#128 - La Rambla del 18/3/2022

... Bona tarda, Sant Justa. Ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui i vendres 18 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.0 FM a la Misora Municipal de Sant Just. Soc la Núria de Garcia i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6 avui al divendres hem invertit l'horari. Primer de tot farem la tertulia d'actualitat. De moment sabem que tindrem el llup, també tindrem el salve i en Joan Esmeratz. Després, quan faltin 15 minuts per arribar a les 6, des de dins de la tertulia, trucarem en Xavier Roig. Autor del llibre, l'ening marús, que ve avui a la tard de presentar-lo a la Teneu de Sant Just. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després escoltar el bullet i de notícies de Catalunya Ràdio. També, a la Ràdio d'Esvern, passarem a fer la secció de teatre amb la Maica Duenyes, que avui, a més a més, ens porta una convidada de luxe. Trucarem telefònicament a la Emma Bilarasau, que ara mateix està fent a la Villarroel l'obra de teatre l'Oraneta. Doncs bé, tot això és el que ens espera per aquesta tarda. Ara mateix us deixo un tema musical de Makako, i comencem, no marxeu! ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... The sky is more blue, in Malibu, next to you, in Malibu, next to you. We watch the sun go down as we're walking. I spend the rest of my life just standing here tall. You explain the hurt as I just smile. Hoping that you'll stay the same and nothing will change. And it'll be us just for a while. They even exist, that's when I make a wish. Just no way of love, rich. Cause it's supposed to be this high all summer long. I never would have believed you with three years ago you told me I'd be here writing this song. But yeah, I am next to you. The sky is so blue, in Malibu, next to you, in Malibu, next to you. The sky is so blue, in Malibu, next to you. We are just like the waves that flow back and forth. Sometimes I feel like I'm drowning and you're there to save me. And I want to thank you with all of my heart. It's a brand new start, a dream come true in Malibu. Gràcies. Gràcies. Abans de fer passar la mica per fer la secció de teatre i que ens porti com a convidada telefònica, l'Emma Vilara Sago, el que farem és parlar una mica de les afamèrides i també dels dies internacionals d'avui. Comencem amb els dies internacionals. Per exemple, en tenim un parell. El primer és el dia mundial de la Són. El divendres anterior a la Tinoxis del Mar és a dir, abans de canviar d'estació, que recordem que és aquest diumenge, a les 16 hores i 33 minuts, quan es canvia d'hivern a primavera. Per tant, el divendres abans avui a celebrar el dia mundial de la Són amb la finalitat de sensibilitzar la població sobre la importància de dormir bé. Per tant, a celebrar avui també per altra banda. Hem de dir que el que es pretén és una mica enveriguar les causes i el síntoma de la falta de Són. Un problema que, si no és tractat a temps, pot ocasionar alguns problemes de salut. Gaudir de fet d'un bon descans és primordial tant per la nostra salut física com també per la salut mental. Algunes firmes, en concret, no direm el nom tampoc per començar a fer publicitat, les coses que recomanen visitar especialistes, gent del món de la medicina que es dedica a aguarir per la salut de la Són, busca també d'ajuda per la qualitat d'aquestes hores que la gent hem de descansar. Alguns fabricants fan productes de descans perquè la gent pugui fer complir unes hores mínimes. Per què consisteix aquest dia? El dia mundial de la Són és una celebració anual on es tracten temes relacionats amb la Són, que és un dels elements repetim essencials per la vida humana. Una commemoració on participen també diferents professionals i experts en la matèria per donar a conèixer la importància en la prevenció i els possibles tractaments als problemes de la Són que cada dia afecten. Això sí que hi ha un gran número de persones en tot el món. L'altre dia que també volem destacar avui és el dia mundial del síndrome d'Edwards o la trisonomia del parella cromosomes 18. El dia mundial d'aquest síndrome se celebra cada any amb l'objectiu de donar a conèixer aquest patiment genètic que es produeix per una alteració dels cromosomes i el més important és poder fer un diagnòstic o portu per millorar la qualitat de vida de les persones que el pateixen. Anem a explicar un moment que és aquest síndrome. El síndrome d'Edwards o la trisonomia 18 es tracta d'un desordre genètic on els infants, al neix, tenen un