien, també. Sí, el Ivaner és de la mateixa escola que transvaig, i quan fem els actes ens agrada fer un pica pica. Clar que sí. I esteu preparades? Ja sabeu el que... Us sou algun guió o alguna mena d'esquema? I ve al Serrí, escondiendo... Tu et vas a saber de qui ets. Però tothom avui en sé jo, però ja sé que em poso dos nervis. No, no, ja no. Jo tinc el millor en la cabeza, ja he desconegut tantos anys. Ah, això és veritat. Tantos anys, ahir, dando la vara, ja al final... Però no és per això. Jo, per exemple, quan m'han llamat a un lloc, penso, va, i he de fer alguna cosa, ja ho saps? A mi me pasó una cosa en una ponencia. Me hice un guión bien preparado y todo eso para leerlo, y me salió peor que cuando no hago nada. A veces pasa esto, ¿eh? Sí, sí, pero al final me cortaron porque era demasiado largo. Estaba hablando y no dije, pero si no... Después de tanto tiempo, sin tenerlo preparado ni nada, digo que hablo, pero luego después dije, pero si sin guión me lo hago mejor. Pongo cuatro puntos a los que quiero hablar, los desarrollo y ya está. Has visto cómo hacen las locutoras y los políticos, que tienen una cartulina, y ellos tienen dos o tres cartulinas, que tienen los enganches, y ellos cuando empiezan a divulgar, miran i cataclac, y tornen al tema, cuando han tocado el tema pasen las 50 cartulinas, y así no tocan los temas que volen tocar, no se desenganchen mucho, nunca les han tirado, però offsorgeen les 초os que són gent i nois. Un altre многие cositas di看一下 si es una xerrada. Si tenés el diabo, sí que tenésck los diapas y ahora... ニ2s1 Vяться sobre la chaula de tal. V ACC Si lo tienes las cosas más claras, pues no te cuesta nada desarrollarlo. Lo difícil es decir algo útil. Això sí, això sí. Aquí van dirigits les ponències, tant la de Molins com la de Sant Boi. Aquí en quiera aguantar-lo. La de Molins, jo crec que serà de tot el públic. Allà ja em coneixem, perquè ja els vaig enxofar una emoció, que els vaig deixar tots aquel·lents. I també en coneixem perquè també anem a intervindre el pla LGTBI de Molins. Vale. Però, independentment d'això, la gent que hi volgui anar i que suposo que hi haurà classe política, perquè els de l'Ajuntament segur que hi seran. I altra gent, suposo. Però no sé quanta gent hi haurà. Si es posa un pic a pica, com us conto també. També farem forat. És notícia. Anem retreçades amb la revista número 5. Ja està acabada el que és la cosa editorial. Ah, molt bé. Un dels interessantíssimos, ens escriu l'autoritat municipal. Què vol dir, a veure això? Ens escriu la Lídia Munyóz com a alcaldesa, però també ens escriuen dos... dos... de Congrés de Diputats. Ah, sí. Un és la Sònia Guerra, ja la coneixeu. És la secretària de feminismes del PSC, de Catalunya. I després el Joan Mena, amb temes d'educació. Caram. Sí, la veritat. Una revista de nivell, eh? Ah... I un article molt maco d'una senyoreta, molt maca, que es diu Núria Garcia, també. Sí, sí. No va pel final del teu. Va de la portada. Van dels primers, eh? Van dels primers, sí, sí. No... No n'hi ha articles interessants, eh? En atenció al respectable, no l'he repassat, i aquest segur que està bé. Però per què dieu que s'ha retreçat? Perquè ja s'han afegit aquests últims... Tindria que haver sortit, i jo he tingut molta feina per fer les adaptacions als articles. Hi ha faltat algun article que ha arribat tard. I aquest mes no hi ha tothom a la sossana, també a la bòlida, a la feina. I quan ho fem a hores... Diguem-ne, entre hores, quan tens un moment, no hi ha hagut aquest moment, tindria que haver sortit ja. Quan hi havia el temps que es podia fer, els articles es van retreçant. No sé per què, però... Però jo no es podia despatxar. És una molta feina, aquest mes. Això t'ha acumulat tot ara? Aquest últim mes he estat no d'anar a peu molt. Feina i... Escolti d'èpoques... No he vingut tot de cop, i... Però si tots els articles tenim... El 40 per sèrie està amacatat, ara falta amacat a la resta. Suposo que la sossana aquest cap de setmana m'ha