#142 - La Rambla del 7/4/2022

La ràdio de Sant Just Durant l'8.1 Durant l'8.1 Durant l'8.1 U ÚL, cambe, ràdio el plasma, mirarna ahim. pseudògate. зрè, tarda senjurs, Seix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, 17 d'abril, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, la misura municipal de Sant Just. Soc la Núria García, i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim, doncs, ve d'aquí i fins a les 6, farem entrevista especial amb en Mohsens, Xavier Sobrevia, de la parròquia del Sant Just i Pastor, per parlar dels actes litúrgics de la setmana santa qui el poble, començant, doncs, per aquest diumenge, aquest diumenge de rams a la reacció de la benedicció de la Palma. A més a més, també ens posarem el dia amb les diferents activitats que va duen a terme l'església que s'enjust. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, farem espai de música amb l'Andrea Esmeratz, que sempre ens porta les novetats més destacades de la indústria musical. Això sí, també farem la predicció del temps amb el Carles Rius a primera hora i comentarem una mica també les afamèrides i aquestes celebracions d'aniversaris i dies internacionals que hi ha avui 7 d'abril. Vinga, vam, ara us eixo amb un tema musical molt, molt animat, i comencem. El Goseia, un tema molt animat. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. És una versió de Justin Timberlake i Anna Kendrick. Això és el que, especialment, recordem aquest diumenge de rams, fent la benedicció al començament de la missa. Com el 17 de tarda ja fem la celebració del diumenge, és a dir, el 17 ja la missa va espartint a la set, i també hi haurà benedicció abans del començament de la missa. Però, sobretot, la benedicció més solemne a festives es fa a la plaça Mocencinto-Bardagué, com cada any, i, doncs, invitant-nos a tothom que vulgui també apropar-se, participar, fent una mica de les lectures que recorden aquest moment, alguns cants, i fent aquesta trobada. La missa serà a les 12? Llavors, hi ha una missa a les 11, que comença amb benedicció, una benedicció més senzilla. A dos quarts d'una fem la benedicció a la plaça, és a dir, a les 12 a 30, i a continuació hi haurà la missa de l'una. Tots els diumenges de acostumar a veure la missa a les 11 i a l'una, continuarem diant-ne, anant cap a l'església, la gent que vulgui o que ja no hagi anat a missa a les 11, perquè a les 11 acostuma a venir més gent que a missa d'una, però aquest dia també és un dia que ve molta gent de fora, familiars, és un dia una mica que hi ha gent que ja està fora, perquè també aprofita aquests dies per anar a algun altre lloc, i gent que ve jo justament perquè està de vacances. I és una festa molt maca. Hem parlat també d'una pancarta nova aquesta any, una petita nopetat. Molt bé. I esperem ja la normalitat de la pandèmia dels que ens permeti també. El que anava comentar, dic, l'any passat va ser una celebració, i ara encara ha agafat una mica de pinces per dir-ho així, perquè no estàvem en la normalitat absoluta. Ara entenc que potser la gent s'aventura més a venir també al diumenge. Esperem que sí. En principi també era l'aire lliure i va estar força bé. I anàvem a ser dels pocs nops que ho hem fet en pública, d'acord amb l'Ajuntament, a la plaça, i la gent va estar prou repartida. I que seria més normalitat encara. Clar, això pel que fa al diumenge de Rams. Exacte, això, el començament. I llavors hi ha bé, doncs això. Dilluns sant, dimarts sant, dimecres sant, dijous... Llavors anem a explicar-ho una mica. Dilluns serien un dia de setmana de Santa, però bastant normal. El dimarts sí que hi ha la celebració penitencial, que és aquesta manera de fer les confessions. Per demanar perdó a Déu, tenim un segrament, que és la confesió. Això és una manera més habitual que es coneix la gent i el que té la gent de les pel·lícules. O sigui, ha vingut a les llegis, aquella mena de capça de fusta, on va a parlar amb el mossèn, per demanar perdó a Déu dels pecats. En alguns temps especials, com és ara, abans de la Pascua o abans de Nadal, es fa de manera també comunitària. És a dir, hi ha una mica... es convoca la gent, hi ha unes lectures, es ajuda a fer una mica d'examen de consciència, després venen dos o tres sacerdots més, i de manera breu, per