#159 - La Rambla del 4/5/2022

Ara escoltes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper La ràdio de Sant Just Durant de 8.1 Ràdio d'esper Durant de 8.1 Ràdio d'esper Durant de 8.1 Ràdio d'esper Durant de 30.1 Ràdio d'esper Durant de 10.1 Ràdio d'esper Després, a continuació, farem espai de cinema amb el nostre col·laborador habitual en Víctor Vila. A segona hora de la rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia d'actualitat amb el col·lectiu de dones transsexuals, vindran la Bea, la Natàlia i la Rosa Maria Maristany. Tot això serà de seguida. Ara, per això, us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Tu que has sangrado tantos meses de tu vida Perdóname antes de empezar, soy engreída y lo sabes bien A ti que tienes siempre caldo en la nevera Tu que podrías acabar con tantas guerras, escúchame Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad Sacando un pecho fuera el puro estilo de la croix Mamá, mamá, mamá Por tantas mamá, mamá, mamá, mamá, mamá, mamá Tu que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza Con ganas de llorar, pero con fortaleza, escúchame. Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad sacando un pecho fuera el puro estilo de la croix. Mamá, mamá, mamá. Per tant és mamá. Tu des les mamá. Mamá, mamá, mamá. Viven les mamá. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la... No sé por qué dan tanto miedo a nuestras tetas. Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza, y los sales fieles. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... l'hoi, l'hoi, l'hoi, l'hoi, l'hoi, l'hoi, l'hoi, l'hoi L'етеabè M'agrada, m'agrada, m'agrada. Si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa ets tu. Generalitat de Catalunya. Avui comencem la tercera temàtica del grup transversal, la xarxa 06 de Sant Just, que ens ocuparà les properes sessions quinzenals, els dimecres dels mesos de maig i juny, aquí al magazine de tardes la Rambla. Pels i les qui ens escoltin de nou, el grup la xarxa 06 està formada per persones de diferents amics i sectors de la societat civil de Sant Just, com escoles, llèurecs, presos i artístiques, esports, les ampes, serveis educatius, serveis socials i compta amb el suport de les administracions. Va iniciar el seu recorregut l'any 2011 i està vinculada al projecte educatiu de ciutat. Aquest trimestre, la temàtica que toquen són els objectius de desenvolupament sostenible 2030. I el primer convidat que ens porta és en Carla Xifre, que és director d'innovació i continguts de Fundesplay. Aquí tenim el telèfon. Bona tarda, Carles. Hola, molt bona tarda. Comencem pel principi. Com podríem resumir que són els objectius de desenvolupament sostenible 2030? Són directe objectius que recollen 169 fites, que són moltes, i que marquen el camí l'agenda del 2030. De tot allò que hem de aconseguir a tots els països per poder seguir senzillament vivint moltes més generacions i que hem de solir abans del 2030. Tot allò que és urgent, que és global, que passa a tots els països del món, que són indivisibles, que no es pot escollir un sí i l'altre no. M'agrada fer aquest en el nostre país i en aquest altre el deixem de banda. Tots han de passar a la vegada, i que, a més a més, tenen un equilibri entre temes ambientals, temes socials i temes econòmics. Això és el que caracteritza els objectius de desenvolupament sostenible. I aquests 17 punts per dir-ho així, 17 objectius, sabem qui hi ha al darrere, quines persones els van decidir per dir-ho així? Sí, això arrenca el 25 de setembre del 2015. A l'Assemblea de les Nacions Unides, tots els països van aprovar aquesta agenda, van aprovar aquest full de ruta. En tot cas, això no neix un dia per l'altre, van atar 3 anys discutint aquesta agenda. Per tant, és un full de mínims, perquè és un full d'acord de molts països a la vegada. Hi haurien països que haurien preferit tenir uns objectius més ambiciosos. I no obstant, aquests 3 anys de discussió tampoc surten del no-re, sinó que, en certa manera, són l'evolució dels ODM. Ara parlem dels ODS, abans eren els ODM, que eren els objectius de desenvolupament del mileni. Que eren objectius molt centrats en el desenvolupament, en la radica de la pobreza, en garantir l'educació per tothom, en traduir la mortalitat infantil, en garantir la salut en la maternitat, i en evolucionar cap al que són els ODS. I 2030 significa què és que tenim fins a aquesta data per complir-los, més o menys? Exacte. A veure, a totes les dissers vius del planeta, generarem canvis en el nostre entorn, per exemple, a Unabra, és capaç d'agafar-nos dos de l'atmosfera, enviar oxigen, crear... Carles? Sí, ara mateix. Està bien perdut per uns segons, però t'hem recuperat. Està explicant això, que a Unabra generen canvis sobre el seu entorn, i l'humanitat som la única espècie capaç de fer aquests canvis a escala planetària. Estem modificant la composició de l'aire, la temperatura de la terra, la qualitat de l'aigua, i, darrerament, des del 1950 fins ara, hem entrat en una nova era geològica que l'hem anat entropocent, que mai abans havíem tingut una capacitat de modificar el planeta com l'estem tenint ara. I, de fet, tant que estem superant uns límits que garantien l'equilibri a la terra. Per exemple, el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat. Hem superat certs límits que ens porten cap a un risc de canvis irreversibles a gran escala, i per això ens urgés canviar la manera que tenim de viure al planeta, i d'aquí surt els ODSs. Hem parlat, per exemple, que d'aquests ODSs hi ha vinculats al medi ambient, però suposo que també hi ha vinculats amb la infància. I aquí també és un entrafón d'esplai. No sé si n'hi ha alguns en concret d'aquest disset que destaquin tot el tema de la infància. Una manera d'endreçar els ODSs és a través de les cimpes que li diuen. Per tant, el treballant xarxa, que és el objectiu disset, la pau, que és l'objectiu 16, la prosperitat, que són tots els objectius vinculats més a temes de desenvolupament econòmic, l'objectiu 7, per exemple, de garantir l'energia a s'equipar a tothom, l'objectiu 8, de promoure el creixement econòmic sostenible, l'objectiu 9, que és construir infraestructura resilients i innovar en l'industria, que és reduir les igualtats entre països, o l'11, que és el de viure en ciutats, sentaments humans que siguin inclusius, segurs i presidents. Tots aquests objectius tenen que veure amb aquesta peda prosperitat. Després hi ha tot un altre conjunt que tenen que veure amb la peda planeta, són els objectius que tenen que veure amb l'aigua, amb el consum responsable, amb el canvi climàtic, amb la vida marina, amb la vida terrestre. I després hi ha tot un conjunt que tenen que veure amb les persones, i aquí segurament són els més directament vinculats a l'infància. L'objectiu que és erradicar la pobresa al món en totes les seves formes i en totes les etapes de la vida. L'objectiu 2, que és posar fi a la fam solint la seguretat alimentària, la millora de la nutrició de tothom, promovent l'agricultura sostenible, per exemple. L'objectiu 3, que és garantir la vida sana i promoure el benestat de tothom i a totes les edats. O l'objectiu 4, que és garantir una educació inclusiva, l'educació de qualitat, promoure la oportunitat d'aprenentatge durant tota la vida i per a tothom. O l'objectiu 5, que és bé qualitat de gènere. Aquests 5 objectius estan estretament vinculats a la infància. Sí que és cert que tots els altres també ho són, i no es poden separar uns dels altres, com deia el principi. No té cap sentit parlar de la protecció de la infància, sinó de la protecció del clima, com el tenim ara, sense un clima extrem com més el que hem caminat. Des d'Afundes Playa, aquests objectius que estan incideixent més directament, tots ja estiguin vinculats, d'alguna manera, però aquests que incideixen més les persones, és a Fundes Playa. Com els esteu treballant tant a les escoles, on treballeu, com els esplais, o els caos que formen part de la fundació? Nosaltres som un entitat sense Fundes Playa, és un entitat sense nits de lucre, educativa, d'acció social i de millora del medi ambient, i per tant, en veritat, treballant tots els objectius de desenvolupament sostenible. I els tenim incorporats a diferents programes. Per exemple, treballem un programa que es diu el programa AMA, adreça a càmeres adolescents, que les ajuda a formar-se, augmentar la seva capacitat i les seves habilitats per desenvolupar-se de forma autònoma la vida, i a la vegada a tenir cura del seu nadó, sense tenir una xarxa social, que els permeti tenir aquests reforç educatiu i saber com es fan les coses. És un programa preciós i que precisament treballa aquest objectiu 4, de garantir l'educació de qualitat per tothom, i l'objectiu 5 de la igualtat de gènere, per exemple. És a dir, fem programes específics per treballar determinats objectius de desenvolupament sostenible. Però també el nostre rol, com a entitat del tercer sector, és denunciar a l'administració que han de seguir treballant per garantir aquests obeses, que estem molt lluny d'algunes fites, com per exemple, garantir l'igualtat d'oportunitat educativa dels infants en l'àmbit del lleure. En l'àmbit del lleure, molts infants es queden fora d'aquestes activitats per no poder pagar el cas al d'estiu, les colònies, la ruta o el camp de treball. I això és un dret que ha de poder garantir l'administració. I, per tant, aquí ens trobarà sempre, amb altres entitats del tercer sector, repretant l'administració perquè no es repliquin determinats drets de la ciutadania i es puguin garantir. I un tercer nivell d'acció és la sensibilització. És a dir, estàs de la seva identitat educativa i creiem que també hem de poder sensibilitzar i conscienciar sobre l'importància dels obeses arreu. I, per exemple, ara estem planificant els casals d'estiu, les colònies, els camps de treball. I els ODS serà l'eix principal del treball de les activitats de lleure amb aquest lema de fent possible un món millor. I totes les activitats que desenvoluparem estaran d'alguna forma o d'una altra vinculades als objectius de desenvolupament sostenible. És a dir, el material, com si diguéssim, pedagògic, que s'utilitzaran els casals o els centres de lleure, que justineu fons d'esplai estarà elaborat una mica també tenint en compte tots aquests objectius de desenvolupament sostenible. No sé si, per exemple, amb el tema de l'alimentació o a nivell dels menjadors, això, per exemple, també esteu en compte? Sí, sí, sí. No sé si sabeu que just hem fet un programa educatiu que es diu Menjar Canvia al Món, precisament, que estem impulsant en tots els menjadors escolars on hi són presents com a fons d'esplai, però també en els centres d'esplai i en altres entitats educatives. Amb aquesta idea que des de l'alimentació, des de l'educació, en l'alimentació saludable, també podem millorar