#126 - La Rambla del 16/3/2022

...esfer, 98.1... ...i l'albert ràdio... ...esfer, 98.1... ...la Xina... Bona tarda, Sant Just. Pasen 10 minuts a les cinco de la tarda d'avui, el dimecres 16 de març, benvinguts i benvingudes a la rambla del magàsin de tardes de ràdio... ...de Serm. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la migora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim bé d'aquí i fins a les 6 tindrem l'espai de la xarxa 06, aquest grup transversal del món educatiu, que venen cada dues setmanes i que aquest segon trimestre estan treballant i abordant el tema del transtorn de l'espectre autista. Han passat psicòlegs, educadors, especialistes en el tema, i avui ens porten a una família, com a convidades són l'Ellícia i l'Arturo Pares, del Bruno, un nen de 8 anys, amb Autismap. Després connectarem via telefònica amb l'Heroa Carmona del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just per portar-nos notícies fresques. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després escoltar el vulletí de notícies de Catalunya Ràdio i també del de Ràdio d'Esvern, farem secció de cinema amb en Victor Vila, i després farem un repàs també d'aquelles notícies més curioses de l'actualitat. Tot això serà de seguida. Ara us deixeu a muntar la música al lloc comencem. Comencem. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, aquesta és de Dua Lipa, es diu així, New Rules. Vinga, doncs, deixarem després les famèrides del dia d'avui, 16 de març, però que sí que farem ara és el dia internacional, perquè avui és curiós, eh? Avui és el dia nacional de Los Panda, a celebra exclusivament als Estats Units, però bé, ens ha semblat una famèrida. Un dia curiós, menjino, per comentar-lo. La finalitat és la de reunir esforços per part de la Comunitat Internacional en la protecció i la restauració, sobretot del seu hàbitat. La celebració d'aquesta data és ampliament, eh?, recolzada per conservacionistes, defensors i amants, també, dels animals, etc. Els pandes són adorats i apreciats en tot el món, trobant-se en l'actualitat, doncs això, en perill d'extinció. S'anomenen així os panda, panda o panda gegant, és una espècie de mamífer que, per tant, hi ha la família dels ossos, que en llatí seria urcidae. S'alimenten principalment de plantes, com el bamboo, així com també de fruites, petits mamífers, peixos i també insectes. Té un dents pallatge que el permet aguantar, sobretot baixes temperatures i acostumen a irlar-se en el seu hàbitat, predominant-me en les muntanyes nevades i els boscos templats del suruès de la Xina. Poden pesar entre 70 i 125 quilos, amb una alçada de fins a 1,90 metres. Aquesta espècie està molt valorada i respectada en la cultura asiàtica. L'os panda constitueix un símbol espiritual, donat que representa la pureza de l'esperit i la quietud de l'ànima. S'associa a certes qualitats, com, per exemple, la intel·ligència. I d'acord, amb el Fons Mundial per la Naturalesa, existeixen aproximadament uns 1.864 exemplars a nivell mundial, dels quals 100 eviten en captivari i també en jos al voltant del món. Un dels factors de risc que afronta l'os panda és la reducció del seu hàbitat, incidint en l'extinció d'aquesta espècie. Vinga, comencem ara l'espai quinzenal del grup, les xarxes 06 de Sant Just. Aquest grup transversal ha orientat a temes d'àmbit educatiu en professionals, docents, mestres, famílies, alumnes, psicòlegs, logopedes, etc. Tenen el seu espai aquí a Radio Desvern i cada 15 dies els toca fer secció. Aquest segon trimestre estan abordant el DEA, el Transtorn de l'Espectre Autista. Per l'estudi aquí de Radio ja han passat diferents professionals per tractar el tema des de diferents punts de vista. Avui tenim una família, són el pare i la mare del Bruno, és un infant de 8 anys amb DEA. Ells són l'Elícia Garai Fernández i l'Arturo Arveres García, que ja els tinc aquí a l'estudi. Salutem-los, doncs. Hola, bona tarda. A veure, empecemos por el principio. Bruno tiene ahora 8 años. ¿Cómo es? ¿Qué le gusta hacer? ¿Qué le gusta jugar? Bueno, Bruno tiene particular interés por los trenes. Sí? Sí, es muy fan de los trenes. Le gusta mucho jugar con ellos. Con