#132 - La Rambla del 24/3/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections
L’agenda de l’Ateneu i els vins del Celler de Can Mata
9:58L'espai que protagonitzen l'Astrid Goldstein -del Celler de Can Mata de Sant Just- i l'Albert Macià gira entorn el bon vi i la cultura. Cada setmana l'Astrid ens presenta i ens recomana algun vi blanc, rosat, escumós... O bé ens fa descobrir vinyes i cellers que valen molt la pena, arreu del territori català, francès i espanyol. L'Albert ens porta l'agenda cultural de les activitats de la setmana de l'Ateneu de Sant Just. Avui l'Astrid ens ha presentat el projecte "Wines for Ukraine", impulsat per Miquel Hudin, que relaciona el món dels vins amb l'ajuda humanitària a Ucraïna.
El temps. Amb Carles Rius
1:00:15En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, en fa la predicció del temps un dia més. Ens fa un resum de quines seran les temperatures les properes hores aquí a Sant Just i la comarca, si hi ha probabilitat de pluja i/o vent, l'estat del cel, i altres curiositats meteorològiques i astronòmiques avinents a l'estació de l'any.
Ara escoltes ràdio d'Esber, sintonitzes ràdio d'Esber, la ràdio de Sanyús, l'horant d'Avui per U. Bona tarda Sanyús, ara mateix passen 10 minuts de la cim de la tarda d'avui, dijous 24 de març, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esber, n'esteu sintonitzant el 98.FM, la misura municipal de Sanyús. Soc la Núria Gràcia, la ràdio de Sanyús, la ràdio de Sanyús, la ràdio de Sanyús, la ràdio de Sanyús, la ràdio de Sanyús, la ràdio de Sanyús. Volem donar vídeos de Cuix nearly al unterstützen mèndia i que hi ha en aquests dos dies a l'entitat cultural. Després de segona hora de la Rambla, després d'escoltar el vulletí informatiu de Catalunya Ràdio i també de les notícies de Sant Just, farem aquí sessió de música amb un anal·líci complet del nou disc de Rosalía, el disc Motomami, amb l'Andrea Esmeratz, la col·laboradora que ve aquí a la Rambla, parlar-nos sempre de les novetats musicals. Doncs bé, tot això és el que tindrem aquí aquesta tarda a la Rambla, això serà de seguida. Ara, per això us deixo amb un tema musical i comencem. Vinga, escoltem aquest tema de Mahmoud, que es diu Soldi. Vinga, escoltem aquesta tarda a la Rambla, parlar-nos sempre de les novetats musicals. Vinga, escoltem aquesta tarda a la Rambla, parlar-nos sempre de les novetats musicals. Vinga, escoltem aquesta tarda, parlar-nos sempre de les novetats musicals. Vinga, escoltem aquesta tarda a la Rambla, parlar-nos sempre de les novetats musicals. Com va, com va, com va, com va... Vinga, la cara anem a fer aquestes afamèrides cosetes que van passar el dia com avui, un 24 de març. Doncs bé, tenim dos fets importants. Un va passar a Terràs de l'any 2011, i és que es va inaugurar la remodelació del dia com avui del teatre principal de Terràs, coincidint amb l'any del Santenari. L'altre esdeveniment que volem destacar avui és un que va passar el 2015 a Prats de Venua, a França. Què va passar, doncs, el copilot del vol 9-5-2-5 de German Wings, va estavallar l'avió contra una muntanya i van morir tots els ocupants, 150 persones que portava l'avió i molts d'ells eren catalans. Bé, destaquem aquests dos esdeveniments, també van haver-hi neixements importants. Avui és l'aniversari o seria l'aniversari de setes persones famoses. Del dia com avui, per exemple, celebrem l'aniversari de Harry, hudín, il·lusionista i escapista. Va néixer a Budapest, a l'Imperia Austro-Hungarès, l'any 1874. L'any 1926 va néixer a Dario Fo, dramaturc italià, premi novel de literatura. Va néixer a Itàlia. L'any 1930, als Estats Units, va néixer Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estadounidenc. L'any 1949 a Barcelona va néixer Joaquim Maria Pujal, doctor en lingüística i comentarista radiofònic, com no. L'any 1951 a Nova York va néixer Tommy Hilfiger, dissenyador de moda. Un any després a Barcelona, l'any 1952 va néixer Quim Monzó, escriptor català. El 57 a Barcelona va néixer l'actriu de teatre de cinema i televisió, Silvia Mun i Kevedo, també directora de cinema. L'any 1973, a Texas, va néixer l'actor estadounidenc Jim Parsons, el 75 a València, va néixer Arturo Valls, actor i presentador de televisió Valencià. I acabarem dient que l'any 1987 a Madrid hi va néixer Maria Valverde Rodríguez, actriu espanyola guanyadora d'un premi goia a la millor actriu revelació. Ara parlem també d'anacorològiques persones que van morir el dia com avui. És el cas d'Anpep Ventura, que va morir a Figueres l'any 1875. Ell va ser compositor de Sardanes. L'any 1905 va morir Jules Vernees, escriptor a França. El 1916, uns anyets més tard, també el dia com avui, un 24 de març, va morir Enric Granados, músic a bord del vaixell Sussex. També tenim que el 1965 va morir Alice Guy, primera directora de cinema de la història i creadora del cinema narratiu i de ficció. L'any 2008 va morir a Madrid Rafael Azcona, guionista espanyol. El 2016 a Barcelona també hi ha l'anacorològica de Johan Cruyff, jugador i entrenador de futbol. I dos anys després, més tard, el 2018, a Zurich, a Suïssa, moria Alice. Qui va ser Alice? Doncs era una cantant de Suïssa. De fet, va ser la guanyadora del primer festival de la cançó d'Eurovisió. Soc llavó, soc planta, soc fló. Soc la llavó que desperta el teu amor. Soc la llavó que està a prop teu. Soc la llavó del canvi i la transformació. Soc la llavó que em velleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavó, soc la teva planta, soc la teva fló. Fem créixer Albert, Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ara marxem cap a la Teneu i cap al Celler de Can Mata. Hola, bona tarda. Bona tarda. Tot bé? Sí, perfectament. Si us sembla, comencem amb l'Albert. Sí, és el que té més. En què tinc una actualitat fresca més d'això, normalment. La meva també ho és, de fresca. La meva té data de caducitat i tot, però més tard en el camp de setmana. No serà abans que acabem el programa. No, no, no. Anem amb un màxim de 100 dies. Això va bé, llavors. Com que els dos temes són temporals, tant fa que comencem per un per l'altre, comencem com sempre per fer un petit resum de les activitats que hi ha previstes a la Teneu. Demà a divendres, a les 8 del vespre, començarem amb el documental del mes, que aquest mes porta el documental que li dic. També té un subtítol, no sé com dir-me això, si no és ben bé un subtítol, no és com un llibre. Un altre títol entre paret de sis, que és Curbicriu. És un documental americà, d'Ida Jogler, que ha fet l'any passat, d'una hora i mitja, per tant, amb anglès i subtitulat en català, que explica la història d'un grup d'una vintena, més o menys, de dones. Sí. De dones de talla gran, jo diria que més que gran, quan veus el trailer, dius super, super, super, super gran, no sé quantes X abans de l'aila. N'hi ha una que va intentar pujar el Kilimanjaro, no va per bé, i llavors va animar en aquest altre grup d'una vintena a fer-ho. Ah, mira, el Kilimanjaro també. El Kilimanjaro, el Kilimanjaro, i llavors és això, és un trencar amb els estereotips, és un... bueno, can a la força de voluntat... Que potser pensem que només certes persones amb un cert físic poden pujar... Exactament, és cert que el Kilimanjaro, tècnicament, no és una muntanya difícil, tot i la seva altitud del prop de 6.000 metres, no hi arriba, la muntanya més alta d'Àfrica serà un 5.900 metres, tècnicament no és difícil, però sí que hi ha problemes d'alçada, hi ha problemes que costar-s'hi són molts quilòmetres, i encara que no sigui dur, imagina't persones que no ho sé, posa que facin 120, 130 quilos de pes. La nostra idea pot ser que aquestes persones mai arribarien, i mira, és aquest documental, narra aquesta història d'aquestes... Un exemple de superació, no? Un exemple total de superació. Mira, he entrat aquí el Kilimanjaro i m'ha agafat curiositat per veure... És la muntanya, sí, més alta de l'Àfrica, d'origen volcànic. Sí, de fet és un grup de volcans. El Kilimanjaro sembla que, com a tal, cada cim té un nom diferent, no sé si són 3 o 4 volcans, però bueno, la muntanya, que fins al segle XIX, els exploradors europeus que anaven, venia una muntanya blanca per dalt, i no va ser fins ben entrat al segle XIX, que van poder veure que jo era neu, perquè es pensaven que, clar, que era part de la roca d'aquest color. Està molt a prop d'Ensània, a prop de Kenya, i està molt, però molt a prop de l'Aquador. Llavors la gent no es concebia que ja pogués haver-hi neu. I en glaceres, que passa que els queda molt poc d'any de vida, també les glaceres amb el desglasament. Com a reu, com a reu. Mira, exactament té 5.890 metres, gairebé 6.000. Això està mesurat fa molt poc, perquè els mesuraments del clima Harop, el que sigui, suposo que d'això, van començar molt tard, i els mitjans que hi havia fins fa arreu, d'hivem en poc, no s'ha pogut fer una mesura més pràcia. Hi havia diferències al millor de 60, 80, 100 metres, i tampoc no estem parlant de... Però ara hi ha, lògicament, els mecanismes que tenim avui dia amb satèl·lits, i d'això permeten uns mesuraments molt més exactes. Sí, de fet, mira, aquí ho diu, es va mesurar amb els últims sistemes, es va mesurar l'any 2009, no fa tant. De totes maneres ja abans... Ja s'havia mesurat abans, eh? Ja hi havien 5 metres de diferència, ja s'havia l'alça de la muntanya. Bueno, doncs, això, com dic, demà a la nit, a les 8 del vespre, a les 8 de la sala del 50 Nari. Preu 7 euros... Preu, com sempre, sí, 7 euros l'entrada general, i 5 pels socis de la treu. Molt bé, això a les 8 del vespre, demà a les 50 Nari. I dissabte tornem a omplir la sala del 50 Nari, dissabte a la tarda, la set de la tarda, amb un concert de l'Orquestra Barroca de Barcelona, que cop ens oferirà un grapat de melodies del Barroque i del classicisme, i tindrem, bueno, realment una representació d'un món de... d'un món de... de nabarí d'artistes, de músics, de compositors, mira que ara no em sortia. Entre el 3 tindrem... Patsher Bell, Bach, Händel, Carpenter, Corelli, Beethoven, Boquerini i Mozart. De un i dos, no? En un concert, un alblany. A més a més, peces algunes que jo no he tingut mai l'oportunitat de sentir-les en directe, com és la música d'aigua de Handel, i que crec que pot ser realment un concert preciós. Quant temps feia