#153 - La Rambla del 26/4/2022

Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 26 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.ufm a la missora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins les 6 primers de tot seguirem amb les entrevistes d'escoles i grups de dansa d'aquí de Sant Just. Aquesta setmana, com sabeu, estem fent passar per la ràdio, per parlar amb ells, en motiu del dia internacional de la dansa aquest proper divendres, 29 d'abril, i avui a primera hora és el torn de la Mireia Domingo, que és responsable de l'espai de dansa Marta Roig. Després, tot seguit, també a primera hora farem secció de natura i mèdia ambient amb l'arbre Agulló. A segona hora després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio d'Esvern a partir de les 6 i 10, farem primer de tot l'espai de converses de Terrassa amb la jove Sant Justenca Gloria Romero. I acabarem el programa amb l'entrevista a la Joana Clavero, dels grups de Vall de Saló de la Taneu, també participen a la celebració d'aquest dia de la dansa a dia 29, a 2.47, a la plaça Júlia Quieta de Mas Llull. Tot això serà de seguida. Ara, per això, us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Vinga, aconseguim aquest tema de l'Èrica Inil Moliner, que es diu així, la xispa. Vinga, aconseguim aquest tema de l'Èrica. Vinga, aconseguim aquest tema de l'Èrica Inil Moliner. Vinga, aconseguim aquest tema de l'Èrica. Vinga, aconseguim aquest tema de l'Èrica. Vinga. Vinga. Vinga, doncs, seguim ara amb la roda de trobades que estem fent amb cadascuna de les escoles, espais i grups de dansa i Vall de Sant Just, en motiu de la celebració el dia 29 d'abril del dia mundial de la dansa. Ara és el torn de l'espai de dansa Marta Roig, ubicat al carrer Bona Vista número 8, i tenim amb nosaltres la responsable i directora de l'espai, la Mireia Domingo. He dit que és l'espai, però em passen un munt d'alumnes, s'hauria de dir-me més o menys. Ara mateix, saps què passa? Carrel de la pandèmia ha fet bastant de mal. Llavors portem dos cursos molt complicats i estrembòtics, moltes fórmules, híbrits, mascaretes sense mascareta. A la pandèmia hi havia 100 alumnes llarguets, 120, 130, i ara no, estem rossant el 100, però encara no hi arribem i es nota, s'està rossagant encara, el mal de la pandèmia. Espero que el curs que ve, ja tothom, tots estiguem més estabilitzats i ja es puguin llegar un curs més semblant als anteriors. Clar, perquè ara sí que la situació ja és una mica diferent, però quan vam començar aquest curs, la situació encara estava una mica difícil, sobretot amb el tema de les escoles. Exacte, amb restriccions, amb el número de nenes a cada classe, llavors s'han hagut de remodificar grups i bombolles i tot això, i encara ho estem patint. Quants grups teniu més o menys? De dansa. Aviam, de dansa tenim 8 grups que comença des dels 4 anys i acaba fins a l'edat que un vol seguir ballant. Les classes van per nivells, per edats, i ara hi ha 8 grups. Abans a la pandèmia hi havia 9 grups i ara hi ha 8 grups i després hem reinventat una mica i s'han creat classes noves que estan una mica fora d'aquests 8 grups del que jo considero la formació de dansa de les nenes, que és dansa per adults. És una nova fórmula que ha sortit per fruit de demanda de la gent? Sí, ha sigut també una mica la demanda, que passa que hi ha gent que ha ballat quan era jove, i fins i tot això va començar l'any que la Marta Roig, la fundadora de l'estudi va morir, vaig voler fer-li un homenatge recreant una de les seves coreografies que va fer quan jo ballava amb el grup de noies que estàvem en el nivell més avançat en aquell moment, llavors vaig recuperar aquella coreografia i vaig intentar recontactar amb part de les companyes que vam ballar aquell ball, o amb exalumnes, molt veteranes de l'estudi, que havien tingut una relació molt estreta amb la Marta, i llavors anàvem reunint i els anava jo recordant i renseñant aquella coreografia, i arrel d'això van dir, ostres Mireia, volem tornar a ballar, i llavors va començar amb un grup de exalumnes veteranes, això ja fa tres anys o així que ho vaig engegar, o quatre, i ara, per circumstàncies de feina, el grup s'ha anat modificant, i ara em ve gent que ja no són ex-veteranes de l'estudi, més gent que no coneixia que havia ballat a altres llocs o altres pobles, i de cop han dit, és que jo vull ballar, no vull fer exercici aeròbic i fer sèries de tonificació, vull ballar, llavors aquest grup sempre s'ha anat mantenint, modificar la gent, i és una manera que tenen de reviure algú que els feia sentir molt bé, i ha sigut búnica la història de com ha crescut, aquella idea d'aquest grup, i aquesta classe va sortir una mica d'això, i després també hi ha una altra classe que és ballar sense tenir tècnica de dansa, però tampoc és una classe d'aeròbic, és una fusió que també he fet i que també està agradant molt, i és això, Núria és una mica, reinventant, i veure que hi ha gent adulta que busca una sèrie de coses que no ho troben amb un gimnàs, no vol anar al gimnàs, volen ballar, llavors vaig anar a buscar les diferents maneres de poder complir aquest buit. Perquè tot el tema més de consciència del cos, de yoga i tot això també el tracteu? Sí, hi ha classe de yoga, principalment l'estudi és una escola de dansa, llavors s'ha enfocat a la formació de dansa, sobretot, principalment pels nens i nenes des dels 4 anys fins que es vulgui ballar, i el que passa és que hi ha el condicionant entre cometes que com que les classes va una mica per nivells, no tens un mínim de coneixement, no pot seguir el rimà de la classe, llavors has d'haver ballat o has de tenir ganes d'implicar-te i de tenir una constància en el grup, llavors a part d'això intento tenir coses pels adults que no es dediquen a ballar, doncs hi ha classe de tonificació, classe de pilates, classe de yoga, però és una oferta més limitada, principalment sóc una escola de dansa, i l'horari de tarda l'ocupen les nenes o els nens, dansa. Parlant de nenes i nens, la dansa sempre s'ha vinculat a una pràctica sobretot a nivell d'activitat més poder estrescolar, no tant a nivell professional que sí que poden haver-hi més ballarins, però a nivell més com a activitat estrescolar d'aquest grup, d'aquest grup de nens i nenes i noies que ocupen més les tardes, a una pràctica més femenina. Tu creus que en els últims anys aquesta tendència està canviant o més o menys hi ha el mateix numeru de nens que s'interessa? Per desgràcia, que també afortunadament, però per desgràcia continua sent un món, almenys jo parlo per l'experiència que tinc a l'estudi, a Sant Just bastant en general i a la dansa en general, és un món encara molt de nenes, però jo crec que perquè hi ha patrons molt antics i molt equivocats. A l'estudi sempre hi ha hagut nens, un, dos, al llarg dels anys, ara fa temps que no tenim cap nen, però sí que t'haig de dir que almenys els nens que han passat per l'estudi, per exemple, van començar amb 6 anys, amb la majoria que van començar en diferents moments i han estat fins gairebé el moment d'anar a la universitat. Que bé. Dos d'ells, de qui s'han just, i un orgull de veure que almenys van començar, van sentir gusts i van continuar. I sempre he tingut la sort, també perquè és la manera que tenim de funcionar l'estudi i la filosofia, no he suposat mai cap problema per les companyes, a l'hora de classe, i un dia a un d'ells li vaig preguntar fora de classe, dir que tu fora de l'estudi els teus amics, la gent, com et fa sentir quan tu dius que fas dansa? Em va dir, sense cap problema, o sigui, a més és que jo tinc tan clar que a mi m'agrada i vull fer que és que no dono peu ni la gent que em conec realment ho gestiona, vull dir, no ho posa en dubte, ni em sento en preguntes fora de lloc o incòmodes, però és una pena, és una pena. I a vegades, em sap greu dir-ho, però a vegades és més tema de pares que dels propis nens. Els nens, jo crec que tant els nens com les nenes han de provar diferents coses i el millor. Hi ha un nen que vol ballar i, però bé, no, no, el que és anar a fer a ballar, per sort. Hi ha cada vegada menys, i és el nen que decideix per si sol, doncs el que vol provar, el que no. Però jo crec que a vegades és més el condicionant dels adults que els propis nens. Tot en aquestes edats tan petites. Exacte, exacte. Quantes persones sou ensenyant i fent classe a la Marta Roig? Poquetes. Poquetes. Mira, estic jo, que em dedico més a les petites, els grups més petits, les nenes de 4 anys. Arreu de la pandèmia es va suprimir una de les classes, també, de petites i es va unir amb una altra. Llavors, jo porto, normalment, les petites i les nenes de 10 anys. Jo ara tinc dos grups de dansa, a petites. I després tinc les classes d'adults, són aquestes classes una mica reinventades de dansa. I després tinc la Mireia Torres, que és la meva companya, fa molts anys, a la feina, que crec que ens entenem molt bé, que som molt bons tàndem, perquè les dos tenim un caràcter diferent i que compensa i equilibra molt bé l'energia i la filosofia del rodatge de l'estudi amb les nenes. Llavors, principalment, som la Mireia i jo, que la Mireia porta sobretot les classes ja més de adolescents i de nenes una mica més grans, amb més nivell. I després tinc un professor, que és el que fa el nivell més avançat de l'estudi, que sempre intento que cada aquests anys, anar-lo canviant, perquè quan arribes al nivell més avançat, ja no hi ha més nivells. La manera de que puguin evolucionar i d'anar-les enriquint, és que d'aquests temps, anem canviant de professor. I ara en aquests moments tinc l'Àngel Mateo, que és un professor que tinc nou d'aquest any, i el divendres i aquest fi de curs del juny serà el primer cop, que podrem veure una mica la part, el divendres de la feina de l'Àngel, però principalment el pes el portem la Mireia i jo. Quants anys fa que treballeu juntes? Uf, molts! Jo em vaig formar l'estudi i vaig ser alumna de la Marta Roig durant molts anys, a més a més d'altres professors que van anar passant per l'estudi. La Mireia no es va formar dins de l'estudi, però apareixa i la Marta la va agafar com a professora. Llavors fa molts anys que ens coneixem, després va haver-hi una etapa que jo vaig marxar de l'estudi, vaig estar fora de Catalunya vivint, i vaig tornar. I la Mireia encara està a ballar, o sigui... Déu n'hi do, eh? Sí, ja està a ballar. I ara ja farà, si no, em confon uns 15 o 16 anys que vaig tornar. I va ser quan la Marta em va proposar, doncs, remplaçar-la una mica i agafar jo la direcció de l'estudi. I que treballem juntes, juntes, com