La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#138 - La Rambla del 1/4/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Entrevista a Lluís Segura, President de l'Orfeó Enric Morera
12:37Aquest diumenge 3 d'abril a les 18h de la tarda, a la Sala Cinquantenari de l'Ateneu, es farà la 36ena edició del Concert Musicoral del Baix Llobregat. L'Orfeó Enric Morera és l'encarregat d'organitzar un d'aquests concerts, i el president de l'entitat, en Lluís Segura, ha passat per l'emissora per fer-ne referència i explicar en què consisteix.

Sant Just Pàdel Club
31:36L'esport de moda que ha arribat a tot arreu també ho ha fet a Ràdio Desvern! Un parell de dies al mes tenim al magazín de tardes a l'Enrique i l'Isma, President i Coordinador del Padel Club Sant Just, per tractar diferents ítems i aspectes tècnics d'aquest esport tan popular. Un dels clubs de referència del món del pàdel ha aterrat a "La Rambla".

"Converses de terrassa". Un espai amb Glòria Romero
1:01:26Les converses que tens amb els teus amics un divendres a la tarda en el vostre bar de confiança. Un programa per al jovent interessat en l’actualitat social i cultural que ens envolta. En aquest 7è capítol la Glòria ens fa algunes reflexions al voltant del poder de la militància i l’associacionisme juvenil com a motor de canvi social.
Bona tarda, Sant Just! Ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui. Divendres 1 d'abril ja benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el nurant de 8.ufa M a la mitjora municipal de Sant Just. Sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de 11 divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, que tenim bé d'aquí i fins a les 6, farem entrevista a Lluís Segura, president de l'urfeo de Sant Just de la Taneu. Perquè vindrà a explicar-nos en què consisteix el concert musical que es farà aquest diumenge 3 d'abril a la tarda a la Taneu. Després farem secció de Padel amb l'isma i l'enrique de Sant Just Padel Club. Després a segona hora de la Rambla, i a partir de les 6 i 10, i després d'haver escoltat ja els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de ràdio d'Esvern, farem la secció Converses de Terrassa amb la jove Sant Just, en què Gloria Romero, que avui ens porta a una convidada per parlar del poder de la militància i també sobre l'associacionisme juvenil com a motor del canvi social. Més tard el que farem doncs també serà passar l'entrevista a Víctor Murillo. Ell és membre de l'agrupació fotogràfica de Sant Just. Va venir dilluns i li van fer una entrevista perquè ens expliqués una mica les activitats que estaven fent a l'agrupació i que ens expliqués també les properes coses que tenien en ment. Bé, repassarem també aquesta entrevista. Tot això serà de seguida. Ara per això us deixo amb un tema musical dels catarres. I comencem! No marxeu! Vull que els dies passin ràpid. Si ja ho sé que no s'acaba pas al món. Qui més, qui menys això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. Dic que estic de puta mare, somrient com un idiota i ferma el port. El mascle dominant, el que s'expols a la pena i continua treballant. Aquell top pixelat, la tragèdia dels ballassos, riu per fora i per dins plora, ocultant els seus precaços que no posques. Que em veguessis trencat, sóc de canta de genolls, una altra oportunitat. No hi ha res més petit que oblidar la dignitat. Així que no t'esperis a em dir que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i el por serà d'anar-me aixecant. Pensa viure sense tu, sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i el por serà d'anar-me aixecant. Pensa viure sense tu. Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llams i trons. Sóc un mare xut, en calma, per peto. Sóc una pelipor, no que no ensenya ni una teta. En un fort mort funcionant a relar-t'hi, comparalitzat per la por de tornar a patir. No esperant el dia en què es capi la tempesta i manadona i que he deixat de sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i el por serà d'anar-me aixecant. No té sentència, no té sentència... No té sentència, no té sentència... Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i el por serà d'anar-me aixecant. No té sentència, no té sentència... S'hauria pensat que això de viure sense mot seria tan difícil. Ja hauria pensat que això de viure sense tu seria tan difícil. Viure sense tu és gairebé impossible. Viure sense tu, el fordament ridícul. Viure sense tu, jo em contentin sense vi-lu. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. Viure sense tu, jo em contentin sense vi-lu. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. Viure sense tu, viure sense tu, viure sense tu, viure sense tu. Més net, eficient i sostenible. La recollida de residus domiciliaris amb contenidors intel·ligents. Més de 800 veïns i veïnes del barri de l'amilat de Canigó ja fan servir aquest sistema que properament arribarà als barris de Mas Lluí, la Plana Vallsuleig i Torra Blanca. Saps com funciona? Queda domicili disposarà de dues targetes identificatives cobrirant els contenidors de les fraccions orgànica i resta. Per accedir-hi només caldrà apropar la tarjeta al lector i seguir les instruccions d'ús. Les usuaries, els usuaris de la tarjeta, podran coneixe la seva freqüència d'obertura dels contenidors i comunicar incidències a través de l'aplicació MbP, disponible per Android i Apple. Recorda que cal separar bé els residus i depositar-los al contenidor corresponent, especialment l'afracció orgànica que representa gairebé un 40% dels residus que generem. Si s'aparem correctament els nostres residus, obtindrem més estalvi econòmica a la taxa metropolitana d'atractament de residus. Estalviarem recursos i, per tant, contribuirem en la millora del medi ambient. Vinga, Bacar, ens toca fer els dies internacionals, que hi ha avui un d'Obril i també les efamèrides, aquests fets que van passar precisament al dia com avui, però fa ja uns quants anys. Comencem avui, també, a part del 28 de desembre, que és quan es celebra a Espanya, avui, un d'Obril, és el dia de les bromes, o dia internacional, també, de les bromes. S'assembla molt, eh?, a la festa dels sants innocents, que celebrem aquí el dia 28 de desembre. Es tracta, doncs, això, de fer bromes a persones de forma... que caiguin de forma bastant innocent o de forma increïble. Actualment, la manera més comú de realitzar aquestes bromes és difonent notícies falses a internet, cosa que pot acabar comportant, realment, amb un problema general, les nomenades fake news, sobretot, també a les xarxes socials. Una mica d'història d'aquest dia. Doncs bé, si no ho sabíeu, a mitjans del segle XVI, l'any nou ha celebrat des del 25 de març a l'1 d'abril, però, a través d'un decret, anomenat Decret de Rosillón, en què aquest rei, en qüestió, va estar a Blis, va estar a Blica, es traslladava a la festa de l'any nou, a principis de Genè. La legenda explica que tot i que el rei va aprovar aquest decret a moltes regions de França, així com també les colònies protestants, estadounidenses, va intrigar molt de temps en la savantassa del canvi de data, i següent celebrant l'any nou, en la setmana del 25 de març a l'1 d'abril, raó per les quals els van catalogar com una mica de babaus. Ens després els nord-americans van decidir donar un gir a aquesta història i van establir el primer d'abril, com el dia de les bromes d'abril. Data, doncs, bueno, en el que es segueixen fent regals, però de forma entremaliada. Doncs bé, ja ho sabeu, eh, dia internacional d'aquest dia de bromes. Passem a les femèrides cosetes que van passar el dia com avui. Vinga, va, doncs, ens anem a l'any 1900... No, una mica abans, el 1795 a Suïssa. Es va firmar el tractat de pau entre Prússia i la França revolucionària dins de la pau de Vesínia. El 1901, James Gipp va inventar el tenis taula 1 d'abril, sí, sí, tal i com escolteu. 20 anys més tard, el 1921, a Santiago de Chile, què va passar? Doncs que Adrien Bolan, pilot de proves francesa, va ser la primera dona que va travessar els hendes en un avió, el 1921. El 1933, a Alemanya va començar la persecució nàssic contra els testimonis de Jaubà. A l'any 1939 a Burgos, Franco va proclamar oficialment l'1 d'abril, la fi de la guerra civil. L'any 1967, a Girona, es va inaugurar l'Europort de Girona Costa Breva. A l'any 2001, Amsterdam es va celebrar, tal com avui 1 d'abril, el primer matrimoni entre persones del mateix sexe. Això va ser legalitzat a Europa també per primera vegada. Un any més tard, als països baixos, es va legalitzar també l'1 d'abril, l'autonàsia, el 2002. I dos anys més tard, el 2004, l'empresa nord-americana Google va llançar el Gmail, com a servei de correu electrònic gratuït. I pel que fa als naixements, bé, destacarem que, a tèdia com avui, va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo a la Sagarra, l'any 1918, concretament al municipi de l'Aranjó. També avui és l'aniversari de personatges més famosos, per dir-ho així, d'alguna manera, com, per exemple, en jubiquem l'any 1987, a Paraguai, va néixer el futbolista internacional José Hortigoza. I pel que fa a les naixemcoriològiques, persones que van morir el dia com avui, el Ginecòlat Josep Maria de Xeus, va morir fa un... no gaire, el 2016 a Barcelona. També, el dia com avui, va morir a París, Jacques Legov, era medievalista francès. També