que no venia l'Orquestra Barroca? L'Orquestra Barroca, doncs, des de l'estiu passat. Des de l'estiu, eh? Sí, venen quatre concerts, dos a la de Neu, dos que organitza l'Ajuntament amb els intrets que cada moment diu. Sí. I són aquests cicles, són de quatre concerts. Aquest és el primer. Bàsicament març, abril, mat, juny, en milions, algun no es farà i arribarem al Juliol, però, bàsicament, és tracte d'això. Molt bé. Molt bé. Això, per què fa l'Orquestra Barroca? Que recordem, hi ha preu d'entrada també? Sí, 12 euros i deu pels socis de la Neu. Molt bé. Es poden comprar les entrades, sempre per entrar a Polis? No, de moment estan només a la venda lamentablement. No hi ha problemes d'aglomeració de gent que ens facin preveure i l'únic que demanem és que la gent que no arribi, que no arribi exactament a l'acent de la tarda, que si pot arribar l'acent menys si com engeu, per no posar aglomeracions a la porta, doncs perfecte, però no és previsible que hi hagi problemes. Molt bé. I diguem que per acabar el cap de setmana, aquest diumenge, a tots quals d'avui, la SEAS fa una excursió matinal a les coves de Can Yusial, que de fet l'havia d'haver fet la setmana passada. Sí. I que per inclamències metanològiques es va haver de suspendre i la fan aquest diumenge. Molt bé. I com sempre, si algú us té interès, que miri la web de la SEAS, que ja trobarà tota la informació, tant de l'itinarari com que fessin-nos desassegurar, etcètera. També anem recordant que com que la SEAS també forma part de la Teneu, i la SEAS també és una de les organitzadores de la cursa d'aquesta mitja d'Esvern. Sí, era l'últim tema que tenia per treure avui, que recordar que estan oberts de les inscripcions. Que aquesta cursa, de fet, o curses, perquè se'n fan a part d'unes que es fan infantils, se'n fan de 8, 15 i 21 quilòmetres. Per tant, s'han fet 3, fins ara se n'havien fet 2 curses, en aquest cas són 3, 8, 15 i 21 quilòmetres. Això serà el 17 de 30 d'abril. O sigui que encara falta una mica, però les inscripcions ja estan obertes, perquè amb aquest tipus de curses, quan la gent s'inscriu en més temps, té cert avantatge, no sé si el cost d'inscripcions és més baix, etcètera. Jo crec que m'has anat a veure que hi havia un tope de places d'inscripcions, no sé si eren 150 o alguna altra. Sí, aquestes coses a vegades són necessàries, fer aquestes limitacions, perquè no ens oblidem que estem fent una cursa per al mig del medi natural del part de Collserola, i per tant hi ha tota una sèrie de limitacions lligades a aquest fet. Ens agrada molt fer coses a la natura, però hem de ser molt curosos amb no passar-nos, que després ajudem a que es vagi degradant, i això hauríem d'evitar-ho. Molt bé, doncs aquestes són les activitats que tenim per propers dies a la Taneu. Efectivament. I Àstrid, ara passem al teu tema. Estava... no estava desconectada, eh? No, no, ja. Estava aquí i t'ha afanejat. Estaves escoltant. Us explico. Això de que no està desconectada em recorda quan... Jo et fuc tindre els ulls aquí i allà. No, el que he fet no està dormint, està pensant. Ah, sí? Em recorda aquesta... Estava escoltant l'Albert i tenia qui m'estava posant el dia del que us explicaré avui. Tot sabem que resultes de la invasió de Rússia i Ucraïna han sortit moltíssimes idees, i apostes per aconseguir que la gent s'hi impliqui i doni roba, diners, medicines... I al món vinicola no queden rena. Hi ha diverses propostes i una de les que trobo més interessants és la d'una sovasta. Ah, mira. I per això ara estava aquí mirant i t'he dit... No, tranquil·la, queden 100 dies. Em puc parlar d'aquí una hora, també, no passa res. Però sí que ara fa uns quants dies es va posar en marxa una sovasta ideada pel Miquel Jodín. El Miquel Jodín és un periodista d'origen californià. Ell ja té origens a Croàcia, per tant, ja té aquell lligament amb Europa, i porta molts anys, aquí. Ah, bé. Totalment aclimatat, ja. Ah, sí, va tarrar l'Empordà, però jo et dic que ha tarrat l'Empordà i ha empaltat el Priorat. Concretament. Com vols? Sí, ens vam conèixer el Priorat, lògicament. Va fer diverses guies de vins, va començar... Jo crec que abans ja tenia la de vins de Croàcia i alguna altra zona. Va fer la primera guia de vins de l'Empordà, llavors ara ens aniran només en anglès, i posteriorment va fer la del Priorat i després la del Monsan, que aquesta ja tenia la versió en anglès i en català. Home, interessant, no? Molt. Sí que pot tenir al seu públic un llibre de guia de vins del Monsan amb anglès, però potser hi ha més gent que en català que en vulgui llegir. Sí, però clar, és allò que... El volum de gent que mou una zona benícula, com per exemple pot ser la comarca del Priorat, parlant com a comarca, en dos denominacions d'origen, doncs deu n'hi do, si vols, per allà la gent de diversos orígens que trobes. Jo m'han encentent el fet que es trobes en anglès i pensant que a molta cosa la comprem via internet. Jo veig molts clients que a vegades et venen, mira, aquest vi tal, l'he comprat, potser fa uns anys t'ho explicaven més que ara, però sí que diuen, he vist aquest vi, l'he demanat, però només tenen aquestes anyades. I en aquest cas, el Miquel envia tot en el que seria la Unió Europea, Suïssa, Noruega, Regna, Unit, Estats Units, Hong Kong, a unes tarifes que s'intentaran que sigui més plàcides possibles en aquests moments. Plàcides dius. Plàcides econòmicament. I ho envia Cargo Wine, que també intentarà això, fer un preu una miqueta més solidari, per dir-ho d'alguna manera, no? I les aportacions aniran bàsicament cap a la Creu Roja d'Ukraine, com va Calife i World Central Kitchen, que seria entre les... De fet, quan entres a la web hudin.com, el primer que apareix és com una imatge d'un rètol que diu Wines for Ukraine. Així amb el rètol lletres llogant, amb un groc i blau per ja fer-ho cridener. Special auction to raise funds for Humanity Aid. Sí, per l'ajuda humanitària. Exacte, exacte. Per tant, tot el món pot accedir, per dir-ho d'alguna forma, i fins i tot, m'haureu que anar a l'escrit, dels vins que podem licitar, perquè per partindre'ls a casa, som vins de l'any de 2013, que ell intenta buscar una mica d'aquest punt paral·lel de quan Ukraine encara era un país sencer, ens ve a dir, i que justament per a Angéblat tens aquí l'armita, com el Closerasmus, l'any de 2013 són d'aquests vins, que sempre en parlem com a mítics, i que més dins d'aquestes guies, o d'aquests grus que puntuen els vins, els donen la puntuació màxima, que són els 100 punts pàrquers. Perquè el hudin, a l'hora de recomanar, de posar aquests vins solidaris per fer aquesta recapta, com s'ha posat en contacte amb aquests cellers? Amistat. Amistat en el sentit que tu, quan estàs dins d'aquest món, no és una relació freda de comprar venda. Encara que no sigui una relació humana de persona a persona, és així com que coneixes el sector i ho demanes, perquè també saps qui hi ha darrere, és una persona o un celler, un grup de persones sensibles, i que ja col·laboren amb moltes altres propostes o activitats. Qui vulgui aquest termita del 2013, que ha sortit a molt bon preu d'origen. Si ara anem a comprar la última anyada, ja estarem pagant 1.000 euros, o més. Si anem a anyada 13, que no està a la venda, aquí tenim un valor afegit. També tenim el Closerasmus, també un altre vins d'aquests mítics, que en el seu moment també fa anys. Jo me'n recordo quan vam obrir el celler, d'entindre una ermita, que es va vendre per 25.000 passetes. Clar, en aquell moment, el 98 i el 99 eren molts diners, però ara ja anem a 1.000. Com puja la cosa? Ara no en tinc, per res. 25.000 passetes eren 150 euros. I me'n recordo que era molt en aquella època, perquè en aquell moment no en teníem vins, no donàvem valor a vins d'aquests cars. Per exemple, també com comentava, celler d'escaladell, a la mítica Cartos, una anyada que té 50 anys, fins on estàs disposat a pagar. És una cosa que no n'hi ha. A mi m'agradava l'Albert, el vaig tastar, no sé, si fa 5 o 6 anys enrere, que poc estava. És allò que dius, ostres, un priorat com li agrada el pas del temps? Que bons, que bons estan, no? Perquè és allò que dius, sí que moltes vegades els tastem i dius, són vins, durs, no tots són durs, però estem parlant d'una terra que ja és dura. Vins del Penedès, no? Per exemple, n'hi ha... Has dit que a la web de Miquel Hudins hi ha una explicació, tu quan entres, et fa una... quan entres a l'apartat, dins de la seva web d'aquests vins, hi ha una explicació de per què, aquest motiu, et fa una introducció del tema de la guerra, et posa com amb superpartats, els tipus de vins que té, et parla una mica de cadascun. I la gràcia és que té un enllas, quan parla de cadaví, per exemple, posa de Alvaro Palacios, Ermita, Erasmus, cliquem a Ermita... Sí, va, cliquem l'Ermita. Cliquem l'Ermita, i el que tu has dit, corrent bit, 550 euros, i l'ubó és que sota et posa el bidding, és a dir, les licitacions que s'han fet. Exacte. Això t'escolta molt bé. Doncs, perquè tu, quan... Ara jo, per exemple, la podria estar interessada en un bid, i apretaré la pantalla, i el primer que segurament se'n demanarà serà el nom. Queda allà constància del nom de les persones, de la hora. De la hora i el que han ofert, i realment, de moment, aquest bid, que estem parlant, els dos, les dues persones que han licitat, realment, realment... Mira'ns els cognoms. No veig ni Pujols, ni Garcia, ni Fernández. En general, eh? Són cognoms a fora. He t'afanejat una colla de vins, i la veritat, que crec que només he trobat un... Un o dos. Un cognom que pugui ser de per aquí. Ai, mira. Poder aquí no hi ha tanta... No tenim tant l'àvid. No valorem això. Jo recordo pel·lícules, si ens anem al cinema a pel·lícules de fa molts anys, hi havia sempre, a vegades, els pel·lícules americanes, sortir aquell que treia aquell vi, d'aquella collita, i aquesta cultura em sembla que aquí encara no... No a la careta, a un restaurant. Ens agrada prendre vi, però, de fet, és que la major part dels restaurants em sembla que si demanes l'anyada ningú que sigui capaç de dir-te... De dir-te que, home, clar, estic parlant de qualsevol restaurant, no estic parlant dels que tenen grans estrelles, que aquests, lògicament, tenen somalies. Aquests tenen... Per tant, podries trobar-t'hi, per