La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#171 - La Rambla del 20/5/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections

L'espai de teatre. Amb Mayka Dueñas
8:19No pot faltar l'espai de teatre, amb la santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre, ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales catalanes: monòlegs, musicals, comèdies, drames, teatre infantil… També ens fa recomanacions d'espectacles de rota mena.

Activitats d'estiu: entrevista al Tutuguri i a la Carme Malaret, dels "Casals Creatius"
1:01:29Parlem amb la Joana Riba (responsable del Tutuguri) i la Carme (de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret) per parlar de l'oferta de casals creatius que ofereixen aquest any. Ens expliquen quines disciplines artístiques hi haurà i com es desenvoluparan les activitats al llarg del mes de juliol, a més de concretar els horaris, les ubicacions, les edats dels infants, les inscripcions...

Activitats d'estiu: entrevista al Club d'Atletisme de Sant Just
1:30:06Parlem amb en Carles Albert Martínez, coordinador tècnic del Club d'Atletisme de Sant Just, per comentar quin tipis de casals d'estiu oferirà l'entitat durant el mes de juliol. Serà un campus adreçat només als i les atletes de l'entitat, per millorar la tècnica.
Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui. Divendres 20 de maig. Benvinguts a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. El 98.FM, la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns de divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim bé d'aquí i fins la sis farem un repàs a les afamèrides i també dels dies internacionals d'avui. I, a més a més, rebrem a la Maica Duenya, Sant Just, que sempre ve els divendres cada setmana a fer un repàs d'aquelles novetats i d'aquelles obres o espectacles que estan a les sales de teatre de Barcelona i que més ho estan patant, per dir-ho així. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar el bulletins informatius de Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esvern, el que farem serà un monogràfic especial per continuar amb les entrevistes, els casals i aquestes entitats que proposen activitats d'estiu de cara al mes de juliol. Avui, en aquesta segona hora, farem més entrevistar el Carles Albert Martínez, coordinador tècnic del Club Atletisme de Sant Just. A més a més, també tindrem a la Carme Malaret, de l'espai de lliure, creació Carme Malaret i de la Joan Arriba, del Tutoburi, per parlar també dels casals creatius, que organitzen de manera conjunta. I acabarem, també, el dia i el programa fent una entrevista a Jordi Garolera, el president de Loquei Sant Just, també per parlar d'aquest campus que fan durant el mes de juliol a l'estiu. I bé, tot això és ara el que tindrem en seguida. Ara, per això, us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu. Aquest tema que us deixo és d'un color incolorado i és de Justin Quiles. I no hay remordimiento, yo te tiro la mano, pero... Bebé, nuestro cuento se ha acabado, se cerró el libro color incolorado. No te quise, pero eso fue en el pasado. Y no hay remordimiento, yo te tiro la mano, pero... Sí, alguien me pregunta qué como ha estado, que vayan a tu cuenta, bebé, y que revisen todos tus estados. Porque no sé ni una puñeta de ti, pero la no te recuerdo cuando te di. Quiero que te venga y no te quede aquí. Te echemos uno más y el final feliz. Bebé, nuestro cuento se ha acabado, se cerró el libro color incolorado. No te quise, pero eso fue en el pasado. Y no hay remordimiento, yo te tiro la mano, pero... Bebé, nuestro cuento se ha acabado, se cerró el libro color incolorado. No te quede, pero eso fue en el pasado. Y no hay remordimiento, yo te tiro la mano, pero... ¿Para qué es forzar algo que ya no está, nena? La luna media por ti ya no está llena. Si nos quisimos, pero si no está, no está. Tú por allá, que yo me voy por acá. El resentimiento si nos vemos y quiere chingamos. Si nos notamos la mano y como quiera bien quedamos. Pa' que estén en guerra, bebecita, es como espartarnos. Como más en vano, andamos en contra de la naturaleza. Ye, ye, ye, ye. Ha llovido con conito, seca la represa. Oh, oh, oh, dicen que lo que se va ya no regresa. Y los sentimientos se fueron de mi cora y de mi cabeza. Bebé, nuestro cuento se ha acabado, se cerró el libro color incolorado. Yo te quise, pero sofre en el pasado. Y no hay remordimiento, yo te estiro la mano, pero... Bebé, nuestro cuento se ha acabado, se cerró el libro color