vam acomiadar Max Ernst, pintor alemany, el 1976, 1 d'abril. La meva guerra és amb mi mateix, abans que amb mi un moment. No vull pensar en les merdes que no et vaig dir. Tot el que em callo, acaba crement per mi. Estudi el FAP d'Oxiliars d'Infart Maria, puc aportar molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FAP dual, estudiu i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreja el teu futur a fp.amv.cat. FAPRO, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Tenim l'estudi de ràdio d'Esvern en Lluís Segura, que és el president de l'URFA o en Riu Morera de Sant Just d'Esvern, per parlar-nos sobre el concert que hi haurà a la Teneu de Sant Just, que és l'últim concert, el concert número 10 de la 36ena edició del musical de l'edició de la demarcació del Baix Llobregat. Hola, Lluís, què tal? Bona tarda. Bona tarda a tothom. Esteu preparats a l'URFEO i heu anat assajant les veus per poder fer aquest concert? Sí, hem assajat darrerament, des de fa un parell de mesos, per preparar aquest concert musical, que s'engloba dins dels actes de la celebració del 70 aniversari de l'URFEO. Per tant, tenim una certa responsabilitat organitzativa i de quedar bé el públic assistent per aquesta raó, la raó del 70 aniversari. Molt bé. Quins quorts tindrem, a més a més, a part de l'URFEO o en Riu Morera, com a organitzador d'aquesta cita, però quins altres ens visitaran? L'URFEO o en Riu Morera, com m'has dit, és organitzador i participant. Per tant, participarà l'en Riu Morera, el cor de la Teneu Sant Felüeng, el cor inovint, que és de Martorell, i el cor adinòi, que és de l'Hospitalet de Llobregat. Són aquests quatre. Vosaltres, com a enfitrions, heu preparat alguna sèrie de peces en concret? Suposo que seran d'escaeu, ha estat assajant últimament, no? Sí. Podem fer una lectura ràpida, si voleu del reportòric que cantarà l'URFEO o en Riu Morera, aquest diumenge. El Wixoli Xd, en Fangen, que és la cantata de Nadal d'Joan Sebastián Bach. Després, sense vent, vestida de nit, signora de la Xime i veguín de veguín. És una mescla d'abaneres, cançons folclòriques, cançons més de cambra, i això dona una varietat que penso que el públic ho agraeix. Amb quin sentit, amb quin criteri, utilitzeu per fer aquesta... L'elecció de les peces, les que millor porteu, les que últimament feu? La nostra organització, l'apartat artístic està absolutament delegat en el mestre director. És el mestre, el que proposo ajuntar una sèrie de cançons, i ajuntar-les a prova, quasi bé sense miràresles, perquè tenim aquest aspecte delegat. I, llavors, el que hem fet és de les últimes cançons, els més exitoses, la repetim i en fem alguna de nova. Hem parlat, Lluís, hem començat explicant una mica que aquest concert era un dels que formaven part de tota l'edició, d'aquesta 36ª edició de musical que són un grup de 10 concerts. Entenc que aquest, com que és el número 10, serà l'últim que es faci. Vosaltres hi heu participat en altres, en altres pobles o municipis? La demarcació del Baix Llobregat de la Fefec, de la Federació d'Antitats Corals de Catalunya, de la qual nosaltres formem part, organitza cada any un musical. Aquesta delegació organitza el musical. És una federació. Llavors, el musical en què consisteix? Doncs, anar a agrupar, aproximadament de 4 en 4, els cors que hi participen, que són tots els del Baix Llobregat. Això és una cosa molt interessant de la nostra demarcació, de la nostra zona, en què tots els cors fadrats participen en un musical coral. Es tracta d'agrupar-los de 4 en 4, un dissabte a la tarda o un domenge a la tarda, i bé, doncs anar practicant aquesta idea tan bonica de cantar. Doncs s'ha fet durant 36, 36 edicions, o a 35 quena no es va celebrar, que va ser l'any passat. Però les altres sí, i nosaltres ja hem participat dins les 35, doncs hem d'haver participat com a organitzadors, a una set. I com a participants, cada any, cada any. Les 30... Les 30 quena. Totes les edicions que s'han fet des de la primera... Sí, sí, des del primer musical. I com decideixen quines corals són les encarregades d'organitzar bàssors, o són les mateixes corals que s'ofereixen? Effectivament, s'ofereixen les corals a organitzar. Per exemple, si hi ha alguna raó, com ara l'enrimonera, que té una celebració sense l'aniversari, doncs, aixeca el dit, per dir-ho així, i l'apunten com a organitzador. No és massa freqüent organitzador i participant. Ah, mira. Però l'enrimonera ha aconseguit reunir aquestes dues condicions en un sol diumenge, en un sol concert, perquè així matem dos ocells, un mateix tret, matem el tret d'organitzador i també de participant. I havíeu participat altres vegades, també, amb les altres corals que vindran, per exemple, amb el cor de la Tareu Sanfeliwenc, amb aquest cor, que també vindrà de Martorell o amb el de l'Hospitalet? Que jo sàpiga, no, però la meva memòria històrica és relativa, perquè vaig participar, vaig entrar al Feu fa 6 anys, per tant, amb aquests últims, que puc tenir aquesta presència, no hem participat cantant amb aquests altres cors. No sé si anteriorment potser ens va tocar alguna vegada. I, Lluís, és habitual que entre les corals, per exemple, del baix llobrecat, hi hagi altres moments en què tingueu oportunitat per fer aquest tipus de concert, en què ho retroveu, no? Corals, compartiu, no sé si es creen més sinergies al voltant. Sí, de fet, el musical oral és una cosa fixa, que tothom hi pensa, tothom ho té prevista, tothom es reserva el dia dissabte, o diu menys que més bé li va, etcètera. Per tant, això ja és una cosa que les corals tenen present. Ara, més contactes entre nosaltres, doncs quan hi ha alguna celebració, bueno, hi ha alguna sobre el que s'invita a gent a cantaris d'Orfeons i de corals de l'entorn. Per això ja ha de ser per invitació, per dir-ho així. Clar, el que estic veient també, mirant una mica la composició de les diferents corals, i veient també el número de cantaris que hi haurà a cadascuna, és que l'enriu Moreira, és a dir, la de qui de Sant Just, l'Orfeo, té un munt de cantaris en comparació amb la resta d'Eunidó. Sí, ve tothom, i les epidèmies, que sí. Ens respecten, doncs, l'enriu Moreira portarà 4 de 5 cantaris, sí, és el cor que té més cantaris dels 4 que vindran al divendre que ve. És que estic veient, per exemple, el Sant Feliuenc, tenen una dezena, no? Tenen 9. 19, sí. Els altres, també 15, l'altre, 18. Com el tema dels assajos, ara mateix, l'Orfeo, com ho gestioneu? De fet, la pandèmia ha causat certs estrells en els cors. Els cors participen en la seva veu, i, per tant, és un risc de transmissió de la pandèmia bastant considerable. Això fet que, en certes agrupacions, la gent encara no hagi tornat o hagi tornat en pocs números, en pocs elements, perquè hi ha aquest respecte a la contaminació per dir-ho així. Per tant, nosaltres hem pres les mesures habituals, que és cantar amb mascareta, amb una mascareta especial, perquè passi la veu per sota. Ah, sí, la veu no sortir projectada a l'alçada de la mirada, no cantar-hi, sinó que sortir més aviat de la boca que va baix. I és efectiva? I de la diferència? És la que, sí, cantant es nota poc o molt que el cant... Que el sol surt? ...surt d'una manera correcta, fins i tot, que el sents més que no s'hi fos, totalment tapada, la mascareta. Llavors hi haurà ventilació, hi haurà això a discreció de cadascun dels assistents, el gel hidrològic, per rentar-se les mans, i per descontar la mascareta, ja ho han dit, però no només pels cantaires, sinó per tots els assistents. Clar, perquè els assajos i tots els cantaires de l'Orfeo, les diferents cordes, les diferents veus, heu pogut tornar a assajar plegats o encara esteu dividits per cordes? No, en l'Orfeo i en Rim Morera s'ha mogut bastant en el sentit que a les èpoques més crues de la contaminació del virus, doncs, llavors, sí, vam parar una setmana. Però, en seguida, vam reprendre, en un lloc, com ara és, el pati del Roura, amb aquell balam que hi ha de bateneu, i hem pogut també reemprendre, això que deies, dividir les veus, dos mestres, tenim un mestre director i un mestre sols director, i, de fet, el poder estar en aquests espais amplis, ventilats, ha fet que hagi pogut tornar a assajar en rebativa rapidesa. Molt bé. I ha parlat amb ell també, Lluís, de cara a més celebracions o més actes que pugueu fer amb el 70-aniversari, en queda algun pendent? Bé, com acte artístic és aquest, és el musical. El 30-aniversari, el musical, li menja que bé. Amb això acabem, diguem-ne, la celebració dels 70-aniversari. Però cap sobresió es pot considerar feta i culminada, si no hi ha un àpat. Ah, bueno, home. No, clar, clar. Un àpat per tots els que durant aquest any i mig hem tingut la paciència de preparar actes... A més, celebrar-ho en un context una mica difícil, també. Llavors, això és una notícia que Rajoy D'Esberra, en aquest moment, obte, i és que el 7 de maig d'aquest present any, de 22, la teneu de Sant Josep d'Àrna o en el seu cafè, que és la nostra seu, diguem-ne, la teneu, allà l'Orfeó celebrarà un dinar de germenó, i amb això sí que hi adonem per beneït els 70-aniversari. Home, doncs, què millor, no?, que fer un àpat allà, justament a la teneu, a més 7 de maig, plena primavera. Plena primavera i serà un any de celebracions, perquè vam començar el set de l'aniversari, amb més de maig de