ellos, con Tren Tomas. Sí, es fanático del Tren Tomas, desde muy, muy pequeño. Y le gusta armar vías, hacer todo lo relacionado con trenes. ¿Es un niño alegre? Sí, mucho. Mucho, mucho. Muy cariños. Sí, también. ¿Cuántos dan el diagnóstico de Bruno? ¿En qué momento? ¿Hace cuántos años más o menos? Bueno, esto fue en el 2015, fue a raíz de una convulsión que tuvo al Bruno, que bueno, eso nos obligó a hospitalizarlo durante un tiempo. Y bueno, la Neurologa de Pediatría del Hospital del Mar, que es donde estuvo, le hizo una valoración, donde nos derivó, después de tener una entrevista con él, digamos, ver su comportamiento y tal, nos derivó al CDAP, que es el Centro de Atención Temprana, de este tipo, bueno, del TEA, y bueno, ese fue el primer approach, digamos, con esta situación. Era muy pequeñito, no? Bruno, en 2015, hace siete años o así? Sí, no tenía todavía los dos años. Le faltaba a un mes de cumplir los dos años, fue. ¿Y cómo os llegó? ¿Cómo sintisteis vosotros? ¿Teníais idea de lo que era el TEA, el autismo? Bueno, uno siempre escuchaba cosas, pero como no le pillaban de cerca, más o menos. Sí, había cierto desconocimiento, mucha idea que, por películas, que tiene un poco la gente. Pero nosotros sí es que es verdad que el tema del diagnóstico, por ahí, nos hizo como cuadrar cosas que nos descuadraban, aunque no les damos cierta importancia, porque bueno, como era muy pequeño, aunque daba mucho desarrollo, bueno, no habla, no señala, no sé qué, pero bueno, teníamos mucho margen, entonces, al tener la palabra autismo, nos produjo, curiosamente, una sensación casi de tranquilidad, como decir, ah, bueno, es esto. Como empezar a encajar conductas, que veíamos sí, veíamos algunas conductas que no nos cuadraban del todo, como por ejemplo, no miraba los ojos, no había comunicación verbal, su juego era, no había prácticamente juego, estaba como obsesionado por apilar cosas, su nivel de, tenía un nivel de frustración alto, tenía mucho apego por el pecho, yo le di el pecho hasta los dos años y medio, y bueno, esas cuestiones nos preocupaban en cierta manera, y bueno, al tener el diagnóstico, todo nos empezó como a cuadrar. Era, bueno, veíais esas cosas, no, el comportamiento de Bruno, que a lo mejor los llamaba la atención, que tampoco como al principio no quizá no sabíais muy bien el diagnóstico, tampoco no sabíais muy bien cómo encajar, hasta que alguien, algún profesional, os dice, no, es que Bruno tiene autismo, pone palabras, algo que no... Exacto, sí. Y también es verdad que en nuestro caso nos ocupaba mucho el tema de las convulsiones, era lo que, porque a Bruno sus convulsiones lo llevaban a urgencias, a la UCI, tuvo varias seguidas por mes, y que nos tenían ocupados eso, que lo del autismo quedó, vale, ok, pero queda parcado porque... Y es verdad que a lo mejor cuando ya tuvimos la tranquilidad por parte de las convulsiones, que nos dio gracias a un medicamento, cuando nos pusimos a ocuparnos del autismo ya estábamos como conviviendo con él, por lo cual era nuestra normalidad, estaba más que aceptada. Sí, yo quiero destacar que en nuestro caso particular, por nuestra forma de vida, por cómo hemos vivido y nuestra forma, el tema del autismo lo tomamos con una aceptación total, no fue algo para nosotros rompedor, ni traumático, fue nada, una realidad que asumimos desde el principio y la llevamos hasta el día de hoy, y bueno, en adelante supongo con muy gratamente porque... Sabíais en ese momento un poco lo que suponía que Bruno tuviera autismo, es decir, lo que os podía, porque claro, en esa época era más pequeño, pero a lo mejor no sabíais muy bien que, de más mayor, qué cosa se implicaría. Saberlo no, y aún no lo sabemos, porque aún sigue siendo muy pequeñito, hasta que llegue, no sabe con lo que nos... Perdón, yo recuerdo que cuando fuimos al CD-UP, tuvimos contacto con una psicóloga, era Carmen Blanco, la psicóloga que nos llevaba, íbamos a una sesión una vez por semana con él, los papás y él, y después también había una neuróloga, la doctora Gaseo, que claro, nosotros le preguntamos, esto, digamos... ¿Para dónde va? ¿Cuál sería el final de la historia? Y entonces ella nos dijo, sabiamente