#127 - La Rambla del 17/3/2022

Vinga, va, que marxem cap al celler de Can Mata i també cap a la Teneu de Sant Justin, que aquí a l'estudi a l'Estrit Goldstein i també a l'Albert Macià. Hola, què tal? Bona tarda, els dos. Bona tarda. Albert, ho estàvem parlant aquí fora, com et presento, com et dic l'últim expresident de la Teneu, soci de la Teneu... A veure, soci des d'una eternitat, últim expresident per descontat, acabo de deixar el càrrec, però et diria, eteneista, perquè soc molt convençut de la feina que fem als eteneus, en general, ja no sols el de Sant Just, el de Sant Just aquí, però amb altres poblacions, i per tant em pots presentar com vulguis. Vinga, doncs, com a eteneista... O com a Albert Macià i com a Albert Macià, exactament. Sí que ja et vaig comentar, que bé, la Teneu s'està reorganitzant la junta, i mentre no diguin el contrari, o no els importi, a mi no em costa res, seguir continuant explicant les coses que es fan allà, les activitats que es fan obertes al públic. Més que res, perquè ho tens per demà, saps? També fil per renda. Amb el mà, amb algunes d'elles, i participo més activament, bastant activament, per tant, que més que seguir ho pugui informant d'aquestes activitats. Abans de començar amb la llista particularia de les coses que tenim pendents per fer aquests dies, perquè crec que n'hi ha unes quantes, petita crònica, de com va anar aquella assemblea, la renovació de la junta, amb la sala del Ticuantanari, estava plena. Bé, plena, rebuçano, perquè... Bueno, només que a les altres assemblees... La sala era una capacitat gran, però sí que estava molt plena, va venir molta més gent que el feia habitual a les assemblees. Les assemblees, això és un mal de totes les entitats, i quan parlo de totes les entitats, em refereixo a totes. Si mirem el percentatge de socis que acaben sempre a les assemblees, doncs és molt baix. I, en aquest cas, vam arribar a tenir una assistència de 117 persones, que vol dir que, aproximadament, que el més del 25% dels socis van ser i presents. Per tant, crec que és un percentatge molt alt, en general, dins del món de les associacions. Molt bé. Es va seguir l'ordre del dia. Es va seguir l'ordre del dia, el vam alterar, demanant el cors ponent permís a l'Assemblea, com es fan aquests casos d'algú que, quan vam fer la convocatòria alguna cosa, el fer la redacció, no hi penses, i estava una mica desordenat. Però bé, vam seguir tots els passos, estàndards, es va provar els estats comptables, el pressupost, etcètera, tot per una dimitat, i ens va quedar al final, l'últim gran punt era la votació de la nova junta. Es va presentar la única candidatura que hi havia, una candidatura tancada, amb molta gent, o sigui, més ocupant, no només els càrrecs que està tutàriament, són obligatoris, sinó algun més. I bé, la presentació es va procedir a la votació de la junta, per veure, en aquest cas, és més sempre per veure el suport social que té, que no és això, i jo crec que va sortir un senyor suport social, perquè del 117 votes, si no m'equivoco, eren 111 favorables i 6 abstencions, vull dir que, per tant, crec que el suport majoritari de llarga... El suport podem dir que absolut, a favor d'aquesta junta, el meu qual, els membres que en sortim, el jaume que em preciosa i jo, perquè el Mandelri Puig continua com a trezure, amb voluntat de plegar abans dels 4 anys de la tuta d'est. Però, bé, tant el jaume com jo ja els hem dit, que tenen absolutament el nostre suport, i que tot allò que sigui necessari per fer el traspàs d'això, poden comptar amb nosaltres. Hem vist moltes mostres d'agraïment a la xarxa socials, a través d'imatges per Twitter, per Instagram, sobretot el dia que es va produir el canvi, que es va mostrar d'agraïment per la feina feta durant aquests últims 10 anys, i per haver pujat a frontar, sobretot, aquests canvis, els que s'assun més la teneu, que no són pocs, no són pocs. Han sigut, ara, no ens posarem aquí medalles. Però sí que és cert que hem fet, clar, el veiem. Després de molt de temps que sempre es presentava algun voluntari, agafava la teneu contra cor, perquè no hi havia més remei, fa 10 anys ens vam presentar una candidatura. Una candidatura vol dir gent que té una voluntat de treballar, com uns objectius, i tal com vaig dir, quan vaig parlar una mica per acomiadar-me, han sigut 10 anys que dels objectius que ens vam plantejar, jo diria que la majoria els hem aconseguit, i alguns totalment, alguns parcialment, no l'hem aconseguit, que és rejuvenir la teneu, i m'han demanat disculpes a la gent per no haver que solit aquest objectiu, que per mi era molt important, però, clar, la gent es mira moltes coses a vegades, es mira les coses... Hem fet coses que criden l'atenció, les obres, sobretot, el Sant Tenari, la creu de Sant Jordi, són coses que han cridat l'atenció amb aquests anys, però a més a més hi ha un altre treball molt fora al darrere, i sobretot és un mèrit d'equip, no és un mèrit personal, i això no em cansaré de dir-ho, sinó que haguéssim tingut, sinó que haguéssim sigut, bàsicament, de tota aquesta feina que es veu, un percentatge altíssim, altíssim, però, d'això, el secretari i el tresoret eren més mèrics que el mateix president. Bueno, els tres heu configurat... Hem sigut un equip, i si un equip pots treballar molt a gust, molt a gust, i fer coses... Ara potser la teva visita per la Teneu no serà tan azídua, però durant un temps haurà d'estar també... No sé, azídua, de moment, entre els dies que portem, porto el mateix ritme... El mateix ritme, eh? És evident que hi ha moltes coses, moltes... que, bueno, per la gent que entra a la casa fins i tot, la gent que passa cada dia, doncs, no ho sé, ens vam fer una visita a tots els racons de la Teneu, i pràcticament ningú us coneixia. Més o menys es coneixen tot el principal, però hi ha raconets que no coneixen la gent, i, clar, hi ha part d'això, hi ha tota una sèrie d'intríncules de com funcionen les instal·lacions, i tot això obliga a continuar parlant. Si no, ho poden anar descobrint en molt temps. Descobrir que passa una canonada d'aigua, quan ja has posat un trapant i l'has perforat... És una mica emplenyador, eh? Tinc posant un exemple que exactament no va ser un trapant, però sí que una canonada antiga de ploma en un cert moment va petar, i va aparèixer un atac a l'aparet, dius què passa aquí i què pot haver-hi, i, realment, passava