#166 - La Rambla del 13/5/2022

... Bonatard D'Aspaint Jus, pasant ara mateix 10 minuts de la cinc a la tarda d'avui. Divendres 13 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Ram! del magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a la M�m de Sant Jus? Soc la Núria Garcia i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6 passarà en per l'estudi primer de tot en Josep Lluís Gil, del comitè de direcció de la revista la Vall de Bers de Sant Just per comentar els continguts que hi ha a la revista d'aquest mes. Després, tot seguit, farem espai de teatre amb la Maica Duenyes, amb qui parlarem de l'obra que Just Teatre estrena aquest dissabte per la tarda. Vodit Berretina, Barcelona, més a més, vindrà amb en Joan Sàlvia, que és l'actor de Just Teatre que la representa i també farem connexió telefònica amb l'autor mallorquí en Joan Guàscar. Després, a segona hora de la Rambla i com fem, gairebé cada divendres, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia d'actualitat i una mica desalfadada amb en Joan Esmeratz, també passarà al Salva i al Lluctós. Tot això serà de seguida. Ara comencem! Vinga, va, que ja el tenim aquí, a l'estudi en Josep Lluís Gil, hola, què tal, bona tarda. Molt bona tarda. Aguantant aquesta xafugo i aquesta caloreta que hi ha, va venint, eh? Sí, sí, ja es va anotant, ja ha arribat la temporada d'eixiu gairebé. La jacateta del matí sobre. Sí, sí, al migdia sí. Doncs bé, anem a parlar de coses serioses. Anem al gra, anem a comentar els articles que ocupen les pàgines de la revista d'aquest mes, del mes de maig. Hem tingut problemes amb correus aquest cop? No masses, no. No ho sabem, encara. De fet, està calenteta perquè l'hem ret avui i ha sortit d'imprente, o sigui que encara no està a correus, això és una evidència, però ens consta que encara hi ha problemes en la distribució tot i que a correus diuen que no, que ja està tot resolt, però de particulars directament ens han arribat veus que està vent i demores de més d'una setmana i deu dies i més, inclús. Bueno, la qüestió és que ja s'ha impres, per tant només queda esperar a rebre les bústies, va. Sí, posarem un espelma a un sigui perquè tot funcioni. Resolem una mica, a veure, i quan el subscriptor és la Rebi, no algú interessat també la pugui comprar els kioscos, què és el que llegiran a primera plena? A primera plena hi ha una foto del dia de l'avança, que si no recordo malament va ser el dia 29 d'abril, i dediquem l'espai de portada a fer una mica de reportatge fotogràfic, bàsicament, de com van anar aquesta diada en diversos grups que van participar. Molta gent va anar a passar en els grups i deu n'hi do, cada cop feien el seu. Bé, està bé, com diem a la portada, el dia de l'avança ens va omplir de ritme i és una realitat. Del qual va ser, exacte. Molt bé, què més, perquè hi ha més continguts, hi ha més pàgines que també on plena revista? Sí, a continuació hi ha un apartat de política municipal, en què fem una informa, diem-ne, fent una visió diferent d'una enquesta municipal de la que se'n feia resolt, Vulletí Municipal d'Abril. Nosaltres l'hem disseccionat una miqueta, hem posat de manifest algunes coses que no són tan boniques, són boniques totes, però no tant com el Vulletí Municipal es posa una mica més triomfalista. Llavors, alguns dels aspectes d'aquesta enquesta, que és molt àmplia... Sí, que està penjada, no? Està penjada a la web de l'Ajuntament, a veure, està penjada però és realment difícil de trobar. No és fàcil de trobar, no està a cop d'ull, per tant s'ha de ser una mica perseverant i àbil per trobar-la. Però en qualsevol cas hi és, és una informa de 57 pàgines que llògicament ni el Vulletí podia fer-se en resolt ni nosaltres. Però hem agafat alguns dels aspectes dels que s'han fet resoldre el propi Vulletí i ho hem mirat amb la seva totalitat, és a dir, no ho matén una part de les dades que hi ha en l'informa. I bueno, és una manera de fer una altra mirada. Això pel que fa la política municipal. Correctament. Després, passant a les notícies de Breus el dia a dia, remarquem sobretot d'ugues necrològiques de molt de pes en el món de Sant Just, va morir el Josep Vullíc Renier, que va ser durant molts anys president de l'Orfeo, i també amor la Josefina Méndez, que va ser professora durant molts anys i directora en d'ugues èpoques de l'escola Núria, que ja van tancar a mitjans dels 90. Ja fa molts anys. I són molts els que hem passat per les seves mans, jo entre ells. I bé, doncs fem una petita reseña que ens ha deixat. Molt bé. I anar més enllà, parlem també de l'apartat de cultura de l'agrupació fotogràfica Sant Just, que per un cantor ha celebrat el seu 13è concurs internacional, i donem una reseña de com ha anat i publiquem d'ugues de les fotos guanyadores en blanc i negre, i també aprofitant que el 28 de maig la propera agrupació organitza la festa de la fotografia de la Federació Catalana de Fotografia, doncs també informem dels actes que tenen previst fer el entorn de la vacuneta. Molt bé, això pel que fa l'agrupació fotogràfica que està en Déu Nido, la que es muntarà, es veu entre festa i festa? Sí, sí, sembla que sí. Segueixo. Sí, t'ha anat a preguntar aquest més. Tenim collida de fruits de la participació de les escoles o hi ha... Sí, encara, encara. Serà l'última del curs, en principi, que serà a càrrec de l'escola, espera que me'n recordi. Cadascuna crec que ja ha passat, és a dir, ja ha fet un escrit almenys llarg del curs, i ara estaven ja fent com la segona ronda, no? Aquest més toca a l'escola Montserrat i ens quedarà la revista del més següent, la de Juny, que li tocarà tancar el cicle, diguéssim, a l'institut. Amb això hauran fet tots dues insercions, dues participacions al llarg del curs, i serà el juny i no tornaríem fins al mes de principi, novembre. Hem de parlar a veure si és possible avançar-ho a l'octubre, però la idea seria aquesta. I els alumnes de tercera primària de l'escola Montserrat, han fet un treball que ditulen la separació de la natura. Ostres, molt bé. Doncs val la pena mirar-ho. I per què fa, perquè la revista s'oblica a la Taneu, i ara sabem que la Taneu d'aquí unes setmanes, uns dies, començarà amb els temes de les activitats també de la festa major, la pròpia festa major de la Taneu, que és la primera de la nova junta. Se'n fa una mica de ressò també de possibles actes i esaveniments. Sí, hem descrit el programa que es farà. La festa major de la Taneu començarà el divendres 27, serà el cap de setmana de 27, 28, 29. Hi ha una sèrie d'actes molt interessants que ompliran la programació. Va a dir que la nova junta, si bé algunes de les coses ja estaven més o menys embastades per part de la junta anterior, abans de fer-se d'altres pas. Bé, han agafat amb molta empenta i estan aprofitant per fer una embranzida, en el que és programació i sobretot en el que serà la difusió dels actes, que a partir d'ara serà una premissa important en tot allò que faci la Taneu, donar més visibilitat a allò que es fa. I pel que fa als esports, tenim alguna notícia destacada que hagi escrit l'EDU? L'EDU ens parla de l'ascens del Club Basket Senjús a Sagona, en una temporada que ha estat pràcticament perfecta. I després, en el flash, hi ha algunes notícies més curtes d'altres esports. Parlem alguna cosa de triadló, de volleyball, de bàsquet, de futbol i del letisme. I, bàsicament, és això. Hi ha una cosa que no em vull oblidar, a la millor me la anaves a preguntar, però potser te l'has adelantat. Tu diràs, a veure si em llegeixes la ment. El dia 26 dijous tenim el debat. Sí, t'anam a preguntar la contraportada de la revista, perquè veig que la tens a les mans. Té un cartell... La contraportada sencera, de fet, de color blau, que anuncia aquest debat. Correctament. Serà la tercera edició dels debats de la Taneu. Perdó, dels debats de la Vall d'Avers. De la Vall d'Avers. Que tindrà lloc el dijous 26 a les 8 del vespre, a la sala 50 de la Taneu, amb el lema Jóves, El Poder, Rebels o Porucs. Ostres. Intervindran tres persones, molt joves totes elles, i moderades per la Olga Vallejo, que va presentar el primer debat. El primer debat. Que van fer el novembre. Sí, el novembre, és veritat. La idea és debatre sobre què passa amb el rejuveniment de les entitats, que és un problema no només de Sant Just, sinó molt general, en què sembla com si els joves no acaben d'integrar-se, veuen com una cosa de Vells, com una cosa caduca, que no acaben de lligar... Hi ha excepcions interessants al llarg de Catalunya, i un dels participants en el debat, precisament ve d'una entitat castellera, que l'ajunta i els tècnics que dirigeixen l'entitat la mitjana és de 33 anys, i el més gran té 40. No és un cas habitual, però demostra que és possible que els joves s'hi impliquin en determinades activitats. I que acabin agafant també les regnes de... Exactament. Perquè en definitiva el que ens mou a plantejar això, esperem haver-ho transmet adequadament, però la idea és que ens agradi o no, amb discrepàncies o no, aquests joves d'avui dia són els que hauran de portar la societat en els seus diferents àmbits, polític, cultural, professional, empresarial, als propers anys. Per tant, bé, què passa que no s'acaben d'integrar? És una qüestió de comunicació entre generacions? És una qüestió de... de pos? Sí. Veiem-ho, veiem-ho. També es podria mirar des de l'altra banda, que a vegades hi ha alguns sectors que també costa que la gent gran sorti de la poltrona. Jo crec que és una barreja de les dues coses. És possible, però... No podem esperar que ens morin per agafar les regnes, i hem de participar, no? Sempre recorda el tema de la reina d'Anglaterra, que està ja inatern. Bé, però això és una altra història. Reggeix per uns altres... Sí, uns altres paràmetres. Paràmetres molt diferents, no? Sí, de contes com que... Segurament es donen casos de tota mena, com tu dius. Però hem d'interpel·lar els joves a veure què passa, no? Clar. A veure què. Esperem que ens doni alguna visió positiva, i recordar que, efectivament, com sempre els debats, s'admetran directe a través del nostre web, la ball de Berg.cat, i hem diferit, a continuació, a partir de l'endemà. També es podrà revisionar tantes vegades com es vulgui, i esperem que serveixi, perquè, fill de contes, els debats no deixen de... la pretensió que tenim és que siguin una eina per donar llum a temes, no? I amb això, amb aquest debat, tancaríem el cicle, no en farem cap més fins a la tardor. Home, ja és que costa preparar els debats que la gent tingui en compte que arredera s'ha de buscar el tema, però s'han de buscar també els ponents, buscar les figures com potser més... no sé si adequades, o, bueno, un més pertinents per parlar d'alguns temes que siguin també figures equilibrades de diferents àmbits, i això, bé, ja és el final. I tenim el dia a dia de la revista, compagint les dues coses, no... no podria ser fer-ho amb més... aciduïtat. I sí que és cert que inicialment pensàvem fer-ho 4 cops a l'any, però la veritat és que fer un debat al mes de juliol se'ns fa difícil d'imaginar quina mena d'èxit podria tenir per les dates, en si mateix. Llavors, hem arribat a la conclusió. Primera, perquè hem hagut d'ajornar el que estava previst inicialment a l'abril, ara el mes de maig, i perquè el mes de juliol se'ns fa difícil d'imaginar això, no? Llavors, al final, optarem per fer 4 més clars, 3 cops a l'any, i ja està, amb això. Per tant, de cara a la tardor, no tenim decidit el tema, i, evidentment, ja hi ha arribat. Jo em parlarem. Fantàstic. Doncs molt bé, Josep Lluís. Moltíssimes gràcies per passar aquí a Ràdio d'Esvern. Esperem rebre la revista, i recordem on la pot comprar la gent, si no és subscriptor o subscriptora. Doncs a Call Liberté, el Carre Bonavista, a Cal Escrivar, el Lília Walden, el Salvador Espriu, la Nequi de la Plaça Maragall, i el Kiosk, que hi ha al carrer nord, que encara que agafa terme municipal d'Esplugues, però, bueno, és... Allà a la Mallola. Està a la cantonada del carrer nord, em no recordo el nom, en Rafael de Casanova. Molt bé, doncs que vagi bé, i bon cap de setmana. Igualment, i moltes gràcies. Vinga, adeu. ... Esperarem que passi el fred, i sota l'herbre parlarem de tot. Un biorritme elemental, amb l'esputxa a casa a les mans, caminarem als passos d'altres peus. Esmorzarem panboli cel·lo, vestirem amb unes copes de vi, deixant davant de la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més de nit. ... Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. ... El meu secret subtitulat, camins d'arròs, camins de blat. ... Esperarem que baixi el sol, i sota l'herbre parlarem del temps. ... Un biorritme elemental, un tros de vida artificial. ... Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. ... Amb l'esputxa a casa a les mans, caminarem als passos d'altres peus. Esmorzarem panboli cel·lo, vestirem amb unes copes de vi, deixant davant de la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més de nit. ... Vinga, va, que d'aquí poquet començarem l'espai de teatre amb la Maica Duenyes, i també en Joan Sàlvia, com a convidat, i també en Joan Wasp, via telefònica, però mentre estan deixant la cançó d'eurovisió que representarà Espanya aquest dissabte, la cançó de la cantant, Chanel, que es diu així, la cançó de la cançó. ... ... ... ... ... ... ... ... ... Això és espectacle. ... Això és espectacle amb Maica Duenyes. ... Vinga, va, doncs que ja tenim aquí la Maica dins de l'estudi també en Joan Sàlvia, com a convidat, i d'aquí uns minuts també tindrem l'altre convidat, l'altre Joan, en Joan Wasp. Hola, què tal? Bona tarda, Maica Joan. Hola, guapa. Hola. Hola, a tots els ullerents de Radio Desbert. Avui tenim dos convidats excepcionals, eh? Hi ha un que ja el tenim aquí en persona. Sí. El Joan Sàlvia és el protagonista del espectacle que estrenarem demà, que just teatre estrena demà, dissabte dia 14 a les 8 de la nit, a la sala cinquantena de la Teneu. És una obra d'un altre Joan, com he dit abans. Són dos joans que s'han juntat. Ja estima que jo no em digui joana, que seria el trio perfecte. Doncs el Joan Sàlvia és el que interpreta l'obra Budi Barretina a Barcelona, que és de Joan Wasp, és un autor a Mallorquí, que ara d'aquí un moment podrem parlar amb ell, perquè ens expliqui, perquè és un home, el Joan Wasp, és un home que va començar molt, molt, molt, molt jovenet, molt jovenet, a treballar i a escriure. I escriure des de les hores no ha parat. Ha fet de tot, novel·la, poesia, teatre, de tot, ha fet de tot. I evidentment també l'Alçal Doren d'aquí un moment. Però com que tenim aquí el Joan Sàlvia, que és el prot de l'obra, bona tarda Joan. Bona tarda Joan. Com estàs? Avui bé. Què vol dir avui bé? Demà millor. Estàs nerviós o què? De moment no estic nerviós, no. No és raro, perquè els actors abans de les trenes sempre estan molt nerviosos. Potser a mitja hora abans o una hora abans potser sí, però avui és que no em vull posar nerviós, no penso en altres coses, del que és de dir demà, però no em vull capficar, perquè seria pitjor. Cal dir, i això ho dic perquè ho sé perfectament, que el Joan Sàlvia és un gran treballador, té una memòria excepcional. Endónc fer, mai que. I ara no et dono més piropos ja, després continuaré, perquè tenim a l'altra banda del telèfon el Joan Guàs. Bona tarda Joan. Bona tarda. Hola, com estàs? Molt bé. Estava esperant la trucada. Doncs aquí estem, mira, presentant justament l'espectacle que es trenarem demà a la de Neu de Sant Just, i volia parlar una mica amb tu, perquè nosaltres, just teatre, fa uns quants anys, no sé, en el 14 o el 15, vam representar també una obra teva, que es deia La Coca-Cola Calenta. Sí, sí. Te'n recordes? I tant. Sí, sí. Ara representarem demà, que és l'estrena, Budi Barretina Barcelona. Barcelona. Llavors, jo veig que tens molts premis, però una llarguíssima llista de premis, de teatre, de tot. Ja he dit abans que has escrit pràcticament de tot, poesia, teatre, novel·la, una mica de tot. I vas començar de molt jovenet. Explica'n com vas començar a escriure, i per què? Bé, em vaig començar a escriure, suposo que van tothom. Més que res, perquè ja de molts joves ja era un bol d'actor. Qui llegeix, s'un telel·leganç, m'hi diem, de lloc a toca. I, clar, jo vaig a creure que algunes de les coses que hi agia, jo també les podia escriure, a la meva manera, en un altre estil, però que sí que segurament m'en sortiria. I així vas. Però, encara que fos molt jove, no vaig publicar de seguida, vaig estar uns quants anys, i ho guardava dins el calaix. Esperant l'oportunitat, no? Fins a la fi. Però, totes maneres, no va trigar massa a venir un primer premi, perquè em penso que el primer premi que vas tenir, no sé si estic ben informada, va ser un premi de literatura infantil d'Iolot, que va ser el 80, el 1960, no? Sí, sí, va ser un del primer. Això, no? Jo vull dir que vas ràpidament a tenir premis, i això? Sí, però jo ja no era un nen, no? Ja havia passat la adolescència. De totes maneres, jo sempre pregunto el mateix als convidats, perquè, clar, quan una persona rep tants premis, tants, perquè seria una llarga llista, però una llarguíssima. Tens el premi Baltàs al Purcell, tens el premi el Micalet, tens el premi de llengua nacional al Mirall. En fi, tens molt d'incid. Què penses dels premis? Pensem que no tenim més remei que participar en el premi, si volem que la nostra obra sigui coneguda i es publiqui. Abans de presentar-me concursos literaris, jo havia enviat les mateixes obres, algunes editorials, i me'n les retornaven, sí me'n les retornaven, perquè moltes vegades ni te donen les gràcies, i passava el temps i passava el temps, fins que vaig intentar això, un concursant. Sí, que has de treballar molt, perquè és ficció. Sí, però treballo de molt bona gana. No es cap esforç ni cap sacrifici, ho fas de gust i no ets conscient de que treballis. Després, passats els anys dius que tot això és escrit, tot això és publicat, tot això van premiat, però quan ho has fet no n'ets gairebé conscient del que fas. Hi ha algunes premis que t'han donat, que ja dic que som moltíssims, estaríem aquí mitja hora dient els premis que tens, algunes premis que t'han donat t'ha fet més il·lusió que d'altres? O sigui, si haureu d'escollir un premi, per dir-ho d'alguna manera, quin seria? Això és molt difícil, molt difícil. T'he fet una pregunta difícil per a veure, digue'm algú. És molt difícil triar un premi, una per... bé, o per dues coses, perquè per l'obra i l'altra pel prestigi del premi. Tot això, no ho sé, s'ha de compaginar... Ara mateix, sempre, bé, ara i sempre, jo dono moltes importàncies en el premis literaris que he guanyat amb els llans de teatre. Són, diríem, els principals, per mi. Però això és a nivell personal, perquè en quanta prestigi, en quanta promoció i totes aquestes altres coses, no sé què dir-te. Per exemple, ara pens que vaig guanyar el premi d'Andorra. Sí, sí, sí. T'anava a preguntar, precisament, per eclipsi per un home sol, no? Per guanyar per eclipsi per un home sol. Això era el primer que vaig guanyar d'Andorra. Per un recull de contes. Però un any o dos després, vaig guanyar també el premi d'Andorra per una nova. I ho dic perquè, a més de tenir una mica més de prestigi, el de Navella, també tenia més import econòmic, clar. I això també compta. També s'agraeix, no? I clar, a les altres, no sé, era molt diners, no? Perquè vaig venir sostat d'Andorra, quan passava allà, a la frantera, que em trobaran a la samarreta i em trobaran els diners. Fas passar malament, no? Una mica, sí. Jo la veritat és que veig la relació de premis que tens, i no sabria tampoc quin agafar, perquè tens, bueno, tens inclús accessit i premis de l'Esgai, tens premis a Castelló, a Badalona, a la Can, a Tarragona. A tots els països, diguem-ne, que es parla català, lògicament, perquè tu només escrius català. No, i després, això no compta, però també està finalista amb el d'ells. Jo estic molt content de estar finalista d'algun premi, com quan el premi Nasi Glesias, quan es convocava, al baixa dels anys. I això a mi em va donar molta satisfacció. Home, és que evidentment que estiguis seleccionat, que estiguis finalista en un premi, i ja és un gran premi, per dir-ho d'alguna manera. Joan, tenim aquí el Joan Sàlvia, que està molt calladet. Jo esperava que digués alguna cosa, però és tímid, home. Sí, sí, és bastant tímid. Joan, Joan, que jo li estira la llengua i es posa xerrat. Escolta, Joan, que jo ja et conec tots els teus premis, però no sembla que el primer el vas guanyar amb llengua castellana, però jo jo no em sento tu. No em sento. Joan? No, ara no és... Ara he pres-ho a l'agor. No, no et sento, Joan. T'hi tens de molt juny. Doncs apropa't el micro. Escolta, Joan, em sents ara? No, sembla que tenim a Rosa amb la connexió. Joan Wasp es pot sentir. Jo no el sent, tenim Joan. Però a mi sí, no? Amb el Joan no el sent. Fem una cosa que... que segueixi parlant amb tu mai, que li canvio el micròfon al Joan Sàvia, a veure si el sent. Gafa un altre micròfon dels que tenim aquí. Doncs, escolta, això, cal dir per als nostres ullens, Joan, que és un plaer i un honor molt gran, el que vinguis demà a veure l'estrena d'aquesta obra de Budi barretida a Barcelona. O sigui, em fa moltíssima il·lusió, de veritat, i és un honor per nosaltres tenir-te aquí. Jo volia que parlessis una mica amb l'altre Joan. Joan, ara el sent. Ara el sent. Escolta, em sembla recordar que em vas dir que podria un primer prèmit que vas tenir, i vas ser en llengua castellana. Sí. Querido amigo, el golpe de Vega de Madrid, de l'Ajuntament de Madrid. Déu-n'hi-do, nen. Querido amigo. Sí, sí, querido amigo. Que no ha estat mai representada, encara. Ah, és una obra de teatre. És una obra de teatre. I d'això fa més de 40 anys. De totes les obres que has fet, que has escrit Joan, Joan Guasc, perquè aquí com que tenim dos Joans, si haguessis de, no sé, de recomanar alguna, quina recomanaries? Perquè vas començar fa molts anys escriu de teatre. Ara