l'any passat, amb l'exposició històrica, i ara el claurem amb un àpat d'aixís entre tots els cantaires i els seus acompanyants. Molt bé, molt bé, fantàstic. Doncs veig que aneu tancant també aquesta agenda amb actes significatius i, com no podia faltar, també, un àpat de germen entre tots els plegats. Lluís, que vagi molt bé al concert. Moltes gràcies, i que vosaltres ho veieu. Clar, clar que sí, això serà, recordem, eh?, aquest diumenge, 3 d'abril a les 6 de la tarda, a les 05 de la teneu. I és un concert gratuït. Entrada lliure. Exacte. Molt bé, que vagi bé, Lluís. Moltes gràcies. Gràcies, Lluís, moltes gràcies, Lluís, moltes gràcies, Lluís. M'agrada molt, Lluís, moltes gràcies, Lluís. M'agrada molt, Lluís, moltes gràcies, Lluís, moltes gràcies, Lluís. M'agrada molt, Lluís, moltes gràcies, Lluís, moltes gràcies, Lluís, moltes gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís, moltes gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. Moltes gràcies, Lluís. Gràcies, Lluís. Moltes gràcies, Lluís. Moltes gràcies, Lluís. A ti, mi compañero, que me tienes la mano que es tu corazón bondad me estudias con curiosidad me miras con respetivesas con cariño cada paredes en mi cuerpo Es necesario revivir para poder saborear. Encajo la idea de reflexión para mejorar. Antes de un gran impulso doy un paso pequeñito para atrás. Todo lo que no atendí vuelve siempre a resurgir. Pero sonreímos, vayas y vivimos todo lo que aprendimos. No le dedicaré más tiempo pues el mundo está lleno de mujeres y hombres buenos. Así que le canto a los cuarentes, a los humildes que buscan la paz. A los seres sensibles que cuidan de otros seres y saben amar. A todos los que luchan por nuestros derechos miran a todo hombre igual. A quienes no me juzguen y quienes estén dispuestos a compartir. A ti mi compañero, que tienes alma pura que es tu corazón bondad. Respetas mi espacio y tal me escuchas bien a tanto y besas con cariño cada parte de mi cuerpo. Tienes en los ojos irasoles y cuando me miras soy la estrella que más brilla. Cuando rires ilumina todo el techo y adormo tranquilas. Siento tanta calma adentro y tienes en los ojos irasoles. Y cuando me miras soy la estrella que más brilla. Cuando rires ilumina todo el techo y adormo tranquilas. Siento tanta calma adentro. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconectar. O no, el Club Alternatiu en Pau Esverd. I vendres a les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El Club Alternatiu en Pau Esverd. I vendres a les 9 del vespre, escolta'ns en directe, a Radio Desverd. I sempre que vulguis, a Radio Desverd.com. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora. Ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Aquesta és la melodia característica que ens indica que toca parlar de Padel. Bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Bé, ja hem fet el canvi d'hora. No sé si ho noteu una mica amb la gent. La climatologia i la llum ens afecta molt, perquè a nivell de Padel som un club outdoor. Nosaltres el canvi d'hora ens fa que la gent li tingui més ganes de jugar, estigui més disposada a jugar fins més tard. Aquests últims dies no has estat fent gaire bons temps? No. Portem una temporada que sembla que estiguem a Irlanda. Sí, Irlanda o al nord per allà. La tràdia entrava a Barcelona i mirava el TV Davos. No es veia el TV Davos. Una boira que diu que sembla això. Les Highlands. La veritat és que amb el tema del temps, quan fa bo, es nota que la gent té més ganes de quedar-se, però la gent té més ganes de quedar-se. Tens partit avui. Muntem un partit, anem a jugar, i tu mires per la finestra. Veus passadors amb el paraigües a la mà, una altra amb el gorro, la bufant dels guants, i dius que tinc molta feina. I tu veus el solecito. Veus la gent amb mà a curta, o en un jersey. Fa molta menys mà. Això es nota amb l'ocupació del club. És com les terrasses dels bars. Quan les terrasses estan a tope, nosaltres estem a tope. El pare està molt relacionat amb la cervesa. La cervesa és molt important. I és molt important. Parlem de cosetes que estigueu preparant. Teniu alguna cosa entre mans? Sí. Fem un event pel club. Hi ha una petita part que no és avonat. És un event solidari. És un clínic que és com una masterclass amb el Pablo Aymar. És un petit entrenament en el qual farem una mica de tot. Es separarà per nivells i després aprofitarem per fer una recullida d'aliments. Una ajuda per Ucrania. I una masterclass de Zumba oberta per tothom. La masterclass pot venir tothom. Si us animem a que vingui tothom, que porti la seva ajuda, i si no la pot portar o no vol portar-la, que no la porti. Estem en contacte amb el consolat d'Ucrania a Barcelona, una persona que coneixem, i ens ha dit quina ajuda que necessiten. És que roba tenen... Roba no cal. I si porten roba, ha de ser roba tècnica d'aquesta tèrmica. Tèrmica. I malles, samarotes interiors tèrmiques, etcètera. Diuen si no, tot allò altre estan a tope. Necessiten aliments que no siguin amb hidra, perquè el transport es poden treure. Hi ha una de febada perfecta. Que te la pots menjar tal com està. O només calentar-la. Si una jauna de genties, sense cuinar, perquè no es veu que el tema de cuinar no ho tenen molt. Una jauna de tunina, que és una vegada que pots menjar directes, proteïna. També productes de gent femenina. Perquè no sembla que no, però amb una situació de guerra no és fàcil aconseguir aquest tipus de productes. Potser per n'empatit. Buquets, xumets, tot aquest tipus de coses per bebès. I es demanaven sacs de dormir i mantes. Això és bo que sí que els feia falta. O almenys quan em van passar la llista que fa d'això 10 dies. Perquè des de allà es pot portar... Des de fa uns dies es pot portar ajuda. El dia 2 d'abril, aquest dissabte, farem la recollida final. Si tu vols passar avui demà pel club, preguntes a la recepció, et diuen on s'ha de deixar. Si que ens han demanat, que ho fiquem tot a l'ajuda per caixes. I gent femenina. Tot ordenat una mica. Productes de nadons i de bebès. Menjar per una altra banda. Sacs i mantes per una altra banda. Així ho farem. El dia 2 d'abril, el dia 3 d'abril, el dia 4 d'abril, el dia 5 d'abril, vindran al consulat a buscar l'ajuda. Jo què ets de dir? Que no pensem tots respecte a aquest tema. Que l'ajuda és necessària. Ja sé que això no pot sonar. Si no, si no, ens podria estar passant a nosaltres. Ja sé que moltes vegades no fa falta aquest plus de motivació per ajudar. Són els molts solidaris. A més, és que són com si estigués passant els nostres germans. Anem a fer un cop de mà. I hi havia què es pot fer. Aquesta gent dintre del que estan passant. Una mica més de bé. Algunes ha desdat l'anúria. Hi havia uns 2,8 milions de desplaçats. Més gent fora que havia marxat del país. I 2 milions més dins del mateix país. Exacte. A més, hi ha gent que no surten de la frontera. No estan a la seva ciutat. També són desplaçats. És una climatologia que no és la nostra. Aquesta nit, no és gent de fred comparat amb el que passa allà. Al final tenim tantes coses. Hi ha gent que ho passa malament. Tenim la sort que una gran majoria de gent pot viure adignament. Per nosaltres, anar al súper i comprar 4 llaunes de febada no ens representa gran cosa. Però si tu estàs allà sense poder menjar o sense poder menjar calent, i t'arriba una llauna de febada, és una cosa que ens costa molt. Si la podem donar, ens costa molt. Teniu horari d'anar al dissabte? Començarem a les 9 del matí. Fins l'1. El fumba serà en torna a les 10 i mitja. És l'event. Aviam, per què l'altre no està obert a tothom? Perquè són places limitades. Ni té preferència a la gent del club. Fem 3 clínics. Un per nivell d'iniciació, un per nivell d'intermig i avançat. Està limitat a 16 persones cada un d'aquests clínics. Si no, tampoc és pot. Si fas molt més gran, dius que m'he fet un clínic al Pau Loimà, que ve a los diamantes en bruto. Tios de 50 años que tenemos un futuro extraordinario en el mundo profesional como jugadores. Està una mica amb ell. Si fem molt gran... Ara, el tema de la Zumba, la virgina que la coneixes, serà molt divertit, serà molt xulo, serà una festa. La terrassa o la classe dins? Es farà a la piscina. Hem d'agrair a l'Ajuntament de Sant Just que ens aconsegueix facilitar-nos un escenari. Una tarima. Ho hem gestionat a través del Rodó. I perquè la monitora pugui estar en alt. Si no la veus, tampoc. I agraïm a l'Ajuntament que posa aquest recolçament. I llavors, 10 i mig, aproximadament, que estigui a tothom per allà, que tinguin ganes de ballar, de passar-ho bé, de riure amb els que vinguin amb els seus fills, amb l'amiga, i amb l'amic. Prenem només de noies. I és molt divertit. I ho passaran bé. I si et donen una miqueta d'ajuda, aquell dia te'n vas a dormir la mar de content. I es preveu overbooking en el bar aquell dia? Bueno, no ho havíem pensat. Tant de gent per allà. Segurament hi ha l'ambientazo. Esperem que el temps es respecti. I el temps es regla una mica. Però no està clar. A més a la primavera és això. No pots preveure gaire. I tant et pot tocar pluja com et pot tocar sol. Exacte. En principi està mig arreglat. I a més, si surt un rellito de sol, la aprofitarem i ja està. Vosaltres anoteu que la gent ha començat la primavera. Acostar-se cada cop més l'estiu. S'apunta més gent. Demana per classes. Què et refereixes a l'operació vikini? Sí, bàsicament. La veritat és que sí que ara la gent, per exemple en el gym, perquè jo també faig alguna activitat de gym. Sí que es nota amb més ganes. Sí que es nota amb més ganes. No s'ha d'apuntar, sinó que ja estaven apuntats, però ara comencen. A tope, d'un arutot. Igual amb 3 mesos es pot fer coses, però si haguessis anat 6 o 9 mesos abans, millor. La tableta del juny s'hi fa en septiembre. Sí que es nota. Ara la gent vol ficar-se a les piles. I ara es nota. Ara ja hi ha dues classes d'ocupació. Estava a la llibertat. 