#149 - La Rambla del 20/4/2022

Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minuts de l'esting de la tarda d'avui, dimecres 20 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu a mi cada dia de dinyons a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim d'aquí i fins a les 6 farem l'espai de teatre amb la Maica Duinyes, que sempre ens porta els millors espectacles que fan a les sales de Barcelona. També a més a més en zona temps farem una mica les afamèrides i el dia internacional d'avui. Després, a segona hora de la rambla a partir de les 6 horeu, després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio, de ràdio d'Esvern tindrem aquí a la Daniela Fomador, jove, artista, cantant, intèrpret. Sant Just, amb qui parlarem del tercer cicle de concert La Pirce, perquè ella és una de les estrelles que cantarà el 17 de dia 30 d'abril per la tarda, a la sala cinquantenari de la Teneu, juntament amb la Nerea i la Romap. Tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem que ja tinc la Maica preparada. La Ràdio d'Esvern Això és espectacle. La Ràdio d'Esvern Això és espectacle amb Maica Dueñas. La Ràdio d'Esvern Vinga, va, comencem aquesta espai amb la Maica Dueñas o la Maica, què tal? Bona tarda, bona tarda i bona hora. Bona tarda i bona hora. Ja torno a ploure, ja torno a no tenir sol, per favor. Bé, bé, tot està en por. Deixem d'un moment el que et parem de dies que tenim avui, que són ja en dos dies internacionals avui. Mira, concretament és el dia de la llengua xinesa, celebrat des de l'any 2010, i és una femèrida que va decidir posar la ONU, fa 12 anys, amb l'objectiu de reconèixer la riquesa cultural històrica de cadascun dels idiomes oficials que té la ONU, i per això va decidir introduir en el calendari de celebracions aquesta data, aquesta femèrida. I què farem per celebrar aquesta femèrida? Parlem en xino? Home, jo, jo de xines, no en sé gaire. Només t'haig de dir que mira, els idiomes oficials de la ONU són el xines, òbviament, perquè el rus, l'espanyol, el francès, l'anglès i l'àrab. Aquests són els 6 idiomes oficials. Molt bé, no? Sí, sí. Sembla perfecta, és molt ampli, no?, el vanu que posa la ONU a parlar. Ja estima que serveixi tampoc això de parlar, eh? Bueno, bueno... Perquè parlen molt, però fan poc. També hem de dir, mai que que és el dia mundial de la Marihuana, aquest ja fa bastants més anys, que és des de l'any 1971, i doncs bé, és una data no la proposa la ONU, sinó un grup d'estudiants de Califòria, anomenats Los Waldos, i que sàpigues que és una planta que ha causat una profunda polèmica d'agudar els seus i els efectes en el cos humà i a la societat. Perquè hi ha molta... és una porta, diguem-ne, fàcil d'entrar a les drogues. La Maria, el fumar a Maria, és una manera fàcil, diguem-ne, d'entrar a drogues més danyines, diguem-ne, que la Maria. Però bueno... Doncs això, tenim aquest parell de dies internacionals que havíem de comentar, i ara sí, comencem ja pròpiament dita amb el teatre, que ens portes cada setmana. Comencem ja? Comencem ja, clar que sí, com vulguin, Maica. Com que no has posat la careta. No, perquè l'he posat abans, l'he posat abans. Escolta'm, jo voldria començar dient que aquesta setmana he vist unes quantes obres de teatre gairebé com cada setmana, no? Dos o tres, cada setmana. Però m'ha agradat molt, molt, una, que és la que vull comentar. És a dir, el gran comèdian. Ah, mira, jo també la volia veure, però s'acaba, no queda massa, no? Vés a veure-la, perquè tu passaràs superbé. El gran comèdian està interpretada per Joel Joan, que és un gran comèdian, evidentment. Mai millor dit. És magnífic, la veritat. I a part del Joel Joan, doncs podem veure el Xavi Mira, l'Anna Saun, que fa de dona del Joel, i que a la vida real també és la dona. Ah, també és la seva dona? Ah, mira. L'Africalonso i l'Eduard Montada. És una obra que està escrita, diguem-ne, entre el Joel Joan i l'Ector Claramun. I és molt interessant, perquè fa molt de riure, o sigui, estàs continuament rient, perquè és un comèdian de veritat. Però et queda després un pou de... Bueno, et fa pensar, perquè realment el que demostren aquesta obra és que la gent sempre té dues cares, o gairebé sempre. I que l'amistat, per més gran que sigui l'amistat, una amistat idílica, diguem-ne, entre dues persones, doncs moltes vegades, quan una triunfa, triunfa a la vida, per dir-ho d'alguna manera, triunfa en el seu camp, en la seva professió, en l'amor... Exacte, triunfa a la vida. I l'altra no, normalment, el que no triunfa, doncs intenta fer-li la vida una mica impossible el que ha triunfat. Bueno, per enveja, no? Sí, per gelòcia, per enveja, perquè la persona es considera que ell també té les mateixes aptituds i, en canvi, no arriba a on ha arribat el seu amic. O sigui, que en realitat rius molt, però en el fons, quan surt el teatre, comences a pensar en una cosa que passa molt sovint, i que realment va dir que va... que va adherir de l'ésser humà, una mica, no? Sí. Home, doncs està bé, no?, si fa pensar l'obra, realment. Sí, jo, quan vaig sortir, ja dic... vaig viure molt i jo saps que a mi em costa molt riure, i també no com el resta del públic, que estaven rient tota l'estona. Cosa que ho sento, però a mi em molesta una mica, perquè, clar, ells continuen parlant... I m'estan dintre el riure, no? I et pera el que estan dient ells, no? Clar, et pera la conversa, bueno. Això és un comentari una mica tonto, no? Però, bueno, la recomano de totes totes. L'estan fent al Teatre Goya, i realment val la pena. A començar a les 8, i després el diumenge em penso que és a les 6 de la tarda. Que és molt llarga o es passa ràpid? No, no, una obreta i 20. Ah, d'acord. Una obreta i 20. Però ja dic que és una obra per riure, i per veure la magnífica interpretació de tots, perquè tots estan fantàstics, però per veure el Joel Joan en tota la seva extensió. Que guai. Doncs mira, m'ho has dit i ja l'aniré a veure segur, mai que segur. Doncs a veure si coincideixes amb mi, després ho parlem. Vale, vale. O sigui que aneu a veure el Joel Joan, en el gran comediant, al Teatre Goya, perquè riureu molt, i ja dic, quan surts, en quedes pensant i dius, quina és veritat t'han dit en tant d'humor, no? Una altra cosa, la sala de pequeño ja saps que fan moltes coses, o sigui, tenen una programació molt extensa i fan de tot. Molt variada, eh? Molt variada, sí. Per tant, bueno, doncs ara presenten, ahir, ahir dia 20, van presentar el cicle, un cicle que es diu, màquina persona. No, espera, dia 20 no era... Avui som dia 20. Avui som dimecres dia 20. O avui 20 o ahir 19. Bueno, no, és igual. Aquests dies, aquests dies. Aquests dies presenten un cicle que es diu, màquina persona, intel·ligència artificial i creació. Llavors, en aquest cicle no només hi ha obres de teatre, sinó que hi ha moltes més coses. Per exemple, en total hi ha tres espectacles de teatre, espectacle de teatre, dues lectures, dues lectures dramatitzades, que normalment es fan al bar del Teatre de la Salave, que és un bar molt xulo, molt acollidor, que quan vas allà pots dinar, pots sopar, pots prendre una tapa, vull dir, que està molt bé. Bé, doncs això, tres espectacles, dues lectures, després faran dues mostres sobre això, sobre la intel·ligència artificial i les persones, dues mostres. I tres xerrades, que parlaran justament d'això, i després dos cursos. Dos cursos per a qui vulgui afegir-se això, a saber més d'aquesta intel·ligència artificial, relacionada amb la creació, diguem-ne, amb la creació artística, per se suposa. Llavors, el rock escriu, el rock esquius estrena, una obra que es diu l'altra, que està dirigida per al Sergi Belvei, i la interpreta el Cesc Casanovas i l'Àlex Ferrer, com a protagonista, i després la Victòria Espumbel, que és una autora que ha estrenat moltíssimes coses aquí a Barcelona, que a més a més... A Gramaturga és? Sí, i també directora de teatre. Jo he treballat amb ella, com a directora de teatre, ella. La Victòria Espumbel. Llavors, aquesta obra torna a la Beckett després de 15 anys, o sigui, ella va ser en aquesta obra, i jo la vaig veure en aquella època, fa 15 anys, fa molt. Ha plogut molt. I es diu la màquina de parlar. La màquina de parlar va estar també a la sala Beckett, antiga, no a la dada. A la de l'any 2000... La que estava a la veicera de dalt, o sigui, a la mà, a la veicera de dalt, no. Sí, a la veicera de dalt. Ara ja està a Poblenoudi. Doncs a l'antiga Beckett, que jo havia treballat moltes vegades a la Beckett, jo crec que la Beckett i el Tantarantana són els teatres que més he treballat. Ah, mira, fixat. Doncs no és tan lluny, no? Un l'altre? Sí, el Tantarantana està... No, perdó, m'he equivocat. M'he ubicat al teatre neu. Perdó, m'he confosat amb els noms, m'he confosat. Doncs això, la qüestió és que aquesta, la màquina de parlar de la Victòria Esponber, també es farà en aquest cicle de màquina persona. La màquina de parlar és com una mena de faula futurista o les persones treballant com si fossin màquines. Jo crec que va per aquí el nostre futur. Sí. El nostre futur. Llavors, bé, la història aquesta de la màquina de parlar està una mica marcada o com vulguis dir-li perquè es veu com a l'home es deshumanitza, les persones deshumanitzen. I és bastant preocupant, no? Sí, que surts allà pensant quin és el nostre futur, que és el que ens espera. Exacte. I després també interpel·la una mica el públic d'avui. I penso que això que es va xerrar fa 15 anys, a mi em va agradar molt, i ara segurament m'agradarà encara més perquè la Victòria ha fet una mena de revisió de la obra. Una mena de reglus, potser? Sí, una mena de revisió per posar-la