no allargar-te la celebració, hi ha la confesió i la solució. Això ho fem aquí a la perroquia, el dimarts. El dimarts a les 7, les 8 hi haurà missa, és una cosa que dura no arribarà una hora. I també ajuda molt, perquè a vegades el que sigui ho despisteu, perquè la mandra o perquè el que sigui, deixa el tema de confessar-se. I aquest dia, com més especial, perquè la gent ho tingui en compte, i ens fem una manera com més especial per celebrar la Pascua. El dijous Sant també és el dia de la institució de l'eucharistia. Com s'entén això des de la Ferra? Recordo que en una entrevista que m'han fet a la ràdio, al voltant d'aquestes dades, l'any passat, i a Jesús es queda com a aliment per donar-nos força per estimar. Això va dir, eh? Això està molt ben dit. No, no, jo recupero les paraules que m'ho té a dir l'any passat. Jo no faceria rancosa més. A veure, cada cop que celebrem la Santa Misa o l'eucharistia, estem fent memorial, una paraula una mica tècnica, perquè és més que recordar, és reviure. Això també és un aspecte molt maco que té a la Misa. La Misa seria com un viatger en el temps. Nosaltres ens traslladem el Senacle, allò com a Jesús es va reunir amb els 12 apòstols, celebrant l'eucharistia i anticipant el seu sacrifici en la creu i la seva memòria i la resolució. És a dir, aquí és molt dents, això és molt potent, i en certa manera això és el dia que es recorda més estrictament que és el Joussán, que és just abans que Jesús el detenen i el torturen i el maten. Llavors és el Sant Sopà, que és una Misa, per exemple, té l'element elevatori dels peus. No és obligat, però sí que és molt tradicional, i amb la pandèmia també es va deixar de fer. I al segle XII, volem que ja ho recuperem, 12 persones que ens fan de pòstols, i el Moussen de manera real, encara que molt breu, renta els peus, imitant l'exemple que ens va donar a Jesús en l'últim Sopà, això ho explica la Vangeli de Sant Joan. Recordant això, com a Jesús diu aquestes paraules, en aquest context d'un Sopà pasqual, molt solemne ja pels jueus, recordant-me la seva liberació de l'operació del faró a Egipte, que se la fessa encara que és més important per als jueus, i en aquest context d'aquesta celebració, Jesús afegés el que agafa el pa i el vi, i diu això és el meu cos, entregat per vosaltres, preneu i vengeu, i aquest és el calz de la meva santa, també basada per vosaltres i per la remigió dels pecats, i feu això en memorial meu. I llavors diríem-ne, això és el que estem revivint a cada missa, però el dia que més connectem i més ho recordem, és el dia joussant, és el dia especialment de l'Institució de l'Eucaristia, que s'ha quedat això. Jesús sabeu quedar com a aliment per les nostres vides, i perquè tinguem capacitat per estimar. I què alimenta l'Eucaristia? Podria preguntar, d'alimenta, el que tu tingués més capacitat per estimar. Més força per estimar, moltes vegades potser un està cansat, està decepcionat, està potser enfadat. Necessitem força. Jesús sabeu quedar-se molt a prop nostre, perquè no ens falti aquesta força per estimar, i ell mateix es dona com a aliment. Això és el que fa el dijous sant? Sí, que la missa és a les 8 del vespre. I llavors es fa un final, una mica especial, deixant la Santísima Eucaristia, es fa una reserva a la capella. Les lleis estarà oberta fins a les 10, però si algú es vol quedar a rezar és molt típic, i en alguns llocs la gent està tota la nit oberta a la llei, perquè la gent vagi a rezar, i com acompanyant una mica el senyor, i fent com una mica la transició cap al divendre sant. És a dir, Jesús també, després del Sant Supà, on va? A l'ordre de les oliveres, i allà té l'agonia de Jesús, que l'acompanyar als apòstols, d'una manera especial, el 3, Pere Jaume i Joan, que s'adormen una vegada, s'adormen dues vegades, i a tot el relat aquest de dir-ho, ni una hora heu pogut pregar amb mi, però Jesús, a certa manera, vol que l'acompanyem, i a certa manera, imitant una mica això, hi ha hagut bastant la costum que hi hagi gent que vulgui quedar-se resant, si no tota la nit, a algunes estones llargues. Aquí nosaltres de moment serà fins a les 10, i així acaba, diguem-ne, una mica el dijous sant. Llavors passaria molt el divendres. Sí, perquè el divendres s'ha centrat en la passió i la mort de