#147 - La Rambla del 14/4/2022

Moltes gràcies. Un nou. Ràdio d'Esper. Ara es torna a ser ràdio d'Esper. Durant avui, molt bé. Catalunya Ràdio. Les notícies de la CIN. Gràcies. A la bona tarda us informa Gerard López. El dany central europeu confirma que deixarà de comprar deute per estimular l'economia a partir del mes de juliol. La institució segura que les últimes dades a què disposa apunten a un increment de les tensions inflacionistes i també a un deteriorament de la confiança dels consumidors i de les empreses. Cristin Legart és la presidenta de la institució. La inflació ha augmentat significativament i continuarà a lavar dels pròxims mesos, sobretot per l'alça dels postos energètics. La pressió inflacionista s'ha intensificat a molts sectors. El BCA, que avui ha deixat invariables els tipus d'interès al 0%, manté que pensa començar a pujar el preu del diner un temps després d'haver tancat els seus programes de compra de deute. Els experts duren per fet que els tipus pujaran dos cops abans que acabi l'any. I això, quan també avui, a més a més, l'FMI, al Fons Monetari Internacional, ha rebaixat la previsió de creixement de 143 països pels efectes de la guerra d'Ukraine. Més qüestions ara en format breu. El cas de les mascaretes de l'Ajuntament de Madrid és quits a l'alcalde de la ciutat José Luis Almeida, un dels comissionistes, Luis Medina, testifica que va aconseguir el contracte de les mascaretes a través del germà de l'alcalde i assegura que Almeida li va trucar. Segons el fill del Duc de Feria, no van especificar l'Ajuntament de Madrid que cobraven comissions, però dona per fet que el Consistori s'ho imaginava. Són detalls que es van saber del somari i també de la gravació de l'interrogatori. Centenars d'estudiants francesos han ocupat diverses universitats en de parís per protestar contra el resultat de la primera volta de les eleccions presidencials. Els alumnes insatisfets amb els dos candidats que s'enfrontaran a la segona volta, el dia 24, es manifesten amb crits de Nilepen ni Macron. Hi ha hagut alguns enfrontaments amb la policia. Figuebes és des d'avui i fins diumenge la capital de l'humor de Catalunya amb la recuperació del Festival Còmic. Han programat una quinzena de espectacles que rencaran a aquest vespre amb tres noms ben coneguts d'aquesta casa, en Peyu, en Jair Domínguez i la Neus Rossell, Girona, Fèlix Martín. Tots tres per primera vegada van sortir a il·lanit del seu caur radiofón i qui van fer una edició especial del programa El Bunker des del convent dels caputxines. La primera vegada que sortim del nostre Bunker original, la Neus la tenim aquí en una mena de... Què, què, on sóc? Avui tornen a Figueres amb més ganes de fer riure, però serà un espectacle al Teatre, al Jardí, a partir de les 9, que fa dies que té les entrades exaurides. El Còmic celebra 15 anys i també recupera la festa al carrer, com ha explicat un dels directors Titín Costaí. Ens hem quedat aquests dos últims anys amb les ganes de fer coses al carrer per motius evidents de la pandèmia, i sí que hem ocupat molt més el carrer que estan cap any. Hi haurà espectacles fixes a la Rambla, hi haurà espectacles fixes a Plaça Catalunya, ens anem nats pels barris a fer activitats paral·les. El Festival Còmic de Figueres serà demà a l'acte francès Julien Cotero i el mint belga Josef Colart. Disaptes serà el torn dels monòlegs de Judit Martín, Charlie Pee, Oden Magí i García Enmoggi. La col·lent de diumenges reserva per un debest del provocador Leo Bassi. Avui tenim una tarda de retencions puntuals en alguns punts del país, de les principals crateres, en la segona fase de l'operació sortida de setmana Santa. Celia Quintana, bona tarda. Bona tarda, bé, són sobretot a l'AP7 i per accident Santit Tarragona, l'AP7 del tot aturats de Granulles a Montornès del Vallès, una col·líció múltiple amb tres turismes implicats i de Castellvis Vala, Castellvida, Rosanes per un altre accident. Tot això, Santit Sots, Santit Tarragona, Santit Girona, a l'AP7, Cua, Domán Maló, fins a Montornès del Vallès. I d'altra banda hi ha retencions a la C16, a Castellvill i el Vilas, Santit Manresa, C14, Elcubés, Santit Sots, 63, Avidrires, a banda i banda, i a la ronda del de Barcelona hi ha hagut un accident Sant Gervasi i a aturades entre Sarrià i Belcarca. Celia Quintana, Catalunya, Ràdio Equipiari. Ara es força amb la Sónia Uliart. Aquest vespre a partir de les 9 al Barça buscarà l'accés a les semifinals de l'Europa League, Barça Íntrec de Frankfurt, tornada als quarts de final amb empat a un de la nada, Xavi recuperat d'Estimemfis, mentre que a Piqués s'agrada optar fins a última hora. El Barça confia en l'empenta de l'afició per sopar a la partit, però l'arribar a 25.000 seguidors de l'Àntrec a Barcelona, que ja es fa notar pels carrers de la ciutat, pot fer canviar l'ambient al Camp Nou. Tot i que en principi són 5.000 les entrades que tenien disponibles per... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bones tardes, informa-lo a l'Òpez. Les persones que viatgin en autobús a la nit amb la Línea N12 i que hagin de baixar Sant Just podran demanar al conductor-conductora que aturi l'autobús en un lloc diferent de les parades establertes. Aquest nou servei que es posaran marxa el 23 d'abri l'estat ha d'haver estat a totes les persones, especialment a les vulnerables, perquè puguin baixar en el lloc que se sentin més segures i més properes a la seva destinació. A Sant Just, les zones de parades de baixa de demandes t'aran delimitades entre l'eix de la carretera reial i del carrer de la indústria. Només caldrà demanar-ho al conductor-conductora i l'autobús s'aturaran al lloc triat per la persona usuària. La baixa de demandes s'haurà de fer per la porta del davant. El servei de nitbus arriba a 18 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i actualment la MAB ja disposa de 10 línies de nitbus en parades intermèdies de demanda. Avui, dijous Sant, continuen els actes de setmana santa la parroquia del Sant Just i Pastor. Avui, a partir de les 8 del vespre, hi haurà la missa de la Sena del Senyor en commemoració de l'últim sopar. Demà, divendres sants, es commemorarà la tortura i la crucifixió de Jesucristo. A les 9 del matí, hi haurà l'ofici de lectures i laudes. Tot seguit, a les 5 de la tarda, hi haurà la celebració de la passió del senyor i, a partir de dos quarts de set del vespre, pels entorns de la parroquia, hi haurà el vi a crucis. 17 Sant, tornarà a haver-hi l'ofici de lectures i laudes a les 9 del matí, a partir de dos quarts de 9 de la nit. Hi haurà la Sulemna Betle Pasqual, la celebració cristiana més important de l'any que culmina la setmana santa. Per acabar, diu Menja de Pasqual, es celebrarà les misses a les 11 del matí i a l'1 del migdia. Conmemorant la resolució de Jesucristo, tres dies després de morir a la creu. El pròxim 14 de maig inaugurarà el centre cívic Soledat Sanzi Seraphini. A partir d'aquesta data, també sobrirà l'aula d'estudi, que acollirà el centre cívic. Fins ara, les dues aules d'estudi es trobaven a la biblioteca Joan Margarit, amb un aforament de 82 persones, i el cas al de Joves, amb un aforament de 20. Aquesta nova aula situada al carrer de Maria Montessori, número 2, tindrà un aforament de 62 persones. L'aula d'estudi Soledat Sanzi obrirà el pròxim 11.16 de maig, i al llarg dels mesos de maig i juny només tancarà les seves portes als dies 23 i 24 de juny, obrint també els caps de setmana. L'horari d'aquests aules serà de tardes i nits, obrint de 6 de la tarda, 2 de la matinada. Aumentarà dues hores l'horari nocturn de l'aula de la biblioteca Joan Margarit, que tanca les 12 de la nit. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullat i Orari de les 6 de la tarda, fins a la mateixa. Ràdio d'Esfer, 98.1. Ràdio d'Esfer, 98.1. Bona tarda, Sant Justa. Ara mateix passen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui. 14 d'abril. Benvinguts a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esfer. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la misura municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6, farem un repàs a les afamèrides del dia. Després seguirem amb la predicció del Temps amb el Carles Rius. I seguidament trucarem el pep del celler de Can Mata de Sant Just, per parlar de la tradició de la mona i que ens faci també, ja de pas, alguna recomanació de vi o de beguda per acompanyar aquest dolç tradicional típic del dilluns de Pasqua. Acabarem la primera hora així amb dites i refranys típics de setmana Santa. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, farem i recuperarem dos espais a mesos, amb anterioritat aquí al programa d'una banda, recuperarem l'entrevista que li van fer a l'escriptor Sanfali Wenk, Víctor Penicello, ens va presentar la seva última novel·la juvenil, Vola, que parlava sobre el suïcidi. I després també passarem un dels capítols d'aquest segon trimestre que ha fet la xarxa 06, que l'han dedicat per cert abordar el tema del transtorn de l'espectre autista. Escoltarem concretament el capítol que van portar la convidada en Víctor Carretero, psicòleg, en la matèria. Vinga, va, que ara deixem aquest tema musical, que diu així ben volgut, és del grup Manel, del seu disc, Déu milles per veure una bona armadura del 2011. Ben volgut dient-ho, no en somriure, que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galaix, heu operat una furgoneta aprofitant, la vista privil·legiada d'una ciutat. Tu assenyales lapsis romànic d'una catedral, i sou joves i forts, i sentiu l'oternitat al vostre davant. I ben volgut, ni sospiteu, que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'ho us veu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, o intento, i t'asseguro que comprenc, encara avui, sense remei, tot trontoll i un segon, quan un amic em bona fer, pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé, i que no anyores aquells temps que fins i tot el recorda, no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món, que t'estan agradant tant, i agraeixes que entre els dos, em fessiu créixer amagat, amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugues d'una vida millor. Amagat en som molts joves, per tenir res massa clar, amagat en no sé què és, però el nen no ho puc respirar. I ben volgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit, reseguint-li la cuna, per tabrar-te el ben volgut, que arribar-t'hi es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills, de gent com jo, que estava esperant. Ben volgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment de comiar d'ara m'esperant. No haver-te emplenjat massa, no haver-se emplorat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, però si un dia no ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'homes seriosos, fararé darrere dret, mentre tu li fas brometa. Veig que, als busques d'als, mentre tu et reivindiques com molt més elegant. Faré-me bé, avui marxarem i allà em dirà que el petit vell, mi pas a pas, ja estarà estant lluny. Com el crati, que abans d'entrar a història, li tocava el cul. Rambant-la contra els arbres del costat d'un institut, ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els metolls, sortim tu i jo d'inei, aquí el senyor, estem esperant. Xicots aneu fent lloc. Xicots aneu fent lloc. Que estem esperant. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a V-XL PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Avui som 14 d'abril i el que anem a fer ara és repassar les afamèrides cosetes que van passar el dia com avui. Comencem l'any 1912, l'Oceà Atlàntic. Un 14 d'abril el transatlàntic titànic va xocar contra un iceberg a les 23 i 40 de la nit enfonsant-se 2 hores i 45 minuts més tard, ja al dia. Doncs bé, el 1931 a Barcelona, que va passar a Macia, proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibérica, acta federalista, que seria diluït en poques hores per la proclamació de la segona República Espanyola. El mateix any que passava també en lloc de Barcelona, a Madrid, doncs que ve a Randa la Victòria Lectura Republicana del 12 d'abril, a l'hora baixa, el poble en Madrid l'any es va llançar el carrer multitudinàriament. El comandant de la Guàrdia Civil, el general Sant Jurjo, no podia garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII. El Cametes es va veure obligat àptica, que va passar el 14 d'abril, es va proclamar la segona República Espanyola. Aix més tard, el 1943 a Barcelona es va inaugurar el Museu d'Història de la Ciutat. El 1958, la Nau Espacial Soviètica Espòndic II, un 14 d'abril, es va desintegrar al Panatrà a l'atmosfera, després d'estar a Xossiès, 162 dies en hòrbita. I també tenim que el 1994 va passar que va dia del Vallès, es va independitzar de Sarbanyola, del Vallès i de Barbarà, i va formar un municipi propi. Tenim un parell de neixements. El 1920, a Barcelona, un 14 d'abril, va néixer Rosal Magro i Rivera, compositora. Va morir el 2006. I també néixia el 1973, a Nova York, Adrienne Brody, actor estadounidèc. I parlem de necrològiques, perquè a l'any 1759, el 14 d'abril, a Londres, va morir George Friedrich Händel, compositor alemany. A un segles més tard, el 1986, a París, a França, i moria el 14 d'abril, a Simón de Bavó, novel·lista, filòsofa, francesa. Bé, el 2019, a Estocolm, va morir Vivi Anderson, actriu de teatre i de cinema sueca. Estem escoltant aquest tema de Gens Blanc, que es diu Carri Yohom. No marxeu, cara, continuació farem la predicció del temps, amb el Carles. Bé, no marxeu, cara, continuació farem la predicció del temps, amb el Carles. Bé, no marxeu, cara, continuació farem la predicció del temps, amb el Carles. Bé, ara fem la predicció del temps i tenim el Carles de l'Estudio. Hola, Carles. Buena tarda. Ara fem la predicció del temps i tenim el Carles de l'Estudio. Hola Carles, bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Doncs ja agafen amb ganes les vacances, el que deia Maie, que el dia ha començat superbent, i això és superpositiu. Molt. El que hem tingut és aquest canvi radical que comentava Maie i que deia de tenir un dia gris, amb temperatures per sota del que toca per l'època, amb una precipitació que, al final, mancaurà 9 litres per metre quadrat, que són molt benvinguts. Ja hem arribat als 92,8 litres per metre quadrat d'aquest 2022, hauríem d'estar molt per sobre, però alguna cosa és que el dia hauria de caure del cel, i realment no n'esperàvem tant, perquè realment ho comentàvem aquí a la rambla, no el fet de que anàvem avançant els dies de la setmana passada, i a principi d'aquesta setmana, tota aquesta precipitació amb situació de allavant semblava que hagués de ser molt gruixuda, i, finalment, anava perdent pistonada. Cada dia que ens apropàvem el dia de pluja, cada cop era menys important, però bé, aquests entre 5 i 10 litres per metre quadrat de la última previsió que vam complir, i aquests 9 litres van anar fent tot el dia. És una pluja molt benvinguda, que absorbeix molt bé el terreny, i que realment va bé. No només per s'enjús, i pel cultiu que podem tenir s'enjús, sinó també pel parc de Coycerola, que necessita aigua, perquè realment... Està més fresc, eh? Sí, és que necessitem molta aigua en aquest parc, perquè el 2022 ha estat un desastre, i el 2022 hem començat molt poc a pluja. El novembre va caure 70 litres per metre quadrat, que va estar bé, però desembre, gener, febrer van ser molt sexe. El març va tenir una altra cop una bona precipitació, voltant de 65 litres per metre quadrat, que no està malament, i ara l'abril tornem a anar una mica coixos. Bueno, al final d'aquest espai parlarem de la previsió, i potser la setmana vinent ens arriba algun dia de pluja, també, que això també sumarà llitres aquest mes d'abril. De moment, el que deia, amb els mapes continuen confirmant el que hem anat comentant durant la setmana aquí a la Rambla, la situació d'aquesta setmana santa en general des d'avui, fins dilluns, és de molta tranquil·litat. Hem de parlar d'alguns núvols avui que van jugant amb el sol. Avui, realment, una cosa curiosa, aquest matí, ens hem aixecat amb 13 graus de mínim, i de cop i volta, res, entre les 9 i les 11 del matí, la temperatura s'ha disparat fins als gairebé 15 graus. O sigui, hem pujat set graus de cop, o sigui, és que ha estat entre les 9 i les 10 que han pujat set graus de temperatura. Després ha recolat una miqueta a mig matí, i després, al migdia, una altra cosa que hem tingut aquests valors a tocar dels 20 graus, que és una mica el que esperàvem avui, però, clar, ens hem espantat perquè tens una previsió de 20 graus avui, i les 10 del matí ja en tens 19,7 càncer en estadius, ojo. Ara, de moment, hem de parlar d'unes temperatures que avui més o menys són les normals per l'època, o sigui, estem tenint aquests valors per sobre dels 10 graus de mínima, per el voltant dels 20, una mica per sobre de màxima, que és el que toca per l'època, i a partir de demà entrem en un procés que és un petit miratge de temperatures molt altes. O sigui, serà curiós veure com dimecres anaven obligats ben tapadets, com una temperatura molt baixa de 13 a 14 graus de màxima, i el dissabte, potser estem parlant de valors de 23, 24, fins i tot 25 graus, o sigui, que passarem d'un dimecres tapats i amb en Orac a Maní que curta el dissabte. Diem que és momentani perquè és una situació que tindrem entre avui i dissabte, en què les temperatures màximes puja molt, el temps acompanyarà, perquè avui tenim aquests novolets, la demà ja seran més residuals i dissabte serà un dia esplèndid, o sigui, que cada dia tindrem menys núvols, i això farà que la temperatura es pugui enfilar una mica més al migdia, i a més a més dissabte tenim una miqueta de vent del sud. Alguns punts de Catalunya es pot arribar als 27, 28. M'agrada, mira, queda escaballat. Sí, i a Sant Just, amb aquesta influència marítima, no quedarem tant als encara, però bé, 23, 24 podríem arribar fins i tot 25, o sigui... Que la gent ho guardi als en Oracs, per això encara, o què? Sí, jo crec que s'han de... el maig s'ha de... Perdó, l'abril s'ha d'anar sempre vigilant una miqueta, perquè et pot tornar a tenir un altre dia com el dimecres, i sembla que dimecres que ve n'hem camí d'això, que és el que volem explicar, o sigui, que dissabte tenim aquesta temperatura de 24 a 25, diumenge un altre dia esplèndid, serà un dia on el sol tindrà tot el protagonisme, però ja canvien els vents, són una miqueta més marítims, i en comptes de venir-nos del sud, i pujant-nos al termòmetre, fins als 24 o 25, diumenge tornarem a uns valors molt semblants, els d'avui, tant dels 20 graus que és el més normal. La nit de diumenge dilluns serà una mica més fresqueta, per sota dels 10 graus, i el dilluns de Pasqua tindrem un dia amb sol, però amb uns núvols que cada cop aniran agafant més pistonada, cada cop seran més destacats, i probablement a la tarda, doncs siguin una miqueta més bruixuts. Tot i així el dilluns seguirà sent un dia esplèndid, amb el sol com el protagonista, i amb unes temperatures que, pel fet de tenir uns núvols més, a partir del migdia, no podran enfilar-se tant, i quedaríem per sota dels 20. O sigui que tenim una pujada progressiva de temperatura, i fins i s'apta, i diumenge i dilluns baixen una mica aquestes temperatures. Aquests núvols del dilluns que comentàvem que cada cop aniran i tindran una miqueta més de presència, el dimarts ja seran una mica més destacats, i fins i tot alguns mapes ens marquen que al migdia podria caure'ns algun ruixat, jugant amb sol i núvols, un dia molt variable al dimarts. Però sembla que tornaríem a tenir una situació de Gregal, que podria ser allavant, però de moment els mapes ens diuen que és Gregal, no ho diuen tots els mapes, però podria ser que a partir de dimers podria ser un altre dia gris, un dia tapat, amb precipitacions que podrien durar fins la matinada de dimecres a dijous. Dijous tornaria un altre cop al sol, i sembla que aquest sol ens acompanyaria fins i tot el cap de setmana, o sigui, per les activitats de Sant Jordi. Però hi ha unes temperatures més normalitzades, amb una miqueta més fresqueta a partir de dimarts, dimecres, de la setmana vinent. Per això, que no vol dir que aquesta setmana s'arribi i que ens porti posant-nos màniga curta, perquè probablement a mitjans de la setmana vinent tornarem a recuperar una miqueta més de roba d'abric. La màxima de dimecres hi ha aquesta situació estalvolta en 12-13 graus. No pots anar amb xancletes a la miqueta curta. No, no, ni amb vermudes. Llavors, aprofitem aquests dies de caloreta, que ja els tenen el mes d'abril, però que tornarem un altre cop a la normalitat. I és normal que, en el mes d'abril, quan hi ha un dia de pluja, un dia gris, un dia tapat, la temperatura queda curta, perquè estem encara a tocar l'hivern, i això fa que hi hagi dies més propers a l'hivern que no pas a l'estiu. Però, de moment, la previsió pinta bé allà a termini, perquè si tenim aquesta situació d'inestabilitat entre dimarts, dimecres, dijous, però després s'arregla el temps, i tenim un Sant Jordi amb sol, tot això que tenim. A més, a Sant Jordi hi ha activitats a l'Aire Lloura, no només el Divendres 22 i l'entrecada de premis de puesí i pros en català que es fa a l'Aire Lloura, dissabte les activitats de Sant Jordi per excel·lència que hagi n'està. Són a l'Aire Lloura. El dia 21, al dijous, també hi ha una presentació de la Torri Blanca de la guanyadora. A més, a l'Aire Lloura també, ja està, però no ho sabia. No ho sé. Potser era dins, sí, sí, és veritat. Però vull dir que ja comencen activitats a l'Aire Lloura i hem d'anar a vigilar-me perquè el temps ha d'acompanyar. O sigui, que de moment, molta tranquil·litat, una setmana santa, esplèndida per gaudir-la, perquè fa la metrologia, la resta ja és qui vulgui sortir, que surti. L'únic que tindrem a Catalunya així, una mica destacable, és que és bastant probable que, a partir de diumenge, dijous, entri una miqueta de vent del nord en alguns punts del nord del país, sobretot en zones de muntanya. I això pot ser espatlla una mica al dilluns, però, vaja, molt poca cosa. A més a més, aquesta temperatura bona també la tindran a muntanya, també la tindran a la costa. Genial. Tot i aquesta certa influència de vent del nord, el que és setmana santa fins al dilluns de Pasqua, a Pirineu, doncs estaria força bé, però a partir de dilluns, s'espatlla el temps. És bastant probable que al dilluns, a muntanya, ja comenci a refredar una miqueta. A menjar l'amona i a baixar a Barcelona o... O menjar l'amona a Barcelona. Clar, directament, ja. Perquè hi ha previsions per dimarts i migres dijous a l'alpirineu de temperatures entre 1 i 2 graus positius, a 600, 700, 300. Que bé, tu. Queda una fre d'horada important i torna a recuperar temperatures. Però això també és normal en zones de muntanya. Tenim dies de primavera, però hi ha dies que quan reconeix una miqueta és de plaida. Hi ha alguns llocs que a les pistes d'esquí, crec