#135 - La Rambla del 29/3/2022

Ara escoltes ràdio d'esper, Sintonitzes ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just, Durant de 8.1. Ràdio d'esper, Durant de 8.1. Ràdio d'esper, Durant de 8.1. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de l'esting de la tarda d'avui, dimarts 29 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'esper. Esteu sintonitzant el 98.fm, a la migora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de 11 divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim bé d'aquí i fins a les 6 farem la secció Converses de Terrassa amb la Gloria Romero, a més a més també farem espai de famílies i dies internacionals avui. Després a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després a escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'esper, farem espai de llibres amb l'Ernau Cònsul de la Llibreria, que el llibre té de Sant Just, que ens porta sempre a novetats editorials i recomanacions de lectures. A més a més també farem secció especial de mèdia amb llen amb l'Arbre Agulló, perquè avui vindrà amb un convidat del poble Nluís Casals, que per ser el president de Sant Just Solidari té aquí a Sant Just una petita empresa d'instal·lació de plaques fotovoltaiques. Ens parlarà del desenvolupament de les energies renovables i de quin és el seu futur aquí a Catalunya. Res més, tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No margeu! Gràcies. Estem escoltant un tema de James Blan que es diu així, i ara becoming College of the Arts. I don't know what's going to happen to me in this town. Trouble is the only way it's down, down, down. Strong as you are, tender you go. For the last time, a song for your heart, but when it is quiet, I know what it means and I'll carry you home, I'll carry you home. Trouble is the only way it's down, down, down, down. If she had wings, she would fly away and another day God will give her some. Trouble is the only way it's down, down, down. Strong as you are, tender you go. I'm watching you breathing for the last time, a song for your heart, but when it is quiet, I know what it means and I'll carry you home, I'll carry you home. And they're all born pretty in New York City tonight. And some of those little girls taken from the wild tonight. And they're the stars and stripes. Strong as you are, tender you go. I'm watching you breathing for the last time, a song for your heart, but when it is quiet, I know what it means and I'll carry you home. Strong as you are, tender you go. I'm watching you breathing for the last time, a song for your heart, but when it is quiet, I know what it means and I'll carry you home, I'll carry you home. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. De dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Tu ja és club. T'hi esperem. i amb les mínimes a les dormides, te'n camines al teu bar de confiança per trobar-te amb els teus amics. O sigui, a la terrassa, demaneu unes cerveses i... és hora de posar-vos el dia. Sembla que va ser ahí, i ara sembla que va ser fa un segle, quan es va declarar l'estat d'alarma i tots vam pensar que ens havíem guanyat dues setmanes de vacances. Dos anys més tard, però som conscients que no podríem haver estat més equivocats. La pandèmia, irremallablement, ens ha canviat la vida a tothom. Ara sembla que per fi les coses comencen a ser com abans. Les restriccions quasi ni es noten i podem respirar una mica més tranquils. Tot i així, les seqüeles emocionals encara són presents. I és que l'impacte en la salut mental ha estat, segons els experts, devastadora. I els joves han sigut un grup especialment vulnerable. Avui reflexionem sobre el nostre estat mental pels pandèmia i cap a on ens eregem. Perquè les coses no són més senzilles, una cosa que jo encara avui em pregunto. Sempre que recordo tot el que va suposar, el tancament d'absolutament tot el món fa dos anys, és que sembla un somni, realment. No sembla que hagi estat una cosa real, encara. La veritat és que sí, que fa dos... No, farà... Però, bàsic, el 13 de març... Clar, dos anys i una mica més. Sí, el 13 de març crec que va ser quan Pedro Sánchez va sortir i va dir, senyores i senyors, tothom a casa, confinament, total i absolut, ningú pot sortir. Jo et ja dic que sí que pensàvem, al principi jo almenys pensàvem, bueno, dues setmanes. Però és que en aquell moment m'arriben a dir, no. Fins el mes de juny tothom tancat a casa, jo és que no sé què hagués fet. Vull dir que en part t'agraeixo, també, que ho haguessin fet una mica paulatinament. Doncs vinga, ara dues setmanes més. Dues setmanes més, dues setmanes més. L'ha arribat un punt, que sempre que ens tenies la televisió, era en pla, bueno, jo sé el que m'espera, que no torno a sortir al carrer fins vamos. Va ser molt irònic les situacions de fase 1, fase 1 i mig, que hi havia territoris que eren com les comarques de tal, passen a la següent fase. Tu et quedes aquí encara a la meitat. Aquest període va ser superestrany, jo és que sobre recordo moltíssim que jo et tinc amics de Madrid, i ells, sí, va arribar el moment que anaven pora i sortien de festa. És que clar, clar, és que el que va passar a Madrid, la IUSA també... Va fer una gestió una mica diferent, del tema de la pandèmia, ella a les normes les va adaptar a la seva realitat. Totalment. Mentre aquí hem tingut bars tancats amb restriccions horàries, a Madrid potser es vivia d'una manera diferent, també és veritat que les dades de mort a Madrid han estat unes, bastant més altes, dels llocs més al d'Europa, de fet. Cosa que jo crec que no s'ha dit prou, però bé. En fi, però així com el confinament més estricte, a mi encara m'escombra pensant com les fases que van passar, perquè és com que al principi la gent li va donar per ser superproductiva, en plan, escriure 3 llibres, entraré a un màster, començaré a aprendre llenguatge de signes, com que tothom es va proposar, sortiria d'això sent supervió per a persona, i estan molt menys de construït. També va estar com la fase de cuinar moltíssim. Això li va ofer la meva germana increïble. O sigui, cada dia em varia a l'habitació en plan, vols fer un pastís? De fet, els productes que més es van esgotar als supermercats, un era el paper d'Aigènic, que ja la gent feia tiktoks amb el paper d'Aigènic, ja no sabia què fer, i l'altre eren, les masses, les farines, les masses de pizza, o sigui, jo recordo que els estan, jo pensava, però ja la gent li ha donat a la mateixa manera. L'esclat o el que aprova en algun moment amb tot això, perquè realment li va fer una cosa increïble. Després també ho va fer a Esport. Jo vaig durar dues setmanes. Adaptar-te a un gimnàs a casa, també era l'entróxio? La Patrie Jordan va ser una gran companya. Jo crec que aquesta s'ha fet una casa, o sigui, s'ha pogut construir una casa nova, amb l'època de la pandèmia. Vull dir, ella va aprofitar. Si tota la gent que al final podia treballar a casa com fent entreteniment, va ser com un boom per tots ells. Veníem d'un ritme frenètic, i jo crec que al principi les dues setmanetes que tu comentes glòries, les va prendre com un... Frenem una mica, aprofitem per fer el qual, sense mirar més enllà, però la cosa va anar llargança, més molts. Exacte, exacte. I també s'ha estat parlant molt de si traiem alguna cosa positiva, si no traiem alguna cosa positiva. Jo, a lo personal, sóc una persona que no m'agrada pensar molt en el que podria haver sigut diferent, o sigui, jo, quan una cosa succeeix, simplement penso, ha passat, no puc canviar, ho accepto i punto. Tampoc tracto massa de trobar-li com l'especte superpositiu o supernegatiu, simplement ho accepto i tiro cap endavant, i ja està, i a veure, crec que... A mi és molt òtter, de ser un fill de l'especte de la vida. Oibria l'altre dia, oi, va ser-te un millor dia, buenos días princesa, que a diure estem en una pandèmia, potser avui no em ve d'agusta aixecar-me pensant en flors i violes. Jo em sembla que és com la gent que està més còmode, que té com més recursos al banc, que té com més diners assegurats i tal, són els que després no es preocupen o tot sortiran bé i tal, és com, bueno, hi ha gent que ha perdut la seva família, i que potser ells no volen veure l'especte positiu en haver patit tantíssim. Poc s'ha comentat també la revalorització dels pisos amb balcó o terrassa. Jo crec que no és el mateix, no van passar de la mateixa forma. En famílies que vivien, potser en un pis, en terrassa, balcó, en llum, que famílies que malauradament potser amb el tipus d'habitatge doncs és més tancat, és més petit, inclús compartit diferents famílies en un pis, amb habitacions diferents o mateix lloc. Vull dir, això també és dur perquè estàs tancat en dos casos, però... Però quan sortia en llocs de típics vídeos, de actrius o actors de Hollywood, tu, nois, ens hem de donar molt de suport als uns als altres, estem tots junts en això, no sé què, estem tots junts i estàs en la teva piscina, amb un cóctel a la mà, dient-me que no m'he de preocupar per això, com tenir una mica de consciència que tots ho hem passat igual. No, no. Que s'ha viscut de manera diferent també, o sigui... És veritat, ara que ho dius això, persones de... Ho estic passant supermalament i veus que tenen un gimnàs a casa, que tenen una piscina a