nos dijo, esto es un devenir, esto es como un... No se sabe dónde acaba, no se sabe cuál es el techo, no se sabe cómo puede evolucionar, y bueno, es como un proceso, ir caminando con él, ir viendo qué pasa, y de hecho, de un tiempo esta parte, hemos visto grandes progresos y un montón de cosas con el incentivo, tanto de la escuela como el nuestro, porque la verdad que estamos muy pendientes y presentes con él, vemos que va muy bien encaminado. No sé si Arturo quería comentar algo a otro aspecto. Exactamente, como ha explicado Alicia. Él, como nos dijo también, recordar la doctora Gaseo, porque preguntábamos un poco el grado de autismo que consideraban que tenía, y nos dijo, esto se sabe al final. Aquí no hay que ni presuponer nada, sino acompañarlo, y al final del camino se sabrá cuál, qué grado tenía o dejaba de tener. Ha sacado a Alicia el tema de la escuela. Bruno va a una escuela especial, va a una escuela ordinaria, comparte las dos escuelas, ¿cuál es ahora mismo? Bueno, nosotros se nos plantea justamente con esto. El EAP, el EAP y el CD EAP nos orientan para Bruno va a una escuela de braçol, de pequeñito, bueno, en esa edad, y CD EAP. Luego la trabajadora social, que es Montserrat Gill, nos dice que... La encargada del EAP. Claro, la encargada del EAP nos dice que, por el tema de sus internaciones y tal y cual, hizo un medio año un poco irregular en la escuela de braçol, así que nos sugiere repetir un año más en la escuela de braçol. En la escuela de braçol, quiero nombrarles el Sol Sulet de Sant Joan Despí, que nos apoyó y nos guió un montón. Bueno, Bruno hace un año y medio en la escuela de braçol y con el CD EAP, y luego nos dan la opción de escuela normal, escolarización mixta o escuela especial. Entre las escuelas especiales que nos plantean por nuestro radio, están el Transmuntana y el Center Pilot. Nosotros vamos a asistimos a las jornadas de puertas abiertas, también a escuelas normales. Y entre estas dos, porque los dos consideramos que lo ideal era que él tuviera una tensión específica, logopedas, psicomotricidad, entre las dos escuelas nos decantamos por el Center Pilot, sobre todo por las edades, por los grupos más reducidos de niños y porque realmente está mucho más enfocada o tiene mucha población de niños con TEA. És a dir, que abrava el Center Pilot a su colegio y siguen llevándolo en el CD EAP o... No, una vez entras en escuela especial, como el CD EAP solo es hasta los 6 años, nosotros podríamos estar yendo a después la otra institución del CESMIG, pero la verdad valoramos que el apoyo o el acompañamiento que tenía Bruno ya con la escuela y el propio nuestro de su entorno, creímos que no era necesario. ¿Cómo es la coordinación que tenéis con las escuelas? No sé si tenéis reuniones o tenéis sesiones con su dutora o logopedas, psicóloga. Tenemos como una devolución al final de cada trimestre. Ahora se realizan por Zoom. Vale, claro. Por esta realidad. Sí, él tiene un PIA, que es un programa individual de aprendizaje. Entonces, bueno, tanto la dutora, sobre todo el contacto con la dutora, diciendo cuáles son los progresos, en qué habría que hacer hincapié en cuanto a su aprendizaje. Respecto de la psicóloga, no es que tengamos una entrevista especial particular con ellas, sino que siempre hay una comunicación. Si hace falta tener una entrevista con ellas, se le pide. El equipo de trabajo del Centrepilote, realmente es un trabajo muy... ¿Contento alcohol, eh? Muy contento, muy feliz. Es un chico que va contento a todas partes. Se lo pone fácil. Ve el mundo como un sitio muy amable. Es muy feliz, Bruno es muy feliz, la verdad. Es un niño muy feliz. Desde que abre los ojos hasta la noche, es feliz. ¿Y cuál es, por ejemplo, un día, una rutina con él, no sé, por ejemplo, un fin de semana, ¿qué hacéis con él? Si tiene amigos, amigas, ¿cuál es su vínculo con su entorno? Bueno, Bruno tiene una facilidad especial para vincularse, digamos, un niño que es muy fácil, muy empático, tanto con niños como con mayores. Si le vienen bien dadas, él entra al juego muy rápido. Nuestras rutinas, sí que los días de semana son bastante marcadas. Porque también es necesario para él