#169 - La Rambla del 18/5/2022

Ràdio d'Esber, sintonitzes Ràdio d'Esber, la ràdio de Sant Just, 98.1 Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de l'esting de la tarda d'avui, 18 demà. Benvinguts a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esber. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la misura municipal de Sant Just. Sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora què tenim? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6 primer de tot farem l'espai de la xarxa 06, aquest grup transversal que tracta temes sobretot d'àmbit educatiu. Tenen la seva secció Quinsanal aquí a la ràdio, als dimecres i aquest tercer trimestre estan tractant els objectius de desenvolupament sostenible. Cada vegada que venen ens porten a convidats i a convidades. Avui ens porten a un mestre, el Jaume Espi, i també a tres alumnes de l'escola Centrapilot d'aquí de Sant Just, que ens explicaran com apliquen aquests objectius de desenvolupament sostenible al centre. Després també farem entrevista amb l'escola de Trail Rending Barcelona per preguntar-los quina és la seva oferta de casals d'estiu, aquestes activitats que organitzen de cara al mes de juliol. Tindrem el president del club, a David Buena-Cassa. Després, a segona hora de la rambla, a partir de les 6 i 10 i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, el que farem és d'Artúlia i la farem amb la Rosa Maria Maristan i també amb la Bea, són representants del col·lectiu transsexual i formen part de l'Associació Transvaix Power i Roses de Sant Felip. Això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! No marxeu! No marxeu! No marxeu! No marxeu! Ara seguim amb l'espai de les xarxes 06, perquè cada dimecres ens porten nous convidats i convidades i tractem cada trimestre un tema diferent. El del tercer trimestre, aquest maig i aquest juny ens han volgut comunicar que el tema dels objectius de desenvolupament sostenible era prou interessant com per dedicar-li unes quantes sessions. Avui, a més a més, tenim el centre pilot de Sant Just, com a convidats. Concretament, i els anem a presentar, tenim el Jaume Espí, que és el Sots director de l'escola centre pilot, també tenim l'Alberto López, el Pavel Caledo i el Dani Pérez. Fem una cosa, els obrim ja els micros tots quatre. Hola, què tal? Bona tarda, què tal? Com us vam? Vam posar-te últim, eh? Hem dit l'ordre, podríem haver dit Dani, Pavel i Alberto, o Pavel, Alberto i Dani. Doncs bé, us tinc aquí els quatre per parlar dels objectius de desenvolupament sostenible. Què us sembla si comencem rafrescant la memòria per saber què són, exactament? La ODS, és un objectiu, és un objectiu com qualsevol. Explica'ls-hi, explica'ls-hi, què són els ODS, Dani. La ODS, sí. Ens hem apuntat les respostes perquè... per no deixar-nos res, perquè creiem que és molt important. Llavors, si vols llegir la resposta... És un objectiu de saloll o... de desenvolupament. És un treball de cuidar el medi ambient, oi, que sí, Dani? Sí. Què són? Tenen quants? Doncs, 17 objectius. I aquests parlen sobre com hem de cuidar tot el planeta i el medi ambient. Us hem problemes com el canvi climàtic, les guerres, la pobreza, o la diferència de què? La desigualtat. Les desigualtats, molt bé. Molt bé. I com els esteu treballant a l'escola, aquests objectius, aquests 17 punts? Com ho esteu fent? La que hemos preparado es como una... como se llama va. Una... una gloria sostenible de desigualtat i després de gregla, de canvi climàtic, de todo eso. De fet, hem treballat tots els objectius a l'escola, i totes les aules, les 8 aules de l'escola, han treballat els objectius. Les 3 nois que hi ha aquí ara mateix són de l'Aula Tintin, perquè aquest curs nosaltres cada any triem un centre d'interès a l'escola, i aquest any el centre d'interès és el de contes, llibres i agentes. I això és de gut, que aquest any hem inaugurem la nova biblioteca de l'escola. Oh, que guai! I aquesta nova biblioteca de l'escola ha sigut també gràcies a algun d'aquests ODSs, perquè a nosaltres ens agrada generar siners i generar col·laboracions amb altres escoles, per aconseguir justament una educació de qualitat, i una igualtat entre els alumnes de diferents escoles. Llavors, doncs ens ha agradat molt com que som fans del consum responsable i la producció responsable, doncs hem demanat altres escoles i biblioteques, que l'has llepregat si es podien ajudar. I realment ens han ajudat, s'ha dit, no és molt de material, no només llibres, sinó taules, estanteries, sofars, vull dir. És que ha sigut aquest objectiu de desenvolupament. Teniu biblioteca a l'escola? Sí, claro. I com la feu servir, la utilitzeu, ja aneu sovint, llegiu, agafeu llibres com... Sí, en tots els lunes. Els dilluns, que teniu un dia per anar-hi? Cada aula té un dia per anar-hi. De fet, la biblioteca, es diu Biblioteca Xerau, i la inaugurarem el proper juny, a principis de juny, perquè tot va començar per una col·laboració econòmica que ens va donar, ens van oferir els alumnes de 6è de l'escola Xerau de Cerdanyola, en Vallès, perquè vam establir una col·laboració. I gràcies a això vam decidir, doncs, que la biblioteca s'havia dit, que la biblioteca Xerau, en honor d'aquesta escola, que tant ens ha ajudat, no? Després de partir d'aquí, a part d'aquest objectiu de consum responsable i de col·laboració, doncs també treballem molt a prop els objectius, els ODSs de bona salut, d'educació de la qualitat, d'equalitat de gènere, per suposat, i la reducció de les igualtats i la lluita sobre el canvi climàtic, no? Molt bé. I alguna acció o alguna cosa que feu en concret, per exemple, pel canvi climàtic, del medi ambient? Bliciclar. Ah, toma. Hay papeles, azules y amadillas. Molt bé. I també en el verde? Bueno, sí, el verde. A part d'això, també, l'hem passat, vam començar i aquest any l'hem acabat. Gràcies a aquesta campanya de reciclatge que explica el Pavel, vam crear un abre, aprofitant una de les columnes de l'escola, vam crear un abre, que és l'abre de les estacions, no? Sí, bé. I tot està fet, com està fet, Pavel? Pues con botellas, con fullas, con papeles... Pintura. Un cartró. También hay una cosa que no se ha contado que hay novedad, que habla luces. Ah, molt bé. Luce navidad, ya es. El lloc d'haver-hi el típic abet, que hi ha totes les escoles, els donadors tenim un abre, que el tenim a la segona planta, que ha arribat allà de forma, no sé si digui, màgica o sostenible. O les dues coses. Les dues. Sí, els alumnes, doncs, cada estació, pinten les fulles o flors o el que toqui, de cada estació, i llavors cada estació canvia de color l'abre, no? Tenim color grot, tenim color vermell, tenim color blau i tenim color verd, no? Ara mateix l'abre està de color... Clar, o? Verd. Verd, perquè parlar primavera, clar. Sí, després ells a la signatura de tutorial, Albert us explicarà com han treballat els ODSs. Hem anat veient vídeos sobre les diferències, temes i després hem parlat entre tota la classe tintin, sobre les diferències, idees per la part d'artal, de poder, contribuir, i el que els punts d'espoiguin, encomplir... En fet, que hem fet moral. Moral on hem anat, ficant els punts que han anat veient, hem fet 10 hores sobre els diferències objetius i també hem dibuixat com interpreteu els diferents objectius de la ODS. Ah, o sigui, veu fer un moral i tot. Clar. Hicimos un moral sobre eso per impressionar-lo a les persones que estan cuidant el planeta. Exacte. I per les portes obertes, també. De fet, de les 8 aules, des dels més petits fins als més grans, treballen els ODSs adaptats a les possibilitats de cada grup d'alumnes, no? Sí. Per exemple, jo també soc tutor d'un aula, que és l'aula de Sherlock Holmes. Hem fet una... aprofitant el 8 de l'escala, hem fet una pancarta enorme, on talla tot el símbol dels 12 colors dels ODSs. Molt bé. I diferents pancartes o petits retos, amb el número, i al darrere el nom de cada ODS, fent recordatori. I després, a cada classe de tutoria, els tutors han decidit com treballaven aquests ODSs, adaptats a cada grup. I vosaltres ja heu posat, ja heu dibuixat alguna cosa, us en recordeu del que heu fet? Pues sí, la verdad, y con mi grupo van venir dos nenes de... de no sé qué cole. Highlands, Highlands Schools, que també col·laboren amb nosaltres. Que col·laboran con nosotros. Y van hacer un mudar que nos va quedar muy chulo. Y lo hemos colcado al pasillo de Tintín. Clataban de la vostra classe, ¿no? Más o menos. Sí, sí, sí. Més o menys. I Dani i Albert, vosaltres us en recordeu de les coses que veu posant el mural, en el que hi ha al costat? Pues sí, pues sí. Dani, Dani, explica-ho. Con la mano, pues símo... pintem en esta mano. Pues símo, como fue hoy. Sí, como si fueran flores. Lo hicimos con las dos niñas que habían venido a visitarnos. Mm-hm. Molt bé. Molt bé, molt bé. També és important, doncs, que... a l'escola centrepilot, cada aula, doncs, disposa d'una pantalla, d'una pantalla interactiva, o d'un gran televisor, perquè el suport visual és superimportant pels nostres alumnes. Llavors, a les aules amb alumnes més grans, s'ha aprofitat, doncs, per passar vídeos, per conscienciar sobre la necessitat del treball, no?, d'aquests diferents objectius de desenvolupament sostenible, i com de relacionats i d'inviricats estan uns amb els altres, no?, perquè si treballem la salut i el van estar, òbviament, estem treballant també la FAM0 en el món. Clar. També, si estem molt al tanto de no deixar les xetes molt obertes i que regi molta aigua, doncs també estem treballant... El tema de la llum, no? El tema de la llum, la vida submarina... Bueno, a la festa de la primavera m'hem aprofitat, doncs, per fer una gran plantada, que ho expliqui el... Bueno, van plantar, pues, flores... Vamos, digamos, que vamos a bleclar el jardín, que estaba como muy seco, y le hemos puesto bien bonito. Això tenia molt a veure amb l'objectiu 15, de vida terrestre, i l'objectiu 13 d'acció climàtica, no? Sí, claro, por supuesto. Intentem també, doncs, que tancar sempre, baixar sempre les persianes, tenir les aules, que no haguem d'utilitzar molt la llum, sempre, per no pujar el consum de llum. Bueno, anem fent moltes... Diferents accions, no?, per tenir en compte, i per poder anar treballant. Sí, claro, por supuesto. Sí, sí. Els objectius de desenvolupament sostenible. Doncs, l'Alberto et pot explicar el perquè, s'ha de treballar en aquest lloc. Clar, oi tant. Perquè hem