dit que s'hi posaria, feria el que podria. Faia el que podria. El fet de ser una revista també, que és bimensual, no?, jugueu amb una mica amb aquest marge, també, poder. Home, ens agradaria haver-lo publicat. Esperem que el dia 31 de març el que puguem presentar, diguéssim, amb olíons seria l'udial. Jo crec que la setmana que hi estarà. Esperem que la setmana que hi estigui. Es veu d'una pista de la portada. Més que pista. És un col·laix, és un col·laix molt maco. Ah, vale. El tens tu per aquí? Home, tenir la portada hi és alguna cosa, perquè... La portada i l'altre, perquè són oberts, i és com un posterer. Vale. Es falta la contraportada. No puc accedir. El WhatsApp no és per fer mala premsa, sinó per posar la basura que la mare o l'audiència que el deixi de fer servir. Home, el WhatsApp per les imatges baixa molt, eh, la qualitat. Jo vaig servir molts ordenadors i varios telèfonos, i només puc tenir la WhatsApp amb un telèfon i amb un ordenador, clar, em torno a boig. A l'altre dia he tingut un ordenador, que he vist telèfonos, i he passat a WhatsApp per poder fer coses. I el telèfon que tinc aquí. És una aplicació, no sé ni per què la gent la fa servir. És horrorosa. El telèfon és una cosa... Home, jo em sembla que el tinc. Si m'ho vols, puc ensenyar, em sembla. És igual. És un col·legi. A més, té colors vistosos, ja no són el ocre, el gris, de la... Policromàtico. És més vistós, però jo crec que quedarà molt maco, eh? Cagarà molt maco. Per cert, en els premis Gaudí també volia destacar que vaig veure que li van fer una petita mansió especial, no? Una petita mansió especial, no? A la Mar Llobs. A la Mar Llobs, sí. A la Mar... Capilla Llobs, sí. Quina tasca... Un audiovisual realitzava alguna... Sí, ella va fer un documental sobre famílies... Que es deia Famílies Transaliades. Famílies Trans... Famílies Trans, que es deia, o Famílies Trans, sí, sí. De Famílies Trans, era en català, eh? I també va fer un llibre que ha portat molt de recorregut, que és la Construccions Identitàries. Jo, malauradament, no el tinc. El vaig pagar, però no me'l va donar mai. Bueno... Ara ja no té cap sentit, ara, no? Però jo li vaig donar els diners... Recordo el 2016, per poder-lo fer, eh? Els 2016 li vaig donar els diners. Quan el tingui, ja t'enduraria una còpia, i aquesta còpia no va arribar. Va arribar a altra gent, però a mi no. El cas és que ha fet un llibre Construccions Identitàries, que s'ha exposat en moltes ciutats i en molts municipis de l'UBES Catalunya. Sant Feliu no es va proposar de poder-lo fer, i Sant Vicenys de Zostres també es va fer, eh? Sant Feliu es va proposar de fer, però no es va acabar de trobar bé a quin local es podia fer, per a quin és el màxim de gent possible. Hi ha altres municipis que tenen locals que no saps per què, i tot a mi va. Estic parlant de locals municipals, eh? Però Sant Feliu ha de ser un acte molt concret perquè la gent hi vagi, no? Perquè tots queden així com una mica estrans, no? La Sal i Bèria, per exemple, la passes per allà, però vas... i ja te'ls passada. No és bonic que d'afora, no és una cosa... Que tinguin atractius, no? Exacte. No és... tot i que de dintre està molt bé, les coses com siguin. Però és una... Suposo que donar per aquells temes que no es pot fer. De totes maneres era la vida i trànsits. A més a veure, els trànsits de persones trànsits, no? De tal com eren els seus guinissis, i durant el seu trànsit i al final del seu trànsit, no? Era un llibre en fotografies, en cossos nous, eh? O? Sí, en cossos nous. Jo no hi surto. Jo surto molt. Doncs jo no la conèixeré, no vaig tenir algú. És una cosa que sí, perquè jo la vaig conèixer una mica abans que es morís, perquè va coincidir amb mi no en persona, sinó a través de la xarxa, amb una vulva de treball de la llei trànsit de la Generalitat, no? Que jo vaig en representació de l'associació, i ell era la coordinadora, perquè té relacions amb el que sigui, amb la Generalitat. I, curiosament, el dia que morim, ens va enviant el