#133 - La Rambla del 25/3/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections
L’espai de teatre, amb la Mayka Dueñas
35:12No pot faltar l'espai de teatre, amb la santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre, ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales catalanes: monòlegs, musicals, comèdies, drames, teatre infantil… També ens fa recomanacions d'espectacles de rota mena.Avui la Mayka ha fet una entrevista a l'Anna Maria Ricart, periodista i dramaturga que acaba d'estrenar "Obsolescència Programada" a la Sala Beckett. Fins el 10 d'abril.
Acabem la setmana: tertúlia d’actualitat
1:05:21I acabem el programa de la millor manera possible... Enfocant el cap de setmana des d'un espai d'esbarjo, ambient distès i molt divertit! La improvisació, en aquesta tertúlia, porta la veu cantant. Això sí, els afers d'última hora del poble i els temes més candents de l'actualitat mai fallen.
Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 11 minuts de l'estim de la tarda de 8 divendres, 25 de març del 2022. Benvinguts i benvingudes a la ram del magasin de tard a Tarrar i d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.FM a la Mísora Municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6 passarà per l'estudir la Maica Duenyes, amb qui sempre fem l'espai de teatre, ens porta les novetats i les peces que s'estan fent a les sales de Barcelona. A més a més, també farem un repàs d'ales, afamèrides i els dies internacionals d'avui, dia 25 de març. Després, a segona hora de la ramla, després d'escoltar el vulletí de notícies de Catalunya Ràdio i també del ràdio d'Esvern. A partir de les 6 i 10 començarà a anar a passar, com sempre, a fer-me els divendres. A la segona hora, els contartulians en Joan Esmeratz, l'Andrea, la Cristina, el Salve, el Ferran, etcètera. Parlarem dels temes que posem damunt de la taula, que són els temes d'actualitat, tant de Sant Just com pel que fa a la resta del món. Ve tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem, no marxeu! És un tema de part pel disco Maschine i Sophie and the Geons, es diu In the Dark. Gràcies. I don't care what they say, I'm gonna do it anyway. I don't care what they say, I'm gonna do it anyway. It's the only thing I see, always turn back at me. I've been left in the dark, standing cold in the night. Memories of your empty stuff and holding on tight. Falling apart when I'm living a lie. All of this time, I've been loving a lie. You pulled me in with your voice so sweet. Every time I ignore the sign. Redemptions mine on the day I leave. Falling for you was my only crime. I don't care what they say, I'm gonna do it anyway. It's the only thing I see, always turn back at me. I've been left in the dark, standing cold in the night. Memories of your empty stuff and holding on tight. Falling apart when I'm living a lie. All of this time, I've been loving a lie. Am I going under? Should my heart surrender? Am I going under? Am I going under? Should my heart surrender? Am I going under? I've been left in the dark, standing cold in the night. Memories of your empty stuff and holding on tight. Falling apart when I'm living a lie. All of this time, I've been loving a lie. Am I going under? Should my heart surrender? Should my heart surrender? De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. La smooth jazz club. T'hi esperem. Vinga, doncs passem a fer les afamèrides i els dies internacionals. Avui començarem per els dies internacionals, perquè n'hi ha uns quants. Avui és el dia Internacional de Solidaritat, amb el personal detingut i desaparegut. També és el dia Internacional per les víctimes de l'esclavitud i el tractament dels esclaus. El dia Internacional per llegir a Tolkien i el dia Mundial del Gofre, o el dia Internacional del Walfed. Vinga, comencem per aquest que és més curiós. No és un dia que organitzin diferents entitats o organitzacions a nivell mundial, sinó que és un dia curiós. El dia Mundial del Gofre. Tothom sap que el Gofre és una delícia per esmorzar, per berenar, per prendre com a postre. Llavors podem preparar àpats molt suculents amb aquest menjar. I els més aferrims van decidir crear aquest dia Mundial del Gofre, que és un Gofre. Doncs pels qui no coneguin què és, ve del francès que es diu així, Gofre. És una mena de galeta, per dir-ho així, bastant crujent, en forma de reixa originària de Bèlgica. Està feta amb massa a base de farina i ous, que es cuina entre dos motlles a planxes molt calentes, denominades Gufres, òbviament. L'origen d'aquest dia, doncs bé, Suècia va donar el pas decisiu per crear aquest dia, el 25 de març, coincidint amb l'inici de la primavera, més o menys. No cauen el dia exacte, però sí els voltants. Després també hi ha altres països que es van adequar a aquesta tradició, que teniu també en aquest dia internacional. Passem, doncs, al tres dies que hem comentat. El dia internacional, per exemple, de llegir a Tolkien. Perteneu alguna societat Tolkien en el món? Doncs bé. Llavors, us heu d'unir a la celebració del dia internacional per llegir aquest autor. El dia internacional de llegir a Tolkien, o també en anglès, dit així, Tolkien Raving Day, es commemorarà el 25 de març. És un esdeveniment anual promocut per a The Tolkien Society des de l'any 2003, el qual té com a finalitat divulgar, fins educatius, les novel·les clàssiques de fantasies escrites per l'autor John Ronald Rewell Tolkien. Puro movent així, també, la conformació de grups de lectura en tot el món, escoles infantils, museus, llibreries, biblioteques i també a les xarxes socials. Algunes de les seves obres més emblemàtiques, com tothom ja sap, són per exemple els anells, el hòbit o altres. Doncs bé, ja ho sabeu, també tenim aquest dia internacional. Després també tenim, i aquest sí que és un dia oficial, perquè el programa La ONU i es celebra des de l'any 2008, és el dia internacional per les víctimes de l'esclavitud i el tractament d'esclaus. Es celebra cada 25 de març per retrar un homenatge a tots els homes, dones i infants que han estat víctimes de l'esclavitud, producte del racisme i també de diferents prejudicis socials. El tema d'aquest 2022 són les històries de coratge. Es diu així, l'Emma diu, històries de coratge, resistència a l'esclavitud i la unitat contra el racisme. Amb aquest tema es vol fer èmfasi a les històries reals amb nom i cognoms que hi ha darrere de l'etrocitat del tractament dels esclaus. Es fan diferents avaniments també de forma on-line, però anem a descriure una mica qui és l'esclavitud com es defineix a nivell internacional. Doncs bé, l'esclavitud és una condició que neix com un fenomen social on l'ésser humà és tractat sense cap mena de respecte. És obligat també treballar dia i nit, per exemple, en condicions molt deplolables sense percebre per això cap mena de remuneració i on només tenen dret a rebre aliments en alguns casos i lloc per dormir en els millors dels casos. De forma general, les persones que són tractades com a esclaus, esclaves, procedeixen de llocs del món on hi ha una pobresa extrema, de forma general, anomenats als països subdesenvolupats. Doncs bé, ja ho sabeu, avui també és aquest dia, de forma més internacional i més esclopolosa que els altres que hem cometat el dia internacional per les víctimes de l'esclavitud i el tractament d'esclaves. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de bici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o enbici-sense-edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Desbèrb. Estem fent temps per esperar a la mica que arribi amb novetat sobre el món del teatre, el que farem és avançar les afamèrides. La construcció de l'església de Santa Maria del Mar va començar. També, el dia com avui, el 1892, es van començar a debatre les bases de Manresa, que van ser l'origen incipient de la doctrina catalanista. Oficialment es deien bases per la Constitució Regional Catalana, però es van donar conèixer com a bases de Manresa. També tenim que a Barcelona, l'any 1992, 1.015 de març, es va crear la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans. A nivell mundial, sortint fora de Catalunya, altres coses que van passar, doncs bé, per exemple l'any 1911 als Estats Units, va haver-hi l'incendi de la Fàbrica Triangle de Nova York, on van morir 146 persones. També, el dia com avui a França, i va començar la Revolta Estudiantil, que es coneixerà amb el nom de Maig Francesc. Això va ser l'any 1968. Parlem ara de neixements. És el moment de pensar en persones que celebren anys o que el celebrarien si encara estiguéssim vius. Per exemple, el famósíssim Uftalmola català Berrake, doncs sí, Ignasi Berrake va néixer al dia com avui a Barcelona, l'any 1884. També és el cas de Manel Riu, historiador català, va néixer al Vages, amb en Rés a l'any 1929. I ara parlem de la resta del món, també aniversaris, personatges públics que van néixer al dia com avui, David Lin, director de cinema, considerat com un dels directors més influents de tots els temps. Ell va néixer a Anglaterra l'any 1908. També és el cas de Simón Forti, artista i coreògrafa i taló nord-americana. Va néixer a Florencia el 1935. Avui també és l'aniversari d'Areta Franklin, cantant estudi d'estat d'un ident que ha conegut animals ni menys que per la reina del sul. Va néixer en Memphis l'any 1942. I acabarem parlant, com no de l'aniversari, del Tonjón. Avui, cantant i compositor anglès fa anys, va néixer l'any 1947. I al igual que parlem d'aniversaris, parlem de comentar persones que ens van deixar el dia com avui. Per exemple, és el cas de Frederic Mistral, escriptor uxita, guardonat amb el premi Nobel de literatura, va morir el 1914. O també, per exemple, Maria Araujo. Va morir justament fa un parell d'anys a Barcelona. Ella era dissenyadora de vestuari i caracteritzadora de personatges per teatre, cinema i televisió. Vinga, doncs ara busquem un tema, per exemple, el famósíssim de l'Oleja de Bangok, un que ens transporta ja fa uns quants anys de l'any 2000, concretament fa 22 anys. I el tema es diu així, Roses. Ves del momento en el que te conocí, resumiendo comprisas tiempo de silencio. Te juro que a nadie le he vuelto a decir que tenemos el récord en banquerernos. Por eso esperá con la carita en papá que llegarás con rosas. Con rosas para mí. Porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa, si es muy tonto, soy así. Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar por aquí. Donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice que te quita así. Escapó una noche de un bostezo de sol, me impediste que te diera un beso. Con lo barato es que sale un amor que te cuesta callar mi combo de esos. Pasaron seis meses y me dijiste adiós un placer coincidir en esta vida. Allí me quedé una mano en el corazón y en la otra es tu, es que ni tú entendías. Por eso esperá con la carita en papá que llegarás con rosas. Con rosas para mí. Porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa, si es muy tonto, soy así. Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar por aquí. Donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice que te quita así. Y es que empiezo a pensar que el amor de verdad está en solo el primero. Y es que empiezo a sospechar que los demás son solo para la vida. Por eso esperá con la carita en papá que llegarás con rosas. Con rosas para mí. Porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa, si es muy tonto, soy así. Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar por aquí. Donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice que te quita así. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconnectar. O no, el Club Alternatiu en Pau Esver. I venes de les 9 tenint tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap al relloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Rediscover és la música. El Club Alternatiu en Pau Esver. I venes de les 9 del vespre. Escolta'ns en directe a Ràdio Desver. I sempre que vulguis, a RàdioDesver.com. La Maica ens ha confirmat que s'ha anat al Sant El Cel. Ara, quan pugui, ja arribarà l'estudi per fer-nos l'espai. Tenia una entrevista programada, esperem que arribi. De moment estem escoltant de fons aquest tema i trobant en les teves mans de Carlos Bauté i també de Marta Sánchez. Y me dejes caer. Sabes que estoy colgando en tus manos. Te envío poemas de mi puño y letra. Te envío canciones de 440. Te envío las fotos cenando en Marbella. Y cuando estuvimos por Venezuela. Y así me recuerdo de si tengas presente que mi corazón está colgando en tus manos. Cuidado, cuidado, que mi corazón está colgando en tus manos. No perderé la esperanza de hablar contigo. No me importa que diga el destino. Quiero tener tu fracancia conmigo. Y de verme de ti lo prohibido. Sabes que estoy colgando en tus manos. Así que no me dejes caer. Sabes que estoy colgando en tus manos. Te envío poemas de mi puño y letra. Te envío canciones de 440. Te envío las fotos cenando en Marbella. El que podem anar fent mentre t'anés a recuperar l'espai, que vam fer dilluns amb l'Ernau Conso, un llibre té d'aquí de Cal Llibre Tem. Ens va venir a l'estudi de ràdio a fer la seva secció setmanal. I anem a recuperar, a veure qui és el que ens va recomanar. Si puc. Alguna cosa ha entrat dins algun verse que sé que podrà escriure. No sé quant, ni com, Si puc, alguna cosa ha entrat dins d'algun vers que sé que podré escriure i no sé quan, ni com, ni què s'avindrà a dir. Si puc, te'l dure cap a tu, que digui els teus cabells o l'escata de sol que et vibren a aquesta ungla. Però potser no sempre tindré del tot present el que ara veig en tu. He sentit el sofosc d'una cosa que em cau dins d'algun pou. Quan suri he de saber conèixer que ve d'aquest moment Gabriel Ferrater. Hem començat amb un poem, Arnau, eh? Avui és el dia mundial de la posició. Avui, 21 de març, correcte. Per tant, crec que no hi havia millor manera d'encarre el programa d'avui. Avui, poesia, és un mal dia, el ser dilluns. No hauria de ser-ho, però en tot cas ens vam plantejar fer un recital amb dilluns. A més, fa un temps així és com un rarot. Molt, molt raro. Per tant, vam dir que el gran dia de la poesia, qui s'enjust va ser ahir. Nomenaig aquest va fer Joan Margarit, el cell de la canjina està. També m'he nascat per la pluja, al final es va fer dins i va donar la raó als tècnics. I per què finalment va ploure? És molt fàcil que no. En fi, en tot cas he pensat que no està de més reivindicat que des de fa bastants anys, que ve una vintena, a l'Institució de les Letres Catalanes busqui sempre cada 21 de març un poema abegades l'encarregue, especialment a un poeta, que s'inspiri i parli del fet d'escriure poesia, de la poesia del vers. I després aquest poema es tradueix uns quants idiomes, que s'enfons tríptics i avui dia de 21 s'enjust no, que ja ho han celebrat idiomèndia, però molts pobles de Catalunya es fan recitals, recordatoris, coses al carrer, les lliberties, no sé ben bé com anirà, perquè insisteixo el temps, moltes vegades es reclamen això també, fer molt carrer, perquè amb la poesia del carrer. Doncs aquest any, en comptes d'encarregar-lo a algú i fer aquest dia mundial amb un poema, que per exemple nosaltres ens permetia fer aquells recitals en què venia gent de estranger, que el poble llegia en el seu idioma un poema d'un poeta català. Doncs aquest any han triat i crec que està molt bé aquest poema, que parla de saber dir allò que ara m'inspira alguna cosa. Si us sé dir això serà poesia, ve a dir-nos Gabriel Ferratem aquest, si puc, un poema que va escriure per primera vegada, ara fa 60 anys. O sigui, és aniversari de 60 anys? És molts aniversaris, jo crec que per això aquest any han triat Gabriel Ferraté, poema poeta que es va morir aquest any en fa 50, i que si no s'hagués mort o que si no hagués decidit morir-se, perquè es va suïcidar, com ell li havia dit que faria, quan fes 50 anys, doncs avui, 21 de març, o aquest any en faria 100, no és avui 21 de març. En tot cas, aquest 2022 hauria fet 100 anys. 100 anys del maig. Sí, però jo li he dit una cosa similar. El 20 de maig hauria fet 100 anys del seu neixement. Per tant, diguéssim que aquest és un any doblement ferrateria, per l'aniversari del neixement i l'aniversari de l'amor, tots dos rodons. Entre mig i aquesta circumstància, ell sempre va dir que no viuria més de 50 anys. Sí que és veritat que el dia de la poesia sempre va acompanyant normalment de recitals, que sí que s'acostumen a fer a l'aire lliure, també per celebrar una mica l'inici de la primavera, ja que anem cap al bon temps, i tot va acompanyat una mica, després al mes d'abril també tenim el dia de llibre i la rosa, o sigui, tot és... Estem començant ja, de fet, fa dies que observem que són les 7 de la tarda i encara no es fos, això que hem de canviar d'horari. Encara, cada setmana. Si diries que aquest cap de setmana que ve. Per tant, serà ja un esplèndid. Però certament, no? De fet, jo hi vaig ser una decepció quan em van dir, no, comença la primavera, comença el dia 20. Jo sempre havia pensat que era el 21, no sé si això va canviar amb el TAM, amb els equinoxes, es mouen, no són exactament fixos. És que els solsticis comencen el dia 21 i els equinoxes el dia 20, o no sé si canvia cada any, o sigui, un any és el dia 20, l'altre... Que truqui algun meteoròleg, s'ho sap exactament, algun que se sàpigui de físic. En tot cas, és això. Jo sempre vaig a la societat i dic, clar, el dia de la poesia, el dia que comença la primavera. Però ho podem dir el primer dia autèntic de primavera, perquè el 20 és mig-mig, mig d'hivern, mig de primavera, i en tot cas, doncs això, crec que avui era just, ha menjat ja fer-reter, que aquest mes d'aquest any, no només era l'any ferraté, per aquest doble aniversari, sinó que està a punt de sortir-ne una biografia que hem fet Jordi Amat, que l'any passat d'escriure el fill del xofer de l'arritant i tenèxit, clar, un personatge molt incòmode l'any passat, aquest any també, però incòmode per a altres coses. Gabriel Ferraté és un... Bueno, ja us dic, un poeta conegut, un poeta que decideix escriure un català, tota la seva colla poet potística, diguéssim, molt holírica, el Gil de Vietma... Són de Castellà, evidentment són els enxixantes, comença a escriure un català, però a Poesia se'n fa poc, i ell trenca una llança, és un poeta importantíssim, perquè fa un vers absolutament nou i diferent del que s'està fent llavors. Intentant portar la vanguardia del moment, Barral, Gil de Vietma, que la vanguardia del moment amb Castellà, ens ho oferem català, i bé, té una poesia que és... la gran arrancada que té avui en dia, la poesia entre gent jove, aquests naps de recitals per tot arreu, que nosaltres mateixos sempre expliquem que abans de la llibertat, nosaltres vam començar organitzant recitals, tasques de poesia, i ja la teniu. Doncs tots aquests poetes d'avui, Pedral, Pons a l'Or, de Anagual, Mireia Calafell, deuen, d'alguna manera, també, entre molts altres, de la poesia lliure de Gabriel Ferraté. Tot això és el que suposo que intentar explicar aquesta biografia de Jordi Amat, que sortirà d'aquí una setmana o dues, que es diu Bense la por, i que les bense moltes por, una de les quals el tema tabú principal en la nostra societat, que és el suïcidi. Un suïcidi del qual Ferraté va fer, d'alguna manera, el centre de la seva vida. I ell, doncs, l'ha intentat investigar, doncs, per què, no? En tot cas, serà una biografia gens fàcil, però bé, tampoc ho era el fil del xofer. El fil del xofer es posaven uns anys, uns anys, 80, tèrbols de pujolisme, corrupcions, la creació de B3, un personatge que molta gent sabia que estava boig, i que sabíem que va acabar suïcidant, sé de mi, però després de matar la dona, i fent vagis bastantes destrosses... Li agraden els temes complicats? Home, jo suposo que li agraden els personatges, que no són evidents, no? I és cert, s'ha especialitzat en fer biografies, només entenc moltíssimes més, i bé, les ha convertit en un gènere, quasi bé propi, la de dir... Bé, anem-hi molt a fons, anem a tractar, no només la biografia bàsica de què va fer, sinó una mica retratar bé l'entorn, que és tal com ha de ser la bona posició. En tot cas, d'això. Abans d'acabar-ne-ho, com tenim la agenda d'actes i, de més, aquell llibre té a cara de primavera? Doncs