La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#143 - La Rambla del 8/4/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

L’espai de teatre. Amb Mayka Dueñas
7:15No pot faltar l'espai de teatre, amb la santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre, ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales catalanes: monòlegs, musicals, comèdies, drames, teatre infantil… També ens fa recomanacions d'espectacles de rota mena.

Acabem la setmana: tertúlia d'actualitat
1:06:30I acabem el programa de la millor manera possible... Enfocant el cap de setmana des d'un espai d'esbarjo, ambient distès i molt divertit! La improvisació, en aquesta tertúlia, porta la veu cantant. Això sí, els afers d'última hora del poble i els temes més candents de l'actualitat mai fallen.
Mare Escolta, es ràdio d'esper, Cinturits, es ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just, Durant del 8.1. Ràdio d'esper, Durant del 8.1. Ràdio d'esper, Durant del 8.1. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, divendres 8 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la rambla, com a ràdio d'esper. Estan sintonitzant el 98.ufm a la Mísora Municipal de Sant Just, Soc la Núria Garcia, i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 d'abri. Avui a primera hora que tenim el ve d'aquí i fins a les 6 farem un repàs de les afamèrides, i també els dies internacionals d'avui. I tot seguint farem passar la mà i caduenses per parlar de teatre, que ens recomani aquelles obres i novetats que hi anaran a les sales de Barcelona. Després a segon hora de la rambla I com fem cada divendres per entrar al camp de setmana? Doncs bé, a partir de les 6 i 10, després escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem passar l'Andrea, el Joan, també tindrem avui a la Cristina... Doncs bé, per fer tertúlia, tertúlia d'actualitat. Posarem damunt la taula algun dels temes més canvents. Tot això serà de seguida. Ara per això us deixo amb un tema musical i comencem. Vinga, aquest és un tema dels catarres i es diu així honestament del seu últim disc Diamants del 2022. La vida és una cosa molt simple. On és la vida, on és l'amor, el ball i la cançó. Ja sé que avui t'has llevat trist i que no trobes cap motiu per ser feliç. I honestament, sembla que el món se'n va la merda per moments. No passa res, doncs som així. I ens oblidem del que tenim. Tantà si almenys, tant tant, tant. que tot està bé. Sols, amena, escutges una gran casualitat i vull brindar perquè és l'amor que ens ha creat. Et trencaran el cor i potser tu també ho faràs, però més d'hora o més tard ens enriurem de tot plegat. Hi ha tantes trampes pel camí i són tants els marins i tanta gent que et vol fer caure. T'ho va dir que fos senzill, però tot el que et caus ja ho portes dins. Ja sé que avui t'esllava trist i que no trobes cap motiu per ser feliç. I honestament, se'n va que el món se'n va la merda per moments. No passa res, doncs som així. I ens oblidem del que tenim. Tant pàssilment, tant tant, tant que el recorda que... Per què hem fet la paraula i ens hem posat en peus? Per què hem construït miracles i hem desafiat els deus? Per què m'ha pres a riure fins a l'hora més greu? I al final he fet sentir la nostra veu. Per què busquem el repte quan tot està per fer? Per què hem sentit la crida dels heros i els pioners? Per què no hi ha fronteres forts que tenen el cor net? I és en l'acord de fruixa quan més brillem. Ja sé que avui t'esllava trist i que no trobes cap motiu per ser feliç. I honestament, se'n va que el món se'n va la merda per moments. No passa res, doncs som així. T'ho oblidem del que tenim, tant fàcilment, tant tant, tant que el recorda que... ...que tot està bé. I tant! Vinga, va, ara d'aquí poques minuts començarem l'espai de teatre amb la Maita Duenyes, però fem un parell de dies internacionals, que són els que tenim avui, 8 d'abril. Avui és el dia internacional del poble gitano. Qui ho proclama és l'Unió del poble gitano. Amb l'objectiu de reconèixer el valor d'aquest poble gràcies a les contribucions que la seva cultura i la seva història han aportat al món. Es vol acabar d'una vegada per totes amb l'estigma i la discriminació per la qual han estat objectes durant tant i tant de temps. L'altre dia que també tenim pendent avui és el dia internacional de l'oposició als aliments transgènics. A celebrar cada 8 d'abril és un moviment d'acció mundial que manifesta el rebuig, cap al cultiu i la producció dels aliments modificats genèticament, afectant-ne d'agricultura i l'alimentació tradicionals. Es pretén visibilitzar la imposició i la desinformació sobre els riscos i els desavantatges als transgènics en la dieta alimentària, incentivant doncs el cultiu sostenible i la producció dels aliments pel consum humà lliures de transgènics. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Duenyes. Gràcies. Vinga, va, doncs, que tenim ja la Maica preparadíssima, o la Maica, què tal? Bona tarda, a tothom. Bona tarda. Ah, ha sortit el sol. No et pots queixar, eh, Maica? No, no, no. És una meravella, ja. Estic més feliç. De veritat, sembla mentida, però el tenir llum i sol... Afecta, eh? Sí, sí. L'estat d'ànim afecta a la moral, a la salut mental, també. A tothom, a tothom, a tothom. A veure si dura. Bueno, sí, en principi, al cap de setmana, potser no arribem a aquestes temperatures tan altes, però la bona... Sensació? Clar, això sí. Doncs a veure, a veure si verà. Escolta'm una cosa, com que ja estem a les portes de setmana santa, la setmana que ve, a part de què farem el programa en dimecres, a les portes de divendres, parlaré de tots els espectacles entre cometes que es fan per setmana santa. Però avui, doncs, he pensat que podria començar el programa parlant d'un festival que es fa justament a Figueres. Ah, mira. I que seria bo si no sabeu on anar. Aquesta setmana santa encara no heu decidit on anar i tal. És un festival... es diu Festival Còmic. Evidentment ja se sap de què, no? Sí, home, sí. A celebra del 14 del 17 d'abril i fa 15 anys que ho fan. O sigui, deu tenir el seu públic, no? Exacte, 15 anys. I jo vaig anar i... Em penso que va ser el primer o el segon. És festival còmic, és a dir, per anar a veure coses d'humor o festival del còmic? No, no, és festival còmic. És a dir, tots els els que integren el festival són gent molt, alguns molt, molt famosos, molt, Leo Harlin, o sigui, gent molt famosa. Home, doncs sí, eh? És gent molt famosa i tots fan el seu espectacle. I llavors n'hi ha espectacles que s'han de pagar, evidentment, que ho fan a diferents espais de figueres. Per tant, si no coneixes figueres, doncs mira, te'n vas allà a passar uns dies i, a més a més, cada dia tens l'oportunitat d'anar a veure un espectacle, no? Clar que sí. Per riure en una estoneta, no? I després també n'hi ha molts que es fan gratuïtament. Però aquí s'ha de ser ràpid, perquè tot el que és gratuït ha entrat en lliure. Però vull dir, que ho fan, a lo millor, en uns jardins, o que ho fan, no? Hi ha molts que ho fan a l'aire lliure, i altres que no ho fan a l'aire lliure, però a l'umió ho fan en una biblioteca o en un bar, en fi. En diferents emplaçaments, per figueres. Exacte. Llavors n'hi ha de pagament, que són actors còmics molt famosos, la majoria d'ells, venen gent des de fora, o sigui, estrangers, i després també tenim còmics d'aquí, clarament. O sigui, que porta 15 anys, ja dic. I jo crec que, a part dels artistes internacionals que venen, penso que si no sabeu on anar per setmana Santa, passar-se un dia o dos o tres a figueres, penso que podria ser bé. El que volia comentar-vos és que els espectacles de pagament normalment costen 15 euros, o sigui, que tampoc són molt cars. Bueno, no, 15 euros està a l'abast. Per això, no? Però si ara mateix diueu, mira, doncs aniré, si agafes tres a llavors tres espectacles diferents, doncs són 30 euros, o sigui, que surta 10 euros cada contacte. Clar, són promocions d'aquestes que, com més agafis, et surt més a compte. Exacte. En idea de veure aquest i aquest. No he portat la llista, però sí, perquè... Jo l'estic mirant aquí a internet. Hi ha moltíssima gent, moltíssima gent. Sí, estic baixant i no parar de baixar això. Exacte. Moltíssima gent, a més a més, a diferents hores i en diferents espais. Llavors, si vosaltres diuen, mira, doncs aniré a veure tres espectacles, 30 euros, i, escolta, per 10 euros, veus un espectacle. Mira, per exemple, hi ha un taller de risoteràpia, també i coaching, lui. Sí, també, també. El riure. Exacte. Sí, sí, n'hi ha molt... I això és gratuís, eh? Aquestes dues que has dit són gratuïtes. I llavors també ho comentava, que els menors de 15 anys tindran un 50% de descont. Ah, mira, fixat, perquè és la 15a edició, potser? Sí, segurament és per celebrar... Per fer la gràcia aquesta, no? Per celebrar que fan 15 anys de vida. I jo crec que, mira, és una bona sortida per anar a la setmana sense passar uns dies a Figueres, i està tot el dia... Demà és per la zona, per Girona, per allà... Tot el dia, tot el dia rient, no? I mirant espectacles còmics, i també és això que t'ho has dit, no? O sigui, tallers i coses d'aquestes. Vale, doncs això començem per aquí, i després també volia comentar perquè fa dies i dies i dies que no parlem d'escrius. I, clar, ara venen festes. Justament avui comencen les festes, fins al dia 19 no tornen, o sigui, imaginat. Hem de fixar-nos també en buscar espectacles per a nens, no? Clar. I he trobat un que no ho he vist, però