cromosoma extra en el parell número 18. Per exemple, sabem que aquest cromosoma extra en el parell 21 donaria lloc al síndrome d'Edwards. Si passa en el parell número 18 dona lloc al síndrome d'Edwards. Això du a terme conseqüències en la salut i també alteracions físiques. Els éssers humans amb condicions normals tenen 46 cromosomes, els quals repten de la mare com del pare, però quan la càrrega genètica és superior a aquesta es presenta aquesta condició. Avui tenim aquest parell de dies internacionals. Passem als esdeveniments afamèrides que m'han passat el dia com avui. Per exemple, l'any 1919 es va fundar el València Club de Futbol del dia com avui, un 18 de març. També el dia com avui a Barcelona del 1981 i va néixer la crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. També tenim altres fets importants, tirant una mica enrere el 1921 a Riga, es va fer la pau de Riga. Es va signar entre Polònia, d'una banda i d'un costat també teníem a Rússia. Altres cosetes que van passar el dia com avui, que a Sevilla el 1995 es va casar Elena de Bourbon amb Jaime de Maritxalar. I després també, que el 2016, molt en vec, van detenir a Salahabselam, relacionat amb els atacs de París del 13 de novembre. Neixements, per unes que van néixer el dia com avui, famosos. Per exemple, és el cas d'Octavi Salto, escriptor de Barcelona al 1902. Persones a nivell més internacional, per exemple, tenim aquí a la llista Maria José García, política enginyer espanyola, va ser diputada al Parlament de Catalunya, va néixer a Jaén l'any 1964. També avui és l'aniversari de Nou Bregon, va néixer el 1955, ell és actriu, presentadora, cantant i ballarina. També avui hem de celebrar que va néixer, per exemple, a Mona Chacha, realitzadora, guionista i actriu francesa. Va néixer l'any 1981. I parlant de necrologiques, persones que van morir el dia com avui, doncs és el cas de, per exemple, Edward el mártir, reira a Anglaterra, va morir l'any 1978. O també, per exemple, Tamara de l'Empica, pintora polonesa, va morir a Mèxic al 1980. I ben volgut, ni sospiteu, que gent com jo... estem esperant. I que simpàtics que surts veu, i qui mal devia fer-ho, m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, encara avui, sense remei, tot tromptol i un segon. Quan a mi que em bona fer, pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé, i que no llores aquells temps que fins i tot el recordar. No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant, i agraeixes que entre els dos em fessiu créixer amagat, amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugàs d'una vida millor, amagat en som molts joves, per tenir res massa clar, amagat en no sé què és, però en nena no puc respirar. I ben volgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit, re seguint-li la conna, per t'abra el ben volgut que arribi. Ràdio Tasberg, Durante 8.1 Ràdio Tasberg, Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Això és espectacle. Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Durante 8.1 Hola, Mica, què tal? Bona tarda. Bona tarda, com anem? Bé, bé, bé. Com va el cap de setmana, que ja hem començat el cap de setmana, no? Sí, el divendres és un dia d'aquells que queden entre mig, que per alguns ja comença el cap de setmana, ja està a tocar pràcticament, per tant. Però tu encara et falta una mica per arribar al cap de setmana. Però tenim una gran sort, nosaltres, a... Núria, no sé si tu estàs d'acord amb mi. Jo sempre dic que les persones que treballen en alguna cosa que li agrada... Sí, home, sí, clar. Això és primordial, eh? És un regal. És un regal, perquè no tothom, no sempre, es pot treballar del que hi ha ni del que s'estudia, ni del que uni fa il·lusió, o del que realment agrada. O sigui que nosaltres tenim molta sort. Jo puc passar-me totes les hores del món treballant en el que m'agrada, el teatre i la ràdio, que és les dues coses que més m'agraden d'aquest món, que, a més a més, les que he fet de tota la vida, perquè vaig començar molt joveneta a la ràdio. Doncs, mirat, l'altre dia vaig anar a l'aniversari de l'estrena de la pel·lícula cantant de Bajo la lluvia. De l'aniversari de la pel·lícula? De l'estrena de la pel·lícula, a l'any 52. Fui. Sí. I Balanyà, que és l'empresa que porta el teatre Tivoli, on s'està fent cantant de Bajo la lluvia el musical de teatre, va fer una festa, un festa horror, saps? Sí, ostres. D'aquells que abans hi havia moltes festes d'aquesta mena, però que ara fa anys que no hi ha manera. Llavors, bueno, van tancar en tros del carrer