Jesús. Exacte, i llavors és noia missa. Ah, valent. Sí que es pot prendre la comunió, perquè el dijous es consagra a l'eucharistia, en les formes, el pa consegrat, perquè n'hi hagi per dos dies. Però, estrictament, dius, Jesús, recordem, i ja no diem, que ho memorem o recordem, ja no celebrem, perquè la mort de Jesús, la seva passió, es llegeix de Benjeli de Sant Joan, d'una manera també que és bastant llarg, que es fan unes pregàries universals, doncs també per demanar-me per tothom, diumne de pels creients, pels no creients, pels... són unes pregàries molt boniques en aquest sentit, especialment doncs aquest any també per anar per la pau, donar de la situació que tenim a Ucraïna, tots els anys sempre regeixen també pels polítics i les autoritats, ho facin molt bé, i després també hi ha una última part, una última part que es torna a la comunió, i també hi ha una part que també és peculiar aquell dia, que és la duració de la creu, llavors la gent s'apropa i et dona un petó, la creu, que amb la pandèmia, doncs això és una reverència, però, i fent un acte així de duració, certament, a la creu aquell dia, concret. Això pel que fa al Divendres Sant també, hi ha el Via Crucis, per la tarda el Divendres Sant, a les germanes de la Residencia també em fan un parlamenat pel matí, i aquí des de la Perroquia ho hem acabat l'ofici de la tarda, que es diu, doncs cap a, si l'ofici és a les 5, doncs a dos quarts de set, es deixa un petit pati d'esgans, i a dos quarts es farà el recorregut pels voltants d'aquí de la Perroquia, un recorregut bastant senzill, i també aquí hi havia hagut el cos de portants de Sant Cris, portant un cris... Gran, gran, gran. Estreia el cris gran, sí. Doncs, quasi de tamaix real, però la gent s'ha fet gran, falta renovació, i ara hem passat d'emportar la creu més petita, una creu que es veu, potser, però ja no és... I també, doncs això, que diferent de gent la va portant. Aquest any també es treu la creu més petita, no? Sí, i llavors, això de una ocasió, que molta gent no es pugui portar una estació, a la qual també la gent li fa una mica d'il·lusió. Sí, sí, sí. Doncs va ser una novetat de l'any passat, en certa manera, però que també, doncs això, doncs la gent també pot demanar, i mira, jo porto uns minuts, porto la creu, i així van fent les diferents estacions, amb una reflexió, recordant aquests moments de la passió de Jesús. I llavors, doncs, això, sortim de l'església, i donem una volta, i... I això seria el dia de divendres, eh? Això el divendres, sí. Acabada aquesta viacrucis, que pot durar una hora, no crec que arribi, també hem programat al veure una pel·lícula la passió de Cristo. Doncs així la coneixes? Doncs no, no l'he vist, no? Doncs és una pel·lícula molt ben feta, ara ja pot tenir més de 15 anys, a prop de 20, però molt ben feta, tenint en compte les vides de Jesús que s'han fet, i, diguem-ne, jo diria que té una característica peculiar, interessant, a l'hora que sorprenent, que és amb subtítols, i el llenguatge és amb abreu. Ah, és versió original amb subtítols? Sí, és a dir, llavors dius, home, com ja ets una mica de història, també vas seguir, però en certa manera, però segueix força bé, també. L'he dit, no vull, tampoc, assustar ningú. I on es passa? El local de la parròquia, el saló d'actes de la parròquia, a quina hora? Serà acabat el viacrucis, aproximadament a les 19.30, a dos quarts d'avui. Llavors, doncs, pot durar una mica més d'hora i mitja, i també acaba de completar una mica aquell dia, i que ens ajudi també a reflexionar sobre el gran amor que ens va tenir, doncs, Jesús, i Déu, doncs, donant la seva idea per nosaltres, no? Effectivament. I arriba dissabte, dissabte es fa més, és més important. Bé, dissabte seria, en primer lloc, el dia del silenci. És a dir, dissabte, doncs... Bueno, per això, ha nascut un parell de coses que també... Ah, sí? Home, doncs sí, sí, representant. A les 9 de matí, del divendres i del dissabte, es reisa l'ofici de lectura i les laudes, que és la pregària de les al·lèsia, diguem-ne, doncs, que fan més els mossents i les religiosos religioses, però també que ho pot fer tothom, s'invita, doncs, els feligresos a venir a fer. Llavors són els salms, i unes lectures, de pregària, doncs, a les 9 del dematí, tant de divendres com