exemple, d'anar a un vi a Beneto, que tenen només figura del restaurant, o d'altres. Potser l'ava com a més modern i tot. Però, clar, la inversió econòmica, també és allò que dius... És gran, no? Nosaltres, per exemple, hi ha nivell botiga, que a vegades, si que amb alguns vins intentes guardar-te alguna d'aquestes ampolles, perquè vagin passant els anys i podeu fer-hi un valor afegit més, és allò que dius, sí, clar, poden passar 5 anys i no l'he comprat, però no l'has venut. No sé que hi ha idea de, ui, quan el vengui, duplaré o triplicaré el preu. No, perquè no tens. No tens, per què? Però sí que hi ha vins que a vegades te'ls mires i dius, jo tinc una ampolla, i això ha passat igual d'estar els 85 euros, està ja els 250. I dius, eh? Després ve aquella cosa de dir... Què faig? Què faria? Me la guardo, perquè teòricament, potser me l'he guardat per mi. Quan guardes coses... Què fas, no? I al final dius, com a professional, me l'haig de guardar i... Has de posar la balança, no? Què és el que et pesa més? Si quedar-te'l, vendre'l... I això em va passar... Mira, fa uns quants anys, tenia una ampolla de l'espectacle, un vi de la zona del Monsan, que, com el nom diu, hi ha un espectacle, i un vi que es passava dels 100 euros, en sembla, el color, eh? Potser era un edició espac... Sí, era l'espectacle. I ho voltava cap als 100 euros, així. I va entrar un senyor, i només volia comprar un vi car, perquè volia fer un regal amb un cert valor econòmic. Clar, li vaig començar a explicar tota una miqueta la història del vi i les persones que hi ha darrere, aquelles 3 cadires que surten a l'etiqueta i que simbolitzen. I ell, sí, però el vi està bo, i va haver un moment que li vaig dir, no li venc, va la torna. I ell era el... Sí, però està bo, està bo. Sí, està bo, però és que... La persona és la manera. Clar, clar. I, a més a més, quan puja aquests preus, que a vegades ja és com... Vull també té valor tot allà darrere. Té valor i no poques ampolles, no? I per això, de l'armita, podem discutir molt... El vi que pugui valdre. X diners, ja... Tot el que pugui passar de X preu, i a X preu ja no dic ni el preu, eh? És allò que dius, realment, val. Nemi, Nemi, t'acompanyo, anem a veure la Vina, Vina de més de 100 anys, orientada a nord, poques hores de sols, i unes sortides dels sols espectaculars a l'accent del matí, si és fantàstic, si vas a ols, si està llet i esmorzes. O... Mira aquells gotims, que són petits, collins a mà, es lloure a poc, tens la mula, està oberta tothom, no hi ha balles. És allò que dius, qualsevol pot anar, i l'exposat que estàs, que està aquella Vina, i que dius el valor que té, i aquells gotims, i que a vegades estàs a capa... i que dius què he fet, i mires, i tens allò a 14 d'agost, i veus que n'hi ha encara granets de raïm, que encara no han verolat, que no han canviat de color, i dius, wow, wow, i que igual has anat 3 dies abans de fer la varema, i aquí fins i tot encara descarreguen el sep, perquè no... no són seps, amb molta quantitat de raïm, però moltes vegades molts... molts viticultors decideixen... descarregar perquè el que quedi... pugui créixer millor. Sí, com... engreixar millor, perquè la planta treballi només per aquells grans, i els altres els traiem, i moltes vegades això val terra, no? De fet, això es fa amb molts fruiters, amb molts... Sí, exacte. No només en raïm, no? No només en raïm. Jo sé que quan tenia una prunera no ho feia, perquè em sabia greu. Però és allò que dius... Però dius, si en treus es faran més grossa les prunes, i... Ah, i com ho sap? I si no? I si no? I si no en tens menys, sí, és allò que, clar, que el que... el que... el que viu d'això ho sap, i, bueno, entenc que el raïm és igual en aquest aspecte. És igual, però clar, després hi ha un valor molt, molt evident, i jo que soc de nata, estava vivent molt abans de maramar anar... selecciones, segurament aquell més lleig, o el que potser hi han tirat, i dius, mira, això encara... o acaben de treure i tastar-lo, i és allò que dius... M'estegues? M'estegues història, és allò... M'estegues història. Clar, és... Moltes vegades és ser-hi per comprendre el que pugui valdre 100, 200 mil... Aquí... No seré jo qui ho decideixi, eh? Ni segurament ni jutjar-ho, perquè sí que hi ha hagut algunes anyades que tastar-lo, doncs... Se m'ha posat la pell de gallina, i això no et passa amb tots els vins, i moltes vegades no saps per què, i no té per què valdre 1.000, et pot passar també un munt de menys, però que n'hi hagi vins amb aquella capacitat de... arrissar-te la pell... Això que dius, de... que persones que a vegades són a part com més sentimental, i història que no s'interessa, directament al vi aquest és bo, és car, sí, és com... a mi a vegades, quan em fan regals també m'agrada que m'expliquin, vull dir aquell home, si no... Si tu no li arribes a explicar allò, quan regala aquest vi de tants euros, és com... potser la persona que li regala també li agrada saber una mica la història que hi ha al darrere, el sentiment... Vull dir que és com una mica fred, només, vinga, va, aquest vi. Pim-pam. Molt bé. Els comenta tota aquesta colla de viticultors que té aquesta idea, doncs, automàticament, hauran dit... fem-ho, perquè... Sí, sí... És això, són ampolles... Córpina també, en hi ha... Hi ha... des de... De la nòteca, o sigui, del 2005, moltes vegades, fins i tot aquí hi ha un ramon Nadal Giró de l'any 97, els escomosos, ràpid, ràpid, que perden la bombolla. No, guardem-los. Si els han guardat... És per alguna cosa, per tant, igual només tenen 4 o 6 o 10 ampolles guardades, els cellers. I és això, per qui te les guardes? Per tu? O per qui realment les vols compartir, no? Estic mirant i, de fet, a part de vins també hi ha una... una passejada. Això també m'ha cridat l'atenció i també anava a comentar-ho. I ara que també estic xafardajant, perquè és una... t'invita, t'invita a mirar. I que fins i tot pots licitar per 80 euros, un... un pack de dos vins o així, que tenim de tot, eh? Però la passejada és... Que surten a 36 ampolles de rosat, a 35 o 40 euros, o sigui que n'hi ha per totes les butxaques. I després veu-ho, que licita per 200, es quedarà lògicament el que licita per 40, no? Però vull dir que d'entrada preus de sortida n'hi ha... N'hi ha de tot, n'hi ha de tot. Però la passejada és molt maca. Entenc que ha de ser molt maca, perquè, a més, és una passejada per 4 persones. Sí. Sur a un preu de 400 euros, em sembla. Ha començat amb 200 i pico, que ell ens sembla que explica que en moltes vegades aquesta passejada la fa per 1.000 euros. Perquè, clar, es visita 3 cellers. Moltes vegades, una passejada... Dona el llibre de la guia dels priobrats. Exacte. Moltes vegades pot semblar que anar a visitar un celler i fer una passejada no té un valor, però la té, perquè en primeres és temps, és el coneixement d'aquella persona. Segurament, quan vagis a visitar un celler, segurament, en aquest cas, suposo, crec, que no serà la línia bàsica dels vins, sinó que també aniran a buscar aquells vins més seleccionats, que tenen guardats, o fins i tot que encara tenen a la bota. Per tant, és això. Mira, al dilluns passat vaig començar un curs a l'escola de noturisme de Catalunya, que està aquí a Vilafranca. És online. Per tant, és allò que dius. A les 9 del matí, ja estic connectada. Són 3 sessions i és pel sector enotiorístic i sobre els fons Next Generation i com vendre el teu producte. Potser sóc l'únic que està una mica desubicada allà, perquè hi ha gent que té cellers, casarurals, restaurants amb zones més vinícoles, però és allò que tot aprenentatge acumula i té un valor afegint. I en un cert moment es va plantejar en aquest moment que si fins ara s'ha venut molt la idea turísticament d'oferir experiències, en aquest moment post-pandèmic en plena guerra, potser aniríem a oferir emocions. Aquelles coses que ens emocionen. Per exemple, si ara anéssim... Mira, entre tots 3, organitzem un viatge enoturístic a Califòrnia, trobaríem que visitar un celler se'n pot anar 50, 80 o 100 euros amb el canvi. Un doles, posem-li el que vulguem. I aquí trobem cellers que et fan visitetes a 10 euros i que n'hi ha gent que encara li dol pagar. Potser sí, que podem tindre una visita d'una hora visitant 4 coses, els dos vins bàsics i que puguin costar 10 euros. Però potser hem de fer aquell canvi d'anar més lentament, no anar a buscar tant volum de turista. No anar a visitar l'utípic, sinó perdre-nos en... Entre vinyes. En aquells moments oferim la possibilitat de tastar aquests vins que potser només surten dos o tres anyades cada 10 anys, no cada any. Que cada visita no sigui diferent. Donar-li un valor afegit i que sigui el preu real, perquè, per exemple, dues hores del teu temps d'una persona que s'està amb un grup petit, té un valor. I no aquella autocarca baixa i es vegin passant. I passen per caixa i que comprin allò amb volum. No, oferim l'experiència aquesta més emocional. Sí. Venim de la cultura de l'autocar que va visitar unes caves i que hi ha... I que sembla que estiguis en una cadena de muntatge i vas mirant. I aquí, si donem la volteta, que és automàtica, aquí no sé què, aquí no sé què, i acabes a la botiga i la gent compra unes ampolles i es queda tan contenta. I, clar, és molt diferent aquesta visita. No sé, jo recordo que els cellers d'uns diners romànecs que, bueno, allò, acabar tastant els vins sota una alzina allà a la Serra de Llevaria, allò no té preu. Amb el mateix viticultor. Amb tot aquest coneixement. Amb el viticultor, amb la dona, que venia dels Estats Units que va aconseguir que venia per sorpres dels seus pares, es trobes amb un ambient que... No et saludes, se'n va, no. Es queda amb tu. I allà parlant, i realment, quina diferència d'això a una visita d'aquestes massives amb autocards... Aquí triturem, aquí recollim, aquí brancem, aquí tal qual, i vingant. I, a més, que abans d'explicar-te res d'haver de dir, llavors t'expliquen coses que, clar... Una experiència, realment. Una experiència, no? Jo me'n recordo, per exemple, amb el Joan Ignasi Domènec, que a mi em fa un tast a Molins de Reino, i vam tastar el seu vi més top, que sí, que està a voltes els 50 i pico euros, i va ser que olorar, i amb els ulls tancats, on trobava, allà al mig de la vinya, en voltada d'aquells pins, de