#125 - La Rambla del 15/3/2022

Bona tarda, Sant Just, passen 10 minuts de la cinc de la tarda d'avui, dimarts 15 de març, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.ufm, a la migora municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 farem primer secció de Paddel amb l'isma i l'enrique del Sant Just Paddel Club, que avui ens porten a una convidada de Luxa, a la jugadora professional de Paddel Lucia Sainz, que l'any 2020 va ser la número 1 al ranking de parelles femenines al Wallpadentur amb l'altra jugadora, la Gemma Triai. I després, a continuació, farem secció de Mèdia Ambient amb l'Arbregullo. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i del Vullet i de Notícies de Catalunya Ràdio i també del de Ràdio d'Esvern, tenim les converses de Terrassa amb la Glòria i a les 6. I 40 a l'entrevista a Regis Calzada, que és presidenta del Club de Bola i Vols Sant Just, per seguir amb la roda d'entrevistes al món de l'esport local. Doncs bé, tot això serà de seguida. Ara us deixo un tema musical d'Estei Homes i comencem. Bona nit a tots i a tot el món de l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes. Bona nit a tots i a tot el món de l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes. Bona nit a tots i a tot el món de l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes. Bona nit a tots i a tot el món de l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes. Bona nit a tots i a tot el món de l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes i comencem amb l'Estei Homes. You make my dreams come true, come true, oh, oh, oh, take me to the moon. But I'm in love. I just feel it when I wake up in my bed. I'm in love. And I remember how we held and we kissed and we... When we met, it's a thing that I can't get out of my head. I'm in love. Who are you love? I'm in love. I just feel it when I wake up in my bed. I'm in love. And I remember how we held and we kissed and we... When we met, it's a thing that I can't get out of my head. I'm in love. Who are you love? Hey, baby. All right, I'm through. Baby, please. Give me a song. You're crazy. Ai! Llav Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures en definitiva Cinema sense condicions als dimaris d'avui têm nou del vespre quan el cinema es fa ràdio. Vinga, doncs que ja trobem a falta aquesta sintonia, la sintonia de fons, que ens indica que és el moment de parlar amb la gent del padel. Avui tenim com sempre l'Enrique i també l'Izma del Sant Just Padel Club. I, a més a més, ens porten a una convidada d'honor, una convidada d'altostanding per dir-ho així. Enrique, bona tarda. No sé si es pot tenir més altostanding. La veritat és que és el top, top. És el top, sí, sí, sí. Tenim amb nosaltres a Lucia Science, que és una de... bueno, està en tot allò alto del món del padel. També la trobareu dins del món del tennis. Vinga, aquí tot és que em podria estar a hores llegint i recitant tots els partits que ha jugat a les seves posicions. Comencem a presentar-les, si vols, Enrique. Sí, bueno, no sé quantes vegades campiona del món. Número 1 d'Europa del Tour. No sé què més dir. Campiona del món per equips, per parelles... No sé, té quedat alguna cosa? Pregunto. No, vol ver a repetir-lo. Vol ver a ganar-lo. Repetir-lo. Yo creo que no le queda ninguna posición 1 que conseguir, ¿no? No, creo que no. Igual la de campeona por parejas del mundo. És subcampeona, ¿no? Subcampeona, sí. Pero por equipos, sí. Número 1 d'Europa del Tour, pues sí. Pero repetir-lo estaría guay. Ara mateix aquí el meu Xivato diu que estàs en el ranking en el número 9. Guau. Bueno, claro, para nosotros que quieres estar arriba, pues el 9 no es suficiente, pero estamos trabajando para ir subiendo. La Lucia, quin vincle té amb el Sant Just Pa del Club? En quin moment...? Mira, nosaltres amb la Lucia ens vam conèixer fa 4 o 5 anys. 2016. 2016, una cosa així. Siempre hubo un feeling tremendo. Y ella estaba en el polo, que es el club suyo de toda la vida, y coladora. Home, els inicis són els inicis. Esa coladora con su queridísima Eva Galloso y un montón de gente que ella quiere un montón. Pero nosotros estábamos arrancando en el mundo del Padel y para nosotros pues contar con Lucia, vinculada al club, fue una cosa realmente excepcional. Aparte de qué profesionalmente nos situó en el mapa del Padel, no de Barcelona, sino a nivel mundial. En el Sant Just ella se hizo el número 1 de Wolpa del Tour. Entonces, aparte, conocimos a una persona excepcional, una deportista extraordinaria, y seguimos con vínculos porque nos queremos mucho. ¿Tenés a jugar els teus inicis per això no són amb el Padel, són amb el Tenis des dels 5 anys? Sí, exacto. Empecé con el Tenis. El Padel, la verdad es que en esa época pues había muy poquito. Es verdad que en el polo sí que habían pistas de Padel, pero yo seguía con el Tenis y luego me fui a Estados Unidos a hacer la carrera y con una beca de Tenis. Y eso que Eva en esa época ya me decía que dejara el Tenis, que me quedara aquí y eso, pero le dije que no. Y luego a la vuelta intenté dos años de profesional, pero no de Tenis, pero ahí es muy duro el Tenis. Y luego ya empecé a trabajar en una empresa deportiva y combinándolo con el Padel, hasta que hubo un día que mi cuerpo dijo basta y tuve que decidir Padel o el trabajo. Decidí Padel la arriesgando un poco todo, en esa época los premios no son los que son ahora y menos los que se prevén a partir de ahora. A nivell d'entrenaments, quan dius que acabes d'escollir, és perquè el Padel també exigeix uns entrenaments diaris, està en unes condicions físiques que potser amb la feina no es pot posar. Si vols estar en un alt nivell del Padel, no pots dedicar-te a les dues coses. Jo, quan treballava, estava en bàbola i tenia les 40 o més hores diaris a la setmana que tenia que fer. Hacía muchos viajes. En esa época quizás había menos parejas que se dedicaran profesionalmente, pero si querías estar arriba tenías que entrenar y si no lo notabas. Entonces lo que yo hacía en esa época era entrenar muy poquito y me basaba con los campeonatos de la aceleración catalana que eran viernes a hoy domingo y entonces eso como que me mantenía. Pero la verdad es que después de unos viajes que tuve fui a un campeonato de España y mi cuerpo petó y entonces ahí ya se veía que era una cosa u otra, pero las dos cosas si las querías hacer bien no. Y entonces nada, senté a mi madre y mi hermana, les dije que quería intentarlo y me dijeron que sí estaba segura y bueno pues ahí el polo pues me ofreció dar clases, empecé a dar clases en el polo y luego ya en el 2016 pues me fui al Saños a dar clases y a tener el vínculo que tengo con ellos que ahora pues a pesar de que me fui a Madrid y eso sigue siendo especial. I quina és la sensació d'estar al número 1 amb el Volpa del Tur? Bueno pues es un sueño cumplido porque la verdad es que llevábamos tiempo luchándolo con mi antigua pareja y lo conseguimos, una pena pues que se rompiera todo pero creo que fue un fin a una etapa pues que valió la pena. Un broche de oro, no? Sí, exacto, un broche de oro y encima también consiguiendo el máster final que tampoco lo habíamos conseguido y pues eso. La verdad es que al final poner así el punto final pues es bonito. Mira aquí el 2021 tinc que has estat campiona del món a Qatar 2021 que has estat campiona d'Europa també finalista del Madrid Open finalista del Barcelona Màster i finalista del Volpa del Tur Menorca. Sí, eso fue el año pasado que fue un año muy duro porque bueno tuve muchos cambios tanto a nivel personal como profesional y en pista bueno pues tuve buenos resultados ahora lo lees y dices bueno pues no está mal pero no fue la temporada deseada. ¿Sabes qué pasa? Yo creo, mi sensación Lucia que cuando estás acostumado a ser el número uno en todo, en todo, en todo, en todo, en todo ser el dos que sabe a poco, ¿sabes? Sí, y cada vez hay más nivel, es verdad cada vez hay más chicas que vienen de muy pequeñitas dándolos todo que saben de Padel desde los inicios que antes como comentabas pues yo me inicié en el tenis y había un cambio ahí y en cambio ahora ya las escuelas han yo cuántos niños tiene. No sé, cerca de 200, quizás. Claro, pues cerca de 200 niños que antes pues hace 10 años eran impensables. Estaban haciendo tenis. Todos estos estaban haciendo tenis. Clar, a Padel s'ha anat posant cada cop més de moda per dir-ho així. Tu veus això? Que cada cop hi ha més competitivitat. Sí, cada vez hay más competitividad que creo que también es bueno. O sea, a nivel resultados no los... Claro, al final quieres ganar y entonces eso pues dices, ostras. Pero la verdad es que al final te hay... también eso te hace mejorar. Y si no mejoras, esto lo dijo Vela el otro día que los jóvenes lo que hacen es que tengas que mejorar cada día porque si no te van a sacar del puesto. Entonces esa competitividad pues la verdad es que es buena para nosotros para sacar nuestro mejor nivel, nuestro mejor rendimiento pero también creo que para mejorar la competición, el circuito, el tema sponsors pues también cada vez hay más y mucho mayor. Y bueno, creo que es lo que le toca al deporte ir creciendo poco a poco. Perdona Núria, a nivel de sponsors y creo que es significativo hay una marca que se dedica al deporte de toda la vida. Toda la vida no sé, pero desde hace muchos años que es muy potente el deporte, que es de Caldón, que tiene sus marcas para según qué tipos de deporte, ha creado una marca específica de Padel que se llama Quickma y el tema de que es una apuesta ya no nacional, sino internacional del tema, es que ha fichado Lucía. Lucía era, no sé si ves la sudadera que lleva aquí, Quickma Padel Brand, no? Es la marca de Caldón y cuando una multinacional del deporte como de Caldón entra de una ferma tan seria en el mundo del Padel, es porque cree que el Padel se va a internacionalizar de verdad y va a poder estar en todos sitios. ¿Cuál es su visión del Padel? En efecto, de Caldón lleva un par de años trabajando en lo que es la marca que lo hace de la mano de Horacio Clementi, que es un entrenador que lleva toda la vida, había sido jugador y yo creo que es de los que más sabe, que le dices cualquier partido y se sabe el resultado, es impresionante, pero llevan dos años trabajando y a mí lo que me ha sorprendido es la marca, las ganas que tienen