mateix. A més de dir que acabo ets, em penso que s'has trenat, no? Sí. Jo ara mateix em recomanaré una, que és la Coca-Cola Calenta, interpretada per Joan Sàlvia, i dirigida per Marca Duenya. Moltes gràcies. Molt bé, Joan, molt bé. Doncs, escolta, també tens la Torri Fel, no? La Torri Fel, sí, que és premi d'Oremollà. Tinc un altre premi, que és del Consell de Mallorca, de teatre. Veus? Tu veus el centre de Mallorca, no? Ja visc el centre, sí. Pràcticament el centre, centre. No tenim plaja al meu poble. Això, no veus el mar, no veus el mar. No veig el mar per a l'enfumo. Ah, ah, ah, ah. I t'agrada on vius? M'agrada molt, m'agrada molt. Ja som molt del meu poble. Ja tinc un quants compromisos, a més de la família i els amics. I un dels principals és el poble. Jo sempre l'he estimat. A més, m'he sentit reconegut, reconegut pensat. El meu poble també m'estima, i això és important. Home, i tant, això és molt important. És curiós, perquè he sortit a tots els diaris de Mallorca, no? No, no. Vaja, que hem sortit als diaris de Mallorca. Només he sortit en els que jo he convidat els periodistes a sopar. Ah, ah, ah, ah. Què dius ara? O sigui, he sortit perquè l'has convidat als periodistes a sopar. Ja sé que és broma, perquè tu escrius justament articles en aquest diari. Sí, sí. I articles de tota mena. Hi ha altres, sí, sí. Pràcticament col·laboro a tots els periodistes, de les illes. Hi ha algun del participat. Hi ha algun del periodista. És a dir, que no pares d'escriure. No paro d'escriure, però no treballo. Jo no sóc conscient que estigui treballant mai. Jo m'ho passo també. Joan, el dia a dia, de Joan Guàs, te xeques pel matí, i ja tens algun dia a casa. El meu dia a dia són 10 hores en voltat de llibres. I, clar, si estàs en voltat de llibres, pren notes. I aquestes notes, de tant en tant, se converteixen en monoforisme, en un article, en una obra de teatre, i, a vegades, en una novel·la. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Sí, però jo t'ho dic, això és com el dinar i el sopar. Dinar en cada dia, m'entonassem tot el que hem dinat a figures. Déu-n'hi-do. O sigui, que estàs dedicat en cos i ànima, el que és la literatura. No, és una cosa natural. Ja s'ha d'en cos i ànima, no, perquè pareu que és un sacrifici. No, surt de mi. És una cosa naturalíssima. Bé, doncs jo li volia preguntar a l'altra Joan, el Joan Sàlvia, que el tenim aquí, que està molt calladet, no hi ha manera de que entri en la conversa, no hi ha manera de que entri en la conversa. Joan, què diries als nostres ullets d'aquesta obra que s'estrena demà? A veure, si haguessis de fer un assinop, què explicaries? Sense, evidentment, sense desvejar coses impudents. Primer tot dir que és un monòleg, i dins aquest monòleg, diguem que hi ha temes diferents. O sigui, potser és un monòleg que sí, que té, diguem, una assinopsia o té una línia, però diguem que pot passar des de... fins i tot de parlar de cinema, de política, de la independència, de parlar del temps, de donar obra de teatre, o sigui, hi ha moltes coses dins el monòleg, que jo crec que fan que la gent, diguem, no es quedi sense... O sigui, es queda, potser, si se sapigui el que vindrà després, però que demà del vas enganxant, perquè li expliques una cosa nova. O sigui, no és una cosa llarga del mateix tema, que la gent potser, inclús per la meva interpretació, podria, diguem, deixar fluixet o que tu mateix, diguem, no estàs prou activat al escenari, però com que són coses diferents, doncs bé, i poses, potser, més énfacis o tens més ganes de dir-ho, i crec que això pot haver d'anar a la gent. Joan, guasc, tu què diries d'aquesta obra que demà estrenem, ara està la 50 Nari de la Caneu de Sant Lluís? Això que diu el Joan, que va... o potser que vei de sorpresa en sorpresa, per, diríem, pel mateix contingut del monòleg, en molt cert. Ara també diria que és un homenatge en embodial. Evidentment. Això ho anava dient jo ara. Quan acabem el farem saludar, perquè no sé si saps que arribar d'aquesta tarda dorm aquí a Barcelona i demà vindrà. Molt bé, molt bé. De tota la vida estic enamorat d'en embodial. Això és que no va dir que, llegint la teva obra, veig que tens una... bueno, un respecte i una admiració per al budial en increïble. I també m'ha dit un ocellet que vas poder veure'l en persona. Ah, bé, això. Sí, però no el vaig apreçar. A més, vaig estar per dues places d'ell i ni tan sols va sentir la meva raó. No vas parlar amb ell, perquè... No, no, no, perquè estaven dins d'un mar i mac en un de gent. I el periodista sempre està en el debat de tot. I molt impedirien. I jo tampoc som massa atrevits, són com en Joan Sàlvia, que és una mica tímid, i vaig dir, eh, ja l'he vist, li he sentit tocar el tamborí en el que ell és, el poltí, el boy, no sé què és que toca, i m'ha d'encantar, m'ha d'encantar. Joan Guàs, escolta'm una cosa, jo el vaig veure en un concert que va donar aquí, de clarinet, i com que jo soc periodista, vaig esperar-me a la sortida del concert i vaig poder parlar amb ell. Vam ser quatre frases, hi van quatre frases per felicitar-lo, perquè m'havia agradat molt i tal, però sí que vaig parlar amb ell, i la veritat és que em va sorprendre perquè és com molt natural, però molt seriós. Sí, sí, això crec que és així. Jo crec que no és el personatge que fa les pel·lícules, diguem-ne, no és ben bé el budial de dia a dia. Perquè molt amable, molt correcte, però m'adinc les distàncies, per dir-ho d'alguna manera. En la teva obra, en un moment donat, tu li dius, ets molt cordial, és molt cordial vostè, el protagonista de la obra, li dius, ets molt cordial vostè. I clar, jo cada vegada que arribo a aquest punt, penso que a mi no em va semblar cordial, va semblar molt correcte, molt educat, evidentment, però molt distant per entendre't. Sí, una mica reservat. Exacte, sí, sí, sí, sí. No, però mira, aquest dia que ja el vaig veure en el concert aquí a Palma, si jo m'hagués informat bé de dia, figura't una cosa que això és extraordinari, va anar a dinar a un restaurant d'un etnic meu. No em diguis, no vas poder allà parlar amb ell? No, és que jo no ho sabia. Si hi hagués segur que hagués anat a dinar amb ell. Quina ràbia, no? Però de totes totes, segur, perquè l'amo del restaurant és d'aquí del poble, i ens coneixem de tota la vida, i li hagués dit, espera que venc a dinar amb algú dient, no hagués dinat a la seva tal. Evidentment, però haguessis estat al costat i podies haver-li dit alguna cosa, clar. Exacte. No, mateix que t'estic explicant, no va ser una entrevista a l'ús d'estona, però sí que me'n recordo que vaig gravar quatre paraules d'ell, no me'n recordo ni el que va dir, però vaig trobar això. M'ha passat amb algunes de les persones que he entrevistat. Per exemple, amb el Jeremy Irons, que també el vaig entrevistar, a l'Hotel Ritz, precisament, i jo estava enamorada d'ell, perquè és un grandíssim actor i era guapíssim. I també va ser la mateixa sensació. A ell sí que li vaig fer una entrevista llarga, tots dos allà asseguts, però són persones que són molt, molt, molt educades, molt caballeroses, per dir-ho d'alguna manera, és un caballer, però són distants. I això m'ha passat amb alguns de les personatges que he entrevistat. I el Woody em va semblar que era molt diferent dels papers que fa a les seves pel·lícules, per entendre'ls. Bé, jo sé que ets un gran admirador del Woody, i sé que demà tindrem l'honor de tenir-te a nosaltres, a la Teneu, a la sala 50 Nari, perquè vindràs a l'estrana de Woody Partina Barcelona. I què em podries dir als ullens d'aquesta obra? A veure, per què han de venir a veure aquesta obra? Han de venir a veure aquesta obra, perquè en primer lloc, perquè l'interprets és un gran actor. Ja sabia que diria això. Després, perquè l'obra és molt divertida. Home, però té uns quants raons de la mica forç, també, Joan. És molt reivindicatiu. És gairebé independentista, pràcticament no hi havia independentistes, quan jo la vaig escriure, perquè això era el 2007. Vaig veure el futur, Joan. Sí, és que per això m'agrada que ara es faci aquesta obra, perquè està allà tot el que ha passat fins al dia d'avui. A més, són crítics amb Espanya, naturalment, i amb tota la política anticatalanista que ha fet l'estat espanyol sempre, però és que també són crítics amb els polítics catalans. Perquè han estat més tímids que en Joan Salvia i jo. I això és mal de perdonar. Però ja som un home de bé, perdona a tothom i a tot. Ara, el que m'alegra molt, és veure que això ha arribat amb un tónicionari i que queda no només escrit, perquè també han publicat un llibre d'aquesta obra, han publicat el guió, i queda escrit i quedarà també representat i gravat si queda. Perquè jo era un document, a més de ser una obra artística, era un document que fa referència... A tot el que ha passat? Allò que començava a poc a poc, i que ja ho veia, perquè ho veia per la meva edat també. Si un coneix l'història saps que Espanya sempre ens ha maltratat. I per aquí i per aquí va. Joan, hem d'acabar aquí l'entrevista, perquè estem pràcticament arribant a les 6 de la tarda. Gràcies per estar a nosaltres. Et veiem demà a l'Estrena, aquí a Sant Just, i continuarem parlant perquè també s'ha de dir, abans d'acabar el programa, que per primera vegada farem després de la representació de Budi, barretina a Barcelona, farem una xerrada col·loqui justament amb el actor principal, perquè és un monòleg que el Joan Sàlvia, i que jo també estaré en aquest col·loqui. Per tant, és una novetat, perquè Justeata mai havia fet un col·loqui després d'una representació teatral, i bé, doncs esteu tots convidats per demà. Gràcies, Joan, guàs per estar a nosaltres. Molt bé. Fins demà, Joan. Fins demà. Vinga, adéu. Joan, què? Digues alguna cosa de la obra que ens hem de marxar. De marxar? Jo... el veiem. Que vinga, collau. Particularment és una cosa que no havia fet mai un monòleg, però, llavors, vol dir que espero que surti molt bé, he intentat estudiar i assajar el màts impossible perquè surti bé, i, bé, espero que la memòria no falli, que no em quedi en blanc, que això pot passar. I si passa, no passa res? Si passa, no passa res. El públic s'ho passi bé, que és el que vulguin. Això pot passar, evidentment, cal dir que el Joan Sàlvia té una memòria extraordinària i és un treballador fantàstic i meravellós. Jo he disfrutat molt dirigint aquesta obra perquè és una persona responsable, que és molt important per un actor. Escolta, abans d'anar-me'n... 30 segons, senyor. Podem veure l'Orca en Nova York, que estarà només aquest cap de setmana. Jo no sé quan podria anar-hi perquè he d'anar-hi a la força, perquè ja saps que l'Orca és un dels meus... Un dels meus favorits. I ja està, al Teatre Condal. Va començar ahir i acaba el diumenge. L'Orca, en Nova York, i l'actor protagonista és el Alberto San Juan, hi ha música en directe, o sigui, poca broma, música en directe, hi ha guitarra, hi ha contravaix, hi ha bateria... Maica, que hem de marxar. Vinga, l'Orca en Nova York. La