4, 5, algun dia. 6, ara 10, 12, 14. Això és perquè l'isma fa Crossfit. El Crossfit no és per a tots. És per a tots. Però no s'atreveix tot el món. Ho pot fer tothom, però té una leyenda negra. De què és molt dur. I la veritat és que tu pots dosificar-te. Ara els materials espanten una mica més. Que es veuen la gent, es veuen fer un esport, i es pensa que és molt dur, però ara sí que és veritat. És veritat. Jo sí que recomano que ho compaginen. Però ho poden fer tranquil·lament. Jo sóc el primer a adaptar-li. No tinc cap necessitat de que no pugui fer l'entreno. Tu suposo que has adaptat la classe als nivells que hi ha. Jo faig una sèrie d'exercicis. Si hi ha alguns que no es poden fer, i no hi ha unes. Això és personal. Contra l'entreno i tu mateix. Tu et gestiones. No hi ha molta pressió. Quan ja ho tens, tens ganes d'acabar-ho abans. T'estic gestionant. Ara, a mínim, et pots descansar, llavors és més senzill de començar del que la gent es pensa, del que sí que hi ha vegades que hi ha exercicis que requereixen una tècnica o una força que de primeres no es té, però pel tipus d'entrenament es pot. Jo, per exemple, abans d'anar a posar l'exemple del Zumba, que tenim la Masterclass, per mi el Zumba em sembla molt difícil, sobretot si el fas amb el professor mirant-te de cara. Bueno, clar, perquè has d'anar al contrari, llavors a nivell de saber-te la coreografia, la coordinació i fer-ho, de llegir i fer-ho al contrari, per mi jo ho trobo molt difícil. Si has fet que em mirin capa ratera, ho veig molt difícil, però per exemple a la Virginia sempre ho fa mirant endavant. Llavors, aquí, jo també totes les gent es pot dir que sembla menys dur que el CrossFit, però això no vol dir que sigui fàcil. Jo suposo que, per exemple, amb el Zumba, el tema de la coordinació, de la memòria de recordar-te dels passos, a algú se li pot donar millor això, que potser el tema de saber concentrar la força... O sigui, al final fer una sèrie d'exercicis funcionals, pot no tenir força, per exemple, i no la tens al principi i tal, però pots anar fent, però igual, que et surti la coreografia del Zumba, com siguis una mica rítmic o et costi tinguis problemes de coordinació, doncs tens feina. Perquè gent que, per exemple, s'entreni per algunes proves, per exemple, no sé si per entrar al cos de Mossos d'Esquadra o al cos de Bombers, hi ha gent que vagi al club o hi ha llocs més especialitzats? No, hi ha llocs més especialitzats, perquè les proves a aquestes de funcionaris són molt específiques. Llavors la de Mossos té un tipus d'entrenament, la de Guàrdia Urbana té un altre tipus d'entrenament, similars però amb altres bases, i després la de Bombers té una altra. Llavors normalment no ho fan a zones, a llocs específics, perquè requereixen d'un circuit d'agilitat que has de tenir material. Sí que hi ha la prova, per exemple, de la Cusnavet, de presbanca, i van canviant cada any també. Llavors nosaltres no tenim aquesta opció perquè ja ho fan normalment. Llocs concrets que tenen els circuits? Igual que hi ha acadèmias que et preparen per fer el tema de les proves teòriques i alt. Doncs hi ha llocs de gyms que estan especialitzats en preparar per proves de... O algun lloc, sí que n'hi ha, que tenen alguna part de... Però normalment el profe és policia. Això no vol dir que el millor un noi que està anant a un centre d'aquests... I per a tarda el nostre gym ha fet exercises que l'han dit perquè viu aquí al costat i li va bé. Però amb nosaltres no fa aquesta preparació. La preparació la fa en l'altra centre, i aquí el gym ha reforçat una classe d'edat. O un cop ja és funcionari. Clar, un cop ja entra en el cos per mantenir, això sí. De fet tenim policies que venen al club, uns quants de Sant Just. Molt bé, molt bé. Doncs, escolta, hem estat parlant una miqueta de les cosetes del Padel. Si us sembla, us deixem aquí i tornem a enplaçar-nos d'aquí un parell de setmanes. Perfecte, Núria. Un plaer com sempre. Doncs res, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Aquest dissabte 12 d'abril torna al mercat ambulant del barri de Mas Lluís, situat com sempre al parc de Iuliaquieta. El trobareu de nou del matí a dues del migdia, però aquest és el primer cap de setmana del mes, i, per tant, s'assumarà al mercat ambulant de Mas Lluís tres comerços i un restaurant del municipi. En aquesta edició del mes d'abril, podreu descobrir els comerços següents. La Z2 Concept Store, una botiga diferent que en un mateix espai, ofereix diferents àrees com disseny, decoració, art, moda i fins i tot restauració. També trobareu situada al carrer de la Creu 3941. També trobareu les Amèriques Market, una empresa dedicada a la comercialització i venda de productes latinoamericans, situada normalment a la plaça del Parador número 38. La sabateria van buques per infants i dones del carrer la Creu número 4951. I per últim, Tijera Naranja, una botiga online de teles i feta mà que podeu visitar a la seva pàgina web tijeranaranja.com. Aquests comerços s'hi sumarà una activitat infantil que començarà a partir de les 11 del matí, i que consisteix en un tallet creatiu per a nens i nenes on s'ensenyarà com muntar un simpatic column de la pau. Amb la primavera 2022 ha començat la implementació de les naturàules, els parcs i les platges de la metròpolis, entre elles, el Parc de Torra Blanca, compartit entre els municipis de Sant Just desverns, Sant Joan d'Espí, Sant Feliu del Llobregat. Es tracta d'equipaments d'educació ambiental que constitueixen espais d'aprenentatge a l'aire lliure, que permeten tenir un contacte directe amb la natura urbana més propera i experimentada a primera mà, diferents activitats de sensibilització ambiental. Els equipaments consten d'un mòdul amb materials educatius diversos per treballar de manera autoguiada. L'aviodiversitat del Parc o la platja, com ara guies de natura, pots lupa prismàtics o binocles. També incorporen recursos digitals que aprofiten els avantatges de l'estic, com per exemple, itineraris virtuals de descoberta, el visor de faunes del Parc i platges metropolitans o les activitats autoguïades descarregables. I això és tot. Tornem amb més informació els senjors notícies de l'Asset del Bespre. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Vinga, va, que estem gènne, que ens porta a una convidada a l'Airene. I després de la Glòria, el que farem és repassar i reescoltar de nou l'entrevista que li vam fer dilluns passat a Víctor Morillo, membre de la Grupació Fotogràfica de Sant Just. I el que farem és rebre la Glòria Romero, que és la col·laboradora jove que sempre ens porta els capítols de converses de Terrassa. I, a més, avui ens porta a una convidada a l'Airene. I després de la Glòria, el que farem és repassar i reescoltar de nou l'entrevista de la Grupació Fotogràfica de Sant Just, per parlar una mica i posar-nos al dia de les activitats que estan fent des de l'associació i de més. Vinga, va, que això ja ho tenim. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia, perquè tot el que passa a Sant Just passa per la justa, de dilluns a divendres de 10 a una, en directe, a Ràdio d'Esvern. És divendres tard, després d'una setmana esgotadora, amb un llavall amb les mínimes hores dormides, te'n camines al teu bar de confiança per trobar-te amb els teus amics. A Sant Just passa demaneu unes cerveses i és hora de posar-vos el dia. L'associacionisme juvenil sempre ha sigut un gran motor de canvi social. Des de la lluita per assolir una negociació pública i de qualitat, a l'exigència de construir una societat feminista o de fer-ne el canvi climàtic, entre altres qüestions. Les joves sempre estan preparades i en peu de guerra per fer front a la injustícia. Específicament a Catalunya trobem una forta bàsica del moviment estudiantil a les universitats públiques. Tot i així, moltes estudiants i la societat, en general, són molt clar a què es dediquen les assemblies de facultat o les militants de sindicat. Per això, avui portem una convidada a converses de Terrassa que ens pugui aclarir molts d'aquests dubtes. Ens portem després de la sintonia. Com anem avançant, avui estem acompanyades d'una convidada grega d'experta en aquest tema. La sauna convidada en aquest espai de fet. Es tracta de la Irene Garcia, estudiant de l'UPC, amb un gran currículum de militants. És responsable de la Comunitat de Política Educativa en el sindicat AEP, Asociació de Ciudadans Pelorgesistes, coordinadora del conseller d'Estudiants de l'UPC, militant de Junts Comunistes de Catalunya i d'altres càrrecs Irene, bon dia, com estem? Bon dia, què tal? Jo superbeu i supercontenta de tenir-te aquí, la veritat. Moltes gràcies. Primera pregunta. Com, quan i per què vas començar a militar? Vaig començar a polititzar-me i participar de manera activa