y los medios que ponen para mejorar la marca tanto las palas como las zapatillas yo la verdad es que tenía un problema de los pies que bien sabe Enrique desde hace pues ahora ya tres años y yo les dije que la zapatilla para mí era indispensable y venía de una marca que es muy potente en temas zapatillas como sasics y nada, yo les dije que si la zapatilla no me iba bien que no podía porque lleva tres años sufriendo en pista y al final el tema de los pies es lo que te hace moverte bien o mal y me dijeron que no pasaba nada que iban a investigar y la verdad es que lo están haciendo y estoy súper contenta por el trato porque es una familia la verdad al menos a mí de momento es lo que me están enseñando y que es eso que me ha sorprendido mucho el tema del I+,D que tienen ahí no es que sea una marca de bajo coste o lo que sea, no, no Radera ja, tot un procés d'investigada fer proves i el bueno es que quieren ofrecer a la gente la posibilidad de hacer deporte a un nivel a un coste asequible no es que sea la pala yo yo estoy encantada yo siempre recomiendo probar las palas yo no soy de las que impongo la pala porque cada uno es diferente pero yo estoy súper contenta con ellos la verdad y creo que una marca potente como es de Caldón o como otras marcas internacionales creo que es muy bueno que se metan en el páder de fet amb l'Isma i amb l'Enrique Sovina aquí a la ràdio parlem de la importància que té no només jugar bé, sinó a tenir una pala, no no gastar-se quatre xavos per després jugar malament o agafar-te una altra o comprar-te directament una boníssima quan acabes de començar o sigui, adaptar una mica també tot el material, les bambes és a dir, tot això també La pala és superimportante però és això, no la más cara és la más buena i la más barata es la más mala cada uno tiene sus necesidades y luego cosas que son superimportantes que nadie la piensa es el peso o el balance pero el peso, yo sé que hay gente que las compra por internet y le llega una pala de 400 gramos y eso es muchísimo peso entonces, eso también pues con el entrenador con un amigo que sepa pues tienes que mirar todas esas cosas En aquest cas la marcada de Caldón el que en parla moltes vegades de pales de 300, 400 euros o de 50 en aquest cas són preus molt competitius la gama alta que són 100 euros 100 ni poc i la de Maxi Sánchez crec que també llavors, clar, per 100 euros ja tens la pala d'un jugador top llavors això, a nivell de marketing és molt important Te puedo hacer una pregunta siempre se rumela bastante igual siempre se explica oye és que la pala que lleva Lucía de verdad no és la que me venden a mi o la pala que lleva Bela tu pala mi pala es la que se vende el otro día les pedí palas y me dieron las de tienda lo único que sí que se mira en dónde está el balance porque es verdad que se haga de la misma pala es muy difícil entonces de una tirada, a lo mejor el balance está un poquito más arriba, un poco más abajo entonces ellos sí que me lo han mirado porque saben dónde me gusta más el balance y me intentan enviar las más similares pero es la que sale de fábrica pues esto está muy bien yo le pongo un poquito más de peso pero es la que sale de fábrica També i en els que es pensen aviso para navegantes que tenés la misma pala no significa jugar igual que los días años ya entonces yo me compraría alguna pala también però bé jo també volia saber una mica les diferències que tu has vist entre el món del tenis i del pàdel, ja no només a nivell tècnica obviament són dos esports diferents però no sé suposo que el fet d'estar jugant en un esport que ja estava consolidat en el món del pàdel viure el boom aquest aquí no sé com t'ha afectat si has hagut d'esforçar-te més o de trobar altres parelles d'investigar també tu una mica bueno, la verdad es que son dos mundos súper diferentes que creo que el pàdel va a llegar a ser un poco parecido al mundo del tenis ese es el objetivo pero es verdad que el mundo del tenis ya está muy hecho los torneos pues tienes el 10.000, el 25 que hay un montón de gente jugando y de todas las nacionalidades entonces claro el mundo del pàdel éramos hasta ahora o hasta hace 5 años éramos españolas bueno españoles, argentinos y algún brasileño y ahora es verdad que se va se va abriendo más y hay franceses, italianos no sé si es suegos o alguno ya algún suegos creo que hay en previas y eso sí entonces claro vas viendo que se va abriendo que eso está muy bien pero que necesita su tiempo porque también es verdad que a nivel de entrenadores de estructura para los niños en todos los países no hay igual que tampoco hay pistas en todos los países entonces todo esto va a tardar un tiempo porque de momento están muchos veintos aquí entrenar y eso dentro de supongo que 10 años se va todo tan rápido yo creo que ya habrán escuelas de competición en toda Europa seguro entonces claro eso hará un cambio porque ya no se viajará desde España sino que cada uno podrá viajar desde su país que es lo que pasa en el ténis cada uno tiene su base porque eso será cuando veamos un circuito muy similar al ténis perquè ara mateix en el món de les competicions tu en quines estàs jugant, estàs competint no sé si en quantes nian realment a nivell mundial bueno, està el gol pel tour que és el circuito mundial que és el professional i luego están los torneos bueno pues el Campeonato de España que lo organiza la Federación Española i luego los por equipos que yo lo juego por el Polo que es el de España y el de Cataluña en este caso nosotros jugamos y luego el Mundial del Europeo por la selección yo no sé si Núria te está preguntando porque hemos estado hablando de lo del circuito me estaba escaqueando un poco pero no sé que nos puede explicar Lucía porque ella como está como representante de las jugadoras en estas conversaciones igual la metemos en un jardín más jardín que me hayan metido ahí como presidenta no puede ser no sé si nos puede explicar algo o no bueno, no, todo el mundo sabe que... que no le comprometa no, todo el mundo sabe que está QSI que es con de mano de la Federación Internacional de Padel que bueno pues que los chicos ya han firmado algunos de los chicos no han firmado como creo que es la Amperti y bueno y bueno nosotros estamos en proceso de... nosotros todavía no hemos firmado con nadie estamos mirando cuál es la mejor propuesta para las chicas es verdad que bueno pues tenemos que valorar si es mejor también ir de la mano de los chicos o hacer a lo mejor una tp o una guita pero claro todo esto va a ser consensuado con las chicas que creemos que ir unidas es importante porque ahora mismo en el web del tour cómo está el nivel de premios porque ha cambiado el día... el día 8 el día de la mujer nos hace unos días pues la verdad es que bueno pues nos dieron la noticia fue una grata sorpresa que nos igualaban todos todos los premios como a Miami que ya has jugado pues nos igualaban todos los premios como los chicos para mí llega un poco tarde pero tiene que haber hecho hace muchos años pero bueno no está mal no para nada es una gran noticia bueno pues según decían es el primer deporte que hay igualdad absoluta o bueno en nivel de premios porque es verdad que a nivel de torneos es solo masculino pero bueno hemos estado luchando muchos años incluso jugadoras que ya se han retirado como cata, como paula como pues evas, o sea han sufrido bueno decía hay un montón neki que han sufrido pues estar jugando 7 torneos al año porque yo cuando empecé en el 2010 habían 7 torneos o sea era un torneo cada dos meses o casi entonces dices entrenar para eso y no sé si valía la pena sabes y con premios muchos más bajos de lo que lo que eran hasta ahora antes de igualar exacto que eran bajos entonces también había menos chicas tal es así pero el esfuerzo el entreno todo es el mismo el gasto porque el viajar el gasto del entrenador hace lo mismo que los chicos y nuestra vida deportiva normalmente es más curta que la de los chicos por tema de familia por tema normalmente que quieren ser mamás claro algunas que es verdad que no todas pero la mayoría al final pues si tienes una familia tienes que decidir en cambio los hombres pues tienen la suerte o la desgracia según cómo se mire que no tienen que dejar el trabajo en este caso el deportivo para poder ser madre si tu estás embarazada no puedes jugar a este nivel y después de estar embarazada hasta que volés recuperar el nivel físico no son dos días y yo creo que hasta ahora era fácil no voy a decir fácil perdón que era más asequible como lo hicieron Vané Alonso y Cata que para mí son un ejemplo que se quedaron embarazados buscaron tener un bebé y se quedaron y luego y luego han seguido compitiendo y eso es de xapo pero claro a medida que vaya viendo más niñas más jugadoras más todo más competición es que va a ser más difícil porque perder el ritmo durante año y medio dos años porque al final es lo que necesitas pues es complicado volver a la élite y depende también de la edad en la que tengas el nivel la recuperación es la mateixa amb 25, potser amb 35 això també influeix cotillando las redes sociales veig aquí una última pos de Twitter bien rodeada en el primer partido del equipo femenino del Basso del Palau gran iniciativa para dar un pasito hacia la igualdad aquest pos es va posar els 6 a més dos dies abans del dia mundial de la dona en quin sentit anava l'última de la igualtat bueno, esto... yo soy del Barça bien reconocida y bueno, me invitaron al palco porque de bàsquet porque las chicas que están en segunda este año que esperemos que suban a primera resulta que para un poco fomentar la igualdad y ayudar un poco a las chicas les pusieron a jugar en el palau o sea como a los chicos en el campo donde se juegan las competiciones oficiales de bàsquet, de balón mano de hockey les pusieron a jugar creo que era el domingo y la verdad es que casi casi se llenó hablando de un partido de segunda división de chicas o sea que toda la gente que vino para apoyar al bàsquet femenino pues también es para decirles que es un aplauso y que dio un poco de si estamos en segunda y ha venido gente a ver si cuando están en primera si también pueden jugar en el palau porque no es lo mismo jugar en el palau pero de nada del ambiente que hay en el palau porque yo para mí cuando he ido al bàsquet me ha encantado porque el ambiente es