#139 - La Rambla del 4/4/2022

Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui dilluns 4 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm, la migora municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim bé d'aquí i fins a les 6 farem pràdicció del temps amb el Carles Rius per comentar aquesta bufetada literal de fred que tenim al damunt. Després també farem l'espai de recomanació de llibres amb l'Ernau Consul de Call Libretem i, a més a més, també parlarem de les afamèrides del dia d'avui 4 d'abril i del dia internacional. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, farem secció de cuina i alimentació menjant Targarona de cuina Miracle i, a més a més, també parlarem pel celler de Can Mata. Farem aquest espai de vins amb l'Estrit Goldstein. Tot això serà de seguida. Ara per això us eixo amb un tema musical de Nil Moliner i comencem. I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein. Un tema candidat totalment a ser temat de l'estiu, eh? I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! I comencem amb l'Estrit Goldstein Bingo! La Maria i el Marcel, d'acostat a una barra, es minen i fan glopets a les respectives canyes. Ell basteix tot de portell, ell a un preu i tu sin grama. Ai, Maria, ai, Marcel, qui s'acosta per l'altre? Qui s'arrisca a progressar? Qui saltarà? Sense xarxa ell la vol fer un atallà. Elles se'l volen a casa. Per convidar-hi el disseriat o el seriable. Si volguessis seure amb mi quin nen més agradable t'encaria molt cal. La nit seria tan llarga i marxaria amb els dorsos d'aquesta ciutat tan rara i tindria amb fills ben forts. Llora a casa em vol donar el Marcel a llarg onras. La Maria somriu a l'aire. Però l'estona ha anat passant i no troben les paraules. Ell demà serà capaç, ella demà estarà més guapa. És nit freda per ser abril. No s'estan lloc com a casa. No s'estan lloc com a casa. És nit freda per ser abril. No s'estan lloc com a casa. És nit freda per ser abril. No s'estan lloc com a casa. És nit freda per ser abril. No s'estan lloc com a casa. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. I ara farem parada a que el llibre té el carrer Bonavista, llibreria de Sant Just, o l'Arnau, que tal. Bona tarda. Molt bona tarda. Doncs porta recomanació literària. Sí, si a més a més aquesta música delicada hi va molt bé, perquè crec que el llibre d'avui és justament això. Una delicadesa, una magnífica aproximació a la vida d'Emili Dickinson. Que és aquesta poetesa que va, d'alguna manera, a la considera, junta amb Walt Whitman, la fundadora de la poesia nord-americana. I que tot i que s'han escrit moltes biografies, sé que últimament inclús hi ha un intent de sèrie de televisiva, així és molt apòcrifa. En realitat és algú que va tenir una vida absolutament anòmina, anòmima, perdó, i de la qual se sap molt poca cosa. I malgrat tot aquest, l'estiu de la ciutat de la ciutat, de Dominique Fortier, és això. És, jo crec, un intent de dir, intentar deduir no tant com va viure, sinó com era per dins algú que va fer uns poemes, la majoria dels quals són molt curts, poemes que, crec que en total dels poemes que va escriure són 1189, però en vida em va publicar 3 o 4. Ella agafava trossets de paper que trobava per casa, d'una casa on sortia molt poc, perquè la seva vida social era mínima, i els n'ha d'escriure ni dèys, i els n'ha d'escriure amb una arqueta. I va ser, després de la seva mort, que la seva germana va decidir això s'ha de publicar. Gràcies a això tenim l'obra immensa d'aquesta Emily Dickinson, que encara avui inspiren a poetes, i ja no només a biògrafs seus, i no és igual, la seva és una intent d'explicar l'ànima humana, d'algú que decideix que pràcticament es tanca a casa, i probablement aquest títol, les ciudades de paper, s'expliquen això, el seu refugi en aquests trossets de paper que troba bé on, dintre casa i tant, doncs sí, i se sap, a vegades es conserven aquests trossets d'alguns, i amb un... Demà n'està posant algun museu, no? Probablement. De fet, ella era filla d'una família rica, benestant, de la zona d'estats Units, de la zona de Boston, Massachusetts, no? Diguéssim. I els Dickinson, el seu pare, formar part del Senat d'un associat de Massachusetts, tenir un avi que havia sigut advocat, d'aquests que havien arribat amb els... Hi ha un capítol, són capítols molts cursos, aquest llibre, que diu això, va arribar amb el Mayflower, no el fa molt Mayflower, sinó un altre. En tot cas, d'aquests que van arribar amb aixells a ocupar, d'aquests primers Boston-engs, que tots imaginem com personatges molt cultes, elegants, riques, i que ens es van establint, els Dickinson eren d'aquests, no? Però ella va sortir allò, va sortir la filla, que... Més puatessa, més... Sí, sí, tancada en si mateixa, evidentment va estudiar en les millors escoles que havien fundat alguns dels seus parents, molt i molt bo, d'aquests internats per noies de casa bona, que hi havia... De prestigi. ...de la ciutat i de prestigi, va fer... Per tant, evidentment, alguna biografia havia dit que pràcticament eren alfabeta, no, mentida. Allà d'en alfabeta no tenia res. I insisteixo, eh?, d'ell es s'han escrit moltíssim, perquè clar, aquest misteri que envolta la seva vida, aquest, n'hi ha una fotografia, si algú li ve el cap a la imatge de Meli Dickinson per glissones, doncs és l'única fotografia, i la re... és fàcil de reconèixer, però d'això, una presència, si és com molt... Ja no no en mongil sinó d'això, de típica colona, segle XIX, de... Sí. No, no sé si la veus al cap, la clenxa al mig, una cosa així, tot amb ben posada, molt curosa... Estic mirant la fotografia per... Sí, sí. Dels seus germans i dels seus... En té molt més, però clar, els altres van fer vida social, les van casar, van tenir fills, per tant, d'alguna manera, no ens n'havien tan bé retrats, no? Aquesta és una fotografia. Bé, el cas és que aquestes ciutades de papel és un llibre inclasificable, va ser l'última lectura del... del Club de Lectura de la Teneu, el Club va definir com una caixa de bombons, en què, doncs, bueno, cada... Cada capítol és una petita sorpresa. Són capítols de vegades molt curts. Sí, sí, ho veig. De vegades, potser, ocupa en tres pàgines, però a vegades només és una i un parafe llarg, que, d'alguna manera, intenta la Dominique Fortier, que és l'autora d'aquest llibre, publicat amb castellà a Minúscula, doncs suposo aproximar-se aquest misteri de la seva posia. I ho fa això, amb petits capítols, amb petites pins de llades en què et va presentant comèstiques moments que ell, evidentment, dedueix. Perquè sí, podem saber on va estudiar i que després es va viure, pràcticament, tota la vida a les diferents cases que tenia la família, més o menys, totes a la... entre Massachussets i Main, per entendre'ns, o no, Hansche, per entendre'ns, eh? I això, i, bàsicament, es dedicava... deduim, doncs, a feines casolanes, doncs, a fer boques, a ruïnar... I tant, evidentment, trobava algun moment per escriure entre sets de paper, no? Les ciutades de paper, la banda, és... i això ho explica un dels capítols l'autora, les ciutades de paper són les ciutats de mentida. Què vols dir això? La ciutats de mentida vol dir que en aquells moments en què el món, per exemple, els Estats Units, s'està descobrint i, cada any, s'arribava a 9 esfronteres i, per tant, es van descobrir, de dir, mira, 100 quilòmetres enllà hi ha una muntanya i hi havia, això, geògrafs, gent que feien nous mapes. Clar, després els mapes es venien en una font d'ingressos, la manera de saber que el teu treball, si algú el copiave el pagaven, era inventar-se ciutats. O sigui, en aquests mapes amb blanques, tots els geògrafs, la manera de dir, això ho he fet jo, és, jo, aquesta ciutat me la invento, poso