#123 - La Rambla del 11/3/2022

Ara escoltes ràdio d'Espèl, sintonitzes ràdio d'Espèl, la ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minutets de la 5 de la tarda d'avui divendres 11 de març. Benvinguts a la rambla del magasin de tardes de ràdio d'Espèl. Passem unes xifres de ràdio d'Espèl. Comencem amb el jullie. Unes imitacions sintonitzant el 98.1 FM a la misaura municipal de Sant Just. Som la Núria Garcia. I esteu amb mi cada dia de divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, bé d'aquí i fins les 6 de la tarda, passarà la maica Duenyes amb qui sempre fem l'espai de novetats teatrals i espectacles. el membre de la taula de redacció i direcció de la Vall d'Avers, revista de Sant Just. A segona hora, com sempre, fem els ibèndres, acabem la setmana també de forma relaxada i de la millor manera que és amb la tertúlia d'actualitat. Avui tindrem l'Andries Marats, el Joan Esmarats, també en Salva Crespo, el Lluc i la Cristina. Vindran aquí per parlar de temes, doncs això, que estan en portada de tots els mitjans. Tot això serà de seguida. Vinga, ja tinc la màica preparada. Comencem! Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Hola, Maica. Bona tarda. Bona tarda, tothom. Bona tarda, avui en Serràlio Desperm. Com anem? Com ha anat la setmana ve? Estàvem esperant, sí, sí. Estàvem esperant i és curiós, perquè has dit, parla de teatres de Barcelona. Doncs avui començarem parlant d'un teatre de fora de Barcelona. Doncs visc a l'oportuna que sóc. M'ha fet gràcia, perquè és veritat que normalment parlem dels teatres de Barcelona i d'aquí al voltant, com Nella, Sanyu... Hospitalet, sí, sí. Però avui anava a comentar que el Cursal de Manresa queda una mica més juny. I saps per què parlarem del Cursal de Manresa? Què hi fan? Doncs faran. Tu segueixes el programa de TV3, El Job, de l'Àngel Jatzar. Bueno, algun capítol sí que he vist, però no... Per exemple, sé que el van fer ahir, per exemple, ahir no... O el Dimecres, passat? El Dimecres va ser l'últim. No ho vaig veure, la veritat. Vaig veure que crec que el primer, per veure què era, i un altre, una mica, i de casualitat. Doncs ha tingut moltíssim èxit, moltíssim. Ja he explicat una mica, el que es fa quan comences a fer alguna cosa de teatre amateur, que et fan unes classes, diuen el que has de fer, el que no has de fer, i tot això. I ha tingut molt d'èxit, la veritat, ha hagut molts televisionis, persones que l'han vist al programa. Llavors, el Dimecres va acabar que feien terra baixa. La obra, no? La obra de terra baixa. Una adaptació que ha fet l'Àngel Jatzer, que a mi, per el que vaig veure, que van donar escenes molt concretes, escenes molt concretes, va semblar que traslladar tota aquesta història, que és meravellosa, terra baixa de Quimera, que és meravellosa, el temps d'ara és una mica difícil. Però bueno, a part d'això, que és una teoria meva, una opinió meva, la veritat és que el programa va estar molt bé. Jo recordo que quan em vaig assabentar que faria aquest problema, vaig estar parlant amb ell. I li vaig dir, escolta Àngel, gafen. Jo em presento i m'agafen. I em va dir, no, dona, no. Això és paràmeters, no pas professional, tu. És professional, no puc agafar-te. I em va fer molta pena, perquè suposo que per tots els que han estat fent el programa, ha estat una gran experiència. Llavors, l'últim dia, el Dimecres van dir que terra baixa, la obra que han fet, evidentment, i van donar escenes de la obra que s'ha fet, la farien en diferents llocs de Catalunya. Ah, que guai, no? O sigui que la companyia terra baixa aniria a fer bolos. Molt bé. I llavors el primer bolo que hi ha és el Cursal de Manresa. Vinga. Que bé, tu. I per això volia comentar-ho. El Cursal de Manresa, jo he anat alguna vegada, és un grandíssim teatre. És enorme. Va venir el director, el director. Sí, la persona que s'encarrega de programar les coses del teatre. Vam fer un debat a la Vall d'Aver, sobre el tema del futur dels ateneus. I vam convidar a tres persones, o sigui, com a tres punents per dir-ho així. Una era la del Casino Soborrense, de Sitges. Sí, de la Blanca Soborrse. L'altra era un noi, una cooperativa de Sants. I l'altra era el... No me'n recordo. Jo tampoc me'n recordo. Jo estic pensant i no me'n recordo. Joan Morros? Ah, sí. Del Cursal de Manresa. Del Cursal de Manresa. El Cursal de Manresa és un espai enorme, o sigui, és un teatre molt gran. I llavors, aquest serà el primer teatre que acollirà la nova companyia que ha sortit del jop, del programa de TV3 del jop, per veure terra baixa. I després tenen altres volos, no només això. Esfaral, dia 29 d'abril, ho dic perquè... Ja tens per agafar entrades, no? Sí, a més, com que era una notícia recent, doncs em volia comentar-la ja. Esfaral, dia 29 d'abril, faran dues funcions, poca broma, eh? Dues funcions, acabes molt cansat, com actor, jo ho sé, eh? Ah, però dues seguides. Dues seguides, sí. Ui, vale. Sí, sí. Per això dic que... que poca broma, eh? Home, jo, els cops que he participat en just teatre, després de fer-ne una, ja estàs cansat. Per això dic que... O sigui, una altra, és com ho li... Les dues funcions seguides, és poca broma, eh? Doncs faran dues funcions, una a les 6 de la tarda i l'altra a dos quarts de nou, és 20.30. A la sala gran del Teatre Cursal, o sigui, que és enorme, o sigui, la cenària és enorme i la sala també. I pensen, evidentment, pensen en plir. Clar, o sigui... I he parlat amb ells avui concretament, a partir de les 11 del matí, han obert les taquilles per poder comprar ja les entrades per internet. I m'han dit què, pensant... Va anar saco, no, per dir-ho així? Sí, sí, sencer. El programa, per si algú no ho ha vist, el programa del Jop de TV3, doncs va haver-hi 1.500 candidatures, un càsting de 1.500 persones, vale. Que no és poc, eh? Sí. Llavors van fer càstings a Cervera, Valls, en fi, a diferents localitats. I, bé, doncs, els 33 candidats que van passar aquestes proves de 1.500 que hi havia, doncs van anar al Montsenvenet, i allà van estar, o sigui, van fer... Que guai, en Montsenvenet, és molt... És preciós, és un monàstir preciós, preciós, preciós. Jo, alguna vegada que he anat, es respira una pau i una tranquil·litat. No sé com estaria aquests dies, perquè, clar, ha anat a tres persones allà, més als tècnics de TV3, suposo que no seria tan plàssic, però, bueno... La qüestió és que la obra que faran de terra baixa a l'Àngel Jatser l'ha ambientat en el segle XXI, i la història, evidentment, és la mateixa de la Marta i del Manelik. Ja, també, un punt, una espurna... A mi també em s'ho emprenen una mica, perquè jo trobo que terra baixa és un drama. Per mi és un drama. Hi ha alguna espurna molt desenfadada que et quedes una mica així, com... Ostres, no t'ho esperes, no? No, no t'ho esperes. Però que ja ho sabeu, que si heu vist el llop i voleu veure la obra sencera de terra baixa, interpretat per la companyia Terra Baixa, podeu anar al cursal de Manresa, el dia 29 de marí, i així la veieu. Molt bé. És curiós, eh? Sí, sí. Bueno, què més tenim? Tenim més coses. Tenim, per exemple, hi ha una obra que també, d'alguna manera, ens apropa qui és en Just. Sí. Es diu Araquiri. S'estrenarà el 17 d'aquest mes, al Teatre Nacional de Catalunya, a la sala Tallers. I parla d'un tema prou preocupant. Sí. Sí, perquè parla d'Araquiri, què és l'Araquiri? No ho sé, és una... El que fan els... És una tècnica, no? No, és el que fan els japonesos, que és matar-se, crevar-se un puñal, per matar-se, o sigui, suïcidi. Vale. Diu-ho d'una altra manera. Però Araquiri és suïcidi amb japonès, o és una tècnica que fan servir per suïcidar-se concreta? O sigui... És suïcidi amb japonès. Suïcidi, vale. I normalment el que es feia abans, jo no sé, no tinc ni idea de la cultura japonesa, però per el que a mi m'ha arribat, era que es clavaven les passes, diguem-ne. Vale. No sé si això ho fan, o sigui, bueno, ho fan. Ho feien? Ho feien, ho feien. A mi és el que m'ha arribat, sí. Bé, parla del suïcidi. El suïcidi ja sabeu que és un tabú, que es parla molt poc, i que cada vegada hi ha més gent jove que ho fa, que això també és molt preocupant, molt, molt preocupant. Perquè és curiós que en una societat que la majoria de gent, no diré tota, però la majoria de gent, té les seves necessitats cobertes, té una casa per veure, té les necessitats cobertes, és molt preocupant que la gent jove, que viu en aquelles cases, i té aquests pares que més o menys sobrevisquen, més o menys ve, es matin, això a mi em preocupa moltíssim, la veritat. I això parla d'aquesta obra d'Araquidi, que es podrà veure a la sala de tallers del Teatre Nacional. L'acompanyar és les impulsibles, impulsibles, i el repartiment és llar, de gent molt... alguns d'ells que jo he treballat amb ells, per exemple, a la Montse Esteve, però que són gent jove, tota, evidentment, i jo crec que valdria la pena d'anar-hi a veure la veritat. Perquè, no sé, és una cosa... a mi em preocupa molt, em preocupa moltíssim, el fet que hi hagi tanta gent jove. Però és una obra que la fan en clau. O sigui, parlen realment de... O sigui, utilitzen la paraula d'Araquidi per parlar d'una altra cosa, o realment és que tracta d'això. Tracta d'això, evidentment, tracta d'això de la quantitat, de una mare, d'una filla, i el que passa a la gent jove, que de cop i volta tenen... jo diria que el valor de suïcidar-se. A