otro que el del fútbol o que el de balón mano y mira que a mí el fútbol me gusta pero bueno a ver si si suben y si no suben yo creo que también se merecen estar en el palau clar i ja per anar tancant Lucia, una mica el teu dia a dia ara mateix quines cines, ets professora com és el teu dia a dia actual no, jo des del 2000, en el 2018 no? si, creo que dejamos de dar clases porque sí que es verdad que damos dos días clase bueno, yo he dado de todos los días a luego cuando me fui al Sanyus, hicimos dos días de clase y luego dejamos a lunes creo solo ha sido como una evolución de muchísimas clases a menos porque es verdad que a nivel que íbamos subiendo posiciones pues queríamos entrenar más y luego también pues teníamos más sponsors que nos ayudaban a poder centrarnos más en lo que es el entreno entonces yo ahora no doy clases es verdad que el otro día le dije a Enrique que a lo mejor la estamos tentando en el Sanyus porque se ha ido a vivir a a tres calles del club o sigui, es Sanyustenka? pues es Sanfaliu que es Masui es esa calle es esa frontera límite pero bueno, y ya estamos intentando convencer es verdad que es diferente, si lo tienes como obligación que yo antes las daba por obligación para poderme costear lo otro que si lo das porque realmente te apetece y tienes buen rollo con la gente pues también incluso te sirve un poco para distraerte y hacer un poco sociales lo que sea bueno, yo ahora me dedico 100% a mi el tema de los entrenos es verdad que la pretemporada ha sido dura porque venía de quitarme la lesión que he llevado durante estos tres años pero no ha sido la pretemporada deseada y ahora estamos intentando volver a coger ritmo que en teoría no debería estar aquí debería estar en Reus pero no empezamos con buen pie que mejor dicho bueno, bueno i con tu compañera Marta Marrero que tal? bueno, nos hemos acoplado bien excepto el partido de ayer es lo que te decía, no venimos con ritmo porque no hemos podido casi entrenar en la pretemporada porque yo he decidido quitarme lo de los pies y justo cuando yo salía ella se lesionó entonces ha sido un poco de que está pasando aquí pero con ella la verdad es que muy bien que creemos en el proyecto que las dos pues llevamos la misma sintonía y eso es importante molt bé, doncs jo no sé si voleu afegir alguna coseta Isma Enrique no és que el programa pasado vino el solo ah, no he alogat-te tot l'ho dius tot allà són 25 minuts i ja els primí hasta el máximo i avui tocava descansar no, no, simplement pues la Lucía que ojalá se plantee ese divertimento con nosotros comencemos que los lunes los lunes al sol puede poner las condiciones que quiera y que se las vamos a aceptar todas igualdad, por supuesto yo además que estoy casado y con dos hijas tengo un perrito y es perrita bueno, tu nos apoyaste es verdad que nos apoyaste desde el primer momento a Gemma y a mí y no tenías a chicos en realidad la imagen fuimos chicas y eso también fue y la vinculación siempre ha sido buena no sé si por eso en muchos clubes que fichan a un jugador como imagen y nosotros apostamos por Gemma y Lucía cuando no eran número 1 exámenos número 5 me parece en alguien momento que empezábamos con Pablo y bueno pues fuimos su talismán es verdad es verdad y bueno pues a ver si la comencemos es un lujo tenerla con nosotros o seria un lujo tenerla con nosotros a ver Núria, a ver si tu la comences y nada porque sería un lujo que todo el mundo pudiera venir al San Jus pues los lunes y ver a Lucía una persona con su currículum profesional y deportivo estar entrenando allí a quien ella quiera és una suerte doncs res, deixem aquí l'espai que acabeu de passar bona tarda i res ens tornarem a trobar la propera molt bé, moltes gràcies molt bé, molt bé, molt bé molt bé molt bé Aquest dimarts a les 10 del Despre la música choral més de mil anys d'història un programa realitzat i presentat per Pep Quintana la música choral T'he dit que no em venia de gust Ja, però mira com estic ara no em pots demanar que pari Cari, qui t'estima et farà plorar Mira, la nova cap de mar que tinc Ui, ja et diré ja com ha arribat el càrrec aquesta No ho són No hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes Generalitat de Catalunya M'agraden les dones M'agraden les dones No hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes Generalitat de Catalunya M'agraden les dones Per aules de Raimón Tornem aquesta setmana i recuperem el tema que vam ensatjar la setmana anterior recordem a l'Audiència pels qui no ens van escoltar vam començar per parlar del conflicte abelic hem començat el programa parlant de la setmana passada del dia de la dona però vam seguir parlant del conflicte abelic específicament amb l'actualitat entre Rússia i Ucrania i com estava afectant també a les persones la indústria memantística els interessos que hi havia al darrere també l'afectació al medi ambient i vam acabar el programa llançant una pregunta per reflexionar si et sembla, recuperem una mica la pregunta i seguim per saber on ho vam deixar exactament la pregunta era clara i està molt bé que me l'hagis fet perquè és la que es fan els amics, els coneguts davant d'una situació extrema hi ha una invasió indubtablement solament pensen immediatament en armament i d'aquest sentit hem vist com l'enjust i davant s'ha multiplicat les accions i els guanyes en aquesta situació tots estem perdent aquí també repercutirà la crisi d'aquesta guerra tots perdem en Rússia els ciutadans estan perdent molt ara escoltava una ciutadana russa que estima la seva terra i que es considera la escarra geomanista i deia que la guerra de falsetat i informació omple tota Rússia i que moure's és anar a la presó que hi ha mils de la presó russos que ja estima a Rússia perquè això és una invasió i bueno, l'altre aspecte que dius que el govern d'Ukraine i el govern dels ciutadans era un govern molt d'extrema dreta i antisemita doncs ara la síntesis de lo que venia a dir llavors per tant situacions radicalitzades t'estan dient no és blanc o és negre però mira, ni és blanc ni és negre són la mateixa merda per deixar-ho clar i l'endústia del moment són la mateixa merda i per tant, quines són les vies? la via és la mobilització no violenta tu ara imagina i no sóc la imagina pensa en Sèrvia Sèrvia no va perdre per la per la victòria en l'altre país va perdre perquè els estudiants van practicar la no violència activa en molta imaginació en síntesis pintaven les parelles per la nit d'amagades, posaven un símbol insultant el dictador trencaven els vidres de les cases d'escollaboracionistes i policies i a poc a poc la repressió ja no podia perquè la policia es va dividir l'exèrcit es va dividir i llavors ja sortien a fer manifestacions massives i va caure aquest govern del dictador que ja van veure el criminal que era per tant, existeixen formes de lluita que no són la guerra a la guerra ara, i donar-los armes com ha fet a Espanya, 450 milions que eren per la pau a comprar armes, per entregar-les allà no farà més que duri una mica més que llagament mortandat que radicalitze més el tema tant de bo entre mig li passa, com en l'Antioa Roma a Julio César em sembla que va ser que els seus el van matar veient la vorrada que tenien tant de bo passa així i es carreguen els pròpies russos pel Putin i al seu cercle, per la gran bestia que està fent però que aquesta guerra no la poden guanyar si no la poden guanyar, i van a destrossar el país llavors posa l'exemple anem a Síria porten 30 anys amb fotre, exercis de uns, de altres de... gent que anava de fora amb mills a combatre allí i al final que passa, continua el dictador amb l'emparo de Rússia, amb l'emparo d'Estats Units continua el dictador, el fi del dictador continua igual i els altres, i els demòcrates, que són un mínim que és l'exercici d'agressió l'aik i demòcrata i el fundamentalistes i el país estrossat totalment estrossat per tant, jo no hi crec, clarament, del context de la pregunta de poder-m'hi detallar sembla que és una bestiesa volent guanyar la gent en aquestes qüestions i és lamentable gent intel·ligent i d'oxigen el borrell la Margarita Robles que són tan militaristes el Felipe González que li agrada tant recordar una vegada i altra o a més, jo he llegit una altra vegada que les persones es deuen a l'estat què? o sigui que les persones som, sou i és jo, sobretot per a mi ja no m'agafaria les claus de l'estat i ho diu, per a mi no, s'ha de fer 6 mesos de mil i tot, noig i noig i tal perquè s'han de fer patriotes d'aquí em s'arroga la posició de les persones i de les consciències de consciència, d'això també en parlàvem l'altre programa i de les consciències per tant, no és camí dintre d'aquesta situació ara, quede clar que ja ho he dit al Chirinar també que els opressors tenen dret a combatre quan hi ha una invasió tenen tot el dret, però jo els he de recordar des d'aquí en el cap fred de que no és el camí que no és el camí com va treure'ls m'agrada l'altre dia de fet fa un parell de setmanes el dissabte Arbre a TV3 en un programa que fax que fan els dissabtes de la nit van entrevistar, bueno, van portar un convidat a Xavier Huigues, que és doctor en física i és experta en armament nuclear i agafant la branca del medi ambient va parlar de les conseqüències que hi hauria si hi hagués una guerra a nivell nuclear si alguns països desmentalleixin totes les armes que tenen nucleari i activessin les bombes o a cafós les conseqüències amb el medi ambient o sigui coses que no ens podem ni arribar a imaginar, és a dir, un canvi immediat per exemple del nivell de de la temperatura de la Terra, és a dir, que pujaria no sé quants graus a forma immediata tot el tema de la capa d'user de l'atmosfera dels gasos contaminants aquesta part potser també s'ha enjoblida és un efecte colateral de tota aquesta guerra a nivell nuclear ens afectaria encara que no ens explotes aquí una bomba nuclear o sigui, ens afectaria igualment tot això Quan ve la fuita en Chernòbil recorden que tota la producció alimentícia d'Europa d'aquest any i fins i tot en Catalunya va quedar anulada per el que està contaminada si es contamina les terres contamina tot i ens pensem que està molt bé té el que has dit ja ho tenia en el programa de dir però està molt bé que ho fem així només una data la mitja de l'armes atòmiques del món l'estire rússia 45% 45% estats