m'agrada que em facis aquesta pregunta, perquè avui, justament, com que pensava que era avui, començava la primavera, hem llançat la agenda primavera 2022, que comença demà passat, que té una cita de poesia, amb la poesia dissabte, davant d'aquell llibre, aquells recetals que fem davant del mercat, allà a la placeta de la FON, Calvallar, aquell llibre, bona vista, número 801, aproximadament, i que doncs té actes, evidentment, a l'Abril, en té pocs, perquè entre 3 setmanes, Santa i Sant Jordi... És que entre Sant Jordi ja s'ho menja tot. Sembla estrany, per exemple, és un més difícil per fer actes, però vagi la femenalla, fins a juny. Tenim molts actes. Us aconsello que avui busqueu a Twitter, a nosaltres enviem, i sobretot això apunteu, que demà passat, Sebastià, els amora, ve a Sant Just, a presentar ràbia. Comencem furiosa, la gent, ràbia, que és el títol de la seva última novel·la, una novel·la extraordinària, i que a través d'un fet que ell explica el que li va passar, i que és la mort del seu gos, i no una mort de bellesa, no una mort casual, no una mort accidental, sinó per la ràbia d'algú, no dirà res més. Aquest món actual, sobretot a l'illa de Mallorca, amb un poble que s'inventa, però que podria ser molt més de Mallorca, una mena de malestar que ell note que, en el qual vivim des de fons anys, ens hi hem instal·lat. Tot això ràbia, una novel·la molt ben escrita, i que, en fi... Tindrem l'autor al Dimecres, aquí a Sant Just, que el llibre té. A la Teneu. Potser la qüestió d'Espai també. La qüestió d'Espai, qüestió de dir... Sant Jordi ja ens ha atacat, hem desmuntat, la llibreria és molt complicat, i, a banda, crec que podem ser molts, i millor que siguem còmodes i encara que la pandèmia. Sembla que no la vull cridar, toco fusta, ja ens hagi mitja abandonat, millor si tenim una mica més de... Aquest cap de setmana heu tingut bastanta gent, la llibreria, llegir per les xarxes... Aquest cap de setmana va ser especialment... Sí, sí. Va ser un dia d'aquells molt actius. Tothom està bé a Sant Just. El temps una mica moig. No acompanyava a sortir de cap de setmana, i efectivament va ser un dissabte molt, molt, molt actiu, que a més a més nosaltres hem aprofitat per muntar i desmuntar coses, perquè ja ha començat a preparar centenars de caixes que ja arriben, ja estan començant a arribar, i seguiran arregant avui demà, per preparar Sant Jordi, clar, es poden treure tots els llibres, però s'han de guardar d'alguna manera. No els obrirem el dia de Sant Jordi, és de saber que hi ha cada caixa abans. És tot un muntatge complicat, i a la llibreria probablement no n'hi haurà fins a Sant Jordi. Fins a Sant Jordi. En tot cas, dissabte sí, és a la llibreria per l'exterior, sempre i quan en respecte el temps. Joan Vigo i Núria Bosquet recita el poètic dels nous llibres que hem ret de la Breu, dos veus molt diferents, i que tenen un duet molt xulo, molt bonic, molt lídic, molt intens, que en recita dos o dos. Molt bé, doncs, Arnau, si et sembla que ho deixem aquí per avui, en aquesta setmana hem fet aquest petit homenatge a la poesia des d'aquí a la ràdio. Res, ens tornem a escoltar la setmana vinent. Vinga. Adéu. Vinga, va, doncs, que això tenim a la mà i que aquí posem la sintonia que caracteritza l'espai de teatre i comencem. Això és espectacle. Això és espectacle. Amb Maica Duenyes. Hola, Maica. Bona tarda. Bona tarda. Aquesta és la sintonia. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Aquesta setmana tinc una setmana de bogeria. He anat a molts llocs, a moltes entrevistes, a molt de tot. I vaig una mica de bòlic. Si et sembla que fem una cosa, presentem... Vés presentant la convidada que tenim a continuació, i jo li vaig fer el truc. Vinga, doncs sí, avui parlarem amb una persona, una gran amiga, i que... Ella és periodista, com jo. El que passa és que va deixar el periodisme per dedicar-se al teatre. Va estar justament ajusteat també, molt de temps. I aquesta setmana va arrebre el premi de la crítica per una obra que va estrenar que era macíssima, preciosa. I bé, doncs ara parlarem amb ella perquè ens expliqui que ha sentit i, com ho ha vist, això de rebre el premi de la crítica. Tot i que la Namaria Ricard ja ha tingut uns quants premis. No és ni molt menys el primer. Ella es dedica a fer dramaturgies, es dedica a fer obres teatres crides, i ens vam veure justament el dia de la gala dels premis de la crítica. I la veritat és que estava supercontenta, però vull que m'expliqui més o menys com ha anat tot això. I suposo que d'aquí un moment la tindrem en línia. Bona tarda, en Namaria. En Namaria, hola. Hola. Ah, sí, ara. Hola, Anna. Hola, què tal? Molt bé, vosaltres. Bé, bé, estàvem parlant dels premis de la crítica, que ens vam veure i vam retrobar-nos en un munt de gent que feia temps que no ens veien. I la veritat és que estic molt contenta perquè tu estàves nominada. La setmana passada ja vam parlar dels premis de la crítica i vam dir totes les nominacions entre d'altres tu, però avui no et truquem per què estàves nominada, sinó per què has guanyat. Exacte, exacte. Que és una cosa molt millor. Encara que has ser nominat, jo penso que també és una cosa molt important. Sí, sempre, sempre. Que et nominen ja fa molta il·lusió perquè algú et valora la feina. Exacte, exacte. Tu has estat també nominada un premi max fa uns quants anys, per una obra que jo em penso que va ser la primera obra que vaig veure adaptada per tu, que va ser Fuento de Juna. Exacte, Fuento de Juna. Vaig guanyar un max i sí, va ser molt emocional. I va ser pràcticament la primera obra. La primera cosa que feia. I ara vaig estar nominada l'any passat pels max per aquesta obra precisament amb la que m'han donat el premi de la crítica per encara hi ha algú el bosc. I també estàs nominada exacte pels pràcticaments max que estic per la casa dels espirits. Ah, que no para, tens una carrera a Poteosi, que jo me'n recordo quan vas deixar la teva feina a la ràdio que jo no... Bueno, suposo que te'n recordes que vam parlar i et vaig dir que entres en un món molt inestable. Sí, moltíssim, molt inestable. Molt inestable. En vaig tirar una piscina sense saber si hi havia algú o no. I també sabies nadar. I la veritat és que està anant meravellosament i evidentment si et va bé és que doncs funciona el que fas. No, no, no hi ha més. Escolta'm una cosa, com ja sents quan et reps un premi d'aquesta mena? Home, jo no m'osferava i vaig estar molt, molt contenta. I vaig estar molt contenta també perquè aquest projecte encara hi ha algú al bosc i jo me l'estimo moltíssim. Perquè és un projecte que vam fer amb molta gent, amb un grup de gent molt maco, que vam fer l'obra de teatre, el documental, l'exposició de fotos i és un projecte que va estar treballant-lo més de tres anys. Ja, ja me'n recordo, ja anaves a cada dos per tres, anaves a Bosnia. Exacte, que vam fer 7 o 8 viatges a Bosnia. I vam començar a treballar molt quan encara no sabíem si algun teatre voldria... Proviure-lo. Proviure-lo. I és un projecte que jo m'estimo molt. I també pel tema que tracta, per tot plegat. El vam fer amb molt de carinyo, molt d'amor, amb molta ceina i llavors que et reconeguin la ceina és molt agradable, realment. Perquè t'ho mereixes, carinyo. Moltes gràcies. Jo estic molt, molt, molt orgullosa de tu. Jo, de vegades, que estrenes una cosa o que et donen un premi, em sento superorgullosa. Ho sé, ho sé, mai que t'agraeixo. Que has recordat, hem parlat abans que vas començar a escriure en el Fuente Ovejú, una brevetratada sobre les ovejas domèstiques que ja et van donar un premi, però a més a més és que has fet coses maquíssimes, com el silenci dels telers. Era molt, molt xula també, Jaume, també la dona Pantera, en fi, has vist, has fet quantitat de coses en aquests temps i l'última, abans d'aquesta, també has fet la Víctor C, al Teatre Nacional. Exacte, al Nacional. Una cosa que tinc és que he treballat molt, això sí, perquè com que vaig deixant-ho tot per dedicar-me al Teatre, vaig dir-ho a espaviles i treballes molt, molt, molt. O et morts de gana. Exacte. Doncs tu mereixes i estic molt contenta, de veritat, de parlar amb tu i preparar el premi. I ara no acaba aquí la cosa, perquè ara podem veure a in situ una obra teva, que a més a més ha estat tenint molt bones crítiques i que a més a més també és un tema, a veure, explica'm una mica d'acabar aquesta obra, perquè clar, jo no l'he vist, cal dir, cal dir que no l'he vist. I clar, diu, és una dona que entra en una botiga, sembla que vaja a comprar alguna cosa i de cop i volta surt i no compra res. I llavors, no sé ben bé què vol dir tot això. Aquesta dona, aquest d'obra que es diu Obsolescència Programada, que l'estem fent a la Beckett, el punt de partir és aquest, és una dona que entra en una botiga d'electrodomèstic i torna a marxar. Torna a entrar, pregunta 4 coses i torna a marxar. I després, una tercera vegada que torna a entrar, tot i que no vol comprar res, però torna a entrar a la botiga. Per què ho fa? Fins aquí puc llegir o què? Fins aquí puc llegir. Exacte, torna a entrar. És una obra que, com podem endevinar pel títol, parla de l'Obsolescència Programada, que moltes vegades tenim les dones, que ens anem sent grans, i d'alguna manera anem perdent valor en una societat que valora sobretot la joventut i la vellesa de la joventut. Jo sé de què parles, carinyo. Exacte. Llavors la protagonista, cap que més de 50 anys es troba en un moment així i necessita fer una mena de mirar enrere, de mirar endavant i de veure què faig, era aturar-me i veure què faig amb la meva vida. I els altres dos personatges també són... són personatges que són gent que són diferents també. O sigui, són potser 3 personatges que esperen alguna cosa, que no se senten del tot a gust en aquest món, com funciona aquest món que una cosa s'espatlla en lloc de reclar-la, la llancem. I això val per les màquines i a vegades val per les relacions també d'amor, d'amistat. Evidentment, evidentment. Que la gent a vegades, mira, fora i algun ous, no? Mirem de reclar les coses. Doncs són 3 personatges una mica que no quadren en aquest món nostre capitalista i que... I que