única cosa que m'ha donat temps de dia avui és l'ú de l'Orca en Nova York, i penso que val la pena, perquè només estarà aquest cap de setmana. El Teatre Condal. Adéu, Joan Sàlvia. Adéu, bona tarda. Gràcies per la teva feina. Adéu. El govern espanyol ultima, un acord per les baixes laborals per a dones regles doloroses. Serien baixes remunerades al 100% per l'Estat. La segona part d'unida es podem de l'executiu espanyol. Aquestes baixes les pagaria, segons aquesta part del govern espanyol, la Seguretat Social no pas les empreses, no pas els empresaris, i no tindran una durada determinada. S'havia parlat de 3 a 5 dies com a dies base, però ara, en principi, segons aquesta part de l'executiu espanyol, serien baixes sense una durada determinada, les hauria de marcar això sí. Un metge. El govern espanyol aprova limitar el preu de la gas que es fa servir per produir electricitat. Amb aquesta mesura s'espera poder reduir fins a un 40% la factura dels usuaris que estan acollits al mercat regulat i la de les indústries. La ministra per la Transició Ecològica, Teresa Rivera, ha explicat que es busca estabilitzar els preus a costa de reduir els beneficis extraordinaris de les elèctriques. Por primera vez no pagan los mismos. Las medidas que se adoptan tienen como finalidad fundamental reducir los beneficios extraordinarios de las empresas energéticas para facilitar que el ajuste nos beneficie a todos. Hay beneficios netos para todos los consumidores. El secretario de Defensa, Lloy Daustin, i el seu mòleg rus, Segrei Shoigu, han tingut una conversa telefònica aquesta tarda. A través d'un comunicat, el Pentagon assegura que el secretari nord-americà ha demanat al rus que busquin els mecanismes per aplicar un alto al foc de manera immediata a Ucraïna. També he insistit que cal mantenir les línies de comunicació obertes. L'últim cop que els governs de tots dos països van tenir contacte va ser el 18 de febrer. Ara esteu a l'al Germans, que es va ontar agangen a l' Peru. Que hi ha molta gent de su keer. 6 dies abans que Moscou comença l'atac sobre Ucraïna D'una ajudaタpèl·la i al cos del strengh i que s'espera al vespre internet i ens encuentren per festa tot i el risc també que Rússia aprengui a partir d'aquí represàlias. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, creu que a la tardor es posarà una quarta dosi de reforç als més grans de 80 anys, una quarta dosi de la vacuna contra la Covid, tot i que la decisió depèn del ministeri de Sanitat Espanyol. Argimon considera que la quarta dosi s'hauria de posar en una vacuna actualitzada davant de les noves variants, no les que existeixen perquè venen de la variant primera. Les UCIs arriben al seu mínim històric, mentre estan d'ingressats en tota la pandèmia. L'Ise, el Congrés de l'Odivisual més gran del món, ha tancat la seva primera edició en gran format, amb més de 43.600 assistents presencials procedents de 151 països. El Salós ha fet des de dimarts fins avui a la Fira Gran Via de l'Hospitalet, conjuntament amb el Congrés Internacional de l'Internet de les Coses i el Congrés de la Ciberseguretat de Barcelona, 3 en 1, per entendre'ns. Els organitzadors estan molt satisfets i han qualificat l'edició d'aquest any d'exitosa en un moment en què la societat es recupera de l'impacte de la pandèmia de la Covid. Esports, Sònia Leart. L'entrenador interi de l'Espanyol per als dos partits que queda, Luis Blanco del Filial, ha donat la seva primera convocatòria per demà amb el València. Segueixen de baixa Pedro Rosa, Morlanes, Oscar Gilke i Di Vare i Aleix Vidal i Herrera, aquests dos últims sancionats. Entren del Filial, Rubén Sánchez, Jofrà Carreras i Villa Hermosa. Domingo Catoira serà el substitut de Rufete com a director esportiu. Melanie Serrano ha anunciat aquest migdia que es retira després de 18 temporades al Barça, a l'estatèna etapa del Giro, victòria del holandès, Brouman Juan Pelópez, manté la Maglia Rosa. Marc Marc, que és explicat quin és el moment d'on del Mundial de Motociclisme, una de mi Aguilar, a Catalunya, a l'Ajuntament de Alemanya. Bona tarda, avui, Marc Marc i t'ha explicat la seva realitat, no lluitarà per aquest Mundial. Conseguir un títol o luchar por ello, o esta es la intención. Luego, cuando empiezan las carreras, poco a poco, los rivales, nunca mejor dicho, te van situando. Y bueno, ahora, estas tres carreras de Austin, Portima o Jerez, he visto que no estamos para luchar por el Mundial, que es también entender y marcarse objetivos realistas para tener pequeñas motivaciones como, por ejemplo, la de Jerez. El cuarto puesto fue celebrado, sí, porque era un objetivo realista, que era muy buen objetivo, sí, se celebró, porque necesitamos celebrar cosas y coger esas pequeñas motivaciones para seguir empujando. Avui a Alemans el millor ha estat bastionini, amb record de la pista, seguit per a les Espargró i per a Àlex Rins, de mi Aguilar, a Catalunya Ràdio, a Alemans. A l'Eport de Bàsquet, per l'última jornada, a Morari Unificat, a les nou Bàsquet Girona, estudiant és força llei de palma i pitco a Prat, amb els del Llobregat, lluitant per evitar el descens. Fins aquí, les notícies. Hello and welcome to the selling the city. L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio totalment en anglès. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lloa López-Rivas. El regidor no ha escrit qui cofaré vol presentar un prec al ple municipal del mes de maig per millorar els serveis tècnics de l'Ajuntament de Sant Just. El regidor no ha escrit exposat els micròfons de Ràdio d'Esvern, que es va reunir amb l'alcalde Joan Vazaganyes i li va traslladar la seva intenció de presentar el ple municipal del mes de maig, una emoció per millorar els serveis tècnics de l'Ajuntament de Sant Just. Vazaganyes va suggerir-li així que en comptes d'una emoció, presentés un prec per poder-se l'inear conjuntament. Ferri explicava que es tracta d'una proposta que busca la unió de tots els representants polítics de l'Ajuntament per pensar de manera conjunta com es pot millorar aquest servei. I doncs caldrà veure com transcorren els pròxims dies al voltant d'aquest prec per saber si, finalment, hi ha quòrum i es presenta així de manera unitària. I demà comença el primer dissabte de poesia d'aquest llibre teme. Grat el títol, la primera sessió és sobre dues novel·les. D'aquesta manera, demà, a partir de dos quarts d'unes, conversarà amb els traductors de dues novel·les a la plaça de la Font, davant la llibreria. La primera és el Vos de la nit, l'obra més de de Juna Barnes, en traducció de Laia Malo. La segona serà d'una de les grans novel·les de la literatura contemporània, no tan sols pel seu llenguatge, ritme i música de les paraules, sinó per les seves temàtiques. Barnes tracta amb gosadia temes com el lesbianisme o la religió, o que van impossibilitar que el text inicial més explícit es publicés. La segona novel·la és una bona estona de la parísina Mavis Gallan, en traducció d'Ignasi Pàmias. La novel·la explica la història de la Shirley Perrickney, instal·lada al París dels anys 60, una noia de personalitat singular i literatura com a cuirassa. Ridocolitzada pels parisens, incompressa per la seva mare, sempre se sent fora de lloc. Demà es comptarà amb la presència dels dos traductors Malo i Pàmias, i s'acompanyarà amb les persones assistents sobre aquestes novel·les. Torna just teatre amb l'obra Vodí Berretina Barcelona de Joan Guàsp, dirigida per Maica Duenyes. Vodí Berretina Barcelona és el text teatral de Joan Guàsp, que va ser finalista del Premi Vila de Gràcia el 2011, i que, finalment, es podrà veure dels escenaris aquest dissabte Sant Just desvern. L'obra està basada en els esdeveniments del Juliol del 2007, en què una apagada històrica va deixar mitja Barcelona a les fosques durant alguns dies. En aquell mateix moment, Vodí Allen rodava la seva pel·lícula Viqui Cristina Barcelona. A l'obra Guàsp, s'imagina un Vodí Allen que, per passar l'estona, va entrar en un modès bar del bar rigòtic com si fos un client qualsevol. El bar porta per nom Berretina i el cambrer és un gran fan seu. L'obra és un monòleg del cambrer Jack Allen, no és més que un maniquí. Aquesta primera representació, tant especial, es durà a terme aquest dissabte 14 de maig, a les 8 del vespre, a la sala 50 Nari de la Taneu. Hi haurà també un segon passi, el diumenge 22 de maig, a les 6 de la tarda. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc els Sant Just notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. De diumenges divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de diumenges divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. No m'ho puc ni creure. Falten encara 3 minuts per arribar a un quart de set. I tinc ja la plantilla situada i ubicada dins de l'estudi de ràdio. Tenim avui en Lluctós. També tenim el Salva Crespo i en Joan Esmeratz, i continuació farem la Tartulia d'actualitat. Tartulia d'actualitat. Jo brimo els micros. Bona tarda. Bona tarda. I saludos cordiales. La veu de la rambla. Bona tarda. No parla de la mitja marató. M'ha dit que era espectacle. A mi m'agradaria fer una menció. Comencem amb les mansions. Jo compro el guió de temes interessants. Sempre s'ha moblit el primer punt de dir mansions. La primera menció seria una secció que hem parlat abans de la canginestaca. És el Sant Justeig i la Sant Justenca del Més. Jo crec que el Sant Justenca del Més és la nostra directora. Núria García, li veu. Un aplaudiment. No posa... Per què està pràcticament a tots els actes? Presentant, entrevistant, debatint, participant... Reputera gràfica. Reputera reu. Ojo que continua això. Un aplaudiment molt fort. I per aquesta dedicació i aquesta entrega. M'has de dir el resultat que m'ha aconseguit a la mitja d'Esvern. No, però primer vull fer una altra menció. Una menció al nostre company Salvador Crespo. Que, com diu el programa Ferran Carreras, ben volgut i ben trobat després d'aquesta lesió. Gràcies. Estic bastant més recuperat. Estic a tope per venir cada divendres aquí. Compartim vosaltres, que estic molt a gust. Molt bé. Fantàstic, Salva. Bones notícies que la Cama vagi millorant. Una altra menció. Una companya tertuliana, que avui no està aquí entre nosaltres. Quina de les dues. La Andreu, la Cristina, què li passa? No, farem mencions per les dues. Per l'Andrea, perquè està amb avollició. Perquè ha estat esperant, salve aquest cap de setmana, tu saps? Fafaetment, que t'hi veis a la set el dematí parlant amb ella. Suposo que parlaríeu de la semifinal 2. Des de Torí, des de Torí, demà. Alguna novetat? A Eurovisió. Per tant, Andreia, tranquil·la. A la ràdio. Suposo que a la pròxima secció musical... Andreia, la tenim despistada. Perquè em deia que no té clar aquest any el top 10. No, respecte un moment. Això era d'esposar la por. No ho té controlat. Molt diferents estils, que Espanya actua a la 10, entre Itàlia i una balada, baixos-vaixos una altra balada, i no té clar el guallador ni el top 10, eh? Vull