els fronts socials el 2017, amb 15 anys. No va ser fins al març de 2019, ara fa 3 anys, que no vaig començar a militar a la joventa comunista de Catalunya. I més endavant també a l'Asociació d'Estudiants Pelorgesistes el setembre del 2020. Un cop iniciats els meus estudis universitaris. Des de la veritat sempre m'ha assabentat molta política a casa, tot i que poder, no amb la límia que a mi m'agradaria. I com que qui parla de futbol durant el dinar. Així, sempre he estat com arrelada a la política per dir-ho així. I vaig decidir militar perquè com a comunista i com a jove de la classe treballadora, em veien l'obligació moral d'estar organitzada i de lluitar de manera conjunta per unes condicions de vida dignes. Molt bé. I tu què fas tantes coses a d'hora? En què és diferència, per exemple, el Consell d'Estudiants de l'UPC, que seria com més de la pròpia universitat amb l'AEP, que aquests ja com un sindicat independent de les institucions? Bé, si parlem del moviment estudiantil, hem d'entendre com un front on incideixen diverses eines. Com ara el sindicat estudiantil, que seria l'AEP, o les assemblies de facultat i la basant més institucional, que són els Consells de l'Estudiantat o de l'Argonat. Les diferències principals entre l'AEP i el Consell de l'Estudiantat diria que és la participació directa dels carrers. És a dir, el sindicat té la capacitat de mantenir un equilibri entre allò més institucional i estar a peu de carrer, un equilibri molt sa, i com a mínim, per mi, és el que em dona més adrenalina, més ganes de continuar dins del moviment estudiantil. A més, el sindicat tot i que hi hagi responsabilitats és un espai molt més horizontal, on totes tenim la mateixa veu, la mateixa importància i el mateix vot. Mentre els Consells de l'Estudiantat costumen a ser molt més verticals. Un altre punt, no en el cas de la meva universitat, però sí que ho he pogut veure en altres, és l'ància d'escalar en aquests càrrecs. Però, bueno, trepes que li diuen, n'hi ha a tot arreu. I ja per acabar, jo soc membre, tant del claustre com del Consell del Govern de l'UPC i coordinadora del Consell, que és una eina que també hem de saber abordar des del sindicat. És a dir, també hi hem de formar part com ho fem amb les assemblies de facultat, tot i que al tractar-se d'un espai tan institucional no sóc a agradar. No m'amagaré, no és la meva gran passió. Ja, però ocupar-lo és important per poder exigir certes coses i que se'ns escolti, per al moment. Exacte, es pot actuar des de dintre. I per tant, qui implica formar part d'un sindicat estudiantil en el que és com el treball del dia a dia? Jo, quan vaig començar a militar a l'EP, pensava que només abordaríem les problemàtiques intrínsecament lligades a l'educació. Però clar, aquest és un molt mal analisis d'aquest front. És a dir, no podem parlar d'una educació pública gratuïta i de qualitat, d'aï per totes, sense incidir en altres fronts. O sigui, volem una educació feminista, ecologista, antirracista, en favor dels drets LGTB i antifeixista. Hem d'entendre també aquests fronts, incidir-hi com a tal i poder-nos coordinar, ja que les demandes van en la mateixa línia. Sense anar més lluny, trobem la lluita per l'habitatge. Una gran problemàtica per les estudiants de classe treballadora, que es veuen obligades i ens veiem obligades a viure a casa dels nostres pares o en habitacions sota condicions pèssimes per la impossibilitat d'independitzar-nos. O la lluita del moviment obre, per què fa les pràctiques tan universitàries com en la formació professional? Amb el qual també formeu part de jornades tan heavis com el 8M, o al moment ecologista, no es limiteu, com el que vols dir, només a qüestions intrínsecament universitàries. I, per tant, què creus que podem aportar les joves en aquestes lluites, que són així com més generals, diguem-ho, que toca a tothom i no només a nosaltres? Clar, nosaltres, com a joves, formem part d'aquesta societat enmarcada per un context heteropatriarcal i en un sistema capitalista. No podem estar-hi, a nades, no ens ho podem permetre, com a classe treballadora, de la realitat. I hem d'incidir contra els atacs directes a aquesta classe, aprofitant que has fet referència al 8M amb centrar-hi la lluita feminista. Nosaltres, des de l'AEP, participem a Cala Dona, que és un espai que escriu com un espai que sigui el de les dones. Aquí treballem conjuntament amb altres entitats per poder organitzar-nos el mateix feme amb la lluita ecologista i demés. Molt interessant. Vale, fa uns mesos es va publicar la reacció de la llei LOSU com a proposta de la nova llei del sistema universitari. I els sindicats estudiantils van mostrar un fort posicionament en contra d'aquesta llei. I, nen, jo sé que ho pots fer, però ens podries explicar el per què? Vale, la LOSU és una llei que hem treballat molt des del sindicat, així que intentaré ser el més greu que pugui. La LOSU, la llei orgànica del sistema universitari, ens mostra com l'estat espanyol es troba a la Unió Europea, més concretament a l'espai d'ensenyament superior europeu. I això es veu reflectit a les dinàmiques que ens presenta la llei, una llei que segueix el model germànic, a la vegada que el model està adonadent dels esquemes del Pla Bolònia, que precaritza i mercantilitza la universitat pública, sota el vell d'un fals progressisme. La LOSU és una llei que se'ns planteja a l'inici com a innovadora, però està impulsada a instàncies de l'Unió Europea per substituir la LOSU, la llei orgànica de universitats promoguda el 2001 i reformada el 2007. El nou marc legal del sistema universitari ens és venuda com una via per adaptar la universitat a la societat actual, però alluny queda d'aquesta realitat. Aquesta nova llei que se'ns planteja presenta diversos atacs contra la universitat pública, però el principal és la mercantilització de l'educació com venia dient, luego el podem trobar reflectida en diversos eixos que n'actuarien com a pilars. Principalment són la mansió dual que implica la intromissió directa de l'empresa privada dins de l'universitat i la capacitat de programació dels plans docents. El Consell Social com a organ amb poder de decisió dins de l'universitat pública, únicament format per entitats financeres i empreses privades, i després trobem també el Patrocini i el Massenaggio, que presenta la universitat pública com un espai publicitari per les empreses privades. I cada vegada es cal recordar que no som un centre comercial. I ja per acabar, l'últim gran pilar seria la liberalització de títols, que, bàsicament, el que fan és fomentar una competició absurda entre universitats, que generen, altra cop, un ecosistema de marcadeig constant i sensacionalismes per atreure l'estudiantat, sense oferir, de forma consolidada, una qualitat en la formació educativa, i acabant generant graus fantasma. Uau, molta informació, vale. I llavors, enfront tot aquest atac a l'educació pública o a l'universitat pública que vosaltres anuncieu, per què diries que és important associar-se a l'associacionisme juvenil? Bé, la resposta aquí és bastant... és bastant breu. La importància de l'associacionisme juvenil ve lligada a la nostra realitat més pròxima, i és que les joves no som el futur, som el present. Tens molta raó, la veritat. M'ha agradat aquesta frase. I creus que existeix a d'un centrisme envers les joves que m'ho lliten o envers les joves en general? Oi, tant. La de vegades que he escoltat una persona de la generació de... Boomers. Sí, boomers, no va dir la generació del baby boom, però no els boomers. O de l'edat dels nostres avis, dient que ells a la nostra edat no es queixaven tant i treballaven, i el que tenim ara és massa temps lliure i que estem molt bé com per queixar-nos de tantes coses. O sigui, incontables les vegades que m'han fet aquests comentaris. Però per sort no tothom és així. Algunes honren la nostra lluita i ens anirem a continuar, que també serveix. També cal dir que a vegades dins de la pròpia militància també trobem certs indicis d'adultorcentrisme, tocs de paternalisme i l'infravaloració de la teva tasca de got a l'edat. Ah, no, jo ho faré millor, que tinc més anys d'experiència i això és més gran. I al revés, has rebut mai cap comentari d'un altre jove estudiant que ens he ensinut que el moviment estudiantil no servia per res o que era una tonteria o que és per gent que simplement es vol saltar a classe i no treballar? Per mala sort, sí. He tingut companys de classe dient que les vagues les feien per saltar-nos a classe i que el que eren... eren unes vividores, però com a tot arreu. Sempre hi ha gent que considera que les lluites són prescindibles i això clarament ve lligat a la capacitat socioeconòmica de la persona o a les seves condicions. Totes hem sentit algun home, cicitero blanc, dient que la lluita feminista no serveix per res, ja que ells consideren que estem en iguals condicions, perquè, clar, l'opressor mai veurà l'opressió. Absolutament. I tu diries que qualsevol persona pot militar, o sigui, com dit amb altres paraules, que hi ha un espai en la militància o en l'associació d'inspejament per a tothom? Sí, dins de la nostra societat existeixen infinitat de discriminacions, totes lligades al context, cicitero patriarcal, capitalista. Per a cada una d'elles hi ha un front de lluita i, ei, dins d'aquesta