la companyia sí que la coneixo, i som molt bons, és la companyia Gemma Monyós, i fa un espectacle que es diu Lumière, és un show, evidentment, que barreixa màgia, clau, humor gestual, o sigui que és molt divertit. És que està recomanat a partir dels 4 anys, o sigui, podeu anar amb les criatures tranquil·lament a aquests dies, i ho estan fent al Sant Andreu Teatre, que feia molt de temps que no parlaven del Sant Andreu Teatre. Aquesta companyia de Gemma Monyós, que jo he dit que aquest espectacle no ho he vist, però he vist altres, van fer... fa uns temps, van fer T-Time, que me'n va anar aquí, i la vaig anar a veure, després també van fer The Postman, que va triomfar, va triomfar a tot, i a més, van fer bolos per tota Catalunya, vull dir, que... I llavors, en aquest espectacle de Lumière, sembla ser que continuen la línia d'aquesta The Postman, que t'he dit, i no és un espectacle, diguem-ne, habitual, tradicional de màgia. No, és un espectacle molt especial i molt original. Per tant, ja sabeu on podeu posar. Lumière, eh? Sí, Lumière. Lumière. De la companyia... Al Sant Andreu Teatre. Per a escrius, jo crec que està totalment recomanada, perquè ella diu que segons ells, és a partir dels 4 anys, o sigui que perfecte, no? Podem anar tota la família a passar-ho. Clar que sí. I després també volia comentar avui, doncs, unes quantes sales... Són sales petites, però que fan espectacles, diguem-ne, que estan molt bé. Per exemple, a la Sala On, hi ha una obra que estan fent ara, Salir del Terrado, no salir de l'Armario. No, no, salir del Terrado. Salir del Terrado porten 9 mesos. O sigui, és èxit. O sigui, la gent, el boca a boca funciona, és molt bona. I, bueno, són dos actors, el Xavi Miralles i la Marta Font. I és una història... és una història sensible, a vegades dura, però molt divertida. Bueno, mira. I aquí no és un drama, eh? És canyera, canyera prou, bueno. A les Alhoms, o sigui, que podeu anar tranquil·lament a salir del Terrado. I després, també, la Badabadok, que sí que hem parlat moltes vegades, que fan espectacles molt especials. Aquest, jo segur que aniré a veure-ho, no ho he vist, però m'ha tret molt el tema. Es diu 200.000 dones. Ah. A 200.000 dones, jo pensava que parlaria de... dels problemes que tenim les dones, que cadascú té els seus, no? Però no. És un tema molt més interessant, perquè parla de les dones que estaven acusades de brujeria. Oh, uf. És tot un tema, eh, què? Sí, i que acabaven a la foguera cremades. Si tu no estaves dins dels paràmetres habituals, si tu no deies amèn a tot el que... Només que fosis una mica diferent, o que fessis coses fora de les esticamentes tipulades, ja et considerava en bruixa o que... Jo fa anys em vaig interessar molt per al tema, quan feia aquí al programa de parapsicologia, que feien a les nits, i la veritat és que vaig... Qui, jo, jo, no, Maica? Sí, vaig... La meva, la para... Para psicologia. Sí, no sé, una mica de mal rotllo, no? No, no sé. Bueno, era un programa molt interessant, venien uns convidats molt interessants. Ja t'explicaré alguna vegada. Sí, sí, ja m'ho explicaràs. Jo vaig poder assistir... Estem parlant d'auna, aquella re. Ai, per favor. Convidada, sí, sí, sí. Però això no es feia, o sigui, això no fa molt, no? No, no, no, no, no, carinyo. Això és habitual. Les bruixes continuen, sí, sí. Les bruixes i els bruixos continuen tant. I en aquell programa, ho vam comprovar tots els ullens de Radio Desvera, ho vam poder comprovar perquè venien i parlaven. I després també vaig participar d'una aquella re, i després també vaig participar en una... Ara no surt la paraula. Una persona que està poseïda per al diable. Ah, vale, en una... Com es diu? Ah, tu tampoc et surt la paraula. Bueno, allò que es veu a les pel·lis. Sí, també em van convidar a assistir, sí. A més a més, la noia era de Sant Feliu, o sigui, que em recordi perfectament on vivia. Moment, moment. La dona de Sant Feliu qui era? Una noia. No, no, no, a la que... Li feien la... És que no surt la paraula, coi. Ah... Bueno, quan la... La que estava poseïda. Vale, vale. Era una noia joveneta. No sé, un dia a 13 o 14 anys, vivia a Sant Feliu, i em van convidar a anar a veure això, i, bueno, va ser... va ser... Bueno, és igual. No acabarem el programa fins que no me'n surti la paraula, eh? La busco. Doncs això, que a l'abadabadoc fan un espectacle, que jo penso que deu ser molt interessant, 200.000 dones, a la prota, diguem-ne, és la Anna Tamayo. I parla d'això, de les dones que deien que eren bruixes, i llavors les... Exorcismo. Exacte, això. Ara t'ha sortit la paraula. Ara m'ha sortit, sí. Sí, senyora, això. Doncs em van convidar i vaig anar-hi. Sí. Dins del programa, perquè ja dic que venien molts convidats que parlaven de