casa, que tenen moltíssimes pa i lliure, que dius que és clar, no és el màxim. Finalment, sempre que hi ha una crisi com aquesta, també com que posa més en valor o demostra molt més les diferències que hi ha, diguem-ne, com socialment o econòmicament, i com realment tenir un seu privilegi monetari t'ajuda a passar les coses molt i molt millor i està molt més tranquil, és que no la típica frase de diners de donar la felicitat, bueno, però t'amorten una tranquil·litat increïble, perquè no és el mateix poder fer-te 4 PCRs si vols, perquè tens els diners per fer-te-la, perquè encara has de pagar per fer-te-les. Aquest cuixi econòmic. Exacte, és que no hi ha punt de comparació, jo crec. Llavors, al llarg de aquests dos anys han estat sortint com moltes dades negatives, ara passem una mica a la Covid i anirem una mica a la salut mental, com ens estem trobant anímicament, i han sortit diverses dades negatives, bastant alarmants i preocupants, que si el doble d'ingressos per, jo què sé, per depressió, per pensaments suicides, que si han augmentat molt els TCAs, els trastors de conducta alimentària, dic, l'altre dia també vaig veure un titular que alertava que els menors... Havia augmentat 180% la quantitat de menors que s'atolacionaven per la pandèmia. Però jo veig tot això i em dona una sensació que crec que tothom, hi ha una sensació general que és un bombardeig constant, com de totes aquestes dades, de estar visant tota l'estona que passa alguna cosa molt greu, que estem patint com una crisi de salut mental, que les joves som com un grup especialment vulnerable d'aquesta crisi, però també em dona una sensació que és com bombardejant, que estem supermalament, però tampoc dura com cap solució, ni cap tipus d'esperança, i jo veig que al final això és com una saturació mental per a tothom i com un esgotament i una fatiga emocional, com molt heavy, de la qual tampoc es diuen com sortir, i és com un bucle interminable. Jo crec que el col·lectiu, no ho dic jo, jo vull dir-ho als estudis, que el col·lectiu dels joves és el col·lectiu que també és apetit, sobretot per què fa la salut mental, una època en què has de sortir a l'institut o a la universitat i poder socialitzar, poder fer coses, una època en què s'espera tenir unes experiències determinades que queden parades, aturades, i sí que a nivell de salut mental, sí, han anat sortint dades, per exemple, per exemple, el tema de les aturacions, d'incens de suicidi, que les unitats de psiquiatria, unitats de psicologia dels hospitals, Sant Joan de Déu, s'han fet alguns reportatges, llistes d'espera, de pacients per pendents d'ingressar, de fer tractaments, o de tenir les primeres visites, l'altre dia no és el seu enllegir, a la salut pública no només d'adolescents o de joves, sinó a nivell general, fins a 6 mesos d'espera, per tenir una primera visita amb un psicòleg a la sanitat pública, que és com d'aquí 6 mesos, però d'aquí 6 mesos, que si és una urgència, clar, tant les urgències, però les urgències també tenen les seves llistes. Bueno, jo he vist una part tiktok, o per xarxes, com gent comentant les dues experiències anant a centrar la salut d'urgències tal, és que l'altre dia no me'n recordo del nom del noi, però era un noia tiktok que deia que havia anat, feia com un mes o així, a urgències, com un atac de ansietat, crec, com on ha estat així, com d'un punt supercrític, com que va arribar el metge en plan, sisplau, ajudeu-me, perquè no estic bé, si em quedo a casa, no sé què faré amb mi mateix, i que la resposta del professional de la salut va ser una mica una pastilla i per casa, en pla... Això tampoc ha esperat tant, no sé què, també em sorprèn de vegades, perquè no és només un cop que m'ho he vist com parles de vegades, que molta gent que va acudir a centrar la salut i que la resposta és com super... no negativa, però superinsuficient, supercom de pensar, ets un professional de la salut i no estàs entenent la gravetat de la situació i si tu no ho entens, qui ho entendrà? Si tu no em pots ajudar, aquí m'ajudarà, i si des dels propers professionals hi ha aquesta actitud, com això provocarà que la societat també tracti a totes les persones que pateixen, especialment de persones de salut mental. Jo no vull pensar que és la poca formació dels metges, potser sí, la poca experiència en aquestes situacions de boom, de gent que ha acut al centre, o la falta de recursos, també, que si tenen... jo què sé, tenen tres hores de visites i tenen moltíssims pacients, a cada pacient potser li han de dedicar 5 minuts, i en 5 minuts l'únic que pots fer en lloc de fer-li una evaluació del seu estat psicològic, és mirar, prenda aquesta parestilla que tranquil·litza l'angoixa, posa'm un parx, i tira, no? Jo crec que també el tema generacional fa bastant, perquè jo vulguis que no, o sigui, no és el mateix parlar de la seva mentada amb els meus amics i amigues de la meva edat que parlar amb els meus pares, amb els meus tietes i tietes més grans, que, evidentment, no jutjo a ningú, perquè entenc perfectament que s'hi han crescut en una època en què no es tenia això, res en cursi de ració, i que, al contrari, és com que es... es tatsava aquesta gent com de boja, com d'estats de gerant, d'estèrics, que realment no els passava res, no? Vull dir, no jutjo, que no... siguin com uns... salvadors, ni persones especialitzades en salut mental, com moltes de nosaltres volem ser-ho, o tractem de ser-ho per xarxes, però jo crec que això pot ser un punt bastant important quan tens un metge que ha estudiat de certa forma i no s'ha com... revalorat la seva forma de treballar o no ha revalorat els seus estudis o no ha revalorat la informació que és té ara que ell no tenia... o ella no tenia quan es va fremetge el seu dia. Jo crec que això també pot ser una cosa important. També... ja sortiré molt amb tot el que he estat aprenent la classe que tu et trobes, i que és molt important també, com es tracta des dels mitjans. I jo crec que el problema no és que no se'n parli, jo crec que sí se'n parla, però... fa una banda de la sensació que se'n parla com per complir... la quota, no? Sí, amb la tauta social i com per cada bé. I... i per l'altra banda, el que deia una mica abans, de donar tots els números, com posar... posar una mica de gravetat social que estem anant fatal, com molta... com durant la sensació que tot està anant com supermalament, no? I al final, com que la sensació que queda la gent és com de desesperació i no tant que hi ha alguna cosa que es pot fer per millorar-ho tot. I... o sigui que crec que... o sigui que crec que hi ha mitjans que ho fan molt bé, perquè n'he vist, però... per mi hi ha com certes coses que són bastant essencials a l'hora d'informar sobre aquests temes. No parlo de banda sària, però és no utilitzar llangüats en murbós, però que tampoc sigui un tema tabú. Sí, com una mica el pol intermitge, però el necessari de... no farem veure... si no, ficarem eufemismes i paraules per fer veure que... que no existeix, però el que tampoc es pot fer és com... jo què sé, treure una història de context i... i una murbositat increïble i com parlar de taïs súper escabrosos, que no venen al cas i que a sobre estàs com... vulnerat la privacitat de la persona que hagi patit a jo. Per mi, ja veia com el terme mitj, però com l'informatiu al final de poder informar sense far-hi com la sensabilitat de ningú, a més a més, perquè també pot ser com un trigo per a molta gent que... que d'aquests problemes, com deia, hi ha notícies que tractin sobre això. També... bueno, alguns formats que s'han vist així, que jo ara hi pensi, que la salut mental, per exemple, fa poc TV3 va metre un... un documental del tema de... de l'addicció a les xarxes, a... bueno, a les xarxes, a videojocs, a parells electrònics, que sí que sortien diferents testimonis, no? diferents... bueno, persones joves que... que havien viscut això, que feia mesos, inclús a algun cas, anys, d'estar tancats a casa, aïllats, que amb la pandèmia doncs es van agraujar, no? Temes de salut mental de... de no voler sortir a fora, d'estar enganxats a l'ordinador, a videojocs, per exemple, o també, me'n recordo, el primer capítol de... capítol... aquest programa que fa l'Evole, l'Odeevole, el primer capítol d'aquesta temporada, crec que va sortir la Maya, cantant, amb un altre... Amb la Elita. Sí, amb un... actor. Sí. En parlant de temes de salut mental, no de cap tema en concret, però, bueno, de com veien ells i de les coses que havien patit ell, de angoixes, de pressions, o el que fos, no? Temes de salut mental, traslladat a persones amb certa notorietat, de dir, bueno, doncs, si ells ho han patit, potser jo també ho puc estar patint o de no tenir aquesta vergonya d'explicar-ho o de demanar ajuda. Jo crec que és superpositiu, perquè per mi això està molt... s'ajunta molt amb el tema d'ajutar contra l'estigmatització de la voda de conscienciació i visibilització. Al final jo crec que quan ets un mitjà no només has de dir el que ha passat i punt, o has de com... Sí, tens una labor social, amb la societat, no?, però tens la voda d'ofer informació que faci que la gent entengui el que és patir problemes de salut mental, perquè no es caiguin a nostre tips, perquè s'entengui que és una cosa molt normal, perquè