La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#165 - La Rambla del 12/5/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

Activitats d'estiu: entrevista al Club Taekwondo de Sant Just
2:31Parlem amb la Mireia Duran, co-directora i professora del Club Taekwondo de Sant Just, per conèixer quina és l'oferta d'activitats d'estiu que proposa l'entitat esportiva pel mes de juliol: places, horaris, inscripcions, activitats ...

L'agenda de l'Ateneu i els vins del Celler de Can Mata
15:13L'espai que protagonitzen l'Astrid Goldstein -del Celler de Can Mata de Sant Just- i l'Albert Macià gira entorn el bon vi i la cultura. Cada setmana l'Astrid ens presenta i ens recomana algun vi blanc, rosat, escumós... O bé ens fa descobrir vinyes i cellers que valen molt la pena, arreu del territori català, francès i espanyol. L'Albert ens porta l'agenda cultural de les activitats de la setmana de l'Ateneu de Sant Just.

A la última en música i sèries, amb l'Andrea Asmarats
1:00:29Amb l'Andrea GAUDIM de la MÚSICA, en majúscules. Especialitzada en l'àmbit cultural, cada setmana ens fa escoltar els temes que ho estan petant més a les llistes de novetats musicals, ja siguin d'àmbit internacional, nacional o català. Parlem també dels esdeveniments, concerts, gires, festivals i concursos musicals més sonats. A més, també ens fa un repàs de les estrenes de sèries a les plataformes en streaming de moda. Avui l’Andrea ens ha portat novetats d'Amaia i Aitana, de Taylor Swift, de Bad Bunny i de Guitarricadelafuente. A més, hem fet un anàlisi especial dels temes participants al Festival d'Eurovisió d'aquest any, que se celebra a Itàlia el proper dissabte 14 de maig.
Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. De la teva i perillera. Bona tarda, Sant Just. Passant ara mateix 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui. 12 de maig. Benvinguts a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'esper. Estem sintonitzant el 98.FM a la migora municipal de Sant Just. Soc la Núria de Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona pournou a la Núria de Sant Just. Esteu amb dilluns de divendres de 5 a 7 de la tarda. APUYa a primera hora que tenim, sareu que a tots, farem aquesta entrevista. talkar continu popping. de l'entitat per aquest mes de juliol. A continuació, seguirem fent la secció amb l'Albert Macià, il·làstric Goldstein, del celler de Can Mata de Sant Just, amb qui parlarem de les properes activitats que s'organitzen des de la Taneu i també d'un vi arribat del Priorat, concretament del municipi de Greta Llops. Després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem espai de novetats musicals amb l'Andreas Marats, que amb qui de ben segur parlarem, a part de les novetats que ens porti, del Festival d'Eurovisió, que té lloc aquest dissabte 14 de maig, i també de les segones semifinals del concurs, que tenen lloc avui al vespre, avui a la nit, i que retransmeten per Ràdio Televisió Espenyola. Tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem. Ens toca ara fer seguir, de fet, amb aquesta roda d'entrevistes que estem fent a cadascuna de les entitats esportives i també del món de Lleure, d'aquí de Sant Just, per parlar de les activitats que proposa cadascuna de cara a aquest estiu 2022. Ens toca ara parlar amb la Mireia Durant, que és professora i co-directora del Taipondo Sant Just. Hola, bona tarda, Mireia. Suposo que, com a club, també, des del Taipondo, esteu preparant cosetes de cara a aquest estiu, no només per l'alumnat que fa curs durant tota la temporada, sinó també a tota la població infantil, jovenil de Sant Just. Explica'ns quines són aquestes propostes, dades... Sí, sí, que són moltes. Cada any fem un casal d'estiu. Normalment comencem a anar a acabar l'escola, el que passa és que aquest any començarem el 4 de juliol, perquè la setmana que hi ha al mig entre Sant Joan i el 4 de juliol, marxem de Golòneas, amb unes Golòneas d'una setmana. Ah, molt guai. I llavors comencem el casal, el dia 4 de juliol, que són 4 setmanes, fins al 29 de juliol. Molt bé, és a dir, tot el mes, pràcticament. Sí, sí, sí. Entenc que la setmana que dieu de Golòneas és la que cau en 27 de juny, que són unes Golòneas que entenem amb els nanoginoies que són de... Està igual que el casal, està oberta a tothom. El que passa és que la gran majoria d'alumnats que tenim són gent que està durant tot l'any amb nosaltres, però sí que, inclús, nens que tenim en escoles que fan també alguna activitat amb nosaltres així, doncs també hi ha alguns que vindran de Golòneas, i hi ha alguns que vindran de Golòneas. Està aigua de Golòneas esportives, fem moltes excursions, hi ha piscina, hi fem taekwondo, fem jocs, fem de tot, i això està molt bé. I per saber-ho, on aneu de Golòneas? Anem a Santapau, a prop de la garotxa, exacte, a prop de l'Ot. Està molt bé, perquè la casa Golòneas està al mig de la muntanya, està tota completament en contacte amb la natura, i portem en anti 6 anys, i la veritat és que és un lloc idèlic. Jo entenc que allà és per profundir en coses de taekwondo, però també acometes tu amb altres activitats esportives, de lleure piscina, aprofitant que esteu a la natura, per fer excursions... Sí, ja es poden fer moltes excursions, hi ha llocs molt macos, hi ha molts gors per visitar, amb els nens es poden menjar també, i la veritat és que aprofitem tot el que podem, tot el que és la para exterior d'allà. Això és la setmana del 27 al 3, exacte. I al 4 comencem el casal destí. I queden places per al tema de les colònies? Sí, sí. Normalment la gent pregunta molt, però es desperta més tard. Ja, això és veritat. Vol tenir tota la informació, de si dir què fa. I després, les setmanes següent, comencen els casals. Per quines edats? El casal comencem amb nanos a partir de 5 anys, i els més grans que tenim són de 14. Normalment la que hi ha engruixit en nanos són fins als 10 o 11, però fins als 14 o algun també tenim. I quines activitats acostumeu a fer en els casals? El casal, sobretot, el que intentem és que cada setmana, organitzar-la amb blocs semanals, a tal manera que es van repetint el sistema com funcionem. Sempre els dimecres anem a la piscina, anem a la piscina de la font Santa i estem tot el matí allà. Els divendres fem sortida, i cada divendres fem una sortida diferent. A vegades, per exemple, hem passat, vam anar a un divendres al cram, a l'aplicació d'Anima dels Marins, del Prat, a algun cop hem anat al TV Davo, a alguna vegada sempre anem a... L'últim divendres sempre fem la sortida, és la Fantasia, el Parc Aquàtic. Toma, home, porto de lo grande, no? Exacte, sí, és l'última. I depèn, ho hem anat a la Bolera, hem fet una sortida diferent que de divendres. Després, el que són els altres dies, el dia uns dimarts i dijous, sí que estem més lluny del club, i fem jocs, fem taic-undo, fem manualitats, fem jocs d'aigua, jocs d'aigua, amb guerres d'aigua, amb globus, i llavors fem una mica de tots aquests altres dies que estem més per aquí. I quants grups ho obriu? No sé si teniu... Depèn de la gent que s'apunte. De majoria de vegades, si són edats bastants semblants, els posem en un grup i els posem tots junts. I llavors sí que hi ha dos, tres monitoros, les sortides són més, un quatre o cinc monitoros, les sortides, però sí que depèn de les edats, però si els podem agafar que estiguin tots junts, ens agrada més que estiguin junts tots. I, de tas d'inscripció, de tas d'inscripció hi ha algun límit o fins que comencin, en realitat, estar al perió d'aigua? Sí, el perió d'aigua està obert des de l'abril i nosaltres acceptem inscripció fins la setmana abans de començar el casal. És veritat que depèn de... després sí que, a vegades, durant la marxa, algun es pot n'apuntar, sobretot si tenim marge amb la sortida. Si anem aquella setmana que es vol apuntar, jo els parlo més i em diuen, mira, no hi ha problema que sigui un mes, un menys, doncs no, però en altres tampoc hi ha cap problema. Un moment que ens venen una mica més lligats amb les sortides que, a vegades, ens fan avisar molt tant de l'aixó quan serem i quines dades i tot, per organitzar-ho bé. Clar, clar. Normalment, més o menys, quantes persones els acusen a apuntar? Depèn de la setmana, perquè hi hauria moltes setmanes, i depèn de l'any, també. I, a vegades, hem tingut gent més petita o gent més gran. Normalment som a voltant d'uns 15, tenim de nanos. 15 nanos, que els tenim tots amb nosaltres al club, i després d'això, al voltant de la setmana, bueno, pot variar. Quines són les setmanes més fortes, normalment? Normalment les de juliol, a principis de juliol. Al final de juliol hi ha molta gent marxa. I, a principis de la primera, a vegades, que cau just després de Sant Joan, aquella setmana també és una mica més estranya. I, llavors, a principis de juliol, és quan la gent sí que suposo que ha de treballar i ha de posar els nanos a algun lloc per mentre estan treballant. Una paraula que és una mica malament, però s'han de col·locar una mica. Bueno, al final, els horaris que tenen de vegades els nanos no concreixen amb el dels pares, molts cops. I després també tenim una sorpresa, perquè vau venir, Mireia, parlant, en aquesta ronda que vam fer fa uns mesos, amb les diferents entitats i clubs, també, per veure una valoració de com anava la mitja temporada, el curs i això, i des del Taekwondo ens vau comunicar que estava en procés, estava en marxa de canvi del local que us canviaveu, i que segurament seria cap a l'estiu. Això està sent així, a vegades sabem que el tema de les obres i d'aquests espassos és una mica lenta i... És molt difícil dir-li un dia concret, però sí que és veritat que les obres estan molt avançades i que esperem que el casal ja el puguem desenvolupar al club nou, i les classes de partida llavors també. I ara estem una mica així, acabant amb les obres, i és complicat dir-li una data encara. I podem saber exactament la ubicació que queda propet, que queda lluny? És el carrer Stalvi, número 3. Això queda... És un carrer molt petit que hi ha a part de la carretera, i està a l'alçada del sapor, del recerproés, just per darrere el carrer que queda més a sota. Entenc que és un lloc més gran, amb aules més noves, o per un tema de capacitat? És un lloc més gran, té més del doble de metres quadrats que tenim abans, i a més a més el local és tot nou, amb el qual l'hem pogut adaptar a les nostres necessitats. Ja abans hi havia uns petits espatxos, i llavors la ho hem fet tot dia a fa, i ja estan muntant els vestuaris, i les sales que siguin sales de dia a fa, sense columnes, amb molta llum