incolorado. Yo te quise, pero sofre en el pasado. Y no hay remordimiento, yo te estiro la mano, pero... Ay, yo te inquilo en mames. Ay, yo te inquilo en mames. Y me lo flow. Ikei, Ikei, jungle de bala, slow-mike. Slow-mike. Ye, ye, ye, ye. I lo noto, se acabó, se acabó, se terminó, se tinguió, se tinguió. Vinga, perquè ara, abans de començar justament amb la màica, el que farem és comentar, ràpidament, els dies internacionals que tenim a 20 de maig, Déu n'hi do, els caniant. Avui és el dia mundial de les avelles, si sí, com ho sentiu. És una data que va proclamar la ONU i que es celebra des de l'any 2018 per crear consciència sobre la importància dels polinitzadors, també de les amenaces a les que s'enfronten i el benefici que suposen aquest tipus d'insecte per tota la Terra. Avui també és el dia internacional dels assaig clínics. És el dia mundial, atenció, també, de la meteorologia. I, a més a més, també és el dia del síndrome de Williams. I també el dia d'anar amb bicicleta a la feina. Aquest és el tímc com a curiositat, és perquè, doncs bé, cada vegada hi ha més persones que es collen la bicicleta com a mitjà de transport per desplaçar-se a qualsevol lloc, especialment per anar a la feina i sovint també veiem, per exemple, que són joves, nens i nenes, joves que van fins a l'institut o fins a l'escola amb bicicleta amb els seus pares, amb la seva família. Doncs bé, per això és que cada mig de maig es celebra el dia d'anar amb bicicleta a la feina o també amb anglès anomenat Bike to Work Day. I això, amb aquesta femèrida, es pretén fomentar l'ús de la bici com a mitjà de transport per anar a la feina, a l'escola o fer qualsevol desplaçament. A més a més, és un mitjà de transport ecològic, gratuït, ràpid i confiable. Vinga, més avantatges impossible. Això és espectacle. Això és espectacle. Vinga, va, que comencem la secció amb la Maica, per parlar de teatre. Hola, Maica, bona tarda. Hola, guapíssima. Bona tarda a tots els ulls de ràdio d'Esber. Fa un temps esplèndid, no? Més que esplèndid, a mi m'agobi una mica ja, eh, tanta calor. A mi no, a mi la calor m'agrada i, a més, el sol em dona molta energia. A mi també, però tant, és com que estem amatge, encara, no toca això. Sí, això és veritat, amb això tens raó. I, a més a més, és preocupant. Sí, sí, sí, clar. Perquè, com que estan parlant sempre del canvi climàtic, jo no sé si això voldrà dir que aquest estiu ens torradem. Fins i jo. Fins i jo em queixaré de la calor aquest estiu. No ho sé, jo crec que la setmana que ve, com que baixen una mica i a les temperatures, també tornen a la normalitat, perquè això no és normal. Per tant, confio en que... Que guanti, que duri, no? De totes maneres, torno a dir que amb el sol dona molta energia. Mira, jo volia comentar una cosa que s'està fent aquí a Sant Just, perquè ara fa un parell de setmanes que no parlem de espectacles per a nens. És veritat. I és important, perquè ara, primer que fa molt temps, després que els nens estan ja a punt d'acabar al col·legi, i tot això, aquí a Sant Just s'està fent, des del mes passat, un cicle, que es diu primavera d'estiu, que són activitats per infants i per les seves famílies, evidentment. Vale. I m'ha semblat que era bona hora per parlar. Perquè mira, aquest dissabte, de dos quarts de 12, a dos quarts de dues, o sigui, de 11 a 30, a 30 a 30, si aneu al part del milenari, hi ha un espectacle, justament dedicat als nens. Vale, fantàstic. Per del milenari fantàstic, allà, amb els pins i a prop de la natura, no? Sí. Només falta que estigui sota l'ombra, va. I, escolta, està bé, no? Portar els crios a un espectacle infantil al part del milenari. Això dissabte. Després, al diumenge, a la mateixa hora, és a dir, de dos quarts de 12, a dos quarts de una, perdó, a dos quarts de dues, també, però en aquest cas no serà el part del milenari, serà el part de Torre Blanca. Canviem d'ubicació, jo. Sí, però escolta, és superbé, no? Sí, oi tant. Gafes els crios, te les portes al part de Torre Blanca, també, que és fantàstic, dones una volta per allà. És enorme, aquell part, que també. És molt gran. I és molt maco. Però hi ha un part molt especialitzat per nens, eh? Hi ha grunxadors, hi ha valenciens, vull dir que pots tenir els crios allà amb una bona estona jugant. I, a més a més, això, veure un espectacle infantil justament al part de Torre Blanca. I, al diumenge, també, en aquesta ocasió seria a la tarda. Vale. El del matí és, ja ho hem dit, de dos quarts de doig a dos quarts de dues. El part de Torre Blanca. I