per organitzar-se. I diries que les joves que militendro en la seva etapa universitària són més propenses a després seguir-se dedicant a la militància a l'hi llarg de la seva vida? Podent no per norma general, però sí com habitual. És a dir, gran quantitat de persones que ha estat organitzada durant aquesta etapa de la vida prolonga aquesta organització, tot i que siguin altres fronts i altres espais. És a dir, la militància no és un hobby, és una convicció i una manera de vida. Molt bé. I, vale, ara volem treure un tema que potser és una mica més sorprèmica per a algunes persones, tot i que no ho hauria de ser, que molts cops s'entén que en els espais com d'Esquerra o en els espais com de polítiques que suposadament són més igualitàries, que tothom és molt més feminista, que hi ha com una paritat de genera imposada, que tothom segueix els mateixos ideals com equitatius i feministes, etcètera. Però jo volia saber que si les dones que es dediquen a la militància... Bueno, no volia saber ser que les dones que es dediquen a la militància també han de fer front a actituds misògines, tot i trobar-se, com he dit, en un espai suposadament i sempre sent feminista. De quina forma es donen aquestes actituds i com les feu front, perquè no és el mateix o tan explícitament podria em dir que com en un espai de dretes, però també passa. Sí, per mala sort, sí. És a dir, tal com deies tu, que tot i trobar-nos en espais d'Esquerra seguint biscuit en una societat que ens oprimers i ens vol silenciades. És a dir, trobem el paternalisme i la invisibilització, més del que ens agradaria. És a dir, mai. Ho trobem en reunions, manifestacions, ja sigui des de les nostres entitats o d'entitats properes. Subint lligades a què els homes es creuen amb la capacitat de poder parlar per sobre i ser els protagonistes. Sense anar més enllà, més lluny, tinc el record de la manifestació del 8 de març, on una organització i per masculinitzades suposadament d'Esquerra va sobreposar-se els càntics d'un col·lectiu de dones per fer-se veure. La pregunta de com combatre-la és molt bona pregunta, és molt difícil respondre-la. És un debat constant que tenim de manera a les associacions. Hem de batllar per la paritat dels espais i assegurar que totes ens sentim còmodes i escoltades. Per això també és important la creació i generar espais no mixtes per assegurar un espai segur dins de la pròpia entitat. Exactament. I d'altra banda, un tema una mica polèmic, tant que a menys d'universitat, quan les estudiants ocupen les institucions durant un dia o més i s'hi impedeixen personalment habitual del campus. Dició en cristiano, quan s'hi impedeix que es faci classe i que es pugui entrar als edificis. Per què es fa reaccions com aquestes? És la manera directa de conscienciar tant educents com estudiants que no s'han enterat per algun motiu, a la vegada que ens genera coneixement i pedagogia de la situació. I de poder donar veu de per què estem allà, per què hem cridat a la vaga, per què sortim als carrers. És a dir, una vaga implica una aturada acadèmica i aquesta no es pot donar sense piquets i ocupacions per impossibilitar la continuació de l'activitat acadèmica. I d'altra banda, entens que hi hagi estudiants que se us queixin o que no estiguin d'acord amb aquest tipus d'accions? Sí, clar. Quants són els quirols? És a dir, aquestes estudiants que creuen que la vaga no va amb elles, que les millores educatives no els afecten i que les discriminacions presents dins de l'educació no són cosa seva, altre cop, com deia al principi, és perquè va lligat de manera directa a la seva capacitat, tan socioeconòmica o que està enalienada com a persones. Hm... Què vull dir-ho així, però a veure si algú que ho escolta canvia d'idea amb el que acabes de dir. I també se'n parla de la divisió de l'Esquerra, com a moviment polític, en què hi ha més discussió que no pas entendiment. Creus que això s'aplica a les entitats sindicals juvenils? Sí, és a dir, sí que hi ha el tòpic de la dreta que diu que l'Esquerra està molt dividida, no sé què... La realitat és que sí, les diversitats i les diferències existeixen i hi ha una divisió entre l'Esquerra. Però això no implica que entre les associacions no treballem conjuntament. O sigui, clar exemple, és el moviment estudiantil. Els propis sindicats estudiantils, juntament amb assemblies de facultat i consells de l'estudiantat, unin forces lluita-errer a lluita. Per exemple, el passat 23 de març vam sortir també amb els sindicats de docents i sindicats laborals per reclamar aquesta lluita, aquesta necessitat d'un pla de xoc pel català. Al final, bueno, que jo ho veig bastant, que, òbviament, sí que quan es fan reunions o quan poden haver enfrontaments entre com unes entitats i altres, però a l'hora de fer com front comú i lluita comú i ara sortim a carrers. Jo crec que sabem deixar les diferències a partir d'un moment en què totes anem cap a un objectiu comú i per tant, si anem totes juntes, no la solirem. Exacte, que lluitem pel mateix. Exacte. I tu, avui dia, quines motivacions tens per continuar militant? Com deia abans, la militància no és un hobby, sinó una manera de viure. O sigui, no m'imagino una Irene que no militi, una Irene que no estigui activa als fronts. I llavors, sempre, òbviament, sempre hi ha moments de desmotivació. Com tot. Exacte. Però quan veus que la feina que fa serveix i actua com un granet de sorra, cap a avançar cap a una societat millor, cap a aconseguir una millora educativa, per aconseguir millores cap a una vida digna, ja en sí, clar, és, perdoneu el castellanisme, però és un sovidon. Jo també anava a dir que... I això ja per acabar l'última pregunta, que tot i que, òbviament, la militància és un treball col·lectiu i, com tu has dit, amb l'objectiu de dignificar. I, al final, és millorar la vida de tothom. Què diries que a tu et pot aportar de manera personal? Clar. Poder quedar llets, dir-ho, però tenint en compte el que deia abans, que per mi, militar implica una obligació moral, poder diria que el que m'aporta a la militància és que em realitza i em satisfa com a persona. O sigui, així com deia que no m'imagino una Irene sense militància, si fes l'esforç de pensar-hi, m'imagino una Irene sense conviccions clares, si no milités. Una Irene que no lluita realment per el que creu que ha de ser. Que maco. I, al final, jo crec que també, com les persones que coneixes, els espais que construeixes, tot això, també són coses que t'emportes. Jo una mica d'espai per passar-s'ho bé, diguem-ne. Un 10% i un 90% treballar, 10% passar-s'ho bé. Sí, és a dir, militar és molt més que lluitar. Els espais de militància es creen espais de cures i de suport. Tot i que siguem companyes de militància, a vegades aquesta germano és molt més forta que una amistat. Perquè jo sé que una companya de militància puc anar si tinc un problema, puc anar si un dia estic trista, si un dia veig que les coses no tiren. I és una dinàmica molt diferent a la de l'amistat, i també és una dinàmica que omple molt com a persona, tenir el suport de les teves companyes. I de lluitar-ho juntament amb ell, l'esclastar. M'ha encantat aquest final moltíssim, eh? Escolta'm, li he agradat molt el tema d'avui, perquè trobo que és una qüestió que he trobat que molts amics meus els intenta explicar i no acaben de comprendre com van les coses. Per tant, espero que això hagi servit com un decàleg de la militància, com es diu, militància para domis. Moltes gràcies, Irene, per venir. M'he passat superbé. I estaria tot per la setmana que ve. Venga, me he chero. Cuando quieras millones me llama te espero acuñando, moneda en la cama, peinándome el pelo. Para que veas lo que me la sudaste juego, me pasa el juego ya, dejalo ya, estoy con mi tren, con mi tran, tran, tren. Yo quiero en esta, mi altura, pero lo he hecho ahorita al candelero. Que sea una puta chisera, va a llegar a los medios, yeh. Lo que a ti te gusta cuando te lluevo, nadie te llueve como yo lo hago, Pero, pero me sale muy caro Yo me destruyo en cada una de estas Cuando lo escribo, cuando lo grabo Pero me sale muy caro, pero, pero me sale muy caro Fuera, quieren trucos malos Vi yo que siempre me considero un bicho raro Tenía razón, el mundo estaba equivocado Y ahora que, y ahora que Nos llevo cogidos de pie y mano Me estoy a puntico de hacer lo que nunca pensé Me sento que llegues de cuatro, no pa' amo T'estàs parlant a la meitat de l'espectacle Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya La Generalitat de Catalunya I la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals Col·laborat Ràdio d'Esvern Ve d'aquí una vegada Un programa de contes Que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes De l'Associació de Mestre Rosa Sençal Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre I els dissabtes a les 10 del matí Us hi esperem a tots Tinc una d'estudi en Víctor Murillo Que ell és membre de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just Saludem-lo, hola, Víctor Què tal, bona tarda Fa temps que no us teníem aquí a la ràdio A la misora a l'Agrupació Fotogràfica Per tant, si et sembla Fem una mica de repàs de les cosetes que esteu fent Activitat, sessions, coses que han de venir De cara al futur, perquè entren a la web Hi ha un munt de coses programades, festes I d'això, d'aquí una estoneta Comenceu