units i la resta la Índia, Pakistan Israel tenen l'altre 10% Mira, una de les places que va dir en Xavier Buigues el programa va ser que les armes nuclears que hi ha actualment és a dir que si hi hagués una guerra nuclear bueno, tot aquest armament nuclear podrien fer fins a 150.000 iroximes per fer una comparativa 150.000 vegades acaba de passar iroxima o sigui, els pels de punta doncs ahistar l'interès meu d'haver-hi unit, la guerra i el medi ambient que el medi ambient desapareix per a la vida humana que eren les ràteles que les agafen les pucoratxes d'alguna animaleta i alguna illa del pacíficer que podés tenir autoabastiment i aigua de dolça i aquest és la situació i per això queda clar i evident que jo li dic que jo crec que l'autopia crec que l'autopia com s'està construint l'autopia de filar de l'Emili l'autopia del matrimoni gay l'autopia de l'alliberament de les dones aquest que s'ha celebrat aquesta setmana passada i que celebra cada dia de l'any i crec que l'autopia que són possibles d'anar a construir-les el que no crec és la quimera de pensar que este al·lumament i una garra oberta es van anar enlloc clar i per això queda clar que la contestació la pregunta molt bé jo no sé si vols afegir algun altre aspecte hem parlat durant dos programes no queda clar que hem contestat la pregunta i perquè hem unit una cosa i l'altra perquè hi ha alguns que això del medi ambient és com una religió i no hi ha cap rellaro en altres coses tot està unit en el tema que ha fet de la humanitat i el medi ambient i el planeta si et sembla per acabar el programa i perquè la gent es faci una idea que la senar i referent a les armes nuclears ha canviat molt des dels episodis d'Iroxima i Nagasaki a Iroxima i van morir 150.000 persones de forma imediata i després hi va haver molts més morts per culpar de les radiacions si ho comparem les bombes actuals són molt més potents la potència de les bombes que van tirar era de l'ordre de 15 o 20 quilotones I els missils actuals equipats amb les armes nuclears tenen una potència d'entre 100 i 350 kilotones. Això vol dir que, aproximadament, sortirien entre 100 i 150.000 hiroximes, i diu no hi ha tantes ciutats al món. Doncs això res més, volia posar aquest punt de informació també de dades del que va dir en Xavi Uyugas, investigador del centre de l'AS dels estudis també per la pau. Res més, un plaer verd ha tingut una setmana més aquí amb nosaltres, a la Rambla, i t'esperem la següent setmana. Ja saps tu, celebrem que estem vivos. Exactament. Cada dia, cada hora, cada minut. Vinga, que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Jo vinc d'una lluita que sorta i constaït. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia, perquè tot el que passa en just passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. El president ucrainès, Volodimir Zelensky, ha assegurat que Ukraine assumeix que no podrà entrar a l'OTAN. Ha estat a la reunió de la Força Expedicionària Conjunta, formada per diversos països aliats i liderada pel britànic Boris Johnson. Zelensky ha demanat però més suport a l'aliança per poder-se defensar de l'ofensiva russa. I ha insistit en la necessitat d'una zona d'exclusió aèria i de reforçar també de retoc, la seva aviació. Ukraine no és membre de l'OTAN. Això ho entenem. Són persones comprensives. Durant anys hem sentit que les portes estaven obertes, però també hem sentit que no ens hi podíem unir. I és que una eventual entrada d'Ukraine a l'OTAN seria, o de fet, ha estat un dels elements que ha fet servir el president rus, Vladimir Putin, per justificar precisament la invasió d'aquest país. Notícies breus i relacionades les primeres amb aquesta Gerard López. Doncs justament la guerra ha segat la vida de dos periodistes més. Un d'ells és Pierre Sacrépsky, de 52 anys, que treballava com a càmera per la cadena norteamericana Fox News. Havien format des d'altres conflictes com, per exemple, els de l'Iraq, a Síria i l'Afganistan. Un altre periodista que també anava a ell, la productora Aleksandra Kurchinova, també ha mort en aquest mateix atac, segons el Ministeri de Defensa Ukraïnes. El vehicle en què viatjaven va ser tirodejat ahir a la zona d'Orenka, a uns 20 km de Kef. L'atac va resultar ferir un tercer periodista, el britànic Benjamin Hull, de 39 anys, que continua a l'hospital. Amb aquests ara són ja quatre els periodistes morts des de l'inici de la invasió russa. Molta de 30.000 ruples, que al canvi són uns 255 euros, per la treballadora de la televisió estatal russa que va mostrar un cartell contra la guerra ukrainea durant la missió d'un informatiu del vespre de la cadena. Ha quedat en llibertat després d'haver declarat davant d'un tribunal de Moscou que l'ha considerada culpable d'haver vulnerat la legislació russa sobre la llibertat d'expressió i manifestació. El govern rosa ha anunciat sancions contra el president nord-americà Joe Biden, també contra el del Canadà Justin Trudeau, així com també contra el secretari d'Estat nord-americà António Blinken. És la resposta a les sancions imposades cap a Moscú en motiu de la invasió d'Ukraine. El Kremlin els prohibeix entrar en territori de Rússia, llevat que sigui per mantenir negociacions diplomàtiques previamente autoritzades. I encara amb més coses de l'actualitat. Com aquesta junts per Catalunya exigeix a Esquerra Republicana que desautoritzi Gabriel Rufián per les declaracions contra el president del Consell per la República Carles Puigdemont i el seu entorn. A les crítiques, el líder dels republicans a Madrid també s'ha afegit la CUP, Parlament Martí Ferreró. Bona tarda. Junts no ha estalviat retrets contra Rufián acusant-lo de comprar els relats de les clavegueres de l'Estat. A la grau d'indignació del partit ha quedat resumit en aquesta exigència esquerra republicana perquè faci rectificar amb urgència el seu home fort al Congrés, que formulava el president del grup de junts, el Parlament Albert Betet. Exigim una rectificació urgent d'Esquerra Republicana de Catalunya i que es desautoritzi el seu portaveu a Madrid. Aquest to despectiu no és pròpia de la política. Fons i formes. I m'estic contenint. També la CUP ha carregat contra Rufián pel mal que provoca assegurat en el moviment independentista Martí Ferreró, Catalunya Ràdio, Parlament. L'autoritat independent de responsabilitat fiscal, la IRF, considera que el Govern espanyol podrà recaptar entre 3.000 i 3.500 milions adicionals a través de l'IVA com a conseqüència de la pujada de preu dels productes energètics. La presidenta d'aquest organisme, Cristina Herrero, creu que l'increment sobre productes com ara, el gas, el petroli o l'electricitat generaran importants ingressos per l'estat. Gràcies, Cristina. La russa pretenia que, mentre s'estudies el seu recurs contra la decisió de la UEfa d'expulsar-la de totes les competicions, els seus equips poguéssim continuar competint, però el Tribunal de Palacions del TAS no ho ha acceptat. D'aquesta manera, la selecció polonesa es classifica directament per a la final del torneig de repesca per al Mundial en què s'havia d'enfrontar amb la selecció russa a la semifinal. Avui hi ha jugant dos partits. El seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualope. La festa major d'en Guany podria retornar a la normalitat prepandèmica. La setmana passada es va dur a terme la primera reunió de festa major entre les entitats del municipi que hi participen, i la regidora de Cultura Ginnapol i el regidor de Juventud, Just, fos salva. Es va acordar que la festa major d'en Guany tingui 5 dies, celebrant-se entre el dimecres 3 i el diumenge 7 d'agost. Durant els propers dies s'aniran concretant les activitats, espectacles i actes d'aquesta festa major. La idea és retornar a la festa major com havia estat sempre, si es pot fer el camp de futbol per les obres, i si no, buscant un nou emplaçament principal. Amb l'excepció de determinar l'escenari on finalment s'acabaran celebrant els concerts principals, la idea és retornar a una celebració prepandèmica. Recordem que la festa major es veurà totalment cancel·lada el 2020 per l'efecte de la pandèmia de la Covid-19. L'any passat semblava que es podia retornar a una relativa normalitat, com a un repunt de casos escassos dies de la seva celebració. Va obligar a reincorporar el toc de queda i espaiar les activitats per evitar acumulacions de gent. Si aquest any no hi ha sorpreses, podria suposar el retorn definitiu a la festa major, tal com es coneixia abans de l'esclat de la pandèmia mundial. Aquesta setmana començarà la construcció de 4 nous vestidors al camp de futbol municipal de Sant Just d'Esvern. Així ho ha explicat l'alcalde Joan Vasaganyes a Ràdio d'Esvern. De cara a l'estiu està previst que el camp de futbol 7, de gest partíficial, passi a ser un camp de futbol 11 i per tant. L'objectiu és compactar l'horari dels entrenaments entre setmana per reduir les molèsties que aquesta instal·lació provoca els veïns i veïnes del carrer Cervantes. Per a tal efecte són necessaris més vestidors, per tal que més equips puguin entrenar a l'hora en l'horari compres entre les 5 de la tarda i les 10 de la nit, en què s'han de pagar les llums i finalitza les molèsties al veïnat. L'alcalde ha afegit que si es vol compacte horaris cal incrementar el nombre de vestidors i també els espais disponibles per la pràctica del futbol. Si el temps ho permet, les obres començaran aquesta setmana amb un calendari d'una duració inicial de dos mesos que es preveu que es pugui allargar fins a inicis d'estiu. El camp de futbol es continuarà utilitzant amb normalitat. Les obres afectaran només la zona d'aparcament del carrer Ramón i Cajal entre els carrers Narcís Montorioli-Cervantes, i també s'han d'obrir el nombre de places durant aquest temps. Les enjusten que Sònia Jiménez guanya dues medalles de bronze al Campionat d'Europa Màster, la brata Braga, Portugal. Jiménez, nascut el 24 de setembre del 1979, és atleta Màster especialitzada en mitjfons de pista de les proves de 800 metres, 1.503.000. A Braga va participar el Campionat d'Europa d'Atletisme Màster en pista coberta, on es van dur el bronze a la prova de 800 metres, millorant la seva marca personal. I també va adjudicar-se el bronze a la prova de 3.000 metres llisos. Els seus èxits més recents per on no s'acaben aquí, i és que