tot el que és tota aquella vegetació, i és allò que dius... I ahir també va vindre un noi que treballa amb esdós, un celler de poble del Priorat, i allò que anava el matí, que vas a trafagar, anés a un albenar, amb ous una caixa, o no sé què, i de cop i volta, aturar-te i olorar aquells vins, mentalment transportar-te al Priorat, no? És aquella olor d'aquell vi, com et transporta en un lloc concret, i al món s'atura. I durant una estona va ser com un... Literal. És sortit d'aquí, mentalment, mentalment i gustativament, no? Sí, sí, de fet, és a l'hora de provar que transporta, eh? Exacte. I a vegades és allò que dius, és allò on pren tot el concepte aquest de vendre, o compartir emocions, té tot el sentit. Ara potser m'hi ha anat del tema. No, bueno, estàvem parlant del Miquel. I el Miquel és molt això, molt de... No és una persona molt xerraire, és molt observadora, s'agafa el seu temps. Bueno, en tranquil·litat. Sí, doncs és una persona que quan parla de vins, no és... que tots són molt diferents, perquè en persones que se us al costat diuen... bla, bla, bla, bla, bla, bla. Xerraire no tan a dins i moltes vegades és crítica, crítica, crítica. El Miquel no, és observació, reflexió... Sí, sí, molt bé. Sí, molt bé. Que fort, doncs tenim fins a l'O d'Abril, qui vulgui fer una al·licitació d'alguna d'aquestes propostes, ja saps. Molt bé, doncs hem fet una sessió dedicada també al món d'Andalvi a les ajudes humanitàries a Ukraine, que de moment no es veu fi en aquest conflicte, per tant, queda tot. Va parlant. Sí, complicat. Bé. Ens fa veure tot el dolent de la humanitat. Sí. I per un altre costat, tot el bo, quan surt d'això de solidaritat, tot el bo, que també a vegades el compares, i dius, no és del tot bo, quan em munsi, amb uns altres, no. Sí, clar. Pot donar pensar molt, aquesta situació. Sí, molt. I crec que és bo que la gent reflexiona. Sí, exactament. Perquè pensem que és un país que es farra molt del cereal. Sí. Perquè també té vinya, segurament, ara aquestes vinyes igual l'hauran quedat arrasades, no treballades. Clar. Arrasades. I he vist imatges de moltes ampolles, que el que s'estava fent ara eren cocktails Molotov, i així, no? És allò que dius, el vi com un instrument de lluita, no? Sí. Molt bé, doncs, Astrid, Albert, si us sembla, deixem aquí. Nosaltres tornarem a trobar-nos una setmana vinent, res més, que acabem de passar bona tarda. Igualment. I res, que ja el dia, per les tardes, sembla... Després, a partir d'aquest cap de setmana, ja serà la diferència abismal, però ara ja es comença. Ja tindrem la llum una hora més tard, sembla mentida, però el canvi... Però és que ara, ja, fins i abans de fer el canvi, ja es nota. Ahir la tarda es notava. Ja era el cas i ve la hora de tancar, i us va aparèixer, gent. Aquestes coses... Ara ja començaran a passar, Astrid, ja? Sí, però clar... A mi també m'agrada el passejar. Òbviament, no? L'horari, l'horari. Quan tances la partiana, baixes la partiana. Sí, però és complicat en el sentit que dius, jo comprengueu de cara a la gent, però jo també em voldria... El comerç és molt esclau. Sí, perquè tancant més hores al migdia és clar res. Bé, que vagi bé, i tornem a trobar-nos. Vinga, a rebreure. Escolta'm ara aquest tema al boig de la ciutat de sopa de cabra. Jo era el boig de la ciutat. Tu m'has matat. M'hauràs de substituir ara endavant. M'han acceptat la condemna per majoria absoluta. Tant sols vaig poder-me defensar. Pagaràs fins l'últim dia. També de nit per tota la vila. Tu ets l'alegit per tots amb en Ví. Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat. L'hauràs de substituir ara endavant. Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat. L'hauràs de substituir ara endavant. Vaig passant dies i dies aguantant humiliacions. L'odi no té força quan s'està sol. Caure dins d'aquest forat el que no puc escapar em fa cantar per suportar l'olor. Sóc el boig de la ciutat, tu ets el boig de la ciutat. Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat. L'hauràs de substituir ara endavant. Vaig passant dies i dies. És que la càvia amb mi no... És que la càvia amb mi on no... És que la càvia amb mi no... És que la càvia amb mi no... És que la càvia amb mi no... És que ho acabem. En una cimera extraordinària a Brussel·les, amb la presència del president nord-americà Joe Biden, també han acordat enviar 40.000 efectius suplementaris a Esloàquia, a Hungria, a Bulgaria i a Romania. Brussel·la, Jordi Beró. Bona tarda, cimera de líderes europeus amb Biden aquesta tarda per discutir com endurir les sancions a Rússia sense que s'esperin mesures concretes. És la segona reunió de la marató diplomàtica d'avui a Brussel·les que ha començat amb l'otant que ha acordat reforçar l'ajuda militar a Ucraïna, sobretot davant el risc d'atac químic o nuclear, que el més armament perquè en les dues pròximes setmanes es decidirà qui guanya la guerra, assegurat al cap de la diplomàcia europea Josep Borrell, mentre Pedro Sánchez ha anunciat l'enviament de més armes. Vamos a volver a mandar material defensivo y ofensivo a Ucrania, que es lo que nos han pedido. Lo haremos en los próximos días, no les puedo decir cuándo por motivos de seguridad, pero serán los próximos días. Jordi Beró, Catalunya i la Ràdio Brussel·les. Per cert, també a Brussel·les, el G7, les 7 potències mundials més poderoses, i el G7 del Kremlin, per surtejar les tensions internacionals amb la venda d'or, i s'han compromès a reduir la seva dependència amb els combustibles fòsils. Les Nacions Unides han tornat a condemnar la invasió russa d'Ucraïna i exigeixen un auto al foc de forma immediata. La resolució aprovada a l'Assemblea General, aquest dijous, no té caràcter vinculant, però ha deixat en evidència la soledat de Rússia en el panorama internacional. Només 5 països han fet costat a Rússia, i la llista no forma part de les democràcies més consolidades, precisament. En contra de la resolució de condemna, només hi han votat Rússia, esclar, Velo-Rússia, Aritrea, Corea del Nord i Síria. Ni la Xina ni Cuba, per exemple, que s'han abstingut. En total, la resolució ha rebut 140 vots a favor per 38 abstancions i aquests 5 vots en contra. És el mateix resultat d'una primera resolució de fa 15 dies que ja exigia el final de les hostilitats. El fet que es voti a l'Assemblea de General fa que no tingui caràcter vinculant, com si que tindria si s'hagués votat el Consell de Seguretat. Allà, però, el dret de veto de Rússia fa impossible que es pugui aprovar. Allà de les dues jornades d'Assemblea de Generals ha sanificat, discurs, rera discurs, l'oposició mundial a la guerra, a Putin i a la invasió, i un suport molt, molt majoritari, a Ucraïna. Francesc Garrí, a Catalunya Ràdio, Washington. La CUP acusa Esquerra junts, el PSC i els comuns, que han sentenciat la llei d'inmersió lingüística catalana. Això després de l'acord entre aquestes quatre formacions, que incorpora el castellà com a llengua de prenentatge a l'escola i manté el català com a llengua vehicular. Endeixa luz a criteri de cada centre, en funció de la seva realitat sociolinguística. Per tant, s'escapa de posar-hi números concretament. Sentim la CUP, Aira Dolor Sabatea. Avui que vostès han perpatrat la renúncia, per sempre més, a la inmersió lingüística i a la defensa del català. Esquerra i Junts ho neguen. Sentim Raquel Sanz i Francesc de Dalmases. La llengua catalana es defensa amb els grans consensos. Com va passar els anys 80 amb la inmersió lingüística, i ara, amb aquest altre gran consens, que és importantíssim... Sàpiga que ni aquest diputat ni aquest grup parlamentari m'haurà ni un dit en contra de la inmersió lingüística mai. L'expresident Quim Torra ha estat concís i explícit en un tuit, no en el meu nom. El sistema de pagament amb tarjeta bona part de la xarxa de metro de Barcelona no funciona de forma correcta, a causa d'un problema tècnic. Es treballa per resoldre'ls segons transports monopolitans, l'hauria començat al voltant de les 3 de la tarda, i no poden precisar de forma exacta el número de màquines afectades ni a quines estacions s'ha produït. Els osoaris, però, sí que poden comprar els billets pagant en metàlic. Al principi, l'hauria també afectat les pantalles d'informació del temps d'espera dels autobusos, però ara ja funcionen amb normalitat segons temà bé. Citat ha declarat com ha investigat el pròxim 1 d'abril l'autor dels anònims que va rebre Helena Jovany abans de morir. El jutge que investiga el crim, comés fa 20 anys, va inputar aquest home, company de la víctima, a la Unió Excursionista de Sabadell, just abans que el cas prescridís. I ara una de música molt ràpida. Perquè el grup britànic Massif Atac ha cancel·lat la vintena d'actuacions que tenia programades a aquest estiu, entre els quals dos concerts a la pròxima edició del Primavera Sound, a la manda com el festival han anunciat en una pilulada, que el motiu és una malaltia greu que durant els últims mesos ha patit un dels membres del grup. Esport, Sergi Andreu. El portugès, Joao, el mei de Sant Dut la Victòria, la quarta tapa de la Volta Catalunya després dels... Tots seguit, les notícies de Sant Just. ... Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Sant Just esvern, com també és de 40 persones d'origen ukrainès, que l'Ajuntament preveu que puguin anar acollint familiars i a més tats els pròxims dies. De moment no es pot saber en exactitud quantes persones refugiades han arribat al nostre municipi, ja que el procés burocràtic és llarg, i no es podran comptabilitzar fins que no es pugui dur a terme el padró. Una d'aquestes persones que estan acollint és la Maia Zolidó, que és una de les persones que es podran acollir, que és la Maia Zolidó. Una Sant Just tenc d'origen ukrainès, que té acollides a casa seva 11 persones entre la seva família i amistats, que han arribat els últims dies a Sant Just d'Esvern i que preveu que llarg dels propers dies en puguin ser més. Ha visitat avui els estudis de ràdio d'Esvern per explicar en més detall com estan vivint aquests moments de retrobament. Dins l'angoixa, amb què estan vivint tot allò que està passant a casa seva. Zolidó va expressat que el retrobament amb la família i amistats que han pogut travesar la frontera i arribar a Sant Just d'Esvern, és una de les persones que estan acollint la Maia Zolidó. S'han pogut travesar la frontera i arribar a Sant Just d'Esvern, i l'ajuda, que han pogut donar, els aporta molta felicitat. Ara mateix es troben fent petits passos de suport, no només de llit i menjar, sinó per trobar un allotjament més còmode i estabilitzar emocionalment aquestes persones, a través d'una rutina i una vida normal, per poder combatre els efectes emocionals de la guerra. L'Observatori de les Dones, en els mitjans de comunicació, convocaï una roda de premsa per manifestar el seu posicionament en relació amb el tractament dels feminicidis als mitjans de comunicació. Conjuntament amb l'Observatori enformen per 32 municipis, entre ells, Sant Just d'Esvern, a l'acte d'estar present la regidora d'igualtat, Alicia Murciano. Mitjans amb la declaració signada han manifestat el seu rebut respecte com alguns mitjans aborden la informació sobre els assassinats masclistes. Concretament, a partir dels casos d'assassinats masclistes succeïts al Baix Llegat als darrers anys, i com s'han tractat aquestes a l'informatiu de manera inadecuada, per part de tele 5 i antena 3, en relació amb el dret a la intimitat, la prevenció de la victimització secundària, l'estigmatió i la protecció de menors, fills i filles de les dones assassinades. Volen així instar els organismes competents en la matèria a adoptar mesures proactives per evitar aquestes pràctiques nocives. Podeu llegir la declaració sencera a la notícia a la pagina web de Radio Desvern. Desvern Comerci Empresa surta al carrer aquest dissabte 26 de març amb l'activitat Boutigues al carrer. Hem entrevistat a Rosa Maria Manuel, presidenta de Desvern Comerci Empresa, Radio Desvern, que ens ha explicat una mica millor aquesta iniciativa. Boutigues al carrer ja funcionen actualment en molts barris de Barcelona i municipis d'arreu de Catalunya. Així, per tal de donar visibilitat i donar-se conèixer entre els Sant Justanx i Sant Justanques, 70 vint botigues al nostre municipi sortiran a l'exterior. El projecte consisteix en que cada botiga col·locarà allò que ofereix just davant del seu local per tal d'ensenyar els seus productes i serveis d'una manera molt més visible pels vianants. Podeu consultar el llistat de les vint botigues participants a la notícia de la pagina web de Radio Desvern. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justanca, a les seves notícies de les set del vespre fins ara mateix. Vinga, doncs comencem aquesta segona hora de l'arrable, el magazine de tardes de Radio Desvern, fent la predicció del temps amb en Carles Rius. Hola, Carles, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Com anem? Doncs pluja, no pluja, molts núvols, molts núvols. Sí, molts núvols que s'acaben mai. Portem molts dies amb molta núvolositat i realment és un rotllo. No és un rotllo, no és un rotllo. No és un rotllo, no és un rotllo. És un rotllo amb molta núvolositat i realment és un rotllo. Però se li veu una mica el foradet a la cosa, la situació. També hem de ser conscients que entrem a la primavera. El que passa és que portem un mes de març que els núvols han dominat per sobre del sol moltíssim. Ja estima que amb aquestes situacions de allavant, que encara no només avui, que encara l'hem tingut, sinó que demà hi vendre, si també dissabte, encara estaran nosaltres, i encara farà que hi hagin forces núvols, no hagi donat tota la precipitació que podia haver donat. Perquè dues situacions de allavant seguides, que podíem haver regat molt bé el país, és cert que hi ha una bona reserva de neu, que ha nevat a molts punts del Pirineu, que això és reserva d'aigua, també és cert que cap a les terres de l'Ebre ha plogut moltíssim, i aquest matí encara ho feia, però és també cert que ens ha plogut poquet. Podem dir que el mes de març, hi ha una mica de previsió de la setmana vinent, podria haver un parell de dies que podria ploure, però tot estirar arribarem al 50, 60 quilòmetres, 60 quilòmetres, 60 litres per metre quadrat, que és poquet. És poquet, és poca pluja per la necessitat que tenim. Però bé, pinta bé la primavera, i sembla que rend que amb ganes d'aquella hi hagi una mica d'activitat, i amb una miqueta de tot per tothom. I amb això volem dir que el sol també tindrà el seu protagonisme, i ara ho parlarem de cara a la previsió als propers dies. Avui ens han caigut quatre gotetes a les 6 o 7 del matí. Res, han deixat de alterar una mica molt, però molt poca cosa, ha estat molt poc destacat. I aquest migdia, un altre cop, s'han obert algunes timides clarianes, que sempre van bé. No és que tregui una miqueta el sol, el nas, perquè de tant en tant no el trobem. Aquest patró d'avui el seguirem demà, i també el tindrem dissabte. O sigui, és un patró d'alguna goteta a primera hora, molt poca cosa, molt poc important. No ho diuen tots els mapes, però vaja, molts núvols, però aquesta humitat es fa que caigui alguna goteta. El migdia, tant divendres com dissabte, també s'obriran clarianes, el sol treurà una miqueta el nas, el migdia i a la nit es podria tapar. La diferència, bé, divendres serà un dia així, variable, que cada dia ens quedem al migdia, després una mica més de núvols, dissabte ens aixecarem amb un dia força núvol, no hauria de ploure, o sigui, no hi haurà precipitació, al migdia sobren algunes clarianes, i a la tarda podrien créixer algunes núvolades i una precipitació. Això sí que, més o menys, ho comenten tots els mapes. O sigui, dissabte entre les 4, 7, 8, 9 de la tarda del vespre, podria caure alguna goteta s'enjust, molt poca cosa. Però després d'això, que és la bona notícia que la guardem pel final, després d'això, el sol treurà el nas i ens deixarà un diumenge, com els que no recordem. D'aquest que ja ni ens en recordàvem, perquè el dissabte, probablement, sigui el 4 dissabte núvolat, aquest proper que ve, serà el 4 dissabte núvolat, i recordem que l'episodio vam començar amb un dissabte molt plujós, que ens va encargar de haver 40 litres per metre quadrat. Doncs bé, anem seguit dos mesos de núvols, i aquest que també ens ve, però que obrirà algunes clarianes al migdia, deixarà algunes precipitacions a la tarda, però després de la nit serà serena. I el diumenge podem preveure, com a mínim, com a viu diuen tots els mapes i faries que ho diuen, i per això ho confirmem així, ho diem amb una mica més de alegria, que ens farà un bon sol, tindrem alguns núvolets a la tarda, molt poc importants, però ens farà un bon sol. Una d'aquelles coses que contrastarà, és el fet que hem tingut molts dies de temperatures que no s'han mogut, que han quedat per sota dels 15 graus, mínimes que tampoc no han estat extremadament fredes, sí que cerca la humitat d'una sensació de fred, però les mínimes han estat entre els 7, 8, 9 graus. Doncs bé, diumenge, quan que farà solet, ni sempre hem estat per sota dels 15, probablement, diumenge, arribem a tocar els 17, els 18 graus de màxima, que dius, vaja. I haig d'anar a temperatura una miqueta més primaveral. I també han d'anar una mica al tanto, perquè les nits, com que les nits seran serenes, sobretot la nit de diumenge dilluns, i la de dilluns, a dimarts, una mica justet, però la de diumenge dilluns segur, les temperatures podrà baixar una miqueta més, farà una mica més de fresca primera hora del matí i última hora del dia. Així doncs, dos nits fresquetes, però el diumenge amb clarianes, amb sol i amb temperatures, una mica agradables. I el que deia, em sembla que el dilluns podria em seguir amb una situació més o menys semblant a la diumenge, o sigui, que faria un bon sol, començaria amb una mica d'alegria, i a partir del dimarts es podria arribar aquests canvis, però ja són uns canvis que són puntuals. O sigui, el dimarts pot ser un dia plujós, dimers ens pot fer sol, pot plorar la tarda, dir, jo els tornaria a fer sol, amb algun ruixat de mitja a tarda. Tot això és l'ingredient principal de la primavera. Ara plou una mica, ara plou un sol, ara plou una mica. Si t'agrada dir això, és la primavera. Ara més prefa fresca, és típic de la primavera. I això sembla que en seta, l'última setmana de març, la començarem una miqueta així, amb aquesta variabilitat. O sigui que potser ens plou més amb la variabilitat aquesta típica de la primavera, que no passa amb aquestes dues situacions de llavant, que realment per la quantitat de núvols que hem tingut, i la de dia sense sol, ja ens podia haver plogut una miqueta més. Però bé, i pel que fa l'estat de la mar, perquè s'apropa el cap de setmana de les passatges dissabte, doncs continuarà complicatet fins diumenge. Diumenge ja frena aquesta situació, però aquest temporal de mar que hem tingut durant tantíssims dies, més de 15, doncs aquest temporal té tendència a anar fluixant, dissabte encara el tindrem una mica activat, però a partir de diumenge ja no hi ha avisos del Sabem etrologi de Catalunya, i sembla que li donarem un respir també a totes aquelles onades, que suposo que els agrada el surf. Sí, sí, de conya, de conya. Doncs vinga, va, que ens queden pocs dies d'alguns núvolets encara, guantem una mica de divendres dissabte, i diumenge ja tindrem un bon sol per poder-lo dir al màxim. Clar, i a més diumenge a canvidora, per tant, les fards ja es faran més clares. Clar, se'ns n'anirà el sol a un quart de nou, i aquesta clara. Serà un dia que contrastarà, ens xucrarà. Per una banda, tindrem aquest sol, que fa dies que no el tenim, el tenim esmortaït. O sigui, que les postes de sol, tampoc no les veiem molt clares ni el dia sellarga, que van per tenir núvols. I tenim la situació del canvi d'hora, que se'ns allarga el dia pel canvi d'hora. O sigui, que serà un dia com estrany, perquè de cop i volta passarem uns dies així, infernals amb molts núvols, de cop i volta, una explosió de primavera. M'agrada bé, va. O sigui, que serà un dia que diràs, carai, i ara, hora. Què ha passat? No sembla que s'hagi acabat alguna cosa. Però ja ha vist que la setmana que ve, també ve mogudeta, però amb moltes més estones de sol. Molt bé. Doncs, Carles, res que acabis de passar, bona tarda. I anem actualitzant també el temps a les xarxes. I tant. Molt bé. Adéu. Vull despedir-me d'aquests anys. Que no, no voy a dejarte de la mano. Voy a robarle todo el tiempo que pueda al amor. Despertarme que estés a mi lado. Y el sol pinta en nuestra habitación. Voy a robarle todo el tiempo que pueda al amor. Y algún día poder explicarte el porqué de esta canción. Me muero al pensar que algún día estés lejos. Y no pueda contarte mis miedos. No quiero echarte de menos. No quiero despedirme de estos años. Que no, no voy a dejarte de la mano. Voy a robarle todo el tiempo que pueda al amor. Despertarme que estés a mi lado. Y el sol pinta en nuestra habitación. Voy a robarle todo el tiempo que pueda al amor. Y algún día poder explicarte el porqué de esta canción. No, no, no, no. No, no. No, no, no. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nat. Toces l'esforç de molts veïns. Per què tinguis productes de qualitat a taula? Toces el que menja la meva família. Toces el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futuros. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz clú. T'hi esperem. Toces l'esforç de molts veïns. Estem a la primera hora d'aquí, la Rambla, el magazine de Tardes de Ràdio d'Esvern, i ha arribat el moment i el dia de fer la secció de novetats musicals i també de sèries amb l'Andrea Esmeratx o l'Andrea. Molt bona tarda. Bona tarda, Núria. Doncs, de fons, estàs sonant la cançó de La Miley Cyrus, aquesta cançó que es diu Malibu, perquè sí que t'agrada molt. M'agrada molt la Miley. Sí, sí, se'm va quedar gravat ja, en el moment que la vam parlar d'ella. Avui tornarem a parlar una miqueta, una miqueta... Una mica?...de la Miley. Molt bé, doncs, escolta'm, tu diràs, però on comencem? Doncs sí, sembla que comencem per la novetat nacional, perquè n'hi ha moltes de novetats, però n'hi ha poques que valguin la pena a nivell nacional. Bum! No, és que és tot reguetón, reguetón, reguetón, reguetón. I sí que hi ha cançons de reguetón que són bones, però és com trobar una aguja en un bajat. Ja, vale. O sigui, has d'escarpar molt per trobar una de bona. Bueno, bueno. A més, la novetat que et porto és de l'Aitana, que és d'aquí de Sant Climent, d'aquí al costat... Del Baix Llu, del Baix Llu. Vullguem una miqueta amb ràdio d'Esvern. Vinga, clar, home. L'Aitana, la setmana passada, va presentar Berlín, que ha dit que serà el primer tema del seu pròxim disc, tercer disc, ja. És a dir, que ha donat una mica ja la patada a on sé razones, i, a més, no només el disc, sinó també l'estil aquest pop rock, Abrilabing, ha dit que el tercer disc serà una altra cosa, que serà més mogut, electrònic... I que, de fet, està treballant amb Cali i el Dandy. Buf! I que va explicar, en una entrevista recent, que hi ha tot el disc que s'hi ve tancat, i que ara el que està fent és buscar col·laboracions, i, doncs, tota l'estratègia de màrqueting, que seguirà el disc i acabar la gira, també, d'on sé razones, per començar, ja, amb l'Oseuent. Però, de moment, hi ha fet un testet amb la cançó Berlín... Mira la illa. Que és una cançó curiosa per la lletra. Sí. I, a més, la sentim, que escoltem casa a la lletra, i després comentem... Comentem les coses que apareixin. Ai, això em sona a mi una mica salseo, eh? Segur que hi ha alguna cosa de per mig. A veure, a veure. Una grima que cae, una sensación que hay que desimular, porque aunque lo sé y lo sabes, nunca fui capaz de hablar, sé que fuiste tú, el que te fuiste tú, y si me dice que de solo es sol hiciste tú, y no me importa si vas a llamarme, yo quiero besarte, besarte y besarte. Ey, no sé qué pasará en Berlín si esto va a ser el fin, pero mejor de más tener que esperarte, qué pasará en Berlín si tú no estás aquí. Tal vez si vuelves no será el adelante, yo sé que fuiste tú. Hem passat la frase ja tràgica. Berlín va ser el fin. Si vuelves no seré l'adentres. Però un moment, ella va anar a Berlín? Explico. Clar, posa'ns en context, Andreu. Perquè això treus un salseo de l'Òstia i estem aquí pendents. Jo, quan a Itànava anuncia que traia una cançó que es deia Berlín, jo el primer que vaig pensar era una cançó d'amor, perquè ella va anar de vacances a Berlín amb el Miguel Bernardo. I ara, fins aquí, tot el que sabia de Berlín. Posa'ns que haurà fet una cançó d'esperança en aquest viatge. Però la realitat és que... A Itànava anava de vacances, però el Miguel Bernardo estava bisquent allà, i portava bisquent allà. Ha estat una temporada llarga perquè ha estat gravant una sèrie... a Berlín. I aleshores... A Itànava ha explicat que en aquesta cançó s'ha posat en la pell de... I què passa si a Berlín... Doncs això troncó, ja, mentre t'ho estiguis fora. I ella diu que s'ha posat en la pell de, potser... Potser no la sentirem. A dia d'avui encara som parella i ha de defensar que som parella, perquè són una d'aquestes que són pareja-empresa, quasi. Sí, sí, és com si li estigués recriminat, no?, d'haver-se marxat a Berlín. Clar, perquè li diu... I si Berlín va ser el fin, i sobretot l'important és, que quan tornis jo ja no seré la mateixa. Bum! Ostres, aquesta Itànava. Això és lleig, això és lleig. Diu, jo sé que fuisteu tu, el que te fuisteu tu... I si Madrid se queda sola, eso lo hicisteu tu. És com dient-me, m'has deixado sola tu, eh? Jo n'he sigut. No, no, ja s'escuda ja. Ella diu que és perquè, doncs, que ell se n'és fora, doncs li va donar la inspiració per pensar... Què passaria, sí? Aquí és quan nosaltres diem... que no s'ha passat, que han passat per una crisi, que ara ja tornen a estar bé, però potser és que allà vam passar un moment o complicat. Però per part d'ella o per part d'ell? O per part dels dos. M'agrada, bebé. A la entrevista a aquesta de los 40 principales que ja hem dit, ella també ha explicat que a Miguel Bernardo va ser una de les primeres persones en escoltar aquesta cançó, i li va dir... És que no sé si treure-la perquè parla d'això. Dius, si és una situació inventada... És igual, no? Perquè t'has de preocupar. Bueno, és una mica de morbillo que es parla i respecte que la gent li vagi donant clics a la cançó també tot i cap. És en l'Aitana, no li fa falta. Bueno, no està tan íntegit aquesta cançó que m'esperava per ser el primer tema del tercer disco. Aitana li passa que quan no fa col·laboracions, és com que no aconsegueix... Ja. No aconsegueix... Ara no trobaré... Per ella mateixa, no? Sí. És com que jo el que veig és un treball per part de l'universal de la discogràfica molt forçat en què aconsegueixi l'èxit de Bisbal. Però és que l'èxit de Bisbal no es podrà tornar a aconseguir, perquè és un context musical... Diferent.Completament diferent. Clar. El fet que els dos disc que hi ha treu i el que ha de treure, que cada un hagi sigut un estil diferent, és com que aviam si aquí aconseguim l'èxit, aviam si aquí i tal... Van provar diferents estils, inclús, també. Sí, i aviam d'on d'on de moment... De Daniel Clavo. Jo em pensava, amb aquest últim estil, jo crec que ha anat bastant bé on fer razones. Sí, sí. A més, l'última col·laboració amb Mon Amour, que també és aquest estil un pop rock, guapatat. Guapatat, literal. Sí, sí. I jo crec que si Berlín hagués anat en aquesta direcció, com evolucionant el so d'on ser razones, que hauria d'haver tingut èxit en solitari. Perquè ara mateix el guitarra estava en un moment... de que l'està petant, no? Sí, sí, literal. Però aviam, potser a la llarga funciona més. Potser a veure com li va l'estrena del disc. Seguim amb més cosetes. Amb una altra novetat. L'Illnes X. Mm-hm. Amb el seu primer disc, Montero. Uf! L'Illnes X, jo crec que acaba de viure la millor setmana de la seva vida. Va guanyar vídeo de l'any als VMA i per Call Me Your Name. Després es va presentar a la Met Gala el dia següent, amb un dels vestits més comentat de la nit. Sí. Va acabar la setmana publicant el seu primer disc, Montero. Estreiazo. Estreiazo. Però pot ser que no li posi jo la guina del pastè. No. Perquè a Estats Units pot ser que es quedi sense el número 1. Pots ser. I per què? Perquè no sigui provos, sinó perquè hi haurà altres contínuos. Té una altra persona, Drake, que amb la tercera setmana d'estar al disc fora, encara està ahí manteniendo... El número 1. I sembla que es quedarà molt apretat. T'haig de dir que a Estats Units encara queden unes hores, perquè estan aquí el recuento, a veure què passa. Jolín. Mare meva, aquests que... Sí que el que s'ha de destacar de l'Illnes X és que en el primer disc treu aconseguit col·laborar amb Elton John, Miley Cyrus, Doja Cat i Megan Distellion. Es conec tots menys la Megan. La Megan té una col·laboració amb Cardi B, la de Wop. No surten la Norman i la Rosalía, la Kylie Jenner, em sembla, també. Havia d'entreure a far-la un any, no ho sé, més o menys. I... A mi també una altra cosa que m'agrada destacar de l'Illnes X, que jo sempre ho he pensat, crec que ja ho he comentat alguna vegada, és que és una amiga la Rosalía Americana. Sí, per què? Perquè ella ha agafat el gènere, diguéssim, folclòric de Estats Units, que és el country, en el cas de la Rosalía, va ser el Flamenco, i l'ha portat a una altra dimensió. A un altre estil. L'ha barrejat amb el pop, amb el rap, amb temes més urbans... I ha aconseguit crear una cosa nova. Però bé que l'hi ha anat. Molt bé que l'hi ha anat. I, a més, l'Illnes X és una persona, un home negre, que és homosexual. El country, normalment, ha sigut un gènere dominat per homes heteros blancs, molt racistes. Sí, totalment. Per tant, que de repén hagi aparegut aquesta persona en aquest món, la revolució d'una mica, i jo, de fet, me'n recordo que quan va treure el Town Road amb Billy Ray Cyrus, des d'aquest sector salva a qüestionar amb ell, però sobretot a Billy Ray Cyrus, per accedir a fer una col·laboració amb ell. Per què? Jo crec que la cançó més destacada i la que jo crec que ha posat en un llistó molt alt els homes dins de la música a partir d'ara, és That's What I Want, perquè a nivell té una imatge molt treballada. I és un cantant que no surt a l'escenari amb la guitarra, que ho podria fer, però fa espectacle. I cantants masculins que facin espectacle a l'escenari. Pocs en queden, no? Pocs en queden. Ens feia el bisbal amb fer la patada a l'Ave Maria. Ai, no. Ave Maria. I poc més, tu. Justin Bieber, quan va començar, se li deia que era el nou Michael Jackson, perquè feia molt espectacle, feia unes coreografies impressionants per tenir 16 anys, que a mi me'ls ha anat com... Desdibuixant, una mica, eh? Desdibuixant. Doncs tenim màgia. A veure si