vist algunes pel·lícules sobre com cuidar, i ajudar al planeta, com la de Mortadello i Fillemón, missatges sobre la Terra Iguali. Això, en agradat emotiva, per fer, o la... El planeta Terra, és la nostra casa, i la hem de cuidar com si fossim família. No volem que li passi i res, és horrible, és sí que torni a ser una gran roca, com fer era el principi dels temps. El classe tintin ens agrada molt els animals i les plantes, i volem salvar-los a tots. O sigui, que veu veure inclús algunes pel·lícules, també, per conscienciar-vos, i, a concret, la de Mortadello i Fillemón, i la de Guali. I la de Guali. Qui no us agrada més a vosaltres? La milla de Guali. Oi, també. Sí? Jo, la de Mortadello i Fillemón, missaen salvar la Terra. I per què? Porque había visto unos trozos que eran reales, porque era la primera vez que Francisco Iván y convierte una historia triste en una risa. Ah, bueno, clar, és que... Es muy gracioso eso. También tenemos la biblioteca. Això és per la classe tintin, la de Sherlock Holmes o la classe Willy Wonka, per exemple, que són més grans. Doncs a la meva aula, en concret, vam veure el camí a l'escola. És la pel·lícula que explica com els nens de diferents països arriben a l'escola, com els hi costa arribar a l'escola, i com ells entenen aquest gran camí que han de fer cada dia d'anar-hi a tornar, com una necessitat d'anar a l'escola i com una qualitat, no?, el fet de poder estar en un país subdesenvolupat, un país molt pobre, i tenir aquesta opció d'anar a l'escola per millorar no només ells, com a persona, sinó el seu país, no?, i és que nosaltres hem donat molta importància a l'escola Centrapilot, i tenim claríssim que no hi ha un planeta bé. Sí, per supuesto, claro. Sobretot lo que queremos es igualdad y que no se descrimina a la mujer ni a los hombres. Todos son iguales y, por eso, ya estamos. Y que también haya paz y armonía en todo el planeta, que hayan atados de paces, como que he oído una canción de los vengamonjas como ésta. He pedido la paz en el mundo por Amazon. Y ceguellas también. Ha sido hambre. Sí, tot això són punts. Mira, també donem molta importància, reciclar tot el tema de coberts de plàstic i de polles de plàstic. També donem molta importància a no llançar el menjar. Vale. A aprofitar-lo. Sí, a aprofitar-lo. I en part d'aquest menjar, la idea també serà crear un espai de compostatge. Ah, bueno. Sobretot que ara el curs vinent, perquè estem fent un projecte Or, també, que ell l'estan fent ells, també, la Glacitintin, doncs crear aquest espai de compostatge. Doncs per reaprofitar el màxim. Vale, perquè, per exemple, jo no sé si hi ha menjador a l'escola o si es fa menjador. Sí, sí. Por supuesto. I allà el menjador, per exemple, no sé si també us ensenyen el tema de l'alimentació, d'aprofitar també el menjar. Sí. Para que lo sepas en navidades traemos comida y dinero para dárselo a los pobres para que así se pongan mucho mejor la cosa. Bueno, es fa el recapte d'aliments, participem al recapte d'aliments, participem també a la marató de TV3. Fem moltes accions en això. Vull dir, ens agrada col·laborar en la comunitat que ens envolta, perquè formem part tots un sol món, no? I no vivim de manera aïllada. En el cas d'alguns dels nostres alumnes, sí que es podrien pensar, jo visc per mi mateix, visc amb la meva família, però no. La meva família forma part d'un espai on tallen més famílies i hem de col·laborar tots amb els altres, no? Sí. I és molt important, això que ha dit el Jaume, que no hi ha un planeta bé, perquè a vegades sembla que anem vivint i anem fent el dia a dia pensant que sempre les coses seran igual i que tindrem de tot durant de forma infinita, però no, hem de cuidar el planeta per poder-li donar una continuitat, també. Sóc temos uno, un peta. Sí, tenim un i l'hem de cuidar. Jo no sé si voleu afegir alguna coseta més, Alberto, Pavel, Dani o Jaume, també. Jo sí que vull afegir una cosa. Tot la feina que s'ha fet a l'Aula Tintin amb aquests alumnes és un treball directe del tutor, del Jordi, i de la Maritxell, que és l'educadora, i tots dos són dos professionals increïbles, i han fet una feina increïble en aquesta classe. Hi ha dos educadors de l'escola Centra Pilota que han fet una feina increïble amb els ODSs. Que no és una flor d'estiu, no cal aquest curs, sinó que el curs vinent. Aquest projecte d'agenda 2030 queda incorporat com un projecte transversal i que es n'hi ha repetint al llarg dels cursos. Fins el 2030 encara queden alguns anyets. Sí, encara queden vuit. I com que no hi ha un planeta bé, que no hi ha un planeta bé. I al Alberto, volia afegir-ho? En el que em impressiona més de això, és com si jo estic fent una cosa perquè el planeta és una planeta normal. I, per exemple, sempre he volgut crear una forma o buscar una forma de crear un invento que haga ejercicio como una especie de autobús bicicleta que no le hace falta a gasolina, que hay que ir en pedales. Esto es que existe ya, ¿eh? Me lo estoy inventando también. No, pues existe, yo lo he visto. Sí, sí. A Berlín, a Berlín, l'he vist de Berlín. Uau, jo també. Uau, ja. No lo sabía yo. Sí, sí, sí. Para no contaminar, ¿no? Para no contaminar, yo te lo sabía. És un poquito como los pica piedras, ¿eh? Sí, como los pica piedras, ese. Imaginat, imaginat. I jo, pues, voy de ahí de vuelta del cole, pues, con un buce eléctrico. Hi ha una cosa molt simpàtica de l'Aula Tintin. A mi sempre m'han cantat l'Aula Tintin, perquè ells al migdia, el que es dediquen és amb cartrons, amb restes de cartrons, amb fello, amb pega, amb tot. Fan cases. Ah, altres. Són una classe molt constructiva. I el Pabel, per exemple, i altres companys de la classe, es dediquen a fabricar cases, però cases amb tot de detalls. Sí. Amb el terra, amb les làmpares, amb els llits... Explica-ho, Pabel, això. Que fort. Bueno, pues, es un trabajo que, bueno, que si nos deja de estar y el yaume, podríamos recatar más dinero, incluso, vendiendolas. Vendiendo las casas, bueno, es podría hacer. Són casi diuramas, eh? Són divertidísims. Ostres, però no ho feu això al pati en una classe? En una classe. En una classe. I d'on treieu el material? Pues, de abajo, dios contenedores, y tal, y del yaume, también, y de todo. Todo lo que se pueda hay que aprovecharlo. És que a l'escola fem un projecte, l'aula dels més grans, que és el projecte Manetes, que és implicar també els alumnes en el manteniment de l'escola. Que també és una manera de treballar la tecnologia, però d'una manera molt funcional, de manera pràctica. Llavors els alumnes aprenen a fer servir des d'un taladro, fins a una caladora a tallar fusta, a fer forats, a pincar, a massillar. I, llavors, material que ens sobra de vegades, doncs els donem a la classe tintin, perquè facin les seves casetes. Molt bé. Sí, sí, sí, és una manera de... I això ho fa el pati del menjador, l'estona de pati, que queda després del menjador. I a qui li agrada llegir, i a qui li agrada dibuixar, i a qui li agrada jugar a futbol, doncs el pàbel i el líquer, que és l'altre lloc. Els agrada fer les cases. El supuest. Que ho fan sensacional. Molt bé, molt bé. M'he quedat curiós, eh, de veure... Pots venir qualsevol dia que vulguis de l'escola i voràs aquestes obres d'art. Molt bé. Més ho fan de manera totalment automàtica, creativa. No fan servir planos ni res. Ells van creant, a mi, de que van necessitant que la casa sigui més gran o més medida, i ells van creant, i realment és molt divertit. Molt bé. Doncs, si us sembla, deixem aquí l'espai d'avui. Ha estat un plaer tenir-vos els quatre, com el Jaume, com l'Alberto, com el pàbel i també el Dani. A tu, eh. I res, ho sembla. Si marxem també amb la cançó que hem posat al principi, la cançó It's My Life, que, de fet, ens l'has recomanat el Dani, però jo crec que cantem la de tots. És un rockero. Vinga, va, doncs, marxem amb aquesta cançó, i que acabeu de passar bon dia. Adéu. I you. I just wanna live my life, it's my life, my heart is like an open highway, I break and set a dead in my way, I just wanna live my life, it's my life. I just wanna live my life, it's my life, my heart is like an open highway, I just wanna live my life, it's my life, my heart is like an open highway, I just wanna live my life, it's my life, my heart is like an open highway, I break and set a dead in my way, I just wanna live my life, it's my life. I just wanna live my life, it's my life, my heart is like an open highway, I just wanna live my life, it's my life, my heart is like an open highway, I just wanna live my life, my heart is like an open highway, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals col·labora Radio Desvern. Vinc Abac Abans no vinguin i no passin per aquí des de l'escola de Trail Running, d'aquí de Sant Just, per explicar-nos l'esloferta que fan, per aquests casos d'estiu repassarem els dies internacionals d'avui 18 de maig. Avui és el dia Internacional dels Museus i també el dia Internacional de la fascinació per les plantes, imagineu-vos. Comencem per el dia Internacional dels Museus, perquè es celebra des de l'any 1977 i qui ho proclama és l'I com el Consell Internacional de Museus. Per què es celebra aquest dia? Doncs bé, és una data ideal no només per visitar els museus de la localitat en la que estem o la ciutat, sinó per aprendre també sobre aquestes organitzacions sense cap eina de lucrant, i que, a més a més, tenen un rol de guardiants de la cultura normalment. Què podem trobar en un museu? Doncs un museu és una institució que ofereix exhibicions, exposicions i mostres per l'educació i el gaudi dels seus visitants, també sobre la cultura, també n'hi ha d'art, d'història i, a més a més, a diverses parts del món. Ja ho sabeu, avui dia Internacional dels Museus. L'altre dia que hem dit el dia Internacional de la fascinació per les plantes és un dia que celebra des de l'any 2012 i qui ho proclama és l'Organització Europea per les ciències de les plantes. La creació d'aquesta famèrida va ser fa uns quants anys, una dècada, i la finalitat és la de divulgar la importància de les plantes en àrees com la agricultura, la producció sostenible d'aliments, la silvicultura o la horticultura, per exemple. Doncs bé, és un dia per celebrar de fet avui i tots els dies de l'any. Ja ho sabeu, aquests dos dies avui, 18 anys. I don't know what I'm gonna get you down. Say I love, say I love, say I love, say I love, I'm gonna get you down. Mama told me what I should