li passa moltíssima gent. Si no és una qüestió d'un entre un milió, és una qüestió més aviat de jo què sé, 305 persones, bueno, m'ho estigui, me'n torna una mica, no em prengueu en ser, jo prevo i dir... No, però la idea aquesta, no de que li passi amb... O sigui, que és una cosa més comú, que fins ara ha quedat molt amagat o gent que no s'atrevia, potser ho ha explicat-ho, o inclús et metra, o no?, que podia estar patint... No sé... Tampoc no fa falta començar a posar etiquetes poder, però de dir, bueno, el simple fet de ja tenir una angoixa, o una... de pressió, o baixar ànims, això ja és motiuport, també, poder-ho explicar, o tractar-ho... I d'altra banda, també trobo que seria com més important... Tinc la sensació que molts cops, quan volem parlar d'aquest tipus de crisis, volem donar molts números, com per agrandar la situació, però jo crec que... Això al final, com que... acaba cayent el catastrofisme, i acaba cayent en que... s'obre la sensibilitat, jo crec, no? No veus el rostre d'una persona que està passant per això, te'ls veiem com cifres... Jo crec que és molt important, com això, donar context, parlar d'històries, parlar de persones, donar-li... això de rostre, aquest tipus de problemes, perquè d'aquesta manera, com que realment tots veiem que és una situació greu, no perquè li passi a moltes persones, o a un gran cúmul de persones, però perquè li pot passar a qualsevol persona, o com dir-ho, en plan, que pot passar a tu, pot passar a la teva germana, teva mare, etc. Com una mica tenir la consciència que pot ser la persona que està al teu costat, i que tu també pots tenir com la responsabilitat, en part, o l'actitud de poder ajudar aquell que, de vegades, tampoc sap com demanar-ho. Sí, sí. I que també, amb aquest fil, trobo que també és supermega important que els mitjans motivin a demanar ajuda, que no només sí que explica una història, que sinó també al final dels articles, per exemple, com oferi alguns recursos, n'he vist molts diaris que al final d'un article de salut mental com que donen algun número de tensió per a un telèfon, o donen el nom d'alguna associació per poder informar-te sobre certs temes de salut mental. Em sembla bastant clau a l'hora de publicar notícies sobre aquest tema. Potser també el govern podria donar més ajuts a associacions. Absolutament. Això també anava a dir que, a part d'això, denunciar a les institucions oficials, jo crec que és un punt supermega clau, perquè tot això no s'arregla si des de dalt no es moguen fills. I des de dalt no es moguen fills i nosaltres no ens caixem perquè les classes són així. Per tant, jo crec que denunciar a les institucions oficials i estatals per reclamar com una salut mental de la qualitat pública i de la qualitat de veritat garantir més recursos i impulsar plans de prevenció. Si no és només que puguin haver-hi més psicòlegs, és com posar diners perquè plans de prevenció de la societat i els instituts per ajudar les famílies que potser no tenen tant recursos econòmics a l'hora de portar els seus fills o fills a professionals de la salut mental. Com una mica també s'ha d'exposar el factor econòmic, com deia una mica abans, i no és el mateix com tenir 100.000 euros al banc i poder anar-te amb su col·lect privat. No podem ni tan sols accedir a sanitat pública, perquè el que has dit abans potser en 6 mesos et donen hora. Clar, no, no. I, amb això, et veig en l'altre dia un home que es diu Javier Prado-Abril de la Asociació Nacional de Psicòlegos, Clínicos i Residentes. Molt bé. En una entrevista al diari El Prídico de España que sona molt malament, però no es fa xà, ho prometo. Va dir... Espanya necessita el doble de psicòlogos en la sanitat pública per poder atender a tota la població. Allà en torno a 3.000, i les listes d'espera són interminables. Uf. Doncs, efectivament. Clar, el que deia amb listes d'espera, llavors, a tocar visita i vés a saber, depèn de la situació en què estiguis, potser és que ni arribes. Exactament. Sí, sí. El doble de psicòlegs diu aquest home a Puig, imaginat. I a sobre que també hi ha com una base bastant important, jo crec, i que la gent no sol tenir en compte amb la salut mental, que... No t'ha de passar com... No t'ha de venir una pandèmia de permits, és el que vull dir, com per patir salut mental. No t'ha de venir com un trauma increïblement gran. Molts cops és com una angoixa, com tant del dia a dia d'exemple, que aquest mateix home deia en aquesta entrevista que tenir la seguretat bàsica coberta, com l'alimentació, un habitatge que et puguis permetre, com seguretat, coses tan bàsiques com això, ja... crec que són bastant capdals en l'hora de, tu, com a persona, sentir-te com més segur i més estable a la teva vida, i, per tant, ser menys propens arribar a patir com un massasalot mental. Òbviament que tothom en pot patir, tinguis els diners que tinguis, perquè tampoc és una qüestió... Monetària, no? No discrimina, com la mort, no discrimina per classes. Però sí que crec que tenir la seguretat d'aquella com... això, seguretat bàsica coberta, tenir com poder menjar, poder viure tranquil i poder pagar com una casa bé i et treu molt pes a sobre. I també... Bueno, penso que, per exemple, el local està diagnosticat d'una esquizofrènia per demanar ajuda a un centre, és a dir, no cal tenir una malaltia amb noms i cognoms, no? Vull dir, la salut mental no és de tenir la tiqueta de esquizofrènia, la tiqueta de transport, un bipolar... No, simplement de poder estar, no sé, a gust amb un mateix, no? Bueno, no sé... Hem de convidar algú aquí expert a la salut mental perquè ens digui exactament la definició d'aquesta nit. Una bona salut mental, no? Però jo penso que no fa falta estar diagnosticat d'una cosa molt concreta per no estar bé a nivell mental. Bàsicament. Totalment, no. I això és com molt la part de pensar que, al igual que vas al metge, quan et fa una mica de mal al braç, que no cal que tinguis el braç trencat, no vas al metge perquè només et fa mal i no vols que et faci mal al braç. No cal que caure està al pòu infinit, com està en el punt extrem de no poder més per cuidar un psicòleg i ajudar-te. Jo crec que ja quan tens els primers símptomes o ja et comences a trobar mínimament malament i vols evitar que això vagi a més i vols cuidar-te des d'un primer moment. Això ja és suficientment... No sé com dir-ho en plan, que ja tens les suficients raons per poder anar al psicòleg. Jo crec que en molts casos... Ui, perdoneu. Jo crec que molta gent s'espera al final. S'espera allà que no pot més. Està superint, sí. I com que... Crec que la gent sent que no es mereix en el psicòleg fins que no tenen un problema extremadament greu i no estan superenfonsats. I crec que és molt important reivindicar el contrari, que és que potser ara quan vulguis, realment... Poder fer també una prevenció, no? Exacte. Això també potser llibraria més les llistes d'espera de casos més greus. O potser no hi hauria casos tan greus si es tractessin d'això als temes abans, o si se n'hi més a la gent a demanar ajudar abans i no esperar l'últim moment de tenir un malestar insuportable, que és que llavors quan clat, diuen 6 mesos d'espera, llavors és quan arribar realment al problema. El que es fessin, és que es tratessin actives de prevenció del suicidi, jovenint a les escoles. O... Vitar tots per això, a radicar l'estigma de salut mental o garantir programes de suport a les famílies. Es poden fer moltes coses, realment, els problemes que... no poden fer-ho sols, i s'ha de reclamar com això, al govern, les institucions oficials hem de... hem de... una mica, perdona'm l'expressió, fotre canya, perquè ens escoltin i per una mica poder avançar en aquest sentit, perquè si no ens quedem una mica desemparats. A part de tot això, per calmar una mica de cosa i no parlar només de... problemes greus de salut mental, sí que hi ha una altra part que, de tema de la pandèmia, que crec que ens ha afectat moltíssim, que és una mica la pèrdua donació del temps, com el replantejament de com ara vivim el temps, a com ho fèiem abans. Jo, i crec que tota la gent de la meva generació, però del meu any concret, 2002, perquè som els que hi fèiem 18 anys, quan estàvem tancats a casa, perquè jo crec que moltes de nosaltres ens hem quedat estancats en l'edat que teníem quan va començar tot això. Perquè jo tenia 17, vaig estancar els ulls, els vaig obrir i entre setmanes faig 20, i no ho entenc. I realment és sentir que has perdut dos anys de la teva vida literal. No sé, del temps et refereixes a estar com deshubicats? Sí, una mica, seguir tant com a tu el tema personal, de com... En el sent ni adult, en el limbo, en quina generació soc, vaig començar, abans era un adolescent i ara ja ja estic en els 20, ja no ho sento tant. Jo sento que he perdut tant de temps de semblar que m'estic queixant de coses superbarals. Són experiències que s'esperen tenir en unes franges que d'alguna manera s'han quedat aturades en el temps i que dius les recupero ara, que crec que les he perdut, no puc recuperar-les, què passi? És que em va ser la dura del batxillerat, jo què sé, potser era un dijous a les dues de la tarda, al meu ordinador, saps? I passant que l'ordinador hi va ser com, ja he acabat l'institut, molt bé. Com una sensació super