#136 - La Rambla del 30/3/2022

Bona tarda Sant Just, ara mateix passen exactament 11 minuts a les 5 de la tarda d'avui d'imecres, 30 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvernas 10, sintonitzant el 98.fm, la mitjora municipal de Sant Just. Sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 passarà per l'estudi. La Maica duenyes en dies especial. Normalment és divendres, però avui ho fem en dimecres. Com sempre ens parlarà de novetats de teatre i ens portarà un parell de convidats. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després escoltar el vullatí de notícies de Catalunya Ràdio i de Sant Just, passarà la Cristina, l'Andrea, el Ferran i el Joan per fer tertúlia d'actualitat. També normalment en divendres, però que ho hem passat aquesta setmana al dimecres. Doncs bé, tot això serà de seguida. Ara per això us deixo amb un tema musical dels catarres i comencem a vingar. Tema dels catarres ja ho hem dit. Es diu Jennifer. Tens el que vols, perquè te'n vas. No et veig tan fàcil com pujar el pedra forca o faig strècid per m'ho ensarrat. Jo que voto Convergència i que tinc són d'Israel, tinc Same Jordi. Pujol, jo que soc soci del Barça i no trago ni amb pintura dels pericos de Sarria. Jo que sempre he defensat els productes de la Terra Ara m'he enamorat d'una xoni de Castefa o Jennifer Amb tu neixeré el cotxe per tu, o Jennifer Anirem a por allors dos junts i lluitarem pel nostre amor Prohibits o Jennifer Jennifer Jo que sóc més català que el vi de les tres branques o la guita de la patut Jo que sóc un gran entès de la copla i la sardana i el mundíliu Castellet, jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i als nadins d'enconir Jo que sóc més radical que el partit mojament Jordi en campanya de l'actual Jo que sento devoció pel rumeixco i els calçots i el pantoma que ens agrada Jo vull veure'ns jo el Joan actuant als pastorets dirigit per a Manet i Jornet Jo que sempre he defensat els productes de la Terra Ara m'he enamorat d'una xoni de Castefa o Jennifer Amb tu neixeré el cotxe per tu, o Jennifer Anirem a por allors dos junts i lluitarem pel nostre amor Prohibits o Jennifer Les mans estretes ens intenten per als peus La pati, la història de Julieta i Romeu que no veuen que el temps ens donarà la raó L'amor és superior a tot, a por, a tot rancor i ens diuen que tenim el cor dividit Entre l'amor i el país, la patria contra el desig Però jo només l'esperc, jo només veig el conjunt I jo ja fa el somar que ens hi va desistar junts, o Jennifer Amb tu neixeré el cotxe per tu, o Jennifer Anirem a por allors dos junts i lluitarem pel nostre amor Prohibits o Jennifer Jennifer o Jennifer o Jennifer Oh, oh, oh, oh, Jennifer Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh I lluitarem pel nostre amor Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Duenyes. La maica Duenyes Tenim ja la Maica Duenyes. Aquí dins de l'estudi, hola Maica, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda a tots els ullens de Ràdio Desver. Com va la vida? Veurem el sol algun dia? Doncs mira, avui, no. Dijous, tampoc. Divendres, tampoc. I estic segura que el cap de setmana, tampoc. Ja t'ho dic. Estic trista, de veritat. Jo necessito sol, necessito claredat. Bé, deixem el sol. Ja vindrà quan pugui. Quan pugui, quan vulguis. Sí, exacte. Mira, avui començaré parlant de espectacles que estan en cartellera o poc temps, o que li queden pocs dies. I que no hem parlat d'ells, vale? Vale. Llavors començarem per parlar d'un espectacle que es diu Apologia i Espologia i Escarni de l'estupidesa humana. Apologia i Escarni de l'estupidesa humana, de unidor títol. Que ara estan fent-lo al Versos Teatre. Als Versos Glòries. Però que... Aquesta temporada, el principi de temporada, em penso que va ser que el podíem veure a l'Eòlia. Ah. Sí. Ah, van canviar de lloc. Sí. Sí, perquè ara hem fet una cosa... Algun dia convidarem a algú que ens expliqui bé això que diré ara. Ara hem fet com una mena de grup, de grupet, de colla, o com vulguis dir-li, uns quants teatres petits, de petits format. I això està molt bé. Perquè suposo... Ja dic que vindrà algú a explicar-ho bé, però suposo que faran coses en comú. I per tant sortirà una mica més baratet tot. M'imagino, m'imagino. Llavors, dins d'aquests petits teatres, està el Versos, està l'Eòlia, està el Tantarantana, hi ha uns quants que es diu On el Corba Tega li han posat. Ah, mira, que maco. Sí, sí, el nom. El nom és preciós. Llavors, hi ha alguns espectacles, que estic veient, que estaven en un teatre, potser a principis de temporada o de temporada passada, i ara el porten a un altre d'aquesta societat que hem fet, aquest grup que hem fet, sí. I aquest és un d'ells. Apologia i escarni de la estupidesa humana és una comèdia musical. El... Diguem-ne, l'Alma Mater, d'aquesta espectacle, és el compositor Marc Timon, que el Marc Timon té molts, molts, molts premis. O sigui, ara farien com una llista llarguíssima de premis que ha aconseguit com a compositor. I llavors, bueno, aquesta obra, doncs, parla... Bueno, parla d'amor, evidentment. Però parla de més coses. També parla una mica de... de la ridículesa humana, no? Mira, fixat. Sí, de les petites coses que fem, i que sembla que són molt importants, i no tenen... no tenen importància, no? Llavors, bueno, és com una mena de... de thriller, perquè hi ha com... Sí, una mica de suspense, una mica de suspense. I jo penso que està molt bé, i sobretot, sobretot és que... canten, hi ha música en directe, que això, per mi, la veritat és que és... Un puntàs. Sí, un punt més, no? Es va, ja dic, es va estrenar a Leòlia, a l'any