tener esas pautas. Y los días de fines de semana siempre solemos tener algún programa especial para hacer con él, de algo que le guste, ya sea ir a un mercadillo, a veces reunimos con algún amiguito de él. El Museo de Ferrocarrí, en Vilanova. Sí, hombre, claro. Visita obligada a cada X tiempo. Sí, hay que ir, ya es. De hecho, creo que hay un parque en Barcelona que se llama que es el parque de la Oraneta. Sí, también es un parque. Pero creo que ahora ya... No, porque creo que la sección de los trenes entre primero el Covid y después hay un tema de ordenación del parque hace tiempo. Porque yo recuerdo que ahí había como un trenecito pequeño, que te podías montar. En Can Mercader también hay un... Sí, hay un circuito de un tren. Hay un parque también por ahí. Un hospital de cornella, no sé, para el Can Mercader. Sí. Hay un tren también que te sube. Luego tiene un mejor amigo que lo conoció en la escuela, se llama Dani, y tiene una vinculación especial con él. Muchas veces viene a casa a jugar y sacan todos los juguetes y se llevan súper bien. Por ahí tienen intereses un poco distintos, porque Dani es un poco más ordegar, pero eso se coordina y se entiende y flucen divinamente. El aspecto que veis comentado de las rutinas, porque los niños y niñas que tienen... bueno, la gente que tiene un TA le van bien tener unas rutinas, saber lo que va a hacer en cada momento. A Bruno sobretodo le interesa saber su agenda. Con ocho años ya. Possiblemente, supongo, para mantener esa sensación de que nada cambia, él como que muchas veces te recita su día por delante. Entonces, o incluso para llegar al día siguiente, que hay algo que le hace mucha ilusión, él recita todo por lo que va a pasar ese día hasta que llegue el día siguiente con la actividad que realmente está esperando. Pero ya sabe que tiene que transitar por aquí y por allá las rutinas. Y en eso, entre nuestra propia vida y que lo hemos querido un poco a propósito, siempre hemos intentado incomodarle un poco esa rutina, para sin querer crearle una flec... Aprenda a ser dentro de todo flexible, todo el que no le hace mucha gracia, pero con el simple hecho de haber usado siempre, por ejemplo, transporte público. Sin haberlo premeditado, él ya se ha acostumbrado a tener que salir de su pequeña burbuja diariamente, y ahora, obviamente, para él es totalmente una normalidad. Claro. ¿Por qué hay cosas que, por ejemplo, le incomoden? Porque hablando en este asesino, es que estamos haciendo con la chacha de herosí sobre el tea, algún profesional nos ha dicho que, por ejemplo, con el tema de la alimentación, pues hay algunas cosas un poco estrictas. Por ejemplo, las texturas y algunos alimentos, las temperaturas y bueno... Sí, en eso, bueno, al principio teníamos bastante lucha para la hora de comer. Luego fuimos aceitando el mecanismo y bueno, él tiene... Es cierto que a la hora de comer siempre está mirando la tablet. Eso le ayuda un montón, porque como que lo dispersa o lo centra y... Lo distraemos de la comida para que coma. Sí que tiene... Bruno come de todo. Por suerte es un niño que poco a poco le hemos ido introduciendo todo tipo de alimentos, verduras, carnes, todo tipo de carnes, fruta. Sí, hay un problema con las texturas de las cosas. Eso sí. Pero entonces nosotros le hemos buscado la vuelta de, por ejemplo... Toda la verdura va via puré. La verdura es puré, es mixeado, pero ya te digo, come brócoli, come todo tipo de cosas que... A ver, que se lo hacemos para que el tacto sea agradable y la verdad que come muy bien. Supongo que esto, por ejemplo, también en la escuela, y también lo trabaja. Sí, a ver, nosotros en la escuela hay un servicio de comedor, nosotros le mandamos la carmañola con su comida y ya tenemos un menú establecido. Él sabe cada día qué tiene. Y los fines de semana sí que hay algunas concesiones, como patatas fritas o las cosas que más le gustan. Los viernes siempre come pizza, es un costumbre. Yo creo que... pizza casera. Yo creo que muchos niños esperan el viernes o el fin de semana y comer un poco más libre de forma. I vostro... bueno, no sé si trabajáis, si no trabajáis, ¿cómo es la compaginación con vuestra vida profesional