una sessió de fotografia d'estudi Per exemple, amb model i estilisme La sisa, la begoneta Sessions d'aquestes són últimament Recorrents aquestes setmanes O aquests últims mesos Arrel d'aquí heu pogut tornar una mica després de la pandèmia I això, arreorganitza coses Sí, la veritat és que la pandèmia ho ha trencat tot una mica Jo crec que havíem perdut una mica el ritme No te'ns tenim costum de cada... almenys cada dos mesos Màcim com cada tres, fèiem una sessió d'estudi Portaven models i els socis venen el lliurement I fan fotos, ho rendim molt bé Perquè tothom pugui portar cap a casa fotos gairebé acabades Però a la pandèmia havien baixat molt el ritme I van decidir, ja fa dos mesos, que això... Hem d'intentar començar a fer la vida el més normal possible I el que hem fet és una bateria important i és gairebé en un mes i mig Farem quatre sessions, vam fer una de... Sí, sí, sí, vam fer una de Budagons És a dir, vam muntar tres sets de Budagons, els socis anaven passant Ara fa por que hem fet una de... Una, diguem, maquillatge ètnic Sí, sí... Com si fos àfrica, no? Va quedar molt xulo Van portar dos models, una estilista, que és d'aquí del municipi Que és la Isabel Temprado, que ho fa francament bé Ell és una... El que fem és li encarreguem tota ella Avui, d'aquí una estoneta, ja estarà amb les dos models Durant moltes per aquí per fer les fotos I nosaltres ens encarreguem d'organitzar-ho tot La llum, de dir-li als socis com ha de disparar Ensenyem, fa temps que vam decidir que a l'agrupació Una de les missions que ha de tenir és formar els fotògrafs En temes d'estudi, que és... Això és important Sempre d'una mica de por, l'estudi fotogràfic D'una mica de por, això de les llums que s'encenen Que s'apaguen, que tens un disparador Bueno, la intenció és que la gent pugui... A veure, com té... Aquesta sessió d'estudi Són molt... Són tres hores, són... I ja s'aplaquem uns 20... Entre 20 i 25 fotores Fem fotos, sí, sí, el nombre és important, no? Però l'objectiu que és aquesta sessió és que el fotògraf s'animi I acabi venint-me a l'estudi, el sol, amb una model o amb la família I fer fotos, són formatives L'associació posa a disposició de qualsevol soci Al seu estudi fotogràfic Hi ha flashes, hi ha difusors, hi ha fondos... I la gent pot fer... I el que van dir és... Van decidir que recuperar una mica el temps perdut I tenint, com deia, fa 15 dies Van fer aquesta sessió ètica Avui tenim sessió amb tocats de flors I roba d'un dissenyador... Prima vara, no? El dia 2 tenim previst una altra Amb maquillat ja extrem El dia 2... Perdó, el dia 2 del... Més que bé, sí, perdó, el dia 2 També anirem d'aquest dissabte... Aquest proper dissabte, el dia 2, he dit? El dia 7, perdó, el dia 7 El proper dia 2, que és el dissabte, marxem A fer fotografia nocturna a Cala Estret, a Palamós Intentarem fotografiar la violàctea Emportem una persona que sap Jo crec que també ens aplicarem aquí entre els 15 i els 20 fotores de l'agrupació I són temes complicats, de fotografia nocturna, fotografia d'estudi Intentem que el sol sigui una mica vall agafant aquest ritme I que s'atreveixi al final a la sol, a fotografia de la violàctea O de la violàctea de fer una fiscumpolar, el que es diu, o la lluna Perquè són els socis i les socis Qui demana en aquestes sessions per poder-se formar O que tenen aquest neguit que els surt d'ells mateixos O una mica també des de l'organització de l'agrupació Això vols que també tireu o els animeu a vingar a fer la càmera I un dia, això, surto a fotografiar el cel O aprofita que hi ha lluna plena per fer fotografies Hi ha de tot una mica hi ha socis que t'expliquen les seves inquietuds O les seves mancances I nosaltres intentem configurar les formacions O els dilluns més ben dit Nosaltres cada dilluns fem alguna cosa a l'agrupació Des de xerrat fotoràfica, la votació del concurs social Els shootings, que es diu en shootings Això és això, perquè això és això de disparos Perquè els socis no s'han de preocupar de res Nosaltres pusem la configuració de l'allum I dius, mira, s'ha de posar ISO 200, F8, velocidad 160 I amb això la foto surt Després li dones quatre explicacions Perquè el dius, mira, si tens massa llum, tanques una mica Si tens poca llum, una mica vas jugant Però perquè veien agafant confiança Amb tota la maquinaria que hi ha I tu vas i dispares Després, quan es troben sols, es convenen els problemes Aquesta és la intenció La manera de prendre també Si aprenem un error que de mil victes Una mica busquem això I si, testeixant amb els socis, surten inquietuds I una altra, una mica surten nosaltres Perquè hi ha molta gent que, pel desconeixement No sap el que depèn Clar, exactament Si no proposeu, la gent tampoc no sap molt bé per on tirar I la veritat és que són activitats que estan funcionant molt bé Amb molta fluència de socis Per exemple, també us vam veure a la grupació En una parada a les festes de tardor de l'any 2021 Per dir-ho així, les últimes que s'han fet Allà a la vinguda d'industria Les fotografies, per exemple, esteu treballant Teniu pensat fer alguna exposició la típica Que feia aquí els jardins de Can Ginesta, per exemple Sí, sempre, sempre les fotos que fem a la tardor Sempre, després les traspassem És la posició que fem al mes de juny a Can Ginesta Això ja fa uns anys Que a vegades parlem, si hem de canviar l'escenari Quan fas a la tardor, ja portem 5 o 6 anys fent les fotos de la tardor Al final, les fotos que veus a Can Ginesta són les mateixes Una altra foto, però moltes vegades amb el mateix públic Amb el mateix futur que hi ha I parlàvem de, no sé si buscar alguna fórmula Continuar participant a la festa, de la tardor Una cosa no treu l'altra Però si busquem un altre puesto, un altre indret Per agafar un públic diferent Hem parlat de Carles Toltes, per exemple Que sempre participen Estem ahí, ara, amb el debat Si continuem el proper any fent la fotografia de la tardor Estratgèdia a Can Ginesta al mes de juny O si hem de canviar l'escenari per fotografiar També és veritat que s'ha convertit en un clàssic La gent ja sap que estem a la tardor I després us podrà fotografiar a Can Ginesta És el que tenen els costums De fet també t'anava a comentar Que us vam veure a la festa de Carles Toltes Que és un clàssic, no que l'agrupació vagi a fer fotografies No cal contractar gent que m'equil·li Ni models que teniu allà Gent que ja està amaguillada, disfressada I suposo que és un escenari perfecte Per poder jugar amb colors i llums De fet, aquest any anem cada any De fet, a la web de l'agrupació fotoràfica Sant Just Podeu entrar i quan es vol posar en aquesta fotografia Es pot descarregar la foto Una galleta, un pop-up que es diu Pots triar i una dels pop-ups que surt És la Carles Toltes, entra i troba totes les fotos La gent es pot descarregar i hi ha fotos molt xules Sí, sí És una oportunitat No he perdut mai el Carles Toltes Entrar en altres coses Perquè soc el que va recuperar Quan estava de regidor a l'Ajuntament És una de les coses que van demanar-me el fotigues I va sortir bé Jo personalment no me la perdo mai per això És una festa maca I surten fotos molt xules, la gent té molta imaginació Per què fa concursos? Concurs internacional de fotografia Esteu en dansa, s'està preparant Per què s'han tancat les inscripcions? El concurs està en marxa, cada any comença el dia 1 de gener Diguem que els fotors interessats Poden enviar les fotos a partir del dia 1 de gener I l'última data per posar fotos És el 31 d'aquest mes És quan ja tancarem el concurs I la votació la farem el dia 9 i 10 a la vacuneta Sempre és un concurs És un concurs internacional Que té capacitats per votar concursos Vé una persona d'Andorra Jo també seré jurat aquest any Sempre són 3 jurats, sempre que em surti més 3 anys Vam aconseguir un soci de l'entitat Per anar agafant volada I llavors dos jurats externs Fem la votació I diumenge, perdó, tindrem el resum Tindrem, no tindrem, segur Posa les bases que hem aconseguit I esperem que no faci res Com estan en la participació? La participació amb els concursos és molt estranya Perquè habitualment fins una setmana abans Estem al voltant dels 300 participants cada any 280, 290, 320, 350 Estem sempre en aquesta orquilla 380, 320, més o menys Però sempre en la setmana abans estem en la meitat I tens l'eneguit Com el tema, 120, 130 I de cop i volta un dia tens 60, 70 Tius en fotografies I estem aquí, nosaltres confiem aquest any La crisi també, la ducreina no estàs afectant Com a tot La crisi del Covid també s'ha afectat molt La gent no té el que diuen en fondo d'armària Jo no tinc fotos noves Hi ha un moment que són tants concursos Que acabes esgotant Un mateix fotògraf li sap greu Envia la mateixa foto Que ja em va enviar l'any passat a 3 concursos De concursos d'aquests El món patrocinat per la FIAP I al voltant de 600, són molts concursos I la gent tria Tenim fotos fideles Jo participo a veu I entre ells estan les anjos Això que de vegades de 300 concursos O 250 que eren fa 10 anys O 12 anys quan van començar a 600 Per nosaltres estem mantenint la participació Com concursos fetes en just Que són un poble petit Ens participen uns 300 fotògrafs Da uns 46 països I envien 3.500 fotos Paguen La gent paga per participar Però un moment, 3.500 fotos i són 3 persones al jurat Això toquen 1.000 fotos per