més al dia. Clar, és que 15 anys a nivell tecnològic fixa tot el que pot avançar la cosa, saps? Clar, però en 15 anys ha variat molt. Cosa que un fa 15 anys poder semblar una utopia, ara ja hi ha realitat i no acaba de qualsevol. És una nova posada en escena. Sí. El curiós és que hi ha part del repartiment original, que això està molt bé. En aquella ocasió la van fer el Jordi Andújar i el Mar Rosíc, quan el Mar Rosíc estava començant com a escritor, com a dramaturg i com a director. En els seus inicis de la carrera? Una persona que no coneixia pràcticament ningú. Ahà. I llavors el que s'hi ha canviat és la noia que surta a la obra, que en aquell moment ho feia de Sandra Monclús, i ara la fa la Vanessa Segura. O sigui que... I després, si voleu anar a veure-la, aquesta de la màquina de parlar, el demà a dijous, demà a dijous 21, hi ha un colòquip posfuncion. Això a vegades ho fan, colòquis. Sí, i això és molt interessant. Jo sempre en quedo. A vegades quan surts del colòquip, a vegades m'ha passat que surts del colòquip i penses, quina pèrdua de temps, no? També, també. Bé, sí que la depenen del colòquip i del que et pugui interessar el tema. Exacte, exacte. Però vull dir, si voleu anar a veure-la, i tenir un interès per el tema que toca, que és el home, les màquines, la deshumanització... El futur, no? El futur, el que ha de ser el home. Doncs que sabigueu que demà dijous 21, hi ha un colòquip posfuncion. Jo penso que pot estar bé. I després, l'altra obra que s'estrena dins d'aquest sicle, és l'altra. L'altra és d'una comèdia, com d'anys, escrita per el Roque Esquius, està dirigida per al Sergi Belvey, i es veurà a partir del 28 d'abril. La setmana Vinència et sembla bé, parlem en profunditat d'aquesta obra. Evidentment, el text també s'obica en un futur que sembla més junyat del que realment és, i parla, evidentment, d'això, no?, de les màquines, i del que repescuteix en el ser humà tantes màquines, i tantes coses com es fan servir avui dia. També és una altra obra per fer-nos pensar sobre aquest tema. Sí, la veritat és que si a mi em fa una mica de por. O sigui, el fet d'una tonteria, vaig a dir una tonteria, et truqui el telèfon, et posis el telèfon, i sigui una màquina? Això ja t'agòvia, et posa nerviosa. I et preguntar, i... Premi 1, si vol, no sé què, premi 2, si vol... Exacte, a mi això em sembla d'això, que ja estem començant a parlar amb els robots, en comptes de parlar amb les persones. Estan automatitzant les processos... És complicat de... Ja veurem com serà el nostre futur. En aquest cicle, que ara faran a la Beckett, màquina persona, intel·ligència artificial i creació, penso que serà molt interessant el que proposen tots els que, perquè a més a més, ja veus. Hi ha lectures dramatitzades, hi ha mostres que faran, n'hi ha cursos, o sigui, hi ha una mica de tot per ficar-se dins d'aquest problema, que jo ho veig com un problema el que ve en el futur. Deixem la sala Beckett i ens en anem al Teatre òlia. Fixa't. Al Teatre òlia fan boixa. Ja la fan? No, la faran dos dies, dos dies només. El dia 23 i el dia 24. O sigui, dissabte i diumenge. Sí, aquest cap de setmana. Exacte, el dissabte ho fan a les 8 i el diumenge ho fan a les 6. Dura més o menys 80 minuts, i com el seu nom indica, boixa, no? Va d'algú que està una mica tocant de lala. És la història d'una actriu, la protagonista, la creació, la direcció i la interpretació està a càrrec de la Mariona Esplugues. No la conec, no sé qui és. No, és actriu. Ella l'ha escrit, ella s'ha dirigit a si mateixa i ella l'interpreta. Llavors, de què parla? Doncs, del que hem dit, una persona que als últims 17 anys explica a ella la obra, ha estat continuament consultant a psiquiatres. A psiquiatres i a psicòlegs. I no li serveix de res. Perquè en realitat no l'ajuden gaire a saber què li passa. Llavors, bueno, jo penso que també és una obra que val la pena d'en Ari, a veure-la. Perquè parla una mica que a les persones li fa molta vergonya dir que va anar al psiquiatre. A psicòleg, bueno, sí. El tema de la mental. Ara està canviant una mica la cosa, eh? Però, bueno, sempre s'ha hi ha hagut aquesta mena de reticència. Sí, jo no veig per què, perquè cadascú, oi? Sí, no, sí, sí. Però explica una mica això. El problema que ha tingut durant 16 anys, que estan en psiquiatres, a psicòlegs, i està intentant, doncs, ser una persona millor, trobar-se millor, ella mateixa, i no ho aconsegueix. I llavors fa preguntes al públic. Preguntes que, evidentment, que el públic no pot respondre, no? Jo penso que també és un tema interessant, avui dia, aquest. Estarà al teatre òlia només dos dies, dissabte a les 8, i el diumenge a les 6, i dura 80 minuts. O sigui, que val la pena d'anar-hi a veure aquest monòleg. Clar. Que em sembla molt interessant. Sobretot perquè, cada vegada, n'hi ha més persones que necessiten ajuda per la societat que estem creant, no perquè elles estiguin malament. Bueno, que hi ha la fi, molts problemes de salut mental. És una cosa, també, que sí que afecta un, però també és un tema de la societat, en general. Clar, és que jo crec que hi ha tanta gent amb aquests problemes per la societat que estem creant. O sigui, el fet que, a vegades, diuen, no? Que fulanita, qualsevol. És que no menja perquè tots els que surten a la tele, i tots els que surten a la revista, i tots estan primes i són fantàstiques. Cadascú és com és. I no cal, no? Però això està incidint que hi hagi moltes persones en problemes d'aquests. Sí, gent amb problemes alimentaris. Exacte, alimentaris i de tot tipus. No, vull dir, depressions, angoixes... I això ho està creant la propia societat que estem nosaltres mateixos creant. No és que aquesta persona, aquest és urmar, estigui malalt. No està malalt, el que passa és que... Tota la societat està malalta. No, sí, que l'han fet... En fi, jo crec que és un tema molt interessant. Bé, passem del teatre Aeòlia. Vinga, marxem de Aeòlia i irem un capa. El bossa, i ara passem al teatre Gaudí. Es diu la obra El Brindis. Ah, mira. El Brindis estarà a partir del 24 d'abril. Aquest diumenge mateix. Fins el 15 de maig. Es fa la sala petita del Gaudí. I és una obra que també parla una mica, com et deia abans de la obra del Joel Joan. Sí, de comèdia. Doncs també parla una mica del mateix. Aquestes grans amistats de tota la vida, que són com família, que te l'estimes i tal, hi ha un moment que passa alguna cosa que ni un ni l'altre pot perdonar. O pot oblidar, diguem-ne. La sinopsis d'aquesta obra del Brindis, que es pot veure al teatre Gaudí a partir del 24... Però és en clau de comèdia, també? No, jo diria que és un drama. La del Joel Joan és una comèdia absoluta. Aquesta és més o menys un drama. El protagonista és un noi molt jove, que està a punt de convertir-se en l'alcalde més jove que ha tingut la ciutat amb un viu. I hi ha un ex-amic que està tancat al seu estudi, que és pintor i que està patint una depressió forta i greu. Ells eren intins amics, i fa 8 anys que es va trencar aquesta amistat. Què hi passa, això? Llavors, el futur alcalde... El noi jove, no? Sí, són tots dos joves. Es presenta a la casa del pintor, i no ha visat ni res. Es presenta allà. Aquesta trobada acaba per ser un pretext per reviure una mica la felicitat en comú que van tenir abans que es va trencar la relació. Però a la vegada, que això és molt maco, retrobar-se i recordar els moments xulos, de la joventut i quan eres amic, íntima amic i tal, a la mateixa vegada, a partir de recordar això, també recorden el per què es va trencar l'amistat. I llavors, aquesta història de rancúnia, que tenen, evidentment, sorgeix a la taula. I penso que també és un tema interessant. És un tema que, com ja he dit, passa moltes vegades, el que passa és que el gran comediant ho explica d'una manera molt còmica per riure una estona. I aquesta no, aquesta és de manera seriosa, més dramàtica. Parla una mica de l'amistat traïda, i dels secrets que, una vegada, ja no són secrets, fan mal a l'altra persona. Bé, doncs el Brindis ho podeu veure al Teatre Gaudí des del 24 fins al 15 de maig. Els divendres i dissabtes és a les 7 de la tarda. Ara s'ha posat de moda que estiguin a les 7 de la tarda les representacions. Doncs divendres i dissabtes a les 7 de la tarda i diumenge a les 8. És una obra en català, evidentment. I penso que també el tema és interessant perquè ens toca una mica a tots, la veritat. I després jo tenia aquí, preparat per parlar d'una obra que havia destrenat-se avui, concretament, al Teatre de Tantarantana. Però resulta que m'han enviat una nota de premsa que es diu Ajournada a l'Estrena de Rates. O sigui que ja la setmana que ve, perquè m'acaben d'enviar la nota de premsa, la setmana que ve parlarem una mica del que ha passat perquè no s'ha estrenat quan s'havia d'estrenar, i parlarem una mica d'aquesta obra de les Rates que es pot veure o es podrà veure al Teatre de Tantarantana, i que és un relat molt interessant, sota el paper és molt interessant, perquè està situat en el periodo d'entreguerres, que sempre és un periodo difícil i d'això. Ja la setmana que ve sabrem per què s'ha cancel·lat. Sí, perquè s'ha ajournat a l'Estrena. No és que s'hagi cancel·lat definitivament. No, suposo que no. Ara vaig a parlar d'un gran, gran espectacle que estic desitjant d'anar a veure-ho. A veure. Quins timíxines tuques? Jo, pels cops que n'hem comentat aquí, per la persona que l'ha fet i que presenta, jo crec que és a Corus Lai, de l'Antonio Vanderas. Un aplaudiment, sisplau. Gràcies. Home, és que el Maica n'hem parlat bastant, de Corus Lai aquí a la ràdio, de l'Antonio Vanderas, les... Sí, la veritat és que a més a