chat, preguntant com estava el tema, perquè no feia res. Ell era la coordinadora i no es coordinava res, i va posar un comentari, i ells, quan em diuen la tarda d'aquesta mòbil, però si, a la nit, no sé com ho va dir, va ser una altra mar, no vaig pensar... Clar, va de sentir... Vaig quedar esto perfecte, no? És una lloc... era bastant jove, aquesta noia, eh? 54 anys. I, bueno, mira, la veia és així. No saps mai, però no pot sortir una cosa. Esto ve a... ¿Entiendes catalán, tú? ¿Eh? ¿Catalán, no entiendes tú? No, jamía, por Dios. Sí. No te lo fides. ¿Tú la conocies a la Marlló? No me acuerdo si la vi... No, no creo que la conocís. No creo, porque estaba retirada de la militaridad. És d'una altra època. És aquesta noia, bé, del grup d'una, com es diu, de l'Enfem, no? L'Enfem, sí, l'Enfem. Estones dels anys 90, no? O dos mil. Dos mil. És una mica diferent, no? Bueno, a mi m'agradaria bé. Jo només la vaig veure una vegada, que vam xerrar una miqueta. No estàvem d'acord, no? Estàvem amabats o suposats, però, bueno... Jo l'última vegada que la vaig veure físicament, i a prop meu, va ser que a l'aniversari dels 50 anys de la Lina Molero, que és una altra noia d'adrans, que està casada amb una dona fills, que tenen un fill i tal, i vaig anar al seu aniversari a Vilafranca al Prens. Allà vaig concedir a la mare i jo, veníem concedent molta gent. Però va ser l'última vegada que la vaig veure. Jo, que tinc una certa data, s'ha enterrat molta gent, no? Amics, coneguts... És una mica raro, no?, perquè dius... Bueno, clar, suposo que amb l'edat, a mesura que passen els anys, potser... La palmà mos carinyo, és l'aig de vida. Les persones trans no són diferents del repte. No, clar que no. La veritat és la veritat. Va caient dos gents, segons va passant la vida. És una mala senyale, una bona senyale, que siguis viva. Que siguis viva i és inevitable. Païllades, gent conocida, gent en conocida... És una mala malaltia. Lo malo es cuando pasa. Gente que es muy joven a lo mejor y por algo inesperado, o es más sin... Yo me acuerdo hace años de una chica que ha acabado de llegar al colectivo, había puesto una denuncia, una denuncia a la policía por mal hecho. Era un momento que no te dejó. Yo me acuerdo que... Es una conversación. Yo me acuerdo que hace años una chica trans que había denuncia por mal los tratos a la policía. Y va a parar en una época en la que no se denunciaban estas cosas. Quiero decir que la cosa era grave y vino al colectivo. Y a los dos o tres días se murió. Nos quedamos de piedra, se murió de un derrame cerebral. Y era una chica de 23 años. Y nos quedamos de piedra. Y vamos a llevar el caso y a los 23 años va y se muere de un derrame cerebral. Bueno, se lo puse en la primera trans, en la revista de esas, salía luego, hice la referencia. ¿Pero recibió castigo de la policía? Tuvo mal los tratos de la policía y a los tres días se murió de un derrame cerebral. A ver si me voy a tener un porazo en la cabeza. En teoría, preguntamos, ¿no? Porque tiene alguna relación, dice los derrames cerebrales, pero fue un poco... Hombre, pues sí, porque siendo tan joven y además que no te lo esperas, ¿no? Claro, sí, son esas cosas que... Bueno, per mi en aquests futbolistes que són gent que té una fisicilogía... Sí, bueno, sí. Alguns s'ha vist que els exploman al mig del camp. Sí, sí. La veritat és que fa collonació d'emeguita. Per no parlar d'altres coses com la guerra, oi? Jo crec que vosaltres us immortalitzaran. Jo crec que us faran una estàtua de bronza... Cuando esté una muerta, me da igual. En un banco de algún pueblo de... Cuando esté muerta, por aquí, como si se me dan encima. Te lo digo de verdad, honestamente. Esto también, esto también. Yo me sé de una que se me dan encima mío. Yo creo que si el día que me muera me hacen un homenaje. Me hacen un homenaje. Yo prefiero que no me muere un homenaje. Yo prefiero que tenga el homenaje en vida. No, tampoco. Ya llegará. Ya estamos en ello. Escolta'm, Rosa Maria, com va el tema del Bert