coses d'aquestes, no? I que eren practicantes, per dir-ho d'alguna manera. Doncs això. Seguim amb el teatre. Seguim amb les 200.000 dones. S'estén combinant dues coses de la vegada, no? A l'abadabadoc, 200.000 dones, un espectacle que parla de les dones, que les abusaven de bruixes, i les cremaven a la foguera. Després, a la sala 5 Monos, que també moltes vegades hem parlat, fan un espectacle que a mi m'ha sorprès també i intentaria anar-hi per després explicar-ho aquí, dir-li a la nostra ciència, val la pena, no? Que es diu, la coach, todo patas arriba. Ho fan els diumenges a la tarda, a la 6 i mitja. Però el que m'ha sorprès és que és... Bueno, és una mena de... Com t'ho diria? De sèrie de televisió, per dir-ho d'alguna manera. Ens presenten a 4 dones, que, a més o més, ron d'anar als 30 anys, són dones que intenten ser feliços amb la seva vida, en el que fan i en el que estan vivint, però que no és sempre fàcil, això. Però aquesta proposta que ens fan de la coach comença amb un casament i acaba en un jutjat. Uf! Malament, eh? Però hem de dir que hi ha ratos molt divertits i altres, evidentment, reflexius, no? Com és normal? Comèdia o...? És una sèrie de teatre. És com si estiguessis veient una sèrie asseguda al teu sofà, mirant-la per la tele, però en aquest cas, en comptes d'estar al teu sofà, estàs en una taca. Estàs a la butaca. Estàs en una butaca del teatre, vale? És una comèdia, ja dic, em fan 3 capítols, 3 capítols, cada diumenge, i pots anar seguint, doncs, aquesta sèrie, aquesta sèrie ficció, però que està dins del teatre, diguem-ne. Què més tenim, a veure. Tenim una que ja se'n va, pràcticament, que és monopòlic, que ja ho vinc comentar, que a mi em va agradar moltíssim, i que va la pena d'anar-hi a veure-la, i llavors, bé, el que m'agradaria és recordar que hi ha quantitat de espectacles que se'n van aquest mes d'abril, i que va la pena d'anar-hi. No em cansaré de recomanar, doncs, per exemple, cantant de bajo la lluvia, que se'n va el 18. El 18 d'abril, el dia de la mona. Sí, que ja no podeu recuperar-lo. Tot i que em va comentar l'Àngel Jatzer, que es va anar a Madrid, a fer temporada. No, sí, que tenim aquí, no, ni de Madrid. No, clar. Millor que la... Home, si està aquí, no. Dic jo, que serà molt millor, no? Després tenim també una altra, que també se'n va, que és el Billy Elliot, que també va la pena. I a Madrid no va, perquè ja està, no? A Madrid ja van venir de Madrid, o sigui, que aquesta ja és perd. Va la pena d'anar-hi. For Ever John, d'altre ciclar, que està fantàstica, el poliorama. Ja vam parlar aquí, i em va agradar molt, que riureu moltíssim, moltíssim. Que més, n'hi ha més espectacles. Ara, Kiri, que es fa també al Teatre Nacional, que també va la pena d'anar-hi. En fi, que mireu el que s'està acabant, perquè aquest mes d'abril s'acaben moltes coses, i que realment moltes coses que valen la pena. Cores grans, eh? Sí, coses importants. Però per això avui m'ha agradat més comentar coses que es fan a les sales petites, perquè les sales petites tenen tot el meu reconeixement, perquè ens ha hagut aguantar bé, i realment val la pena d'anar-hi a veure-les. Però bé, les coses que se'n van i que són espectaculars, doncs val la pena també de no perdre-les, eh? Després també tenim a la sala Fly Hair. També tenim un espectacle que és, bueno... És una obra una mica dura. Parla una mica també de les dones. De les dones que no poden resistir la seva vida, que no estan d'acord amb la seva vida, i que, bueno, planteja això. Llavors jo volia parlar d'una obra que vaig anar a veure, que em va agradar molt, i que volia parlar amb el protagonista. Però ho estem trucant i no contestes. No l'agafa. Contestador. Sobretot la seva veu, però és una contestadora. Bé, doncs, parlem de l'obra Exit. Exit. El musical, que és una obra que està interpretada per al Roger Pere. Roger Pere. I la veritat és que em va agradar moltíssim, perquè ha de ser una persona molt valenta per explicar a tots els anys que ha estat agafat per la cocaïna. Ell va començar a treballar de molt, molt, molt jove. Jo realment el vaig conèixer gairebé molt, molt, molt jovenet. Vaig treballar amb ell. De seguida em vaig adonar que era una bona persona, i vaig començar a estimar-lo. I ara, realment, l'admiro, perquè per fer el que fa ell amb aquest èxit al teatre del Raval, s'ha de ser molt valent. Explica com va arribar a consumir droga. Com va començar amb l'addicció, no? Exacte, com va començar, com li anava... És un home que, des de petit, treballava. Ha fet teatre, ha fet cinema, ha fet televisió, evidentment, i ha fet doblatge. Sí, el doblatge... Han tocat molts pals, eh? Molt. Em pensa que, per exemple, jo no sé si tu te'n recordaràs, perquè eres petita, però