Casp, que és on és el teatre Tivoli, i a tots els convidats, que eren molts i molts de la faràndula, o sigui, del teatre, del cinema i tal. Vam tancar al carrer Casp, i va haver-hi una banda, ja, tocant, ja... Ah, mira. Sí, sí. Amb una noia que veia el claque, una meravella, i va ser un regal, no només per als convidats, que anaven a la festa del Tivoli, sinó per tota la gent que es va fer, o sigui, es va omplir el carrer de tantíssima gent que estava escoltant la banda, mirant això. Després van posar una gran pancarta amb tot de junts i de focus i tal, i et deixàvem fer unes fotos. Jo no me les vaig fer allà, me les vaig fer dintre, però et deixaven un paraigües. Ah, com el símbol, no? Sí, perquè possessis, no, amb el paraigües a la mà, o... Però et dic que el paraigüe és com el símbol de cantar endavant la lliure. Clar, clar, clar, clar. No va ploure, afortunadament. No, no. I allà em vaig trobar amb molts, molts amics, i volia comentar-te això, perquè em vaig trobar a moltíssima gent, però un dels que em va fer més il·lusió, perquè ell va començar a la ràdio d'Esber, quan nosaltres vam començar a fer ràdio aquí, el Manel Fuentes. Ah, fixat. I llavors, esclar, es vam veure, es vam donar una abraçada ben forta, i, bueno, li vaig explicar que encara continuava a la ràdio d'Esber, ell ha volat molt alt, no? Sí, sí, sí. I em va comentar que li faria molta il·lusió que el convidés al programa. Ah, sí? Mira. I li faria molta il·lusió tornar a la ràdio d'Esber, perquè va començar aquí, no? I, bueno, sí, que un dia el convidaré. Vinga, quan vulguis, quan vulguis. Jo he pensat que t'aprofitaré quan comenci, perquè d'aquí a poc es començarà l'altra vegada. Tu que ara m'és suena, que és un programa que... Sí. Que presenta ell, i em va comentar que ja estaven en gestió de la primera temporada, i vaig pensar, quan es trengui el programa, igual, que vingui un dia, m'aplica, no?, una mica... És un programa que ja té... Jo crec que tothom sap d'aquest tracte. Sí, però millor ens explica alguna anècdota que no sabem. Anècdota o coses noves de la nova temporada. Exacte. Em va fer molta il·lusió. Vaig trobar quantitat d'amics que feia temps que no veia, i vaig pensar, i després va haver-hi, evidentment, per veure, per menjar... Vull dir, una festa com les que es feien abans... Sí, sí. ...de que començés tot aquest rotllo de la pandèmia. O sigui, ja feia molts anys que no ho feien. Però, bueno, i després també... Això ja t'ho veig de la setmana passada, vaig anar també a l'estrena d'Escaptrum del Joel Joan, que també van fer una festa molt bé, no tan gran com l'adeltiu, li dic, cantant-lo bajo la lluvia, però, déu-n'hi-do, la festa torra també, que ho heu entenit. Per cert, parlant-hi, cantant-lo bajo la lluvia, l'Àngel Jatzel m'ho va dir 40 vegades, i ho dic jo ara, perquè em va dir, digue-ho, digue-ho, digue-ho. Ja ho diré a la ràdio, no et preocupis. Que li queden 5 setmanes només, cantant-lo bajo la lluvia, i realment val la pena. Jo aquesta era la tercera vegada que la veia, aquesta obra, la tercera, perquè vaig anar a l'estrena, després vaig anar per el meu compte, i aquesta tercera també vaig ser convidada per la gala, aquesta que van fer de l'estrena, de l'estrena de cantant-lo bajo la lluvia a la pel·lícula. I la veritat és que cada vegada que la veig... T'impressiona més? M'agrada més. Sí, perquè hi ha quantitat de petits detalls, saps? Petits detalls que dius, ole, ole, ole, no? Bé, doncs això. I després també volia comentar... Volia comentar per començar que hi ha un espectacle que jo crec que pot estar molt bé, molt bé, molt bé, i començo amb això perquè només ho faran dos dies. Dos dies a Barcelona, senyors. El 17 és a dir, demà, i diumenge. Demà ho fan a les... a les... a les... a les 4.9, o sigui, a les 8.30, i el diumenge a dos quarts o sis, o sigui, a les 17.30. Estic parlant d'un espectacle que ha dirigit el Pacomir... Ja sabeu, el Pacomir, el d'altre cicle, eh? I que és un clàssic, absolutament clàssic, del teatre espanyol del segle XVII. Estic parlant de El Perro del Hortelano. El Perro del Hortelano és una comèdia de l'Ope de Vega, que va escriure al 1613, i que, doncs, bé, doncs, és una obra... Suposo que tothom coneix una mica la història del Perro del Hortelano, és una obra magnífica, però el Pacomir el que ha fet ha fet una versió més curta, que l'original, evidentment, perquè l'original és molt llarg, i ja... ja... ha fet servir la Tissora, és a dir, pim-pam, pim-pam, pim-pam, i llavors la trama, doncs, és la protagonitzada poca