Camí? Perquè vam la setmana passada, no sé si ho saben la Bea i la Natàlia, que va venir aquí la Rosa Maria amb la Mireia Benbé. Sí, l'obra trans. Sí, perquè fem el revista i fem una inserció d'això també. Vale. Vull dir que està tot el dia d'aquest tema. Però el 78% de la Mireia. Home, el 78, està bé? Sí, però ara comença a costar. Ara ve la pujada forta. Mira, la setmana passada ja quan les vaig entrevistar, no ara ja és quan costa, hi portaven al 50%. Ara és quan costa, no ara és quan costa. Bueno, sí, anem pujant. Guapa, però el 78... Amb la freqüència que va pujar de seguida, és lògic que no puja al final del vercamí. El 78, el 80 costarà una setmana. Llavors potser hi haurà una ranca final. Jo, si tingués pasta, em sobres la pasta, ja el tiraria i ho ha sorollat. Perquè a mi aquest projecte em va en principi barada. Però de fer això també posaria els diners per fer la revista, que també els necessitem. Sí, sí, sí. Podíem fer un vercamí per la revista. Cada número? Institucionalitzat a tots els municipis del Barça. No, cada número, fem un vercamí número 6. Comencem amb el número 6. Vercamí per el número 6. Volem fer 3.000 exemplars, per exemple. Llavors demanem fins a... Quina tira de feu de cada revista? 200. Pràcticament només hi estigués per internet. I els de paper són per... Per vosaltres, i per els ajuntaments. I per atrar els... Loteques, i aquestes coses. És un problema, però podem fer un vercamí, no és mala idea. Ara me n'hem parlat avui, precisament, d'un llibre d'aquests de... de... de manques, o de traducció al castellà. I es veu que funcionen. Quan fas el vercamí, la casa et fa una promoció inicial. La gent que veu aquestes coses li arriba. Llavors s'ha de penjar al tema d'interès per la comunitat. Doncs et financien, no? Sí, però s'ha d'haver-ho molt clar. Però jo trobo que a la nostra revista té prou... Sí, la prou... Prou bagatge, amb els articles que es publicen, tenen molta qualitat, i, a més, el 15 ha escrit també. I, en principi, es podria arribar a fer. Es podria arribar a fer. Esperem que ens donin una subvenció, per això. Que bona idea. Esperem que ens donin una subvenció, que ens la aconsegueixin, i podem anar tirant endavant, a trencar-nos i a balançar, però podem tirar endavant. Que em penseu de tot això, de la teoria de la Mani, de l'8M, i de les dones que han sortit a Madrid? Oh, i no res a quina notícia. Hòstres, no. Criticant la Leitranz i que... Ja quieren abolir la transsexualidad. I de la transsexualidad. No estic massa al dia. No m'ha donat temps de posar-me massa al dia, però que comenteu que ahir van haver-hi manifestacions. No, no, és que les manifestacions... En varios puntos de... En varios ciudades, Madrid, en varios ciudades, han estado divididas las manifestaciones. Han ido por separado. Para el que maquete, de la Leitranz. Y la Volicinismo de la Prostitución y la Cosatranz. Sí, sí, sí. Yo creo que están demasiado sesionadas con el tema de... Pero con lo que está pasando en el mundo, como puede ser que los problemas de las mujeres sean cargarse a las putas y a las trans. Pero sí, lo leo ahora... Feministas se manifiestan en Madrid contra la ley trans, los vientres de alquiler y la prostitución. Exacto, sí. Pero esto va dentro del mismo saco. No, pero... Sí, ellas... bueno, ahí... La misma cabeza, sí. La misma cabeza, sí. El saco, no. La cabeza vicefala del feminismo. Se muerden entre ellas. Feminismo que es insultante. Feminismo en el machismo. En estos equipos segregados que habían, no había, entre el medio, el equipo nacional femenino de petanca. El equipo... No, pero es un tema curioso. Te lo dices con la influencia política de este movimiento, que es superior, yo creo que la influencia... Social. La base de la seva crítica, és a dir, de la seva manifestació, elles es manifesten en base a què? Depèn de quin tema. El tema trans. El tema trans. Jo ja ho vaig dir menys una vegada. Jo no hi trobo que hi hagi un discurs teòric que es pugui... que sigui aires o portables, senzillament, un