que només a la Vallaran, però que a les pistes d'esquí, la temporada plega cap a finals d'abril. Per tant, freda de fer per mantenir la neu, no? Sí, el que ha passat és que hem tingut temperatures molt altes. Ha començat el desglas, però ahir va començar a navar a 2.400, va baixar a 2.200 i va fins i tot navar a 1.800 metres. O sigui, que ahir va haver una navada bastant destacada, sobretot Pirineu-Gironi, central de Lleida, també no tant, però, vull dir, en aquestes zones hi ha hagut neu nova. Sí que és cert que venen uns quants dies de neu primavera, perquè demà, dissabte, diumenge... Té aquesta pasteta, ella. Però dilluns, dimarts, dimecres... Tornarà a tenir navades en zones molt baixes, a qualsevol cot, en zones de muntanya alta, en zones de pistes d'esquí, navarà a qualsevol lloc, poden ser precipitacions destacades i tornarà a fer un gruixet de neu que podria aguantar fins a finals de mes. Ja ho veurem, perquè després, l'última setmana d'abril, torna a fer una mica de caloreta. Molt bé, clar que sí. A part, sí, també, bons dies de descans. Igualment. I res més, ens tornem a trobar aquí a la Rambla i, en general, aquí a la ràdio, al dimarts, 19 d'abril. Doncs aquí serem, i tant.Vinga, treballi bé. Adéu. Recordeu que podeu anar seguint també tot el temps i les notícies, això, a roba ràdio d'Esvern. Vinga, va, ara deixem aquest tema de Joanotti, que es veu així la primavera, eh? La primavera és el misteri i la paura. Jeter un osguardo fuori nella notte i, en un segundo, mi ritrova el incrocio tra maquines inaturali. Amo i inizi i ognuno i propi vizi. La primavera rilerà. Amo i inizi i ognuno i propi vizi. La primavera. Se potessi stringer vitale a mi braça, io lo farei. Ti portaré en moto, prendo un gelato al gusto che vorrai. Guardarei l'anevia, tu irsi com el sole ti l'espirarei. Le tu mani perra soprava mia pelle, io mi sentirei. Mentre studiavi caravaggio all'academia d'arte, i turcs patugliavano il confine con la Siria, e in Cina un pupistrello forse a Malibu o su Marte, dormiva a testa in giro e candela all'aria. Ese profumo derragui, si mischia a certi incensi, che sono fabricati dal millennio nel carala. Rossini con la musica evocava i cinque sensi di un giorno il caravo che si farà dentro del teatro della scala. Amo i inizi i ognuno i propi vizi. La primavera rilerà. Amo i enizi i ognuno i propi vizi. La primavera. La primavera. Se potessi fare quello che fa brille con i giorni freddi, ti farei volare com un aeroplano sopra i continenti, apri l'epolmònia a tutte le emozioni che mi fai provare. Siamo due canzoni dentro un DJ set sopra naturale. La primavera. La primavera. La primera. Una primera. Catalunya és a Europa des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venadora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Vinga, va, que ara agafem el carrer Bona Vista. Ens esplaçem una mica i just ens aturem davant del celler de Can Mata i parlem amb el Pep. Hola, Pep, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Escolta'm, s'ha just estat una mica ja desolat. Podríem dir-ho així, hi ha poqueta gent pels carrers, es veu? Estem en plena setmana santa i estem a tocar de la mona, també. Ja fa molts dies que la gent ja vol marxar al cap de setmana i sí que s'ha notat que el dia s'ha adaptat o s'ha encadat algú pel cap dilluns la gent. No hi ha escoles, els nens tenen festa, els pares, el que fan és marxar. Vaig estar al diumenge de la Franca i el topista ja baixava molt plena. Que vol dir que la gent ja es desplaçava. Clar, sí, sí. No van esperar potser guanyar moltes tuòmetres i vendres, que acaben les escoles, ni estar al dilluns, ni que sigui acompanyar a la família, els nens, els avis, a la segona vivenda, sigui a la costa, a la muntanya, on sigui, llavors ells tornen si hem de treballar. Però sí que s'ha notat. Si s'ha notat aquesta setmana potser hi havia una mica més gent, però avui mateix no veus molta gent pel carrer. Ja mai és festiu. Clar, al celler heu tingut obert aquests dies, entenc des de dilluns fins a avui dijous, no? Al dilluns no, perquè no obrim. De dimarts, dimecres i dijous, hem fet de nou del matí, a 2.42 i de 2.45 a la set. Amb el festiu i aquest any al dissabte també el tancarem. Clar, si avui hi ha poca gent imagina't el dissabte també. Sí, hi ha hagut molta gent. Quan hi havia la pandèmia, a les dos anys la gent podria marxar, ja es va quedar, la gent feia en cua. Clar, i últimament la gent se'n va, la qüestió és col·locar l'aire. I també depèn molt de quan cau la setmana santa, si cau més enrere, cap a finals de març, que encara fa més fred, però ara que aquest any ha hagut bastant justar-t'ho cada Sant Jordi, això passa poquetes vegades. Sí, al final de mes, també, que estan en xants de mes, més o menys, però encara té cèntims del principi de mes. Bé, la qüestió. Dilluns, 18 d'abril, és dilluns de Pasqua, tenim la mona. No sé si ens recomanes alguna veguda per combinar. Sí, aviam, en si la mona, com es fa la mona? La mona deixa de ser un pa de pacíc, una mica de manteiga, fruita, xocolata, segons com estic i feta, perquè si anem a la zona del Penedès hi ha la típica garlanda. Ui, garlanda, què és això de la típica garlanda? La garlanda és un típic tortell del Penedès que, des del 1907, es va tornar a posar de moda. Ah, mira. Era el Vall de les Garlandes, a Sant Esteves Sars Rovires, i és el que és com un premi pels balladors, que li donaven els seves parelles. Era una gran de petita. Doncs que resulta que el famós tortell de la mona, el de Pasqua era un tortell, ja el 2015, i es donava en formes com el tortell de reis. Es posaven ous, llavors, als anys que tenia, al fillol, perquè era el regal que feien els padrins. Ah, ui, mare, doncs era ja... I que feien la comunió. Llavors, això va d'arribar a fer com un pastís, un pare pastís, i llavors és el que, en altres, avui en dia li posem una figura d'alt, d'achutuata. Tot li diem mona. El que és la mona és el de sota, el pastís. Ah, home, això és interessant. Llavors, els ous era una antigua tradició de regalar ous als aixipsis per celebrar l'entrada de la nova estació. No hem d'oblidar que Sant Josep ens hi celebrem l'entrada de la primavera. Sí. A més o menys. A la quinoxia, a la quinoxia de la primavera, és això, és com entrar en una nova estació de l'any. Fixa't. És curiós, perquè la garlanda és diferència, amb metafaluga, un to més anisat, metafaluga. Qui és la metafaluga? La zona de Panadès és l'anís, els aromes de nisos. Hi ha una pasta autòctona de l'herbós, que són els bruxets, que tenen forma de bolillo. Els ingressos de bolillos típiques de l'herbós, de la guulla aquesta, que en nom de l'herbós, es fan una galeta, que és molt noix, pels brossos. Si te'l menges, només et t'ha fet el moli i metafaluga. I és boníssima. Això, si aneu a la prestesèria de la confiança, em podeu comprar. No se'n va entendre. Allò és més típic. Parlant del Panadès, la garlanda típica del Panadès, algunes zones. Si aneu a Vilafranca, tant a cal mitjans com a la fleca, em podeu trobar. I antigament la gent ho portava a fer, i els hi feien. Que curiós que ho portava per això, a les pastisseries? Sí, sí, això és el que he pogut trobar. La gent portava la farina als ous del sucre, a qual forner ja els hi feien les garlandes als ous, més anys, més petites. Que curiós. Potser és més enganxós, el que és la metafaluga, l'anís, és més enganxós, i els ous el sucre és més fàcil que s'enganxi. Però llavors el ous és més diferent, és més sec. I això hi podria veure tranquil·lamentant, amb un vi d'ous, com a un vi escumós d'ous. Un cava. És a dir, es recomana agafar un cava, per fer... Sí, un cava d'ous, que n'hi ha de molt abans, com a algú diferent podria ser un vi escumós que fan. Com que barbarà el Carles Andreu, que fan un d'ous que no és el típic del panadès, perquè ells elaboren molt amb la veritat d'aparellada. I doncs és més aromàtic, i el c12 vol dir que té més de 50 grans de sucre per litre. I acompanya molt bé amb postres d'ossos, com a que seria una mosa o una garlanda. I si no mosso un bolles, te'n pots anar el típic vi d'ous que podem tenir a Catalunya. Com pot ser una garanxa negra vinificada amb ballida o jove, o pot ser una garanxa blanca. Passar a la garanxa blanca és una suau. Si el pastís és molt consistent, si és de xocolata millor que sigui elaborat per un vi d'ous, en garanxa negra, com tenim les de la cooperativa de falset, elaborar una garanxa negra amb ballida amb barric, que és veïm sobremadurat, sinó que és el típic vi d'ous suau, no el vi consistent. Hi ha moltes opcions, però mai amb uns vins més secs. No, això no. Els típics vins endelousos, que són més d'ousos. També. El típic vi d'ous suau, que són més d'ousos, que són més d'ousos, que són més d'ousos, que són més d'ousos, que són més d'ousos, que són més d'ousos i que són més d'ousos. Són més d'ousos, que són més d'ousos. El baratge amb mosquetell, amb peiximenes, això pot anar molt bé, i per acompanyar-se a tot, d'aquests pastisos tan d'ousos. Sí, perquè l'amor és que ja un pas de pastig ja és d'ous, però que més a més després hi ha la xocolata, tot el que s'hi posa en els ous i la xocolata que s'hi posa per damunt, o sigui, allò ja és bomba explosiva de sucre. Sí, tant i tant. El tipic és comprar, per exemple, una garlanda sense res. A més, els ous es posaven abans que es posaven dins del tortell. O sigui, els ousos ja es posaven al forn, i llavors ja es covien pintats sense pintar, o els pintaves després. Ara no, ara tu pots comprar la garlanda sola, el sucre, que ahir el té, tu pots comprar la xocolata i la dones per fora, i doncs, claro, menges. No sé com una cosa apagida als ous, perquè ja ve de molt antics. Jo el que estic veient Pep aquí, perquè estic aprofitant per mirar-lo també per internet, el tema de les garlandes, és que en el que és la mateixa garlanda que té així, com una forma semblant al tortell, no? I al mig té un forat. La gent, o bé, posa l'ou, lo que és el mig, aprofitant, agafa un ous gran i posa l'ou gran, allà al mig del forat. O bé, el que fa també és que en la mateixa garlanda hi fa com uns espais, com uns socavots, i allà aprofita per posar els ous. Hi ha com diferents... Els ous es posen, els ous es posen i es coven tot amb la closca. Sí, sí, amb la closca i tot. Això és el clàssic, el típic. El típic que vull dir és que pots comprar més. Ara ja no esperen l'aquaresma, ara hi esperen ja al cap de setmana. Jo no pots comprar. Jo no passaria el pla del Penedès, el Carbonell, que és una de les millors pastisseries que hi ha fent garlandes. A part del Cabir la Franca, són boníssimes. Jo vaig tornar a menjar garlandes i si aneu a les al Bones Valls també les fan molt bones. Allà a la penya. Són molt bones típiques també del Penedès. És una tradició que la pots comprar a l'ou a part. I si no, la típica mona, molt més dolça, molt més manteca i molt més cara. Sí, hi ha gent que també el que fa és que aprofita que a casa seva fa el pà de pastís i a les pastisseries potser el que compres és la part de dalt, la part de la caseta de xocolata, l'ou de xocolata, la figura... O inclús també les plomes o aquests pollets que a vegades posen així com de... que són... bueno, els pollets. Sí, tranquil·lament. L'auta pots menjar d'en sigui oudu o ja sigui de xocolata. I després també a Europa el que es va anar a buscar és el dilluns a Pasqua, els ous pel jardí. Ah, els ous, que els amaguen, no? Els amaguen, el padrí, els amaguen, i llavors el fill del que