broma, eh? Per dos tècnics de la companyia, o sigui, hi ha una companyia que interpreta el Perro del Hortelano, i llavors, doncs, ha començat la gira i resulta que per un error incomprensible, evidentment, perquè això no pot padar la vida real, però, vaja, resulta que la companyia, en comptes d'anar al lloc on anaven, doncs, estan de camí a l'Ugó, i llavors, perquè han d'interpretar les divines paraules a l'Ugó, i llavors, què passa? Que els tècnics es queden una mica, que no saben que... no saben que... que fer, no? I llavors, què fan? Doncs, com que volen representar el Perro del Hortelano, que és el que havien de fer, no? Comensen, quan arriben al poble, on van a representar l'obra, agafen a dues actrius locals, a Maters, que estan familiaritzades amb l'obra, i com que ells, com que són els tècnics de l'obra, aconeixen tota l'obra de Peapa, doncs, bueno, agencen a la piscina, i gairebé a la piscina buida, diria jo, i començant, doncs, a fer el Perro del Hortelano, i ho t'imagines com, no? És una obra en vers, s'ha intentat respectar el vers de l'OP de Vega, evidentment. Però jo penso que és una idea molt original, molt. Sabent que la dirigeix el Pacomir, doncs ja està tot dit, i el problema, s'ho tenia un punt de vista, és que un mes estaran aquí dos dies, no? Dos dies, demà dissabte, i el diumenge, o sigui que si voleu anar-hi, ja sabeu, estan al Teatro Poliorama, i serà un l'OP de Vega, doncs, que és realment, el Perro del Hortelano és una comèdia, eh? Però, bueno, serà molt més comèdia que la que va escriure l'OP de Vega en el seu dia. És una llàstima que només estiguin tan poques funcions, però... Bueno. Després també volia comentar que hi ha un altre espectacle, que m'ha semblat molt interessant, també intentaré anar-hi, aquí aniré ja davant. O sigui, la setmana que ve, ja en parlarem del Perro del Hortelano, dirigeixer de parlar el Pacomir. Aquesta també vull anar a veure-la, perquè és un espectacle que es diu Mulai Serenat, i és un concert íntim, amb música en directe, que això... Escolta, és un luxe. És un punt més, eh, sempre de tot. A qualsevol espectacle que hi hagi una música en directe és un punt a favor. No, la veritat és que sí, la veritat és que ho valoro molt, això. Doncs hi ha música en directe, hi ha coreografies, hi ha gags, hi ha humor, hi ha una mica de, diguem-ne, de cabaret, de seducció, no? I bé, doncs, és la companyia que es diuen les divines. Ah. Són dues noies. Quins anys que porten la carrera, la empresa, quins anys? I és un concert molt, molt, molt interessant, però que, a més a més, tenen dos músics, el piano, i després hi ha un altre músic que toca el clarinet i el saxo. Poc a broma. Poc a broma, eh? Que guai. Sí, sí, jo penso que està molt bé. La direcció escènica és de Martí Torres. Hi ha molts anys que no sabia d'ell. I jo crec que val la pena, però també us dic el mateix que amb el perro de l'Orcelano, que només hi ha dues oportunitats de veure-la. Oh. Unes avui. Avui mateix divendres. Avui mateix, a dos quarts de nou. I l'altre és divendres vinèl, que és divendres 25, també a la mateixa hora, dos quarts de nou. On podeu anar a veure-la? Doncs a la sala Vars. Te'n recordes, la sala Vars? Sí. Era l'antic a teatre espanyol, que està al paral·lel, gairebé davant de l'Apolo. Sí. Fa cantonada, d'acord? Doncs el Vars podeu anar a veure avui divendres, o divendres vinèl, Mulla i Serenat, un espectacle molt xulo, amb música en directe, i que val la pena d'anar-hi. Anem a veure un altre espectacle, que també és de pocs dies, però una mica més. Pocs dies, però una mica més. Però més de dos, no? Sí, més de dos. Podrem veure cada dilluns. D'acord, cada dilluns. L'estam fent al teatre poliorama, i es diu Ramon. Ramon? Ramon. El Ramon és un monolactre gicòmic que reflexiona sobre... bueno, sobre moltes coses, no? De fet, és un noi, diguem-ne, que s'acaba de separar de la dona, de la companya, i està buscant pis. Però, com que no troba pis, no hi ha manera de trobar pis, s'hi instala a l'habitació que tenia ell a casa dels seus pares, que l'habitació està exactament igual com ell la va deixar. Llavors, allà, retrova la guitarra, la bicicleta estàtica, tots els cassets dels anys 90, i llavors, des de la seva habitació, comença a rememorar el seu passat, la seva joventut, encara que jove, però la seva joventut, el seu passat, i comença a cantar cançons de les que té aquí en el casset. I el que no s'imagina és que la seva vida està a punt de canviar. I llavors, fins aquí puc llegir. Clar, no fem més espògolers. No, no