discurs una mica estereotipat. Jo crec que, en el fons, són... pitges, com ho diria jo, discriminadores... És machista, perquè és el mateix... Però, amb els debats que hi havia antes de la aprobación de la primera ley trans, és exactament el mateix, igual. I l'època de la meva mare, i era... te enfrentabas a tíos carcas, porque los debates eran generalmente con hombres, y los hombres decían las mismas cosas que dicen ellas. Que son paritarios. Mira, era criatura. Té els mateixos arguments de perroquians i de la gent normal, que era una pendia de faig endes, i que anaven a lugares comunes. Sí, lugares comunes, totalment. Con el machismo, es igual. A més, fixa que sempre parlen de la dona, que és un plural... Saps? Que no saps qui es refereixen. Perquè la mujer no és això, no? Bueno, la mujer es la que habla. Aquí s'estan referint perquè tampoc queda molt clar, perquè jo m'agradaria fer una cita de l'article, la veia que és cita d'una noia, que el que dius és... que no recordo de qui és, que diu... Bueno, les mujeres tenemos una barrera, però hay que pensar que no nos falta que nos etiquemos el trabajo de un primer tipo, porque ya tenemos las criadas. Claro. És del col·lectiu de... No seria de Castro. Però per dir que... Clar, l'any a la catapum, els treballadors no eren... Hi ha hagut sempre una segregació de classe. Amb el concepte de la dona no han entrat la senyera, les negres, les treballadores... Hi ha hagut sempre... I ara què és el que considera? No queda clar. I què és el que fan els trets que per elles defineixen? Fins que la maternitat, que era el que vam fer de servidant, no es va servir. Perquè moltes d'aquestes que s'han dit d'aquest moviment no tenen criatures. I si tenen que... No, ahir que sí, ahir que no. Si tenen que joder. No si serveix. Però això és una cosa que seria fet servir sempre. La mujer, la madre, no? La persona maternal, cuidadora. Això queda fatal ara. Ha de ser una persona més moderna, no com més. És de cursificació. Ara no paren de cursificació, però en canvi, a la que poden, sempre et fan veure que ella ja hi va néixer fins. No, no, jo el tinc del fet de les experiències. Per exemple, home, el tema de la regla, jo trobo una mica així, no? Perquè tothom té la regla, ja la gent que no té la regla. O que ja l'ha superat. Per a algun motivi ja no en té, no? O que per a la medicació, o per a el que sigui, no és una cosa absolutament el 100%. Però bueno, diguem que és una experiència que sí que ho viu tothom. Però bueno, a part d'això hi ha moltes més experiències, que conformen la personalitat d'un subjecte, no? I després que tenen que agafar aquest cas, que estan buscant, no és el que aquests individus no tenen. Ja. Jo crec que confunden. Primero, se confunden el tema de la reivindicación, con cosas que no tiene nada que ver, como la cuestión de lo que uno eso deja de ser, el cuerpo, la cosa corporal, con la cosa que es la situación social. O sea, la situación social, el cambio de la situación social es lo que se trata, no se trata de definir. Eso no es un concurso de mis cromosomas, a ver, señora, que yo no me he hecho mujer para competir con usted, a ver quién tiene los cromosomas más bonitos. Que aquí lo que se trata es de cómo te traerá la sociedad, y que es lo que hay que cambiar, y hasta no me vengas a mí diciendo que si soy, que si no soy. Si estoy arriba o abajo, diga, a mí que me cuenta. I luego no sé si... Yo no sé de una mujer, pero usted yo tampoco la veo muy femenina. Y luego es que, claro, hay muchas de estas señoras que esencializan el género, esencializan el sexo en base a la cosa biológica, de que hemos nacido porque tenemos coño, pero vamos a ver, señora, yo siempre he pensado que una mujer es mujer, y un hombre es un hombre, o una persona es una persona por la identidad, y eso es lo que me interesa, porque las ratas de alcantarilla no son ni hombres ni mujeres, y no tienen los problemas que tenemos nosotros. ¿Qué viene esencializar? Esencializar la cosa de la mujer