continuem, podem continuar. Una altra activitat? Sí, una altra activitat. El matís diumenge, a dos quarts de set, i en aquest cas seria el part Joan Margall. Vale. Aquí al mig del poble. Sí, sí. Que pots anar amb els crios, també. És a la companyia Aria Teatre, que fa teatre musical i dança. Ah, mira. I jo crec que també és una bona manera de passar una estona en família. I no que el Marxa Barcelona et pots quedar aquí a Sant Just. Exacte, jo diria que sí. Més pràctic i còmode. Doncs res, per els nens ja en tenim uns quants espectacles per anar a veure aquest de setmana. Sí, sí. A mi m'agradaria parlar d'un espectacle que a mi m'agradaria anar-hi, perquè ho fan a la quitania, eh? Vale. I ho faran al diumenge, també. Vale. Només el diumenge? Sí. I llavors, dius, tres tenors. Clar, jo quan he vist això de tres tenors, no havia vist la interrogan i he pensat, com? Aquí els tres tenors, absurd, no? Perquè ja falta algun dels tres tenors famosos, no? Però bé, resulta que és com una mena de... Sí, és veritat que canten, és veritat que són tenors, però és una mena de comèdia, vale? Vale. La història, no mica, és que estan a punt de començar els tres tenors al concert. Mm-hm. I per problemes que ells no entenen, perquè ni tal, doncs resulta que un d'ells no pot venir. Vale. I llavors, perquè jo dic que és una mica de broma, llavors una noia, doncs una noia, normal i corrent, diu, jo podria fer el tercer tenor. Home, una noia. Sí, una noia. I llavors li posen un bigoti i així comencen a micar l'espectacle. És un espectacle per passar-ho bé i per... Això, per passar-ho bé i per... Jo penso que és bastant... Una proposta bastant màgica per passar-ne estona i passar-ho bé. Escoltar música, evidentment, perquè sí que canten, eh? Vale. Que estigui tres tenors ja hem indicat que alguna cosa de música no, vull dir. Per això, cantant, però bueno... I penso que, bueno, que suposo que va... És interessant, la veritat. Ja dic, eh, he mirat tres tenors i dic... Ah, que bé, no? I després he vist que era de broma, però no... Era de broma. A nivell de clar. Llavors, avui parlarem d'una sala... que no és que sigui nova, però sí que és nova al nostre programa. Ah, bueno. És la sala Uracles. La sala Uracles està al poble sec, al carrer Tapió, les número 12. Vaig estar allà, i em va semblar molt interessant la feina que fan, perquè a part de que fan espectacles, evidentment, també en donen classes de teatre. Ah, mira. O sigui que... i està molt bé, val la pena. Llavors, ara mateix tenen un espectacle que es diu Harambí. És un espectacle que podia dir que familiar. No para crius molt petits, però... Per tots els públics. Sí, per tots els públics, vale. Llavors, és una posada en escena molt original, perquè mitjançant videocàmeres, doncs es podrà descobrir... Podrà als espectadors descobrir objectes, marionetes... Després veurem com s'han construït aquestes marionetes i això, aquests objectes. I a part d'això, evidentment, doncs hi ha música. I música en directe. I és una... jo diria que és un espectacle molt sensorial, no? Ah, bueno, mira. Que et deixes portar per tot el que està sentint i per tot el que està veient, no? I bé, doncs, el dia 22, a les 5 de la tarda, es podrà veure aquest espectacle. Costa 12 euros. La teva n'està parlant de la quantitat de sales de Barcelona que fan pagar 12 euros i que, en canvi, la gent no va al teatre. O sigui, és increïble, no? Però bé, doncs això. La sala de huracles ja anirem dient tot el que fa cada setmana, perquè no duren massa els espectacles. És un... ¿Què deuen estar una setmana o dues setmanes en cartell? Sí, una setmaneta, no duren més. I són espectacles que no els podràs veure en una altra sala, diguem-ne. Per tant, bueno, val la pena de riscar-se un dia i anar-hi. No t'agrada, doncs mira, com... No hi tornes, ja està. Escolta'm una cosa, ara volia parlar d'una obra que vaig anar a l'estrena. I quan l'estava veient, tenia una opinió, però després de repensar-m'ho molt, tinc una altra. Ah, mira. Ja saps que jo penso molt, no? Sí, reflexiones. Sí. Mira, ahir vaig anar al Teatre Acadèmia a veure un espectacle que es diu Eduard II. Ah, fixat. Estarà des del 18 de maig, fins al 5 de juny. Teatre. Acadèmia, el Teatre Acadèmia, sí. Està al costat de la Plaza Francesc Maric Macià. Sí. Jo abans deia del Corte Inglés, però ara el Corte Inglés... Carrer Buenos Aires, número 47. Ole! Ho he buscat, eh, ho he buscat. Molt bé. Home, sí. Sí, al costat de la Plaza Francesc Macià. Aquest Eduard II és una de les obres més destacades d'un