els ha de fer és anar-los a buscar. Sí, això és molt tradicional també. O conillets, normalment, també. Els conillets, sí, per això els ous, sí, però ja el van a buscar i llavors sumenten tot. Són molt típiques de la zona nord d'Europa. Clar, el que passa és que la mona la celebrem molt a Catalunya, a la resta d'Espanya. Dilluns de Pasqua també celebren. Hi ha la tradició de menjar la mona. Jo crec que no està tan arrelat. A fora de Catalunya, diríem, Ebrevall, no es festa pel dilluns de Pasqua. No, eh? Tot sé que no. No. I el terme mona, bé, eren els àrabs, eren uns impostos que havien de pagar, que eren els monos, i d'aquí va quedar. Sí, era un pagament de rendiment de terres amb una penena plena, de regals, normalment, pastísos i coques. I que els humans van adoptar el terme, que va derivar a mona. Tot això va arribar a posar un pastís a sobre. Va, és el pa de pastís, el que és la forma de tortell, pastís, més dolç, no tant dolç, la manteca. Cap on deriven les tradicions, eh? Sí, sí, sí. Si et sembla, deixem aquí l'espai, d'acord? No ens allarguem més, segurament aquí al celler també voleu tancar. Que acabis de passar a Tuiler Street, que acabeu de passar uns bons dies de festa, i res, aprofitar-los i agaudir-los. I salut i mona. Exactament, salut i mona. Això em faltava dir. Molt bé, Pep, una abraçada. Bona tarda. Adeu. Vinga, va seguint amb la tònica amb la que portàvem el Pep, del cellet de Can Matal que farem ara, per parlar una mica de la setmana santa, de les tradicions, i també comentar algunes dites i referents. Comencem per al principi. La setmana santa és una observació religiosa que s'enfoca en la mort i la resurrecció de Jesucrís. Aquesta celebració cristiana passa durant la temporada de la Pascua. La setmana santa, com comprovem, no té una data fixa en el calendari Gregorià, que és el calendari en el qual nosaltres en regim. Diumenge de resurrecció, això sí, sempre cau. O bé, entre el 22 de març, com a molt aviat, o bé entre el 25 d'abril de cada any, com a molt tard. Usualment, la setmana santa, cau el primer diumenge després de la primera lluna plena que es produeix en o després del dia de la quinoxi de primavera. Per aquesta raó, la data va canviar en cada any, i per següent també canvien les dades de les observacions relacionades amb la setmana santa. Quines observacions tenim? Doncs bé, ara en parlarem, però deixeu-me dir que la setmana santa, en l'any itústic cristian, és la setmana prèvia a la Pascua, que comença amb el diumenge de rams. Se celebra enritos solemnes per commemorar la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrís. Quines observacions hem dit? Doncs bé, prima de tot el diumenge de rams, és l'entrada a Jerusalem, la setmana santa comença amb el diumenge de rams. Se celebra l'entrada de Crist. A Jerusalem muntat en un ruc petit i aclamat pel poble, com a rei, amb rams i també amb crits. Això passa pocs dies abans del seu arrest, judici i condemna i crucifixió. Durant la celebració, a la missa es llegeix el text complet del relat de la passió, i els fidels assisteixen amb rams i palmas per aclamar Crist. Això és el que vam celebrar al diumenge passat. El palmo de rams. Quan la celebració litúrgica catòlica recorda el passatge de la unció a Batània i la història dels deveniments que es van succeir en dilluns sant, així com l'expulsió dels marcades del Temple de Jerusal·lem, i com m'ho reflecteix l'Avangeli de Sant Joan. Dimars Sant es caracteritza la seva litúrgia per l'exaltació a la creu i per això en molts llocs el protagonista de les processons aquest dia és el crucifix. Pel que fa la litúrgia cristiana es conmemora la traïció d'ajudes. Dimecres Sant, ahir, és el dia en què arrauneix el Sant Ardi, el tribunal religiós jueu, per condemnar Jesús. Dijous Sant, avui precisament, és juntament amb el corpus Cristi i l'Escensió. El primer dels tres dijous de l'any més important en la religió catòlica és el dia en què se celebra l'últim sopar en què Crist va instituir l'eucharistia. També se sanifica a l'abatori dels peus. Divendre Sant, demà, que cau en 15 d'abril aquest any, es rememora la mort de Crist Crucificat. Es recorda el Via Crucis. Així es diu el camí que Jesús va haver de recórrer, portant sobre les seves espatlles la fusta, en el qual anava a ser crucificat, la seva mort a la creu i la seva sapultura. Constitueix el nucli central de la setmana Santa. Demà, per això, és un dia festiu a la majoria del lloc, centres comercials, etc. Bé, dissabte Sant és el dia de la setmana Santa en què els cristians rememoren a Jesús Crucis en el Sapucre. Un cop és de nit, se celebra la principal celebració cristiana, que és el que s'anomena la Betlla Pasqual. I com ens va dir el mossèn Xavier Sobrevia a l'entrevista que li vam fer a la Rambla, la Betlla Pasqual és, de fet, la missa més important de tot l'any. Doncs bé, la Betlla Pasqual és en la primera part i a la penedicció del foc nou de l'aigua i en lectures, llatenies, la professió de fer i també alguns batejos. Doncs bé, correspon pròpiament el dissabte Sant, però la missa de la Glòria, molt solemna, perquè és la més important, també es fa amb el vulteig de campanes i també, bueno, hi ha auques i correspon a la celebració Pasqual de la Resorracció. Diumentge de Resorracció, és a dir, el diumentge vinèn, és el dia en què Jesús Cric resocita després de la crucifixió. D'acord amb els seus apòstols i després puja cap al cel. També és la finalització de la setmana Santa. Doncs bé, ja ho sabeu, una mica aquesta és la història que tenim de les observacions durant la setmana Santa. També parlem de la Mona de Pasqual. La Pasqual és la festa que la mainada espera amb il·lusió, també per rebre el president de la tradicional Mona, amb què els padrins, madrines obsequien els seus fillols i filloles, d'origen força antic. L'obserqui consisteix en una pasta, com hem parlat amb el Pep, elaborada en formes diverses, on, com a complement, s'hi posen aquesta mena de ous durs, tradicionalment, de forma antiga, però que ara són ous de xocolata. Parlem de dits, també, i de referents, que es diuen en aquesta època de l'any. Per exemple, diuen la setmana Santa, per l'abril fa l'any gentil. El taso baixes, per l'abril, les pasques. Per setmana Santa, pluja o vent, altrament, no és santa. També, per exemple, diu quan la pasqua cau pel març, el diable treu ses arts. Setmana Santa, marçal, molta pluja i temporal. O carnes soltes i dijous sants, sense lluna, mai no es veuran. També, per exemple, dits relacionades amb el camp, doncs setmana Santa, mullada, collita de blat regalada. També, un altre, per divendre Sant, cuny de farigola, el camp. Causia, all I need. This ain't love that's glad to see. But darling, stay with me. Oh, won't you stay with me? Causia, all I need. This ain't love that's glad to see. But darling, stay with me. La Generalitat, al teu costat. Tu i jo, los dos juntitos frente al mar. Sé por dónde quieres ir a parar. Aunque amires así nos servirá. Si es que nos entendemos sin hablar, muero cuando te vas. Tocó el cielo si estás. Sentada en mi portal. Siempre haciéndote esperar. Y ahora quiero que vuelva como niño, lo fíndes. Desde que te ha sido no hace gracia los chistes. Me he cortado el pelo, me he comprado otro tinte. Focando a ver si encuentro alguna como te entiende. Mi niña era la prota de mis canciones tristes. No puedo cerrar los ojos mientras te me depistes. Que odile a las demás que no me quedan más chistres. Siempre. Se me congela el mundo siempre que nos vemos. Discutir contigo como un tiroteo. Y pienso morirme el primero. Tu i jo, los dos juntitos sin pensar. Yo como un niño, entonces harás que se apague la luz de Navidad. Si desprendemos electricidad. Mira que yo lo intento, pero te desvaneces. Siempre me hago el contento, pero hoy no me apetece. Y no entienden que siempre ha sido diferente. No entienden que siempre ha sido diferente. No entienden que siempre ha sido diferente. Me he cortado el pelo, me he comprado otro tinte. Focando a ver si encuentro alguna como te entiende. Mi niña era la prota de mis canciones tristes. Puedes cerrar los ojos mientras te me diste. No digo a las demás que no me quedan más chistres. Sólo te doy ante el amor, esa ha sido siempre. Siempre. Se me congela el mundo siempre que nos vemos. Discutir contigo es como un tiroteo. Y pienso morirme primero. Siempre te basta en mí. Siempre te basta en mí. Siempre te basta en mí. Ahora quiero que vayas como un niño lo finde. Desde que te ha sido más gracias a los chistes. Me he cortado el pelo, me he comprado otro tinte. Focando a ver si encuentro alguna como te entiende. Mi niña era la prota de mis canciones tristes. Puedes cerrar los ojos mientras te me diste. No digo a las demás que no me quedan más chistres. Sólo te doy ante el amor, esa ha sido siempre. Siempre. Se me congela el mundo siempre que nos vemos. Discutir contigo es como un tiroteo. Y pienso morirme primero. A la veritat us informa Gerard López. L'exercici d'Ukraine és assegura que l'ha tocat en mísils. Des de Moscou ho minimitzen. El Kremlin acusa d'un primer atac contra una zona residencial dins del territori de Rússia. També firma que té Mariupol gairebé controlada. L'Àlimer Putin ha assegurat que Europa no té l'exercici d'un primer atac. Però que Rússia està mirant cap a altres mercats per exportar els seus combustibles fòssils. Però el president Rúss només el debat sobre la possibilitat de tallar la xeta està fent mal als europeus. Els països europeus estan parlant constantment de rebutjar els subministraments russos. La qual cosa desestabilitza moltíssim el mercat. Els mercats emergents del sud i de l'estiu. Rússia, que produeix el 10% del volum mundial de petroli, porta anys enfortint llassos econòmics i energètics en països asiàtics, especialment amb la Xina, que és el principal consumidor del planeta. Més qüestions amb la Teresa Sales. Centenes d'estudiants francesos han ocupat diverses universitats de París per protestar contra el resultat de la primera volta del dia 24. La imatge s'ha repetit a la Sorbona, a l'Institut d'Estudis Polítics i a l'Escola Normal Superior de la capital francesa. Els alumnes, insatisfets amb els dos candidats que s'enfrontaran a la segona volta del dia 24, es manifesten amb crits de Nilepen ni Macron i amb consignes antifeixistes. Les protestes han provocat alguns incidents entre la policia i els estudiants, i els estudiants de l'estat d'Ipsos, el 42% dels joves francesos, d'entre 18 i 24 anys, no van votar la primera volta. I dels que sí que ho van fer, un 31% va donar el seu vot a Jean-Luc Mélenchon. La Fiscalia ha obert una investigació sobre la superilla de l'Eixample de Barcelona arran de la denúncia que ha presentat la plataforma Salve en Barcelona. Els denunciants demanen al Ministeri Públic que aturi de forma cautelar l'inici de les obres d'un borrel rocafort amb ricranados i girona, que està previst que, a partir del mes de juny, es converteixin en eixos verds. Segons la denúncia, la reforma es fa sense la modificació necessària del Pla General Metropolità, i és una actuació, diuen, arbitrària, de l'administració que vulnera l'interès general. Els projectes arquitectònics del Cap Cotet de Premia de Dalt, la Casa Costa de Barcelona i el Centre Social al Roser de Reus són alguns dels finalistes dels premis Fat d'Arquitectura i Interiorisme. El jurat dels guardons ha fet pública la llista de les obres finalistes de cara a la 64-en edició, entre les