a tàndem, com a professors, les dues juntes fa 15 anys. Déu n'hi do. Sí, sí. Abans has parlat, fa un moment que has comentat el tema del Festival de Fidecurs, quines són les cites en llarg de l'any que la Marta Roig té a posar amb el públic de Sant Just, no? Les trobades, que tenim la interacció amb el públic. Les xiles més destacades, eh? Les dues oficials, normalment, deixant una mica el parèntesis de la pandèmia, quan tot és normal, el Dia Internacional de la Dança, que des que l'Ajuntament ens ho va proposar, doncs, sempre hi hem estat. I després la mostra del Fidecurs, que la fem el juny, que és mostra de Fidecurs quan s'acaba el curs. Llavors, sempre la feia amb la Teneu, però, com ve sap, bastanta gent la Teneu. En aquests moments no es pot utilitzar perquè ha d'entrar amb obres, i aquest any, parlant amb l'Ajuntament, hem intentat buscar un espai, que no serà un teatre, perquè és una pena, però Sant Just només té un teatre, que és la Teneu. Clar, és que això no us havia passat. O sigui, l'últim festival encara es podia utilitzar a la sala. Sí. Un tim festival em refereixo abans del Covid. Abans del Covid, i a més a més, que a mi ja em van dir, mireia, aquest any serà l'últim que podràs fer el Fidecurs perquè la Teneu entrarà amb obres. Llavors, ja no només va ser això, sinó que a més a més va venir la pandèmia, llavors tot s'ha anat atreçant una miqueta, no? Llavors, ara, aquest any, després de dos anys de no fer Fidecurs, perquè no hem fet Fidecurs, l'hem passat sí que vam fer el dia a la dansa, però Fidecurs mostra, no hem fet... Bueno, serà un nou experiment, és fer el Fidecurs amb un espai que no és el teatre que estem acostumades, no? Llavors... Encara no es pots avançar on serà? Sí, us ho puc dir. Serà a la pista exterior del Polisportiu de la Bonaigua, la pista nova. Llavors, bueno, es muntarà una tarima com la dimensió que tindrà el dia de la dansa, perquè més gran tampoc pot ser, clar. Sí, i la infraestructura és la que ha de ser. I, bueno, es muntarà això una tarima i es posarà unes cadires. I, bueno, jo... Un experiment? Sí, un experiment, i que jo interiorment tinc molt clar que no tindré la sensació que serà el Fidecurs, com sempre, serà diferent. Però jo crec que el més important és que després de dos anys les nenes i els familiars, i els amics, i nosaltres, com a profess, és veure que les nenes surten a escenari i ballen. I farem el que podrem, amb tota la il·lusió i amb totes les ganes. Però el més important és que elles sentin que trepitgin un escenari i surten, i que tota la feina que estem fent amb un curs tan complicat, poder-la compartir i mostrar, i ja està. Clar, així. I ja vindran espais més adequats o... Paciència, paciència. Paciència. Que a Lugó sempre es fas per... Exacte, paciència. I ja para, que parlant d'aquest divendres, el dia 29, dia de la dansa, què ens portareu? Doncs mira, aquest any serà el primer que portaré un grup més. Normalment sempre hem portat dos grups, que serien els grups que fan dansa a dansa contemporània, perquè l'estudi, quan els alumnes comencen, si comencen de petitets, poden començar amb quatre anys i comencem amb el jazz. A mi de quan avançen de dat i de nivell acaba sent contemporàni. O sigui, és una evolució, no és una elecció que pot fer l'alumne. És dependent de l'edat amb la que entres, fas més jazz, o ja està fusionat amb el contemporani o contemporani. Llavors, l'estudi té tres grups que ja són contemporani, contemporani, que serien les edats ja més grans, que seria a partir dels 14, 15 anys, seria el primer grup que fa ja aquest nivell de contemporani inicial, com si diguéssim. Llavors, sempre he portat el grup intermig i l'avançat de contemporani, i aquest any hem volgut portar també el primer grup de contemporani. Llavors, seran tres grups que faran dansa contemporània, cada un d'ells farà una peça, i això és el que farem. Que tinguin també l'oportunitat, no? Sí, sí. Les meves jovenetes de contemporània. Sí, sí, estan nervioses, il·lusionades, però nervioses, molt de temps, de nou, pujar. Llavors, bueno, i a més, l'última vegada, quan elles mateixes van venir de pública a veure les seves companyes de l'estudi, després ens entenem. I per què nosaltres, no? Clar. I vam dir, doncs és veritat, doncs ara ja sí, l'any que ve, ja comptem amb que vosaltres també. I llavors, bueno, suposo que serà el grup més... A part que és l'edat que estan encara més així, més afarbacents, no? Sí, sí. Però bé, jo crec que els anirà molt bé l'experiència. També s'ha de tenir en compte que ballar a l'aire lliure, amb llum de dia, amb la gent molt a prop, és diferent d'un estudi, d'un estudi, d'un teatre que tens els focus, d'un trenet, completament... Exacte, que no fa aire, que no et ve el sol. Vull dir, és també una mica una feina de maduresa i que tinguis la seguretat i la tranquil·litat de ballar amb unes circumstàncies que no són les habituals. Llavors, bueno, per això sempre jo soc partidària, però això és una elecció meva, m'agrada que les petites no posar-les en aquesta situació. Per nosaltres, a nivell de logístic i de tenir-les allà, vinc aquí, no te m'escapis i tal, i després perquè puja amb un escenari així, a la intemperia, per entendre'ns... Bueno, és difícil. Sí, no és fàcil, les vergones, perquè és que és això, és que sents que estàs allà, que està a dos metres i la vista no te la treuen de sobre. Quan estàs en un escenari, els focus i tal, és una altra història. I ja està. Molt bé, doncs res Mireia, que vagi bé la setmana i ens tornem a trobar el Divendres a Mas Lluís, a la plaça Iulíaqueta. Crec que és el dos quarts de set de la tarda. Sí, sí, exacte. Doncs allà ens veiem. Molt bé, moltes gràcies. Ja, adéu. Aquest dimarts, a les 10 del Despre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. I ho vinc d'un silenci antic i molt llarg. Seguim ara amb l'espai de Natura i Mèdia Ambient amb l'Arbra Gulló. Hola, l'Arbra, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Lament que tenia que venir un company, ja ho heu d'haver-li passat alguna qüestió. Doncs igual, farem la secció sense ell. Exactament. Sí, comencem parlant del tema de les fonts. Les fonts i les barraques de pedra seca. A veure, dintre del parc natural, que és el parc natural Cocherola, sempre han assistit les barraques de pedra, que eren una mena de refugi dels agricultors, i de guardar les eines per quan hi haurà agricultures, sobretot la vit. I s'estan recuperant. Algunes estan trencades, altres estan a mitjans, a mitjans de ruïdes, que són una riquesa patrimonial que ve del passat. I que val la pena tornar a reconstruir, hi ha especialistes, i valoritzar-les. Aquestes barraques arbre, a més o menys, quants anys deuen tenir? 20, 30 anys que es van fer? No, molt més. Tenen 100 anys i més. 100 anys i més, sí. I d'aquí en materiales? Sí, sí. A l'exili de la Xera estava ple de biters, plantava el vi aquí en el poble, per exemple. I la barraca servien per guardar les eines. Trasadar-se a la muntanya des del poble, un poble agrícola petit, costava 2-3 hores de caminar per camins. Les eines i tot era en farragós. És a dir, són barraques que servien antigament per guardar les eines del camp. També per guardar les eines del camp, de tal partint de les demà. I era un patrimoni de la natural que ve del passat. I ara s'està treballant des de Coixerola. Hi ha una agrupació de amics, en la qual el Pere Titón és espert. En aquest tema han fet unes jornades, les seves. També del tema, i jo no he estat. No he pogut parlar de les jornades. Ell sí que podia haver parlat de les jornades. L'estima que no ha pogut venir. I se van, es van refent. Es van refent i valorizant un espai que havia estat pràcticament deixada a la mà de Déu, que es diu en català. Una mica, tal és espai natural, que no vol dir espai natural, que no hi ha... no hi ha que haver una cura, un... I que es potenci l'agricultura, tal com en Can Calopa, que ja fa temps que es fa, han tornat a tindre vit i passa moltíssima gent allà. La fan vi, tenen una macia, i d'aquí dalt. La carretera ja és molt vol. Sí, tenen bastantes visites, Can Calopa. I tenen moltíssimes, perquè creu que va al costat de la carretera, que ara hi ha ciclistes, lliures i tot. A mi m'agraden i comprar material directament de la cooperativa. A més, és una cooperativa social, que se la va fer un excura famós, el botell, hi ha un meu botell, va construir la societat, i la societat de l'Ibera, em sembla que es diu, o equivocar-me, i també donen de menjar els grups de mes d'avui. S'ha de quedar. I ara també, que no ho feien, també fan tapes. Ah, sí? A mi, sí. Hi ha terraça, hi ha una terraça, i tal, i tu ho vas, i allà també fan tapes, però per el que és dinat és que patar-ho. Clar, és a dir, hi ha aquesta masia, Can Calopa, i treballa gent de la cooperativa, que hem dit l'Olibera, que és gent amb diversitat funcional, no? Exactament, sí, sí. Que us viuen allà, en uns blocs normal que hem fet avall, a la part de... Com una residència. I altres viuen en Molins de Reia, en un pisot totalat. I no només fan vins, també. Hi ha gent que Can Calopa també fa nolis. L'Oli que jo tinc ara és d'allà, molt bo, és un oli molt bo. Mira, si la gent ens està escoltant i t'interessa en l'anari, un dia, això que has dit, anar a fer una tapa, fer un mos, o fer una visita entre vinyes, que entri a la web olivera.org, i parlen del projecte de l'Olibera, aquest projecte social, i també parlen, per exemple, de Can Calopa, una masia, vinyes recuperades, un petit celler i un projecte d'inclusió social, que dona sentit a tot plegat, a la masia de Can Calopa de dalt, i trobareu un espai natural a pocs minuts a Barcelona, clar, de Collserola, on deixa que el temps aturi gaudint de les vistes al parc. És un lloc fabulós de visitar. És una dels aspectes que, en general, en la entitat de Collserola, que li diuen a ell, ostres, ara no em surt la paraulota. El parc natural... El parc natural, sí, es diu Consorci. Consorci, el Consorci. Que no em venia. Consorci, el Consorci és potència. La reunió que jo vaig estar a última era amb 20 entitats, que col·laborem en reconstruir Collserola. En cada uno, en les parts que més... I una d'elles són la gent que van destapant les fons. Per exemple, aquí tenim la font de la Seas, de la font de Ferro, que es va descobrir la Seas, queden una font donada, el neiximent de la Riera de Sant Just, i és tan font donada que sembla una selva. I la van destapar, la van descobrir, i al voltens s'ha tornat de tapar, s'ha tornat de tapar. Perquè abans, quan el camp és... les males eren petites, s'utilitzàvem