#141 - La Rambla del 6/4/2022

...diu d'esfer, 98.1. ...diu d'esfer, 98.1. ...diu d'esfer, 98.1. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts a l'esting de la tarda d'avui. Dimecres 6 d'abril. Benvinguts a la Ramble, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. I ara mateix passen el 98.1. Fem la migora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia, i estem amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim doncs ved aquí. I fins les 6 esperarem que vingui al Victor Vila, ell és el noi amb qui sempre fem secció de cinema. Montarem com no els guanyadors i guanyadors de l'última gala dels Òscar. Després de segona hora de la Ramble, i els informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern. Farem tertúlia amb la Rosa Maria Maristan, també amb la Bea i la Natàlia, són 3 dones trans que venen de l'Associació Transvaix Pau Eri-Roses de Sant Feliu. Tractem l'actualitat del moment. Sobretot parlarem de la revista número 5, la revista que l'Associació ha acabat de publicar. També està penjada amb PDF a la seva pàgina web. A més a més, ara també parlarem de les afamèrides i dels dies internacionals d'avui, 6 d'abril. Res més, tot això serà de seguida. Abans, prouzeixo, amb un tema musical i comencem. Aquesta és una cançó de Camila Cabello, una cançó de Camila Cabello, junta metxina, es diu BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. BAM, BAM. El Tribunal Superior de Justícia diu que oferir els examens de la selectivitat només en català volnera drets fonamentals. Les instruccions contemplaven que els anunciats s'entregaven en català, i si algun estudiant ho demanava, se li donaven després en castellà. Aquesta és la resposta del Tribunal a un recurs que ha fet el Tribunal de justícia. En el cas de Mar de Ferrer, retira del mercat espanyol alguns productes Kinder per precaució. I recomana que no es consumeixin. Ho fa perquè els productes que retires estan fabricats a Vèlgica. I avui l'autoritat europea de seguretat alimentària ha detectat un brot de salmonellosi que afecta productes de xocolata distribuïts en set països del nord d'Europa. No hi ha l'estat espanyol, però tot i això es recomana que no es facin servir o no es prenguin. 6 unitats a l'edició de Nadal, amb data de caducitat del 20 d'abril, i també Quínder Chocobons, Quínder Soprés, a Maxi i Quínder Jafi. L'home ha detingut, i com ha suposat autor de la mort d'una menor de 14 anys a Oviedo, Asturias té antecedents sexuals, segons informa l'agència EFE. L'home de 31 anys s'hauria ingressat a l'hospital central d'Asturias. La policia espanyola va trobar-hi la nena morta amb signes de violència d'arma blanca dins d'un pis. El xef Ferranadrià anuncia que el seu nou projecte, el Bulli 1846, obrirà a Cala Montjoy, de Roses, l'estiu de l'any que ve, Girona Leia Claret. Bona tarda. Ho ha avançat en declaracions a la premsa durant la Fira Alimentària que s'està celebrant a Barcelona. El Bulli 1846, lo que estamos ahora, es acabando las posiciones exterior, y que acabemos seguramente en octubre de noviembre y en junio del año que viene abriremos. El projecte per tant convertir el restaurant al Bulli de Cala Montjoy en un gran museu de la gastronomia i la creativitat. El restaurant va tancar el Juliol de l'any 2011 i, des de les hores, Ferranadrià s'ha centrat en altres projectes gastronòmics, com ara una fundació culinària o el restaurant Tiquets de Barcelona. Laia Claret, Catalunya Ràdio Girona. I ara Texas. Que diran això, Hai? Hola, en directe, aquest estiu al festival Portal Blau de l'Escala, l'únic concert que faran a Catalunya, Fèlix Martín. Hola, bona tarda. Els Texas actuaran l'11 d'agost del fòrum romà d'Ampuríes. El mateix espai l'endemà seran els estei homes. El dia 13, els catarres, i el dia 15, com a corbenda, ara mal i quiant. Però el Portal Blau va més enllà de la música, com ha destacat la seva directora Cristina Torres. Són temps complicats, difícils de païs, temps incertesa, i des del festival reivindiquem el nostre paper, perquè tensa la cultura com una eina molt poderosa i necessària per transformar la societat. També, entre d'altres, hi ha propostes de poesia, de dansa, de circuit, de teatre, Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. Esport, Sónio Leart. El Barça ja és a Frankfurt per jugar demà contra l'entregaix al partit d'anada dels Quarts de final de l'Europa Líc. Memfis es baixa d'última hora per una sobrecàrrega muscular. La roda de premsa de Xavi començarà a un quart de set de la tarda. El tècnic de l'entreg, Oliver Glasner, ha destacat el moment de Pedri i Dembélé. I ha afirmat que amb el Barça actual es torna a veure el millor futbol de l'època de Guardiola. A les Champions avui es juguen dos partits més de l'anada dels Quarts de final Chelsea, Madrid i Villarreal, veient de Múnich tots dos a les 9. El Barça jugarà per primera vegada la seva història austral i el grup, confirmat avui que disputarà a finals de maig un partit a Cindi contra una selecció de jugadors de l'Àlic. I Ronald Cuman tornarà sense seleccionador nardlandès després del Mundial. Cuman, que va deixar el càrrec per entrenar al Barça, agafarà el relleu de l'Uibangal. En motos, Marc Marqués disputarà el gran premi de les Amèriques d'aquest cap de setmana. Cabell de Cerverà ha rebut l'alta mèrica després que hi. Es va exercitar el circuit del Carràs i va confirmar les bones sensacions respecte als problemes de visió doble. I acabem amb un apunt de Vaterpolo, perquè a partir de les vuit del vespre jugarà el primer partit de la final de la Liga Masculina entre l'Àl·letic Barceloneta i el Barcelona. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualope. L'Institut de Formació Profesional Antoni Algaró de Sant Just ofereix per primera vegada estudis públics especialitzats. Així ha passat a ser l'únic institut públic de Formació Profesional especialitzat en la família d'estudis de les arts plàstiques. El centre, ubicat al carrer Parlament català número 1-3 de Sant Just d'Esvern, acompanya Orienta i assessora l'alumnat de la Mada Profesional d'ocents, especialitzats en els diferents àmbits del sector professional de les arts gràfiques i el disseny. L'Antoni Algaró ofereix per una banda cicles formatius de grau mitjà, de preimpresió digital, post-impresió i acabats gràfics i assistència al producte gràfic interactiu. Per l'altre, ofereix també cicles formatius de grau superior en disseny i edició de publicacions i empreses i multimèdia, gràfica publicitària i disseny i gestió de la producció gràfica. Aquest divendres 8 d'abril de 7 a 9 del vespre celebraran portes obertes. Per tal de poder participar en les sessions de portes obertes, és necessari realitzar la inscripció a la seva pàgina web. A començar la nova temporada de triadló a nivell europeu i la Sant Justencalena a Moragas continua amb els seus èxits esportius. El passat 27 de març va tenir lloc a Quarteira, Portugal, la Copa d'Europa Júnior, en la que Moragas va proclamar-se campiona. Seguidament aquest cap de setmana s'ha celebrat la Copa d'Europa Júnior de Melilla, que també ha aconseguit la medallador. En aquesta competició es van citar 46 participants i l'Helena es va imposar per 14 segons a Elsa Pena, espanyola, que va entrar en segona posició. Aquesta darrere es va celebrar en modalitat duat l'O, d'agut el fort temporal a la ciutat. Amb l'hora a Portugal ha quedat clasificada pel proper campionat europeu Júnior de Triadló aquest mes de maig, que tindrà lloc a Polònia i al Mundi el Júnior de Triadló, que se celebrarà el juny a Canadà. Demà s'inaugura una nova exposició al celler de Can Ginestar, sota el títol arbutànica de l'artista Margarita Mascaró, un conjunt de 30 obres amb el món vegetal com a fil conductor. Hi ha pintures sobre paper i tela, mosaic, i brudats artístics sobre tela, obra en relleu i llibres d'artista. Cada obra representa un element d'un jardí personal, i a la vegada un jardí en si mateix. Mascaró a partir de l'observació activa de la natura, amb la qual està obert un diàleg verd a través de l'art. Mitjans en l'acte de dibuixar ha vist com les plantes s'expressen amb la seva forma dinàmica i com l'han fet de mestres, i amb la seva mirada i explorant els seus records vegetals, obrint un camí a l'experimentació. L'exposició, que s'inaugura el 7 d'abril a 2 quarts de 8 del vespre, es podrà veure fins al 13 de maig. Demà també podreu escoltar l'entrevista amb Mascaró, al magasin matinal de ràdio d'Esvern la Justa, a partir d'un quart de 12. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjusten, que els senjors notícies de les 7 del vespre fins ara mateix. Són les 6 i 10 d'obertes d'aquesta segona hora de la rambla al magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Ho fem amb una, que es diu Colorín Colorado, un nou tema de Justin Quiles. Després farem aquí, tot seguit, la tertúlia amb la Rosa Maria, la Natàlia i la Bea. La Natàlia. La Natàlia. La Natàlia. La Natàlia. La Natàlia. La Natàlia. La Natàlia. La Natàlia. I ara laTIA. La Natàlia. Vinga. Vinga, abans de començar la tertúlia, hem dit que la Natàlia Leve i la Rosa Maria Maristan us volem donar alguns consells, alguns trucs, perquè hem comentat a primera hora que avui és el dia mundial de l'activitat física, és el dia mundial internacional de l'esport. Alguns truquillos, 10 truques concretament, per ser una persona més activa quan treballem o estudiem a casa, són truques avalats per al canal de salut de la Generalitat, és a dir, per al Departament de Salut. Són 10 idees per fer salut, també, que es van implantar fa uns quants mesos quan va esclatar tot el tema del virus, tota la Covid, idees en temps de Covid, que en aquell moment podíem incloure fàcilment en el nostre dia a dia amb el tema de les quarantenes i d'haver d'estar tancats i tancades a casa. Per exemple, comencem amb alguns d'aquests truques. Tenim que, primer de tot, hem de començar el dia amb una sessió d'activitat física, és a dir, una rutina que activi el nostre cos i la nostra ment. També, a recomanar que cada hora, o cada mitja hora, inclús, cada 30, 60 minuts, hem d'interrompre el temps estar en posició a segudes. Hem de fer petites pauses actives, a secar-nos, caminar una mica per estirar les cames, fer alguns estiraments de braços, col·locar bé l'esquena, pujar a baixar algun tram d'escales, fer flexions de braços a l'escriptori, etc. Després, tercer, truquillo, evitar la fatiga visual. Podem aprofitar per llegeure una mica més, per moure els ulls amb un i avall a la dreta, a l'esquerra, mira lluny, una estona, tancar els ulls 10 segons per relaxar la vista, per exemple. Què més? Un altre truquillo, el número 4. Mantenir-nos en una postura correcta mentre estem asseguts o assegudes. Hem de recordar que no és aconsellable creuar les cames molta estona. Si ens adormen i comencem a sentir una mena de pastigollets, postura correcta i descreu a cames. Si en què truques, caminar, pujar, baixar escales, o fer una activitat física en les pauses o en els descansos, pot ser l'ocasió per carregar energia i millorar la concentració. Vinga, va, sisè truquillo, sortir a respirar era fresc, almenys un cop al dia, i aprofitar una estoneta també de sol. Òbviament, els descansos de mig matí o demitja tarda o abans de dinar poden ser, de fet, una bona oportunitat. Què més? Límits el temps d'exposició a la pantalla durant l'oci o el temps lliure. En buitelloc, estar d'ampeus o aixecar-nos periòdicament, quan parlem per telèfon o aprofitar quan estiguem fent videoconferències, seminaris, etc. També podem fer activitat física a una hora i uns dies determinats, cada setmana tenim una rutina. Hem de ser, això sí, constants. Així evitarem i intentarem convertir l'activitat en un hàbit que formarà part de la nostra vida diària. I també ser una persona positiva, buscant quins moments podem incorporar aquesta activitat física en la nostra dia a dia. Això és clau perquè l'escunda nosaltres i també per la gent del nostre entorn. Vinga, ara sí que comencem ja a la tertúlia, perquè ja les tinc casagudes aquí a l'estudi. Els anem a obrir els micròfons. Hola, què tal? Bona tarda, les 3. Bea, Rosa Maria, Natàlia... Hola, no em senten a mi? Bona tarda, sí, jo et sento. Bona tarda, em sents? Sí. Tothom et sent, tots anys us et sent, Rosa Maria. Ai, dius meu senyor. Ai, dius meu senyor, dius què vol dir això, mare meva. Estàvem parlant d'avui és el dia mundial de l'activitat física. Vosaltres acostumeu a fer algun tipus d'activitat. Ja no sigui exercici físic, sinó una vida diària així bastant activa, caminar, passejar... Bueno, rentar en platja quedo servida. Jo vaig a la fàbrica a treballar i quan torno a treballar, que a casa ja està. És un passeig a peu, no? Són 5 