el planeta, i el que, precisament, una alimentació que ajuda a millorar el planeta és una alimentació molt més saludable. Aquest és que una salut i sostenibilitat que és tan important que estem treballant educativament des dels menjadors escolars i des dels esplais. I a la vegada hem fet una gran exposició que us convidem a venir aquí al Pert del Llobregat, que es diu Menjar Tua Impacte, i que presenta d'una forma molt immersiva, molt impactant, molt provocadora, aquesta necessitat d'alimentar-se d'una forma diferent a l'actual per poder seguir vivint el planeta d'una forma més justa, més sostenible i més saludable per nosaltres mateixos. I per acabar, Carles, quines perspectives hi ha de cara al 2030? Ens falta recorregut. Malgrat baixin passant els anys, sembla que quedi lluny 2030, però ens anem acostant pel que fa a les fites, o encara estem vers? Això es va aprovar el 2015, estem al 2022, no m'equivoco, això vol dir que hem passat set anys, o vuit, i estem a la meitat, ens queden vuit voltes al sol, per poder seguir fent moltes més, senzillament, i per tant, ens toca apitjar l'excelerador amb molts indicadors, i amb moltes fites que estan encara molt lluny, sí que és cert que m'ha pensat, en determinats temes, que són molt més gons, en temes de salut també, però estem molt lluny de moltes altres fites. Per exemple, estan parlant d'alimentació, alguna de les fites és aconseguir reduir el malbaratament alimentari al 50% abans del 2030. Això estem lluníssim d'arribar a aquestes xifres, i el malbaratament alimentari continua augmentant. Per tant, cal pitjar l'excelerador amb tots els sentits, i aquí tothom té que ser una mica responsable als països, als ajuntaments, a les entitats, les famílies, els infants i els joves, podem ajudar a canviar aquest món. I l'última pregunta, Carles, aquests objectius 2030 estan pensats perquè els compleixin tots els països del món, d'algunes regions més que altres, cadascun les seves possibilitats? Exacte, és una agenda comuna que tots els països van signar, i per tant els objectius són compartits per tothom, i és evident que els indicadors, el grau de soliment, depèn del país, depèn de la regió, i depèn de l'escala amb què ens balluem. Però sí, són objectius compartits per tothom. Molt bé. Doncs, Carles, moltíssimes gràcies per la teva participació amb les xarxes Aero6, que cada 15 dies ens porta un convidat o convidada. I res, hem iniciat amb tu aquest tercer trimestre, que hem tingut sobre els objectius de desenvolupament sostenible. Un pla, eh? Molt bé, molt gràcies a vosaltres per convidar-me. Que vagi bé i bona setmana. Igualment, adeu. Ba-ba-ba-ba-ba-ba-ba-ba-ba-ba-ba. I won't go breakin' your heart I won't go breakin' your heart Nobody told us Because nobody showed us Now it's up to us, babe Oh, I think we can make it So don't misunderstand me You put the light in my life Oh, you put the spark to the flame I got your heart in my sights Ooh, ooh Nobody knows it But when I went down I was your client La música deleme El dia més indicat per posar-la, eh? Sí, sí, està molt bé, està molt bé. Ho he pensat perquè digo, estres... Justament. Era el 4 de maig. Avui és el dia d'estar gors. Sí, sí, sí. I fixa't, ens han regalat aquest dia doncs un Trailer 9 de Obi-Wan Kenobi, no? Què dius? Ah, sí? De la miniserie que s'estranarà a finals d'aquest mes. Bueno, el primer capítol a Disney. No sé si és el primer capítol, o de fet es trenen dos el primer dia. Mira, per parlar, no? Sí, sí. Però el Trailer té molta tela. És que jo sempre ho he dit, no? Que m'està agradant molt la direcció que ha pres una mica la franquícia amb les sèries de televisió i tot això. Perquè crec que donen jo que una major exploració del que s'havia establert George Lucas a les pel·lícules originals, una mica, perquè al final era... ell era el creador de la franquícia. Clar. Bueno, va ser directora la primera, després ja només va passar productor, però ell realment controlava tota una mica. I a les preqüeles ell les va dirigir totes. Que per cert, les preqüeles, en el seu moment, van rebre, no sé quantes crítiques, i ara són de les que més li agraden els fans. Perquè és curiós com canvia sempre els temps, que en el seu moment és com... No m'agrada, no sé què, després ja és com... Produccions que són les mateixes en una època, potser la gent... Exacte, sí. No sé per què les acaba odiant més, després les acaba agradant més. Però les preqüeles estarguers és molt curiós, perquè no tenen... són molt rars, són pel·lícules molt rars, perquè... han agafat com aquest estatus de... estrany de pel·lícula... Ha tingut l'efecte pel·lícula de culte, no? Que amb el pas del temps es revaloraritzen, no? A veure si ho dic bé. Revaluren. Es revaloren. Sí, bueno, que es revaloren. Sí, sí, exactament. I arriben, i clar, i ara la gent es veuen en perspectiva, i, a més, aquestes sèries, les que estan fent ara, contribueixen també a donar-li com més riquesa les històries que ja estaven en les pel·lícules, aquestes preqüeles, i li donen més profunditat, les interconecten entre les pel·lícules originals, les antigues i demés, i el cert és que, el que ve de ser les pel·lícules noves que ha fet Disney, les 3 de la trilogia nova, han quedat com pot ser una mica partades en aquest aspecte, perquè les sèries, al final, més cap al que és antic, que no cap a allò nou que s'ha introduït, i jo crec que també és perquè, en general, les noves pel·lícules, a dia d'avui, no són les que més es valoren entre els fans de Star Wars. Es valora, potser, més les sèries, no? Sí, els fans els agrada més les sèries que s'han fet, Mandalorian, Boba ha fet, encara amb les seves cosetes, és molt xula, també, i aquesta Obi-Wan té molt bona pinta, també. Jo soc especialment fan dels spin-offs, que s'han fet en format pel·lícula, que una està centrat en Han Solo, que és una pel·lícula que sempre que puc recomanar, perquè crec que no va tenir tant de recorregut o no se li va donar tant de bombo, com a moltes altres estrelles de Star Wars, però crec que va fer un bon treball que va substituir a Harrison Ford, per fer una precuela de la vida de Han Solo, crec que està una mica infravalorat, i crec que la pel·lícula ens hi mateixa, en quanta direcció que està ronjó. Bueno, crec que va haver-hi un foyo estrany, perquè estaven uns directors, es van anar, va arribar després Ron Howard, però en general per tots els problemes de producció que va tenir, a més és una pel·lícula que està molt bé, i és un western espacial, aventures purament. És com un Indiana Jones a l'espai, que jo la veritat és que valoro molt bé, i crec que és xula, és xula. Perquè d'aquestes tres, o sigui, de les sèries que s'han fet més recentment de Star Wars, ja hem dit tres, Mandalorian ja està com... ja l'han tret tota, no? Realment Mandalorian està... encara estem esperant la tercera temporada. Ah, vale, vale. Va ser, en principi, una miniserie, però que sembla que tindrà segona temporada, i ara s'estrena la miniserie, que sí que es confirma en miniserie, perquè és un evento, com de 6 capítols, que pren lloc entre pel·lícula i pel·lícula, i estàs entrada en un V1. Perquè això són les sèries d'acció real, de Life Action, però també s'han fet altres sèries que formen part de les pel·lícules, que són d'animació, està Clone Wars, i estàs Rebels, que són com uns spin-offs animats, Clone Wars ens explica històries de Anakin amb a V1, que és el seu mestre entre les pel·lícules i demés, i Rebels és com que prena el relleu de Clone Wars, i el porta a un altre lloc. Jo no he vist cap de les dues complertes, i he de fer les deures perquè no les he vist. És que no es pot veure tot. Vam sortir en tantes coses, que és impossible. És molt difícil, i si vols veure una mica de tot, doncs bé. M'he de posar el dia perquè realment sí que tinc interès en aquelles dues sèries d'animades, perquè es veu que li donen més profunditat el que es veu a les pel·lícules, o sigui que això sempre s'agrada. Doncs mira, que sàpigues que aquest dia celebra el primer dia que es va celebrar, el primer dia de Star Wars, va ser el 4 de maig, 1979. Doncs mira. Està bé saber-ho, perquè... O sigui, ja fa... El 79 va ser... Ja havia estat estrenada la tercera de la trilogia original, no? El retorno del Jedi i... El 77 es va estrenar... El retorno del Jedi és del 83. Una nova esperança. Clar, llavors, clar, no, no, que va. Que va. El Jedi és del 1983. O sigui, que... Encara no s'havia acabat d'estrenar tota la trilogia original i ja s'estava fent aquest dia especial de Star Wars, per l'únic. Sí, sí, sí, sí. Perquè el 77 va sortir l'episodi 4, l'any 80 l'episodi 5, i el 83 ja l'episodi 6, que això seria la trilogia original. Clar, sí. Sí, sí, les que... les originals i després ja es van fer... Les i després sequeles i tal. Doncs bé, hem començat l'espai parlant una mica d'Star Wars, ho havíem de fer perquè era el dia. Sempre està bé, i a més, crec que una cosa que he parlat, que és de solo, la pel·lícula de Han Solo, això està connectat amb una cosa que vull parlar després, perquè he sortit un actor, un actor que, bueno, avui la veritat és que... Bueno, no vull utilitzar paraules, però la veritat és que... li vull fer una mica de tributo, perquè veig una sèrie molt xula, molt xula d'un artista molt polifacètic, i crec que val la pena recomanar-la, sobretot perquè no és una que es conegui molt. Parlo ben gent amb el meu cercle, de sèrie de fills, cine fills i de més, no he vist massa parlar i crec que val la pena. Crec que val la pena. Parlem si et sembla primer de estrenes o coses que hagis vist aquests dies als cinemes, a les sales, que vulguis recomanar, per exemple. Doncs mira, com aquesta, perquè ho sapigueu també, aquesta setmana és la festa del cine, i teniu entrades, poden entrar a setmana, el divendres ja no, però entre setmana podeu anar al cine i teniu entrades per 350, o tens de 350, si m'equivojo. Llavors jo vull aprofitar, ja vaig aprofitar ahir, vaig anar a veure una dels estrenes de la setmana passada, i demà a veure si puc anar a veure la setmana passada que era X. Ah, sí, és veritat? Sí, i a la anir a veure, i si això la comentarem la setmana que ve. Però la que vaig anar a veure ahir va ser El Carràs, que l'havíem de comentar, perquè el final és una pel·lícula que ja vam parlar, i a nivell també nacional de Catalunya, i a més és una pel·lícula, no només molt important pel cinema català, sinó també cinema espanyol i cinema internacional, perquè ha tingut un recorregut molt gran al Festival de Berlín i de més, i em sembla supercuriós el fenomen d'aquesta pel·lícula, perquè... Em va agradar, en general. Em va agradar, crec que és molt destacable i la recomanaria per veure el cinema, però crec que la gent em sembla molt raro el que ha passat amb aquesta pel·lícula, perquè no només és que una pel·lícula catalana hagi guanat al Festival de Berlín, això està molt