mi sempre que diuen que la gent que sé suïcidar és covard, jo sempre penso el mateix, jo crec que s'ha de ser molt valent per suïcidar-se. Bueno, hi ha moltes maneres a veure aquesta realitat. Jo penso que estàs sent molt valent per suïcidar-te. Però bueno, Araquidi, el Teatre Nacional de Catalunya, la sala de tallers a partir del 17 de març. L'acompanyada són les impulsibles, i hi ha un repartiment de gent jove i interessant la veritat per veure. Què més tenim? Tenim una obra que es diu El més bonic que podem fer. És xula. És per nens? No, no, no, és per grans. És com aquest nom. Sí, és per gran. El podem veure al centre de les argíures, o sigui, a l'espai jove amb brossa d'abans. Ja l'hem comentat aquest canvi de nom, a vegades... A vegades fa trontrotllar una mica, no? Sí. On era exactament això? Doncs el centre de les argíures, que era l'espai jove amb brossa d'abans, d'aquest mes es podrà veure el més bonic que podem fer. És una proposta de l'acompanyada Sikstopax. Sí. I bé, doncs, parlar una mica... El Sikstopax, o sigui, l'acompanyada aquesta va estar vacada per l'ajuda extraordinària de la creació de Sol de Vila, l'any passat, que es rellura cada any acolleixen una companyia, i l'ajuda a preparar una... Una peça, no? Una espectacle, no? I llavors aquesta peça es va justament fer el teatre lliure amb aquest ajut extraordinari a la creació de la Sol de Vila, de la Carlota Sol de Vila, que va morir. I parla la història... Jo crec que el tema també és maco. Sobre el paper a mi m'agrada. La història d'una dona, que va escapar a dues guerres, és a dir, una dona ja gran, i que va ser... va viure en la clandestiditat, en l'exili, i aquesta obra parla d'una dona, que és anònima, vull dir que no és una famosa, no?, però que ha viscut en el segle XX, explicada per al seu net. O sigui, que és una història que el net parla d'aquesta Carmen, que es diu Carmen, la protagonista, que va tenir una vida dura, duríssima i agitada, perquè el segle XX Europa va tenir dues guerres, la gran Guerra Mundial. La primera, la segona, i si comptes la Guerra Civil també. La primera Guerra Civil, vull dir, va ser una dona que va viure unes quantes guerres, i parla una mica d'això, de les constellacions familiars, de la història de que la seva havia explicada coses, de quan era jove, i d'alguna manera el net, que és el que està explicant la història, li ha quedat molt clar que el tema és interessant. El més bonic que podem fer és de la companyia de 6 topes produccions, i la podem veure al centre de les argiures, a partir del 18. També volia parlar una mica, perquè estan fent l'atraviata. Ah, mira. Però no les estan fent a l'Iceu. On la fan? Per això és notícia. Si fem l'atraviata a l'Iceu, doncs és normal. Però la fan a l'auditori. I a l'auditori normalment no fan... mai l'han fet a l'atraviata? No, però t'explico l'atraviata que podrem veure a l'auditori. No és com l'atraviata que es pot veure a l'Iceu. Per dir-ho d'alguna manera. Per veure la diferència. Allà canten l'atraviata. Evidentment amb una orquestra i amb unes veus meravelloses. He vist el repartiment, però gairebé tots són del nostre país. O sigui, per nom i algun nom, són gent d'aquí. Es podrà veure el dia 20 d'aquest mes a les 18.30. O sigui, a dos quarts de set. Si us agrada la música clàssica, doncs a part de l'Iceu també es pot veure música clàssica en altres cas. Què més tenim? Tenim una obra que... l'està fent el maldar. Està a punt d'acabar. El que voldria recordar és el PON. El PON? El PON és de Lauren Van Wetter, que és un autor alemany. Està dirigida per l'Elena Fortuny. Fa una gran reflexió també sobre el suicidi. Estàs entre l'Araquiri i això? Sí, per això. El suicidi no és una qüestió de la vida social. És un acte de referència. No és una qüestió d'acabar, però és una qüestió de ser social. A mi m'agrada molt. En aquest cas, de persona que vol suicidar-se, és que té un buit social. social i vital, no? I per això vol fer-ho. I els dos actors que ho fan, doncs són dos actors fantàstics, el Babau Chamm, que és un actor negre, que jo vaig conèixer Déu Nido ja ben bé 10 o 12 anys, que el vaig conèixer, que és quan va arribar aquí, quan va arribar aquí i vaig tenir oportunitat de, bueno, de parlar amb ell unes quantes vegades, i m'ha fet molta il·lusió de saber que encara està treballant. I el Babau Chamm ja està, i el Jurem González, és un text molt maco, es diu, el text original és de Brits, el Puente, i la tradució és de l'Albert Tola, que també és un gran amic meu, i penso que és un espectacle que és per veure-ho. I més que res, l'hi porto perquè acaba el dia 13. O sigui que teniu poc temps per... Teniu poc temps. Un altre que també acaba, i que també és molt bo, i que ja hem comentat aquí, que també acaba el dia 13, és d'Opera Locos. Sí, aquesta la vam comentar. La vam comentar. La vam comentar quan es va estrenar. Jo la vaig veure tu també. No, d'Opera Locos no. No, no la vaig veure. No, no la vaig arribar a veure, no. Doncs és boníssima. És òpera, perquè és òpera, perquè pots escoltar, no sé, àrees de la traviata, de Madame Butterfly, de tal i qualsevol, però tot, tot amb un humor. Jo, des que la vam comentar aquí, Maica, no sé, ha sigut coneixe-la i veure anuncis per tot arreu d'aquesta obra. En sèrio, eh? Doncs sí, de veritat, ho passaràs bé si vas. Perquè a més a més, hi ha un moment que a mi em va fer molta gràcia, ja ho he explicat, però ho torno a dir, que un dels cantants fa com de mestre, no? D'aquests que ens ensenyen. De mestre de cerimònies, d'aquests que ens ensenyen. I llavors ens fa cantar a tots nosaltres, al públic. I la gent reia, reia, i el tio deia quan ho feien bé i quan ho feien malament. O sigui, que és molt divertida, molt divertida, i escoltaré unes veus meravelloses, i unes àrees de opera fantàstiques i meravelloses, també, o sigui que... Després volia comentar una cosa que em fa molta il·lusió. Mira, Maica, ens queden un parell de minuts. Ah, doncs, un altre que no marxa encara, però que també m'agradaria que us recordeu d'aquest espectacle, és la Fia del Mar. Ah, vale. La Fia del Mar, el Teatre Condal, la Fia del Mar i el Musical. Sí, sí, bueno, sempre és tan musical, no? No, carinyó, la Fia del Mar és d'Àngel Guimerà, i és una obra de teatre que, precisament, l'altre dia estava parlant amb la... ja t'ho diria. Bueno, amb un actriu que jo la vaig conèixer ja fa molts anys, i que la vaig conèixer precisament que feia la Fia del Mar al Teatre Romea, a la Silvia Mun. A la Silvia Mun ara es dedica més a dirigir, diguem-ne, però quan va començar era actriu, i una de les primeres coses, jo diria que la primera cosa que li vaig veure a la Silvia Mun va ser la Fia del Mar al Teatre Romea, que em vaig quedar... Al·lucinada, al·lucinada. Al·lucinada per ella. Doncs la Fia del Mar al Musical l'estan fent al Teatre Condal, és molt bona, és la història és molt maca. Justament la, diguem-ne, la Prota és una noia que arriba, o sigui, el barco on va estrenca, i arriba a una platja d'aquí del Mar Esma, i és una noia de fora, arriba en un poble, en aquella època del Gamerà, i li costa molt de fer amics i de tornar a fer vida, no? De tornar a fer vida, no? I és molt xula, i en aquest cas el Musical és magnífic, està dirigida per al Mar Vila Vella, i la direcció musical és del Mar Sambola, i són dos grans, doncs cracs magnífics, i llavors també recordeu, està fins al 24 d'abril, però recordeu que val la pena d'anar-hi, i després volia comentar... Maica, i no ens queda temps. Adéu. Adéu, adéu, adéu, que tingueu una bona setmana i que aneu al Teatre. Això mateix t'anava a dir i recomanem en el Teatre. Molt bé, Maica, t'esperem la setmana vinent, eh? Vinga, adéu. Escolta'm aquest tema que es diu Maniac i fem passar el Josep Lluís de la Vall d'Avers per comentar l'última revista que sortirà. I el Josep Lluís de la Vall d'Avers per comentar l'última revista que sortirà. I el Josep Lluís de la Vall d'Avers per comentar l'última revista que sortirà. Vinga, va, un parell de minuts i parlem ja amb el Josep Lluís de la Vall d'Avers per comentar l'última revista que sortirà. I el Josep Lluís de la Vall d'Avers per comentar l'última revista que sortirà. Vinga, va, que ja tenim el Josep Lluís preparat, va. Bona tarda, Josep Lluís, ja t'hem presentat membre de la taula de redacció de la Vall d'Avers. Vista de Sant Just, què tal? Bona tarda. Faia així amb les mans perquè la mà que ha netejat tot l'estudi li ha deixat impolut com una patenda. Però també ara ha quedat una mica fringosit. Coses que passen. Ens assegurem que no corria el virus per aquí per la ràdio. Ben fet. Si hi havia algun virus ja ha quedat ben mort. Ja t'hi dic. En fi, parlem aquí ara mateix de la revista del mes de març del 2022. Què és la revista? Número, què? 470. 