també és el primer disc, si a mi segueix mantenir... això a la llarga. Però jo crec que... els cimientos els ha posat... Forts. A veure d'on és aquest noi, quants anys té? Em sembla que té 18 anys, 18, 19 anys. A veure, és de l'any 99. Té la meva edat. Té la meva edat, 22, no? I el feia més fet dit. Doncs mira, sí, sí. Montero, en nom de la Xamena, es diu Montero Lamar Hill. Em diu que l'entrada sigui la gent del que diu a l'entrada de la Piquipèria. És un ràper cantant i compositor nord-america, i va ser conegut internacionalment pel single de rap, Old Town Road, que va solir una popularitat viral a l'aplicació de TikTok, a principis del 2019. Bueno, molt bé. Doncs tu, escolta'm, felicitats per l'Illnas X. Escolta'm una mica la seva cançó. A veure, a veure. I'll be, let me find out to see, coming over to me. This day's don't went too long. I'm missing out, I know. This day's don't went too long, and I'm no forgiving, love away, but I was. So when you love I need, I need. So when you need me. Cause it don't feel right when it's late at night, just be in my dreams. So I want. So when you love, that's what I fucking want. El que em sorprèn és que en Andreia, en el vídeo, en el YouTube, la cançó, bueno, el vídeo oficial de la cançó, com si diguéssim, mires a baix i hi ha 1,3 milions de mi gust, i hi ha 117 mil... O sigui, perdó, hi ha 1,3 milions de mi gust, i no he dit res, no he dit res. I 117 mil de canó. Havia entès 117 mil milions. Sí, sí, sí, però no. No, no, és... Jo deia que em sorprèn. Em sembla que el rècord a vídeo amb més dislikes el de Justin Bieber amb Baby. Em sembla. Qui dius? No sé si algú en dos últims anys li ha tret, però és un rècord que ha estat molts anys. Boa. En fi, seguim amb més novetats de música després del Lil Nas X. Seguim amb Lady Gaga, que ja porta bastants més anys que Lil Nas X. Lady Gaga ja s'arrasta bastant. Sí, sí. I amb Toni Bennett, que aquest sí que... 95 anys. Aquest ja està, té un peu ja... com s'ho avantarà. Però bueno, escolta'm, que si es conserva i va fent la seva feina i li agrada i està xerit, que segueixi així molts anys. Toni Bennett i Lady Gaga traurà en l'1 d'octubre el seu segon disc de duets. Mm-hm. En aquest cas aquest disc estarà dedicat a Cold Porter. No, no, no. It's not Cold Porter, és un... Sí, de música i tots aquests... De clar que també, no? Tots els duets que faran Toni Bennett i Lady Gaga són les cançons de Cold Porter. I el primer duet que ha entrat, que ja està disponible a tot arreu, és Love for Sale, que és bastant semblant a l'anterior treball que van fer, per tant, no hi ha cap sorpresa, ni cap novetat. La novetat negativa, diríem, és que no podrà presentar aquest treball junts. La nomena presentar el 30 de setembre en streaming, en concert on-line, però el 13 de agost Toni Bennett per prescripció mèdica es va haver de retirar dels escenaris, pateix el Seimer, té 95 anys, va arribar a agravar el disc, suposo que també la feina d'estudi no és la mateixa que el concert en directe, i és una cosa que pot allargar-se i anar-ho fent poc a poc en canvi el concert és aquí a hora. Estan activa en aquest món fins als 95 anys, també té un mèrit. Perquè, a més, amb l'anterior treball que va ser fa 10 anys, o sigui, 85 anys, i va anar de gira per tot el món, o sigui, important. No es podrà fer en duet, però sí que ho faran en solitari Lady Gaga, i és una presentació no només en streaming, sinó que arreu del món es podrà seguir en zones exclusives per fans, i a Barcelona aquestes zones exclusives estaran a la maquinista i a Glòries, que segons ell hagi, estaran ambientades en jazz clubs, i que serà una cosa bastant íntima, o sigui, de poques persones, com els macroconcerts que tenim acostumats a Lady Gaga. I jo, si vols, escoltem aquesta cançó abans de passar els concerts de la setmana, del cap de setmana. Vale, doncs escoltem a Toni Benet i Lady Gaga. Vinga, aquests vídeos quedaran tant. Sí, el Toni Benet salveu gran. Només salveu cascat. Jo, en el primer treball, salveia gran, però que encara... Tirava, no? Sí. I fan una parella així una mica peculiar, eh? Sí, és una mica peculiar. Perquè, a més, quan va sortir el primer treball, ningú s'esperava aquest costat de la Lady Gaga, aquest cop amagat. Sí, com entre jazz, sul i... Bueno, mira, va aprovant d'aquí i d'allà aquesta. Sí. Molt bé. Aquesta és la cançó de... Love for Sale, que és el nom del disc. També el disc es dirà Love for Sale, surta a la venta a l'1 d'octubre. Molt bé. I doncs, si et sembla, acabem aquesta secció de música amb els concerts de la Mercè. Òbviament. Concerts de la Mercè, avui és dia 24. Avui és dia 24. Els concerts grans van ser ahir, dia 23, aprofitant que volés festa. Ben tenint 31 fan per un costat i l'Ildami per l'altre, els dos raperos de Catalunya... que no estan enfrontats, són amics, eh? Los fans els intenten... Clar, per ficar una mica de sol ser, no? Sí, hi ha gent que els agrada més uns, hi ha gent que li agrada més l'altre. A mi m'agraden els dos per igual, uns van estar a la Vall d'Hebron, 31 fan, i l'Ildami va estar a l'Estadi Olímpic. A mi, jo et ja reconeixo que els altres no els he escoltat, però l'Ildami sí. I et ja dic com agrada. Jo de l'Ildami, ets aquí que no he escoltat moltes cançons de cap dels dos. A l'Ildami he escoltat Pau Gasol, i de 31 fan, m'he escoltat Valentina. Bueno, una de cada tu... Les dos m'agraden molt. Els primers que vaig escoltar van ser 31 fan, em van sortir un dia així, ja fa bastants anys, en l'aleat d'Espot i feina i dies tras. Rapa en català no m'havia sentit mai. Doncs sí, sí. A mi precisament jo crec que perquè a mi el rap és un genre que no... No em mata molt. Però és que és en català. Però fer que sigui en català és com... Ui! Crida l'atenció. Sí. I després els altres concerts que tindrem són el diumenge, també seran a l'Estadi Olímpic, en aquest cas és RAC 105, qui els organitza, el de l'Ildami el va organitzar als 40, i el plat fort serà SU, que em sembla que també serà per Sant Jordi d'aquí uns mesos. Sí. Si ho també estarà aquí a Sant Jordi amb concert, amb això del cicle... Artistes de primera qualitat. De primeríssima qualitat. I a més de la SU estaran els grups Porto Velo i la Fumiga. Però com que la SU és el plat estrella... Clar. Jo crec que hem d'escoltar l'última col·laboració que ha tret la SU amb el grup Íxtasis, que són bastant desconeguts. El tema es diu cançons lentes, i jo suposo que sentirà aquest diumenge a l'Estadi Olímpic. Home, a veure, té poquetes, no té ni 3.000 visualitzacions, i hi ha com més de 12 dies. Fixa't que qui ha penjat el vídeo és el grup Íxtasis, per tant, si l'haguessis en la SU tindria més visualitzacions. Ai, em falta aquesta xispa, que... A veure com sona. Ho sento, si m'emborratxo, escolta'n qui té. Si prefereixo la línaca festa, si estic molt fora de la música i de la moda actual. I què fora em sento a dins d'aquest local. Rodesat de gent mai més sentit tan sol. I us sento si em desespero, si no me'n teo, si no ho faig igual, que te'ls, si no et puc donar tot el que vols. Vés-hi el xim, si més em treballa la barra, i me'l gasto l'única cuja. Molt bé, molt bé. Té bona pinta, aquesta cançó. Sí, jo crec que Íxtasis estaran invitats al concert de l'Estadi Olímpic. Jo crec que seria la suya, no? Més que res, perquè la SU fa els coros aquí, com la posin allà sola, la cançó, per la gràcia. Clar, clar, jo crec que estaran invitats. Ara, potser no estan invitats i la cançó ni sona. També, també. Jo crec que és un gest de favor de la SU, per donar-los a conèixer. Tu has dit. Molt bé, doncs ara mateix, si et sembla, Andrea, passem a la secció de les trenes de sèries. Aquesta sintonia potser és familiar a gent que segueix aquesta sèrie, concretament? Jo crec que els fans de la sèrie ja ho han reconegut. Sí, no? Però qui no l'hagi reconegut, per l'últim èxit de Netflix, la sèrie Young Royals, que la protagonitzen noms complicats, Edwin Riding i Omar Rutberg. D'on són aquests? És una producció sueca, són suecs, els dos. I la sorpresa és que una producció sueca es col·lereix entre els més vits de Netflix durant la temporada d'estiu, i a l'èxit rotund va ser una cosa que va sorprendre bastant, es va estrenar, sinó que jo m'equivoco malament el mes de juliol, i al principi em sortia allà la novetat, tot arrató, els més vistos, els més populars. I aleshores vaig començar a veure que a Twitter la gent parlava d'aquesta sèrie i de que no se queden, no sé quantos, i jo vaig dir... Es nota que és una producció sueca, europea, perquè el ritme de la sèrie és molt diferent en el que ens té acostumats la producció americana. Era molt més descriptiu, molt més lent. A mi em va recordar a pel·lícules que he vist, la pel·lícula de Van Gogh, no sé si l'heu vist. Doncs mira, jo personalment no. És un ritme... No sabria com definir les característiques del cinema i la televisió europea, però si hagués de posar un exemple seria aquesta sèrie. L'Antot. Per tant, hi ha gent que va costar d'enganxar-se, però sí que és cert que quan arribes a la trama has de tenir paciència, però quan hi arribes enganxa. T'enganxa, eh? Això és el principal. Això vol dir que és bona, llavors. I notícia dels últims dies, Netflix ha renovat per segona temporada Ion Royals. Ja és com l'Extra. Sí, sí. A més, sent una producció sueca, la cosa de l'idioma... És un idioma que no estem acostumats a veure el dublat ni original, perquè no hi ha molts... No original, ja, ni t'explico. Jo m'estic adaptant a l'anglès, o sigui... No hi ha... Perquè, a més, és un idioma bastant diferent, a l'hora de dublar, es nota bastant el... Com el turc? Sí. Un pegote bastant important. Sí, però potser... O sigui que li quadri la boca amb les boques. Jo, quan la vaig veure, em molestava molt, que no quadrés la boca amb el dublatge. I la veure amb versió original sortitulada. Bueno, tenim la gent que no entén i que passa, i després tenim gent com l'Andrea, que ho veu amb suec. Sí. Però que prefereix l'Andrea gent, també. És que em posava molt nerviosa que no els hi quadris la boca. En fi. Han passat bastants parell de mesos, des que s'ha estrenat, per tant, podem fer spoilers. Si no l'heu vist, doncs l'heu sento... Mala sort, no? Mala sort. A veure, digues. A veure, la sinòpsis diu que és una història d'amor entre el