bé, però és una estranya que hagi tingut aquest recorregut en aquest tipus de festivals, perquè és el seu, és el tipus de pel·lícula que sol agradar, i una mica, sí, un tipus cinema independent, però el més curiós de tot és que la sala estava a reventar. Què dius, en sèrio? Hòstia, que bé. Molt plena. Home, això és una bona notícia. Sí, això es veu que la gent, pel bo que a boca li ha arribat d'aquesta pel·lícula de Carles Simón, que al final els demanem de la festa del cinema i per anar a veure-la a sales, i crec que està molt bé. Crec que això està molt bé, però sobretot crec que és surrealista que una pel·lícula... Aviam, jo crec que és com... Que no és taquillera comercial. No només taquillera comercial. És que no és això només, és que és pel·lícula naturalista total. O sigui, de corrent naturalista, jo diria fins i tot, neo realista catalana, i ara tratant el dia a dia d'una família de pagesos a Yeida, no? I és molt curiosa. La pel·lícula és completament naturalista en aquest sentit. Té aquest aire documental que ja vam comentar que jo creia que anava a tenir. Però és que, a més, és com això. És com, per exemple, jo què sé, el quadre... Hi havia un quadre que es deia enterrament a Ornans, si no m'equivoco, va anar a agafar per realitzar aquest quadre. El autor va agafar models del seu poble i demés, i els va portar a fer com un retrat del que era una mica la realitat d'aquell moment, amb un apropament supernaturalista de les personatges, de com estaven caracteritzats, de com vestien i demés. No sé si l'has trobat el quadre. Sí, l'està buscant. Tendràs una mica el simil que estic fent en la pel·lícula. Sí, sí, sí. Perquè és com va fer això, precisament, a l'autor. I a mi em va recordar molt en aquest concepte naturalista del món pictòric, perquè, d'alguna manera, està fent aquest retrat i ja mateix a Carles Simón, d'aquesta realitat, està portant actors que no són actors. Actors professionals, no? Que estan tots superbé, estan molt bé, perquè estan al final fent... També entenc que estan fent papers molt semblants del que ells fan el dia a dia. Sí, el mateix dia a dia, però bueno... Exacte, i jo crec que més els personatges són ells mateixos. Bàsicament, jo... he cactat, una mica, aquesta... Sí, no, no. Llavors, clar, no sé... És com molt... És una pel·lícula molt intimista, molt en aquest sentit, com ho he dit, és pràcticament com veure un documental, extremadament naturalista, supercuriós, que estigui tenint aquest èxit en sales, i que la gent li estigui, en principi, jo estic llegint i vaig veure gent que no és molt enterada de cinema i que estan a veure aquesta pel·lícula, és curiós. Home, és un punt a favor, perquè mira, fixa't que si aquesta pel·li ja no es veuen els cinemes catalans... O sigui, que sí, que té molts premis i és una pel·lícula segurament com Digno, per anar-la a veure aquí, a Madrid, o a un siglís... M'has dit, ja t'ho dic. És una pel·lícula que és de la que més m'agrada del que portem de l'any. A mi el tipus de cinema que m'agrada potser és un altre tipus d'apropament, però sempre sóc capaç de valorar bon cinema i sempre encara... És que gaudeixo de tots els gènere's, llavors encara que a mi el neurrealisme... O és bueno... Ni a l'italian i res sigui el meu, perquè he vist pel·lícules neurrealistes i de més de diverses èpoques... Bueno, al final, és que jo, com aprecio bon cinema, i veig coses molt bones, doncs la gaudeixo, d'alguna manera. Llavors, me n'alegro molt que tingui aquest èxit, en aquest sentit. Molt bé, doncs tenim la recomanació de la pel·lícula El Carràs, que podem aprofitar aquests dies per anar-la a veure als cinemes. També ja ens ha dit Víctor, que la setmana vinent aprofitarem per comentar-la de equis, que és la que vas a veure també... T'has de veure també aquests dies. I després també volem saber, que ara m'he quedat amb ganes, la recomanació que ens has dit abans de l'actor, aquest que també apareix en alguna sèrie. Exacte, mira, puc parlar-vos d'aquesta recomanació, i després, si voleu, podem repassar que aquesta setmana hi ha estrenes també grans, que es poden... es poden repassar, no? La recomanació en qüestió és a solo, a Janssolo, surt un actor que interpreta a Lando Calrissian. Lando Calrissian és el company dels pel·lícules originals, que era un personatge negre, que estava allà, i que era el... que portava una nau, també tenia l'alcón milenari, i tot això. I té molt de protagonisme al que ve a ser la pel·lícula de Spinoff, d'ell, no? I l'interpreta, en aquesta versió precuela, interpreta un actor que es diu Donald Glover. Donald Glover qui és? Donald Glover és un tio que és que a mi m'encanta, perquè ja... jo ja l'admirava, perquè d'alguna manera m'encanta aquesta gent que és com artista total, que és com un nombre orchestra que de repena et fa, jo què sé, és actor, és cantant, és productor, és músic, és director, és guionista. Clar. Llavors, Donald Glover, el nom artístic que té és Sildis Gambino, Sildis Gambino com artista, com a cantant, i bueno, doncs el podem trobar així, per veure la seva música, i és molt conegut, en aquesta faceta és molt conegut, i fins i tot com actors, conegut també perquè va sortir en petits papers, mainstream, va sortir en algunes pel·lícules, sobretot secundari. Llavors, doncs bueno, va tenir un hit total, a mi en general la seva música m'agrada molt. Però l'èxit així, que el va catapultar molt, i que va ser molt conegut, va ser la cançó de Disiz America, no sé si la recordem, que era com una crítica a Estats Units, que tenia un vídeo també molt polèmic, en el que sortia disparant i demés, era com molt gràfica i molt explícita la cançó. Exacte, aquesta. Va ser un hit fa uns quants anys quan va sortir. Sí. I ara comença, i llavors és com... és com així, és com una lletra agressiva, com molt punçant, i molt... I més que molt, el gènere és no, ficar gòspel, després ficar rap, ficar hip-hop, no? És com una mica aquest mix. I ara comença, i a cantar, és molt famosa. I les he escoltat segurament, hi haurà bastanta gent. I ara comença... I ja està. I a part també té un álbum, que és molt bo, que és dels meus preferits, que és Awaken My Love, que té una cançó també molt coneguda, que és Redbone. També és una altra, que ha sortit a diverses pel·lícules, per exemple, a la pel·lícula de Jordan Pil, de Get Out, també sura aquesta cançó. Llavors en general, a mi la seva música m'agrada molt. Però és que també, com actor ja el valorava, però què passa? Sembrarà a papers més secundaris, no? Llavors, clar, aquesta faceta, és com que l'ha incrementat molt, perquè vaig descobrir la setmana passada una sèrie, que s'anomena Atlanta. I Atlanta és... Jo he acabat avui la segona temporada. Em queda la tercera, que és tan a missió, i que per tant no està la plataforma de Disney+, però ja ens ho farem per veure-la. Per tant, clar, és molt desconcertant, aquesta sèrie, perquè és com... d'alguna manera, tot el que he definit de la seva música, que sempre... està tot. El mateix interès per mesclar o per fusionar gènere's, en aquest cas, d'àmbit cinematogràfic, està la crítica punzante, que ha estat junts en molts capítols, amb el tema racial i de més, i està el món del hip-hop, del rap, molt introduït. Llavors, clar, tens un retrat de la periferia de la ciutat d'Atlanta, d'Estats Units, crec que està a l'estat de Georgia, si no m'equivoco, jo m'he fet un triple, però crec que sí. Llavors, clar, tenim aquesta representació urbana, una mica de la gent que hi ha, sobretot, de la cultura afroamericana, està a Georgia, sí. Doncs de la cultura afroamericana que tenim amb aquesta ciutat, i de més, i sobretot, el segueix d'una història d'un rapper o no, que és Paperboy, que estarà compensat amb el seu cosi, que és, precisament ell, interpreta Donald Glover, si el diguin, vino, fa el protagonista, i és el cosí d'aquest Paperboy, que serà com el seu representant. Clar, això és només l'excusa de partida de la sèrie. Després la sèrie és estar en els personatges, estar a la ciutat d'Atlanta, i aquest és la sèrie. Després, ja com es desenvolupi, tenim, jo què sé, una aventura, un capítol, jo què sé, és un capítol de terror, on un dels personatges se'n va a una casa, i allà trobem un personatge super terrorífic, i que donen mal rotllo, que te cagues, o un altre capítol és un flashback que fa, diguem, una crítica cap al bullying, després una altra cosa. Mots capítols, que són molt diferents entre sí, està superintel·ligentment escrit, molts d'ells, i molts d'ells són estan escrit, o per Stephen Glover, que és el germà de Donald Glover, o per el propi Donald Glover, i alguns fins i tot estan dirigits per Donald Glover, però el creador de la sèrie, és a dir, el que supervisa tot és ell, és Donald Glover, i molts també d'un altre director que es deia Giao, d'aquest home no me'n recordo, però és el que està darrere de molts capítols de la sèrie, dirigint. Atlanta, i està Disney Plus. Està Disney Plus, la poder veure les dos primeres temporades, i sobretot també, el més destacable és que t'introves tots aquests temes, més que en molts gèneres, ho fa d'una manera superintel·ligent, i el millor de tot és que té una cosa, té un element que a mi m'encanta sempre definir-ho, que és el realisme màgic, que el realisme màgic és com el que ja hi havia, per exemple, a Twin Peaks, la sèrie de David Lynch, que a mi m'encanta, m'encanta la sèrie original i la temporada que continua, que es diu de Return. Està aquest realisme màgic, els personatges estan en un ambient totalment normal, i de sobte passa algo que és com surrealista, que és com màgic, surt allà i és completament normal. Com de ciència ficció. No ciència ficció, sinó fantàstic. En el sentit hi ha una cosa que és màgica, un cotxe, jo posaré un exemple d'un capítol sense donar context. Per allà hi ha un cotxe invisible, i els personatges es queden com un cotxe invisible o una, jo què sé, o el tio aquest, és que hi ha un capítol que és del millor de la sèrie, que es diu Teddy Perkins, que fa, bueno, no el dinem molts detalls, perquè realment el que és surreal és la sorpresa, però és el totalment terrorífic d'un personatge que sembla, fins i tot, com el Conde Dràcula, que està ja ficat en una casa, però que, a més, fa referència d'un artista molt reconegut a nivell global, o sigui, superreconegut, li fa una referència clara de com si vol aquest personatge, no? I és com, bueno, jugant així amb el terror i tal, i jugant amb moltes coses, i a mi és que m'encanta el concepte de la sèrie, i encara segueixen amb missió, o sigui, a veure què més ens porta. Clar, molt bé. Doncs... farem cas, mirarem a Disney Plus, aquesta sèrie atlanta. I després també parlem, llavors, una mica de les estrenes que hi ha així més fortes aquesta setmana, aquest cap de setmana, les tequilles, les sales de cinema. Quines pel·lícules tenim, Víctor? Mira, tenim... per una banda, la petita