quals també hi ha l'edifici d'habitatges Llecuna, el carrer Llecuna 6 de Barcelona. En l'apartat de Ciutat i Païsatge, han nominat la plaça del Carme Dulot. En intervencions efímeres, l'exposició agrilogística, que es va poder veure a l'espai i la capella de Barcelona. Les obres seleccionades es podran veure a partir del dia 2 de juny i fins al 28 d'ogust, a l'exposició, el millor disseny de l'any, que ha fet el carrer Llecuna 6 de Barcelona. Ara que hi ha alguns accidents que s'han dificultat el trànsit a les principals vies s'han d'arribar al país en aquesta segona fase de l'operació sortida de setmana Santa. En conjunt, però, la tarda d'avui és força tranquil·la. És així, Celia Quintana? Bona tarda. Bona tarda. Doncs sí, és així. De fet, a la P7 tenim bones notícies, perquè hi ha buses de retenció a Arajar i a l'esquadra de l'Ajuntament de Barcelona. Des del Vallès, sentit Tarragona, han pogut aparèixer els vehicles accidentats i, per tant, s'han obert tots els carrils. Era una retenció compacta des de Jafastona. I més endavant hi ha retencions a la P7, uns 3 km a Jalida i més endavant, de banyeres del Penedès al Vinyana. Hi ha hagut un nou accident també sentit sud, sentit Tarragona. A més a més, afegim 3 km a les C16 a Berga, sentit cap a Serg, C63, aturats a Llull de Mar, sentit sud. A la C31 d'entrada, a Torrella de Montgrí, a la C32 a Berges, la C31 de Vilanova fins a Covelles i pel que fa a l'interior de la ciutat de Barcelona a la Ronda d'Esforça, a veure, i a l'interior del carrer Agua i Gran Vies, són les arteries que porten més volum de circulació. Sèlie Quintana, Catalunya Ràdio Equipviari. Ara es posa amb la Sònia Oliart. Aquest vespre a partir de les 9, el Barça buscarà l'accés a les semifinals de l'Europàl·lic, a la Portornada dels... Tot seguit, les notícies de Sant Just. ... Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. El comerç de Sant Just d'Esvern surts per Sant Jordi i porta un concurs per tots els Sant Justencs i Sant Justenques. Tota persona que compri un llibre o un arros en algunes de les botigues participants entrarà automàticament en el sorteig d'un val de 20 euros per gastar en aquestes botigues. Aquestes llibreries, papereries i floristeries són la papereria a l'escrivar, que el llibre té la papereria Neco, Floreto, la jardineria Rivert, César, Floral, Lisart, Horticultura i S. Bayevents. Quan es faci la compra a les botigues participants, només s'haurà d'omplir una bolleta amb les dades de la persona participant. Cada botiga tindrà el seu val de 20 euros que se sortejarà entre els seus clients i, d'aquesta manera, hi haurà un total de 8 persones guanyadores. El sorteig entre totes les persones participants es durarà a terme el proper divendres, 29 d'abril, en directe a Ràdio d'Esvern, dins del magasin matinal Lajusta, a dos quarts de 12 del matí. Les persones que viatgin en autobús a la nit amb la línia I-12 i que hagin de baixar Sant Just d'Esvern podrán demanar al conductor o conductora per aturar-hi l'autobús en un lloc diferent de les parades establertes. Aquest nou servei, que es posaran marxa el 23 d'abril, l'estat ha d'asset a totes les persones, especialment a les vulnerables, perquè puguin baixar en el lloc que se sentin més segures i més properes a la seva destinació. A Sant Just, les zones de parades de baixada de demandes estaran delimitades entre l'ex de la carretera real i del carrer de la indústria. Només caldrà demanar-ho al conductor o conductora i l'autobús s'atruiran al lloc triat per la persona usuaria. La baixada de demandes s'haurà de fer per la porta del davant. El servei de nitbus arriba a 18 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i actualment la MAB ja disposa de 10 línies de nitbus en parades intermèdies a demanda. El pròxim 14 de maig inaugurarà el centre cívic Soledad Sanci Seraphini i, a partir d'aquesta data, també sobrirà l'aula d'estudi, que acollirà el centre cívic. Fins ara les dues aules d'estudi es trobaven a la biblioteca, amb un aforament de 82 persones i el casal de joves amb un aforament de 20 persones. Aquesta nova aula, situada al carrer de Maria Montessori, tindrà un aforament de 62 persones. L'aula d'estudi Soledad Sancs obrirà el pròxim dilluns 16 de maig i al llarg dels mesos de maig i juny. Només tancarà les seves portes els dies 23 i 24, obrint també els caps de setmana. L'horari d'aquest aules serà de tardes i nits, obrint de 6 de la tarda, dues de la matinada. Aumentant dues hores, l'horari nocturn de l'aula de la biblioteca, i l'horari que tanca les 12 de la nit. I això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca. Fins ara el set del vespre. Vinga, va, que passen poquets minuts a les 6 de la tarda, i ara el que farem en aquesta segona hora és recuperar dos espais que hi ha. Una és una entrevista a l'escriptor Sant Feliuen, Víctor Panicello, que ens explica la publicació de la seva novel·la Bula sobre el suïcidi. I després també passarem un dels capítols de les xarxes erocis d'aquest segon trimestre que han dedicat els espais a parlar del transtorn de l'espectre autista i el capítol que passarem a continuació. Doncs bé, ens parla Víctor Carratero, que és especialista en aquest àmbit. A Catalunya, la primera causa de mort entre la població de 15 a 34 anys és el suïcidi. El 25% dels adolescents reconeixer haver tingut almenys una vegada ideació suïcida i el 7% haver-ho intentat. Són les dades que apunta a l'Institut Nacional de Estadística i Lidiscat. Tot i que cada any es proveixen més de 10.000 intents de suïcidi entre la població catalana de totes les edats, segueix regnant un silenci social al voltant d'aquest tema, que crea dificultats per posar solució al que l'OMS ja ha proclamat com un problema de salut pública. Aquesta tarda tenim a l'escriptor Sant Feliuent, Víctor Penicello, que sí que ha volgut posar veu al suïcidi. De la millor manera que sap escrivint. Acaba de publicar la seva última novel·la, que es titula així, Volab. Bona tarda, Víctor. Víctor Portes, gairebé 30 anys escrivint, publicant novel·les, sobretot per joves, perquè, com tu dius, és en aquest escenari on es lliuren les grans batalles. Molts els llibres, a més, són projectes també de caire social, narracions que a vegades són socialment una mica compromeses, elaborades també amb el treball conjunt amb aquests joves. Ara has abordat el tema del suïcidi, des de la narrativa, des de la ficció, amb aquest llibre volar de la editorial Amazon. Qui vola amb aquest llibre? Volen els joves, que volen saber què passa darrere d'una de les causes més importants que els afecten. De fet, aquest llibre li ha llegit llegir uns quants joves i tots m'han dit que és el primer cop que parlem clarament de suïcidi. Per tant, vola la gent que està farta de patir. Com deia algun article de Vanguardia que va sortir fa poc, la gent que ha suïcidat no és que vulgui morir, sinó que ha deixat de patir. I hi ha moltes causes de patiment que no sabem gestionar i molts joves tampoc saben gestionar i al final el suïcidi acaba sent una porta de sortida. Però real, estar aquí, no amagar-ho, no farà que desaparegui. És una forma d'obrir les portes per saber realment què és el que passa amb el suïcidi. Hi ha alguna mena de filta en aquest llibre? La veritat és que no. Jo no soc psicòleg, no soc periodista, però jo soc periodista. Jo soc periodista, soc periodista. Jo soc periodista, soc periodista. Jo soc periodista, soc periodista. Jo soc periodista, soc periodista. El que sí que he fet és treure tot els filtres que em volten el suïcidi i la narrativa sobre el suïcidi. Amb el suïcidi passa que hi ha aquesta mitja de que si em parles pots provocar l'efectemitació i per tant no se'n parla. Jo explica algunes coses que passen al votant del suïcidi. És una novel·la basada en fets reals? És una novel·la de ficció? És pura ficció, és totalment ficció. De fet, he intentat no deixar-me atrapar per les dades reals i fer ficció. Jo el que faig és escriure ficció. No soc psicòleg ni sociòleg i no intento fer que ha tractat el votant del suïcidi. Hi ha molta gent que s'hi dedica, molta gent que sap molt millor que jo el que passa al votant d'aquest tema. Això és narrar-ho tan cruament i tan directament com he pogut que passa al votant d'un grup de joves que decideixen suïcidar-se. El llarg de la teva carrera com escriptor has tractat amb diferents problemes, diferents temàtiques. Per què ara has volgut donar veu aquest problema de salut pública? Fa molt temps que vull tractar aquest tema. Tenim un problema als escriptors que tractem literatura juvenil, que és el que jo em dedico bàsicament, que són tots els filtres que tenim abans d'arribar amb els joves. Un joves que molta de la literatura que els hi arriba, com dic, està tan filtrada que no connecta amb ells. Perquè tenim filtres a nivell editorial, a nivell d'escoles, a nivell d'associacions de pares, a nivell d'adults, nosaltres mateixos ens ho haurem molt. Jo fa molt temps que m'ho us ensuro amb aquest tema, que intento donar-li voltes de com podia publicar-ho i al final el que he fet és deixar-ho, i el que he dit, narrativa de ficció, i que intenta explicar un punt de vista. Després de parlar amb els joves, perquè suposo que ha estat un llibre que també has treballat paral·lelament o has contactat amb gent jove que hagi passat per això, creus que encara s'han de desmentir informacions equivocades sobre aquest tema tabus socials? Molts tabus socials que ni tan sols coneixem. El problema de discutir tabus sobre el tema dels uïcides és que com ni tan sols saben quins són tabus, perquè no se'n parla. Ens és molt difícil abordar-ho, intentar donar una informació veritable del que està passant, i, com deia, és una xacre que afecta a molts adults, però també a molts joves. L'any passat, potser 300 o 400 joves de casa nostra d'Espanya van decidir suïcidar-se, i això no compta de la gent que ho va intentar i tots els efectes colaterals que provoca amb la família, amb l'entorn social. Molt present, això, i quan ho he posat en mans de joves que ho han llegit, tots, m'han dit que coneixien algun cas proper, tots. Has anat a buscar joves d'alguna associació, d'algun organisme, o joves que ho tinguessin de prop? No, aquest cop no he volgut fer espelviologia social, que faig moltes vegades amb moltes projectes, sinó que totes les projectes que he portat a terme al llarg d'aquests anys, totes les grups de joves que he tractat, amb problemes socials, amb problemes d'exclusió, tots hi havia, o al final, sempre aquesta paraula que ha sortit en tots i cadascun dels projectes, d'una manera o l'altra. Per tant, el que he testat durant molts anys, reunir informació, reunir sobretot impressió, i fer un llibre que, insisteixo, és pura en la rativa, és pura ficció. No és un tractat sobre el suïcidi en absolut. Perquè tu creus que a nivell de ficció hi ha molts llibres, novel·les, que parlen sobre aquest tema, o hi ha realment una mancança? Si hi ha alguna, i sobretot a nivell juvenil, jo crec que hi ha mancança, no només d'aquest tema, sinó de molts altres, no tant perquè no es tractin, sinó perquè es tracten amb tant filtres i amb tanta moralina, que al final el que fas és llibres que intenten dir com t'has de comportar. I els joves, això, en general, ho rebutgen. És a dir, no estan fars que els tractin com si tinguessin 10 anys. Estic parlant de joves, no és un llibre per anar-nos de 12 anys, és un llibre per a gent més gran, i saben perfectament què