príncep de Suecia, un dels príncep de Suecia, i un estudi embacat, el col·le on va parar el príncep de Suecia, el príncep és Edwin Riding, l'estudiant és Omar Rutberg. Sí. Però la cosa és que el plot twist, que era un plot twist bastant previsible, és que el que era el príncep pareu, es mor a un accident de cotxe o a un accident d'algú, així de forma imprevisible, i aleshores el que no havia de ser eu, que era Edwin Riding, passa a ser el príncep pareu. Perquè era el germà gran? Era, ell era el germà petit, el que no compta per a nada. El que no, el que està ahir de pegote. I aleshores doncs, la família, com a tal, no tenien problema en que ell fos homosexual, i van dir, com que no és el príncep heredero, pues, passando. Com que no seràs el rei, doncs... Però en el moment que es converteixen al príncep pareu, li diuen això de l'iniquitat. I la sèrie acaba una mica com ell dubtant de si vol formar part de la monarquia com... Clar, renunciar a l'amor... Renunciar a l'amor o renunciar a la monarquia. I suposo que això és el que es veurà a la segona temporada. Hi ha quina decisió pren. Clar, home, la trama és interessant, eh? La trama és interessant. A veure, què més tenim de sèries? La trama és una altra sèrie adolescent, i jo crec que és una de les millors, per no dir la millor sèrie de Netflix, sé que amb tu em portaràs la contrària. Doncs sí, et porto la contrària. I com a mínim, jo crec que és la millor sèrie adolescent que jo he vist, he vist moltes, i és Sex Education fa un parell de setmanes, no gaire més, bastant la tercera temporada. És una producció britànica d'estaco britànica, perquè quan la veus es nota que és molt britànica. L'humor és... Britànic, és d'aquest humor macabro, però tonto. Saps o sigui, humor en plant superjèvi, que te lo plantan ahir, però que dius, és que és una tonteria, no fa gràcia, però com que tu posen allà al davant, dius... Doncs sí que té gràcia. De fet, un dels capítols d'aquesta nova temporada, i jo ho sento, però aquí faré spoilers, no... Estapin les brelles les persones que vulguin veure la sèrie? Sí. Un dels episodis comença de les localitzacions de la sèrie és un campament de caravanes, i dins d'una caravana apareix una parella de 40 tacos, practicant l'amor, siguessin, i aquesta... Consumant l'acta sexual. I aquesta parella té un gat dins la caravana. I de tantes ganes que li posen a l'acta sexual, tremola el microbones, el microbones cau, i mata el gat. I jo dic, no m'hauria de riure d'això, però m'estic morint del riure. O sigui, uau! És molt macabro i te'l planten allà al davant. M'agrada. L'important de la sèrie, i perquè ha tingut tantes bones crítiques, és perquè tot i ser una sèrie que tracta la sexualitat en els adolescents, no fa que la sexualitat dels personatges sigui l'únic tret de la personalitat dels personatges. És a dir, no tot gira en torno a la sexualitat. Tenen una història al darrere, un fons, es desenvolupen durant la sèrie. Hi ha moltes sèries adolescents. Jo crec que un dels casos recents és Marli, que va començar molt bé, però l'Espinoff, la banca gaga del tot, és que, per exemple, en Paul Rubio, sobretot l'Espinoff, la seva única personalitat era que era bissexual. I durant 16 capítols, que em sembla que va durar l'Espinoff, l'únic que veiem és que és bissexual. I no veiem res més darrere. No té transfons. I sí que hi havia la sexualitat en els adolescents, post-adolescents, és una cosa important, però la gent vol conèixer més enllà, i que no sigui... Perquè, com que són adolescents, posem de parlar d'això, que sigui una cosa que els està passant això, i és el moment de parlar d'això, però no... És l'únic. A él i té les escenes sexuals, és que estan molt forçades, estan posades allà en cansado, perquè, bueno, són adolescents, doncs fan això. Sí que ho fan, però hi ha un motiu darrere. I, a més, Sex Education també tracta els temes més tabús. A mi, una de les escenes que més m'ha agradat aquesta temporada és una que la protagonitza en l'actriu, en Mamake, que és l'actriu que fa de Maeve, i és una escena que comparteix, doncs, es fa un petó amb un noi amb discapacitat, sí que ho trio, sembla que té... té treplegia o una cosa d'aquestes. I, aleshores, sortut com eduquen en aquest àmbit, perquè jo era algo que no havia vist mai a la sèrie, i que els sectors d'aquest discapacitat, sempre com que estaven relegats a trames secundàries, i s'educa molt, i es nota que aquestes persones també tenen les seves necessitats. Clar, clar, clar. I s'explica com ells senten l'amor i com s'ho fan per viure aquestes experiències. Mira, et dius que és un dels capítols o una de les coses... Sí, és una de les trames que... jo crec que és una de les trames per mi més interessants. A més, els dos actors tenen l'actriu i l'actor tenen molta... molta, diguéssim... Química. Química, i per mi ha sigut la millor temporada de les tres, perquè s'ha vist una evolució en personatges que a la primera temporada deies, és que aquests són els dolents de la sèrie, que ara s'ha acabat la temporada i dius, és que me'ls estimo. O sigui, perquè els heu fet això, si em porteu... M'heu convençut durant tota la temporada que poden canviar, que són bones persones i els hi doneu un final infel·litz, però no és just. Però jo suposo que renovaran quarta temporada, perquè hi ha coses que s'han quedat obertes. A més, és una de les produccions que més èxit té a Netflix, per tant... la quarta temporada... Tots els números ho indiquen, no? Però, bueno, a veure què passa. I pels molts fans de la sèrie, H.I.M. ha tret una col·lecció de roba... Des d'Exeducation? Sí. Inspirada en l'uniforme, diguéssim, de l'escola. Molt bé, molt bé, tu. I doncs, si et sembla, passem a augmentar una de les últimes novetats de Netflix, que Netflix, des de principis de la pandèmia, era en el gènere dels realitis, a produir realitis i tal, en shows. El primer que van produir va ser... Tujot Tuhandel, jugant de confuego. Van veure que va funcionar, i ara han produït... jo crec que et treuen un reality a la setmana, jo, quasi. I un dels que més èxit té és The Circle, el círculo, que és un reality basat en la interacció per xeixes socials. És bastant interessant. Són sempre vuit jugadors, tot i que es van incorporar ni eliminar, però normalment són vuit, i cada un viu en un piset sol, i no es veuen mai les cares entre els demés concursants. I ara saben que inventar-se. Aleshores, tota la interacció és a través de la xeixa social anomenada The Circle, que podria ser un Instagram, un Twitter, un WhatsApp, el que vulguem, i per exemple, la gran hermana, o veiem tot això cara a cara, en aquest reality es veu per les xarxes. I el truco, la vuelta de Tuerca, és que ser una cosa que és anònima de cara a la resta de concursants, pots tenir la possibilitat de jugar com una altra persona, de crear perfils falsos. I de fet, el guanyador del concurs és el que és més popular. Els jugadors es voten entre ells, i el que surt més popular és el influencer, i és el que guanya. O sigui, és tot basat en xarxes socials que dius. Com? Però jo l'he vist, les edicions, i a mi em va enganxar molt, la primera edició que la vaig veure quan estava a Londres, a la tele britànica, i jo vaig dir, que és esto, que és esto. Por Dios, que alguien me lo cuente. I al final em va enganxar molt també, perquè el càsting estava molt ben fet, i Netflix veient l'èxit que va tenir Anglaterra, va comprar els drets, i té la versió americana, la versió brasileña i la versió francesa. Espanyola no n'hi ha. De moment. Poco queda. Espanya a l'1 d'octubre, no. A l'1 d'octubre, o ara no sé si és a l'1, o el 21. U és divendres, i no falta gaire, la veritat. A l'octubre, deixem-ho així, es trenen un reality creat aquí a l'estat espanyol, que el presenta Nauja Nimri. Sí, la de Visevis. La de Visevis i la de Casca de Papel. És un gran hermano, però la vuelta de Tuerca és que són els concursants, els han posat dins de la casa, sense dir-se que estan concursant. Els han dit que estan en el càsting final. Mira'm. Això quina cadena? Netflix. Netflix, Netflix. Què dius, aquí hi ha trampa, perquè han de saber que aquesta gent, quan entres i surts a la tele o a Netflix on sigui, ho han de saber. Pels drets, bàsicament? És que el contracte, en aquests casos, en els contractes de reality, es diu que a partir del càsting final, o sigui, tot el que es gravi en fase de càstings pot ser més a la televisió. I que jo entenc que després que s'acabés de gravar el que ells pensaven que era el càsting final, els hi van dir, escolta, que això ha sigut el reality com tal. Té el com és com padades. Vols... Suposo que tots van acceptar que s'ha matès. Hi ha diners de portmèdios, sinó no té bé, no té en el sueldo. Perquè els concursants anònims, quan van a reality, es cobren pels drets de missió. No ho sabies, això? Com els concursants? Els anònims, per exemple, els anònims cobren. Són estan contractats per Gens Music, com treballadors de l'empresa. Però això qui dius, els concursants? Sí, els concursants. Això sí. A part dels diners que s'emportin de premi, cobren a la setmana, les setmanes que estiguin, el que toqui. Evidentment no cobra, el que cobra la Isfada del Pantoja, quan va supervivient, és que li pagaven una milionada cada setmana. Estan d'una... Pública, sí. Sí, sí, sí, vull dir, són ells. El producte. Però jo al principi em pensava que no hi he de dir que, quan vas a un concurs d'aquest, si guanyes, te'n portes els diners finals i els demés, se'n van a casa amb les punxes huides. Ara, jo tots he de dir que, per exemple, en concursos així ràpids, tipo, no sé, mal grand dictat, jo crec que allà no... No, no, tu dic jo, no. Perquè jo vaig participar-hi. Sí, i no vaig guanyar res, i no em van donar res per estar aquells 15 minuts allà, eh? Bueno, clar, és que 15 minuts... Clar, és que... 3 mesos, 15 minuts. Ah, ahí vamos. Molt bé, doncs, Andrea, deixem per aquí la secció, ens tornem a trobar els divendres de la setmana vinent, i res més, que tinguis bona març, i també un bon cap de setmana. Bona març, i bon cap de setmana. Adéu. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, jo qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira, que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. No em va que estés tan bona. Tot seguit.