natural, llavors està molt bé. Fareu alguna festa d'inauguració o alguna cosa teu pensant? Sí, ara alguna cosa farem per inaugurar-ho, perquè tots els alumnes i qui vulgui puguin aconèixer la nova escola. Home, i el Tecuendo Sant Jose és un lloc històric, també hi ha una certa nostàlgia de deixar el local on esteu, o què? Sí, clar, no deixen de ser 42 anys que ha estat obert allà al local, el que passa és que sí que és veritat que al final, si el lloc on estàs no pots... Ni que sigui més gran, ni que sigui... Ni que pots posar a tot que sigui més nou, ni que sigui més adequat, al final... T'acaba limitant, no? I els alumnes tampoc estan del tot còmodes, perquè els vestuaris ja en petits, i llavors, bueno, si ho fas tot una miqueta més espai i més comoditat, segur que la gent ho agraïa. Clar. Segurament podrem tenir un inici de casals d'estiu. Hi ha un tentatge abans de començar el proper curs d'aprovar aquests casals amb el nou emplaçament de... Sí, exacte. Sí, la idea és ja començar... No sabem quina data de juny s'acabaran les obres, perquè ens donen diferents dades als paletes, i això. Però sí que és veritat que esperem que el casal d'aquest any poder-lo ja fer allà en la totalitat. L'única cosa que ens falta per parlar dels casals que s'ha passat, el tema dels juraris. Sí, nosaltres els juraris dels casals d'estiu sempre es plantejem de matins, perquè per les tardes les classes les continuem fent igual, que durant el curs. Totes les classes que estem fent ara durant l'any, per les tardes, que tenim nanos des dels 3 anys fins a adults, fent Taekwondo i Hapkido, aquestes classes el juliol es mantenim. I llavors, clar, el nostre horari de casal ve determinat per això, amb el qual és només de matins, que poden deixar-nos el nanos a partir de les 8 i mig al matí fins als 2 del migdia. Vale, sense incloure el dinar. Exacte, sí, perquè després d'això tenim el temps just per dinar, i comença les classes, comencem a les 4 i pico de la tarda, i estem començant les classes a tardes. Molt bé, doncs Mireia, ha estat un plaer tenir-vos aquí, el Taekwondo s'ha enjust a la ràdio, que vagi molt bé als casals, i també a veure si tenim notícies d'aquesta obertura del nou local, d'acord? Molt bé, moltes gràcies. Que vagi bé. Gràcies. Adeu. Ah, ho, ho, ho, oi, lluitarem per nostre amor prohibit. Ho, Jennifer. T'he dit que no em venia a téléphone. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, no qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc! Ui... Ja et diré com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira, que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc és tan bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. La reserva s'esgoten, les sancs segueixen necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vides. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vbaixa XL ha puncat. Perquè, quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Adiós, N'espera. Ara es compta, sí que adiós, N'espera. Tornem de mig fort, eh? Va, que et despaguem ara i anem cap a la Teneuda, s'enjust directament perquè tenim aquí a l'estudi de l'Albert Maciej i també a l'Àstrid Goldstein. Hola, què tal, els dos? Bona tarda. Bona tarda. Fa uns dies esplèndids de calor, de sol, amb ganes d'afectivitat a l'aire lliure. Què tal, els ànims? Suposo que també van acompanyats amb aquesta situació panavolense del temps. Sí, sembla que la primavera que va començar irregular s'està acsebarant cap a l'estiu. I segons ens diuen, sovarem de devor aquest cap de setmana. Sí. I això fa que, bé, que, efectivament, doni ganes de fer una vida social més activa. Bé, més d'agusta, allò... Temperatures de juny emple més a màtge, eh? Llegir a l'altre dia no sé on. Jo vaig viure en aquests quants anys a muntanya. Era típic, em sembla, que... Sant Pere Regalat és el 13. Realment es complia, eh? La dita d'acabar-se amb Pere Regalat 40 dies d'arruixat, sense que estem a tocar... Aquí, enhorralment, ho tenim bastant assegurat. Jo que parlava amb la fillola fa un parell de dies, que viu a Ordino, ja era allò que dius, i ja hi ha, i no, perquè dius, sí, encara van amb el forro polar per dins de casa. Encara? No acaba de rancar, no? I dius, moltes vegades, el que ens sembla que nosaltres ja és. Ja està, tenim l'estiu, i així. De la costa, una ampolla... Alta muntanya, encara ho podem trobar fresqueta. Els llocs de clima més continental, lògicament, passa que, a més a més, a dins de les cases, triga més de anar-se'n del fet. Vull dir, que a vegades, de fet, passa aquí. Ara ja no, perquè ja ha canviat, però fa pocs dies hi estava millor la terrassa moltes hores del dia que no pas a dins de casa. Però que bé, hem de pensar que encara tindrem algun dia d'aquests de baixada. Sí, segurament, segurament. Jo crec que ja podem començar a posar-nos roba d'estiu, em sembla. Tenia alguna cosa per posar-nos a sobre, però... Clar, sí, a fer el camí. Albert, tu diràs, tenim activitats, no?, a la Teneu, a aquests tuques dies? Tenim activitats, sí, tenim activitats, i de fet, a la Teneu ho fora de la Teneu, però organitzades per la Teneu de les seves seccions, i començarem d'aquí una estona, a les 4 d'avui, al Milenari. Ah, mira, que bé. Mira, com si fas com si no ho sapiguessis, eh? Què va? El Milenari tenim un concert de coratge. Merxarem corrents aquí, sí, per arribar-hi. I sota l'avi accident Narcis Parí, que hi ha organitzat per l'Associació de gent gran del Milenari. Sí, serà un concert que fem per l'Associació de gent gran, bueno, organitzat per l'Associació de gent gran, allà, al Milenari, amb un repertori, de fet, bastant semblant. El que vam portar el cap de setmana a passar-te a la Fira del Comerç, bastant semblant. I serà segurament semblant, també, el que portareu la setmana que ve. Si no, em recordo malament el casal de Joves, l'acte solidari, o sigui, que tenim coratge amb plena audició. Ah, tot bé. Amb diverses oportunitats per escoltar aquest grupet de noies, tant això dic que, bueno, que és la marca externa de la Teneu, gairebé. Sí, sí, sí. Doncs, com deien, d'aquí una estona, dos quarts d'avui del Milenari. I a partir d'aquí ja passem a demà. Vinga. L'acte de la setmana i la set de la tarda, que és una conferència que no està organjada per la Teneu, sinó per... sense estudiar Sant Just Tens. Mm-hm. I se'ns parlarà de Minas d'Aigua. Vale. Bé, preuat, aquí, a Sant Just. Ah, sí? De les Minas d'Aigua? De les Minas d'Aigua. Ara ja busc que aquí us institueixi el cell de una oreta. Bueno, tres conferències que fa. I aquest jo crec que aquí és... que tenim ple de Minas, que, lògicament, moltes han molt malestat ja, però, bueno, històricament, en tinc la seva importància. Aquesta conferència anirà a càrrec de Jaume Campos, Josep Menargas i Oriol Valls. Ja repedeixo, organitzant pel centre d'Estudis Sant Just Tens. En principi, que el devia apuntar-se a través de la web del centre. Suposo que si, en principi, queden places lliures, la zona del Cincuantanari és gran, s'accepterà, també. Però s'ha de apuntar més que res perquè ells... Per control, perquè, clar, jo suposo que quan van llançar això, igual pensàvem fer també aquesta conferència amb algun altre lloc, però donar la temàtica i el possible interès, crec que és una bona idea aprofitar. Sí, sí. Creu que el Cincuantanari està a la lliure per fer-la aquí, perquè pot... Una conferència que pot atraure molta més gent. De les mines d'aigua? Demà a les vuit del vespre. De les set, sí. I dissabte, a la tarda, les vuit del vespre, també la Sal Cincuantanari i Just Teatre presenta un... anava a dir, un obra, si és un obra, lògicament, un monòleg. Monòleg, que són el títol de Budi, barretina a Barcelona, és un monòleg de John Wasp, que s'ha interpretat per Joan Sàlvia. Sí, membre de Just Teatre. Membre de Just Teatre, membre de Pastorets, un actor que ja l'hem vist moltes vegades, i que em sembla que... que tothom està d'acord amb que és un gran actor. I això és sota la direcció de la Maica Duanyes. Hem de dir que Joan Wasp, o sigui que Just Teatre, representa aquesta obra en primícia, o sigui, la va escriure el Joan Wasp, que és, de fet, amic i conegut d'en Joan Sàlvia, va escriure l'obra, i Just Teatre la representa... O sigui, és la primera cop que representa... Estrena universal, va dir-ho. Exactament. Va escriure, de fet, un primer llibre fa uns quants anys, que es diu la Coca-Cola Calenta, Joan Wasp. Que tu la interpretaves. Sí, sí, sí. Just Teatre la va interpretar, i va, després, escriure un altre llibre, i ara, en forma de monòleg, també, l'interpreta el Joan Sàlvia. Incluso en alguns diaris... Estic intentant ara qui mirar, però en alguns diaris de... No sé per què és mallorquí, Joan Wasp, en diaris de les Balears, van fer... O sigui, n'han fet a notícia. Per exemple, en un dels diaris a la portada diu, del papel al teatro, Joan Wasp es trenarà Budi Allen Baratina a Barcelona, basada en el seu llibre homònim, el col·laborador d'aquest diari, va passar ahir per Palma de Mallorca. Bueno, per exemple. O sigui, que en certa manera... Sortim a la premsa internacional. Sortim a la premsa internacional, exacte. Molt bé, doncs, repeteixo. Això és aquest dissabte. Després la setmana que ve es tornarà a repetir. És a dir, que si alguno l'inés ve aquest dissabte, potser sàpiga que en tornarem a parlar la setmana que ve, perquè hi ha una nova representació d'aquesta obra. Entrar al general d'euros, i els socis veuen que tenen 8, i les entrades es vendran directament a Tegiria. Molt bé. Llavors, encara ens queden dues coses per diumenge. Una és diumenge molt d'hora a la set o matí. El parador sortirà amb la gent que participa a la 45a marxa de regularitat fulgents i banyos, organitzada per les seves, que aquest cop la... Allò que en realitzaré és aquí a Cullxarola, que no hi ha grans desplaçaments. En principi, les inscripcions eren dilluns i dimarts passat, per tant, teòricament, està tancat. Jo ara no he parlat amb les seves, no sé com està el tema, però sempre sé que sempre, si hi ha algú d'última hora, a vegades que dius que m'interessaria, però no tinc sempre hi ha algú que està desaparellat, i a últim hora es configura moltes vegades grups així. Per tant... Una mica ja s'improvidats. Si algú a últim hora es despetja, que parli amb les seves per veure si encara tenen probabilitats de participar. Molt bé. I, finalment, per acabar aquest seguit d'activitats del cap de setmana, el diu menja a la set de la tarda, a la set del cinquantenari, tornem a tenir un concert dels cicles Tornes de Clàssica, aquest cop amb el títol d'Amèrica, i serà parlant