una canonada d'aigua. Són coses d'aquelles que, bueno, que si expliques una mica les coses, li facilites la feina a la gent que ve al darrere. I, inclús per facilitar-li, l'última gran tasca que m'hi vaig dedicar, durant unes quantes setmanes, és a fer un recull escrit, un document de, d'hora, unes setanta pàgines, que he sigut molt... molt xulo, i li he posat el nom de llibre blanc de Lateneu. Mira, home! Però recull, de fet, recull tot una sèrie de coses sobre instal·lacions o les seccions sobre com funcionem. A vegades són només títols, però, com a mínims, que ens serveixi d'aquí, per parlar i poder traspassar els coneixements. Molt bé, molt bé. Què bé, tu. I, bueno, suposo, doncs això, eh, i hem dit que aquestes properes setmanes també seran d'anar ensenyant, d'anar mirant les coses, però les activitats no paren. Les activitats no paren. Les coses segueixen pel públic. No paren... I em sembla que... I espero que segueixin amb aquest ritme sempre, perquè voldrà dir que la Lateneu té vida. Coses que tenim per aquests properes dies? Bueno, per aquests properes dies, diguem que comencem per d'aquí una estoneta, a la set de la tarda, al sala 50 Nari, i a la presentació del debat constituent, això no és un acte pròpiament de la Lateneu, però es fa a la Lateneu, també en Joan Canadi i en Jaume Marfany. I demà tenim... Demà tenim... Demà divendres? Demà divendres, les tertúlies pròpies del... Normalment del tercer divendres. I em sembla que ve un convidat... En Xavier Roig, que parlarà de l'enigma rus, s'entén que parlarà del llibre que ha fet. Del llibre, sí, sí. De fet, el vam tenir a la ràdio fa un parell d'anys, parlant tant del llibre també. Molt interessant, i a més a més, o sigui, ara ve que n'hi he pintat. Sí, sí. Jo... Bé, no, vaig veure ahir, hi estava, que el llibre té, vaig veure que tenia una pila de llibres, que he preparat. Que el van entrevistar a TV3, crec que a quatre dies, parlaven també de l'enigma rus, el llibre. Té una visió molt particular, aquest home, del tema de Rússia, i va estar vivint un parell d'anys, i no m'estan llacant l'Ernà Ullegin, que he hagut aquí demandes d'aquest llibre. Sí, no hi vaig veure que tenia una pila, una presentació d'una novel·la... Que vaig salvatge. Exacte. Que vaig salvatges, una presentació molt interessant, ja estic aquí amb poca gent, però la presentació va ser molt interessant. Anava a càrrec, no de l'auto de la novel·la, que va morir, que no ha arribat a veure, la novel·la s'havia publicat fa 20 anys, estem parlant d'una novel·la que s'havia publicat, però ara s'ha publicat com a... en forma de historieta gràfica, de novel·la gràfica, que va venir el Diu Xana, el Jaume Capdevila, el Cap, del Jueves, de la Vanguardia, etcètera. I, bé, em sembla que ja que vaig anar-hi, vaig veure aquesta pila de llibres, dic, mira, d'aquestes... Exactament, perquè, a més a més, el cartell que hem fet és de la tertúlia i el llibre, hi ha la fotografia a la portada del llibre. Doncs bé, la tertúlia sobre... Entenc que parlaran del llibre i d'altres coses, relacionades que avui dia tenen molta activitat, serà molta actualitat, no, activitat, serà les 8 del vespre a la sala piquet. Molt bé. I, llavors, diumenge, tenim dues activitats, per un costat al matí i a l'excursió matinal de la Ces, del cicle de matinals de la Ces, a les coves de Can Llucia, això és de la comarca de la Noia, i aquí sí que sortiran de l'aparcament de l'escola Montseny, a tots quarts d'avui del matí, i aquí sí que hem de dir, com sempre, com tot el que diem de la Ces, que estigui més interessant, més bo que vagi al web, perquè hi ha temes de segurents, de dinararis, etcètera, etcètera. Per tant, el més pràctic és anar a veure directament el web de la Ces. I mira el temps. I la predicció del temps també és molt important aquests dies, eh? Sí, el que passa és que quan vas a caminar, i si t'agrada caminar, a vegades si diu que haurà un xaf actrament de tot el dia, poder no val la pena, però si el temps segons com és, la gent que va caminar no acostumem a dir-ho molt enrere per aquest tema. Ha de ser que veigis que realment passaràs tota l'excursió sota l'aigua. Clar. I bé, diumenge també a la tarda, a la set de la tarda, tenim un nou concert de... de... de cicles, dones de clàssica. Mm-hm. En aquest cas tenim el pianista Víctor Braujós, que és un concert que em sembla que l'hem... que amb el Covid hi havia estat, eh? El Víctor i el Braujós hi havia estat el... amb nosaltres, amb algun altre... amb el cicle de dones de clàssica fa dos o tres anys, o tres o... o poder va ser el primer cicle, no me'n recordo. I és un pianista com passa tantes vegades, més que una gutta fora que aquí. Si no estic mal fixat, em sembla que viu a Londres. Bueno... I aprofita que ve a Barcelona per fer una seva concert, i per això encara que l'havíem hagut de cancel·lar pel Covid, al final hem trobat una data que ja està per aquí i que es pot fer a la Teneu. Això serà a la set de la tarda, diumenge. Vale. Sempre, 12 euros l'entre la General, 10 euros el soci de la Teneu, i si venen menors de 25 anys, 7 euros. Fantàstic. Doncs, una altra concert que tenim al diumenge per la tarda, a la Teneu, suposo que llavors ja de cara a la setmana següent, dilluns, dimarts, dimecres, són dies tranquil·lets... Els primers dies no acostuma a haver-hi res. Sempre s'ha acumulat un més, eh? Dijous, i vendres, i saps... un cap de setmana, clar. De fet, és el cap de setmana, habitualment, hi ha algunes vegades el condimecres, l'undijous i l'activitat, però ja és més raro. Per la festa de la Teneu, quan queda? Perquè... Sí, la festa major de la Teneu... Ah, el marx, el marx. Casi, quasi, en certes. És l'últim cap de setmana de marx. Com fos ara marx i màgic. Veus, ja m'ha saltat. Això, en el seu moment, vam establir aquesta data, i al mirant que no hi quedés mai un diviunt de Pasqua. Clar. I vam fixar-la, no sé què faci la Junt actual, però al moment d'aquest any la continuarem, perquè ja estem a mig programada, però després podrà fer el canvi que cregui oportunment. I sempre hem tingut un problema, que és que a vegades costuma ser també el cap de setmana que hi ha a la final de la Champions, i sí. Quan el Barça juga, quan el Barça aquest any no estarem en aquesta situació, però quan el Barça juga, fa perill aquesta data. I d'altra banda, també, em sembla que no s'acostumen