#151 - La Rambla del 22/4/2022

... Bonetarda Sant Just, ara mateix passen 11 minuts de l'esting de la tarda d'avui, divendres 22 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Raml, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM a la Mi joramunicipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a així farem una oretta especial dedicada a la pressa, la recicla de la Diada de Sant Jordi. Primer trucarem a l'Arnau Consul, que al llibre té i parlarem una miqueta amb ell d'aquestes novetats editorials, que hi hauran demà 23 d'abril. Després també escoltarem recomanacions literàries i novetats d'alguns dels col·laboradors i col·laboradores d'aquí, del magasin de tardes, la Ramla. I acabarem la hora fent una trucada a l'escrivar, també, com a papereria i com a llibraria, per parlar d'aquests llibres i de les novetats que hi ha als prestatges aquests dies. Després, a segona hora que farem, doncs ve a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem la típica tertúlia d'actualitat vindran al Joan, també l'Andrea, esperem que vinguin la Cristina, el Lluc, el Salva. En fi, parlarem amb ells dels temes més canvents de l'actualitat, no només del poble, sinó també a nivell internacional de Catalunya i també a nivell nacional. Tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia, perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Vinga, va, doncs, que estem a 24 hores d'arribar a la data senyalada a la Diada de Sant Jordi Olernau. Què tal? Hola, què tal? Menys, menys i tot. El Ràdio em diu que falta menys, encara. Sí, menys, perquè... Sí, és el dia abans. Vinga, va, som a Vigília d'una setmana frenètica i esperem que demà encara ho sigui més i que passi ja. Sí. Escolta, fa com un parell d'anys, que no es pot posar la paredet allò a Can Ginestar, Can Llibertés, suposo que teniu moltíssimes ganes. Sí, sí, sí, sí. A més a més, això considera el mateix dia, parada a Can Ginestar, per tant, festa de poble i diada. Normalment, doncs, a Sant Just sempre el Can Ginestar, el que anomenem el Sant Jordi Can Ginestar, es fa el diumenge abans. Les dades d'aquest any ho feien impossible amb la pasquota al mig, i per tant, va decidir fer el mateix dia, cosa que suposa sempre coses per les meves logístiques, de trobar gent, perquè realment no podem pas tancar la llibreria al dia de Sant Jordi. Clar, heu de tenir gent a la llibreria i gent a la paredeta. Exactament, i és el que procurarem. Bueno, mira, també dissabte... Sí, sí, a tothom, diguéssim-ho. També dissabte Sant Jordi, per tant, és el dia perfecte. Sí, sí, en aquest sentit tot pinta que ha de ser un Sant Jordi magnífic, perquè és això. Crec que no només els llibreters, o els escriptors, o la gent, diguéssim, del ram cadascun al seu guapartat, sinó el públic, la societat, els catalans, en general, tenen moltes ganes d'un altre Sant Jordi com els d'abans. O sigui, cert, en passat hi va haver Sant Jordi, nosaltres vam posar parada davant de la llibreria, però, amb el ben entès, que la gent no entres a la llibreria perquè, bueno, just, semblava que anava un Sant Jordi normal i pocs dies abans apareixi una cosa de la Delta, una cosa d'aquestes. Sí, la quarta, o la cinquena onada. Una nova tongada de restriccions, i es va optar per no fer el Sant Jordi de Can Ginestar, a n'afavorir, que poguéssim posar justament parades i que sigui de cases acumulacions de gent fossin al carrer, com, evidentment, es va produir, i fa dos anys ja no cal ni explicar que estàvem tots a casa. Ara, qui penso, clar. Per tant, vam fer una mena de Sant Jordi el Juliol, però aquell Sant Jordi distiu, que també va ser una parada davant de la llibreria. El de l'any passat va semblar-se el del Juliol de l'any anterior, no? Per tant, aquesta mena de festa, on vas a Can Ginestar, hi ha una mica de tot i associacions, evidentment, veus els floristes, veus els altres llibertés, veus allà els organes... El que penso ara és que, clar, potser als altres anys, al cap de setmana abans, a Sant Jordi, perquè, perdades, que hi ha com... que s'havia de fer el diumenge abans, potser la gent es movia més, aquest any, clar, que haigut que abans era setmana santa, la gent ha estat fora... Sí, sí, tot a punt. La gent s'ha movit més tard, no? Jo crec, potser, o què? Clar, és que aquesta setmana ha sigut com tot ha vingut molt de cop des de dimarts, que, clar, la gent s'ha trobat, et dic, torna una setmana santa, comença el tercer trimestre, serà un tercer trimestre curt, els mestres t'ho diuen de seguida, i diuen, oh, i Sant Jordi és ja, en tant, doncs vinga, som-hi, i s'ha de fer Sant Jordi, tant els que fan la compra abans perquè aquell dia no volen acumulacions com els que fan la compra abans perquè justament diuen, bueno, vull comprar-ho amb calma i no amb la pressa aquell dia, i, a més, vés a saber què queda, que més molta d'aquesta gent abanda, doncs el mateix dia, doncs passa per la parada i fa una última de dir, però van de comprar el llibre al dia aquest, més enllà dels que jo vull regalar, que els faig abans. Demà 17 tindré obert per la tarda? Sí, sí, sí, la nostra posta és aquesta. Lliberia tot el dia obert, amb el benentès que farem una pausa per dinar, i el matí, parada a Can Ginesta, i parada a la tarda davant de la lliberia. D'alguna manera, per dir, suposo que a la lliberia el que no es vengui és fer una altra parada que també farà tarda de Sant Jordi, no? Clar que sí. Hi ha alguns llibres o novetats que us estiguin sonant una mica més, o de moment la cosa està bastant dispersa? La cosa està molt dispersa, però nosaltres sí que tenim molt clar quin és el nostre llibre de Sant Jordi, la nostra posta, i el llibre que procurarem que sigui el més benut de tots, tot i que, evidentment, això ja no podem dir només nosaltres, perquè és el llibre que recomanem quan ens pregunten. O un dels molts, no? Però se'ns dubta el llibre que més esperàvem i que, més a més, que té una història molt maca amb nosaltres, i per tant, si em permet, l'explicaré, perquè em fa molta il·lusió. Sí. A veure, d'entrada et digui el títol, però si no es començaré a parlar a la gent bona, però què parla, eh? El llibre és aquest. Q Road. Q Road. Q de lletra Q Road, doncs Road, carretera Q, però no s'ha traduït el títol, per tant, Q Road. L'autora, i aquí hi ha molts, els donarà una pista amb els enjustents, que sabem que són molts fans de Bonnie Jo Campbell. Bonnie Jo Campbell, l'autora nord-americana, de la qual nosaltres ens vam fer un fart de vendre la primera novel·la que li va publicar a aquesta editorial, Dirty Works. Els enjustents que saben que són molt de Dirty Works, una editorial... Aquesta l'editorial de les tapes negres, moltes vegades, ens dius, falta aquells llibres negres que teniu de nou. La gent ja ens ho demana així, nosaltres ens hem fet molt d'aquest editorial, que només publiqueu tots americans de l'Amèrica Profunda. És un títol d'un tipus de literatura que ha recomanat sovint aquí, allò que em diuen el Gótico Sureño, ah, bé... El western modern, fins i tot d'alguna manera, que hem vist en mil pel·lícules, doncs darrere les pel·lícules, sovint hi ha novel·les. I a Estats Units és com un gener, el que aquí no menerem la novel·la rural, el western, que també està molt de moda. De fet, probablement el nostre segon llibre m'ha recomanat serà el western català per excel·lència, que estan en guileries, del qual ja vam parlar. Però clar, qui ho ha dit? Bonnie Jo Campbell, autoradera, ser un rió, crec que era ser un rió del llibre que més s'ha venut aquest llibre des que existim, més enllà de Sant Just Desaparegut. Sant Just Desaparegut, i evidentment la posició de Joan Margarit, són temes de parts, les temes locals, evidentment, manen. Però era ser un rió, que és la història, que també em vaig parlar aquí de la Margo Crane, que és aquella noia que decideix que ella no vol viure la família feliç i que la casin i teni fills, sinó que amb ella li agrada caçar i viu amb una barca, amb un rió, buscant la seva mare, entre mitjons va tenir aventures, i el llibre acabava, que quedava embarassada, és una aventura amorosa, romàntica, brutal, amb un indi, que es troba de pel bosc. Doncs qui ho raut és la continuació de la segona part. I de fet és la història de la Rachel Crane, o sigui, la filla, que la Margo té amb aquest indi, i que justament farà el que d'alguna manera li hem vist fer a la seva mare, que si la seva mare era ser un rió, la Margo Crane buscava, aquesta mare que havia marxat amb ella era nena, i sempre havia sigut una figura mítica, perquè l'havia abandonat i tot plegat, la Rachel Crane buscarà a la Margo, buscarà el pare. O sigui, aquest indi, del qual només sap, doncs això, que era un indi que passava per allà, d'alguna manera, i tindrà ganes justament, però més enllà d'aquesta búsqueda, aquest és un llibre que ho té tot, perquè evidentment aquest punt de búsqueda, i una mica thriller, és una novel·la que és un alegat a favor de tornem a cultivar la terra, tornem a saber, tots aquells sabers que hem perdut, i que probablement els indis sabíem, i que nosaltres que som els blancs, capullos, que hem fet, entret els blancs aquí, i ara entret els indis aquí, i el que fem és destrossar la terra. Per tant, és un gran alegat, això, a la vida rural, ha plantat ho màquets, ha portat una vida, no? En aquest llibre, en aquest sentit, és preciós, però l'anda també, la figura de la Rachel Crane, serà tan forta com la que recordeu de l'Amargo, un personatge d'aquests que decidirà sobre la seva feminitat, sobre què vol fer amb la seva vida, amb qui es vol casar, perquè també és un alegat feminista. I a banda és un llibre coral, és un llibre que d'alguna manera descriu, i això que està escrit, abans que era ser un riu, i aquesta és la gran trampa, o el gran secret, o sigui, nosaltres ens hem arribat com la segona part, que ens va agradar molt, la precoela de la gran novel·la de Bonnie Jo Campbell, que era Q-Route, que és una novel·la que justament el que és tot el retrat d'aquests pobles, que ara aquí en parlem tant, que és això de l'Espanya vaciada, o la Catalunya buida, doncs la Bonnie Jo-Route, la Bonnie Jo-Campbell, perdó, ja parlava d'aquests pobles que la gent, els joves, no hi volem viure perquè se'n van a les ciutats, fa 10 o 15 anys com va escriure aquell llibre en anglès, que crec que es publica el 2002 o el 2003. Aquest fenomen de el despoblament rural, ella i el nombre al principi del 2021, fa aquesta novel·la extraordinària, de la qual té tant èxit que, fins i tot, de sobte s'adona de dir que aquest personatge de la mare que es va quedar embarassada a un indi podria tenir una novel·la pròpia, que és la que primer ens arriba. És la que va arribar a fer un río, que també és a Estats Units, se'n va a fer una pel·lícula, per tant, és com ella va tenir, probablement, com a autora, el gran boom amb el segon llibre, i doncs mira, per sort, a l'editorial