de la sopra no Anna Campany, i acompanyar del piano per Xavi Garcia, que a part de pianista, director de chorals, etcètera, és el director dels cicles Tornes de Clàssica. Ostres. O sigui que el tindrem aquesta vegada, en lloc de tenir-lo només presentant el concert, el tindrem també tocat. Ja han tocat alguna altra vegada, amb gran satisfacció, en el moment de tothom que hi existeix, i el títol d'Amèrica fa referència a que hi ha una sèrie de peces de repartor i americà, però també hi haurà una interpretació d'algú, si no m'equivoco, estic parlant molt de memòria, això no ho tinc apuntat enlloc. Hi haurà alguna interpretació d'alguna peça de Montsalvatge, perquè la música de les antilles el va influenciar molt per a algunes de les seves obres. Entrar a General 12 euros, socis de la Teneu, 10, menors de 25 anys, 7 euros, i, finalment, els alumnes de l'escola de la música de la Teneu tenen una altra gratuïtat. Molt bé. I amb això tanquem la llista de tema, sí, sí. Cosetes, cosetes. A més a més que ara ve el bon temps, i a més a més de la Teneu també, no sé què passa, però que els enjurs es fan també un munt d'activitats. Aquest mes sembla que... Hi ha moltes. Hi ha unes llibres i surts, i surts ja, però comencen a brullar activitats. Hi ha aquella sensació que s'ha d'escapar alguna cosa, no? Sempre es escapa, sí, perquè, clar, que et cap de setmana, que et cap de setmana sinagura el centre de Sant Mésliu i també, si és al bé. Per tant, hi ha altres moviments, per tant, en allò que diuen, està tot bullint. Fira de la primavera, el dissabte passat, el diumenge, sí. Sí, això, el diumenge passat, que és allò que dius, és com... No hi havia haver-hi gent, que per la tarda sí que sempre queda una mica més... A l'hora de dinar, a desaparèixer, ni fins a les quarts de sis o les sis. Jo vaig anar a la tarda.Sí? Sí.No, a la tarda, bé. El que passa és que, per matí, al migdia... El podies moure, feia molt de sol.Sí, va fer molt de sol. Feia molt de sol, però cap a la cinc de la tarda, si més no podies aturar-te a xerrar una mica... Clar, home.Sí, sí. Ja tornava a estar ple. A veure, Àstrid, que m'has passat una foto per WhatsApp. I em diu, parlem del Pliurat. Anem al Pliurat. Avui anem al Pliurat i anem amb una finca molt concreta. Jo t'he passat una foto en què es veu així, en el terra, una ampolla de vi, amb unes copes... Sí, és el teu...M'asseu la pinya al darrere, i sobretot el que es veu és la pedra. Sí, t'anava a dir que es veu com bastanta pedra, un terreny pedragós que dius... Sí.Aquí s'hi han... s'hi han assegut a prendre el vi, doncs sí, i, a més, et porto les pedres. Ah, caram. Et porto el vi.No, mira, és original, eh, Àstrid. No en porta el vi, en porta les pedres. Això és el Pissarra, eh.Això és el Pissarra, el que a la zona del Pliurat et diuen Lli Curell. Lli Curell, eh. Lli Curell, sí, perquè és allò que... És quan està més trencada. El Pissarra n'hi ha molts tipus de Pissarra. Aquesta Pissarra és aquesta, que és com més marronosa, més marronosa, i té alguns tocs així més negres, és molt compacta, veus? Fixa't, ara li dono la volta. És compacta, però molt trencada, molt... I aquí sí que comença a trencar-se. Molt trencadíssima.Aquí li diria amb Pissarra o Lli Curella, allà li diuen Lli Curell, i l'altre que porto, que és més com un... Veus que és com una Pissarra, però és com un rock. Sí, que és més robusta, no? Lli diuen Suldó. Ah, Suldó. Suldó. I és que són... Rúgida, teniu l'Albert, aquí, buscant... I són pedres que es troben allà, en aquella zona, per prioritzar les dues? Sí, és el que caracteritza el priorat vinícola. Perquè el priorat, com a comar, que trobem molts tipus de terreny, però si parlem del priorat vinícola... Sí. Per formar-ne a part el terreny, el tipus de terreny, és una de les característiques importants. I la meva pregunta és, a la fotografia es veu el vi, es veuen les copes i de fons i que es veuen aquestes pedres, però aquestes pedres estan posades allà de forma estratègica en el celler, o és que estan allà... És el terreny, el terreny és pura pedra. És la pedra. O sigui, si tu vols lleure, treballar una miqueta a la terra... T'has de treballar a la pedra, aquesta, eh? És laboriós, no pots dir aquí... Primer, és un tractor no t'arriba, perquè ja accedir justament a aquesta finca de la Guinardera, que és el nom que porta el vi, no és fàcil. Fins i tot, si entres amb el cotxe... penses, ah, i els neumàtics, i els baixos... No, amb això jo no tinc problema. Bueno, davant del cotxe, no? Clar. Perquè és allò que dius, sí, però si vas amb un cotxe baix, pots patir. Però tampoc s'ha tancat en fons, o sigui, pot ser complicat, però bàsicament estem parlant d'un terreny molt dur, amb que hi ha tota aquesta... Padreota. ...pissaca i corell, i a més, és pesada, eh, és dura, on, si anem ben calolsats, no patirem gaire, no anem en xancletes, sobretot, no, per què? Que moltes vegades hi ha molt turista, i no turista. Això sí, fresquets, eh, perquè el priorat passarem calor. Sí, us faríeu creus de visites professionals, de gent que té botiga o treballant en un restaurant, que diuen, va, anem a visitar un celler, i diuen, idò, la gent de ciutat, com va vestida, amb tant home, amb sabateta, com un dona amb sandàlia i talons. És allò que dius, sisplau. Ai, sisplau. Sí, ni el priorat, eh. El que és el celler podria ser que el poden visitar, però no poden sortir de l'edifici. Clar. Tremendo, tremendo. Doncs això és una de les característiques que conformen aquesta finca de la guinardera. Es diu així, la guinardera, eh. La guinardera, està situat com en un petit turonet, més o menys sense la que són uns 200 o 250 metres d'alçada, a la població de Greta Llops, dirien que al costat del poble, queda situat entre el que seria l'antic camí que anava de Greta Llops cap a Bellmunt, per tant, en aquest turonet, veus, veus i sents el Campenà, això és molt bonic, eh. El Campenà de Bellmunt, el de Lloà, clar, és una zona que dius 250, tampoc és tan alt, però és una zona que... Que permet veure, no? Que et permet veure, la resta de finques, després, clar, queden una miqueta com més allunyades per la situació. Sí. I una altra de les característiques que té és que a les tardes, a partir del migdia, i sobretot cap a les 4 de la tarda, hi ha aquesta taire de mar, que és la garvinada, el que ells els diu a la garvinada, o si no, l'altra taire que tenen és el cerè, que és aquesta taire més sec, més calent, per tant, estan en una situació higiénicament perfecta, perquè moltes vegades parlen d'higiéner en el cerè, però l'higiéner també ha de ser l'anyà, ben ventilat, per tant, no acostumen a haver-hi problemes de... Què ve? De mil dius, ni d'altres, no? Characterística d'aquest vi, clar, tota aquesta pedra, aquestes roques, són pedres fredes. Sí. Fredes, mentre no els hi toqui el sol. Vale, important detall. Per tant, al llarg, diríem que del matí, cap a migdia, comencen a aglomerar temperatura, si anem cap a les 5 o 6 de la tarda, intenta seure sobre d'un rock, i ja notaràs com déu n'hi do el que es calfa. Caminant, eh, que notes que ja despren temperatura. És possible que em pleguis, tio, no puguis seure. No, costa, costa. Millor no seure, no? No tenir l'experiència de cremar-se. No, no, no, s'ha de s'ha d'experimentar, perquè després ven d'argumentar els vins, perquè són de certes formes, no? I durant la nit, desprenen temperatura. Mmm. Per tant, tenim aquest turonet, aquest aire fresc, que ens vindria de mar, o aquest aire més cali, però molt sec, i la pedra sempre forma en part. O sigui, el matí és freda, a la tarda vespre. Ajuda-ne a temperar. Ajuda-ne a temperar. Per tant, crea com un microclima, que així ho podríem dir. Perfecte. Molt exacte, molt perfecte, no? Sí, com molt equilibrat. És allò que dius, tens influència. Exterior, però també tenim aquesta part de la Terra, que també ens dona fresco, i, a l'hora, aquestes coses... I això com es tradueix a les vinyes? Això es tradueix a les vinyes, que, si mirem com és l'any, amb temperatures, amb pluges i amb el terra, provoca que cada any el vi tingui unes característiques diferents a unes altres. Ah, amiga. Per exemple, el primer any que vaig tastar aquest vi, quince en aquell era el 2007, que el del celler sempre diu que va ser un any com bastant càlid. Per tant, la mineralitat de la pedra queda molt marcada en el vi. Vale. El buit també, més o menys. Després jo hauria ananyades, com la del 2010, que se li diria l'anyada perfecta, perquè tot és... Va ser un bon any, per dir-ho així? Equilibrat perfecte, fantàstic. Després tornem a tindre l'11 o molt càlid. Això ho vas veient. L'agradòsia, l'alcoholica d'aquest vi, tampoc et varia molt, d'un any a l'altre, o sigui, fins i tot, et manté aquella quasi bé constant dels 16 graus. Quina varietat és? És una garratxa negra, 100%. Per tant, és allò que dius, i sempre, una sola varietat, no juguem a embarrejar. Per tant, és allò que dius, el terra marca moltíssim. Els anys que són més peculiar, que són aquests com més càlids, quan tastes el vi, sempre, i no acostuma a ser dos anys seguits, moltes vegades has d'anar cada dos anys per trobar-ho. Una de les característiques del tastar, que trobes molta fruita vermella, trobes aquesta mineralitat, trobes l'alcohol, notes espaciades... És aquella sidera, com va ser a l'alcohol. Allò que ens recorda el Kirsch, com a característica, sobretot, d'aquest vi, ho pots trobar en d'altres, però no ho trobes en tots. Només aquells anys... Aquells anys, i justament, amb aquest vi, és d'aquelles coses que les vas trobant. I això té alguna... ho marcan a la tiqueta d'alguna forma especial? No, no, no, gens. És realment fer memòria. Clar. Clar, jo ara, després d'haver tastat aquest vi, des del 2007, a dalt d'ara, diríem que em començo a trobar-me una mica perduda. Perduda? Perduda, perquè durant molts anys, ho recordaves, quedava molt a la memòria. Però amb tants anys hi ha tants diferents... Però amb tants anys és allò que sí que recordes molt el set. Ho hauràs d'anar al puntant. 