470, un número rudor. Sí, anem sumant, mica en mica. Més o més anem sumant. I almenys de 3 anys ja tenim la 500. Sí, d'aquí dos anys. El desembre del 24. Ja ho he calculat. Ostres, tu, mare meva, ja estarà preparant la revista. Número, 500. Quina por. Encara no. En fi, parlem per això dels temes i dels continguts. De forma per sobre, no profundirem en cadascun dels temes. La gent si es vol comprar la revista ja sap també on comprar-la. Després ho repassem també. Correcte. Però bé, així a forma general, la portada. Amb què ens sorprendrà la Vall de Versa? Bé, en la portada és una foto del rei Carles Tolte. Una foto rei xida d'una color a la revista. I està bé, fem un reportatge a l'interior, una mica de text i una mica de reportatge de fotografies. Ja potser ara sí de memòria, potser n'hi ha 8 o 9 o 10. També perquè els guanyadors puguin veure... Els guanyadors i perquè també és una normalització, és una recuperació d'una festa popular que l'any passat els dos últims anys de fet no s'ha pogut fer en condicions o no s'ha pogut fer directament. I valia la pena comentar-ho. Molt bé, tenim això. El color amb la celebració del Carles Tolte, la festa de Carnaval, que es va fer tot això a finals de febrem. Després també suposo que hi haurà alguna entrevista, sempre cau alguna entrevista. Sí, hi ha l'entrevista a l'Àlia Ayuader, en l'apartat d'en profunditat, en motiu d'haver guanyat el ple Miputaca. Doncs valia la pena fer una entrevista, una senyostenca que ha tingut el guardó. A més també aprofitant. Més de la dona. Sí, tot bé lligat. No ha sigut potser buscat. No ha sigut el motiu. Però és convenient ja dient. Vull remarcar l'editorial que fem una reflexió sobre la guerra i sobre els aspectes que tothom coneix. Fem una reflexió que val la pena que llegiu l'entorn de la guerra, els refugiats i el tractament que s'hi fa. Un tema que no deixarà de ser actualitat. Malauradament. Malauradament i malaïda actualitat. Sí, sí. No sé si també tenim l'espai de notícies breus. Hi ha una notícia que l'hem tractada amb una mica més d'espai, perquè ens sembla que mereixia aquest tractament, que és el nomenament de la Laya Flutats, com a representant de l'Ajuntament de Sant Just, el Consell... No recordo el nom, el Consell Metropolità de la... de la M.E.B. Ens sembla que és un fet remarcable, perquè no és una... Perquè, normalment, això està ambanta l'alcalde, i perquè no s'ha explicat, no s'ha explicitat. I tant és així que avui, a dia d'avui, a la web de l'Ajuntament, on es publicen els dictes i els decrets de l'alcalde, aquest no s'ha publicat. No li treu vigència, no li treu legitimitat, no li treu res, però ens sembla que, en aquest punt, l'Ajuntament, les forces que l'han signat han actuat amb una certa... no sé si complexa de culpabilitat o d'aquest, però certament no n'han donat publicitat. Ni nota de premsa, ni res. S'ha dit en el ple i de passada. I ens sembla que és un fet que valia la pena remarcar, perquè no ha vingut un pacte de govern amb el grup d'endavant, s'han just. Tàcidament ja... Bueno, de fet, ara s'ha reconegut que hi havia una sèrie de contraprestacions al fet de donar el vot afirmatiu als presopostos, i aquest era una de les contraprestacions, però no s'ha fet public el contingut de l'acord. Per tant, anem sabent coses i valia la pena que la gent ho sapgués, perquè l'Ajuntament tan que... donen coneixement de qualsevol cosa, per mínima que sigui, aquesta se l'han guardat en un calaix, i és una llàstima que s'ha d'anar ginoblidat. Molt bé, doncs, temat de política, també ha d'estar a les primeres pàgines de la revista. Hi ha més notícies també, no? Alguna... Sí, també donem compte del tancament de la Plataforma de Sant Just Market, la Plataforma Online, que va néixer abans de l'estiu i el desembre ja plegat, perquè ha sigut un absolut fracàs. Segons l'Ajuntament, sembla que no hi ha hagut implicació dels propis comerciants, i els comerciants es queixen que porta molta feina i no estan preparats per assumir la càrrega que suposa alimentar una base de dades, fotos, preus, estocs... Segurament la intenció era bona, però segurament també diria que la previsió o el plantejament no era adient, no era adient a la realitat del comerç local. Per tant, ha fracassat, s'ha ofegat, ni una sola venta amb 6 mesos diu molt. El que passa és que hi ha una altra vegada, igual que en el seu moment l'Ajuntament es fa resor de allò que s'ho va fer, quan fracassa el silenci, per això nosaltres ho diem, perquè algú ha de dir que les coses, quan no funcionen, també s'han de dir. Això pel que fa també hi ha una part de comerç, després també hi haurà les notícies, una mica del dia a dia, també tenen bastant a veure amb els temes que van sortir en el ple de cada mes. Sí, bueno, no hi ha masses... De ver, els temes del ple no sempre donen massa suc. En tot cas, fem una... més que la notícia i una mica de comentari sobre l'emoció que no es va aprovar, que es demanava que s'enjust fos declarat municipis republicà i antimonàrquic. Això no... la emoció no va re així. I, bueno, expliquem i fem una mica de reflexió de per què a vegades els grups, i aquí hi poso a tots en el sac, són incapaces de trobar els punts comuns i es perden a vegades amb excuses o amb coses que no... que no s'entenen, no? I, en principi, no hi ha masses coses en aquest més de relleu en el tema de notícies breus. Després també tenim, suposo, la secció de collita de fruits, que és la secció que fan les escoles, en centres educatius de Sant Just. Sí, aquest mes li tocava a l'escola Canigó. Els nens i nenes del tercer curs han fet un treball que en titulen projecte, investiguem i conservem la biodiversitat del nostre entorn. Hem fet una mica de treball, acompanyen de fotos i de dibuix. I bé, en la línia d'aquesta col·laboració que està tenint, penso una varietat important en les aportacions de les escoles i que haurem de seguir mimant i potenciant. Perquè el Canigó ja és la segona ronda, eh? Ara comencem la segona ronda i passarà als quatre grups públics de Sant Just. Hem de veure... Això ens dona fins al mes de juny, de veure si el mes de juliol i setembre, d'octubre, que queden coixos, i de cara a l'any que ve, volem intentar incorporar l'escola de la Madre Sacramento, que aquest any, en principi... Tal com s'havia plantejat, no? S'havia plantejat i perquè era una incògnita vam pensar que comencem amb les públiques i ja veurem. I evidentment, de cara a l'any que ve, el curs que ve, si les escoles segueixin interessant el projecte i tal, miraríem d'incorporar l'escola de Madre Sacramento i un mes. Clar. Després també tenim les pàgines d'esports. Les pàgines d'esports, i vull remarcar un treball que ha fet l'Eduard Rodríguez, xaustiu i molt interessant, en què fa una dissecció de les direccions esportives en els clubs esportius de Sant Just, en profusió de dades, un treball que va més enllà de la informació puntual, dels èxits o la situació d'un equip o d'un esportista, sinó que fa una radigografia de l'esport en general com està gestionat a nivell de direcció esportiva per a les entitats de Sant Just. És un treball francament molt reixit i molt complet. És a dir, en el cas dels diferents clubs que hi ha, com està formada cada organ executiu o cada junta? No, com gestionen la part esportiva. Normalment hi ha un director esportiu, amb aquest títol o no, o assimilat. No estem parlant de les juntes, sinó, lògicament, això ho veig a una visió determinada de cada entitat i de la seva junta. A partir d'aquí hi ha una figura que és la del director esportiu i no tothom ho treballa en funció de la pròpia entitat o de l'esport en concret o de la repercussió que té. L'esport dona més possibilitats econòmiques o de tota mena per poder tenir un nivell més alt. Es fa un estudi de com tothom està organitzat i les entitats esportives de seguretat. Molt bé. Això per què fa esports? No sé si també hi ha alguns col·laboradors o hi ha cartes del actor? Aquest mes tenim diverses aportacions, hi ha una foto denúncia, hi ha un poema, hi ha un parell de cartes també. Ja ens agrada que hi hagi aportacions dels lectors i seguim animant que qualsevol sigui un relat creatiu, una poesia, una denúncia, amb foto sense foto, una reivindicació, una reflexió personal, allò que vulgueu, aquí queda i almenys 480 persones que ens som més, perquè 480 subscriptors, vull dir que ho llegeixen de l'ordre de 2.000 i pico persones, doncs arriba a més gent i a més queda. Llavors anem a aquest tothom que tingui coses a dir, que les digui perquè per això hi som, per ser un mitjà de propagació d'idees i de notícies. La Vall d'Aves també segueix amb la cerca de nous col·laboradors que vulguin també... Seguim amb això i de moment la crida no ha donat frits, però seguim insistint en que necessitem gent que vulgui escriure o que vulgui col·laborar en la gestió o que vulgui... Recordo que tenim InVente a un any vista la creació d'un canal digital, i això vol dir un esforç important i gairebé duplicar la estructura en paral·lela a l'actual. Clar. Les hores seguim demanant que tothom que cregui en la llibertat d'informació i en la necessitat que tothom estigui informat, doncs que acudeixi a la Vall d'Aves com a referència informativa de Sant Just, d'allò que, si no, no se n'enteraria, perquè ningú més ho diu. Altres coses abans acabar, Josep Lluís, que volem destacar de la revista d'aquest més. Pràcticament ja ho hem comentat. Sí, pràcticament està tot. Estimals més importants, esforç, col·laboració... També hi ha un article en relació a l'exposició permanent... Bé, no seria la paraula correcta. Exposició Mons, no? Mons del Mercat. Hi ha una explicació de com anirà que ja porten unes setmanes de marxa, i que durant tot aquest any hi haurà diverses etapes, per dir-ho d'alguna manera, i bé, hi ha una explicació en aquest centre. Bàsicament hem fet una repassada bastant... bastant exhaustiva de la revista. On la poden