aquest mes de gener es va proclamar Campiona de Catalunya de les proves de 800 metres i 3.000, dins del Campionat de Catalunya que es va celebrar Sabadell. El mes de febrer va continuar amb els seus èxits dins la 33è edició dels Campionats d'Espanya celebrats a València. Allà es va proclamar Campiona d'Espanya dels 800 metres, Campiona d'Espanya dels 1.500 metres i tercera dels 3.000 metres. I això és tot. Tornem amb més informació. I tota l'actualitat s'enjusta en què el Sant Just Notícies de les 7 del vespre fins ara mateix. Tornem amb més informació. És divendres tarda. Després d'unes setmanes, gotadora, munya vai, i amb les mínimes hores d'ormides, te'n camines al teu bar de confiança per trobar-te amb els teus amics. O sigui, a la terrassa, demaneu unes cerveses, i és hora de posar-vos el dia. En el marc de la setmana del 8M, Dia Internacional de la Dona de Treballadora, el moviment feminista pren un especial protagonisme a ulls del Montsencè. Els carrers són plan de crits, els cors de ràbia i ansies de canvi, i els operadors d'hipocrasia i falsa transformació social. Viure com a dona en una societat patriarcal i un món masculinitzat és complicat. És a dir, que la violència ens travessa en el nostre dia a dia, en molts àmbits de la nostra vida. Però és que últimament, des del propi moviment, està ben molta divisió, i estem perdent, de vista, l'enemic comú. La qual cosa també és perillosa. En aquest episodi, reflexionem sobre el 8M, sobre el feminisme i sobre la seva dona després de la sintonia. Aquest passat, 10 marts, 8 de març, va ser la jornada més important, quan a concentracions arreu l'estat espanyol, sobre el dia de la la treballada, tot i que sí que és veritat que moltes entitats, associacions i sindicats prenen la sermana sencera per dedicar-se especialment a aquesta jornada com a moradia. Però el que vam veure l'últim 10 marts, 8 de març, va ser una mena, i això em fa molta pena dir-ho, però va ser una mena de ruptura del feminisme en aquesta última jornada de manifestació. Bàsicament, les dades són que tant a Barcelona, com a Madrid i a altres ciutats del país, crec, doncs bàsicament van haver-hi dues manifestacions diferenciades. A Barcelona, també? Sí, sí, sí. Ostres, jo pensava que havia llegit la notícia de que havia passat... A Madrid va ser la més forta. Ah, a Madrid, i vaig llegir unes altres 15, 20 capitals també d'Espanya, però no era conscient que a Barcelona havia estat una de ja. Sí, sí, sí. Bàsicament, per qui no ho sàpiga, les dues manifestacions hi havia una que era com a Madrid, específicament era una convicada oficialment per institucions com oficials i governamentals, i l'altra, com organitzada per un comitè, que ja no recordo el nom sincerament, però bàsicament una tenia, diguem-ne, com una visió... bueno, una es presentava com a evolucionista, mentre que l'altra es presentava, més en el mac de transinclusivitat. És a dir, hi havia una de forma més institucional, podíem dir-ho així, una més que l'acabana el govern? Sí, però aquesta, justament, és la transincluïna, el qual... bueno, el qual és curiós, perquè hi havia gent que es pensava que era altra vez, però bàsicament, com que... La cosa principal, la ruptura principal, ha sigut no tant gent que estigui en contra, o a favor dels famílies més evolucionistes, que jo crec que ens genera el... bueno, jo és que sé que són moltes activistes, famílistes a xarxes, i tinguin unes visions o altres, totes les col·leixen bastant amb una posició de l'evolució de la prostitució i tota aquesta mena de coses, però és que ha sigut més bé com la divisió entre feministes que suporta la llei trans i feministes que no. És a dir, aquesta causa, juntament amb el tema de la prostitució, serien el que hauria dividit, no? Sí. Bàsicament així, en general, i he vist molt per xarxes, i estic molt d'acord de moltes activistes, o bueno, o potser altres dones, que no s'ha de dir que fàcilment fa activisme, però que també en parlen d'això, que es troben molt tristes, molt cansades, els donen molta feina, que si ha passat això, escoltava una que deia específicament que li donava ràbia que moltes noies de 15-16 anys, que és la primera vegada que es manifesten, hagin hagut de fer una reflexió en plan... Bé, hi ha dues manis, he d'escollir una a l'aqualana, en plan que el que hagin fet com la primera vegada que es manifesten és haver d'escollir una manifestista a l'aqualana, i per tant, com ja de primera, es veurà una divisió en aquest moment, en el qual totes hauríem d'estar unides, donar bastanta ràbia, bastanta pena, i... Jo tampoc vull entrar com a específicament en... En matèria... Sí, en matèria de teoria femenista, però jo sí que crec que entenc perfectament que hi hagi tot un site de dones que es trobin contràries a la manifestació que es diu el seu mateix com a evolucionista, perquè al final no podem negar el fet que en aquella manifestació es presenten moltes banquers transexcluïents, i per tant entenc que hi hagi moltes dones que se senten violentades de acudir a una manifestació d'aquest caire. I el que he dit just ara, no vull entrar tampoc en matèria de teoria femenista, perquè no sóc una experta per real món, el que sí que tinc molt clar és que s'ha de fer un feminisme interseccional i s'ha de fer un feminisme que ens tingui a totes, en ment. I el que em fa arreglar sobre tot això és més aviat que... Ostres, és que li adonem poder als negacionismes del feminisme, li adonem poder a l'extrema dreta que ataca al feminisme, li adonem poder a tot allò pel qual hauríem d'estar unides d'ajudar en contra. No ho sé, i hem tingut una mica... Una mica fastigat. Sí, perquè per mi el 8M... Òbviament no és una serena de celebrar res, però sí que de conmemorar tot el que s'ha solit de reivindicar. Normalment jo l'agafo en moltes hences, perquè m'agrada d'anar a Alemany, m'agrada veure aquestes unides en aquells dies pacífics. Ells a les que porta pancarta? Si trobo material per fer pancarta, la porto. I doncs m'agrada, perquè els carrers somplen de totes vosaltres, com que tothom es para un dia sense per escoltar-nos, i ho trobo com... M'agradaria totes les de guanyar quan anem juntes. I fins i tot dins el mateix govern hi ha diferents posicions, és a dir, dins d'un mateix partit hi ha persones que van anar a una manifestació per una casa en Madrid, i altres que van anar justament a l'altra. Sí, sí, sí. Hi ha una part bastant clara que és que qualsevol debat és enriquidor, tens una teoria, i després hi ha una senceritària familiar. I el problema és que la divisió que hi ha de mateix és molt gran, perquè són dues posicions que tristament no es volen entendre, jo crec. A veure, que positivament jo crec que, vull dir, esquerdes al moment familiar hi ha hagut sempre, com a qualsevol altre moviment, no tristament quan parlem de moments més d'esquerres, és el que sol passar, que ens enfrontem a nosaltres, i ens oblidem que hi ha un amic comú, però volia recollir unes paraules de l'Elisabet Duval, perquè us ha pegat, és filòsofa, és autora, té quatre llibres, publicats, i també és redactora, setmanalment juraria, a públic, i en l'últim article que va treure, doncs va dir el sauen. Què va dir? Lo que se impone con urgencia en un momento político de auge de los discursos racionarios es un movimiento feminista capaz sin anular sus diferencias de reconocer a los enemigos comunes y no equivocarse dirigiendo todos formamentos contra sí mismo. Doncs jo crec que ens hauria de quedar amb això. Això és el que va posar l'Elisabet Duval en el seu últim article. I has dit que publica més o menys, ja per curiositat, setmanalment, mensualment? Setmanalment, és que en l'últim que vaig entrar, que va ser ahir per acollir això, vaig veure que tenia com dos articles públicats l'última setmana, altres dos, la setmana anterior, vull dir que... Bon, va, fent assidutament. I en dia, estarà això amb la importància que és fer un feminisme, per al moment, interseccional. També he estat llegida aquests últims dies de dones racialitzades i el que em pensaven sobre el 8M i com se sentien elles. I també he trobat com moltes activistes de dones racialitzades que també es troben una mica cansades del 8M, sobretot perquè discuteixen no. Diuen molt que s'està comportant com una sorrada d'un feminisme jamònic, és a dir, d'un feminisme que és blanc, que no tenen com de les diferents realitats que viuen altres tipus de dones, que no siguin blanques, un feminisme que, a més a més, t'amplica un molt en la burgesia, dones de classe alta, i la decidiré vela lovet. Bueno, estic dient molt la vela al nom, ho sento moltíssim, que també activista, ha publicat un parell de llibres, ja ho sé que soc a Instagram superrecomanada, ha publicat també al público un article titulat al buítema, bueno, perdón, el 8M i la instrumentalització de les dones racialitzades, i també va dir al següent. El 8M me entristece, ve a todas esas feministas blancas denunciando la alianza performativa de muchos hombres, insisten en que no van a aceptar sus felicitaciones. Veo a muchas feministas señalando a todos esos hombres que van de aliados y llamándoles en la atención porque durante el resto del año no se significan con tal patriarcado. Observo cómo les dicen que no piensan asistir a mesas sobre feminismo organizadas por hombres, pero ellas me quieren en sus mesas sobre feminismo organizadas por feministas blancas que durante el resto del año no se interesan por el antirracismo. Y me entristece que no vean que muchas veces desde el feminismo hegemónico hacen lo mismo, performar la alianza con las mujeres racializadas cuando en realidad, en muchos casos, lo único que hacen es instrumentalizarnos para su propio beneficio. Sí, sí. I això que has comentat de la Digiré fa pel que entenc xerrades o fa... I que passa que només la truquen el 8M, no? No és que només la truquin pel 8M, sinó que també l'article el que deia és que quan la truquen i va, normalment la única cosa que li pregunten és en quan va, explicant com has patit tots els teus traumes que has patit com a dona negra, no? En comptes que sigui com un espai de, ostres, vina i explica'ns per què el fem... Allà el que discutia era, jo quan em truca jo vull com... que em deixin espai per parlar de com hi ha una part del feminisme que no està en compte a les dones racialitzades