de dissabte, obera tothom. I llavors, doncs, el dissabte, doncs, això, comencem, doncs, res en això, però, i després és el dia del silenci. És a dir, els Jesús estan al sepulcro. Seria com una mica el dia d'expectació, per el que vindrà després, però clar, per un altre costat, si no saps el que ve després, la profunda tristesa, amargó, frustració i decepció. Perquè, una mica, el que ha relaten els deixebles d'M.U.S. en l'Avenjali de Sant Lluc, és a dir, se'n anaven de germà gent dient, l'han vist mort a la creu, tots s'acaben, nosaltres esperàvem que fos el lliberador, fos el masies, que tot quedés renovat, i resulta que... com diríem ara, com el Rosari de l'Aurora. Molt malament, no? Llavors, se'ls apareix Jesús, resulta que els hi va poc a poc amb paciència, doncs, explicant perquè tenia que passar tot això. Llavors, el dissabte és una mica el dia del silenci, fins que ja celebrem la resolució de Jesús, i això ho fem al vespre nit. Per facilitar que la gent vingui, potser ho adelantem una mica, però nosaltres aquí en la parròquia ho començarem a dos quarts de nou. És la missa, és la missa més important de tot l'any. Aquest any també es va ategir anar a una persona adulta a la ceramònia, i és una ceramònia també maca, i hi ha molts elements diferents d'una missa normal, perquè es comencen les lleis de les fosques, i la gent a fora. Llavors, aquí a la plaça de les lleis se'n sent el foc, se'n sent després el ciri pasqual, si em volies obrir la societat, després es va entrant, hi ha més lectures, més cants, és a dir, tota una liturgia més elaborada i molt festiva també, i doncs també hi ha dintre de la missa hi haurà aquest artisme, aquesta confirmació d'aquesta persona que té uns 35 anys, i després segueix la missa i acabem fent una mica de resupor també. Llavors també celebrant la festa, i això pot durar fins a les 10 i pico, però com té un ritme de moltes coses, doncs és una cosa que s'hagi en certa manera. És a dir, és bastant dinàmica. Sí, sí, sí, sí. I al diumenge estic llegint aquí el full barroquial, que les celebracions de les misses, és a dir, el diumenge de Pasqua, 17 d'abril, es fan com més habitual, no? A les 11? A les 11 i a l'1. Exacte. Això també més festives, però ja no amb la solemnitat de la vigília del vespre abans. Profitant que el tenim també a la misura amb mossèn, com hem dit al principi, podem parlar també una mica d'altres temes, per posar-nos al dia, per exemple, quina està sent la ajuda, o a través de quines entitats la parroquia de Sant Just està ajudant també el poble d'Ukraine, no sé si s'han fet donacions, alguna xerrada al respecte? Sí, a veure, el mateix dia que va explotar la guerra, vam fer una hora santa de Pregària, aquí a la parroquia, i vam plegar tota una colla de gent, per resar per la pau, ho hem tingut molt present en llarg de tot aquest temps, també a les misses de les diumenges es fa una petita introducció per diferents grups de la parroquia, doncs, tinguem present la situació de guerra i de mort que hi ha en aquests llocs, i també a altres misses durant la setmana, moltes vegades, pregam per la pau, sense tampoc volgui només pregar per Ucraïna, sinó també per totes les guerres que hi ha al món, que lamentablement, hi ha moltes guerres obridades amb molts més morts que actualment a Ucraïna, a l'Àfrica, es concentren més les guerres, i d'una manera molt greu, llavors després d'això vam tenir una conferència per part d'una ONG, dos ONGs que estan col·laborant, en el que diu Copera i en altacció familiar de Barcelona, que van ser els primers seves portals, dos primers autocars a Catalunya i Espanya, amb refugiats, perquè aquestes entitats des de fa 20 anys porten el dos mesos al estiu nens d'or felinats, d'allà per tenir una experiència d'aquí. Per tant, ja són entitats que coneixen molt Ucraïna, que el govern d'Ucraïna els coneix a elles, i de seguida que va començar la guerra, que també per la gent d'Ucraïna, la gent no esperava que tinguessin la guerra, és a dir, aquí arribava, i sobretot, a Estats Units va dir que la guerra estava a punt d'explotar, però la gent no s'acaba de creure. Quan va començar, sí que van recórrer alguns noms de gent, però a l'estació religiosa, que té contacte amb aquestes oïnesies, i ràpidament es van organitzar dos