passat, i parla... És una obra una mica de l'absurd. A mi les obres de l'absurd no m'agraden. Ara mateix estan fent una obra, des de molt bé aquest, el Romea, i aniré a veure-la, perquè són dos magnífics actors que ho fan. Però, a mi, no m'agrada especialment el teatre de l'absurd. Però, vaja, això va... Va gustos, no? I sobretot hi ha una cosa que és important en aquesta peça d'apologia i escarni de l'estupida humana, i és que el públic, diguem-ne, que es converteix en el tercer protagonista de la obra. O sigui, se li implica d'alguna manera? Exacte, exacte. O sigui que el públic, se li convida a cantar, o a cridar, o a fer moviments des del seu espai. En fi, diguem-ne que el públic és molt important... És una altra peça més, perquè funcioni l'espectacle. A l'altre dia vaig anar a veure, no ho pensava parlar d'això, però vaig anar a veure l'altre dia al Club de la Comèdia, el Polioroma, que ho fan a partir de les 11 de la nit, i una de les coses que més em va agradar és que la presentadora de l'espectacle del Club de la Comèdia interactua amb el públic d'una manera bestial, però no t'hi pots ni arribar a imaginar. O sigui, ens fa fer de tot el públic. I en aquesta obra també. És aquesta de Apollosia i Escarmi de l'Estopida Somana, que ara podeu veure el Bersos, també treballareu. A part de veure el teatre, a part de veure la història, treballareu també. Una altra que també passa al mateix, és una obra, és un monòleg per ser més exacte, del Quim Masferrer, i el del Foraster de TV3. Exacte, el Foraster de TV3. El teatre Victòria també ara és més tard del normal. Aquest no està massa tard. Ho fas i vendres a les 9 i mitja. Després diguem una de la funció anterior. El que jo dic de Club de la Comèdia ho fan a les 11. Ja, més tard. El Quim Masferrer està al teatre Victòria. Sí, el teatre Victòria. Sí, el teatre Victòria. I el que té és que això, el mateix que veus, quan estàs veient el programa del Foraster, que li fa entrevistes a un, que va parlen en tothom, això és el que fa amb el públic que va veure el teatre Victòria. O sigui que també és importantíssim, és un homenatge al públic, però és importantíssim que el públic vingui. Perquè si no, no hi hauria espectacle. Els espectacles diuen bona gent, i si voleu, tenia aquesta experiència de... A vegades un dia en Núria m'explicaves que tu pensaves que no m'agafin, perquè no em passa amb aquesta podre, que no sigui cas, que siguis tu part del protagonisme de la obra. Jo crec que està molt bé. Jo penso que és una bona manera de passar l'estona, i si tan cineu en companyia, com si aneu sols, penso que el bona gent del Quim Masferrer, que la podeu veure al teatre Victòria, val la pena d'anar-hi. A partir de les 9.30, o sigui, 2 quarts de 10. Després també hi ha una obra, que també s'acaba, i per això la tinc aquí en aquesta llista, perquè acaba el dia 2, és a dir, el dissabte. I a mi em va agradar moltíssim. Ens queda poc en marge, eh? Per això avui estic començant per les coses que queden poc temps, per anar a veure-les. I el dissabte, concretament, faran dues funcions, a les 5 i a les 8. Llavors, l'obra es diu Monopoly. Monopoly, jo la vaig veure el que et deia abans. Jo la vaig veure quan es va estrenar a la sala àtrium, que està al carrer Consell de Cent. Però ara, el Monopoly, el podeu veure al teatre Eulia. Que està dins d'això que hem parlat al cor Bathega, on el cor Bathega, que és una mena de societat, que han fet entre tots els teatres petitons. A mi em va agradar moltíssim el Monopoly. Em va agradar molt per la gran actuació que tenen els dos protagonistes. Són dues persones, un noi i una noia. I no és que juguin amb el públic. O sigui, en aquest cas no et fan fer a tu res. Però entres dins de la història gràcies, a la bona manera que tenen d'actuar i de mirar el públic. O sigui, sembla que siguis part de l'espectacle. I la veritat és que podríem dir que és un drama, però no és un drama, perquè és una parella. És una parella que resulta que els treuen del pis que estan vivint. I llavors han de buscar un pis, i han de buscar un pis ràpid. I no és fàcil trobar un pis que poden pagar. I llavors, a partir d'aquí, comença una història magnífica i sobretot molt, molt ben interpretada. I la veritat és que penso que la Mar Monegal, que és la autora d'aquesta peça, ha fet una obra meravellosa, ha escrit una obra meravellosa. A mi em va agradar moltíssim, li dono el bravo. I bé, això, recordeu que només teniu per anar a veure-la, fins aquest dissabte, que el dissabte farà amb dues funcions, a les 5 i a les 8 de la tarda. El teat de òlia, Monopoly, que ja es va estrenar, com ja he dit abans, a la sala àtrium. I, bueno, ja em sembla que... Tenim el convidat d'avui? Ja, el tenim, un telèfon. Que bé, que bé, que bé, em fa molta il·lusió, de veritat. Anem a parlar una mica d'un gran, grandíssim musical, grandíssim, meravellós, que és la filla del mar. Bé, la filla del mar no és la primera vegada que està en els escenaris, però ara ja, diguem-ne, que està per quedar-se i per gaudir-la molts dies. La filla del mar es pot veure al Teatre Condal i està dirigida per al mar Vilavella. Marc, bona tarda. Estàs aquí? M'escoltes? Hola? Marc? No m'escoltes, Marc? Sembla que no ens escolta. Tornarem a... He quedat amb l'audiència parlant, mai que una mica del tema de la filla del mar, a veure si... Doncs això, anem a parlar de la filla del mar. Aquesta obra d'haver-me poder veure, em penso que l'ha passat al Condal, també. Jo la vaig veure al dia de l'estrena, em va agradar moltíssim, moltíssim, em va agradar moltíssim. I ara doncs la podem tornar a veure, i evidentment he