7, 8, 9, 10, el 11 era molt càlid, el 14 era molt xulo. Ara tenim que el 16... Però t'has fet a tants anys, és com... És allò que dius, pot ser que sí bé... Una memòria de com han estat els últims anys. Sí. A través d'un vi, no? Com s'experés un vi, doncs també... I aquest celler has trit a part de... Se lleve la gay cabre. Ah, se lleve la gay cabre. Vale, em pensava que... La grata llops. La guinardera és el nom de la finca. Vale. La majoria de finques, i fins i tot si volem... Per aquí, moltes vegades diem... Parlem molt en genèric. Sí. La Vall de Sant Just, en Collserola. Però si tu vas a buscar cada casa de pagès, cada finca, costuma tenir-ne un nom. Vale. Ells en aquest cas tenen... Tenen la guinardera, que és una de les guinarderes. N'hi ha... les finques d'en Piqué. Que fins i tot poden ser de diferents viticultors. Ah, va. Ostres. Això és allò que dius. Parlem de finca moltes vegades, en general. Però una sola finca, fins i tot, amb un sol nom. Les baixades, les finques d'en Piqué, etcètera. Poden haver-hi de diferents viticultors. Perquè, clar, estem parlant de... de territoris. Més que finques, en el sentit. Com a tal, tancades. Clar, són obertes. Són referències geogràfiques. Exacte. No cases o edificis. No propietats. No propietats. És el nom de... Difinca, jo m'imagino com una propietat, com una casa. Sí, al moment ho associem exactament. Que hi hagi un lloc que es pot tancar. Això són zones més obertes. I el cellet, què et fa altres teatres? També és a dir que fa, no sé, olis, o a fer altre tipus de productes? No, fa... El cellet balaguei? Balaguei cabré. Penseu buscar. Bàsicament és un bloc. O n'hi ha molta informació de... Tipus com la que us he explicat. No trobaràs moltes fotos. I així... I fan... Mira, fan... Tots els vins que elaboren són amb garnatge. Garnatge negre. Tenen un vi blanc, que tot just hem estrenat la primera anyada, i va durar el que va durar, perquè la producció d'ampolles del blanc ha estat mínima. Però per en Gemna del Vil, a Guinardera, n'hi ha anys en què hi ha hagut... 1.600 ampolles, 2.000 o 2.900. O sigui, diríem que sempre aniria mentre per sota dels 2.000 i màxim els 3.000. Tampoc, tampoc. És una producció petita, però clar, estem parlant. Exactament, no estem parlant d'una gran producció, perquè ja sabem que... No, anem a buscar la reina a la finca del veí. No. Mira, entrem a veure si trobem la pàgina web, la trobem, se'n lleve la guèi cabré, i, efectivament, hi ha l'apartat de vins, per exemple, tenen un que es diu Ruella 2020. Sí, és el meu jove que el aboren. Sí. La Guinardera, Greta Llops, Vi de Vila. Exacte, té la calificació de Vi de Vila com a vi produït a la vila de Greta Llops, finca Greta Llops, se lleia Greta Llops. I també tenen un que es diu, per exemple, Lluna Vella. Sí, que aquest ja és una altra finca amb unes altres característiques. Per tant, una finca situada no molt lluny amb unes altres característiques de situació d'alçada i de terreny. Tenim dos vins, totalment diferents. Que fort. Amb les pedres, segurament, per això, a vent i per mig, eh? Però ja no són aquestes. Ja, bueno. Ah, mira, també tenen... Un cèrcul. Sí, tenen, va dir, el cèrcul d'Aurat. El cèrcul d'Aurat, que l'any d'actual encara és la 2014. Sí. I realment és allò que dius, si t'hagués de definir com són els vins del priorat, serien un bon exemple d'aquella forma de treballar i d'interpretar com són els vins del priorat. Clar, perquè cada viticuntor interpreta. Sí. I com el vol expressar. I també pensant en un tipus de públic. És allò que dius, podem fer moltes coses. Sí. Però realment, quan t'estàs els vins d'aquest celler, és que te'n cas els ulls i et situes al priorat. Per exemple, hem parlat d'aquesta de la finca de la Guinardera, però tenen aquest celler també té una altra finca que es diu Mas de Dal, que és on a la bona, en el blanc, el vill i una vella. I, a més a més, diu que aquí també tenen en aquesta zona una extensió amb més de 500 oliveres de la varietat arbaquina. Diu algunes molt joves, oliveres joves, i moltes d'elles amb més de 80 anys. I que també elaboren vi. Oli. Això, oli, perdó. També elaboren oli en aquesta finca que tenen. O sigui que de tot. És el fruit que tens allà, no? Bàsicament ens movem, això, entre oliveres i viña. És el que tens. A la majoria de cellers ara ja comencen, que s'hi ve elaborat, també, el seu propi oli amb el seu propi nom. Que moltes vegades aquest oli es portava cooperatives, perquè, clar, la producció no era la gran idea, eh? Allò de dir, vinga, anem a l'oli, si ara s'està aconseguint més aquest equilibri de mosaic, no? Estem parlant d'una comarca que fa 40 anys produïa molt de vi, però, quan ho deia, de garrafa perdia una manera d'així. D'espaciva, però, clar, no hi havia tractament, tractaments que es fan actualment. Clar, d'oll no pot sortir res. Els professionals que hi han intervingut han millorat fins a extrems impensables. Aquell vi, la gent que tota la vida havia viscut allà, el vi van passar a l'horar-ho ell abans, també, tiraven, i això també s'està produint ara amb l'oli. Exacte. Perquè, clar, avui abans a l'oli també... Bé, garrafa, bé, de no sé on és igual. A la gent que de vegades és més exigent, també. I tenim olis de finca. I, per tant, ara... I la majoria d'aquests viticultors que han posat tant d'esforç en produir vins de finca i que nosaltres prenguem consciència, doncs també hi ha olis de finca i també arribarà, espero, en algun moment, que també puguem una mica distingir, no? Com que, de diferents, són aquests olis, tenint, bàsicament, unes varietats més o menys comunes, perquè no només n'hi ha raquina, sinó que n'hi ha d'altres i més ancestrals, i també què diferents són, no?, entre elles. I, a part que vas, m'ha fet molta gràcia, perquè he anat tafanejant aquí a la pàgina web, no del celler, i, per exemple, hi ha una pastanya que diu tastar-los, un altre que diu comprar-los, llavors, per exemple, on diu tastar-los, et posa el nom de diferents restaurants o cellers on es poden... Provar. Sí, tastar. Hi ha una pastanya que diu comprar-los, hi ha aquesta pastanya i posa a Barcelona Ciutat, en diferents punts de Catalunya, i hi ha un que diu baix llobregat, i allà surt el celler de Can Mata, al carrer Raval de la Greu, m'ha fet molta gràcia. Sí, no, a més, el Jaume del celler, el Jaume Balaguer, ha vingut aquest matí. Ah, sí? Sí, perquè allà va ser... Jaume, tinc tanta informació teva, però per dur de llarg dels anys, i dic, mira, demà porto, i ara tinc un cistell amb tot de lliurelles diferents, fins i tot d'aquí de Sant Just, i dic, ajuda-me a triar, perquè clar, és allò que dic, jo ara no recordo específicament, i dius, sí, sí, que aquesta és meva. Ostres, que fort, que fort. Perquè reconeix una pedra del teu xavell sempre... Sí, sí, sí. Aquesta no és aquí. És a dir, podria ser que no fos seva, però vol dir que és exactament... Sí, especifico que no sóc d'aquelles persones que va per les muntanyes fent pilotes de pedres, que això també s'ha d'estar parlant molt, i hi ha molta gent que comença a remoure les pedres, però sí que considerem que per la feina que tenim i que fem podré explicar i tocar... Tenen una finalitat pedagògica. Sí que molta gent li poden dir, mira, ves aquí darrere el pàrquing del milenari, entre dins i veuràs com és la pizarra pura i dura de Sant Just, perquè si no... Que també és licorella. La licorella és pizarra que està molt més trencada, diguem-la. Però sí que, realment, sobretot estrangers, gent que ve d'afora ha explicat que es produeixen vins sobre aquest terreny. Sí. És important. Que no és especificament nostre. Si anem a Alemanya, a la zona del Museu, també tenen pizarra. Vale. Segurament pot ser de la mateixa època que es va formar, o pot ser d'un altre, o fins i tot negre. O sigui, n'hi ha moltes i n'hi ha també pizarres roja. Per tant... Quin programa més educatiu i més avui hem fet aquí. Des de la geologia... Sí, sí. És bàsic, eh? És allò que dius... Clar, el CEP s'alimenta del terra. Clar, i això és el que tenim al terra, el tespèdre. Allà de poder passar les arrels i la licorella, la licorella fa que l'aigua circuli... Clar, és allò que diu... Com està trencada. Està trencada i l'anel... Va circulant i s'escola de pressa. Sí, quan plou, n'hi ha una certa retenció d'aigua. Però el problema moltes vegades és l'argila, no és excessiva. Exactament. Mira, i la setmana que ve us portaré... A veure, ens portarà aquí un rock de ve de saber on. Una autarxina i de la terra alta, no sé si amb roques o sense. Aquest és per escollir tot. Sí que el porta un trailer o entrevises abans, eh, Àstrid? No, però va molt bé, va molt bé. Sobretot a l'hora d'explicar com són els vins. Són moltes característiques que formen que aquell vi sigui així. No sé què anem a buscar un vi d'aquells més de l'amoratori. I el dissenyem, que també hi són, eh. També tenim vins de disseny. És que no ens ha agradat parlar tant. En fi, que vagi bé la tarda, Albert, Àstrid, i ens tornem a trobar també el pròxim dijous aquí a la ràdio. Molt bé. Vinga. Adeu. Adeu. I ara deixem un tema musical del grup de Tietz i també Jung Rajola, un tema que es diu cada dia en el seu álbum del 2022. I ara em trobo sol, em barquen a la ràdio de Tietz i també a la ràdio de Jung Rajola. I ara em trobo sol, em barquen a la ràdio de Tietz i també a la ràdio de Jung Rajola. Ha passat des de llavors, i ara em trobo sol, em barquen aquest vol. Cada dia que passa, treient les espases, t'emprenyo tant pares, m'amor. Cada dia que passa, petit i menys trassa, té tot això que se'n diu amor. I cada dia que passa, treien les espases, t'estimo a vegades al fons. I cada dia que passa, cada dia que passa, és tot més fos. I és que se'ls voldria caminar sense cap cadena al meu voltant i no vestir el cor de color blanc i no pensar tant en el XL. De poder perdre, de poder perdre que aquella és tardes i que hi ha per sempre. Que no et vull perdre, i que no et vull perdre si viure't tan ben fred de sempre. Que no et vull perdre, i que no et vull perdre si viure't tan ben fred de sempre. Cada dia que passa, treient les espases, t'emprenyo tant pares, m'amor. I cada dia que passa, petit i menys trassa, té tot això que se'n diu amor. I cada dia que passa, treien les espases, t'estimo a vegades al fons. I cada dia que passa, cada dia que passa, és tot més fos. Oh, oh, em tira una pollita per el WhatsApp. No sé què li passa, ni cada mala plaça. Prenem un cafè, et digera la terraça. I cada dia que passa, és un infern, cada dia em passa que no sé què fer. I cada dia, cada dia, cada dia que plou i no hi ets. Cada dia que passa, treient les espases, t'emprenyo tant pares, m'amor. I cada dia que passa, petit i menys trassa, té tot això que se'n diu amor. I cada dia que passa, treien les espases, t'estimo a vegades al fons. I cada dia que passa, cada dia que passa, és tot més fos. I cada dia que passa, cada dia que passa, més fos. I cada dia que passa, cada dia que passa, més fos. I cada dia que passa, cada dia que passa, més fos. I cada dia que passa, cada dia que passa, més fos. I cada dia que passa, cada dia que passa, més fos. I cada dia que passa, cada dia que passa, més fos. La Guàrdia de Sánchez. Baradio de Sánchez. Paràdia de Sánchez. Durant la Vector-U. Cataluña Ràdio. Les notícies de la sis. Bona tarda. Us informa Kili Antzebría. El Parlament demana la generalitat que congelli amb el govern espanyol pel cas de l'espionatge del Catalan Gate. La proposta l'ha fet a Junts per Catalunya amb una emoció que també proposa el govern crear un servei d'atenció a les víctimes de pagassos i que a l'hora permeti a qualsevol ciutadà saber si el seu telèfon també ha estat infectat. Parlament, Dani Sainteja. Bona tarda, des de l'escat del Catalan Gate, el govern de Pere Aragonès només manté en peor reuniós tècniques amb l'executiu de Pedro Sánchez, però ara el Parlament vota que es congelin totes les relacions institucionals. Esquerra i la CUP han votat aquest punt de l'emoció que proposava Junts. Sentim Josep Rius, de Junts per Catalunya. I això, amb el gran vulguin amagar-ho, té una única lectura. Un país que espia la seva disidencia política és un país d'antics autoritaris. Els seus europeu parlamentaris ho expliquen exactament així al Parlament europeu, que els passa aquí. Els comuns siguin afegits a una altra proposta, la de crear un servei d'atenció a les víctimes de l'espionatge en pagassos i la de posar a disposició dels ciutadans els serveis de ciberseguritat del govern per saber quina és l'estat o estan sent espiats. Dani Sánchez, de Catalunya Radio Parlament. Notícies breus, en Gerard López. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat per l'ex vicepresident Oriol Junqueras contra la sentència del Suprem, que va confirmar la decisió de la Junta Electoral Central de prohibir que es presentés com a eurodiputat i, per tant, a les hores, perdre el seu escolt Parlament Europeu. La JEC va acordar al gener del 2020 que Junqueras no era legible per haver estat condemnat a 13 anys de presó pel procés independentista. En la seva interlocutòria, el Constitucional descarta que la Junta Electoral Central incorregueix en una infracció de l'ordenament jurídic perquè, des del seu punt de vista, el que van fer va ser a instàncies del PP i de Vox aplicar les conseqüències que la sentència del procés comportava per Junqueras en la seva condició de candidat electe al Parlament Europeu. Comissions obreres i l'OGT amenacen a mobilitzacions aquest estiu si la patronal no accepta les seves demandes salariales. Els sindicats plantejen per aquest any un increment mínim del 3,5%, un 2,5%, el 2024 i un 2, el 2025. Un aixordo és el secretari general de Comissions. Estamos por la labor, lògicamente, de reforzar esa negociación colectiva, pero necesariamente tiene que consolidar y tiene que mejorar los horarios de la clase trabajadora. Y si no, el escenario de movilización está, creo, que más que garantizado. Una foto aconseguida des de diferents telescòpies confirma l'existència del Forat Negra Sagitari A Estrella, que és el centre de la nostra galàxia, la Via Láctea. Els experts col·lifiquen aquesta troballa de revolucionaria, una massa del Forat Negra que multiplica per 4 milions la que té el sol. El Departament de Salut investiga la intoxicació alimentària que aquesta nit ha afectat prop d'una cinquantena d'infants que estaven uns dies a colònies a la comarca de la selva. De tota manera, tots ja els han donat l'alta. Detenen 4 persones a mèr a la selva per una plantació de marihuana valorada en 112.000 euros. Girona Roger Santaló. Bona tarda. Els Mossos d'Esquadra van trobar a ell 58 quilos de cadells de marihuana i tot el material per la producció i creixement de les plantes dels detinguts, 4 homes de 22 a 29 anys, han estat posats en llibertat amb càrrecs. Roger Santaló, Catalunya Ràdio Girona. Esport, Sonia Oliart. El jugador del Barceric Garcia s'haurà d'operar d'una lesió al dit polsa de la madreti Espardrà, el que queda a temporada, una presència en defensa, que s'assuma a les de Piquera. Ojo per lesió i a la de Jordi Alba per sanció. De cara al partit de diumenge a Gita, que finalment es disputarà a dos quarts d'avui, i no dos quarts de set com estava previst. Barça i Madrid es trobaran a les semifinals de la Copa de la Reina. Aquest partit jugarà al Corcón, a la 25 de maig, a les 9 del vespre, el dia abans, a la 24 de maig, jugarà a l'altre semifinal Granadilla Sporting de Guelva. En motor, Susu, qui ha fet un comunicat oficial, en què ha confirmat la decisió de deixar el Mundial de MotoGP a finals d'any, i ha anunciat que ja negocia amb Dorna, l'organitzadora del Mundial, aquesta sortida motivada per la situació econòmica mundial, i els canvis en la indústria de l'automoció. En bàsquet, Alberto, li ve deixant el bàsquet professional els 44 anys, després d'haver jugat a la penya, a Lleida, a Manresa i a València, entre d'altres, ho ha anunciat el mateix jugador a les xarxes socials. I l'únic girona ha anunciat la renovació per a les tempores més de la nord-americana Rebeca Gatner. A la Copa Esbaldambol, Barça i Ramírez s'enfrontaran a la Gronya i el Videso, a les semifinals que jugaran a Saragossa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa l'Ualopet Ribes. Avui comença la nova sèrie de televisió Benvingus, el vas llobregat, que farà descobrir Testa la comarca. Es tracta d'una sèrie impulsada pel consorci de Sant Just. I ara ens informa de com t'haurà de començar la moda de les notícies. Bona tarda. Us informa l'Ualopet Ribes. ha descobrit testar la comarca. Es tracta d'una sèrie impulsada pel Consorci de Turisme i el Consell Comarcal del Baix Llobregat amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Consorci del Parc Gari del Baix Llobregat. La riquesa culinària i gastronòmica del Baix Llobregat, així com els principals punts turístics de la comarca, conduïts pel presentador i comunicador Jordi L.P. Són els grans protagonistes de la nova sèrie de televisió benvinguts del Baix Llobregat, que s'estrèn a 8.12 de maig a les 9 de la nit a ETV de la visió del Llobregat i que matrà un nou capítol cada dijous a la mateixa hora. Aquesta primera edició de la sèrie recorrerà 13 municipis de la comarca entre ells, Sánchez Desvern, on el xef Joan Mascaró, del mirador de Sánchez, cuinarà un escarxó fesprat farsides de frits del mar. Després de dos anys d'aturada per la pandèmia, torna el FESTRU, organitzat per les trucaires de la grupament Escolta Martin Luther King. Hem tingut avui a Radio Desvern a la trucaire Berta de la Maza, que ens ha explicat amb més detall en què consistirà aquesta jornada. El FESTRU va néixer el 2015 amb la intenció d'umplir un buit al poble en l'àmbit ludic i festiu dels i les joves. A l'hora serveix per explicar el projecte de les trucaires, o qualsevol tema, que inquieti el grup, joves de 17 a 19 anys, que es troben a un pas de ser caps del cau. En aquesta branca es treballa per donar més autonomia i independència al grup, més coneixement sobre el funcionament i la gestió de la grupament. El FESTRU doncs és una jornada on es posa en valor i en marxa aquesta autonomia. L'edició d'en Ganya realitzarà aquest dissabte 14 de maig, el casal de joves de Sant Just Desvern, començant a dos quarts d'avui del vespre amb una taula rodona que plantejarà la temàtica en lluita per un habitatge digne. A les 9 de la nit hi haurà un sopar de pinchos i per últim a partir de dos quarts d'onze de la nit, hi haurà punxadiscos amb begudes a preus populars fins a les 3 de la matinada, una jornada oberta a tots els Sant Just Tengs i Sant Just Tengues. dissabte es va realitzar una nova edició del l'Europè en Cleanup Day, una acció organitzada a nivell europeu amb l'objectiu de consciència i sensibilitat sobre la quantitat de residus que llensem de manera descontrolada en el nostre entorn. Aquí a Sant Just es va quedar al parc de Iuliaquieta per dirigir-se una vegada més a l'entorn del parc de Collserola, on es va organitzar una recollida de residus. En aquesta edició es va recollir un total de 150 kgs de residus, 27 kgs de vidre, 16 de plàstics, 5 de paper cartró i més de 100 de rebutx. També es van trobar tot tipus de residus voluminosos, com tres pneumàtics, metalls diversos o un lavabo trencat entre molts d'altres. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just Tengues, que és en Just Notícies de l'1 del migdia. Fins ara mateix. I amb aquesta cançó de fons de Rigoberta Bandini comencem l'espai de novetats musicals amb l'Andrea. Comencem, com sempre, la segona hora, els dijous acompanyades de la teva música, les novetats que ens portes de la indústria musical. Sí, perquè aquesta setmana n'hi ha unes quantes de novetats que competeixen amb l'actualitat eurovisiva. Sí, també, també. Hem de fer aquí un 50-50. L'any passat, Olivia Rodrigo va treure el seu disc Sour justament durant la setmana d'eurovisió, i no li va anar malament. No li va anar malament. Bons pressatges, bons pressatges. Si et sembla, comencem amb la primera novetat, que és una que es venia parlant des de feia, des de quan es va anunciar, però, bueno, ha portat molt cap a parlar de la col·laboració de la Maya i l'Aitana. Aquí vam parlar, això, jo crec que era Nadal i tot. Sí, vam parlar quan la Maya va anunciar el disc i va dir que aquestes són les cançons que hi ha, i entre les cançons sortia una col·laboració amb l'Aitana que es diu La cançó que no quiero cantarte. És l'últim senzill que han publicat, abans de que surti el segon disc de la Maya, que es titula Quan no sé qui en sóc, que sortirà aquest Divendres a les 12 de la nit, ja estarà a totes les plataformes, i sí que és cert que també vam parlar home. Si té una cançó amb l'Aitana, l'hauríem de fer single. I si que l'han fet single, però la gent s'esperava un videoclip amb l'Aitana, i l'Aitana no surt enlloc. Sort una petita referència amb ella, que és el seu perfum. Bueno, bueno, no és suficient. No és suficient, Andreia, per les fans, i els fans que esperen el videoclip i la cançó. La cançó no ho sé, però el videoclip l'Aitana no surt. I a la cançó també té frase curta. És una cançó que està escrita per ser tan gana, amb pràcticament totes les del disc que traurà la maia, i està produïda per a Liz, que també, doncs, quasi tot el disc que estarà produït per a ell. Doncs sembla escoltem-la a veure com fa. Escoltem-la i para atenció a la lletra, perquè hi ha moments... Sí, hi ha referències a què? No, hi ha una frase graciosa. Va, escoltem, va. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. En el sofá del salón está la mancha de un vino que se te cayó dentro del congelador. La cara de un beso o mirar con depresión. Quiere ser mi amigo, cómeme el higo. No van a volverte a ver paseando conmigo. Quiere ser mi amigo, de mí o contigo. No van a volverte a ver paseando conmigo. És tan raro estar sin hablarte cantando canciones que me hacen pensar en llamarte y me justo olvidar, pero vuelvo a empezar la canción que no quiero cantarte. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. M'ha passat cara l'escoltat com passava una vegada i m'agrada més, una mica més. Amb les escoltes m'ha guanyat, però sí que és cert que comença amb aquesta guitarra molt potent i dius t'esperes que s'ageixi la línia potser de tofoto del DNI, de la Itana, o la col·laboració que té la maia amb Carolina Durante, i de repente... i no. No arriba el moment. No arriba el moment, va, com caient. Quina era la frase? Quina és la frase que va sortir a Twitter fa dos o tres mesos. Aquesta serà la lletra de la cançó de la Maia i la Itana. Ja, ja. No pot ser, no és impossible, i ha resultat que sí. Molt bé, ens hem fixat també en el videoclip en el moment que surt la colònia el perfum de la Itana. No sorolla per sorollar el perfum. Va haver-hi un tuit amb una mica de mala dada que deia que la Itana no va poder assistir a la gravació del videoclip i per tant la Maia la va voler ensenyar de la millor manera, com un producte. Mare meva, però això va posar algun producte o algun... Un twitter. Un twitter, no sé com es diu en català. Una persona que, com tu i com jo i com qualsevol altre, aquesta és la meva opinió. Molt bé, punt. Doncs aquí hem escoltat la cançó que no vull cantar de la Maia i la Itana. Que per cert, la cançó que ens has posat de Bimini Dressa al Show és una de les cançons que també estarà al disc. Sí, és una de les cançons que estarà al disc, que està produïda per a Liz, que està escrita per la Rigoberta Bandini, pel Cetanana i per un integrant de l'Oreja de Bangok, que ara no me'n recordo qui és. Bueno, un dels de l'Oreja de Bangok, del qual l'anys quedem. Molt bé, i seguim amb novetats, no? Seguim amb novetats, toca parlar de Bad Bunny, perquè ha treigut nou disc. Si entres al top 50 Spotify Espanya, és totes les cançons del disc que hi ha, pum. En sèrio? Sí, que venen un siafa, com una setmana d'un dia per l'altre, i pum, ja està. El disc es titula Un verano sin ti i té bastantes, bastantes col·laboracions entre les més sonades, una amb Raül Alejandro i una altra amb Jay Cortez. Va haver-hi un rumor quan va sortir el disc que es deia que hi hauria una col·laboració amb Cetanana i a Liz. Jo la vaig buscar i no apareix. No hi ha la col·laboració amb Cetanana, però no crec que tardien arribar. Sí, el que vaig llegir de Cetanana és que als Estòpals hi havíem proposat de fer una col·laboració amb Cetanana, però que van dir que no. Els hi van proposar de fer una col·laboració, Estòpa va dir que no, però el concert que va fer a Barcelona el 23 d'abril va anar a cantar amb Cetanana. A partir de que va anar a cantar amb Cetanana, va sortir el tema que havien dit que no a la col·laboració. Escolta, amb cadascuteres i prioritats... Potser en aquell moment les llendes no quadraven i per anar al concert sí que va quadrar. Tornem a Bad Bunny que ens hem desviat. Tornem a Bad Bunny perquè amb la publicació no sentí el dia que el va publicar, el passat divendres, es va convertir en l'artista amb més extrems, amb més reproduccions, amb un dia a Spotify, en tota la història. Només un dia va aconseguir 183 milions de reproduccions sumant el disc nou i tot el seu catàleg anterior. Bueno, però igualment. Igualment, encara que vagi sumant, 183 milions. Aleshores el rècord el tenia Drake amb 172 milions. Des banc, des banc. Sí, l'ha superat per 11 milions. No és que l'hagi superat per dos reproduccions més. No, no. I jo veig una cosa complicada de superar, perquè això ara ve el següent i pum, 200 milions. Clar, és això és que van venir, van treure en discos i a veure qui fa el rècord més. Sí. Una de les cançons més destacades del disc és Mosco... Mosco-mul. No entenc el nom, però bueno... A veure, Mosco és de Mosco. Mosco és de Mosco-i-mul. Em sembla que és un tipus de pentinat. Però perquè barrejar les dos no et tinc ni idea. És una de les poques cançons del disc que no hi ha col·laboració, però tot i així és la que està tenint més reconeixement. En poc menys d'una setmana té més de 39 milions de reproduccions. O sigui... Què dir, no? No sé, esclar. Què hem de valorar, Andrea, que hem de valorar? És Bad Bunny. Li pot posar de cançó Mosco-mul o Power Ranger, com vulgui. Li ho pot fer, no? Sí, sí ho pot fer. I sí que va en l'estil de l'últim disc que va treure, l'últim ator del mundo, que eren sons llatins, que muflaven una mica més cap al pop. Una mica el que també fa Raül Alejandro i Sebastián Yatra. E-D-C-T-C, en company. Molt bé, doncs escoltem la cançó, va. Mosco... Mosco-mul. Això, és que ja no sé ni pronunciar, va. Mosco... What's up, sin el retrato, no guarda mi contacto. Todo el mundo es warel, baby, vamos para el cuarto cuárel. En la uro comiéndonos al parer, te guarda el duro para que no me compare. Cuido con ese man, que se va a romper. A mi és que totes em sonen igual. Sí? Sí, aquest estil, si et reconeixen, és que em poses una altra diferent i potser em dius si és la mateixa i et dic que sí. O sigui, les veig totes com... Bueno, utilitzem tots l'atomcompan, atomcompan... Ja, ja, suposo que per això, que per això, i... Però és igual que la música pop que utilitzen els quatre cors de sempre... Sí, sí, el que... ...i que està tot inventat. Sí, sí, sí. Suposo que si somem que tampoc és de les més... dels meus estils preferits, doncs encara menys. Però bueno, me'n van amb aquest tema d'un verano sentir. Continuem amb un altre disc d'aquestes, que és Multiventes, que treu qualsevol cosa i... I es fa d'or, no? Es fa d'or, sí, sembla. L'últim got diuen al desert. Sí. És Taylor Swift, que ja ha anunciat que la seva pròxima regrabació serà 1989, que fins ara és el seu disc més venut a Estats Units. De fet, té no sé quants records de ventes i de números uns, o sigui, una verbalitat. De fet, la gent s'esperava que, després de treure 1989, els següents discos aconseguissin superar aquestes xifres, però mai aconseguir... No es podés fer. ...aconseguir els números que va fer 1989. Però és que és normal, perquè és un disc que té les cançons més conegudes de Taylor Swift, està Shaking Off, està Wilders Dreams, Blank Space, Bad Blood... Estan tots els hits, aleshores. Home, s'hauria de tenir carinyo en aquest disc, no, Taylor? Sí, sí, sí. I la cançó que ha presentat per anunciar que aquesta serà la pròxima regrabació és This Love, que també és un altre dels èxits d'aquest disc. És la segona que publica de regrabacions d'aquest álbum. La primera cançó que va publicar va ser Wilders Dreams, però va ser una mica així... de suelta, perquè just va coincidir que s'anunciava a la pel·lícula de Spirit, on ella forma part de la banda sonora amb aquesta nova regrabació, i que, a més a més, es va fer viral entre cometes a TikTok i va aprofitar el moment i va dir que la trec per aquí, perquè va ser just en el moment que estava traient ret, Taylor's Version, o sigui, es va complicar tot. Però, bueno, aquest ja serà el 1, 2, 3, la tercera regrabació. Foc a foc, no? Foc a foc. L'hi queden algunes? L'hi queden algunes, em sembla que li quedaran 3, si no m'equivoquen, 2 o 3. Però la gent s'esperava que anés més ràpid. Sí? Sí, perquè com que eren regrabacions, hi ha unes cançons que sí que afegeix noves cançons, però el disc ja el coneix tothom, i us en traurà una setmana, 2, 3, i ja estan totes tritats. Potser passa que és molt perfeccionista i cada cançó vinga a repetir-la. Sí, és molt perfeccionista, però sobretot sap tots els diners que mou, i està plantejant les regrabacions com si fossin discos nous. Això també, m'ho heu pensat dir, m'està aprofitant també, vinga. Sí, sí, sí. Com que et treu un disc nou, un álbum, o... Sí, és com si fos un disc nou. De fet, es va dir que podia entrar, podia ser nominada als Grammys amb les regrabacions, i dius... Què? Sí, amb una feina que ja... Una feina que ja he fet fa anys. Sí, i ella mateixa va dir, mira, jo els Grammys enviaré els meus nou discos i aquests... Jo les proposicions que faré seran el material que vagi fent nou. L'any 2030 guanya per Txell Quirov, no? Vinga, va, va. És que no té cap sentit, però, bueno... Va, escoltem la cançó... Escolteu, Dislov, que és una de les meves preferides d'aquest disc. Va. I who dreamed of this? This love is good, this love is bad, this love is a life back from the dead. These hands are to let it go free and this love came back to me. Oh, oh, oh, oh. Tossin', turning, struggle through the night with someone new. Baby, I could go on on on on. I'm burning, they could end my mind for only you. No és de les més conegudes, eh, per això? No. Bueno, no, de... Aviam, hi ha molts singles d'aquells disc, i més conegudes, Txell Quirov, que per mi és... Sí, em refereixo a ell. És bastant mediocre, com a cançó, però, bueno... Ja ho pica amb collarada. Sí, hi ha Blank Space, hi ha Bad Blood, que sí que és cert que són... Els coneixes, té la meva àvia, però aquesta va ser un dels singles, i sí que dins dels fanàtics de la Taylor Swift és una de les preferides. Jo crec que l'ha publicat també com un regal... No és maca, eh, a mi m'agrada, eh. A mi m'agrada el que passa, que és veritat que no potser no és de les que... Quan veig en Taylor Swift pensis en directament, potser, en aquest tema, però bueno... Aquí la tenim per donar la notícia que està fent poc a poc... A poc aquests rellançaments. Que es pren del seu temps, eh. Sí, jo em penso que ja estan tots gravats, però diu... Ah, home, aquesta podria ser una altra, no? Jo crec que ja ho té tot gravat i ho està muntant, perquè cada cosa està traient-li suc a tot el que pot. Espriment, espriment, clar que sí. Molt bé, ja anem amb la següent novetat, no? Anem amb la següent novetat, és un altre disc, en aquest cas és el de Guitarrica de la Fuente, és el seu primer disc que es titula La Cantera, i és, o sigui, jo he escoltat algunes de les cançons, i és brutal, brutal. Guitarrica de la Fuente el vam conèixer per la col·laboració d'Anna Triste amb Natalia Lacunza, ara ja fa... És veritat. Ja farà temps, 4 anys. Vale, sí. 4 o 3 anys, 2019. Sí, perquè... O té 2018, van sortir... O 2019. Estiu del 2019, va sortir. Va ser, exacte. I, mica en mica, ha anat traient singles, traient singles, i ara alguns d'aquests els ha recopilat en el disc titulat La Cantera. Un dels més coneguts és Ja a mi mama me decía, i sobretot jo crec que una de les millors cançons del disc, i la que et porto avui, és a Carta