és el suïcidi, què són les drogues, què són els abusos actuals. Per tant, quan es arriben alguns llibres que estan escrets, com si tinguessin 10 o 12 anys, el salt s'hi fa molt difícil connectar. Per això moltes vegades el que llegeixen està a internet i no a la literatura. Per tant, també és un llibre per a adults joves. Totalment, per a els joves i per a no tan joves. Alguns adults que l'han llegit s'han sorprès de dues coses, una que no hagin intentat contenir-me, i això des del punt de vista social fa mal, però des del punt de vista literari ajuda que el llibre funcioni molt bé, i que hagi tingut, diguéssim, un cert valor de tractar aquest tema sense encomanar-me a un munt de dades, a un munt d'especulacions socials, de mites culturals, i escriure ficció, que és el que faig jo. De fet, ara també no sé si en real de la pandèmia, una de les conseqüències a nivell de salut que s'ha vist, que també s'ha dit a través dels mitjans, és la salut mental, que és una de les més afectades, i d'intre de salut mental, a qui més afectat sembla que és a la població jove. Potser, en real dels confinaments o d'aquesta pandèmia, ha estat un punt d'inflexió per donar visibilitat a una cosa que ja estava passant. Sí, però, si et fixes, quan es parla de salut mental, s'arriba fins a cert punt i més enllà no se'n parla. S'arriba fins al punt de tenir un problema, anem a veure quins tractaments hi ha, però què passa amb tota aquella gent que no accedeix exactament, que els tractaments no els funcionen, que directament decideix fer un impuls, perquè hi ha molt de suïcidi per impuls, decideix suïcidar-se perquè no troba com sortir-se. Va rellar suïcidi amb salut mental, i vaig comentar amb el pare d'un noi que s'havia suïcidat, és veritat que té components certs, però té certs perills. No tothom que suïcida té un problema de salut mental, molts suïcidis són per impuls. És veritat que a la pandèmia ha greujat totes les problemes de salut mental, i també ha greujat el tema dels suïcidis, les estadístiques ho diuen, però se'n parla molt poc. Se'n parla de salut mental i no arribem fins aquí com a molt, s'arriba a parlar algun cop d'intent de suïcidi, però només enllà. No s'ha entrevista gent que ha intentat suïcidar-se, ni a familiars de suïcides, és un tema molt agur. Per exemple, amb el tema que dèiem de la salut mental, per exemple, la creu roja, des de l'àrea de salut han llançat una campanya, a dir, sí, parlem-ne de referència al suïcidi. És a dir, que penso que és un tema que encara s'ha d'abordar des de diferents àmbits, bueno, de manera transbassal. Aquest és el tema. Normalment s'aborden només des de l'àmbit de salut mental, i és veritat que se n'ha de parlar des de l'àmbit de salut mental, però un problema comença a solucionar-se quan se'n parla, des de molts punts de vista. M'atreviria a dir que fins i tot fer humor sobre suïcidi, també m'ajuda que se'n parli. Malgrat no et pugui agradar, puc assumir que aquest llibre, algú que és el llege, no li agradi, però si tu, a sobre tal o una altra visió sobre el suïcidi, i quan més ampli ho fem i quan més sortim només de l'àmbit de salut mental, més fàcil que ens acostem a que la gent sàpiga que em pot parlar. I aquest és el gran tema, poder-la parlar. Què has après amb aquest projecte? He après dues coses, una cosa des del punt de vista literari, i és que quan menys filtres et poses millors creus, que ja fa anys que sé però que és difícil de fer, perquè al final ho n'escriu per publicar moltes vegades, i això cada vegada amb el pas del temps et vas convertint en un acumulador de filtres. I acabes escrivint allò que creus que es publicarà amb certa facilitat i potser no allò que vols. Això per una banda. L'altra és que no hem de tenir por amb tots els joves que n'he parlat, i insisteixo que són un novel·la crua i que pot tenir fins i tot un toc d'overn negre en algun moment. El cap del jove s'ha sentit copçat, s'ha sentit insensibilitzat per aquest tema al contrari. El fet de tractar-ho cruament és just el fet que els agradi, perquè tractes als actors com adults. I la veritat és que molts joves et diuen que estic farta una literatura que em tracta com si fos un nen. Jo no sé si a l'hora de treballar aquest tema hi havia alguns aspectes que realment deies els dades que això no sé si posar-ho, això no sé com escriure-ho, perquè, clar, també es posa a veure uns protagonistes que no sé si a nivell personal has viscut una experiència semblant o... No és el cas. En aquest cas, properament, no he tingut cap experiència d'aquest tipus. Sí que és veritat que l'hora d'escriure sempre apareixen els filters que el llarg dels anys has acumulat, però vaig decidir que no em deixaria influència. El que no he buscat és la morbositat. És un llibre cru i és un llibre dur, però no és un llibre morbós. Ni que ningú busqui aquí morbositat, perquè no la trobarà. Tampoc que busqui una estricta anàlisi psicològica, perquè no és el meu paper. El meu paper és fer una novel·la que sigui una bona novel·la, que sigui entretinguda i que faci que avanci, si de fet la majoria de gent que se l'ha llegit en un dia, perquè enganxa, perquè és una història que estava ben construïda, i poso els elements justos per ser cru, però no morbosos. I, Víctor, ara sortint del llibre volar, a nivell general, com és treballar amb els joves amb aquests projectes? És molt interessant descobrir que cada vegada que començo un projecte d'aquest tipus, passo per les fases de desconfiança, de dir jo soc un adult, i per tant, sospitors d'intentar pontificar sobre coses que els adults creiem, que tenim més dominades que els joves, i potser tenim més experiència, però no tenim la seva visió. Després, acceptar-te, en el moment que, diguéssim, el que no assimilen és que no siguis honest. Per tant, intencions és en quina és la meva visió, com adult, com escritor, com persona de fora dels problemes que estan vivint, si és un col·lectiu, ha intentat de veritat donar-los veu. I quan dic de veritat donar-los veu, és de dir si vosaltres no voleu parlar, no farem el projecte, i en algun projecte hem aturat el projecte i el projecte és molt important. Per mi és molt interessant veure que tenen visions molt diferents que els adults creiem que tenen. També sembla que els dic que, si volen ser escoltats, el que han de fer és parlar. I molts joves els costa parlar, deixen que els demés parlin per ells. Quan els dones veu, descobreixes que la visió és diferent, i que sempre és... sempre suma. I crec que ho hauríem de fer més sovint, escoltar els joves. És el primer llibre, també, Víctor, que publica el format ibook. La resta de llibres molts han estat publicats amb Com a Negra, si no m'equivoco. Com ha estat això, l'experiència? Qui és el que t'ha fet portar a dir? Provem, no? Em llenço al món digital, per dir-ho així. Jo he publicat amb molts deseditorials, en planeta, mdb, en casals... I els projectes socials en faig Com a Negra, una editorial petita, però que treballa molt del llibre. I amb la que em sento molt a gust publicant aquest tipus de projectes, que són el que publico bàsicament en vells. El que passa és que aquest cop volia aprovar intentar fer un llibre des del començament fins al final, i fer-lo precisament sense cap mena de filtre. No passar per cap editor. I això em dona molta més llibertat per escriure com jo volia. També volia aprovar a qui implica fer una publicació a Amazon, i tenir un ibook al mercat, fer-lo més assequible, perquè en alguns casos els llibres són una mica cars, i aquest llibre no pretén guanyar diners en vells, pretén que funcionin, que corrim on ja ve. I d'habitat que ha sigut un projecte molt personal, que es diferencia dels altres, i que no farà que no torni a les editorials al contrari, treballo molt a gust i amb Com a Negra, especialment. Però volia aprovar-ho. També era una experiència, després de 30 anys, de treballar tot el llibre. Jo sol, inclús la portada, buscar qui la fes, i crec que les experiències tot assumen i et fa millor escritor. També hem de dir que el llibre està informat el paper per aquells amants, que els agradi el paper de tota la vida. On el podem trobar? El podeu trobar a Amazon, és molt fàcil de trobar, i pots demanar el llibre o el paper. A mi m'agraden també molt els llibres del paper. M'agraden els llibres, són molt còmodes, però no em plantejaven, no publicen paper. Molt bé, doncs, Víctor, jo no sé si vols destacar alguna altra cosa del llibre que ens hagi deixat. No hem profunditat en la sinòpsia d'aquest tracte, quins són els protagonistes. Molt bé. Estigui més en curiositat que es compren llibre. Sí, que descobreixi qui és la Rita, perquè està farta de tot, perquè decideix prendre una decisió que canviarà la seva vida, i perquè decideix anar a descobrir personatges que trobareu el llibre, tots molt característics, tots molt diferents, i qui els fa prendre una decisió que els portarà al suïcidi, i per què ho fan, i quina és la visió des de fora d'un escriptor que intenta costar-se aquest tema. Descobriu que és la Rita, que és un personatge molt interessant. Doncs, Víctor, ens quedem amb la Rita, també amb el llibre volant. Moltes gràcies per passar-te per equip al programa La Rambla, i res, a fer promoció del llibre. Molt bé, moltes gràcies. A poc a poc me'n vaig, la física em captiva i la gravetat m'inclina els teus peus car, amb el mateix temps desfats, els nousos que regiren aquest fràgil equilibri, meu res no dura gaire, amoc no sóc d'enlloc d'aquest país d'aire, mai tornaré a viure amant, amb el pes que alcega la mentida, la rutina, el trist engan, sense final jugar, amb un sencer s'estimba contra els vidres dels meus dies, que m'enfongi dins l'aigua, rena'n porta, però el meu país d'aire, ni puls d'un instant, dimos jo el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes tan bas, la vida es desfà, visible al mar dels anys, canto sense xarxa, salto i sempre cai. Res no dura gaire, amoc no sóc d'enlloc d'aquest país d'aire, ni puls d'un instant, dimos jo el meu salt, dius que el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes tan bas, la vida es desfà, invisible al mar dels anys, dimos jo el meu salt, dius que el meu salt, dimos jo el meu salt, travessa els espais en blanc, la vida es desfà, arribes tan bas, visible al mar dels anys, dius que el meu salt, dius que el meu salt, dius que el meu salt, i avui bac meals. i l'Àlexia Potelles. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent a l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. We are... Ens toca fer l'espai de les xarxes 06 d'aquí de Sant Just. Avui ens porten un convidat especial a l'extrecta del psicòleg Víctor Carretero, que és membre de la Unitat de Crisis de Barcelona, de la UAB, de l'Universitat Autònoma de Barcelona. A més a més, és psicòleg amb una amplia formació i experiència en diferents àmbits de la salut mental. El tenim al telèfon, saludem-lo. Hola, bona tarda, Víctor. Bona tarda. Bé, t'estava presentant una mica també tinc aquí el teu currículum. Veiem que ets doctor en psicologia per a la Universitat Ramon Llull, tens màster en psicologia general sanitària, també craditació d'expertesa com a psicòleg d'emergències, bé, un llarg etcètera de títols. Bé, el cas és que actualment Víctor també estàs com he presentat aquí en la Unitat de Crisis de Barcelona. Abans de res, explica'ns una mica també què es tracta d'aquesta unitat que us encarregueu. Doncs mira, Joan, aquesta unitat de crisi es va centrar fa set anys o així, segon dels psicòlegs intervenents sèmios, en el qual treballem en diversos projectes arreu o a través de la Universitat Autònoma de Barcelona i ens dediquem tant a l'emergència institut com sobretot en molts dels projectes en com hi ha algun tipus d'emergència impacte. Per exemple, un dels projectes en què col·laboro és amb l'alineàmetre de Barcelona, en el qual hi ha algun accident, algun arrollament, alguna situació d'impacte, doncs activar un protocol en el qual els psicòlegs que estem de guàrdia o estem de referència en aquest moment, doncs anem a atendre immediatament el conductor que ha presenciat o ha viscut aquest moment d'impacte. És una situació actual en aquest cas, una situació potencialment traumàtica en què poden sortir moltes fos, moltes sensacions que són totalment normales, esperables dins d'un escenari, doncs això crític, de situació violenta, però que normalment no ens trobem en aquest context. I aleshores qualsevol situació o símptoma que tinguem d'ansietat ens pot resultar molt violent, molt inesperat, i que ens porta normalment a fer-nos la pregunta de que sí, estic bé, si m'estic tornant boig, etcètera. Tot això endavant, portant a no acceptar certes coses, a voler tapar, d'alguna manera, aquestes intometologies que ens ve, aquesta ansietat, a no voler recordar o parlar d'aquesta cosa, i això d'aquesta habitació, que és un mecanisme de l'afensa que acabem utilitzant, que és negatiu per nosaltres, perquè aquestes situacions traumatiques o potencialment traumatiques, el que hem de fer és procurar gestionar-les al millor possible, tant amb els nostres propis recursos, que potser doncs des de els nostres hobbies, la família o els amics que contem, els nostres recursos personals, o si t'has d'haver ajudat algun tipus de professional, un psicòleg, un psicòleg més expert en aquest tipus d'àrea, i acaba integrant aquesta situació en la nostra vida, en la nostra vida serà un trascurs, que hem tingut problemes o situacions complicades, entre elles, aquesta situació concreta. Aleshores, aquest seria un dels projectes en què ens col·laborem, com a unitat. Altres han pogut ser des de donar formacions o atenció des de les víctimes de la cantat que va ser feia a Barcelona, a les 17 d'agosts. Exacte, a les 17 d'agosts. I formacions a empreses o a col·lectius concrets que ens demanin per situacions aquestes, doncs de morts subtades, de situacions d'emergència, etcètera, una mica serien els aspectes en els quals ens dediquem. Ostres, suposo que no sé si en tot és especialitzat en aquest tipus d'intre de la branca de psicologia, tot aquest tema de tractar crisis, traumes, situacions de conflicte o d'estrès, necessiten també unes formacions especials, suposo. Exacte, es necessita normalment una formació més específica de veure la majoria de psicòlegs un cop de cantes més per la branca crítica o així, sí que pots treballar amb segons quins temes, a nivell d'ansietat, etcètera. Però, com deia, una situació que surt de la nostra branca normal i de lo que entenem per els problemes quotidians de vida diària, des d'un dol a un acomiadament de feina impulsadent o a una situació més crítica com que ho ja sé, la vivència era una tanta terrorista, com dèiem, o el fuicidi o una mort propera, més violenta o així, doncs sí que es necessita algun tipus d'especialització més concreta que sàpiga quines eines són més efectives per poder treballar més profundament a aquest tipus de situació. Molt bé, caram. També llegir un amic al teu currículum, Víctor, veiem que estàs especialitzat en població que té un transtorn de l'espectre autista, un transtorn... bueno, el TEA, no? És un amic al tema que aborda aquest trimestre la xarxa 06, el grup d'aquí de Sant Just. Està portant com ve tu avui diferents convidats, més convidades relacionades també amb aquest transtorn. Tu, de quina manera incorpores aquesta especialització en la teva carrera, en quin moment decideixes dedicar-t'hi o implicar-t'hi, com t'arriba això? Doncs a mi em va arribar una mica sincerament de casualitat entrenant la meva primera feina i contacte amb tema del TEA. És un tema que m'havia cridat molt l'atenció o havia mostrat interès durant els estudis universitaris o posteriorment posant les formacions, màsters o les feines no relacionades amb un context directament dins del món de la psicologia, però que se m'havia quedat com allà, una mica en estambai, doncs, ficar-me dins d'això. I a rel d'un contacte amb la Sociació Teàmar Aspergers del Maretma, vaig entrar a treballar-hi i allà vaig agafar l'expertesa com a psicòleg especialista en TEA i vaig conèixer tot aquest món treballant, sobretot amb una població infant o juvenil, també amb població adulta, i a mesurar que ha passat el temps, hem anat especialitzant-nos en formacions, en xerrades escoles, en xarxes de salut mental, sense deixar en cap moment de banda un treball terapèutic de manera individual, de manera grupal, hemòsit terapèutic, una mica, seria tot aquest context. I la teva feina dins d'aquesta unitat de crisi, la compagina després també amb el tractament amb persones amb TEA o tractes persones amb autisme dins d'aquesta unitat de crisi? Com ho portes? Ho portes en paral·lel? Sí, són dues coses que porten paral·lel. El tema de les emergències, justament com la seva paraula indica, és una situació com més extraordinària, i tinc força contacte regular. Són situacions que passen més espontàniament o no és una cosa del dia a dia. A les hores, sí que és veritat que quan té una emergència venen totes de cop, i a les hores ens hem d'activar, hem de tenir com quatre mans a l'hora i venen molt seguites aquestes situacions. I sí que s'ha donat, sobretot l'època que va haver-hi el primer confinament, resolents situacions d'aquestes, per exemple, diverses persones o famílies que tenien algun membre de la família que tingués aquest tipus d'assastor, doncs sí que hem assessorat més, potser jo és de la meva pare o així, i com dic, és un treball més en paral·lel. Jo, normalment, la meva feina es tracta de, a nivell privat, soc psicòleg en un centre de salut mental, i a part d'altres casos, com pot ser d'addiccions, d'anxetats, de presidions, d'ols i un llarg que heu d'etre, se'n deriven, normalment, tots els casos que tinguin a veure amb l'assastor de l'especte autista. Intenta ens explicar una mica a gran estreig, Víctor, perquè sé que seria difícil, més o menys, poder intentar explicar més amb precisió, però a gran estreig les persones que tenen aquest tipus de gran storn es caracteritzen per algun síntomes o per maneres de ser concretes. Sí, mira, quan parlem del DEA, parlem de definir les tigles de trastorns de l'especte autista. I aquest aspecte és molt ampli. És a dir, s'inclou en moltes coses, i per poder definir-ho com d'una forma concreta que pogués incloure, per exemple, totes les persones que em descolten o totes les persones relacionades amb aquest tipus de trastorns, s'hi sentim identificat, que és com complicat. El que estic a partir, per exemple, per fer-ho d'una forma més sintètica o més concreta, jo sempre parteixo de la definició que es tracta d'un trastorn del desenvolupament. És a dir, és un tipus de trastorn de base neurològic que pot afectar tant en l'adquisició com en la retenció o l'aplicació de certes habilitats específics o conjunt d'informació. El que sí que m'agrada, en la veritat, és explicar-ho més des d'una vegada, no tant des de les dificultats que pugui presentar una persona que té autisme, no tant des de les dificultats, sinó de com les diferencies del que coneixeríem com les persones neurotípiques. Entenent les persones neurotípiques, el que diríem de manera inequada, les persones normals o les persones que no tenen un trastorn de salut mental. Aleshores, les persones que tenen en teat les que no seríem o les definiríem com una de les persones que tenen una manera de processar la informació del món d'una manera diferent. Tenen els seus punts forts i tenen certes dificultats per entendre la vida social, amb el qual hi ha també diferents nivells o diferents graus de severitat. També entreguir aquí tot el tema de l'àrea emocional, la vida acadèmica o laboral, l'àrea conductual, etcètera. Aleshores, entrant dins dels graus de severitat, així distingiríem tipus per dir-ho d'una manera o nivells dins d'aquest aspecte autista. El que sí que sempre diríem és que tots tenen en comú, tant si ens imaginem una línia recta com un continu, t'hi dividiríem tres punts, que seria com una mena de bloc d'un trastorn de l'actisme més saber, en el qual afectaríem o tindríem molt a veure tot el que seria el ocient d'intel·ligència, per exemple, el context social, és diferent una família que estigui arredeira molt volant o una família que tingui molts recursos, que no una família que tingui menys recursos o menys capacitat per afrontar aquest diagnòstic. Tindríem un segon bloc, que seria un aspecte més moderat i després tindríem un més lleu. Parlaríem d'aquests tres punts, una mica comentant-nos la funcionalitat que té la persona, depenent dels símptomes. Però a tots ells tindrien una mica en comú aspectes de la comunicació, la interacció social, o també tot el que serien els comportaments, els seus interessos repetitius o res que tingui. I abans també has fet referència a Víctor, dins de quan parlàvem del tema de l'espacialització, de la teva experiència, has comentat el tema del transtorn específic del síndrome d'Esperger. Això entraria dins de tot aquest ventall que has comentat tu de l'espectre autista? Sí, a veure, si tinguéssim aquesta línia de continu causatiu de lleu, de motorat i de fabet, el transtorn de l'espectre autista sempre s'ha catalogat com una cosa diferent o s'ha malentès com una mena de part de l'autisme que té a veure, per exemple, molt amb la superdutació. És a dir, si és una persona amàstica, és una persona superdutada i no està directament relacionat. I també hi ha una persona que és autista. És un sentit que té a veure amb l'espectre autista. L'espectre autista és un sentit que té a veure amb l'espectre autista. Com a tothom, o com a moltes situacions, pot haver-hi una persona que tingui autisme i altes capacitats, però no necessàriament estar relacionat amb això. I dins de la continu caguella, són capaces de desenvolupar-se millor a nivell de comunicació, tenen més habilitat a nivell social o tenen més funcionalitat i autonomia pròpia. Però que en diferents etapes de la seva vida, com podies ser l'adolescència o la de l'adulta, presenten diverses dificultats. Per exemple, són persones que els costaria entendre a nivell social o a nivell de llenguatge, els dobles sentits, la dironies, les bromes... Són persones que les hores acaben sent molt vulnerables o poden arribar a ser molt vulnerables en certes situacions de dialèctica o de llenguatge. Són persones que recorden el final molt inocents, perquè no entenem certes bromes o certs tons de quan jo m'expreso. No sabem si jo parlo seriosament o estic enganyant. També són persones que poden semblar molt intel·ligents. No és que siguin molt intel·ligents, poden tenir una intel·ligència dintre de la norma, però s'especificen molt en un tema del seu interès. Hi ha una cosa que es diuen els interessos refugits que comentava, que de vegades ho veiem en sèries o en pel·lícules que tracten una mica sobre el tema, hi ha persones que tenen un interès molt concret, per exemple l'astronomia o els trens, per exemple, o els guiójocs. S'ha