tornat a veure, perquè a mi les obres que m'agraden molt no em fa res, absolutament, de tornar-les a veure. La filla del mar, a part de que el text, evidentment, és d'Àngel Guimarà, evidentment, és que té tres grans personatges, persones, no personatges, tres grans personatges dirigint aquesta obra. El director és el Marc Villabella. Ara em penso que ja tenia el telèfon. Em penso. El director és el Marc Villabella, però a més a més té la Gràcia Fernández, que és molt meravellosa, i el Marc Sambola. I aquest trio de tres persones, el Marc Sambola, el Marc Villabella i la Gràcia Fernández, han fet coses meravelloses en la companyia La Barney, que és la que dirigeixen ells. Tenim ara sí el Marc. Sí, ara sí, Marc. Marc. Hola. Hola. Que no, sortia la teva veu, Marc. Bona tarda, carinyo. Com estàs? Molt bé. Bé, estem parlant de la filla del Marc. Ja vam parlar de la filla del Marc quan es va estrenar, evidentment, perquè ja l'havia vist, però ara tenim l'orgull i el plaer de poder parlar amb el seu director i ens explicarà coses d'aquesta obra. Home, clar. El Marc Villabella fa molts anys que el coneixo, molt. És veritat. És un gran, gran, gran director, cantant, actor. Jo el vaig... és que estem parlant d'anys, eh? Jo el vaig descobrir amb l'obra Ojos Verdes, que em penso, si no estic malament, que era sobre el 2007, 2008, no? Sí, és que sí, sí. I que la vas fer... Ja no em recordo bé on la vas fer el Brossa. El antic Brossa... Exacte. El que no estava encara on està ara. A l'altre, sí. Doncs allà els ben conèixer. Em vaig enamorar d'ell, de la manera de cantar, de la manera d'actuar, i llavors, com que jo sóc poca gosarada, encara m'espanto quan ho penso, però em vaig... Bueno, el vaig trucar per veure'ns, per parlar una mica amb ell, no en l'entrevista, sinó de cara a cara, per prendre una cervesa, i jo, de veritat, que no en reconec, li vaig dir que podíem fer un espectacle junts. És veritat. I encara en ric, perquè volia fer... Estan impendent, encara. Jo volia fer una mena d'aquesta pel·lícula de les coses del querer, no? Sí. Bueno, allà ens ben conèixer, des de llavors tenim una amistat, perquè l'estimo, i de veritat l'admiro molt. Ha fet... també va fer la llamancopla, que també era una mica de copla espanyola, ha fet moltes coses. Jo diria que has fet aquests 5 anys, la ronda, i després... Ah, també estaves, per exemple, en Déu Furby, en aquella època, que feien coses meravelloses, la veritat. Aquesta companyia feia coses meravelloses. Bé, ha fet moltíssimes coses, i sobretot, un dels que li va donar més renom va ser el despertar de la primavera. Despertar de la primavera era una obra meravellosa, meravellosa, eh? Que va tenir molt d'èxit, i tot i que havies fet tantes, tantes coses abans, amb la Varni Teatre, que és la vostra companyia, ja ho he explicat abans, que és un triangle perfecte, el Marc Sambola, el Marc Villanueva, a Vilavella i la Gràcia Fernández, un triangle perfecte. Doncs jo penso que vas ser el despertar de la primavera, que et va llançar, no? Probablement. Va llançar cap al cap... La popularitat, diguem-ne. Necessit popularitat, però sí que, com a director, vaig tocar el Gran Format, perquè vam començar al Teatre Gaudí, de manera molt alternativa, i va funcionar molt bé, i vam tenir l'oportunitat en el Teatre Victòria, amb un parell de programacions. Sí, me'n recordo, sí. I aleshores això em va fer posar un peu, com a director, en el micrà Gran Format, i sí, estic content, perquè va anar molt bé, i aleshores, bé, per això va ser el camp de Varni, la filla, ens en grasqueixim, però pensant gran, també, no? És difícil fer un musical així gran, com tu dius. Jo penso que els grans musicals tenen darrere una gran empresa, gairebé sempre, no? Per exemple, el Maricel, que tu vas estar d'actor, clar, és una gran empresa, la que hi ha darrere de Maricel, no? I vosaltres, que sou una companyia petita, heu fet musicals meravellosos i de Gran Format, perquè estem parlant. Sí. Però en aquest cas, en la casa de la filla del Marc, és també quan hem fet el Ser de la Gran Format, precisament ha estat gràcies a l'aliança, amb Focus i el Festival Gric, que van entrar, diguem-ne, a produir-lo, nosaltres vam començar a treballar-lo, de manera també molt, molt, molt alternativa. Jo crec que veu començar a lluïsos de horta, no? Va començar un temps abans, a l'institut, vam fer una espècie de laboratori, uns gorsos amb alumnes, per conèixer l'obra original, i després va ser quan vam col·laborar-nos amb mavilles, per fer la dramaturgia, i vam escriure algunes lletres i cançons i tal, i vam fer com un gorsos per lluïsos d'horta, efectivament, i vam presentar un dia, només un dia, on van venir alguns programadors, i va venir Focus, i aleshores els va agradar molt, i va ser quan van entrar a la producció, i fer la producció seva, i ha estat d'alguna manera de la seva mà, gràcies a ells que hem pogut fer aquest salt, com a companyia. I la veritat és que valia la pena, perquè la història és molt maca, la història és del Gimera, i la coneix tothom, però la manera en què Marvila Vella ha dirigit i ha posat en escena aquesta fia del mar, el musical, és magnífica. O sigui, jo penso que és una mica un espectacle multidisciplinar, perquè, a més a més, dels actors que interpreten, canten, i vallen. D'una idea. I música en directe. I música i troc en instrument. I també de la música. I també de la música. I també de la música. I també de la música. I també de la música. I també de l'al·lucinada. Quan veig que, per exemple, al Mar Sanbola, toca la guitarra. Hi ha estat fent d'acto també. És increïble. Perquè no és