o... La profesión... Prácticamente ha sido la parte que me he cargado yo en la medida que podíamos, porque siempre... siempre que sea posible lo mantendremos, queremos que alguien esté por Bruno. Al principio fue una obligación por este tema que comentábamos de las convulsiones que nunca sabíamos cómo teníamos. Yo he hecho entrevistas de trabajo con Bruno Internado, me he despedido de trabajo con Bruno Internado, eso en una época primera que fue la más dura. Realmente ahora nos parece ja uja la vida. Pero bueno, la idea es siempre que hemos querido acompañar, creíamos que era muy importante. Por suerte, por circunstancias, porque también hay ayudas, por circunstancias personales, lo hemos podido hacer. Digamos, el mecanismo nuestro económico es Arturo se ocupa del trabajo. Yo estoy en casa y muy abocada a Bruno casi todo el tiempo. Cabe de decir que Arturo se ocupa del trabajo porque al principio Arturo era el español que podía acceder a los trabajos más fáciles para la residencia de Alicia. Porque ahí no hay ningún problema. Si cambias las tornas no hay ningún problema. Igualmente también quería destacar que nosotros somos muy diferentes. Tenemos ópticas y maneras de ver las cosas diferentes. Más bohemia, más abstracta, el padre es más concreto y más práctico. Y eso creemos que en definitiva es muy bueno para Bruno porque le da una cintura, le aporta lo que... donde yo no llego llega él y viceversa. Es una sinergia muy buena que se ha creado de... bueno, de dinámica de rutina. Grandes individualidades haciendo equipo. Sí, pero desde la individualidad total. Y para ir cerrando, habéis ido aprendiendo junto con Bruno un poco todo el tema del TEA. Habéis ido informando o ido a sesiones también. ¿No sé si en los hospitales? Más que sesiones, buscamos mucha bibliografía. Incluso por coincidencia gente de afuera nos enviaba información que aquí a lo mejor uno estaba. Nos llenamos mucho de información al principio para saber qué teníamos que manejar. Porque cuenta que al principio Bruno... Realmente Bruno fue un cambio cuando empezó a hablar. A comunicarse un poco porque al principio era ir a ciegas. ¿Cuándo empezó a decir alguna cosa? Empezó a los tres, cuatro años. Tres años y medio, cuatro. Entró al centro de pilot sin hablar. En cuanto, digamos, entró al centro de pilot y al medio año de estar escolarizado empezó a hablar. Fue un salto cuántico. Increíblemente empezó a hablar y ahora no para. No para de hablar. Todos sacan conclusiones, escucha, está atento a todo lo que uno dice, lo repite... Sí, tienes que vigilar qué dice. Porque no lo va a olvidar. Caramba, muy bien. Pues nada, ha sido un placer tenos aquí en el estudio de ràdio. Nada, Alicia Arturo, que os vaya todo muy bien con Bruno. Dale un abrazo de la ràdio, que escuche también la entrevista, que seguro que la vas a escuchar. Y nada, que vaya todo muy bien. Muchas gracias a vosotros por visibilizar todo este tema. A vosotros. Adiós. De mi a tanto quedarte tantas cosas que contaste. De mi a tanto amor guardado para ti. De mi a tanto quedarte tantas cosas que contaste. De mi a tanto amor guardado para ti. Caminos despacio pensando volver hacia atrás. No puedo en la vida las cosas suceden nomás. A un pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo. Pregunto que parte se quedó por el camino. De mi a tanto quedarte tantas cosas que contaste. De mi a tanto amor guardado para ti. De mi a tanto quedarte tantas cosas que contaste. De mi a tanto amor guardado para ti. De mi a tanto que a veces maldico mi suerte. A veces la maldico por no seguir contigo. De mi a tanto quedarte tantas cosas que contaste. De mi a tanto quedarte tantas cosas que contaste. De mi a tanto guardado para ti. De mi a tanto guardado para ti. De mi a tanto guardado para ti. Com vols, maldele? Smooth Jets Club. I esperem. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Ha apuntat el voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bebaixaexela.com Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de fotors. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer... M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai. M'agradaria fer l'espai.