comprar els radivins? Bé, a part que es poden fer subscriptors, i això és de greir... Com fer-se subscriptors? Anar a la secretària de la Taneu, no? Això és una opció, formar paper, i l'altra és entrar al web de la revista, de la Vall de Verge, que seria la Vall de Verge, puncat. Allà hi ha un formulari, en el que es poden subscriure, i a partir del moment que estiguessin, ja començarien a rebre. I, si no, els comerços que queden a Sant Just, que quedaven ni a menys, que seria anar a Cal Lliberté, aquí, al carrer Bonavista, a la Nequi de la Plaça Maragall, a l'escrivar del Salvador Priu, i en l'enllaç Elik Ikyosk, que és un servei de la situació de la Pensa Comarcal, en el que es pot adquirir, no és que es pugui llegir, sinó que es pot obtenir pagant el mateix preu que es paga la versió en paper, i es pot baixar una versió PDF amb la revista. Clar, molt bé. I això és el que hi ha. Això és el que hi ha, i aquí ens quedem. Josep Lluís, moltíssimes gràcies, que acabis de passar bona tarda i també bon cap de setmana ens tornem a trobar el mes que ve. Gràcies a vosaltres i igualment bon cap de setmana a tu i als oients. Vinga, adeu. captain l'Òscar! What are you doing it for? Hey ho, here she go, either a little too high or a little too low. I know Santa's team am vertigo, cause she thinks she's made a candy. Hey ho, here she go, either a little too loud or a little too cold. She got a hurricane in the back of her throat, but she thinks she's made a candy. Hey ho, here she go, either a little too high or a little too low. I know Santa's team am vertigo, cause she thinks she's made a candy. Hey ho, here she go, either a little too loud or a little too cold. She got a hurricane in the back of her throat, but she thinks she's made a candy. La reserva s'esgoten, la sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vides. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en vici sense edat.cat. Més informació al portal justsolidari.cat o en vici sense edat.cat.cat. Fem la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. La Taneu de Sant Jus ha fet recentment el canvi de junta i pròximament s'estima que comenci definitivament les obres de remodelació de la sala municipal. Així ho explicava el regidor de mobilitat i urbanisme i portaveu del PCC Josep Maria Ranyer avui a ràdio d'Esvern. La previsió aclariria Ranyer és que, entre principis i mitjans del mes d'abril, es tinguin adjudicades les dues empreses i es comencen amb els plantejaments. La intenció és que la Taneu torni a ser la sala d'actes municipal que el municipi necessita. Finalment s'obtat per una opció intermitja que busca modernitzar i adequar la sala tal com està mantenint els palcos, les estructures i els vestidors, ampliant la caixa de l'escenari i mantenint l'estructura d'iluminació, so i seguretat. La despesa prevista m'ajuts de la Diputació i altres llocs, però veu una intervenció de 2.600.000 euros per fer aquesta obra, que proporcionarà una sala nova amb una versatilitat molt gran. Aquestes futures obres s'ajunten amb el canvi de Junta de la Taneu, que es dura termes dins l'Assemblea General Ordinaria, que es dura termes de mà a la sala cinquantenari. Aquest cap de setmana, si el temps ho permet, continuen els actes enmercats al voltant del dia internacional de la dona treballadora. Així, demà dissabte, a partir de les 5 de la tarda, es convida a totes les sanjustències que ho desitgin a propar-se la masia de Can Freixes. Elles faran barana popular i es compartiran els planos de la Casa de la Dona, el futur espai feminista del nostre municipi. S'intercanviaran opinions i sugeriments al voltant d'aquests entre totes les presents. També es construirà un espai de missatges feministes a la masia, l'assistència és lliure i no cal fer inscripcions. La masia de Can Freixes, com a Casa de la Dona, va ser el resultat de la recerca del col·lectiu de dones de Sant Just desvern. Diumenge, el mateix part de Can Freixes, oferirà una classe de yoga per cuidar-nos i relaxar-nos a càrrec de la tallarista en a Marina Mosquera. L'activitat començarà a les 11 del matí, per aquesta paròsica que el fa inscripció prèvia a través de Sant Just. La biblioteca Joan Margarit organitza en el Mar del Dia Mundial de la Poesia un acte en record de Joan Margarit. L'acte serà càrrec d'Estel Soler, Josep Maria Rodríguez, que a través de les vivències compartides i els versos, explicaran Joan Margarit. Ho faran acompanyats musicalment de Carles Margarit i Xavier Alganz. L'acte vol que ser una aproximació senzilla, índima i emotiva a la biografia i a l'obra d'un dels poetes més significatius de la literatura catalana recent. Els músics Carles Margarit, fill del poeta i Xavier Alganz, acompanyen i incorporen l'acte en bio saxo i piano. L'acte tindrà lloc al proper diumenge a 20 de març a les 12 del migdia als jardins de Can Ginestar. És obera a tota la ciutadania i no cal fer inscripció prèvia. I això és tot. Tornem amb més informació tota la qualitat s'enjustenca, els s'enjust notíats, notícies de la set del vespre, fins ara mateix. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern amb una cançó de l'Eiva, es diu així, Com Si Fueres a Morir Mañana. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. ¡Hazlo, como si ya no te jugaras nada, como si fueras a morir mañana! Aunque no veas demasiado vuelco... ¡Hazlo! Vinga, doncs que ara mentre s'acabem de preparar per entrar a la tertúlia, farem fer algun dia internacional o alguna afamàrida. Alguns dies internacionals, que sapigueu, avui és el dia europeu de les víctimes del terrorisme i també el dia mundial de la fontaneria ens posa aquí, doncs sí, sí, tal qual. I pel que fa afamàrida, es cosetes que van passar del dia com avui, doncs bé, tres destacades, que l'any 1990 l'Ituanya es va separar de l'Unió Soviètica, també que l'any 2004 les estacions de Xotxa, el pozo del tio Raimundo i la Santa Eugènia, Madrid, van tenir lloc als atemptats de l'11 de març del 2004 amb un resultat de 194 persones mortes i més de 1.800 ferits. I també que l'any 2014, el dia com avui, el 11 de març, la República de Crimer va declarar la seva independència. Vinga, doncs ara sí, ja començarem la tertulia, va. Vinga, va, els jubrim els micros, ja. Què tal, bona tarda. De moment ha arribat la secció jove amb menys un apartiment sense el Joan Esmeratz. Gràcies, no hauria... No anava per tu, precisament, però tenim el Marc, tenim l'Andrea i tenim el Llu. Aquests tres em referia a la secció jove, bona tarda, els tres. I també, Joan, et sents rejuvenís. Sí, jo estic encantat, com sempre que vingui gent jove a la tertulia, i avui estic rodejat d'ells. Els carrossegues pel càmig, eh. Exacte, per tant... Què vols, un aplaudiment, vinga, va. No tinc res més a dir que... No tens res més a dir. Fas ja prou bé el meu amic Salvador Crespo, que fa entrada, que fa estar, salva, fa estar. Avui crec que he col·locat els micros que toquen. Si fot tot el post i tot, salva. Se'n sent, se'n sent, sí, sí. Són els cascos. Els cascos no funcionen, bueno, caram tu, desgràcia. Això és la fundeta que s'està posant al salva. Bé, comencem la tertulia, avui tenim el problema que hi ha dos guions. Sí, perquè és que hi ha un col·laborador, que no sé per què, vull dir, ha volgut començar a posar temes sobre la taula, la Núria ho ha fet molt bé, ha fet els temes institucionals, els temes políticament correctes, i després hi ha hagut algun col·laborador, que no sé el nom, que anòanimament ha començat a posar temes polèmics. Bé, ho has fet tot bona tarda, demano disculpes pel meu retras. No passa res, salva, tu sembla que ets molt puntual, per tant... Salva, el que es diu la puntualitat queda per fer el que serien tots els tertulians. Per tant, el que vull dir és que avui no parlaré i deixaré pas els meus amics que ho faran molt bé. Sí, perquè algú et va dir que vas per la massa en l'anterior programa. André, de masses mansions. El que es diu monòleg no ho faré avui. Joan, és a dir, poses un guionet i ara dius que no vol seguir. Doncs mira, ara seguirem fil per randa al guió que ens has passat. Tu, Joan Esbarats, m'ho estic mirant aquí el chat del grup. Bé, bé, bé. Per tant, a Vancouver comencem. Que enfreixes casa de la dona. Hi ha un acte aquest cap de setmana que enfreixes. El dia 17, el dia 12 de març. Si posem amantassadents als uïns i més que està la setmana de la dona. Aquí a la ràdio també hem donat la notícia. Exacte, correcte. Però sí que és veritat que això és un tema que ve de fa un any. Concretament del ple de juny del 2021 on es va fer una projecció del nom del casal de la dona seria la Masia de Can Freixas. Es va dir que va ser a través d'una participació popular, la qual hi ha un partit polític que no ho té massa clar. Que la participació aquesta fos, que sembla que va ser molt específica i concreta de les dones d'un sector de la població de Sant Just. I aquí a partir d'aquí la CUP ho ha reivindicat i farà aquesta votació popular. La CUP o la sala? No em riu perquè la sala és una entitat a fiar la CUP. La sala és un projecte a fiar el poble. La sala és un projecte a fiar el poble. La sala és un projecte a fiar el poble. La CUP té algo que veure en quan el seu regidor que actuava com a portareu que ara ja no hi és, a la mitjana Carles va ser un dels que va dir que era un referèndum popular com s'entén. Tu