autocars, sobretot de mares, de dones, bastant joves amb nens petits, sobretot, perquè no poden sortir els homes, excepte si tenen alguna malaltia important, o tenen tres fills o més, és a dir, quan la família és més numerosa, sí que deixen sortir, però si no, en principi, els homes tots han de quedar allà. I llavors, això, van venir cap aquí, després van venir tres autocars més, i després ha vingut un grup amb jo també, de 22 persones, és a dir, llavors, s'han anat col·locant no tant en família, sinó en... Podríem dir, albergs, o cases de colònies, o llocs així, on també el caliu entre elles i l'atenció, elles, de tipus psicològics, sanitar i tal, doncs pot fer-se una mica millor, i un seguiment com bastant més proper, hi ha bastanta gent que també pot fer les seves cases a nivell particular, això es tramita bastant entre les gent, però, bé, clar, aquí el tema és una mica més difícil, inclús, no?, en certa manera, perquè això que les famílies en això han d'estar, doncs, indefinidament, no sé, i tenir la garantia que aquella família, doncs, però realment acollir-los, i no sé, després, un lloc que val cosa, vagi malament, es diga. Llavors, aquestes entitats, doncs, han fet, sobretot, això, aquests grups en alguns albergues, que els han deixat també gent molt altruistament, gratuitament, i també han tingut molta ajuda, és sempre molt disponibilitat per part de càrites, això ho resalten, que càrites sempre han apollat en aquests grups, diguem-ne, que han anat portant amb total disponibilitat. Més complicat, doncs, és el tema de les institucions, perquè es calta la guerra, i posant en marxa tota l'administració pública dels ajuntaments, han sigut bastants ràpids receptius, però els jocs ho han pogut anar amb aquestes entitats, els refugiats, però tot el que és de la realitat, o estat central, o diputació, tot això, la cosa... inicialment, doncs, no... Des de la parròquia, també, animeu a la gent a fer una portació, indicant, amb emergència ucrània, un número de compte que va a la Càritas, bueno, a Diusesana de Sanfaliú. Exacte, llavors, nosaltres vam fer... la guerra va esclatar el dia 24 de febrer, el 2 de març, que era dimecres de centre, vam fer una col·lecta espacial a la gent que va venir, que ja hem enviat, a través de Càritas Diusesana, hem posat també una bústia, doncs, per fer arribar a Donatiusk i Bulgi, doncs, també, per a Ucraïna, i llavors, doncs, sí que la informació que ens ha arribat a nosaltres, també, de la... de Càritas, fa vi a Càritas Internacional i arriba a Càritas d'Ucraïna i ells ho reparteixen als bisbats, no? Sí, tot jo penso que... molt directe, sense perdre diners pel camí, etcètera, no? I com, això, fa una setmana s'havien recollit 66.000 euros a nivell de Sanfaliú, només, el bisbat nostre, diguem-ne, 40.000 ja s'havien enviat a Càritas Internacional perquè arribés allà, i, bueno, quedaven una mica de diners també per si s'ha d'atendre la gent d'aquí, en certa manera, no? Hi ha part que esperem que vagin arribant, també, més donatius, no? Sí, sí, sí. Sant Jures va fer, no? També el diumenge ha passat 3 d'abril, el migdia, una xerrada per com ajudar els refugiats. Sí, justament una... voluntària, que està ara bastant, doncs, responsable, o quasi, doncs, en aquest programa d'aquestes dos entitats, Còpera i Aixó Familiar, que vam convidar a venir, a donar informació de primera mà, aquí, a la gent de la paròquia, entre missa i missa, les 12 del diumenge passat, ens va venir a fer aquesta explicació que va ser molt interessant, per veure realment com estan les coses i com es pot ajudar, en certa manera. Hi ha moltes vegades descartant, no es tracta de recollir menjant, roba, medicaments, cal veure una mica si realment val la pena o no. Si calen, si no, sí. Perquè també és i, bàsicament, i també fomentes que hi hagi l'economia del lloc, és enviar diners i la gent que tingui confiança, les paròquies o, potser, altres o energies que puguin sepinar, el que realment fa falta en aquells moments. Clar, realment és el que estan dient que l'ajuda més útil ara mateix és enviar, en lloc de poder material, que no sabem si realment és el que els hi fa falta o no, enviar, doncs, això, ajudes a nivell econòmic. I Barcelona, per exemple, ens hem d'enviar dos ambulàncies plenes de