La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#134 - La Rambla del 28/3/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Entrevista a Víctor Murillo, membre de l'Agrupació Fotogràfica de Samt Just
2:54Ha passat pels estudis de Ràdio Desvern en Vīctor Murillo, membre de l'Agrupació Fotogràfica del municipi. Hem fet un repàs a la represa de les diferents activitats que està fent l'entitat i a les futures coses que te preparades a l'agenda, com l'organització de la 37ena edició de la Festa de la Fotografia, que es durà a terme el cap de setmana del 28 de maig a Sant Just. En Víctor Murillo ens dona més detalls i, a més, també ens parla del Concurs Internacional de Fotografia.

Mobilitat Internacional, un servei dedicat als joves
31:04L'Aroa Carmona és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, i en la cita quinzenal a l'emissora de ràdio sempre ens actualitza els projectes a l'estranger que s'estan duent a terme o que bé s'estan organitzant pel jovent del poble: voluntariats, intercanvis, estades lingüístiques, cerca de feina, camps de treball, cursos d'idiomes... Assessorament personalitzat i gratuït!

Especial MOTOMAMI: música amb l'Andrea Asmarats
1:00:30Avui l'Andrea ve a La Rambla amb uma secció especial: desgranar cançó a cançó el nou disc 'Motomami' de la camtant Rosalia.
Ara és tot l'estàdiu d'esper. Sintonitzes d'estàdiu d'esper. Ara és tot l'estàdiu d'esper. Ara és tot l'estàdiu d'esper. Sintonitzes d'esper. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a les 6. Passarà per l'estudi primer de tot en Víctor Murillo, que és membre de l'agrupació fotogràfica de Sant Just, amb qui parlarem de les activitats i de les novetats que tenen a la seva agenda. Després, tot seguit, passarà l'Aroa Carmona, responsable del servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament. Tot seguit, a segona hora de la remla, a partir de les 6.10 i després d'escoltar els polletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, farem sàxio especial de música amb l'Andrea Esmeratz, on desgranarem cançó a cançó el nou disc Moto Mami de la cantant Rosalía, catalana però de ressò internacional. Tot això serà de seguida avui dilluns. Ara, algunes promocions i comencem. Vinga, no marxeu! Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. T'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Tinc ganes d'estudi en Víctor Murillo, que ell és membre de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just. Salutem-lo. Hola, Víctor, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Bé. Fa temps que no us teníem aquí a la ràdio a la misora a l'Agrupació Fotogràfica. Per tant, si et sembla... Escolta, fem una mica de repàs de les cosetes que esteu fent ara, activitats, sessions, coses que han de venir també de cara al futur, perquè entre anar a la web ja veiem un munt de coses programades, festes i d'això. D'aquí una estoneta, de fet, comenceu una sessió de fotografia d'estudi, per exemple, amb model i estilisme, a la cisa, a la vacuneta. Sessions d'aquestes són últimament recorrents aquestes setmanes o aquests últims mesos, arreu de que heu pogut tornar una mica després de la pandèmia, i això arreu organitzar coses? Sí, la veritat és que la pandèmia ho ha trencat tot una mica. Jo crec que havíem perdut una mica el ritme. No te'ns tenim costum de cada... almenys cada dos mesos, o cada màxim com cada tres, fer-hi una sessió d'estudi. Portaven models i els socis venen lliurement i fan fotos. Ho rendim molt bé perquè tothom pugui portar cap a casa fotos gairebé acabades, però la pandèmia havien baixat molt del ritme. Hem decidit que ja fa dos mesos que hem d'intentar començar a fer la vida el més normal possible. I el que hem fet és una bateria important i és gairebé en un mes i mig que farem quatre sessions. Van fer una de bodegons, hem muntat 3 o 6 de bodegons, els socis anaven passant, ara fa por que hem fet una de... una maquillatge ètnic. Sí, sí, de mena com si fos àfrica. Va quedar molt xulo, van portar dos