know. I should know too much candy gonna ride your soul if she loves you and let it go. Ara escoltes el ràdio d'Esber. Sintonitza el ràdio d'Esber. La ràdio no són dius. No hi ha d'haver por i por. Vinga, va, que ja tinc aquí a l'estudi el David Buenacassa i també a la Cristina, els responsables de l'escola de Trail Running Barcelona d'aquí de Sant Just. Hola aquestes, bona tarda als dos. Hola, bona tarda. Us tinc aquí per parlar una mica de les propostes, d'aquesta oferta de casals d'estiu, que nombreuses entitats d'aquí de Sant Just estava calculant l'altre dia i hi ha com més de 20. O sigui, entre entitats del Lleure, clubs esportius, sou la canya. Lleure amb 20, però cap com la nostra. Això també m'ho diuen tots. Quina casualitat. Jo crec que n'hi ha molts, però fins i tot ja arriben a ser pocs, perquè la demanda de temes de casals i activitats d'estiu cada any creix moltíssim. No, sí, sí. A més, s'ha de fer d'alguna manera o altra el tema de la conciliació amb els horaris de les famílies al mes de juliol, que la majoria de gent encara treballa, però els nens s'han de fer festa. S'ha de fer d'alguna forma. Què plantegeu vosaltres des del trail running? S'estan barallant a veure per la tu, per allò. A veure, nosaltres el que proposem és fer una activitat, una mena d'estrascular des de nens fins a adults durant tot l'any, i el que proposem és continuar aquesta activitat durant el mes de juliol, l'última setmana de juny i tot juliol. I què fem? Bàsicament continuar l'activitat. I quina és la nostra activitat? Descobrir la natura, experimentar la natura a través del trail running. I hi ha molta gent que ens diu, ostres, però el meu nen no corre molt cap problema. Els nens petits, com més petits, menys corren i més juguen. O sigui que, al final, és estar en un entorn natural i fer activitats a la lliure. Practicar esport, sí, exacte. I moltes vegades diuen, el meu nen no corre, però és que a vegades corren i no se n'adonen. Fem d'una altra manera molt a través com ha dit el David a través del joc. O perquè no se'ls ha motivat prou. I quins horaris ho faríeu? Suposo que és una franja del matí o matitarda. Sí, nosaltres aquest any, com que és el primer any, ens hem centrat sobretot en un horari de matí, de 9 a 2, però amb una possibilitat d'ampliar de fer un horari abans de 8 a 9 amb acollida. I després no ens vam plantejar inicialment el tema del dinar, però després ho vam estar comentant i ens va semblar bona idea oferir servir de dinar però amb carmanyola, que és una cosa bastant atípica. Potser no ho fan la majoria de... o crec que no ho fan ningú. No, la veritat és que... I llavors, com que la nostra activitat és molt així, molt lliure, l'aire lliure, amb molta llibertat i això, vam pensar que era bona idea oferir aquest servei perquè hi ha famílies que no poden recollir-los a les dues i fer-ho amb carmanyola, que tothom els alumnes es portin al seu dinar i siguin autònoms i nosaltres evidentment controlant. Però bueno, aquesta possibilitat i la veritat és que ha tingut molt bona acollida per part de les famílies i llavors aquests nens sortirien a les 3 i mitja d'esquadra a quadra. Estan obertes les inscripcions, ja? Sí, estan obertes, ja. I és per nens i nenes que durant el curs han anat venint a l'escola o també per altres que vulguin provar? L'activitat està oberta a tothom. Sí, poden venir alumnes, com poden venir gent, o sigui, infants que siguin... bueno, infants o joves, que no siguin alumnes. Quines edats compren? Les edats era a partir de 4 anys fins al 16. Entenc que llavors els dividiríeu en grups... Sí, per grups d'edats, sí, grups d'edats, nivells, però sobretot d'edat, més o menys. I més o menys les activitats, ja sé que no haureu fet un cronograma el que anireu fent dia a dia, però més o menys activitats que es poden fer, no sé si també funciona de l'edat. A veure, nosaltres ens vam plantejar... Normalment, partim al logístic, ho fem aquí, sortim des darrere l'institut, on es posa el circ, el circ, i ens vam plantejar un ferro. I volíem fer-ho, doncs, no tan aquí a baix, sinó més cap al centre de la barri de Sant Just, i ho vam plantejar fer-ho, o al Pony Club, o al Club de Tenir Sant Gervasi, com a punt de sortir de referència acogida de nens i entregada de nens. I al final, per demà, sobretot de la piscina, vam parlar amb el Club de Tenir Sant Gervasi i ho farem ja, com a punt de sortir. Allà tindrem una habitació, una sala per deixar les motxilles, per, en cas de pluja, també fer activitats allà, per canviar-nos, i sobretot per anar a la piscina, que fa una piscina cada dia de 12 a dues, més o menys, aproximadament, o 12 i pico a dues. I les activitats, doncs, bàsicament, descobrir la natura a través del joc, a través del cor als més grans, i fer una mica les activitats que hem fet durant tot l'any, doncs, per setmanes. Clar, també s'ha de tenir en compte. Perdó. T'ha d'haver dit, bueno, aquestes, perquè potser la gent que se'n diu, bueno, i quines activitats són, doncs, practica l'esport, dins la natura, com m'ha dit el David, especialment corra, temes d'orientació, jocs d'orientació, també hem fet molts que els nens els agrada molt, fins i tot potser en algun moment practicarem amago d'escalada, depèn de l'edat, fer el catxins, poder fer, trobar tresors, amagar tresors, tot això amb gps sense depèn de l'edat, anirem a fons, anirem al pantal i vidreta, jocs d'aigua, no sé, coses que hem fet. Jocs operatius, també. Clar. A la nostra activitat es treballen molts els valors d'ajuda, de superació d'un mateix, i no hi ha l'esperit de competició col·lectiu, no hi ha, és més, l'esperit de superació d'un mateix, competició però amb un mateix. Ara la Cristina estava dient això i m'estaven recordant de quan fem cabanyes, construcció de cabanyes, com s'ajuden per portar els troncs, per... Es coordinen. Uns fan la decoració amb flors, uns altres porten troncs, o sigui, no és només el corre a la nostra activitat, ho diem Trail, però està clar que els nens petits no... Clar, un nen de 5 anys. No corren. Sí que a partir de set, del grup de set nou, corren, però corren els desplaçaments, o corren una mica més. Hi ha els més grans... Corre per a algú, per a un motiu, o sigui, que a darrere ja... Sí, exacte. No és com ho entenem, potser, a nosaltres els grans, que volem fer una maratona, i la corren aquí 4 hores, no. Ells el corren, els infants, corren per a corren, no ho entenen, ha d'haver-hi una finalitat, sigui el joc, o sigui, arribar a un objectiu, amb un... Un sim. Un sim, per exemple. Jo que porto, normalment, en el dia a dia, els nens d'entre set, nou, deu anys, aquests sí que són els que et demanen, anem a la penya del moro, i això et demanen, quasi, cada dia. Ostres, que guai. Però, per exemple, tots els més petits són més... Doncs anem a fer aquest joc, llavors aquest joc implica aquest desplaçament, aquest corren, i ells s'ho fan sense... S'ho ensenya a donar-se, guai. Per exemple, anem, jo què s'imagina té, des de l'institut, fins a un gronxador que tenim per la part del Pony Club, i anem caminant, anem veient què trobem a la natura, anem al gronxador i juguem allà i tornem, no? Doncs és una activitat, no? Molt bé. I per caminem fent coses, no és que sigui una excursió de bocata i igual. No, no, ja. De fet, per exemple, últimament, els del meu grup s'han dedicat a agafar esparrecs. Què dius? Havíem passat de... No sabia que era un esparrec, dic esparrec vert, eh? Ja, ja. Els de cam. Jo sempre vec avis amb esparrecs, però no nens amb esparrecs. Doncs no, és que et queda esperat, perquè són nens que no havien vist mai un esparrec, i els hauries de veure que van corrents. He vist un esparrec Cristina en paro i l'agafo, i després me'n recordo una mare que em va enviar una torita d'esparrecs un dia a la nit i estava encantadíssima. I ens van portar una torita d'esparrecs. Sí, ens van portar una torita d'esparrecs. Que bo, que bo, que bo. Clar, d'això es tracta. I també, abans que sense voleus atallat, el tema de la piscina és important, perquè... clar, no és com durant l'any que potser cauen més hores de tarda o durant la tardor, l'hivern, és durant el dia que potser hi ha arribant hores, que, a més a més, és ple juliol que fa calor. Per tant, el tema de la piscina sí que és important. Sí, molt important. Això ho vam tenir clar des del principi, que volíem que l'aigua estigués present cada dia. I llavors el tema de... d'arribar a la cor amb el club de Tenis en Gervàs va ser per nosaltres clau. Perquè no... El club Tenis en Gervàs, sí. Podíem fer aigua, però que la bona aigua és com... hi ha molta gent i tal. I teníem clar que volíem fer allà. Qui no conegui el club, la veritat és que la piscina és brutal. És brutal per estar molt integrada en la natura. No sé, està molt bé, no? És un lloc maco, no? Sí, molt maco, de fet. El club és molt xulo. No farem res a dintre del club d'activitats, que no sigui la piscina, perquè el nostre entorn natural és la natura. Però sí que és veritat que la piscina... Com a cal, una mica de piscina. Sí, sí, sí. I, a més a més, va molt amb la nostra filosofia, no? Està dintre de la natura, en contacte amb la natura. Hi ha llespa natural, hi ha pins, hi ha nostres... No hi ha soroll, hi ha soroll. Ah, i sense els sorollets i això. Ens va agradar molt la idea de fer-ho allà. Teniu algunes places ja ocupades? Sí, sí, la veritat és que de moment hem tingut molt bona collida. Que bé. Sí, i, bueno, i esperem que s'omplin de top els grups. Clar, d'això es tracta. Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs res, què ha de fer la gent per inscriure si ara ens està escoltant i vol apuntar el seu fill, filla? Nosaltres a les institucions les fem totalment online i, bueno, el nostre web és trailbarcelona.com i allà tenen tota la informació, si tenen qualsevol dubte, tenen telèfon o el límit de contacte i tot es fa a través d'un any molt fàcil, la inscripció molt fàcil. Sí, que, bueno, els convidem a aprovar... I si tenen cap dubte que ens truqui, no? Perquè la gent sembla que no té mal esto, que no, que és la meva feina al final, no? És la meva feina que ens truqueu, que ens reun teu... Poden anar seguint per rexarxes, també, per... Per xarxes, per Insta, per allò que sigui, no? I, bueno, també hi ha gent que... bueno, moltes famílies, doncs, clar, l'activitat, no la coneixen i tenien dubtes, és que no sé si el meu fill ens planteja en aquests dubtes si li agradarà, si no li agradarà, perquè no ho ha aprovat mai. I moltes d'aquestes famílies les hem convidat a que vinguin, perquè encara estem fent la nostra activitat durant la setmana del curs, els hem convidat que vinguin, els ens aprovàvem, que ho mirin, que vegin, perquè, bueno, tot i que no, ara no estem fent piscina i no és l'activitat real del casal, però la activitat base és molt, molt ens semblant. Llavors, l'altre dia va venir una nena aprovada, encantada, que sí, que sí, que m'apunto i tal, i a tothom que tingui dubtes, els hi convidem a conèixer la nostra escola, que vinguin, que aprovin, que realment segur es quedaran. Molt bé, doncs, amb aquest missatge superpositiu, ens quedem dels casals, amb els casals de l'escola de Txell del Treny, Barcelona, i res, que acabo de passar molt bona tarda als dos, i amunt amb els casals d'estiu. Moltes gràcies.Apunteu-vos, apunteu-vos, adeu! No, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no. 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avàs, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo-sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012 La Generalitat al teu costat Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar a les persones de data avançada i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Vinga, doncs que ara estem a punt de tocar les 6 en punja. Passarem a escoltar els informatius, els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i després també al de Ràdio d'Esvern. I recordeu que, a partir de la segona hora del magasin de tardes d'aquí a la Rambla, tindrem a la Rosa Maria Maristany i a la Bea, que són membres del col·lectiu TRANS, de l'Associació TRANS Baix Power i Roses a Sant Feliu, i que dues vegades al mes venen aquí a la mishora per fer petada xerrada i a fer una mica de tertúria. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El Defensor del Pueblo Espanyol, Angel Gabilondo, ha tancat la investigació sobre el català en gate. Diu definitivament que l'espionatge a 18 leaders independentistes, el que ha reconegut de moment el CNI, no tota la resta que ens dibuït, s'ha fet d'acord amb la llei i amb la Constitució. Això ha passat quan el que va ser president de la Generalitat Artur Mas ha denunciat al matí de Catalunya Ràdio que la operació Catalunya podria ser un delicte electoral, perquè va esclatar en la campanya del 2012, i això li va fer perdre clarament esconzerit. Avui el país, el diari del país, ha fet públic als àudios que proven que l'antic govern espanyol, en aquell moment govern del Partit Popular, va autoritzar el comissari Villarejo, i ha difondre informes policials falsos, de fet sense que ningú vols fer-ho més, sobre diners a l'estranger de dirigents independentistes. Notícies breus, Gerard López. Ara, a la tarda, el Congrés de Diputats, l'oposició en bloc ha girat l'esquena al PSOE, i ha forçat a fer marxa enrere i retirar una esmena per abolir la prostitució que feia perillar la llei del només sí a sí. En una jugada d'última hora, el PSOE s'havia desmarcat de l'acord amb els seus socis de govern. Madrid, Paula Brujats. Bona tarda, si la llei ha perillat per un nou xoc entre el PSOE i podem, però, finalment, els socialistes han hagut de recular i renunciar a la seva proposta per abolir la prostitució. Això cau de la llei del només sí a sí, però els socialistes ja han avançat copromaure'n a un altre llei. Laura Berja, portaveu d'igualtat del PSOE. El president del netismo no quedarà impune. Són ustedes los que tienen que explicar por qué no quieren perseguir el proxenetismo. Ustedes no nos movió ni un milímetro. El PSOE no mercadea con los derechos de las mujeres. La volición de la prostitución llegará. La jugada del PSOE ha fet enfadar i molt a poder perquè els seus socis s'han volgut despenjar l'últim dia després de mesos de negociació per una de les lleis bandera del Ministeri d'Igualtat, Paula Brujats, Catalunya Radio Madrid. El govern ha desactivat avui l'alerta del pla especial d'emergències per pandèmies. El pla queda ara en situació de prealerta per la pandèmia de coronavirus. Això suposa que es mantenen poques mesures, com ara la mascareta en interiors de centres sanitaris o del transport públic, i que se seguirà fent seguiment de l'evolució de la infecció. La prealerta també suposa mantenir la estructura de coordinació i devoluació de riscos per poder-nos avançar en cas d'un canvi en negatiu de l'evolució de la situació. El pla per a pandèmies es va activar en emergència a l'alerta, que és la que s'ha mantingut fins ara. Per rockerils de la Generalitat, restabilitarà demà des de l'inici del servei la circulació entre les estacions de Sant Boi i Molinau. I els trens ja circularan en tot el recorregut de la línia llobregata noia. Aquest tram té la circulació interrompuda, com sabeu des del dilluns, arran de l'accident que hi va haver entre dos convois, sinó el qual va morir un dels maquinistes. Segons la companyia, la complexitat dels treballs va ser el més pròpies per al restabiliment del servei. Torna després de 18 anys el festival de jazz d'escaldes en Gordany, en Dorre. El contrabaixista norteamericà Ron Carter, el baritun sicilià Mario Brondi, el pianista menorquí Marco Maschide, la cantant en port d'Anesa Silvia Pérez Cruz, seran alguns dels artistes que participaran a la cita en Dorrana entre el 30 de juny i el 6 de juliol. La promotora de projecte, organitzadora del festival de jazz de Barcelona, ha assessorat el festival. La majoria de concerts seran gratuïts, excepció dels caps de cartell. Paral·lelament, el festival, s'organitzaran dues jornades per alumnat i professorat de la Dorre Jazz Campus. Esport, Sònia Leart. L'Aia Palau es retira del bàsquet en actiu als 42 anys. L'Uni Girona, el timclub de la Barcelonina, li retirarà la Samarreta i li farà un homenatge a principis de la temporada que ve. La base barcelonina especificat, però que continuarà lligada al món del bàsquet. El Barça farà aquesta tarda el primer entrenament a la pista de l'Estar Carena de Balgrat, i a l'edat de la Malafena, al forn de l'Euroliga Mascolina. En futbol a partir de les 9 jugues a la final de l'Europa Líc, entre la Glasso Ranger i l'Èntrec de Frànfora, Cévilla. En ciclisme, la Giro d'Itàlia, Triomfa a l'esprint, para l'Italia del DCM, Alberto Dainese. A l'11 e atapa després de 203 quilòmetres, plans entres tant en Can Geló, Di Romanya i Reggio Emilia. Juan Palló Péz del Trek segueix de líder. El promotor del Mundial de la Fórmula Ovo, optat per no substituir el gran premi de Rússia, el gran premi de Rússia, de finals de setembre, de manera que el calendari queda ara en 22 curses. L'hiberti Mèdia va sobreviure la cursa de Sochi quan Rússia va atacar Ucraïna. I el president del Coé Alejandro Blanco reitera la seva proposta d'una candidatura a Catalunya i Aragó per optar als Jocs Olímpics Divert del 2030. Ara, prou, faci sense imposar una data a límit per arribar a un acord. S'hi demana que el pacte entre administracions es faci tan aviat com sigui possible. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'Opera. Esquerra veu el canvi d'ubicació dels concerts de festa major, el polígon industrial, com un canvi necessari, si es vol complir amb tots els requisits que exigeix aquest tipus d'acte. Des d'Esquerra, enformat part de les reunions obertes al voltant d'aquest tema, el seu portaveu, Sergi Seguí, exposava a ràdio d'Esquem que el canvi d'ubicació és obligat ja que hi ha obres al camp de futbol i també obres d'urbanització a l'altre espai on es podria fer a la futura urbanització de garrofes. Des d'Esquerra, veuen lògic que els concerts, tinguin lloc en espais on el tall de carrers no afecti la circulació. Això vol dir espais propers al polígon entre la trama urbana i el camp de futbol. Sergi exposat que el nou espai triat ha de complir una sèrie de requisits. Ha de ser prou ampli per absorbir les persones que s'esperen i per acollir l'escenari i les barris, i les barres. Ha de ser controlable socialment i ha de minimitzar les molèsties del veïnat. Trobar, doncs, un espai que les compleixi totes és quasi impossible davant els carrers del polígon industrial, l'opció més adient. Dama 19 de maig, sinagura l'exposició col·lectiva Ícni, al celler de Can Gynasta. Es tracta d'una mostra col·lectiva amb obres d'una decena d'artistes, fruit d'ideas que van néixer en un posc confinament i en mig d'una pandèmia. La desubicació i desvinculació a la llar, a l'espai íntim, la cerca per la transformació d'un espai, inicialment 8, per poder-hi crear llassos. Les lluites internes i la fragilitat d'una mateixa en les relacions socials, la perda de memòria, la patjada, el desequilibri, la incomoditat i el ritme personal del temps són concretament alguns dels temes que es tracten en les 10 peces de bronza que presenten aquestes 10 artistes. L'exposició, que sinagura el 19 de maig, és a dir, de mà a dos quarts de 8 del vespre, que es podrà veure fins al 22 de juny. Ja es pot consultar el programa complet de la festa major de la Teneu de Sant Just, que tindrà lloc entre els dies 27 i 29 del mes de maig. És un programa divers i atractiu per a tots els públics. El divendres 27 començarà la festa amb una visita teatralitzada que durarà les persones assistents fins a l'exposició d'Art Teneu. Acabarà la jornada amb la projecció de la premiada pel·lícula de Carles Simón, El Carràs. El 17 de 28 serà el dia del memorial Santisolano, tot el que es farà durant aquest dia serà per humanatjar Santisolano, un sant just tècnic molt activ a la Teneu, que ens va deixar el 2019. El diumenge 29 serà el torn d'un taller de sardanes matinal per a infants i la presentació del llibre xam de claus del poeta sant just tèc, Joan Urpinell. A continuació, una ballada de sardanes i un bèrmut per als socis i socis i al cap vespre, clau la festa major musical l'última nit del Xipi, a càrrec de mare meva companyia. La clóenda final comptarà amb la col·laboració de la criu sant just tèc, Clara Segura i de Cricrack Productions. A l'enllaça teneudesvern.cat trobareu el programa detallat i complet, un programa que també trobareu a la pàgina web de Radio Desvern. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just Tèc, el Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Moltes gràcies. Vinga, va, ara comencem la segona hora de la rambla i ho fem de la mà de Sam Ryder, el representant eurovisió del Regne Unit, amb aquest tema, Space Man. I don't know what you want. I turn around the world and keep on coming back to you. In my floating castle, I drop shoulders with the stars, but I'm only human and I'm drifting in the dark. I'm up in Space Man. I don't know what this face means. I sensed about the universe. I've been down some black holes. There's nothing but disgrace in any. And I wanna go home. If I was an astronaut, I'd speak to satellites. I'd be a vacation systems. I'd search for other life. But I'd be up and thinking. But I don't know what I left behind. Cause I'm only human with the real world on my mind. I'm up in space now. I'm up in space now. I sensed about the universe. I've been down some black holes. There's nothing but disgrace in any. And I wanna go home. The gravity keep pulling me down. As long as you're on the ground, I'll stick around. I'll stick around. I'll stick around. I'm up in space now. I'm up in space now. I sensed about the universe. I've been down some black holes. There's nothing but disgrace in any. Oh, I'm in the wrong place now. Nothing but nothing but nothing but disgrace now. Nothing but nothing but nothing but disgrace now. I sensed about the universe. I've been down some black holes. There's nothing but disgrace in any. And I wanna go home. Vinga, vaja, abans de començar, la tertúlia d'actualitat amb la Bea i també amb la Rosa Maria Maristanya, que farem parlar una mica del dia internacional dels museus, perquè aquí també es celebra, òbviament, i és que al maig tenen lloc dos excel·lents esdeveniments per als amants dels museus. Un és que, a part de ser avui el dia 18, el dia internacional, que és una iniciativa europea, en què nombreuses institucions obren les portes gratis i organitzen un programa especial d'activitats. L'objectiu és conscienciar el visitant del paper clau dels museus i també dels altres centres culturals en el desenvolupament de la societat. Paral·lelament, a Barcelona aquest any també, el passat 14 de maig es va celebrar el que es coneix com la nit dels museus, en què les entitats participants obren els museus fins bastant tard i ofereixen així una manera diferent de veure les exposicions, les que estan de forma permanent com també les temporals. A més a més, de l'oportunitat de gaudir d'activitats, com tallers familiars, actuacions en viu i també, per exemple, recorreguts guiats. Això de la nit dels museus, de fet, és un esdeveniment global que va començar a Berlín, aquesta ciutat de Alemanya l'any 1997 i que té lloc avui en dia en 120 ciutats europees. Hem de dir que aquí a Barcelona, normalment cada any, hi participen un gran nombre de centres especialitzats en art, en arqueologia, en història, d'autors, en etnologia, en paleontologia, en ceràmica, en cinema, en disseny, en zoologia i també en altres branques. Hi ha la possibilitat, si voleu, també, d'entrar a la web de patrimoni.gencat.cat en què hi ha la gent d'activitats per celebrar durant tot el mes de maig aquest dia. Donen l'opció d'escollir les activitats en funció del lloc on has vist, que, per exemple, les activitats de les Terres de Lleida, del Camp de Terracona i de les Terres de l'Ebre, de les Comarques de Girona o, per exemple, de les de Barcelona i la Catalunya Central. Per exemple, ens ofereixen tallers, espectacles, visites, guiades i, a més a més, un mapa per aprofundir el Google Maps per ubicar-nos també més concretament en la zona. Per exemple, agafem aquí a Google Maps i veiem que avui la fundació Joan Miró té portes obertes del seu centre. Tot i que ens diuen, per exemple, que cal fer la reserva prèvia necessària. Esplugues el museu Can Tinturé, hi ha l'exposició Gaudí i Trencadís, que es pot visitar fins al 21 de maig. L'horari us hi heu de fixar, perquè, per exemple, si us acosteu a Can Tinturé, estarà obert avui dimecres, també el dissabte 21, però fins a les 11, que són les últimes places disponibles, que queden, són activitats gratuïtes, però cal fer una prèvia inscripció. Doncs bé, això, per exemple, seria el que fan el museu aquí Can Tinturé, esplugues. També, per exemple, si cliquem un altre lloc, veiem que el Museu de la Música de Barcelona fan el que s'anomena Aresta, de Marc Vilanova. Aresta és una instal·lació sonora i performativa de Marc Vilanova, que presenta un ensemble de saxofons. La música que interpreten és generada per l'ordinador, mitjançant processos de composició algoritmics il·lus d'una xarxa neuronal. Doncs bé, si voleu, podeu entrar en aquesta web que us comento, que és la de Patrimoni, que és Patrimoni.gencat.cat, i aneu a la part del Dia Internacional dels Museus, que es coneix com a dim, i veureu totes les opcions que teniu per anar, per gaudir, per visitar, i per passar una bona estona. Vinga, vaja, anem a començar ja la tertúlia. M'estic pixant de riure perquè ja estan aquí la Rosa Maria i la Bea. I la Bea ens està fent aquí una performance, després els jobro, els micros. Què tal, noies? Ens estan fent aquí una performance de la cançó, que és la de Slow Mo, de la Chanel. La Rosa Maria està flipant. La Bea va llogant a l'escaveta. Jo no ho faig tan bé, s'ha de dir. Jo tampoc, jo em trenco. És sagedat, sí que no estàs sois, de veritat. Tu, perquè veus molt bé l'escaveta. Sí, sí, sí, sí. Obreu una visió, jo crec que la vea així, eh? Sí, però fíjate que jo la vi... O sigui, no vi la cançó en aquesta, no la vi entera en la visió, no la vi en aquesta, en aquesta, en aquesta, en aquesta, en aquesta. La Bea era donadora, ida haciendo mi dibujitos y mi cosas, y cuando la puse, digo la camí de canal, dius que estava en número 12, que ja havia passat. Tres pints, dos... Després la xaronen, ¡Span! No hi ha qualsevol punx, eh? Podria venir Catalunya, no? que heu vingut a caminar, home, és que avui fa molta calor hem de dir, especialment les previsions que segueixi fent calor, em sap greu dir Turós a Maria, però en alguns punts s'han arribat als 30 graus. Jo diria que sota el despatx també que estem sota la realitat, jo em diu el jefe, home, si tiri tanta calor en xufela, he recondicionado y dice, ahora que estoy sudando como una cerda y dice, ahora voy a poner recondicionado para que me vaya mañana y al hospital directamente. A primera de la mañana se hace, se pone un puntito, y ya está y se conserva así durante todo el día, pero claro. Clar, estan suant i posant-te l'aire. Sí, puede darse algo, no? Sudando y con el aire de repente te puede dar algo. Home, clar, jo jo segur, seguríssimo. Un resfriado como esto, como mínimo. Como mínimo, con mínimo. Sí, sí, sí, per això després quan els jugadors a vegades surten del camp, o que surten de jugar, o després quan estan descansant, o es posen alguna jaqueta, o encara que faci caloreta, però és per no baixar de repent la temperatura del seu cos. Me puc dir que es que con el reflejo no te veía. Ah, vale. Se ve lo verde, pero no te ves. Bueno, tu un poco la ve muy bien, veo bastant el reflejo, pero bueno, ya la ve muy morenita, está guapísima. Sí, yo pensaba que era la cantante Chaner, digo, saco la. No, no, no, no, no. Está Chaner aquí, no puede ser. He rebut el llibre del que parlàvem del llibre Trans, el de la Mireia Belvé, que es va fer un Bergkami. Ah, sí? Sí, sí, sí. He rebut. I haig de dir que és un llibre molt, molt maco, i sé que són edicions limitades, perquè es va fer el Bergkami precisament per aconseguir que es fes una edició, una primera edició d'aquest llibre, i està molt bé. Però jo vaig escriure unes comptes dedicatòries, jo crec que la meva n'és a tu, perquè em va dir, has d'ampliar aquestes. No, no va anar perquè era opció del Bergkami, quan jo vaig fer el Bergkami, vaig escollir una opció que només era l'entrega del llibre. Hi havia més, que era entrega més firma. Ah, entrega més firma? Valia més calés, això? Sí, sí, sí, entrega més dedicatòries. En dedicatòries? Sí, sí, m'ha fet fer unes quantes dedicatòries amb sinatura i tot. Vaig fer canòs sinatura artística, no pas la meva, evidentment. Sí, doncs clar, com més coses té el paquet, bueno, doncs... No ho sabia. Clar, sí, sí. Bé, em va agradar. Sí, sí, encara me l'estic, o sigui, el tinc just l'he follejat, el vull mirar més calma i... Però, bueno, has sigut la il·lusió. No, perquè quan te'l tinguis, te'l passaré. Oh, i què te l'està? L'has reïd? L'he reïd, però encima. És un llibre... És un llibre... És un llibre que és un projecte d'una noia que es diu Mireia Belvé, que es va presentar uns premis, com més que per la banda literària, per la banda de disseny, artístic disseny, gràfic... Bueno, ell es dedica a això. I va fer aquest projecte, va parlar, bueno, bastant cinc persones, cinc o sis, oi, ara no ho sé. Crec que... L'Àlex, el Charlie, el Jonathan, jo a la seva... a la seva cuina, i una noia de Madrid, sis. Sí, veus, sis. Va estar amb cinc persones trans, i va escriure com un capítol, com si diguéssim, amb cadascuna d'elles, i és molt interessant veure el procés al llarg del llibre de com tracta cadascuna... cadascuna amb elles. A nivell testimonial. Sí, és un poc de la vida de cada una de nosaltres, com veiem això, el que vos explica 4.000 milions de veces ja, però bueno... Ja he vist això ja... Sí, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt. Ja, ja, ja, ja, ja. Ja t'heu atrat el cul per allò, després. Exacte. Ahir, 17 de maig va ser un dia important dia contra la LGTBI fòbia. Es commemora que el 17... suposo que ja us sabeu, que el 17 de maig, de l'any 90, la Homs, va treure l'humor sexualitat de la seva llista de transdorns mentals. I al mateix dia i al mateix any van considerar malaltia mental la transsexualitat. i ara anava la segona part, la transsexualitat, com està en aquest àmbit? És a dir, amb el tema de malaltia mental, encara es conserva, ja no... No som malaltia mental, però som incongruents amb el gènere. Bueno, esteu càrdia... Sí, bueno, de totes maneres el dsm1234 ha ido variando... tratado de desordenes mentales, ha ido variando el criterio conforme el tiempo, estan en una cosa esa de la disfòria, de no sé qué... Siempre están... Tu piensas que esto se mira desde la visión externa, es decir, la incoherencia de género para ellos o incoherencia de sexo es en base a lo que ellos creen del género, no en base a lo que nosotras pensamos. Para nosotras no es incoherencia, sino es todo lo contrario, coherencia. Es decir, coherencia es tener tu propio género, administrar tu propio género, tu pròxima