rara, també entrarà a uni que fos online i no conèixer la gent com si es veus més tard. És una etapa que viure la de forma digital o online, es perden moltes coses pel camís i que es queden experiències que no es poden recuperar, penso. Totalment. Com podia ser la primera dia de la uni o la sensació de... El que et diu la gent, com vas al bar de la uni? Potser ara encara està tancat, al bar, veus a saber, saps? El bar pot obert ja bastants mesos, ho hem comprovat diversos cops. Però vull dir que, que entenc que la selectivitat tampoc és el mateix. Exacte, guap, se m'havia oblidat completament. Sí, és una etapa que t'esperes uns canvis o experiències noves que no es poden fer o es poden fer de manera diferent. Òbviament, tant de bo tots els problemes per a tothom haguessin sigut aquests, però també amb una mica de ràbia que molts adults tractin de minimitzar com aquestes qüestions quan realment ens afecten. Ens afecten moltíssim, perquè jo ara mateix estic com en un punt que, bé, ja soc adulta, però això m'he perdut com dos anys i t'encara ser una mica adolescent, de sobte tinc totes aquestes responsabilitats que d'afrontar. Soc vista d'una altra manera diferent, perquè ja no soc una nena, no sé... que és molt estressant fer-hi sagrant amb tot això del permís, és la veritat. Gràcies a Déu o els astres, o aquí sigui, jo crec que els astres, i no tan Déu, ja, pues, sembla que tots estàs relaxant, de moment que queda la mascareta, torran les discoteques, tornen la vida, tornen tot, jo crec que estem tots molt machacats, estem molt amb una fàtiga emocional, bastant increïble, però també crec que bueno, que hi ha molta força, que hi ha molta gent que està lluitant per fer canvi, els carrers i les institucions, i com, fins a veure i fins a sentir, i... Jo crec que ens hem de quedar amb això. Totalment. Jo crec que si ens quedem només amb el negatiu ens acabem d'esforjar. És que no és plant, tampoc, per tant. Una mica, Mister Wonderful, sí que és necessari. Una mica, sí, una dosi de Mister Wonderful, sí. El 100% no, perquè si no t'estrelles, però una mica, sí. Vinga, Gloria, doncs ens quedem amb aquest missatge, si et sembla. Totalment, moltes gràcies. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Pianistes actuals, en Ian Payes, pianista britànic, escriptor també i musicòleg, nascut l'any 1968, va començar ell, els seus estudis musicals, a la Chetmans School of Music. Doncs bé, i ara per rememorar una mica aquest dia el que farem és deixar una peça musical que toca l'anglang, és una peça que segurament ho sona, es diu Clocks, i ho fa amb el grup Chuchelos, sentirem dos Chelos i l'acompanya l'anglang amb el piano. Pianistes actuals, en Ian Payes, es diu Clocks, i ho fa amb el grup Chuchelos, sentirem dos Chelos i l'acompanya l'anglang amb el piano. Pianistes actuals, en Ian Payes, es diu Clocks, i ho fa amb el grup Chuchelos, sentirem dos Chelos i l'acompanya l'anglang amb el piano. Pianistes actuals, en Ian Payes, es diu Clocks, i ho fa amb el grup Chuchelos, sentirem dos Chelos i l'acompanya l'anglang amb el piano. Pianistes actuals, en Ian Payes, es diu Clocks, i ho fa amb el grup Chuchelos, sentirem dos Chelos i l'acompanya l'anglang amb el piano. Pianistes actuals, sentirem dos Chelos i l'acompanya l'anglang amb el piano. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. La ràdio d'Esvern ho passwords d'AT. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant el 8.8. dels administracions que ara a la tarda han celebrat a Barcelona, que hagi guanyat la candidatura per fer l'esdeveniment nàutic més important del món. Barcelona, Carme Montero. Bona tarda, l'equip de Nova Zelanda, guanyador de l'anterior edició, ha designat Barcelona com la seu d'aquesta Copa Amèrica de Vela. El tercer esdeveniment esportiu més important després dels Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol. La ciutat farà una inversió de 70 milions d'euros en col·laboració pública i privada, i tindrà un retorn estimat de 1.000 milions d'euros. Segons destaca el president Pere Aragonès. L'impacte econòmic estimat en 1.000 milions d'euros després que generarà arreu del país, doncs evidentment és una xifra que no s'ha de negligir tot al contrari. Ho hem de celebrar i treballar per consolidar-la. Ricard Lucke, Carme Montero, Catalunya Ràdio, Barcelona. Uns 10.200, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat a Barcelona contra la política del Departament d'Educació en una nova jornada de vaga al sector. Reiteren la petició d'assassament del conseller a qui acusen de mala pena negociadora. Segons el govern, la turada té un seguiment de menys del 10%, mentre que els sindicats diuen que arriba al 50%. Rússia anuncia que rebaixarà de forma dràstica l'ofensiva al voltant de les ciutats de Kiev i Txerniqiv, cruent a Ucraïna, per afavorir les negociacions d'alto al foc. Moscou ho ha dit al final de la reunió amb els ucraïnesos a Turquia. Ucraïna demana un acord internacional que també li granteixi la seguretat si el pronuncia finalment entrar a l'OTAN. Aquestes converses entre Rússia i Ucraïna han impulsat a l'Alça les borses europees que han tancat amb fortes pujades. Aquí, l'Ivax 35 ha tingut un assenç de gairebé el 3%, arribat als 8.600 punts, i destaca en les pujades de Medeus, de Kiev Automotiv o del Bank Sabadell, en canvi, han baixat les energètiques com solaria, energia o en agàs. A la resta de mercats europeus, Frankfurt i París també han pujat al voltant del 3%, mentre que a Londres ho ha fet gairebé 1%. A Nova York, l'índex Dou Jones també opera a l'Alça el voltant d'1%. Òmnium Cultural posa en marxa un nou festival de creació artística contemporània en català. El Sartamen, que s'anomenarà l'Ímbic, serà Itinerant. La primera edició es farà a Terrassa del 27 al 28 de maig. A llarg de dos dies passarà per la cocapital del Vallès Occidental una cinquantena de creacions de tots els formats. Òmnium destinarà 300.000 euros a aquest festival que compta amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa. Esports, Soni Oleart. El govern de l'Aragó rebotja el projecte de distribució de les disciplines esportives del jocs d'hivern del 2030 fet a pal Comitè Olímpic Espanyol i presentarà una alternativa sense congratant, encara quan. El Barça femení avui ja s'ha entrenat el Camp Nou l'última sessió van de partit de tornar dels quarts de final de la lliga de campiones que jugarà demà contra el Madrid. Ja no queden entrades per aquest partit històric a la venda. Avui hi ajuden partits de clasificació per al Mundial. A Europa són finals de repesques, a dir, que ho guanyi jugarà la pròxima copa del món a tres quarts de nou Portugal, Macedònia i el... Madrid, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Fins que es ha matapublicat el seu informe del mercat immobiliari d'aquest 2021, nomres que ens deixen veure en part la situació actual a l'àrea metropolitana i també al nostre municipi de Sant Just d'Esvern, hem tingut el meu desgifré, director general de mà a Tarràdio d'Esvern. Exposat així, que segons l'anàlisi del 2021, es podrien destacar 3 línies. Dins el mercat de compravent de l'activitat va creixer, sobretot dins l'àmbit de segona mà. Pel que fa a l'obra nova, aquesta no va creixer, ja que no s'han generat de noves, sinó que s'han acabat obres antigues. Des del punt de vista del lloguer, ha assenyalat que està molt remogut. L'activitat va seguir creixent aquest darrer any, que continua sent la porta d'accés a l'habitatge per a moltes persones. Tot i així, el principal problema que hi veuen és l'accés normatiu i la regulació de les rendes, els petits propietaris. Estan menent les propietats, el que provoca menys oferta disponible per les persones que busquen un habitatge de lloguer. Aquestes dades fan referència a l'Area Metropolitana de Barcelona, una línia que el nostre municipi de Sant Just d'Esvern també segueix. L'escola Trell Barcelona organitza un cicl de xerrades sobre esport, nutrició i valors, un conjunt de xerrades gratuïtes i obertes a tothom que comencen aquest divendres o d'abril, amb una xerrada sobre prevenció de les ions amb Miguel Cantón, fisioterapeuta. Es continua així amb la xerrada de la Gisela Carrion, nutricionista i atleta, campiona d'Espanya de Trell Running, sobre nutrició esportiva el divendres 22 d'abril. La següent tindrà lloc al 6 de maig sobre esport i valors amb una psicòloga esportiva. Per acabar, es parlarà de material trail amb Julio Masip i David Buena-Cas, experts en material, el proper divendres 20 de maig. El cicl tindrà lloc al Fudir Restaurants, situat al carrer Rosalabarón i Valls, número 10 de Sant Just d'Esvern, el que l'oferirà un refrigeri i unesna que a totes les persones assistents. Totes les xerrades es duren a terme els divendres a les 7 del vespre. Per apuntar-vos, només heu de fer la vostra inscripció a través de la seva pagina web trailbarcelona.com. Aquest cap de setmana tornen algunes de les activitats enmarcades dins del dia internacional de les dones, que van veure obligades a ser jornades a causa del mal temps. Parlem de l'activitat de yoga a l'aire lliure i la presentació dels planos del nou espai feminista Can Freixes. Finalment, aquestes activitats tindran lloc a aquest diumenge dia 3 d'abril. Es començarà les 11 del matí amb una classe de yoga per cuidar-nos i relaxar-nos al part de Can Freixes, a càrrec de la tallarista en a Marina Mosquera. Tot seguit, a partir de les 12, es farà un esmorzar popular i es compartiran els planos de la Casa de la Dona, el futur espai feminista del nostre municipi. S'intercanverà en opinions i sugeriments al voltant d'aquests entre totes les presents. També es construirà un espai de missatges feministes a la masia, l'assistència es llibre i no cal fer inscripcions. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjusta en què els sanchús notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Vinga, va, que ara anem cap a l'espai de Mèdia Ambient 예hora, i ho fem amb l'arbre Agulló i un convidat que deixo cap al voltant. Fins ara mateix. Fins ara mateix. üz. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Un convidat que deixo que el presenti ell mateix. Hola, Arbre, bona tarda. Aquí tenim el Lluís Casals. Home molt arregat en el poble. És, quasi diria, un mig patró del poble. Soc un president de l'entitat de l'ONG. El regidor era el PSUC i després m'ho veig. Bueno, jo em perco en això. I ara he acabat la seva fita de com a aviador, que va començar com a professora secundària, va passar a l'aviador, i ara ha passat aquesta fita i jubilat. He vol dedicat el seu temps a promocionar les plaques solars com a empresari, petit empresari del poble. Cosa que a mi em meravella i estic absolutament d'acord. I molt feliç d'estar aquí amb ell. Hola, Lluís, què tal? Hola, bon dia, gràcies. Després de la presentació que t'ha fet l'arbre, qualsevol vikipèria es queda curta. Sí, estic ben abrumat. Lluís, tu tens un negoci per muntar plaques solars d'aquí a Sant Just. Explica'ns una mica en què consisteix. Sí, jo treballava professionalment a tota l'última tapa de la meva vida professional. He sigut una pilota de vio, però fa uns anys, amb una altra soci, una amic meva de la vida enginyer, vam muntar una empresa que es diu Cleanem, que és l'acrònic de Clean Energy Providers, es diu Providers d'energia neta. I inicialment per treballar, fonamentalment, a Gàmbia. Tenim uns socis allà, i perquè aquí pràcticament no es podia fer gaire cosa, perquè la llei no permetia, de fer la nostra il·lusió, de treballar allà. Després, quan la llei va canviar, hem començat a treballar en projectes i jo hem ingibilat, però a l'empresa hi treballa una ingeniera, que la coneixes molt bé, i hi ha un parell més d'ingeniers a temps parcial, i som una enginyeria, bàsicament, que ens dediquem a fer projectes d'instal·lació d'energia fotovolta. Ens hem especialitzat en fotovoltaica. Ha fet llasar amb aquest començament que és, que a mi em sorprenia sempre, quan estava volant amb els avions de passatgers, que feia les aproximacions a Frankfurt o a Manchester, i veia que a totes les cases tenien plaques solars, amb una insolació baixíssima, o molt baixa, que hi ha en aquests països. En canvi, aquí, amb una insolació magnífica, pràcticament, l'energia solar era inexistent, fins que no va haver-hi el canvi, amb l'entrada del nou govern, que es van canviar les lleis, i en aquest moment el vent bufa absolutament a favor de l'implantació de l'energia solar, que podem comentar una mica quan vulgueu, el tema que vol dir l'autoconsum i aquestes coses... Sí, perquè, per exemple, a l'Ajuntament de Sant Just, va publicar una nota informativa, dient que la instal·lació de plaques, o de gent d'aquí del poble que s'havia interessat en la instal·lació d'aquest tipus de plaques, s'havia 4plicat. És a dir, s'havia multiplicat per 4, enten sols, no sé si era un any o dos anys, bé, la qüestió és que havia augmentat bastant. Bé, és que en aquest moment l'opció de l'autoconsum és una opció magnífica. Això vol dir que una persona instal·la una sèrie de peninsolars en el sostre de la seva vivenda, però aquests peninsolars produeixen, transformen l'energia del sol amb energia elèctrica, i doncs no entrarem en el detall pel fund de funcionament, però hi ha un cervell, que és l'inversor, que transforma la corrent continua en els plaques en corrent alternadomèstica. Si fessin un címil hidráulic i fos aigua, diria que la pressió que prové de l'energia solar és lleugerament més alta que la que entra de la xarxa a la casa. Per tant, la casa, el que fa quan tu consumeixes és que primer tira del solar, i si li fa falta més, llavors agafa el que necessita de la xarxa. Si a sobre en aquella casa instal·lem i s'instal·len unes bateries, durant el dia la casa s'autoabesteix de l'atricitat amb el que protegeixen els plaques, a més a més, mentre ja sol, carrega les bateries, i en el moment en què es fa núvol, en el moment que arriba el vespre, té l'energia acumulada que prové de l'energia solar que durant el dia s'ha produït, en els plaques que hi ha, en els parells que hi ha a la taulada, s'han carregat les bateries i el vespre consumeix de les bateries. I només en el cas que no hi hagi sol·lar, que no hi hagi insolació i que les bateries ja estiguin baixes, llavors només en aquest cas, entreia de la xarxa. Llavors, què passa? Tots els quilobats hora que estan entrant a través del sistema solar, són quilobats hora que no passen pel teu comptador, que no entren, i amb un quilobat hora de l'acompanyar hi van moltes coses, hi van l'energia, hi van impostos, hi van tot una sèrie de coses que t'estalvies. A més a més, per exemple, en altres, hem instal·lat a molts pobles, s'enjuses un dels pobles que té una bona política a nivell de favori, perquè tens el 50% de l'IBI durant 5 anys, en el cas de domicilis, fins al 33% de la factura. És a dir, el 33% de la factura, per exemple, amb les cases unifamiliars, tot estalvies ja del descontes de l'IBI. I, a més a més, en guany es va obrir les finals de l'any passat, es va obrir les subvencions, el new generation de la Unió Europea, que et subvenciona en 600 euros per quilobat i pràcticament el 40% dels bateries. Per tant, en aquest moment estem parlant d'un retorn que quasi bé no s'opera als 3 anys, si s'ajunten a totes aquestes coses, i en el qual la instal·lació està pagada i la gent pot auto-consumir l'energia que produeix. És una cosa que es tenia que haver fet en aquest país és de fa dècades, no? Això és el que volia dir per fer el contrast. M'agrada molt el que has explicat, que fa... d'aquí, quasi 20 anys, estic a la ràdio, ho he explicat més d'una vegada, un dels programes que va fer l'Alnos, que Barcelona vam fer, Barcelona 1000, que era tèrmica, sobretot per plaques tèrmiques. Llavors, jo, com prejuvilat, me vas córrer en un mapa, tot el poble de Sant Just, i en els folletos que es va donar per la plaques tèrmiques, la tèrmica era per calfar a aigua més que a ell, que era, deien que era rendible, que en els 15 anys, que començava a 10 o 15, començava a estar amortitzat i sortia gràtil l'escalfament d'aigua. Era per això, sobretot. I vaig calcular de 1.000 folletos que em van donar 1.100, se'n van acabar el 1.100. Hi ha 1.100 cases unifamiliars. No totes tenen condicions per tenir les plaques solars, però jo crec que 900 o 1.000 s'intenen. Hi ha cases realment al·lucinants, en caps de tècnics i líors, a la costera que puja, grandíssimes. I, per tant, vam fer aquest esforç, no es va notar. No es va notar. O sigui que estem predicant aquí en el desert de fa molt temps. I la ràdio, els que eren bonament m'escolten, ja ho està d'explicar moltes vegades. Jo sempre et pregunto curatge d'anar a comptar, casa per casa, arbre. Sí, sí, no, perquè tenia les capses comptades, es van donar 1.100 folletos de Barcelona. Ah, vale. Jo no vas comptar. Si no et van donar 1.100 i anava un a cada bústia de diòs que no... Vale. Per això ho tinc calcular. Però els que... Vale, vale. Era molt fàcil, perquè era així, es van esgotar tot, eh. Per carrer, per carrer, tot, el pòlore. I, bueno, després recorda una altra cosa, ja l'he deixat la paraula i que era molt important, que el senyor Oriol, sent regidor, sembla que estàveu tu abans també amb ell, una vegada, volia... tenia la preïdea, clar, que és que ara ho requerem, una finançament, de fer-ho en el talús que n'hi ha, on van a fer ara la disselleria nova. Hi ha un talús. Per fer una macroestació de plaques solars. Allò es volia fer, en un passat. Ei, tenia la idea. I jo dic, home, està molt bé, hi ha un talús aquell, una vegada que serà guapo, i allà pega el sol enorme, i ho cau, justament, quasi tot el dia, li pega el sol, un sol bé d'aquí, en aquesta situació, i el sol s'amava per a aquesta banda, que continua, al cas d'Oran, el dia. Dic, va, això requereix finançament. S'han finançat coses burrades. I aquest finançament hauria ajudat a la nacional industrial que està per a les empreses. Si, a més a més, com sempre estem dient, totes les taulades de les empreses estiguéssim connectades amb plaques solars i fer una xarxa de connexió entre elles per ajudar-se a... A nivell veïnal. A nivell de veïns. A nivell de poble, a nivell de poble connecte, una xarxa de connexió per ajudar-se. És l'alternativa, sempre han donat els seus ecologistes. No és tan burrada de portar l'energia de fotre muntanyes naturals i grans, i tenen la que transportar que es tracta un 30%. Ho he dit, vegades, un 30% de l'energia que es transporta a l'esperta, en les