o més independent, Red Rocket, que és una pel·lícula que crec que la gent que la volia veure ja l'ha vist. O sigui, jo no, perquè no tinc l'oportunitat i la volia veure, però... I bueno, ja queda una setmana, uns dies, i ja... Ja sí que puc anar a veure el cinema, però és Red Rocket, que és pel·lícula de 24, dirigida per Sim Baker, que és el director de Florida Project, que Florida Project és... no sé si l'has vist, és una pel·lícula que narri la infància d'unes nenes que són... que estan amb una família pobra, i, de més, a Florida. És com així, molt colorida. Té un estil molt peculiar, aquest Sim Baker, i tinc interès per veure aquesta, perquè realment diuen que és una proposta potent, també, i que no sé molt de la trama, perquè realment crec que no fa falta, però sí que... jo sí que tinc l'oportunitat la n'hi ha de veure. Vale, vale. I després tenim el plat més comercial, el que més gent coneix, que serà segurament el taquillazo d'aquesta setmana. Crec que ja sé quina és, a veure, digues. Sí, dels mesos següents, on també, que és Doctor Strange... Ah, no veus? Aquesta no... Sí, sí, Doctor Strange in the multiverse of madness, en el multiverse de la locura, que segueix explorant una mica el tema del multiverso, de les realitats paraleles, de la mà, una mica d'aquest superheroi, que és Doctor Strange, no? I, sobretot, el curiós que té la protagonista a la Bruja Escarlata, que havia sigut heroína a les anteriors pel·lícules i de més. Llavors, clar, és una pel·lícula, jo crec que... complicada d'accedir, perquè és com... jo, perquè vinc a les 10 hores fets, he vist One of Vision, he vist totes les sèries, he vist les pel·lícules anteriors i de més, però clar, el CD multiverso, a ficar-te a coses de la sèrie, de la Bruja Escarlata, que hi ha, i de més, doncs és un follón que te cagues, però com es veu que ha estat molt d'èxit i la gent realment veu les sèries, crec que igualment serà un taquillazo i crec que tindrà l'hi treure en profit. A més, a mi, el que em fa més ganes de veure aquesta pel·lícula no és Doctor Strange ni de Marvel, ni el multiverso ni re... És que el director Sam Raimi, que Sam Raimi és un tio que m'encanta, a mi, o sigui, va fer la trilogia original de Spider-Man, que són, per al moment, la primera i la segona, són de lluny, potser, de les millors que s'han fet com a adaptació dels còmics, i després també és el director de la saga de Evil Dead, que és una franquícia de pel·lícules de serie B, terror, que és molt xula. Són mítiques, les de Evil Dead, que crec que en castellas deia posesión infernal, la primera és de les meves pel·lícules de terror preferides, la primera de totes, és brutal, la segona és molt xula, també. I, bueno, més que res, això, tenim aquest director darrere, i, per l'obis, no està agradant a tots els fans de Marvel, perquè sembla que s'ha imposat més la seva visió de director de terror, que no te pas la estructura d'estudi, oi de més, que d'això. Per tant, amb això, em genera més ganes de veure-la, que no sigui el que passi l'altre, que fos una pel·lícula plena de cameos, un populí, i que fos, al final, una pel·lícula en essència mediocre. Crec que és el que va passar més Spider-Man, que és molt ambiciós en quant a drama. Com a fan, no tens més que rendir-te, i dius, oh, que bé, 3 Spider-Man, que ara ja ho podem dir, Andrew Garfield, Tom Holland, Tom Holland, que passada, però clar, li treus tots aquests elements, i es queda una pel·lícula que, com a tal, en quanta direcció, posaran escena, i pel·lícula, en si mateixa, per mi, li falta essència, i crec que és massa pel·lícula d'estudi. En canvi, aquesta diuen que és el contrari, i, per tant, això... Li dona punts, li dona punts. Doncs tenim aquestes estrenes que ens ha recomanat el Víctor, si et sembla, mira, falta res, un parell de minutets perquè toquin les 6, i et vull preguntar per una pel·lícula que l'he vist anunciada en cartell, no l'he vist ni res, però no sé si és de terror o... és algú de Benè... Benè... Algú de Venècia? Ah, Benècia Frania. Això! Això què és? Perquè ja és que el títol crida molt, perquè és una mica estrany, la veritat. Frania, es va estrenar la setmana passada, si no m'equivoco, junta amb X i la de El Carràs, el que passa és que ha passat una mica tapada, perquè, petit, no sé quants... Bueno, no va ser la setmana passada, va ser amb de Northman, amb l'home de Northman, que m'estrena. El que passa és que, clar, tants endarreriments en l'estrena de la pel·lícula, i, a més, han fet que la gent perdi interès, i, a més perro vist, no és que sigui de les millors pel·lícules d'Àlex de la Iglesia, perquè és dirigida per Àlex de la Iglesia, que és el director de cinema espanyol, que és mític, que ens coneixem per diverses pel·lícules, llavors, clar, ha tingut el seu públic segur, perquè és com pel·lícula Sitges, no? Sí, exactament. Però crec que la gent de Sitges ja l'haurà vist a Sitges. Sí, exactament. Molt bé, doncs més, Victor, el que passis bona tarda, i ens trobem a trobar la setmana vinent. Déu. I can't, I can't, I can't, I can't, I can't. I can't, I can't, I can't, I can't. This is America. Don't catch your sleeping now. Don't catch your sleeping now. Look what I'm whipping now. This is America. Don't catch your sleeping now. Don't catch your sleeping now. Catalonia és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Bona tarda, us informa Quillian Sabrià. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, acusa Pedro Sánchez de dinar i tal diàleg i la negociació amb la gestió de l'espionatge massiu a l'independentisme en Pegasus. Pere Aragonès afirma que la seva aposta pel diàleg és granítica, però li consta que no és corresposta. A la presó, el Parlament Europeu ha estat en una jornada del cercle d'economia. Això ha mentit un debat al Parlament Europeu sobre Pegasus. Brussel·les insisteix que no és competència a investigar aquest espionatge i reclama que ho facin els estats que han de ser els estats que portin endavant aquestes investigacions. Així ho ha dit el comissari europeu encarregat d'aquestes qüestions el debat que s'ha fet avui sobre l'espionatge en Pegasus i l'espionatge en Pegasus. L'expresident del Brasil, Luig Ignacio Lula de Silva, culpa a Zelensky, a Putin, a Biden i també a l'Unió Europea de la Guerra Ukraina. En una entrevista a la revista Time, assegura que a Rússia no hauria d'haver veït el país com a veí. Però, a l'hora, també senyala a Washington i també a Brussel·les, com a corresponsables del conflicte. El que creu que si occident s'hagués compromès que Ukraina no entraria a formar part de l'OTAN, s'hauria pogut resoldre aquest problema. A més, també diu, també considera, que vola dormir a Zelensky, volia la guerra tant com a Vladimir Putin i l'acusa de no haver negociat prou seriosament per evitar-la. A la ciutat de Barcelona, hi ha més de 200 adolescents i joves migrants sense referents familiars, una xifra inferior a la del 2020 abans de la pandèmia. Però tot i així, alta. La proposta espionera a la ciutat hi permetria acompanyar i fer un seguiment del col·lectiu de joves que arriben a mestres post-traumàtics després del procés migratòria. David Pontia és síndic de greuges de Barcelona. Una tensió personalitzada cap a què col·lectiu amb psiquiatres de carrer i que faci un seguiment continuar. Des de dir no que hi hagi una derivació, sinó que, des de la primera intervenció, sigui una intervenció que vagi durant tot el període que els requereixin i que sigui un acompanyament constant. La xifra de menors i joves actuals és més de 200 que poden viure en habitatges municipals, infravitatges o inclús en assentaments de la ciutat. Marta Viana, Catalunya Ràdio, Barcelona. El Museu de Lleida exposa, des d'avui, una nova taula gòtica del segle XV, atribuïda al pintor català Francesc Solives. La peça la ha dipositada un col·leccionista català i destaca per la seva composició. Lleida, ahir de Clemente. Es tracta d'una valuosa peça de la segona meitat del segle XV, que el macena Joan Artur Roura i Comas ha sedit el museu de Lleida. A la taula es representa la mare de Déu, Santana i el nen. La peça estava exposada a París i Roura i Comas la va comprar fa un any amb la intenció de recuperar obres d'arc catalanes escampades pel món. La gran satisfacció que tots tenim que tindre és recuperar aquestes obres. Que totes les obres catalanes, que per circumstàncies se'ns han escapat de les mans o no han pogut gaudir d'elles i conservar-les, poguer-les recuperar. De l'autor de l'obra, Francesc Solives, només se'n coneixen dues peces més. La taula gòtica es podrà visitar al Museu de Lleida fins a l'11 de setembre. Aida Clemente, Catalunya, Ràdio Lleida. Ha mort el músic i compositor Algarès, xirofada als 92 anys. Fada havia músicat nombrosos poemes a fer el que tardi, entre els quals hi ha aquest cor meu que va cantar Marina Rossell, com ara estem sentint. Havia publicat una antologia de cançó Algarès, titulada Lliterres i Mandolins, i dirigia la coral de l'escola del Garès. Recentment havia rebut el reconeixement Fidelitat a l'Algé, que és el màxim honor atorgat per l'Ajuntament d'aquesta localitat de Parla Catalana, de l'illa de Cerdanya. Esport, Sonia Oleart. ונים a la miśmy a l'agost. El final de la Champions Madrid i Manchester City s'enfronten a la Bernabéu amb un 4-3 de la Nova Pals de Pep Guardiola. El partit començarà a les 9 del vespre. Teres Tegen no anirà convocat amb la selecció alemanya al pròxim mes de juny. El porter de la Barça li ha demanat al seleccionador alemany, Hansi Flick, fer una pausa durant els pròxims compromisos de la selecció, segons informa la Federació Alemanya de Futbol per arribar bé al Mundial de Catar. En Bàsquet avui també sabrem qui és l'últim equip que accedeix a fer-ne el fort de l'eurolliga que jugarà a Valgrat del 19 al 21 d'aquest mes. El Mónaco, l'Olimpiacós, qui guanyi s'enfrontarà a l'Efe a les semifinals. A l'altra semifinal s'enfrontarà en Barça i Madrid, per cert que la blaurana d'Antèxum té una distànció a la doctora de la cuixa esquerra i s'arrabaixa per al partit contra el Breugan, dissabte de Lliga ACB. El màster 1000 de Madrid detenis, des de les 4 en joc al partit entre Rafa Nadal i el servei Kekmanovic. Nadal ha guanyat el primer set, 6-1 i empata a 3. Aquest segon set. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Arriba la quarta edició de l'acció participativa de l'espai de lliure creació Carme Malaret. El projecte gira al voltant de la pregunta com preservar de l'oblid el que volem conservar? Una resposta que s'explicarà aquest dijous 5 de maig a dos quarts d'avui del vespre a l'espai de lliure creació. De moment, Carme Malaret ha visitat avui els estudis de ràdio d'Esvern, no n'ha donat més detalls sobre el projecte. En bas al temps, és el títol i concepte del nou projecte participatiu que convida tothom a prendre part d'una acció participativa. Aquesta vegada, l'espai emprena el projecte com a finalistes de la primera subvenció municipal per al foment de la creació artística. Al temps, a la mitologia grega es presenta amb dos conceptes, cronos i caïros. En bas al temps, explora aquest binòmit temporal, recollir el moment en què volem conservar una acció i fer-la per durable. Una iniciativa que es podrà conèixer en detall aquest dijous, 5 de maig, a dos quarts de vuit del vespre. Arriba una edició més del Divendres al Parc amb numeroses activitats pels més petits i petites del poble. Així, a les planades del casal de Joves, acollirà aquest Divendres a partir de les 5 de la tarda, l'UKEI Club s'enjuus a muntar es d'esports per iniciar-se en l'UKEI. L'alumnat de 6er de l'escola Montserrat realitzarà dos tallers, pintem cares divertides i dona color al teu dibuix. Hi haurà un racó de contes amb el projecte pal i un taller amb l'arrell i acompanyament de les gralles, amb la colla gegantera de Sant Just. La biblioteca Joan Margarit oferirà un préstec de contes infantils pels racó de contes. També hi haurà un taller infantil de l'espai de joc i per últim un taller infantil amb l'afemarex. Tots aquests tallers i activitats es podran gaudir a les planades del casal de Joves, Divendres, de 5 de la tarda, a 8 del vespre. I el proper dimarts 10 de maig, de Sant Just organitza una reunió informativa del casal d'Estiú 2022. Aquests casals van dirigits a Joves del municipi d'entre 12 i 18 anys. En aquesta reunió s'explicarà la seva estructura i preus, el sistema de beques i totes les activitats, cursos i sortides que es duran a terme. La reunió tindrà lloc al proper dimarts 10 de maig, a les 7 del vespre, a la sala obidi del casal de Joves, per a les famílies que no puguin assistir la informació es penjarà a la pàgina web del casal al dimecres 11 de maig. La descripció s'obrirà, finalment, al dilluns 16 de maig. I això és tot. Tornem amb més informació i total actualitat Sant Just en Cal, Sant Just notícies de la 7 del vespre. Adéu mateixa. Vinga, va, doncs, que comencem aquesta segona hora de la rambla amb una cançó de Madonna en material guel, és això. I a les 7 del vespre, per a les famílies que no puguin assistir la informació es penjarà a la pàgina web del casal de Joves, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, per a les famílies que no puguin assistir la informació, Vinga, doncs que mentre no arriben la Natàlia, la Rosa Maria i també la Bea, per fer la tertulia d'actualitat, el que farem també repassar una mica les efemèrides i aquests dies internacionals que tenim avui 4 de maig. Anem a la secció dels dies i trobem, ja ho hem comentat amb el Víctor Amalnoy, i que sempre ens fa la secció de cinema que avui és el dia d'Star Wars, però també és el dia internacional dels bombers i el dia mundial de la salut mental materna. Parlem del dia dels bombers, celebra des de l'any 1999 i són mundialment reconeguts com els anomenat aereus blaus. Celebra el 4 de maig, el seu dia internacional, per la seva feina que fan un recolzament a la comunitat, posant moltíssimes vegades en risc les seves vides a l'hora d'extingir els incendis, de rescatar persones i també per la protecció dels espais ambientals. El cos de bombers està disposat sempre a ajudar i a recolzar les persones en situació de risc. És una professió on hi ha bastanta vocació i és per això que aquest dia es tracta de retre els homenatges a homes i dones que garanteixen des d'aquest cos la protecció i la seguretat de les seves comunitats i també del medi ambient. Com es va originar per això aquest dia del cos dels bombers? Va ser a rel d'una proposta generada d'agut a la mort de 5 bombers que va passar durant el compliment de les seves feines en un incendi forestal a Austràlia. Amb virtut d'aquest fet es brinda un sentit homenatge als bombers en tot el món per la seva indiscutible ajuda a la comunitat per fer el seu deure. L'escolliment del dia, 4 de maig, ho veig que en aquest dia celebra a Europa la festa de Sant Floran, que és patró dels bombers. Va ser primer comandant, conegut amb unes 4 de bombers en l'Imperi Rumà, que va perdre la vida a l'exercici de les seves funcions. Va passar doncs això, un 4 de maig. Després també tenim que el primer dimecres de cada mes de maig celebra el dia mundial de la salut mental materna, amb la finalitat de sensibilitzar la població mundial sobre la importància de prevenir, detectar i brindar tractament els transtorns mentals durant l'embaràs al part i al pospat. Així mateix també es pretén incrementar la consciència sobre els problemes de salut mental materna, perquè cada vegada hi ha més dones les que cercen ajuda especialitzada i que també reben tractament adequat. Aquest any, el LEMA, per la campanya diu, salut mental materna, sí que importa. Les dones necessiten conèixer els símptomes i els signes de la mala salut mental i saber que no estan sols i que poden demanar ajut. Va, repassem ara les efemèrides, aquests fets que van passar al dia com avui. Resulta que el 1704 a Lisboa va desembarcar l'arxiduc Carles d'Àustria, amb la qual cosa va començar la guerra de succesió. També el dia com avui es va publicar el primer número del diari català. Va ser el primer diari escrit íntegrament en llengua catalana. Això va passar l'any 1879 a Barcelona. I acabarem amb una efemèrie de catalana. El 1884, Sant Martí de Provençals, a Barcelona, es va publicar el primer número de l'Arc de Sant Martí. Subtitulada dient periódic, polític, defensor dels interessos morals i materials del país. Si ens en anem a les efemèrides fora de Barcelona i de Catalunya, tenim que l'any 1904, el dia com avui, un 4 de març, va començar la construcció del canal de Panamà. També català, com avui, del 1949 va haver-hi l'accident aèri de Súperga, en el qual va morir una gran part de la plantilla del Torino Football Club, coneguda com a Gran Torino. També tenim que al Regne Unit, el 1979, el Parlament va nominar Margarita Txèrcat del Govern. I que a Madrid, a Espanya, el 1979 també, justament el mateix dia, es va constituir el Senat per primera vegada després del franquisme. Parlem ara de naixements i ens quedem primer de tota Catalunya i a les terres dels països catalans. Per exemple, és el cas de Ricard Palmaró, la ràdio fonista i actor de doblaig de català. Va néixer el 1921 a Barcelona, o també és el cas de Jordi Graupera, periodista i filòsof, va néixer a Barcelona el 1981. Si marxem a la resta del món, també tenim altres aniversaris bastant coneguts, Audrey Hepburn, actriu d'origen europeu, que va desenvolupar la seva carrera sobre tot els Estats Units, i allà va néixer a Bèlgica l'any 1929. També Amos Oz, escriptor, periodista i pacifista israelí, va néixer a Jerusalem el 1939, l'any 2004, per rebre el Premi Internacional Catalunya. I també fa anys el músic de rock del grup Green Day, en Mike Dirnt, va néixer l'any 1972. Pel que fa a les morts, a les necrològiques, tenim que, tal dia com avui, doncs per exemple va morir Josep Broz, conegut com a títol militar i polític croat, va morir a Eslovenia el 1980. També, tal dia com avui, amb aquesta necrològica acabarem, va morir Christian de Neuf, bioquímic belga, va rebre el Premi Nobel de Medicina el 1974, va morir el 2013 a Bèlgica. Vinga, va cajant l'estim col·locadíssimes a dins de l'estudi, estic parlant de la Natàlia, la Bea i la Rosa Maria Maristany, saludem-les, els obrim els micros, què tal, noies, com va tot? Hola, què tal, com estem? Molt bé. Feia dies que no ens tornàvem a trobar aquí per fer tertúlia, ens vam quedar justament, jo crec que la setmana pot ser abans de setmana Santa, o inclús de Sant Jordi, ara mateix estic desobicada, però més o menys cap a aquelles altres. Us han regalat llibre, roses... És que anem una mica patades d'actes i aquestes coses, vull dir les coses i anem... No, no, he estat cotillejant una mica la xarxa socials i veig que us aneu movent ara per aquí, ara per allà, o això és positiu, no? Sí, suposo que deu ser positiu, no? Diu que se puede, ¿no? Sí, los ámbitos en los que nos movemos es difícil saberlo. Bueno, bueno... Com a mínim anem deixant el Baix en bon lloc, que això és l'important, i que ens en coneguem per tot arreu. Ai, el Baix i obregat, el Baix, estamos promocionando el Baix, el baix i obregat. Políticas inclusivas del Baix, oye, si hacemos jornadas de aquellas que te dije, jornadas internacionales, va a poner el Baix, pero vamos. Esto será un segundo acto, ahora tenemos el acto de cemnismos que lo estamos madurando todo ya. Yo he obregado que el centro está tomando forma. Y la Assemblea del Domenja. Ah, sí, el Domenjo tenim un Assemblea Trans. La Assemblea Trans. La Assemblea Trans. Quanto movimiento hay en el Baix, no he obregado. Què hi ha, aquest Domenja? Aquest Domenja, a Can Masdeu, a les dos quarts d'11, una trobada trans per parlar de les nostres coses i de la futura llei trans catalana. Sí, a Can Masdeu, és veritat, ho he llegit a mirar les xarxes emocionals. És un llastro i el veig tirar ingredientes. Ser insumbra una dura ofensiva de l'extrema dreta mediàtica. Ho havies de fer? Des de precisament un perfil que he anat apatant, no sé com, però he fet LGFamilias LGTBI. Asociació de famílies, amares, pares, lesvianes, gais, trans. Precisament ho he llegit en una publicació d'allà. Això, diu, assembleu oberta de persones trans a Catalunya a dos quarts d'11 del matí. Diu, associacions de grups de treball de persones trans, del Consell Nacional LGTBI. Com les encarregades de formular les propostes de l'activisme trans per la futura llei trans catalana. Diu, no obstant, creiem que tota la diversitat trans a Catalunya han de participar en les propostes. I vosaltres hi sereu, com no? Això és la part del comunicat manipulat. Comunicat manipulat? Què m'has dit, Natàlia? Sí, exacte. L'assemblea la vaig convocar jo, literalment. I vaig ser jo que la vaig convocar i era assemblea no trans, sinó assemblea oberta per parlar de la llei i de les temàtiques trans. Que pugui anar-hi quan se vol, que pogués aportar alguna cosa. Bueno, però ara s'ha de decidir a través de la xarxa. Espera, espera. De seguida hi ha gent, hi ha determinats grups que volen que volien discutir un text pre elaborat i que la assemblea no tingués un mandat obert. I llavors hi ha dues convocatòries, la que no diu res, només diu que hi ha la convocatòria de la assemblea trans, i aquesta que diu que tenim el mandat, no tenim mandat. Això no és veritat, ja s'ha aclarat en el Consell Nacional de Feminisme i de la Generalitat, que per una banda va la Comissió Nacional, que és la que té l'encarrec per dir-ho així, de fer aquesta feina de la Generalitat. I per una banda hi ha aquesta assemblea trans, que és una cosa que prové del col·lectiu, que per ell mateix té un interès en abordar les nostres problemàtiques dels diferents sectors i de la diversitat que la composen i, al