cadascú va a la seva. I que cadascú va a la seva i que es troben d'alguna manera. Llavors... Evidentment. No explicarem més, no explicarem més. Vinga. El que sí direm és que és la direcció de la Mónica Bofill i que el repartiment està integrat per la Gemma Martínez, la Victòria Pagès i l'Albert Triola. Ah, exacte. Havies treballat alguna vegada amb algú d'aquests 3? No, no, no. La Gemma Martínez va estar treballant en una de les escoles que vam fer en una dret metúrgia d'una obra de la Montoriol que vam fer al TNC, però res, 4 dies o 3 dies. I amb la Victòria, amb l'Albert Triola, no havia treballat mai i són fabulosos. És fantàstic. Per això t'ho he preguntat perquè jo es coneixo, he treballat amb ell i ara he treballat amb ell. I ara també he treballat amb ell. I el que ha passat. Durar una hora i 25. Sí, a la vequet. Dura una hora i 25. Està a dimecre ser accepta a les 8 de la tarda, a la dimensia a les 6 i fan a la sala de dins de la vequet, que és la més gran en realitat. Sí. que ens estan en massa bé des de fa un temps, al teatre no sabem què ve, què passa. I he de dir que ens estan molt bé, la veritat. Ens estan molt bé, estem molt contents, comença a funcionar el boca o orella i... i estem molt contents. Vull dir, al primer dissabte ja teníem gaire bé ple, vull dir que està molt bé, molt bé, estem contents. M'en alegro moltíssim, perquè és el que tu dius... Per exemple, ahir vaig anar a veure una obra, i justament em van dir que a l'estrena va venir molta gent, molta gent, i que després s'ha parat la cosa, o sigui que... Sí, sí, sí, és el que diuen, que no estan en bé, no... La gent no té massa ganes de sortir al teatre. Sí, sí, sí, no sé. Però aquesta obra heu d'anar a veure, de veritat. A la Salavequet, Obsolència programada. Està fins al 10 d'abril. La dramaturgia, l'autoria, és de la Namaria Ricard, i que té una relació de coses nominades i coses en premis increïbles. I els tres actors que es fan aquesta obra són actors magnífics, la Gemma Martínez, la Victòria Pagès i la Vertriola. O sigui que aneu a veure aquesta senyora que entra en una botiga, mira una rentadora, i se'n va, i torna a entrar, i mira una altra vegada en una rentadora, i es torna a sortir. A Namaria, me n'alegro molt que et vagi tan bé, tan bé la vida. Un dia, amb molt de temps, amb una mica de temps, m'agradaria que parlessis de com et surten, diguem-ne, les obres que fas, o sigui... Ahà, sí? Sí. O sigui, si és perquè veus alguna cosa al carrer, o si és perquè... no sé, m'agradaria com ho expliquessis, el propèdia que vinguis aquí, això és espectacle, parlarem d'això, a veure com... Perfecte. Qui t'il·lumina per treballar tant i tan bé, d'acord? Perfecte, Maica. Gràcies, Ana Maria Ricard, i felicitats. Moltes gràcies, moltes gràcies, de veritat. Doncs em penso que no tenim temps de res, no? No tenim temps de... Mira, tenim 30 segons, iguals per acomiadar l'audiència, i... Sí, doncs avui ha estat molt curt, però... Intents, però curt, però intents, perquè ha dit coses molt interessants, Ana Maria. Sí, a més a més, és veritat, o sigui... Jo he estat molts anys amb ella, primer aquí a la ràdio, quan vén començar a Radio Desbert, després ella va marxar a Catalunya Ràdio, però continuem la nostra amistat, i després, quan em va dir que volia deixar Catalunya Ràdio, la seva professió per dedicar-se al teatre, li vaig dir moltes vegades, és molt inestable, aquesta professió. Bueno, ella... Però li està anant superbé, o sigui que... Felicitats, i... Maica. Adéu, carinyo. Ens veiem la setmana vinent. Perdona, un segon. Et van haver l'1 de Madrid? Sí, va anar molt bé. Molt bé, Ray León. La setmana vinent parlem. La setmana que ve ens veurem dimecres, no? Vinga, sí, dimecres. D'acord. Vinga, Maica, adéu. Adéu. Gràcies. I unes flores azones en directe del Teatre Municipal de Girona. Demà, en concert de les trenes, hem trepitjat el bolletí, passa un minut de la sis, però valia la pena. Per tant, que ho diré en directe. Gràcies a tots dos. Ara sí, el bolletí amb un minut de retard, i després continuem des de Girona. Catalunya Ràdio. Les notícies de la sis. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Ha acabat la reunió de mediació entre el Departament d'Educació i els sindicats del sector de cara a aconseguir un acord que evitin les dues jornades de vaga convocades per la setmana que ve. Anem a comprovar com ha funcionat. Barcelona, Unitat Mòbil, Marta Viana, José Antonio Rodríguez. Bona tarda, sí, una reunió que ha començat a les 10 del matí. Ens ha vist que acabat fa molts pocs minuts en aquests moments pendents de si baixen els sindicats i de les reaccions del Departament d'Educació per si han arribat o no en aquest acord per descombo que la vaga prevista per la setmana que ve. Aquesta, aquí, li anés la tercera mediació que és aquí, al Departament de Treball, després de tu i jornades intenses, ahir i dimarts passat que no van poder desbloquejar la situació actual. Totes dues passen, segurament, que les posicions estaven molt allunyades, però que mantenien la porta oberta al diàleg. José Antonio Rodríguez, Marta Viana, Unitat Mòbil, Barcelona. Notícies breus, en Gerard López. A prop de 300 persones haurien mort en aquell atac rus d'ara fa 9 dies contra el teatre de Mariupol, el sudès d'Ukraine, segons diu l'Ajuntament, que cita testimonis. El drama d'aquesta ciutat, si afegeixen a més a més, les evidències creixents de foses comunes segons l'ONU. L'abans de les tropes russes a la zona podria empitjorar encara més la situació. Doncs aquesta és una de les notícies que completem. Rússia segura que ha completat la primera fase de la guerra ucraina i que centre els seus esforços a ocupar tota la regió del Donbass. Més de 1.300 soldats russos en mort en el conflicte, s'ha reconegut el Ministeri de Defensa Rus, una xifra que ucraïna situa en 16.000 soldats en amics morts. Mentrestant, el president dels Estats Units és a l'est de Polònia, a uns 80 quilòmetres de la frontera mucraïna, on s'ha reunit amb el seu mòleg polonès Andrej Duda. Allà ha al·logiat la feina humanitària dels polonesos per ajudar els refugiats ucraïnesos i ha lamentat això. Soc aquí a Polònia per veure la primera mala crisi humanitària i, francament, part de la meva decepció de que no ho puc veure de primera mà, com ho he fet en altres locs. I entenc que és comprensible. No em deixen creveçar la frontera per veure què està passant dins ucraïna. I ara els sentíem en el programa de la tarda i els tornem a sentir. Ara presento en su mirada que llega el momento que tanto esperaba... De la feina, les flores azules tornen junts als escenaris després de set anys per separat, Òscar Daniello. I Helena Miquel comença en gira de mà al Festival Estrenes de Girona per celebrar els seus 20 anys, Àlex Giral. Hola, bona tarda. Sí, concert de luxe a l'auditori de Girona, que també servirà per inaugurar la desenadició del Festival Estrenes. De la feina, les flores azules i tornen amb energia, però també amb un punt de nervis. Hem fet saber la tarda de Catalunya Ràdio. Moltes ganes, sobretot, sí, però nervis també, per saber com estarem a dalt de l'escenari, no? Si tindrem la mateixa energia que fa set anys. Com si estiguessin tornant a començar una mica, no? Demà serà un dia molt especial per nosaltres. Amb més de 40 concerts programats altres artistes que passaran per les trenes durant el mes d'abril, són Coquemalla, Sergio Dalma, Ginestar i Els Catarrres, que són les que ha fet la feina de l'escenari. Així, ens donem la feina de l'escenari. Moltes gràcies. Esport, Sonia Ouellard. Comencem amb connexió amb la cinquena etapa de la Volta, que ja ha finalitzat. I, Xac Binalda, com ha acabat la jornada? Bona tarda. Bona tarda. Com a líder, ara mateix, surto al podi de Vilanovi i la Jaltru, el portuguès, jo au, el mei de nou líder de la Volta. A l'aeroport de 5 diumenge 17 d'abril el Barça jugarà dilluns 18 a les 9 del vespre el Camp Nou davant el Cádiz a la jornada 33, dijous 21 a l'estet espanyol Rajoy Vallecano, i a 2 quartadeu del vespre Rajal Societat Barça. El granollers és la primera semi-finalista de la Copa Vasculina de l'Envol, l'equip balles ha superat el Videso a la pròrroga, a 3 quarts de 8 del vespre serà el torn del Barça que juga contra l'Anna i Tassuna en basquet el Barça pot garantir-se aquest vespre. La primera plaça de l'aurell de l'eurolliga si guanya el Fenerbahig a partir de les 9, podeu seguir la transmissió al web i a l'ab de Catalunya Ràdio. A la Lliga de Campion s'ha fet el sorteig dels quarts de final i el Manresa jugarà contra l'unicaja, l'aliminatòria és de l'abril i el millor de 3 partits amb el factor pista a favor dels Manresans. I encara en basquet a València l'Uni Girona ha debut a la Copa Femenina. Avui juga contra els estudiants a 2 quarts de 7 de la tarda. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'ULOPE. El Casal de Joves celebra avui el Dia Internacional de la Poesia amb un acte en memòria del poeta Sant Justenc, Joan Margarit. Hem parlat amb Guillem Alveric, ha expressat que estan molt contents i contentes d'haver pogut tirar endavant aquesta iniciativa amb la presència de 4 poeteses, que lideren el panorama català actual. Es comptaran la presència de Raquel Santanera, Laia Carbonell i Maria Sevilla, les programadores de l'original, un punt emblemàtic per la poesia ural a Barcelona situat al carrer Farlandina, número 29. També s'assumarà l'acte La Rosé Vestida, que presentarà el seu últim llibre. L'acte començarà avui a les 8 hores del vespre a la sala utopia del Casal de Joves. Es tracta d'una activitat gratuita oberta a tots els Sant Justencs i Sant Justenques. Es començarà amb un recital de poesia i es continuarà amb una poesia sonora a base de pedals, módulen la veu i afegin efectes sonors. Arriba la cinquena temporada de música antigues Sant Just Desvern, la sala del cinquantenari de la Taneu acollirà dibuixant el Barroca, el nou concert de l'Orquestra Barroca de Barcelona. L'Orquestra amb el director Adolf Gasol tocarà grans melodies del Barroquí del classicisme. L'Orquestra Barroca de Barcelona va ser creada el 2010 amb l'objectiu de difondre i donar conèixer la música del segles XVII i XVIII. Integrada principalment per músics assentats a Catalunya, especialitzats en la interpretació de música barroca amb instruments d'època. L'Orquestra Barroca de Barcelona ens proposa un repertori molt ampli, que barca des de Monteverdi fins a Bach i des de Suïc fins a Mises. Aquest cap de setmana arriba a Sant Just, concretament demà 17.26 de març a les set del vespre. L'entrada té un preu de 12 euros i de 10 euros pels socis i socis de la Teneu de Sant Just. Una vegada més, els Sant Justencs i Sant Justenques a mans del ciclisme podran gaudir sense sortir del nostre municipi de la volta ciclista a Catalunya. Es tracta de l'edició C9 d'una de les curses més antigues d'Europa. Aquest diumenge tindrà lloc la Setena i última etapa, un recorregut de mitja muntanya amb un total de 138,5 quilòmetres. L'etapa sortirà de la carretera desplugues i es calcula que uns minuts abans de les 11 del matí. Passi per la carretera reial a l'altura de Sant Just d'Esvern. Continuarà passant per altres municipis del Baix Llibregat, com Sant Feliu i Molins de Rei. Finalment arribarà a Barcelona pujant al castell de Montjuïc. Un recorregut explosiu on tot pot passar, tant en la lluita per l'etapa com en la General. Podeu consultar les classificacions i més informació detallades sobre cada etapa. La pàgina web volta a Catalunya.cat. I això és tot. Tornem amb més informació tota l'actualitat Sant Just. Tenc els Sant Just notícies de la Set del vespre. Fins ara. Vinga, deixem ara un tema per començar la segona hora de la Rambla, el magasin de tardes d'aquí de Raju d'Esvern. És un tema de l'exlovago que ens transporta l'any 2011. És un tema de l'exlovago que ens transporta l'any 2011. És un tema de l'exlovago que ens transporta l'any 2011. És un tema de l'exlovago que ens transporta l'any 2011. És un tema de l'exlovago que ens transporta l'any 2011. És un tema d'exlovago que ens transporta l'any 2000. Hoy sintiendo el fuego en mi interior Me muero por conocerte Saber qué es lo que piensas Abrir todas tus puertas Ni vencer esas tormentas Que nos quieran abatir Fentrar en tus ojos mi mirada Cantar contigo al alba Besarnos hasta desgastarnos Nuestros labios Y ver en tu rostro cada día Que fer esa semilla Que arsoñar dejar todo surgir Aparcando el miedo a sufrir Me muero por explicarte Lo que pasa por mi mente Me muero por intrigarte Y me seguí siendo capaz de sorprenderte Sentir cada día Ese flechazo al verte Que más dará lo que digan Que más dará lo que piensen Si estoy loco es cosa mía Y ahora vuelvo a mirar el mundo a mi favor Vuelvo a ver brillar la luz del sol Me muero por conocerte Saber qué es lo que piensas Abrir todas tus puertas Ni vencer esas tormentas Que nos quieran abatir Fentrar en tus ojos mi mirada Cantar contigo al alba Besarnos hasta desgastarnos Nuestros labios Ver en tu rostro cada día Que fer esa semilla Que arsoñar dejar todo surgir Aparcando el miedo a sufrir Me muero por conocerte Saber qué es lo que piensas Abrir todas tus puertas Ni vencer esas tormentas Que nos quieran abatir Fentrar en tus ojos mi mirada Cantar contigo al alba Besarnos hasta desgastarnos Nuestros labios Ver en tu rostro cada día Que fer esa semilla Que arsoñar dejar todo surgir Aparcando el miedo a sufrir Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas Juntes, sumen més de 140 títols esportius I tu estàs perdent No saps que t'estàs perdent I t'hi perds des de fa molt De veritat tu vols seguir perdent Si no veus el sport femení T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya La Generalitat de Catalunya I la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals Col·labora Radio Desvern waist Vinga va, calla't i obera'ls profitability Ja va ser n'hora, passar 1 minut d'un quart de set Comencem doncs, la tertúlia De actualitat dels vivendres de la tarda Del moment tenim a l'Andrea El Salveia, Cristina que està aquí amb el micro Amb una ball posant-li la fondeta Hola Salve Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda No és un tertuliar, però si us sembla donarem el tret de sortida. Ep. Notícia. Notícia que comentarem l'Andrea Magristina i que em diguin. Què ha passat que la Pantoja ha desagradat els seus fills? No, no, no. Vol desagradar els seus fills. Què ha passat? A mi no m'ho pregunteu, això, perquè jo no em tinc ni idea. M'he enterat fa dos dies a través d'un truit de l'Omar Montes, a l'experèdia de la Isapé i la Pantoja. Xabelita, xabelita. És una mica resistèdica, no? No, perquè li deia la Xabelita, no per res. Com la coneix el públic general. És com a mínim deia el Salvadoret, de petit. El Salvadoret. La Cristineta. Però això, l'experèdia de la Isapantoja diu al final el que haurà tret més tajada ha sigut jo, que me'n vaig endur un ninot de casa de la Pantoja. De la cantora. Però això és veritat o no? Sé que la Isabel Pantoja està passant una època un poc... Convulsa. La seva vida és no a muntanya russa, avui dia. Que el que diu avui potser demà no té cap validesa. Ara suposo sortir al Quico li depenerà. Perdó, perdó. A sus hijos, Quico, Rivera e Isapantoja. Y le dejará todo a su hermano Agustín. Això no ho sabíeu. Jo no sabia ni que tenia un germà, imagina't. Jo tampoc. És el seu manager, és la seva madreta. Sí, i és el pare de la Navel Pantoja. Exacte, exacte. Però en canvi la Navel Pantoja és molt amiga del Quico Rivera. No sé, jo és que la saga familiar aquesta ja... A mi la vaig veure sentada davant dels tribunals a la Pantoja. No va estar sentada. La Pantoja va estar presó. Ara ha estat amb un judici. Sembla que va ser per als casos de Marbella, de l'últim que quedava, que es va acumulant. Se li van acumulant les sentències. Jo vull començar amb un tema. Andrea, què li passa al Marc Marquers? No, no, no, no, no, no, no. No parlem d'aquest tema. Calla, no, me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig. Me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig. No li passa res, no li passa res. Té una mica de miopia. Visió doble, veu doble. Desenfoca. Però aquest noi ja és gran. No, gran. Valentino Rosi ha corregut fins als 50 anys. És jove. És jove, però aquest noi... Deu ser de la Quinta de la Cristina. És que no pot de la Quinta de la Cristina. Home, perquè va amb una moto molt difícil. Són el tanto. És molt bo, però el que passa... que li estan passant algunes coses... Ha trapitjat una merda. Ha trapitjat una merda i... Una darrere l'altra. Va caure tres cops. Era circuit nou, havia pogut... Ja ha corregut ploments. A mi m'acau molt bé. Va caure molta gent. Va caure molta gent. És la primera vegada que corrien allà. La diplòpia és una mena de... Visió doble. Realment no és un enfermatat greu... per una persona normal. Exactament. Que frena poc. Aquesta diplòpia és perquè ho té... o perquè es segreuja qualsevol caiguda? Jo crec que és arrel de la caiguda. Sí que a final de la temporada passada va acabar, que semblava bé, i de repens a mitjans de Nadal li van detectar... Sí, això. Que era quan li van detectar a Nadal que no havia hagut ni caiguda ni res. Era bastant més greu que el que explica ara. Però el que passa és que és diferent... que s'ho va fer a Nadal, que tenia totes les vacances per recuperar-se, que ara em plena temporada. I ella voldrà recuperar-se ràpid... Perquè amb la moto tenia sensacions bones... Realment que una de les conseqüències d'aquesta gent que té accident de 300 km per hora veurà una mica doble... Tu què em fusta? És molt incòmoda, sí, però... De tot el que pot passar. Sí, però et passa corrent i cuida dint. Et passa pilotant la moto... I veient no plaia... No és greu, evidentment, però el que deies tu és una persona del carrer. Sí, però una persona del carrer... Ojo. Nanofrena. Estan els millors mans perquè comparteix traumatòlica amb el Rafa Nadal amb el Cristiano Ronaldo. Tot d'una per això el traumatòlica. Què passa que el traumatòlic té aquest tipus de... Va ser ell que el va diagnosticar. El traumatòlic li va diagnosticar la llibertat? Sí, el que té la hipòpia és ell. Fins ara també havia estat bisquena servera, no s'ha mudat mai, i es va canviar de lloc per estar vivint a Madrid des de fa dos mesos, perquè comparteix equip de metges amb el Rafa Nadal, amb el Cristiano Ronaldo, amb l'Anso Fati... Que està a Madrid fins a l'hora de fer la recuperació. Déu-n'hi-do, és bon, aquest traumatòlic. Té bones referències. Déu-n'hi-do. El més esportista que també està aquí en boca de tothom és el Gerard Piqué, no? S'ha acomiada? No s'ha acomiada? No, no. Jo ho he vist, també. Jo vaig veure el vídeo i em vaig posar a plorar. Què vols dir? No l'heu vist. És un vídeo de acomiadament total. Total i absolut. Varsat TV fa un programa que diu Piqué, una vida de blaugrana, i el trailer que han penjat a les xarxes socials és un vídeo on surt la mare, el pare, qui més surt, el Puyol, la Shakira... El Puyol. Els pares, els fills, la Shakira... Sí, ha sortit tota la seva família, dient-li que estàs... Com estàs, moltes felicitats. He arribat als 600 partits amb el Barça. Jo entenc que, si tu anuncies que retires, tampoc ho faràs en un programa de pare. El vídeo diu que parla de la retira. Ell surt veient com parla la família. Com portes molts anys al Barça, has aconseguit molts èxits, moltes felicitats... Llavors, si intueix que és una despedida? Bueno, si intueix que és una despedida, però la gent també diu que és pel fet d'arribar als 600 partits. Jo crec que un anunciar que et retires tampoc ho fas en un canal de pagament. Jo crec que no. Ho ha de fer per TV3, home. Tampoc cal que li facin un programa, pot sortir i sentar-te. La roda premsa, com tots. Jo crec que el Piqué està molt motivat amb el Xavi. A més, em sembla liderant aquest equip. Jo crec que el Piqué s'ha de tirar de la selecció ja fa uns quants anys, que li faria il·lusió tornar perquè és mundial. I potser retirar-se... Perquè el Lluís Enrique ja li ha tirat la canya. Això vol dir que han parlat. Li ha dit... Aguanta un any més i porto... Si el quiere, tenen les puertes abiertes. Això vol dir que han parlat. Jo no sé, i si el Piqué se'n va a la selecció, no dubteu que serà titular indiscutible. Fem un volar