d'Arty Works, ha decidit que anem a buscar l'anterior, que a banda té una portada, no sé si t'has fixat bé, però això és un tornado... No, és tan fosca... Ah, sí, sí. És un tornado arrasant alguna cosa, allà darrere, i una vaca que vole. Perquè sí, efectivament, a banda d'un poble del despoblament, del can a la terra, d'aquest buscar el pare, d'aquest tornar el saber dels indis, a més a més, per al mig, hi haurà un tornado que arrasarà amb un poble, que ho destrossarà tot, i del qual la gent ens guardarà memòria, i la gent del tornado, no? Si Kurt Rowe tindrà la pinceta de recomanació de cada llibre té de color or, tècnicament. Sí, exacte, és la primera. No sé si la pinceta o tindrà una pinçassa. Una pinçassa, allà posat. La història m'ha quedat lliure, més enllà de l'argument que ja us he explicat, i del qual tampoc vull dir res més, perquè ja us ho trobarem. És un llibre enorme, probablement, com a novel·la, millor encara que era ser un río, perquè és com més completa, més coral, però en fi, això cadascú tindrà la seva valoració. Si esteu a aquestes, va escriure abans. Si has llegit l'anterior, sabràs que aquesta mare de la qual va parlant, i que el llibre no apareix, parla com el record, d'aquella mare que no dic que li passa, dius, ah, clar, jo sé qui era aquesta mare, perquè jo vaig llegir, és a clar, és aquella noia que que sabe servals, i envenia l'espel·l, i era mig salvatjat, tot i que era d'una família rica, no? Tot això ho hem de situar a la zona dels grans llacs dels Estats Units, el nord, és còtico-sureño, com a estil, però en tot cas l'hem de situar-li amb un riu inventat, que és el Calamazú, que és un dels tants afluents que acaben en Llaqueria, Ontario, tots aquells de la zona frontera, en Canadà. I, Arnaud, algú que vulgui llegir d'alguna autòria en català? Clar, d'abon i jo, que amb el nostre traduïda, però no em despistis, perquè jo vull explicar que aquest és un llibre que, en realitat, es publique o surt a la venta a la resta de les Espanyes el 25 d'abril. Ah, sí? No en tinc encara una, com és que fa tota la setmana que el recomanem, ja en tenim una caixa, ara ja menys, ens en van arribar 80 exemplars. Doncs perquè, clar, quan nosaltres vam veure el 25 d'abril vam dir, però, què fan aquestes gent? Es perden Sant Jordi, però aquí se li ha acut a veure un llibre el 25 de l'il. Ens hem de posar en la lògica d'una editorial madrilenya, on, tot cas, de la resta de les Espanyes. No és que Sant Jordi no el tingui impredent, els hi va molt bé, es venen llibres aquí. És un dia més, no? Sí. La lògica editorial, fins i tot de la maquinaria empresarial, és que el més fort a les Espanyes no és l'abril. Tu preguntes a qualsevol que no sàpigui de llibres i li diràs quin és el més fort de llibres a Catalunya, dirà l'abril, clar. La mateixa pregunta a feta Espanya dirà el maig. El maig? Perquè el maig hi ha la Fèria del Libre de Madrid, que d'alguna manera no s'assembla tant a Sant Jordi, sinó que només hi havia una setmana de llibre en català, una fèria de llibre, a Castany és des del 27 de maig, l'han anat endarrerint, abans d'anar més a la meitat, fins al 3 de juny, diria, i una setmana en què a Madrid hi passen autors de tot el món, fan presentacions de llibres i moltes editorials aprofiten per dir treure les seves grans apostes de cara a l'estiu. Això que aquí es fa al llarg de març d'abril per apuntar a una data molt concreta, allà es va fer al llarg d'abril i sobretot mar, maig, per apuntar aquesta fèria on és el gran moment. També de venda, perquè evidentment és això. Es posen casetes, la gent passegen, no sé si hi ha descomptes especials com aquí o no, però sobretot hi ha la gran moguda del llibre en un mes que la gent ja està pensant en vacances, per tant, dediquem en dubte de la lectura de l'estiu. Mentalment, a nosaltres ens passa això el setembre quan tornem, perquè a la setmana llibre en català, i evidentment ens passa nada a la banda, que va bé a tot arreu, a l'abril, perquè és el dia del llibre. Amb aquesta lògica, doncs ells, dius, sí, ja s'entén. El treu ara el 25 d'abril. Com que coneixem els autor, els editors, van córrer a Felsi, un mail dient el que seu fèiem, ja sabem que penseu en Madrid. Home, per això haurien de tenir controlant, no? Només que hagués sortit una setmana abans, de nosaltres, és que tu saps quant era ser un riu envenut, saps quant corrau tot podríem vendre, és que, a més a més, ens morim de ganes de fer-ho, i de ser... i aleshores... Us van enviar una remesa de... La gent, el gest de Dirty Works, va ser de dir no patiu, com que nosaltres, el llibre, el traiem a la venta el 25, però, evidentment, a exemplars de imprentes surten abans, entre el 15 i el 18, farem que us envien directament una remesa de llibres des de la imprenta i que vosaltres el pugueu vendre per Sant Jordi. Que fort, però només a Can Lliberté, això? Per tant, és molt probable que en tot Catalunya, l'única llibreia que tingui Q-Route, sigui Can Lliberté. No vull posar la mal foc, perquè és possible que algun altre el deixi jugar o haginissa això. Per tant, és primíssia, primíssima. De fet, com que n'hem parlat bastant a Twitter, la setmana passada va venir un client, des de Manresa, a buscar llibre. I va venir a buscar el llibre. És cert que el teniu? Sí, ja ens ha arribat. Que fort, que fort. Per tant, com pots comprendre, aquesta és la nostra gran aposta. A més, més enllà de que sigui dels nostres llibres preferits d'aquesta col·lecció negra, més enllà de que sigui de la llibre que hi ha a la llibre. I això canviarà. I la continuació d'un llibre que agrada molt, em van fer club de lectura, l'hem venut moltíssim, m'he recomanat, és que és un gran llibre. Això l'editorial també ho podria tenir en compte. Sabent que Catalunya ja el dia de Sant Jordi, que el dia 23, venen molts llibres. Sí, d'artegorri és una editorial molt especial, que et sentia que fa molta venda de merchandising, que té molta web, que fan prevenda, que la gent pot comprar abans que surti a les llibres, pot comprar a la web, hi ha algun regalet. Juguen amb això? Sí, i d'alguna manera és això. Treure un llibre una setmana abans o després, afecta, no és només que l'editorial ho decideix, tu us et teniu en compte que hi ha molta imprenta, que té molta reserva de paper, per tant, ells han de calcular quan poden treure, per sobretot això, fer la gran campanya, per quan ells consideren que és l'important. I també hi ha la majoria d'imprentes, tot i que n'hi ha d'altra Espanya, Catalunya n'hi ha moltes. Per tant, també és cert que probablement els mesos anteriors les imprentes de Catalunya estiguin molt plenes. És tot un procés complex, que fa que dius sí, per una setmana probablement no els hi costava tant demoure, la prova és que tenien el llibre a punt, però clar, també, què t'he d'explicar? La real llibre hi ha tot un procés de publicitat, i per tant, si apuntes a una data, no en saps què, avançar-lo és complicat. No sé què, mira, però el procés amb la complicitat d'uns llibres és llocs, d'un salvatge oest, que decideixen que posaran tota la carn a la Greia. Sí, sí. S'enjustencs, aquest és el llibre. Q-Route és una novel·laça immensa. Què ve? Més enllà de que sigui Estats Units, que sigui un western modern, és un gran can a la Terra. I en aquest sentit, de debò, crec que és un sal enorme. I altres llibres en Pinceta, Arnau, per dir-nos el... Per exemple, Guileries. El que hem parlat, evidentment, Terres Mortes. Clar, així és de memòria, no he vingut amb la llista, però vagé. La qüestió és preguntar, i la gent vegi també que tinguin la Pinceta, o la Pinceta, o això, o coses més concretes. Més enllà d'aquells que teniu molt clar, perquè heu vist uns llibres que us han parlat de mi, que heu vist el suplement de diari, que és el bonic de Sant Jordi es anar amb els ulls, les orelles, el nas oberts, que em deixin... que la taula em sedueixi, no? Clar. I si la taula no ho veig clar, aquí hi ha una gent que, teòricament, coneix tots aquests llibres, i que sap pel quatre coses que li digui, què és el que em pot agradar. I això crec que és la gran cosa. Denam la mena oberta. Sí, jo tinc una meva llista, que m'agradarà, però en canvi em recomana anar a aquest altre. Jo crec que el més bonic és deixar-se sorprendre. I fins i tot de dir, vaig a mirar els prestatges, i una cosa que no és nova, però que m'agrada. Crec que és la gran gràcia de Sant Jordi, que després es fan les listes dels més venuts, però en realitat es ven molt més d'un amb un llibre sueltos que no passa el que sigui més venut. Molt bé, doncs escolta, Marnau, deixem escapar, si et sembla, i res, que tinguis un bon Sant Jordi. Esperem que la setmana que veu pugueu m'explicar. Tots els ajudants i ajudantes que pugueu tenir també, perquè necessitareu més mans, òbviament. I res, ja en parlarem si de cas de com ha anat i farem una valoració també a... La setmana que ve, amb un descans enorme, amb menys coses brits. Sí, sí. Res, Arnau, una abraçada i bon Sant Jordi. Moltíssimes gràcies a tots. Moltes gràcies. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, sumen més de 140 capítols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus el Port Fomení, t'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio Desvern. Ràdio Desvern Durant de 8,1. Estem amb el Ràdio Desvern Durant de 8,1. La primera primavera m'has obera del nostre obligat confinament, com aquella d'un zella. Es diu un Sant Jordi diferent que van fer algun dels cantants quan estàvem en un dels Sant Jordis confinats. El Sant Jordi del 2020 va ser concretament el Sant Jordi del 2020. Hem escoltat l'Arnau Cónsul d'aquell llibre T i ara ens tocarà fer escoltar alguna recomanacions dels nostres col·laboradors i col·laboradores d'aquí, la Rambla, llibres que es volen llegir o que els han dit que està bé i que ens els volen recomanar aquí en directe a la ràdio. S'ogeran noves d'uns ells que s'alçaran per lentes per qui ve. Dona-m'ho una llança, vèrtags d'esperança, fruit del nostre amor. Passarem junts un Sant Jordi diferent amb la neu de la nostra gent. Un final sempre a quatre parets. Just sense rosses saps que re, romun llibre molt potent. Que avui porta el panó tot a l'iradé. Desperatat, aixecat, celebrem... Vinga, doncs, que ara tenim a l'Albert Macia els micros, que ens farà ell de seva recomanació particular per aquest Sant Jordi, a veure què tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu tens alguna lectura pendent, alguna que hagis llegit i t'hagi agradat, o alguna inclús que t'agradaria que et regalessin o compre per aquest Sant Jordi? No estic el dia de les novetats que han sortit. Per tant, és difícil que pugui dir alguna cosa. M'agrada molt la novel·la històrica. Ah, mira. Una que ho vaig descobrir fa molts anys, quan llegint una, s'ha hagut d'obre sobre el Ramsès. I des de llavors, la novel·la històrica sempre m'ha agradat, perquè ella