grans línies. Lluís, entra en el pragmatisme, com des de abans, també, evidentment, les plaques tèrmiques són una solució molt interessant i, a més, aprofitant molt més energia, tenen una mica més de manteniment. Qualsevol cosa que té fluïts per dintre, doncs... Clar. De vegades, més manteniment, la placa solar menys, però la placa solar, per escalfar aigües, molt poca efectiva. En canvi, la tèrmica és molt efectiva. El respecte del que planteja Zarabra és interessant. El tema del compartit, no? Bé, ara, amb la nova llei, es va obrir una possibilitat que són les instal·lacions comunitàries o compartides. Això ja es pot fer, però té certes limitacions. És a dir, per exemple, això que parlaves tu del telús d'allà de la ITV, per repartir-ho, per les empreses, té la seva complicació. Actualment es poden compartir les instal·lacions sempre quan siguin. En primer, menys de 100 quilobats, menys de 100 quilobats. I, en segon, es poden compartir amb usuaris que estiguin a menys de 500 metres de l'estel·lació generadora. Això és un problema molt important. A França no sé si són 3 o 6 quilòmetres, crec que 6 quilòmetres. I això... Tira cap aquí. És a dir, això ho han de reclar, ho han de canviar. En els 500 metres és molt poc, no? Perquè s'estan plantejant solucions amb pobles, que estan als pobles de terra en dins, de les comarques de Tarragona, etcètera, que, clar, plantegen alternatives a les macroinstal·lacions, que es plantegen fer en el seu territori. Hi ha pobles que són la Pera. És a dir, Santa Coloma de Caral té distribuidora pròpia, no comercialitzadora, no? Distribuidora, les línies no són d'endesa, són d'ells. No, caram. Són d'ells, són independents, a nivell de distribució i de comercialització, és una experiència única. O el poble de Senant, el caldès de Senant, va ser la primera, la pionera, que va muntar una planta gran, que va vendre l'electricitat, i això són uns ingressos importants, són ingressos importants per l'agentament. La Unió Europea hi ha creat una directiva de comunitats energètiques. Aquest és el futur. Grups de ciutadans o pobles que plantegen conjuntament, comunalment, plantegen el tema d'un camp solar que autoabesteixi una part important de l'energia del poble. Però avui, per avui, la llei no ho permet. I nosaltres treballem per un grup de Tarragona que estem intentant gestionar, que volen ara tirar endavant dos camps solars, i ara s'ha obert una mica. Però és que les dificultats burocràtiques administratives per tirar endavant un camp solar són molt grans. Però en aquest moment, quan planteges camps solars, encara no està preparada la llei per fer comunitat energètica. L'únic que pots fer és vendre-la. Vendre l'electricitat, el pul que te l'apagaran, el preu que toqui en aquell moment de l'essovasta, ara, en aquests moments, fer un camp solar és un negoci magnífic per als preus que avui en dia s'està pagant l'energia. Però això esperem que no sigui sempre així, que l'energia de tornir baixar no ho sé. Vosaltres ho heu notat, amb l'última de la pujada del preu de Tarragona? Sí, hi ha molta demanda, és a dir, nosaltres som una empresa molt petita, però si el meu soci jo tinguéssim 40 anys, doncs en aquest moment el millor tindríem 15 treballadors, perquè et da demanda per posar solar... Bé, és una locura, tothom vol solar, tothom vol solar. I no se t'ocorreixi posar un anunci, vull dir que... Perquè nosaltres som molt petits, nosaltres som molt poca cosa, dissabte marxem cap a Gàmbia, fa dues setmanes estàvem a Gàmbia, mantenim aquesta il·lusió que ens va fer néixer i seguim treballant. Ara estem a punt d'engegar una planta de producció de gel per un petit poble de pescadors en un poble de Gàmbia, finançat per Nacions Unides. És que l'empresa va néixer amb aquesta vinculació. Clar. Amb una idea que penso jo que s'ha d'apromocionar, sortir del concepte ONG Clàssica per plantejar empreses socials. Nosaltres, muntant instal·lacions a Gàmbia, no ens fem rics, però hi guanyem, no ho fem gratis, no ho fem gratis, i tenim un benefici. Però, bueno, qui volgui que vagi, les dificultats són imenses. Clar. I tenim aquest component i el... Si hi ha dificultats burocràtiques aquí, allà, a Gàmbia... No, allà cap, ni una. Allà vas i fas un... Està la solar, no has ni de demanar permís. Però aquí també s'ha de fer una mica de meva culpa, com a país. Perquè avui, tu, qualsevol vol muntar un camp solar, o un camp eòlic a qualsevol post del país, i et garantitzo que el cap de 15 dies hi ha una plataforma anti... anti aquell... aquell camp solar. I sí que és veritat que el camí i la solució... té que passar fonamentalment per això, per comunitats energètiques. La directiva europea que regula el tema dels comunitats energètics. El que passa és que Espanya encara no l'ha implementat. Les directives europees no són d'obligat compliment, fins que els estats no agafen la directiva europea i la implementen en el país amb legislació pròpia. I, en aquest moment, per exemple, les comunitats energètiques del programa que tenen és primer. Aquests 500 metres, que a partir de 500 metres, no es pot compartir la producció, la limitació de 100 quilòvats, i, a més a més, que no tenen, encara, forma jurídica. Llavors, els pobles que estan fent, que ja ho estan engegant, s'estan trencant les banyes, que sí comunitat dintre d'interessos econòmics, que sí cooperativa, que sí tal, és... és... és... és molt complexa, no? Però segur que aquest és el camí, segur que aquest és el camí. El zona industrial, com deia l'Arbra, que totes les empreses, les cases que es pugui, ara ja s'està tirant endavant els blocs de pisos, les comunitats juridamentals... Posar a dalt, a dalt la taulada, plaques, i amb una... amb consum compartit entre els veïns, o, com a mínim, les despeses comuns, doncs, els que tenen piscira dalt, o a fora, o el pati o el que sigui, els motors, bueno, totes aquestes despeses. Però, jo crec, la meva opinió, és que el gran camp i el gran camèolic i el gran camsuar també s'haurà de fer, perquè la necessitat energètica, la necessitat energètica de la zona franca, de la zona franca, si no fem instal·lacions geòl·lices grans, si no fem instal·lacions solars grans, els megabats, hora que necessita la indústria de Catalunya, no ho aconseguirem, no aconseguirem, amb taulades o petites instal·lacions, el que passa és que s'ha de compensar a la gent, perquè t'hi haren rot, no pots anar a l'emportar, i omplils i demolins, i, llavors, i venen aquí, veuen que a Collserola no n'hi ha. Jo crec que el primer que hauria de fer a Barcelona és omplir a Collserola de Molins, i omplir el forn marítim del port de Barcelona de Molins, i llavors tindrien l'autoritat moral suficient, com per anar a parlar amb la gent de terra en dins, i dir-hi, és que... Anem per aquí, no? Sí, perquè tot és el seu contrapès, perquè, per exemple, veniu aquí a instal·lar per les necessitats de Barcelona. Jo parlo amb l'alcalde Sant Acola Macaral, i li deia, escolta, de què viu la gent aquí? Bueno, una mica d'agricultura, una mica de tal, i jubilats. Molt, molt jubilats. Les pensions surten també... ...de la gent de Barcelona. ...dels milers de persones que treballen. És que tot té la seva història, però s'ha de predicar amb l'exemple. Si vols anar a posar a Molins a l'emportable, i m'hi posa els arolls, oi? Aquest és el meu punt de vista. Com ho veus tu, arbre, que tens una visió més ideològica del... Vale, t'agafo la bandera. Fa més de 40 anys que els ecologistes, teòricament, deiem, només la Provincia del Meri podia alimentar mitja Europa. No estic parlant d'Espanya, de la pel·líció d'Obera, i que estic parlant d'Europa, a base de centrals fotovoltaiques. Grans centrals. És que tenen una torre al mig, que és tot un camp de moltes hectàrees, moltes hectàrees, i l'energia puja dalt, perquè n'he vist alguna fotografiat. Això, en el temps, s'ha demostrat... Però fotovoltaic o ho li dius, fotovoltaic? Fotovoltaic, sí, fotovoltaic. Però si tenen una torre al mig, no se la part tècnica, i les entendran més que ja. Està escampat, i l'energia va aquí dalt, i no sé què, saps que el fa l'aire, no sé què, i fa acumula en algun lloc. Això és superficialment la que vaig dir. Això és de grans centrals, en tots els deserts del Meri, en més de tenir els que tenen, allà és plàstics contaminant. I aquella verdura, que els dos dies obres d'una... Els hivernacles, amb... Si hi ha obres d'una verdura aquella expressiós, la obres hi no sap res. Perquè no tenen ni aliment. És a base de... de... de pujant a base d'aquí. Serien central, i tenia que haver-se fet la instal·lació, clar, per connectar en Europa, i tot, eh. I... i no s'ha fet. I no s'ha fet. Això era en partidaris de tots alguns ecologistes, eh. Que alguns ecologistes, com en normal, i tu veu dius, angoixats, com tot a la societat, en l'actualitat, doncs es veuen en la trampa de diòstia, aquí, l'estona de l'Ebre, ells gasten un 8%, i tenen el 36% d'energia... Els nuclears. Nuclears, etcètera. Portueixen el 36% de tota Catalunya. Sí. I ells gasten un 8%. Hi ha uns contrasts d'aquí, realment. Tenia que donar exemple, i quan tu dius, tenia que donar-se exemple, aquí, amb Barcelona, i tal, obligant-te a totes les empreses que és possible, que és possible, eh, posar-la a la tal, a