como una vagina con dos piernas. Oiga, para eso es rollo no me viene a contar a mí ahora, con estas historias. El problema es que cuando hablas de ellas, el género existe. Nosotras somos mujeres, y, sobre todo, tenemos derecho a que seamos tratadas igual con los hombres por nuestra personalidad, que no se nos jude como... Pero cuando lo digo yo ya no vale ese mismo argumento, ¿no? Si la personalidad desaparece. Aquí lo que consta son los cromosomas, si tienes la regla, o si tienes una buena vagina, de nacimiento. Esencialismo de sexo, que es hablar del género, como el que habla de la razaria, poco menos. Una cosa... No, pero es verdad. Es indisplante. ¿Cómo pueden dar esos tipos de argumentos? Tu ayer has dicho que estuviste en la... Sí, estuve en la mano, sí. ¿Y viste en Barcelona? ¿Entendió que estuviste en la de Barcelona? Sí, claro. ¿Viste la situación que sí vivió en Madrid que estaba dividida? No, en Barcelona, mi impresión. Generalmente había un movimiento... Me he dicho que ven mujeres jóvenes. Sí, muchas jóvenes. Sí, muchas mujeres jóvenes. Hago una mayor muy interesante también, con la que estuve hablando. Sí, no, verdad, me acuerdo de una histórica que dice que estuve en las primeras manifestaciones de la época de la democracia. Incluso creo que antes me comentó algo, ¿no? Y que estaba un poco desencantada con algunas cosas, con algunos géneros que estaba dando el feminismo, respecto a estos temas que estamos hablando, porque la tierra tenía un coco muy abierto. O sea, era más de los 80, era más de nuestra generación, ¿no? Sí, sí. La impresión que me daba era, había mucho feminismo transincluyente, y además a ellas lo dejaban bien claro, muchas chicas, nos vamos sin transincluyentes, que en teoría no... No había relación con ningún movimiento trans ni nada, pero que ya tenían en su hoja de ruta en la transinclusión. O sea, las trans, sí trans, no veías trans por ningún lado, eran todos chicos y chicas jóvenes normales, que eran transincluyentes. En el tema de la prostitución... No vi demasiadas... Bueno, yo iba con mis pancartes reivindicando el tema de la prostitución, denunciando el abolicionismo como un invento machista, discutí con una chapa a la que llevaba una pancarta chiquitita. O sea, un cartel que era abolicionista y me metí con ella directamente entre la trapo de... ¡Eh, no me paga a leer la cartilla! Y por lo general creo que no era tan hostil como en otros sitios, como en Madrid, que creo que sí que podría ser... Sí, es que en Madrid los he leído ahora. En Madrid yo creo que tendría problemas, porque yo... quizás además me gusta el conflicto y me iría a saco contra las abolicionistas. Pero aquí es como más... Bueno, Barcelona siempre me ha dado la impresión de que el pueblo, no digo los políticos, el pueblo general es como más liberal y más vive deja vivir. Me da... siempre me ha dado... por algo me queda aquí, claro. No es que en Madrid, tal cual lo estoy leyendo, es que había como dos marchas distintas, o sea, por una misma... O sea, 8 de marzo por una misma causa, o sea, había dos marchas. De hecho, lo estoy leyendo ahora, dice aquí. Después de un año, sin grandes movilizaciones prohibidas por causa de la pandemia COVID-19, este 8M, las feministas españolas, salen de nuevo a las calles a manifestarse por clamar por una sociedad igualitaria en derechos, oportunidades, dice aquí. En embargo, y por primera vez, en la historia reciente, el Movimiento Feminista Español ha convocado dos marchas, esto, en Madrid, con itinerarios diferentes, en una veintena de capitales. Será la constitu... la constatación de una fractura en el seno del Movimiento Fruto, de una exquisión fraguada en los últimos años, debido principalmente a debates en torno a la abolición de la prostitución y a la autodeterminación de género que promueve la ley trans. Exacto. És a dir, esto pasó en Madrid, y supongo que en otras capitales también. En otras capitales también, pero aquí no. Aquí en... No, aquí no, yo te digo yo que no