a celebrar les eleccions municipals, més o menys també per aquesta data. Per què t'ha endoniat? Després no sabem ben bé si allò d'haver escollit aquest cap de setmana era el millor idea, per un qualsevol cas. Bueno, és el callar. Aquest any no hi haurà re que faci ombres. Ni eleccions, ni champions, ni res. Exactament. Per tant, serà l'última setmana de marx. Molt bé. Passem a l'est. A part de l'estrit, és que es va anunciar l'Assemblea, que encara està en fase de preparació, però dins d'aquesta setmana es farà el primer memorial Sant Tisolano, a coalició del grup de pastorets, d'homnicultural i d'alguns socis de la casa, alguns dels quals havien estat xideques, i, bàsicament, s'està pensant en programar el espectacle de pallassos per nens i per adults. O sigui, un matí per nens i un el dissabte a la nit per adults. Fer com un memorial dedicat al Sant Tisolano, per aquells qui no coneguin Sant Tisolano, s'enjustem, tot el tema del circ, dels pallassos, dels clowns, això, realment, era... Era la seva vida, una mica perillosi. Una persona que havia estat a xiveques, estava a pastorets... De què ja s'enjusta? El món del circ ens queda una mica lluny. No tenim cap grup, ni cap entitat, però... No sé què fan, feien classes de circ. Sí. Bé, l'escola d'Adams, de l'escola Tutuguri, hi havia classes de circ, per nens, sobretot, però, òbviament, estan parlant de patits malabars o coses així. O sigui, qualsevol cosa d'embargadura de moment gaire lluny s'enjust. Llavors, suposo que s'està mirant d'agafar alguna companyia... Efectivament, sí, sí, sí. Molt bé. Lo qual no treu que la millor de talonesa hi hagi algú de... Sí, bueno, clar. De la gent que corre per parlar de Taneu, que ja sigui a pastorets o d'això que vulgui fer alguna cosa. Molt bé, doncs ens sabrem més cosetes. Suposo que anirem tenint més notícies de tomanatge que se li vol fer en Sant Tisolano. Molt bé, i ara sí, marxem cap al celler de Camata, una mica més amunt de la Taneu. Exacte, no gaire més lluny. No gaire més lluny, tampoc. Àstrid, que deixa's preguntar sobre el dia 5 de març, com va anar, no sé si me'n va acabar parlant. Al dissabte, no veu acabant en la marca? Ah, sí, perquè vam parlar... Vam parlar de la prèvia, ja diria. Com ho estàu organitzant, de les coses que voliau portar, com us ho compaginava, o amb el Pep, i això? La gent passava, mirava. Passava i mirava. Sí, era un dia ventós. El 5 de març era un dia així... El que es podria dir lletxot. Perquè no era un dia d'aquells blocs. Va acabar sortint al sol, eh? Sí, en sembla. Però si era bufa, la veritat és que ha d'anar a la plaça al març llui, doncs la idea... Com és l'ambient, allà, als dissabtes pel matí, al mercat? Hi ha gent? Va haver-hi una estona de gent. No va ser de forma contínua. No sé si la gent de fora del març llui, si a prop, gaire, sí que vaig veure algú que anàveu buscant sobretot la fruita. Hi ha una gran parada de fruita. I... Sí, vaig veure gent que a l'esnau i poc ja voltaven per davant del mercat. Sí, era allò de realment a les 8 i hi havia gent que ja s'hi posava mentre estaven muntant. Bueno, van a passar gent. Diríem, no va ser allò una cosa... Bueno, espectacular. Crec que també era un dia que a més a més es feien activitats. No sé si es pintava un mural o hi havia algun tipus d'actuació musical. Sé que hi havia... Jo com que em vaig quedar al celler, em vaig a fer memòria una mica a la distància. Sí, sempre s'intenta que hi hagi diverses activitats per animar una mica. No només tindrà presència, sinó que va pintar el mural del dia de la dona. Era un mural, diríem, inclusiu per les imatges que he vist, acostumar a haver-hi també un concert, així. Però bé, jo crec que a nivell els que estem al centre, o la gran majoria, no tenim aquell hàbit de... Mira, vaig a passar el dissabte al matí cap allà. La veritat és que és complicat si una gran part de la gent, que només disposa d'aquell dissabte al matí per anar al mercat, comprar... S'ha llavat tard. Últimament, en esteu observant que la gent es diu una miqueta tard. Sí? Sí, ja apareix els dissabtes ja en horari, allò de... Cap a l'altre, allà... Espera't el canvi d'hora, la setmana que hauria. Sí. Diríem que... Això és la situació... Bueno... Mundial... Que... entre Covid i la situació... Mundial està com tot una mica com... M'ha morgut, no? És allò que... Unoteu els comerciants, una mica? Sí, fins i tot vaig a la farmàcia i el matí diu... No veig gent i fixant la farmàcia no hi ha cues. Després d'estar habituats durant tant de temps, d'una forma tan continguda, allò fer la cua al carrer. No hi havia cua, eh? Això és notícia. Crida la lua. I dius... No veu gent, o sigui, no corren, perquè les tardes són fa vent i a poc fa fred. No. Està tot com una mica allò... Mord. Díem la paraula. Mord? No voldria dir mord, diria com... Desconcertant. Jo saps què és el desconcertant en el sentit de... Què ha passat? Què ha passat? Després d'anar a dalt? I... Que ja estem a això? És que és una real altra, eh? Penses... Pandèmia. Ara, el tema de la situació geopolítica és com... No hi treu guà. El tema dels preus... El petroli... I la por de la gent a totes aquestes coses. Més que encara l'efecte real. Perquè si ara les supermercats estan tot ple, hi ha coses que han començat a pujar, però encara no s'ha reflectit del tot, l'augment d'aquest dels preus que ens vindrà. No. Però hi ha molta gent. Però els divendres, al migdia, la cua de cotxes per sortir de Barcelona, si n'hi ha res, hi és, eh? Ja veurem la que passin unes setmanes, perquè... Jo crec que la setmana Santa serà el marcador de l'esclat. Sí. No sé, jo per cua és la de l'esclat. Va, espectacular. Quan passo per allà, dic... Mira's la del davant, i es fa més buida de l'o habitual. Això ha passat ja, sempre. Sí, però la de l'esclat ha augmentat, Albert. Els van fer canviar el sentit d'entrada. Jo he optat per deixar el cotxe. Jo tinc un cotxe ja... Havia et farat 17 anys, és vellet. A part cadastri, ja. No, no, perquè el malater, amb aquell malater no anem amb els trastos, el mercat amb volant del mes llui. O sigui, ho vam muntar tot molt ràpid, i la quantitat d'estanteries i de caixes de vi... Clar, no sé, era treure i posar. Vam de molt ràpids, per tant... A veure, em desferta d'un cotxe, que encara té 20 anys, quasi, però és que és més insostenible, treure-te el cotxe, que encara té anys de vida. L'únic és