que l'Andreu tingui clar... Però la cançó d'Espanya és de la Rigoberta Bandini, no? Tu estàs empanadíssim, Joan. La Rigoberta Bandini va quedar desclassificada en el... Mama. És l'única que canta la gent. És l'Homo. En canvi, és l'Homo. Fes-me la tonada, salve. No tens idea. L'has cantat 50 vegades. Aquí, aquests estudis. Segons l'experta, segons l'Andrea, diu que la cançó és molt dolenta, que la posada sen és molt bona, però que l'Espanya fa el ridícul sempre. Si vés a la Rigoberta Bandini, és amb aquest tema feminista i femení, que a Ucraïna que jugarà a dos bandes que també toca aquesta demà i amb el tema de la guerra... I el missatge que dona la cançó de l'Andini. Aquest és important. Amb l'Andrea, el que m'ha estat comentant aquests dies a la secció de música, és que a Ucraïnia té bastantes papaletes per guanyar. Sí, sí, sí. Però el que passa és que, clar, si guanya a Ucraïnia, l'any que ve el festival... O sigui, l'organitza sempre el país que guanya. Va passar un any, em sembla. No sé què va passar, que no va poder fer-se en el país del guanyador. L'Andrea diu que llavors un altre país s'encarrega com d'acollir... Exacte. No sé si el que queda és agon o algun altre país. No ho sé, en Jordi. Vas molt lluny, eh, Joan? Ja em dius tu el vincle entre Catalunya i Ucraïna, però, bueno... En fi, seguim amb les mansions, o què? Sí, una altra mansió. La Cristina Rubio, inclús la Cristina Rubio, m'ha comentat que voldria entrar per telèfon, però que li era pràcticament impossible per les seves obligacions professionals. Però sí que li hem de dedicar un fort aplaudiment, perquè aquest camp de setmana, com tu saps... Festa de la primera. A tots els col·legis municipals de Sant Joan. I l'AFA, que ara es diu l'AFA, que no és l'AMPA. No és l'AMPA? L'AMPA ja no és l'AMPA. L'AMPA és l'Associació Futbolista de Sant Santís. No, no, no, perdona. L'Associadora Futbolista de Sant Santís. No, ara és l'Associació de Famílies de l'Umnes. L'AMFA. Molt bé, Joan, molt bé. No m'agrada. És que ha jugat molta canalla i m'informen de tot això. El Lluco té una recena, això, de la cesta de la Pimadera, no? Perquè fa poquets anys, eh? Maravella, marrolla, el Lluco. Déu fem mínim 10 anys. Bueno, 10 anys són poquets, nosaltres... S'ha de dir que col·laboren que aquestes festes, evidentment, es fan amb tots els equipaments municipals, dels col·legis, de les escoles, però... El que porta l'organització és així. Lluco, i si no corratgeixes, és als pares, no? Sempre, sempre. El que pica en pedra durant segons va dir la Cristina, molts mesos, alguns més que altres, però no passa res. Jo ho he petit, això, eh? Jo com a pare ho he petit, eh? I la Cristina us puc dir jo, i la coneixeu tots, és de l'escapica més pedra. Bravo, Cristina. Però crec que no té rebreure amb les affes, no? Són les famílies del curs que plega, exacte. Joan, la intenció està molt bona, eh? La portació de l'Affa i no Ampa, segur que ha sigut bona. Sí, sí. Vosaltres no sabeu el que n'havia on nascut, però el president de l'Affa era Julio Grondona. O sigui, senyor. Però de quina affa? De l'Argentina. Que no té res a veure amb les affes d'aquí. Les affes d'aquí, de les escoles, per favor, que la gent no... Per sort, no. I el col·legi de l'Affa, que és la seva la família. I ara sí que m'agradaria que parléssim, hi ha una mica, d'aquests dos fets, que han entrat una mica així, mentre jo anava fent mansions, que és la Fira de Comerç. La Fira de Comerç. Ben volguda la Fira de Comerç. Molt bé. I ben trobada, també, perquè la gent tenia ganes de tornar a sortir al carrer. Jo crec que potser és el primer acte, pràcticament, sense mascareta, sense mascareta, perquè sí que se van fer les festes de tardor, però encara havia una miqueta, tot això. I la gent, jo crec que va ser... Va respondre. Jo vaig estar a l'hora del migdia, i vaig veure... Bueno, aquí la Núria podria parlar, que va estar tot el dia. Jo penso que la Núria, que la Núria jo vull, que faci 5 centis perquè ella va estar a bastar 12 hores, vull felicitar a diverses persones. Primer a l'Associació... L'Affa. I a Dona i Empresa, no? A l'Associació Dona i Empresa. Un aplaudiment per a elles. Gràcies, Mauricio. Sí, senyor. Però la Núria pot corroborar que va ser... Home, em va estar molt bé la festa. Sí, com més gent va haver, i jo crec que va ser el moment en què van sortir els gegants a ballar, que va coincidir, que era el migdia, la Franja... Una mica abans, potser, de dos quarts d'una... Fins a les dues gegants. Fins a les dues, home, quan sonen les gralles, etcètera. Joan, què vols que soni de fons, quan actuen els gegants? A veure. I... És com es massa, massa. I... I... Ara, a la viència, ja li ha quedat prou. Ja li ha quedat clar. Bueno, tot això. En el moment en què vam sortir els gegants, va ser el moment en què jo crec que a la Fira hi havia... També felicitades. I però, però... Jo crec que l'exhibició que més ha exit va tenir... Els de Gossos de la Polícia. Els de Gossos de la Polícia. Una pregunta directament i l'un dels gossos i l'una de la policia on es fa l'exhibició, aquella? Sí, sí, era tractiu, era un tema tractiu pels nanos, no? A qui m'agradaria obrir un parèntic? I coratge o com va anar? Coratge, no vaig poder estar-hi. Coratge, la franja de la tarda estava bastant més buida que el matí, però bueno, es va acabar animant... Vam cantar We Are The Wall? Vam cantar We Are The Walls, sí. És que és el tema insignia d'aquest any de coratge. Bravo, coratge també, bravo, coratge. I el seu director en el sis, molt bé. Sí, bé, bé, bravo, coratge. Doncs bé, no, no, va estar bé, va estar animat, i després també va... la tarda va acabar amb un concert a les 9. Aerecton. Jo no hi vaig ser-hi en aquest concert, però... Com és? Que va estar bé, perquè vaig enfrontar el micro de la presentació en un altre moment. I és per acabar-ho. Ja està. Perdoneu, m'he estat trucant per la presidenta de l'aire de comerç. Ja està, ja l'he contestat de l'AFAS. Bé, doncs no, no, va estar bé la Fira, va estar bé. Sí que m'agradaria, això que parlàveu de la policia, m'agradaria fer un parèntesis perquè està bé que facin exhibicions, carins i tot això, però les sirenes potser que se les podien haver estalviat de tarantana, que semblava el tren de la bruixa d'altimitat. Bé, doncs no. Cada dos part... No, els anos no s'hi disportava més la policia que els anos. No, no, no els agrada molt això. I els veïns, cuidado, els veïns, que també vull dir... Això eren els nens que tenien una exhibició, a més dels gossos, tenien una exhibició dels cotxes de la policia. I llavors els nens pujaven al cotxe i clar, l'humidització és fer una de la sirena, doncs que vols, jo també estava allà parlant, que no podia dir res, perquè... Tu vols fer una de la sirena també o no? Què? No, jo no la vaig fer una, però també la sentia de fons i dic, bueno, entre aquests del trícicle que estan amb un llavall animant la festa, entre la música, el de les sirenes i tot era com un, bueno, jo no sé com parlar. No es diu festa del comerç? Festa de la primavera, festa del comerç. Ah, bueno, i si és del comerç, queda una mica de les dibuixes. Sí, el paper de la policia ja és una mica... Bueno, estàs a la primavera. És col·laborar les entitats civils, d'alguna manera, no? Civils. Això dels gossos és curiós, perquè em explicava un dels policies que pel gos és un joc, un entrenament molt dur, un entrenament de 4-5 dies a la setmana, però per ell és un joc i sempre tenen la recompensa o una pilota de goma o un inot, però que és un joc totalment pels gossos, no és cap entrenament de treball, ells es pensen que és un joc i a partir d'aquí ho enfocen això, però requereix un entrenament setmanal de 4-5 dies. Clar, però tu imagina't que un gos ataqui si ell ho veu com un joc, després quan està llogant... No, però aquests gossos... Aquests gossos mosseguen, però si tu li dius para, el gos para, i fins que no li ha d'estar a l'hospital, el gos quieto, i pensa que sempre busquen després la recompensa que és aquella pilota que no li pots donar... Aquella xutxa, no? Xutxa, pilota, sempre volen una juguina. Home, jo ho vaig veure, que el senyor amb qui feien les exhibicions, que es posava una jaqueta com acollchada, perquè realment si no hagués portat aquella jaqueta, l'home... És que si no li diu que para... Si no para, el gos fins... L'han de matar, diu, eh? L'han de matar perquè el deixin. Ara havíem fracos d'això en veia. Amb el gos l'han de matar perquè deixi de mossegar. Amb pèl·lim, que ja s'ha deixat durar pels anys. Que fort. Però ara us creus molt atractiu. I voldria felicitar dintre de la fila de comerci. També. També a la restauració. A la restauració. No us ho penseu que vagin a tots, eh? Però molt bé el mercat, molt bé el fudis, molt bé el Berthol, també. Molt bé, molt bé, molt bé. Complidors, àgils, figures, lògicament, però van anar bastant ràpid. Molt bé. Per tant, jo posaria un aprovat... Notable. Notable. Notable, eh? Jo veia que sí, aquest cop, entre què... Amb la memòria aquesta nota, no? Em sembla perfecta. Sí, sí, va estar molt bé, va estar molt bé. I a l'àrea d'Esvern, com sempre, al costat de la feina. Clar. I... Vale. Perdó. No, no, no. Sí, tu, jo. Tu, tu. A veure, Joan, prou de marejar. Parles tu o parlo jo. I per tant acabarem les mansions, i si voleu, parlarem d'actualitat. Vale. Amb el com que està esperant els oients, els i les oients, des de fa dos setmanes, que és la mitja d'Esvern. La mitja d'Esvern? No ho comentes res. No ho comentes res per què? Per resultat de la Núria. No, no, no. No ho comentes res per què? Corre pel poble. Jo vaig dir que està amb els anets, al divendres passat i com que mai ser un dels sacrificats de la cursa, doncs... Ha volgut que la comentessin quan estéssim tu. A mi m'han dit qui jo. A mi m'han dit... El nom de la Núria d'Arcia, a l'Ivau Corre pel poble, com la Gacela de la Radio. La Gacela de la Vinguda Industria. La Gacela de la Vinguda Industria. I m'han dit que tu vas fer una pujada bastant denigrant, a la baixada t'hi vas espetacular. Jo explico als il·lesuients, jo explico als il·lesuients quina va ser la meva carrera. La meva carrera va ser... Quina tàctica. La meva estratègia, es podria dir. Tàctica, sí. Estratègia. Jo era un moment... Tens tots els corredors del món, que va fi lliure-te i voli. Vam sortir una mica com si fos la Casa de la Perdera, no? Sí, allò. Amb la Núria, la seva germana Paula, una abraçada de Paula, sense escoltes, i vam sortir com a la Casa de la Perdera. Allà vam perdre temps, eh? Com que allà vam perdre temps. Allà vam perdre temps. I llavors, jo vaig dir, va dir, hòstia, la Núria té possibilitats, li vaig a fer, vosaltres que n'enteneu, de les competicions explotives, li vaig a fer de Gregari i de Luxa. Ah. Ah. I... Clar, això no ho sabíem. Clar, vaig fer de Màrtir, per dir-ho de manera seny Joan Màrtir. Com a aquests siglistes, no? Correcte. Li vaig arrancar allà a la Masia del Manou, de les hoques mudes, que deien. La vas pujar. La vas pujar. No, no, la vas pujar, perquè ja tenia que córrer, però li vaig marcar un ritme. I vas dir, ara marxa. No, no, no, i la vaig portar fins al peu del por. I vas dir, ara és la teva. No, no li vaig dir, marxa. No li vaig dir. Ella em va dir, agafar aire, que ara ve l'ofort, però jo no sabia que hi havia pressa. L'èxit de la Núria és per gràcies al teu treball de Gregari. Exactament. I després no la vaig acompanyar a Luxa, que la podíem acompanyar perfectament, amics i amigues hoies. Vaig ser un caballera i esperava a la seva germana, que ho estava passant malament, i vaig dir, esperem-la. Vaig ser solidari. Vaig ser solidari. I quan la vaig conduir fins al cim de la penya del Moro, vaig dir, Paula, me'n vaig. I a ti portant. Per tant, ara ja sabeu les causes del meu resultat. Resultat, resultat, resultat que és una cleca a l'organització, una petita cleca, que no surt. No surt. Per què no surt? Jo t'ho explico, Joan. Sí, explica-m'ho, perquè va ser gràcies a una foto que em vas enviar, que ho vaig veure endavant. Perquè vas arribar tard, tio, vas agafar el dursal, que ja fora de temps, va agafar... O sigui, la cursa començava a dos quarts. Sí. I a dos quarts menys dos minuts, quan ja la gent ja havia repartit tots els dursals, van a ell a buscar-lo. Però també era estrategia, Núria. També era estrategia, no, per no marcar... Per no posar-se nerviós i... Per no fer qual hora d'agafar els dursals. Perquè no quedés constància que l'havia avançat. Estava allò de la Paco de la Bonaigua, repartint els dursals. Quin temps vas fer, Núria? 