més tinc ganes de veure-lo. Per això dic que la Maica segur que es tracta d'aquesta obra. No pot ser d'una altra. Perquè fa molt de temps que no el veig. Doncs això, al Teatre de Tantarantana... I que vas explicar un cop que el vas en pot ser que l'entrevistessis amb ell, que vas explicant aquí alguna anècdota. Sí, una anècdota. Quan l'Antonio Vanderas era famós, jo vaig anar a fer una entrevista... Estaven rodant una pel·lícula. I ell era secundari, vull dir, era un secundari. I jo anava a fer la entrevista al prot de la pel·lícula. I clar, el cinema ja saps què té, no? Que et passes hores i hores i hores... Tiempo muerto, no? Pululant. Per fer cinema s'ha de tenir paciència. I llavors jo estava allà a Segudeta, esperant que el prot acabés. I fer-li l'entrevista. I ell estava per allà voltant també. Perquè ell ha dit que era... I llavors em va dir, niña, tu què has de fer aquí? Perquè tenia encara l'accent... Sí, molt, moltíssim. I llavors jo li vaig dir... Esperant de fer una pel·lícula. I bueno, tota la tarda em va estar parlant, fins que em va tocar... Et va atendre la protagonista, no? Exacte. Bé, doncs, l'Antonio Vanderas presenta a Corus Line, al Teatre Tivoli, al 23 d'abril, el dia de Sant Jordi, el 17, i estarà una miqueta més com més, perquè acabarà el 29 de maig. Tenim un mes... Vaig saber quan costa les entrades, Maica. Durar 130 minuts... Uuuh, què en dius? Sí. I la veritat és que... Bueno, a Corus Line... A Corus Line vas trenar a Brot, veia el 75, va estar 15 anys, 15 anys, en Cartell, poca broma, 15 anys, en Cartell. I bé, i va tenir molt d'èxit, va tenir Nou Premis Tony, un Pulitzer... En fi, va ser un increïble, no? I llavors, bé, doncs, l'Antonio Vanderas, ja sabeu que porta al Teatre... al Teatre del Sojo de Caixabant, de Málaga, i llavors va pensar, doncs, vinga, promotor, impulsor i creador d'aquest espectacle. N'hi ha 26, 26 intèrprets, més 20 músics, poca broma, eh? O sigui, gairebé 50 persones al escenari per fer això. I llavors, el tema de Corus Line... Mira, les entrades costen a platea un dissabte a la nit, per exemple, 67, a platea. No, no és massacat. No, no, ni les més cares, eh? Sí, el Vilièlio les estaven a 90 i pico. Això era més car, sí. Bueno, mira, més assegibles. 67, has dit? A platea les primeres, si costen 67. Doncs mira, no és de les més cares. No, no, no, no. Llavors, a Corus Line, que és una obra que no és estrena a Barcelona aquí absolut, no? No, no. No. A l'any 84, també al Teatre Tivoli, poca broma, es va estrenar a Corus Line amb una companyia que venia d'Estats Units. No era gent d'aquí. Era de fora. La companyia venia d'Estats Units, que era on realment havia triomfat el Corus Line, i la vam poder veure, jo la vaig veure, en aquell moment, al 84, en l'El Teatre Tivoli, també. I, bueno, va ser també un èxit. El que passa és que era una companyia que, ja dic, venia d'Estats Units directament. No va fer una cosa. Però, a Corus Line, realment, que és un... És només un musical... És una història molt xula, perquè... Eh, és... T'explico, eh?, el que jo recordo. Però, vaja, és això. Hi ha... Han de fer un musical, i estan fent el càsting. Vale. El càsting del musical. Sí, la obra en sí, és com el musical, ahir és com el càsting... Exacte. És el càsting d'un musical que es vol fer. I, llavors, a part de que es presenti el actor, o l'actriu, o el ballerí, o el que sigui, i li facin preguntes, també li fan preguntes, una mica... una mica íntimes. Una mica familiars, per dir-ho d'alguna manera. Per saber on viu, amb qui viu, saps? Una cosa així. O sigui que cada personatge, doncs explica una mica... La seva història. La seva història i tal, no? Molt bé. Llavors, no és només un musical, lògicament. Ja, clar. És un musical, però hi ha més coses, no? A mi recordo que em va agradar molt, fa molts anys ja, d'això, però me'n recordo que em va agradar molt. I ara suposo que la versió... No et decebrà la versió de l'Antonio Vanderes, no crec. Jo crec que la versió serà nova, evidentment, serà la posada en escena també serà nova. M'han comentat que els vestits són increïbles, que és un gran, gran espectacle, que ha costat molt diners, no? I llavors, bueno, hi ha alguna cosa que m'ha sorprès, és que hi ha uns quants directors. Què dius? Sí. Cada escena té un director, com? Doncs ara mateix no et sabria dir perquè ho he llegit, però n'hi ha com 6 o 7 directors. Potser en funció dels actes o de les escenes. Suposo. Cada director ha dirigit poder algun número musical, algun altre, això pot ser. Exacte. És un muntatge, jo crec, que és molt sòlid, per el que he llegit, evidentment, molt professional. I, clar, hi són temes coneguts, que els amants dels musicals, doncs tothom disonaran els temes que es canten i es ballen aquí, perquè els musicals doncs són els que són. Sí, també vull dir. Si tu, no sé, en fi, hi ha molts musicals i molts temes que els tenim al cap, encara que no el sabem. Només es comença a escoltar la música, i deia dir que mira si, aquest. Exacte, exacte. Bé, doncs això, jo crec que val la pena que ho sapigueu, estarà un mes, i són 26 ballerins, 26 persones al damunt de l'escenari, 40 músics, i poca broma, eh? Els horaris són els dies normals, són a dos quarts de nou, o sigui, 20,30. Els divendres fan dues sessions, que acabaran mort, sí, els divendres, acabaran mort. Faran a les 5 de la tarda i a les 9 de la nit. El dissabte, en canvi, ho faran només a les 5 de la tarda. Que raro, normalment és els dissabtes, no quan fan... Sí, sí. Últimament ja ho he comentat unes quantes vegades... Sí, el tema dels horaris no t'acaba d'acuadre. Núria, ja ho he comentat unes quantes vegades, que ara cada teatre fa el seu horari, el que vol, i ho canvia de... Abans el teatre s'anava, normalment, s'anava a les 10. A les 10? Ui, què t'has... A les 10 de la nit. Després van posar a les 9 i mitja, vale. Però ara, mira, l'altre dia vaig estar al nacional, per cert, que no sé si tindrem temps perquè estem pendents d'una trucada, no? Sí, sí, sí. Vaig estar al nacional, al nacional, totes, totes, totes les funcions, les fan a les 7 de la tarda. O sigui, sigui diumenge o sigui tijousant, a les 7 de la tarda. Bé, doncs cadascú posa els horaris a la seva manera, i no passa res, evidentment. El que estaven dient, el chorus line, el divendres fan dues funcions, una a les 5 i una altra a les 9. Després el dissabte fan només una, a les 5 de la tarda, i el diumenge fan una també, a les 5 i mitja de la tarda, a les 17.30. Penso que val la mena de veure aquesta producció musical, i la veritat és que, ja dic, jo la vaig veure... Ja vaig veure el 84, quan es va acollir aquesta estrena espanyola de chorus line, amb una companyia de Estats Units, em va agradar moltíssim, i suposo que aquesta que ara es presenta al teatre Tivoli... Serà menys. Encara m'agradarà més. Encara m'agradarà més. Bé, què més? Mai que jo t'ho dic, aquesta setmana santa, vaig anar a veure la filla del mar. Ah, va agradar? Molt. Sí, sí, sí. Preciosa, s'acaba allà, eh? Sí, sí, sí. A principis de maig, crec. A mi em va agradar moltíssim, i el Toni fa un paper. Sí, és veritat, és el que fa de Pere Màrtir, no? Sí, del Pere Màrtir, sí. Sí, doncs la veritat, perquè era com una obra... O sigui, jo venia de veure la de cantant debajo a la llúpia, que també vaig anar fa unes quantes setmanes, però que les són dues coses totalment diferents, eh? Però vull dir... Són dos musicals... No, una millor que l'altra, no. O sigui, simplement coses musicals totalment diferents. El de la Terra del Mar és com més íntim, no sé, tot el tema de la música, com la treballen, els moviments, tot això és realment molt curiós. I té, a més a més, jo penso que una cosa molt rara i molt encertada, que és que els actors són els músics. Sí, sí, sí, sí. Això és molt, molt heavy, eh? Els músics són els músics i els actors que canten. Sí, i toquen els instruments allà al mig del escenari. Sí, sí, sí. Això a mi també em va sorprendre. El Mar Villanova és molt, molt bon director, la veritat, perquè ha fet musicals molt macos tots. I una mica el que tu has dit, no? Com molt íntim, com molt proper, no? Sí, exacte. Això és un segil d'ell, del director, la veritat. I musicals en català tampoc ens fan tant. Vull dir, n'hi ha uns quants en castellà, però en català també. Sí, sempre n'hi ha més en castellà. També hi ha una època que es feien molts en català. En català? Sí, normalment el director que em... Jo diria que el director que més musicals en català feta és el Ricard Rewany, que feia molts musicals i alguns molt macos. I bueno, ara hi ha una mica de tot, que és veritat que els grans musicals, per dir-ho d'alguna manera, perquè dic els grans musicals perquè, per exemple, el teatre Gaudí s'està fent una obra que ja vam parlar d'ella, que canta en directe amb la guitarra, que és una cosa molt íntima, i això també és un musical. Sí, sí, sí. Bueno, jo el referia més a grans productes. Grans musicals, sí. Grans musicals és veritat que es fan pocs en català, sí, sí. Però a totes maneres que sàpigues que la filla del mar va a Madrid, en Castellà, eh? Ah, sí? Se'n va a tota la companyia. Bueno, no sé si haurà algun canvi, però se'n van tots a Madrid. Ha fet la filla del mar en Castellà, evidentment. Clar. Sí, que la podrà veure allà també. Que bé. Perquè, a més a més, el Marc, el director, evidentment, treballava aquí a Barcelona, tota la seva vida, hi havia una època que se'n va a Madrid, i a mi em va fer molta gràcia, perquè jo li vaig preguntar en el sudia, no? Li vaig dir, per què te'n vas a Madrid? Perquè hi ha molta més feina, dius, no, me'n vaig per amor. I era veritat, havia trobat la... La