per fer foc i es treballava, es mantenia una mica més tot. El que es trata és que no és l'única font. Hi ha moltes en tota Collserola, però no barris, per tal. I hi ha una entitat que van descobrir. Van descobrir les fons que hi ha a Collserola. I Collserola li dona recolzament, el Consorci dona recolzament, i què es trata d'estar a pal·le i reconstituir-la tal com era abans. Tal com era les fons. És un altre despatrimoni per valoritzar el parc natural i donar-li importància, diguem-ne. Aquí tenim, que esperem, i perquè ja el compromís de l'Ajuntament, la font de la Bonàigua, que passa a dir-se... Daniel Cardona Sivit, el cal de la República, que ja ho ha explicat aquí una vegada, va morir clandestia en la macia després de sortir d'haver-lo lliberat als nord-americans, del camp de concentració, que va estar per l'antifeixista, i va venir aquí i vivia clandestia a les nits, m'explicava familiar, aneta, explicava què sortia a passejar, perquè quan tot eren camps, vivia aquí al costat de l'Ajuntament, però quan tot eren... Bueno, la Maciera, tan gran que tenia el seu racó amagat, en té pareig, allí per si entraven de... A fer una revisió, oi? Una revisió, i tal. I ja a les nits, com tot era descampat i camps, sortia a passejar pels camps. Va morir d'una pulmonia, i al seu enterrament, ja ho va dir la Guàrdia Civil, feia una columna des d'aquí del poble antic, que no hi havia construcció, hasta el Cementari, que era aquell que n'hi havia baix, que quedava al Quinto Conya, com es diu, de lluny, i cada dos metres hi havia una Guàrdia Civil. Vigilan. Sí, i només van deixar participar dos familiars, en el enterrament. Tornant al tema de les fons i les barraques arbres, llavors, aquesta font que dius tu que hi ha a la zona de la bona aigua, li diran font... Bueno, jo proposo, la Calde va dir que sí, es diria la font de la bona aigua. Però sí, la font de la bona aigua i Daniel Cardona Civit. I l'alcalde de la República t'he fet data tal, tal, en el cartell. I, bueno, l'antica alcaldia que ho van descobrir i van dir tal, i que no la farien el mateix lloc que ara, sinó allà, en la zona aquella que serà un parc. Tot el que la bona aigua, que ara és un descampat, serà un parc. Com faig, en les cases aquells, al marge, que ja estàs fent... Justa sota del que és la urbanització, que serà de garrofes, sí, estàs sota. Tot aquí, a part d'abans, es va a un parc, que la faran, tal com era, que era preciosa, era per ser a un lloc que la gent ara no feia excursió. La banda es tapava, la font de la bona aigua? La banda es tapava, sí. No fa gaire, fa 3 anys o així? Sí, a l'estiu. Va estar a dos o tres mesos i van veure que la millor va protegir la tapar-la i tal. I que la referà... En alguna zona d'ahir, d'això es van comprometer, que ho farien, i per tant. I d'aquestes fonts que va descobrir la gent, per exemple, la SEAS, la font del ferro, i rege aigua, o sigui... Sí, rege aigua, rege aigua, sí, sí. La aigua aquella, regeat, cauen a terra, va a tal, s'ha caigut, tornen a por el canal, la ovenen, la fan endresen la zona... I tot, sí, és difícil de mantenir, perquè com queda en la campcelera, en fontzada, és una selva pràcticament. La campcelera de la riera, de... I és una arroquesa que s'han de... Clar, s'ha de mantenir. Mira, he trobat arbres a dintre de la web de Parc Natural de Collserola, tenen una pastanya que parlen justament de les barraques. Només de les barraques. Se li diuen barraques de vinya, per si hi ha algú en curiósit, que s'ha quedat amb ganes de saber més coses. Hi ha un gràfic exactament que parla de les tipologies del tipus d'aquestes barraques de vinya. I, per exemple, hi ha tipus cabana, tipus eixoplucs, les que són més en forma de balma o cova, les que se li diuen també en marge, per exemple, i fan una petita descripció, diu... Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'Aiwey les Fons, són construccions discretes, que formen part de la història i la tradició de la serra, des de temps i memorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques van ser elements importants estretament lligats, a l'aprofitament agrícola de la serra, fins a mitjans del segle XX. La transformació dels usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de seca posterior van comportar prou que se n'essin d'agradant, fins a arribar en molts casos a desaparèixer o a trobar-se actualment en un estat ruinós. Malgrat tot, més o menys reconeixibles, encara avui ens resten un centenar concentrada, sobretot a la base de llobregat. Està bé, està bé, un centenar, i la seva té el grup especial que treballa en el tema per recuperar-me. És una gran riquesa. Sí, sí, molt bé. Entre totes hem de construir i mantenir i fer... Perfectament, clar. Molt bé, doncs, Arbre, mira, si et sembla, deixem el programa aquí avui i seguirem parlant de més coletes a medi ambient i natura. La setmana que ve... Estarem a la tarda en un convidat especial que diu en Quim, que té 20 anys i estudia per forestal. Sí, sí, el coneixerem, el Quim. Molt bé. Que vagi bé, Arbre, una abraçada, vinga. ...que exigeix les coses que li han negat. ...la separión más vera. ¡Fortura también! Yeah, yeah. Ahora son tiempos de arries cara, así que vamos a doblar la apuesta. No te dejo de pensar desde que te vi bailando en esa fiesta. Pero tú solo estás pensando en él y yo desesperado, no sé qué hacer para romper el lechizo y que no vuelvas a mi cabeza. Y ahora doy vueltas 360 sin saber si darlo a 180 pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caer. Doy vueltas 360 sin saber si darlo a 180 pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caer. Es un soplo de aire fresco en plena primavera y que no llegue el verano si ya no me esperes. Ahora lo veo hasta cámara lenta y me creo a todos los que me cuentas que me quieres y no me quieres compartir. Solo te consiento que me mientas cuando tu mirada me convenza de que hay un hueco en tu mentira para mí. No te cuides, ya no espero que me persigues. Y ahora doy vueltas 360 sin saber si darlo a 180 pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caer. Doy vueltas 360 sin saber si darlo a 180 pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caer. Pero tú solo estás pensando en él y yo desespera o no sé qué hacer para romper el hechizo y que no vuelvas a mi cabeza. Y ahora doy vueltas 360 sin saber si darlo a 180 pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caer. Doy vueltas 360 sin saber si darlo a 180 pa' volver. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano y dejarnos caer. Olvidar el pasado, mirar a otro lado, soltarnos la mano. Parla d'una forma que va especial que parla de prefereça si tu ets un kayèren o skillet. Amb un cop més de 16 sontades, siguis eliminat o pinchat d'està signed, però no pots continuar a formar-te. Per fer-ho tan hipòtesi que treballis molt, i percreure tota la mateixaurning d'estalta, et saveducats. Vinga, ara ens queden poc aquests minuts per arribar a les 6 de la tarda a les 6 en punt i passar ja a la segona hora de la Rambla, el Magasin de Tarda de Ràdio d'Esvern. Què farem ara? Doncs parlar dels dies internacionals, n'hi ha alguns d'interessants. Avui és el dia mundial de la propietat intel·lectual, qui ho proclama és l'ONU, a través d'atenció de la ONPI, que és la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual. La propietat intel·lectual és l'1 d'octubre des de l'any 2000, perquè és una femèrida decretada per aquesta organització, amb l'objectiu de divulgar la funció que tenen els drets de la propietat intel·lectual, i amb això valorar i fomentar la innovació i la creativitat. Parlem per això de què és la propietat intel·lectual. És una propietat que no deixarà ser una disciplina d'ordre jurídic, que protegeix a totes les innovacions i creacions artístiques, literàries i científics que poden ser tangibles, o bé també intangibles. Inclouen propietats com els noms, els símbols, les imatges també utilitzades, per exemple, a nivell comercial. Queden protegits tots els drets d'aquelles persones vinculades al món de les arts, també de la interpretació als productors i també a la radiodifusió. Amb això es pretén evitar que qualsevol obra creativa sigui objecte de plagi i en cas de capaç que s'apliquin les sancions pertinents. Hi ha diferents propietats intel·lectuals, també, per exemple, tenim els drets d'autor, que refereix al treball creatiu de les persones en diferents disciplines, com l'art, la literatura, la pintura, el cinema, la publicitat, obres musicals i audiovisuals, obres literàries. Després, un altre tipus també de propietat intel·lectual, a part dels drets d'autor, són les marques, que són bastant importants, perquè relacionen amb el segell original que identificar un determinat producte o servei, per exemple, els logotips, els noms, els eslogans, els sons, els colors. També un altre tipus de propietat, són les patents, que són un document que expedeix i que dona drets exclusius d'una obra o invenció en el seu autor-autora, impedint, a tercers, la seva venta o comercialització, per exemple, aparells, eines, productes, mètodes. També hi ha, per exemple, les indicacions geogràfiques o també els dissenys industrials. Això és el que fa referència al Dia Mundial, que estan parlant de la propietat intel·lectual que celebrar avui 26 d'abril. També avui celebrem el Dia Internacional de record del desastre de Chernobyl, qui ho proclama és la ONU. Doncs sí, és una data que va ser decretada per aquesta organització amb l'objectiu de commemorar un dels majors desastres nuclears que ha viscut la humanitat en les últimes dècades. Va passar a Pípiat, Ucrania, i va deixar un sol de ni més ni menys que morts i ferits, degut aquesta radiació nuclear. Estem intentant buscar la data exacta, però sabem, a ciència certa, que es van alliberar a l'espai de 200 tonelades de material radioactiu. És difícil calcular el número de víctimes afectades, perquè al llarg dels anys, és a dir, no és una cosa que immediata es va poder saber, sinó que al llarg dels anys també han anat apareixent altres efectes nocius i conseqüències en les persones. Va tenir lloc l'accident, això sí que ho sabem, el 26 d'abril del 1986, en una planta nuclear a l'edatxernòbil, degut aquesta gran explosió, que va alliberar aquesta quantitat, que hem dit 200 tonelades de material radioactiu. També sabem que la causa va ser producte d'un error humà que va desencadenar tota una tragèdia a nivell mundial. Molts països es van veure de fet afectats, com va ser el cas de Polònia, també Vilorússia, Txecoslovíacia i Ucrania, i el gran núvol