estaban... Y además no había pancartas, con esas pancartas grandes, por la abolición de la prostitución y contra la ley trans, eso no se veía aquí. Te lo digo ya, yo estuve por ahí, intenté mirar así, porque ya me fijo yo bien, no había nada de eso. Bueno, por lo menos aquí nos libramos de todo eso. Otra cosa es que no haya, claro, movimientos que sean abolicionistas y gente anti-trans, pero no está tan radicalizado como la de los sitios. La gran cosa es que no tengamos oportunidad de debatir en serenidad, si es que se puede debatir en serenidad, con las posiciones son tan enfrentadas, ¿no? Sí. D'alguna vegada, alguna persona m'ha dit que m'agradaria escriure un article... Tinc una oposició contrària a la que defenseu a la revista, són trans, jo crec que amb el tema aquest del trans excluyent, que m'agradaria fer un article i ho dic endavant, però no te quejes si te contestables, eh? Dic, però jo a mi em sembla bé. Però això és real o si tu van... Sí, voler com a tabanoia, però no una lideresa política, és una persona normal, no? Una persona, vale. Que el veu que coneixies, veu que es van tarar a través d'alguna amistat, que es van tarar a la presó. No ho ha arribat, no ho ha arribat, escriure. Però vull dir, a alguna vegada també s'ha parlat, que ens veu que t'ho havies dit amb el cí d'una formació política, tenir un divat de veritat, això en cruz porta a la dintre que es pot parlar, i no hi ha... en el fons. És un debat difícil de fer, perquè... dono la impressió que toca aspectes d'íntims i personals, que la gent... És com quan vas a donar formacions a escoles i ells, que la gent és gran, perquè els nanos no tenen aquest problema, que la gent és gran, que no es poden sincerar en públic per treure el que tenen del Pau. Allò que els pensaments horrorosos, racistes o impresentables, que no són políticament correctes, i que no tenen nassos d'argumentar-los, perquè en poc eren textualitzats, perquè saben que es veuen molt malament. I, de vegades, tampoc els tenen molt realitzats. Només podrien dir... Aquestes coses així, no? Però no poden tenir un horrorament. I, de vegades, costa... Ara que hi ha tantes plataformes, llocs, i que podríem xerrar per internet, fer un TUM, una cosa informal... No sé, coses que es veiessin en petits comitets, que ningú se sentís agredida ni quedar malament davant, no es pot organitzar, no es poden organitzar res. I no per a nosaltres, perquè nosaltres ho hem proposat sempre. I sempre hem estat obertes, inclús que ens crucificin, perquè el millor va ser parlar amb una persona que està enteradíssima, i, per veure de mi, el millor no tenim el millor. Però, en general, el van del contrari, jo, per el que veig, no va de teoria, va de tripes. No, però, de més, piensa que no tiene el más mínimo interés en escuchar a la gente... No tiene el más mínimo interés. Jo crec que no va de filosofia política i de regoraments, de grans teories, sinó que va una mica de bodells, no? D'allò que dius... allò que sóc un tio faig, em faig el racista... I faig aquest, em fa una uga uga... I clar, això, com a argumentes, després això, li veig la superioritat racial, que no existeixi, i quina raça... Això són els científics, hi ha moltes claus aquestes, que no s'aguanten ni amb... Una època com l'actual que es deconstruïa és... No som la meva identitat, sinó la persona, el ser humà, la consciència... No t'està de construït, que és el mà que està parlant de... de fer indivídues híbrits amb components robòtics potencials capaços de la persona, amb gent que es fa operacions populista, per millorar les seves potencialitats físiques i corregibles. És a dir, que hi ha un òrgan certificat. Que la persona està tan fora del que és la naturalesa bàsica, que vinguin amb aquests discursos, que... Em sembla que la 21... Són xocants, viuen xocant. El que em sobta, bueno, ja queda poquet per... per potser... Bueno, el que em sobta és que... Dins d'això, a tot el tema d'aquesta llei trans, suposo que ho estan fent des del govern, no? És