fàcil, no és fàcil. O sigui, hi ha un violí, que a mi m'encanta, també, que ho toca un actriu. que això és un afegit més, no?, un piano per ser per tu. Sí, piano per tu. I l'Albert mora a tocar el piano. L'Albert mora a tocar el piano si la Irene es joder, no?, el violí, no? Ara sí, basten la Irene. Tenen... hi ha hagut un rei i fa la... la neu de senyor. Ahà, vale. El seu personatge. Per exemple, la humana que és a tocar el violí. Heu rebut premis, també, no?, per la filla del mar. Sí, molt agraït. Home, és que, soval, la Mariona Carrillo... Ai, perdona, la Mariona Castillo, que és la... la prota, també, ha rebut premis. O sigui, és a dir, que t'has... I la Clara Soler, també. I la Clara Soler, també. Sí, sí. I l'Antonio Vinyals, també. Llavors t'ha sortit una peça absolutament rodona. Jo sempre dic, evidentment, que el teatre és un treball d'equip. Això està claríssim. Claríssim. Però al cap i a la fi, el que porta tot aquest equip i el que decideix si és tot o sí i és tot o no, és el director. Llavors... Sí, el director el porta a l'equip i l'estimula, no? Fa que l'equip es trobi d'una determinada manera. Potenciar... potenciar algunes coses en descarta d'altres. Exacte, això és que t'estic dient. Al cap i a la fi, el responsable de que surti bé una cosa, una peça, és el director, evidentment. Sí, sí. Llavors, felicitats perquè t'has sortit una peça. Jo, en el despertar de la primavera, em va agradar. Tot el que he vist teu, que no diré que ho he vist tot, però he vist moltes coses teves, moltes. Sí, sí. M'ha semblat que estaven superbé tramades i superbem fetes. O sigui que... Que bé. No, és veritat. És així. És així. Llavors, bé, la filla del mar està al teatre condalt fins a quan? Fins l'1 de maig. Fins l'1 de maig, encara. Tenim, encara, aquest mes que entra, aquest mes d'abril, aquestes quatre cinc salanetes per poder anar. Jo recomanaria a la gent que no quedéssim gaire, perquè si no sempre és allò de que la gent s'espera últim, o que no quedin entrades. Això també ho dic jo moltes vegades, quan vagin quan estigui la cosa marxa, perquè si no després volen anar, i llavors només queden les de dalt, o les de... En fi, que és millor al principi. En aquesta segona ocasió que s'ha posat la filla del mar al condalt, has tingut que fer moltes substitucions, has tingut que treballar amb molta gent nova? No, no, de fet, vam estrenar amb el mateix equip que van fer aquell dia de lliure d'horta, que jo crec que també és una de les forces a l'espectacle, que hi ha hagut un equip que ha fet un tot el recorregut de la creació, i això es transmet a escena. Però vam estrenar amb el mateix equip, l'únic interès que ha canviat és la Irene Jogar, que ha anat a fer el treballant, i nosaltres hem sortit per la neu sol. O sigui que no ha sabut de treballar molt, perquè hi havia molts canvis, no? No, no, s'ha incorporat... Pràcticament tot l'equip, no? Sí, hem fet algun assaig i tal, però sí, sí, ha estat... El Toni Vinyal és fantàstic, fantàstic. Al final, o sigui, mentre estàs veient la obra, l'odies profundament, i després al final plores per ells. Sí, sí. Sí, hem volgut carregar-lo d'humanitat, tan bé com a tots els personatges. Sí, sí, sí, evidentment. Però ell, que podria ser el personatge, potser que se'n podria fer una lectura més prototípica o més, quedar-nos només amb la part de la façana, ha estat volgut veure que hi ha darrere aquesta façana. Evidentment. Jo sempre dic que tots els personatges tenen la part fosca i la part amb llum. I si no li trobes a tots els personatges, aquesta part fosca i aquesta part de llum, doncs queda un prototip, que no és un personatge, que no és una persona, diguem-ne. Doncs, escolta, Marc, de veritat, m'ha encantat la filla del mar. Igual vinc a veure la banda que acabi del treballador. Clar, clar que sí. I moltes felicitats perquè esteu tot l'equip fantàstic, de veritat. Moltes gràcies. De veritat, la Agatha és meravellosa. Bé, tots els personatges, no vull dir ningú. També ho vaig passar molt bé. I la veritat és que el Joan Vinyes ha fet també, penso jo, una molt bona feina. El Jaume Vinyes. El Jaume Vinyes, que he dit. Bueno, Joan Vinyes, no penso que ha fet. El Jaume Vinyes ha fet molt bona feina com a dramaturg perquè ha posat aquesta filla del mar de Gimerà d'una altra manera, encara que és ella mateixa. I ha estat clau, la seva feina. Però jo crec que manté l'essència de l'esperit original, completament, i manté tot l'esperit tradicional, però ha propat un tipus de receptor actual. I entenem molt bé una mica les bases i les guies, les intuïcions reposades en escena que teníem. I no ha estat una aliança meravellosa. Sí, sí, jo penso que ha fet molt bona feina, la veritat, el Jaume Vinyes. Recordem, així, gran i ràpid, que l'Àgata, que és la prota, o una de les protes, ha crescut com germana de la Mariona, i és acollida per una família. Perquè ja la van trobar allà a la platja. I llavors també una mica, d'alguna manera, de prop una mica el que ara està passant, que n'hi ha molts nens que venen sense pares. A mi em fa pensar en això, quan vaig estar veient la obra, que ja ja me la sé, però veig que vaig pensar, és que ara, per exemple, això passarà molt, perquè ara arribaran molts nens sense pares i estaran d'acollida en una família. I llavors, bueno, en aquest cas, no és molt ben acollida per al poble, per dir-ho d'alguna manera, però al final, doncs, és una història preciosa, la veritat. Res, Marc, moltíssimes gràcies per aquesta feina que has fet, i felicitats, perquè sou un equip fantàstic, el Marc Sambola, tu i la Gràcia, que esteu allà batallant en la barri