puc fer-ho més. Com he dit abans, teniu una mica més de temps per anar a veure-la, perquè estarà cada dilluns al Teatre Poliorama, a les 8 de la tarda. Està fins a l'abril, al dilluns 25 d'abril, o sigui que teniu aquest dilluns, després ja, doncs, a l'abril està fins al dia 25. Penso que està molt bé perquè, a més a més, té música, és un espectacle monòleg molt xulo, que rememora la seva joventut i tal. M'estan dient que tenim a l'altra costat una mare vellosa actriu, que estic super, supercontenta de poder parlar amb ella. Jo no crec que faci falta molta presentació d'aquesta fantàstica dona, perquè ella ha fet teatre, ha fet televisió, ha fet cinema, i tot, absolutament tot, jo la segueixo des que era joveneta ella, i jo més jove. I la veritat és que estic encantada de saludar a la Emma Vilarrasau. Bona tarda, Emma. Hola, bona tarda. Com estàs? Guapíssima. Moltes gràcies per tant, Piropo. Home, és que és veritat, Emma. És que jo he vist pràcticament tot el que has fet, pràcticament, tampoc sóc Déu, eh? I mai he quedat decebuda de la teva feina. O sigui que, m'entens, és important. La Emma Vilarrasau està amb nosaltres aquesta tarda, perquè vaig anar a veure una obra que s'està fent i que ja hem parlat diverses vegades aquí, el programa. Vaig veure una obra a la Villarroel, que es diu Lauraneta, i em va agradar moltíssim. És un text meravellós. I llavors li vaig dir a veure si volia explicar una mica de canaves nostres ullens, i per això ella ha dit que sí, evidentment, i està aquí per parlar-nos una mica d'Auraneta. Com va arribar, tu, aquest text tan maco, tan preciós? Bé, allò que ens hem assabentit de tot. Jo sabia que es feia aquesta obra, que es feia a Madrid, sabia que anava més o menys. I bé, vaig trucar al Josep Maria Mésker, es va dir si la podia fer jo aquí, a Barcelona. I sí, em va dir que sí. Home, és que... I a Madrid l'ha fet la Carmen Mauri, i bueno, i llavors va. I així va anar. La obra és del Guillen Clua, que també té unes obres precioses. Nosaltres d'aquí a Justeatra hem fet d'ell el Smiley, que és també una obra molt unificar. Escriu molt bé el Guillen Clua. I la veritat és que aquesta és preciosa, preciosa. Una història, explica'n una mica de què va. Va, que no la vull explicar molt. Aquesta és la va escriure després de l'atemptat que va haver a Orlando el 2007, crec. Sí, sí, sí. En un bar LGTBI que va entrar un terrorista, que va... després el va ser el primer indicat per estat islàmic, i es va carregar 50 persones amb molt poc temps, en 10 minuts. Sí, clar, amb una metrelladora no cal més, eh? Sí, no cal gaire. I el Guillem es va sentir tan culpit per aquesta notícia tan emprenyat, també com es va tractar en els mitjans, perquè en molts llocs no es volia dir que era un bar LGTBI, llavors... Bé, es va sentir tan culpit que crec que pocs mesos després ja tenia una primera versió, i així va sorgir aquesta obra. I aquesta obra és la història d'un dol, podríem dir-ho així. Sí. És una professora de can, que rep una alumna, i que... Bé, ella... i això és petit, perquè això surt de seguida, és la mare d'aquests nois que estava en aquest pare, aquella nit. I bé, li ve una alumna, i a partir d'aquí, doncs, comença una obra meravellosa, perquè és una obra que parla de l'amor, de l'amor amb majúscules, de l'amor, i jo sempre dic, parla de l'amor que transcendeix l'amor, parla d'un amor molt gran. I parla de la culpa, i parla de l'empatia, i parla del dolor, i parla de la vida. Vaja, pràcticament parla de la vida, també. Sí, realment parla de la vida, sí. Sí, parla de la vida. I hi ha gent que diu, ah, i és que jo he d'anar a plorar. Jo els hi recomano, perquè no és un plor que et deixi malament. Jo vaig plorar, eh, Emma? Jo vaig plorar, jo sí. En un moment donats, em caien els ajagrimats, i em ronulaven. Sí, però és un plor com alliberador. Sí, sí, sí, evidentment. Sí, sí, sí, sí. Hi ha plors que es queden a dintre, que són foscos, que venen un lloc fosc. I no, això és, almenys, la gent que ve, i nosaltres, també. És un plor que et libera. En cap moment diria jo que és una tragèdia, perquè hi ha molts moments que són de suspens. Tu has dit que és un filet. Sí, exacte, perquè tu has dit que se sap de seguida de qui estan parlant, però no és veritat. Jo vaig estar molta estona, molta estona pensant. Ai, què passarà? Què no passarà? Intrigada per com aniria la història. No, no, per com va, sí. Fins i tot em va. Fins i tot et comento, perquè em fa riure, però tu comento... Que vaig pensar... Potser és que s'enamoren. Saps? Que