feina que et va donant de saber destriar el que és veritat, del que és novel·la, i això sempre m'ha agradat molt. I bé, no és que no entra dins de novel·la històrica, però també així una cosa relacionada amb un passat recent, un llibre que m'agradaria tenir, que és molt mediàtic, però és el llibre El Toni Cruanyes. Ah, vale. La Vall de la Llum es diu? Sí, la Vall de la Llum. Toni Cruanyes, i a més s'han dut un... No sé si... S'han dut un premi, oi? Sí, premi Josep Plaz, bandú, sí. Jo crec que més a més Toni Cruanyes estarà també firmant llibres en unes quantes llibreries... Anirà... Anirà rotant tot el dia, això que fa anar a vegades, alguns escriptors d'anar amb un lliball, que ara els trobes a la vacura, ara a l'Efnac, ara a la casa de llibre. Els escriptors que tenen llibres així estan continuament en un lloc a l'altre. Ens anotem, eh? La Vall de la Llum de Toni Cruanyes. Molt bé, Albert, doncs gràcies, que vagi bé. Gràcies, adéu. Adéu. Pèrtex d'esperança, fruit del nostre amor. Passarem junts, un senyor de vi disparant amb l'anel de la nostra gent. Més confinats entre quatre parets pujuts. Si s'arroses al carrer, però amb un llibre molt potent, que avui porta per nom, tot anirà bé. Vinga, avai, ara és el torn de l'Estrit Goldstein, del celler de Can Mata, també col·laboradora d'aquí, de la Rambla, que ens farà la seva recomanació. Estrit, tu, em sembla que ens vas dir que tenies un llistat molt llarg, de llibres. Molt. Dels pendents, que se'n van fer amb pila. Ho fa molta gent, això va... Soc relativament impulsiva, després és trobar temps, i poden ser molt variats. Intentes que no vagis relacionat amb la teva feina. Que no siguin tot de vins. No se'n acaben més o menys relacionats, i tot el que tinc una frase de veure o de dir líquid, hi ha una teva feina. Jo crec que això d'anar apuntant els llibres, que volem llegir en una llista, ho fem tots, i després no acabem comprant tota la llista, òbviament. Però, en ocasions com Sant Jordi, va la pena revisar-se-la. Captura de pantalla. Després és Arnau, tens? La mínima frase. I, però, clar, se m'han anat aglomerant. Doncs a veure, algun de la llista, digues-t'ho. Algú de la llista que em fa que m'autorregalaré. Ah, que bé, això és el millor. Perquè, a més, acostumes a encertar-la, i potser, per esperar, no t'arribarà. Que és el cuina o barbària de la Maria Nicolau. Cuin o barbària. Maria Nicolau és xef, és... És xef. És una xef. Crec que està revolucionant bastant la cuina i les xarxes, i ara estava aquí donant-li un cop d'ull a la punta del llibre i diu... Cuinà no és obeir unes instruccions, ni s'ho etmetren a una llista d'ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinaix tot allò que passa als marges d'una recepta. És improvisar, arriscar, decidir. Cuinà és, en definitiva, a trabir-nos a ser lliures. Contra l'extinció d'aquest atreviment, contra el síndrome del no-ting-temps i la barbària d'una societat que menja, però no cuina, aquell llibre ens orggeix a recuperar el sentit de l'acte més primigeni de la vida, alimentar-nos. Ah, aquí, que bé. Jo crec que és tota una declaració d'intencions. Sí, sí. És com dir, no hi ha excusa per no cuinar. És igual si et surt malament, estàs de d'improvisar, de arriscar-se i de provar-ho. Perquè el fins i tot és el fet de cuinar, i tota l'experiència social que implica. Jo, per exemple, tinc molts clients que cuinen amb aquella copeta de vi. Ah, mira. No sempre és bui o un vi per acompanyar, també hi ha el vi que ens acompanya a cuinar. M'he mirat a internet. És un llibre de 272 pàgines, genera gastronomia iòsim, tapadura... Amb unes crítiques fantàstiques. I, a més, va sortir fa poquet, el 14 de març. Sí, sí, està acabat de sortir de poc. Dina o barbària de ara llibres de l'editorial. Molt bé, doncs, estrit, moltíssimes gràcies per la recomanació. Ens l'hem anotat, també. A la llista. I a veure si el veiem per alguna parada. Vinga, que vagi bé. Hem escoltat l'Àstrid Golsani, també, a l'Albert Macia, com ens feien aquestes recomanacions. I ara hi ha hagut alguns col·laboradors i col·laboradores d'aquí, de la Rambla, que ens les han volgut passar via WhatsApp. És el cas, per exemple, d'en Josep Lluís Gil, que ve aquí cada mes a la ràdio, parlar dels continguts cada mes de la revista a la Vall d'Avers. S'escoltem el que ens llogueu. Recomano el llibre d'Imaixes, San Just, Imaixes per el record. És un recull de les fotografies que el fotògraf San Justem, Francesc Fàbregas, va fer durant els mesos del confinament més estricte del començament de la pandèmia, a la primavera del 2020. A banda de la seva qualitat extraordinària, és un tribut de l'esforç que van representar per a molta gent, per a tots nosaltres aquells dies. Un llibre bonic, tot i la tristesa, que es despren de la visió dels carrers solitaris del poble. Voleu, amables pretendents, fins a altres braços que us valorin i pel camí no no pregunteu... Doncs digue'm l'altre llibre que ens apuntem. I guardarem com un tresor les vostres... Ara escoltem el que ens diu la Glòria Romero, que cada setmana ens porta a l'espai Converses de Terrassa. Va. Jo volia recomanar l'últim llibre que m'hi hagués dit, que es diu Mamut, de l'autora de Beu el Tessar, que tanca el triptic de tres novel·les que van sobre la vida i els desitjos de tres dones, o sigui, de les protagonistes de cadascun d'aquests tres llibres. En concret, Mamut va sobre una dona jove, de la qual mai coneixem el seu nom, perquè l'escriptora no li va donar un, que em va viure a Barcelona i es troba molt desconformi amb la seva vida. Des de la primera pàgina, ens declara que vol quedar-se aprenyada. A mi m'agradaria un infant, sinó perquè, en les seves paraules, sent un instint corporal per gestar, com per sentir que pot crear vida vint seu. Amb això, en ment, s'adona que la vida a la ciutat li engoixa, que només fa que treballen feines precàries amb seus pèsims, i portar una rutina que la desconecta de si mateixa. Així, doncs, de ser deixant-se anar a viure a les muntanyes, on entraran en contacte amb la seva part més dura i ancestral i viure una transformació personal molt potent. A mi aquest llibre m'ha agradat molt per l'estil narratiu i la seva estructura, sobretot. Només està debilitat en tres parts, que correspon cada part a un moment essencial a la vida de la protagonista, al principi quan encara hi haurà Barcelona, la segona part és quan ja està a les muntanyes, hi havia una sèrie de situacions que la fan canviar molt com a persona, i l'última part, que és com una mena d'esquena, tot i que no tanca la novel·la, on ha de fer front les conseqüències dels seus actes. I dins de cada part, no hi ha capítols. És com una mena de diari personal, que la vida és només amb sales de paràgraf, i la protagonista explica en primera persona el que fa venir a les muntanyes. I llavors, és com que la seva veu entra molt en la teva consciència i et fa empatitzar amb ella i entendre-la molt bé. A mi em recorda molt la novel·la que es diu Panza de Burro, va sortir fa un any o dos d'una autora que es diu Andrea de Breu, perquè trobo que en tots dos, les autores escriuen amb cruesa, sense pudor, sense discreció, com que escriuen des de les entralles i exploren les ànimes als seus personatges femenins, d'una manera en què només una dona sap fer-ho. Al final, mamut, tot i que la contraportada del llibre i el seu nici et fan creure que tota la història anirà sobre una tia que vol quedar-se embarassada, és molt i molt més que això. És el procés en què la protagonista es deixa guiar cada vegada més pels seus instins, en què la soledat i el silenci del massís per fi li atorgen llibertat. Òbviament n'explicaré al final, però recomano molt la seva lectura, perquè en el procés de conèixer la protagonista de mamut, et replanteixes moltes coses i t'acabes conèixer encara més a tu mateixa, també. Molt bé, doncs li donem des aquí a la ràdio moltes gràcies a la glòria per reconegar-nos mamut de Babaltesar. I ara sentim el missatge que ens envia la Rosa Maria Maristan, que és una de les dones que ve a fer aquí tertúlia dues vegades al mes. Els Dime creix, juntament amb la Natàlia i també la Bea. Va. Bona tarda, Núria. Doncs mira, em demanes que faci una o que recomani un llibre, doncs a mi la veritat és que encara no me l'he llegit, però tinc molt d'interès en llegir un, que és de la escriptora alemanya Unica Zun. El llibre es titula Pibe Vera Fosca. Crec que es va escriure allà al 1969. Em diuen que és un llibre molt colpidor, molt colpidor, perquè primerment perquè es va... és una novel·la, una novel·la d'éssim de caràcter familiar, una novel·la on hi ha moltes... hi ha nousos sexuals, hi ha relacions familiars molt complexes, i és un tema complicat, però el tinc molt d'interès en llegir-lo, perquè de fet és que potser és una crítica a la societat d'aquella època, no? Una societat que després es va... es va dirigir d'una manera molt més rígida en tots els aspectes, no? Jo recordo que els meus avis a mi em deien que a les festes de societat els anys... els comerciants de segle doncs era molt freqüent que hi haguessin persones homosexuals o dones lesbianes a les festes de societat, no? Cosa que després això... això també entén de classes, per exemple, no? Perquè les classes, doncs, evidentment... Dic que entén de classes, perquè evidentment... hem de recordar que a l'època de la República qui es va crear el que era la llei de vagos i maleantes, doncs, que agafava precisament tots els col·lectius de l'HGTI, i els portava, doncs, directament a les presons, els feien electroxocs i tot el que acompanyia i més, no? Doncs, amb els tractaments i violacions a les presons, vull dir, una barbaritat d'aquestes, no? Però, curiosament, a l'Antècia Poder República, amb les festes de societat, doncs, hi anaven col·lectius de l'HGTI, i eren ben vistos, vull dir, una cosa curiosíssima, no? Vull dir, una cosa, sí que la gent del carrer, la gent que tenia aquestes... que eren del col·lectiu de l'HGTI, doncs, eren perseguits, i la gent d'alta societat, doncs, com sempre, tot tapabet, no? Però bé, aquesta novel·la, bàsicament, doncs, és... són les complexes relacions entre el pare, la mare, la proteorista i el germà, que, evidentment, el germà és el que li... la viola, diguéssim, no? Però també serà bonic de llegir-lo, perquè, de fet, és una... una visió entre el desig i el temor, no? És aquell punt que tens el despertar sexual, que tens els desigos sexuals, però també tens la por, no? Aquesta por que ens en veies. Bueno, serà qüestió d'anar-ho de llegir-lo, i suposo que quan el tingui llegit, tindrem aquí la ràdio, o res, una abraçada i moltes gràcies. I acabem, hem acabat amb aquesta última recomanació de la Rosa Maria Maristany. Ara, en uns minutets, trucarem a l'escrivar la Marcè Camps, copropietària de la papereria i llibreria. ...com s'allets, guardeu-vos la raó que us quedi en un pas viu. I decidit, margeu on sigui, que us esperin. Baixeu les baldes, ajusteu, finestres, i correu cortines. Poseu els nens a llit. Si dormen, mireu com respiren, perquè si és por o és dolent, no importa molt l'arremadeix. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin i pel camí no no pregunteu. Baixeu el nostre amor a espongui, guardarem com un tresor. Les vostres panxes, les carícies, i ho jurem per un moment. Ens pensàvem que podíem, però si truca algú no ho contesteu, que el seu ja és plor. Ja tenim la Mercè Camps al telèfon. Hola, Mercè, bona tarda. Hola, bona tarda. Com va tota la paperassa de llibres amb un avall preparat i preparades per les paradetes? Està malgrat el temps? Superpreparat, tenim la botiga pleníssima de llibres i desitjant que demà aguanti el dia i les paradetes de canton d'està puguin estar sense problemes. Nosaltres tindrem la botiga oberta, però també tindrem per a detallar. Això te n'ha de preguntar, plogui o no plogui? Independentment d'això, la previsió és que la papereria llibraria estigui oberta, amb l'horari normal? No, obrirem tot el dia, el migdia no tancarem i tancarem el vespre quan ja no hi hagi gent. Segurament el diumenge al matí també obrirem, perquè ja que tenim tots els llibres posats i tot, i dependent del que passi a canton d'està, si ha pogut ploure o no i la gent ha pogut anar allà també, hem pensat que el diumenge al matí també obrirem una estona. I el més acobriant que ara mateix hi ha amb els preparatius, que és organitzar els llibres per, per exemple, no sé, per gènere, per seccions, com ho esteu fent, això? Bé, amb tacaixa? Clar, si a la botiga més o menys tenim una zona més de dolç i després una zona més de nen, i de cara a fer les caixes, jo m'imagino que farem una mica el mateix, perquè després allà serà més fàcil col·locar-ho a les taules de les paradetes. Avui, Divendres, que és una mica el dia previ, ja és tot tan gent que està venint a la llibreria a preguntar-vos, sí? Sí, sí, sí, hi ha molta gent que compra el llibre avui, perquè no es vol anar a arriscar cada mapló i no puguin passejar, i si ja tenen classe a tot el llibre, doncs venen i l'agafen. I què és el que els llibres o els títols que més estan sonant, o és diversitat total, això? La veritat és que això, sí, depèn molt dels gustos de la gent, però no sé, jo crec que... L'últim llibre de la Isabel Allén, de la violeta, crec que serà un dels llibres que es vendrà, el de la Carmen Mola, també, perquè sobretot hi ha gent que li agrada molt autors concret. Llavors, la gent que s'ha llegit la teologia de Carmen Mola vindrà a buscar l'últim, que es diu la Bèstia. Després hi ha clàssics com Can Follet, que també ha tret una novel·la que es diu Nunca, o la Eva Garcia Sáenz de Urturi, que ha tret el llibre en el llibre de Les Olas. En fi, que hi ha tantíssims que no s'obri ara que hem llegit uns quants, però no tots, la veritat. I amb moltíssims. La gent veu una idea fixa, per exemple, a Bull, el tall llibre que té aquest premi, que li han donat aquest premi, o per exemple, bé, també una mica que vosaltres el recomaneu, com els orienteu. Mira, hi ha gent que ve directament i diu, tens el llibre del Pedro Llo, per exemple, o l'últim de l'Arturo Pérez Reberque, coses així, o no, o bé, no hi ha gent que diuen a veure, és per la meva dona, què es recomanes? Per això jo no intento sempre agir alguna cosa per poder recomanar, però, clar, també depèn dels gustos de la persona, com anar per agolescents, perquè realment, si no us hi agrada llegir, però tot i així reben un llibre, és una mica més complicat. La literatura juvenil, això és un camp una mica difícil, eh, perquè a vegades famílies que han de regalar, o inclús entre l'escola, entre amics, que també que s'han de regalar a vegades llibres, és difícil buscar... trobeu que manquen llibres en aquests gènere, en aquestes edats? Clar, si la persona li agrada llegir, sigui jove o no, és més fàcil, perquè llavors ja té un criteri de quin estil li agrada. Si no li agrada llegir, has de recomanar llibres més lleugers, més neutres, que diguis, mira, prou amb aquest, a veure si... Doncs més curts, també, no? Clar. Però, en fi, la qüestió és que tinguin un llibre i que l'onió s'enganxin, i que pot estar molt bé. I per al públic infantil, tenim algunes col·leccions les que estan triunfant als últims anys, per exemple? Doncs, mira, tenim tota la col·lecció de la mandablat, que són llibres que últimament, la veritat, els venen molt, perquè agrada molt, són d'aventures, tenim els clàssics de Geronimo Stilton, el clàssic també d'agus, que també hi ha més de 20 llibres de la col·lecció, i la veritat és que, de llibre infantil, i després tenim, jo crec, tots els llibres de Sant Jordi que s'han pogut evitar, perquè tenim a la botiga, de llibres de Sant Jordi, de la llegenda de Sant Jordi, de Santa Georgina, en fi, per tots els gustos. Del drac de la Rosa, de Comvenat, d'Esplicat del Dret, d'Esplicat del Rever, d'Esplicat amb la protagonista femenina, amb el protagonista masculí, d'Esplicat des de la visió del drac, de totes les formes, no? Però és un clàssic, que sempre ets verd, i els avis diaves que els agrada regalar els nens. Sí, sí. Els hem de tenir. Doncs res, Mercè, volíem trucar-vos, per veure com estava l'ambient a la llibreria, sentim també veus a fons, suposo que tindreu això. Hi ha gent amb un avall, que el tema de la pluja és que fa una mica més de la pua, per dir-ho així, perquè la gent té por de no poder sortir demà, ho compra avui... Bueno, una mica estrany, condicionat. Sí, almenys asseguren tenir alguna cosa, i si no, demà passejaran, que també està molt bé. I és això, també recordem l'audiència, que heu dit que diumenge el matí segurament, també ho tindreu obert. També tindrem obert demà, tot el dia, i diumenge el matí. Fantàstic. Doncs, Mercè, acabeu d'organitzar les caixes, i ens veiem que en Gina està demà al matí, també. Molt bé, doncs moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu. Adéu. La reserva s'esgoten, les sancs segueixen necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang. Salve vides. Vinga, i ara anem amb un tema de Marc Seguí, que es diu 3.60 del seu disc Pinta i colorea. Amb aquest tema tancarem aquesta primera hora. Vinga, i ara anem amb un tema de Marc Seguí. I ara anem amb un tema de Marc Seguí. I ara d'avui is als 3.60 sin saber Si darle 180 pa' volver Collvidar el pasado, mirar a otro lado Soltarnos la mano y dejarnos caer Toyando vueltas 3.60 sin saber Si darle 180 pa' volver Collvidar el pasado, mirar a otro lado Se ha omidado a otro lado, solzarnos la mano y dejarnos caber. Pero tú solo estás pensando en él y yo desesperado, no sé qué hacer para romper el lechizo y que no vuelvas a mi cabeza. Y ahora doy vueltas tres sesenta sin saber si dar los ciento ochenta pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caber. Doy vueltas tres sesenta sin saber si dar los ciento ochenta pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caber. I fins ara l'alta li han donat amb ella o Xoala tot plegat, tot a juntes, suposo que l'haurà volgut huidar una mica. Un revolució que pot tenir per sortides de la banqueta. Es guarda recursos de la banqueta, no? Mariona, que també fa temps que no juga, però és una jugada amb ànima ofensiva, que pot també jugar al mig del camp, Claudi Apina, que ho va fer molt bé contra Madrid. No sé si més i mig dos mesos que no juga, i que és molt potent i amb espais pot fer molt mal. Això es guarda la banqueta a mi per la sensació que l'11 és una mica de risc controlat. Tenien en compte el rival d'avui, el Wolfsburg. I mirant cap endavant, que hi haurà una tornada, pot haver-hi una final, no crema etapes abans d'hora. Què passa aquí a l'estadi, Laya? Comencem a sentir xiulets perquè surten a escalfar-se les jugadores del Wolfsburg, les portes que ja feien estona. L'aprofitem perquè la Mirallans canta a l'alineació de l'Agué Palamany. Jugarà amb xulta a la porteria, BDMaya, Hèndric, Janssen i Rauja la defensa, Latvain i Rort, el doble pivot, i on s'ha de tirar un i poc. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Amb la Diada de Sant Jordi retorna una tradició molt especial a Sant Just, la ballada de sardanes. Aquesta és dura terma de mà, les 12 del migdia, els jardins de Can Gynasta. El programa inclou roses del Brull, Mataró sardanista, el cràter de Montse Copa, la noia matinera, la verja del far, la Rosa de Sant Jordi, l'home dels mil somnis, l'esperxador de somnis i el mar de Palamós, que es tocaran al ritme de la coble Lluïsus. Hem tingut avui els micròfons de radio d'Esvern a la Marietaresa Cots, monitora i expresidenta de l'Associació Sardanista de Sant Just, que ens ha parlat una mica més d'aquesta tradició, aprofitant el seu retorn després de molt de temps, després de l'afectació de la pandèmia de la Covid-19. L'Agrupació Sardanista de Sant Just va ser fundada fa 36 anys, però el 2016 van veure's obligats i obligades a tancar-la per faltar de relleu generacional. Des d'allà, vols desitjant que la Sardana tingui el millor tractament possible al nostre poble i que tothom doni reculsament a qualsevol iniciativa que serveixi per a donar-li continuïtat. Vingui d'allà on vingui. Els interessats interessades poden recuperar l'entrevista completa en Marietaresa Cots, el podcast que trobareu a la pagina web de Radio d'Esvern. Dilluns comença en les portes obertes en visites presencials a l'escola Bressol Municipal Marrèx, per tal que les famílies interessades n'inscriuen les seves filles o els seus fills al centre. Puguin conèixer l'escola i el seu projecte educatiu de primera mà. Les portes obertes, doncs, tindran lloc al Dilluns a partir de dos quarts de sis de la tarda, d'imecres 27 d'abril a dos quarts de deu del matí. I dijous 28 d'abril, al darrere de les setmanes, s'ha d'anar a l'escola de Marrèx, a l'escola de Marrèx, a l'escola de Marrèx, a l'escola d'imecres 27 d'abril a dos quarts de deu del matí. I dijous 28 d'abril a dos quarts de sis de la tarda. Per poder assistir a les visites, cal demanar cita prèvia al telèfon 93-371-46-47. El nombre de sessions s'ajusterà a la quantitat de famílies que vulguin visitar al centre. El period d'aprenscripció per al curs 2022-23 tindrà lloc al proper mes de maig i es podrà dur a terme de forma telemàtica. Les persones que no puguin complir la prenscripció també tindran l'opció de fer-ho presencialment demanant cita prèvia. Per a més informació sobre el procés d'aprenscripció a l'Escola de Bressol Municipal Marrèx, podeu consultar el web sanjus.barramarrex. I avui torna el documental del mes de Sanjus d'Esvern, com sempre, amb la projecció a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari i de l'Ateneu de la pel·lícula Rock per Mil de Nita Ribaroli. Aquesta explica la història de Fabio, que vol convèncer la seva banda de rock preferir els Foo Fighters, de l'enxuïna assassina, el seu petit poble natal situat al nord d'Itàlia. Per aconseguir-ho, es proposa una fita gairebé insoluble, reunir mil músics per tocar junts i encincroniar la seva cançó Learn to Fly. Una crida al YouTube serà l'inici de l'increïble aventura del Rock in Mil, la banda de rock més gran que ha existit mai. Rock per Mil és la història de Fabio, però també de tota una comunitat que influeix positivament en cadascun dels seus membres, animant-los a perseguir els seus somnis mentre donen el millor d'ells mateixos. Un documental divertit, en el qual a Nita Ribaroli, apareix una motiva i emocionant injecció de rock. Un llarm atratge que podreu veure a la Taneu, avui a les 8 del vespre, i l'entrada de la qual és 7 euros la General i 5 pels Sòsis i Sòsies de la Taneu. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Gràcies a tots i a tots. Tornem amb més informació i informació. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompany-los a veure el poble on es van criar. Dona els vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu, a ells, també. Des de bici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o enbici-sense-edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Vinga, comencem aquesta segona hora de la Rambla. Vans de començar la tertúlia d'actualitat amb un tema de Nin Moliner i Jera. ¿Haz igual si me nedito? Y el sabor tropical y que te quiten. ¿Por qué te quiten lo baile? Quiero es elcito ese tumba. Si me derritas porque estoy a calorar, me necesito y se acaba. Díselo. Y me duera. Ando con mi Moliner... Y eras amigo. El corazón me hace www.pompompompom. Cuando tu bailaja está afrodim previously like a a a a people like saint loved ones Deliciosa como Rin Babababababababababab, hasta eléctrica como rock. Me necesito para el otro. Dame un beso de eso que me matará. Dame un beso con el cifro natural. Dame un beso de ese sabor tropical. ¿Por qué te quiten? Porque te quiten lo bailaba. Y necesito el sedumba. Si me derrito es porque estoy calorada. Un menéito y se acaba. Díselo. Ando con mieras a maya y a. Un menéito me me mata. Voy a lo roder. Que te pepe. Vente. Que esto dura un rato. El tiempo va pasando. La vida con su baile para celebrarlo. Vente. Que esto dura un rato. Y el tiempo va pasando. La vida con su baile para celebrarlo. Vente. Que esto dura un rato. Y el tiempo va pasando. La vida con su baile para celebrarlo. Vente. Que esto dura un rato. Y el tiempo va pasando. La vida con su baile para celebrarlo. Vente. Que esto dura un rato. Ando con mieras a maya y a. que necesito ser un ba-ba-ba-ba. Si me derritas porque estoy a calorar un benedito y se acaba. Ba-ba-ba-ba-ba. Va! Díselo! Uh! Tienes a maia... Irmoliner. No te oyes! Colombia y España. Uh-huh! Dímelo! Dímelo! Vinga, va! Comencem la tertúlia i de moment tinc aquí sentada només el davant a l'Andrea. Li vaig a obrir el micro de moment. És la que tenim a l'Andrea, aquestes bones tardes. Espera, que no té obert ni el micro. Bona tarda. No veus? Tampoc. Hosti, el micro número 5. A veure... A veure si agafo una altra. Agafosa't en el principal, ja que ets l'única Andrea titular de la tertúlia ara mateix. És el número 1. Sí, el del davant de tothom, el del davant. Comencem amb l'Andrea, parlant una mica amb el que ve. Ser al Sant Jordi la celebració, una mica que també hi ha preparada. Andrea, tu tens llibre, ja, escollit o comprat o...? No. No, encara no. Tens intenció de comprar-ne algun? Estic molt fora, aquest any, dels llibres. Estàs molt fora dels llibres. Ostres, bueno, escolta'm, el menys, és l'actura. Estàs enterant, no? Per això que, per exemple... Si estic veient... Estàs veient el panorama. La guardia quins llibres recomanen, m'estic informant. Informant a última hora. No, el que t'anava a comentar. A Sant Just, que ja ho hem comentat a la primera hora que aquí faran, demà al matí, a Sant Jordi, a Can Ginestar, en paravetes de les llibreries, com... Si no plou. Si no plou, bueno, si no plou, ja és que tot està condicionat climatològicament. Però, bueno, si no plou, posem la coletilla al davant. Es va dir que he sentit aquest matí que zona Barcelona plaurà a primera hora del matí i després, de forma interrompuda. Sí, que s'assegui les provisions. Hi haurà a Txirimiri durant el matí i a la tarda sembla que s'acaba tot. Per això, aquí les llibreries a Sant Just hem parlat de moment amb què el llibre té i l'escriva, posaran les paravetes, però tindran les botigues obertes. I estaran obertes tot el matí del dissabte i la tarda també del dissabte, i inclús l'escriva el diumenge pel matí també. Però el que t'anava a dir, a Barcelona, hi ha aquesta mena de soparilla, que és la primera vegada que es fa. Aquesta és una soparilla de... Bono, que va del leix. Sí, leix de passeig de gràcia i s'extén des de la Diagonal fins a Gran Via, i de Pau Claris també val més. Crec que he llegit fins a 4 quilòmetres de paravetes de llibres, de roses... I els vehicles... S'ha creat aquesta soparilla com si no hi haguessin hagut mai paravetes a passeig de gràcia. Ja, però vull dir una cosa com més delimitada. A més, volguem tu, jo crec, per dir-ho així, controlar una mica més la zona. I estic de gent que, per exemple, els vehicles sí que podran circular pels carrers perimetrals, per exemple, el Carrer Agú, Carrer... També, València... Però demanen de circular els vehicles, demà és un dia, per agafar el mètode... És per anar caminant, clar, exacte. Per anar caminant, per agafar el 63, fins a... zona universitària... O fins a directament, sí. Sí, fins a la universitat. I fer totes les rambles entre milers i milers de persones. Sí, és que aquí, Gòsia, agafa demà el cotxe. O sigui, és difícil entrar a Barcelona un dia normal. Demà no entres. Demà és gairebé impossible. Però, bueno, dels llibres que estàs mirant per aquí per al diari, o d'autors, o de llibres amb premis, que t'haig d'incridir de l'atenció... Escoltant la ràdio, cada dia, sobretot a Recub, bombardeixen cada dia... el d'Empart Moliner, benvolguda, que em sembla que ha guanyat el premi Ramon Llull... Ha guanyat un premi, no recordo quin, ara. I és un dels més venguts, ja, abans del dia de Sant Jordi. Hi ha algunes aplicacions a alguns diaris, per exemple, al diari Ara, que tenen una aplicació que es diu El Recumenador, Sant Jordi 2022. És com una pàgina on tenen tots els llibres que més s'estan sonant últimament. I, llavors, amb Esquerra, si entreu des de l'ordinador, si entreu amb el mòbil és el primer cosur, amb Esquerra hi ha una opció per trobar el teu llibre. Si estàs indecís i encara no es puguin a les llibreries i, bueno, pos preguntar, llibre té, llibre té era, quin llibre els recomanes, no? Doncs hi ha aquesta mena de web del diari Ara, per exemple, que et dona l'opció de posar certs filtres, per exemple, el primer filtre. Aquest interès a llegir ficció, no ficció, poesia, còmic, tu vas escollint aquí els diferents filtres, i, al final, et donar, doncs... Bueno, s'ha d'estar registrat per aquesta aplicació? Doncs no ho sé, jo diria que no. Jo diria que no. Es diu així, el recomanador Sant Jordi 2022. Inclus, per exemple, si no t'agrada agafar totxos molt grans, et donarà l'opció d'agafar llibres, per exemple, de menys de 100 pàgines... Aquests, aquests són els importants. Sí, llibres de menys de 300 o directament et porta a la secció dels totxos. És a dir, no hi ha problema, en dic que t'agrada llegir llibres voluminosos. Després, també, per exemple, filtres per autors. Si t'agrada una autoria femenina, una autoria masculina, noves veus, una autoria no binària... També, si t'agrada llegir llibres amb premis o llibres directament que no tenen cap premi. O, per exemple, què hi busques en un llibre? Si busques aventures, si busques riures, si busques por, si busques una història d'amor, per exemple, fem la prova amb tu, Andrea. Què t'interessaria llegir?Vaig fent el test. Ah, l'estàs fent el test, ja? He arribat a la pàgina web. És promoció del cort ingles, també. Bueno, sí, sí. Va d'avisar. Sí, s'ha d'avisar al cap i a la fi, al darrere... Què t'interessa llegir? Ficció, no, ficció, poesia, còmic... Es pot escollir més d'una... No, no, no, t'has de mullar, Andrea. Doncs escollim ficció. En quina època passa?Aquest segle. T'agraden llibres que passin en aquest segle. Contemporanis. On transcorre l'acció fora de Catalunya? On vols que transcorre l'acció fora de Catalunya? Fora, fora, vale, molt bé. De quantes pàgines?A lo que et deia... Menys de 300, menys de 100, potser és una mica exagerant. És més exagerant, no? Menys de 300, vinga, va. Què hi busques al llibre? Aventures, riures, por, una història d'amor, de desamor... La fi del món, misteri... Jo sóc molt romàntica. Ets romàntica?Sí. Per tant, una història d'amor.Sí, sí, sí. Autoria...Famenina, masculina... M'és igual. Doncs si t'és igual d'alguna opció... No vas veus, anem aviat amb mi.Ah, no vas veus? També et puc dir que pot ser, veus? Jo ja t'avanço perquè ho estic fent des de l'ordinador, que em dona que tinc l'opció i et dic que no en sortiria cap lliure. És a dir, dels filtres que hem posat no hi ha cap que coincideix. No hi ha cap lliure de ficció d'aquest segle. Fora de Catalunya, de menys de 300 pàgines... Aviat anem a posar femenina. No, jo...Ah, femenina? Vinga, va. Molt bé, femenina.Quin tema? Quin tema, basat en fet reals, memòria, història... Mitu sobre... Com? Pots escollir... Es pot eliminar aquest filtre?Sí, el deixes en blanc i no te'l compta. Vols llibres més igual als presos?També, doncs el deixes en blanc. Doncs sí que me'n surten, eh? Sí, te'n surten quatre, concretament. Intimitats de Lucy Calwell, les altres mares de l'Aya Guilar, aquest em sona. A mi també. I William de Elizabeth Straut i Poco Sabladesto de Patricia Lockwood, que em sona el nom de l'autora, al llibre no. Doncs mira, veus, hem fet l'exemple amb l'Andrea amb aquest recomanador del diari Ara i tindria diferents opcions. Andrea, deixem una mica de música i esperem que arribin els altres. Sí, sí.Vinga, va. Tu tens diàmens, diàmens al vent, que em donen entrots. Tu tens diàmens, diàmens al sol. Tu tens diàmens. Els samàfors vinden de colors els que res vull, si penso, que agoniqui que senzill que a l'espai el temps es desinfecti vallos d'en aquest punt. Són de 7 i 17 minuts del matí. I la primera llum del dia de la parciari t'acarici les popiles, respires. Són diàmens, són astres. Els teus ulls són el mapa que sempre em tornarà a casa. Tu tens diàmens al sol. El mapa dels meus astres. Tu tens diàmens al sol. El mapa dels meus astres. L'ajusta, el magasin matinal de ràdio d'Esvern. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. I a dilluns et dipendres de 10 a una, en directe, a ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer que normalment no continua formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Vinga, vaja, tenim més gent aquí dins la tertúlia. A veure, que els micros funcionin correctament, què tal? Bona tarda, amics oients. El del Joan funciona. Cap de setmana de Sant Jordi. Ja s'ha parlat de Sant Jordi. No veus? La Cristina no acaba. Però s'ha parlat des d'un punt de vista diplomàtic. Aquí fotrem canya. De moment només funciona el del Joan i el de l'Andrea. A veure si podem resoldre la música llibertat. Vinga, va, que em sembla que això ja ho tenim. Ara sí, ja hem obert els micros a tots. Què tal? A veure. No, encara no funciona. A mi m'has batat avui. Parla des del meu. Cris. La Cristina parlarà des del meu micro. No, mira, el del Lluc ja funciona. El meu funciona, ja? Sí. Tenim un nou convidat. A veure si el seu funciona. Hola, què tal? Comparteixo, comparteixo. Arranveu-vos. Fraternitat als estudis de Ràdio d'Esber. També hi ha fotre un fasca. Bona tarda, sóc la Cristina. Li he de treure el micro en Joan. Avui no parlaràs. Avui hi ha dicola i adéu. No és l'única rada que està tenint Ràdio d'Esber en aquesta setmana. Les emissions de Mastrímic no s'estan sentint una merda. Què vols dir? Que si no posa el podcast, el directe no se sent. El menys el de la Rambla. Això, però només passarà des d'on tu l'escoltes. No s'agrada que tens tu el problema de connexió? No, perquè escolto el YouTube perfectament. Bueno, vale, vale. Sobre que us aviso. Deixem presentar primer de tot el nou convidat que tenim. Hola, què tal? Hola, bona tarda. Em dic Ferran. Benvingut i ben trobat Ferran. Aquí tenen les portes obertes a la Tartulia, d'acord? Moltes gràcies. Hem començat parlant amb l'Andrea del panorama de Sant Jordi. Hi ha molta gent que s'està avançant a les botigues de les llibreries. La previsió és de pluja. No només aquí a Sant Just, que ja hem trucat a llibreries, i ens ho han confirmat. Que la gent s'està acostant, que estan comprant. I, a més a Barcelona, també, hem sentit per altres canals de ràdio, que hi ha molta gent que s'està mobilitzant ja aquestes alçades. L'Andrea encara no tenia llibre. Vosaltres teniu alguna idea de comprar llibres... El Joan comprarà el del Pablo Iglesias. Jo tinc tres llibres, que és El Mundo Deportivo, l'esport i el marca. Perfecte. Aquest segur que els troba, Joan? Jo sí que m'agradaria comentar tres llibres. Tres? Sí, tres, si us sembla bé. Aniré ràpid, i després... Perquè a mi costa molt... Sí, i els tres porquets. Emplaça el diamant. Però fora broma, sí que a mi, fora de... Com que soc un lector més aviat espès de llibres, per objectivar-lo d'alguna manera... Sí que és veritat que m'agrada, sobretot, aquells llibres que tracten sobre l'actualitat. Per exemple, hi ha un molt bo d'un que hem parlat ja bastant aquí a la tertúlia, que és el Manel Alies, que fa Rússia el millor escenari del món. Sí. El més gran escenari del món. El podeu trobar a l'editorial Ara llibres. El 2021 té nassos que ara cobra una actualitat brutal. El va publicar quan el van... Es va retirar de corresponsal de Rússia. Que es va retirar exacte el més o menys a finals de l'any passat, del 2021. I recordem que el Manel Alies va ser... Perdoneu. Va ser... Què? Hola. Què ha passat? No em sentia. I va ser corresponsal de TV3 des del 2014 al 2021, el primer i últim corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscú. I bé, té les dues coses, que ja com tots sabem, té un gran poder de comunicació per totes les emissions que ha fet. Has estat fent unes cròniques increïbles, aquest home. Tornar-se a Ucran, em sembla? Sí. Ucraïna, Ucraïna. Ucraïna. Parla, parla, parla. No, la cosa... A Manel Alies, va estar bastants anys a Rússia, em sembla, que a la tardor el van enviar cap aquí a casa, i res, portava uns mesos, i va esclatar a la guerra i el van haver de tornar a enviar. Amb el casco. Amb el casco que s'ha fet la imatge celebra, amb aquell casco. Sí, sí, sí. És que em fa gràcia aquell home. És que em fa gràcia que només he quedat malament amb la gorra. Ferran, Llu, vosaltres... També, també m'agradaria. No, no, Joan. Sembla que et paguen les editorials per fer publicitats en llibre. Sí, sí, una estona. Llu, Ferran, teniu algun llibre en ment? Vosaltres? Últimament, amb la pròpia universitat, ja tinc suficient. Mira, és el que m'han dit l'Andrea. Jo només miro assajos d'entropologia i no paro. Per cert, que Manel Alies va estudiar periodisme a la UAB. Home, no crec que estudies informaria. No, no crec que estudies... No sé, no, això... I jo tampoc tinc cap recomanació. No sóc l'acto usual de llibres. Per tant, no... Camion de tema, si us sembla, perquè ja li hem donat moltes voltes abans amb l'Andrea, en primeres impressions, sensacions, de la sense mascareta, de treure-nos la mascareta i de dir... No estic fent res dolent. Jo tinc una pregunta per això. No vols ser el primer dia que voleu entrar a un supermercat, veieu molta gent amb mascareta i us feia cosa entrar sense, perquè us estava equivocant. Correcte. Sembla una equivocació, fer-ho encara. Jo dic que estic fent alguna malament. No estic fent alguna malament. Es pot anar sense mascareta. Escoltem-la, pot fer l'elecció de posar-la o no, perquè ara ha sortit una corrent de persones a Twitter criticant la gent que t'hauria de posar-se la mascareta. Com si volen sortir amb trage d'estronalt al carrer. Que imagina el que vulguin. A més, l'altre diu parlar amb... Jo amb micro. Estic parlant amb la Núria. Els adolescents, o preadolescents, en aquest cas, que és el de la meva filla, tenen problemes amb la mascareta ara. Va dir que no se la vol treure, perquè el virus està aquí encara, i ella fa així amb les mans com diuen. Aquí ens estan prenent el pèl. I, a més, ella diu que se sent una mica desprotegida, però a nivell físic. Jo ara porto dos anys amb la cara tapada, els que són una mica així, vergonosos, com ella. És un... És una protecció?Sí, sí. És una mascareta. I, a més, va fer una observació molt a tu. Andrea Carinyo, no t'ho dic. És un... si home, ara que ens estan sortint grans, ara ens hem de treure la mascareta. Va ser aquesta observació que va fer, no? Però sí que és veritat que ella va dir que ella se sent ara, com si n'és una mica nua sense la mascareta, perquè es veu les cares que fa, i que, bueno, que amb ella no li agradava gaire. Tret de que, a més a més, ella considera que el virus encara ronda. Sí, bueno, jo crec que... Sí que és veritat, que això ho estan dient, en moltes escoles, instituts... Bueno, s'estan trobant que hi ha joves que no s'atreveixen del tot a treure la mascareta, perquè, clar, és el mateix que... Va començar el virus, no sé... Nens que potser tenien 11 o 12 anys, no? Que es comencen a posar la mascareta. Se la treuen ara, que potser en tenen 14 o 15. Bueno, ha passat una edat, una mica crítica, per dir-ho així. Sí, la meva filla va amb la mà... Sí, sí, i surt de casa i el primer que fa... No, no, això se la tendrà, eh? Se la tendrà, perquè està passant, de fet. Jo crec que és normal que hi hagi aquesta por, i sobretot en els adolescents, que és una etapa de canvis, i en el qual t'has passat dos anys, quan segurament els únics espais on no portaves mascareta era a casa, o en espais en cèrcles molt íntims d'amics o grups produïts de persones, i de cop haver d'anar a l'institut, a la universitat, a espais així de gran sociabilització, i haver-te de demostrar... Potser hi havia gent que havia desentrenat les seves faccions inferiors, facials, i ara de cop es troba allà que... Queda cop, la meitat de la cara que abans no era visible, però passava a ser visible. Però com tot és qüestió de mesos, i que la gent, al final, vull tornar a la normalitat... No crec que porti grans problemes. Al principi, quan es va dir de portar mascareta, la gent que li feia vergonya era posar-se la mascareta, i al final t'has acabat acostumant. A la que vingui la calor, jo crec que ja s'acabaran els problemes. Que vingui una a una d'aquestes de 35 graus, ja ho veuràs tu. No, no, no. La gent s'adatreu. No, per favor. Ara veurem molta gent més lletja del que era, que deixen portar-se la mascareta, idealitzeu-ho a la gent, que potser hem conegut a gent amb només la mascareta. O més guapa del que era, perquè jo hi ha gent que m'he sorprès. Ai, perdó. O no me'n recordava de com era, no? Ai, ui, veus? Sí, sí. Ferran, fins ara, eres amic meu. Ara ja em comences a caure malament. No, però clar, això és veritat. Vull dir, a veure, sí que m'ha encert clar més íntims, que potser sí que has tingut més oportunitats de veure el sense mascareta i això, però gent que potser, de vista o de passada, ja fa temps que la veu sempre amb mascareta i ara serà un web. Però ojo el dato, ojo el dato, que deia aquell, ojo el dato, eh? Perquè no sigui que ara, altra vegada, les mascaretes, comencem ja a fer una acceleració de les relacions socials, abraçades, patons i tal. I els epidemiòlegs, i han dit que compta que d'aquí un mes... Tornem a posar-les. Aquelles queixetes que compraràvem de cinc cents, que dius, hòstia, la vaig comprar just el dia abans, que les van treure de cinc quanta. No la tireu, no la tireu. No la tireu. Però jo hi ha llocs que no entenc que es segueixi mantenint la mascareta a les farmàcies, què en sentit té? Perquè en una farmàcia... Perquè entren gent de risc a una farmàcia... No, a la farmàcia, jo he entrat sense mascareta. Doncs estàs fent una ioga llorada. Doncs no m'ha dit res, el despatxador. No t'ha dit res, no? El despatxador, diu. O l'espatxadora. Bé, sí. Doncs, per exemple, jo no entenc, però igual pot entrar amb una altra persona, amb un altre establiment, en un restaurant, també, que sigui de risc. Home, però la farmàcia vas buscar helocatil, perquè tens mocs, o mal de caldo. Jo sí que entenc que la farmàcia, si algú ets de risc, si jo s'hi ha d'anar a la farmàcia, el restaurant, se pot estar al viar, però la farmàcia ja ha d'anar. Bé, una mica fent d'advocat del diable. Sí, sí. Però si tu ets de risc, no vas a la farmàcia ni cap lloc, et quedes a casa i que t'ho vagin a buscar. No tothom té la possibilitat de... Sí, sí. I què tens en garjolada, la gent perquè és de risc? Microfono, amb microfono. Què tens en garjolada, la gent perquè és de risc? No és pas, això. No, no, no. Semblem... No pimpinela, eh? Demà sí, entrar i sortir. No, però... Amb els experts, clar, el que deien, que més que la mascareta, que la mascareta en sí, es podia haver tret ja fa temps, el tema era la consciència ciutadana i els tés. Els tés que algú a la que es trobés, que tingués símptomes o pogués desenvolupar el contagi, el que ha de fer és fer-se un té ràpid, o un PCR o el que sigui, i això és el que no s'ha de suprimir, que era obligatori, i s'ha suprimit. I això ho estan dient. És que això és la base de l'èxit. Però tu igual estàs contagiat amb menor mesura que el que passava fa un any, evidentment. Clar, tu vas pel món, i ara sense mascareta... Fots una estornut... El que sigui... I contagies. Per tant, l'oro amb els estornuts, encara. Amb