seva parella? Sí. I després de la cosa ja no va anar bé, va passar uns quants anys a Madrid, i ara torna a estar aquí a Barcelona. Treballant. Però anirà a Madrid amb l'obra de la filla del mar. Ha tingut uns quants premis a aquesta obra. O sigui, la Déu em voler posar en cartellera. Està molt bé, la veritat. Ens queda... Ens queda res, 10 minuts. Mira, jo m'agradaria parlar d'una obra que fa molt de temps que l'estic esperant, també. Sí, també. Perquè ha fet pràcticament tota Catalunya. Ha fet molts volos. Va rotant o què? Sí, molts volos abans d'arribar a Barcelona. I jo cada vegada que veig que ho fan, doncs no sé, amb enrereça, per exemple, o a Terrassa, o penso... Ai, quan arribarà aquí, no? Mira, veus? Així és com els van sentir els de fora de Barcelona. Ara quan treuen coses de Barcelona. Doncs mira, estic parlant dels Brugarol. Ah, vale, vale. Els Brugarol és una obra que està escrita per el Ramon Madaula, que és una persona meravellosa. Jo hi treballo també. El vam entrevistar aquí, em sembla, la temporada passada. Potser. Segurament, perquè és un tio molt maco, la veritat. I aquesta obra de Brugarol no només està escrita per ell, sinó que també és el Prota. Però, a més a més, és que el fill també està a l'obra, el seu fill, que també el coneixo, el coneixo des que era petit. Ara ja és un home, a l'Hidret, no? Sí. Però vaig conèixer que era un cri, un barrec, no? Llavors, els Brugarols és una família de l'alta burgècia catalana. És de la filla, que és l'Anna, que és activista social i feminista. I com que és tan feminista, vol canviar-se el primer cognom per al cognom de la mare. Apa, cosa que entenc que el pare, la família, no li senta gaire bé, no? Exacte, exacte. Jo què està a l'obra? La vaig anar a veure. Can Mena de Gràcia, no? L'has vist? Sí, però a Barcelona la vaig veure. Doncs jo no l'he vist encara, eh? Va ser la temporada passada, no sé quin teatre, però jo què estava a l'obra l'he vist, i ha de ser a Barcelona perquè jo no m'he anat a fora a veure... Va ser el millor si que la van fer fa un parell de temporades. Jo sé que ha girat per tot Catalunya així. Potser, potser. Perquè, a més a més, vaig estar parlant amb ell i vaig dir quina sort, no?, perquè tenir bolus... No, sí, sí. És una gran sort, no? És una comèdia familiar, grans dosis d'humor, humor... Ah, sí? Sí, una mica. Ah, si l'has vist, vinga, què més pots dir? Va, explica. No sé, res. Són dues generacions, no? Sí, dues generacions. I al final apareix la tercera. I al final apareix també la tercera. O sigui, no faré spoiler ni res. Però sí que fa molta gràcia. A més, també es veu el pas del temps, i com el Ramon Madaula surt al principi, com fent de pare, no?, però després van passant els anys, i ell també va creixent. No, però el tema del pas del temps, com afronten les noves generacions, temes d'actualitat, o això, les diferents visions d'un mateix tema, de dues generacions, o un pare que pensa d'una manera, i una filla que pensa d'una altra. No, realment és divertida, la obra. És divertida, però també et fa pensar una mica. Jo crec que a mi em va fer pensar més que no... O sigui, és a riure, però a mi em va fer pensar més que no per riure, potser. Jo diria que té els ingredients necessaris per ser un èxit. Tampoc per trencar-se el cap, vull dir, és una cosa d'allò de... Simplement, et planteges coses, no?, per exemple, jo vaig dir que em canvia el cognom, això com has d'obrir a casa meva, la meva família. O sigui, això com... Jo suposo que malament, no? No ho sé, tu preguntes, no sé com actuaria la meva família, el meu pare, com s'ho prendria, no sé. Jo la veritat és que no li dono massa importància, però clar, que a les persones com és, no?, els blogarols estarà al Teatre Borràs, dura una hora i 10 minuts, més o menys, i la direcció no és del Ramon Madaula, és l'escrit i la protagonista, però l'èxit la Mònica Bofil. I als oraris us ho dic, però si aneu, mireu-vosaltres, perquè els dimarts... els dimarts està a la 5 de la tarda, la resta de dies a les 20, i dissabte, també fan dues funcions, a dos quarts de sis, o sigui, 5 i mitja, i a les 8 de la nit. O sigui, que teniu per anar a veure les... Unes quantes sessions, sí. Els blogarols, o sigui, tu la recomanes, oi? Jo la recomano, sí. El Teatre Borràs, a veure aquesta obra, escrita per el Ramon Madaula, interpretada per ell. Llavors, si et sembla bé, podem acabar... Vinga, va. En una obra que es diu, A la vida, o com ho he de dir a Dios. Ui. L'estan fent, del 20 d'abril a l'1 de maig, al Teatre de la Gleba. Teatre de la Gleba, ja saps que és un teatre molt petitó. Sí. I dura 80 minuts. És en castellà i en català. Sí, es barreixa una mica, vale? Vale. I la protagonista, perquè és un monòleg, és la Iuna Gai. És un monòleg... que, bueno, mostra la vida, la vida d'una persona, d'una dona, evidentment, que vol tocar un tema que és una mica tabú per la resta de la gent, que és la mort. Ja. I es parla una mica de la mort. No, tampoc faré... Spoiler. S'afreig. S'afreig, vale? Però és una excusa, aquesta de parlar de la mort, és una excusa per... per reflexionar una mica sobre la generació que puja ara. Vale, ja. O sigui que és un tema també, penso que interessant si està ben tractat, diguem-ne. Sí, sí. La fan a la Gleba, té el viat per a TIT, ho fan a les 8 de la nit, avui mateix, si voleu anar, fan a les 8, i dijous a les 8 i mitja, i divendres a les 8 i mitja també, tots els dies a les 8 i mitja, menys el diumenge, que és a la una. Ah, mira. És el que t'estava bé. És una de les coses rares, no? A la una del migdia el diumenge, podeu veure a la vida, o com ho dic, un monòleg interpretat per la Luna Gai, i dirigit per la Lalla Albert. Ja tenim unes quantes coses per anar a veure. Havien quedat amb el Roger Pere. Sí, m'havíem d'entrevistar el Roger Pere, però no ha pogut ser. O sigui que hi ha èxit, que és la obra que està fent al Teatre del Raval, acaba aquesta setmana. O sigui que ja no tindrem vocació de parlar amb ell de la obra, i la veritat és que a mi em va agradar molt. Per això estava convidat perquè la expliqués, perquè també és un musical en realitat. Ella explica la seva vida, es queda nu explicant com es va deixar portar per la droga. L'edicció de les drogues, eh? Però a més a més canta els temes principals de tots els musicals que ha fet durant tota la seva vida, que ha fet moltíssims. I es diu que acaba aquest dia, aquesta setmana. Aquesta setmana acaba, sí. I, a més a més, amb el pianista allà, present, vull dir, que és afeixit, no? Sí, sí. I la veritat és que a mi em va agradar molt. I he parlat aquesta tarda mateix amb ell, li he dit si estaria signant llibres, perquè aquesta obra ve, precisament, d'un llibre que va escriure, que es diu Òxit, i m'ha dit que sí, que ja diria on estaria signant llibres... Caram, pel dia de Sant Jordi. Quina ràbia. Ens hem quedat sense saber. Ens quedem amb les ganes de saber on firmarà. Bona setmana, Núria. Igualment, Mica, que tinguis bona setmana... I vas a veure el gran comariant, i ja en parlarem aquí. En parlarem. Vinga, Mica. Adéu. Bona setmana. Bona setmana. Encara falta un parell de dies per arribar. A la neu. CERVEI DE CREDITACIÓ DE COMPETENCIAS PROFESIONALS Cervei de CREDITACIÓ DE COMPETENCIAS PROFESIONALS Jo porto molts anys treballant de venedora, i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer que creix professionalment o continuar formant-te. Cervei de CREDITACIÓ DE COMPETENCIAS PROFESIONALS Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Bona tarda. Bona tarda. La majoria social del país està al costat de l'autodeterminació. La plataforma ha presentat la seva iniciativa a més de 90 entitats. L'ex diputat de la CUP i membre del equip impulsor, David Fernández, ha afirmat que és quan tot es veu més fosc que cal activar-se. La majoria social del país està al costat de l'autodeterminació. L'acord social pel referèndum vol ser un moviment de base a marge de les estructures de partit que recollirà adhesions de la societat civil d'aquí a la tardor per presentar públicament el manifest i tots els suports aconseguits l'1 d'octubre 20, quan farà 5 anys del referèndum per la independència de Catalunya de l'1 d'octubre. Notícies breus, Gerard López. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, demana la dimissió del president del govern espanyol Pedro Sánchez i dels seus ministres de l'interior Fernando Grande Marlesca i de defensa Margrita Robles pel ciberespionatge massiu contra l'independentisme. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Borràs també ha defensat que la resposta de les forces independentistes vagi més enllà de la congelació de relacions polítiques en l'executiu espanyol que hi va anunciar el president Pere Aragonès. Això no té res de normal. Per tant, no podem normalitzar les relacions. Per tant, s'han de produir assumció de responsabilitats i després, naturalment, jo crec que conseqüències a nivell polític també n'hi ha d'haver més enllà d'aquesta congelació de les relacions. Per la seva banda, el president de la Generalitat ha advertit Pedro Sánchez el suport parlamentari d'Esquerra a Madrid per Illes si no es depuren responsabilitats per l'anomenat que l'at Catalangaït. Rússia ha aprovat avui amb èxit un nou missile balístic intercontinental que ha recorregut 6.000 km sense problemes, des del cosmòdron de Piessec al nord-oest fins a la península de Canxaca al nord-est. El llançament hi ha assistit telemàticament el president rus, Vladimir Putin, que ha qualificat aquest nou projectil Sarmat d'arma de nova generació sense competidor arreu. Bona tarda. Puti assegura que el nou missile té capacitat per penetrar totes les defences antimícils modernes i que no existeix, diu en aquest moment, cap arma comparable al món ni l'atindrà amb molt de temps. En aquest sentit, el líder del Kremlin considera que ha de ser objecte de reflexió per tots els països que emanacin la federació russa. Protecció civil ha activat l'alerta del pla inuncat per la previsió de pluges fortes al sud del país. Les precipitacions poden ser intenses a les terres de l'Ebre i també al litoral i al prelitoral de Tarragona, on fins demà s'hi poden acumular al voltant de 100 litres per metre quadrat. El temporal també va associat molt bé, i això ha fet que els bombers hagin atès fins ara 21 avisos, sobretot per ara prescaiguts, i per retirar rètols l'ones o tendals. Les zones amb més impacte pel vent són les regions metropolitanes nord i sud. L'empresa catalana de carregadors elèctrics, Wallwalks, l'Ajuntament de l'Àfrica, i l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Àfrica, que ha inaugurat avui la seva nova fàbrica a Barcelona, a la zona franca. Quan estigui a plèrren, donarà feina a 500 persones i fabricarà un milió de parells. La factoria funcionarà en pla casual o amb electricitat amagats a mà dels cotxes dels treballadors quan no faci sol. La fàbrica ha costat 9 milions d'euros. I Netflix, que s'enfons a la borsa de l'Àfrica de Barcelona, que ha perdut 200.000 subscriptors durant el primer trimestre de l'any. I, anticipar més a més, que em pot perdre 2 milions en el segon trimestre. L'empresa diu que els resultats reflecteixen l'impacte de la suspensió del servei a Rússia. Però, més enllà de l'efecte del tancament del servei en aquest mercat rus, l'empresa reconeix també que el seu creixement s'ha desaccelerat considerablement i ho atribueixen a la gran quantitat de comptes compartits combinada amb una competència cada vegada més gran. I, a més, Netflix planteja el llançament d'una subscripció més barata que enclauria això si anuncis publicitaris. El tècnic del Barça Xavier Hernández ha deixat clar que l'objectiu és classificar-se per la Champions de la temporada vinent. Diu que el de demà és un partit de 6 punts. Considera que la baixada de joc i resultats de l'equip es deu a una barreja de factors que es van posar en el marc de la fonsa de la majoria. No ha sortit a l'exercit. Tornarà la convocatòria pel partit de demà amb la real Societa Tanueta. Ara, ujo, que està bastancionat i Gerard Piequer, que surt d'una lesió muscular. L'espanyol també juga de mà i rep el rei Vallacan, que es vaixar al tècnic Vicente Moreno no vol pensar en el futur i només vol centrar-se en el que queda de temporada. Avui hi ha jugant 3 partits més de la jornada 33, a les 7, al Lítico de Madrid i a la 7, a les 8, que ha perdut el segon. Ara som en el tercer. Sergi Andreu, com va la jornada? Bona tarda. Tenim més feina del que era previst. Carlos Alcarad, el jove amorcia de 18 anys, del rànquing de la TP, està jugant contra el coreà. Ara hi ha un altre partit en joc que juga l'Argentí Còrdia. El primer set sis a quatre ha guanyat Còrdia. Quan acabi aquest partit, començarà l'últim de la jornada al cap de sèrie número del torneig, el grec Sitzi Paz, davant del Bielorrus i Baix, que ens ha deixat l'aliminació de l'últim català que hi havia al quadre d'individual, Albert Ramos, a part del sud african d'Ossets, Lloït Harris. Sergi Andreu, gràcies a Sergi a l'eurolliga masculina de Vaterpolo, l'elèctric barcelonet a Repa, un quart de nou al Breixer italià i a la Lliga de futbol sala al Barça jugant a l'Esnou contra el Jaén. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Gràcies, el malu a lòpec. Exaurides les inscripcions de la mitja d'Esvern a les curses d'adults amb un total de 400 persones inscrites a les diverses categories. El gran èxit d'acollida de les dues primeres edicions va provocar que en guany s'afegís una tercera distància de 15 quilòmetres i 500 metres de desnivell, a les dues ja existents, d'avui i 21 quilòmetres. Les places de les diferents curses, que tindran lloc al proper 30 d'abril, ja estan exaurides. Les úniques que encara es poden apuntar gent són les curses infantils, impulsades en guany per primera vegada per l'escola de Trell Barcelona, on ja hi ha 65 infants inscrits. Aquestes curses estan dividides en les següents categories en infants de 4, 6 anys, de 7 a 9 i de 10 a 12. Per les curses infantils, encara hi ha places disponibles perquè no hi ha límit de persones inscrites per inscriure-s. Només heu d'entrar a la pàgina web de mitja-desvern.cat. I aquest dijous 21 d'abril, l'artista Margarita Mascaró oferirà una visita guiada per Arbotànica, a l'exposició del celler de Can Ginestac, que va inaugurar fa dues setmanes. Mascaró és artista i docent d'art per adults, el seu tallé propi de cultura creativa, i l'exposició de l'artista Margarita Mascaró de Can Ginestac. A l'exposició Arbotànica busca fer un homenatge al món vegetal, a qui assenyala com a mestre, amb les seves formes estètica i vitalitat. Aquest dijous a partir de les 6 de la tarda al celler es podrà comptar amb la presència de l'artista, que explicarà aquest conjunt de 20 obres, de 30 obres, amb el món vegetal com a fil conductor. Per realitzar l'exposició Mascaró a partir de l'observació activa de la natura i mitjançant l'acte de dibuixar, ha vist com les plantes s'expresen tot fent-li de mestres, d'experimentació. L'exposició es pot visitar fins al propè 13 de maig i per assistir a la visita guiada, no és necessari fer cap reserva prèvia. La setmana que ve començant els cursos del tercer trimestre del centre cívic Joan Maragall, de la classe de cultura Can Ginestà i del centre cívic Salvador Espriu. Nombres de cursos itàlias d'humanitats, expressió i creativitat, tecnologia, cuina, recursos i salut i creixement personal, que ja es poden consultar les pàgines webs del centre cívic i la notícia de la página web de Radio d'Esvern. Com a novetats, destacan entre d'altres els cursos impartits, el centre cívic Joan Maragall, de personalitzar roba, de swing solo para principiants, macraments, iniciatiu ordinador i dança. Properament, s'hi inaugurarà també el centre cívic Soledad Sants i Serafini, on a partir del 14 de maig, s'hi impartiran testets de tallers de salut, benestar, dança i estilisme. I això és tot. Tornem amb més informació i el veu esperant fins ara mateix. I el que em va dir és que te recuerdo las noches oscura rompiendo el silencio. No sé si vas a tomar-me en serio pero es que quiero perderme en tu pelo y sentir tu aliento si me desvelgo. Sigue tu camino, vuela y no te detengas, de precipicio corre y no te des la vuelta, que la vida es corta todo lo que viene. Vinga, que comencem aquesta segona hora de la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, i la començarem fent la tradicció del temps amb el Carles, i ara l'estudi, per cert. Carles, si no és per donar bones notícies, ja directament passem. Ara mateix no, però la bona notícia és que no plogui, no és una bona notícia el que diré ara. Tenim una situació que ho hem anat comentant aquests dies. Aquesta situació de vent del nord ens va portar una petita depressió que el que fa és enviar molta ràbia a vents marítims de marca paterra, i això provoca que puguin creixer tempestes. Si l'aire freda en el sada, que també els tenim present, també s'hi afegeix a la festa, les tempestes són potents. I ara en aquests moments hi ha tempestes molt fortes, molt a tot el que és el delta de l'Ebre. Ja no sé quantitat de litres que arriben a portar en aquella zona del Montserrat i del Delta, tot el que és la costa Tarragonia, la costa d'Aurada, i també la costa central. Alguns nuclis de tempestes comencen a entrar cap al Garràpid o el Baix Obregat. Aquests nuclis de tempestes són potents. A més, van acompanyats amb venus. A la propera hora, probablement, ens tinguem algun ruixat important. I això hauria d'anar una miqueta més. Hem entrat en un episodi d'una certa inestabilitat que ens podria acompanyar fins ben bé de mà al migdia. Tenim una situació que podem tenir l'opertura de Clariana, que ha sortit a posar la temperatura fins als 17 graus. El cop de vent màxim tampoc no ha sigut re de l'altre món. Hem arribat als 35 km per hora o així, però està bufant bastant fora aquest vent. I el vent de nota d'aquest recorregut marítim, el vent es va carregant d'un mitat per generar els núvols, i per això quan arriba a la costa poden ser les pluges d'estacades. El més destacat que es veu ara és que el Delta de l'Ebre, això també podrà provocar també estats importants que per la costa d'Aurada les properes hores, i algunes d'elles podrien entrar també per la zona del Garràpid, o sigui que també hem d'estar atents. Està plubent en altres punts de Catalunya. Tot el que és la franja de ponent també hi ha ruixats i tempestes. També plou a Pirineu amb alguna navada per sobre de 2.000 metres, i també tenim algunes precipitacions destecades a les comarques de Girona. O sigui que Déu n'hi do, el moviment meteorològic que tenim aquesta tarda. Bastant, bastant. I de cara al que deia amb dijous aquesta matinada, de mal matí, encara anirem tenint algun ruixat puntual, algun tempesta, és difícil precisar la quantitat. La previsió sempre ens ha marcat de 5 a 10 litres per metre quadrat, però també, cert que en moments d'aquestes ruixats intensos, no es pot controlar massa la precipitació, però creiem que el més destecat s'anirà cap a baix, i aquí a la costa central, doncs anirem algun ensurt, algun tempest amb una avantada, però poca cosa més. Demà al migdia afluixarà una miqueta. Treurà el nas al sol, la temperatura es tornarà a recuperar una