tot és possible. No, és que jo soc molt romàntica. Jo soc molt romàntica. I vaig pensar. I després, quan se'n va desenvolupant tot, em vaig quedar al·lucinada. Una meravellada, de veritat. Està molt ben escrita, està molt ben tramada, té els seus tocs d'humor, per desangrestar una mica i per exhiberar una mica. I els dos personatges són molt únics. I el Daphnis està meravellós. Això te n'ava a dir, i dos actorazos amb lletres mayúsculars. Jo el Daphnis també el conec des de molt, molt jovenet. I també el segueixo, perquè cada vegada que el veig, a més li vaig dir a ell, que ha crescut una mica com actor. I això em fa molta il·lusió, la veritat, molta il·lusió. Sí, ens hem entès molt bé, ens hem ajudat molt. Clar, era bàsic que n'éssim molt, molt junts, en aquest febrer, no. I la veritat és que és un plaer treballar amb ell cada nit. Ens ho passem molt bé dins d'aquest cap. I bé, només puc estar agraïda d'haver-la pogut fer, finalment. Aquesta obra s'havia de fer l'any passat, però la pandèmia ens ho va retreçar tot un any. A mi em va saber que era molt greu, però com que a mi se m'havia quedat penjada Eva contra Eva, havia de fer allò primer. Van anar passant coses i, al final, han passat molts anys de l'Estrena, però des de l'Estrena Mundial de l'Obre, que va ser a Londres, que li van estrenar primer, però també va bé. Perquè en el moment en què arriba, que havíem pensat que ja no necessitaríem reivindicar més ni l'homosexualitat, ni lluitar, perquè ja els anàvem com separats. Jo crec que això encara falta molts anys, carinyo, per desgràcia. Però hi va haver una època com més agradable. I ara hem tornat a una caverna, sobretot per part de l'ultradreta, que torna a fer molta engunia. La gent és molt obtusa, la veritat. Molt, molt, jo això no ho entendré mai. No ho entendré mai de veritat, però, en fi. No, és allò que té a vegades la dreta que intenta organitzar-la a la vida, no? I dius, si tu no vols abortar, no avortis, no vols ser gaire, no siguis gaire. Clar, clar, clar, clar. I ja està. Que cadascú és cadascú. I cada persona té una vida diferent a l'altra, i cada persona ha de ser una persona lliure per escollir el seu destí i la seva manera de viure. I són coses que no t'obliguen. Ningú t'obligarà ser gaire. Ni ningú t'obligarà avortar si tu no vols abortar. Però deixa l'altra gent que pugui triar, no m'aixaquis amb una moral i amb una imposició que són pròpies de feixistes i de dretes, ultra dretes, que és el que està passant amb pocs i una altra vegada. Jo no puc entendre-ho, no ho entendré mai, la veritat. No sé si perquè tinc molts amics d'això, que no... És que no es tracta... És que hi ha un personatge a qui l'haurà acudit, no ho entenc. I li diries que no cal que ho entengui, respecte 8.0. Exacte. En aquesta gent, en aquesta gent que no ho entenc, li diries que no ho entenguis, tampoc et passarem un examen, simplement respecteu. Exacte, que cada persona és un món, i ja està. I ja està. A mi la veritat és que em va agradar moltíssim. Per això que t'estic dient és una història d'amor, de dolor, de pèrdua, de trobada, perquè quan us trobeu els dos i sabeu qui és qui, també és molt maco, aquell moment, molt maco. I la veritat és que esteu tan fantàsticament bé, tots dos. M'ha encantat, la veritat. No havies treballat mai amb el Tassny? Havíem fet... Ella estava ben del pla, potser algunes secuències li han tingut junts, i vam estar junts a Madrid amb el sony de la vida que va dir el Pasqual, però no teníem escenaris. No, però que ja tenia una... Ja us coneixia i tal. Perquè hi ha també una cosa que es nota molt des de l'espectador, diguem-ne, es nota molt quan hi ha una bona relació entre els actors. Sembla mentida, perquè cadascú està interpretant un paper. No és ell, el que veus a l'escenari, no? Però això traspua. O sigui, a través de la quarta paret, la relació que hi ha personal entre els actors és molt curiós, això. Sempre m'ha semblat molt curiós. Però, bueno, la qüestió... És evident que es vegi perquè aquesta feina és una feina d'equip. No és una feina de... Surto jo i em llueixo i em doneu la rèplica. O jo, amb el Pabilo, jo faig el meu paper i tu fas el teu. No, això és una feina d'equip. I quan es fa amb equip i quan es fa junts, creixes tu, creixes l'Aitra, tu te'l em creix. Exacte, tothom surt guanyant. Sí, sobretot l'obra. L'obra, els actors, perquè estan magnífics, i els espectadors. Perquè encara que l'espectador no sàpiga per què, però sent aquesta amistat o aquest amor de l'un cap o l'altre. En aquesta