Amadeus, el gran musical Amadeus, ell era el protagonista, quan era pràcticament un xaval. No me recordo massa, la veritat. Calígula, d'Albert Camí, també era protagonista. Germans de Sant, que la va fer en català, i en castellà també per tota Espanya. També era ell, el protagonista. I, a més a més, ha treballat, des de petit, el dublant Actors. Actors, doncs com el Cristian Bén... El Budi Allen, no? No, el Budi Allen és el seu pare, eh? Ah, vale, els vamperes, veritat, sí, sí, sí. No, no, perquè vam parlar amb el Roger, també, amb el... I és que tenen una veu molt semblant, eh? No, va ser que el Roger va imitar... Ah, això sí. Va imitar el seu pare, i el va fer molt bé. Això sí, això sí. Però no, és veritat, que qui posa la veu és el seu pare. És el seu pare, és veritat. Doncs la obra és molt maca, m'ha agradat que ho expliqués ell, però, bueno, continua intentant-lo, a veure si t'agradaria. A veure si tenim sort, va. Doncs la obra és molt maca perquè parla una mica del que va passar. D'aquell va treballar des de petit, però que no s'agradava com era, i llavors, a partir d'aquell moment, va començar, bueno, a buscar algunes sortides, no? I la veritat és que val la pena d'anar-hi. Perquè, a més a més, té afegit el que canta en directe les cançons de tots els músicars que ha fet, per exemple, d'això, de la malèria, de tots els germans de Sant, de tots els... I, a més a més, té un pianista, o sigui, hi ha un pianista, música en directe, diguem-ne, i penso que això és una meravella. Hi ha posat la veu, doncs això, el Christian Bale en l'Imperio del Sol, després també li ha posat veu l'Edward Norton, l'Eddie Redmayder, en fi. És un home que ha estat treballant tota la seva vida, tant en teatre, com en cinema, com a televisió i com a dublatge, i que ara, doncs, jo suposo que, com a teràpia, ha escrit un llibre que es diu Exit, d'acord? Ha escrit un llibre que es diu Exit, i d'aquest llibre que ha tingut molt bona acollida, que explica una mica el seu problema, evidentment, doncs van començar a pensar... O sigui, li van demanar que fes conferències. Com xerrades, no? Sí, xerrades. Sí, per la gent jove, a instituts i tal. I ell, doncs, va accedir, perquè, clar, és un tema... Home, és dur, no? I ser en ell com pot ser una persona reconeguda, o que pot ser un referent per altres persones, i inspirar, també, doncs... Clar, i per veure que, si vols, pot sortir d'allò, no? Que sigui difícil, no? Doncs això, i va començar a fer... perquè li demanaven a fer xerrades i conferències i coses d'aquestes, i llavors va dir, escolta, i per què no ho fem en general i ho posem damunt d'un escenari, no? Ah, mira. I, més o més, és això el que ha fet. O sigui, si aneu al teatre del Raval, doncs podreu veure el Roger Pérez, com explica, doncs tot el que li va passar. Per què li va passar? Com va començar, no? Com va començar. Com es va enganxar, per què? Exacte, perquè ho diu moltes vegades i és increïble, no? Perquè no li agradava com era ell. Perquè, clar, una persona que, des de petit, té molt d'èxit, molt d'èxit, molt d'èxit. Però com actor, diguem-ne, i tal. I ell, en el seu interior, no li agrada el que està fent. Doncs jo suposo que és una mica per això, no? Però bé, no hi ha manera. Una altra obra que no la deixeu de veure és l'Auraneta. Ah, amb la Mavila de Sao. La Mavila de Sao, la ben tenia aquí al programa, doncs em va agradar moltíssim tot el que va explicar. I la veritat és que val la pena perquè és preciosa. O sigui que l'Auraneta també està a punt de marxar, o sigui que aprofiteu, perquè, si no, no la podreu veure. I després, ja que estem, podríem parlar de coses que encara no estan aquí, però que estan a punt d'arribar, per exemple. Una de les coses que més me trauen a mi... És que, d'aquí a poc, podríem veure Romeo i Julieta. Ah, mira. El teatre Poliorama. La producció és de la brutal. Vale, la brutal. I la dramaturgia té el Joan Jago. O sigui que són gent molt bona. I la veritat és que tinc moltes ganes de veure-la, perquè a mi ja saps que Shakespeare m'encanta. Sí. Li timpo les dramaturgies perquè ell ho feia superbé, però m'agradarà veure-la de veritat. Després també, per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya s'estrena ja, ja mateix, el dia 21, els homes i els dies, que també em sembla molt interessant perquè el que he llegit ja en parlaré en el seu moment. Però la dramaturgia és de Josep Maria Miró, i els homes i els dies també la podem tenir al nacional a partir del 21. Després de setmana Santa per dir-ho d'alguna manera. Pràcticament, sí. Després tenim, per favor, l'ússia del Cirque de Soleil. Ah, sí, sí. Aquest sí que l'hem anunciat, eh? Sí, doncs l'hem comentat. Està fins al 7 d'abril. Ah, no, ja s'ha acabat. 