models, una estilista que és aquí del municipi, que és la Isabel Temprado, que ho fa francament bé. I nosaltres el que fem és li encarreguem tota ella. D'aquí una estoneta, ja estarà amb les dos models, durant moltes per aquí per fer les fotos. I nosaltres ens encarreguem d'organitzar-ho tot, de llum, de dir-li als socis com ha de disparar. Fa temps que vam decidir que la agrupació, una de les missions que ha de tenir és formar els fotògrafs. Sobretot en temes d'estudi. Sempre d'una mica de por. L'estudi fotògrafic fa una mica de por. Això de les llums que s'encenen, que s'apaguen, que tens un disparador. La intenció és que la gent pugui... A veure, com té aquesta sessió d'estudi? Són tres hores, s'apleguem entre 20 i 25 fotògrafs. El número és important. Però l'objectiu d'aquesta sessió és que el fotògraf s'animi, i acabi venint-me a l'estudi, el sol, amb una modelo, amb la família, i fer fotos. Són formatives. L'associació posa a disposició de qualsevol soci el seu estudi fotògrafic. Hi ha flashes, hi ha difusors, hi ha fondos... La gent pot fer. I el que vam dir és que vam decidir que recuperar una mica el temps perdut, i tenint, com deia, fa 15 dies que vam fer aquesta sessió ètica. Avui tenim sessió amb tocats de flors, i roba d'un dissenyador... Prima vara, no? El dia 2 tenim prevista un altre, amb maquillat ja extrem. El dia 2... Perdó, el dia 2 del més que ve. Sí, perdó, el dia 2. També anirem a aquest dissabte, aquest propè dissabte, el dia 7, perdó. El dia 7. El dia 7 margem a fer fotografia en el turne a Cala Estret, a Palamós. Intentarem fotografiar la Vialàctea, portem una persona que sap. Jo crec que t'ha vingut s'aplicarem entre els 15 i els 20 fotògres de l'agrupació. I són temes complicats, de fotografiar en el turne, fotografiar d'estudi, intentem que el sol si una mica vagi agafant aquest ritme. I que s'atreveixi, al final, a la sol, a fotografiar la Vialàctea, o d'una vola, a fer una ficul polar que es diu, o la lluna. Perquè són els socis i socis qui demanen aquestes sessions per poder-se formar, o que tenen aquest neguit que els surt d'ells mateixos, o una mica també des de l'organització de l'agrupació, són els que també tireu o els animeu, a vingar va, doncs fa la càmera i un dia, doncs això, no?, surto a fotografiar el cel, o aprofita que hi ha lluna plena per fer fotografies. Bueno, hi ha de tot una mica, hi ha socis que t'expliquen les seves inquietuds o les seves mancances, i nosaltres intentem configurar les formacions, o els dilluns, més ben dit, cada dilluns sempre fem algo a l'agrupació. Des de xarra fotoràfica, la votació del concurs social, els shootings, es diu en shootings, perquè això és això de disparo, perquè el soci no s'ha de preocupar de res. Nosaltres posem la configuració del llum, i diuen, mira, s'ha de posar ISO 200, F8, velocitat 160. I amb això la foto surt. Després li dones quatre explicacions, perquè el digue, mira, si tens massa llum, doncs tancas una mica, dius, faran-me, si tens poca llum, una mica vas jugant, però que vegin agafant confiança amb tota la maquinària que hi ha, i jo et dic una impressió, que tu vas i dispares, després, quan es troben sols, és quan venen els problemes. Si aprenen més d'un error, que de mil victors, de mil a certes. Una mica busquem això, i si, testejant amb els socis, surten inquietuds, i nosaltres, una mica, surten nosaltres. Perquè hi ha molta gent que, pel desconeixement, no sabeu que ha d'aprendre. Clar, exactament. Si no proposeu, la gent tampoc no sap molt bé per on tirar. I són activitats que estan funcionant molt bé, amb molta fluència de socis. Per exemple, també us vam veure a la grupació en una paret a les festes de Tardó de l'any 2021, per dir-ho així, les últimes que s'han fet, allà a la vinguda d'industria, amb aquelles fotografies, per exemple, esteu treballant i teniu pensat fer alguna exposició la típica, que fer aquí els jardins a Can Ginestar, per exemple. Sí, sempre, sempre, les fotos que fem a la Tardó, després les traspassem, és la