sexualidad, tener tu propio criterio y aquello que es mejor para ti. Lo incoherente es pensar que todo el mundo se tiene que acomodar o unos clichés de género o a uno determinado cuerpo o a una determinada manera de ser. O sea, eso es lo incoherente, ¿no? Pensar que todo el mundo se va a ajustar a un modelo pre-establecido durante milenios o durante milenios, en realidad. En base a una cultura política religiosa, que es de donde nos viene todo en estos prejuicios, ¿no? Bueno, hay interesantes debates. Parece ser que ha salido las noticias también en la casa del libro, unos psiquiatras hablando de nuevo. Han sido criticados por parte de un grupo de movimiento. Hicieron esta presentación en mayor, que también los aguchearon. Sí, y ahora se quejan pobrecitos. Es la analogía del disparate. Aquell libro es la analogía del disparate, porque realmente si lo lees, porque yo lo he leído así en diagonal, sinceramente, no hay una que no la ponga más gorda que la otra. Sí, es lo que yo creo, yo pienso, yo vivo y yo, ¿no? O sea, tu piensa que la psiquiatria i la psicologia, por mucho que se pretenden ciencias, tienen detrás de sí un gran listado de crímenes contra las... No sólo contra las trans, sino contra determinadas afecciones mentales, con terapias de electroshock, políticas absolutamente criminales, con las dictaduras, el otro día leí una en la vanguardia, creo que salía, una escritora que se llama Linda Helberg o Helberg, no sé qué, Linda Helberg, no me acuerdo exactamente el apellido, ¿no? Pero es una escritora noruega y hasta hace poco, ella debía que han sufrido terapias de electroshock por tener determinadas afecciones mentales y la ha provocado a grave secuelas. Estamos hablando de... Ambella. Sí, estamos hablando de el 2017 por ahí, sufrió terapias aversivas de electroshock. Un poquito antes, fue un poquito antes. Un poquito antes fue, no me acuerdo exactamente de las... Yo creo que por 2008 o 2010 por ahí andaba, ¿eh? No te creas, ¿eh? Bueno... Bueno, el caso... En el siglo XXI. Claro, exacto, estamos hablando de Noruega. Se supone que son países... Se supone. Se supone, ¿verdad? Se supone. Quiero decir que... Bueno, luego, por ejemplo, las teorías psiquiátricas, otro día pasaron en el A2 sobre los niños de la guerra en Noruega, también creo, no, en Suecia, donde los... Bueno, las cosas que les hicieron a las madres, después de la Segunda Guerra Mundial, a las suecas, que se habían tenido relaciones sexuales con alemanes, rapándolas el pelo públicamente, te asnubladándolas públicamente, y a los niños nacidos de allí lo metían automáticamente no fanatos, donde eran prácticamente, como te diría yo, llevaban una vida absolutamente marcada. Llevo a los tribunales, los chicos ya mayores, ya adultos, llegaron a los tribunales y han sido recompensados con indemnizaciones ridículas, pero unas vidas desgarradas, pero eso ha pasado aquí, es decir, culparon a los niños. I per què la psiquiatria, per exemple, fa aquestes diferències, entre el que és... O sigui, té molt clar, ara avui en dia, avui en dia fa anys, no, però el tema de l'homofòbia, no, que és té molt clar, tal qual, però, per exemple, la transfòbia és diferent. Vull dir, en quin punt? Sí, que punto hay de separación entre una fobia y otra. No tiene muy claro lo de que la transfobia... De hecho, ellos mismos no se definen transfóbicos, a pesar de que cualquier política destinada a desacreditar o hacer ver que como peligro, como peligro potencial, la asistencia de la transexualidad es por definición transfobia. Es decir, es como, por ejemplo, si nosotras definiramos que la heterosexualidad es peligrosa, o sea, la heterosexualidad, no el prejuicio heterosexista, sino la asistencia de la heterosexualidad. Sería un disparate, no es la heterosexualidad, ni de determinados rasgos sexuales del individuo, lo que supone una amenaza. Lo que supone una amenaza es una agresión constatable, X que no depende de ningún género, depende... Pues yo qué sé, son las grandes guerras que las ha hecho, las transexuales, la guerra de Ucrania, de Rusia, quiere decir, todas las desastres que ha hecho los sistemas, que es cosa de las trans, o sea, cómo se puede culpar a alguien de posible agresor, de no se sabe qué. Es decir, porque no lo han demostrado, que sea una agresión... No hay que cuestionarlo, esto es que no entendió porque hay que cuestionar esto en estos momentos y en estas alzadas del partido, y esto no se tiene... Yo no sé si te estás dando cuenta que estamos conceptualmente yendo a una involución de muchas cosas, está debatiendo atravesar el tema del aborto otra vez con los mismos cuentos. ¿Te cuento lo que me pasó el otro día por renovarme el carnet de conducir? Cuéntalo, venga. ¿Qué va a pasar? Interesantísimo. Yo tenía carnet antiguo, con el nombre antiguo, porque hace un mes que me había caducado. Lo había cambiado porque tampoco había caducado. Lo tenía metido en el bolso, el metido en el monedero... ¿Está caducado esto? Ni lo mirás por no verte como eras antes. El caso es que me voy a renovar el carnet, y tal y cual, de ocho y media a no y media a la noche, estas horas del Centro Médico aquí en explugas total, que me dicen... Esto lo vamos a renovar y hacer los dos camiones, también lo quieren renovar y así todo. Cuesta más dinero que lo otro y hacer en el mal y lo mismo. Nosotros veníamos de antiguos, hasta el carnet de camión, todo. De motos a los cinco. Camión, sí, pero motos no. ¿Tenés el carnet de camión? Sí, camión y remover, aquí tal. Sí, sí, sí. El caso es que me hice... bueno, es que usted... yo veo el... digamos, el comprobante, conforme ya estoy renovando el carnet, y me pongo el nombre... el dead name, el nombre que no quiero que salga. Usted de que va, dice yo le he enseñado un mini DNI. Usted lee un mini DNI, de sí. He leído su DNI y acepto su DNI. No es ningún problema, pero el tráfico no lo acepta. Dice ¿cómo que no? Dice no, me tiene que traer usted la partida registrada, cambiada. ¿La partida qué? La partida registrada. ¿Pero no vale con la sentencia? No, ya se lo dice. Quiere que le traiga la sentencia o no. La partida registrada, conforme está cambiada. Así de claro. Y si quiere, me la envía por email. Ayer por la noche le amé. Uy, es que me había entrado por spam. Ay, sí, es verdad, si que lo hemos recibido, sí, digo ya. Si yo estoy preguntando y usted que me está pidiendo, es totalmente ilegal. Dice ¿cómo yo me enteré que ha sido una opción suya y que no ha sido de transición esta opción? Dice ¿nos veremos en los tribunales? Dice ¿por qué usted no es nadie para exigirme la partida de nacimiento? Sólo faltaría. Yo me enteré con el cambio de la cristal, evidente. Solamente no pueden exigir un juez, la policía y un notario. Nadie más. Es que nadie más. Esto es totalmente ilegal este procedimiento. Sí, es que este país sucedió. Pues lo que decíamos antes. Aquí todo el mundo va a su bola. O sea, la Dirección General de Tráfico puede hacer lo que le dé la gana. Se tiene, digamos, que tiene mando, tiene más mando que un notario, que un juez y que la policía nacional. Sí, bueno, la Dirección General de Tráfico tot són guardia civiles, però bueno... Hauria passat alguna altra copa a aquesta situació, així? A mi no, a mi no. Perquè és la primera de Carles 9 que he anat de conduir, però jo tinc tots els altres carnets, tots, absolutament tots, i sempre és que, inclús al DNI, ara me'l vaig fer a Sant Feliu i em van tractar amb un respecte que jo ni tan sols m'ho pensava. Primerament em va fer passar la primera que hi havia una cua, i de un mes qualsevol dia d'aquí em donaran de pares, no? Sí, me'l vaig dir, no? Va ser usted que tal, tal, tal. No es lo podemos renovar inmediatamente, tiene que esperar usted dos, tres, cuatro días, porque esto lo enviamos al registro de Madrid, y yo... Las personas trans quedamos registradas en un registro de Madrid. Sí. Están todas registradas en un registro de Madrid, y pero esto se preocupe que ya le mandaremos el DNI nuevo y el pasaporte todo cambiado. Oye, pero están registradas como trans. Como trans. Como... como quién eras. ¿Cómo? Como quién eras y como quién eres. O sea, como trans. Pero eso no es... Sí, pero no pone como trans. Es un registro. Un registro, sí. Es un registro. Sí. No li deuen anomenar així, però és un registre a part que veu funcionar. Sí, sí, és un registre. No, no, no... Jo no he vist per a ningún sitio la... la directriz está, pero... La Beatel... Tu eres persona cis... Tu eres persona cis y te renovas al carnet d'entidad, y te lo hacen a alguien mismo. Si tú eres persona trans y te hacen... Si es la primera vez, te hacen esperar tres o cuatro días. Tu ja t'he renovat últimament algun carnet, o t'has trobat algun cop en alguna situació. No, me he tocado dentro de... No me acuerdo, lo del carnet de conducir. ¿De conducir tienes carnet de conducir tú? Sí, claro. Ah, pues mira a la oija, porque igual... Igual que pasa lo mismo que a mí. No, estas maneras es verdad, porque la... Claro, todas estas cosas en la vida práctica te entorpecen mucho, ¿no? Pero luego está... Claro, el peligro de la cuestión conceptual de que se abren estos debates otra vez, que pereza, es como volver esas cosas esencialistas que empezaron en los años 50 con las primeras trans, otra vez que sí, sí, que sí, no, que sí. Hay que tener cuidado, porque no todo... Por favor, que pereza, y otra vez lo del aborto, otra vez con el mismo rollo. Y ahora otra vez con el debate de si prostitución, si ves, están siempre igual, de verdad. Hacíamos mil años con lo mismo rollo, de verdad. Está con el tema de la prostitución otra vez, que sí, sí, que sí, no, que sí, no sé qué, que sí. També, el tema de la prostitución. Sí, yo he hablado, señora Calvo, dice, hay que tener en cuenta que la mayoría solo son pobres marginadas, pero coño, es que, a ver, le quieres... O sea, hay que abolirlo en la prostitución, porque las que se digan son marginadas, quiere decir que la gente marginada le quitas el pan de la boca y ya se soluciona, porque es eso. ¿Qué quieres decir? Vamos a prohibir la mendicidad, porque la mendicidad sobre la ejerce en pobres marginados, lo prohibimos y ya está solucionado. A ver si la gente hace esa gente, a ver si la vas a ayudar, que a ver, así no se soluciona las cosas. Ya. Entiendo. Ni que fuera verdad que no es verdad, porque... Vea, hay propuestas, no hay propuestas, que nos dan vales de comida, tal, tal... Sí, pero... ¿Qué