Cabal, que és la que ha triat ell mateix per ser, com l'últim, avançament senzill del disc, i és també l'encarregada de tancar tot el treball. Està també tot produït per Raül Rèfri, que és un d'aquests altres productors que estan a tot arreu. Va ser el productor del primer disc de la Rosalía, de Los Angeles. Ah, vale, potser ens sona d'això. I havia de ser també el productor del primer disc de la Maya, però va ser un projecte que es va tirar tota la basura, i no va sortir mai aquell disc, però és un producte d'aquests que... com de l'Ith, que està per tot arreu. Però sabem per què no va funcionar, això que dius? No ho sé. Per desacords entre ells o...? Es parla de desacords entre la discogràfica i el productor, que ell demanava més diners, que no sé què. També és cert que la primera cançó que va treure a la Maya era produïda per al Raül Rèfri, i no va funcionar com s'esperaven i van dir, ui... Potser ens hem equivocat. Potser ens hem equivocat i van tirar enrere. Molt bé, bueno, sí que el que sigui. Tenim la guitarra Icadera Fuente amb aquest tema a cartes cavals que volem escoltar d'Andreu. buyo la new APURA. La calienta, l'alumbrer, i tu cotxe has parcat guarda l'alumbrament, escrit tu en mi mano. Una pel·lícula muntada, una pel·lícula muntada, una pel·lícula muntada, una pel·lícula muntada, una pel·lícula muntada, una pel·lícula muntada, una pel·lícula muntada. No, aquí no havíem escoltat gaire coses, oi, de guitarra rica de la fuente? Vam escoltar ja fa molts anys, nana triste, i em sembla que ja a mi mama m'he deia també la vam escoltar, però sí que és cert que no n'he portat gaire. És que tampoc hagi tritll gaire, no, guitarra rica de la fuente? No, ha anat traient singles, així, esporàdics, i és aquest el primer projecte que treu tot. Tot complet, sí. Molt bé, hem parlat de novetats, Andrea, i ara ens toca passar el moment eurovisiu, moment estelar, els dimarts van haver aquestes primeres semifinals, no? La primera semifinal... La primera, i avui a la nit i a la segona. I avui a la nit tindrem la segona, en la que participen algunes de les grans preferides, que partegen tercera posició, no, quarta posició a les apostes, quarta posició, després també veurem com entrevisten a la Channel, que surten cinquena posició a les apostes, i veurem un minut de l'actuació, que després estarà tota completa a YouTube, també estarà participant a Regna Unit, que està ara mateix empatat amb segona posició a l'Itàlia a les apostes, que també l'entrevistaran, veurem un minut de l'actuació, i després la podrem veure completa a YouTube. Molt bé. I, a més a més, el dissabte tenim la gran final, on Espanya tòricament té alguna possibilitat de guanyar, però també et dic, Ucrania té un 51% de possibilitats de guanyar a les cases d'apostes. Més de la meitat. Sí, jo dic, Ucrania guanyarà, i llavors em diuen ja, però segur que és per tema de la guerra, per la guerra. La cançó no és una cançó que agradi a tots els gusts. A mi la cançó no m'agrada gens. No agrada tots els gusts, però és la primera cançó rap que s'ha portat a Eurovisió, amb cara i ulls, que sona una cosa que pot escoltar la gent avui en dia, perquè hi ha moltes vegades el que passa amb Eurovisió que queda tota una mica ràncio i anacrònic, i moltes propostes que s'han portat volent fent-se els modernos, cantant rap i hip-hop, i dius... Però sí que sembla un pastitxe de coses que si ho veuen, i anem... Les desmàia, no? Les desmàia. A mi m'agrada el rap, aleshores, a mi la cançó m'ha agradat sempre. Amb aquesta cançó va haver-hi polèmica des d'un inici, perquè no va guanyar la seva preselecció. De fet, va quedar segona, però la cantant que va quedar primera, havia incomplert una de les... No una de les lleis del concurs, sinó una de les lleis d'Ucrània, que és que va accedir a Crimea el 2015 pel costat rus. I, aleshores, les persones que trenquen en aquesta llei, diguéssim, no estan ben considerades com per ser embaixadors i representants del país, ja no només Eurovisió, sinó que arreu del món. I, aleshores, se la va eliminar, perquè, a més a més, la cantant aquesta, a l'últim moment d'intentar que jo ho he fet bé, jo vaig entrar pel costat ucrainès, va falsificar la documentació. Home, no, no, no, així ja no, així ja no, és que... Llavors, la primera d'Ucrània va passar i em van portar a Eurovisió els que van quedar segons. És que va quedar en segona posició, que sempre va ser la meva preferida. Per tant, en el moment que la van eliminar, va dir, ja, pos que bien. I el nom que diuen aquests d'Ucrània, quin és Estefania, no? Estefania és la mare d'un dels cantants, perquè és una cançó dedicada a les mares. Diu, Estefania, mama, Estefania, Estefania, mare... Estefania, o sigui, vull dir, és ucraïnes, però s'entén fàcil. De fet, en l'actuació que van fer a la seva preselecció, el més de genès, si no m'equivoco, actuàvem a l'escenari i de repén hi havia un pla que... Un poc abans de l'Estefania era la mare. Quina vergonya, aquí era la vergonya. M'heu endollit en la silla. I està tenint molta bona resposta des que va sortir a la semifinal. L'actuació té més d'un milió de... Per tant, jo crec que estem en un any com potser el de 2019 que va guanyar a Holanda. Països Baixos, perdó, que no els agrada. Tu t'imagines l'any que va fer el festival d'Eurgisia Ucrania, Andrea? O sigui, ells han dit que volen que es faci a Ucrania, perquè volen que es faci a una Ucrania recuperada, que hagi sortit de la guerra, etcètera, etcètera. Però, si no es pot dur a terme, no hi ha l'obligació de... I repartim itàlia, no? Suècia s'ha ofert a organitzar-lo. O els que queden segons? Sí, també pot ser, els que queden segons s'ofereixi a organitzar-lo. Em sembla que els anys 80, 90 ja van passar situacions com aquesta, i la BBC també va sortir endavant i els van organitzar ells els festivals. Per tant, un país en conflicte polític, o amb qualsevol tipus de conflicte, a vegades, per exemple, a Irlanda que va guanyar, els anys seguits que ja no tenien més diners per organitzar un altre festival, van dir a la BBC, escolta, ajudeu-nos. Help. I si hi ha aquestes opcions a dir, si no és viable que la televisió tota sola pugui organitzar un festival, doncs hi ha l'opció que altres televisions ajudin, perquè dius, et quedes a Itàlia, però ho produeix la televisió ucraniana, per exemple. Clar, es poden buscar solucions. Sí, sí, sí. Cosares que ens van sorprendre de la semifinal de dimarts d'Andrea? Em va sorprendre Islàndia. Islàndia, no et pensaves que passés? És que a les apostes estaven 39 de 40. Doncs mira, un altre sorpasso. Per exemple, Lituània, a molta gent li va sorprendre, a les apostes estaven últims, 40 de 40, però jo pensava, o sigui, per mi era impensable que no estigués a la final. Per tant, jo des d'un moment primer m'ho vaig dir, no és que això es classificarà, això. És igual que cantin en un cubo de basura, que això es classificarà. Però bueno, a la gent li va sorprendre. I d'algun país que es quedés fora, que diguéssim, ui, aquest hauria d'haver passat a la semifinal. L'Etonia em va sorprendre, perquè ha sigut una cançó molt estimada pels seguidors, però jo pensava que a mi em va agradar l'actuació. Això, gustos colores. I avui toca la segona semifinal. Tenim la segona semifinal, on participen Suecia, Sant Marino, atenció, Sant Marino, perquè porten un cantant que es diu Aquile Lauro, que és potser més famosa itàlia que els representants italians. No et diria més que els representants italians són un duo, Mamut Blanco. Blanco és la persona més famosa del país en aquests moments, i jo crec que li segueix Aquile Lauro. Després també hem de parar atenció, jo crec, a tres balades, que són les de Polònia, Austràlia i a Cervellant, perquè són les tres molt semblants, a mi no m'agrada cap ni una, però tant entre els preferits a classificar-se. Després, una altra de les importants serà Serbia, perquè porten una cançó que es diu Bitis Drava, amb Serbi, completament, comencen fent referència a Meghan Markle, preguntant quin és el secret dels cabells de Meghan Markle, que dius, per què? Però el que realment parla la cançó és una denúncia de com els artistes Serbis no entren dintre del sistema públic de sanitat a Serbia, perquè són autònoms. I a les hores es manifesta. És una denúncia. El secret de Meghan Markle és que té accés a la sanitat, la gent ho relaciona amb el Covid, perquè ens hem de rentar les mans, de fet, la posada en escena, ja veureu que és pràcticament una pica de lavabo, que queda molt bé en televisió, però no és tan... Es pot entendre pel Covid, però sobretot per les malalties en general, és important rentar-se les mans. Jo em rento les mans a cada moment, perquè si no, no em cobreix la sanitat. És una cançó que s'ha convertit en un hymne a totes les zones, de Lleida, Albania, Croàcia i tots aquests països. I dissabte tenim la final, llavors. dissabte tenim la final, on sí que actuaran els Big Five. Actuarà el Big Five. Jo crec que Espanya pot optar al top 10, però hi ha molts països que poden optar al top 10. És complicat. Hi ha moltes posicions en les que... Avui a la nit es farà l'últim sorteig de mitats, i quan tinguin tots els països distribuïts per mitats, els productors decidiran qui va a cada posició. La Chanel ja s'ha sapt actuar la primera mitat, no s'ha sapt encara en quin lloc. I a la final tindrem Maneskin, que presentaran el seu nou single, Supermodel, que sortirà a les plataformes el dia 13, el Divendres 13, i, o sigui, demà, està produït per Max Martin, o sigui... L'última vegada que Max Martin va produir una cançó d'eurovisió, d'eurovisió, o sigui, que es presentés a l'escenari d'eurovisió, va ser la cançó que ens top de feeling de Justin Timberlake, que va anar com a invitat, o sigui, fort, el recorregut que han fet Maneskin només amb un any, que jo quan començaven aquesta setmana és a Eurovisió, i aviam, si fa dos dies que Maneskin ha guanyat, com pot ser que... però, bueno, ja ha passat un any. I també vam veure la primera semifinal en l'actuació del... que ho vas dir, que ho vas... En va agradar? Sí, molt emotiva, amb el piano... Tot el palau, cantant... Sí, sí, sí. Sentia més a la gent que cantava que ell, que a mi em feia una ràbia, que no el puc escoltar, l'home... Que, per cert, Diodato ha traït dades de gira europea estar a Barcelona el 27 de setembre, a Llo de Gas, per qui li hagi agradat, que ho sàpiga. Tens cosetes d'explicar-nos de l'Achanel o què? De l'Achanel, que l'actuació... Serà la primera meitat, ja ho hem dit. Està molt ben treballada, però no m'agrada com s'ha enfocat l'actuació, perquè és una campanya