afegit molt sobre aquest tema, perquè els interessa, perquè els agrada. De cara als altres, pot ser que ens pensem que és quina gran intel·ligència que té, perquè sap una gran quantitat de constalacions, perquè li agrada l'astronomia, denoms científics, però no és que hi hagi unes altes capacitats al darrere, sinó simplement que s'han especialitzat molt en un àrea del seu prop interès, i que, si els treu d'allà, els costa més relacionar-se per l'adecuadament sobre això. Són persones que s'han relacionat molt amb el tema crític, que aconseguirien més que a la part social, a l'etapa adulta o a l'adolescència, és quan se'ls veuen més aquests tipus de mancans. Potser en edats més... Quan són més nens, costa més de veure poder que tenen aquestes altes capacitats, o que s'entren més en alguns temes en concret, i que llavors s'interessen molt i saben molt, o ja apareixen també des d'edats de quan són més petits. Sí, aquest interès ho restringiria, i el que hem dit de parxarien ja des d'haver patit, i no són una cosa estrictament invariable, sinó que poden anar fluctuant o canviant. Poden haver-hi, com veiem abans, l'espectre és molt ampli, i aleshores per identificar tothom o que tothom sent dins de la definició que faríem, doncs és difícil. El que hem d'entendre és que aquest tipus d'interessos poden anar fluctuant, poden ser un interès molt rígid que sigui des de sempre, o que hi hagi de vegades interessos concretes per una cosa, però no en altres, o que es vegin perdent en el transcurs de la seva vida. Aleshores, a nivell d'atapes evolutives, per exemple, quan són petits, sí que aquest tipus d'interessos sí que estarien més marcats, però passarien més despercebudes, atapes o... perdó, atapes. Són símptomes, com si diguéssim, o característiques, com serien, per exemple, les relacions. Quan un nen petit fa, a lo millor, un apropament social més inadequat, a lo millor saluda a una persona desconeguda, pot quedar més com ostres, és una persona més extrovertida, o què monogues aquest nen, etcètera. Per exemple, un adult o un adolescent ja és una cosa que desbanca més, i es nota més com una diferència o una dificultat, perquè un nen està aprenent, encara no distingueix entre l'adacuat o l'inadacuat, i en canvi, un adolescent o un adult ja es sobraentén, o ja és esperable que sí que entengui més les relacions socials, les normes culturals o socials que tenim en certs circles, i aleshores, doncs, sóc de més que les transgradeixi o que no sàpiga com relacionar-se. Per això, de vegades, apareixen o són més marcades aquestes dificultats a l'adolescència o a l'adult. I, Víctor, quins tipus de tractament són més útils en aquest cas? Entenc que, quan algú és diagnosticat d'un té, cura de moment no n'hi ha. No, exacte. Jo suposo que, no sé si a base de teràpies o no sé quin tipus de tractament, es pot fer que la persona convisqui amb aquest trastorn de la manera més... Exacte. A veure, primer de tot, diríem que no hi ha un ideal de tractament. És veritat que s'han demostrat que hi ha, a lo millor, algun tipus de teràpies o de tractaments que poden ser més beneficiosos o ajuden més a la funcionalitat de la persona, però el que es tractaria, justament, és això, centrar-nos en l'individu que tenim davant. Sobretot, no ens quedaríem amb una part que aquesta persona, un cop diagnosticada, necessita teràpia per sempre, sinó el que ens hauríem de plantejar una mica. A veure, en quines àrees li dificulta més la seva problemàtica i anem a treballar-les. La teràpia ideal, com si diguéssim, tant si és en un marc cognitiu conductual, que és un tipus de corrent a nivell psicològic de tractament, o tant si és un psicoanàlisi per posar un exemple de dos corrents diferents, la teràpia més ideal seria que la persona s'hi trobés còmode, a gust, i que abarqui tots els seus contextos o àrees vitals. Tant seria l'acadèmica, com la social, la familiar, l'emocional, que abarqui tot això i que tots a una es puguin afavorir la funcionalitat d'aquesta persona. I a nivell familiar, no sé si hi ha algunes pautes que puguin ajudar o també t'acara consells a la societat. Si la gent coneix algú, algun familiar, amic, però amb aquest tipus de transtorn, algun consell o manera d'actuar que sigui a favor de la persona? Doncs, primer de tot, una mica repetint l'anterior idea, no vol dir que, si tenim un diagnòstic, no vol dir que directament es necessiti ajuda o que aquesta ajuda es perdatui, sinó que és una ajuda a nivell més terapèutic com a farmacològic. Les àrees que es veuen més afectades aniran canviant. Si un nen o una persona és diagnosticada des de petit, a lo millor una ajuda i un suport, tant a nivell escolar com a nivell familiar o a nivell més concretament terapèutic, pot ajudar a conèixers més a si mateix, a saber i a entendre més les dificultats a les que es pot trobar en certes situacions. A mesura que ha passat el temps, pot aprendre a viure amb aquestes dificultats i a integrar-les. D'aquesta manera pot a lo millor deixar davant d'aquest tipus de tractament i, si torna a sortir a la millor alguna dificultat, algun tema concret, algun àrea que estigui especialment tocada o que sigui especialment vulnerable o hi hagi un problema, que es pugui reprendre això, però no significa que directament hi hagi d'haver un tractament arradera tota la vida. Jo el que comentaria una mica més a nivell social és que falta molt per a prendre. Veiem que la societat, en aquest sentit, es comença a fer coses, però encara estem una mica, com si diguéssim, entre cometes embolquers, encara. Parlem molt d'empatia, de comprensió, d'així, però hi ha molt d'esconeixement, encara. Per això diuen que, si hi ha un aspecte tan gran, no podem utilitzar reduccionismes com, si és un aspecte que té altes capacitats, o si és un autista, és el típic que pensem de les pel·lícules, que no parla, té una habilitat especial, sinó que hi ha molts tòpics que han fet molt de mal en aquest sentit, perquè hi ha vegades que es poden complir, hi ha vegades que la persona pot presentar tots aquests criteris clínics, però no els més tòpics o els més famosos, que hem acabat sentint, aleshores. Com serà un conseller el que diria és, sobretot, informar-nos, llegir, investigar sobre el tema, per entendre, sobretot. És un trastorn que demana, com si diguéssim, poder-lo entendre. I sobretot, com a societat, entendre que la majoria de cops, el que estem acabant ensenyant és, amb aquestes persones en aquest trastorn, que ens comprenguin a nosaltres o que comprenguin com funciona la societat, més carrer perquè nosaltres som més. Si ens imaginem, com si diguéssim, dues franges de població, els neulotítics, les persones sense un problema de salut mental, són molt més nombroses que les persones que tenen TEA. El problema és que estem intentant fer d'alguna manera que s'adaptin les persones en TEA a un món que no els pertany a un món que els costa i tot això. Per tant, s'ha de trencar aquestes estadístiques, trencar aquesta roda i poder fer de que ells ens entenguessin la nostra manera de funcionar, com nosaltres, la seva, de viure i d'entendre el món. I què els diries? Per exemple, pares, mares que tenen un infant amb autisme, per exemple, no sé que estiguin en tot el procés del diagnòstic o els primers contactes. Potser sempre, per exemple, amb experts o amb professionals. Primer de tot, el moment del diagnòstic és molt dur, perquè no deixa de ser un dol, un dol d'unes expectatives que teníem sobre un fill o una filla que havíem pensat que podria ser, que seria, com si diguéssim, dintre de la franja de la normalitat i tot això. I ens venen un món de por de si podrà, si serà, si com es relacionarà, etcètera. Aleshores, sobretot, intentar buscar el màxim suport possible, tant a nivell professional, tant a nivell d'escola, com a nivell d'associacions. Hi ha moltes associacions de pares i mares, en els quals es troba un gran suport i que impedeix aquesta sensació d'estic sol, li ha passat el meu fill o la meva filla, i no entenc res. Doncs aquesta informació que jo recalcava, que és important per entendre aquest trastorn, la trobem molts cops. Quan veiem que un altre pare o una altra família es troba en la mateixa situació que nosaltres, i ha passat pel mateix, o ens pot comprendre de tots els dubtes que tenim, pels quals no tenim resposta, etcètera. És molt important el moment del diagnòstic, començar a moure's, buscar informació, atreçar-nos a un professional adequat o a una associació, etcètera. I no patir, no fer-nos unes falses perspectives de quina serà la seva evolució. Hem detectat, a lo millor, una cosa que ens ha fet pensar que hi havia algun tipus de dificultat, que ha esdevingut aquest diagnòstic. Això no vol dir que aquesta persona estigui condemnada, o estigui marcada per una cosa, sinó simplement que ara coneixem un nom o una entrecometesa etiqueta concreta quines són les seves dificultats. I això ens pot facilitar molt el saber cap on hem de dirigir els nostres esforços, o quines àrees és més important que dediquem recursos o atenció. Molt bé. Ens queda justament un parell de minuts, Víctor, per poder acabar l'entrevista. Recomanes tu ja que has comentat sobre tot el tema de la lectura o el tema de llegir coses al respecte per estar informats, algun llibre que ens recomanis, per exemple, sobre el tema? A nivell de llibres, normalment, sempre recomano el curiós incident del gos a mitjanit. És un llibre sobre un noi que investiga una mena d'assassinat del gos del Bahí, etc. I que va sobre aquest noi que té sintomatologia de l'autisme, i que sempre és molt ben rebut per entendre una mica com funciona aquest tipus de ment, de pensament, etc. I a nivell més de cinematografia, de pel·lícules, la sèrie de típico és donant-ho que té autisme i presenta molt bé la teràpia, l'evolució que ha anat fent, les relacions socials, etc. I la sèrie de defenseori, en el qual el personatge, o uns dels personatges protagonistes, d'una manera molt estereotipada i tal, però es pot veure amb clau còmica, però moltes de les característiques. I com a pel·lícules fica una de les més referents, que és d'un cas biogràfic, és la de la Tempel Grandi, que és una doctora que té autisme, i es veu una mica tota la teatregectoria vital, des de cap a la universitat, com es troba el doctorat, i com aprena una mica a viure a la societat amb el seu trastorn. Serien una mica les recomanacions més importants fins al món del teat. Molt bé. Doncs, Víctor, ha estat un plaer escoltar-te. He tractat diferents aspectes pel que fa el trastorn de l'espectre autista, començant una mica desgranant, des d'on tu viques, des d'on treballes, quina és la teva feina, i res, ha estat un plaer tenir-te com a convidat de la xarxa 06, que vagi tot molt bé. Moltes gràcies amb vosaltres, i moltes gràcies. I a tu, que ha vist et passa molt bona tarda i també bona setmana. El mateix, que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Vinga, va, que ja gairebé són l'escent. Nosaltres ens acomiadem. Tornarem al dimarts 19 també per estar amb vosaltres de 5 a 7 per fer-vos companyia aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern. Aneu-nos seguint aquests dies de festa a roba a Ràdio d'Esvern, a Twitter i a Instagram. Molt fort, i ara us deixo amb l'informatiu de notícies de la mà de l'Ualòpez per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. Gaudiu d'aquests dies de vacances, del sol i de la festa. Tornem dimarts. A tothom. Ràdio d'Esvern. Tot seguit.