una ciutat que només existeix sobre el paper, i em demano que, si amb alguna altra mapa que reproduceix, veig que algú la pose, veig que vol dir que m'ha copiat, que m'ha copiat i no ha anat a comprar-ho, que si no aquesta ciutat no la trobaria. Aquesta idea de la vida de mentida, d'alguna manera podria ser una bona metàfora del que va ser la vida de Mili Dickinson, que en molts dels seus poemes venia a dir, tant de bo al món que és el millor que ens ha passat, doncs no estigués a veritat. Jo seria molt més feliç si el món no hi hagués ningú. Era algú que teníem tendències molt nihilistes. I crec que, bé, és això, crec que aquell llibre s'hi aproxima molt bé en aquest sentit, i és un llibre que pots llegir com una biografia, però, clar, una biografia d'algú que dius, que pràcticament no va fer res més. No va ser una vida emocionant com una biografia. No va ser trapidant, no? Precisament. A més a més, d'algú que dius, cada dia devia fer més o menys el mateix, ho pots llegir en aquest sentit com una novel·la. Però, clar, una novel·la, sense un argument clar, perquè tots són, com pedides, pinzellades, ho pots llegir com un llibre de proses poètiques, per l'intent de, a través d'escrits molt curosos, doncs, a aproximar-se, més aviat a l'obra, o a la persona que era capaç de fer una obra així, que podia pensar algú que escrivia versos com aquests, i ho pots llegir de fet com un assaig que probablement és el que sigui. Tot i que no és un assaig típic, perquè, clar, un assaig típic, doncs et diria d'entrada, doncs és un assaig, t'explica allò. No, no, és un intent d'arroximació literari, però, al final, a França aquest llibre va guanyar el pri reno d'assaig. D'alguna manera, els francesos l'han qualificat com assaig, però no és el típic assaig on hi ha una introducció molt clara que expliqui, no, no, perquè tu el pots llegir com una obra de ficció, quasi bé, tot i que no ho és. Per tant, és un llibre inclassificable, un llibre preciós, un llibre que és una sort que la Valeria Vergalli de l'editorial minúscula s'hagi decidit a publicar en castellà, i que es pot llegir en paral·lel d'una altra dama molt menys misteriosa, però de la mateixa època, i que la viure més o menys això, l'Emil Dickinson va viure entre 1830 i 1860. El 1886. Va morir amb 56 anys. Amb 56 anys, sí, sí, sí. A mitat del segle XIX, a la mateixa època, a l'altra banda, l'Atlàntic, vivia una altra escritura magnífica que també se li ha publicat una biografia en aquesta col·lecció, que és Meri Xili, que el van parlar fa dos o tres setmanes, i la veritat és que són dues dones absolutament diferents, que funden literatures absolutament diferents, en aquest cas, la poesia americana més lírica i pura, i en l'altra banda, un gener com el terror i el fantàstic. Sí. Però clarament, a més a més, 100 dones escriptores del segle XIX no eren fàcils, no entenim a puntats, perquè m'havia d'esperar una altra cosa a les dones del segle XIX, i per tant, doncs, és una sor, realment, que aquest 2022 hagin aparegut conjuntament aquests dos llibres. Dominique fa sempre aquest... Dominique Fortier. Fortier fa llibres així, tipus assatges, com aquesta mena, o, vull dir, acostum a escriure... La veritat és la primera obra que li publiquen amb... Ella és canadenca, del que ve, que ve quasi, i de tant en tant, potser la part més assagística del llibre, ella entre a la narració i explica com ella per acostar-se a la Emilie Dickinson, és del que ve té més o menys fàcil i a prop, anar fins a la zona de Boston, i el que fa és anar-hi, explica la seva experiència, intentant viure a Boston per raons de la seva vida, i a poc costar-se els paisatges que va trepitjar Emilie Dickinson, hi ha algun moment molt divertit, perquè diu, bueno, jo entenc aquesta mena, intent de la Dickinson de tancar-se, primer, perquè jo també vull escriure, i si no en tanco, no puc escriure, és allò de la Cambra pròpia, que anys després, a Estats Units d'Anglaterra, doncs recrearà Virginia Woolf, però sobretot és allò de dir, hi ha un capítol molt divertit, que diu, bueno, jo vaig pel carrer a Boston, intento buscar, i em tinc la sensació que tots els meus veïns són descendents dels Kennedy. És que són tots còpies, són tots petits, i diu, clar, no t'ho diu així, però et donen a entendre, l'Emily Dickinson van viure això mateix, ella mateixa era una mena de Kennedy, doncs no Kennedy sinó Dickinson, però tots venen del mateix, tots són mateixos prototipos d'anglosexor blanc, arribat amb unes terres, doncs, bueno, anem a les ciutats amb uns determinats ideologies i tot plegat, i per tant, ella s'empelta molt de tot això, intenta investigar, doncs això, l'Emily Dickinson intentant viure en aquells mateixos pages, 150 anys després, no? Un llibre insisteix això preciós, que amb alguna de les eleccions brutals, i que, per exemple, doncs, bueno, després, cita algun altres KBQs famosos, altres Bostonins famosos, i els fa servir, com de dir, és que la poesia de la Dickinson segueix per aquí, no? Sortleu un arcon per lliomitx, surt a Bàginfil. Molt bé. Ens en notem, ja, per la gent que potser sigui pensant en algun llibre, per comprar passant Jordi, per regalar que vagi que fan idees, i aquest pot ser un possible... Un possible llibre. Sí, sí, mira, acabo amb una petita píndola, que diu això 100 anys després de la muerta d'Emily Dickinson, i el llibre és, l'acabo de la ciutat, observó lo siguiente. Las citas en anglès, es solamente la prueba de una vida, y no la vida en sí. Son las cenizas de algo que arde como es debido. A veces nos confundimos, y tratamos de crear cenizas en lugar de fuego. I segueix el llibre. Al descubrir el signo o la huella de una cosa, se sienta la tentación de recrear el signo en lugar de esa cosa, de poderlo, de sacrificarlo seguro por lo incierto, correr tras los signos del éxito, pero cuáles son? Estoy segura de que Emily Dickinson nunca trató de crear cenizas. Fuego? Tal vez. Aunque yo creo más bien que las llamas se elevaban a su paso sin que ella lo advirtiese, tan atareada como estaba regando sus flores. Las ciudades de papel. No fallareu. Doncs, Arnau, deixem seguir treballant a la llibreria, que segur que deveu estar molt enfainat a la Silvana, justament a 19 dies, de Sant Jordi. La Leda d'Odrac ja ha entrat al llibre. Sí, ja ha entrat, i toca bordenar caixes. Moltíssimes gràcies per venir un dia més aquí a la Misora. I tornem la setmana que ve o és setmana santa? No, la setmana que ve també. Vinga, doncs ho serem. Que vagi bé, Arnau. Vinga, gràcies. En Dinset no és una mica més en la biografia de Emily Dickinson. Sabem que va néixer, com ve ha dit l'Arnau a Massachusetts el desembre del 1830 i va morir el maig del 1886. Va ser una poeta estadounidenca i m'agradia ser gairebé desconeguda a l'estat d'una llibre. La llibre va ser una poeta estadounidenca i va ser una poeta estadounidenca i va ser una poeta estadounidenca i va ser una poeta estadounidenca i m'agradia ser gairebé desconeguda en vida. Dickinson ha acabat sent considerada juntament amb Walt Whitman, una de les més importants poetes estadounidenques del segle XIX. De fet, la teoria sol acceptar que la poesia estadounidenca contemporània amplia dos corrents divergents, l'un canej de Whitman i l'altre canej de Dickinson. Curiosament, aquests dos poetes eren gairebé perfectament oposats a entrenar, prosòdia, intencions i estil poètics. Emily Dickinson va viure una vida suposadament introvertida com hem parlat amb l'Ernau i també molt armètica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions. Malgrat que va escriure Segons el Derrer, racomta 1.789 poèmes, només alguns, se'n van publicar en vida de l'autora. Tots anònims i probablement sense saber-ho ella. Per què fa la poesia? La poesia de Dickinson es pot reconèixer el primer cop d'ull i no s'assembla a la de cap al trautó. La facilitat per el metre de la balada i els imnes, també la profusió en l'ús de guions i les majúscules sense norma dels seus manuscrits, a més d'un vocabulari i unes imatges idiosincràtiques fan que el seu estil díric sigui únic. També hem de parlar de música quan parlem de Dickinson, com que utilitzava sovint versos rítmics, moltes de les composicions de Dickinson es poden adaptar fàcilment a melodies, per exemple, Compositors com Aaron Copland i Nick Peros han emprat poèmes de Dickinson per cançons. M'agradaria que tinguéssim un moment d'estil d'acord. M'agradaria que tinguéssim un moment d'acord. M'agradaria que tinguéssim un moment d'acord. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola. El sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola. Hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar al català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, A Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Ara escoltes pràdio d'esper. Sintonitzes pràdio d'esper. Rapa, som ara, doncs, els dies internacionals. Vinga, va. Començarem per això amb els esdeveniments. Ens col·loquem a l'any 1721, Robert Walpole es deve, de facto, el primer ministre de la Gran Bretanya. El 1847 a Barcelona s'inaugura el Gran Teatre de Liceu. Atenció, data important. El 1949 es crea l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, la OTAN. En anglès, les segles corresponen a N, E, A, T, O, Nato. L'any 1960, a independència del Senegal. També passa que el 1973, un 4 d'abril a Nova York, als Estats Units, s'inaugura el World Trade Center. I dos anys més tard, el 1975, a Oburgher, que anou a Mèxic, Bill Gates i Paul Allen funden, del dia com avui, l'empresa Microsoft. Pel que fa als naixements, avui hem de celebrar que va néixer en 1928, mai a Angelo Upuatesa, novel·lista, activista pels drets civils, atriu i cantant, també, als Estats Units. En 1932, als Estats Units, a Nova York, també va néixer Anthony Perkins, actòp. L'any 1943, a Torroelles, a Llobregat, va néixer Joan Rigol, polític català, militant d'OCDE. També va ser president del Parlament de Catalunya. A nens més tard, el 1951, va néixer a Plugues de Llobregat. Atenció, la Mercedes Milà, periodista i presentadora de televisió. El 1985, a Palma, va néixer Rudi Fernández, jugador de bàsquet campió del món, amb la selecció espanyola. I també el 1997, a Santa Ullàlia d'Arriu I, naixia Laya Raventós, jugadora de bàsquet catalana, que juga ara mateix als Estats Units. També hem de recordar-ne a Corològic, que és el 1284 a Sevilla, moria al fons 10 al sàbit, el dia com avui, un 4 d'abril, rei de Castella, fundador de l'ordre de Santa Maria d'Espanya. El 1305, l'Imperi Romà d'Orient va morir Roger de Fló, cap dels Almugávars, va ser assassinat a traïció per ordre d'Andrònic II. La qual cosa va provocar l'anomenada Benjança catalana a l'Imperi Romà d'Orient. El 1841, a Washington, moria William Henry Harrison, el nou president dels Estats Units. El 1875, Stuttgart, moria Karl Mauck, jaola que explora d'Olamany, que va explorar el sud del continent africà. El 1944, a Auschwitz, el mar Rosé moria violinista i directora de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz. El 1968, en Memphis, moria Martin Luther King, del dia com avui, activista en Pro d'Els Drets, dels Negres i també premi Nobel de la Paula, en 1964. I acabarem amb la mort del 2016, a Madrid, d'Axús L'Ampriàve. Actriu a Espanyola. A Sant Just canvia amb el Xip. Amb l'objectiu d'augmentar la quantitat i la qualitat dels recidors, a Sant Just hem implantat nous models de recolhida selectiva de recidors domèstics i comercials. Ja els coneixes? La recolhida comercial porta a porta. 196 comerços ja participen d'aquest sistema de recolhida més net, eficient i sostenible. La recolhida de recidors domiciliaris amb contenidors intel·ligents. Més de 800 veïns i veïnes del barri de la Milanda Canigó ja fan servir aquest sistema que properament arribarà als barris de Mas Lluí, la Plena Vallsuleig i Torra Blanca. Saps com funciona? Queda domicili disposarà de dues tarjetes identificatives cobriran els contenidors de les fraccions orgànica i resta. Per accedir-hi només caldrà apropar la tarjeta al lector i seguir les instruccions d'ús. Les usuaries i els usuaris de la tarjeta podran coneixe la seva freqüència d'obertura dels contenidors i comunicar incidències a través de l'aplicació Mobile BigPaid disponible per a Android i Apple. Recorda que cal separar bé els recidors i depositar-los al contenidor corresponent, especialment la fracció orgànica que representa gairebé un 40% dels recidors que generem. Si separem correctament els nostres recidors, obtindrem més estalvia econòmica en la taxa metropolitana de tractament de recidors, estalviarem recursos i, per tant, contribuirem en la millora del medi ambient. El medi ambient ha set just canviar amb el cinc. El dos devia mordar quan ha sortit, tres arremtrell. No ho et matràs, però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac que són des de l'altra banda del carrer. Sobre un motor accelerant sobre el pont de Vallcanca. Que soni un rock'n'roll que baixin les parcianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. El barri d'on, en tranquil·la, li he caigut arribar del dia gran. La cara de l'entresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres ho saluden al semafor i somrius. I mentre arranca en el més lloc, abans que sol mengi la nit, et mirar els ulls i juraries que diuen que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, resonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Tres arrempelles, un ull d'amor, per fi retorna la ciutat. Tremina decidida entre billars, tres arrempelles. Detecta els forestes mentre te propes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. Mmm, és el ball dels teus malucs, el balanceig de les arrecades. I ja no importa en tant i sembla enlloc tots els desastres que hagis fet. I passa una naví que feu les paus amb un brindis de colvades. I mentre te'n demnis dones al món amb la merda de passeig, m'assumien en trobar una dona amb la teva cara, amb la teva cara. A les tel·les interrompen uns minuts els videoclits. I ara hi surt un periodista estressat, els teletits i la llavó. Però juraries que diuen... Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor, ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va trompegant com un minuts tropical. Tres arrempelles, avui l'amor, per fi retorna la ciutat. L'amor retorna tres, i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és al joves quan vallen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I forgaràs el seu racons per revelar el poder que s'hi amaga. L'amor retorna tres, i ja diries que el comences a notar. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. I ets un nou que ha decidit castar la imòs salada. en un set més sancions contra aquest país. Francesc Garrí, a Catalunya Ràdio, Washington. Notícies breus, Gerard López. El president ucrainès, Volo Domírez Zelensky, ha demanat des de la ciutat de Butxa que la Premsa Internacional documenti les atrocitats comeses per les tropes russes en aquesta ciutat. Zelensky, assegura que els soldats enviats per Moscou han comès un genocidi assassinant centenars de persones civils abans d'abandonar l'ocupació d'aquesta localitat. Són crims de guerra i seran reconeguts pel món com a genocidi. Sou aquí i podeu veure què ha passat. Sabem que hi ha hagut milers de persones assassinades i torturades en parts del cos enputades, dones violades, nens assassinats. Crec que és més que... això és un genocidi. En la mateixa línia que el president nord-americà Zelensky ha destacat la importància de portar casos com aquest davant de la Justícia Internacional i que la Premsa els documenti. I és com a Moscou ha assegurat que les imatges de Butxa, on s'hi veuen cadàvers de civils ligats de mans i peus, i exacutats al mig del carrer diuen que són imatges falses difoses per la propaganda d'aquí. Els científics que assessoren les Nacions Unides en qüestions sobre el canvi climàtic donen per fet que encara que reduïm a la meitat les emissions de CO2 d'aquí al 2030, la temperatura del planeta pujarà igual per sobre del grau i mig. Però veu enviable tornar a refredar els termòmetres si fem girs radicals en el sector energètic, el disseny de les ciutats i els nostres àvids de consum. Totes tres coses bastant complicades. L'últim capítol del CISAI informa de l'IPCC, que s'ha presentat aquesta tarda, recomana eliminar pràcticament tot el consum de carbó abans del 2050, rebaixar el del petroli en un 60% i el del gas en un 45%. El secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, feia aquesta reflexió per animar el canvi. Doncs així ho ha dit, en la seva versió original, forma també s'obrella el paper que hi ha de jugar a les ciutats per assolir els objectius de reducció de missions. Es parla de dissenyar espais urbans més compactes i pensats pels vienants, electrificar el transport públic i augmentar els espais vers. El Saló Alimentària ha obert les portes avui al recent gran via de Barcelona amb l'objectiu de rebre fins a 100.000 assistents, fins al dijous, i també amb optimisme sobre les xifres de negoci que pugui generar. En tot prou, el sector és conscient del moment de crisi, amb dificultats per rebre matèries primeres i sobre costos que es veuen obligats a traslladar el producte final, tal com explica en aquesta missora, per exemple, Enric Pagà, que és de la firma Nomen Futs. Tot i els pressupostos s'han quedat desfasats, dient-li, i, clar, mos toca vulguis o no vulguis, mos toca retoca aquests pressupostos i mos ho toca traslladar al producte final. Jumbrau, l'actiu, l'actriu que interpretava el personatge d'Ot Couton a la sèrie Agen del barri a mort als 95 anys. Va participar en prop de 3.000 capítols d'aquesta icònica producció de la BBC des de la seva estrena, el 1985, fins al 2020. Esport, som-hi, Lliard. L'Espanyol visita la rei al Societat de les 9 del vespre en la partit que tancarà la jornada número 30 de primera divisió del futbol. Els blanquis blaus arriben amb tres baixes importants, les de Diego López, Raül de Tomàs i Nico Melamed. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lloa López. Aprova de l'emoció presentada a l'últim plaer del mes de març, pel regidor no escrit per millorar el barri de les baixes de Sant Pere, que en moduleix l'emoció exigia a solucionar diverses problemàtiques del barri, entre d'altres, demanava mantenir l'estratègia de neteja i manteniment del barri posant més atenció als pers infantils. Realitza un assessorament per atendre els propietaris víctimes d'ocupació, per dir-ho a la sèrie Agen del barri, per dir-ho a la sèrie Agen del barri, per dir-ho a la sèrie Agen del barri, per dir-ho a la sèrie Agen del barri, per dir-ho a la sèrie Agen ambarry, per dir-ho a la sèrie Agen del barri, per LinkedIn, per dir-ho a la sèrie Agen del barri, per dir-ho a la sèrie Agen del barri, per dir-ho a la sèrie Agen del barri pel vaixell, per dir-ho a la sèrie Agen darüber. Realitza un assessorament per atendre els propietaris víctimes d'ocupació, en millorar la il·lumis... Necio implica un corecan... heu tingut els micròfons de radio d'Esvern a L先 de Flutats, portada endavant Sant Just que ha explicat l'abstenció del seu partit davant l'emoció explica que el regidor n' pięka v Couldn està que ha estat fent el barri. Les motions ha defensat flotats, es fan per intentar modificar les accions de l'equip de govern i no per afirmar-les. El punt va ser finalment aprovat amb els vots a favor del regidor no escrit i el PSC, les abstencions de Sant Just en comú endavant Sant Just i la regidora no escrita i els vots en contra d'Esquerra i la CUP. El matí es van recuperar finalment els actes del programa del Dia Internacional de les Dones a Can Freixes, que van ser jornats a causa de la pluja i el mal temps. Una cinquantena de dones van poder gaudir tot i el fred de la classe de yoga i benestar a l'aire lliure amb la tallarista na Marina Mosquera, que va començar a les 11 del matí. Tot seguit a les 12 es van posar a l'esquadra i es van posar a l'esquadra a l'esquadra a l'esquadra i es van posar a l'esquadra a l'esquadra a l'esquadra a l'esquadra i es van posar a l'esquadra a l'esquadra a l'esquadra a l'esquadra que va començar a les 11 del matí. Tot seguit a les 12 es van presentar els planos de la Casa de la Dona en un acte presentat per la Gina Paul, regidora de Cultura i l'alcalde Joan Vazaganyes. L'alcalde va explicar que el projecte de la Casa de la Dona va veure la llum en un any i que els materials utilitzats seran de quilòmetre zero. La idea de tallar la Gina Paul és crear un espai còmode per a totes les dones de Sant Just. L'acte va finalitzar una lectura del manifest del Dia de la Dona per part de diverses dones del municipi. Allà de la jornada també es van pintar pedres amb missatges feministes que quedaran exposats a l'exterior de la Masia. L'Associació del Barri Nord també va participar en l'acte acompanyant-lo d'una xocolatada. El passat 31 de març es va tancar la receptió d'obres pel 13è Concurz Internacional de Fotografia de Sant Just que organitza la agrupació fotogràfica. En guany i després d'una edició afectada per la Covid, s'ha recuperat la participació de fotòrafs i fotòrafes de tot el món. Així tenen número d'autors, uns 270, com en números de fotos, però de 3.000, s'ha retornat als números d'anteriors edicions. El proper cap de setmana reunirà el jurat del Concurz a la Vagoneta per deliberar sobre les obres aportades i concedir els 75 premis a les millors fotografies. El veredict està obert al públic sempre que l'espai disponible de la sala ho permeti. Els resultats es donaran a conèixer el 25 d'abril i els més ben puntuades seran exposades en diferents espais. I això és tot. Tornem amb més informació i tot a l'actualitat Sant Just que els anjos notícies de la set del vespre fins a la mateixa no marxeu. Ei! Voy muy bien camino sin preocupación pasar a la gente y me miras mal pero no me importa a mí me da lo mismo hoy estoy alegre y tengo ganas de saltar conmigo Saltar! Saltar conmigo walls! Saltar! Saltar! Saltar! top modernc charts Xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe, xe Saltar! T pressupost T certa Va, agafem les coses ara i marxem cap al carrer Bona Vista i ens pararem davant del cell de Can Mata. Hola, Estrit, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hem fet parada, deixem les nostres bosses davant de la botiga, i entrem i què ens explica l'Estrit avui? Va. Què us explico? Doncs ahir vaig anar a la visita d'un jove viticultor, del Sergi. Ahir et vaig veure molt activa, eh, les xarxes? O fa un parell de dies, potser o no? No ho sé, perquè a vegades tinc sensació que les estic molt abandonades. Sí? Home, no, jo vaig veure una fotografia, no sé si des del celler o des de la teva comte com a Estrit, crec que va ser per Instagram. D'una foto que... tres vins que formaven la paraula ADN. Ah, doncs deixat volia parlar. Ah, vale. Sí, sí, sí. No ho vaig fixar, dic, mira, curios, eh? Vull dir, t'has de comprar les tres ampolles per donar-li sentit a tota l'experiència, no suposo? Sí, perquè a més és allò que dius, realment és una experiència... Era ahí, era ahí. Va ser ahir, ho veus? Vull dir, aquí, bàsicament, va ser el mateix Sergi del celler