allò que comença a sortir poc. Però, clar, haver de generar... el fet de comprar un de nou, és allò que no té gaire sentit. Mira, vaig treure la teva mobilitat i a donar voltes amb autobús. Amb autobús, clar. Per tant, en tinc aquell temps, amb autobús, les grans cues, que ja anar a l'esclat, i penses, quanta gent podria estar fent com jo. Sí. L'he reduït, no l'he tret del tot, perquè a l'hora d'anar a comprar, o demoure una persona gran o així... Sí, i a vegades, però... Hi ha moments, però és allò que dius... que està omplint menys, que estem a tocar els dos euros, jo que tinc família a Alemanya, ja passen fotos de dos euros, 20 i més... És la diferència que he hagut sempre. Sí, però que bé, i que si ho mires en dorre, que sempre ha estat menys, també ja està alta. Preguntes a cellers, els pobres viticultors, ja només del que han d'omplir el tractor, per anar a treballar, perquè són aparells que gasten molt. I es troben, que per exemple a cellers, aquest matí, un regut, un correu electrònic de la cooperativa de Falcet, Marçà, que ja tenen els vidors de l'Ètim, veurem atardant a Blanca, que han tingut molts problemes d'assumir i suministrament, els cellers, per exemple, és el cas que més conec, més que els tabs, anirien pel vidre. Ah, per l'ampolla. Fa 20 anys que es comença a russegar, aquest tema de, ui, que tindrem problemes, perquè és això, els cellers, la gran majoria comencen a embutallar ara, l'última collita. És allò que dius, s'acostumen a embutallar, això. Quan comença l'any, durant la primavera. També tenim dependència de fora del vidre, perquè el Penedès està ple. El Penedès estava ple, però també algunes han tancat. Han tancat, també. I sé de gent que igual ha comprat ampolles a Itàlia, perquè aquell model, o el que fos, els ja agrada, i ja fa uns quants anys que estan patint, i que reben igual un altre model d'ampolla. Sí, sí, no? És més complicat del... El tema del suministrament sí que afecta, per exemple, en el paper, o sigui, la pujada... El cartró és espectacular, que ja veniu uns quants anys pujant cartró, o sigui, no és nou, ja estava venint, i és que, clar, tot ho posem amb caixes. Ja, és això. Tot ho posem amb vidre. No ho poses en plàstic per no contaminar, ho poses en cartró i... Sí que ens estaríem plantejant a nivell celler, ens hem dit, a Vinsadoll, no, pel tema sanitari, de que no volem manipular, i així. Potser sí que ens estaríem plantejant. Clar, una de les possibilitats seria tindre un dipòsit de ser inoxidable, no, gaire gran, i poder suministrar a nivell en polles, fins i tot, d'aquest entorn de rosca, perquè la podràs tornar a utilitzar per no anar a buscar el plàstic. Però és allò que dius, uf... Està la gent preparada per això? La altra seria poder oferir amb aquestes caixes, els backing box, que a més és bastant sostenible, i n'hi ha tant de 3 litres, com de 5, com de 15 o de 20. I és anar servint, i aquest tipus de xeta, i clar, la bossa fa sempre el 8. Ja. No ho sé, no ho sé, seria per aquell dia del dia a dia, diríem que ho estem observant. Però clar, si hi ha un problemes de vidre, potser nosaltres, que no... no ens agraden les garrafes de plàstic, clar, potser podríem tenir no problemes amb aquest vidre. Clar. Diríem que estem una mica observant el... El tema. El tema, però sí, hi ha patiments, les pujades... Hi ha encellers que cadanyen, han anat incrementant, aquella mínima que tots han anat pujant, i molts pujaven aquests 10, 15, 30. Potser algun més agusarat se n'anava cap als 50. Hi ha encellers que porten 2, 3, i algun, fins i tot 4 anys, que no han tocat el preu, que és allò que dius, que hem tingut l'etiqueta i tot l'originària. Però és que arribarà un moment que... Però ara arribarà un moment que... I sí que és allò que hi ha alguns que dius, home, replantegem alguns... Jo crec que estàvem ja amb una... Havíem arribat a la societat amb una situació de, bueno, d'Usall ençar tan terrible, i era tan econòmic fer això, era tan econòmic que ara costarà, ara costarà tirantrera, però crec que és necessari, i, a més a més, la crisi, la guerra d'Ucraïna, crec que amb les afectacions econòmiques accelerarà tot aquest procés de repensar moltes coses. Tinc clients, que ja fa la tarda, ja fèiem la broma de dir que em buscaré un parell de gallines i la deixaré a la terra. Allò del que ja deien també, que si els ous, la llet... M'agrada. Repenses, no? Sí, quan et diuen els ous i dius per què, si aquí hi ha moltes branches, però, clar, resulta... Resulta que el gra, que el gra... Si s'adriquen en gra, venen d'Ucraïna, que és el 70% dels cereals venien d'aquella part, dius, clar, forçosament els sectors aquests de ramader, o bícules, o d'això, s'han de sentir... Sí, una tarda repensant-ho tot, repensant el model que tenim. O sigui, ja tenien problemes i ara, amb la guerra, tots ens accentualitzem. Jo crec que no ens hem preparat, perquè és allò que dius la consciència del menjar, quilòmetre zero, la proximitat, la tenim, la tenim... Jo crec que respecte de... respecte de fa uns anys, sí que s'ha millorat una mica, però encara no el suficient. És com que s'ha pres consciència una mica, però no la portem. Però la comoditat ens porta a no fer casa, que el nostre cap diu que és cert. Jo ho utilitzo ja des de fa un parell d'anys, per ell d'anys més o menys, per fer-ho a 300 de granel que comprem, però he de dir que es compro amb unes agarrefetes de plàstic. Si l'agarrefem amb una plàstic... No passa res aquí. És plàstic, però si va 60 vegades en lloc d'una, abans no facin malbé, doncs haurem... haurem... És complicat. Però mira, de cara al cap de setmanes, porto activitats com l'Albert. Molt bé, perfecte. Estic amb el mòbil i tot, com fa ell. Aprenen i tot. Ara has xivat la gent que ens escolta. Sí, que ho has fet molt bé, perquè resulta que l'Albert és el del mòbil i li explica activitats i jo moltes vegades era el full com a nivell guió, perquè jo xerro i xerro, i igual només poso l'ull una estona. Però és allò que... Amb el mòbil, una mica equipada. Molt bé, molt bé. I he trobat... A la primavera, al cap de setmana? Sí, al cap de setmana dilluns, el dia 19-21. Ah, al cap de setmana. Bé, acceptarem, acceptem. El dilluns, la primavera, queda una mica així. El Serrat deia que no es ve de març, això depèn de cada any. Hi ha anys que és el 20, hi ha anys que és el 21, perquè com és una hora exacta, que el moment