es va propagar per tot Europa. En Prígiat, era el nom de la ciutat, s'anomenarà la ciutat fantasma. Va ser un aconteixement que va prendre a tots els poblats municipis del voltant, de fet, per sorpresa. Mai s'hagués imaginat la magnitud del problema, perquè després de ser evacuats, van pensar que els pocs dies tornarien a prendre el ritme normal de les seves vides. Però, si ens dubta, la història, com ve sabem, va ser un altre, i mai més van poder tornar a les seves cases. En aquests dos minuts que ens queden, fins a arribar a l'hora en punt, parlem de femèrides d'aneixements concretament, persones que van néixer tal dia com avui, que avui seria el seu aniversari si estiguessin vius. Per exemple, és el cas del filòsof David Hume. Va néixer Escòcia el 1711. Avui també és l'aniversari, per exemple, de Joan Mordó, marxant d'art. Va néixer a Grècia el 1899. Avui també és l'aniversari de Marc Aurelli, emperador romà. Va néixer l'any 121 a Roma. També de la crua a pintor francès del moviment romàntic, va néixer a França l'any 1798. O també, per exemple, Jimmy Guiff, músic de jazz. Va néixer als Estats Units el 1921. També celebrem l'aniversari d'Amenolàries, actor espanyol. Va néixer a Riaño, Espanya el 1956. També és l'aniversari de Jordana Briuster, actriu de cinema. Va néixer el 1980 a la ciutat de Panamà. I també del futbolista màxica Jonathan Dos Santos, que va néixer a Mèxic l'any 1990. I avui, 26 d'abril, a Famèrides destacades, coses que van passar al 1860 a Tuan, es va signar el tractat de Batras, a cor entre Marroc i Espanya, que posava a fi a la Guerra d'Àfrica. També el dia com avui, el 1903, es va fundar l'Atlètic de Madrid. També va tenir lloc al País Vasca, a Guernica l'any 1937, un 26 d'abril, algun verteig de Guernica, a parlar la Joc Còndor, durant la Guerra Civil Espanyola. Un altre aconteixement que ja l'hem dit, accident nuclear a Txernòbil, que tenia lloc a la central nuclear de Txernòbil en 1986. I després també tenim que fa 20 anys, justament avui, a Vitoria el País Vasca l'any 2002, es va inaugurar l'Artyum, institució museística amb seu avitori. L'Artyum és el centre museu basc d'art contemporani. Avui compareix amb l'advo搞steurista, ranceureme i la penetratgia de S hairda. És incògnisi de la natลistica i Carles Simón. Abans t'ass principio la elecció del ind Mirror, l'equip del Caràs va ser acquistad, ha passat per la tarda ó woodsia del Brasil. Bona tarda, la directora de Car�� Simón, s'ha愤名at aquesta重 hexpeca de cinta. Sento com que m'ha ajudat com a madurar molt a nivell cinematogràfic. I mentre estan aquí a la llotja de Lleida, ja està tot a punt per a la preestrena. Tal com fa la pel·lícula, l'acte d'avui també vol ser un homenatge a la pagesia, però això a l'exterior del teatre s'ha transformat en una mena d'explotació agrícola amb una gran catifa verda, 380 pelots, tractors i bancs de collir. A més de dos grans fotocols, però on ja començaran a desfilar el miler de convidats i d'aquí una estona també, els protagonistes de la pel·lícula. Regé segura Catalunya Radio Lleida. El pionatge per la responsable de defensa en tot aquest affaire i a interessos polítics molt concrets. Vaya no, els tribunals no han ningú en problema. Con todas las consecuencias porque la acusación y denuncia falsa también es un delito en ocasiones. Y no dude que el gobierno hará todo lo posible para colaborar con la justicia, como ya ocurrió hace un año y medio cuando esta noticia, que es como el Guadiana, en función de intereses políticos, sale y vuelve a salir, apareció en los medios de comunicación. Àngels, la Fuent de Catalunya Ràdio en Madrid. Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU hauran de donar explicacions si decideixen exercir el seu dret a Beto. La mesura s'ha aprovat aquest dimarts per aclamació a l'Assemblea General de les Nacions Unides. La modificació impulsada per l'Inchester, amb el suport d'un centenar de països, pretén fer pagar un preu polític més elevat als Estats Units, Rússia, la Xina, la França i el Regne Unit si decideixen vetar alguna resolució del Consell de Seguretat. L'Unió Europea avisa a Elon Musk que no es pot saltar les normes que regeixen les plataformes digitals. El magnat ha comprat Twitter, recordem-ho, per 44.000 milions de dòlars, i ha anunciat que vol introduir canvis a la xarxa social per fer-la més democràtica, diu. Però això pot ser una arma de dolplatall, perquè la plataforma es podria convertir en el tabeu de delictes d'odi o el ve de setjament. Aquesta, ara la sentirem, és l'apartència que feia el portaveu de la Comissió d'Economia Digital. L'Anastrano Valley de serveis digitals en línia ho té molt en compte. Vull dir que s'aplica a totes les plataformes principals per assegurar-se que el seu poder sobre el debat públic està subjecta a normes validades democràticament, en particular sobre transparència i responsabilitat. L'Audiència de Barcelona ha condemnat per un delicte de manasses considerades lleus, dos homes acusats de setjar a través del mòbil, Marta Torratillas, la dona i la policia espanyola, va lesionar els dits, els dits de la mà, durant les càrregues del referèndum de l'1 d'octubre. Els condemnats hauran de pagar a la víctima 450 euros. La Cooperativa d'Arquitectes Lacó l'ha guanyat el premi Mies van derrot i 2022, en la categoria d'arquitectura emergent amb l'habitatge cooperatiu La Borda. Aquest és una edifici veïnal que es va fer l'any 2018, al districte de Sants de Barcelona, i està dissenyat per fomentar la vida comunitària dels seus habitants. Dues per acabar, ja s'ha restablert el canal de TV3 a YouTube. Aquest matí el Compte havia quedat bloquejat i els programes de televisió de Catalunya no eren accessibles a través d'aquesta xarxa. Segons TV3 es tractava d'una acció preventiva, derivada d'una surpació, d'una surpació del Compte. I la segona, Lill Nas X, un dels rapers més exitosos. Del moment confirma concert de Barcelona. Aterrarà el Sant Jordi Club el 17 de novembre com a última parada de la seva gira europea i nostre escarta, que ja hagi publicat, a les hores, un nou disc de cara a finals d'any. Esport, Sònia Oler. Al Barça i Rona L'Araujo han arribat a una cor oficial de renovació del contracte del central fins al 2026. L'Uruguaiat tindrà una clàssula de resistió de 1.000 milions d'euros. La signatura del nou contracte es farà divendres al migdia del Camp Nou. A la Champions avui hi juga el primer partit d'anada de les semifinals, de les no juguen al Manchester City i al Madrid. El Barça de Bàsquet és el múnic per disputar demà i divendres el tercer i el quart dels partits del play-off, dels quarts de final de l'eurolliga. Torna Corny Higgins, operat fa dos mesos d'una faci displantar el peu esquerre. Per cert, que l'alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha anunciat que ha presentat candidatura per acollir la fase final de la Copa del Rei de l'any que ve. Les Palmas, Múrcia Málaga o Barcelona també han demanat informació per poder acollir-la. En futbol serà aquest migdia. S'ha fet el sorteig de la final a 4 de la Copa del Rei. L'Indústria Santa Coloma jugarà contra la Antequera de la segona divisió el 14 de maig. El Barça va quedar eliminat. En Tennis Paula deus de debutarà dijous contra la russa verònica Codermetóva, el màster de Madrid, que ha començat avui el torneig masculí. El màster 1000 de Madrid comptarà amb la presència de Rafael Nadal, un cop superada a l'alesió de les costelles. Aquest torneig començarà l'1 de maig. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Arriba la tercera edició del cicle de concerts, la Virce, aquesta primavera amb dos grans concerts. Hem tingut avui els micròfons de ràdio d'Esvern, el coordinador d'aquest cicle, Lluís Terres, que ha volgut agrair l'aposta de la Junta de la Teneu per aquesta proposta. Es tracta d'un cicle que té lloc a la primavera i a la tardor, que va començar fa tot just un any. El primer concert d'aquesta tercera edició serà carreg de tres joves talents de Sant Just. La Roma, la Nerea Copri, la Daniela Fomador, que tocarà en aquest dissabte 30 d'abril, a partir de la set del vespre. Els fos de les entrades que es poden adquirir entre Apoli, són 10 euros la General i pels socis i socis de la Teneu, 8 euros. Terres ha volgut recordar que el format de la Virce té l'objectiu d'aconseguir molta proximitat i una gran complicitat entre el públic i les artistes convidades. Per tal de aconseguir-ho, realitza una petita entrevista de 10 minuts a l'inici de l'espectacle, aquesta edició conduirà a la periodista Núria García. Sant Just des Vents sona a la iniciativa Ciutats Defensores dels Drets Humans amb dues xerrades. La primera d'aquestes tindrà allò que avui a les set del vespre, el casal de joves, sota el títol Dret de les persones migrades i refugiades. Nathaniel Hernández, de Mèxic, advocat defensor de Drets Humans i director del centre drets humans d'Ignao Choa. Ens parlarà del seu treball a la Regió de Xapas. Hernández té un recorregut àmpli que pot donar una visió de la situació dels moviments forçats a Amèrica i a Latina, especialment a la frontera entre Mèxic i Estats Units. Es tracta d'una xerrada gratuïta i oberta a tothom, organitzada pel Fons Català de Cooperació, i la Comissió Catalana d'ajuda al refugiat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. La propera xerrada serà el propè dilluns dos de maig, a les set del vespre, a les escoles, on Morena Herrera, del Salvador, cofundadora de la col·lectiva feminista, ens parlarà del Dret de les Dones. I fins a 505 persones participaran aquest 17.30 d'abril, a la tercera edició de la mitja d'Esvern, la cursa de muntanya, que busca reunir esport i natura, i donar conèixer l'entorn del parc natural de Collserol en la seva vaçança en Justenca. Aquest diumenge es va realitzar l'entrenament oficial de la cursa de la Mada Trail Barcelona, on estaven convidades totes les persones participants. Es va realitzar així el recorregut del segon lup, passant pel Turó Rodó i es va donar informació sobre la cursa, de la planificació estratègica de la carrera, i recomanacions de nutrició i hidratació. La mitja d'Esvern ha exaurit les places per la competició de la categoria d'adults amb un límit de 430 persones. La novetat d'Anguany és l'obertura d'una nova categoria per infants a partir de 4 anys, que compta en fins a 75 participants, separats segons les seves edats, adaptant el recorregut a les seves possibilitats. La mitja d'Esvern començarà aquest 17.30 d'abril, a partir de les 9 del matí, sortint de la bona aigua. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tenc els Sant Just notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. La música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Just Club. T'hi esperem. És divendres tarda. Després d'una setmana esgotadora, amb un llavall i les mínimes hores dormides, la confiança per trobar-te amb els teus amics. O sigui, a la terrassa demaneu unes cerveses i és hora de posar-vos el dia. Hi ha un fet innegable. La literatura és una disciplina intergeneracional. I hi ha un altre fet innegable. Els àvids de lectura no ho són. Diuen que els adolescents exigeixen menys que la vida digitalitzada els ha uniat dels plays literaris. Doncs jo estic aquí per reafirmar el contrari. En aquest programa de converses a Terrassa, reflexionant sobre els costums de lectura de la generació zeta i altres qüestions d'actualitat tils el món literari. Si fa mal, mira enrere. I on quedarà? Aquí ens vam dir de tantes maneres. No es pot començar un programa de literatura a dia 26 d'abril, sense parlar de Sant Jordi i la darrera celebració, que vam tenir en guany. Com l'aves? Com ho vas passar, Núria? Doncs va ser un dia bastant estrany, ets a dir? Jo crec que aquí al sud, al Mediterrani, estem acostumats sempre a tenir un temps bastant estable, i el fet que el temps fos tan estrany, perquè va ser estrany, eh? Estrany. Perquè ara sol, ara núvol, ara pluja, ara calamar-se, va haver-hi una mica de tot. Ara s'ha agafat en Martí, totes els fenòmens que podien haver passat van passar en un mateix dia i en un mateix matí. Sí, sí, jo vaig fer un testet de tot. Vaig quedar-me per aquí per Sant Just, vaig estar amb família, també vaig estar amb amics, després també vaig anar a Barcelona, que sempre cada any em passa el mateix dic... Serà l'últim any que vaig anar a Barcelona, perquè... Tantes tres, tantes gent... No pot... no pot... no pot anar bé pel cos. Però després, sempre que hi ha qui cada any acabo anant. Home, és que entrar a Instagram a veure tots els historis de l'aquest abatio, la de roses, a sof... Crida molt, crida molt, crida molt, realment. El que passa és que, entre tanta gent, després també a fora, a les paradetes, quan va començar a ploure, la gent va marxar a tothom a dins, i clar, tothom a dins, tothom a dins, literal, hi havia cua per entrar a les llibreries, i sobretot a les més... Més que tothom ja sap, no? La casa del llibre, l'Evna, etcètera. Jo agraeixo aquest any, no he tingut la tanta ciutat a Barcelona. També que celebrar del meu avi versari amb la família. Ah, mira. No és el 23 d'abril, no és el 23 d'abril. No? Ah, va bé, va bé. Sí, ha sortut una santa, però... Tant d'amor fos el 23 d'abril, seria molt maco. Sí. Sí que he de dir que aprofitant, que era Sant Jordi, molta gent em va regalar llibres. A qualsevol cosa, agraeixo, tot i que ara tinc una pila interminable, que no sé quan tindré temps d'atacar. Però, bueno, menys mal que aquest any no vaig anar a Barcelona, perquè m'he deshaviat moltíssim massa gent. Sí, que volia comentar, que crec que ahir tu i jo parlàvem també, que Girona sí que es va fer com un pla... Ah, un pla B. Un pla B, que s'hauria d'haver fet. Sí, sí, que havien previngut gent gesta, no?, que s'haurien d'utilitzar l'aplicació del mòbil del temps. Em sembla que ho van fer el Palau Firal. De Girona. Exacte. Bueno, només comentar-ho, no perquè potser a Barcelona, si la capital catalana també s'hauria d'haver pensat que en un dia com aquest hagués sigut necessari tenir un pla B, sobretot perquè fa totes les petites botigues, perquè mira, a casa del llibre és un acte... Tenen diners per poder... Ho poden superar. Ho poden superar, però tot el que són petites botigues... Petites editorials i així. Va fer bastant de pena com entrar a Twitter i veure... Fa llàstima, la veritat, perquè és un dia que esperen poder... Fa bastants guants, no? Van a gran part dels beneficis, a part de les campanyes de Nadal o de principi de curs. Això, en Jordi, és el dia clau, és el dia. I si aquell dia... tot se'n veu una mica norris per al tema de les... Ja no només que la gent no ho vagi tant, potser per la ciutat, sinó per les destrosses, és una llàstima. El que passa és que a diferència de Girona, potser a Barcelona, no només és el tema de vendre els llibres, sinó tot el que es mou al voltant del lloc. És a dir, el tema del turisme, el tema de la restauració... Tot això es perd... O sigui, guanyen els llibres, fent-ho a la Fira, però tot l'altre sector també acaba parlant. Però clar, és que és el dia del llibre i l'error. O sigui, és com, bueno, els restaurants i tot allò de més ja tenen altres dies, per poder... És el que t'anava a dir, que per un dia... Aquella literatura és el centre d'atenció. L'altre dia, a classe de literatura catalana, que tenia que tenir mestre, el meu professor, estava com superfàlis parlant de Sant Jordi, perquè és el millor dia de la cultura catalana, tant, no sé què... També va dir una cosa molt curiosa, que em va agradar, que va dir, si us fixeu, és impossible que una foto pugui descriure Sant Jordi a la perfecció. Va dir, no hi ha cap foto que pugui resumir Sant Jordi en la seva totalitat. Diuen, he buscat per tot arreu, que he trobat cap mai. Sempre li ha faltat algun element a la foto. Sí, perquè diu, clar, perquè d'un llibre i una rosa, no m'acaba d'acuadre una foto de jo què sé, passats de gràcia, ple de persones, a les peralletes, tampoc. Tampoc. No aparegueré com tan significat. Clar, vull dir. Sant Jordi, que no es pot resumir. S'hauria de plantejar, potser, que és per ell Sant Jordi, no? Perquè és que fotografia pot referentar-hi. Pels professors de literatura catalana... Ja, ja, clar, ja s'ha de saber. Que parlant de literatura catalana, què em penses de la gent que refereix com a Sant Jordi? El dia del llibre. No ho sé, jo sempre l'he anomenat el dia de Sant Jordi. Jo també. Sí que fora de Catalunya diuen el dia del llibre i la rosa, o directament el dia del llibre, perquè aquí a Catalunya us celebrem això a l'abril del dia 23, però és que a Madrid hi ha principis de maig. Feria el llibre? Si una fira del llibre descomunal, per ells el tema del llibre és el maig. A les llibreries a Espanya es forren el més de maig. Aquí a Catalunya ens forrem a l'abril, per dir-ho així. Però és realment el més fort dels llibres, és el més de maig que és quan hi ha la fira aquesta a Madrid, de... I si ho fan en una fís, no són paradetes, eh? És dins d'una fira... Com una fira convencional, però amb tot el món de les editorials, de revistes, de llibres, etcètera, etcètera. Doncs no sabia que estic senzilla, de veritat. Sí, sí, sí, sí. A mi em fa mal l'escoltar del dia del llibre, o sigui que... Deixem-ho amb Sant Jordi, no? Exacte, sisplau. Que es cridi així per resta dels nostres dies. Exacte. Sí que volia comentar... Estic mantenint una mica, no ho volia comentar. Volia comentar un dels llibres més venuts d'afecció en català. El primer ha sigut benvolguda, benvolguda, d'en Tarmuliner, te l'has llegit, saps alguna cosa? No, ni deia, ni deia. No puc opinar, perquè ni me llegi la sinòpsia. O sigui, no sé ni de què va. El monstre de Santa Lela, d'Albert Sánchez-Pinyol, te l'has llegit, te l'ha bonapèrio, no? No, ara absolut. Arribem a l'important. Mammut, que és la recomanació que ens vas fer tu a l'especial de Ramble. Exacte. És que em fa molta il·lusió, em fa molt feliç, veure que ha sigut un dels llibres més venuts. La veritat... Era un dels més esperats, jo crec, com bé, per acabar de culminar aquesta trilogia. No és tan trilogia com triptic. És un triptic. Mira, una mica de vocabulari literari. Trilogia és una història, la mateixa història, dividida en tres parts. Tríptic són tres poemes, o tres obres literàries, que tenen un fil temàtic, un lligam temàtic, però que cadascuna és una història independent. Jo m'he llegit Mammut sense llegir Mappolder, ni per Majel, i m'he enterat de la història, vull dir, perquè no són les mateixes personatges, és com tres històries diferents, però que tenen un lligam temàtic, que parlen del mateix, i per tant, serien una mena triptic. I aquí va el meu esport d'educació literària. I res, és que sempre que em passa això, em sento molt orgullosa. Quan descobreixo un autor a un llibre i me'l llegeixo i després veig que té moltes vendes que la gent li encanta. Dic, quin bon ui que tinc per això? Home, t'agrada, perquè jo suposo que és com... M'ha agradat, vull que li vagi bé al llibre i a l'autora, i veus que és així, i dius... Doncs, escolta'm, valgut la pena llegir-me'l també, no? T'animaràs a llegir els altres dos o què? Sí, em vaig comprar just a Sant Jordi, em van regalar molts llibres, però vaig baixar al llibre T, i em vaig comprar per Majel. Ah, mira. Perquè vaig començar a mirar i vaig dir... Per Majel és el primer. El primer. Saps que el de Mammut el va escriure abans? Sí, ho sé. Vaig veure una entrevista a TV3, que ho explicava, i em va semblar molt curiós. Bueno, es queda fet. Quan va començar amb el triptic sencer, no volia fer novel·la, perquè ja és poeta, i va explicar, amb entrevista aquesta, que és que va començar a escriure com per un exercici que l'havien comandat la seva psicòloga. Toma. Sí, en plan, fes una mica d'autobiografia... Jo no ho sabia, mira. Fes una mica d'autobiografia, i va començar a escriure, i em va sortir com una ficció. I en aquesta ficció vaig conèixer una dona, que va ser la meva primera protagonista. I llavors, quan vaig acabar amb les sessions de la psicòloga, vaig agafar aquest projecte i el vaig convertir en una novel·la. I em va semblar supercuriós, i una forma molt maca de trobar una història, de trobar una protagonista. I no sé, deu de deu, bàsicament, superrecomanada. Només m'he llegit un llibre, però el recomanoia sencera, perquè em sembla una dona superchula. Li han fet bastantes entrevistes, em vull dir. I no sé si perquè m'amunt realment s'havia d'estrenar una mica abans... No recordo. Ha sortit, no, fa un poc, o sigui, poc mesos, no? Dos mesos, no? Això, dos mesos. Però no sé si és que s'havia d'estrenar una mica abans... Bueno, no sé, que la gent... La gent l'estava esperant amb moltes, moltes ganes, no només... O sigui, perquè Eva Baltazar va... Quan va escriure els dos primers, va aconseguir un cert reconeixement, no?, òbviament. Va guanyar premi... No sé quin premi, però... És que el premi llibre era roti, uf, però vaig a buscar. Bueno, això que Eva Baltazar es va fer un nom, o sigui, ella ja escrivia, abans de tot això, però, bueno, amb la seva obra literària... No tan poètica, sinó més d'això, en Prosa, es va fer un nom, i jo crec que, després dels els primers llibres, de Vulder i Parmagel, m'amunt, la gent l'estava esperant... Bueno, a farriçalament. Sí, premi llibre de 2018. 