miqueta. Estem en valors una mica per sota el que tocaria per l'època. Però a la tarda es podria tornar a formar algun tempest, algun ruixat... A veure el moviment. Sí, però ja no sembla que sigui massa cosa, i difícilment ens tocarà senjos, però a la tarda es podria fer una mica de mal a la tarda. Després, cap a la vespre, ja la cosa es tranquil·litza. Què veus? Hi ha una petita pausa, podríem dir, que coincidirà amb el divendres. O sigui, el divendres serà un dia esplèndid. El sol ens abraçarà pràcticament tot el dia. Cap a la tarda començaran a arribar alguns núvols, i és que hi ha una coeta de línia frontal que creuarà per Catalunya el dissabte, a partir del divendres a la nit, que es trobarà amb una miqueta d'aire fred en el Sa d'encara, i això pot provocar que es reactivin els ruixats i les precipitacions. De les dues previsions que sempre ens fiem d'elles, els europeus estan marcant pluja la nit de divendres a dissabte i dissabte a la mateixa parària. Però els americans estan marcant tot el dia de dissabte, el dia de Sant Jordi Plou. A mi no em va bé que plogui dissabtegar-les. A mi no em va bé. Amb tanta activitat de l'aire llora ens haurem d'esperar. Si et sembla bé, amb xons o divendres, a les propers hores podrem precisar-ho. Però és una cua de front, no és el que tenim avui. Per dissabte, potser ens ensalvem. No tot arreu de Catalunya, però sí que potser ens ensalvem. Vam demanar els propers mapes. Vinga, bànims, bànims... La bona notícia és que, a partir de diumenge, passat Sant Jordi, si ens ven bé diners així, un solet espectacular. Molt bé, doncs res, Carles. Moltíssimes gràcies. Anirem actualitzant la informació a les xarxes i al programa. Quan vosaltres vulgueu. Vinga, que vagi bé. Adéu. Un minut i comencem l'entrevista amb la Dani Alaba. Un minut i comencem l'entrevista amb la Dani Alaba. Smooth jazz. De diumenge divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de diumenge divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Tenim aquí a l'estudi la Daniela Fomador, jove artista s'enjustenca, cantant, intèrpret. Hola, Daniela, bona tarda. Has acabat els estudis a l'Institut del Teatre, sí, oi? Correcte. Aquest any presento el DFG. Però sí, sí, sí. Les últimes vegades que t'hem vist, Daniela damunt d'una escenària que s'enjust, i amb corratgeixes, ha estat amb la companyia Mare meva, primer amb el musical Mamma Mia, per festa major. Després sí que el veu repetir també uns mesos més tard. Exacte. També t'hem vist amb l'espectacle de la Chippinite, per les festes de Tardom, i també l'escenari de la Fira de Nadal. És veritat, sí, sí, sí. Com és el públic de Sant Just? Ja d'entrada, pam. És un públic amable. És curiós. Jo crec que hem creat un abans i un després dintre del públic de Sant Just, perquè falta una mica de renovació i de gent jove, aquí, Sant Just, i de vida. Jo crec que hem donat una mica de vida, perquè sí que és veritat que Sant Just, en general, costa molt com moure la gent en certes activitats, i crec que ho hem aconseguit bastant. Home, d'allò que es deia d'avui, és que la gent de Sant Just sempre són els mateixos, cal rescar una mica, no?, perquè la gent també es motivi i agafi referències, no?, de, per exemple, ara amb aquesta companyia de dir... Escolta, amb les coses que fan, també van decorar un públic jove que es mobilitza i també va als actes. Sí, sí, sí. T'agrada el fet de poder cantar o actuar davant de la gent de Sant Just? Sí, sí. He de dir que em va gustar bastant el fet de dir, amb tal persona que no em ve de gust, o el fet de sentir-te jutjar d'una mateixa, és que qui em coneixen, saps? Clar. Però sí que és interessant, perquè també és guai, com que ha anat dintre del poble et coneguin, per després no sé, fas coses i et diuen, ostres, t'hi vist, o no, ella va començar aquí, no sé, és com un guai com el recorda aquella nostàlgia que hi ha dintre del poble, amb certa gent, i és guai. Sí, la veritat que m'ha agradat. No entenc que, si fas alguna actuació, o algun espectacle a Barcelona, és veritat que potser pot venir més gent, perquè fa el volum de públic, això, però que la Sant Just és com, bueno, potser sí que el públic no és tan voluminós, però entre la gent pot haver-hi aquell amic de l'institut, o aquell familiar, o aquell que em coneix de caminar pel poble, i això vols fer una mica més de cosilla. Totalment, totalment. Com aneu? Estan preparant cosetes? Estan preparant cosetes, perquè jo... ara m'he desvinculat una mica, perquè hem començat a treballar en un projecte. Sí, sí. I ells estan tornant a fer la xipi, però molt diferent, amb gent nova, o sigui, gent que ja estava a la companyia, però que no ho va fer el xipi de l'últim xipi que vam fer, i farem el xipi, i a l'estiu una altra... Una altra? Que fort, que fort. Bé, parlem per això del motiu... pel que estàs aquí, també, que és el tercer cicle que es fa de la Virge, que són aquests cicles que es van començar a fer un parell d'anys, o sigui, en llimits a la sala 50 d'enari de la Teneu. Correcte. D'aquí una setmana, més o menys, es fa la tercera edició, i serà el 17 de dia 30, a la sala 50 d'enari de la Teneu, per la tarda, al primer concert d'aquest tercer cicle, sou joves talents, d'aquí locals de Sant Just, sou tu, Daniela Fumador, la Roma, i també la Nerea. Les tres sou molt joves. Fa respecte, perquè, clar, altres cantants que jo recordo d'altres edicions, Judit Nedermann, Núria Grega, també Vanila Su, com s'afronta això. A veure... Per mi és curiós aquest concert, perquè, clar, jo la Nerea la conec, perquè és de l'edat del meu germà, la conec de fa molts anys, i anàvem al taller de músics, i a la Roma la conec quan era molt petita. Per mi no deixa de ser com... com sentir-me identificada amb elles quan jo començava, també. Em fa molta il·lusió fer aquest concert, i sobretot, després, sabent que ha passat la Judit Nedermann, aquí et miro moltíssim, superguais, però sí que em fa certa il·lusió, la veritat és com... un concert que em fa molta il·lusió pel fet de ser el poble, perquè també porto artistes convidats, amics meus, que també... Ostres! Com el feu aquest concert? Perquè, clar, sou les tres, però jo entenc que cadascuna farà... no sé si ho anireu intercalant l'una amb l'altra, o si ja ho heu parlat... Són 25 minuts cada una, després la més petita, després l'anerea, i després jo, i al final fem una cançó les tres juntes, com per tancar el concert, i això, i portaré un concert una mica diferent, perquè jo soc una mica de canviar les coses, no m'agraden els concerts bastant estàtics, sóc com més... renovo i porto gent, per fer-ho més dinàmic, bàsicament. Però gent amb l'equi tu cantes, normalment, o...? Són de mare meva d'acompanyar, mare meva, alguns... Que bé! I has dit que, si volíem participar, una noia també de l'Institut del Teatre, i em fa molta il·lusió. I com et va arribar aquesta proposta de poder cantar l'Abirse? T'ho van oferir, t'ho vas demanar a tu? Doncs em va obrir el Lluís, el Lluís Terres, d'activitats puncats, un abraçada, Lluís! T'estimem! I m'ho va proposar, jo crec que li feia molta il·lusió i va dir... Mira, m'ha sortit aquesta idea, i la veritat és que ho trobo com molt bona iniciativa, també pel poble, per fer-nos conèixer, encara més, i també per passar una estona entre noies que són de Sant Just i que així podem compartir com diferents estils de música, de maneres de canta, per més, tot aprenentatge, i... Tinc ganes de gaudir-ho. Perquè tu coneixes una mica els estils de la Roma i de la Nerea, o saps que són estils diferents, o que el públic serà la gràcia, una mica, no?, de que escolti propostes diferents. Sí, jo crec que la Roma, per exemple, tira molt més per temes de jazz, blues... No sé si també s'acompanya el piano. I la Nerea és molt més... personal. És a dir, crec que porta temes originals seus, propis. I, bueno, totes tres, jo crec que són molt diferents, tant a nivell vocal, com a nivell de personalitat, com a nivell... Clar, elles són molt més joves que jo, també tenen una trajectòria molt més curta a nivell musical o artístic. I jo crec que les tres aportarem coses molt guais, la Roma, molta frescura, aquesta cosa de nena, que té una veu superchula, molt bonica, i la Nerea també, que la conec i és meravellosa, té una veu increïble, i les tres són molt diferents. Sí, molt diferents. Daniela, parlant de com és ara, has dit que estàs presentant l'últim... El treball de fi de grau, que és per la gent que ens escolti, no sàpiga, és totes les carreres, tots els estudis, l'últim any tenen un treball final, com un treball de recerca, però amb els estudis universitaris. Com afrontes l'avisme laboral en el teu camp, en el camp de les arts escèniques, del món del teatre, del món de la música, com és aquest avisme en aquest àmbit? És fortíssim. Suposo, l'imagino. Sí, és molt difícil, hi ha molt poca feina, a més és un sector molt tancat, normalment... És allò de l'amigo de tal, sí que és veritat, n'hi ha molts, també hi ha oportunitats, però és molt difícil entrar dins d'aquest sector, hi ha la part també física, hi ha molts factors que afecten a que puguis entrar dins d'aquest món. Jo, per sort, he tingut la sort de sortir de la carrera i trobar-me en feina, i ara et tinc una altra feina, també, la veritat dins del món, de teatre, però és molt complicat, tu has de córrer molt, sí, jo sempre ho he dit, és treballar, treballar, treballar, tenir objectius, anar per ells i sobretot córrer i buscar la teva propia essència, no imitar, no voler ser com els altres, perquè és el que et fa especial, el que et fa únic, i el que també et fa gaudir com de totes les petites coses que hi ha