coses. Carites de Barcelona, i jo sé també d'una altra iniciativa privada, doncs que també van agafar una furgoneta i van omplir de sacs, de dormir, de mantes, que era el que necessitaven, el que els van demanar, i van portar això, però com molt específic, i sapiguem qui ho havia de repartir. També voldria parlar del concert que hi ha aquest dissabte 9 d'abril. Una mica, qui és qui ve a fer aquest concert en motiu de què? Bueno, aquí hi ha un bon amic que es diu Jordi Sánchez, i que ens coneixem, doncs, a vegades coincidir en algun moment, que ell és organista i pianista, i també organitza events, diguem-ne. Llavors, ja l'ha impassat, doncs ens va oferir la parroquia, doncs sí, fer un concert de cuaresma, i ja es va fer, llavors va venir, doncs, una soparana, una mezzo, després l'acompanyament musical, etc. I aquest any, doncs, ho repetim. Hi ha moltes persones, qui ho organitzes ell mateix, i en aquest cas també, incluint la participació del nostre organista, Santi Vila Rubla, que també acompanyarà, doncs, algunes interpretacions, llavors, això serà el dissabte, després de la missa, sobre l'esbull del vespre, aquest dissabte mateix, o sigui, falten dos dies, i l'entrada és lliure, si es vol donar algun donatiu a la sortida, llavors ho religiós de cuaresma i de setmana santa, i connectant amb l'època que estem ara mateix, doncs, vivint, vindrà el cor de capella de l'Orfeo Badaluni, com a grup així, que en sembla que són 17, i després hi ha altres solistes, que també acompanyaran, doncs, les diferents interpretacions. Jo penso que valra molt la pena, vull dir que tot el que hi pugui fer un forat, i venir el dissabte, doncs, ens pot estar molt bé a les 8 del vespre. I m'agradaria que vam una última pregunta, mossèn, perquè dos anys després de la pandèmia, ha estat un temps en què la gent, doncs, s'ha hagut de quedar, potser, a casa, això sí, durant l'època més de confinaments, també potser per la por, del principi potser de no estar vacunat. Com creu que està ara mateix la comunitat religiosa aquí a Sant Just? La gent ha tornat a venir a l'església? No sé si, clar, podem fer ben bé aquesta comparativa, perquè vostè abans de la pandèmia aquí a Sant Just encara no havia arribat, però bé, en lloc d'aquest últim any, com ha vist la comunitat? Bé, això fa un any i mig que estic aquí a Sant Just, llavors, la realitat anterior, no la col·leguem en detall, estic se n'ha recuperat, però encara hi ha gent que encara li fa por venir, o que encara apareix algú que diu jo torno a venir avui des de fa dos anys, no? I també alguns que potser s'han fet grans i ja potser ja ho han descartat, que això també, si ens estan escoltant per la ràdio, també està tota la tasca de la parròquia d'anar a visitar els malalts i de portar la comunió als malalts que ja no venen a la parròquia. Llavors, si un ja no surt, ni per anar per la perruqueria, ni per anar a comprar, és una tradició des del segle primer, de la comunió a casa. I això també és una cosa que a vegades la gent no ho sap, altra que potser a vegades la gent no gosa a demanar-ho i dius, mira, un cop al mes o així es porta la comunió als que ja no surten de casa i això també és algú que formen part de certa manera la comunitat cristiana d'aquí. Perquè hi ha presència també de famílies noves o gent que s'acosti a l'església per primera vegada. Home, sí. Clar, sí. I aquesta experiència de gent, jo diria, no sé, gent molt concreta, de dir, no sé, no vull donar noms, de persones, bueno, per aquesta senyora que havia de través d'unes altres que la van conèixer, la van preparar i tal, diria que es vetatjarà, però sí que ara fa poc, ara fa tres setmanes o quatre, també una altra senyora que també vol rebre el baptisme, i té la nena que en un altre lloc estarà anant-se per la comunió, però ella vol preparar-se l'abaptisme però també diu, no, no, sento confidada, pren-me més seriosament la vida cristiana, i vull això, no? I hi ha una altra també, preparant-se per fer la primera comunió amb els seus 30 i pico d'anys, no? Gent d'aquesta no és estrany, gràcies a Déu. En certa manera, no és que sigui massiu, però en dius, Déu n'hi do. Déu n'hi do, la gent que ve interessada, que retorna alguna cosa, jo no penso en unes, no sé, jo res, anti. Però mira, ara mateix es té