posició que farem el mes de juny a Can Ginestar. Això ja fa uns anys. Que a vegades parlem, si hem de canviar d'escenari. Sí. Perquè quan fas a la Tardó, ja portem 5 o 6 anys fent les fotos de la Tardó, al final les fotos que veus a Can Ginestar són les mateixes. Una altra foto, però moltes vegades amb el mateix públic, amb el mateix futur afiliat. Sí. I parlaven de buscar alguna fórmula, continuar participant-me a la festa, de la Tardó, una cosa no treu l'altra. Però si busquem un altre puesto, un altre indret per agafar un públic diferent. La mateixa, per exemple, per ser una part de Can Ginestar, per ser un part de Carles Tolte, per exemple. Bé, estem ahir a la Maldavat, si continuem el proper any fent la fotografia de la Tardó, a Can Ginestar al mes de juny, o si hem de canviar d'escenari per fotografiar. Fem ahir la discussió. També és veritat que s'ha convertit en un clàssic. La gent ja sap que estem a la Tardó i després us podrà fotografiar a Can Ginestar. És el que tenen els costums. Vam veure a la festa de Carles Tolte, que és un clàssic, no que l'agrupació vagi a fer fotografies. És que és una oportunitat. Tenir persones disfressades, no cal contractar gent que m'equil·li, ni models que tenim allà, gent que ja està amaguillada, disfressada, i és un escenari perfecte per poder jugar amb colors i llums. De fet, aquest any, anem cada any. De fet, a la web de l'agrupació fotogràfica Sant Just, podeu entrar i qualsevol persona que hi està fotre, es pot descarregar la foto. 100% activitats. De fet, a la web surt una galleta, un pop-up que es diu, i un dels pop-ups que surt és Carles Tolte, i hi troba totes les fotos. La gent es pot descarregar, i hi ha fotos molt xules. Sí, sí. És una oportunitat. No he perdut mai el carles Tolte entre altres coses, perquè no sé si es recordarà, jo soc el que el vaig recuperar. Sí, sí, sí. Quan estava d'arribador a l'Ajuntament, és una de les coses que van demanar-me el fútig, i va sortir bé. Clar. Jo, personalment, no me la perdo mai per això. És una festa maca. I surten fotos molt, molt, molt, molt xules. La gent té molta imaginació. Perquè fa concursos. Concurs internacional de fotografia, estic en dansa, s'està preparant, estic mirant les bases, s'han tancat les inscripcions. El concurs està en marxa. Cada any comença el dia 1 de gener. Diguem que les fotores interessats poden enviar les fotos a partir del dia 1 de gener. I... l'última data per posar fotos és el 31 d'aquest mes. El 31 d'aquest mes és quan ja tancarem el concurs, i la votació la farem el dia 9 i 10 a la vacuneta. Sempre és un concurs, un jurat internacional, gent que té capacitats per votar concursos internacionals. Ve una persona d'Andorra, jo també seré jurat aquest any. Sempre són 3 jurats, mirem sempre en els últims 3 anys. Mirem aconseguir un soci de l'entitat per n'agafar en volada. És a través de fer fotos i a votar. I llavors dos jurats externs. Va. Va fer la votació, i ara que entre dissabte i diumenge, tindrem el resum. Tindrem, no, tindrem, segur. Tindrem tenir-lo, posar les bases, que amb aquesta data de publicació, endasta, i esperem que no faci res. Com estan en la participació? Teniu mirat o consultat? La participació amb els concursos és molt estranya, perquè habitualment, fins una setmana abans, estem al voltant dels 300 participants de cada any. 280, 290, 320, 350, estem sempre en aquesta orquilla. 280, 320, més o menys. Però sempre la setmana abans estem en la meitat. I tens el neguit. Mires el tema, 320, 130... I de cop i volta, un dia, tens 60, 70 tios en fotografies. I estem aquí. Com fiem aquest any, la crisi també, no està afectant. Com a tot. Tots els participants russos, i els russos que participen, no participaran. Però és el de menys. I la crisi del Covid també s'ha afectat molt. La gent no té el que diuen en fondo d'armària, jo no tinc fotos noves. Hi ha un moment que són tants concursos que acabes esgotant, un mateix fotògraf, i sap greu enviar la mateixa foto, que ja em va enviar l'any passat i