arrelat de la Terra Alta, que ho va fer ell. Ah. El joves és el que tenen, eh? Sí, molt t'empenta. És allò que va entrar un client, va sortir a fora, i ja estava a la xarxa, i és allò que dius, jo encara no he fet ni la foto. No m'ha donat ni la foto. Sí, sí, és allò que dius. Que ràpid va tot, no? I sí, teníem aquesta visita seva pendent, que feia molt. Molt vol dir mesos. Molt vol dir mesos, i potser un any. Incluso un any? Sí, fa molt. O més. Sí, perquè tot passa ràpid. El Sergi és de Candesa, de la Terra Alta. Ell ha estat el reimpulsor del celler, per dir-ho d'alguna forma, perquè sempre la seva família havia estat elaboradora de vins, però, bàsicament, com a consum, una miqueta més personal, no? I és ell que... Va tenir reactiva, i el que fem a casa, que és relativament poc, és comercialitzar, no? I amb aquesta deiena que tu t'ha cridat tant l'atenció, el que busca primer és la gama de vins més joves, que no vol dir que les vinyes siguin precisament molt joves, però aniria, bàsicament, encarat a un públic jove. Ah, mira. Com tu. Fixa't, escolta'm. M'apel·la directament, eh? Jo crec que sí. A més, seria objectiu aconseguit. T'hi has fixat. Sí, sí. Doncs sí, mira, li pots dir, eh? Moltes vegades és allò que fa molts anys, eh? Bueno, diria que en tots els sectors sempre és... Com podem buscar els joves, no? Com agrapeu, com els incorporem, i el món del vi no queda exent, no? No, no. I sempre es parla això. Jo sempre crec que és un procés, no?, com arriba la gent jove al món del vi, que, moltes vegades, abans passa pels botellots, per altres experiències, no? Experiències del qual una mica... Sí, una mica que dius, home, això precisament havia de ser l'últim. Ja, sí. Però sempre es diu que els joves passen abans per la serveza, perquè també és el més fàcil, el més econòmic. Hi haurien tot una sèrie de coses, i les campanyes publicitàries també ens seria una altra. Doncs sí. Moltes vegades van a aquest sector, no? T'arriba l'anunci de estrella d'amble de l'estiu... Sí, que t'hi n'haurà la temporada... La plaig, el no sé quantos... I si mirem aquest estil d'anunci amb vins, moltes vegades acostuma a ser com... És que en un cís de vins... Vins i tot, més de vins o descomosos acostuma a ser, per mi, veient-ho, un punt més elitista, no? Gent guapa, ben vestida, una miqueta... De gala, amb la copeta... Un famós, no sé què, i al final és... Home, però tampoc... L'Andrea Més, que sortís... Aquesta generació de joves viticultors... quedant una tarda, després d'una jornada de dura feina al camp, no? Sí, sí, per exemple. Moltes vegades anem a inventar coses molt pensant en la ciutat, que segurament sí és el gran públic, perquè es concentra... Clar, però... Però la realitat... Però cada dia més hi ha les idees aquestes, d'associar la gent més a ciutat, perquè cada cop... La globalització és això, no? Cada cop a la ciutat hi ha públic més diferent... Moltes vegades es busca de diferents nacionales... Exacte, és anar a buscar el gran públic on és, i el país tampoc és tan gran, però sí que és molt divers, no? I el consum de vi, doncs... És el que és... No anem amb els grans consums, hi ha països que són molt més consumidors, i que curiosament no són elaboradors, però el consum, el fet d'estar en una copa, i això ho podem veure moltes vegades en pel·lícules o sèries, que és el que més ens projecta, no? Sí. I bé, tu, retornant al Sergi... diríem el conec a través de la meva anemoda, que ja estaria fent tercera d'anologia a la Rovira i Virgíli... Només ho fan en aquesta universitat. No, bé, hi ha molts cursos, sí, hi ha molts cursos, però a nivell anològic... L'oficial està allà, no? Sí. I la Mariona va ser... Tinc un company de classe que fa uns vins molt xulos. Això t'ho va dir la teva anemoda? Ja va passar la foto. Pots fer ja dos anys. I en pandèmia, pel mig, hi ha complicacions... I que, cert, que no ens hem mogut com ens movíem abans, que agafo el cotxe i me n'hi vaig cap aquí, me n'hi vaig cap allà... Doncs no ens havíem pogut. Moltes... Moltes trucades, tampoc, perquè tampoc ens trobem moltes vegades, ni per telèfon, perquè és això que ara estic a la universitat o ara jo tinc un client... Clar, impossible. És complicat, però ahir ho vam aconseguir... I objectiu, no? Ell ens hi ha d'agafar les ampolles, les posa allà sobre la taula... Però va venir... Ell va venir a visitar-vos... Sí, sí, i així vam poder tastar tots els vins tranquil·lament... Amb calma, eh? Relativa calma. Durant una bona estona no va entrar ningú i ho vam poder fer. Clar, moltes vegades... Va entrar gent que s'està tenent a públic, també. Clar, talla totalment, no? I vam tastar aquest ADN, que seria el blanc, el rosat i el negre, bàsics, i després l'altra gama, que aniríem amb el propòsit un blanc i el negre, i que em van agradar molt. Els bàsics estan molt bé, són vins molt pràctics, pràctics fins i tot amb... Aquella persona que és consumidora habitual, però sí, és veritat, aquella persona que entra per primera vegada i es vol apropar al món d'Albi i no busca ni grans complicacions, ni li vinguis i li diré... Mira això, millor busquem aquest menjar o aquest maridatge, no? I és d'entrada una bona manera d'entrar en el món d'Albi? En el món d'Albi? Doncs que es pugui iniciar amb aquests vins ADN. ADN responen a paraules... Responen a les paraules d'aquestes persones que ell ha tingut al darrere, que han marcat una mica l'ADN del celler, i que ell sempre diu que cal observar el passat per projectar el futur. Ah, mira. I fa una mirada enrere, en aquest ADN, n'hi ha les empremtes, que n'hi ha a l'Abi, el tiet... Busquen aquestes persones que ell des del petit ha tingut al costat, però és ell qui les fa, no? Crec que interpreta molt bé el territori, sempre quan olores un vi, a nivell professional es farà molt, no? A més, ell busca que siguin les varietats autòctunes. Aquí parlem d'agarratge blanca, també tenim una miqueta de macabeu, garratge negra, carinyena... I és això, tu tens la copa, i quan l'olores, que transporti. O sigui, olorar aquella garratge blanca o la carinyena. I que transporti a la vinya. Que transporti, sobretot a situació. No és fàcil, perquè al final no deixa de ser... T'està molt. I realment que... És veritat, hi ha molts vins que els tastes. Són molt bons, però no et transporten enlloc. Enlloc, bueno. I el que està fent molta gent joves, això, reinterpretar el territori, perquè et marqui a dins el vi o a dins la copa, aquell espai, no? I sí que realment és... A la setmana passada, amb aquells vins del Priorat, doncs en aquest cas igual, no? Els aromes que et despren, una garratge blanca de la terra alta, no són les mateixes que les del Priorat. Bueno... Clar, has d'haver tastat... Has d'haver tingut experiències. Moltes experiències, i és això, tastar les que més i les que menys. Al final, jo sempre dic que et fas com una biblioteca aquí al cap. El cap, eh? Mapa de... D'obrir el calaix en cada moment... I realment, quan olores i et transporta en un cert espai... És fantàstic. Que bé. És que hi ha repte aconseguit, eh? Hi ha repte aconseguit, sí. I amb la línia, aquesta propòsit, un... Sí. Per exemple, fan un blanc que vol de les 3.000 ampolles. No és res de l'altre món. Bueno... Una garratge blanca... Estava espectacular, no? I són vins que sí que... Allí, olorant-los... S'obre sortien de la copa, però quan els tens a la boca... No eren gens pesats, eren molt frescos, que sembla moltes vegades d'associar amb la terra alta, vins... Algòlix, o amb un cert grau alcòlic, perquè és veritat. No cal amagar-ho, però sí aquesta virtut d'aconseguir que, a l'hora, et siguin frescos. I no et passaven gens. Per tant, és allò que dius tant a copes, com per acompanyar realment molts àpats. I una petita descoberta. Com a novetat, van tastar la carinyena... 