7 d'abril? Ja s'ha acabat. Ja s'ha acabat, doncs mira, doncs res. I un altre espectacle que també... Ha passat volant, eh, per això? Doncs sí, sí, sí. Bé, no, va estar des de... O ja he fiat el que estava. Va començar, em penso, que el 18 de març, i no m'equivoco, a la mitjana de març. I sí, sí, es va acabar, justament, ahir. I un altre que estarà a temps, però que no us repenseu massa per anar a Déu Arturo, de la Cubana. Ah, sí? Per cert, que l'altre dia van fer per TV3 un muntatge maravillós. Sí. De la Cubana? De la Cubana, sí. Tot en la seva història. Vale. Des que van començar a Sitges, em van trucar... Escolta, Maica, que durant això mira tu i tal. I no només ho vaig mirar, sinó que l'he gravat, perquè val la pena de veure la història de la Cubana. Des que van començar, com un teatre amateur, quatre amics que s'ajunten i que fan coses pel carrer. Suposo que això deuen haver posat per TV3 de l'aniversari, de la Cubana, tot és el mateix de... Sí, sí, clar, clar. L'ho van donar la setmana passada. No, aquesta setmana ho van fer. I veus, doncs, la gent que ara està... La gent que queda de l'antiga Cubana, quan eren joves, i fa una mica de... Com canvia la vida, no? Bé, Adeu Arturo és un espectacle magnífic de la Cubana, i també d'aquí a poc se n'anirà. Un altre que també, doncs, podrien dir que vindrà d'aquí a poc, és, bueno, el Macbeck. Vale. El Macbeck també és un altre de Shakespeare. També una adaptació. Sí. Però jo penso que valdrà la pena d'anar-hi a veure-ho de veritat. I crec que val la pena, perquè estarà poc temps, eh? Ah. Aquest Macbeck, que vindrà ara, no és ben bé de Shakespeare. És un Macbeck de Ionesco. Una adaptació del Macbeck de Shakespeare que va fer Ionesco. A mi personalment, Ionesco no m'agrada massa, perquè fa molt de teatre de l'absur. I a mi el teatre de l'absur no... Et cansa? L'absur no m'agrada massa, a la veritat. Però, bueno... El que té de bo a aquest Macbeck és que és el Joan Carreras, el que està fent el Macbeck. I el Joan Carreras és meravellós, com actor i com tot. Però, bueno... Què més tenim? Home, has dit unes quantes coses a Maica? Tenim moltes coses, però clar, jo volia parlar de l'èxit. Clar, volies parlar de la... Amb el Roger. No m'has deixat penjades. Si vols, torno a trucar-lo. Intenta veure si es l'agafa. Una altra cosa que ve d'aquí a poc, que també estic desitjant que arribi, és a Corus Line. A Corus Line és un musical fantàstic, meravellós. I el podrem veure al teatre Tivoli. Però, a partir, també, després de setmana Santa, a partir del 23 d'abril. I una obra que vaig anar a veure, que em va agradar moltíssim, però moltíssim, és Amors. Amors és una obra escrita per al Pere Anglès. I la veritat és que la fa anar al Gaudí, al teatre Gaudí. I a mi ja només entrar, ja em va agradar moltíssim la cenografia. La cenografia és com un jardí. Tot el teatre és un jardí preciós, en gespa, en bancs, en tal... Tot en el mateix escenari, eh? Sí, sí. El teatre en Gaudí no té escenari. És tot a peu, ple. Llavors és a quatre bandes, el públic està a quatre bandes, i tot el centre, diguem, és l'escenari. I la veritat és que la cenografia em va agradar moltíssim, perquè era realment un jardí. Però és que, a més a més, el text em va agradar moltíssim, perquè parla dels joves. Són uns amics que s'han pràcticament es coneixent des que eren petits, que han anat al col·legi junts, han anat a l'institut junts, han començat la vida amorosa i sexual junts, i llavors va centrant en les històries d'aquestes que expliquen, i s'ho passen meravellosament, han quedat tots junts perquè un d'ells marxa a treballar fora. I és com una mena de comiat, no? I van allà a casa dels avis d'un, que té aquell jardí magnífic a passar tota la nit, no? I a partir d'aquí hi ha quantitat d'històries. I la veritat és que una de les coses que més em va impressionar, perquè entra sense donar importància, però realment la té, és que parla molt de l'homosexualitat, no? I de l'esbianisme. I com, em parla sense fer... literalment, em parla? Sí, sí, obertament, obertament perquè entre ells, al llarg de la seva vida, de la seva joventut, de la seva adolescència, ho han provat tot una mica entre ells, entre ells. Vale, entre alguns amics. Ah, sí, han fet trios, han fet... O sigui que l'han provat ells, i tot surt a partir d'un joc. Monten un joc, que s'ha de dir la veritat, saps aquests jocs que ara, que a vegades, es passen? Sí, sí. Que estàs a la taula i has de dir la veritat, sí, doncs... Un joc d'aquests, i llavors, clar, van dient coses que un no sabia, a l'altre sí que ho sabia, en fi. Que es van descobrir en aquests jocs. Es van descobrir moltes, moltes coses al llarg de tota la obra, i per mi, el millor que té la obra, que és molt bona, el millor és com treballen