vas entrar a vosaltres del referèndum o no? Normalment no voto mai. El referèndum és que diuen que són tan participatius. Un 70 i 80 dones, per què sé de les quals la majoria eren de l'hòrbita socialista. A mi em sorprèn que aquesta entitat és una opció d'escullir canfreixes com a seu. Quan a cap altra entitat no tenen aquest viatge a favor d'aquesta entitat que està finançada i recolzada per l'Ajuntament, com per exemple a Sant Josep Carre, que tenien allà globus deli, tot ple de globus liles. Quan l'Ajuntament no paga res, a cap altra entitat del poble, perquè reparteixi globus propagant de flyers o el que sigui. És el que és criticable, per què aquesta aposta tan desidera l'Ajuntament per aquest col·lectiu i no per altres, que és el que jo no entenc. Jo crec que sí, realment, i estic segur que és la voluntat de l'equip de govern, de fer processos participatius que es facin... Obers. Obers i amb la transferència, i si realment fa falta més temps per comunicar-ho a tota la societat de Sant Just, si és aquesta la voluntat, la voluntat terma, aquestes designacions, o, diguéssim, aconseguir espais municipals, entitats... Antitats. Jo crec que el que s'ha de fer és d'una manera lògica i amb sentit comú, i a partir d'aquí vull dir, no crec que hi hagi ningú que pugui posar en dubte clàssics, fa amb aquesta premura de temps, és quan les coses pot ser que comencin a crear una sèrie de discrepàncies, que jo crec que no fan falta, i no sé si amb aquest referèndum es solucionaran, que es provocarà encara més discussió sobre aquest espai, que, de fet, també s'ha dit una cosa, encara no està acabat aquesta masia, es van fer una sèrie d'obres, però no entenc per què està parada, o sigui, si es va fer una inversió d'un pressupost bastant important, per fer tot el tema estructural, que la masia ha de tenir unes mancances, i que queia, jo crec que no entenc per què no es va acabar. No acabo d'entendre això. Jo crec que encara s'està rehabilitant, encara. O sigui, que no han acabat les obres de rehabilitació. Sí, però la primera fase ha acabat segur, perquè allò fa temps que està parat. No sé si és perquè es va... és per a diverses... es fa per a diverses etapes, etcètera, etcètera, no ho sé. Però tampoc està comunicat, això. Vull pensar que fins que no se li assigni un ús, tan esperant a la part interior, suposo, en funció de los que se li otorgui, doncs distribuir l'espai d'una manera o una altra. Jo crec que la intenció de l'Ajuntament, i et penso que és aquesta, que tenim verges entitats dintre d'aquesta casa. Vull dir que no és que diem la casa de la dona, però que segurament, després de la remodelació, s'inclouraran altres entitats que puguin estar... És una entitat tan gran, comparar-ho... Clar, és enorme, sí. Això, vull dir, que és un multibussos, no?, una sala d'exposició, un sala per part d'entitats que puguin reunir-se, i jo crec que és la intenció de l'Ajuntament. A part d'uns jardins que també donen... Donen moltes més coses... Estigui només tancat a... És l'objectiu de l'Ajuntament, i jo penso que arribar... Però se l'explica, crec que jo. Em va passar per aquí per la ràdio, l'altre dia, una de les dones que estan al grup d'impulsor de les dones de Sant Just, busquem... Bé, busquem no, perquè ja la tenen, ja van anar a Can Freixes, i ella deia que fins l'any, no sé si va dir 2023, no creien que la cosa estaria... I ja, com per poder utilitzar Can Freixes, en aquest cas, per l'ús de la casa de la dona. O sigui que la cosa va una miqueta... Però si ara la sala, aquesta entitat, que diu que és aglutinadora, ja presenta aquest dissabte, és? Quan es fa l'espació? Aquest dissabte, ja la festa, aquest dissabte l'Ajuntament fa la festa de presentar els planuls, en principi, és una comuna mena de festa a berenar, així posa l'agenda d'activitats, per presentar els planuls. Sí, per presentar el projecte... El 26 de març, llavors el que hi ha és com una jornada que ha organitzat la sala, en què participen també diferents entitats, i jo crec que suposo una jornada per posar de manifest de dir que també hi ha altres entitats, desenjuts, que potser també necessiten un local, o també els agradaria estar, que en Fleses... El cau, per exemple. El cau, ara és clar. Les necessitats bastant... Sempre es podria trobar un local millor, que no fos la mare gaire segur, però crec que hi ha entitats que els fa més falta. El cau de moment se li va trobar una bona solució. Si una proposta que es podria fer per la màgia que en Fleses, jo faria un casal cultural. Estaria molt guai que dintre de la màgia pogessin anar totes les entitats, gegants, dimonis, el drac, que estiguin totes eulotinades allà, i poder crear un casal on la gent es pogués concentrar, i així, a partir d'aquesta màgia, es podria crear un tècit de poble immens. Podríem tornar a reactivar el que és la cultura, i jo crec que podria ajudar molt. Llavors la sala, jo crec que també té el seu projecte, també ve una mica per aquí. No estic, però potser podria parlar amb la seva veu, que és un dels objectius que tenen, és a eulotinar totes les entitats en la màgia, i fer les seves coses allà. Sí, de fet, l'altre dia va haver la primera reunió per preparar festa major, per començar a parlar entitats amb màgicament el tema de festa major. Festa major, ja? Joan, et penses que et preparen les coses? Que ve la dada, no? Si fos per ell s'organitzaria, s'organitzaria a partir de Sant Joan. I no tindríem festa major, Joan. Organitzar-lo. Vos no saps que mira, un fuet. Un fuet, va. Toma, ja sobra ben gran. Vinga, el vols en lup? Vinga, en lup. Un rader a l'altre. Fa mal, oi? Sí, ja no diria res més. Endavant, Lluca. No, no, que es va fer la reunió, i es va constatar aquelles entitats que està acostant a reactivar-se. I per tant, és més important que mai buscar estratègies per fer que el teixit popular no mori, i al contrari, es revitalitzar-lo. Per tant, que teniu una espai a Sant Just, sí que en freixes, o digue-li qualsevol altre espai, que permeti que la gent es trobi, que la gent debate i que la gent comparteixin que hi ha tots, que d'aquí neixin noves entitats, que neixi la voluntat de reflutar-ne d'algunes que estan envallides o el que sigui. Aquesta és la intenció de l'Ajuntament, eh? Aquesta és la intenció. Clar, però em sorprèn. Aquesta ho facis d'esquenes de les entitats, és el que no acabo d'entendre. Jo no ho sé, però jo crec que faran participar. El projecte ha participat. Jo no sé si no s'interessa massa. La Sara t'ho està demanant una participació. Jo crec que l'Ajuntament està per això. Està per la borda poder aglutinar la gent a entitats per poder... Segur, segur. Seguríssim. Ara és un punt de partida, partida de la presentació del projecte nou, dels planos nous, i a partir d'aquí entenc que es començarà a comptar amb l'opinió de les entitats de Sant Just. O amb la por. Però és diferent comptar amb l'opinió que amb la decisió. Perquè tu pots fer consultes no vinculants que et serveixen tu com a ajuntament per tenir una radiografia de què volen les entitats. L'altra és sedir en la totalitat la decisió d'aquestes entitats, que és molt diferent. Aquí hi ha d'haver també una demanda d'aquestes entitats a l'Ajuntament per disculpar-me si necessitem un espai ens convindria anar aquí i l'Ajuntament segurament farà tot el possible perquè pugueu estar-hi. Vull dir que ara hi ha una demanda. Sí que l'Ajuntament coneix les necessitats, però qui més no, que les entitats que són els que realment troben a faltar un espai o un lloc per poder-nos tirar endavant. Molt bé, doncs podem donar aquest tema... no tancat, perquè... El seguirem de ben a prop però de moment ja l'hem posat a muntar. Fadies que no dius res de la premsa rosa. És que no hi ha res. Digue-me, algú. Home, l'ha despedit. Aquesta l'han fet fora, una patada. La setmana següent va sortir la portada de lectures dient que havia sigut perquè la Belén cuesta la Belén Esteban l'havia vetat, però va sortir després la Belén Esteban a Instastories dient que tot el que deia lectures era mentida. Per què ha estat, doncs? Per incompliment del contracte? Jo aquí a Belén Esteban la Belén Esteban té molt poder a Tele5. És la reina del poble. I el gazpacho. Hem de menjar gazpacho. A mi perdoneu-me la paz pedilla, com tantes coses, és un feic que fot 30 anys que dura. Està ben despedida. Ara he dit una cosa que... no sé si quedarà bé o no, però que no és ni guapa, m'entens o no? A veure, Joan. No, no, no. És un pal d'escombra. És un pal d'escombra. Joan, no, no. És un pal d'escombra que... És guapa, salve. No ho sé. No siguis hipòcrita, salve. Aquesta no la té. Joan, estem parlant. Es va aprofitar l'Àlex i el xiquito de la calfada fa 30 anys. Li tanco el micro. Estem parlant. O sigui, precisament, aquesta setmana, la setmana de la dona, més de la dona... Què em dius? Estan posant els pares de punta. Sobretot a tu, salve. O sigui, el tema de la presió estètica, de les dones, i veus tu, i dius, que un dels motius és perquè és lletja. Lluca, Lluca, Lluca, Lluca, Lluca. Això de Lluca veig que ens ha quedat integrada d'un altre ramble. No facis parlar d'aquest tema, sisplau. Forma part de la idió sincràcia. És veritat, és un article. Lluca, Lluca. És que té collons, això del Lluca, també. Ja parlarem. No sé si hi ha programa o el que ve. Fuet, cop de pal. Bastó, aviam. Va retuitejat tothom, la sotana, que està passant i el radio esvernó. Va retuitejat, això no ho entenc. Lluca, Lluca. Vaig veure un vídeo viral al Twitter del Quico Ferrer. Això està parlant. Què passa? Aviam. M'has obert el micro? T'heu obert. Ara m'ho tallaràs. Jo sí que és veritat que fora que sortim de l'anècdota d'aquest vídeo, puc provocar una hilaritat, un riures, va ser retuitejat per una misora bastant important, per un programa bastant important, després va sortir i es va comentar en un altre àmbit de gran impacte. Porta 50.000 visites. 