em va dir en compte que de concursos d'aquests, el món patrocinès per la FIAP, hi ha el voltant de 600, són molts concursos. I la gent tria, tenim fotores fideres, fotores que diuen no, jo participo a veu. I entre ells és del desenjuç. Doncs no pots participar a tot. I això que de vegades de 300 concursos, o 250, que eren fa 10 anys, on 12 anys quan van començar a 600, doncs també canvia, la gent s'està repartint. Per nosaltres, estem mantenint una mica la participació. Té clar, dic, que un concurs fet desenjuç, que és un poble petit, dins del món, ens participen uns 300 fotògres, d'uns 46 països, poca broma, són 46 països, i envien 3.500 fotos pagant. És a dir, quan diuen, no, la gent paga per participar. Però un moment, 3.500 fotos de 3 persones, el jurat, que això toquen 1.000 fotos per persona, que us heu d'anar mirant. No, el que passa és que tothom està molt mecanitzat. Tens un senyal informàtic, la foto va passant, el mecanisme hi ha 3 taules, cada jurat té un teclat numèric, i quan apareix la foto, has de clicar a quina votació li dones. I la màquina detecta automàticament si has votat unes... en un moment que votes, els 3 passen a la següent foto. És molt ràpid, la votació. Tu vas votant, tindrem en compte habitualment 3 conceptes. Una és l'impacte visual d'una foto. O sigui, el primer que... Diguem que tu divideixes el vot en 3. Mira, 3,33 per l'impacte visual, 3,33, diguem, paràmica, la creativitat. Ostres, la foto m'ha impactat, ostres, és creativa, i un 3,33 per la tècnica. Ràpidament, tu ja veus si la foto m'impacte té un 3,33, és xula, té creativitat, té un 6, tècnicament estàs enfocada, doncs un 6. Això és un mecanisme que ho tens bastant interioritzat per les set moltes vegades, i la veus, què fem molts de nosaltres quan una foto t'interessa? Ostres, la foto, perquè som molt ràpid amb passant, que són segons, no? Doncs jo li poso un 10. Si una foto t'inducta, és a dir, la numeració és el u és solú i el 0 és el 10. Jo, si tinc dubte amb una foto, vol dir que el 10 quasi segur que aquesta foto sortirà la nota de tall, sortirà a les finalistes. Aquí és on tu hi ha 3.000 fotos, d'una hora m'ha quedat 250 fotos. Aquí te pots parar una mica, hi ha un paneil en totes les fotos, i dius, posa'm aquesta, et demanes a la persona que porta l'ordinador, et posa la foto, pots parlar amb els companys, escolta'm, jo aquesta foto, la veig bé, no sé què, patim patam... No, no, estic equivocat. Té un punt de deix en foc, a la qual la deixem un 6. Hi ha un mecanisme que és molt ràpid i gairebé en un dia ha deixat totes les fotos votades, i potser el diumenge el matí és quan fas una mica la selecció, en t'ediques els premis, perquè la màquina el que fas és la mitja. Estem votant 3, si jo voto un 7, que vota un 5 i que vota un 9, la màquina fa la mitja, és la punta això que li posa la foto. Sí, el tema és complicat. I després els patrocinadors, que són les entitats que estan per sobre nostre, pot ser la Federació... El món existeix en la Federació Catalana de fotografia. La Confederació Espanya és la fotografia. La FIAP és la Federació Internacional d'artistes fotogràfics. I la PCA, que és l'equivalent de la FIAP, però per a Estats Units. És la fotografia, com seria el nom. Aquests 4 patrocinis el tenim, això que vol dir que paguem. A cada un d'ells, paguem uns diners, perquè ens permeti posar el seu celler. I regir-nos amb les seves bases. Això vol dir que si jo poso la fotografia que aquí fem és de viatges, diuen que la fotografia de viatges bajo el paràmetre de la FIAP o de la PCA diu això. Vol dir que no es pot modificar res, no es pot adassemblar natural, no es pot eliminar més que un 7, si és de natura, els animals han d'estar llibertats. Hi ha una sèrie de normes que quan tu agafes aquest patrocinis, el nom de patrocinis és raro, perquè quan un patrocinis vol dir que paga. En el món de la fotografia, patrocinis vol dir que pago jo. Li hem de pagar i comprar les medalles. Nosaltres donem un total de 96 premis. I premis per categoria, durant