els nois, són tot gent jove. Sí. Jo no coneixia ningú, de veritat. Eh... són gairebé tots de Mataró. Mm. Sí, sí. I... Bueno, que t'ha sorprès, no? M'ha sorprès molt, m'ha sorprès molt perquè... Perquè, nena, és tant, tant naturals, tant, tant, tant naturals, que sembla mentida. I, concretament, aquesta nit, si us agrada la idea, doncs aquesta nit faran un col·loqui. Jo no sé si podria anar-hi. Vindran un parell de psicòlegs per parlar justament d'això, de l'esbianisme, de la homosexualitat i de les relacions, diguem-ne, juvenils, no? Llavors, penso que serà molt interessant si puc, aniré. Perquè la obra em va agradar molt, la recomano de totes totes, diuen coses molt grosses, de la manera més natural del món, però coses molt grosses, i, a més a més, amb una naturalitat impactant, o sigui... Si tu et vas sorprendre el tema de la naturalitat amb què tractaven el tema, no? Exacte, exacte. Aquí es parla molt de l'homosexualitat, de l'esbianisme, estem intentant que la gent progressi i no ho vegi com una cosa dureta i tot això... Open mind, per dir-ho així. Exacte, no? Però veient aquesta obra, és que et donen dones que és la cosa més molt mal del món. M'entens? O sigui que val la pena d'anar-hi, i el col·loqui serà molt interessant, perquè venen dos psicòlegs molt importants que tractaran sobre aquest tema. Però, a mi, si he de dir alguna cosa, el que més m'agrada, a part de la història que està molt bé, és la naturalitat en què treballen aquests nois tan joves, perquè som jovenets, eh? Val la pena d'anar-hi. És una obra que... a l'escripte, el Pere Angles, que té també una aula d'interpretació i tal, i la veritat és que... Aquí a Barcelona? No, a Mataró. Sí, són gent d'allà. I després també hi ha un espectacle, també una sala petita, i avui m'he fixat, diguem, en les ales petites. Sí, ho estem veient, sí. Doncs hi ha un espectacle que també és molt maco, molt maco, que es diu, hi ha haver vida fora d'aquí. Ah. Hi ha d'haver vida fora d'aquí, està dirigida per el Xavi Casan, que és normalment actor. Jo no sabia què dirigia. Que també havia dirigit, bueno. La veritat és que m'ha sorprès. Jo crec que s'aventura en actors o triomfes a la batuta. Sí, sí, sí. De fet... Home, de fet, mira, sense només un El Oriol, del teatre de la biblioteca, El Oriol Brogi, jo el recordo de Juvenet, que feia d'actor. I de cop i volta va deixar de fer d'actor... S'ha passat d'alredera, per dir-ho així, alredera de les càmeres. Doncs això, aquesta obra, de... hi ha d'haver vida fora d'aquí, la podeu veure al Maldà. Acabarà a final d'aquest mes. Tenim una mica més de temps. La direcció és del Xavi Casan. I és una obra que parla d'un tema molt, molt interessant. Però, que, a més a més, és un musical. Ah, fixat. O sigui que val la pena d'anar-hi al Maldà, perquè ja saps que el Maldà és un teatre petitó, petitó... Petitíssim, sí, sí, sempre ho diem. A Cullidó i Maravellós, la veritat. I després, també, si voleu, el lliure de Montjuïc per molt pocs dies, molt, molt pocs dies, podreu anar a veure una obra que es diu... Imitation of Life. És en anglès, en substituts. I la veritat és que ve amb molt bones crítiques. Caram. No l'he vist. Però, si voleu practicar en anglès, encara que hi hagi els substituts. Sí, qualsevol mitjà és bona excusa per practicar-lo. Exacte, exacte. Imitation of Life és un... La veritat és que va haver-hi una pel·lícula fa molts anys que se'n va a imitació en la vida. Jo no sé si aquesta o... Si tindrà alguna cosa a veure, la veritat. Però, bàsicament, parla una mica de les relacions... de les relacions que s'estableixen entre els sexis humans. Que, a vegades, les relacions no són tot lo bones que hauríem de ser, no? O sanes, tot lo sanes. O sanes, exacte, exacte. I després també volia comentar el marge de que jo dic que a mi no m'agrada el teatre de l'absur, que aneu, al Teatre Romea, a veure final de partida. Ah, mira, tinc uns coneguts que, aquest cap de setmana passat, van anar a veure aquesta obra justament, final de partida. I... una persona li va mig acabar de convèncer, va dir, bueno, sí, és especial, i l'altre, res, l'altre que no li havia... que no li va agradar gens, és que ja estic de teatre fins al cupó, ja, ja no. No, és que jo sempre ho digo, o sigui, a mi m'agrada moltíssim el teatre, però el teatre de l'absurt... Costa, eh?...com el Beckett, el Samuel Beckett. I que consti que he dirigit jo una obra de Samuel Beckett, eh? Fa allans, eh? Però a mi el teatre de l'absurt no m'acaba de fer. A mi m'agrada el teatre, que t'arribi, i que et sentis una mica reconegut tu mateix, no? Podries identificar-me a algun punt. Exacte, exacte. I amb aquesta obra, final de partida, no, eh? No. I ja dic... Avisem-me a la gent. I on és, que... I