colombs. No volar colombs, no. Que l'hi ha d'anar eliminat. Aixecarà... Aixecarà una mala senyera i un altre mundial. El mundial. Perquè amb el Barça no xecarà res. Amb l'Europa Lluís. Volem xecar l'Europa Lluís. Home, l'altre dia va posar... Barça. I les noies també van tornar a guanyar el Madrid. Sí, sí, sí. Per cert, ho dic al públic. Recordeu que podem fer una tertulia al dia 30, perquè el dipendres no es pot. Em vaig equivocar. Sí que tinc traumatòleg d'hora, però tinc entrada per anar a veure l'equip femení del Barça-Madrid de Tornada. El petit és de fa 4 mesos. Que li agafa un álgua, eh, l'Andrea? Ah, l'Andrea, això el diu. Ostres. Però contra aquí, contra el Madrid? Contra el Madrid, al petit de Tornada. El petit de l'Andrea de la banca a veure 3. Perquè aquí... I està al nou camp. I volen batre el récord mundial d'assistència, que jo crec que ja l'han batut, perquè estan gairebé les 90.000 d'entrades vengudes. Home, seria un... Em fa molta il·lusió, a veure. I el mosaic, el mosaic que ha sortit, que faran ja, i és espectacular. Però el mosaic és el lloc que et chequen, la pancarta, que et donen... Sí, sí, sí. Tot el dia, tot el dia. Està bé. Sí, sí. Si us demanen canviar de tema, què passa amb les zones de baixes emissions al salve i després a negre? Que no tenen cap sentit. No tenen cap sentit? Sí que tenen sentit, ara. Tenen sentit. El propòsit que ho fan, és baixar les emissions, eliminar la contaminació, però, si fas això, has de facilitar la gent d'alguna manera o una altra, o el transport públic, o qualsevol mitjà que no sigui el combustible de tota la vida. Hi ha gent que necessita entrar a Barcelona amb el cotxe pel que sigui. Si es pot anar endavant el públic, perfecte. Però, jo considero que a cotxes de 10 anys, que estan en bon estat, aquesta gent s'ha de comprar un cotxe. I hi ha molta gent que no pot castar-se uns diners amb un cotxe. Doncs si tu vols això, ajuda, facilita, col·labora a que puguis comprar un cotxe i tenim unes ajudes per poder fer això. El que passa a tots no es pot. Tu vols baixar les emissions, però tu no hi ajudes a comprar cotxes. Per tant, senyor Lacolau, faci-ho i s'ho mirarà. Fas-ho i s'ho mirarà. Fas-ho i s'ho mirarà. Fas-ho i s'ho mirarà. Fas-ho i s'ho mirarà. Fas-ho i s'ho mirarà. Fas-ho i s'ho mirarà. Entre totes les cagades de Lacolau, entre totes, perquè n'hi ha unes quantes, la proposta que proposava l'Ajuntament de Barcelona era només per activitats de caire musical, si la Salabars va dir home, no? Nosaltres fem concerts, fem teatre, fem discoteca, però és una sala polivalent. És per un tema d'anysències, de certes activitats o... No t'ho sabria dir. Això no ho ha acabat d'haver. La nota de premsa per part de la Salabars va ser de... El que proposen no quadra amb el nostre projecte tanquem el 17 d'abril. És una sala que promou la cultura, perquè concerts... El petit príncep bastant cartell, i no fem guany. Home, si estem parlant de la cultura, estem provent i tenim ganes de no facis aquestes coses. La notícia de la Salabars de Barcelona, una de les més importants de la ciutat, està situada al Barri del Paral·lel, amb pocs metres de la Salà Polo, ha anunciat que tancarà les seves portes el propiet 17 d'abril, d'acord que el projecte de la sala transversal creat i gestionat per de projecte no encaixa amb les bases del concurs convocat per l'Ajuntament. Diu que les discrepàncies amb el detall i el contingut del nou concurs per la gestió del teatre, que limita l'ús només a música, fa inviable la continuïtat del que és i del que ha estat Barx i la seva proposta transversal i multiescènica. No té sentit? No té sentit. És que no és una sala del concert realment de la Salabars. És un teatre multiusos. És un teatre multiusos. Hi haurà un... S'anomenarà, ara, el recent de passarà, a contenir una nova sala anomenada Casa de la Música. Mare meva, el nom sembla que viatgem... Fuatada de la Colau. Fuatada de la Colau. Una bastant grossa. I això et dona una mica de spoiler del que passarà amb el Primavera Sound. Primavera Sound. Uuuh! Primavera Sound se'n va a Madrid. L'any que ve Barcelona a Madrid i el 24 a Madrid només ja us ho dic. Això és la bola màgica de l'Andrea, que ho acostuma a fer. Fa baixar la bola màgica i allà veu el que passarà. El que no saps, ho imagina. No, però... Es va comentar ja... Quan va sortir que l'any que ve es faria Barcelona i Madrid, es va comentar que... No, però el que saps és que s'ho va comentar. I quan sents campanes, eh? Quan el riu es fos una, es va guanyar. És que ho va allà va. Que s'apigueu que en un programa... Bueno, aquí CUNI, el programa que fa el CUNI a la cadena cert, van posar en la com tu oficial de programa a Twitter la pregunta s'ha d'aliminar les dones de baixes emissions tornant a aquest tema. Diu, recordeu que voldria deixar el vostre comentari, enviar-lo al WhatsApp tal qual. Doncs bé, de moment hi ha hagut 877 vots, i que s'apigueu que el 54% és a dir, ajustat, però guanyant, diuen que sí, que s'ha d'aliminar aquestes dones de baixes emissions. Segur que papi, segur que... Mare meva. Jo marxo. Acaba d'entrar, Joan, es mare. Bueno, el 46,1% diu que no, que no s'ha d'aliminar. És a dir, que s'ha de seguir amb el que ja es va implantar al principi del 2020. Jo crec que no s'hauria d'aliminar, però s'hauria de facilitar... Exacte, exacte. Totalment de la fita, la fita... La fita del parquet està bé, està bé. Però ajuda, facilita. Si no, que no n'hi hagi. No posar pals de les rodes. Senyora Colau, què fa una ocupa? Un com més terjeta de droga. Què fa una ocupa? Senyor Colau, terjeta de droga. Un com més, un com més. És que el que és increïble... Això, vale. No sé de què parleu. De les baixes emicions. De les baixes emicions. El que és increïble, que la seva mà dreta... Bona tarda, Joan. Bona tarda, amics jovins. Tens tota la raó salva. És que avui al sobre taló de la Granja ha sigut més llarg. S'han parlat de coses de Sant Just, de diferents criteris a l'hora de fer... Ja estàs content, Joan, ja estàs content. Bona tarda, bona tarda. Tens el carrer creu, s'han fet xigues hagas. I ha entret als llocs de parcament per fer xigues hagas. Ara estàs content, oi? Segueixen sentit comú per part de l'ajuntament. Segueixen les improvisacions... Ara abaixa tot el carrer creu, han tornat a canviar. Segueixen les improvisacions perdoneu. Segueixen les improvisacions que demostren tot el contrari del que estàs dient-ho. De sentir comú no n'hi ha gens. Ara hem canviat. Sí, el carrer bona vista. Han canviat la zona blava per zona verda. No, no, no. Però és veritat... No sabia, t'estimem. Ractificar és de sabis. Tu, motopapi. Però si rectifices a sabis... És important, és important. Jo estic d'acord. M'agrada una persona que diu una cosa i rectifica. Per tant, si el carrer creu, realment allò molestava, allò era enviable, s'ha rectificat i s'ha fet. I posaran màquina de perquímetre al carrer bona vista a la paròquia? Davant de la zona verda... Perquè has d'anar fins a bona vista amb carrer de dò per trobar un perquímetre. Això ho fa perquè la gent que vine i perquè la gent... Per fomentar l'activitat física. Per fomentar l'activitat física, perquè te la copes més a pal en cas. Això també pot ser una bona observació. Perquè diràs per 10 minuts que no vaig i torno. I acabat quan tornes. Ja tens la receta. Estau molt inspirats, avui. Estou molt inspirats. Que per cert que han donat unes targetes de l'Ajuntament per ajudar joves pel tema del transport. No sé si ho... Entro dins del joves, jo? Entro dins del joves... Sí, però capaç que ho hauries d'haver demanat, ja fa... Doncs jo no em vaig enterar, eh? No vas enterar? Mira, jo ho repassem ara. Són concretament 57 joves i estudiants de Sant Just que es beneficien d'ajuts per foment el transport públic i la mobilitat. És un programa d'ajuts que comptava dues línies. D'una banda, l'aturgament d'aquestes targetes de transport, que són directament que donen les targetes de TMB, a persones que estiguin realitzant estudis en un altre municipi i de l'altre també per su... En un altre comar, que estigui. No en un altre municipi. Doncs imagina't. I de l'altre també subvencionar les despeses vinculades per fer un competiment d'elèctric. Ara hi corro. Què vols dir? No és que estiguin en un altre municipi fent estudis, estic en un altre comarca. Bueno, bueno, bueno... I a mi no se'n va dir mai això. No estaves atent. No estaves atent. No estaves autenta, atenta, eh? Per cert, Andrea, t'espero a la cursa amb calça curta, amb la barretta de la Rambla i Correira. Farem una pínula... Fem una pínula de la mitja de desert. La capitana. La capitana que comència a vigilar la salut física del seu equip. Perquè tu estàs el traumatòleg i tu i jo després tenim visita metge. Per una situació que se m'ha creat en el meu físic. Ara tampoc els espectadors... No, no l'expliquis. No, no l'expliquem. Estem lesionats, doncs ja podeu fotre les piles. Vale, Joan, pare ja. Ja podeu fotre les piles. Ara que ens fotem les piles. Vale, o sigui, us vull veure cada dia entrenant... T'hi vindres enlloc d'anar... d'allargar-te en la tertúlia. Exacte, aquí ho diries, anar a fer uns estiraments... Ara no puc fer absolutament res. Estic sota les mans d'un professional que el sap el meu company. I a mi, un tertulià ha intercedit per fer aquesta visita i espero que estigui... Es recuperaràs. No ho sabem. Sí que arribareu. Ara queda tant. No, no, no. Estàs capacitada. Però si ella va dir que no comptessin amb ella ni per l'habitualament... Malament, llavors no et donarem la reta. I la samarreta, que tu... La rella de meta. La Cristina està en tractes per fer la samarreta. L'Andrea hauria estat la meta amb un plat en una beguda i sotònica, no? Exacte. L'Andrea hauria estat la... Us acompanyarem patinet elèctric. Amb la penya del moro? Amb patinet elèctric? Amb patinet elèctric, si poses casco. Perquè segons la lli de trànsit i no portis un cigaret, no portis... Volia comentar... No portis roba explosiva, que clar, a Cinec era despullant-se per conduir pel món. A vergonya. Jo he sigut usuària del patinet elèctric amb el cargador i no sabeu... I no sabeu comprar una