teatre, i res, recordar-los, que poden veure aquest musical preciós al Teatre Condal, i que està fins al 30 de maig. Fins a l'1 de maig. Ah, a l'1 de maig, clar, jo pensava... Doncs fins a l'1 de maig, no us dormiu, perquè si no, no trobareu entrades, d'acord? Exacte. Gràcies, Marc, i moltes felicitats. Gràcies, Marc. Adéu. Bona tarda. Bé, és un musical preciós, de veritat. Sí, la filla del mar. Sí, la filla del mar. Ja la història de l'Àngel Guimerà és preciosa, però bé, escolta, tenim una altra convidada. Sí, i a més a més en persona... A més a més en persona, ta, quin luxe, quin luxe! Tenim amb nosaltres el Manel Riba. Hola, Manel. Hola, Manel, bona tarda, com estàs? Bona tarda, bé, molt bé. I com que estàs a la ràdio? No, me'n penso que és el segon o tercer. Aquest previ hi ha altres obres, he vingut a acompanyar els actors, i hem estat xerrant una estona. Sabeu per què tenim aquí el Manel Riba avui? Explica, explica, Maica. Doncs perquè dintre del Cicle Puetas a la República, que va començar a fer Justeatra, aquella obra que era Rels de Vida, que era la història de... Clamentinar de Riu. Doncs ara estem, l'últim que hem fet, l'últim que hem representat aquí a Sant Just, és, dintre d'aquests cicles, Soi Machado. El Soi Machado va tenir molt d'èxit, va agradar moltíssim, i el Manel Riba ha fet el Miracle. El Miracle, diu. Sí, ha fet un Miracle, perquè ens han demanat que ho anem a fer, a Sant Boi de Llobregat. Explica una mica com ha anat tot. Doncs, un dia prenen un tallat allà al costat de casa, a Sant Boi, i hi havia un xicot que es diu Josep Casa Major, que està unes estones a ràdio Sant Boi. Ah, mira, ha fixat. De ràdio, de ràdio. I em va dir, escolta'm, jo, quan era jovenet, vaig escriure algú sobre Machado. Dic, doncs mira, aviat farem una obra, això era, potser, a primers de novembre, a Sant Just, perquè ens movem per allà amb la gent de Teatre Justeatra, i farem una obra dintre dels poetes a la República. Ah, doncs digue'm-ho, perquè vull venir. Va venir, es va emocionar molt, va plorar. Ostres, què dius? Moltes gent, eh? A l'altre dia vam fer un assaig general, hi havia dos o tres persones de públic, diguem-ne, d'amics, eh?, de públic, i també van sortir plorant. Sí, que verà. I llavors aquest, en Josep, diu, doncs escolta'm, jo faig una participació un matí... em sembla que era divendres a la ràdio Sant Boi en un programa que es diu La República Sambullana, i a dintre d'una partat que es diu papers de música de la República Sambullana, una cosa així. I ho va anomenar, llavors, a l'Amadeu, que és el que porta aquest programa, més el Ricard Peris, que també està posat amb això i amb el Bernes Gants, i, ah, doncs hem de fer una preparació, una entrevista, i ho preguntarem també a veure quin local ens deixen, i al final la data serà, doncs... Al final, sí, farem el Soi Matxado a Sant Boi, a un teatre molt maco, molt maco, molt xulo, de mitjana, bueno, petit, diguem-ne, penso que té 160 o 170 butaques, no és tan petit, però és molt coquetó, és molt coquetó. Es diu que el niño la farem el diumenge a dia 3, a les 6 de la tarda, a Sant Boi, i en el repartiment d'aquest Soi Matxado falten dues persones molt importants, però que realment les hem substituït, o sigui, ens hem repartit els seus papers. Val, és a dir, el que feien aquestes persones... Hem aprofitat per tenir més... Per tenir més poemes i més paper, perquè no són només poemes. El repartiment està integrat per l'Alexandra Olivella, la Melia Noguez, la Gloria Serrano, el Joan Sàlvia, el Jordi Baldrige, el Manel Riva, que és el que està aquí avui a nosaltres, la Maria Fernández, la Maica Dueñas i l'Omar Siboldi. Falta el Vicenç Rodríguez i el Xente Alepón, que no poden estar aquí en aquest volo que ens ha sortit de Soi Matxado. I ara, a mi m'agradaria una mica, que el Manel expliqués com és això que estem fent. Tens molt paper, Manel, o com va? Sí, una miqueta. A part de la gent que interpreta els poemes i que fa de Matxado, a part d'això, tenim música en directe. És un punt afegit, que sempre ho dic. Està el Manel, guitarrista, i el Jordi, el Jordi Baldric, que també és guitarrista, i ens acompanya en totes les cançons que cantem. Jo sempre dic que la música en directe és un punt afegit. Tens un paper important, Manel. Sí, sí, sí. Tinc molt content. Sí, sí, sí. Els poemes que fem són allò treballats sota la direcció de la Maica, i molt bé. Tens algun preferit o algun que t'emocioni més? No ho sé, perquè ara hi ha hagut alguns canvis, jo he agafat algun, crec que feien el Vicenç o el Xente, i els centaus per mi... Els has d'integrar encara, eh? Sí, els he vist i dic, això s'ha d'actuar aquí. S'ha de practicar, això s'ha de... Què no és tan fàcil, eh? No, no. Perquè una cosa és llegir un poem, i una altra cosa és interpretar-lo. I interpretar un poem no és cosa de broma, eh? A vegades trobes allà alguna parauleta que dius, ah, i això no sé el que vol dir, però ho has de dir amb el to de respecte a tot el paragraf, i després has de buscar el significat i fer-lo arribar a la gent. I ahir comentàvem, sí, sí, amb força i mirant el públic, que encara que estigui tot fos, però fer-ho arribar i si la gent després respon molt bé, perquè diuen que els encanta, que els encanta. Sí, sí, jo ja dic, el dia que l'hem fet aquí, em vaig emocionar, t'ho juro, perquè els espectacles de poesia que hem fet, i hem fet uns quants, perquè a mi m'agrada molt la poesia. Jo sempre tinc por, perquè la poesia no és una cosa multitudinària, és que hi hagi molta gent. La gent li costa, és un gènere que li costa. Li costa, però realment, quan estan ben interpretats i la