2018, va ser amb Parmagel. Sí, la primera novel·la que va treure, ja va arribar un premi. Vaig fer una crítica literària d'amunt per a la universitat, una pràctica de la Uni, i vaig escriure això, que, bueno, ho vaig llegir, fer-me una mica d'autopromo. Baltazar no tenia cap intenció de fer una novel·la, però en publicar Vulder va ser guardonada amb el premi llibre de 2018, i va demostrar que una poeta consegrada també pot ensinistrar la narrativa. Qui no coneix altres poetes, o inclús al revés d'algun cop que algun escriptor s'hagi aventurat amb la poesia. Tot i que penso que potser el tema d'escriure poesia sí que es porta més de dins. És a dir, podés més freqüent trobar poetes que s'acabin també aventurant amb la narrativa, que no narradors o escriptors de llibres que passin a poesia, és poder algú que s'hagi fet més. És que també crec que és molt més fàcil com allargar que escursar. No sé com dir, si estàs acostumat a fer novel·la, crec que és molt més complicat com escursar-te. Són malament dient-ho així, però com escursar... Si estàs habituat a escriure moltíssim, com escursar tot allò, jo crec que és a ser més difícil que parlar altra banda, com aventurar-te a allargar el que penses en una hora més llarga. Volia parlar de... no és un gènere literari, però és com un tòpic, tampoc és un tòpic. És com un racó, diguem-ne, literari, com a específic, que ara semblaré com molt boomer i molt carcadi en això. Però els llibres d'influencers, barra personatges similars... Bueno... És a dir, llibres escurits per... anem-ho ja a posar noms. Dulceida, llibres també vist per Mario Vaquerizo, que potser no és youtuber, però bueno... Sí, però una mica com el Mundillo de Famose o... A veure, és que tinc bastantes coses a dir sobre això. Per una part, jo entenc el punt de tot el que incentivia que la gent jove i altres persones llegeixin i... Sí, però clar. ...entrenen molta literatura, està bé, tal... Vale, ok? També és veritat que tampoc podem començar a censurar, perquè sí, i escriure-me malament no sé com reotre d'aquest projecte publicà, no? I, per tant, també opino que... Clar, perquè, normalment, som les persones que ens agrada molt la literatura i connectem molt, les quimes ens fa ràbia que passi això, no? I, a vegades, jo reflexiono i dic, bueno, és que, per exemple, en el camp de l'art, a mi em dona igual, que no sigui artista consagrada, faci art. Però perquè és una disciplina que tampoc... amb la qual tampoc connecto al mateix nivell i per tant em dona més igual. Vull dir que... Et fa ràbia que, bueno, que... artistes o... bueno, gent que no es dedica a la literatura, que acabi una mica cobsant, perquè hem de dir que les quals de Sant Jordi eren per veure, sobretot, a Instagramers, a YouTubers, a TikToks que havien publicat algun llibre o que havien... Clar, això sí que fa una mica de... Escolta'm, al costat tens un escriptor consagradíssim, amb premis del que sigui, que ha tret un novel·le superinteressant, i que, potser, no tingui... i a les persones d'allà també dol una mica, no? A mi em dol bastant, la veritat. Que la cua sigui per firmar el llibre de, jo què sé, del Mario. Ja, ja, ja. Que dius, ole, perquè en el seu camp pots una persona brillant. Brillantíssim en la seva feina, però clar... Sí, no sé si es podria parlar d'intrusió laboral en aquest sentit, la veritat. Però... No sé, a mi em fa bastanta ràbia. Sobretot, sent una persona... que m'ha agradat molt des de sempre, que algun cop he aspirat a poder publicar... No només jo, però... Es coneixen a molta gent, no?, que els agrada la literatura, treballen al camp de literatura. I que el que ha canviat la fi són llibres que potser els han escrit. És el que t'anava a dir, que el meu problema principal, també, és que publiquin llibres que els han escrit altres persones, i reben un credit que tampoc els correspon. O sigui, sí que he fet at que hi ha algun cas, hi ha una youtuber que es diu Rebe Castauns, que té com 21 anys, crec, o 22, un pla superjove, que aquesta persona sí que porta com tota la seva vida dient en vídeos. Vull escriure, vull publicar, vull tal, en plan que... A ella jo crec que sí que és a l'inota que volia publicar, és a dir, que hi ha una petita secció de tota aquesta gent que volen ser escriptors i ho fan amb tot l'amor del món. Però, clar, és com la part mínima. I el que em fot dient així, sé que sona malament, potser la paraula, és que sigui, com, simplement, una forma de guanyar calés i punto. En plan que ho facin només per guanyar-se els calés gratis, vull gratis ràpid, i no perquè realment li tingui enamor a l'alteratura. Queda nou, vull dir. Potser és el mateix que treballar a l'Estàrbex, que d'alguna persona que treballa a l'Estàrbex, no li posin hora el cafè, però de treballar ja per guanyar-se els calés, vull dir, que tampoc ho puc criticar del tot amb la legitimitat. Però... Bueno, que et fa llàstima, no? Ara no hi hagi aquest sentiment, realment, de passió o de dedicació, o hi hagi més romanticisme de mora a la feina d'escriure, o el tema més professional. Sí, que volia llegir un tuit que em vaig trobar, que crec que té bastant raó, que s'anomena professor Moriarty, no tinc ni idea d'això, que va dir, es critica els joves que compren el llibre, dels rubius i els tres youtubers, però els boomers compren els llibres de la gent que surt a TV3. Bueno, per fer una crítica també no només dels joves, sinó a les generacions que ara tenen 50, 60 anys, que també es compren llibres. Es referia a algun llibre en concret? No, no, només diu això. O sigui que per una banda dels joves, crítica als joves, que es compren llibres de youtubers, però també els adults que critiquen aquests joves, però que després també es compren llibres de gent que surt a TV3. Sí, i que el cap... A mi el que se'n ve al cap és el del Toni Cruanyes, de TV3, i el del Toni Cruanyes, el de... Diuen que és un llibre que ha guanyat alguns premis, no? Sí, molt vist. No sé, potser refereix en algun de... En general, de TV3. En general, de TV3. També potser l'en Parmoliner, que també té un llibre, però que també està molt ben rebut en premis i tot. Us deixarem allà, no? Sí, és una mica l'idea que els joves potser... que després em parla bé, que no és el tot veritat, que potser molts joves sí que llegeixen literatura, que és una mica basura entre cometes, però que... Cadascun al seu camp, també, que guan aquests parants. I també volia així. Clar, jo com parlo de com que la poesia o la literatura s'ha vulgaritzat, jo ho refereixo a coses com aquesta. L'Alfred, de OT 2017, saps qui va treure un llibre? Bueno, és que no ho sé. Està com 4.000 anys, però va treure un llibre. Ah, vale, després de l'acadèmia d'Ukarexon Triunfos, va treure un llibre. Com l'Aitana, també. L'Aitana va treure un llibre, també. Bueno, etcètera. Però l'Alfred va escriure coses maquíssimes, com per exemple un poema que t'hi toca poètic, i és literalment 3 frases. Sabes què? Què? No lo sé. Clar, és que això em refereixo jo. Jo, quan veig això en un llibre, i penso que s'estan sacrificant arbres per imprimir semejante tontària, és que no li vull faltar el respecte ningú, també. Ja, ja, bueno. En costa, en costa. I, de fet, per una altra vista, també una pràctica de l'Ukarexon Triunfos recicla tot el que faig. De fet, et vaig comentar la setmana passada del Jesús Aguado, que és su poeta, traductor, etcètera. Li vaig preguntar que si ell creia que en els darrers anys s'havia volgaritzat la poesia. Perquè jo puc tenir la meva opinió tal, però dic, bueno, un escriptor que porta molts anys treballant-hi, a veure què pensa ell. I em va respondre... Jo crec que més que volgaritzat, s'ha confós, os anomenen de la mateixa manera, dues coses que són totalment diferents. I crec que està fent molt de mal a la poesia seriosa, que hi ha rarada alguna tradició, la poesia de qualitat. Hi ha molta poesia que funciona bé a les xarxes, el boca a boca, els escenaris, fins i tot, però que és més a prop del teatre, el cinema, les sèries o les cançons, que hi ha de la poesia pròpiament dita. Vols veure-ho interessant, com una manera de dir... Tampoc és que si una cosa... Sí, tampoc és que aquesta poesia no hagi d'existir, però que no se l'anomeni o se la intenti posar en el mateix nivell que aquella que sí que ve una tradició i està treballada i es consagrada. Canvio una mica de tema. Creatura i generació, jeta. Hi ha un fenòmen a una xarxa social de la qual sempre parlo que és Tiktok, però hi ha un fenòmen en aquesta xarxa social que té a veure amb els llibres, i que és molt macíssima, que es diu buktok. Escolta, mira, tiktok, buktok. Exacte, buk, tiktok, buktok. Això va... És com un trend... Un trend, però també és com que normalment són persones i com totes les specifics de Tiktok que es dediquen a fer això, com persones que dediquen tot el seu Tiktok a fer recomanacions de llibres. Em vegi una part d'un article d'educació en 3.0, perquè ho explica molt bé. Cada vegada, a més, els jovaris recorren a Tiktok per descobrir noves recomanacions i compartir amb els seus seguidors quines han estat les seves lectures preferides o iniciar reptes. La literatura jovenil és la protagonista d'aquesta tendència i entre els seguidors, majoritàriament, noies, destaquen les adolescents. En un màxim de tres minuts, aquestes influències literàries també fan resums de manera de trailer de pel·lícula de les seves lectures, com les seves frases preferides, els llibres amigues portades, els que han llegit durant el mes o fins i tot, mostren sense pudor les emocions que hi provoquen alguns títols. L'inegable poder de difusió que tenen a la xarxa social s'ha convertit en un reclam per a les editorials, que hi veuen una autèntica eina de vendes. Un exemple va ser el repunt d'Eran Mantides, que havia estat publicat al 2014, i qui a Randall Repte Viral es va convertir en top vendes, o sigui, 7 anys més tard. Algunes editorials estan contactant amb aquests influencers i estan contactant amb les últimes novetats, perquè els donin publicitat a través dels seus perfils. Home, és un nou camí que poden agafar les editorials. Exacte, i a mi m'ha passat d'estar tiktok com sortint, patrocinat per FNAC, i és un influencer parlant d'un llibre. Vull dir que s'està fent molt, em sembla molt curiós, em sembla una forma molt correcta de fer publicitat, perquè guanyaràs que l'he segurament d'aquesta manera. I també em sembla bastant bonica, que dins