altra, no? Ocupa un element decoratiu al saló de casa. I aleshores aviam si obligar casco, faràs que la gent no es faci mal. Però els incidents continuaran passant. No s'obriran al cap, però l'accident... No, però és que el que s'ha de fer és que l'educació... Estem indignades? Indignades amb el patinet. I les bicicletes per damunt la vorera, també. Sí. Però és que no poden... I van. Ara que soc usuària de cotxes, soc usuària de cotxes i estic cansada de les bicicletes i els patinets pel mateix lloc que els cotxes. Ah, idò anem. Que vagin pel carrer el bici, però no volen anar pel carrer el bici. No volen anar, perquè la carrer el bici no hi ha tot arreu. Perdoneu una cosa. El patinet em sembla que no, eh? Sí que es pot. Un patinaire. No m'ha agradat això. I en cantires, també en patinaires. Perquè en els patinets hi ha molts patinets d'aquests que surten de l'institut que es fan tota la carretera reial en patinet pel... En contra de la direcció, potser és això. Potser això, potser això. I va haver-hi un petit incident. Tot d'una molesta per tot. Sí. És que vagin caminant-t'ho, escolta'm. És la millor manera. Però els patinaires, aquesta frase que has aconyat, amb tanta fortuna, jo crec que faràs carretera, amb aquest vocable, estaràs allà amb un peu fora de la plhora. Està claríssima. Jo crec que els patinets, com tantes coses, han vingut d'una manera molt soptada, molt soptada. És a dir, per què hi ha patinets? Perquè hi ha patinets. Escolta, tornem a les motos de sempre. Contamina. Enduro, no? Ara estàs sent classista, tu. I amb motos elèctriques? La gent que no té calés no pot comprar motos elèctriques, que el collboni, la mà dreta de la col·lau... Les poden alquilar. No. Per tant, centrem el debat. Perquè és el més barat, és el més fàcil, però per unes porres. No es poden posar per cap lloc, perquè, a més, els carrers vissis que fan els tecnis de l'Ajuntament i que fan el carrer La Creu, però els podrien... Tu vas amb el carrer Vici i de repente trobes a l'avi que passa pel mig. És a dir, sisplau, sisplau. Passem una mica al cap. Ens matarem tots plegats. La gent no es mata perquè té un senti comú. I la gent que acaba fent contra direccions, com la de la plaça Campersiós... O amb el senti comú, no, i llavors... ...d'una manera provisional i temporal, i allà s'ha quedat. Però això és diferent. Tu has de prendre decisions amb llogis. No, no, no. Tu estàs divagant. És a dir, el petenllet hi és i estarà. Per tant, a partir d'aquí, busquem... Però hi és i serà. Deixeu-me repassar alguna de les normes, va. Per exemple... Les dic així de carrera i llavors comentem. Una, el mòbil ni tocar-lo, perdo de 6 punts de carnet. Després, la regulació dels patinets, que no podran circular per la vorera i hauran de portar el casc. Taxa 0,0 d'alcohol per als menors. No podran anar a benjerir ni una gota d'alcohol. A l'hora d'anar amb patinet, òbviament, perquè els menors no poden conduir cotxes, o bé conduir qualsevol altre vehicle per al qual estiguin autoritzats. Després, també, protecció per als ciclistes. Màxima protecció. Adéu als 20 km de marge per avançar. És a dir, que ara, quan es vulgui avançar un vehicle, s'haurà de fer dins dels límits establert per la via on a circular. Si tu vas a 120 km per l'autopista, no podràs anar a 140 km per avançar. No, exacte. Quan ella va així, a 100 km. Si tu avances, és perquè l'altre va a sota de 120 km. A vegades no. A vegades molesta, molesta com el patinet, perquè condueix malament. I després hi ha una multa molt gran, si portes un detector de rada. Exactament, el tema de rada... Jo, a mi, aquestes normes, i perdona, em pixo de riure, sóc. Algú que va a sota de rada. És una colla de mix que s'ha trobat i per justificar el sou, anem a posar unes normes. Què passa, jo no puc portar el mòbil, què passa, no puc portar... Estan amigors, eh? Aquestes normes estan amigòries. Estan amigors. 21 de març van entrar. Sos vagin lligats, i aquí tot jo ho va deslligat, i es pissen per tothom. Ningú diu que no pot anar a mòbil. Què passa, no podré portar un portàtil, perquè pot ser incendiari, pot ser incendiari. Compte, compte. Podran anar en tanga. Per favor, per favor. És que jo tinc una pregunta. Són normes ridícules. Hi ha una llei que m'ha assoptat que és la de que els menors empatinet, no poden anar sota els efectes de l'alcohol. Però si van caminant, sí que poden anar borratxos als menors. Recordem que no poden anar borratxos en cap sentit. Sota cap consente. És una norma que no té cap ni peus, perquè ja s'entén que no han d'anar beguts als menors. S'entenen moltes coses que no es fan. O sigui, s'entén que no poden anar beguts. S'entén que tu, amb un patinet, no pots passar si més no... Hi ha un altre esteris que, en aquest apartat, diu que tampoc podran haver consumit drogues. Ara. Meno mal. Perquè era un escletxe que quedava. Era un passió. Ens hem descuidat. Volem portar cartrons de debat. Si el menor va caminant sota els efectes de l'alcohol o de la droga, és menor. Això són les lleis de trànsit. Són les de circulació. Es parla que ja no es podrà fumar dintre de l'editacle del vehicle. A veure, espera. De moment això es pot fer. A mi m'agradaria dir que... Si no pots portar el Rajocassete. Sí. Diu, llança objectes a la via. Pot ser la causa d'un incendi o d'un accident. Per això la sanció s'incrementa i la perda de punts del carnet passa de ser. Sí, però tu pots fumar dintre. La multa és per la persona. Pots fer el bolso. També molt important, perquè en una zona reservada per persones han discapacitat, és a dir, sortir del cotxe, això també... Suposo que la multa... Si l'enquí és bo, si l'enquí és bo... Pots perdre 3 punts, eh, amb la broma? Pots guanyar per Amigoia. I ja s'hi aparques o estacions. En Carri el Bici, amb el cotxe, també, malament. Núria, estàs d'aginar aquestes, no? Però les tinguia junts, ho prometo. Joan, parlo amb veu baixa, perquè no vull que s'entén la lluita. Jo vaig fer... Anava amb la tarjeta de minuts malament de la meva mare, i vaig sortir del cotxe perquè... En sèrio, no ho diguis. Però els ulls no ho saben. Perdoneu una cosa, és que... La tarjeta de discapacitat, no vol dir que siguis cotxe, eh? La discapacitat... Pots ser... No ho sé, Gergiu, pot ser. És la que em va sortir ni perquè vaig pensar, però no ho crideu molt. No cal justificar-hi. Era una tarjeta... Sí, sí, va ser una petita... Una petinada, una petinada. Una petinada. Vinga, va. No vas fer de patinada, però vas fer de cuixaira. De cuixaira, sí. Una cosa que ens hem de deixar... Una cosa, Toni, perdona, eh? Vinga, va. A part de tot això, com ha dit la Cristina, és que són normes biològiques, ja saps tu que no tiraràs un petardo de Sant Joan. La gent que el tira a un boss sec i tal, això ens ha de dir la gent, això és el sentit. Però és que és el menys comod de tots els sentits. És el menys comod de tots els sentits. L'única decisió... És que la gent que el tira a un boss sec i tal, s'ha de dir que ens va a una barbarrita. És que després que la gent que hi ha, et fa la feina de l'article que ens sembla una barbarrita i que va en contra de la seguretat, és això que no ho pugui avançar amb aquesta flexibilitat de mi. Perquè si d'aventem en 90 paraules, vindrem de cara i ens fotrà una hòstia que no ens trobarà ni les dents. Per tant, per favor, a tu que he fet tot això, en d'altres línies rectes, us pintem línies continuades. Ja està, ja està. Autopistes i tots. Si el sentit comú porta a fallar en tant de temps, perquè no s'ha muntat abans. A Sant Just també tindrem, és una de baixes amigions que podria ser. Diu 67 municipis de més de 20 milions. A mi el que em sorprèn és que aquestes lleis s'apliquin ara, que no estiguin des de fa anys. Perquè és sentit comú. I si el sentit comú porta a fallar en tant de temps, perquè no s'ha muntat abans. A Sant Just també tindrem, és una de baixes amigions que podria ser. Diu 67 municipis de més de 20.000 habitants al 2025. Si el tribunal ha tombat la zona de baixes amigions de Barcelona, perquè s'ofusquen, hem d'expandir la zona de baixes amigions. El TCJ, per primera vegada, fa una cosa amb cara i ulls. Un aplaudiment, jo crec, és el sentit comú. Voleu un aplaudiment? Un aplaudiment llargíssim, ja que amb el 25% estan fotent el ridícul. El ridícul és el que si jo t'ho dic, són les portes comunes, són les portes catalanes. Escolta'm, què passa amb els remats del Montseny, Núria? Amb els remats, que sembla que hi ha alguns gossos que sosten a les ovelles, fa que s'alterin, atacen, fan cosetes, què passa? No porten el massís del Pirineu, aquests remats. Com, com? Ah. No, però aquí també hi ha remades, el Montseny. També hi ha remades. Aquestes ovelles porten gossos. Aquestes ovelles porten gossos. Sí, però hi ha gent que passeja que està a la muntanya i s'anima a deixar el gos lliure, perquè no està per la ciutat. Però quan deixen el gos lliure, asusta les ovelles. El gos que protegeix les ovelles, no sé, deu estar campant per... Està mal adoncat, aquest gos. Sí, però igual és molt gros el remat. La gent que es dedica a la pastura l'hem de protegir. Més que protegir a la gent que es dedica a la pastura, el que hem de regular tota aquesta colla de neurorals que se'n van pels boscos, com si n'essin a l'Udegas. Saps què vull dir? I es porten gossos, com poden portar jo què sé, un pícnic, i es foten allà. Però si ja comencen, que davant de l'Ajuntament, deixen els gossos soltos, passen el calde, passen els regidors, no es passa a la policia, i no hi ha ascensions. Què collons has de ascensionar? El tio que està a mig de la muntanya, que no poden controlar ni els droners helicòpters. Un vot a favor pel Joan és que baixa amb el seu gat amb un hernès. I s'escapa. I s'escapa. Un moment, si plau, una aplaudiment. El Joan baixa amb el gat amb el seu hernès. I el Sheldon... Un altre dia, una anècdota, vas perdre el gat. Vas perdre el gat, Joan. El poble de Sant Joseu s'ha de veure. Si hi ha gent que m'està preguntant l'has trobat. El vas trobar... Es veu que l'anunci de la pèrdua... Va, va, va, va, va. Va, va, va, va, va, va. La iaia, la iaia. Consell directe. No, no, no. Pots en directe, la