diplomes. I aquestes entitats posa una mica la seva norma. No sé, jo crec que ara, a part que és complexa, t'obliguen, de les 3.000 fotos que t'han arribat, a un mínim d'un 25%, l'has de acceptar. Què vol dir acceptar? Vol dir que cada foto acceptada té un punt. I els futors que acumulen punts li han de demanar acreditacions a les federacions. Si jo acumulo 15 punts que la fèiem catalana, li puc demanar el títol d'artista futuràtic. Per aquest matis títol, a la conferència espanyola, crec que són 100 punts. Per aquest matis títol, a la FIAP, crec que són 305 punts. Vam pujant. Tu vas acumulant punts, i la FIAP va dir que tu has de acceptar un mínim... No pot ser ni més ni menys. Què passa? Jo tinc 3.000 fotos, el 25%, fotos acceptades. Tot aquests fotògrafs que ha acceptat la seva foto reben un correu dient que la foto s'ha de acceptar i té un punt. I cada una de les confederacions li coloca un punt a la seva web, en la seva ficha personal. Jo, per exemple, entro a la... Jo tinc molts punts acumulats, però no soc dictat abans de títols. I sempre... Víctor, que has de demanar... Sí, però no soc dictat, tinc el títol d'artista, però no soc dictat. Però hi ha gent que li agrada molt això, i demana... Maestro, 5 estrelles platinos, 5 estrelles diamantes... Hi ha un grup d'un munt de títols. I una mica... Diguem que això és com la TPD tenis. Tu vas acumulant punts, i està que t'han d'anir... El primer és fer la... Bueno, una mica és això com funciona els concursos internacionals. Molt bé, molt bé. I això pel que fa al concurs internacional, i després anem a consultar també a la web, i veiem que hi ha una propera cita amb el món de la fotografia, que és la festa de la fotografia del 2022. Explica'ns una mica que és això, perquè jo no sé si aquí s'han just sabut celebrat abans o com. No, no, la festa de la fotografia, la festa de la federació que tenen a la fotografia, que cada any li encarrega una entitat diferent. Per exemple, crec que l'última que va celebrar abans de Covid, fa dos anys, va ser a Ser Daniela del Vallès, que va ser a la 36, aquesta, durant dos anys no s'ha fet res, i nosaltres ja fa temps, a l'any passat fèiem el decenniversari de l'Europació, però ja fa temps li van fer la comanda, m'han carregat la catalana. Ens agradaria, nosaltres, fer la festa de la fotografia, perquè és el nostre aniversari. I l'any passat, la teva mitja encarrilada, de fet, l'Ajuntament ens va col·laborar i ens va aportar diners per aquesta activitat, i ho van tornar, no van fer res, perquè el Covid no ho permetia. Bueno, el que hem fet és demanar repetir aquest any. I la feien, i serà el 28 de maig, aquesta festa habitualment, no sé el Covid com s'afectarà o no, s'apleguen entre 100, 150 fotògrafs de tota Catalunya, que li fem una jornada sencera. Venen al matí, li fem el mursar, dir de pas que nosaltres per fer-les mursar, la botifarrada, i contrarem a la casa regional de Extremadura, li hem demanat que ens ajudin, i en cantats de la vida, ells ens faran de les mursar. Són una esmorzar de forquilla. Sí, de forquilla, sí, som gent, amb un croissant no tenim prou. Fantàstic. I després, què es tracta de fer fotografia? En aquest cas, muntarem 5 o 6 fotògrafs. Vale. Si em vinguem a 550, faríem grups de 25, cada 7 tindria uns 25 fotòres, estaríem fotografiant, cada mitjana 3 quarts aniríem canviant de 7, fins una hora i la volta. Després tots aniríem de dinar al Hotel City Park. A la casa, que es quedia a casa. La gent no s'allunyi molt. I després tenim pensat a la tarda, després del dinar, ho diria aquí, no sé si m'estan escoltant ara, però he de demanar-li la col·laboració a les Escoles de Dança. Van parlar malament abans d'ahir pel tema aquest que volem fer algun tipus d'escenari i d'actuacions i que la gent pugui fotografiar aquests moviments. Tenim pendent d'acabar de rematar això, creiem que sí, serà possible. I després acaba la festa, ja està, tots cap a casa, però serà un dia de molta fotografia. Home. La idea, jo soc molt al·locat, i