i com jo una part del feminisme que és problemàtic en aquest sentit. I com... Vull poder explicar com es pot fer perquè el feminisme ens inclogui a totes i sigui una força unida amb tots els seus... amb tots els seus matícius. I en canvi el que em trobo és que vaig allà i l'única cosa que em pregunten és que jo expliqui doncs els meus traumes com a dona negra i com les meves dificultats vivint en aquest món quan crec que valgo molt més que només el dolent que ho he passat. Tinc com tota una experiència formadora per tal d'ensenyar la gent. Clar, no només com... com a coses que hagi patit en llarg de la seva vida. Sí, això... jo també en algun feminista, per unes declarades feministes a les xarxes socials, també deia que, bueno, potser ara no sé si era l'Anapolo o... Possiblement. Que, bueno, monòlegs, escrets, coses sobre el món de... coses de feminisme, no? I que deia que això que... quan s'acostava la data, la data clau, el mes de març, que ràbia un de trucades, o de gent demanant-li que anés a fer alguna conferència, alguna xerrada, i era com un... gràcies per les oportunitats que em doneu de feina, però... També em podeu trucar a la resta de l'any per fer també altres coses, no? I era una mica com... això que, bueno, que no només és un dia, no? O sigui, ara mateix va ser fa una setmana el 8M, però... Doncs no passa res, estem fent aquest programa una setmana després, perquè... el feminisme, doncs, no només és el 8M. Sí, jo crec que això tremola com l'activisme performatiu, no? Que és com el que fan moltes companyies i moltes empreses d'arribar al 8M, em fico el logo, el Lila. Ai, com allò, com vaig sentir-lo del porno hub, no? Sí, el porno hub, ostres, això és molt fort. Això és molt fort, no, no, no. És que va ficar el seu logo, el símbol de la dona, i el va ficar a l'Ila. Quin cabreig vaig agafar. Això és un altre melo, i el penso obrir. Eh... És que la prostitució no pot ser alliberadona i no pot ser feminista. O sigui... És com contrari, no? Exacte. És per això que s'ha intentat vendre no des del feminisme neoliberal, que és fals feminisme, que la llibertat sexual de la dona comporta sexualitzar-nos increïblement i mercantilitzar-nos les nostres coses. I d'aquesta manera, som lliures, és com... No, estem jugant... O sigui, quan fem això, estem... que no culpabilitzo cap dona, òbviament, però vull dir que això és jugar en favor del pottercat. I és un fals feminisme que ens implanta el cap per seguir submesos al sistema i per seguir jugant en les cartes del pottercat i no adonar-nos que seguim oprimides. És que m'he portat un llibre que li recomana moltíssim, que de l'Anna Bernal Triviño, que es diu, acció a una comunicació feminista, com a informar-se sobre violència machista, perquè també trobo que una altra cosa molt important és que la comunicació i el periodisme, sigui periodisme feminista, no només per efectiva de gènere, sinó feminista en sí, per tal de poder canviar la societat i tenir una transformació realment afectiva. Què és el que diu aquesta autora? És un llibre molt complet. Sí, sobretot a persones que volguin ser periodistes, el recomano moltíssim, també a tothom en general, perquè ofereix una informació molt bona i de qualitat, per tant d'entendre, tristament els mitjans han perpetuat durant molt de temps la violència machista, i com això s'ha de parar i com es pot fer. Però, bàsicament, és un decàleg superextens amb molta informació sobre de quines formes, des del periodisme, s'ha vulnerat el moment feminista, s'ha expressat un ideari encara molt bo, i quines eines tenim per combatre això. Però és un llibre molt bo, perquè no totes les pàgines són. A l'hora de fer un article, has de fer això. No és un manual al·lució, de bones pràctiques. Moltíssima informació de lleis i resolucions, perquè el feminisme és una qüestió que no és una invenció, estarà per fer-nos... Això ho dic, perquè és que amb totes les acció que molta gent encara es pensa que el feminisme va sortir allà, i és com un moviment que porta més d'un segle existint per certes raons. Però, equís, que en aquest llibre l'ha anat recull moltes resolucions interaccionals d'organismes oficials, com per fer una demostració que el feminisme i fer comunicació feminista són una responsabilitat. I que està dins... entre dins dels marcs de llei fer una comunicació feminista, perquè està com la responsabilitat social nostra de trencar certs estigmes, d'anar contra... no prejudicis, però els estereotips, de l'encol del que s'ha apostolat, que és la mirada masculina, també, fer tota una mena de canvis per informar correctament la confidelitat de com estem vivint, i tot això ha vingut. Com t'ha arribat per això, aquest llibre a les males? Gràcies a una professora de la universitat. Ah, molt bé. Sí, és que sento que tinc molta sort, perquè a la uni tinc moltes professors, sobretot que estan molt conscienciades amb aquest tema, i que amb moltes classes, tinc la gran sort d'estudiar en perspectiva de gèrera de rebre formacions femenistes, i en una d'aquestes formacions, una professora ens va recomanar aquest llibre. A veure, repeteix el títol per qui no s'hagi quedat amb ell? Hi ha una comunicació femenista com a informar, informar-se sobre violència machista, i l'Albert del Tribinio, que és l'autora també pública públic, vull dir... La podeu seguir a la xarxa, no? Deu ser molt activa. Queda a dir que hi ha un parell de qüestions amb les quals jo personalment no estic tot d'acord, però seria, o sigui, el que no puc fer és negar que aquest llibre és una eina possible per informar-se sobre el tema. Bueno, no em pot estar d'acord amb tu. No, clarament. Bueno, perquè al final, quan el vaig començar a llegir, vaig pensar que això serà el meu manual. Em prengo això al dia de demà, si trobo feina. Sí, home. En el món de la Cúbrica Río. Doncs m'encanta, m'encantaria tenir com això a mà per... com a manual, no? Per poder consultar sempre que pugui, a l'hora de fer... Doncs això per vius femenista. I mira sobre la prostitució que estàvem parlant abans de la pornografia i tal. Sí. És aquí l'Anna Bernal Triviño fa... Un capítol. Sí. Diu, no hi ha nada de revolucionario ni de empoderante en defender la prostitución, ya que no es algo nuevo, es lo que el patriarcado ha defendido toda la vida. Tampoco de renovador, porque es lo más conservador y anticuado que puede hacerse. Defender la misma institución que los hombres crearon. Totalment. Y después es que te... Sí. Són heavies. Perquè clar, el gran problema de la prostitució i la pornografia és que molta gent ho defensa amb que cada dona fa mal el que vulgui i tant, no sé què... Això és fals. Això és molt fals. Això són dades recollides per la resolució del Parlament Europeu el 26 de febrer del 2014 sobre l'explotació sexual i prostitució i el seu impacte en la igualtat de gènere, que són les qüestions molt evidents. Diu, la majoria de les víctimes, 62%, són objectes de trata de fines d'explotació sexual constituyendo a las mujeres y las mujeres menores de edad el 96% de las víctimas. La prostitución es también una cuestión de salud, puesto que tiene efectos perjudiciales en las personas que la ejercen, que tienen más probabilidades de sufrir traumas sexuales, físicos y mentales, ser redactadas al alcohol y a las drogas, perder el respeto por sí mismas y presentar un mayor índice de mortalidad que la población media. Después también la prostitución forzada, la prostitución y la explotación en la industria del sexo tienen consecuencias físicas y psicológicas, duraderas, incluso después de haber cesado a la prostitución. Y para acabar con una cita más curta, la normalización de la prostitución incide en la violencia contra la mujer, señala en particular que los hombres que compran sexo son más proclives a convertir actos sexuales coercitivos, así como otros actos de violencia contra las mujeres, que con frecuencia muestran rectitudes i que con frecuencia muestran rectitudes misoginers. En recomanes aquell llibre, no? Moltes, moltes, moltes. Crec que qualsevol, o sigui, el sol fet que es pugui mercantilitzar amb els nostres cosos i és una senyal que ens ens està veient com un objecte. I quan ens veu com un objecte i no com una persona, ja no se'ns està garantint el dret a la vida ja de primeres. I... De veritat, no sé. Té la prostitució i la pornografia, que jo durant molt de temps on vaig començar a ser feminista amb 12 o 13 anys i em vaig començar a informar, jo pensava que totalment que hi ha endavant, que clar, si cada dona pot fer el que vulgui, doncs no entenc per què ningú s'ha de ficar. Però és que estem parlant d'una indústria que afecta moltíssima la vida de les dones en molts àmbits, que molts cops potser potser una dona ho està fent... O sigui, potser ho comença a fer com de forma parella mateixa, però jo crec que mai serà per voluntat absolutament pròpia, perquè sempre tens uns contextos al darrere pels quals tu el veus obligada a exercir aquest tipus de feina. I el que he de dir abans, que és que al final, jo no crec que no pot haver cap vida en un feminisme realment alliberador, doncs practiques que això, que ens facin veure com objectes. Clar. Tu quan et vas conscienciar, Gloria, els 12 o 13 anys, de comunicació, va ser a l'escola, va ser amb grup d'amigues o per la família... Una més clar de tot. Clar. Sobretot es barreja de tot, sí que he de dir que trobo que en el meu cas generafia en feta, al final és el que hi ha, jo vaig treure molt d'Internet. Honestament. O potser de seguir algú a la xarxa socials. Home, tema referents és molt important, trobo que quan... jo vaig començar a informar-me tampoc tants, tant, tants com hi ha ara dia d'avui. Una, òbviament, que si mirem la història feminista, sí que hi ha moltes pre-teòriques feministes des de fa un segle, que si comença a saber si m'ho han de veure, etcètera, etcètera, sempre hi ha un llibre al qual acudia, al qual comença a importar sobre el feminisme. Però clar, parlem de referents, de les dones que estiguin vives, bàsicament, i de persones que tu puguis veure el teu dia a dia, com estan canviant la perspectiva i... i la societat, i que tu puguis seguir i veure com un canvi a dia d'avui, eh... Doncs no crec que és igualment important fer-hi tot encara més, i crec que ara mateix hi ha moltes més de les quals hi havia quan jo... vaig