tot, perquè ara estem en aquell punt que, a més, tenim ganes de fer-nos abraçades. Veus amb la gent i tal. Va sense mascareta, continua estant veus. Continua estant... Alguna cosa de virus deu haver, no, encara? Sí. Així que sí. I volen separar els nens petits que tenen Covid, els s'aparen dels pares. Sí, és veritat. I el tema de passaport Covid, com que ja està anul·lat tot, això ja no fa falta res. Per viatjar fa falta, encara. L'espai Schengen no existeix. Jo els seguiria mantenint el passaport, veus? Tornem al tema de Sant Jordi, perquè se'ns ha colat un petit titular que volia destacar. Carles Ponsí, sabeu qui és, dibuixant... Ponsí de tota la vida, el Jueves. Col·laborador del Jueves, podeu entrar al seu Twitter, per exemple, que es diu Ponsim. Ha rebut desenes d'amanasses per publicar articles satírics sobre la religió catòlica i ha hagut de suspendre, literal, la firma de llibres per Sant Jordi. I va posar a Twitter, a més a més, una imatge dels insults o una de les amenaces que va rebre. Una mica en la línia amb el que va passar en Burger King fa uns dies, no? Bueno, sí, més o menys. Publicar un anunci... Però no era fake, allò? No, no. La conta de Burger King va dir... Es va disculpar... Tic blau es va disculpar des de la conta oficial. No sé si és perquè, per evitar de dir que això és un fake, no sé què, o si realment havien publicat aquest anunci, però sí que va haver-hi de rebomborir. Sí, sí. No, no, o sigui, realment és el... És a dir, és algo que és bastant xucant que actualment encara estiguem en aquests trets. O sigui, encara me'n recordo, jo, quan va haver-hi aquells problemes, quan encara el jihadisme era notícia, era algo pendent, com va haver-hi aquella matanza de Charlie Hebdo a França, per temes similars contra una religió. Al final és algo que es va repetint perquè hi ha un fanatisme brutal contra certes religions i certes ideologies. Sembla que el món estigui dictat per ideologies, finalment, i no per tractar un mal que tothom es marxaria, no sé. A simple vista, sembla molt extrem i... Ostres, al final són bromes, que al final jo crec que l'humor hauria de tindre... No crec que... A d'haver-hi entesa amb l'humor, no a d'haver-hi tanta confrontació, perquè hem de saber que és ficció, al final. Diu que et queda clar el pedazo de... Bueno, una paraula malsunant. Cuando se ofende el nombre de Dios y la patria no hay dialéctica más admisible que la de los puños y las pistolas, prepárate pedazo de meme andante. Tal cual. Però jo crec que també això és el problema de les sèries socials que et permeten... És molt fàcil des de l'anonimat i des de la... No són tan anònimes, eh? Està calent i és molt fàcil agafar el mòbil i escriure que, antigament, potser, que s'hi agafen una carta, un sage i no sé què, enviar-lo de casa a l'altre, fer-ho... Tu havies de... Això no ho has fet ni la meitat dels caliaguis. Ja m'havia de ser molt més meditat i m'havia d'estar molt més emprenyat. I tant, tant i tot, la reflexió no existeix al darrere. Llavors tot es fan calent, tot... I que jo era avui pensar que cap d'aquestes amenaços se n'anava materitzant, que sé que no hi fes la firma. Però és el problema, que mai saps fins on arriben aquestes amenaços i si es poden arribar a materitzar o no. Jo, el que crec que renda el que diu Alluc, que el que no pot ser és que el tema de les xarxes socials, perquè ens el trobem a dia a dia, a dia a dia, i amb el tema que ha comentat el Ferran, dels límits del respecte, de l'humor... Jo crec que tampoc ha dit res de l'altre dijous. Ostres! No, no, el dibuixant. Que vull dir que el que he posat a les seves vinyetes, els seus dibuixos, és humor, quasi diria que blanc. El que passa quan estem amb aquesta història, amb aquesta nuna de hola de l'extrema dreta, qualsevol cosa, aquesta gent ho aprofiten per fer-se publicitat. I ho has suspès? No tant per aquestes declaracions que esteu comentant i tal, sinó perquè un personatge amb perfil públic, des de la xarxa de Twitter, es pot denunciar, i, de fet, ell ho vol denunciar als Mossos, no sé si ja s'ha cursat, però ho vol fer-ho. Així ho ha expressat. Criden gent i ja apagar-lo. Això és el que no pot ser. Tu pots dir bestieses, m'entens o no? Que també tindrien que tindre. Si es passen de les nines vermelles, posen les seves sancions o les seves conseqüències, però no pots començar a motivar a l'agència en contra d'una persona. Ara imagina, aquest tio diu, estarà a la biblioteca esta, tal dia, t'ho dic en castellà perquè és com parlen ells, estarà ese dia, tal dia i a tal hora. I tot és cap allà, i aquest tio, clar, està patint per la seva seguretat personal. I tots els actes durant un temps. No, i justament hi ha una parola que clarifica molt les intencions que jo no és tan d'humor, sinó que ja podríem parlar alguna cosa més, anem a dir-ho clarament, feixisme totalment, quan parla de patria. O sigui, ja no només és l'arrogió, sinó que també la patria... La sància inquisición se la cabrear i va sarder. Sí, sí, totalment. O sigui, sembla que l'honor de la patria vagi amb consideració... La sància inquisición se la cabrear i va sarder. Això ja t'hauríem après tot, al final. Que eren setmanes santes i aquí tothom només feien que celebrar, o feien que celebrar sobre tot el sud, tot allò que és... Sí, perquè aquí s'han just el viacrucis, no surt de la plaça de la Iglesia. Els hi faltaven voluntaris, jugant per puta a la creu grossa. Però jo em vaig oferir, no donava per fi. Em van veure a furge. Sí, gent jove, en fi. Doncs això que Carles Ponsí no estarà afirmant, que en lloc de tema per això, que he hagut de Netflix o de Netflix, tenir un Netflix... I ara, ola que que hi és, eh? Però si no l'has utilitzat mai. Em sembla una dictadura. Ara té la competència, i ara clar, de baixar preus. Quina és la competència? Quina més? Quina més? A veure, Joan. Disney Plus, Amazon Prime... Movistar Plus... És un usuari de Movistar Plus. No ho sap. No veus que només llegeix el marca? Què més? Llavors la tele no la mira. S'ha enfonsat un 37% després... La puja de la llum. La creiguda del nombre de subscriptors. Més que s'enfonsarà. M'ha preveu en dos milions de subscriptors, menys pel pròxim trimestre. Però a raó de què? No dejanerven pujar els preus a 12 euros. Ah, clar. La contestàndard, 12 euros. Molta gent ha hauràs preferit bensina i llum en comptes de Netflix, suposo. A la vegada, Acbeo va posar una oferta sobre la taula durant 3 mesos, que si feies durant aquells 3 mesos, per sempre pagaves 4,99 al mes. Esclar. I també... Acbeo, ara, permet compartir contra senyes si tu, en aquell període, comparties contra senya, pagaves un euro d'Acbeo. És que la meitat d'usuaris comparteixen contra senya. Això és una cosa que es coneix. Però, a més a més, senyor Andreia, Netflix apostava per les seves produccions originals que pagaves en uns fiascos de nassos i els costaven un pastó. Ha tingut també de gran èxit. Sí, t'anava dit que n'hi ha un tató. No només adult. També té grans fiascos. Sí, però, a la vegada, també ha tingut moltes produccions. I també té grans contactes amb lligues esportives com el Vox, per exemple, o esports com l'NFL, que també les té, i grans produccions com podies ser joc de trons, o sucessió, entre d'altres, com series... Vàries que hagi tingut de pròpia producció i durant molts anys, d'Eweyer, per exemple, també de les millors series del món i de la història que s'han creat, també d'Eqbeo. Al final, han tingut molt millors produccions. El problema és que va haver-hi un moment quan va acabar el tema de joc de trons, va haver-hi aquesta baixada monumental, i després et trobes que moltes vegades passa que hi ha una baixada i després es torna a recuperar, i en aquest cas, Netflix ha tingut que baixar-se, perquè Eqbeo ara tornarà per la sequela de joc de trons, i entre d'altres, perquè també... Ha canviat la seva imatge, de fet, es diu... Eqbeo... Max, Max. Sí, Eqbeo, Max. El que està clar que... Calla un moment. Això és... M'ha marxat. Això que ha comentat Eqbeo quan es va acabar joc de trons, va perdre suscriptors. Si recuperem una de les meves seccions d'allà fa uns mesos, quan parlàvem del final de la Casa i Papel, es va fer aquest pronòstic i es va dir, cuidau, que és un dels buques insignia de Netflix, que no li passi el Eqbeo, un cop acaba de la sèrie, que hi hagi una caiguda de suscriptors. Jo crec que el fet que una d'aquestes sèries s'hagi acabat, pot tenir el mateix efecte que ha tingut joc de trons, va tenir joc de trons amb Eqbeo. I la solució de posar... de fer una oferta més econòmica de Netflix, però m'anuncis, això... És que entrecompatim la televisió, per del que era Netflix a les ordres. Seria el mateix que tens amb YouTube i la gent no ho vol. Al final tens l'opció de YouTube d'agafar de lloguer per 3 euros, una pel·lícula que te la pots veure, i si has de pagar una miqueta més per anar a comptar a Netflix, al final tens YouTube o tens unes altres opcions, que de vegades són molt millors. O tens la pròpia televisió, m'anuncis de manera gràfica. Això que diu la Núria té raó. És que al final, vull dir, Netflix ha sigut tensar la corda fins que l'ha pogut. Mentre ha sigut un bonopoli, ha fet el que li ha donat la gana. Ha pogut apagar-te les seves estrelles, les seves produccions, que ja n'hi ha algunes de bones, moltes eren nefastes, i l'han conduït a la ruïna. I ara el que fa és resumir allò que sabem tots. Bé, bonito i barato. Per tant, baixem cuotes, no fem produccions pròpies, les comprem a altres plataformes, i a partir d'aquí... Doncs ja es veurà, i això que deia, de posar publicitat i tal. I el nom Netflix suposo que, a partir d'aquí, com a mínim es mantindrà. Per això que diuen que han perdut 200.000 euros... No, 200.000 usuaris. Perdó, correcte. I d'aquí a Julió, en perdran 2 milions. Ja ho he dit, això. Repeteix com un lloro. Però aquestes cifres s'han de repetir. Allò que anava a comentar, no sé si... No, jo no. Pel tema anuncis, hi ha altres plataformes que ja ofereixen anuncis. Vam veure més abans del reproducció. El vídeo t'has d'atregar a l'anunci. Però vull dir que hi ha un sistema que hi ha altres plataformes que fan servir. Però jo volia afegir que a mi aquests debats... Em costa empatitzar, perquè al final estem debatent sobre si la macronpresa A guanya més diners que la macronpresa B, quan al final, a nosaltres, com a usuaris... A ells juguen amb nosaltres a nivell de la oferta... de la demanda. Per tant, no ens hem d'alarmar quan Netflix perds subscriptors i els guanyar bé. A nosaltres, com a usuaris, ens afecta a poc. A mi, que el senyor Netflix o la senyora B, guanyi no perd en diners, a mi ni em va anar amb bé. Per tant, tornem a encallar allò que deien els antics. L'acadena de TV3. Bé, passem ara a un tema que sí que potser ens afecta. No perquè no vivim a Barcelona, però sí que ens en tirem a parlar segurament als propers dies. Barcelona s'està preparant per una vaga d'escombraries de cinc dies. Una cosa que no es veia des de la década dels 80. Has de dir la frase. Hi ha una ocupa a l'Ajuntament de Barcelona. Totes aquestes notícies perquè hi ha una ocupa a l'Ajuntament de Barcelona. La Colau. Si la Colau no paga els sou que li correspondrien al personal de la neteja de Barcelona, que són 4.000 treballadors des de l'any 19. No parlarem del senyor Terías, perquè també donaria per una tertúlia. És amic meu, a més a més. Per si no en parlarem. És cert, és cert. Sabia una versió. Sí que t'ho està escoltant segur. A mi el que caldrà veure fins a quin punt és un alarmisme com passava amb la vaga de transportistes. Caldrà veure quin seguiment té aquesta vaga. Un seguiment del 100% de la vaga portarà problemes. Un seguiment baix de la vaga es notarà poc en què faràs les escombraries. Però, al final, la gent tirarà la bossa a terra. Potser arribarà un moment que serà insostenible. La vaga de transportistes podria portar... La certa gent jo crec que pensarà que no potser no tindrem menjar a la despensa. Les escombraries sempre les pots tirar al carrer. Diferent de problemes que creen, jo crec que són menors. Mentre ets tupis menjar i dormir i viure, un tip de grossa. Per tu i per mi, lluc, menors. No, però em refereixo a aquest nom. Les estats bàsiques siguin tan cobertes. Sí, sí. Jo sí que puc dir que visc a Barcelona, visc a Sagrera. De fet, visc a Congrés. Agafat. Agafat, agafat. Obre el vago de tren, que les compraria dins. Respecte a tot el que va al Sagrero, costat del Carmel i de... Sí, de Guinardó i Horta. 