dins d'aquest món, que és molt gran, no només hi ha les coses que veiem, és molt gran, hi ha molts camins. És que clar, jo entenc que... bueno, deu han ser els tòpics, no? La gent que estudia teatre és per acabar d'estar damunt d'una escenari, fent una obra de teatre, o per ser cantant, però jo entenc que acabes els estudis i no tots els que acabeu els estudis potser tan igualment acabarà damunt d'una escenari, hi ha mil professions relacionades que es necessiten potser aquests estudis més... bueno, no sé... Totalment, hi ha moltes direccions i... i sí, hi ha molts llocs on pot ser molt feliç fent el que t'agrada, fent art, i... I molt disciplinar, sobretot, no sé si les companyies o els llocs de feina demanen que estigueu... O sigui, oberts o formants també en diferents arts, en diferents coses. Totalment, sí, físic, cos, veu, de tot, si has de ser... quasi 365. Sí, una mica més i tot, eh, mare meva. Daniel, escolta'm, perquè també t'hem vist a TV3, potser en alguns programes, ho sento, eh, és que... No, no, no, no, no, no, no, res. Però, per exemple, aquest últim nou programa musical que està fent, bueno, encara està en antena, TV3, eufòria, tu et vas presentar els càstings i vas arribar, fins a, bueno, vas passar algunes fases i vas estar gairebé tocant a les portes, no? Totalment, bueno, de fet, això... que no sortirà d'aquí, però em van trucar després del programa, per si algú es donava de baixa, però... però sí, sí, va trucar... Bueno, no sé, no sabia exactament fins a quin punt vas arribar, però vull dir que et faltaven res. Sí, sí, totalment. Com has vingut en tots aquests processos de... no sé si és molt tangoixa o molt... Sí, són molt forts, a nivell emocional. Jo, que soc molt intensa, a més, soc intensíssima. Et posa una presió sobre... et compares molt, depèn de com siguis, clar, com ho gestionis tu, però... és com cada cop dius, ua, dubtes de la teva veu, dubtes de tu mateixa... Hi ha moments molt eufòrics de dir, hosti, m'ho estic passant molt bé, estic compartint... Clar, coneixes molta gent, que és guai, també et veuen, que és xulot, fan com creix a nivell personatllar artístic, però després sí que te n'adones. Jo crec que és molt guai el fet de donar-te'n de si vols estar en aquests llocs o no, o prefereixes allunyar-te d'aquí, però són experiències curioses a nivell emocional, són molt intenses, molt, molt intenses. I també et vam veure en un altre programa, ara no recordo el nom, perquè... A los veus. Ah, TV3, oi? Sí, sí. Aquest sí que és un programa que recomanaria a tothom, perquè és molt xulo convertir-se en escenari amb gent del panorama d'aquí Catalunya, amb grups catalans, i conèixer un equip de dones meravellós, perquè ho porten dones, i és increïble. És molt xulo, val molt la pena. I, escolta'm, hem parlat abans de ser un mateix, en aquesta professió, sobretot, de cadascú, o buscar el seu racó, de no intentar imitar altres persones. Tu tens referents musicals? Sí. Jo crec que això és una mica inhabitable, avui diem qualsevol professió. Totalment. Tothom té una mica, bueno, il·lusió, per aquells que acabis a fer la seva professió o gent que admira. Quina és el teu cas, quins són els teus referents? Jo en tinc bastants, he de dir que la major part són dones. La primera és la Amy Winehouse. Mmm. Són dones bastant autèntiques, de d'una manera. La Rosalía, que crec que s'ha acorrat molt aquesta dona, i és molt ella, la Nati Peluso, que està revolucionant el panorama tan musical com de cos. Bueno, és increïble. I la Maria José Yergo, que és una artista flamenca, també gitana, que defensa les seves arrels, i té una veu impressionant. Impressionant. Que fort. Jo crec que ara mateix són aquestes, quatre. I la Maya, que m'agrada molt, també. També, també, també. Bueno, és que cada una... De fet, bueno, tenen estils com bastant diferents. O sigui que jo entenc també que part d'aquestes referències que agafes, no només són a nivell de... Mira, sonant la Rosalía de fons, eh? Sí. No només són referències a nivell que puguin cantar. Millor o pitjor, amb estils que tu et poden agradar més o menys, sinó també... Bueno... Com elles afronten, bueno, en cas de la Amy Winehouse, no, perquè ja no està entre nosaltres, no?, en aquest món, però, bueno, maneres afrontar la vida, les coses, els seus plantejaments, no? Vull dir, Rosalía, per exemple, en aquest últim disc, molta gent que es dedica a la música, ha dit que és com una... com una vuelta de tuerca a tot plegat, per exemple, o comentaris a la Maia amb el tema del feminisme. Jo crec que potser que també tiri per aquí, no?, aquest referèndum. Exacte. Sí, jo crec que, en general, totes tenen un punt molt positiu, a nivell de dona dintre d'aquesta indústria, que és molt difícil, i en les lletres i en la música, o sigui, jo crec que estan fent un canvi molt bèstia que ja tocava, perquè té la... amb certes artistes, també, i amb certa música i certes lletres, i jo crec que elles estan revolucionant bastant el panorama. I acabarem de tenir la pregunta. Seguiràs formant, o perquè, clar, que veia aquest treball, significa tant que, bueno, que et gradues, no?, Seguiràs formant, o amb altres aspectes... Totalment, totalment. Bueno, de fet, ara, en aquest projecte que m'ha sortit, que és el teatre lliure, per cert, és d'un director superchulo que he tingut a l'Institut del Teatre, també, que és el Jordi Pratikoll, i és un crac en teatre i en text. I, sí, sí, l'art és formació constant i no para, i jo em formaré fins l'últim dia de... Sí, sí. Clar, perquè entenc que també això deu passar, no?, que professors que has tingut a la universitat també tireu de contactes. Bueno, en aquest cas em van trucar a mi, i jo no m'esperava, va ser com, ostres, gràcies, no m'esperava gens, gens, gens, però sí, normalment, és com, hosti, si tens un professor que està muntant, no sé, té una companyia o el que sigui, i busca actors i actrius, i crec que el més fàcil és la gent que has tingut i amb qui has treballat, però sí, sí, sí, sí, la veritat. Molt bé, doncs, res, Daniela, escoltem, ens queden encara uns quants dies, a esperar perquè sigui el concert de la Virce fins al dia 30, esperarem amb ganes, també passarem per aquí per la ràdio, intentarem que passin la Roma i la Nerea, que ens anin al seu punt de vista, les seves ganes, no?, i el que pensen sobre aquest cicle. Així que res més, això, esperem amb ganes a les tres. Valia el dia 30, vinga, va, que vagi bé, adéu, adéu. Va, pero mírate, no pienses más, nada que pensar, tan rico no puede ser, de cuarana, pero estoy encuada, te quiero, right, como mi bike, haz-me un tape, moda spike, yo lo abatí hasta que se montó, segundo he chingarte lo primero, Dios. So, so, so, so, so, so, good, good, good, so, so good, so, so good, so, so good, Y enamora de tus víctuales, lo jamás vola Gracias a hola, casi me controla Y enamora de tus víctuales, lo jamás vola Gracias a hola, casi me controla Te quiero right, como mi bike Haz mon tape, modos bike Caro como que tiene, un día monta en las putas Siempre me pone por delante de esa puta Te vete, quiero comer Yo te quiero ser hentai La soledad és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada Dóna'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara Vinga, va, doncs ara deixem un tema musical de pole i hens, que es diu dale, i seguirem parlant de famèrides, cosetes que van passar el dia com avui, que no les hem fet abans a primera hora. Vinga, va, doncs ara deixem un tema musical de pole i hens, que és diu dale, i seguirem parlant de famèrides, que és diu dale, i seguirem parlant de famèrides, cosetes que van passar el dia com avui, que no les hem fet abans a primera hora. Vinga, va, doncs ara deixem un tema musical de pole i hens, que és diu dale, i seguirem parlant de famèrides, cosetes que van passar el dia com avui, que no les hem fet abans a primera hora. Vinga, va, doncs ara deixem un tema musical de pole i hens, que és diu dale, i seguirem parlant de famèrides, cosetes que van passar el dia com avui, que no les hem fet abans a primera hora. Vinga, va, doncs ara deixem un tema musical de pole i hens, que és diu dale, i seguirem parlant de famèrides, cosetes que van passar el dia com avui, que no les hem fet abans a primera hora. Vinga, va, doncs ara deixem un tema musical de pole i hens, que és diu dale, i seguirem parlant de famèrides, cosetes que van passar el dia com avui, que no les hem fet abans a primera hora. Vinga, va, doncs ara deixem un tema musical de pole i hens, que és diu dale, i seguirem parlant de famèrides, cosetes que van passar el dia com avui, que no les hem fet abans a primera hora. Vinga, va, passem a fer les famèrides, aquestes cosetes que van passar el dia com avui, un 20 d'abril. Ens ubiquem ara mateix a Barcelona, es va publicar l'any 1905, la revista Juventud, l'últim plec de la novel·la solitud de Catarina Albert. També altres cosetes, per exemple, i això ja a la resta del món, van començar els Jocs Olímpics d'Estiu, l'any 1920, la ciutat d'envers a Bèlgica. Neixement, persones famoses que van néixer el dia com avui, per exemple, el pintor Joan Miró va néixer a Barcelona l'any 1893. També és el cas de Montserrat Vassa, diputada i activista pels drets civils, va néixer a Turruella l'any 1965, i també el fred Hernando, conegut com a fredi, pilotari i empresari i valencià, van néixer el 1957. A la resta del món, també tenim altres aniversaris, fugint dels països catalans, tenim, per exemple, Napoleó III, derrem un arc de França, van néixer a París el 1808. També és el cas de, per exemple, Pilar Miró, reconegut de directora de cinema i realitzadora de televisió, van néixer a Madrid el 1940. També avui és l'aniversari de la inversora i empresària angolesa Isabel Dosantos, va néixer el 1973. També avui és l'aniversari de la model i l'actriu australiana Miranda Kerr, que va néixer a Austràlia l'any 1983. I, al igual que hi ha aniversaris, també hi ha acorològiques persones que van morir un 20 d'abril, per exemple, la Bibliotecària Catalana a Consol Pastor, la primera promoció de l'escola de Bibliotecàries. De fet, aquí està la Gràcia de la Famèrida, ella va morir per això a Barcelona l'any 1973. També, el dia com avui, va morir Bram Stoker, escriptor irlandès, va morir de Sífilis, autor de la novel·la Drácula, va morir a Londres l'any 1912. També va morir el dia com avui Bébé Barron, compositora i enginyera de son nord-americana de música electrònica, va morir a Los Angeles l'any 2008. També, sense marxar de la música, avui, l'any 2018, va morir a Vici, DJ i productor musical swag. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega, membre numerària de la Rial Acadèmia Gallega. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega. I tant sols fa un parell d'anys, el 2020, a la coruña, moria Luz Pozo Garza Puatessa Gallega. I never take you, moonlight, you're my starlight, I need you, all night, come on, dance with me, I never take it. Ara començarem a parlar d'algunes notícies que estan sortint avui, notícies molt llegides, comentades, no només a nivell català, sinó també a nivell espanyol, a nivell internacional. Una és la que fa referència a Netflix, i és que està perdent abonats Netflix, atenció, per primer cop en 10 anys i estudia una opció més barata de subscripció, això sí, amb anuncis. La companyia atribueix la crisi a la fi del confinament, la guerra d'Ukraïna, i també ho atorga al creixement de competència que hi ha i a les subscripcions compartides. Netflix, ni més ni menys, que està perdent 200.000 usuaris en un trimestre, és a dir, en 3 mesos, en aquests últims 3 mesos ha perdut aquesta xifra. 200.000 usuaris, el primer que disminueix el nombre de subscriptors en 10 anys molt fort. Això ha anat acompanyat de la caiguda a borsa de les seves accions en un 26%. Però això seria només la punta de l'iceberg. Les projeccions de la mateixa companyia de Netflix preveuen perdre 2 milions d'usuaris per als pròxims mesos. Això suposaria el pitjor any de la seva història. L'empresa Netflix ja ha posat a prova mesures com la de fer pagar un suplement els que comparteixen la plataforma. És a dir, això que hi ha diferents usuaris en una mateixa compte que reparteixen les espeses per dir-ho així. Doncs bé, estudia Netflix fer pagar un suplement els que triïn aquesta opció. També estudia altres formes, com per exemple oferir una subscripció més barata, això sí, en publicitat. Netflix, en el seu balanç, atribueix aquest sutre a diverses causes. Com les que hem dit, la primera de tot és a la fi del confinament. Recordem que quan vam començar a quedar-nos tots i totes tancats a casa, les plataformes d'enestriming van començar a créixer i a créixer a nivell de subscriptors. Per exemple, Netflix, Movistar Plus, HBO, Amazon Prime, Filming, per exemple. Doncs bé, ara amb la fi del confinament, de les quarantenes i de tot plegat, doncs clar, estan perdent subscriptors i Netflix se n'està ressentint bastant. També un altre motiu al qual atribueix aquesta companyia a la pèrdua de gent interessada i de subscriptors, doncs bé, que molts usuaris comparteixen la contrasenya o la competència més plataformes, que cada cop s'aturen més al mercat. De tota manera, Netflix, assegura que la quota de televisió i de subscriptors s'ha mantingut estable als Estats Units. També hi ha caiguda a la borsa, la primera repercussió de la notícia d'aquesta pèrdua de clients es va reflectir a la borsa. A Wall Street les accions van caure fins al 26%, una pèrdua d'uns 40.000 milions de dòlars del capital de la companyia, que des del gener ha perdut gairebé la meitat del seu valor. La companyia ha obtingut uns beneficis de 1.597 milions de dòlars nets per sota dels 1.706 de l'any anterior. També la inflació, la inestabilitat política per la guerra d'Ukraine i la paralització de rodatges per l'impacte del coronavirus són altres motius en què Netflix justifica els mal resultats. També l'empresa vincula a l'aparició de nous competidors com Disney Plus o Apple TV, el seu estancament, però també que la suspensió del servei a Rússia va tenir com a conseqüència la pèrdua de 700.000 abonats d'aquest país. Assaguren de fet que si no s'hagués pres aquesta decisió, el balanç de subscripcions en aquest període hauria estat positiu, amb 500.000 usuaris nous. Des d'un decreixement que auguraven 2,5 milions de clients nous. Avui és el primer dia que, a banda que ja van començar les escoles amb els infants d'educació primària i secundària, avui és el primer dia que estem sense l'obligatòria de portar la mascareta en els espais interiors. Hi ha alguns llocs per això que segueix sent un tema una mica pantenós o obligatori, per exemple el transport públic, els hospitals, les farmàcies, comencem com està sent la situació en aquests llocs. Els llocs que també es manté la mascareta són els vagons i l'avió, però no a l'endana ni als aeroports. És a dir, tu entres a l'aeroport i, per exemple, no fa falta que portis la mascareta a dins, però un cop entres a dins a l'avió sí. O, per exemple, quan vas a agafar el metro a dins del vagó sí que és obligatori, però a l'endana no. O, per exemple, les persones ingressades a l'hospital no han de portar mascareta si no volen, però els treballadors i els visitants sí. Per exemple, també a les residències de gent gran s'imposa una lògica similar en els hospitals. Per exemple, concretament el transport públic, ja hem dit que cal continuar duent la mascareta a l'interior, ja sigui a l'interior de l'autobús, a l'interior del tram, a l'interior del metro, però el que serien les plataformes, els accessos a les estacions o a l'aeroport o incluso a les mateixes endanes, com hem dit, aquí sí que no seria obligatori. També als hospitals i a les farmàcies. En l'àmbit sanitari, les persones ingressades com hem dit en centres i també en establiments sanitaris no s'hauran de posar la mascareta mentre s'estiguin a dins de l'habitació. En canvi, els visitants i els treballadors aquests sí. I això inclou als hospitals, als centres de salut, també als centres de transfusió de sang o per exemple a dins de les farmàcies sí que s'haurà de seguir portant la mascareta. A la feina, en el cas dels centres de treball, la mascareta no serà obligatòria amb caràcter general. Amb tot, els serveis de prevenció de riscos laborals de les empreses poden decidir que es continuï portant els recintes tancats després de fer una evaluació del risc. A l'escola, ja ho sabem, els centres educatius es van eliminar ja ahir la mascareta i no s'ha d'eduar en cap cas, ho diu el govern espanyol. De fet, a Catalunya s'ha avançat un dia aquesta mesura i ja des de ahir, és a dir, des de la mateixa dornada a l'escola des de la setmana Santa, que s'està aplicant. També, pel que fa a la resta d'espais interiors, doncs no serà obligatori d'urna. Ja no caldrà utilitzar-la, per exemple, en els llocs de restauració, els comerços, els espectacles, és a dir, no caldrà portar-la al cinema, al teatre, tampoc als gemnesos i en general tampoc enlloc. Recomana això sí, que les persones vulnerables continuï portant mascareta, però en cap cas no hi estan obligades. I ara, com que no ho heu vist, el sol venerà a veure contigo camaman el fe, pensando ta, pi, ra, pi, ra, pi, ra, pi, ra, pi, ra, pi, ra, pi, ra. Comenta hasta tres, em pienso yo primero, que es el efecto de disparos, más tercero ya me sigues tú, quitándole la prisa, mirando como la tortuga te notifa i nadie se hará el camino sin suerte, que aquí lo malo en algo bueno se convierte, existe un sendero y te has convencido, así que empiezanlo conmigo y echaremos a volar, y echaremos a volar, nadie se hará el camino sin suerte, que aquí la pena en pedafitos se convierte, guarda un mundo entero, y tiretero, no le hagas esperar. Beus de la parròquia. Compartim notícies actualitats, experiències socials, espiritualitat, i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és els dimecres a dos quarts d'avui del vespre, amb repeticiós dissabtes a dos quarts de 12 del matí. Vinga, ens acomiadarem del programa d'avui, donant una bona notícia, perquè a vegades sembla que tot és negatiu i de tant en tant també surten cosetes bones, i a vegades s'ha de recuperar l'oïda. Resulta que hi ha hagut un farmac afectiu per primer cop per recuperar l'oïda regenerant cèl·lules. Es tracta d'una empresa nord-americana que ha aconseguit regenerar aquestes cèl·lules de l'orella interna, que transformen les vibracions del so en impulsos nerviosos i que es van perdent amb l'edat, i que permet recuperar l'oïda i s'ha mostrat efectiu en assets clínics. Vinga, amb aquesta notícia marxem. Nosaltres tornarem demà. Ara us deixem amb l'informatiu a la set en punt, l'informatiu de notícies de la mà de Lua López, per estar al dia de tot el que passa s'enjust. Ens podeu anar seguint també a les xarxes socials. Arroba ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram. O sigui, prefereu també el Twitter de la Rambla. Arroba la Rambla Nou YouTube. Que acabeu de passar molt bona tarda i nosaltres tornarem demà. I teraz. The rain has gone, Simona, I guess it's over, My memory plays out to the same old song. I would call you up every Saturday night. I when both stay out till the morning light and we're signed. Here we go again. Haurà d'anar organs.