energia, exacte. Bé, doncs, escolta, he de preguntar una cosa que em sap molt de greu, però què hem de saber-ho? Fins quan esteu a la Villarroel? Perquè jo la tindria molt... Estem fins al 30. Fins al 30 d'abril, eh? Fins al 30 d'abril. Però crec que és improrrogable, perquè després ve en coses, i la veritat és que s'estan venent molt bé les entrades, i va molt bé. Perquè va molt bé. El boca orella també fa molt, eh? O sigui, quan una obra és bona, no deixa de funcionar molt bé el boca orella, perquè la persona que avisa aquesta obra... I els mitjans també ens ajudeu molt, eh? Moltes gràcies, moltes gràcies. No, no, jo, quan m'agrada una obra, de veritat, la recomano gairebé en cada programa recomano la obra que m'ha agradat. T'ho juro. I quan no m'agrada, que també n'hi ha obres que no m'agraden, no faig crítica. Simplement, la s'oblido. Ja. Perquè jo sé el que és el teatre, i prefereixo no criticar el que no m'agrada. No fer mal. Exacte. Escolta, doncs fins al 30 d'abril. L'Aureneta. D'abril. A la Villarroel. Una obra meravellosa. A la Villarroel. T'ho s'agradarà moltíssim en moments... Això és que hi ha... Hi ha com una muntanya russa, diguem-ne, de do, d'emocions, no? Sí. Hi ha amor, dolor, pèrdua, il·lusió, i tal. Molt maca, molt maca. Però jo també volia comentar-te només molt ràpid, eh? Perquè ja... T'he dit que seria curteta l'entrevista. Però m'agradaria també comentar aquí... que l'altre dia vaig anar a veure una cosa al Teatre Llura, que em va agradar moltíssim, i que també estàs tu. Sí, sí. És una idea... una idea superchula. Sí, sí. En el centenari de Prús ho ben comentat la setmana passada, eh? Abans de veure la... la lectura aquesta. Sí. Són unes lectures dramatitzades que podreu veure al Llura, cada dia junts. Són textos de Prús, en el centenari del seu... del seu nasciment. I... simplement és una lectura. Però... ha estat tan bé. Tant bé. Ah, que bé. No, de veritat, de sigui... Era un misteri, eh, saber una mica què passaria, no? Perquè... bueno, una hora i 20, una hora i quart, llegint... Però, clar, ens hem treballat... El Josep Maria Pinto, que és el traductor de Prús. Sí, sí, sí. Però un dels traductors de Prús, al català, ha fet un... ho ha resumit... Ha fet una feina magnífica, magnífica. Tothom... Ens hem quedat amb un 8% de Prús, perquè tothom ho ha hagut de quedar. Però, realment, per a algú que no el conegui, se'n pot fer una idea de l'aroma de Prús, per a algú que el conegui, el disfruta perquè és molt bonic. Perquè, a més a més, a més a més... Exacte, hi ha música en directe, que jo sempre dic, quan hi ha música en directe en algun espectacle, és un punt afeixit a tot el que es pot veure. Sí, sí, sí. Hi ha un violinista i un violinista molt jove. Mm-hm. El Jordi Primm i el Daniel Vidal. Sí, maravallosos. Maravallosos. Sí. I no oblidem... I no oblidem que qui fa les lectures són actorazos. Grans actors. Sí, grans actors. Perquè hi ha el Mario Gas. Hi ha la M. Vilarazau, hi ha el Mario Gas, hi ha els Jordi Boixaderes, que em va fer molta il·lusió de tornar-lo a veure, molta. Sí. La Clòvia Benito. I la Clòvia Benito. Amb el Mario Gas ens vam anar a sopar. Ah, molt bé. I el Jordi Primm va fer les lectures. Però, bueno, després vam parlar de la vida, que també hi ha molta cosa a explicar. Sí, que també. Això va ser idea del Jordi Boix. Sí, sí, això te n'hi va preguntar. Pot llar de brus. O sigui, la idea va ser d'ell. La idea va ser d'ell. I el lliure li van comprar la idea, gràcies a Déu, perquè això no fa molt públic. No es fa. I és això, és cada dilluns farem un llibre. De la... de la rexerç de brus. I cada dilluns és un llibre. L'altre dia el que veu així és a l'ombra de les noies en Fló. Què és el primer llibre? El primer, sí. A la setmana vinent ja t'ho dic, perquè jo no podria anar-hi, perquè estaré als premis de la crítica, i he trucat al llibre per dir que no podia venir. Però, evidentment, entendréu allà cada setmana, cada setmana, els dilluns per veure això. Que bé, que bé. Perquè, bueno, està molt bé. Jo crec que val la pena de seure, escoltar un llibre. És veritat que ha fet una fantàstica feina al Josep Maria Pintó. Perquè tot és molt digerible. Tot el que es diu ho va s'enquere perfectament i d'una manera clara. Sí, sí. I, bueno, és que Proust és una meravella, clar, com l'escriptor se t'emporta, les descripcions, les descripcions, les emocions... Jo crec que és molt descriptiu, molt descriptiu, i Josep Maria Pintó ha aconseguit que no sigui massa passat. Les descripcions, eh? Tot sigui dit, amb