minuts d'anar de 5 minuts a tornar a la política, tampoc és cap història. Algunes vegades pujo fins a dalt de tot, com al moment ja vaig anar al casal de la Bona, que feien l'acte de feminismes, i la pujadeta, bueno, es va anar avall tot, es va anar una mica uns truquets darrere, es va caure, i després de tornar a la pujadeta, ja no vaig agafar paraigües aquell dia, ja no sé què fer. Quan agafo paraigües, no plou? No plou, quan no l'agafes... Sí, això és una mica... És la llei de Morfí? Jo faig el passeu del pensionista. Què vol dir això? Faig pitjoreta cada dia, mínim, caminant. Ah, bueno, home. Per estirar les cames, per anar al parc, home, menys d'una piedra. Home, en aquests moments s'agraeix tenir, de viure en un lloc on hi ha un entorn, que no ha sigut tot urbà, tot ciutat i carrer, s'agraeix poder tenir una miqueta de... Sí. De zona una mica més natural, almenys que hi hagi un parc, no? Poder passejar? Jo no sé si tu... Sí, d'on jo vivo, hi hagi un parc que és bastant generós, o fins i tot subirà a la muntanya. Tens bon lluit. Tens bon lluit. El parc és de la Font Florida, que és bastant grandecit, i després hi pot subir per arriba, i tot això, abans que era el perro, feia més exercicis que ara. Sí, amb la conya, l'excusa del gos, de treure almenys un parell o tres de gos al dia, ja s'ha aprofitat. Home, si tenim bon lluit al costat, la veritat és que és una alició, crida sortir a donar una volta i que sigui. El costat és l'excusa, perquè es fa molta relació social passejant al gos. Sí. Sí, sí, sí, perquè ja t'ajuntes amb gent que té que també s'atallem gossos, t'interesses, preguntes, i quina resa és, i quan el treus. I també li passa això, també li passa allò. Sí, sí, totalment... Jo ho dic de primera mà, eh? Sí, sí, és molt tipic, això. Bé, tenim ja la revista, l'últim cop que ens vam veure estava ja macatada, estava feta, però no s'havia llançat encara, llançat en el sentit que no l'havíeu repartit, o que encara no estava penjada. Ara ja podem dir que sí. Heu tingut algunes reaccions, primeres lectures, de gent que us hagi fet algun comentari, o dels martexos articulistes o periodistes que hagin escrit persones? La veritat és que sí, ens han aplaudit molt els articles en vinyets generals, sobretot en la del Núria García-Libau. Bueno, no em referia concretament a mi, perquè també hi ha personalitats, realment, coneguts, conegudes, inclús al nivell polític, també, per exemple, que han escrit en aquesta última revista la número 5. La veritat és que els ja sorpres una mica, no?, perquè ells es pensen en el que fareu molt articulat per sortir del pas i tot això, aquestes grans figures que ens han escrit els seus articles, doncs la veritat no són uns grans articles, però donen la empenta, diguéssim, a la revista, per qui ens escriu, no?, però bàsicament jo crec que hi ha articles molt potents a dintre, que no tot són de gent coneguda. Tot i que, per exemple, el que és la de Sant Boi, la noia Alba Martínez, sí que és política, ha fet un gran escrit, o el Rafa Bellido, que ha fet una... diguéssim, una... una visió diferent del que és la temàtica al soterrament, que l'he trobat molt interessant, sincerament, amb el cas de l'alcalde de dos, el cas de l'alcalde de dos, doncs la feta, si és una mica... pel meu gust, un pèl massa política. Tenia que haver-se implicat una miqueta més, i tal, però jo la pregunteia i li vaig fer concret, i, escolta, pensa amb la gent que patirà les conseqüències d'un soterrament, com és d'un obra, la gran embargadura, com és aquesta, com és tot el veïnat, si posa't amb la pell del veïnat i fes un article al respecte, no? Clar, exactament. Mira, l'article del Rafael es diu així. Analisi d'algunes idees contràries al soterrament del tren de Sant Feliu, de Llobregat, i arguments que reafirmen la idonitat del projecte. Exacte. És llarga del tituleig, a dir, que és el titular llarga. Però és el que diem sempre, no sempre hi ha reaccions contràries amb els grans infraestructures, però després de la llarga la gent s'està donant compte que serà un bé, per el que és el municipi de Sant Feliu, perquè evidentment es guanyaran uns espais, es guanyaran unes vivendes, es guanyaran una qualitat de vida dintre la mateixa... dintre la mateixa... el mateix municipi. Tothom està dormint davant de les vies del tren i que el tren que passa... Això és com si tenia campana aquí Sant Just la cantó. Clar que aquí... jo he dit sí, però aquí, a Sant Just, això no ho patim, el tema del clac som dels trens o del moviment pel metro. Això aquí a Sant Just no... Jo crec que sigui aï de rellevar, perquè tota la gent que ha viscut el brava A la llarga no notes ni els sorolls ni a l'es, perquè no es nota. I ho sents, igual que els avions de l'aeroport, no ho sents. Jo veig la importància d'aquest obre, que és un soterrament parcial. Tampoc hem de dir que no ho soterren tots, soterra només un fragment. Per què serveix, per augmentar la comunicació entre una porrima i l'altra? Aquestes artèries, aquestes comunicacions fan com un tall en el teixit urbà. La gent no pot creuada, creuada només per un punt, i el camp de vall acaba de ser una barrera que és una mostra pràctica, i talla el veïnat. En marxa de catespresses, la proporció és una zona que es pugui explotar, que es pugui fer coses. El primer efecte que és positiu en general, és que es trenca la barrera que hi havia al barri. Ens coincidien aquí a tots aquests pobles d'aquí, traguéssim l'efecte de l'AP-7 o de les autopistes, i estiguéssim cobertes en els cadals de comunicació directa per les persones. Aquestes barreres desapareixen. Això és l'efecte més important. Això va passar per exemple a la Viguda de Roma a Barcelona, que hi havia a cada cuia, hi havia un pas, no hi havia aquest efecte. Però tot i així el seu vingut de gran, el tren, era una barrera brutal. I tots els pobles que tenien aquests trens que els tallen per la meitat, i que no tenen passos fàcils, que has de pujar un pont, baixar un túnel, una barrera que has de passar, això és un rotllo. Molesta molt. És una desgràcia. Però aquí són molts calers, les molèrcies, també són molta molèrcia, però després vindran els beneficis. La tenia ahir al telèfon, ja se sap, és com la Diagonal, això que estan fent el trenvia, perquè per molt que molesti, que és una jauna, les homes diuen això, i les glòries que ja l'han acabat, que