fer-se nucles de connexió petit, i en Coixerola ara n'hi hava un senyor que volia posar-ne un macro, perquè ara som molt gals, 120 metres d'altura, volia dir. Que volien col·locar-ne un o i tal. Però sí, jo d'acord, i llavors, si es dona l'exemple, que també, eh, perquè ara hi ha molt puristes, que no mirem més enllà de l'ull, perquè després entenem la condició de consumir, de menjar car, consumir i vestir, i entrem en una contradicció, i d'enxufar la nevera i enxufar la tal. De microhones i el forn de l'aire. I això és una contradicció de campionat, eh, amb vius sense energia. Per tant, estic d'acord, però... També hi ha altre detall. El japonès es va inventar un molinet, que en algun lloc l'he vist, que puja a la llum, és un faro que hi ha a la ciutat, potser 40 mil n'hi ha a la zona de Barcelona, que puja dalt, hi ha un molinet i dos plaquetes de solars, que abasta suficient i una petita bateria per aquell faro. Vaig ja poder haver-se porat a tota Barcelona. Solament hi ha un parc. A part de les gamberrades. No sé tècnicament ho entendran bé, si és possible o no. Però això podria estar a la ciutat il·luminada d'això. Jo llegia que volia que donàvem com parar una casa. Deu postres d'aquestes. Perquè, Lluís, la reticència és que pot tenir algú a l'hora de posar-se plaques o alguna comunitat de veïns. Normalment, quines són? És adipat, per exemple, els fa por la inversió inicial, per exemple? Els veïns, normalment, hi ha molt d'història que no hi ha manera que es posin d'acord. Que si aquí això és meu, això és teu, que si no sé quantos, que si, llavors, farà ombra de no sé on i allò tal, allò qual, és complicat, és complicat. A altres comunitats de veïns n'hem fet una i no l'hem fet nosaltres, hem fet l'enginyeria. També deixeu córrer en DSA, que és l'empresa A, que té l'exclusiva de distribució. No t'ho posa fàcil. No en té ganes de... Ells volen desenvolupar la seva solar i no en tenen ganes de que la gent faci autoconsume. Llavors, totes les pegues que poden, te les posen. Aleshores tenim una comunitat de veïns a Forja, que porten set mesos amb les plaques instal·lades, gent que ara no hem aconseguit que posin el comptador de generacioneta. Perquè quan fas una comunitària no es fa un autoconsum directe, perquè això seria impossible. I una comunitària es decideix quin percentatge de l'energia utilitzarà cada un dels que participen d'aquella comunitària, que no té per què ser igual. Si un posa més calés, té més tant percent d'aquella d'aquella d'aquella llana, no? Llavors, clar, no es pot fer un autoconsum directe, perquè l'energia aniria, el que engegués més el micro, no engego més el forn, se la quedaria tota, no? Llavors s'ha de posar un comptador més i tota l'energia que produeix l'esolar es buida a la xarxa, d'acord? I llavors, aquests quilobats d'hora que retelèctric es diuen d'essa... Bueno, perdona, retelèctric, que en d'essa rep a la xarxa, que els té comptabilitzats, i els té comptabilitzats per hores, amb el preu que val que d'hora, li resta, després, quilobat d'hora real, a tots aquells usuaris, en el percentatge que ells hagin decidit. Vale.Vale, això es fa així, d'acord? Això té... Costa molt, costa molt, és a dir. Vaig estar amb un foró l'altre dia, vam fer una teleconferència amb solidància i via gent convocada per solidància. Sobre aquest tema, solidància ara està formant gent en el seu àmbit de formació, per gent amb dificultats de trobar feina i tal, està formant gent per instal·lar plaques solars, perquè ara hi ha molta demanda dins de l'odi. Ens vam convidar i vam estar xerrant, i a veure, un dels que estàvem en aquella taula rodona, a la seva comunitat de veïns, va posar-se. Una comunitària fa un any i mig, quasi dos anys, encara no han aconseguit fer-la una creuada, per poder-la marxar. És a dir, fa falta que la més pressió cregui que forcin les elèctriques a fer les coses ràpids, bé, fàcil, en aquest moment encara no és. No, no, no. Vull dir, si em permeteu, vull dir una cosa que s'ha de tenir en compte. Perquè, a mi, el que no m'agrada, el que em posa una mica nerviós, és les solucions fàcils i que, a vegades, entrem en unes dinàmiques que no es contempla, s'ha d'ampliar l'horitzó, no? Perquè, per exemple, es diu, no, perquè el tema dels nuclears és un tema, també, a parlar, no? Però diem, no els macro-campsolars, etcètera. Bueno, França té el 60% del país que està vestit de nuclears. Si nosaltres no desenvolupem una quantitat important de producció de megabats, li comprarem a França. Li comprarem a França. I no posem nuclears aquí, i li estem comprant d'anànsia a França, que és anànsia produïda per nuclears. I algú pensa que, si una central nuclear del RON, aquí del sur de França, peta la radioactivitat, esperarà la frontera? No, no, no. Per tant, si no volem deprendre de nuclears, sinó que a Catalunya té previst que el 2030, el 50% sigui renovables. Si no ens posem les piles, és que és impossible. És que és impossible perquè la gent continua tirant de microones, de forn, de llum, ara els estius que són més càlids, la gent tira d'aire condicionat. Llavors diuen, la solució és el cotxe elèctric. Bueno, el cotxe elèctric. Algú s'imagina el part mòbil de l'àrea metropolitana. Consumint. A la nit, tots enxufats, tirant cada cotxe entre 3 i 6.000 vans. Tirant de la xarxa. Però algú s'ha plantejat això? Quines xarxes, quina augment de xarxa de distribució hem de fer perquè suporti aquests megabats a l'àrea metropolitana? I d'on t'ha de sortir aquesta energia que a la nit no fa sol? No s'està produint, l'energia no s'acumula. L'energia s'ha de gastar al moment. I els cotxes, quan no van és a la nit. I quan es carreguen és a la nit. I d'on t'ha de sortir tot això? Els megabats que es necessiten per al part mòbil de l'àrea metropolitana i m'imagina que tot siguin elèctrics. Clar. És que toquem de peus a terra. Jo tampoc vull nuclears, no vull hipotecar en residus i tal. Però el que no vull fer, el que penso que no s'ha de fer són discursos sense fonament científic i sense números. Perquè tu no vols això. Doncs has de fer això, no això tampoc no vull. I això tampoc no vull. Però avui tenien energia a tota l'àrea que necessiti. No funciona. No, d'algun lloc s'ha de treure, aviam. Exacte. Estic molt content d'aquest discurs que diguis, perquè jo soc realista, jo ho he dit jo, i de l'ista i en projecte, però realista. I tot això és així. I, per tant, necessitem, com els peixos del nord d'Europa, de la ciutadania, de la Fintlandia i de la Mar, que i estos diors, hi ha una comissió per pensar 15 propers anys del país com ho faran. Jo penso en tot. No és com aquí que ara entra el govern i fot la llei, li dona la volta la llei, canvia la que s'havia fet d'ensenyament, la tornen a canviar i això funciona a patades. I que serem i quan tenen autopistes en 15 anys. Hi ha un grup de sabis que no... ni són d'esquerra ni d'esquerra, Són sabis que pensen al país. Això aquí s'hauria de fer també, això s'hauria de fer. I aquestes preguntes, per tant, els sabis se les planteja. I s'hauria de pensar què es fa. Ha estat una estona molt agradable amb els dos arbres. Lluís, ha estat un plaer també tenir-vos els dos junts per agafar diferents contrastos, diferents idees, sobretot el món de l'energia renovable, les fotovoltaiques que podríem estar aquí parlant del tema, realment, hores i hores. Però ho hem de tallar en algun moment. Per tant, si us sembla bé... L'Anna em diu... M'haig de dir que em dient una última cosa. És tan xerrada, no perquè l'hagin fet jo. Sí, perquè l'ha fet Lluís, els interessa l'institut en els... De primer i segon debatge, els interessa. Els professors, passar-la i debatre això. No han parlat de polítiques concretes, no han fotut a ningú, han posicionat contra un... És el seu futur, el que estàs davant. El meu viatge s'acaba i estic content, de la moa vida i molt content, de la que em queda i de la que hi ha. Un dia, dos, un any, tres anys, estic molt satèl·lic. És ells, el que em preocupa. I és aquest debat el tenien que tindrien l'institut. Mira a veure com podeu fer. I passar-lo a l'institut de... Sobretot de Batxiller, com a classe de ciències. Ciències, història, toquen jo. Molt bé, doncs res. Arbra, Lluís, que acabeu de passar bona tarda, i s'haig d'inventar-me en contacte. Gràcies. Gràcies. Bona tarda. als petits tallers a casa o al camp. Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'orta i acaba el secar, d'esforç i blasfèmia, perquè tot va mal, qui perde els origens, perd identitat. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gens sense místics ni grans capitans. Aquest dimarts, a les 10 del Despre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ara marxem fins al carrer Bona Vista. Ara ens esperem davant d'aquell llibre té per saludar l'Ernau. Bona tarda. Entrem gairebé a l'abril, això significa la festa del drac, com dieu també a la llibreria. Ja tenim aquí, el drac que ha arribat. La llibreria és una llibreria molt llarga. La Sant Jordi comença en una llibreria dos o tres mesos abans, i un mes i mig abans, comença a arribar les caixes. I els llibres ocupen un espai. Pots arribar a ser molt voluminós per una llibreria i no tenim magatzem. La llibreria és una llibreria molt llarga. Algun any havíem arribat a Sant Jordi i hi havia caixes que quedaven sense obrir. La llibreria és una llibreria molt llarga. Hi ha llibres que estan amb una caixa d'aquelles. Hi ha llibres que estan amb una caixa d'un mateix títol. Normalment, si t'acaben de demanar 4 o 5 llibres, a Sant Jordi hi ha llibres que demanen 50 llibres. Hi ha algun important, en aquest en vendrem molts. No saps quants, perquè aquest és l'altre. Hi ha altres que no ens interessa, però sabem que són autors que venen molt. La llibreria és una llibreria molt llarga. La llibreria és una llibreria molt llarga. Hi ha altres que no ens interessa. Hi ha altres que no ens interessa. La llibreria és un llibre que va començar a ser una exposició. La llibreria va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que es deia que era un llibre que va començar a tenir nom literàriament. La llibreria va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que es deia que era un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament. La llibreria és una llibreria molt llarga. La llibreria és una llibreria molt llarga. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre. La llibreria és un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament amb un llibre que va començar a tenir nom literàriament. ensenyant ara l'Ernau, i sí, sí, eh? Obres de tot tipus, algunes fascinants, altres no s'entén, algunes tenen a veure amb el text, altres no, i mentre estan, evidentment, hi ha un text narratiu. I el que fa el Jordi Garrion, jo crec que de manera molt superintel·ligent, és fer una autoficció, allò tan típic que últimament s'ha posat de moda, que són els escriptors, explica que un dia està davant del seu ordinador, i els nens corren per darrere, no el deixen escriure, els ha de portar a l'escola, es queda dormint dinar en sèries, i la seva dona discuteixen o no, tal. Tota aquesta quotidianitat, i, mentre estan, rep un missatge d'algú que el felicite per la seva novel·la Membrana. Però, Membrana, quan ell està fent aquesta autoficció, ell encara no l'ha donat ni l'editor. La té a l'ordinador, ja l'ha acabat, la considera definitiva, però, creu que, bueno, això, l'ha de donar encara al seu editor. I les feliciten per la... I, a més a més, li fa una sèrie de preguntes d'algú que clarament l'ha llegit, però, i com dones tret aquesta informació, o com et vas inventar això altre, allò de tal, clar, ell queda flipat, i comença a investigar, i, aleshores, tota la novel·la, pràcticament, és una llarga conversa entre Jordi Carrión, que està al seu ordinador, i aquest algú que no saps qui és, però comences, ell li comença a posar un nom, creu que és una dona, on tot cas algú femení, que no sap des d'on, ni des de quan, li parla, perquè clarament sembla que sigui un algoritme del futur. Clar, clar, si s'ha llegit la novel·la... I, a més a més, li va dir, no, no, sí, tu aquesta novel·la ja sé que encara no. Potser m'he avançat, hauria hagut d'escriure un pèl més tard, però tu la donaràs a tal dia, i es publicarà el novembre del 2020, i no sé què. Quina por, eh?I que, mentre està en ell, que té aquesta por terrible, qui m'està parlant, intenta això, doncs, investigar i escriure experts en física quàntica, si és possible viatjar en el temps de textos, si un algoritme del futur podria, no sé què, i tot plegat és d'una banda, una investigació sobre què futur que ell imagina, mentre es va intentant parlar i normalitzar una relació, que fins i tot en alguns moments té tocs així, quasi bé com amorosos, tot i que és pot virtual, i clar, hi ha algun moment que t'espanta la novel·la, perquè tu t'imagines, bueno, va arribant missatges, o no, si és algun algoritme del futur, els missatges els arribem per mòbil, per whatsapp, la pantalla, li arribem per un missatge de, crec que no sé per a televisió, mentre està mirant sèries i Netflix, i a més a més això, es converteix en un diàleg dient-li aquella sèrie que vas veure, que no et va agradar perquè no la vas entendre. Clar, si ho coneix gairebé tot. Si ho coneix, que ho coneix tot, perquè estem... I el clar, la novel·la és flipant en aquest sentit, perquè imagina un futur tantes vegades imaginat, que es diu un món on les màquines ho controlaran tot, tant que seran tan més intel·ligents, o sobretot tant de més informació que nosaltres. Això també és un reclam per llegir-se, llavors, el capítol... Ai, el capítol, el llibre membrant, o sigui... Sí, realment, no tenen a veure aquest lligament, però, evidentment, aquest es pot llegir sense haver llegit l'anterior, i, sí, això fa bé de bases comunicants, no? Però és molt, molt interessant, molt curiós, i això, al principi, de tant en tant, passes pàgines, dius, mira, ara hi ha una obra reproduïda, i no entens què fa, et pot agradar més o menys, però hi ha 40 pàgines del mig, que jo recordo que les anava passant, molt bé, tot una mena de dibuixos així... Bueno, un mateix. Una mica, sí, sí, sí. Són com línies, de fet, després ser, que és la... l'intent de reproduir tota una xerrada, això, virtual, les línies, no? Els dibuixos els fa ell, també. A més a més, cada una d'aquestes obres són obres que es van exposar, i són d'artistes d'actuals, a l'Issia Còpfer, que sempre fèiem fa algú, al final hi ha una relació a totes les obres, no? Robert Juan Cantabella, Marta Peirán, Oblada Angiòler... Bueno, Fernando Coquieti, José Guerrero, Kate Crawford... No bé...I les vas trobant, i és això, n'hi ha una que dura 40 pàgines, que tu vas passant, i són dibuixos, i dibuixos, i dibuixos, i d'una banda dius, bueno, que vull seguir el text... Sí, quan acaba això. I de l'altra estàs fascinat, perquè no entens el que, a mi em va recordar molt, suposo que molt dels oients recordaran 2001, l'Odyssia de l'Espai, on un ull bionic, controlant, final, acaba controlant, i sap tot el que fan els... els... la gent que hi ha, l'Aquella Nau, i, de fet, acaba governant la Nau, no? Sí. I en un moment que la Nau entre a Júpiter, i d'un uns quants minuts, no passa res més, sinó que és una mena d'Odyssia de Colors, bueno, com si algú s'hagués pres una LCD de més, i vas passant pantalles, passant colors, i dius, bueno, sí, que m'ha entrat a anar a Júpiter, clar, a mi em va fer aquest efecte. Em va fer aquest efecte de dir, no entenc res, però més igual vaig passant pàgines, i ja tornarà el text, suposo, no? És cert que a banda, ell t'ha preparat, perquè fa... hi ha molta estona que, amb aquesta por, que l'enganxa, que l'està controlant algú que potser ve del futur, o que està en el futur, et parla de HAL-2001, i HAL-9000, que és el robot que controla la Nau del 2001, la Discovery 1. Ja et dic, és fascinant, però, a més a més, imagina això, unes màquines, una intel·ligència artificial, que està, en aquests moments del segle XXI, creant el seu gènesi. I, aleshores, fa moltes comparacions bíbliques, que volen dir que això és el naixement, una intel·ligència artificial, que després s'estan mirant, però aquests seran els seus mites, no? Molt interessant, de debò. M'han interessat moltíssim, i farem els possibles, perquè aquest senyor que jo sé que té la gent de molt ocupada, vingui a Sant Just a parlar-nos-en, potser no el Marc, mira, del Mercat, no? Ara que hi penso, potser és una bona idea. Parlaré amb els responsables. La propera activitat que tenim a la gent de la Nau és, bueno, ja d'aquí el mes d'abril, eh? Sí, ara aquí ja passem, justament al Mercat. El dia abans de Sant Jordi hi ha la clausura d'aquesta primera exposició Mons, i hi haurà un recital poètic, el món poètic, de Josep Miquel Servià. Per nosaltres era una data complicadíssima, però... Has fet el que es pugui. A més a més, el poet ha vingut a acompanyar d'un músic de Sant Just, el Joan Orpinell. Crec que serà un espectacle poètic o musical que pot tenir molta gràcia, i bé, allà hi haurà la clausura. Aquest primer... experiment expositiu, que és la seva, Mons, sé que després em veu una altra, i ens han dit que comencem a pensar xerrades, perquè, escolta, la cosa ha funcionat molt bé, i, per tant... I potser el senyor Carréu no podria ser... Ah, mira. Teniu per n'hi ha, eh? Sí, comencem a pensar-hi. Doncs en Nau, res més, que vagi bé, i que acabis de passar bona tarda. I molt bona setmana. Igualment. Adéu. Però això només podrà ser demà. El sol mirarà per tots iguals. Mirarà per tots iguals. Però això només podrà ser demà. Només podrà ser demà. Mira'ns de persones i mira'ns en ideal. I tu, xaval, et penses que s'intra? Però ja t'aviso. Sí, sí. Et pots demanar que som els més qui junts i farem un salt. No serà diferent a tota l'altra gent aprendre a resistir. Fins que arribi l'últim dia, jo ho sabeu i que no. El camí més fàcil avança sense por. Ràpid que s'acaba el temps. La ràdio de Sant Just 98.1. Vinc a vaquejar gairebé són les 7 de la tarda. Ens hem de comunicar del programa d'avui. Josep ha estat fent companyia des de la CING, aquest parell d'Horetes. Ara us aixem amb l'informatiu de notícies de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble de la Mada Lua López-Remes. Ens tornarem a trobar aquí Dimecres, també al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Just. Ens podeu anar seguint a roba Ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram o al compte oficial del programa. Arroba la Rambla 982. Que vagi bé, un abraçada.