de tiktok i de les quantes perferrales que et puguis trobar, també hi hagi un racó per a gent que l'agradaria agir, que ho pot compartir sense... És una via, també, per arribar al públic. El públic jove, la gent que està... Pots mirar els vídeos de tiktok, i que de cop i volta, li arribi aquesta recomanació del seu influencer, o de qui segueixi, obviament. O que passa és que dintre de la palla ha de buscar una mica, no? Jo, quan m'han sortit aquest tipus de vídeos, sí que és veritat que sobretot això és ficció juvenil, també molta literatura fantàstica. He agafat recomanacions de tiktok, algun cop, el que recordo amb més clara edat va ser la cançó de Quiles, que parla sobre com la suposada història d'amor que va haver d'entrar a Quiles i Patroclus. Molt maco el llibre, la veritat. Necessito regalar alguna recomanació de tiktok, però bueno, està ja, trobo força interessant, es pot anar mirant. Molt bé. Sobre si els joves llegim o llegim menys, etcètera, hi ha un estudi realitzat per connecte per a la Federació de Cremis d'Editors a Espanya, em veig un firme que, de la població de 14 a 24 anys, engegeix el 73,8%. Amb el qual és una dada, sí que hi hagi. Sí, clar. A vegades ens quedem amb coses d'idea de superfície, però també s'han de mirar una mica més a fons, el que diuen les enquestes, a 73, dius. 73 com a 8, sí, sí. Déu-n'hi-do. Et sembla si fem una reflexió final de tot aquest capítol que hem estat parlant? Molt bé. Com a reflexió final, volia dir... que és veritat que tenim altres maneres de trobar llibres, de llegir llibres, que sigui e-book, fes-hi tal, que potser s'està digitalitzant tota una mica, però jo crec que si et fixes en les dades i el que diuen els experts, són una generació que hi hageix bastant, que hi hageix en paper, a més a més, no estem tan en e-books i aquests formats com si... Això va tenir el seu boom fa uns anys, però... Jo crec que no va acabar de trobar el forat, perquè... No, no és com la premsa escrita. Jo crec que hi ha una altra manera de trobar l'internet. Jo crec que encara ens queden molts i molts anys de poder gaudir del que és un bon llibre. Com a última dada, sí que volia dir que... una dada que em sembla una mica preocupant, que és que el 32,5% de la població resident a Catalunya hi hageix habitualment en català, o sigui, només el 32,5%, i sí que em sembla ben important dir-ho, perquè el final Sant Jordi és una diada per la nostra cultura i la nostra tradició molt important i vinculada a la nostra llengua. Que sigui un home tan petit i, per tant, crec que hem d'incentivar, per exemple, el servei local de català, tot el que sigui possible per poder augmentar aquest número, i que, al final, la literatura i la llengua catalana no acabin sent folclòriques, sinó que siguin part del nostre dia a dia, dels nostres espais culturals, socials i educatius, i que no només sigui protagonista Sant Jordi, sinó tots els dies a l'any. Molt bé, doncs, Gloria, moltíssimes gràcies, i ens quedem amb aquest missatge, sobretot, també a potenciar la literatura en català i a llegir en català. Sí. No és fàcil estimar algú quan han prohibit l'amor, no poder-ho cridar fons que no sàpiga ningú. És normal plorar, és part de viure, però quan temps ens portarà, tornarà a somriure, i si em preguntes què és l'amor, no sé el que dir. La teva mirada diu que sí, però els teus actes diuen que no. Ai, Ramiro, que maco que és la vida, per lo poc adona, no l'opinc de mentides. Ai, Ramiro, que lletja que és la vida, però a vegades, contades, continuoixant somriure. Ràdio Desperts, 98.1 Em va demanar ràdio Desperts, 98.1 Ara seguim amb la roda d'entrevistes, que vam començar dilluns avui, ja som dimarts, i seguim la primera hora de l'entrevista, amb l'espai de dans Sant Marta Roig, amb la Mireia Domingo, i qui tenim aquí és la Joana Clavero, els valls de salut de la Teneu, i també com a representant del grup de claquer, que, com diu el nom, es troben i assajen, aprenen i practiquen la Teneu de Sant Just. Joana Clavero, per dir-ho així, és la titular, la persona que està al capdavant, i una mica qui dirigeix el cotarro. Bona tarda, Joana. Hola, bona tarda. Què tal? Bé, molt bé. Suposo que ho he dit bé, no? És la persona que coordina els grups de Valls de Salut de la Teneu. Tenim una altra responsable, però realment la que es belluga més, amb totes aquestes coses, i més que ara tinc una miqueta més de temps, que sóc jo, i a part és que totes aquestes coses m'agraden, i les disfruto, o sigui que ho faig molt a gust. Parlàvem a fora d'en Antena, que em deies, el ball és la meva vida, és la meva passió. T'acompanya a tot arreu, no? Acompanya a tot arreu. Ara el meu gran acompanyant no el tinc, però la música i el ball continuen acompanyant. És que no sé si podria passar sense ballar, la veritat. Quines disciplines saps, on senyes? T'agrada practicar? Disciplines, jo sóc una persona que no m'agrada gens la competició. M'agraden molt participar en totes les coses que em diuen. Siguin benèfiques, perquè també ja tinc una edat, de fet, no? Però la competició, no, i aleshores jo, de fet, vaig començar amb el ball de saló, vaig començar a Sant Feliu, i amb el meu marit per descomptat. Però després, com que m'agradava tant el ball i continuat amb Flamenco, amb Sevillanes, amb la Raquel, pràcticament és molt amiga meva, i vaig cada dia, ahir, cada setmana, cada setmana, una hora. I després vaig començar a aprendre el milenari, que també donava jo classes de ball de saló a parelles, però m'hi vaig integrar amb línia. Hi ha un noi que ensenya molt bé, ho vaig aprendre molt bé, i aleshores fa 10 anys que m'hi dedico a donar classes solidàries, diguéssim, amb associació de dones d'esplugues, associació de dones d'algall. I tot el que em demanes, i tenint que anar amb alguna residència, fer alguna civició, o alguna cosa, ho fem. Doncs sí, efectivament, confirmem que el ball forma part de la teva vida i de manera molt integrada. A la Teneu, els ball de saló de la Teneu, quants anys fa que existeix? Jo crec que ja quasi 30 anys enrere. No vaig començar jo, van començar unes altres persones d'aquí de Sant Just, tenien molta més gent, he fet que teni mare, però ja se sap que aquesta pandèmia ens ha reduït moltíssimes coses. Perquè, a principi, abans de la pandèmia, quanta gent formaveu part del grup o quanta gent solia apuntar-se? A mi no, potser podíem tindre 15 parelles. I fèiem, potser, dos o tres dies a la setmana, amb una hora i mitja cada dia. Vull dir, després, és clar, fèiem sempre els Baix Quincenals, a la Sagrant de la Teneu. Això també estimula molt, perquè sí, estàs aprenent a ballar, però després no tens un puesto per anar a practicar ballar. Doncs és més difícil. Hem d'estar amb tractes de l'Ajuntament, a veure si podem, també poder tornar a tindre una altra sala, per poder tornar a fer balls de fet. Em fa l'efecte que sí, perquè jo estic molt contenta amb aquest ajuntament, que participa força bé. Perquè quina és l'experiència, Joan, de portar un grup de balls a un lloc com la Teneu? És a dir, hi ha molta gent que ara s'apunta, ara s'apunta... No, no, són fidels. Això, hem tingut alguna cosa, i tornem a dir, amb la pandèmia, una mica culpable. Sempre pot haver alguna parella que amb un l'ha endoperat, o que s'ha caigut, o alguna cosa, perquè la majoria són a partir de 50. Hem tingut alguna parella jove, que a lo millor es vol encassar i comencen a fer... A mirar? Per saber ballar el ball, i després els agrada i continuen. Normalment, la majoria de parelles que tenim són entre 50 i 60, i aleshores ja són parelles consolidades, de fet. No és com, per exemple, un altre tipus d'escoles, com n'hi ha moltes que van tot tipus de parelles, o agafen noies sols per un cantor, i després els ajunten. No, la Teneu, de moment, això no ho fem, la veritat. És a dir, que qui ve a ballar són matrimonis, no? Sí, la majoria de matrimonis pot ser alguna parella que ens sigui matrimoni, però que sigui parella, que ja estiguin sortint junts, o alguna cosa. Aceptarien qualsevol parella que vulguis vindre. No hi hauria problema. Open mind. Quins tipus de dans s'agraden més a la gent, o són els que més practiqueu en els altres salons? Ara ha canviat una mica. Els balls de saló sempre hi ha una tècnica. De 10 balls, diguéssim, 10 balls, aleshores, que són 5 estàndards i 5 llatins. Però ara els llatins s'han convertit també en bunts que no entraven dintre dels de ball de saló, que és la bachata, el merengue, la quizomba... I després, per un altre cantor, entra molt el tango argentí, que tampoc no entrava, perquè el tango entra a l'europè o amb els balls de saló, però ara s'està fent la milonga i el tango argentí, també. I la milonga l'està ensenyant a la Teneo, i és molt maca, també, la veritat. Bé, tots els balls són macos, tots. I ara, més o menys, quantes persones o parelles formeu part d'aquest grup? Si ara sortiran el mal dia de la dansa, sortiran 16 persones, i no són totes, és possible que tinguem unes 10 parelles, 20 persones, més o menys. No són masses, ja et dic que la pandèmia ha retallat bastant, perquè en claquet mateix sempre eren 8 persones, i ara ens hem quedat alumnes 3 i la professora, que són les que sortirem a ballar. És difícil, el claquet. Que la seva tècnica, no en tens? Té molta tècnica. Perquè soni bé a la sa mata. És que jo me'l flamenco, moltes vegades, és la música que acompanya el picar dels ferros que portes a les soles, de fet. I la música t'ha de seguir tu i tu has de seguir la música. Vull dir, és una tècnica. És una tècnica que, clar, poc a poc també la vas aprenent. La veritat és que costa, però, bueno, tampoc ja ens veuran, si hi ha algú que hi entenc, que tampoc no som de les millors, però fem el que podem. Exactament, perquè tu, Joan, quina metodologia segueixes per ensenyar? Hi ha prioritzes algun tipus de, per exemple, no sé, prioritzes el fet de que la gent vingui sopar si bé, o prioritzes molt la tècnica? Tens jo la metodologia. A mi personalment m'agrada molt la tècnica. Però també hi entenc que, si jo tinc un grup, per exemple, de deu persones, i un és que els fa vergonya, un altre que els costa, un altre, posa una miqueta de tot. Però sí que m'agrada que, quan posen els peus a terra, que els posin ben posats, la veritat, i sobretot comptar. Perquè és que el ball és molt matemàtic. No sé, qui sàpiga una miqueta de ball. Els números han de ser dins del ball, de fet. Sí, és molt matemàtic. A tu quins beneficis, Joan, de portar la dansa, o creus que, en general, els beneficis, o la cosa que enganxa la gent? Estimula molt. T'he d'anar subidant. Mira, t'ho