47. Sí, senyor. Però bueno, va haver-hi gent que va fer els 14 quilòmetres, va haver-hi gent que va fer els 21, que això té molt de méritat. Però anem a posar en valor el temps de la Núria? No, prou de parlar ja de la Cossaire. No, no, no, perdona, perdona. És que no té cap mena d'interès, de veritat. Sí, sí, la gent m'ho està preguntant. Per què l'hem de posar en valor? Sí. Perquè el va fer sense entrenar. A pell? Bueno, vam fer un entrenament oficial. Sí, però bueno, va ser un bon entrenament. Amb unes bambes del Mercadillo, no de qui s'ha enganxat? O sigui, bambes dolentes? I amb una samarreta de cotó, que és la samarreta d'última rambla, però jo no transpira ni la de tres. Perdona, perdona, perdona. La samarreta de cotó és la millor samarreta per recórrer. Potser dir malament el material. Aquella samarreta no transpira. Políster. És un material de mercatillo. De mercatillo. I aquesta foto que corre pel poble, veu enfundar amb la samarreta de la rambla, el senyor Batlle de Sant Just. Sí, senyor. Se la va posar. Una aplaudiment per posar-se-la. Una aplaudiment per Joan Bassaganyes. I a més a més s'ha de dir que el poble no pateixi, perquè si un dia ha de sortir corrents de l'Ajuntament, no hi ha cap problema. Va fer el 80 en 42 minuts. Una aplaudiment. Pots escapar-se de qualsevol. Una aplaudiment per posar-se-la. Una aplaudiment per posar-se-la. Un aplaudiment per posar-se-la. Un aplaudiment per posar-se-la. Jo us veia una anècdota. El calda, si em permets. I a l'última menció. Sí. El calda, parlo directament a tu. Si em permets que faci aquesta confacció, que em vas fer tu personalment. Ell es posa la samarreta del tim la rambla, cada nit quan se'n va a dormir, com si fos el pijama. Qui? El Joan Bassaganyes. Això és com una fec niu, és la fec niu. No, no és que fec niu. Puc que fec niu i ets una escritura. Jo no agraveré converses, però ho de record. Ho dius com a l'ogi o com a... Perquè per mi la samanzas del pijama són les pitjors. Sí, per fer les gastades tancades, les còmodes. Aquelles còmodes, no? No ho dic com un orgull. Com un orgull de que aquest magatzin hagi traspassat les fronteres dels micros i hagi calat amb el primer set justent. De la nit pensi en nosaltres i es posi l'última raó. Va, prou ja, prou ja, tanta comèdia, Joan, que t'ha agradat fer el teatre. En fi, passem... Per ser el teatre, demà, a l'última menció, eh? A veure. A la nostra company Pastoret, Joan Sàlvia. Anem parlant, anem parlant. Ah, sí? Sí, a l'hora d'abans, amb la Maica. Per ser qui era aquest que m'has dit que ha vingut a l'il·lustrèda, que ha vingut aquest de matí? Feu-me un tret d'això del Joan Sàlvia. Qui era qui era? Feu-me un petit incís sobre el Joan Sàlvia, què ha passat? No, amb en Joan Sàlvia. Ah, no, que ha vingut aquí, just a l'hora d'abans, amb la Maica, per quedar la obra que prementarà a Jutama, al dia 14 i també al dia 22. Molt bé, molt bé, molt bé. En fi, comencem amb algun dels temes. Sí, sí, és que fa molta calor l'estudi, obrim una mica la porta que es ventilin, ara mateix l'aire condicionant no funciona. No funciona, però bé, ja funcionarà, no patiu. Vau veure el documental dels sanglars que van posar TV3, el lliument ja ha passat. Ho dic perquè és un tema que... Sortia la nostra colla de caçadors, no? Sí, sí, sí, sortia Sant Just, en moments... La cinta que donem des de l'Ajuntament per fer el parímetre, també la sortia de Sant Just. Ho dic perquè, per exemple, a Salva, tu eren aquells que es trobava sanglars quan sorties pel matí, a córrer, jo no sé si ja han caret els trobes o córrer. Ara no hi he corregut, ara. Però vaig sortir a aprovar-me durant 20 minuts, vaig endinsar-me la muntanya i em vaig veure un. Sí?Sí, un. Vaig veure un sueldo que va marxar. Però jo et dic que l'Ave Aleg Duda va ser que un dia era fosc, entro cap al camí de la muntanya, cap a la xarola, i un sanglà se'n parla davant i se'n queda mirant que em vaig acollonir, eh? Em vaig acollonir. Vaig mig a volta i vaig tornar a acabar enrere, eh? Altres dies, doncs, anava aplaudint, anava fent sorolls, i pam, pam, escapa, però aquella es va quedar mirant, amenaçant. I em vaig acollonir. La veritat és que sí, eh? Vaig llorar amb mig a volta i cap a enrere. En setmanera, la culpa també és per nostre. Que s'apropin tant, no? Suposo que ja estan acostumats, que els ajudem, que els acollim... Doncs veuen com una manassa. No es veuen com una manassa. I, a més, estàs clar, no tenen depredadors. És això. No tenen depredadors aquests animals, que els van reproduint d'una manera? No, i la culpa nostra ho dic perquè... Hi havia part, deien en el documental, eh? Hi havia gent que havia deixat, a vegades, s'agafen mascotes d'aquests porcs vient de mites, o d'altres races de porcs que després deixen anar a la natura, perquè no se'n poden fer càrrecs, que el serà la mateixa, per exemple, i allò, doncs, aumenta la població, van criant, surten també diferents superespècies, no? Com de porcs anglès? O, inclús, el fet de deixar ja les escombraries maldexades. Això també és un reclam per ells. Això va fent que es vagin acostant cada cop més a dins de la corona del poble, per dir-ho així. I, a vegades, es veuen broses totalment obertes pels carrers, que penses, marranos, no que som, però no, allò és... O sigui, sí que som marranos, perquè... Ho deixem fora de les contínues... La recollida selectiva també, que som realment. El Daniels, que està molt positiu. Ell ho sap, el porcs anglès. Però per què hi ha tants porcs anglès? Jo no recordo de patir canegues intents. Què ho fa, això, que hi hagi aquesta reproducció? No és que n'hi ha més, però jo... És un híbil, no n'hi ha, t'ho dic en sèrio. Sí, però no baixaven tant avall. Si n'hi havia, potser no tant... No hi havia tanta gent, després ells no baixaven tant avall, i no estaven acostumats a baixar la població, però ara ja convíuen, convíen amb nosaltres, no? Però deixa, és una amenaça, perquè és un animal que no és domèstic. I que en qualsevol moment, si et sent la amenaçada, pot atacar i fer-te mal de veritat. No és poca broma, poca broma. Sí, però jo crec que també, en el sanglès, li està donant aquesta falsa imatge de perillós, quan en veritat és un animal que... Igual que vull dir que... Quan s'ha atacat o quan s'ha demanaçat... Sí, exacte, hi són situacions molt concretes... Quan és demanaçat. Si tu no pots comunicar-me i no et pots dir... Tu vas corrent per allà i, com aquell, se m'ha quedat a un metre i mig mirant-me, que no em va fer bona cara, ja t'ho dic jo. Però després anem a l'absurd que farà un qüestió de dos anys. Per a qüestió de dos anys, una dona va demanar el consorci del penaltor de Coixerola, perquè un sanglès li va apropar i li va estirar la bossa. I va demanar al parc per no informar en cartells que els sanglès podien tenir aquestes actituds. Que estem tenint l'absurd, també, de són animals salvatges, i hem d'entendre que es comporten com a salvatges. Jo a mi em van haver el documental. I li van donar la raó a la taula. No sé que no s'ha dit el tema. Espero que no, perquè, si no, ja estem... Jo crec que això també és... És un dibuix d'aquest parc, que segueixen un pulmó, no sé si durarà molts anys, perquè cada cop es van fotent els habitatges, es salten els límits perimetrals, i a tots els municipis es construeixen i es traspassen en línies d'allà pisos ràpids, o sigui que no hi ha cap problema. Per tant, si nosaltres volem... Aquesta foto de part de Collserola, és a dir, els runners, gent amb bicicleta, gent que camina i tal i qual, el sang l'ha, tant els que us l'estimeu com els que no, ara desapareix. Perquè per molt que diguis lliú, que és un animal, que sí, que realment si tu no l'atac es no fa mal, és un bitxo de 100 quilos, que en qualsevol moment es pot tornar a boig i pot causar una desgràcia, només una poder. Però, clar, passa tu i ja l'hem fotut. Per tant, això que és un parc per gaudir la gent, s'ha d'exterminar el sang l'ha, o traslladar-lo a altres llocs. Clar, però jo crec que el pagament és... Perquè el que no es pot és conviure el sang l'ha, i la persona no, perquè és un animal salvatge. I, com ho diu la Núria, gent que agafa porcs vien de mites com amb escotes, o estic avís mateixos sanglàs, que ha agafat gent, ja ha tingut sanglàs, domesticats i clar, o sigui, això és valors surrealistes, això. Que el pobre sanglà ho ha passat malament, tancat allà amb un corral, amb gallines i tal i qual, però no, no, això és verídic. Vull dir, amb restaurants d'aquí de l'entorn. Per tant, o vols una foto o vols l'altra. Però, per desgràcia, hi ha coses que sí, que es poden convegir, però jo crec que això, no. Per tant, aquí hi haurà algun dia alguna desgràcia. Ara, dius aquesta senyora, que potser és veritat que es va l'armar més del compte, i, clar, tu no pots anar col·locant cartellets amb una zona... Ojo, aquí hi ha cagar de gos, ojo, aquí hi ha de cabra, ojo... M'entens, vull dir, això. Però la reproducció és exponencial. Però, clar, el que no pots és que tinguis tants mitjos d'aquests, perquè, bueno, de dia no surten, de nit, és el que diu el Salvador. Tothom la mena aquestes, i vull dir, com vulguin atacar, no estàs a temps. Fa mal, sí, sí, sí. Però jo crec que s'ha de trencar la concepció aquesta, d'entendre el parc com un parc urbà, de que l'únic objectiu és l'oci de l'home. És un parc natural, és a dir, desmarquem-lo de resta de parcs urbans. És un parc natural. Per