a dir, PSOE, també Unidas Podemos, però... Encara no, eh? Encara ho estan encara... Ah, la llei trans és que ha estat a les reflexions. Sí, sí. Hi ha una altra, ara, s'està presentant a la parlamenta. La catalana, sí. No, que llegeixo que... dels dos partits... Bé, van dir que van anar, principalment, a la manifestació que organitza la comissió del 8M a Madrid, però que persones de pròximes en aquests partits també van anar a l'altra. Carme Calvo, sí, que ja s'ha posat llavors. Aquí tenen un problema, no?, si volen arreglar algun tipus de llei. Van a tenir molts problemes, perquè... No, però això no la treuen. El què? Que hi ha una part del moviment que està intentant, que està pressionant i fem una cosa que es diu... llei trans, hi ha una cosa així, no?, la campanya aquesta. Tendrem els llei trans, perdona, que està insistint molt, fent actes i tal, però que als partits polítics de la rendabilitat... Està combinat intersolucionant el problema que va atacar la llei, i l'endurso, el prestigi polític, i la rendabilitat electoral d'això, no? I, a més, amb una llei que té un desgaste per ells mateixos, perquè estan dividits, que no és un tema que s'ha de reconèixer, que l'espero a copetar. Que sigui tan... tenen temes molt més delicats. I, a més, no deixem de ser... que culturalment sigui important des del punt de vista dels gènere, però des del punt de vista del número de les persones implicades... Bueno, té un ridó, però... Per exemple, la llei de parella és de fet o el divorci, hi ha moltes coses que afecten molta més gent amb el seu moment. Aquesta no és tant. Jo penso que si no hi ha una seguretat que no s'enganxen els dits, no ho faran, i llavors... El projecte ja estava molt retallat, però aquests sectors, diguem, detraguessin una miqueta, no? Però sembla ser que s'estan valenturant. La societat mundial està girant una miqueta bastant a la dreta. I, de vegades, amb la financiació de capital exergent... Fíjate que las fobias que tienen, te diré... Hay un libro que creo que el que me dejaste de Sonfaye, que es un libro altamente recomendado. Yo diría inevitable, hay que lo tienes que leer si o sí, si eres verdadera militante y te interesan estas cosas. A ver, repete el título. Sonfaye Trans, por un mundo más gusto, y no sé... Sí, lliure també és d'Utrans, però no és... És un lliure molt seriós, eh? Sonfaye, que es una periodista trans de Inglaterra. Fíjate que allí, por ejemplo... Són feins, no? És del que van parlar l'altre dia. Vale, vale. Fíjate que la situación, que el otro día había un debate que dice, es que ponen el riesgo, no sé qué... Dar los papeles así de buenas a primeras y que no hay ningún sitio... ¿Cómo que no hay un sitio en el mundo? Inglaterra, para que te den las hormonas y para que te receten lo primero que tienes que hacer es cambiarte los papeles, ahí lo primero es cambiarte los papeles. Y luego, en el libro, esta chica, comenta las vicisitudes, porque también genera algún problema en el posterior trato, en sanidad. O sea, te obligan a ir con papeles de mujer cuando todavía no has iniciado nada, y te obligan a ir del test de la vida real, a ir de mujer, y te pueden pues poner mucho tiempo con muchas visitas en sanidad hasta que se dignan darte las hormonas o las de cualquier cosa. Eso nos relataba a ella, que es el problema que tienen allí. Justamente el contrario, aquí. Aquí te obligan primero. Tienes que estar divinas, tienes que dar muestras de que eres para darte los papeles después de X tiempo y con muchos protocolos, ¿no? No, ahora ya no. Ahora ya no, pero quiero decir que era el problema que teníamos histórico. Sí, pero entonces es el rollo de que darte los papeles así. Tenemos que dejar que son las siete en punto, y tenemos que ir al informativo, es una lástima, me sabe mal. Siempre nos enrollamos, que esto no puede ser. Bueno, vos distretas, la conversa es distinta. El libro te lo digo que... Sí, sí, sí. Que vagi bé a les tres, que tingueu bona tarda, d'acord? Sí, un parell de setmanes.