50.000 visites. Sí, sí. 50.000 visites que es diu ràpid. Però a partir d'aquí, a partir d'aquí, anem a buscar els fets. Ja ens olvidem de com es va fer, de qui ho va dir i tal. Jo no sé aquestes manifestacions si realment tenen aquest dret. Estàs parlant d'arran, ara? Sí, darrant. Per molts justos, això no són manifestacions. Van pintar el local d'Angels Wolkers i m'obriria que hi ha bona vista. 100.000 d'Angels. El que diu és veritat. A partir d'aquí, anys darrere, anys s'han anat produint aquestes activitats per part d'aquest grup. Aquests actes. I ja hem passat que jo sàpiga amb total impunitat. A partir d'aquí, havíem si algú li pinta en casa seva, que li sembla a tots aquests que estan d'acord. I que a partir d'aquí, que li vagin a pintar en casa seva. O que ells mateixos els pintin en casa seva. No crec que passi això. No crec que passi això. A partir d'aquí, no sé si s'ha de denunciar, però sí que es tindria que marcar unes normes de conducta. A més a més, els coses i forces de seguretat, no sé si d'ambi local s'ha de denunciar. A més a més, estan clar que saben quan s'ho accediran i com s'ho accediran. I a partir d'aquí, si no es vol intervindre, no passa res. Ja ho prenem com una cosa normal i el que estigui afectat ja es queixarà o no. Això fora de la cuina. L'afectat s'ha queixat. L'afectat s'ha queixat. Ho entenc. Però, és una cosa molt malaltia, que és una cosa molt de malaltia. I, al dia que s'ho accediran, s'estan passant els particulars. I allò ha quedat totalment allà, en De Claut. Però què proposes que facin els cosos de seguretat per evitar-ho? Es pot preveure quin es farà, quan es farà? Això és el que no saben. Si cada any es fa el mateix. Per favor, no siguis innocent. Si vols demostrar què estan fent ho dius. Em va gravar un vídeo que havia penjat algunes pancartes i també un vídeo on es gravaven, ells mateixos pintant i trencant, o bé, picant amb un martell, jo no sé si van arribar a trencar alguna cosa o què. Però van penjar el vídeo on surten ells pintant i picant. I no et dic que el que estiguin reclamant sigui de justícia. Jo puc defensar... No, però això és una altra cosa, estem parlant de l'acte aquest. No és la forma en qualsevol cas de reivindicar. No és la forma en qualsevol cas de reivindicar un tema que potser s'hi tenen raó i que tothom es pot estresar. No, no, que em sembla molt bé que reivindiquin, potser no és la forma. Que es posin en unes pancartes que l'Ajuntament permet fer manifestacions d'aquest tipus. Que ho permeti, que es vagin carrer i que es faci, com sempre altres vegades, que s'ha fet tota una manifestació que aquest any... No l'hi he vist. Per tant, Guerra de Guerrilles... A mi no m'agrada gens. Joana està dient que està llencar res quan se m'està queixant i que estan fent obres a les 8 del dematí i que li Mobile la creu. Sí, sí, un aplaudiment, Joan, per aquesta convivència. Votos, cristianos. Aviam, Salvador, escolta, no faig parlar de la mobilitat, no faig parlar de la mobilitat perquè segueixen un desastre, però no em vull fer passar, però a mi cada dia m'arriba gent amb unes preocupacions tremendes amb el tema de la circulació, més agravada ara pel tema de les presos combustibles. Aquesta és l'altra, ja. Aquesta cara de Pòquer, te puc, eh? És un puntament poc que té a fer amb el preu del nostre senyor. Com aquell acudit no l'està una parella i l'olor i diu... Oi, què col·legi t'has posat? Dic que ara és l'1,98. Doncs, Joan, hem de tallar carrers per manifestants, doncs també fem obres. No, però jo com crec que són manifestacions que es produiran. Bé, doncs s'ha de produir, està bé. Clar que sí, la gent s'ha de manifestar i reivindicar. I, per aspecte, a dir la seva. Però respectem el pròxim. Respectem el pròxim. És igual. Però sí que és veritat que s'adorden, aquestes coses. Perquè, si no, escolta, tu el dia demà, perquè t'han fet entre la pitjada i l'ull de poll, sortiràs amb un spray i aniràs a pintar, jo, que sé... qualsevol cosa, saps? Per no tenir una entitat bancària. Però, també, sense que són, i que jo estic defensant aquest acte, perquè jo no hi formo per ni pinxo ni corto, crec que també és aquest discurs espariós, perquè quan les lleis estan fetes pels poderosos, per defenses poderosos, que l'única eina que tinguis tu com a ciutadà per reivindicar els teus drets, o per manifestar jo que no estàs d'acord, sigui sortir al carrer i tallar un dia puntual, em sembla una mesura poc útil, al final, per convèncer les masses. I, per tant, jo crec que l'estratègia que segueixen rants, sense entrant, si és vàlida o no, és més el que és, en el seu dia s'anomenava propaganda pel fet, salvant les distàncies i les diferències, òbviament, però que és el... Hi ha un problema, la gent no es mobilitza per solucionar aquest problema, per tant, jo he d'avidenciar que hi ha aquest problema, i com ho faig assenyalant els que jo ara em considera que són els culpables. Per tant, jo crec que dir que no són les formes i que l'importar és manifestar-se és fàcil, des d'una posició de poder, en la qual a mi la llei no em perjudica, per tant, jo em sento en la puta estat de deslegitimar la lluita d'una altra persona que és ser anar mateix perjudicat per la llei. Jo, com a persona que ara mateix estic en procés de buscar feina, constato que el joves trobar feina és molt complicat, perquè quan apel·lem a llocs de treball, se'ns diu que tenim massa currículum perquè és llocs de feina, i quan apel·lem als llocs de feina pels quem estudiats, se'ns diu que hi ha gent amb millor currículum que nosaltres per entrar-hi, per tant, ens trobem en una situació en què entrar en què fer el primer pas al món laboral és complicat. Per tant, jo puc entendre la impotència d'aquesta gent que es senten com que el sistema els està excloent al final. I no només ell, sinó que exclova tot el jovent. Què passa, que hi ha jovent que està més polititzat i jovent que menys, i per tant, suposo que aquest cruix de persones més polititzada, al final ha acabat passant la impotència. A veure que les teves reclames, si hi havia pancartes, si hi havia Twitter pintades, no donen a lloc, doncs pas més. Que reitero, amb això no els estic justificant, estic no tan explicat, suposo, de la seva manera d'entendre-ho. Igual passa també amb espis. Això, els joves per trobar feina avui en dia, és molt complicat, però trobar un habitatge digne, amb unes condicions dignes, és molt complicat. I la gent jove no ens podrem emancivar, no sé què, començant a rebaixar els preus, i ens tinguin en compte. Al final, per això jo crec que hi ha una reivindicació cap a aquesta empresa. Per això s'ha fet allà la reivindicació, aquest acte, que no els justifico tampoc, perquè crec que tampoc no és útil. Però, bueno, ens senyarà empreses que els preus no són els preus adecuats per la gent jove treballant l'hora. Realment, és això, no és... Angel Volker és una pintada al vidre, doncs tindran la seva senyora de fer feines, que la netejarà, o senyor de fer feines, perdó, que la netejarà i prou, i no hi... El treballador, el treballador, el treballador, l'hobre, l'hobre. El personal de neteja, el personal de neteja, tinguin l'en Volkers. M'has clismat interioritzat per culpa de l'educació... La motxilla que portes, la motxilla que portes, Andrea. Perdó, fallo meu. Però això no tindrà cap impacte més enllà de que hauran de gastar 2 euros en un fiery i punt. Sí, però insisteixo, no és la forma. No, no és la manera. No estic defensant que sigui la forma o no, però estic dient que no té cap impacte, realment, amb l'empresa, que potser altres maneres d'actuar sí que els posarien a canviar. I no només una pintada. A mi m'ha criminitzat el jovent per fer accions com aquestes, que no l'estic defensant, però després, hòstia, hi ha un problema estructural com és el no poder entrar a l'habitatge, i aquí no s'està criminitzant els grans empreses, perquè no estan posant preus desequibles per la gent jove. Aleshores, una pintada, jo crec que és un fet simbòlic, que sí, que no estic justificant, però que, en la mesura, comparant-ho amb els preus que estan posant, els grans tenidors, o sigui, crec que és una tonteria. O sigui, no podem criminalitzar els joves. Igual que sempre amb les protestes, però a sentència, va ser sempre criminalitzar els joves, i els joves, realment, al final, estan reivindicant-nos. Sempre és que val joves. És la manifestació de la frustració del jovent, que no ve un futur a mig termini i a llarg termini en aquesta vida. I suposo que veus que acaba la sort d'una crisi, entres en una altra, i llavors entres en la pandèmia, i sempre és un problema a darrere l'altra, i mai acabes de... Portem uns quants, ja? O sigui, des de la crisi del 2008, és com... No treus cap. O sigui, sembla que treus cap, boom, pandèmia. Treus cap, boom, tercera