en què la terra passa per no sé on, pot variar del 20 al 21. Ara us dic el dia i la hora exacta. Exacte, en aquest any. Hi heu guanyat llum, els alèrgics, jo ja he passat la crisi forta. A la meva família, a la meva família, al primavera, ara arriba el 20 de març, perquè és l'aniversari del net. Llavors, clar... Mira, diumenge, eh? Arriba el diumenge a les 16.33. Vale. Ho dic l'Oxervatori Astronòmic Nacional. Sí, sí, sí, això és... És al cap de setmana. I coincideix que si ve... Jo no sou que, de fer... Dies de... Ostres, cadascú faig el que vulgui. Però, a veure, n'hi ha el que se'n diu el dia del pare. Ah, sí, és veritat, Sant Josep. Però és que, clar, el que marca molt és que s'acostuma a fer la crema de Sant Josep. Això sí, això és tradicional. I com que ja se'n retiro més cap als Àfels... La tradició, sí, sí. Comença la primavera, jo crec, amb aquesta crema de Sant Josep. I de què és tradició? És tradició... La crema... A casa la fèiem sense cremar. És sense cremar. Costuma ser una crema que no es fa amb potets petits, es fa... Amb grans plates, una mica més líquida, normalment, que la crema... Jo, que no em posaré és com es fa a la cuina, perquè no en tinc ni idea. Sempre he reconegut que soc un negant de la cuina, i no, d'això... Menys per la marmalada, Albert, menys per la marmalada. Bueno, això és... coses d'aquestes que a la vida et porten un dia per un camí, i mira, l'agafes, i la crema és una mica més líquida. És més líquida. Costuma anar així amb una safata gran. Per un moment, crema... Vindries com una... Una crema catalana. Però el se li diu la crema de Sant Josep, perquè es pren per Sant Josep. És estil crema catalana. Després cadascú a casa és molt la recepta, realment, de les àvies. De no fer un simil en una altra cosa, però no és igual. Com una natilla. No és una natilla, tampoc. No té el mateix gust que el que seria una natilla natilla. Però bé, tots aquests són parents. Sí, parents pròxims. Que jugues, que si tens canyella... S'acompanya amb galetes. S'acostuma, sí. Vés a dir, amb galetes. Per tant... O amb melindres. Clar, aquí ja vindria el... Cadascú. Això és una crema molt d'àvies, no? Sí, absolutament. I com que més a la majoria de cases, sempre hi havia algun Josep. També. Sí, un Josep, algun Pep. Joan, Josep i Ases. Jo hi havia totes les cases. Avui ja no és així. La gent gran, jo crec que és la que té més nostàlgia... de fer aquella crema, que no deixava de ser com un àpat. Però és una crema per fer com un postre. És un postre. És un postre. I amb què acompanyaríem aquest postre? En què acompanyaríem amb un Vidols? Amb un Vidols. Dels que hem parlat últimament, que he dit unidor, que no me'ls mirava, és que crec que ja els hem parlat més o menys. Tots. Amb un cava o escomós, o un clàssic penedès, o un corpinat, o un vi escomós, no sec, no caldria que sigui sec, perquè la crema ja té aquest punt dolçenc. Sí. Jo crec que li quedaria... perfecte. Per tant, d'aquí a l'inici, que hi havia un camp de setmana, que jo anava molt amb la idea de... de l'àpat de taula, i ahir t'afanejant, i a vegades és allò que havia correu electrònic, mentre en allò activitats i coses, i d'unidor les activitats que fan aquest camp de setmana, aquí, el penedès, tot teniu a tocar. Doncs aquests nous, han vist la paradíxima terrorològica, eh? No, però la primavera arriba, la primavera arriba, i tu planifiques amb temps. Albert, que es planifica molt, en el que aneu hem deixat una obra en marxa, una obra que continuarem, allò que és el canvi de la taula de la sala cinquant d'enari, i a l'altre dia a l'Assemblea, al començar, no em vaig poder estar a fer el camp... el comentari una mica còmic, de dir, després de... de tants mesos de saquera, de la necessitat que té el país, es posa a ploure, i això és quan canviem la taula. Aquí, eh? O sigui... En el qual, en lloc d'un període, s'en llargarà. Però, bueno, mira, aquesta aigua, tal com està el país, benvinguda, que sigui encara que ens faci allà, tirant l'aire, molts projectes. Doncs aquest celler sí que hi ha alguns que fan activitat a fora, per a l'Àngel, la Caves Nadal. Que alguna vegada us he parlat que feien tastos, visites, tastos de formatges, els que fan un... És... O sigui, rumiant, aquest, després trucaré. Fan un tast de ous o antòfona. Ui! Uau! Sí, t'ensenyen, et fan l'explicació de com es busca l'atòfona a les vinyes de la mateixa finca Nadal. I inclou un esmorzar al jardí, no a les vinyes, que quedarien amb... amb les botes, o sabates, ben... Quedarien, sí, però, a més, si hi ha algun terreny, així, argilos, te l'emportes, eh? Sí, i si ha plogut va sent xaf, xaf, i... O aquí, que t'has enfonsat. Doncs, en un... un esmorzar al jardí de la Casa Pairal, amb ous, formatges, hièrics, i pa de peges, tot acompanyat amb tòfona, i una de les joies de... de Carl Nadal, que és el... l'escomós Ramon Nadal Giro, del 2004. Déu-n'hi-do. Aquest mal estic rumiant. Sí, sí. Ara quan surti d'aquí, trucaré. Sí, sí. Sí, encara sí que de en plaça. El dia 20 de març, diumenge a les 11 del matí, no és econòmica. Sí, encara és a l'hivern. Encara és a l'hivern. Quan surti d'allà, quan surti d'allà, igual, igual, i és la primera. Si anéssim cap a Tivissa, el celler del Mar Roig fa un maridatge en floració. No. Hi ha una altra celler de Can Roda, i un que trobo molt, molt xulo, és el celler el Betinoia. Sí. Aquest també. Inauguren, fan un pícnic entre vinyes, i inauguren el primer hotel d'insectes. Ah, mira. Sí, que això s'està veient molt. A molts llocs. Perquè tots ens el col·loquem, a les terrasses, al jardí. Aquí és el Parc Milenarini, un paret, crec. Exacte. Doncs inauguren un hotel, d'insectes que hi viuen durant tot l'any, a les finques, com els que estan de pas. Sí. Tinguin allotjament, no? I aquesta activitat sí que està més dirigida cap a Nens. Bé, clar. Suposo que els hi fa gràcia. Veure el hotel, els tronquets allà posats, fer el címil com si fóssim persones, no? Molt bé. Molt interessant, i, a més, el presenta una biòloga. Ah, perfecte. Aquí hi hauria tota una part... Bueno, hi ha d'haver una explicació... Una explicació de biologia, d'alpífiques... Per tant, ai, ara tinc per una banda les tòfones. Sí, per l'altre, l'hotel d'insectes. L'hotel d'insectes. Clar, què és interessant? Són tots dos, són totalment diferents? A més, amb aquests dos que estan, els dos són al... A més, no estan junts. Els dos