aquest moment d'encontre, i doncs bé, intentarem fer el millor possible, perquè pugui tenir que t'encontre amb el senyor. Llavors, a nivell de gent no tan excepcional com aquesta, doncs sí que veus a vegades això, alguna gent que abans potser no venia tant o el que sigui, és a dir, que una mica més de gent potser les lesia segons el que diuen a les xifres. Doncs sí, però encara ens falta molt. I ja per acabar, gent jove, està connectada, la gent jove, costa arribar i es manté quan aconsegueix venir? Bé, costa. Alguns hi ha, no sé si vam comentar en un campament que vam anar a l'estiu passat, i va funcionar molt bé, aquest any també el repetirem amb gent jove, i també farem un grup, potser, de primera, de tercera, de l'ESO, però si surt un grup, perquè el grup de l'any passat era de quart de l'ESO, i va xilerat. Doncs a veure si també aconseguim, i si ha hagut interès, són 6 dies, superbé, fantàstic, s'ho passen molt bé, i realment també es cuida molt el que hi hagi moments de precària, d'en contra, d'ajudar a pensar, de compartir també la fe amb altres persones, i val molt la pena. Deixem aquí aquest espai que hem mantingut aquest estonet a la ràdio, gràcies per venir. Moltes gràcies a vosaltres, que tothom queda convidat d'on això, a viure intensament la Semana Santa, i a propar-se aquesta parròquia, o el que tingui més a prop si van també a un altre lloc, que també és bonic veure realitats diferents, i és molt interessant. Molt bé, doncs que vagi bé, m'ho sent. Moltes gràcies, adéu. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Va fer merave la predicció del temps amb el Carles. Hola, Carles. Bona tarda. Bona tarda. Com va tot? Es veu un canvi de temps, eh? Sí, sí, sí. Si comparem diumenge o diumenge a la setmana passada amb el que tenim ara, res a veure. Sí, sí. Aquest canvi durarà molt. Fins i saps de segur, no? Sí. Sí, sí. Doncs el temps el cel ens podriam allargar fins diumenge, ben bé. Però el que fa a temperatures... Venim aquí per avisar, per avisar, perquè no agafem com a referència el dia d'avui, o el de demà, que encara serà més càlid. Avui hem arribat a tocar els 20 graus, ahir arribàvem als 17, i probablement demà toquem sostre. Demà estarem al voltant dels 22, 23 al migdia. És una situació de vent dels sotuers, és un dels venus que arriba molt rescalfats, que ens arriben de la península i bèrica i que en el seu recorregut es van escalfant i quan arriben a casa nostra provoquen que les temperatures es disparin, però es disparen puntualment, no vol dir que arribi l'estiu, sinó que quan acaba aquest vent de ponent les temperatures tornen a la seva normalitat. Què seria el normal ara, senjús? Estan gairebé a tocar a principis d'abril, una màxima al voltant dels 17 a tu, 18, i mínimes per sota dels 10 graus, més o menys. No és el que teníem al principi de setmana, ni serà el que tenim avui ni demà. Per això avisem una mica la gent que suposo que s'encarascaran molt perquè ahir ja va fer molt bona temperatura, avui ha fet una miqueta més de temperatura i al migdia realment no cal xequeta i demà encara serà més evident que no cal xequeta ni que fa la grasa. I llavors clar, quan vas amb aquest terrenar de tres dies que la calós va imposant, arriba el dissabte, surts amb pantalons curts, xancletes, i m'anigues a curta dient l'estiu i ha arribat i et trobes amb la normalitat. Perquè ho diem això, perquè això mateix que comentava mare, no el fet que quan estalli aquest vent del sud-oest, les temperatures tornaran a un altre cop a ser normal, o fins i tot un palet per sota el que tocaria, o sigui que demà divendres, el sol serà el gran protagonista, potser l'alt vespre nit, algun nooblet per fer bonic, però no d'afectar massa, el que deia amb demà podem arribar a tocar els 23 graus o 24, en alguns punts de Catalunya, dels més càlids i sobretot el delta l'Ebre podien arribar als 28 o 29, o sigui que són molt agradables, és que d'aquest vent és punyatero, i de cara al dissabte el diumenge tindríem una situació que bàsicament el que destacarà és la normalització, podríem dir de les temperatures, les temperatures tindran una tendència a baixar, i tant dissabte com diumenge dissabte perclaríem d'uns valors molt semblants d'ahir, al voltant dels 17 graus de màxima, amb sol, alguns nooblets