mateix temps, veure donar aquest missatge a l'administració. Ni siquiera fer un text, diguem, de la llei article 1. No, sinó, bàsicament, conèixer tota la diversitat i la problemàtica que tenim, manifestar i veure quines reivindicacions hi ha. Això era l'objectiu. Per la llei catalana, eh? La llei catalana, però també serveix per l'Espanyola, no? És a dir, amb quants es senyalen problemes i solucions o propostes, ja està. El que passa és que, clar, en aquesta diversitat hi ha moltes maneres d'enfocar el tema. Per exemple, hi ha molta gent. Avui he llegit una cosa que m'ha deixat en estado de destrupafacción absoluta, que era una noia que deia, no podem venir gent que no sea trans, ni familiares, perquè hi ha gent que volia anar amb el marit, amb el gos i amb el nen petit. I diuen, no se n'assembla tant si hi havia el marit o la mojera. I hi havia gent que diu, bueno, és que estem en diferents estats de trànsit onominari, onominari no ho havia dit, però s'entenia. I, llavors, nos sentimos inseguros, inseguris. Inseguris. Sobre el tema aquest i que ens podia alterar molt. És que anem a parlar, ja ja heu pensat, anem a parlar de problemes, solucions i revidir aquests legals. Si se sent inseguri, és que es quedi a casa perquè no tindrà res a proposar, perquè si encara no... Va, m'ho vull dir, però ja es veurà, serà molt divertit. Jo penso que no coneixem a tothom i que serà... De tota manera, en farem una altra. En farem una altra. Sí, nosaltres aquí al Baix ho hem parlat, no és segur, eh, perdona, eh. No és segur, volem fer un assemblea al Baix, que tenim molts recursos en el Toballoles i en els recursos que tenim, una assemblea oberta a tota la població que vulgui vindre a parlar d'aquest tema, que sigui o no sigui trànsit, però ja veuré que és una mica sectària, avui en dia. Ja. No sé, és com si... Però parlar sobre la llei, per parlar de coses de la llei o per una assemblea a part. No, no per parlar de la llei, dels problemes que té la comunitat trànsit. Exacte. I les necessitats que té, reals, la comunitat trànsit, de quina manera es poden resoldre entre tots. Nosaltres creiem que la participació ha de ser absoluta de tota la ciutadania, no solsament el personal trànsit. Nosaltres dins de la associació tenim gent, jo ho envidim moltes vegades, fisiteriors normatives, però ho tenen i estan molt empoderats amb la nostra lluita. Barrer normal. Barrer normal, això. Sí, sí. Fisiteriors normatives, no la diuen, barrer normal. Sí, això. Nosaltres som en normals, no? Bueno, som en normalitat. Sí, sí. Però, bueno, aquesta palabra ja sembla que sigui. Bueno, però és una normalitat imposada, també, les coses... Sí, sí, sí. El Circo de la Merida, no? Sí, exactament. És això. Qualquer cosa que sea eso, cerrar la merida, no? Però no l'heu convocat, entenc. De moment, ha estat totes en procés. No, perquè és que primer tenim un acte previ a un acte previ, després d'acabar la vàvia, parlarem amb les vegidores d'aquí, d'aquí al Sant Just. Molt bé. Però hi ha com enfoquem aquest acte sobre el feminisme, d'aquí al baix. Esperem que sigui un acte potent. Ja tenim unes... no podem dir-ho de moment, però tenim unes ponents potents. Sabem si tot això... Podem arribar amb un discurs, un discurs de primeres veus, i no del heu ido, com van dir jo i tal, i igual, sinó que, pum, pum, que s'ho trobin tot allà al davant, i que es debati i es discuteixi, i que, sobretot, amb el màxim respecte, les coses han d'anar per aquest cantor. Dilluns, he llegit també per les xarxes. Què te passa, Bea? M'he llegit a l'ojo. Ah, vale, digo. Dilluns va compareixar el Parlament, a les xarxes, grup de treball contra la LGTBI fòbia, i vaig llegir també que, per exemple, Transvaix Power també hi va participar, juntament amb altres, com, per exemple, doncs, Griselis. Per conèixer situacions i episodis transfòbics en àmbits familiars, i també... Jo crec que feia referència a tot el tema del bullying, no sé si era el Dilluns, el dia contra l'assetjament escolar, i van aprofitar, per parlar també del bullying, i no sé si ho van enllaçar, d'alguna manera o altra, però ve llegir que PP Melines, president, em va denunciar el bullying LGTBI fòbic i va demanar polítiques públiques per fer prou. Bueno, el José Melines, jo el conec, és una persona molt agradable, una persona molt conscient, porta... no porta grups de nens trans, porta grups de nens i no tan nens, són grups de famílies de... de orientació sexual no normativa, o barra normal, com diu la Natalia. A normal. A normal, això, barra anormal. En aquest cas seria anormal, molt bé. Doncs suposo que anava enfocat aquí pel tema. Nosaltres no iran presents amb aquesta comissió, nosaltres ens va tocar ahir, anem-ne ahir nosaltres, i bueno, nosaltres en la nostra exposició, de fet, és que... jo vaig quedar una mica sorpresa, no?, perquè en principi, anava parlant sobre el tema de la LGTBI fòbia, ja sigui institucional, ja sigui d'aquí un tipus que sigui, no?, i això ens hauria d'englobar a totes les lletres, no? I, bueno, anem-ne a les tres, ens n'hem posat d'acord, de dir-ho, parlarem 5 minuts cada una, el que passa és que l'Avençola Pau, una miqueta, el discurs de la Natàlia, que precisament era molt interessant, l'Avençola Pau també l'ha avançat una miqueta, i jo em vaig anar una mica per a les ferros d'UVD, però crec que era convenient, i perquè veiessin que les persones del Baix, doncs, a part de... queremos esto, queremos lo otro, y estamos en contra aquí, estamos en contra allà, tenim un criteri propi, sabem que quan hi ha lleis per en mig, doncs, les llegim, les estudiem, les comprenem, i intentem fer propostes al respecte, no? I la Natàlia, doncs, va fer una exposició molt porteta, molt breu, però va calar, va calar molt profundament, sí. Hola, adiós. Sí, perquè, vull dir, allà havia una... no sé, ja no vull entrar amb rons, ni vull entrar amb detalls, però jo trobo que va ser insuficient la intervenció quan hem fet les tres, allà, aquesta comissió, i li van donar vot i paraula amb una noia companya nostra, que es va presentar, presentar per generar-me, per l'associació de generar-me, i no sé si és perquè el generar-me, generar-me, amb aquells moments aquells havia sigut molt important, però avui per avui transvaix power és deu vegades més important, i més potent que generar-me. Vull dir-ho, i a més, les propostes que nosaltres fem són propostes molt condondents, són propostes que són d'estudi. Clar. Una altra manera de tot és molt dir, jo és perquè jo voldria, jo voldria, jo deixaria de voler, i talic igual, i nosaltres, no, nosaltres pensem en pluralitats, en global, la vea parlarà, ara, del que va explicar més o menys ella, i la Natàlia també ho farà, i jo doncs va fer un recull de les arrades que havien anat al 2011, el 2014, com el 2019 del 2020, no? L'última aquesta, que és la que s'han posat tan en boca de tothom que d'allà de llibertat de tracte i noies discriminació, que al meu entendre, ja només amb el preamble, ja té tres arrades, una d'ara a l'altra. Sí, sí, sí, és així de clar, vull dir, els hi vaig dir, m'han dit, això ara no toca, dir collons, si no toca, és clar que toca. Si nosaltres hem d'anar davant d'un jutge i talic igual per una agressió LGTBI fòbica, i el jutge agafa aquesta llei, i veu el preamble, i comença a buscar les lleis, les transitoritats legals d'aquesta llei amb els altres lleis, i veu que no es correspon, i això... A pagar-hi vamonos, no? A pagar-hi vamonos, dir-hi això, hi ha un defecte de forma fuera, i a veure, perquè sé que ja ho sé, un delicto de falta, i sé que ho sé, no hi ha més tu tia, no? I si no era aquell moment que ho havíeu de parlar, quan es tracta de... Exacte, quan s'hauria de parlar, això, no? Perquè clar, si tu s'ho donaria 11 del 2014, i surt en base amb l'Estatut d'autonomia, i tens una versió del 2016 de l'Estatut d'autonomia, que no diu el que diu l'11 del 2014, doncs a pagar-hi vamonos. I des d'aquí passa alguna cosa, això vol dir que no... Jo em quedo unes ganes, dir què és el que... O sigui, exactament, us van donar un minut, i què és el que, per exemple, no sé tu... Un poco más de un minuto, no? 5 minuts, sí, eren 15 minuts... 15 minuts entre les 3, sí. Sí, és que eren 15 minuts per grup, i com la altra xica era representar un solo grupo, i nosaltres representàvem el solo grupo en teoria, i ens tuvimos que dividir... Tot i que ens van felicitar per la revista que estem fent. Bueno, bueno, no tot és negatiu. Avui també he tingut un acte, una xerrada, van entrevistar per el tema de la GTV, en un programa, una campanya, que està fent l'Ajuntament de Sant Feliu. Està encarregat un estudi amb alguna gent, que està recalandades. Nosaltres col·laborem amb el pla LGTB. Exacte, el pla LGTB. El dia lamentable d'ahir va ser que l'entrevista estava sense organitzar. I et cridaven able de lo que quiera. Com? O sigui, una entrevista que no es fèiem preguntes. No, no, no, és que et criden com expecten, teòricament, no? Bueno, es van cridar perquè es gana dientes, no? No sé per què. Com es regana dientes? Sí, perquè em sembla que la gent dels colons està en una mica rara, no sé, espera. Per a tots els dies estaven encantats, però la gent que portava la presidència de l'acte se la veia molt rara. I ja se la veia jo que tinc un agrado alto d'empatia de les imatges negatives. Això ha d'entrar a una tala molt gran. Eh, que fèiem discurs. La desgràcia que aniria nosaltres va parlar la noia a la Silvia Sikore de... Natàlia, que això ens van dir. Es va colar la sessió anterior i quan no havíem arribat ja estava parlant. O sigui que ja el crometro ja l'havíem posat. És que la Silvia Sikore sí, la Silvia Sikore sí. Dejanarem. Sí, és una noia que és molt espontània, no? No, no, no. Jo que estava sentint vaig dir que no estava d'acord amb res. És a dir, que ara queden fer. D'acord, en toqui. Dic que et dediquen a el que portava escrit, que portava preparat un tema de reggetinfòbia sobre el tema de la reinserció social en lloc de la repressió, substituï moltes per educació i tallers formatius i unes propostes al tema. Em trobo que estan parlant de la llei, i jo que sé que ser la feminista és tal, que si el treball és tal, o sigui, va fotre un quart d'hora, no diré l'adgetiu i el peyor atiu, però que ja estàvem aquí a posar-me per les parets. No he tingut matxistes sectoris, desinformat, interpretant molt bé la... Diferent, ho veig jo. Estarà malament... I això que faig a vosaltres, ho pensaven també altres grups o altres associacions, entitats, o només estàveu vosaltres? No, només érem aquests rups. I tant d'abans et foten un discurs terrible, que tu no estàs d'acord? Ja toca parlar-t'ho, que no estàs de què estàs parlant. La Rosa va costar entrar en el tema que portava preparat. Clar, us va ser difícil entrar en el context. En el temps que veia el canal. Jo no vaig poder parlar, va portar-me el tema