són al Panaderes. És al Mar Roig, i aquí sí que hi has de pensar més quilòmetres. Aquí ja està més lluny. Que està bé, però no està clar. Depèn de la mandra que et faci. Però, realment, més que anar-lo a veure, sobretot si tens l'explicació d'una persona especialitzada, és molt millor. I el celler sumarroca fan molt de rapinyaires a la vinya. Ah, fixat. Però al final ho en lliguem tot. Molt de rapinyaires, és... Els insectes, les tòfones... Les tòfones, i en aquest cas, un Mar Roca fa un vol de rapinyaires, no? Doncs que té una nau rapinyaires i les fan volar-ho. Sí, sí, sí. En aquest cas, inclou un passeig per la vinya, la introducció, i vol de... Vol de rapinyaires. Del pinot, el samsó i el cirà, que deuen ser les 3 ous rapinyaires, que tenen una altra varietat de raïm. Sí, que els han portat aquests noms. Molt apropiats per això. El Barra i Pantomàcat. I els idals, els menors d'edat, tenen... tenen sucs. I sí, suposo que t'explicaran... aquí, n'hi ha als llars. Si entreu a la, per exemple, de forma digital, a la revista copatges.cat Tindreu tota la informació de tots, a l'hora, per no haver-nos d'anar a buscar la web de cada un. Va, molt bé. No sabia gaire bé quin tema tractar, i dic... Bueno, parlem una mica d'agenda. I aquest és que el trobo, realment, molt més... Això que és una newsletter d'aquestes que arriba cada setmana amb les activitats, i la... Ah, molt bé. Sembla que hi ha diversos temes, diria com afecta... com afecta... la crisi, no és ben bé crisi, o el boicot, els elaboradors de vodka, són dels temes... Sí, que es fa el vodka allà, però la majoria del vodka que es consumeix aquí no està feta a Rússia. No, no. Això ja és una imatge que tenim una mica... Sí. I amb una altra de la revista digital n'hi ha també un escrit interessant de com afecta els incendis o, més aviat, els aromes desencadenants, que es desencadenen quan hi ha un incendi. Ah, ostres, això és... I aquest és molt més tècnic, i aquest sí que realment és de full i quasi bé prendre nota. Això ja s'espera especialista. Sí, sí, perquè... Els que són més profants, possiblement, a lo millor no entendríem el que ens expliquessin. Jo m'he trobat, per exemple, un tap de suro natural, que segurament hauria de ser d'aquí de l'emportar, de olorarlo i fer olor de fum, de cremat. Se n'ha parlat també tant de vinyes de l'emportar, com de quan va haver-hi un incendi al priorat, en unes vinyes que també van quedar quasi bé a tocar i una part es va cremar. També després es va fer el vi d'aquella enyada tan especial. Va ser com... Té aquelles notes de fum, però això, a nivell molecular... Ho pots difuminar, dir, aumat, un viatge aumat, i mira, cola, no? Sí, sí que a Austràlia també, que és zona de grans incendi, és al Califòrnia també, és com afecta. Després tindríem, per exemple, de... Potser sortint ara una mica, zones en terreny volcànic, com seria les canàries, com li dona un caràcter diferent als vins, a nivell anomàtic. Al final parlem de molécules, no? Sí, sí. Molt interessant. Ens queda molt poquet temps, avui, i ens tornem a trobar la setmana vinent. I faci sol o plogui. Sembla que plourà, però bueno... Sí, sí, totalment, totalment. Mira que és maco, l'hivern. Bueno, la primavera també. Però la primavera ve molt d'agost, després ja quan patim, ara ens han dit no utilitzeu la calafacció, però quan vingui la calor... A veure hem de posar les acondicions. Exactament. A veure si mantem o es comencen a fer edificis... No et diré intel·ligents, potser l'intel·ligent hauria de ser l'arquitecte. Què és? Bueno... Molt bé. Res, que vagi bé, que tingueu una bona tarda de dijous i que agafeu també el cap de setmana amb ganes. Sí, i vagi o em vagi, ho explicaré, a veure si són tofes o insectes. Exacte. Perfecte. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé. Adéu. Vinga, que vagi bé. Un i un. Abans d'anar de dos a dame a un d'embel·ler, des del dia de l'Elx van canviar. O sigui, Elx d'embel·ler, Galatasaray a dame o Sasuna d'embel·ler, Galatasaray a dame. Jo no crec que el Xavi ho faci amb el seu germà i Sergio Alegre, que passa que surt el Barça a escaltar-se. El porter, Déu-n'hi-do. És un enviador, eh? Sí, sí, i és mig en droga. Déu-n'hi-do, eh? No, no, avui això de l'infern... Doncs l'altre dia el Jordi Guerrero m'ho va dir, eh? L'ambient és especialment sorollós, vull dir, que sí que deuen haver agradat una mica l'esperit de l'antica l'Issomillem. Dèies, Xavi? Sí. No sé què deia. Sí, que no creies... Ah, no crec que ho facin com jo, han clarificat la reixac, quan havien de decidir segons quines coses era la uniació, que no tenien de... a cara i creu, però... Vaja, avui no... Jo no sé trobar els parquesa de la reticularitat de dama i la supl·liciada d'en Belé, i si hagués estat tenint revest, no es trobaria tampoc. Però si ja pots demendre... Si ja pots demendre, aquí vols posar d'extrema el dia al Madrid. Sí, clar. I que aleshores... A l'altre sigui el que vaig jugar avui. Exacte. Pot ser, pot ser que sigui això. El que és evident és que va quadrant ara mateix aquesta alternança, si més no, fins al Bernabéu. Al Bernabéu en tornarem a sortir de dubtes, perquè fins ara... Fins ara eren dos d'adama, un d'en Belé. Això només ara s'ha trencat, perquè en un cicle, diríem, s'ha fet un i un. Però si ara jugués avui d'adama, i diumenge d'adama, continuaríem pensant en els dos d'adama, un d'en Belé. Vull dir que no tenim prou marge per fer tèsi. No sabem què passarà, però jo l'observació que faig és que la balança... I poc a poc, poc a poc, va passant una mica... Tampoc, a poc a poc, que quan s'acabi de desequilibrar, del Belé marxarà. Exacte. Quan llegeixi, sí, que allò és passat. Però vaja... Però que faci que cau tampoc a poc, que ja no hi serà. Bé, bé, però potser tampoc hi serà l'altre. No, no! Jo diria que diumenge a Madrid, qui sigui titular, farà avançar a nous metres, eh? Sí, serà el dia del punt d'inflexió. Perquè si d'adama està per davant d'en Belé, a Madrid Xavi optarà per a dama. En teoria, no? Sí, com, perdona? Si d'adama està per davant d'en Belé... No, jo crec que d'en Belé. Jo crec que tots creiem que d'en Belé serà titular al Bernabéu, no? O algú creu que serà d'ama? No, jo crec que també serà d'en Belé, però el fet aquest només ens donarà garanties que si juguem a una final d'Europàl·lic, possiblement juguen d'en Belé. Però seguiran a haver-hi notacions amb tot