100% carinyena del propòsit, tu. Una vinya plantada l'any 48. Uf! Sí. Com ja saps, ja he entrat a dir que l'hi he arrelat, ja m'he vist aquí. Ja has vist tota la família. Caral Sergi, ja sé que és... Exacte, exacte. Sergi Pallarès, perdó. Va ser el 2015, eh? Sí, fa quatre dies. Qui en prendre aquest projecte, treballa a la terra amb el màxim respecte i cura pel territori elaborant vins de qualitat, amb un objectiu de retrohumanatge, com ha dit els seus avantpassats, que li han transmès des de la infància, estimar la vinya, el vi i la terra alta. Que ver, una història familiar, també. Una història totalment familiar. Amb aquestes comarques del sud, que sempre diem, moltes vegades és... Quan estàs allà, tens sensació que el temps s'ha aturat. No pel que veus, sinó que tu prens consciència d'aquest tot, és com més tranquil, més lent. No hi ha aquestes presses que tenim per aquí, no? Per tant, n'hi ha molt més temps, fins i tot per observar i per ser conscient de com es treballa, no? Jo dic tots els treballs que realitzem, ho posen a la pagina web del celler, diuen el camp com el celler, els fem senyim el calendari llunar, com els nostres avantpassats. Creiem amb els valors de la sostenibilitat, per això treballem els nostres productes de forma acològica, i el veurem vins que respecten els animals, utilitzant clarificants d'origen vegetal. Exacte. M'encanta això de la lluna perquè sempre ho podrem fer. Sí, sí, sí. I no tenir consciència. Sí, sí, sí. Deu ser... Ja em veig allà els calendaris del celler. Avui lluna plena, avui podem fer aquest clip. Clar, ara tenim molt aigna de... de tant de calendari de paper com de mòbil, però abans el... jo crec que la gent que vivia del camó, el pagès, no li feia ni falta sortir al mirar el cel, a veure com estava la lluna, no? Ja és un vius. Sí, i a més ara m'ha entendit ara també tot. I veus tot el comportament de la terra, com... A veure, podríem dir com es comporta, però és allò que dius, veus quins dies són els més propicis per llaurar, per plantar... Sí. Per moure a terra, per moure a aigua. És allò que dius, la influència de la lluna, a les ciutats, moltes vegades queden com molt... Clar, suposo que... No la veiem. Jo crec que tot aquest tema a la ciutat passa totalment desapercebut. O és a dir, hi ha d'entrada perquè no es pot veure certs elements, no es poden veure el camp o la muntanya, doncs sí que t'hi fixes més perquè els tens més a l'abast i que es pots veure, i llavors potser sí que n'ets més conscient. Ets més conscient, i clar, si el més parlarem de generacions, t'ho diràs. Clar, perfectament. La DNA, els dos propòsitoms. I un vibrisat que es diu Losers. Vibrisat, que a vegades m'ho hem explicat, que és aquest vi que fermenta amb les pells, com si fos un vi negre, però que... Sempre, de forma tradicional, a la terra alta sempre s'havia elaborat. També és allò d'anar a buscar més extracció... Sí. També serà un vi que ens durarà molt més temps. Però és tan respectat, l'Alsérgi, que ni tan sols va buscar la màxima extracció. No són aquests viins brisats, que ara s'han posat tant de moda i que molts viticultors utilitzen la paraula anglèsa dels orange wine. Orange wine? Per dir-te que és un vi brisat. Els diuen orange perquè de tanta masseració, extracció, hi ha aquest punt fins i tot d'oxidació, que agafen aquesta gama de color de taronjada. Ostres. I s'ha posat molt de moda. Si a sobre, crec que jo ara faré una crítica. Una crítica constructiva. Molta gent diu que és un orange wine, que hi ha taronja, a dins... No ho crec, què? Que hi ha patorre informat, explica, clar, perquè el color... Un vi amb tronja, hosti, seria... Clar, és allò que dius. I molts han jugat fins i tot a la tiqueta de buscar aquesta imatge una miqueta de... Com del color tronja. De fruita, amb tronja... Al·lucítric, no? Un vi, clar. És la tonalitat que agafa el vi, d'aquest color així com més cap a coures taronja, per la masseració amb ells, segons el dia, o la quantitat de dies que ho tinguis, que agafen aquesta gama de color. Tant senzill com és un vibrisat, perquè és una paraula tan nostra, la brisa del vi, el vibrisat, el vi que fermenten per ells, ell busca el temps just per buscar-li el que ell vol i li agrada d'un vibrisat, que no seria aquest excés d'extracció. Perquè moltes vegades em trobo que hi ha vins molt interessants en aquests vins brisats, els tastes, fa dos globs... Uau, té una quantitat de matisos. Impressionant. Però és que no passes de fer una copa. Per què? Perquè és tan... Explosiu. Ah, bé. Té tanta consistència que costa. Per tant, sempre dic, és el vi perfecte per si vas a un restaurant i tens d'un d'aquests menús maridatge, que hi ha bé el plat amb aquest vi. Per tant, pots fer la copa. Però moltes vegades, veure't una ampolla fins i tot, a mi, costa. Llavors, tant ell com d'altres, o tant per fer aquests vins brisats, com sabien fins i sempre, però amb aquesta, diga-li, virtut de poder-te veure l'ampolla. Clar, és a dir, suposo... Al final, tu quan compres una ampolla de vi, te la vols veure. Sí, sí, clar, òbviament. Una versió de... És que no he pogut. És molt trist. Per mi, és trist, perquè potser... Has fet un vi molt xulo, molt interessant, però és que el vi ha de ser consumit com a vi. No com a plat. Sí, sí, sí. I, en aquest cas, és allò que... Tenia en voló. El nas era brutalment expressiu. Era molt fruita, també. Tenia uns tocs així, anísats... Fins i tot com melosos. Però a la boca quedava allò. Ben sec. No era gens pesat. Per tant, era molt combinable amb els plats. No es d'estar pensant en aquell plat específic. No hi havia ni notes d'oxidació, ni de reducció. Era allò que dius, era molt net, molt polit, perquè moltes vegades ens trobem amb això. I fins i tot podríem dir-li radicals. Ahà. Espero que costen, en aquest cas, no. Potser és perquè està fet per una persona jove... Sí, ha pensat, també. Ha pensat que anem a fer una cosa, justament per apropar-nos a més a la gent. No anar a fer una cosa allò com més... Potser no serà aquell vi. Si ara... mira... Si ara t'estessin 10 vins brisats, cada una amb el seu estil... Potser ens fixaríem que hi ha un, segurament, el més... el més radical, el més potent, que tindria tantes coses, que diria, mira, que és ric. Vale. Però moltes vegades, el més ric, el que més té... és el que tot veuria sovint. Ja. I moltes vegades a mi em passa. Vas tastant, vas fent així com una escala, vas pujant al nivell, i a la que arribes a certes glauos dius... Uau, però què xulo estava aquell... El que ha quedat allà el primer és glauó, perquè, aparentment, ha quedat el més... humil. Exactiu, xulo, humil. Sí, perquè moltes vegades et trobes d'això, vins, que queden molt humils, que queden com els més petitons. No dic que aquest ho sigui, eh? Però si t'estessin molts, sempre n'hi ha com una escala. I aquest és allò que dius. Per mi és una virtut, no? És llaminé... Molt combinable. I ja era allò que dius. I ja estava pensant en una rosa d'aquells amb... amb... aquells arrosos típics del Delta... que hi trobem aquí... Arros bomba, aquells així, que fan... Sí, funciona tot amb una anguila, eh? Que es porta. I aquí podríem jugar amb coses xules, però no et concentres en un plat específic, no? És allò que dius, pot ser molt interessant. Sí, sí. Res que en pocs dies els tindrem. Estrit, ho hauríem d'anar deixant, però suposo que ens recomanes. Aquests vins del celler... Arralats. Arralats, el que és la... la terra alta. La terra alta, la gandesa. Molt bé, doncs ens ho anotem, Estrit, aquests vins per provar-los, per testar-los, que segur que són... Que ens has explicat una gran experiència. Sí, sí, són d'aquelles coses que moltes vegades no fa falta