molt gran respecte, eh? La sèrie de... Sí, no, clar, tu te'n llegeixes tot i és una mica de buc. Per això. Doncs mira, te'n fas una idea i ja està. Bueno, la sèrie aquesta de recitals ha començat al dilluns passat. Estarà fins al 26 de maig. Cada dilluns. Sí, perquè per setmana Santa saltem aquest dilluns, i llavors hi ha una setmana o dos que no n'hi ha, i tornem a rebedre. Són set dies. Set dies, sí. Set moluns, set dies. Veu començar dilluns passat i acabareu el 25 de maig. Una cosa important, important a dir, que ho vam dir la setmana passada, però ho torno a comentar, és que es pot veure aquestes set sessions perquè s'emitiran a través de la plataforma digital del lliure online. Això també és molt bo de saber-ho, perquè quan va començar la pandèmia, que els teatres estaven tancats, el lliure va ser gairebé dels primers teatres que va posar online obres de teatre, perquè la gent continués veient teatre encara que fos a casa seva. I llavors aquesta meravellosa idea del Jordi Bosch, precisament, que és el que dirigeix. Escolta, per cert, com és dirigint el Jordi Bosch? És molt proper, sí, sí. Molt proper, molt discret, clar, quan teatres... Discret, no cal que m'ho juris, perquè ho sé perfectament. Però quan diu, és molt concret i molt precis, en el que diu se l'entén perfectament i molt fàcil d'aplicar. Ah, sí, molt bé. D'esmenar alegre moltíssim d'aquesta feina, sempre que és una idea meravellosa, i ja li vaig donar les gràcies al Joan Carles Martell quan vaig sortir, perquè em va agradar molt, i vaig dir, és una de les petites joies que passen de tant en tant, i que està bé que els teatres públiques la... Que s'arrisquin, perquè aquesta obra, si val la pena, perquè el públic segur que omple la sala. A més, ho fan a l'espai lliure, que és una sala petita. Sí, que és molt petitó, i crec que està plegat tots els dies. Clar, ha estat un plaer per l'entó, Emma, un plaer d'abraigat. Te'n miro moltíssim, carinyo, i ens veurem, no aquest dilluns, perquè vaig a l'údela crítica, al Premi de la Crítica, però a l'altre ja ens veurem, i ens direm hola. Molt bé. Moltíssimes gràcies per estar-nosaltres. Emma, vinga, ressau. Gràcies a tu. Podem veure-la a la Villa Roel, en la Ureneta, una obra preciosa del Guillem Clua, està acompanyada per al Datsnits Valdús, que és un magnífic actor, també. I si no podeu anar a veure l'Ureneta, que la podeu anar a veure, perquè està fins al 30 d'abril, poca broma. Però si la voleu veure en una altra manera de dir les paraules, cada dilluns al lliure també la podeu veure en aquest espectacle, aquesta lectura dramatitzada que fan del món de Prus. Gràcies, Emma. Que tinguis un bon dia. Gràcies a tu. Que tinguis un bon dia. Gràcies. Doncs vinga, va, que ja està, i a triomfar. Adeu. Adeu, adeu. Maica, ha estat una gran entrevista, eh? Pràcticament hem esgotat ja tot el temps, es queden un parell de minuts. Doncs tinc moltes coses a dir. Doncs, a sobre, hem de deixar per la setmana, Milen. Bueno, mira, et dic una cosa que també està pocs dies... Et dono 30 segons. Ui, no, doncs ja vols, és igual. Mira, no, és igual. Ho deixem. Home, jo crec que l'Audiència i amb l'entrevista de l'Emma Bilarasau ha quedat molt, molt, i més que s'ha disfeta, ja ho saben, l'Euroneta, a la Villarroel. És molt maco, Núria. Si pots anar a veure-la, vagi bé, perquè t'agradarà molt, de veritat. Aquest cap de setmana ja tinc... Vaig a veure el rei Léon, al teatre, a Madrid. A Madrid, també? Sí, a Madrid. Has aconseguit entrades? Sí, un ull... o sigui, gairebé hipotecant-me, però sí. Doncs mira que jo he anat un parell de vegades. Un parell de vegades, expressament, a Madrid, però, clar, no he fet els tràmits des d'aquí de Barcelona. M'he presentat a Madrid per entrar al rei Léon. Fa mesos, eh, que l'estic, fa mesos, fa mesos. Ja, i no he pogut entrar, o sigui, ja m'explicaràs. Ja t'explicaré, clar que sí. La propera setmana m'expliques com ha anat al rei Léon. Perfecte, Maica. Adéu. Que vagi bé. Que tingui una bona setmana, ja aneu al teatre. Què és important? Adéu. Doncs bé, amb aquesta recomanació que ens ha fet la Maica, d'en el teatre, nosaltres us deixem aquí. Continuarem amb més cosetes també de 5 a 7, el proper Dilluns, aquí, a Ràdio d'Esvern. Al 98.ufm, a la Ràdio Municipal de Sant Just. Una abraçada, gaudiu d'aquests dies de festa. I res, a seguir-nos-hi. També a roba la Rambla 981 i a roba Ràdio d'Esvern. Ara toca escoltar l'informatiu de notícies amb la Lua López, per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Que vagi bé.