diuen alguns ja funcionaven millor quan estaven obres. Alguns diuen, funcionaven millor, estan anant obres. No... He sentit crítiques cap a la caldeza de Barcelona. Jo no puc dir res, perquè no costumo passar per aquí. És un crític que és cap a la caldeza de Barcelona amb relació a aquest túnel, però la veritat és que no he pogut viure-ho de primera mà, però jo em reservo el fet de poder dir alguna cosa al respecte. Tots meres, totes les infraestructures que serveixin per guanyar terrenys, els jardins i aquestes coses, jo trobo que a la llarga favoriran molt millor la convivència. Aquí som una mica especials, perquè, per exemple, el que hi havia a les glòries, que hi havia que hi passen a l'abat, i l'emtre, perquè igual que hi havia el que hi ha a la Passa del Fontreu, que saps... Hi ha diverses persones d'aquestes a l'abada, sí que han tingut sempre el refús de la població, però tu te'n vas, per exemple, a Tokio, o a Ciutats i el Japó, o si passen els trens per mig del menjador, i a sota dels ponts... No, no, però en tots. I a sota dels ponts, construïeixen centres comercials o zones d'aquestes a mercats de puces, i tenen molta vida avall, i aquí, en canvi, sempre que hi ha un pont d'aquests, mira, amb un equip mateix, que hi agraï fa molts ponts, i que a totes les pel·lícules foten la vida sota, no? Aquí, en canvi, els ponts han tingut sempre el mal a la gaita, no? Tu oblides que Tokio té 19 milions de vitrants, i és un espai acutat, un espai que pugui creixer, cap al nord, cap al sud, cap al nord, i cap al oest. És un tema estètic, perquè els milloraris no tenen cap. Els barris de pasta hi ha de Tokio, no hi ha ni un sol a cosa d'aquestes. Tots estan als barris, diguem-ne, cèntrics i populars, per a tot els pobles, això, eh? Però jo crec que ells no els importa, i adora com ho feia aquí, sempre ens s'ha rebentat molt, no? Tu imagineu que... És que l'espector asiàtica no és el mateix que l'autor. Ells tenen els caples... Si una ciutat com Tokio té els caples de connexió elèctrica, penjant, i els transformadors hi ha com molt americano, és tot molt així de la Segona Guerra Mundial. Però imagina't que no ens haguessin gastat aquests diners amb remodelar la plaça de les gòries, que haguessin deixat el que hi havia. És que ara mateix, pensant, realment, hi havia un pont, i el problema que hi havia és que els gent que venien per l'altra vinguda no podien travessar el pont, i tenien que donar la volta a la plaça. I ara hi ha uns que van per sota, i uns altres que diran per sobre, però dir-ho de bona manera, no? Jo vull pensar que unes obres... I uns altres que donen la volta. Però ja hem pregut la part de la cosa estètica i funcional. Vull dir, realment, si ens guéssim a estar aviat aquesta pasta, no sé, no hi ha d'altres, dintre de les necessitats, no? Perquè s'està inventant molt amb cotxes i amb mis precustures de carreteres i tal, però, bueno, vull dir, ara això que ha dit l'Ajuntament, que volen lligir els cotxes i que estan fent la punyeta als cotxes i el consum de petròlios... L'una de les zones de baixes de missió. Si no poden tapar cotxes, que més dona sortir ràpid i entrarà ràpid. Vull dir, arribi un moment, crec que ara diré que exigero, però, bueno, que hi ha moltes coses, aquestes les podria estar aviat. La idea de l'Ajuntament de Barcelona, ara, és carregar-se els cotxes més antics. És perquè hem fet això amb el túnel. Si no surten tants cotxes, t'ho haurien sortit donant la volta a plaça i tranquil·la. Pots que sortim, que sortim pel túnel. Bueno, perquè seran elèctrics, o no, igual, però elèctrics. Tu imagina't, no anem a fer servir les més cotxes, que direm a no transportar-los. Estàs fent el que estan els diners amb autopistes i no té gaire sentit. A més, hi ha una altra fenòmeno, que hi ha altres després. Cada vegada hi ha més gent a Barcelona, dormint al carrer. I més ben instal·lats, perquè ara a la zona de passeig de Gràcia, és una passada de la quantitat que n'hi ha. Cada vegada n'hi ha més. Estava al·lucinant, perquè no havia anat per Barcelona a fer-hi temps. Això sí que és un canvi. L'Ajuntament no té res a dir. No em refereixo de fora que m'ha fet sempre, sinó de proporcionar una habitatge digna provisional. No fa falta ser ucraïnià, i no perquè t'atenguin. Jo, no. Perquè són justament ja. No fa falta ser un país així, perquè et fot tirar unes condicions i que t'arregli. Quan som a persona té dret a que no dormi al carrer. Ja, no, no. L'article interessant que també hi ha aquí és el de la Bea. Sí, ara l'anava a fer parlar també. Dic, Bea, tu també eres protagonista en aquesta última revista, la número 5. Tenia aquí l'article concretament aquí. Viajar amb pastera pel mar de les desigualtats i el puritanisme. Metàfora? Bueno, metàfora, sí, tiene algo de metáfora y algo de realidad. Bueno, si lo lees tiene que ver con las diferencias que hay a la hora de defender el tema de la discriminación o a la hora de argumentar sobre la discriminación las diferencias que hay en la postura. Bueno, si tú lo lees te das cuenta de que depende en qué sitio estés de una manera diferente. Hay una crítica sobre cierto tipo de feminismo que acá para la voz de la discriminación que son mujeres que están hiper. Bueno, ya la primera frase te das cuenta. Son mujeres muy protegidas por el Estado, por los sistemas hipercapitalizadas. Y que los grupos cada vez más parecen que la discriminación sea una cosa que sufren los ricos y los privilegiados. Si la gente más pobre queda la gente más necesitada de hablar de esos discursos y que se haga atienda a sus razones queda desplazada. De alguna manera també en hablo de un poco de historias sobre la Tania Navarro que ya propuse yo traerla alguna vez aquí que ha hecho éxito aquí con las compañeras. Bueno, un artículo. Hay un artículo muy bueno de Natalia Párez que a mí me ha gustado, sobre todo porque es breve. Es breve. Es breve y además muy contundente. Lo de la guerra es breve y contundente y me parece que laza muy bien con los temas. Sí, sí. De Natalia es un tema... Es muy contundente y breve. El artículo está muy bien. Gracias, gracias. La títola de la vea comença viatjant pastera pel mar de les desigualtats i al puritanisme, que és el títol, i després hi ha l'introducció que diu... No és cert que tot es viatja en un mateix vaixell dins del tsunami del masclisme a l'economia de la