persona que ho diu, sap el que està dient, pot arribar molt al públic. Jo em vaig emocionar el dia que ho vam fer aquí a Sant Just, perquè quan va acabar l'espectacle, el públic d'empeu s'aplaudint. I clar, això ja és quan veus el públic d'empeu s'aplaudint. D'empeu i tot. Sí, per això que em vaig emocionar, perquè jo sempre tinc por quan presentem una espectacle de poemes, i la veritat és que tots els que hem fet sempre han agradat molt. Suposo que és perquè, Manel, no fem poemes i res més. Els interprateu? No, i a més a més, expliquem la vida del poeta. Exacte, això és molt important. En aquest cas, Antonio Machado va tenir una vida dura, va tenir dos grans amors en tota la seva vida. Poemes, no?, que reflexen aquest amor. Exacte, en cada moment de la seva vida hi ha un poema que, d'alguna manera, es reflexa la seva vida en aquell moment. Ell es va enamorar, la primera vegada que es va enamorar, es va enamorar d'una joveneta, era professor d'institut, i es va enamorar d'una joveneta que tenia 14 anys, i ell tenia 34. Clar. Van haver d'esperar un any per caçar-se, perquè no podia caçar-se tan jove. Van esperar que tingués 15 anys per caçar-se. I això, la gent d'on estaven vivint, no l'antenien. O sigui, els semblava una barbaritat, que una persona, un home de 34 anys, pogués caçar-se amb una nena, perquè era una nena. Home, a mi, a dia d'avui, encara em segueixo sorplenent, eh? Realment, vull dir. I això era 1.900 i pocos. Vull dir, no per la diferència d'edat, que sí que hi ha diferència, però que l'amor no té límits, però que ella fos tan jove, i això el que em acaba de... De fet, el dia del casament, va haver-hi quantitat de gent que ens va... El cridava. Va cridar, els autxaron, no? Sí. I tal. Aquest va ser el seu primer amor gran, que li va durar molt por perquè ella va morir. Va morir als 18 anys. I després ja, quan ja era una mica gran, una mica ja adult, i hem de... Perquè ja... Es va enamorar, també, perdudament, o sigui, ha tingut dos amors, però amor de pel·lícula, de passió, que no podia només que veure això, no? D'una dona, que era poetesa, també, com a mi, però que estava caçada, que tenia fills. Caram, tu. I que, a més a més, a part de que el marit li posava les banyes, cada dos per tres. Sí. Però a part d'això, ella era molt, molt, molt catòlica. Què passa, en una parella així? Doncs passa el que li va passar a ell, que ella no volia, de cap manera, ni sexe, ni caríces, ni res. Res que fos físic. Només volia l'amor... L'amor romàntic, platònic, de sortir, d'entrar, de parlar, però res de tocar-se, ni res de fer, res. Llavors, clar, ho va passar molt malament, no? Sí. Manel, a tu què és el que més et costa d'interpretar en Machado? Ricard, en la seva pell, m'amoritzar el poema... Sí, jo em faig molt de suport del text, perquè com que és com una mica lectura dramatitzada, de vegades sempre tens un punt dius, a veure què ve, més que m'amoritzar, i això ja dona una mica de calma, de tranquil·litat. Ai, que no recordo, no? Però, no, en general, m'agrada tot, potser aquests nous poemes, que m'he trobat ara i que els hem hagut de treballar, i no ho sé, en general, no corra, no s'ha de córrer fent els poemes. S'han de fer unes pauses una mica més llarguetes que parlant, perquè s'entengui tot molt bé. I és això el fet, perquè l'estàs allà amb els nervis, i llavors de, eh, ets tranquil·litat, i que la gent et captiti tot el que et pugui, ben claret. Aquestes pauses són importants, perquè és com, per donar-li èmfes i el que ve a continuació, són pauses que et donen sentit, també, el text, de no llegir-lo, bla, bla, bla, bla, punt, massa, i ja. I després, Núria, tenim moltes cançons, perquè quan comença els dies mesos, abans que comenci la guerra civil, espanyola, que és quan Machado i molts, molts altres intelectuals, van marxar a l'exili, entre d'ells el Carles Riba, que parlaven abans de la Clementina i el Carles Riba, que també marxaran a l'exili, que també vam fer una obra sobre ells, doncs, això, quan comença això, llavors, es cantaven moltes cançons. I nosaltres les cantem totes, les cantem totes. Les cantem totes, la i Carme, la... Una rera a l'altra? No, no, cada vegada no el moment... En un poema concret, pam. Sí, explica una mica el Machado, em vaig posar... me puse mi mejor traje para salir hacia el exilio, y aquí cantem. I llavors, bueno, cantem quantitat de cançons, sobretot en aquesta part, canten d'una tota la obra, perquè, a més a més, saps que Serrat té un disc dedicat a Machado. No ho sabia, però sempre s'aprenen algú. Moltes poemes, sí, moltes... Manel, pots parlar de les coses que cantem, no?, perquè tu ets el guitarrista, o sigui que... Bé, la cosa és que comença amb el... comença i acaba amb el... tot passa, tot queda, però no comença per aquí, sinó que comença a fer algun tiempo en este lugar, i aquí comença la història des que neix. Però després, el golpe a golpe, tot passa, tot queda, no hi ha caminos, sinó estel·les en la mar, tot això, va sortint al llarg de tota l'obra. Aquesta és la cançó que comença i acaba, i va sortint, però moltes cançons de poemes de Machado que surten durant l'hora i 40 que dura. Hosti, de mida. Hi ha cançons moltes, de l'exèrcit o de l'ebre, altres, més les de Machado, musicades per serrat, etcètera. Moltes te les has hagut de prendre, o si les has hagut de buscar les partitures, algunes, per exemple, el cantares, que és aquesta, no la cantàvem a la choral, també, aquesta ja és coneguda, però les altres, algunes per mi no han conegudes, i fins i tot hi ha alguna que, quan cada vegada que la canto, tots els cantants i actors i actrius em miren