començar a informar-me sobre el tema. Tot i que, bueno, jo he de dir que per mi, és que per les dones referents sempre seran les dones que me'n volten. Vull dir, ma mare, m'hi havia, la meva germana, les meves cosines, les meves amigues, fins i totes les meves amigues, que em volen envoltar, i que vaig anar al meu dia a dia, i jo crec que és el referent més gran que m'ho hi tindrà la meva vida. Però, bueno, sé que és veritat que ajuda a veure que en un marc com més laboral o extens hi ha dones que estan assolint coses, i que tu pot ser la següent en arribar en aquell moment. És que, quan reflexiono molt amb el tema del periodisme i la comunicació, les han donat moltes vegades dades que estan fotudes, de veure com la gran majoria de persones que estudien periodisme són dones, i després la majoria dels càrrecs estan ocupats per homes, i no és només un tema de càrrecs, honestament, és que és també un tema que la mirada està masculinitzada i que la informació que es dona és una majoria de vegades una informació per als homes i que se'ns oblida que les dones són la meitat de la població, que els temes que ens toquen a nosaltres estan més o n'hi igual d'importants, i que no s'han de tractar com una qüestió secundària o d'un cop al mes, sinó que s'han de tractar amb la mateixa importància i amb el després, que es tracta tota la resta d'informacions. I no es pot relegar a una secció que la faci una dona un cop al mes per cobrir com el marc feminista, sinó que és una qüestió que s'ha tractat en el dia a dia, i el que he volgut dir amb la mateixa importància, perquè som la meitat de la població, no som tres individus. També hi ha una cita que vols veure ahir de les destines del cicle, de la Victòria i la Carolina, que van dir, les còmics no hem conquistat espais, hem tingut que crear altres nous. Que això ho veig igualment extrapolable a qualsevol marc de la nostra vida, i al final no ha sigut només ocupar espais masculinizats, ha sigut crear espais familiaritzats. Clar. No, perquè ja de primeres n'hi existien. També volia parlar que la major part del temps, quan es parla de feminisme, masclisme tal, crec que la gent vol tenir una mirada com de qüestions molt heavies i molt dures, com directament pensar que el masclisme és només quan et viola, quan et maltracta, quan els carrers t'assatgen i tal. Jo últimament us he reflexionat moltíssim en aquestes formes de discriminació més grans. Potser et deixen una marca més fotuda com a dona, si ho pateixes. També crec que no ens pot oblidar que aquesta el patriarcat, com a sistema en què tu neixes i com a educació que rebes des que tens 3 anys, perquè 3 anys no, ostres, des que neixes, a casa els carrers al col·le. Jo crec que el que provoca no és només que tingui seta situacions de discriminació en la teva vida, sinó que és una discriminació constant i és una discriminació que, fins i tot, es dona en l'àmbit privat. Ni bé, fins i tot quan estàs tu sola a casa teva. Jo crec que el fet que tots els valors que s'han promulgat siguin valors masculins, això que s'ha imposat com a bo, dolent, com a característiques positives i negatives, sempre ha sigut, des d'una mirada masculina, per mi jo crec que provoca que fins i tot quan estàs tu sola a casa teva, que no estàs sent violentada. Perquè per mi el sol fet de llevar-te cada dia i tenir com aquesta pressió el damunt, de veritat ser perfecte, de complir amb totes les expectatives socials, de... jo penso molt en les mares, per ser una treballadora i és arribar a tot. El que es parla sempre que un pare que cuina i que renta els plats és un pare de la hòstia i li donem 4.000 premis i en canvi una mare que fa això simplement està fent la seva feina. Per mi això ja és violència, tu. I també l'altre dia estava pensant que jo i les meves amigues, totes dones, patim com una presia constant, ha de ser perfecta, s'ha de cometre cap error, aquests dels espais que ocupem, hem de ser com les més intel·ligents i tenir les coses super clares i tenir un discurs super megaformat i no fallant res. Per mi això també és violència, perquè vol dir que no podem existir... No es podeu equivocar, no? No podem existir en la mateixa realitat dels nostres companys. Hem d'estar sempre com super preocupades de no fallar mai, de no cometre cap error, perquè sentim que si comotem un error no ens mereixem ocupar l'espai que estem ocupant ni estaria al joc del treball que tenim ni res d'això. I per això, jo crec que és molt important com que tothom, que els homes tinguin en compte que violència masclista no és només com un dia pel carrer em diguin 4 coses, o que a la escoteca en toquen el curs ens aconsegueix per mi violència també és veure com totes en el nostre dia a dia. Patim una pressió imbèndia estètica, processora laboral, de les altres relacions, també tenir com la absoluta responsabilitat de competir amb violència que sigui culpa nostra, no? Exemplars com les reactivitzacions que es pateixen als judicis de violència masclista de Quina Reba Portaves, que feies sola en aquella hora de la nit, no sé quines aguantos... Per mi també és violència. No, sí, és a dir, que quan parlem de violència no només... Potser de primeres la gent li ve al cap, l'acte violent, pagar, el que has dit tu al principi, però que hi ha moltes maneres de sentir-se violentada sense que et peguin la zurra, bàsicament. Hi ha només el fet de, com has dit tu, de txacar-se i de tenir aquesta pressió a sobre, però això també és una forma de violència, de fet, n'hi ha moltíssimes i moltes d'elles passen per al. I no en som ni... Jo crec que no som ni nosaltres mateixos, però conscients. Què, fem glòria d'això aquí? Estaries 4 hores més parlant. Estaríem 4 hores més parlant, només vull acabar dient que trobo molt important formar-nos cada dia sobre aquest tema. Evidentment que l'8 hores només un dia de d'all és tots els dies de l'any, que parla dels problemes que estiguem tenint femenistes, com abans deia la cita de l'Elisabet Duval, crec que ens hem de tornar a unir totes, crec que hem de poder discutir de totes nosaltres amb el seny clar i tenint en compte que totes patim i que totes hem d'estar unides per fer frot a l'enemic comú, que seria com el sistema quadril·lical. Volia dir també que per mi tot comença des de l'educació i comença des que som ben petits i petites i comença des de la propia voluntat, no només de canviar nosaltres, sinó de reclama a les institucions o governamentals i oficials un canvi afectiu per la patir. Al final la pobreza té nom de dona, té nom també de dona migrant, patim una violència en molts, molts, molts àmbits. Hem de tenir molt clar també que hi ha algunes que patim més que altres i per això torno a insistir en la importància del feminisme interseccional. Al final una dona trans pateix el doble, i no podem obviar que algunes de nosaltres tenim un lloc de privilegi més alt i que hem d'utilitzar-lo per fer el bé i no per oblidar-nos que tot es tinguin sense aquesta lluita. I ja està. Ja està, diu. I ja està. I aquí me quedo. Aquí me planto. Molt bé, doncs, Gloria, m'ho deixem aquí si et sembla, d'acord? Ens tornem a escoltar la propera. events de segle großes. La vida de cada quien es ha tenido teo primer o dos de más no es. La vida de cada quien es ha tenido teo primer o dos de más no es. La vida de cada quien es ha tenido teo primer o dos de más no es. Cada martes, a les 19.30 hores, t'espero a través de ràdio d'esper en la 98.1 FM. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl a Puncat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Vinga, seguim ara amb la roda d'entrevistes a l'esport local de Sant Just. Fa setmanes que estem fent entrevistes a clubs esportius. Hi ha piques de municipi per fer valoració de l'actual temporada 2021-2022. L'última la vam fer ahir i avui els toca al Bola i Vols Sant Just. I per això tenim el telèfon a la presidenta del club. La reia és calçada. Bona tarda, reies. Bona tarda, Núria. Encantada de ser aquí amb vosaltres. Fantàstic. Comencem amb el gra. Amb quins objectius va començar el setembre a nivell esportiu al Bola i Vols? El primer objectiu el vam intentar des del maig. Perquè vam veure que estàvem treballant amb una base molt petitona. Només teníem 8 a la 20. I vam començar a acabar la pandèmia contractant a Andrés González, que és el nostre director tècnic. I vam començar a treballar amb aquest objectiu de solir una base més àmplia, treballant a les escoles. I primer objectiu ha aconseguit, perquè ara tenim 8 benjamins, 30 a la 20, 3 equips complexs infantils, amb el qual el projecte de formació de jugadores i de base està solit. I també estem començant un projecte d'entrenar les entrenadores, que també estan començant. I amb això hem contractat a Uri Pasqual, que és un referent en la formació base. I amb aquest sentit també va ser molt important el campus d'iniciació al Bòlei, on vam oferir un servei molt maco i moltes famílies de Sant Just, vam veure el que era el bòlei vol, i també es van incloure amb el qual objectiu de la base ha solit. Un altre objectiu, sí, va ser molt maco, ha sigut molt maco i tenim una base molt àmplia. Ara hem intuplicat el que teníem. Un altre objectiu era donar resposta a les reiterades solicituds de fer una línia masculina. I amb aquest sentit hem fet un senyor masculí, que si el veus no sembla que hagin començat aquest any, i un infantil, superem venta, això ens va obligar a eliminar algun equip femení, a juntar equips, si ha sigut una mica complicat... Rejustar, no? Rejustar. Hem tingut equips femenins a juntar-los, amb nivells diferents, això ha sigut un repte, però a canvi tenim ja la línia masculina començada. Ostres, i deixem que et pregunti una cosa, perquè hem comentat al principi de tot el primer objectiu que has dit, tot això ha sortit arreu de la pandèmia, és a dir, des de fa un any o alguna cosa així? En principi sí, perquè el treball a les escoles no es va poder fer, amb lo qual no teníem pràcticament base ni nenes, i volem treballar amb la base de nenes i nens, ja ara és que ens sura el femení, però que s'han just, amb lo qual si la pandèmia va arreu i molt, el poder presentar que era el vole i vol, que les nenes poguessin començar, sí. I llavors, ara mateix, quant jugadors i jugadores hi ha al club, més o menys? Tenim 180 jugadors i jugadores, que és el que