desigualtat. On es viatgen en passatges de primera, al transatlàntic dels privilegis i comoditats. Altres en pastera i aquí bastants toques com de pum, pum, pum. Sí, sí. Ara me estoy leyendo un libro muy interesante sobre... se llama Anarca Feminismo, que se quiere recordar el nombre de la autora. Yo lo busco aquí, te lo buscas. Sí, sí. Com es que es diu? Anarca Feminismo. Es una chica italiana, muy profesora de... de filosofía. Profesor de filosofía, sí. Un título de profesional o pública, professora. Un título de profesional o pública, professora. A veure, tinc aquí el títol, suposo que serà aquest, de Chiara Boticchi. Chiara Boticchi. Molt interessant i molt dents. Sí, dents o? D'aquest tracte? Bàsicament enlaza amb algunes coses que ja hem tocat aquí sobre el tema de les desigualdades, sobre el tema de la interseccionalitat, el tema de cómo está tratado el feminismo, es muy crítico con el feminismo también. Pero cómo no se puede no se puede reivindicar la cosa de la desigualdad desde los privilegios, como el colonialismo. Es muy interesante, es muy denso, toca todos los temas, el tema racismo, el tema de la historia, de cómo se ha forjado nuestra cultura, el tema del eurocentrismo, la soberbia de los estados, pensar que solo existe una cultura, el tema de los géneros, la soberbia de pensar que solo existen dos géneros, que son únicos y claros y contundentes, y todo. He hablado de todos estos temas, a veces parecen cogidos por el hilo, pero luego los iluban bastante bien. Creo que es bastante interesante. I l'article que comentaves de la companya, de la Natàlia? Bueno, aquí está para que se explique. Natàlia. Està molt bé. No sé si és el d'introducció als escacs? No. És a la guerra. És un tema cantant. És un tema cantant. Ara que dius això, ja s'ha anat amb el que deies tu, que això que em diuen és la transversal o interseccionalitat des del feminisme, que deien que les discriminacions hi ha molts plans. Hi ha una cosa que és increïble que és les diferències socials com afecta la manera en què es veuen les reivindicacions. I el contingut de les reivindicacions. A l'altre dia, ben relació tot això. Avui ho he sentit una declaració de que una senyora que sortia per la tele, que estava dient a veure si el govern espanyol ha reglat el tema dels conflictes que tenen Marruecos per al tema dels altres. Sí. Perquè ja estaven fins als datsos que les assistentes no poguessin fer les feines de casa. O sigui... O sigui, en el seu món, no? En el seu món, no? Bueno, sí, però cadascú el seu. Igual que tens una hàbrica que pari de los sobreros. El feminisme, que pot tenir una senyora que té una xatxa, una tia que té molta pasta, que té empleats d'un sexe i de l'altre, el que pot tenir una altra treballadora que té cap etxugar, amb la doua jornada, que no li arriben els diners per res, que no m'ho paga el lloguer. No ho sé, però els diners són molt diferents. Hi ha molta teorització del feminisme que vull estar en voga que tenen un cert contingut d'èl·lite política, d'èl·lite social. El sostre de cristal només suporta una persona que està molt a munt. El 90% de la població està al suelo de Tement, que no et checa un peu. El techo de cristal, que no dic que existeixi per a te mirades, però hi ha una situació en què hi ha moltes idees, la doctrina d'algunes lleis, i això és interessant. S'ha de discutir sobre discriminacions. Hi ha molta teva, però ja sense entrar, perquè d'una altra formem part d'una minoria, posi el blanc europea o un país benestant, que són part d'una minoria, d'una minoria, d'una minoria. Totes les nostres teoritzacions perteixen del lucri que no són les persones com diu la Bea, que són les que estem pitjor en comparació que hi ha molta gent que està pitjor que nosaltres. En aquest moment, en el moment en present, la realitat d'aquesta equi vim aquí, com si no passés res, hi ha un futiment de famílies que no li van a final de mes, o que estan dormint sota el carrer, i gent que no té cap sou. Ara m'ha parlat d'una amiga, un company de la Feina, que és dissenyadora, i que devien de pagar, no sé què era, amb acatació d'un llibre, i ara esperen que li paguessin el 150 euros per poder pagar el llibre del mes. I estem a 16. I això estem, una persona jove, amb títol i nivell, no és una persona i treballadora, que és el que es va independentitzar, el fotreu fora de la feina, es va quedar sense res. I té un procre orgull, i està aguantant aquí el call. Aquesta situació s'està evitant, com es diu, com si no passés res. Com si no passés res. I si no, com si no passés res. I són una situació que el que passa és que que els grans discursos dels mitjans, tot això en és al lliè, i aquests de gent que estava malament, jo no estic tan malament, jo no em puc deixar, és evidentment que aquestes realitats sobreposen a les altres realitats, i qui fa els discursos, la política i els grans discursos són els de l'escastana, la part de... i miren els de baix magnànimament. Vam mostrar tots els discursos aquests que no arriben mai a la gent. Vam donar convencions d'estudi sobre tal. Vam mostrar-te, i els pobres sempre estan, que anàvem en un duro, passant les canutes... Això que dic jo, per exemple, el que veia a la gent al carrer, ho he dit ja, diverses vegades, aquí, com faré passada. I què costa, també, es construir 4 a 1, que vols, en un lloc provisional, i foten allà a Barracas, tantes de campanya, com si fos la caída de la guerra de Berlín, allò que porten els militants, quan no estan dret, els col·locaran tots, mentre els hi busquen una casa. Això es fa amb dos hores. No, senyora, porten així 50.000 anys. Què passa? Que no sigui una propietat d'un habitatge a la gent? Pregunto, eh? Que és un dret constitucional. Igual que tot, no? Ara, sura la pel·lícula... Sura la pel·lícula, ara ve aquesta gent d'Ucrània, que tenen parat un programa de cojons solidària com la gent d'Ucrània, collons. I abans els volies, quan no hi havia aquesta aparició, no els deixaven centrar, i tota la gent d'altres països, els tens allà... Esperant. I a vegades, si sense la... En trans hi ha caber de Sud-Amèrica, de situacions, de repressió, i molt incòmodes per a una persona trans, i aquí estan vivint des de Sant Papès, no tenen cap hòstia vintana ni de sis anys de mèdica, compartint pisos clandestinament, que és un cacao, ni si era l'empedonament, el sifan. Bueno, però, Natàlia, pensa