solución? Y encima, pues, 2.000 euros de sueldo todos los meses. Sí, verdad que sí. Sí, sí, bueno, me apunto. Me apunto. Positivas, muy positivas. Bueno, la ironía. De mi colega ya deja claro que... que los señores no van a arreglar el mundo, ¿verdad? Hi ha algunes preguntes que tinc, i precisament l'ha començat una, que em pregunten, diu... És una pregunta per vosaltres. Diu, què em penseu de l'avantprojecte de la llei, precisament de l'avortament impulsat pel Ministeri d'Igualtat, Irene Montero? M'he estat informant sobre algunes cosetes que diu aquest avantprojecte. Per exemple, algunes de les coses que diu, les dones de 16 i 17 anys podran interrompre voluntàriament l'embaràs, sense necessitat de cap permís dels tutors legals, que, per exemple, s'aliminen els 3 dies de reflexió obligatoris, abans de fer una interrupció voluntària de l'embaràs. Per exemple, també diu aquí... A veure, com estava la gent aquí, que repartiran gratuïtament productes de salut menstrual, com tampons compreses, etcètera, com, també, per exemple, que els centres de salut distribuiran la pastilla de l'endemà de forma gratuïta, perquè era la farmàcia, crec que costa 20 euros, per exemple. Bueno, aquest avantprojecte de la llei de l'avortament, em pregunten què em penseu. Hombre, jo crec que... Estamos hablando de cuestión reproductiva. Se debería atender desde el momento en el que persona es reproductiva, evidentemente. Y no cuenta que la gente menor de edad está excluida de muchas cosas. Y ahí también apuntamos el tema trans, que es justamente cuando más necesita la gente más apoyo, moral y real a sus situaciones en la minoría de edad. Y luego, como para algunas cosas, para muchas cosas, somos tratados como mayores de edad, ¿verdad? Demasiadas cosas que... Bueno, yo em empece a trabajar con 15 años sin ir más lejos. Quiero decir que, evidentemente, yo creo que este tipo de cosas que mejore la calidad de vida de las personas menores en temas que sirven a mayores, hombre, yo creo que es un avance, ¿no? Y el tema de la transexualidad igual, yo empece siendo menor de edad. O sea, ¿qué me vas a decir a mí? Que tendría que haber tenido un grupo de expertos ahí impidiendo que yo fuera trans en aquella época. Es un disparate, ¿no? Perquè ara, amb el tema trans, en el fet de ser menors o majors, hi ha alguna diferència a l'hora de fer algun tràmit, algun canvi, alguna passió... Si la llei no lo recoge, no puedes hacer tràmites de cambio legal, por ejemplo. Es decir... Això és menors si la llei no lo recoge. Aquí, en Catalunya, el fiscal general està d'acuerdo que los menores colocan un sentimiento de los dos tutores legales. Si el menor lo solicita, se puede empezar a tramitar lo que es el cambio legal. Ya se puede empezar a tramitar. Exacte, y hecho se está tramitando. Ahora, es una competencia estatal que tiene estas ciertas particularidades o transitoriedades en las competencias autonómicas. En este caso hay una laguna, porque como no hay una ley establecida, como no hay una ley establecida en la competencia estatal, en este sentido, pues ya están intentando formar una jurisprudencia desde Catalunya. Bueno, pero si los menores en Cataluña si pueden acceder a su DNI con el nombre sexo sentido. ¿Y eso que depende de las competencias estatales? Competencia exclusivamente de la fiscalía de menores de aquí, Cataluña, y el fiscal que te toque. Es pacificano. Esto es otra. Todo lo que es la carrera de mando de jueces y fiscales... Pues se ha cogido por los pelos. Es muy difícil que estén todos empoderados de sentido. Bueno, yo quería hacer un inciso sobre el tema de la aborto, de la aborto de las menores y todo esto. Bueno, hay que también valorar un poquito lo que es la edad de consentimiento, de consentimiento de sexo en un menó. O sea, la edad de consentimiento, yo creo que el instrumento está situado entre 14... entre los 14 y los 16 ya. Yo creo que los 14. Sí, los 14 años. Oye, estoy hablando en castellano. Pots parlar en català, Rosa Maria, que la veia tan bé. Sí, fluir per mi. Doncs jo diria que està amb els 14, això. Això vaig sentir. Llavors, esclar, em vaig dir que hi ha una parella, un home gran, de 20 anys, que ha consentit la noia dels prosgenitors de sortir amb aquest noi de 20 anys, perquè l'han vist i tal, igual, aquesta noia de 14 anys està molt desenvolupada per a la que té i té una amaduresc, sembla que tingui una amaduresc, inclús més gran de la que aprendria per a la que té. Doncs, en principi, això és una relació consentida i, en un moment determinat, aquesta relació estrenca, aquesta nena està embarassada i què passa? Tiene derecho al aborto. Sí, claro, lo que pasa. No sé si aquí la justícia, en aquest cas en concret, els dineraria per mi per avortar. Se te diría que debe dar a luz. Sí, esto es una... Con 14 años. Siempre hay un camino... Un camino de torturoso entre lo que es posible y lo que es probable y lo que no es posible. Hay que tener en cuenta siempre. ¿Y la píldora el día después tampoco, quizás? Sí, hombre. Partiendo de la base de que la reproducción empieza allá al principio, asumelo como lo que es, déjate de moralinas y de rollos y de intentar proteger sin proteger y asume las cosas y las consecuencias que pueden derivar de la no protección, entiendo yo. Jo, 15 años, conocí una menor que sé que era embarazada y quería tener la criatura. Hasta que sus padres le convencieron de que no, que no, que no, que no. O sea, aquí se doblegó la voluntad de la niña por la presión de los padres, ¿no? Jo crec que hi ha molts tipus de casos. Hi ha un contextos de situacions, també. Las realidades no son lineales. Pero como es menor y está bajo la tutoria de los padres y manan son los tutores legales. No he quedado muy de la hoja. O sea que no es tan fácil. Esto es una... La llei que proposen ara, la noia podria interrompre voluntàriament aquest embaraz en el consentiment dels pares. És això. Sempre hi ha risc. Sempre hi ha risc. Sempre hi ha risc a la tutoria d'un embaraz. Ojo, la ciència està molt avançada i no és com abans, evidentment. Però sempre hi ha d'aquest risc. Jo trobo que la menor embarazada que vol abortar, jo crec que si viu amb els seus pares, jo crec que li ha de comunicar amb els pares. És una intervenció que afecta el nucli familiar. La nena pot tenir problemes després de... Tu estàs parlant d'una família idílica, però és una família d'aquestes integristes catòl·licas, ultrareligiosas que s'han encontrat al aborto. Jo m'imagino... La família de l'opos d'ahir... No, nina, no. La vas a tenir i vas a tenir 6 más. Es pasa con la transexualidad. Debes tener el sentimiento paterno cuando unos padres son terfas y están en contra de la transexualidad. Esto les convendría a las terfas, que tuvieran una proletranza. Te digo yo que los tienen. Uno detrás de otro. Los terfas tienen, claro. Le sale. Conozco varias veces. Y ahí rasgándose los vestidos. En las manifestaciones. Tinc més preguntes. Ara que arriba a l'estiu, com a la calor, us és difícil anar a la platja o a la piscina, exhibir el cos en canvi a la fi? He tingut mai algun encontre desagradable? Perdó? Pregunta si t'has tingut algun problema de ir a la platja amb el teu cos. A l'hora d'exhibir el cos? A l'hora d'exhibir el cos? No. No. He ido a playas nudistas. Sí, playas nudistas. La primera vez que fui a una playa nudista, en los 80... Sí, a los 80. Fui a la estepona. Me acuerdo que iba con un amigo gay. Esto es una playa nudista. Me quito abajo. No te lo quites. Yo creo que no pega nada una chica con T-S-I-P-N. Hay que ver que no pega nada, una chica con tetas y pn, que vergüenza, que nos van a criticar, que no sé qué va, yo digo, no, no, esto es una parada de veronquito, pues oye, a la semana, era una parada pequeñita, familiar, nudista, en este bueno, a la semana toda la gente sólo faltaba aplaudirnos, empecé a acordar, la gente venía, no es como, oi, hacía reloj. Yo quiero estar cerca de él. Yo sé que la gente digo sólo falta aplaudirnos, medio de éxito, no sé, supongo que los tiempos aquellos, los tiempos aquellos eran como más, les gustaba las cosas así, todo lo que sonara diferente, a moderno, les parecía como muy, pero yo creo que hay mucho, esto de la percepción del cuerpo, no sé que alguien te moleste de verdad que te puede pasar, en general yo creo que hay mucha, como te diría yo, la gente es muy susceptible a veces, si te miran o no sabes. Bueno, yo lo que me encontré en la playa, pues el bikini, yo con este cuerpazo que tengo de camionera, sí, fui con el bikini y tal y que cual, y una mujer se me quede mirando a los ojos y ves que va bajando los ojos, los ojos, los ojos. Va, que et fa un rapaz, no? Hasta que llegue a los feriteles y ve una raja y dice, se me quede mirando y dice, así, bueno, bueno, una petarda, una petarda a la playa, pero deja ser una de las nuestras. Bueno, pero esa conclusión... Es que ha reído esto, ha reído esto y le decía al marido que estás mirando, que estás mirando, que estás mirando. La dona li deia i el seu marit. Y luego fui a un chiringuito con la Mireia, está del libro y yo ensaló con uno más precaso y me dice, el caballero que va a tomar, usted cuántos caballeros en bikini con las uñas pintadas aquí? Sí, tienes que hablarles en falsete. Usted cuántos caballeros? No, ninguna vergüenza, vaig anar a la piscina de San Feliguo a ballar-me allà amb tot l'ajuntament, amb les piscines municipals, amb la dutxa, pimpam, sense cap mena de problemes, amb la tovalló, i la gent al començament em mirava, però després em sonreia i tot, i la gent té totes les nostres trates socials, els altos no, perquè els altos se van a la costa brava. Més preguntes, heu sentit incomoditat en algun vestuari de botiga de roba o en vestuaris de gimnasos? Preguntes clàssiques de les inquietudes. Jo no voy a gimnasio, por lo tanto. Pero en un bar, en un restaurante. Directamente no, ni me molesto en comentarlo, porque no. No te acuerdas, en algunos filmos no hace mucho a la pizza, la chica, el camarero, digo por favor, la llave la voy y me dice, en la puerta de la izquierda, es de tío, se me dice, no, dame la llave la puerta de mujeres, qué coño dice, se me dice, soy una mujer, usted perdone, no me la llave. Compró por lo que vio, no por lo que podía llegar a pensar o podía, no sé, pero en fin. Una vez me metí en un baño de hombres sin darme cuenta, se me quedó mirando, digo, uy, creo que me he equivocado, pero