que et miggui algú a vendre, o que te l'hagis llegit amb una revista, o que molta gent en parli, no? Moltes vegades és això. La casualitat de que algú és amic d'un altre, aquestes petites històries que sempre expliquem, no? Mira, estar al meu amic fa uns vins molt xulos. I realment són xulos. I a veure si ara per setmana s'han de faig l'escapada. Vinga, va, a veure. Vaig. Estrit, que vagi molt bé amb escapada o sense, que acabis a passar bona tarda, d'acord? Igualment, que vagi bé. T'aporta la màquina de la retacat. que tanto tiempo es normal. Fueses que estaba aquí solo que había puesto a recordar mientras la melancolía y te tenía que hablar. Recuerdas aquella noche en la cabaña del tumor las risas que nos hacíamos antes todos juntos hoy no queda casi nadie de los de antes y los que hay han cambiado, han cambiado. Pero bueno, ¿tú qué tal? Lo mismo hasta tienes crios ¿qué tal te va con el diósel? No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. No te lo haces. Recuerdas aquella noche en la caña del tumbo. Las risas que nos hacíamos ante estos juntos. Hoy no queda casi nadie veros de antes. Y los caballos han cambiado, han cambiado. Bueno, pues ya me despido y si te mala me contestas. Espero que mis palabras resordenen tu conciencia. Pues nada chica, voy yo hasta pronto si nos vemos. Yo sigo con mis canciones y tú sigues con tus sueños. Recuerdas aquella noche en la caña del tumbo. Las risas que nos hacíamos ante estos juntos. Hoy no queda casi nadie veros de antes. Y los caballos han cambiado, han cambiado. Si com a dona vols saber quins recursos tens el teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específices per a dones d'infants, separacions, règim de visita, expansió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Ara ens traslladem cap als fugons a Cuina Miracle, a la restaurant d'aquí de Sant Just i parlem amb en Joan Targarona. Hola, Joan. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Com anem? Bé, molt bé. Aguanta'n aquest fred, que sembla que ha tornat a venir. Sí, sí, va. No acaba de marxar. Ja portem uns dies amb una mica de fred, però hem d'anar-ho passant. També hem passat uns dies d'hivern que semblava que no acabava de fer fred. Doncs estem a la primavera i, si fa fred, doncs s'ha d'haver vingut. De què parlem, avui? Dins aquest matí estava una miqueta investigant el tema del colesterol. Perquè jo, personalment, sempre el tinc una mica lavat. I, inclús, cuidant la meva alimentació, sempre estic una mica lavat. De vegades, inclús, és un tema de genètica, també, moltes vegades. O sigui, pot ser que la pròpia nostre genètica ens faci tenir el colesterol una mica alt. I, si a més a més de tenir-lo una mica alt, ens alimentem malament. Ja és un convo fatal. Ara en parlarem exactament. Encara l'incrementem més i, per tant, no és gens saludables, d'acord? O sigui, ja s'ha descobert que hi ha una relació entre els nivells de colesterol i la nostra dieta. Per tant, la millor manera de controlar-lo és canviar la nostra alimentació, intentar rebutjar tots aquells greixos transgènics, i basar la nostra alimentació, sobretot en cereals integrals, en llagum, fruita, verdura, la fruita seca i el peix blau. Ara en parlarem. Està clar que la genètica, perquè fa la genètica això no ho podem canviar, però el que està a les nostres mans, el tema de cuidar l'alimentació, això sí que podem fer alguna cosa. Això sí que podem fer que hi hagi una cullerada. I, sobretot, explicar-vos que el colesterol és una substància molt semblant al greix, que es crea dins del nostre organisme, i és important pel funcionament del nostre cos. Però es mou per la sang i, aleshores, en tenim de dos tipus. En tenim de baixa densitat o d'alta densitat, d'acord? Aleshores, el de baixa densitat, que és el L, és el que s'ha encarregat a transportar el colesterol al fetge i els teixits. I el AC-DL és l'encarregat de que el nostre organisme no el transporti correctament. Per tant, el d'alta densitat o AC-DL és el que hem d'habitar. És el que hem de controlar. Pensem que el colesterol està parlant. Si tenim molta densitat, no circula bé, d'acord? I no ens interessa baixa densitat perquè circuli correctament. Què passa, doncs? Com més el nivell de la L, més gran és el risc de malaltia cardiovascular. Per tant, és el que hem de controlar. Sí, és el que hem de controlar. I el que hem de reduir, sobretot, és el AC-DL. Com el regulem el colesterol? Això és molt important. Per controlar-lo, una dieta saludable, equilibrada, i fer exercici i veure molta aigua, va? Vinga. Per exemple, no ens afavoreix gens, doncs veure totes les refresques en sucratge, etcètera, o veure bagudes alcoàlices, per exemple, d'acord? Quan dic dieta saludable i equilibrada, doncs també vol dir no accedir-nos, per exemple, sobretot en temes de carn, que totes les graixos provenents d'animals són graixos que ens fan pujar el colesterol. Jo te n'anava a dir. Normalment, en el colesterol sempre s'associa, jo el que tinc cap ment, el que s'associa normalment és precisament embutits, sobretot aquells embutits que tenen més greix, que provenen del porc, són els que s'associen, que poden produir més colesterol. I sobretot els embutits per les seves quantitats de sal, per les seves quantitats de productes de conservació, etcètera, i pels tipus de graixos associats. Els embutits també són mantegues, formatges, l'àctics, etcètera. Tot el que provengui dels animals sempre incrementarà el colesterol. Què hem d'intentar, nosaltres? Sobretot menjar cereals integrals i llagums. Què farem amb els cereals integrals i llagums? Sobretot augmentem la fibra i això ens ajuda a disminuir l'absorció dels graixos i dels sucres. Per tant, reduim el colesterol, per exemple. La soja és el llagum més efectiu que es pot consumir bullida o amb el tofo, amb el temper, etcètera. Qui és el temper? El temper és una transformació de la soja, també. És com una soja que es tracta com texturitzada i després es queda com un pastís de soja, diguem-ne. Després pots tallar i pots fer a la planxa o pots fer de moltes maneres. Molt bé. Verdures, sobretot destaquem les mongetes tendres per la seva fibra i per exemple, les carxofes. Les carxofes són molt beneficioses per reduir el colesterol. Els raves, també, l'all i la seva que contenen, sobretot, compostos de sofra que estimulen el pan, crea-les i el feix a per facilitar la digestió dels graixos, val? Bé, hi ha una sèrie de verdures, sobretot que ens afavoreixen moltíssim. La fruita, en general, i sobretot la fruita seca. Parlem de fruit sexe com les nous o les llavors, com el lli, per exemple. Sobretot ens aporten una gran proporció de ossos, graços i omega-3, però aquests omega-3, sobretot, sobretot, a banda de les llavors, com el lli que ja hem parlat o la chia, per exemple, també es troben, sobretot, en el peix blau, en el peix blau, com el salmó, la tonina, sardines i algun altre peix més. Peix que sobretot peix blau i que aporten omega-3, no? I després també s'ha demostrat que utilitzem, sobretot, a tota la zona del Mediterrani, oli d'oliva o oli d'oliva que ja sigui per cuinar o ja sigui en cru, a favoreja, que no tinguem un excés de colesterol. Sempre comparat, per exemple, en països nòrgics, per exemple, treballem més amb diferents tipus de mantegues i amb altres tipus d'aliments per fregir, etcètera, que no convenen, no? Després d'haver parlat de tot això, també podríem parlar una miqueta de com hem de cuinar o com hem de treballar tots aquests productes, sobretot el tema de les verdures, ja hem dit moltes vegades, que a fer-les el vapor... És el millor, ja? I amb cuccions més a veure justes, molt millor, molt millor que quedi en un punt cru que no massa cuïtes, en el cas dels peixos, també, sobretot, si