tant, hem de trencar aquesta concepció de... No, no, jo vaig a disfrutar de la munt... Vaig a consumir natura, perquè al final és el que es busca. I que la natura estigui adaptada a les meves necessitats i a les meves formes d'entendre natura. És un parc natural i tu t'has d'adaptar a com allò funciona. Exacte. Jo crec que això és el que la gent li costa entendre, sobretot ciclistes, per exemple, de tota problemàtica dels correols i el transit de paria. Això és nosaltres que hem invadit, com el seu pare. Correcte, correcte. No vol dir que hi hagi un problema perquè hi ha massa població, que són coses simultànies i... Crec que això es pot fer tranquil·lament, i la gent que tracta animal s'ha de fer-ho tranquil·lament. I la gent que traslladar aquesta població o fer que no reprodueixi cada any aquest programa es pot fer tranquil·lament. Hi ha mil solucions, ara. Clar, xocant contra temes de sostenibilitat, ecologisme, que dius tu, de compartir la natura, de compartir tot el que és la realitat d'un avall com qualserola. I la respectem? Respectem l'avall, respectem el parc. Què collons han de respectar? Jo sóc el primer. Vull dir que vols que el corrior l'estigui bé i que tal i qualsevol, que el passes per un sender estrec que no poden anar ciclistes, que ets el salt en la natura. I la gent que tira brutícia per tot arreu, etcètera. El parc natural ha de tenir la fauna que té que tenir. I la solució, creieu que és el tema de caçar-los? Va sortir en el documental? No, no és la solució. Sí, però és una solució puntual, en un moment. Però, clar, els que seràs ara i que quedaran 50 més, que és el que diu el Salve, que aquestes bèsties ho sé que foten, però reprodueixen millor. Però el problema és que els sangles tenien un depredor natural, que era el llop, que es va eliminar. Després li sumem que voluntàriament els humans vam creuar els sangles amb altres espècies de por que van fer que afavorís la seva taxa de reproducció. Abans tenien un o dos fills per... Un o dos fills a l'any. Ara en tenen 6 o 7. Per tant, la seva reproducció és molt més ràpida. Això és sumat a un abandonament del camp. I, per tant, ens hem creat una frontera molt més marcada entre la perurbana i la perna urbana. Això fa que s'apropin més i, per tant, empatin més les conseqüències. S'ha d'afrontar el que no pot ser. Si no es fa res, és clar que els sangles seguirà reproduint. Hi arribarà un moment que serà insostenible, perquè l'espai que tindran per viure serà insuficient. Hi haurà de buscar altres espais, que seran espais urbans. Aquí hi ha una cosa molt clara. Per tant, serà límita a la població. Tu com, com a... Potser dels que estem sense faltar el respecte ningú, eh? Però vull dir que el lloc potser tots estem aquí. És el més naturista, tot el més coneixedor del món. El món de... de les muntanyes i dels animals, etcètera. De medi natural, de medi natural. Clar, aquí hi ha dues coses. O fas una ball per consum de l'humà, que seria Collsorolo, o fas una ball que es pugui mantindre aïllada de totes les aberracions dels humans. Això és inviable. Per exemple, a l'alpirineu, allà no entra en cotxes. Allà el tio que entra i l'alia, i se n'escapa algun, eh? De vrétul, però el tio que entra i l'alia té conseqüències. I tothom menja el camí, diguéssim, principal, tothom té cura i sap el que ha de fer. Aquí no. Aquí pot entrar aquí vulgui, com vulgui, i fer el que vulgui. Per tant, és totalment insostenible. I impossible de conviure amb la vegetació, la fauna, etcètera, tot el que tu vulguis, impossible. Què passa a la densitat de població que tenim al voltant de l'avall? No és la mateixa que tenen allà de l'alpirineu. Clar, òbviament. O allà de l'avall d'aquí, d'una densitat de població. Impresionant. Sí, sí, sí. Per l'avant de fer-ho, fa una estrategia del Monsegne, també, que vull dir que el Monsegne està una mica més lluny, però també la gent marxa cap allà. Clar, sí, sí. I fa el que sigui, per tant, com sempre, l'incimisme... Això va ser més en el moment de... quan ens van donar el permís a acabades les quarantenes, que la gent tenia més permís per sortir... Bueno, ara és setmana santa, també, de becos, el Monsegne. Sí, sí, sí. Jo tinc una mica de... que viu a herbúcies i m'ho deia, és horrorós. Però la gent ha descobert... Abre de tot allò, és horrorós. És que la gent... Escolta, tots els respectes, perquè tothom, hosti, pot ser usuari de la muntanya i pot disfrutar d'una altra vegada. Però no el respectem. Però clar, venen d'una cultura que no han vist muntanya en sa vida. I llavors no saben el que han de fer. I fa el mateix, a la muntanya de Cossarola, que és a la plaça Catalunya, però no és que no es respecte. Sense voler faltar. Per tant, ja et dic, és impossible reconduir això. És molt difícil, eh? És un tema molt complicat. És un tema complicat. Passem ara, si us sembla, a un altre. Passem de sangles a la Santè... S'ha de tocar el tema. Santència del 25% del castellà. És un altre tipus de porcs, també, però... Sí, sí, sí, sí. Jo estic d'acord. Estic d'acord. D'acord en què? La Santència del 25% del castellà, no? És això, no? Vinga, adéu, ja... No, però sabeu per què estic d'acord? A veure. Aviam, què vol dir que si hi ha la Santència del 25% del castellà, l'altre 75% serà en català? Mínim. Doncs que es faci el 25% en castellà i el 85% en català a tots els col·legis. No, a mi en deia. Aviam si en collons. A Cornella, a Prat, a Sergi del Forçó. 25 i 75. No m'agradaria això. Actualment... Actualment hi ha el 75% en castellà. És que, ojalà, el 25% només... Clar, la cosa és que... El regulem per allà. Els mestres, com a les patis, és que parlen el meu menjar. Diu, ojalà. Però a l'inversa no passarà que els col·legis que ja ho fan en castellà, que et seguiran fent-ho en castellà. No hi ha ningú que reguli res de jo. Sortiran perjudicats els que ho intentaven en català. No sé si a l'altre 75% és en català. Però és que aquí tenim tants mediògres, com hem dit, que no ens els hi correig. Una solució tan fàcil és això. És a dir, invertir diners amb aquesta gilipollada quan a les escoles, a l'educació, la manca que tenim. Gent depenent, nanos autistes, falta de recursos, inverteix el diners amb això. No amb aquesta tonteria. No amb aquesta tonteria. Però, bueno, això és polític. I això, més que política, diria que és una altra... Invertat que la dinia de flotació de Catalunya en plena democràcia. No, la política és que l'anagonès tindri pactant amb un tio que li està tirant d'Ardos per tot arreu. Això és política?No és l'únic. Això és les xarxes pantalons. Perdoneu, avui dia. Està pactant amb un tio que l'estàs piant. Està pactant amb un tio que li està traient la cultura seva. Però què més necessites d'anagonès per trencar d'una vegada per la por de Déu? Què més necessites, senyors socialistes? Senyors socialistes, sisplau. Deixeu de fer la cara bonica de l'Espanya. Feu-lo mateix que els del PP. O sigui, feu-lo mateix que els del PP. O sigui, deixeu que... Montpetros Algeda ha fet fora la directora del CNI. El CNI, sí.A la Paz Esteban. La Paz Esteban, que no sé si de la Belén Esteban o la Paz Padilla, m'he liat una mica. La Paz Esteban. La Paz Esteban. És un altre. Vull dir, és que ens estem anamistant a 50.000 països quan som des d'aquí com estem fent i provocant. Però jo no entenc com la gent amb això del CNI s'estranya tant. Perquè segons ells, tots aquests que van fer el procés són uns delinqüents. Per tant, han de ser investigats. És el llogi que d'ells, que és el que ens sorprèn. Els telèfons ens els investiguen a tots, a tots els que estem aquí. A tots els que estem aquí tenim el telèfon controlat. Què és el que ens sorprèn? Què anem a fer? Una pantomima era un postureo. Aquí el que s'ha de fer és, realment, si tu creus que has sigut atacat per aquesta democràcia, que tu estàs ajudant a sobreviure, trenca'm el poder. Trenca'm el govern. És que no hi ha més. Per què no trenquem? Per què no ho fem, lloc? Donem una resposta. Per què no ho fem? Se li diu que a esquerra, a nivell electoralista, li va bé seguir jugant a la puta i a la remoneta. Ah! Jo crec que en aquesta situació ens entueva en tantes altres coses. No només amb això de les pionats, avui diem en tantes altres situacions. Són coses polítiques, el que havia de fer. Clar, i el que diu Llu, que jugo aquí, jugo allà, no em demostro, m'amago... Allà soc el més radical de tots, aquí soc el més pactista de tots. Sí, però estic cansat d'això, que justifiquem tot. No, jo no justifico, jo explico el que hi ha. No, no, estic parlant en primera persona de la plena. Jo també, que justifiquem, acabado en M, justifiquem tot, amb el joc polític. Perdoneu, però estic aquí del joc polític. Perquè una cosa sí que és veritat, que és a vegades difícil, les conciliacions, i saber negar amb temes econòmics, quan tens un estat tan gran i tu ets un país tan petit. Però si tu tens un poder, que tens un poder social, un poder cultural i un poder realment empresarial... L'econòmic. I econòmic en conseqüència. Hòstia, que pots mirar cara a cara a tota aquesta gent? Tu has de tindre els nassos. Els nassos de quan són atacs d'aquests, tan radicals. Perquè això és un atac radical. Perquè a mi que tu t'espin, està molt bé. Però hòstia, que se n'enfotin a més a més, que se n'enfotin. Això ja és riure't a la cara. I que cada sort que està a la... La roba és el sànchez. Aquestes han investigat que s'ha entrat a la mòbil. I han dit, si hi ha vosaltres també, va, va, va. Que fos riure, que fos riure. I ara que l'ocupa és d'Irrela, d'Irrela, d'Icuyao, que us quedessin el negoció. Ara l'ocupa és de Marruecos, encara la fotem més grossa. Encara ens quedarem sense gas. Perdona, que els russos han tallat la gas ja des de Polònia. No podem justificar tot. Quan hi ha la Marmota. No, si no, no. El dia de la Marmota és que ens deixem els pantalons i ens deixem donar. És això? Bueno, escolta. El problema, llavors, no és... Jo agafo els cascos i me'n vaig, perquè una taroturia està per aportar coses. Si hem de dir que tot està bé, senjús està bé, senjús no passa res... Doncs clar, vull dir. Hòstia, jo crec que aquí venim a donar opinió. En tots els llocs passen coses. Sí, senjús no en passen tantes. Però vull dir que... no, poques, poques. Però el tema... Bueno, vale, sí. Els llocs passen coses, vull dir. Sí, que hem fet una passarela que sembla... Sembla l'ús de la trinitat. Una passarela? Ah, la passera. Que hi ha una curva que sembla... Si no està acabada, encara. Però parlàvem de la dicotomia de la concepció de Parc Natural o Parc Urbà, i hem ficat llums allà i unes faroles per il·luminar el camí. Fem alç. No vull dir que... Com a exemple del que s'entén del parc de Coixarola. Bueno, esperem que ve com queda i aviam com resulta aquesta feina. No, tornant a el que deies, jo crec que el problema és tant que... El moment en què el govern i el partit que ho veiem ni pot fer i desfeir... No, pot fer i desfeir. I els ciutadans ho assumim com el joc polític, i no hi plantem