al vespre, la nit, però el sol sempre seria el protagonista, i diumenge fins i tot podríem baixar una miqueta a la temperatura, o sigui podríem baixar cap als 15 o 16 graus, per això diem que si el divendres arribem als 23 i diumenge estem amb 15 o 16, són 7 o 8 graus menys, o sigui sí que divendres podeu anar amb pantalons curts si voleu, però al tanto perquè el cap de setmana tot hi ha el sol, i si s'està al sol ara, realment apret, o sigui si tu te'n vas amb una terraçeta, te'n vas al solet, doncs et poses allà i et toca al sol directe, tens calor, perquè la preta i també és el mateix sol que tenim al mes de setembre, o sigui que fa que preta fort, i el diumenge baixaríem cap a aquests 15 graus, amb un temps molt estable, i probablement la nit de diumenge dilluns, quan que haurem tingut aquests vents els sudures, les temperatures mínimes tampoc hauran baixat massa, no ho hem comentat, però la nit de divendres a dissabte probablement la mínima no baixi dels 13 o 14 graus, o fins i tot 15, o sigui que... És una nit de luxe. Sí, d'aquests que dius, anem a sopar a fora, diumano d'aquesta època, doncs mira, la nit de divendres a dissabte a sopar fora no passa res, allà avisem, i el fet és que diumenge que ja s'haurà tallat tot i hauran baixat fins als 15 o 16 graus de màxima, la nit tornaria a ser frescota, entre els 6, 7 o 8 graus, o sigui que anem al tanto perquè pot refrescar. Dilluns, seguiríem parlant de sol, i estem una altra cop a l'espera, comentàvem l'inici de la setmana aquí a la Rambla, estem a l'espera d'aquest canvi de temps que podria arribar una situació d'allavant que podria afectar el sud de la Mediterrània, o sigui que afectaria el país valencià, sobretot València i Alacant, i també les Illes Balears. Això, a mi de que vagin avançant els dies, doncs anirem confirmant una miqueta on es col·locaria aquesta depressió i com ens afectaria, pot ploure molt o pot ploure poc. Ara els mapes ens marquen entre dimarts i dimecres al voltant d'uns 20 o 30 litres per metre quadrat, una situació d'allavant que faria recollir una mica el termòmetre, un ambient més fresquet, però el que seria interessant és aquesta precipitació que sempre és ben vinguda i que podria regar molt bé tot el territori, que aquesta és l'altra bona notícia. A vegades tens diavantades que només et toquen aquí el ditoral i aquí el ditoral tampoc no va petar l'aigua enlloc, el ditoral no va petar el mar, però si cau una miqueta més endins, podem omplir pentants amb el desglas, o sigui, anem fent reserva d'aigua. Que s'hi plou, que sigui per un bon motiu. Sí, no, no, com a mínim que pugui caure les capçaleres dels rius i que aquests rius puguin aportar aigua de reserva, i això sembla que és el que podria passar amb aquesta situació d'allavant entre dimarts i dimecres. Passam a la Vinèndia, parlarem una mica més precis, però vaja, sembla i tot indica portem tres o quatre dies amb aquesta possibilitat, o sigui, que es va confirmant molt a poc a poc. Només ho veuen molt clar els europeus, els americans no ho veuen tant clar, però bueno, ens hem d'agafar aquesta possibilitat que la setmana vinèndia amb aquesta situació, i si vols mirar una mica més enllà, perquè ja venen els dies festius, la setmana que ve ja ens entra la setmana santa, doncs sembla que el divendre seria un dia típic de primavera amb sol, alguns núvols, temperatures agradables, i fins i tot amb algun roxadet, i podria ser que la setmana s'han tancit, i sapta, diumenge, i junts siguin dies variables, amb sol i núvols, però amb temperatures bé. De moment plugenó, com a molt divendres, però això de la setmana que ve, si vols, ho empriem. De moment ens quedem que el diumenge de rams, la gent que ens estigui escoltant, que farà bon dia. Farà bon dia, el migdia s'estarà bé, però no serà la temperatura que tindrà demà. Demà és un miratge. Demà ho agafeu així amb entre competes, que es diu perquè dissabte tornarem a les temperatures normals, que ja ho estem dient, temperatures normals vol dir el que teníem ahir o el que hem tingut avui el migdia, que és un ambient agradable, el que passa que no serà tan calit com el divendres. Molt bé, doncs que arreglaré més, que tinguis bona tarda. Igualment. Vinga, adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.