el que queda de campionat. Sí. Vaja, jo tinc la sensació que el partit de l'altre dia marca una mica aquest punt d'inflexió que ha deia al Bernat, que parla de la balança. També us dic que si d'en Belé arriba al Bernabéu, depenent de com arribi i de com surti, tornarà d'ama. Això està tant, com diu el Bernat, en una balança que qualsevol actuació condiciona la següent. És a dir, que aquí no hi ha una decisió presa. I crec, com diu el Carles, veig molt difícil que en els dos mesos o tres, que queden de temporada, acabem amb un titular molt per davant de l'altre. Molt, molt, molt difícil. Tinc la sensació que la dinàmica i la tònica serà aquesta i que les actuacions aniran condicionant, diríem, que el futur més immediat. Els altres dos dels titulars, o Bavillani Ferran, aquí... Que no hi ha dubte, no? Sí que no hi ha dubte, no? Això, Xavi, ho ha marcat des del principi. Ferran ha tingut alguna banqueta, oi, que va ser suplent... Contra l'Elge. El que vull dir, que hem fet a d'esperar la cua, que serà molt difícil que es guanyi una titularitat inesperada, perquè ens entenguem o s'haurà vingut. Si m'ho passagi tens molts recursos a la banqueta, d'en Belé, m'hem fixat l'Octellón, si has de penjar pilotes... Sí, sí, sí... No, el partit de 16 jugadors, Xavi, té moltes alternatives. Avui, en tot cas, a diferència de la nada, i perquè, evidentment, el resultat t'hi obliga, de rotació, res, i tot es fa pensant... Bé, menys d'allà d'aquesta de si intervenim, que és de d'en Belé. I es fa tot pensar en el partit, la presència d'Èric, la no d'Araujó, mig del camp titularíssim per Xavi, i al davant ni Ferran ni Obameyang descansen, és d'avui... No, no, és un 11 per guanyar avui, sense passar en diumenge, ni un de més enllà. És un partit que segurament, Xavi, quan va caure la bola del Galatasaray en el sorteig, es va fer un plantejament que avui podria ser un partit per agafar descansos de cara al clàssic, i mira, per aquelles coses que té el futbol, avui estàs aquí amb una visita. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEZ. Continua la vaga d'educació que va començar aquest dimarts contra la gestió del Departament d'Enseñament, Tutica i el conseller Josep González Cambray, va dir que les escoles que us solicitin podran no aplica el nou currículum l'any vinent. Hem parlat avui amb el director de l'escola Canigó Carlos Arveres, que ha explicat que porten 3 dies molt intensos a l'escola a causa d'aquesta vaga i mobilitzacions. Expressava que el seguiment per part del professorat ha estat molt alt, secondat també per molts infants i famílies, que han optat per no anar a l'escola. Així el primer dia va ser el més fort, amb una gran majoria de professors i professors en vaga que va provocar haver d'utilitzar personal com a servei mínim forçós. Els altres dos dies continuen tenint més d'un 50% de la plantilla en vaga i l'altra meitat a l'escola intentant facilitar les classes dels infants que sí que han assistit a l'escola. Arveres ha assenyalat que treballa a l'escola Canigó des de l'any 2005 i que aquesta és, amb diferència, la vaga que ha estat més reculsada per part de l'equip de mestres. Posava de manifest que la gota que ha fet basar el got és les relacions del Departament d'Educació i els docents on reclamen que no es parla res. Ha afegit que amb els sindicats les demandes i reclamacions han augmentat, passant per la revisió de les retallades que es van aplicar ja fa anys i reclamant una educació de qualitat. Arvera reclamava que les demandes del Departament han d'anar de la mà dels recursos que inverteixen en educació, dos factors que semblen anar de moment en direcció contrària. Aquest diumenge comença en els diumenges El Solsso, una nova iniciativa del club Ípic Sol Solet. Hem pogut parlar amb Marina Soler, professora de la Ípica i coordinadora d'aquest conjunt d'activitats que es donen a terme els diumenges oberts a tothom. Es començarà aquest diumenge a 20 de març amb una jornada de portes obertes que permetrà les persones que ho desitgin conèixer els cavalls del Sol Solet, les seves instal·lacions i les activitats que hi realitzen. Soler ha volgut aclarir que aquest diumenge no es muntarà cavall, però que es podrà gaudir de la seva presència, ja que una de les activitats és una classe dirigida de Zumba que es dura a terme la pista entre els cavalls. Tot seguit, per qui vulgui continuar es dura a terme un seguit de partits de futbol, volei i hors vol sense cavall. Hors vol, explicava Soler, és una espècie de bàsquet que juga amb una pilota especial amb nances. Per a més informacions pot enviar un correu electrònic a mariessearrobahotmail.com L'AMB ampliarà aquest any un 30% l'oferta de places de bici Vox, el servei d'aparcament segur de l'AMB per a bicicletes particulars. D'acord amb els municipis, instal·larà 626 noves places a la Matròpolis de Barcelona per seguir creant infraestructures segures per als usuaris i usuàries de la bicicleta i continuar impulsant la mobilitat sostenible. Aquesta nova oferta s'estructurarà en diferents tipus de serveis bici Vox, 406 noves places de mòduls metàl·lics i 220 places de parcaments de gran capacitat. Amb aquest increment es passarà de 2.152 a 2.778 places en menys d'un any a la Matròpolis de Barcelona. A Sant Jord, recordem que hi ha estacions de bici Vox a la carretera Rial número 112 davant del Walden, al carrer Sant Martí de l'ERP número 1 a Porta Diagonal i, per últim, hi ha serveis de bici Vox, al Walden i a la plaça del Parador, al carrer Tudona número 2. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc els Sant Just Notícies de les 7 del vespre. M'agradaria que tinguéssim més informació. Vinga, doncs comencem aquesta segona hora del magazine de tardes de ràdio d'Esvern, el magazine La Rambla, i parlarem abans que entri l'Andrea per fer la secció de música. Parlarem de les afamèrides i del dia internacional. Avui és el dia nacional d'Irlanda, és el dia de Sant Patrícia, celebrar cada 17 de març. Hem de dir que no només a Irlanda, sinó que hi ha moltes altres parts del món que celebra també aquesta data. Per què el 17 de març? Sant Patrícia és el patró d'Irlanda i va ser precisament que va morir un 17 de març. Per això es celebra aquest dia. Bé, doncs ja ha dit aquest dia, en parlem ara sí de famèrides, cosetes que van passar al dia com avui. I és que l'any 1917 a Barcelona va aparèixer a la venda el primer número de la revista d'historietes il·lustrades TVO. Sí, sí, així tal qual. En 1931, a Barcelona, tant el dia com avui, un 17 de març es va fundar l'Ajuntament de Catalunya. I set anys més tard a Barcelona parlem de la Guerra Civil Espanyola perquè l'aviació nacional i continuava els bombardejos més devastadors que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil, aquest mes de març. A l'any 1997, a Vilaseca i a Saló, al Terragones, per aventura, va inaugurat el dia com avui, atenció, la muntanya rusa estampida. Uns anys més tard, el 2001, es va crear el primer article Bikipèdia en català. I el 2009, Catalunya Ràdio va ingressar com a membre aprovat de la Unió Europea de Radiodifusió un 17 de març. Del dia com avui, naixements, doncs bé, el 1917, va néixer a Barcelona la pintora catalana Núria Limona. L'any 1919, dos anys més tard, a l'abama va néixer Nat King Cole, vocalista i pianista de jazz. També l'any 1935, tenim data important, perquè va néixer a Barcelona Luis Goiti Sol, escritor català en llengua castellana. I l'any 1948, a Carolina del Sud dels Estats Units i naixia William Gibson, autor de novel·les de ciència ficció. I ara passem a les necrològiques a les morts. Tenim que l'any 180 va morir a Panònia en Marc Aureli, emperador romà. L'any 1853, a Venècia i moria Christian Andreas Dopler, matemàtic i físic austríac. El 1907, a Barcelona, va morir Teresa Gallifa, treballadora Vidoaus, onenca fundadora de la Congregació de les Cerventes de la Passió. L'any 1976, a Roma, moria Luchino Bisconti, director de cinema italià i acabarem dient que el 2015, a Barcelona, el dia com avui, un 17 de març, i moria Àngels Poc i Comes, actriu de teatre i televisió catalana. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré ja com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar amb bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones per actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Vinga, va, que tornem a tenir espai de novetats musicals amb l'Andrea Esmeratz o l'Andrea. Què tal? Bona tarda. Bona tarda, Núria. Bé, tenim... Estem escoltant aquí de Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Tenim... Estem escoltant aquí de Fons d'Ojacat. Bé, fons d'Ojacat. Fons d'Ojacat. Però no començarem, no, parlant d'Ojacat? No, no començarem parlant d'Ojacat. Abans de tot, soc coneixadora que la Rosalía ha tret una nova cançó. Gentai. Però no formarà part de l'espai d'avui, perquè la setmana que ve ja tindrem el disc Moto Mami l'anàlisis sencer cançó per cançó del disc. Per tant, no avancem a esdeveniments. El que he llegit, això sí, ja t'ho avanço, és que no sé si era d'aquest videoclip o no, que hi havia alguna polèmica amb el tema del sexe. Bé, és una cançó bastant explícita, la que ha tret. Sí? Bé, doncs el videoclip deu anar en sintonia també amb la lletra de la cançó, per tant, alguna mena de polèmica deu ha peixacat. Encara no he vist el videoclip, he escoltat la cançó, el videoclip encara m'he vist, el tinc pendent i ja donaré la meva opinió la setmana que ve. Bé, perfecte. Doncs ho deixem, el tema Rosalía ha parcat per la setmana que ve. I comencem amb la Maya, que és amiga de la Rosalía, per tant, amb bé tot lligat. Tot queda al família. Comencem amb la Maya, amb la cançó, benvenides al show, benvinguts a l'espectacle, que és el nou single del seu proper disc, que és l'única cançó de la cançó. No sé qui en sóc, encara no té data de llançament, aquest disc coneixem que hi haurà una cançó amb la Itana, la cançó en què et quiero cantar-te, tampoc sabem quan sortirà aquesta cançó. Ni si serà single, jo suposo que sí. Hauria de ser algun molt tonto decidir que aquesta cançó la deixem dins del disc. Per final. D'aquest benvenides al show, el que hem de dir és que està escrit per a Maya i a més a més la Rigoberta Bandini, la Liz i el Xavi Sant Martín de la oreja de Van Gogh. Per tant, la cançó recorda bastant els primers discs de la oreja de Van Gogh. I com és aquest trio tan estrany perquè s'han sumat tots? La Maya i la Liz treballen és el productor d'aquest pròxim disc, de fet, la Liz. També és el productor de la Rigoberta Bandini. Ah, vale. Per tant, aquest és el next adonió de la oreja de Van Gogh com ha arribat fins aquí. Això sí que... Ja, aquí els nexes... Es perden, bueno. Em sembla que formen part de la mateixa discogràfica. Per tant, al final... Tot podria ser. Tot pot quadrar d'aquesta manera. Clar. I sí que és cert que això, que és una cançó que realment no s'assembla tant a el que ens té acostumats a la Maya. És una miqueta més comercial que la de Van Gogh. A mi m'ha agradat molt i et ja dic que és la meva preferida totes les cançons que té la Maya. Sí? De totes les cançons que té? La meva preferida és la seva discografia. Uau, uau, uau. Doncs escolta'm, ara l'hem de posar aquí ràpidament, perquè ens deixem així... Doncs vinga, escolta'm. Pequeña, tampoco soy mayor. Quiero ser lo que se espera de mí y seguir siendo yo a la vez. Dicen las revistas que ahora se lleva el marrón y en mi armario nunca hay prendas así. Me da igual, ya no pienso fingir. He llamado a mucha gente y en media hora abro las puertas del balcón. Tengo ganas de contaros que estoy triste y a la vez te subidón. Bienvenidos al show de una vida emborrado de mis noches de bajo. Puede que haya descontrol. Bienvenidos al show, luces, cámara y acción. Habrá fiestas y habrá amor. Puede que alguna obsesión. Bienvenidos al... Ya no soy pequeña. Tampoco soy mayor. No sé si esto lo mide un reloj. Molt xula la cançó, Andrea. La cançó és molt bonica. Es diu que es diu que tenen una col·laboració en camí. Potser és la maia. Entra dins aquest filtre. A més, el videoclip és molt divertit. Va molt a joc amb tota la farsa que defineix la maia dins de la cançó. Va joc amb la cançó. La cançó s'ha convertit en un èxit. És la primera vegada que col·laboren aquestes dues artistes. És un èxit. La cançó tracta tot el rato. El videoclip va en aquest estil. La cançó és una cançó que està pensada per ser un èxit. El videoclip va en aquest estil. És la primera vegada que sento aquest nom. La cançó és un èxit. Va patir moltes situacions violentes al llarg de la vida. El videoclip va nombrar una de les persones més influents del món. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través d'aquell article de la Forbes. Va ser a través de la Forbes.