Beckett, a mi no m'agrada ni ho dic. Estan reconeguts com grans, grans, grans, eh? Grans gritos, però, bé, això... Això va gustos. Exacte. De totes maneres, segurament, en idea de veure final de partida, saps per què? Perquè, per els actors, no? Exactament. Qui la fa, va. Perquè, a veure, feia molt, molt, molt, molt de temps que no veia el Jordi Boixadera al damunt d'un escenari. I és un actor meravellós, meravellós. També fa dublatge. Sí. És un home que a mi m'encanta, perquè és molt proper. I després està el Jordi Bosch. Sí, també. Un gran del teatre català, vull dir que... que, per cert, ara d'aquí a poc farà una altra cosa dirigint l'ull. La setmana que ve parlarem d'això. Però final de partida és molt bé que t'està al Romea. Has estat en inèxit, o sigui, és a dir, on plan cada dia? Oh, mira. O sigui que això ja és un gran... Sí, sí, i es poden donar les dents del Panto. I estarà fins al 24 d'abril. O sigui que està tota la setmana Santa. Si voleu anar a la setmana Santa, a veure això, final de partida. Molt bé. Doncs mira, així. Ah, sí. I què més tindríem de dir? Ens quedem 5 minuts a Maica. Ah, sí, doncs mira. A veure. En una altra sala petita, que fa també temps que no parlem d'ella, l'antic teatre... Em van convidar a l'estrena i no vaig poder anar-hi. L'antic teatre fan exagerada. I de què va? Exagerada és una... és una... autora brasileña. Mm-hm. I és un monòleg que parla una mica... Bueno, de... diguem-ne que parla, en general, de l'amor... i del dol, de perdre algú o alguna cosa. Exagerada, doncs, està l'antic teatre. Sí. Que està justament al costat del Palau de la Música. Vale. Vale, aquest carrer petitó. I estarà també fins al 30 d'abril. És un monòleg de, ja dic, com d'una autora brasileña, de Taixapatilla, que, a més a més, és la mateixa, ella, la que fa el monòleg. És el que interpreta. O sigui, jo me lo guiso, yo me lo como. Sí, sí, tal qual. Tal qual, tal qual. Escolta'm. I em penso que, amb això, ja teniu molta cosa per veure. Com a mare meva, per favor, Maica. Res més, només ens queda desitjar-te que passis bon cap de setmana. Igualment, igualment. Jo, ara, quan surti de la ràdio, me n'aniré a veure, que no l'he vist, però la setmana que ve parlaré d'ella, me n'aniré a veure Nua, radiografia d'un trastorn. La fan al Versus Glòries, al Versus Teatre. I l'obra és d'Anna Perilló i de l'Andrea Ros. I parla una mica, és un monòleg, també. Ara, el monòleg funciona perquè suposo que són més baratets de fer. Bueno, darrere d'una gran producció sempre hi ha més despeses. Exacte. Hi ha d'haver més pressupost. Doncs és un monòleg que, d'alguna manera, parla. És una experiència entre teatre i documental. Ah. I parla una mica, també, de la dona. Ah, o sigui que... Bueno, el títol ja... Nua. Anirem a veure què li passa, aquesta dona, aquesta nit. I la setmana que ve us explico. Ens expliques i comentem, perfecte. Que vagi bé, Maica. Igualment, guapa. Vinga, una passada. Recordeu que tornem al Dimecres. Sí, al Dimecres. Vinga. A Sant Just canviem el SHIB. Amb l'objectiu d'aumentar la quantitat i la qualitat dels recidors, a Sant Just hem implantat nous models de recullida selectiva de recidors domèstics i comercials. amb l'enviar amb el xip. Amb l'objectiu d'augmentar la quantitat i la qualitat dels recidors, a Sant Just hem implantat nous models de recullida selectiva de recidors domèstics i comercials. Ja els coneixes? La recullida comercial porta a porta. 196 comerços ja participen d'aquest sistema de recullida més net, eficient i sostenible. La recullida de recidors domiciliaris amb contenidors intel·ligents. Més de 800 veïns i veïnes del barri de la Milat de Canigó ja fan servir aquest sistema que properament arribarà als barris de Mas Lluí, la Plana Vallsuleig i Torra Blanca. Saps com funciona? Ja de domicili disposarà de dues targetes identificatives cobrirant els contenidors de les fraccions orgànica i resta. Per accedir-hi només caldrà apropar la targeta al lector i seguir les instruccions d'ús. Les usuàries i els usuaris de la targeta podran conèixer la seva freqüència d'obertura dels contenidors i comunicar incidències a través de l'aplicació Mobile Bitplate disponible per a Android i Apple. Recorda que cal separar bé els recidors i depositar-los al contenidor corresponent, especialment la fracció orgànica que representa gairebé un 40% dels recidors que generem. Si separem correctament els nostres recidors, obtindrem més estalvi econòmica en l'atacca metropolitana de tractament de recidors. Estalviarem recursos i, per tant, contribuirem en la millora del medi ambient. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just canviant el sí. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just. El medi ambient ha estat just.