bé, vam encarrelar el que veníem a partar, però clar, semblava una cosa, un diàleg de besugos. Perquè un està parlant d'una cosa... Jo peres i tu de pomes. No et preguntava res. A part que no es deixara un poc de temps. No, i després ells van fer els seus discursos, els polítics. Oi, que vien que hagués venido, allò que fan sempre de protocolari, ens van preguntar una coseta concreta, però que tampoc va haver de poder re, perquè la van gajar a la ciutat. Clar, quan la van gajar a la ciutat era terrible. Però l'ú important, ja no va ser la comissió, sinó la sortida de la comissió, que ens van demanar a les tres que féssim un recull de les dues propostes que s'havia enviat al Parlament. O sigui, alguna cosa, alguna cosa, que no li van fer l'altre. Això és simpàl. Aquests uns de treball... Jo hi vaig, amb la noia que hi ha... O un vídeo, això és una pèrdua de temps. Perquè això el que té és que ve... Quin tema anem a trobar? No tots, on? Vinga, avui anem a parlar de dintre de l'HGT Bifòbia, per exemple, amb un concret, i anem a buscar un grup que té experiència en aquest tema, no de propòsito general, de la discriminació, el sexe de Los Angeles, l'HGT Bifòbia i el Petro, que van insultar. Són per posar samadari al Senyor Polític. No són pràctiques. Esclar, és que dins de l'HGT Bifòbia entenc que és un camp... Terrible. Molt gran, o sigui, s'han de centrar en algun aspecte. Doncs l'HGT Bifòbia, o què sé, en l'àmbit... no sé, laboral, o en aspectes que... No sé, qui millor que vosaltres mateixes per determinar-te... L'àmbit laboral estava... Sí, això va fer-ho, tu, sí. No tenia res a... Jo vaig llegir el 14 d'octubre, la dinada el 2019, i dius, perquè és això bé, en l'àmbit laboral. Però més coses. Hi ha el tema filosòfic, que és una discriminació a l'HGT Bifòbia, i no senzillament discribir això. Hi ha una controversia. Si s'ha d'anir a l'HGT Bifòbia, o senzillament delito d'un altre tipus, perquè la fòbia dona una impressió que és sense control. Quan està tirada d'un divinit, típicament en ideològic. I controlable. És a dir, hi ha moltes coses, allà el tema de les mesures positives que s'han de fer, de quines unitats s'han d'intervindre, del protocol, quan es presenta una agressió, de fer un futiment de temes d'índole pràctic. Que sigui l'art molt fina per la reunió que teníem. Bueno, però sí que sí. És un consell de la Parlavella de Catalunya, si no hi ha l'art fina. És que, per a ell, la fila ve que d'en casa. Que, quizà, hi hauríem d'anar amb un text escrit, que se lo lean, i ja està. No, és que ells són els que redacten. Però ja me diràs tu, que redacten. Tu digues el que digues jo, el que digues jo, el que digues jo. Doncs, hacer un compendio. No pot indicar-se. Jo, per exemple, me tiene por el lado histórico de recalcar las agresiones institucionales. Me he dicho que cuando hablabas, daban apuntando. Cuando ya hablaba, quieres decir. ¿Te lo hablabas tú? Bueno, es que había cosas que he directado indirectamente. Cargar muy directamente a las terfes. Sí, sí. Una filípica de mètico contra las terfes, contra algunas dinámicas políticas del pasado, y luego alguna cosilla más por ahí de... No, si vas a estar molt bé. Sí, luego la cipridofobia, la fobia de la... Sí, sí. La cipridofobia. La fobia de la cipridofobia. La fobia de la cipridofobia. Los prostitutos que no nos afecta. Te a nada preguntar, ¿qué tipo de fobia? Cipridofobia. Fobia a la trabajadora sexual. ¿Ade más, creo que comente tu caso... Es miedo a contraer una enfermedad de transmisión sexual a través de una prostituta. Es lo que justifica la fobia. Es miedo de que se puede extrapolar. El miedo a que haya hombres de niños y justifica la homofobia, en el caso de Putin, pero no es el miedo al hecho en sí, es el miedo a la figura que representa eso. Explicado en el último libro de la vea. Está explicado. Explicado, además. Lo que el miedo no es a lo que se envuelve esa fobia, sino a la figura que representa esa fobia. Y en ese caso es obviamente que es a esas personas, ¿no? Sí, sí. La otra es una justificación. No pude. La justificación de la fobia, ¿no? La justificación. Por ejemplo, yo que sé... ¿Cómo te alaban, eh? Bueno, es que claro, es que si dices, bueno, si miedas a las prostitutas, pues ya está, se hablan miedas a las prostitutas. Es que nada. Me da igual que sea por eso o por que se dan yo que sé, porque como van vestidas, me da igual la justificación. Permeteu que li faci la rosca, que no suelo, però se lo acurrau. Vull dir, que hi ha persones que diuen, jo, per exemple, quan al momento patigante s'ha voté pronto, ¿no? Perquè se sabe de las entranhas, ¿no? No, estic amb la sintonia de lo que penso i lo que potser he refraccionat una miqueta, però no em costa gaire, però he, en canvi, se l'ha acurrado. Vull dir, que no solamente es lo que penses, sinó que suelo treballar en moltes notes, en les publicacions que fa. Llavors, esclar, això dona cacher, no? Heu llegit l'ú de l'activista, aquesta, en Brasileña, l'ú de la Keila Simpson, perquè també, mirant les xerxes socials, exactament us ho diré, eh. El que va passar és que vaig acabar mirant el compte de la marca en Bluller, presidenta de Plataforma Trans, Federació Trans de l'Estat Espanyol, l'activista... Sí, sí. Doncs va retuïtejar ella una notícia d'un diari que m'ha quedat l'atenció, que deia la notícia que l'activista Brasileña Keila Simpson, activista transsexual, tenia programat, existia un fòrum social mundial, que aquest any es feia a Mèxic, però la seva assistència va quedar cancel·lada, degut a les autoritats migratòries mexicanes, li van impedir entrar al país perquè el seu nom i el seu gènere no coincidia amb el que deia amb els documents. I, bueno, tot i que ella va demostrar totes les invitations que li havien fet i també la polleta del seu allotjament, doncs bé, tot això no va ser suficient perquè les autoritats li dunguessin pas i, bueno, directament s'ha d'haver fet fora, o sigui, va haver de tornar al Brasil. Bueno, una cosa que, per exemple... I d'on l'ha passat, eh? Mèxic. Mèxic. Però heu d'entendre la situació de Mèxic, que estan... La veritat no en tinc ni idea de la situació de Mèxic. No, no, estan revent molta migració i, llavors, estan a les aduanes molestites. Per exemple, aquí, com viuen una persona a vi un èpoi que venia una imigrant sudamericana o imigrant sudamericà, i a la molts es creava l'aerobor i els trobava en cabernadera. El port és que la dona anava parlant de drets humans. És un que ja hi més espajes, al país. Però això és un cas d'aïllet. Escolta, aquí quanta gent entra en passapòlfols falsos, que no són LGTBI, i els enganxen i els deporven anar cap al seu país d'origen. No, no, no, això és un cas de discrimència cladíssim, no? Des de dues maneres. És un pretèxte que no entri la mínima gent possible, i és un pretèxte per discriminar una persona trans. Sí, és brutal. Sí, sí, sí. Que casualitat, que casualitat... Existeix el canvi de nombre en Brasil, existeix el canvi de nombre en México. Però i què ha de veure si no se l'ha canviat o què? No, és el funcionari de torns. Saps que aquests que tenen la puta estat? Ja. Que parlen d'exercició. A Estats Units també passa alguna vegada que vas a entrar, que són molt estrictes a l'entrar, i posen una mica violència amb la persona que va entrar. Jo veig avui a Estats Units m'agraden, m'han explicat molts casos d'aquests que va funcionar i de dones. Bueno, és a la que vols ser, no? Ja. Va passar qualsevol cosa. No són països sèries. No són països sèries, dius? No, no. Per cert, també us vull comentar que... Recordeu aquell article que vam comentar del diari Ara que va sortir? Un article que era una... Sí, sí. Quina article? De vall aquella... Sí, que es deia així. El fòbico. Falàcia Trans, una gran irresponsabilitat, va sortir el 23 de març. Doncs que sapigueu que uns dies més tard, un altre periodista, a la Marta Sagarra, va escriure un altre article titulat així, diu, La qüestió trans, l'opinió i el pluralisme. Clavant-li una plantofada en aquesta dona, dient, arran de l'article Falàcia Trans, em pregunto, en primera persona, quins són els principis pels quals ens hem de regir les persones que col·laborem a les anomenades seccions d'opinió dels diaris, sense estar sotmeses al codi ètic periodístic que té a cada mitjà. Bueno, exposa tot el tema de la ètica, de periodisme, que està d'acord amb que hi hagi persones amb diferents opinions que escriguin a les seccions d'opinions dels diaris, però diu, em sembla, doncs, que les persones que escrivim articles d'opinions d'autoimposar unes regles implícites com són intentar contribuir a un debat constructiu o utilitzar fons serioses si el que volem és llançar acusacions de pes. Diu, una de les denúncies més greus que fa l'article mencionat contra el que anomena la Falàcia Trans és justament que es tracta d'una engañifa i fins i tot d'una estafa perquè aquest moviment, entre cometes oposa, estaria dirigit per grans empreses que s'enriqueixen a costa del patiment alier. Diu, la penúltima frase diu clarament, seguiu la pista dels diners, però si seguim la pista de quins són els fonaments d'aquesta afirmació tan contundent, veiem que molts condueixen a una sola font els articles d'una nova llorquesa que es presenta com a periodista, artista i parroquera, la Jennifer Bileck. Diu, Bileck escriu textos contra el transgenerisme però també contra el moviment LGTBI i els bilionaris que suposadament li impulsen, a costat de la indústria farmacèutica per descomptat. Que va escriure el respecte del que havia escrit aquesta periodista i la va deixar una mica... no sé, la va col·locar una mica en el seu lloc. Sí, eso recuerdo un poco lo que... como dice aquel... ¿Cómo era aquel refrán? ¿Se piensa en la dron que todos son de su condición? Una persona que está en todos esos procesos... Dice en la dron que todos son de su condición. Dice en el dron que piensa en la dron que todos son de su condición. Bueno, además es que estas cosas de que... argumentar de que hay toda una industria a través de la transsexualidad pero es que hay algo que no esté... es que no hay industria que explotan en todo a los seres humanos, en todas las eléctricas, esto o lo otro, lo demás allá. ¿Qué le hace pensar? ¿Qué le hace pensar que no va a haber una industria... Pero no puede ser más eso afortunado porque nosotras no vayan a un duro. ¿Claro? No lo sacan. Se supone que no lo sacan. Y por otro lado se supone que hay un lobby... ¿También hay gente que dice lo contrario? Que hay un lobby super subvencionado que no sé qué... Se metía... Se metía ensembla en aquesta associació de pares i mares, com es diu... La que escribí... La que escribí... Crisalis. La associación fuertemente subvencionada. Sí. Parlava com si fos com una moda entre joves. Ho venia a dir... La periodista que va escriure l'article Felàcia Trans, una gran irresponsabilitat... ¿Cómo