que a l'Ucrània no les dones transsexuals no els donen el canvi de nom, eh? Sí, ho veig. I s'ha de quedar a Ucrània, però tant tots els immigrants tots són cis, eh? Però tant no és un... Però això és en marge, no? Això són teves diferents, estem pensant en un col·lectiu emigrant, que està revelant la tensió mediàtica, perquè a Occident està a tocar la fibra sencilla i està fent la campanya aquesta. Els siriats d'aquests que estaven matxacant, i que estan allà amb el vivint a Grècia i en aquests països... El refugiat, allà, sí. Aquests refugiats que les han passat canutes, tant o més que aquests, ni càssio, ni papers, ni res. Sí, hi havia un meme, no?, que eren com que venien dos tipus de... Bé, dos refugiats, venia una dona, una mare ucranès, amb el seu fill, com en un tren, amb billet de primera classe, no? I al costat hi havia una foto, amb un refugiat, doncs seria d'un altre refugiat, no? I, bé, venia, doncs, això, amb una pastera, o venia que se'l deixava com un refugiat de segona, bàsicament, que a un salí ho farien totes les comoditats per arribar, malgrat les dues situacions siguin tràgiques, situacions de guerra, situacions bèl·lices, no?, les dues, per comparar la situació de cadascuna, però sí, en la forma una mica en què els estàvem acollint, no?, que a uns, doncs això, tiquet, cap a primera, i a l'altre, doncs, a tranques i barranques, una mica posant pal de les rodes... No et resiste a 100%, això, no? No té... és el racisme que hi ha, aquesta, que ve de dintre, vull dir, el repudi de la gent que no són com nosaltres, que està molt institucionalitzat, això, vull dir, no és el mateix la gent que ve del nord d'Àfrica, o que del Senegal, o que venen mirats, venen pasteros, o caiucos, o no, avançant de caiucos, ara s'han tingut pasteres, que arriben a les costes i que arriben amb unes condicions terribles, que molts barcos d'Itàlia inclús no els deixen desembarcar, els d'aquests de Mediàcia i Fronteres, o tots aquests que els acollen i tot... Això és un drama, i aquí sí que han posat vetos, han posat prohibicions, si es cauen al mar i s'ofeguen, aquí no passa res, però la gent blanca, rosa, amb molts braus que ve d'Ucrània, aquesta no hi ha cap problema, no?, vull dir. Pé, pé, pé, però, discrepo. Discrepo. Té el que vols dir? Perquè no dic que existeixi aquest contingut, però no és per aquest motiu, si em permets, és per un pitjor. El tema d'Ucrània té forma part de la campanya de guerra, no té cap més explicació. Europa vol fotre a Rússia i porten, no sé, des del 2014 amb la guerra aquesta i estan inflant-la, i tot això forma part de la campanya mediàtica, no t'he requerat l'invigència, tot i que... Té la geostrategia política que hi fa. Evidentment. Jo trobo que no va per aquí això. No, no. La geostrategia... La geostrategia pone puntua a las vidas de primera o no, de primera, en función de lo que les viene bien. Jo soc l'impasor hecho a la población del país. Deixeu-me que... Dejar-me que es ponga mi punto de vista, eh. Aquesta guerra ja fa molt que dura, eh. No és que t'ha començat ara con la invasión del Putin, ja porten la teva. No, no, ja fa. S'ha d'aigar des de tot el conflicte que tenen amb la gent del Donbass... Sí, el territori. I és només una continuació. No vull entrar a matitzar el tema aquest. I el paper de cadascú, el Putin no és tan diferent de Macron, o de Sánchez, ni de Biden. Jo trobo, de personalitat, però sí que són diferents, tenen un rol diferent, però estan en molts contextes, molt similars... I, Nathalia, el que diràs, no em comparis el Putin amb el president espanyol, que si no, qui és? El president del Putin estava per sobre del Sánchez, que és un bé que treu fer, no? No. El trío de las azores invadieron Iraq. Y se masacraron a la población. Però deixem que haguem d'anar a dir-ne una cosa. Jo el que volia dir és pitjor que això. El tema que ha entratcial de que li puguin caure malament, que siguin banyos, que siguin moros, que siguin tal... Tema de racisme, va, ja. Podria existir, però no. Jo crec que en aquest cas el trapassa una mica això. Ser que molta gent ho veu o són com nosaltres o europeos. Però no és això. I la gent que viu aquí a Espanya, o a Catalunya, que té una situació que ho està explicant jo abans d'emergència social. Què estem fent per aquesta gent? Aquesta gent ha pagat impostos, ha viscut aquí tota la vida, i s'ha trobat per una cosa que ni siquiera depèn d'ells, que ha vingut, que és jurada per la crisi econòmica, o per el que fos, al carrer, o a una situació de molta emergència. Què està fent la societat per ells? Això és el que dic jo, si nosaltres pels nostres, que som nostres, jo mateixa, quan sabeu l'altra, que ha pagat tota la vida i que de repente està al carrer, o està en una situació de molta provisionalitat, i per nosaltres, què? No hi ha res. I, en canvi, ve gent de fora i sí que ho rep. Digue aquest plantejament faig, que dic. Vols dir que tota la gent que té emergència, això és un sentit de rebre ajudes. Com és que no es garanteix, no dic primer nosaltres, però com no es garanteix d'una manera adequada per nosaltres el tema de tenir unes condicions de vida dignes? Això no ho entenc. Nosaltres aquests discursos amb la gent de fora, de Síria, són paparroxades, perquè això és mentira, perquè és només pel·lícula d'agafar-ne un, agafar-ne sent. Tindrà una repercussió, però és igual, no els atendran. De quanta gent emigrat d'Ukraine? 