cara o no ens caixem. I llavors ells s'acenten tot el moment legitimats per seguir fent i de seguir desfent. Si a esquerra hagués consumit això i el dia següent haguessin sortit milió i mig de persones al carrer, de què feu? No ho fem. Però el moment en què no ho fem, els estem donant... Som unes marionetes que ens porten per on ens volen. Vull dir que et queixes, podem parlar, podem discutir, però al final el pam passes pel tu, et dones compte. Perquè realment el que deuen, Lluig, no sortim 300.000 persones a cuidar i a liar-la. I llavors ens porten per on volen. I també vaig dir una cosa, si... si em deixeu. Digues. I ara el responsable dels públics, els gestors públics. Per què no tenen que ser investigats? Pregunto. Estan investigats per què? No, investigats per què estan... Perdona, a aquest país, si algun problema tenim, és que no es demanen mai conseqüències quan hi ha una mala gestió. Però què et refereixes investigats? Que vull dir que amb la seva vida política. No amb la seva vida privada, evidentment. Deixem-ho clar, ja penso que això quedarà clar. No, estem parlant de la vida... No, sí, perquè... Escolta'm una cosa, vull dir, si realment hi ha un servei d'intel·ligència, que en t'hauria d'estar emballant per la teva, la meva, i la vostra seguretat i la seguretat de tots, han d'avigilar una mica que no se'ls hi vagi ningú a la olla, com ha passat el nostre amic Putin, m'entens o no? Perquè això es va descobrir... Això es va descobrir... Es veu parlant de l'espionatge. Sí, sí, sí. De l'espionatge, això es va descobrir una mica per un... Crec que va ser la primera persona que parlava de Pegasus, va ser, crec, un periodista. I el faig, de fet, que no sé si va ser fa un any o així, que va veure com en una conversa li estreien... O sigui, estreien fragments de converses que ell havia mantingut, de forma exclusiva, amb una altra persona, i les va veure allà reproduïdes, que dius, això, com ho ha entret, si jo aquesta conversa la vaig anir totalment amb privat, amb una persona... Si és privat, no estic d'acord, però no sé si era una conversa brea o no. I va començar a investigar, a dir, com ha sortit això a la llum, i va començar... Quan jo realment va ser una conversa privada... Sí, sí, sí. I, bueno, d'aquí es va descobrir tota la primera persona que se sap, o sigui, que es té consent... Sí, sí, que és conseller d'aquest estat. Aquí una d'aquestes, si no recordo malament, va ser una... una revista diària o mèdic nord-americà, el New Yorker, a través d'un dels seus periodistes que havia estat en contacte amb l'empresa que suministre Pegasus, Espanya i el migdia. Ara me'n recordo el nom, un tio ingles i és igual, i aquest va ser el que va dir... que aquí ha hagut 18 polítics catalans importants en el moment del procés, o sigui, estem parlant de coses del 2019, que han estat investigats d'exacte punxats. Ja dic, desconec si és tema públic o privat, ja s'hi ha expliat, evidentment. Després també es va dir que... Però si és públic... Que venia del govern del Marroc, amb el tema del Marroc, que se li va punxar per exemple, es va investigar en el mòbil de Pedro Sánchez, en una visita que va fer. Això és el que deia el Joan, que va tirar Pedro Sfora... Això és el que deia. Això és de l'Epidòblas, això és barriosès amb això. Jo volia afegir, també, que ara ha sortit molt a la llum, però que això són pràctiques que el govern espanyol porta fent... El català també porta anys i decades fent... Que s'ha de fer, llocs, s'ha de fer... Podem debatre, podem debatre, si la policia, per voluntat pròpia, pot entrar al mòbil d'algú i començar a escriure... A la seva vida? Personal, no. Jo sé casos de gent... A la vida pública dic, si és un gestor públic. Jo estic parlant de casos de gent que ha estat detinguda, arrel de converses personals, sense utilització judicial, arribant a l'absor d'anar a judici i la policia. No pude presentar cap mena de prova, perquè com que ho ha fet de forma extraoficial, no són vàlides en un judici. I com que eren... Com que eren vindundis, no havia sortit de la... La gent no s'havia alterat, però com que era polític, sembla que això sigui... Quan s'ha fet feines de fa temps. Això que està dient a lliú, és una altra de... dels pals de Pallè. O sigui, clar, autorització judicial, però si és el pes que es mossega la cua. Qui posa els jutges? Qui posa el Tribunal Suprem? Si el marxer és a la segona, ara, no sé qui és a la primera, tots estan escollits de dit pels senyors del PP i del PSOE, perquè tenen les terceres parts del Congrés i posen a qui volen. I ells autoritzen a qui creuen que és un enemic de la nació. Qui és enemic de la nació? Els catalans que van al procés. Per tant, fent-hi, que no sé per què ens ha sentat aquesta, perquè ha de fer la seva feina. Li van ordenar senyora, com has dit, Belén Esteban, la reina del poble. Paz Esteban. Paz Esteban. Per favor, persiga a estos 18 funcionarios, altos carros... I creieu que la investigació va sortir... És a dir, que quan es va dir que també s'havien investigat els mòbils de Pedro Sánchez i de la senyora Robles, va ser també algun tipus d'estratègia. Home, jo crec que sí. Vaig dir que no veig un altre motiu, perquè... Per despistar, per despistar, jo diria que sí. És per guanyar temps, perquè ells ara guanyen temps, i el que deia el salve i el jutge, i l'estimoçament, per arribar a altres pactes d'altra mena, dius, espereu-vos un moment, espereu-vos un moment, i te l'equal·liarem i t'esperem. Desviem el tema. I què podríem fer? Pots fer-ho que esteu tots esquitxats, tu ja està. Menos els del PP i els de bo. Realment sí que em crec que també els hagin estat espiant amb ells. Però aleshores, qui va decidir? Qui va dictar a mi que s'havia d'espiar el president, l'àvia ministra? Vull dir, qui hi ha per sobre del cap d'estat, o del president del govern, per dictaminar que se l'ha d'espiar. Vull dir que hi hagi alguna mà superior dintre de la jerarquia de poders, que capaç d'ambul·lar amb interès per espiar-ho. O fora d'Espanya, algun govern de fora d'Espanya? Per alguna altra tipus d'interès. Estem entrenant, sí que utilitzen el mateix programa, hi ha dos interessats en espiar un de cara als líderes catalans i l'altre de cara als líderes espanyols. És un mateix interessat que va decidir espiar els dos. No ho sé, això. Jo no entendria per què Marrò que hauria de voler espiar tant el Pedro Sánchez com l'Aragonès, o com qui fos... Jo també ho sé, que a vegades, com diu la Núria, es vol tenir aquesta mirada més sana, que té la Núria, i creure-t'ho tot i tal. Però que ho entens una certa edat, hòstia, malpenses de tot. I, a més, el timing no és que em doni la raó, però, hòstia, d'alguna manera, és allò que em deien les gasolines, baixaran quan estigui el ciutadà, hasta el coll, llavors baixarem els vincentis. Ja els pujarem, m'entens o no? Ara és com el tema del gas, també. Ara tallen el gas de Rússia, i justament tallen el gas de Rússia, però diuen que encara el famós megabat... Mare meva, no es posa, no es posa. Baixa 50 euros, saps? Poden fer el que els dironqui la gana, poden jugar amb el que vulguin, m'entens o no? I clar, i tot això... Com que tenen les eines dels poderes econòmics dels mitjans i tot, iguals del Marroc han dit que ara quedaran conculpables, però us prometem que sé qualsevol cosa. Bé, Núria, queda amb el poquet. Escolta'm una coseta. Què et sembla si fem la porreta d'Aurovisión? Ah, va, va, va. Ens queden 4 minuts. Sí, però per fer una porrada... No hi havia cap tema més? Sí, m'interessa que estic... No siguis avantat dels canvis de noms de les... Aquest nom agrada aquest tema. Sí, a mi m'agrada. Jo crec que per portar la contraria no ha parlat d'aquest tema. Va, va, sí. Crec que és un... bueno, jo ho valoro positiuament, que per evitar confusions, bàsicament, que s'unifiquin noms i que... Quan em van dir que hi ha hagut noms que s'han canviat, jo pensaria que seria un més transgarassó, molt més... No, l'únic que han fet és, per exemple, algunes empreses, o sigui, per exemple, Ferrocarrils anomenava una parada... Jo què sé, m'invento, eh? Pròxima parada. O sigui, noms que, per exemple, a Ferrocarril li donava una parada, i el metro de Barcelona li donava una altra, però era la mateixa parada. Doncs ho han unificat... Sí, Sant Andreu, a veure si trobo exactament aquí. Mira, per exemple, algun exemple... No estic massa sort. A veure si trobo la línia 3, que podria ser la més... La línia 3. La Vall d'Ebron... Són universitats. Es dirà Vall d'Ebron Sant Genís. Sant Genís, per què? És que la gent es despistarà. Perquè amb la línia 3 tenia un home i amb la línia 5 tenia un altre. Hi ha un equip de futbol sobre la Vall d'Ebron, que es diu Sant Genís penitens, i suposo que... O Dressanes, passarà a dir-se Rambla de Dressanes. No, no, Sant Genís penitens. No, havia sentit penitens de seques. Per exemple, o la parada de metro i rodalies, que una tenia amb el metro de Barcelona, una es deia Bellviche, i l'altra es deia... Bellviche-Gurnal, o... El Gornal. El Gornal, senyor. Un barri estirat de l'hospitalet. El diran Bellviche-Rambla Marina, per exemple. O s'han cogat l'estació de Ferrocarrils, que abans es deia Sancogat, passarà a dir-se... S'han cogat centra. Era unificat... Sí, exactament. Fem la porra perquè ara queda superpoquet. No ho sé. És que no m'agrada, sí. A veure, la Slaum m'ho ha ensenyat tota la hora, que és aquesta. Així no m'has conegut. Ha, ha, ha. Ara sí. La cançó m'ho acudet, però la nòvia porta bé. És una lutesa? És una lutesa, no? Sí, d'acord, d'acord. Espera, algú ho està apuntant, algú ho està apuntant. Si et deixes un vol, un vol, i va, vinga. Jo he hagut de buscar qui participa, perquè no tinc ni idea. No, jo ho he escrit jo, si no. A veure, Joan ha marxat. Jo ho he escrit jo, va. A veure. Vinga, va, fem una porra. Vosaltres 15 països, creieu, posem els tres primers països, però ha de ser ja perquè queda un minut i mig. Ràpid, jo dic Itàlia. A veure, un moment. El Salva, anem-ho a apuntar. El Salva, què diu? Itàlia. Després dic, a mi m'agrada molt Grècia. Itàlia, Grècia. Suècia. I Suècia, aquestes tres, en aquest ordre? En ordre, eh. Or, plata i bronza. Un moment, un moment. Allò cobra que aquests temes ja ens ha dit... Que jo ni me n'invenen. I tu n'hauria d'anar a dir-ho. Primer, Estònia. Sí, és allò. Estònia. Després, Holanda. Veus els països? Netherland. I després, República Txec. Tenen points. Jo, com sempre, vaig a dir la que guanyarà. A més a més, no estava a les treveses, però la dic Sèrbia. Claríssimament, un espectacle impressionant. Una noia impressionant, una noia impressionant, una cançó. Un ritme... Queden 30 segons, Joan. Perdó. Noruega. És aquells que van amb els cares tapades. I? No, d'una de temps, Joan. Espanya. Espanya, vale. Ucrania... Ucrania, en veritat, no, no. Itàlia i Regna Unid. Regna Unid, va. I el Lluís Segure, què diu? Lluís. Lluís, què dius? Bueno... Per fer un rimonera. I coratge. De Xebu, de Xebu. Allà, de Xebu, de filla de