teníem fa 3 anys, la pandèmia va baixar fins a 120, una baixada molt important d'entendre la pandèmia. I tot aquest projecte de les escoles que comentes, Reyes, què consisteix? És a dir, veu anar a fer una mena de corsets, o ho veu presentar al vole i a les escoles per animar els nens i les nenes? Com ho veu fer, això? Com te deia, vam començar el maig i anaven a les 4 de la tarda, més o menys, a fer demostracions del que era el esport. I a les mateixes escoles. I l'idea és aproximar-nos una altra cop a les escoles. Això ja ho havíem fet, de fer estrescolars i feina directament per les escoles de Sant Just. Llavors, els nens i nenes que veien aquestes demostracions i que els interessava el vole, què han fet? S'han apuntat i ara són els que formen part d'aquesta base del vole? Exactament, exactament. Molt bé. I on entreneu? I més o menys compartiu instal·lacions també amb altres equips o altres clubs de Sant Just? Sí, és una mica difícil, perquè com la nostra estructura d'abans eren 3 senyors i poques infantils i poques alevins, els espais que teníem eren molt a la nit, amb el qual tenim l'institut, tenim escoles, però no tenim espai al pare i jo perquè compartim molts altres esports. Això també ha sigut un repte, perquè no podem dir nens i nenes infantils que entrenin a les 9 de la nit. És complicat i era en part perquè teníem més senyors, que l'horari sí que estava bé abans, però ara amb aquesta base no està adequat, però treballem molt de la mà de l'Ajuntament i de les altres entitats per fer tot possible per tots. El que també és comentat i que és interessant és el tema de la formació de les entrenadores. Aquestes entrenadores que comencen a entendre són ex jugadores del Boli o són jugadores de l'equip senior? Com les esteu formant? Doncs la majoria són jugadores de l'equip senior o de l'equip junior o nenes que han iniciat el curs i que una cosa és el contingut teòric, però una altra cosa és implementar-lo i implementar-lo amb el projecte que tenim de valor i de empoderament de la dona. Aquest és un projecte que també volem que comenci amb la base i que hi ha un món de valor de l'esport, però volem destacar els que amb el BoliVol faran que les nenes siguin referents i líders, però no només en el món de l'esport, sinó en tots els mons. Per exemple, el valor del curatge de la competitivitat, històricament, i ara hem tingut el 8 de març, la dona ha estat detriment a nivell esportiu, a nivell laboral, a tots els nivells. I també en pare ha sigut, perquè a la dona en general com és més generosa, més... ja l'està bé molts molts cops, el ser com la follower o... i amb això, estimular el curatge. L'últim apunt ho ha de ganar-lo. La competitivitat creiem que això és molt important per enfortir el món laboral. És a dir, acabem de passar al 8M, que és el dia de la dona, però l'aire i l'indicació en esport femení ha de ser constant, la visibilitat ha de ser dia a dia, i de quina manera el vol, i podríem dir que contribueixen a aquest empoderament femení, és a dir, que també es pugui fer a partir de l'esport, aquesta reivindicació, és a través de la transmissió d'aquests valors que comentes, entenc? Exactament. I, per exemple, gràcies a gent que també n'ha creïd en aquests valors que estem treballant, com te deia, de la base, és tot un pes que se muerde la cola. Si no tenemos visibilidad en el deporte femenino, no podremos crear referentes femeninas. Si no tenemos visibilidad en el deporte femenino, no podemos crear referentes femeninos femeninos femeninos, por ejemplo, ascendimos el equipo senior nacional, no perdió ni un partido, y ascendimos directamente a Superliga 2, que es la segunda máxima categoría española. Si en cualquier deporte masculino te dicen que no tienes un mínimo de dinero, que te aseguro que no era mucho, para subir a Superliga 2, la gente se tiraría de los pelos, y se tiraría de los pelos. Y, por ejemplo, estamos con varias empresas, la mayoría de San Jus, que creen en el proyecto de la mujer líder. Empresas como Toyota, con Sandra Yavina, que en San Jus, empresas como Amat, como Ventos, no me quiero dejar a nadie, como Óptica Josa, gente que cree en la visibilidad del deporte femenino y en trabajar por ellas. Gracias a ellos este año hemos conseguido subir a Superliga 2, en San Jus, niñas de casa, que no se tengan que marchar a otros clubs, porque les estamos ofreciendo jugar en segunda española, que es una pasada, y estamos súper orgullosos, y ese era otro objetivo súper claro, mantener la categoría, la segunda española, y hacerlo con niñas de la cantera. Somos el único club, creo, que ni hemos fichado, ni pagamos a ninguna jugadora que venga, sino que son nuestras propias niñas jugando en segunda española, que se dice pronto. I tenim aquest equip que està segon a Espanya, i com els ja estan anant, s'estan podent defensar aquesta nova experiència de competir contra equips que també són molt bons, com estàs sent, com ho estan vivint? Ha sigut molt xulo, perquè dos jornades de acabar la temporada, ya estamos matemáticamente clasificadas, estamos en mitad de la tabla. Somos el tercer mejor equipo catalán, y veremos como acaban, porque nos faltan dos partidos aún, pero vamos. Mira, el sábado fue un partido superchulo, ganamos a sextado 3-1, que a la ida perdimos 3-1, y sextado está el tercer o el cuarto de la clasificación, que es muy bonito. I la resta d'equips també juguen en altres categories, però també en altres lligues, o com estan competint, també. Teníamos el siguiente objetivo en la categoría senior era el señor que está en segunda catalana, ponerlo en primera catalana. Hemos ganado todos los partidos, con lo cual ya estamos matemáticamente en primera catalana, lo cual es muy importante, porque suben niñas juveniles, suben niñas juniors, y tenemos que tener un espacio que sea competitivo para ellas, para ellos. Este año desde el Bolle se ha creado la categoría nueva junior, que no estaba en el Bolle, y ya estamos por ahora en nuestro grupo, segundas de Cataluña, con lo cual vamos a quedar seguro de las cuatro primeras de Cataluña, posible de ir a Campeonatos de España, que en la máxima categoría que tenemos tanto en junior, como en juvenil, como en cadete, en juvenil estamos por ahora las terceras de Cataluña, y en cadete estamos las sextas de Cataluña en la máxima categoría, con lo cual también hemos dado un salto muy interesante, porque hace cuatro, cinco años el objetivo era la permanencia en primera, y ahora estamos siempre entre los seis primeros de Cataluña, codeándonos con Barça, con los equipos históricamente referentes en Bolle y Gol. I les jugadores, la majoria són de Sant Justo o hi ha de tot, n'hi ha que també venen de Barcelona o de població amb el voltant també de Valls Llobregat? El ràdio en la base és pràcticament de jugadores de Sant Justo, i el ràdio en cadete i juvenil són nenes o de Sant Justo, la majoria, o de Sant Joan Despí, que tampoc ja volen i vol, o de Sant Feliu, que tampoc ja volen i vol, o de Sant Justo, o sigui que són canteres. De Sant Just, diríem que pot ser el 60% i dels voltants del Valls Llobregat, com si diguéssim, arribaríem al 70-80%. Cada cop més el treballar en la base de Sant Just conseguim que el ràdio sigui més fort per Sant Just, perquè entenem que si estem a Sant Just, tenim que oferir un servei per la població de Sant Just. Però clar, el noi haver-hi vol-hi-vol, els voltants, igual que Sant Joan Despí pot acollir uns altres esports que en Sant Just no tenen, o sigui, com una federació d'exèssim de esportiva el Valls Llobregat, encara que no estigui creada, però és una mica així. I l'efició, perquè a vegades veig les teves actives a la xarxa socials, les històries de partits, i realment veig una afició bastant entregada. És així, oi? Sí, tant que és així. La afició està super entregada. Us invitem a tots a venir-nos a animar, però hi ha un compromís super alt de tota l'efició. Un sentit de pertenència al bolivol i a l'endús. Clar que sí, clar que sí. De fet, abans d'acomiadar-nos reis, et volia preguntar, si s'hagi remuntat una mica, però hi ha alguna jugadora que s'hagi quedat pel camió en el sentit de que hagi afectat, no sé si a nivell global, potser a nivell de salut mental, vagànims, o confinament, falta d'entrenaments, això us va passar factura al club? Passen factura moltes coses a les jugadores. També el segon de batxillerat passa molta factura, perquè el compromís és molt alt de la salut mental. El tema de la pandèmia és l'exigència més clara de les necessitats ambescolars. Són altes, però això fa que en el futur les noies estiguin molt més preparades, perquè estan compatibilitzant i no estan perdent el temps amb el mòbil. El temps que estan estudiant és de qualitat. I la pandèmia s'està passant. La pandèmia sí que va passar factura. Amb problemes de depressió, de inseguretat, però hem estat treballant i seguint a totes les nenes, i jo crec que ara ja està passant això de la pandèmia. El que hem intentat des del bolet és normalitzar. Sempre seguim tota la normativa, però vam obrir les grades en quan vam poder fer una feina de seguretat, i amb mascareta, i amb tots els nivells de seguretat, però normalitzant, perquè el esport no es vei s'ha afectat per tota la pandèmia i per la situació que han sigut dos anys. No en han tres mesos. No res, Reyes. Si et sembla que ho deixem aquí, us dono molta força i molts ànims i a seguir lluitant per aquesta base del bolet i també per els equips d'una rera setmana. Moltíssimes gràcies per donar visibilitat a l'esport femení. Doncs de res, aquí al vostre costat sembla ràdio d'Esvern. Vinga, una abraçada. Adéu, bona tarda, que vagi bé. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Vinga, va, que ja van tocar en la set de la tarda i és hora d'acomiadar-nos. Us hem estat fent companyia aquí a Ràdio d'Esvern des de la cinc de la tarda. Demà, dimecres, seguirem amb més. Aquí, a 98.ufm, a Ràdio d'Esvern, a Ràdio Municipal de Sant Just. Recordeu que ara teniu l'informatiu complet de les notícies d'aquí del poble per estar al dia de tot el que passa de la mà de Lua López i per el matí, cada dia també de 10 a 1, el magàsin de Matins, Mireia Redondo. Res més, que ens podeu anar seguint també per la xarxa socials, arroba la Rambla 98.ufm o arroba Ràdio d'Esvern. Un abraçada i que vagi bé fins demà.