d'espanyolització centralista exagerada. Només et diré que surt la bandera d'Espanya a la il·luminació. Ah, sí? Sí, sí, sí. Bueno, clar, és que representa l'Espanya. A més, s'ha apropiat de la cultura flamenca, sense ella ser res d'això. Ja ho he vist. Hi ha algunes escenes o parts de la posada en escena? T'ontollen una mica. Jo pregunto, aquesta és la imatge que vol d'una Espanya l'any 2022, amb el tracte de Turé. Podem avançar, sisplau? I això ho faci una cubana que ha viscut tota la seva vida a Catalunya, que no li han interessat mai res ni dels toros, ni del flamenc, ni de res de la cultura andalusa. Jo dic que jo sí que en Andalús em sentiríeu fes veient el pastit xequet que han muntat, però sí que és cert que en càmera queda molt bé. Vaig escoltar l'altre dia en una entrevista, la Channel Vanader a l'Ormiguero, i va explicar com s'havia entrenat per... A veure, la posada en escena, vull dir, la noia no para. Això no és criticable perquè és que... L'esforç és immens, però com s'havia explicat a la televisió, com s'havia estat entrenant i preparant per poder aguantar aquest tragin de moviments, de valls... Corre la cinta amb tacons. Tu t'imagines, corren una cinta. Tu t'imagines, corres... Amb una cinta que dius que és l'esforç de corre per entrenar-te. Aquí entra un altre. Ja no corren la cinta, no, corren cantant. Però això és un altre debat. Això és un altre debat que s'ha obert a les xarxes socials aquests dies, que el tragin que porta com ho diu no sembla. No sé... No, a més, és molt pesat. I dius... Ostres, si ha de fer tot aquest amunt i avall, perquè ha d'anar amb tacons, perquè ha de portar un tratge que no li és còmodo, però és un tratge dissenyat per un home, que no ha d'haver hagut ballar en sa vida. S'han obert molts debats aquests dies a Twitter, a REL, i gent que està a favor, gent que està en contra... Sembla un debat polític. Sembla que sí, escoltem la cançó. Escoltem la? Slow-motion. Exactament. Slow-motion. És que dubtava, si era slow-motion o slow-movement. Perquè just abans, quan dius slow, no sé què, hi ha un moment que dius slow-move o algo així, i dic... Take a video, slow-move. Vinga, va, posem la cançó. Solo hace una, no hay imitaciones. Si uno me cree, pues me toca otro el celo. Take a video. Watch slow-mo, mo, mo, mo, mo. Put it, hip, no, no, no. Take you one, mo, mo, mo, mo. Voy a bajarlo, hasta solo, lo, lo, lo, lo. If they wish it could just disembo, try to look cool. Take a video. Watch slow-mo. Te gusta todo lo que tengo. Te durso la cara en jugo de mengo. Si te dispara cuando la prendo, hasta el final yo no me tengo. Se que se promoja con la, la, puede salvar en la, en la, en la. Take you one, like, pa, pa, pa, pa. Like, pa, pa, pa, pa, pa. Y no se confundan. Y no se confundan. Señora y señores, yo siempre estoy feliz. Yo siempre estoy feliz. Para romper caderas, rompe corazones. Solo existe una, solo existe una, la invitación. No, no, no, no, no. Si yo no me creepo, me toca motroselo. Take a video. Watch slow-mo, mo, mo, mo, mo. Voy a bajarlo, hasta solo, lo, lo, lo, lo, lo. If they wish it could just disembo, try to look cool. Take a video. Watch slow-mo, mo, mo, mo. Doncs aquí l'hem escoltat la, la Chanel. L'últim moment su sense maquillatge, eh? Sí, sí, sí, sí. Quan es mullam la roba, eh? O maquillatge, waterproof, d'aquests, que no, no s'acaba de notar. Sí. Bueno, tot un show, escolta'm, que haurem de veure el dissabte, en quina posició acabem quedant. València s'ha apostolat ja, com a ciutat, si guanya Espanya, que volen... Però què els hi passa als Valencians? Què els hi passa? És que més a més ha sortit València. Sí, València entén que s'hagi apostolat, però s'ha apostolat Torre Molinos, també. També, no? Bueno, clar, és que a veure, València és una de les va fer el venedor un fest, doncs jo entenc que, en casa que guanyés... T'he sentit, t'he sentit. Doncs, clar, que es presenta València i no Cáceres, no? Però Torre Molinos. Sí. Bueno, i això que guanyem, que és... Sí, primer, jo... Sí, crec que quedarà bé... Jo, molt millor que els altres anys. Home, això sí. No és gaire difícil. Porten 5 anys sense pujar des de la vintena posició. Però a mi no m'agradaria que guanyés. No perquè n'hi ha d'altres que creus. No perquè siguin... No perquè crec que hi hagi altres que són millors, sinó per com s'ha muntat tot el paquet. Això, evidentment, sembla un meeting the box. Bueno, doncs hem escoltat la Xanelli, i ens toca fer alguna secció de... Si anem a parlar amb parella sèries, un així per sobre, que la notícia és que s'ha acabat ja per fi de rodar la segona temporada de Young Royals, Góvenes Altezas, i és qüestió de mesos que la tinguem a Netflix, tot el que tardin en la postproducció. Clar, molt bé. A més, la vam comentar, no? La vam comentar fa... Alguns mesos, potser? Sí, fa uns mesos vam comentar que renovaven la segona temporada, però s'ha portat tot molt llarg, perquè un dels dos actors, l'Omar Rutberg, que és el dels cabells risats, el que no és príncep, diguéssim, es va presentar a la preselecció de Suècia per veure visió, perquè també és cantant, i a les hores tot això va endarrerir-ho, i una vegada el van eliminar, van dir tu ja no estàs dins de la preselecció, Netflix va dir, a l'Eluia, a gravar. Clar, ja t'ha dit que no, ara ja pots dedicar-te a el teu que és actuar, no? Sí, sí, sí. I això, Young Royals. Això, Young Royals, que això... Doncs no sé, jo suposo que a finals distiu, més o menys quan es va estrenar la primera temporada, a finals distiu, la tindrem a Netflix. I després és una proposta de Disney+, que es diu Com ho coneixia el teu pare, que ningú pensi que és un Com ho coneixia la vostra mare, enfocat d'una altra manera, no? És una sèrie produïda protagonitzada per Hilaridad, i se suposa que és Lísimac Weyer, en 30 anys. Què? Ja no saben com treure-se les coses. Mira que té anys aquesta sèrie, i estava bé com estava, vull dir... La cosa és que va ser una... Ha sigut una proposta que ha portat molta polèmica dins de Disney+, perquè quan es va estrenar la plataforma fa dos anys... Sí, més o menys. Quan van entrar moltes sèries i es van presentar molts projectes, un dels projectes que es va presentar va ser un espinof de Lísimac Weyer, protagonitzat, evidentment, per Hilaridad, on veiem la seva vida de 30 any era a Nova York, i com li havia anat la vida. Hilaridad no sols era la protagonista, sinó que també era la productora executiva del treball, i les propostes que ella va posar per fer la sèrie no van agradar Disney+, eren una mica massa provocatives, i ella, ara, ha fet una entrevista dient... No, home, no, era... Lísimac Weyer, amb escenes de la vida adulta, però és que si té 30 anys, diu si té 30 anys, utilitzarà el Tinder i anirà a cites i coneixerà gent, i és la vida d'una persona adulta, no d'una de 15 anys. I això a Disney, en un principi, van dir... fora, però ara al final sí que l'han acabat fent, perquè, no sé si és que amb dos anys s'han modernitzat una mica més, han canviat el xip, però sí que s'estrenarà la propera setmana a Disney+. Molt bé, doncs com ho coneixia, a tu padre. A tu padre, molt bé. Doncs, Andrea, si et sembla, deixem aquí la secció, amb candeletes d'arribar avui a la nit, i veure la segona semifinal, però encara amb més candeletes s'ha d'obre la final al dissabte. Tot això segurament ens veurem a la tertulia de demà a divendres. Sí, segurament sí. Doncs res, que acabis de passar bona tarda, i ens veiem. Vinga. Ràdio d'Esper. Més informació a esport.genkat.cat. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Vinga, abans de marxar, dedicarem uns minuts a parlar dels dies internacionals, i també de les afamèrides d'avui, 12 de maig, que ens les hem deixat al principi de tot del programa. Comencem amb els deveniments. Hi ha 3 cosetes que van passar al dia, com avui, un 12 de maig. Tot el dia amb l'exili del Senyor Romà. Cap era el que va passar. 19.80, Barcelona, Marcel Roudoreda, va rebre el premi d'honor de les lletres catalanes. Uns anyets més tard. El 2010, en Burg. Què va passar? L'Ètico de Madrid va guanyar la UEFA Europlik de la temporada 2009-2010. En la final, contra Fulham Futbol Club i el 2012. Porta aventura 1.12 de maig. Malaya, que va batre records europeus, la muntanya rusa més alta d'Europa, 76 metres. També el record de la muntanya rusa amb la caiguda més llarga d'Europa, 78 metres. I també l'hipercoaster més llarga, 1650 metres i també més ràpida, 134 quilòmetres per hora. Això va passar al 2012, a Port Aventura. Neixements, persones que farien avui el seu aniversari, bé que el fan, però que el celebrarien. El 1907, a Hartford, conèctica, dels Estats Units, va néixer Catherine Hepburn, actriu estadounident, que va morir l'any 2003. I el 1918, un 12 de maig a Nova York, naixien Eicel i Julius Rosenberg, matrimoni dels Estats Units d'Amèrica, executats a la cadira elèctrica, acusats d'espionatge. Parlem ara de defuncions, persones que van morir el dia com avui, el 1913, un 12 de maig a Barcelona i morien Riqueta, Martí i Ripoll, assegrestadores, suposada proxaneta i assassina en sèrie de nens. El 1921, a Madrid, Molia Emilia Pardo, escritora gallega, introductora del naturalisme a Espanya. El 1980, a Texas, va morir Bethel Nexmis Graham, macanógrafa, dissenyadora i empresària, inventora del liquid paper. El 2001, a Barcelona, i va morir Maruja Fernández, locutora de ràdio espanyola, des del 1962, la veu de Lena Francis. I el 2008, a Bersòvia, i moria Irene Sandler, coneguda com l'Àngel del Gueto de Bersòvia, treballadora social i infermera polonesa. I per què fa els dies internacionals? Avui en tenim uns quants, eh? Avui és el dia internacional de la sanitat vegetal, el dia internacional de la infarmeria, el dia europeu de les PIMES, el dia internacional de les dones matemàtiques, i el dia mundi, el de la fibromialgia i el síndrome de la fatiga crònica. A Gran Streets, el dia internacional de la infarmeria es celebra per commemorar el naixement de Florence Nightgale. Va néixer a Florencia el 1820 i va morir a Londres el 1910. Va ser infermera britànica, considerada la mare de la infarmeria moderna. Ja que em va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar l'importància de les cures. Doncs vinga, va, amb aquestes afamèrides. Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui, i jo us tornarem demà a divendres, també per estar al vostre costat de 5 a 7 aneu-nos seguint, a les xarxes socials, a Ràdio d'Esvern o també a Roba a la Rambla 9.8. Res més, una forta abraçada que acabeu de gaudir d'aquesta tarda de dijous i res, ens escoltem demà.