persona El que passa és que tots estan molt mecanitzat Teniu un senyal informàtic La foto va passant Hi ha 3 taules Cada jurat té un teclat numèric I quan apareix la foto has de clicar a quina votació li dones I la màquina detecta automàticament Si has votat unes fotos, els tres passen a la següent foto La votació és molt ràpid Tu vas votant, tenim en compte 3 conceptes Una és l'impacte visual d'una foto El bot en 3 3,33 per l'impacte visual 3,33 per la creativitat La foto va impactar I un 3,33 per la tècnica Ràpidament veus si la foto té un 3,33 Si és xula, té creativitat Tècnicament és enfocada Això és un mecanisme que ho tens bastant interioritzat I la veus Què fem moltes de nosaltres quan una foto t'interessa Perquè som molt ràpid en passant, que són segons Doncs jo li poso un 10 Si una foto t'inducta, la numeració és El u és solú i el 0 és el 10 Jo si tinc dubte en una foto Vol dir que si el 10 és segur Aquesta foto sortirà la nota de tall Aquí hi ha 3.000 fotos I ara m'he quedat 250 Aquí pots parar una mica Posa'm aquesta Posa'm la foto Pots parlar amb els companys Té un punt de deixar enfocada Però hi ha un mecanisme que és molt ràpid I gairebé en un dia ha deixat totes les fotos I potser el diumenge és quan fas La selecció, et dediques als premis Perquè la matin el que fas és la mitja Estem votant 3 Si voto un 7, un 5 i un 9 La mitja és la punta que li posa la foto El tema és complicat I després els patrocinadors Que són les entitats que estan per sobre nostre El món existeix La Federació catalana de fotografia La Confederació espanyola de fotografia La FIAP és la Federació Internacional d'artistes fotogràfics I la PSA que és l'equivalent de la FIAP Però per a Estats Units Aquestes quatre patrocinis el tenim Això que vol dir que paguem A cada un d'ells li paguem uns diners Perquè es permeti posar el seu seu lloc I regir-nos amb les seves bases Això vol dir que si jo poso la fotografia Que tenim de viatges Bajo el paràmetro de la FIAP o de la PSA Diu això, no es pot modificar res No es pot eliminar més Si tens una atacada et pots eliminar Si és de natura Els animals han d'estar llibertats Hi ha una sèrie de normes Que quan tu agafes aquest patrociní El nom de patrociní és raro Un patrocinal vol dir que paga En el món de fotografia el patrociní vol dir que pagui jo Un total de 96 premis I premis per categoria Durant diplomes Aquestes entitats posen la seva norma A part que és complexa T'obliguen De les 3.000 fotos que t'han arribat A un mínim d'un 25% L'has de acceptar Que cada foto acceptada Té un punt I els futors que acumulen punts Dibran a demanar acreditacions a les federacions Si jo acumulo 15 punts Li puc demanar el títol d'artista futuràtic Per aquest matis títol a la Confederació Espanyola Crec que són 100 punts Per aquest matis títol a la FIAP La FIAP va dir Tu has de acceptar al mínim El 25% No pot ser ni més ni menys Jo tinc 3.000 fotos Tot aquests fotògrafs Que ha acceptat la seva foto Reben un correu I que té un punt A la seva FIAP Jo tinc molts punts acumulats Però no soc adicta de demanar títols Víctor, què és a demanar? No soc adicta, tinc el títol d'artista Però no soc adicta Hi ha gent que li agrada molt això I demana 5 estrelles platinos Hi ha un munt de títols I això és com la TPD tenis Tu vas acumulant punts I el primer és fer una títol d'artista futuràtic Això com funcionen els concursos internacionals Molt bé I això pel que fa al concurs internacional I després consultem també a la web I veiem que hi ha una propera cita Amb el món de la fotografia Que és la festa de la fotografia del 2022 Explica'ns una mica què és això La festa de la fotografia És una festa de la Federació Catalana de la Fotografia Que cada any li encarrega a una entitat diferent Crec que l'última que va celebrar Abans de Covid, fa dos anys Va ser a Sardanyola del Vallès Durant dos anys no s'ha fet res I nosaltres ja fa temps, a l'any passat Fèiem el decci aniversari de l'Europació Li van fer la comanda El 2020 ens agradaria Fèiem la festa de la fotografia Perquè és el nostre aniversari I l'any passat, a la TNC De fet, l'Ajuntament ens va col·laborar Per aquesta activitat I ho van tornar, no van fer res El que hem fet és demanar repetir aquest any I serà el 28 de maig Aquesta festa habitualment No sé si el Covid s'aplicarà entre 150 fotògrafs de tota Catalunya Li fem una jornada sencera Venen al matí, li fem el morsar Per fer l'esmorzar, la botifarrada I contarem la casa regional de Extremadura Li hem demanat que ens ajudi i encantats de la vida Ells ens faran de l'esmorzar Som gent amb una edat I amb un croissant no tenim prou I després, què es tracta? De fer fotografia, en aquest cas Montarem 5 o 6 fotògrafs Si vinguem en 550 Faríem grups de 25 Cada set, tindria uns 25 fotògrafs Cada mitjana 3 quarts anirien canviant de 7 Després tots aniríem de dinar al hotel City Park Pensem a la casa La gent no s'allunyi molt I després tenim pensat a la tarda I ho diria aquí No sé si m'estan escoltant ara Però he de demanar-li la col·laboració A les escoles de dansa Vam parlar malament abans d'ahir Volíem fer algun tipus d'escenari Amb diferents actuacions I que la gent pugui fotografiar aquests moviments He d'acabar de rematar això Creiem que sí que serà possible I després acabarà la festa Però serà un dia de molta fotografia La idea... Jo soc molt al·locat I la idea d'entrades he fet 5 o 6 2 seran al carrer 2 seran a la plaça de la Pau I l'idea és portar un cotxe Si volem portar un mustang I una moto Harley-Davidson Amb el seu atretso, amb els seus conductors Muntar un set automobilístic Això és dos, després de 3 mesos Ara estic pensant en sets És com una mena de decorat El set és a l'escenari Amb tot l'atretso que faci falta I amb l'eluminació i el personal necessari Si fem aquest set amb el formustang L'idea és simular gris Portar el formustang Portar el John Travolta I la Olivia Newton John Si fa falta alguna cosa més atretso la col·locarem I les seves llums adequades I una persona o dos encarregades I cada fotògraf tingui el seu temps necessari Per fer les fotos sinó que ningú el molesti Una mena de infraestructura Això és un set Si et fa falta un fondu Si et fa falta il·luminació, filòsia Això és un set fotogràfic Si tot va bé, muntarem cinc Els tenen contactats Si aquesta és la idea Que vinguin molts fotògrafs Normalment qui és que ve en aquestes festes? Gent d'entenc que d'altres agrupacions O d'altres gent de la federació De Catalunya Són tots gens federades en la fotografia Però també gent de Cadaqués De Tarragona, de Girona De fet venen gent de Catalunya La majoria entén que seran sempre de Barcelona Però són molts fotògrafs Tenint la federació catalana Aplegar més de 1.000 fotògrafs Això serà de caràcter El 28 de maig Confiem que la pandèmia Encara s'ha deixat ganes A la gent de... Estan impulsant activitats Per no perdre el fil totalment Per seguir enganxats Els hobbies, les passions... Fa temps que dic que hem d'intentar Fer la vida només un mal possible Amb prudència, amb cuidado Però no podem apagar tot La gent té ganes Amb prudència, amb cuidado Intentar, la vida... Si no, ens posem a casa I apaguem el llit Això fer la vida només normal possible Aquesta festa servirà Per celebrar l'aniversari Que l'any passat es va quedar així mig difuminat El dia esmasso I el dia esmasso I és veritat que busquem una mica a revifar Allò que tenen d'algú en fotogràfic Ens costarà una mica Quan una cosa s'apaga Posa pel que sigui Estarem pensant si canviem el nom Si canviem la data No té impressa Però en el món de la fotografia Són dels unis que hem crescut en pandèmia Són més socis que van de començar No hem parat mai Totes les dius hem fet coses Encara que fos online Víctor Morillo, gràcies per passar-te Per aquí pels estudis de ràdio I res més, seguim fos amb les activitats Molt bé, moltes gràcies I animant només tot el que vulgui entrar al món de la fotografia Que vingui als dilluns a la agrupació fotogràfica a la vacuneta A la vacuneta, us troben? Molt bé Bé, sí, molt bé, molt bé, molt bé. I never close it, hearts are never broken, and time's forever frozen still. So you can keep me inside the pocket of your ripped jeans, holding me closer till our eyes meet, and you won't ever be alone with me to come home. And it's the only thing we take with us when we die. We keep this love in a photograph. We made these memories for ourselves. Where our eyes are never closing. Hearts are never broken. Times forever frozen still. Ràdio N'espera Ara escoltes el ràdio n'espera Durant la vida pura Smooth jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Vinga, va, ja ens anem acostant a anar a les 7 de la tarda. Això vol dir que hem de deixar el programa d'avui fins aquí. Nosaltres tornarem a estar amb vosaltres també al dilluns ja de 5 a 7. També aquest parell d'Horetes per fer-vos companyia el 98.ufm a Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just. Recordeu que ens podeu anar seguint també al cap de setmana a la xarxa socials, tant a Instagram com a Twitter a roba ràdio d'Esvern. O si no, també al compte del programa a Twitter, a roba la Rambla 981. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda de divendres al dilluns del cap de setmana que tenim ja aquí a l'horitzó a la vista. Vinga, va, una abraçada i que vagi bé fins dilluns!