guerra mundial. Treus cap, boom. I ara, amb l'època de l'època de l'Àfrica, el Salvador i el Salvador, vam néixer amb el baby boom. Tot era progrés, tot eren discoteques obertes... Deixeu un món de merda. El poliamor, aquesta generació que... Però el problema és que no tindràs pensió. El problema és, precisament, la generació del baby boom, que tot ho heu vist, progrés i especularització, i ara ens estem menjant nosaltres les vostres... Tot de la merda, eh? Bàsicament. Avui la conductora està excitada. La veig excitada, avui, la conductora. Doncs sí, va, hi ha món de merda que ens aixeu, eh? L'únic que volia dir, que sí que és veritat, això que estan dient a tots els joves, que sí que és veritat, que és un drama, que si no és una excepció, tenen problemes gravíssims, tant per trobar feina, i això ho estem dient així, mitjanconya, però és clarament panós, que no trobin habitatge, que no trobin feina... Més que ara el tema de la Turca, sí que també, jo crec que el de l'habitatge està per damunt de... O sigui, fa uns anys, el tema de la Turc, per la crisi econòmica, el tema de la Turc, sí que era molt heavy, hi havia unes dades, unes... O sigui, que eren molt difícils. Però ara... El problema és que... O el sou són molt baixos, o els habitatges són molt alt. S'han de ni ballar els preus. Això, de fet, l'altre dia... En sortida, ara es va des de l'edifici de... L'últim bloc de pisos de protecció oficial que s'està fent a Masiuí, on un dels criteris econòmics per accedir és tenir un cobrar entre 18.000 i 40.000 euros per poder entrar a accedir a aquest habitatge. Per tant, ens trobem que el jovent, que actualment cobra el cerari mínim... Ja no pot optar, això. Ni els habitatges que l'administració pública... Tu que s'arriba a 6.000 euros a 6.000 euros anuals amb el cerari mínim... Aquests edificis, aquests habitatges que, en teoria, han de facilitar l'accés a que hi hagi persones ben vulnerables, ni aquesta necessitat supleixen. Sí, sí. És com una mica incongruent, o plegat, perquè si són uns pisos que ja es fan... És veritat, això és una promoció de pisos que es fa a la zona de Masiuí, de... El Pàdel, el Pàdel. Tocant la botalla. Parlem de jovent, però hi ha molta gent de data avançada, que no es diu als 18.000 euros anuals. Moltes famílies, moltes famílies. Això és una promoció de pisos que no són de vent, són d'alluguer, és un lloguer social, un lloguer habitatge públic. I això, clar, hi ha unes bases per poder optar en aquesta promoció, i una d'elles és aquesta que comenta en Llu, que clasa de... És que les bases... Les vas cobrar un mínim. Les vas cobrar redacten, poden semblar segons la teva posició, justes o injustes. Però sí que és veritat que... Jo penso que el primer que s'ha de fer és afavorir el jovent del teu poble, no? I a partir d'aquí, si realment ja tens cobert aquest sector de la població, a les zones sí que vols oferir a qui sigui. Però primer, si tu ho fas vivendes... Habitatge, habitatge. Habitatge, vivenda, no, habitatge. Habitatge, és que sí, vivenda i vivenda. Vivenda, habitatges, igual. El que vindria a ser... El que vindria a ser un espai per viure al jovent. Ja s'hi manteneu, eh? Sí, s'assabanta. Doncs això té que ser amb uns preus que siguin populars, i que realment es puguin pagar. Jo crec que el jovent els pot pagar. El que no pot complir és aquestes pretensions de presentar aquestes nòmines i aquests documents perquè avui en dia estan inabestables, per la gran majoria de la població. Jova, jova, jova. I és una vergonya que, des de qui ofereix aquests habitatges, no ha realitzat un esforç per realment entendre aquest tema. I simplement es deixin anar allà que a vegades estan una mica marcats també per... per... per les promotores i entitats bancàries, que al final són els que porten al... El compàs, el compàs de tota aquesta història, i jo crec que això és una cosa que s'ha de fer estructuralment, i no per les immobiliàries, per cert, sinó per les administracions, eh? Des de les locals a les comarcals. Aquestes són les que s'han de mullar. Aquestes són les que han de promocionar habitatge. I aquestes són les que han de vigilar tots aquests edificis. Que pel que sigui, s'està especulant, està amb buits, i no tenen cap ús. Per tant, està amb atents i crea una sèrie de legislacions que permetin que aquests habitatges puguin ocupar per gent jove. Evidentment, vull dir, que puguin sortir al mercat, i que, bueno, dintre d'uns preus, jo que sé, tots, populars, socials, digue-li com vulguis, puguin... Aquestes vivendes. Adaptats al que hi ha avui en dia. És que, al final, vull dir... Una mica adaptar-se als ingressos. De la gent jove o del... De fet, se'ns volgués fer comparacions. Vull dir que sempre hi fa comparacions, jo. Però ja hi tornem a estar amb el tema Catalunya, Madrid, Espanya... Ateníem aquesta llei de taxació límit de preus de lloguer. Ara ve Madrid, ve Madrid, i se la carrega. És una vergonya, eh? Estava amb uns preus límits de 700 i picodeus per pisos de 60-60 metres quadres. Diuen, no, a partir d'aquí el propietari ho caga la gana. Si la regla és una mica més, et podrem pujar 100 euros. No, no, les regles més no. Donant llibertat per posar el preu que vols. Però vull dir que això està molt malalt. Això està molt malalt. Tornem a estar igual. Amb els pixats del ventre. Ja està, eh? Que corra, que corra... Això enriquia el ric, no? Això va fer-te el Govern més progressista de la història d'Espanya. Sí, el Pedro Sánchez. El partidó socialista... Però els que venen darrere, el Vox i el PP, que estan pactant. Per cert, que se'ns acosten aquests dies famosos de vaga de professors? No hi és la Cristina. No hi és la Cristina, però els dies venen ja. Ja posen una mica en el marc, exacte. 15, 16, 17, demà... Què reclamen, exactament? No podem començar el dia 5. Crec que no. Jo fins i tot sé, perquè aquest tema no segueixo gaire, perquè no sé si anava a dir gràcies a Déu. No tinc filles petites, ja, que ja estan fora de la gata escolar. Però, clar, això pels pares avui en dia, que normalment els dos treballen, etcètera, que és el que estan reclamant en aquest segment de la població que viuen de conya. Els sindicats educatius de Catalunya conya una vaga escolar 5 dies, al mes de març a les escoles, instituts, si el Departament d'Educació no retira l'avançament del calendari escolar el 5 de setembre. És per això, és per això. Reballen des del dia 1 de setembre. Què més els hi dona a començar? Comença el dia 5, el Déu. Perquè s'han de preparar. I clar, llavors... Ja tornem a estar. Ja tornem a estar, és que ja tornem a ser-hi, amb la reivindicacions en què ens perd els nostres drets a mantenir en quina és la nostra misió aquesta vida. Tu ets professor, tu has de treballar des de l'1 de setembre, ja ho saps, tu has de tenir 10 més 30 dies de vacances, perquè tothom té estrès, el que dirigeix una empresa, el que fa cura de ràdio, el que porta 20 nanos... Un moment, a més d'aquests dies, és a dir, de 15, 16, 17, 29, 30 de març per al tema dels calendaris, també hi ha una altra vaga, el dia 23, contra la sentència del 25% en castellà, correcte. Però que dius, aprofita, no?, de... La junta és les dos, ja està, no, no, no, no. I després, per bé, pels que tenen una piga a l'orella, ja està. Jo el que crec que el dret a la vaga està molt bé, i són reivindicacions que s'han d'entendre. S'han agafat una setmana després. I s'han d'acompendre, però fins a certs límits. Jo, que us veia escoltar una tertúlia que no vaig vindre, i el Lluc, que sé que és una persona coneixadora de les informacions, aquell dia va dir que la vaga es feia perquè el conseller no els havia comunicat la informació de fer aquest avançament del curs escolar, no?, quan no havia estat consensuat. No havia estat consensuat. Ara ja no és perquè no està consensuat, és perquè directament ho volen fer-ho. Per el que diu la Núria. Unes persones que tenen pretensions variades segons l'avançament del temps, per mi també tenen tota la credibilitat. També t'haig de dir que no tots els professors estan d'acord amb aquestes vegades. Aquests que no estan d'acord, que facin més sorolls. I si és correcte, que surtin els mitjans de comunicació, molt bé, fer sorolls, fer sorolls, això. Em costa pensar que perquè avanci el curs sigo sis dies... Que, a més, hi ha el pont del 11 de setembre per mig, que seran dos dies de classe més. Per ara, una setmana... I segons l'has dit, Osalva... No, no, diuen que la seva reivindicacions van més enllà del calendari nou, i diuen que això només ha estat la gota que ha fet basar en el mot. Hi ha més coses, hi ha més coses i les mirem de xerenar com si fossin allòs, les bombes allà... Per exemple, els nous currículums que els demanen. Perdona? Com, per exemple, els nous currículums que... I quins són els nous currículums? Els nous currículums, doncs mira, ara empilleu... Tranquil·la, tranquil·la, no pateixis. No pateixis, però... No fa falta, però jo crec que sí que és veritat que demano sentir comú des d'aquí, des d'aquesta humil tertúlia, el professorat, i pensin que el que hem de fer ells és educar els nostres fills, o nens, o el que sigui. Que se'n portin els nens a la vaga. Exacte. I a partir d'aquí, escolta, l'herba de la vaga... Avui en dia no crec que ningú treballi una hora de més, ni que tingui un ràdio d'escolarització paraula de més