4 milions i mig, ara ja. Entre els que sabien... Jo, les últimes a les que tenia, era que hi havia pràcticament 5 milions de refugiats, entre els que marxaven del país i dels propis refugiats que es movien dintre del seu país. I aquí no han arribat 100.000, potser que n'haurien 200.000. Bé, que són molts, eh, i que han fet una provisió de fondos extraordinària per atendre'ls, perquè, clar, costarà un pastó. Perquè s'ha de posar a l'hivern d'esdignes, els intenta tractar bé, que el sembla bé, escolaritzar, donar els papers, va bé, tot perfecte. Però, clar, això és pecat en minuta. La gent que hi ha mig milió de persones, un milió de persones que viu a Espanya amb precarietat absoluta, això sí que això són aquelles mesures extraordinàries. Bueno, són frutos de nostres guerres particulares que les assumim com a la cosa. Si no soluciones això... Danificados de nuestro sistema, que, bueno, es como que ellos se lo han buscado, ¿no?, en cierto modo. Cosa que no es verdad, ¿no? Evidentemente hay una desigualdad, una desproporción, hay una desigualdad por parte de los gobiernos, hay unas crisis donde los ricos ganan más, los pobres en progresen, eso lo vamos a seguir viendo ahora con lo que nos viene encima. Pero la vivienda, no me digas. Una parada de bandes d'una de matinada amb una abuela i el diàleg, que és un dret constitucional, és l'administració d'assegurar que aquestes persones estiguin vivint. No la podrien treure, sinó que no la col·loquen amb un altre lloc. Si no són capaços de fer això, tot això de l'altre són paparrotxes. El públic creia que estan dient, i vamos a coger, eh, això és mentida. Ja veus que la gent està dormint al carrer, i no són sobre l'immigrants, hi ha gent d'aquí que es troba... A mi que em perdonin, ja poden plegar tots. No, és veritat, jo, com ho veig. Com a tota la política, podria plegar. Perquè per a tu està regida per la Constitució Espanyola, i com que tots estem regits per la Constitució Espanyola, ja sabem que molts dels drets que estan regits per la Constitució Espanyola, primerment, el nostre col·lectiu està en tots els drets, els tenim vulnerats, en aquest sentit, i després hi ha altres lleis que no es poden aplicar per el que sigui. Per el que sigui, no es poden aplicar. En canvi, els que venen es apliquen la llei d'estrangeria i de refugiat polític. Ja està, i els automaticament tenen unes garanties que no tenen la resta. Primer, que no estan llimadalitzats per la llei, perquè la gent que té problemes només se'n resudaran, és com els d'anificadors d'allà del volcà, en aquest, que van estar a paràlegs d'Arebol, d'Arebol, d'Arebol, d'Arebol... El donat de Barcelona estarà per l'insenafàstic. Com tots els famílies pels dos mitjans, igual que els d'anificadors de la sinundació des de l'Orca, encara estan esperant, i els de la sinundació... Com el Torremoto de I.T., o el Torremoto. És que això no és un altre país. Per què està el govern? No està per això? Diu-li-ho, eh? Per fer campanyes. Has de dir que no comprar un sabió... Aumenten el pressupost, no siguin presentatges, per contribuir els pressuposts de la vota, en collons que se'n poden fotre la notificàpica. Si a mi la vota ja la poden dir el d'alguna de la mateixa, i declarar a Espanya neutral i jurirà tota l'exèrcit, i ens ens serveixem un pastó, que podria anar per aquestes coses, si no és demagoga. A mi, si va a l'indústria momentística. Doncs que passi, que visi, que jo li donaré l'hora, però no passa per salvar-lo, per mi és igual que vingui qui vulgui, que més de... Jo volia per... T'atribueu a Espanya? Què? Abans de que la Natalia ens acabi d'embartejar el camp, perquè mira-ho, la Rosa Maria és així, escoltant-la com dient ma mare meva. Bueno... Però no, temes importants que, obviament, s'han de tractar i s'han de posar damunt de la taula. Volia parlar també amb vosaltres del dia internacional de la visibilitat trans, que ha caigut una mica entre l'última sessió que vam tenir, que encara faltava una setmana, i avui ja que també ha passat, ja han passat uns quants dies, però estem al voltant de la data. Com ho vau celebrar? No sé si va ser una setmana, estic xafardejant, les voltes xeixes socials. Com ho vau celebrar? Veu fer diferents actes, veuen diferents llocs... Bueno, aquí que hable Rosa Maria, que és la que ha llevat el tema de les... No sé, he d'haver de estar-les per aquí, però... Bueno, les xeres... Hem fet xerrades, només que ara hem d'anar de suport a la... de suport a la nova crisi... No és nova, però hem anat suport a l'associació de nova presentació, que és Raimau Molins, i hem fet un acte amb ells, que va ser un acte molt bonic, un acte que va coincidir amb el ple de l'Ajuntament, i per tant, els afegidors i aquestes coses no van poder anar, però ja ens han dit, i ens han fet sapir, doncs que estan molt contents, que estan molt orgullosos, i nosaltres també hem de donar suport a totes les associacions que puguin arribar a sorgir aquí a l'Obregat. Ens tenen com a referents, i això ja és important, no? Clar. Però no, perquè tinguem sent nosaltres la referència... O sigui, però... Però el cas és que ens prenen com a referència. Després anem a... Això va ser un dijous. El divendres anem a Sant Boi, amb l'acte de Sant Boi, que diu TransOviac, que, com ho sabeu, és el seu president, és el secretari de la nostra associació, i aquí hi ha hagut una mica de trampitis, però no és trampitis, sinó senzillament, perquè ha volgut convidar-se, com a president de la seva associació, i va vindre la Tina Rezio, que és la presidenta d'Iva Genàrium, la Bea Espejo, que va ser la... i la coneixeu, eh? Va ser la presidenta del CTC, i jo el mateix, eh? Anem a fer un acte, doncs... La veritat és que tothom era nanos de 12, 13, 14 anys, i alguns de més grans, hi havia el regidor, també, de... LGTBI, de Sant Boi, i tal, però, bueno, en fi. Va estar un acte que va estar bastant bé. I el dissabte, la Bea i jo, anem anar a l'Hospitat de Llobregat, a l'associació L'Orgull d'Hospitalet, a fer... que ens van convidar a fer un acte per al tema de la visualitat trans. El va pintar, que nosaltres no n'hem pogut participar, ho vaig exposar al xat de l'associació, per exemple, si hi havia alguna persona que estava disposada a... a compartir aquest acte, que va ser la pintada del banc davant de la... del casal de joves d'aquí Sant Just, amb les banderes trans, no? O sigui, al meu entendre, una gran iniciativa de l'Ajuntament de Sant Just, de les meves més sinceres felicitacions. Perquè, per exemple, a Sant Feliu, van pintar, l'any passat, el banc amb els colors de l'acte de Sant Martí, però va haver-hi certa resistència amb el que va ser el banc amb els colors trans. No entenem el per què, però suposo que això potser no serà aquest any, potser serà l'any que ho faran, o potser és que no hi ha bancs disponibles. No ho sé, potser és que tampoc hi ha quedat bancs. No ho sé, potser és que... els que hi ha són tots de pedra o vesa satiè. O potser a Sant Jordi doncs no els deuen agradar els colors, perquè no donen cadàver doncs amb les cases. Jo què sé, qualsevol cosa. No ho sé, no vull dir, aviam, hem de ser positius, eh? Les maneres són altres des del Toballoles. Ara, per exemple, hi ha una iniciativa del tècnic del Toballoles, doncs que demana que aviam quanta gent es pugui