iaia. Però tinc una pregunta. No que seria com a l'Audiola Rosalía. Nen primer ves a missa i després la família. És que la Rosalía va posant una cançó... O sigui, la cançó de la Rosalía és la cançó, i a la part final va incloure la Rosalía... Un audio de la seva iaia. Que li diu nena, el primer és la família. I la família, eh? I després la família. L'Adrià li agrada la Rosalía. Si la Rosalía va reinterpretant un altre cançó dient... Lo Segundo es Chingarte, Lo Primero es Dios. Sí, senyor, sí, senyor. No m'agrada aquesta noia. No m'agrada, no m'agrada. Avui li estem tocat la fibra... Avui li estem tocat la fibra... La llibertat d'expressió... No, m'agrada la Rosalía. M'heu tocat el Marques, el Piqué i la Rosalía. M'heu tocat la Bora Vígua, la Andrea. Són els meus tres pilars. Digues, Andrea, digues. És una xèria. Què passa amb el Ramadés i això? Què hem de fer amb el Ramadés? Pujar-los el sou. Que els gossos no entrin a les zones de pastura o que hi vagin lligats amb els amos. No és normal, no? Però el sentit és comú, una altra vegada. Com és que hi ha tanta gent que li falta el sentit comú? Però no el tenim. Perquè és el menys comú de tots els sentits que vam reobrir. Com que no el tenim, no el tenen. No el tenen, no el tenen. No faig apurar la primera persona. Jo, si tinc un gos... Jo el porto lligat, el gos. Digues, digues. Si tingués. Tinc la puça. Però com que ja no hi ha sentit comú per part de molta gent, doncs pal. Per què hi ha gent que no hi ha? Perquè estem en un moment que la gent... Aquí val de tot, oi? Exacte, això ho faig, i jo... M'ho explica una cosa. Ara he criticat aquestes rurals, una abraçada, amics, i totes aquests que he sortit de cap de setmana. No tinc res en contra d'això. T'hauré de viatjar-se pels pobles. Vull que t'agrada un formatge. Té una imatge de l'Òsus. Sí, és veritat que comencem, com sempre, pels governs. Fotem osos a Man salva. Els ossos també es carreguen caballs i passos... Potser hi ha algun ossos que ens va dir aquella allà, que també, no? Però sí que és veritat. Per cert, imatges molt boniques. Suntia del hivernatge dels ossos, no? Els ossos com han sortit del hivernatge... Com es van avançar caballs i romats. Això no ho podrem casar. Vull dir, els ossos s'han marxat, els ossos s'han marxat sempre. Només ha sigut una generació que ha viscut amb els ossos tancats a fors i parques temàticos. Ara els tornen a deixar lliures i que aquesta generació, que és la única que ha viscut, es queixen, el teu pare, el teu avi, els teus wasavi, eren ramaderis i van treballar amb els ossos al costat de casa seva. És la cicle de la vida, Joan. Han viscut sempre en llibertat. Sempre en llibertat i ja han de seguir viscant en llibertat. L'oblidat de la cicle de la vida, i les convencions que hi ha darrere de tot això també. La gran majoria de ramaderes tenen quatre o cinc mortes per cobrar. Què vols dir, supensió? Que tenen els ossos o què? Que tenen els supensió per part dels ajuntaments. Avui, Joan, ben desbarat. Sí, eh? Ve una mica... Estàs pixant fora de test, Joan. Fuatada. Fuatada. Vinga, va, una fuatada. Sí que n'hi ha en ramader, sí, perquè jo a vegades veig ovelles. Senyor, senyor. Hi ha un parell de pastors que... Tinc una cara pel Carri el pastor també, perquè clar dintre... Carri el pastor. Avui hem tret patinaires i Carri el pastor. I Carri el pastor, sí. Coses que surts i deixen aquí en directe. Jo crec que són notícies i parlant de... I transportistes, que obrima el calatge aquest de merda. Eh, jo, a veure què diu l'Andrea dels transportistes. És un cop d'estat, això. El seu objectiu és que el govern dimiteixi. Aquí, aquí, segur. No és una vaga. És una porta, una porta. Acord entre govern espanyol i transportistes per rebaixar 20 cèntims. 20 cèntims... Aquest matí s'ha dit que hi havia aquest pacte. Però no ho ha acceptat. Dos minuts després, la patronal ha dit que no, i que seguiran... És a dir, que amb 20 cèntims no hi havia raó. Els hi han donat el que demanaven i el seu objectiu és tombar el govern. Osti, la ministra de Transport... I el partit popular i Vox estan darrere d'aquestes manifestacions. Clar, clar, clar. I la sexta, i en tenen 3, són els mitjans que els estan donant. Que recosen, que recosen. Les que, a més, tenen els collons de sortir a les manifestacions, dient que els mitjans estan tergiversant. Quan la sexta els està donant, preint-te'n tot el dia. Sí senyora, però és que és acollonant. Estem tractant una sèrie de temes... Un audiment per la intervenció de l'Andrea. Adéu, et felicito. Sí, jo també et felicito, però és que a tots aquests temes que hi ha avui, s'haurien d'anomenar-ho comú, que ho va dir el Pep Guardiola, i que tu no em vas fer cas. El sentit comú. Sí, el denominador comú és que estem governats per una sèrie de mediocres que no prenen decisions i que el que tenia que fer és, com diu l'Andrea, plegar tots. Però no per campanyes mediàtiques, sinó perquè són uns incompetents. Perquè aquí es va dir fa dos setmanes que al mercadona es quedaves sense aliments. I tots veu riure. Això no passarà, que no... Està passant. I està passant perquè el govern espanyol, com sempre, com sempre, no prenen decisions i dilata, dilata. Tot d'una per això, perdó. S'estan quedant sense aliments als supers, però si vas per casa dels segons aquí, igual, i trobes una despesa. El que passa, com als vehicles elèctrics, és el mateix de sempre. Joan, recusem els clasistes. Aquest govern no pren cap decisió. És vergonyós. Digue-ho amb la lleu clara. Aquest govern té un ingrés atípic per poder pagar la deuta espanyola, per poder pagar la deuta que té, amb l'increment del preu del... Per exemple, del gasoli. Està molt alt. El que ingressa al govern és molta més quantitat, i d'alguna manera, ells van ingressant i finançarà aquesta deuta que tenen. Europa ha deixat... Europa ha deixat de ser dependent de Rússia, però ara som dependent d'Estats Units. Per tant, tanta monta, molta tanto. El govern interessa que estigui aquest preu amunt perquè ingressen més diners i poden seguir pagant deuta que tenen. Sí, però evidentment... Si tu poses uns impostos pels núvols, és perquè no s'ha pogut gestionar altres despeses. I lluny de la repoleta. Jo aquí vaig dir que hi ha un tram del 50% per ser poc generós que són impostos. I tots els països, tots, Itàlia, Alemanya, França, Anglaterra, ja fa dies que han rebaixat. Aquí, al Senyor Sánchez, s'està esperant que rebeixi la Comissió Europea al dia 29. Perquè l'interessa... Perquè l'interessa en contra de poble, no? Per tant, a la puta calla. A la puta calla ja està. Jo recaudo més. I per tant... I què tens? A favor, completament. Ja està, i s'acabou. I tu, com empresari, t'hi dius que aneu a tu cotxe i fer la vaga. I aquests 500 milions que promes dius, sí, us daré quinin, dos milions. Ja ho veurem. Quan, avó, en quin destí? Data, dia, hora. La Núria, la ministra, que recordem que és l'alcaldessa d'agafar, que no crec que pugui tornar aquesta, ja. La Raquel Sánchez, perquè el que transporta em sembla que no... Ho tenia bastant bé quan era jove, però poca cosa més, clar, és que no té ni idea. No té ni idea. Per tant, sisplau, un com més, hostia, si no en sabeu més plegueu, ja està, i foteu les coses... Evidentment, és que els polítics on es defineixen quan hi ha crisis d'aquestes. Ahir, en tatuar. Està tu i jo podíem fer de ministra de transport. I això, i no només pels transportistes, eh? Petits empreses, autònoms, comercials... Hostia, que és el que vam dir, que anem a l'avantzinera i és per fotre't a plorar. Ara els autònoms en la fotitora vaga, no? I qui compra el vehicle elèctric? El tio que té pasta? Jo no ho podré comprar. Ens carrem un 40% del parc mòbil de Barcelona, al 40%. Amb la Colau i amb el govern. I la Colau després vol que anem... Fora. Fora aquest govern. Que és que Europa ens diu que compta bé, no? Deixem-me fer-vos la última pregunta per tant que tenim dos minuts. Esteu a favor del canvi d'hora? Orari d'hivern, orari d'estiu, aquest diumenge... Que en deixin un. Que en deixin un, eh? Més igual el dium, més igual el dium. Però que deixin un orari... Jo ja que proposo, proposaria deixar el d'estiu... Bueno, aquest, aquest. Aquest diumenge demà ha passat. No estem un maridi, ja. Doncs el que marqui el maridi, eh? Deixem un d'una punyetera vanada, un orari. No, perquè és el tren de sortida de la primavera, tio. Ara, demà, o demà ha passat, a les 7 serà... i a les 9 serà de dia. Podrem anar a la carretera de les aigües? No, però aquí a les 9 serà de dia... A mi m'agrada que sigui de dia. A les 11 ja serà de dia. A mi m'agrada que sigui de dia. I a les 11 encara serà de dia. Després del dia aquest... Perquè no anem amb l'horari que ens toca. Sí, el gel lac, el gel lac, escolta. La Patrocunal fec a Sarm ha demanat a interior que no s'apliqui el canvi d'hora, la matinada, el dissabte el diumenge, els horaris de tancament dels locals, dos i nocturn, per no perdre una hora de la franja més de facturació en un moment de recuperació econòmica. Jo... És que tant difícil és conèixer d'acord i dir, senyors. A partir d'ara, deixem un horari. Deixem un horari. Com en Franco, no? Vull dir que... Ara anem a la correcta. Ara anem a la correcta. Ara anem a la correcta. Ara anem a la correcta. Ara no estem a la correcta. Sempre anem a la correcta. Amb l'hora d'anglaterra. Amb l'hora d'anglaterra. Ara estem a un horari incorrecte i la setmana que ho estarem a dos hores incorrectes. Sí, bueno, sí, sí, clar. Dos hores i cinc minuts. Dos i escars, sí. Ens tornem a escoltar el dimecres de la setmana vinent, que no pugui venir. El servei ja està ocupat, però qui pugui venir, que vingui aquí serà més rebut. Molt bé, doncs família, que tingueu bon cap de setmana, d'acord? Igualment. Nosaltres ens anem a cúmia d'any ja, perquè ara a la set començarà l'informatiu de notícies d'alamat de Lua López-Parestal. El dia de tot el que passa aquí a Sant Just, res més, que passeu molt bon cap de setmana. Anem-nos seguint a roba Ràdio d'Esvern o a roba la Rambla 982. Tornarem dilluns també per fer-vos companyia de 5 a 7. Totes les tardes aquí, el 981 FM. Un abraçada que vagi bé. Bona nit!