se llama ella? Seria aquell artículo... No, la Càrcel... La Sílvia... La Sílvia Carrasco. Sí, la Sílvia Carrasco. Sí, és l'article aquell. El judic Joan Huix també va contestar. Sí, sí, sí. Home... Va ser... Aquell article va sortir per un article previ de l'Ajudi, em sembla. Sí, sí, és que em va sortir el de l'Ajudi. I tot això no és llegada a l'avant-guarda que hi van publicant articles d'aquest copor. És evident que hi ha una corrent d'opinió de dones i de tios, també, no? Que és una mica transfòmic i reaccionària. Ara ha sortit un llibre, te'l vas passar, em sembla? Aquell que era... Transgenerisme... Com era això? La Felàcia de l'Eugèdero, com és això? Ah, sí, eh. Va, vas passar per... Ah, aquells dos. Com es deia, aquells, sí. Los intelectuales de primera línia. Aquells dos que volien fer una presentació del llibre a Mallorca i els hi van bloquejar. Els col·lectius, tothom s'ho va atrar el damunt. Per què? Potser l'Ajuntament de Paloma va dir que ania a parlar de la pel·lícula, no? Perquè posava en clau un llibre de... de xiste, d'humor, i de tot de mal gust respecte a les persones trans. Ostres. És que això és una diatriba apostillada per la Boa Cárcel, la llogada que té introduïda en contra de les reivindicacions del col·lectiu trans. I, bueno, és un intent de frivolitzar. Sí. Quan tu tens manifestes un dret, és un caprici. Quan... Quan ret s'ha hagut tipus de suport, és una forta suportió, que no ens ho menjarem pràcticament. És tot una mica així. Amb la línia aquesta, d'això que deies tu, de que la Canalla hi ha una moda transcentèrica, és que venia d'una mica d'article. A les persones bien pensantes, no? Però el llibre no té un número. Ni una sola taula, ni un sol dato estadístic, ni un sola font bibliogràfica, ni documental, ni científica. Que és a moda de sa, jo. El llibre i l'article també, sempre són iguals. Sí. Es presenta profesor, catedràtica, però el llibre és... Me parece, yo diría, que no sé si ha existido todo meter. Ahora hay mucha gente, muchos niños, que mi hermarita tiene una amiga que ahora dice que es trans. Sí. La article... A mi me pasó... Coincidí con una periodista que estaba un poco pa'llà, no me acuerdo más. Es que las comunidades de vecinos están todas llenas de niños prostituyendos, pero vamos a ver. ¿Qué? Las comunidades de vecinos están todas llenas de niños prostituyendos, y aquí y ahora. La comunidad de vecinos está llena. Es la campaña de la vanguardia, la prostitución... Llévame, si no lo tienes claro, vamos y lo denunciamos. Sí. Digo, si lo sabes eres cómplice, no lo denuncias, no sabes el sitio concreto, la gente concreta donde se da ese hecho, no te costará nada encontrar. Eso que denuncias. Ya está. Venga, vamos. No se invade los marcianos, pero es que cuesta mucho demostrarlo. Sexo en la mujería, no, no. Ya me la recordo. Pero, bueno, es que es utlis. ¿No? Es que están en el mercado de la verdulería, no aporta nada, no dice nada, les envienta las cosas, hacen un bluff y lo decima de gente que les cree, encima que tiene narices. Fue una parte de la guerra psicológica. Sí, senyor, perquè us podeu creure. Per exemple, en el tema del feminisme és un tema clasíssim, no? Hi ha tota una sèrie de discurs que són determinats foros de l'automòbil i altres coses, hi ha molts xistes a YouTube i bromites, es fan molts acudits, que intenten frivolitzar les reivindicacions i les coses que el moviment feminista ha aconseguit. En lloc de fer una discussió sèrie, són les possibles mancances, si és que n'hi ha, i són els conflictes de drets, en casos i tal, són tots xismes, i de vegades tot això és igual, que és una invasió continua de propaganda. Encara que tu no la creguis, queda la sensació. La sensació és que, per exemple, la llei de la palitat i totes aquestes coses són un abús i que és, com es diu, l'automòbilista permaneficiat a les dones en general, en deteniment dels homes. És una sèrie de discursos, igual que la violència de gènere o no és violència de gènere, com diu Vox, sinó que és violència domèstica. És que Vox té tantes coses. En Estados Unidos tenen ahora con el tema del aborto. Sí, però són els mateixos individus. Els mateixos que estan gastant molts diners en propaganda, poten aquesta decisió. Tu no et creus res, no et creus res, però algo queda. Vinc a fotre una campanya contra les esportistes trans i tot és mentida. Però, bueno, algo queda. La imatge que té molta població és que les jugadores trans, les esportistes trans són jugant amb ventaja. Sí, clar, darrere de tot aquest uroll és el que cala. Queda la imatge aquesta, és clar, és que un tio pegant una ostia sonatia o un tio corriendo más que una mujer. O una dona trans. És un tio, no? Sí, sí, molt bo. És propaganda. Jo crec que la Patanca no és considerada esport. Jo crec que la Patanca no és una esport. Fan competicions, eh? Jo coneixia una amiga que jugava el canvi de Catalunya de Patanca. Però, encara que estigui, que hi hagi competicions, que hi hagi competicions d'una cosa, ho converteixen a esport. Si una caballera és un esport, la Patanca també ho hauria de ser. La Patanca li dones a la bola i té la veritat. És molt bé, està molt bé, com a activitat físic, et faig una mica, com es diu, aire lliure, t'obliga a sortir, a fer... Jo trobo, a la certa, a la certa, que no pots fer grandes esportos físicos. També hi ha les obres, les obres i les barlles, les obres estan ficant massa altes. Però les barlles en detindré, com abans, un metre... Un metre, 45 metres... De quines barlles, parlem? Les barlles de les obres. Però sempre han tingut la mateixa mida, les barlles, mides tantes. Però no frivolitzis. Això n'ha fet un tempeu, una obra de febró amb els llaus. Un esport és diferent, perquè a l'esport la gent socialitza, coneixi en què no coneix, competeix, manté una activitat sana, per ser allà on anirem. Intenten fer-ho millor, s'entrenen... Jo crec que s'ha de posar les coses al seu context. No, sí, sí, clar. No estaràs carregant sacos, però també fas activitat i s'ha alçatíssim. Jo tinc una gran activitat. Perdona, però jo discrepo, jo me'n vaig amb una balla i no faig res, i estic mirant les persones grans que estan mirant les obres i criticant com, que això se fa així, això se fa això, Pamp, pamp, pamp, i arribes a casa i tens una petita obra i la sèrie torçola de lo que s'ha après escoltant la gent gran. Sí que hi ha persones que, a vegades, saben més que arquitectes i tot, eh, sense tenir la carrera. És la cultura que es transmet, eh. Per cert, i l'altre dia vam ser també un de maig, dia de la dona treballadora. El tema de la feina, el tema laboral, les dades de la tur, vosaltres d'on traieu, per exemple, per saber com va, i no sé si heu reclamat cupos laborals pel col·lectiu, tot això d'on traieu les dades. Perquè, clar, quan diuen dades a vegades que baixa la tur o puja la tur, teniu dades de, per exemple, de turs. L'espons exactament on surten aquestes, jo vaig dirigir-ho, això, amb una estadística que s'havia fet, però amb una estadística a nivell global, eh. O sigui, no solsament de l'estat nacional, sinó que a nivell global. El que passa és que som un col·lectiu bastant minoritari. Aleshores, dius, bueno, és que tenim un 80% de persones amb la tur a malalt de treballar. Però, vale, quantes persones són? Clar, o sigui, ja... No estem parlant de milions de persones, estem parlant de 2.000 o 3.000 persones. No, había cifras, también, que daba hace muchos años el Parlamento Europeo. Entonces, entre 70 y 90%, estoy hablando de la primera... Sí, la media ha sido siempre la 80% de nosotros, pero en realidad... Pero son estimaciones, creo yo, más que otra cosa. Allí veig per... És molt interessant, si voleu, us faig xiquit seteus. No, sí que hi ha dades. Hi ha els dades dels serveis d'atenció, que tenen dades, que hi ha la gent que no és tota, però és una part, no sí que sigui una mostra representativa, però és una mostra, sí que hi ha algunes dades que ha fet investigacions. Si hi ha, contant només un percentatge que deu ser el 60 o el 70% del col·lectiu, sobre un percentatge molt alt, bueno, hem de suposar, no es pot saber. Hi ha molta... Tampoc està clar que és el que és una persona trans, no? Mira, perquè nosaltres servem només una persona transsexual, perquè... Si no saps tu ja, aquí li preguntes. No, no, no, és que hi ha una controversia en la comunitat, no? Que es fa servir el trànsit x aquest, no? No, trànsit esterisc. Esterisc, sí, sempre m'equivoco. Què vols dir? El trànsit esterisc... Nosaltres, quan ho veiem al jutge, quan veiem en cunyà aquest terme era per incloure de transsexuals i travessis. En un terme genèric, no? I ningú més. Ara es fa servir una mica, no sé, com un cul de sastre, no? Perquè ha de dir, parlant, inclou transsexuals que no existim, creus dretsers i travessis i transgèneros, nominaris... Quils. Quils i... Però no en cuo, en seu. Sí, com a persona que ha fet algun trànsit en el dilem, amb el dinarisme de gènere, no? Jo crec que, en cierto modo, sí que nos representa el espíritu original de nuestras reivindicaciones, aunque no le pusiéramos ese nombre. De qual? Sí, vas, que es correcte. Nosaltres ho veiem englobant, no? Ara és més ampli del que un pinisalment estava pensant, però no passa res. Tu vols dir que la interpretació que fan a la millor de la transsexualitat està més esgala? No, no. Ara hi ha una realitat que és algun tipus de... Hi ha molts diferents tipus de trànsit. Hi ha un trànsit... Nosaltres només ho expliquem en un trànsit social, no? D'entrada transsexual, els consideren com una... una palabra d'origen mèdico. Sí. Bé, persona charrada. Però el trànsit de tots ho veiem com una cosa social, no? I d'altres, el fet que éste X volien reivindicar que la cirurgia o les urboles no eren una fora, que una cosa que marqués una gran diferència en la comunitat, que tots eren iguals, amb drets i possibilitats, era això. Ara hi ha noves noves realitats, que són realitats una mica... Vegem aberroviràries, que no se senten ni homes ni dones, que estan en un lloc intermitge. També hi ha gent tinta del novinarisme, que es veu com multigènera, vull dir que està fluctuant, no té sempre la mateixa... És a dir, que la definició... que la definició... potser castigui una mica... Bueno, la gent no en té el mateix. Jo no dic el mateix, jo tinc cladíssim. Però parlar amb la gent m'han d'encontre que no en terem el mateix. I avorar-se la assemblea del novenge. Sí, pero quiero decir, es traducido en las estadísticas de la discriminación. ¿Quieres decir que influye? Ara té molta influència, per exemple, amb el redactat de la EAI, que estan en curs, i de la EAI transcatelada, és un dels motius que fa que... de terimpecsectors feministes reaccionàries, o de dos reaccionàries, estan molt solivientades, perquè veu una frivolització amb el sexe, i estrenar una mica collonides, i s'estrenarà la frivolització amb el sexe.