apuntar per llegir el conte de Sant Jordi, com que ve Sant Jordi, per tots els nens que fan el casal, el casal i el lleure, doncs allà, al centre de la ciutat de Toballoles, que fan... Totes les associacions que hi ha a present, si que es puguin participar, doncs faran una lectura d'un conte, doncs als infants. Ah, que bé. Jo tampoc hi puc anar, perquè això és de les 6 de la tarda, ja surt la 6 de treballant, no riu, ara hi ha alguns els nens que estan tots sopats, no? I, bueno, ho hem penjat a això, i es veu que hi haurà un parell o tres que s'apuntaran i ho faran, no? No hem parat, no hem parat. Entretant, a Sant Feliu es va llegir... i acabo. A Sant Feliu es va llegir el manifest del 8 de març, el manifest feminista, que aquí s'han just... No va que falta esmanar-ho, perquè ja el vam fer molt complet, amb les persones trans incloses a dintre, però a Sant Feliu no ho tenien bé, i jo no se'n van demanar així, com ho veia, jo vaig veure que no estava bé, i ho vaig esmanar, i la nostra companya de l'associació, que es va oferir per llegir aquest... la part de la Maricès que li tocava amb ella, que havia llegit la primera i la segona part, i la tercera part, que es va llegir d'alguna altra persona, però amb ella li va trobar la tercera part, perquè amb allò que ningú hi havia pensat, tothom s'hi va obligar a apuntar, que era el tema de les interseccionalitats. Clar. Els feminismes interseccionals, i fent una referència a les dones lesvianes, i a les dones trans, per exemple, entre altres. Doncs això, casualment, això s'ho havien deixat. Al fer l'esmena, que va ser... Ja, l'Ajuntament de Covent en van explicar, perquè es va llegir el ple, el dia del ple. Sí. Llavors, a la Sal i Bèria, em van dir que a l'Ajuntament de Porta Eus ja l'havien aprovat, però al moment del giro, és molt bonic i molt maco, que quan es vota es vota i agir una animitat. Clar. Jo vaig demanar-li, també, a la representant dels socialistes de Sant Feliu. Vaig enviar el document amb les meves esmenes, i em dius que endavant ho trobem perfecte. Per tant, ja hi havia una possible resistència, que no hi havia sigut mai, però, bueno, totes aquestes coses s'han de consultar. Jo, per la meva part, doncs jo crec que ja hem fet un dia de la visibilitat trans una mica... Hem de dir que el dia és un dia, no? No, és un dia, és una setmana. És una setmana abans el dia i una setmana després. Vosaltres, des de l'associació, aneu picant pedres en els 365 dies de l'any, 24 hores en dies. Sí, sí, menys el dia de Carnaval, que el dia no surtim de casa. Vols que em pedra? Pedretes, no? Sí, bueno, bueno. Queda poquet, però a veure si ens dona temps. Bé, et vas emportant l'altre dia un trosset d'article que va escriure a la Sílvia Carrasco al diari ara, la secció de debat, en recordes? Ah, sí. El vas poder llegir? Sí, lo he leído. Bueno, me parece marujeo. Marujeo? Sí, puro marujeo. Es una interpretación... Me recorda un poco el que escribió la tipa americana que decía que vinculaba el tema de la transsexualidad masculina, que para ellas son mujeres, es decir, las mujeres que se hacen hombres, las chicas... A la boda, y a una cosa, la mala es influencias de la comunidad trans, ¿no? Está en la misma línea, ¿no? La tipa de esa que, no me acuerdo, se llama. Sílvia Carrasco. No, pero que es igual que otro artículo que publicaron en la guardia, que era una tipa americana, estilo rollo sarapal, y un poco... No es esa misma línea, ¿no? Me parece... no sé... Es que me recuerda mucho, ese tipo de argumentos han dado también con el tema del aborto, con el tema de... ¿qué sé yo? Con el tema del rollo gay. Es que el efecto Yamada, las macias gay... Es que no es lo mismo. Son artículos demagógicos que frivolizan sobre la identidad. Y además, el problema grave que yo veo aquí de trasfondo es que están utilizando a los menores para frivolizar sobre... Sí, que esta no hi ha la... Yo creo que es especialmente delicado, ¿no? Con el tema de menores de edad. Es muy susceptible. Teniendo en cuenta que hoy en día hay muchos medios. No es como cuando yo era niña, que no había medios, no sabías lo que era la transexualidad, no sabías nada, pero ahora sí. Yo, por ejemplo, cuando tenía nueve años, hubiera sabido, hubiera tenido conocimiento, y formación, seguro que me hubiera tirado para adelante, pero lo tenía clarísimo. Es un tema delicado, ¿no? Es un tema delicado y requiere... como mínimo sensibilidad. No hacer el burro y poner a los medios... gente joven, como si fueran víctimas de una cosa caprichosa, influencia de la moda, o las cosas. Es horrible. Hay una cosa... L'altre dia nos quedamos una pregunta por decir que... Sí? Hay una pregunta que nos mandan, que no sé qué. Mare meva, no tinc aquí la... Vale, pues nada. Igualment, ens queda un minut i mig, tampoc la busco i el proper dia parlem, si voleu. Natàlia, et dono... Una postia. La noia d'aquestes de la ciutat de Gràcia estava preocupada, perquè li dono la impressió de que molta noia... noia té comies, perquè són noies que eren 15 anys, no són tan menores, no? Amb un any més és una cierta majoria d'edat. Les majoria d'edat són 16 o 18. 21. I 21, sí. Aquestes persones, diguem que per la moda, es transsexualitzen, no? Sí, sí, era el que venia a dir a l'article. Una cosa com de moda. És que la transsexualitzen és trans, concretament grisalis, fortament és un vent llorada. Sí. I que no sé què volia dir amb això, perquè les associacions feministes també eren sumats jocs. I les trans, on tenim pràcticament, en proposió. Però és que es diu... Es preocupava d'això, però no hi ha cap analisis. És el que deia de la meia, no? A veure. Jo he estat a forma grada. És que això no és esperant que no hi hagi analisis en aquests articles. M'amiga me dice. Fuletita me massa, mi collada no sé què... Sí, ho ingiro. Deixem parlar un moment a Rosamaría per tancar. 30 segons, Rosamaría. Molt bé, només us dir-us que estem preparant un acte de feminisme. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. I ara anem a presentar-ho. Encara ens falta presentar el projecte. Podríem fer una primera ronda de contactes. Si portarem gent potent, ens la podem arribar a fer al Consell Comarcal. I la veritat és que, si surt bé, que esperem que sigui que surti bé, serà un acte recordat aquí a la comarca. Fantàstic. Ens denotem que vagi bé a les 3. Gràcies. Bona tarda, pròxima fe.