de 30 anys. És a dir, tranquil·li, els conec molts professors que viuen de conya, i a partir d'aquí, jo crec que una mica de comprensió... I per part d'altres sectors. El tema no és que viuen de conya o no viuen de conya. Viuen de conya. Si no ho vols dir, ho diuen. Ni ara que no. Hi ha gent que és professional, segur que n'hi ha. No és dels sectors, per això. No estic d'acord. El professorat és un sector que viuen de conya. Jo no sé si viuen de conya o no, però estic convençut que hi haurà una línia de gent... Hi haurà gent que cobra més o menys. No, que serà professional. No hi discutirà la seva professionalitat, de cap moment. Entre els sectors hi haurà gent que treballa i que es penja, però no amb educació, sinó amb el teu món, amb el món. No discuteixo, no, no, no, no. No fotis el món dels comerciants que treballem des de les 8 fins a les 8. No, que en món no posis. No em vaig parlar, perquè tu i jo hem anat fent el cafè, que no sé de la tarda o de la costa de tot. Ja és bo. Vinga, canvia de tema. Manifestacions borrell, que... No, però és que... No, no, Núria, Núria. Núria, el que volia dir... El que volia dir... El que volia dir... El que volia dir... Arran. És que en Lluc... Deixem aquest aplaudiment amb aquest enginy. És que en Lluc ha parlat d'una vaga molt més important, amb tots els respectes per la vaga dels professors, que és una vaga que ens afectarà a tots els que estem aquí. Mercadona ja està acabant les existències. I no vull ser d'armista, eh? Vaga de transportistes. Endavant, Lluc, que tu tens última informació. No, res més a dir, que a partir d'11 ja ha convocat a vaga de transportistes, que algun lloc que hi hagi que no li pot dir vaga, no entens encara ben bé el parquet, però, bueno... Jo crec que en aquest cas sí que és una vaga més que justificada, i que tenen tot el deure per dignitat humana de fer vaga i de reivindicar els seus drets. Jo suposo que tota aquesta vaga ben lligada, com no se li pot escapar ningú... El tema de la punja del compulsible, no? Bueno, els transportistes ja feia anys que reclamaven que el marge de Beneficimal que jugaven era molt baix. I l'última punja dels curs dels carburants ha acabat de ser la gota que ha fet de ser la gota. Aquesta gent queda molt fora de jo, que és un sector que patirà molt, està patint molt i patirà molt, i no es pot aguantar això, això no es pot aguantar. Si em deixeu posar un audio... És una excusa, eh? Sempre és una excusa per part del govern espanyol. Ara la crisis, ara la Covid, ara la guerra d'Ukrania, i els preus els van incrementant, no fan res per poder evitar això. M'hi sempre troben l'excusa, idònia, per pujar els preus dels impostos... És un audio, no sé si haurà circulat molt o què, però... Hola, bon dia, família. Bueno, com tots sabeu, ja ho veus com està el gasoi, no? Llavors, a partir d'aquest diumenge, a les 12 de la nit, no circularà cap camió, cap. Us ho dic per si voleu fer una miqueta de copio de menjar, perquè ara sí que és huelga indefinida. O sigui, fins que no arreglin això, no sé veure cap camió. Piquets i molt mala llet. Hi ha molt mala llet perquè fa temps que no se guanyi ni un duro amb això. Jo us ho dic, vale, fer una miqueta de copio de menjar i això, perquè hi haurà jaleo aquests propers dies. I ara tenim una setmana de marge per anar començant a... a comprar alguna coseta, no cal, perquè aquest cap de setmana es veu que els supermercats també els deixaran plomats. Ja us ho dic, ja ho veus com està el gasoll, repeteixo, i fer una miqueta de copio, perquè és huelga indefinida, i ara aquesta vegada va en sàrio. L'altra antiga era de la patronal, que només mirem per les seves subvencions, les seves tonteries, però aquesta vegada és dels xòfers i autònoms, perquè això no pot ser. L'ho dic jo, aneu mirant de comprar aquesta setmana, perquè les tonteries no quedaran aixutes, no, quedaran, vamos. Vale, venga, família, un día. Doncs això, la compra del pànic, una de comprar en conserves i de més o què? Sembla el Covid, això. Fem paper de batter. No sé, fins a quin punt aneu a veure aquest problema, no? No sé, fins a quin punt no ens carem. A veure, hem de dir que sempre, doncs... Jo en tinc aquí per la vera un transportista. Sí, jo no l'armaria. No, no, si no es tracta de l'armar, es tracta de realitats. No, no, és veritat. A la zona de la Noia, tots els mercadones que estan allà, directament avui, tot dinant, els han plomat. Això que hi ha d'haver que transporti, els han plomat. No sé si, amb una justificació real, és a dir, si és que la setmana que ven no hi haurà res, però ho han buidat tot, tot el tema bàsic. Jo me'l comprarà galetes. Arrosso, cigars, pizzes, no. Pizzes, quatre estacions, que ens agrada. Això encara ho tindrem, no? No, perquè les pizzes, pels empitges. La pizza amb pinya no l'agafa ningú. I les galetes de l'Andrea? No, sí que és veritat, clar. Ara, l'altre dia, fotíem conya, portem dos tertulis fotent conya, però, clar, és que... Aquí hi ha el Brits, perquè és la nostra referència, el poble, però clar, el 95, avui, està a un 93. Sí, hi ha llocs que a dos euros. La 98 ja passa. Ja passa els dos euros. I el gasoil també està... Ja l'esclat, que també forma part, la mitat, el 50% del nostre poble, amb la tarjeta, ja està a un 73, el 95. Això no podem anar. Perquè és que tot això repercuteix. Jo no sé, sí, però és que... Aquí el govern espanyol hauria de coar. A mi fa gràcia, perquè amb aquest quió que diu la Núria que jo li he passat, que no he sigut jo, avui ens, evidentment, que no he sigut jo, no sé si... Un anònim, un anònim. Sí que és veritat que quan veus aquesta gent que ens mana, que, com a nostre amic, Pep Guardiola, el quió li tinc una pressa i bestial, amb un vídeo que us recomano que el veieu, és que són uns mediocres i uns fracassats. Perquè això que deies tu, no sé fins a quin punt, no sé fins a quin punt, però, clar, és que, com veus la projecció amb les accions i parlaments que fan, és que no anem a cap lloc. I no posen solucions. Això, el govern espanyol, és el culpable. El govern espanyol és el culpable. I aquí hauria d'actuar. Perquè això només està passant a Espanya, al tema del preu del patron. No, però la Núria està incrementant. Està a tu darrere, no? Històricament, Núria i companys, al preu a Europa de la Benzina, ha sigut molt més car, però... Ah, nois, ah, nois! El nostre sou és el triple i el quadruple més baix que la resta d'Europa. Per tant, ni inflació, ni hòsties, no parlaven paraules rares. Ens estem quedant sense un puto duro. Amb necessitats bàsiques. Perquè hi ha un altre dia, si voleu, parlarem de la llum. Però bé, el cap de setmana i tampoc. Encara estic pendent de que em diguis el preu de l'Otto. Què és el megavat? Jo tinc una samarreta a Megavatora, però ara estic acollonit. Què és el megavat? Per què va si la Trek em peguen? Com està la samarreta per fer el nostre menxamerató? Com va? Ah, no sé... La capitana, la capitana... La capitana estava fora d'això? No, no, però un moment, un moment. Està tan absorbida per la setmana de la dona... De la samarreta. 16.000 actes a la setmana de la dona. I a tu i a mi que ens va fer fer una foto... Perdó, fer, fer, fer... Una foto, o el que es diu una foto, amb els mocadors... No l'hem penjat, no. Per cap lloc, per tant... No la penjaré, cap lloc. ...reclamem la nostra exposició. Publica defensant la dona. La lúria es va dir. La lúria es va dir, necessito aquesta exposició, abans de la nit. Sí, sí, sí. Jo pensava que l'Andrea o la Cristina també penjarien alguna foto. No, no, l'Andrea també va penjar. Sí, sí, sí. Ah, sí? No, l'Andrea també t'ho diria. Ah, doncs no la vaig veure. Era mig cos cap a baix. No, no la vaig veure. Clar, és que vaig pensar 2 fotos d'homes a... No té molt sentit. El sentit és que els homes posen el mocador a l'ela. Com que no té sentit? No, no, no. Que els homes d'afensem no té sentit? Sí, sí, però no. Ara, per què no? Tu que et vas aixecar... Queda un minut. No té sentit. També li dirà jo el sentit. Jo ho dic jo. Jo els homes heu de ser liats del moviment, però no heu d'estar al primer afila. No, no, però liats... Evidentment, però jo te'l reconseré. Sí, però... Jo ho demostro amb una fotografia com em vaig fer a l'esdeu de matí. Si no hi ha dones que es facin aquesta fotografia per ximotius, perquè no volen sortir, perquè el que sigui... No penjarem la fotografia. Per què no veus fer la foto, tu, la Cristina? Perquè no volia que se'n vegués. Perquè no em demanin res. Que no em demanin res, la propietia. Si la teníem, t'hi demanarà algú i jo li faig. Estic enfadat. Vinga, doncs acabem la tertúlia d'avui. Falta un minut per tocar l'eset de la tarda. Gràcies per venir. Una abraçada, que acabeu de passar bona tarda, i tornem la setmana vinent. Vinga, bon cap de setmana. Adéu, setmana. Adéu-siau. Vinga, doncs... A veure, que em diuen que ara... 3. No altres tornem aquí. A la Rambla hi ha dilluns també. Més ganes de més programa de 5 a 7 de la tarda. Com sempre, el 98.fm a Ràdio d'Esvern. La Ràdio Municipal de Sant Just. Ara us deixo amb l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí al poble de la Mat de Lua López. Aneu-nos seguint, també, a la xarxa socials. A Roba Ràdio d'Esvern o a Roba a la Rambla 9.8. I res, també dilluns, com sempre, a primera hora des de les 10.8 fins a l'1. El magasin La Justa amb Mireia Redondo.