9 barris, la mira'm. Exacte. Jo que... Vull dir que estic viscant a Barcelona. Sí que... L'ú de la col·leu és... Maco. O sigui, clar... A tothom. O sigui, dius, no en fa de la classe alta. A totes les classes. A tots, a tots. Recordem que va ser conduïda a l'Ajuntament de Barcelona per un francès. Que ja no està aquí. Sí, sí. A punt important, que després que va all's, estigués m'ajudant a que col·leu tingués el seu parafet. Poc després, la col·leu crec que va dir que volia pacificar les zones de les escoles i tal. I a Sants hi ha una escola on al costat s'ha construït un funerari, de fet. Molt, molt pacífic tot. Sí, molt pacífic tot. I que s'investiguem una mica, resulta que la dona del senyor Valls està algo involucrada dins d'aquest lloc. I llavors, ahú, que potser col·leu tan, tan, tan maco no era. Amb el tema de les escombraries de la col·leu, hi ha dit que no s'arribarà, que esperen que es pugui arribar un acord, que tot i així ho veu difícil, i la seva recomanació ha estat dintre de la gent una crida a que la gent redueixi els residus, perquè depèn de... No passarà res, però, si us plau, no tireu mesura. Exacte. És el que diu l'equip de col·leu, creu que hi ha temps per l'acord, però fa la crida als ciutadans a reduir els residus aquesta setmana. A mi no em sorprèn, és normal que faci... Clar. Si hi ha una vaga, és normal que diguin, al igual que si... Si hi ha una vaga de transportista, sempre oli. Compre oli abans, perquè no t'agafi el toro, doncs vull dir que jo no ho trobo... No va ser residu. Atardueix els residus perquè no volem una muntanya. En piràmides d'escombraries és el carrer, vull dir. Tu ja em coneixes, és que vegades enredo un tema amb l'altre, equip i m'embaig quan els terres deuen haver de quedar aquells, no? Però, hòstia, per una banda, no li paguem el que els toca per llei, per IPC, eh? Vull dir, els estan oferint un nom i mig... Escolta, posproteix-ho. Això és el que passa quan subcontractes empreses... És que també hem de treballar per qui s'enjus, la CEP, la CEP... O sigui, etcètera, etcètera. I aquí, bueno, no crec que hi hagi hagut tants problemes. I són, també, la partida més granda per supòs municipal. Ho saps, tu, també. Per tant, el que no pot ser és que es dediqui altres històries, que potser són necessàries, però són menys, que algú vagi com la recollida de la brossa, i ara fotem una superilla literària per Sant Jordi, amb tot el cos que suposa... Policità per Barcelona, no sé com la farà, perquè no tot el que fot ho vols guerre, que si el tren va, etcètera, per tant. Hòstia, noia, sisplau, i perdona, senyor Colau, que et digui noia, però crec que sóc més gran que tu, per tant, tu puc dir-ho a centra't una mica, que queda un any, i intenta acabar com de humana. Jo, era i és que jo faré... Jo la defensa, sí, no va dir... Jo crec que hi ha un hòdi racional cap a la Colau, quan jo no he estat mai votant d'ella, ni ho hagués estat mai, per tant, però igualment la defensa, ha fet coses valentes, que el fèiem falta per la ciutat de Barcelona, i em dona una sensació que qualsevol pas en fals que fa la Colau se li recrimina, però molt més que no se li va recriminar l'Areu, no se li ha recrimat el Trias, no se li ha recrimat cap alcalde anterior a la ciutat de Barcelona. Per tant, bueno, clar, jugues amb una cosa, ets d'esquerres, tens els mitjans de comunicació en contra, tens totes les xarxes en contra, i tu vols mesurar què facis, serà impopular, i jugues en camp contrari, amb un expulsat, i en el marcador en contra. Per tant, és normal que qualsevol cosa que facis, tinguis les de perdre. Si està, s'ha posat ell en aquesta situació d'estar en camp contrari... No, no, no, no, no, no, no fotem, no fotem. És a dir, ella des del minut zero que va atarreu l'Ajuntament, se li ha estat qualsevol error que comés, si hagués renunciat... Saps que vols de cometre errors. Tothom cometa, si surts així... En una ciutat de millor i mig d'habitants no tindràs mai tothom content. Sempre hi haurà gent que no estarà contenta. Però és que estan descontents els seus votants, fins i tot els seus votants. A veure, si remeto, el Trias quan va sortir l'Ajuntament va sortir per la porta petita. I no veig que ni se li hagin matxacat tant com s'està matxacant a la colau. I va fer una gestió encara més nefasta. Era pediatre, era pediatre. Si no hagués celebrat Sant Jordi a lo grande, per destinar aquests diners a polítics socials o a apagar milers treballadors, s'estia recriminant que no faci un Sant Jordi digna d'una capital de país. Si es redueixen en el piromusical de la Mercè per destinar aquests diners, altres coses els recriminarà que no destinen els diners del piromusic. Que no faci el piromiso, que... Que faci el que faci se la criticarà. Que faci se la criticarà. Tens mitjans de comunicació tot de mena en contra i se l'ha creuat, jo crec, i ja no se la pot descreuar. Bueno, se l'ha creuat perquè una mica s'ha buscat. Per mi he fet grans coses com són les superies, com és la implantació de carrils vissis, ha fet grans obres... Ha implantat carrils vissis, però no... Aquí no funciona això. No podem pretendre que un canvi de la nit al dia... Però és que ell és de la que pretenia amb el carril vissi. No facis un canvi de la nit al dia. Sí, una cosa era el canvi urbanístic, que és de la nit al dia, després el canvi de costums, que no és de la nit al dia. I una regis de 4 anys es queda curta perquè les teves... Aquest cas són 8, però... És que et anava a dir que em porto dues. Jo crec que costa veure els fruits. S'han vist grans fruits de Barcelona. Jo crec que ha mirat molt a nivell de polítiques socials. Ha mirat com no havia mirat mai. S'han fet grans passos. Però què passa? Això no queda bé de Carreparador. Carreparador queda més millor una persona neta, una persona oberta al turisme, una persona cosmopolita, moderna. Això és el que vent. El que vent no és que els ciutadans tinguin ajudes, tinguin serveis... El tema que parlem de la pacificació a les escoles, de les entreses escoles, s'han eliminat els aparcaments que hi havia a les entreses de l'escola. S'han posat en pilones d'aquestes perquè hi hagi un espai que no volerà més ampla davant de les escoles. Això no es parla. I són grans obres que ajuden, que els nens quan surten de l'escola no hagin d'estar... Para, para, què passa, un cotxe? Això s'ha fet. I en canvi, critiquem l'escola puntual en la que no s'ha arribat, o el cas puntual en el que se li ha escapat. No oblidem, hi ha un millor i mig d'habitants. No, és que parlem de tota Barcelona. Doncs parlem de tota Barcelona. Jo estic treballant a Nou Barris. És una conflictiva. Davant d'un institut pacificat, allò no està. És més, si el de colau, per una banda, treu recursos als Mossos d'Esquadra, i per l'altre està aclamant a actuacions policials, que moltes vegades de persones d'esquerres hem estat molt en contra per la seva actuació, però el que no s'entenen són errors que podria fer qualsevol polític i se'ls ha de recriminar perquè justament són polítics. Al final, forma part de la seva feina, que estiguin posats en tala de judici, perquè al final són polítics que treballen entre cometes per nosaltres, hauria de ser així, sense cometes, però és amb cometes. I el que vull dir, jo, per exemple, si vaig a trobar 100 persones en plena pandèmia, sense mascareta, jugant a futbol, a menys d'un metre i mig, va ben fumant, jo truco a Mossos, no venen, i jo m'haig d'estar preocupant, i la de colau no diu res, perquè és un lloc vulnerable. Hòstia, anem a ser conscients que també hi ha moltes coses que no poden ser, ni tanto ni tampoc, o no sé. Ens queden res, dos minuts, jo no sé si voleu tancar tot aquest tema de Barcelona d'alguna forma. És que això donaria per una tertúlia o dos o tres. Poques tertúlies. Però si et sembla bé, Núria. Si fossin puntuals... És que m'ho anava a dir, però dic... Si haguessis vingut 10 minuts abans, no estaríem aquí... És correcte. El tank és correcte. Però sí que m'agradaria, abans de marxar, fer un gran Sant Jordi, com farem tots suposo, a tots els LAS i els Uiens, que tot i que la previsió de pluja que jo ja m'havés agilitzat i hagués canviat d'això de Can Ginescà. Tu ja ho és. No passa res, no passa res. Ell home del temps, ell polític, ell farmacèutic... És com el teu home a l'escola, el teu jardiner... Però sí que m'agradaria fer una menció, una revista de la qual tu ets protagonista, de la portada amb el nostre amic, com Tartulià, que ho ha apostat. Que ho ha apostat, que clar, que amb totes les mòbies, amb tots els respectis, el carinyo que l'he estigut tots, que surten a la portada... Llu, has triomfat. Donem per acabar d'aquí la Tartulià, d'acord? Jo diria el nom de la revista. Doncs res, els tanko i els micros. Nosaltres tornarem aquí dilluns, de 5 a 7, també 25 d'abril ja. Ara us eixo amb la Lua i l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Ens podeu anar seguint a roba ràdio d'Esvern, a la comta oficial de Twitter, o a la comta oficial d'Instagram, també a la del programa, a roba la Rambla 982. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda, que tingueu un bon cap de setmana celebrant, o no, la Diada de Sant Jordi, i que també us regalin molts llibres, i moltes roses, punts al llibre, que vagi bé fins i lluns.