la idea d'entrada és fer 5 sets, 2 seran al carrer, de la pau, i la idea d'entrada és portar un cotxe, si volem portar un musten, un fort musten, i una moto Harley-Davidson amb el seu adrezzo, amb els seus conductors, amb els seus... O sigui, muntar un set automobilístic. Això és dos. Després, a la volta de tres mes, que estem pensant. Perquè ara estic pensant en sets, un set realment que és, diguem més, a l'escenari, amb tot l'adrezzo que faci falta, i amb l'il·luminació, i el personal necessari, per fer la foto, per exemple. No, s'imaginem. Si fem aquest set amb el fort musten, la idea és igualment rendent després, però l'estic dient. És a dir, la idea és simular gris, portar el fort musten, portar el John Travolta, i la Olivia Newton John. Si fa falta alguna cosa més d'adrezzo, la col·locarem, i les seves llums adequades, perquè aquesta foto surti. I una persona o dos encarregades, que cada fotògraf tingui el seu temps necessari, per fer les fotos sinc que ningú el molesti. Per què? Perquè això fa falta una infraestructura. Això és un set. Si et fa falta muntar un fontos, si et fa falta il·luminació, si et fa falta flors, això és un set fotogràfic. Vosaltres muntarem cinc. Si tot va bé, muntarem cinc. Bueno, es tenen contactats. Hi ha gent de perfilar, però aquesta és la idea. I confiem en que funcioni, que surti bé, que vinguin molts fotògrafs. Perquè, normalment, qui és que vea en aquestes festes? Hi ha gent que entén que d'altres agrupacions, o d'altres gent de la Federació? No, no, habitualment són 150... entre 100 i 150 d'acord, de Catalunya. Són tots gens federades en la Federació Catalana de Fotografia, però també en gent de Cadaqués, de Barcelona, de Girona... De fet, ben en gent de Catalunya. 150 fotògrafs. La majoria entén que seran sempre de molt a prop de Barcelona, però són molts fotògrafs. Té en compte la Federació Catalana a plegar més de 1.000 fotògrafs. És molta gent. Això serà de caràcter que a finals de maig. El 28 de maig. El 17 de 28 de maig. Confiem en que la pandèmia encara s'hauria deixat ganes a la gent de... Crec que sí. M'has de seguir impulsant aquest tipus d'activitats per seguir una mica... per no perdre el fil totalment i per seguir enganxats també als hobbies, a les passions... Jo fa temps que dic que hem d'intentar fer la vida només un mal possible. En prudència, en cuidado, però no podem apagar tot. La gent té ganes. Hi ha molta gent que s'ha deixat. Però en prudència, una mica de cuidado i tal, hem d'intentar la vida... Si no, es posem tota casa i apaguem el llit, ja està, ja esperem. Jo he d'intentar... fer la vida només un mal possible. Clar, i aquesta festa, en realitat també servirà una mica per celebrar l'aniversari, que l'any passat, va quedar així mig difuminat. El dia és massa, no? Sí, estem ahir. També és veritat que busquem una mica de revifar allò que tenen d'algun fotogràfic. Ens costarà una mica, però quan una cosa s'apaga, després costa molt pel que sigui, revifar-la. Estarem pensant si canviem el nom, si canviem la bata... Però, bueno, no tenim pressa. Poc a poc, aquest any serà un començament important, això de la fotografia, i a partir d'aquí continuar caminant. Hem de dir que potser, de totes les entitats, no sé en aquest municipi, però en el món de la fotografia, crec que som dels unis que hem crescut en pandèmia. Són més socis que van de començar. Mira, això que us em porteu, eh? Sí, no hem parlat mai, sempre hem fet alguna cosa. Totes els dius, hem fet coses, encara que sigui... Encara que fos online. No, no, online. Hem fet molta formació online. Molt bé. Doncs, Víctor Morillo, gràcies per passar-te per aquí pels estudis de ràdio, i res més, a seguir en força amb les activitats i amb tot el que teniu al davant. Molt bé, moltes gràcies. I animant només tot el que vulgui entrar al món de la fotografia, que vingui als dilluns a l'agrupació fotròfica a la vacuneta. A la vacuneta, ¿eus troben? Molt bé. Vinga, adéu. Adéu, adéu. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.