nosaltres podem fer peixos al forn, intentant evitar massa quantitat de olis i agraeixos o fer aquests peixos a la platja, però vull dir, no fer-los amb salses, ni amb accessos de olis i de mantegues, etcètera, també ens afavoreix l'aportació d'omegatrés. Sobretot, també, no cuccions agresives, si nosaltres, per exemple, agafem molt peix, i el menjíssim cru molt millor, sempre prèviament congelat i després menjat. Això també ho hem de tenir en compte. Però, bueno, un cop tenim aquestes pinzejades, sobretot dels aliments que hem de menjar, doncs, taniclar també una mica com els haurem de treballar i com els haurem de cuinar, perquè no perdin... Les propietats, no? Les propietats. Nutrients, vitamines... Exacte. O sigui, això és molt important, va. Clar, què passa? També tenim la facilitat, també cal dir-ho, que podem prendre els omega-3, no només menjant nous i llavors d'allí, i altres tipus de llavors, o altres tipus de fruitgex, sinó que, a més a més, també podem prendre-ho amb cápsules o en pastilles. És una opció que tenim. Curiosament, també, per exemple, tant la carxofa que ja n'hem parlat, però, per exemple, la poma, ens aporta una fibra saludable, que és beneficiosa, sobretot per reduir o per controlar el colesterol del nostre organisme. Si mengem una mica de poma regularment, doncs van on d'ajudar a controlar el nivell d'acorreixement. Molt bé, molt bé. I altres productes, potser una miqueta més tècnics, que, a més a més, també, el normal és menjar-ho amb pastilles o amb cápsules, com, per exemple, el nopal, que el nopal és l'higo stumbos, que diuen que segurament en alguna vegada ho hem vist, això en algun lloc, la millor manera de menjar-los, per exemple, és això, amb cápsules o amb preparacions, amb pols deshidratat, etcètera. Tens l'extracte de canya de sucre, tens la lecitina de soja, que no deixa de ser una soja composta per àcids grasos essencials, que està com triturada i texturitzada, que, bueno, que també potser es pot afegir a batuts, apurès, etcètera, però, bueno, també és freqüent a menjar-ho amb com pastilles, etcètera. O, per exemple, la llavadura del llavat de rosa vermell, per exemple. Bueno, hi ha una sèrie de coses una miqueta més tècniques i més complexes que també ens ajuden a controlar el colesterol i, sobretot, són aquests elements que potser trobarem en algun centre de dietètica, o en algunes... Tens les més especialitzades, sí, exacte. Exacte, però, bueno, això ja són coses que potser t'ha de receptar algun metge, i ja són casos que estem parlant de que realment ens tingui un colesterol molt elevat. En principi, doncs, mantenint una dieta equilibrada i incorporant, és això, amb més cereals integrals i més hi ha hagut més verdura fresca, més fruita i els fruits secs, també. I reduint, també, el que hem dit al principi, també, del tema dels fitxos animals, dels embutits. Sobretot, reduir el tema de greixos animals, i especialment d'animals terrestres, curiosament. Sobretot, moderar el consum d'aquest tipus de proteïnes, però fixa't una cosa, per exemple. Els elements light o els elements baixos amb calories o desnatats, per exemple, segueixen tenint un elevat contingut de proteïna que ens fa pujar el colesterol. Per tant, no només és el tema de... Clar, que no perquè un producte sigui més baix en calories, significa que el colesterol hagi adonat millor, no? S'han de mirar altres paràmetres, altres valors i... Sí, sobretot, si hem de menjar hidrats de carboni, o sigui, si hem de menjar pasta, macarrons o espagueti o arroz, doncs, sempre fer-ho que siguin productes integrals. És convenient que siguin integrals, i, per tant, tornem al mateix que d'abans. Les coccions i les maneres de cobrar aquests productes són diferents als productes que no són integrals. Per què? Perquè ho costen més de cobrar o necessiten més quantitat d'aigua. O sigui, hem de tenir en compte tot això, d'acord? D'acord. I en principi, doncs, res més. Ha habitat també el tema de margarines, i garetes, i patates fregides, tot el tema d'àbrio seria industrial, doncs també no és beneficiós per la salut. Molt bé. I sobretot, donar prioritat a això. Pais blau, fruit sex, i si cal un complement d'omega 3 en capsules, a veure, mal no ens farà, i sempre ens ajuda una miqueta. Aquestes coses també millor consultar un professional a algun metge que ens pugui comentar. Això segur, sempre posar-te en mans d'un metge que et pugui recomanar. Que ens pugui fer uns anàlis, també, per veure realment l'estat dels nostres venes. I si has de prendre un complement, doncs el prens, i ja està, però sempre pots intentar primer... Fer-ho amb l'alimentació. Canviar alguns àvits de la teva dieta. Escolta'm, Joan, una pregunta, com el tema de les calçotades per cuinar Miracle, encara seguiu travent comandes de calçots? Sí, sí, encara estem amb època de calçots, i encara n'estem fent forces, i de veritat, tots els camps de setmana, en fem 200, algun cap de setmana, 250, i molt contents, la veritat, molt contents, perquè bueno... No som un lloc especialitzat de fer calçots, però molts dels nostres clients els agrada, i el segueixen comprant, vull dir, per tant, molt content en aquest sentit. Doncs, Joan, una associació més que hem fet aquí a Radio d'Esvern, esperem escoltar-te d'aquí uns dies també, que acabis de passar bona tarda. Igualment, que vagi molt bé. Adéu, Joan, adéu. Fem referència al Col Estarol, que és el que hem estat tractant ara amb en Joan Targarona del Quim Miracle, i hem de dir que existeix la hipercolesterolemia, que es produeix quan la quantitat de colesterol d'en Sang és més gran que la que l'organisme necessita. Els nivells de colesterol en Sang provenen, atenció, un 70% de la formació al fetge, i el 30% restant s'injareix amb els aliments. Quan la quantitat de colesterol en Sang és superior, el que nosaltres necessitem pròpiament, es diagnostica, doncs això, la hipercolesterolemia. Aquest accés de colesterol es dipositarà a les parets arterials i, a lloc dels anys, dona allò que l'arterioclerosi. Aquest fet implica que les arteries es facin més dures, més rigides i també més estretes. Els dipòsits, fins i tot, poden arribar a impedir el pas de la Sang per l'arteria. El risc, doncs bé, com hem comentat també, tenir el colesterol és un factor de risc per desenvolupar una malaltia cardiovascular, que és la causa principal de mort arreu del món. S'acostuma a produir pel desenvolupament lent, però progressiu de l'arterioclerosi. Aquesta malaltia és sovint de conseqüència dels nivells de colesterol LDL. Altres factors de risc cardiovascular són, per exemple, el tabaquisme, la hipertensió arterial, la diabetes, l'obesitat, el sedentarisme, els nivells baixos de colesterol HDL i també, com hem dit, a menjar en Targarona, i el que hem estat comentant sobretot, el tipus d'alimentació. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Gràcies. Ens acomiadem del programa d'avui. Tornarem a la mateixa hora de mà d'hi març de 5 a 7 per fer-vos acompanyar al 98.ufm a la Ràdio Municipal de Sant Just a Ràdio d'Esvern. Recordeu que ens podeu anar seguint a roba a Ràdio d'Esvern, com de Twitter i Instagram o a roba a la Ràmda 98 o el comte de Twitter. Res més, ara us eixo amb l'informatiu complet de notícies a la mà de Lua López per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Recordeu, també, cada matí de 10 a 1, el magasin de matins l'ajusta amb Mireia Redondo. Res més, que vagi bé, una abraçada fins demà. Dilluns, 10 de la nit, prepara els auriculars. Sintonitza Ràdio d'Esvern 98.ufm. Ja ho tens. Dilluns al rock. El programa amb la música que no trobes a cap emizora i és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock. A menjant sota la borda i l'Enrico Rosco se toca.