com dient, t'has canviat una nota i fas el teu, però és el meu. Toma, escoltar-ho. Jo no dic que això, jo dic que se l'ha fet seva. Perdona, tots els cantants tenen la seva personalitat i cadascú canta les cançons a la seva manera, ell se les ha fet seva, no és això. Però bueno, cantem, no sé... Mira, té aquí el Machado, veus? Has treu la Xuleta, no? Sí, per exemple, aquí he estado... Murió el poeta, lejos del hogar, le cubre el polvo de un país vecino, per exemple, aquesta em sembla que és la primera, no? Sí, aquesta és com acaba, però això és el tros final. Veus, per exemple, jo faig la meva versió en aquest trosset, que seria el cinquè trosset del retrato. De la cançó, retrato. Desdeño las romanzas de los tenores huecos y ahora y el coro de los grillos que cantan a la luna a distinguirme para las voces de los ecos y escucho solamente entre las voces una. I això que no té acompanyament de guitarra. Els grillos, tots em migren. A veure, els grillos, com ho saben? Es mereix un aplaudiment, no? Molt bé, molt bé. Ai, els grillos, me caen tots els grillos. La canta és molt bé, jo ja dic que l'ha fet seva. Se l'ha fet seva i se l'ha fet tu. I després tothom canta, si los curas y frailes superan, la paliza que les va nabar. No? Cosa verían el coro cantando... Bueno, cantem moltes cançons i suposo que això també és part de l'èxit d'aquesta obra. Crec que una mica el que és narració i poema i dius, mira, aquí hi ha una cançó, quan ja veus que agafa la guitarra. I llavors la gent... La veritat és que és una obra que m'agrada molt aquí. Em vaig emocionar que em vaig veure el públic aplaudint d'en Peus. I ara la farem a San Boi i recordeu els nostres ullens, recordar els nostres ullens que si no l'han vist i volen anar, doncs està aquí a la vora, a San Boi, és un moment. Es farem el dia 3 d'abril a les 6 de la tarda, a San Boi de Llobregat, al teatre Cal Ninyo. Vinga, molt bé. Ja tenim molt, molt maco, la veritat. Doncs ens ho hem anotat a la gent de res. Ens queden 30 segons, suposo que per acomiadar-nos. I tant. Moltes gràcies, Maribel, que vagin molt bé aquest cap de setmana a Cal Ninyo. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Quan ho veu fer aquí Sant Just ja ho veu petar, per tant, ho tornareu a fer. No entenc el capdut, aneu amb seguretat, que és algo que ho feu també per gaudir. I res més, que quan no ens ho passa bé a l'escenari, també ho transmet, i jo crec que aquí també està el segret. Perfecte. M'han quedat moltes coses per dir avui també. Ho sé, Marica, ho sé. Preparo un programa llarguíssim i passa el que passa. L'únic que volia dir és que demà aniré a l'estrena del Roger Pere. Vinga, sempre fa el mateix. L'últim moment aproveta. Apa, adeu. Adeu. El capnou m'ha dit com el Johan Cruyff? Que el Johan Cruyff, les mides del terreny de joc, vaig llegir-ho quan es va estrenar. Es va dir que eren exactes que les del capnou. El que passa és que les referències són tan diferents que jo crec que les distàncies del capnou cansen més. Això és el que vull dir? I la sensació, el capnou, que aixeques el cap i comences a veure grada i grada. Clar, clar. O sigui, els espais, és molt més ampla. El Johan Cruyff està més tancat. Mira, això, el Vilareal, el Madrigal, si no recordo malament, era les mateixes dimensions del terreny de joc del capnou. I el capnou sembla... Jo he estat i sembla un capnou de místic. I, i puroa, dampla, diuen que és com el capnou. I després, quan ets allà, fa la sensació que és la meitat. Jo recordo l'únic precedent que hi ha hagut partit que va jugar al Barça Femeli el capnou, que va ser aquell bar d'Ernic, el Barça Espanyol del dia de Reis de l'any passat. I no recordo que al Barça ho notés gaire a faltar, ho trobés gaire a notar, vull dir, o no és gaire, No, però a l'Espanyol sí, molt clar. Era una categoria diferent d'equips, eh? De fet, l'Espanyol no va sortir de l'àrea. Però, ara, a les jugadores de Barcelona, una de les coses que em va sorprendre més va ser que l'Espanyol era comodíssimes. Bé, Toril, no toca gaire bé res del partit d'anada, aquest canvi de central per central, també va entre Iván Andrés a la segona part, i va funcionar molt bé, li va funcionar tot molt bé. La veritat és que en la pressió al mig camp, el treball de fornosa i a velleira, Oroz, Olga Carmona, que va fer un molt bon partit a la banda esquerra, va fer el gol, però tampoc t'esperaves gaire de camp, és a dir? No, no, no, no, m'imaginava que tornaria a Ivana, i poder algun canvi que et pogués sorprendre, perquè tampoc no connectar en el Madrid. Però una cosa, per exemple, aquest Tirobles era titular, ens ho va dir la Mireia gairebé tota la temporada, i no s'ha de titular cap dels dos partits d'aliminatòria. Sí, mira, aquest Tirobles ha jugat tots els partits que ha jugat el Madrid. Tret d'un, que és el de Copa, contra l'Ama, vull dir. 34 va, 35 partits ha jugat, algunes vegades des de la banqueta, com l'altre dia, però gairebé sempre va titular. A l'altre dia no hi va ser, va sortir després de la segona part, i avui m'imagino que farà el mateix. Sí, sí, juga l'Ocià i que entri a la banqueta. Aquest sí que és un canvi estrany, perquè, com diu el Pere, és una jugadora fixa gairebé per torir el campionat del Lliga. Però baixa, és l'equip que ens esperava. Mira, si vols números, Ricardo, i si em permet. Sobre 35 partits, eh? Misa n'ha jugat 30, L'Ocià, 28, Peter, 27, Ivana, 30. Es vaves la nova, però perquè va arribar mitja temporada. Sornosa, 32, Maite, 27, Teresa, 27, Tenea, 34, Esther, 28 i Carmona, 30. Doncs aquests són els dos equips del Barça i el Madrid que jugaran avui. Albert, hem sentit algun