vaig a posar un exemple. Jo, la majoria de persones de Sant Joan, saben que perquè soc bastant coneguda que m'he quedat viuda, va molt poc. Em van invitar, justament, al diumenge a anar al fòrum. Una amiga, et vindré a buscar i tornaré d'això. No tenia cap intenció de fer cap ball. Ni una sevillana, ni una rumbita, ni res. Però te'l sentes i sents la música. I no pots resistir-ho. I és igual, aquesta música, que un puig que estep, que un foc... El que passa, el que sí que m'estic resistint molt, encara és ballar amb un altre home, vull dir. Però, bueno, que és passar a pas, exactament. Les coses necessiten el seu temps i... Potser no és el més adequat que jo ho dic aquí, però són 60 anys amb una persona, vull dir, que és molt difícil. És tot un procés, Joana, que ha d'escoltar els seus tempos i que després us coneixi. Els anys que facin falta, i no sé si arriba el dia que... Si no és igual, jo ballaré. Exactament, vull dir. Hi ha moltes opcions de ballar sense parella. I, a més, és que moltes vegades hi ha persones que a la línia la despotriquen una mica. Vull dir, com una cosa inferior. Quan tu vas a totes els musicals, i tu veuràs que tothom vaja més o menys amb línia, que es canvien de línia, vale. Però que no deixa de ser als musicals la majoria, la gent està ballant amb línies, perquè sense les línies no tens la tècnica, tampoc. Vull dir que sí, però el que passa és que és molt més fàcil que altres tipus de ball. Això també per això es destina molt a totes les persones més grans. I això sí que ho recomano molt a totes les persones grans que baixin a fer alguna classe de línia, de ball, la música, els que els estimuli, que això els dirà molt bé. Moltes vegades entres i t'hi fa mal a l'ombago, t'hi fa mal al jonoll. Acabes de ballar i dius, oi, si no em fa mal res. Si estic millor, si em noto més àgil, oi? Sí, sí, sí. De veritat, vull dir que és un mirac, clar, gairebé. Jo ho recomano, recomano, sí, sí. El fet de ballar amb parella, també, a cada cop, les generacions que pujan més, sí que el fet de matrimoni o de conviure amb parella fa uns anys, sí que era algo que estava establert i els valls de salut, era com que anava molt llançant. Si has de ballar amb parella, però ara cada cop més, també, hi ha més diversitat, més diferències... No ens podem comparar, de fet. Per això que cada cop... Un nen, el nen, de 18, 19 anys, i va amb una disco i els veus ballar i diu... És que no té res a veure, no té res a veure, però, bueno, la dansa és així. Vull dir, ara ve, aquesta diversitat tan important i que cada u agafi la que més li agradi, de fet. Per mi, vull dir, crec que és el més important. Vull dir, esclar, és passar-ho, eh? Clar, exacte. Passar-ho bé. Vull dir, que em penso que la vida no està per passar-ho. No, no, no. Joana, el divendres, com ho passarem bé, veient-vos, el grup de ball de salut de la Teneu i el grup de claquer, què ens teniu preparat, què ens pots adelantar? Doncs mira, el claquer, primer, fem una mena de jazz. He dit el nom que es celebraït tot, sí, celebraït tot. I després, el nom del xachachà, després fem un xachachà en claquer, molt divertit, que és de la Jennifer Lopez, que he posat el nom en anglès, però que jo ara mateix no me n'en recordo. No passa res, ja, ho direm al divendres perquè tampoc ho tinc aquí. No passa res. I crec que això passarà molt bé. Espero que sí, a més, com que jo crec que hi ha molta gent que em veurà que ens estima molt, doncs estarà bé. I el de ball de salut, també, la Pepi i el Salvador, que són dos professors fantàstics, doncs faran primer una línia, que aquesta és més tècnica, però és una línia celta. Jo també la ballaré, aquesta línia. No me l'acabo de saber del tot, però ho faré. La Intensirota compta vegades. I després faran un Quik Steps, que és com un foc molt més ràpid, que ho hem de fer al carrer. I després ja programarà la línia perquè pugui participar totes les persones que vulguin. Que bé. Si el Salvador ho dirà primer als passos, que és molt fàcil. I aleshores ja acabarem ballant tots. Amb classe incluïda i tot. Bueno, si la gent participa, doncs fantàstic. És el que volem. I la línia celta, aquesta que dius tu, que és tradicional d'algun lloc o d'alguna època, o se l'anomenen així per a algun motiu? Jo estic una mica desconectada, perquè ara fa temps que no. Però aquesta celta ja l'havien ballat. Jo crec que és cantada amb alemany. I bé, té uns passos, una miqueta. El que passa és que a vegades aquestes se salta una mica. Jo no he vist que saltin, de fet, però és maca, és molt maca. És com d'amistat, saps? És una línia maca de ballar, de veritat. I, Jona, també per anar tancant, tu ara mateix has perdut unes classes rebs d'altres professors, dins de les mateixes escoles. Sí, jo he tingut professors molt bons, i he fet només que tècnica amb professors, de fet. I ara, últimament, les classes que estic prenent és amb la Raquel, que fa i Sevillanes, amb el Pedro del Milenari, que fa i la línia, i de quan en quan també vaig a la Teneu, per si ells fan alguna línia, perquè ja dic que no ballo amb parella, però també per no desconectar-me del grup, perquè els estimo molt. I no vull desconectar-me, de veritat. A part de ballar, feu algunes cadades, o feu... Això que s'anomena cohesió de grup... Sí, hem fet alguna cosa. El que passa és que ja et dic que estem una mica parats, encara, d'agut a la pandèmia, perquè tenim moltes ganes. Clar, perquè tothom té moltes ganes de sortir, veus tot molt ple i tot, però hi ha alguna cosa que encara frena una mica, saps? Vull dir, que ens tenim que anar a recuperar... Potser també ho estic parlant baix al meu punt de vista, saps? Però crec que pot ser general. Home, és una cosa real, que hi ha molta gent que encara té por de tornar a fer l'activitat o les coses que feia abans de la pandèmia, i la por és un... P persones que realment han passat la malaltia, doncs crec que poden continuar tenint por, indudablement, sí, sí. Perquè vosaltres, durant la pandèmia, entenc que no vau estar parats completament, eh? Sí, completament a casa, sí. A més, el meu marit estava malalt. Vull dir que tampoc no... No estava la situació com per... Nosaltres el que anàvem és a fer tractament cada 15 dies, això sí, però res més, però amb quantitat de cuidados, no? Clar, molt cura. No, ha sigut dura, eh? Vull dir que... Per uns, per una, però el que passa és que tampoc estem aquí per parlar. No, no, no. Estem aquí per parlar del dia de la lança. Per parlar del dia de la lança, que ens ho passaré molt bé. I és que, a més a més, totes les escoles els conec i els estimo a la Renata, que si podria dir que és com una filla meva. Vull dir que l'estimo moltíssim, la seva filla, i espero anar-la a veure també el dissabte. Sí, amb la Bisse, que fa un concert. I després la Marta Roig, la nena que ho porta, l'altra joana del tuto Uri, vull dir, és que de veritat... Us coneixeu entre totes? Sí, sí. Us coneixeu entre totes, eh? Sí, sí. Les escoles fantàstiques i donar les gràcies a l'Ajuntament per la gran participació i la gran iniciativa que té de fer aquestes coses, de fet, esclar. És una festa que, de fet, abans es feia a la plaça Joan Maragall, jo recordo algun any allà, però que ara ja... No, inclús la primera la vam fer just al costat de la Tenem. A la Malaret? Sí. Ah, és veritat, algun any sí que ho... Sí, jo crec que un o dos anys ho vam fer allà. Un parell d'anys sí que es va fer allà. Sí, perquè jo havia sortit també a ballar. Sí, sí. I ara tocava més llui, a Iulia a la plaça. Ho trobo perfecta, perquè és un lloc que m'encanta de veritat. Clar, també treure noves famílies que siguin d'aquell barri, també. Espero, espero, potser trobar més ballarins, tant de clau que com per ball de saló. Clar. Clar, perquè per allà no hi ha... Crec que no hi ha masses escoles ara mateix de dansa o grups de ball. Bé, no, perquè baixin a Sant Justa. Tampoc és tan lluny de fet i tant. Sí, sí, que participin. Clar que sí. Molt bé, Joan. Joan, ha estat un plaer tenir-te aquí avui a Ràdio d'Esvern. Ens veurem el divendres. I res més, que acabis de passar bona setmana. Igualment, jo també he sigut un plaer de poder parlar amb tu, de veritat. Que vagi bé, doncs. Sí, sí, sí. La dones va ballant de sol sense esperar la sort. Sap que esperants s'adorm. I va patint pel temps l'escens i et faig ser així com ets. De trossos, de matins i nits, d'abraçades de veritat. I de petons prohibits la pluja fa feliç el bosc. El vell, el mal es van vivint. Sempre que m'he callat els cops, se m'han anat quedant per dins. Si tampoc cal entendre-ho tot, si no en tenem d'encergs i errors es fa una mica més bonic. Ah! Que aquí ningú neix preparat. Ni per ser jove, ni per fer-se gran. Que anem venint i anem marxant. Si fan senzillans, hi farem menys mal. Eh! Una tornada guai. Que aguantin l'envestida, està guai, està guai. Eh! No ens quedzarem mai. Ah! D'estimes qui van hortigues de cantar-te'ls la-la-la. La-la-la-la. La-la-la-la. La-la-la-la. La-la-la-la. La-la-la-la. La-la-la-la. La-la-la-la. Les podes respirar, com respiren les tardes. Es pot estimar com s'estimen els arbres. Sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú. Aquella cosa que brilla per dins, que em va fent a tu, que em va fent a mi. Som les llagrims dels moments pústs. Són les llagrims dels moments pústs. Són les llagrims dels moments pústs. canyes fan obrir els ulls... I un sentiment que va quedant suspicious Perquè la guantbracht saïn button entra al vent Va envranent de les crostes que es fa V introduce platllat i ha pillat igual que jo I quan riu riu de veritat Quan deixo penjant-ho després I quan ja no encarega el passat Que aquí ningú neix preparat Ni per ser jove ni per fer-se gran Que anem a venir i anem a marxar, anem a marxar Fins en si d'en si fareu menys mal Vinga, doncs, que falta poquet, perquè arribin les 7 de la tarda i nosaltres ens acomiadem del programa ja d'avui tornarem demà a dimecres també de 5 a 7 aquest parell d'uretes per fer-vos companyia aquí a Ràdio d'Esvern el magasin de tardes, la Rambla 98.FM ara us deixo amb l'informatiu de notícies edició vespre de la mà de l'úal òpez per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just al poble també ens podeu anar seguint a Róba Ràdio d'Esvern que és la comptada d'Instagram i també de Twitter o si preferiu a la comptada de Twitter del programa a Róba la Rambla 98u res més, que acabeu de passar molt bona tarda i pels matins també podeu anar-nos escoltant l'ajusta amb Mireia Redondo, el magasin que hi ha aquí de 10 a 1 una abraçada i ens tornem a trobar aquí demà Adéu!