bueno, no importa. Y los hombres tardaron todos en salir. ¿Eh? Y las mujeres tardaron todos nerviosos porque los hombres tardaron todos en salir. No, está para mí. No sé yo, no sé yo, no está. No estás ni marido, no está ni marido. Ha ido al baño y no sale, no sale. Sobre estas cosas que pasa. Va, més preguntes diuen, perquè hi ha moltes agresions amb el tema de la LGTBI fòbia, que encara no es denuncien. És que no queda clar el sistema per fer-ho, es minimitzen els delictes d'odi. A veure, com que t'està més una pregunta tan... Jo, quan veu que han pegat, han destrozat o han reventat la cara d'una persona del col·lectiu LGTBI, doncs a mi, quan ho maltraten verbalment, por la cara de esto a mi estuve en cien de lo que pasa, que me imagino que... vas por la cara y dices, pedazo maricón, ¿no? Pedazo maricón. Es una agresión LGTBI fóbica, ha de denunciar. Entre amigos te dices, pedazo maricón, ya está. En el periódico de Barcelona hablaba Eugenio Rodríguez de la Observatòria para la Violencia Homosexual, ¿no? Sí, pero sí. Hablaba en general de las agresiones LGTBI fóbicas. Y bueno, si es verdad que casi siempre suele ocurrir, casi todos tipo de agresiones por sexo, género, todo tipo de violencias, la parte que llega es una parte, luego está la otra parte, que supongo que como no se puede visualizar, en realidad casi todos los tipos de situaciones conflictivas diría yo de pobreza, de yo que sé, en casi todos, siempre hay una parte que no sale, que no tenemos datos y que parece que tampoco interese demasiado sacar a la luz, ¿no? Porque supondría dejar claro un poco las costuras de liderar o que hay muchas cosas que fallan, ¿no? Yo creo que hay determinadas afecciones que afectan a tus colectivos marginados, sobre los cuales no hay una especial preocupación en general en el sistema. Luego, en el momento de aplicar leyes, o sea, la dificultad a veces, para aplicar esas normas, o sea, deja patente que también, que es el prejuicio, sigue instalado con la norma establecida, de que esto está mal o que merece determinados castigos, ¿no? Creo que a veces los casos que llevan a los juicios se centran demasiado en determinar si eso no es una agresión LGTBI fóbica, incluso a veces por encima de la agresión en sí. Y yo creo que podría ser un problema, ¿no? Podría ser un problema, ¿no? Y yo creo que quizá el factor clave es dejar claro que la LGTBI fòbia existe, que tiene que tener una respuesta como cualquier otra agresión y que las respuestas deben ser, como te diría yo, claras contundentes por un lado tener un propósito de cambiar la sociedad para mejor, ¿no? Yo hay determinadas agresiones que lejos de poner multas o poner, por ejemplo, los insultos o cosas destas. Yo lo que haría sería cursillos a la gente que hace esas cosas, obligarles a prestar servicios sociales a la comunidad LGTBI, obligar a la gente a pasar por determinados cursillos, determinadas... otro tipo de cosas, que no pasen por la multa en la persecución penal, de casos de violencia, sobretot de violencia psicológica o acoso... Un poquito de cosas... O sea, hay que cambiar un poquito el chip, no sé si... Tiene que abrir un poco de sangre para que haya... Claro, hombre, es que hay agresiones y agresiones. Entiendo, ¿no? Perquè els cossos de seguretat, per exemple, haurien d'arrebre formació, també. Creo que ya algunos se supone que, al menos, eso presume y reciben, ¿no? Bueno, están normalmente los planes de actuación municipal de la mayoría de los pueblos que han agregat i que és aquest punt, doncs que tots han de passar pel tema de prendre totes les possibles agresions a les LGTBI fòbiques, el que passa és que no crec que tothom estigui preparat per assumir-ho d'aquesta manera, donat que també és difícil, com deia la Bea, com quan rep una persona una agressió, i, oiga, és que jo... És que jo m'ha pegat i m'ha pegat i jo soc gay. Eres gay, no lo eras antes que te pegara i lo eres, o ara, o què t'han pegado? Bueno, hay casos que sí que son claramente constatables y te dicen maricón, por ejemplo. A ver, hombre... ¿Cuántas veces en la escuela te han dicho maricón y no has llevado los tribunales a la gente? Pues no, pero es una agresión. Y es una agresión que entre dos hombres cis, hablando, mal hablando, se diguen, pezo maricón, que no sé cuándo es esto... Pero es distinto, una cosa es bromear... Es distinto, pero hay que valorar también... Yo creo que hay que saber distinto. Claro, pero es lo que decía. Hay determinadas agresiones que a lo mejor determinadas agresiones que merecen otro trato distinto a lo que es el asunto meter a la cárcel de la gente. Evidentemente, pero hay que cambiar la sociedad. Hay que cambiar ese tipo de agresiones. Si hay una agresión física sin llegar al grito de sangre y tal y que cual, yo creo que esto que has dicho antes y en el cursillo, si uno que una sentencia leve en el sentido de trabajo social, de trabajo social en centros, en cualquier centro, en cualquier centro, en una mujer y así con lo que sea, a tener unos... Lo de la agresión física no me refería a eso, porque la agresión física no me refería a la agresión física. Física sin delito de sangre, me refiero yo. Cachete es una agresión física. Era allà i va a la cárcel, però era un cachete allà. No, a la presó. No era allà a la cárcel. No, però no es pot considerar agresió. No, és una falta. Sí, el cachete és una falta. Sí, una falta. Jo no sé quins ranks deu tenir per classificar la agresió. Si et donen un punt de puny i que us morta, a llavors sí. Home, sí, sí, sí. Si que és morta o si no que és morta, què? Depèn de la gravedad. Bueno, he triunfado, me han matado y me han condenado. Mira qué bien hoy en el menú de gracia, ¿no? Ja sabes que esto funciona así. No es una cosa que me ha matado. ¿Cuántas veces os han apareado vosotros y aquí el ha echado a la muig? ¿Cuántas? I el sonó és 53. Per això acabarem fent un repàs, per exemple, que us sembla que necessita l'agenda de l'associació. Teniu cosetes pendents, actes, no sé si ara les tovalloles últimament heu fet alguna cosa? De moment no tenim cap acte previst del tovalloles. De moment n'estem preparant un parell, això sí, però porten feina. Avui te'n posarem els mesos de més calor per fer-les, perquè la gent no té ganes de la piscina o la platja, o sota un batilador. Clar que allà era condicionat. Però l'acte que estem intentant quadrar és un acte de feminisme espotent, que en un principi ens han dit que no, i ara esperem que ens diguin que sí. És aquest el tipus de la qüestió. Primer ens han dit que no, i vaig parlar i em va dir que... Potser sí. Potser sí. Ara falta la confirmació final. Sí, perquè ara t'ho explicaré. Ara t'ho explicaré. És el momento político i la diferència entre els discursos de les porrentes, el que xoca un poquit amb les directrices. ¿Por qué no organizas una ponencia alejada de las políticas en el Toballolas, donde sea y... ¿Por qué es lo que me interesa? ¿Por qué es lo que me interesa? Eso ya he hecho y he hecho y he hecho unas cuantas. Vea, de eso he hecho y he hecho unas cuantas. Per mi lo que me interesa, es que la gente del Baix, las mujeres del Baix, no nos vean como unos monstruos que nos vamos a comer a sus hijas. Oye, es que... Que no borramos a nadie. Eso no lo puede hacer. Desgraciadamente somos demasiado visibles, eso sí. ¿Pero qué tiene que ver eso con los políticos? Pues tiene que ver que son los que tienen la herramienta que tiene más capacidad de concentración. Sí, claro, es que es lógico. Es que nos interesa el público feminista para que cambien un poquito el shit. ¿Tú tienes que ir a estos políticos que no iban Dios, organizados por políticos? No te confies tanto. No me confío tanto, pero en este caso sí que le diría mucha gente. Bueno, nosotros en el Toballolas cada acto que hemos hecho... ¿Y ha sido con intervención política? El último que hicimos fue la presentación de la revista. Sí, pero era intervención política. Hubo el 90% de la clase política. ¿Por qué lo convocabas con ellos? No tenía nada a tu convocatoria. ¿Por qué no es convoque a ellos? Pues esa es la cuestión. Vamos a entrar todos aquí... Claro, pero la cuestión es... Si tu grupo tiene capacidad de convocar... No necesitas el permiso de los políticos. Esa es la cuestión. Ellos vendrán si les interesa y si no no. También hemos valorado este enfoque. Pero nos interesa que venga el máximo de público posible. Sí, pero yo te vuelvo a repetir. No sé, pero yo te digo desde minoral. Si con la intervención política va a venir más gente, menos gente que si lo convocabas tú. Tu viste mucho éxito sin pedir permiso a los políticos. Esa es la cuestión. Si has tenido mucho éxito, has llenado una sala. Si has pedido permiso a nadie, bueno, se pidió, pero no lo he pedido. Vamos a jornar. Tú lo que quieres es involucrarlos a ellas, a ellos, a los que sean. Y no están muy claros. No lo sé, por lo pronto tampoco claro está que no sabemos ni si lo vamos a hacer. Bueno, vea, no sé si están de rotista, estoy trabajando en ello y me estoy dejando las pestañas guapa. Positivismo. Me estoy dejando las pestañas. Una fecha ni nada de nada. Positivismo nada de nada. Es como hacer una... Yo me encanta la paella comer melan, hacer melan no quería mucho trabajo. ¿Tú quieres ver como yo con boco? Ay, marame, va, quina por. Mañana mismo. Si quieren venir bien y si no lo vienen... Pero bueno, el enfoque es distinto. Venga va, bueno, veremos los resultados del enfoque. Ya te lo contaré después, cuando se hayan hecho ya hablaremos. Venga va, que vagi bé, que acaba de passar molt bona tarda, i ens tornem a trobar en un parell de setmanes amb vosaltres dues, i esperem que pugui venir també la Natària, d'acord? Venga va, s'ha sido el cuello, ara hi ha d'haver ahir, ja. La tortosa, ara és hora de viure, la tortosa, la dia. La tortosa, sí. Vinga, va. Que vagi bé. Adéu. Vinga, nosaltres, doncs això, tornem demà també aquí, a la mateixa hora, de 5 a 7 ràdio d'Esvern, el 98.1 FM, per fer-vos companyar aquest parell d'Horetes. Ara toca escoltar l'informatiu, edició del Vespre, de la mà de Lua López, de la via de tot el que passa aquí a Sant Just, i escoltar-ho, et. D'hi res, també podeu anar-nos seguint a les xarxes a roba ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram, o també al del programa Roba, la Rambla 982. 3 més, tornem aquí demà. 3 més, tornem aquí demà. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bebaixaexela.cat.