protagonista. Doncs sí, a Barça TV, l'assistent de Giralde, Rafa Navarro ha començat comentant aquests escals que senten avui de l'afició blaugrana. És un dels aspectes que intentarem avui tenir present. Sabem que l'ambient és espectacular, que ens apollarà molt la gent, ens recolzarà molt la gent. I un dels aspectes que intentarem des del costat, i també que les jugadores estiguin consensades, estiguin tranquil·lis i facin el joc que fan habitualment. És que hi ha els que estan tranquil·les, i és que ahir mateix, Jona Tengiralde, ho estem tractant com una setmana normal. Estem intentant viure aquests dies prèvies, hores prèvies, com una setmana normal. És així com s'està fent, com s'està preparant aquest partit, tenint en compte també el factor emocional que hi tindrà molt pes avui. Sí, evidentment, nosaltres hem intentat afrontar el partit com una eliminatòria habitual en Champions Leagues. Sabem que és un partit de molta exigència. I nosaltres no hem volgut donar un excés de motivació, perquè ja sabem que és suficientment motivant. Si arribem avui amb l'autobús, veure el que hem vist, estarà sortint avui al camp, tot. Ja sabem que és suficientment motivat, i nosaltres el que volem és centrar els jugadors amb els jocs, centrar-les en el que han de fer, que has conegut les responsabilitats, i a partir d'aquí intenta guanyar el partit. Diu-se entrar-ho en un joc i, clar, tenint en compte el partit d'Anada, on veu bé de cap girar aquest marcador, també es comentava que va ser positiu el fet de veure't per sota, perquè així també veus aquesta presió alta del Real Madrid, que és preparat amb les dues versions que pot plantejar avui el Real Madrid, però quins hi va l'espereu avui aquí al Camp Nou? Sabem que el Real Madrid és un equip de molt potencial, és un equip que va eliminar el Madrid. Bona tarda, us informa l'Ualopez. Avui és la cinquena i última jornada d'aturades educatives previstes per aquest mes de març del 2022. Pel que fa al seguiment d'aquesta vaga, s'han just desvern. Hem pogut parlar amb Anna Sabaté, directora de l'Escola Montseny, ha explicat que ahir el seguiment va ser nul i que avui s'hi ha darrit i que s'hi ha darrit. Dèlia Rizquez, directora de l'Escola Bressol Municipal Marregs, ha explicat que el seguiment de la vaga aquests últims dos dies, al centre educatiu, ha estat gairebé completa. Així només han comptat amb un 60% dels docents, una mica més que els serveis minics obligats, que ja suposen un 50% de la plantilla. Exposava que en aquests últims dos dies de vaga, les plataformes han defensat l'Escola Bressol si han sumat amb força, provocant una suma més elevada per part de l'equip de l'escola. Rizquez explicava que des de l'equip han fet un escrit explicant a les famílies els motius d'aquesta vaga, sobretot dels últims dos dies, en què s'han sumat les plataformes en defensa del 0-3. Parlen de ràtios, de fer model educatiu inclusiu del calendari, i reivindiquen que el 0-3 també existeix, i que és una etapa educativa del primer cicle d'educació infantil, que moltes vegades no es té en consideració. Ara queda per veure com es respon des del Departament d'Educació aquestes dues últimes jornades de vaga. El drac de Sant Just busca persones que vulguin formar part del grup de portadors ensenadors i de la batucada. El drac de Sant Just és un grup de Sant Just Tengs i Sant Just Tengues que van formar una colla per portar un drac que afegint-se les entitats culturals del nostre municipi. Amb el temps també van crear un grup de batucada que els acompanya a ritme de tabals. A causa de la pandèmia, el drac de Sant Just fa més de dos anys que no ha pogut sortir a cremar els carrers del poble, una activitat que esperen poder recuperar tant aviat com sigui possible. Les persones interessades en forma part del rifenyo poden posar-se en contacte amb la colla, trucant al 671. 63, 73, 97, o vèmbia en un correu electrònic. Et drac a Robes, Sant Just, PoNor. Comença el tercer trimestre dels cursos que ofereix el casal de joves. Dividits en cursos juniors per a joves de 12 a 18 anys i cursos senyors per a majors d'edat. Pel que fa als cursos juniors, torna el curs d'iniciació de guitarra als dimecres a la tarda. Per a les persones que els agradi dibuixar i comptar històries, el proper dilluns comença el curs d'iniciació el còmic. També ho fa el curs intenseu d'iniciació a les acrobàcies, els dimarts a la tarda, a partir del propè 19 d'abril. Per últim dimarts començarà el curs de teatre social per a la visibilització, reflexió i resolució de conflictes socials. Una activitat totalment gratuïta. Pel que fa als cursos senyors, dimecres que ve comença el curs de yoga i ja us ofereix un curs de fitness i ball i també un de pilates. Pel que fa al curs d'iniciació, a la pràctica de diferents disciplines aèries de circ, aquest trimestre hi haurà dos grups, el primer grup als dilluns a partir del 25 d'abril i el segon els dimarts a partir del 19 d'abril. Per inscriure-nos a qualsevol dels cursos està registrat a la página web del casal de joves i tot seguit fa la inscripció i el pagament on-line a l'enllaç que trobareu el curs en qüestió. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Senjors tenc els senjors notícies de les set del vespre. Fins ara mateix. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Com vols, Marola? Smurf ja es clup. Bona tarda, i ho esperem. I don't mind, but what do you mean, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. I don't mind, I am the one to go and dance on the floor and around. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria. Bona tarda, Núria.