autor anglès, que és el Cristófer Marló. Vale. El Cristófer Marló va ser un dramatur del segle XVI. Està considerat, està considerat, com el predecessor de Shakespeare. Mira, fixat. Quina bona consideració, eh? Va ser una mica abans. No, no, és molt bo, eh, el Marló. Però al voltant del dill, del Marló, hi ha una llegenda que els anglèsos... La creuen. Sí, la creuen, sí. El Cristófer Marló va ser un home molt inconformista, molt canava a la seva, en el segle XVI. I llavors va tenir molts problemes de la justícia. Molts problemes de la justícia. Va estar a la pressió, va fugir, en fi. I llavors la llegenda que hi ha del Cristófer Marló és que, finalment, com que estava tan buscat i no podia fer res a la Terra, se'n va anar a França amb un altre nom. I des de França va començar a escriure, evidentment, a les històries teatrals, no? Mm-hm. Amb el nom de William Shakespeare. Ah. Aquesta és la llegenda. Bueno. Evidentment, va viure abans, no era contemporània, bueno, sí que era contemporània, va tenir èxit abans que sortís William Shakespeare, no? Però a mi em fa gràcia, per això ho he dit, perquè, bueno, podria ser, no sé... És una llegenda que els anglesos el tenen com molt... Molt creguda, molt creguda. Bé, doncs aquest text del Cristófer Marló, jo no crec que sigui veritat la llegenda, i és una opinió, evidentment. Bueno, clar, òbviament. Jo crec que sigui, perquè la manera d'escriure de Marló, a la manera d'escriure de Shakespeare, jo que he llegit molt de tots dos, no és la mateixa. Eh... Clar, o sigui, comences a pensar, doncs, a lo millor, diria... Bé, com que ho va passar tan malament, perquè no l'antenien, i perquè estava la persona, i perquè estava molt malmirat per tothom, i tal. Doncs, a lo millor, va canviar una mica la seva manera d'escriure. Podria ser una explicació. Bueno, sí. Podria. Però jo no me la crec. Jo crec que Marló és Marló, Cristófer Marló és Cristófer Marló, i el William Shakespeare és el William Shakespeare. És un parlar per parlar. Bé, la història aquesta, el rei Eduard II, estava casat amb una dona, evidentment, a la reina Isabel, però estava enamoradíssim de Pierre Gabeston, que era un jove d'origen humil, i llavors el que fa el Eduard és convidar el Gabeston a Palau, i, a més a més, el fa compartir amb ell les seves riqueses i la seva vida. Imaginat en aquell moment que l'homosexualitat estava... Bueno, una mica com jo deia del Marló, una de les coses que el van fer més mal dit, per dir-ho d'alguna manera, és que se sabia que era homosexual. Llavors, aquí tracta aquest tema en aquesta obra d'Eduard II, i bé, doncs, clar, què passa? Que quan la gent de Palau, la seva corte, que tenia senadona del que està passant, del que el Gabeston cada vegada tenia més poder, més riqueses, i que hi havia una història de mort, de passió entre el rei i ell, doncs van començar, evidentment, a fer-li l'evident possible el rei. Estava el Mortimer, que era un noble d'allà, de la seva corte, l'Odispo de Canterbury, que no podien entendre com un ple vei, un ple vei jo, doncs havia aconseguit tot el que tenia, no? I llavors començan a conspirar en contra de l'Eduard II. I, evidentment, ja es formen dos vans, perquè sempre passa quan passa una cosa d'aquestes, no? Unes persones opinen una cosa i altres... Dos vandals. Un d'ells estava liderat per el Ken, per el comte de Ken, que era el germà del rei, o sigui, el seu propi germà, diguem-ne, i l'altre, doncs, estava, ja dic, per el mortimer. Bé, la història d'Eduard II es pot llegir, perquè és molt... I en llibre, suposo, bibliografia. Però a mi, d'aquest espectacle, he dit al principi que quan l'estava veient, que tenies una opinió i que avui tens un altre. Jo podria dir que, d'aquest espectacle, el que més em va agradar és la força i l'energia que hi ha d'amunt d'un escenari. És increïble, increïble, de veritat, o sigui. Arrasen tot. Feia molt de temps que no veia... Quantes persones hi ha d'amunt l'escenari? Penso que som 8. Però d'aquestes persones fan la música. No la música amb un violí, no la música amb un instrument. No, de sons. Sons. Fan, per exemple. I porten ritme. Altres amb la boca. O sigui, és un espectacle... que estan tot a l'estona cridant, que això sí que al principi em vaig dir... Et vas quedar una mica... Si ets aguanta una hora així... Estan cridant tota l'estona, però, per una altra part, penso... El que estigui a les butà cases darrere... No tindrà cap mena de problema per escoltar tot el que estan dient. És un espectacle que està dirigit per Moreno Bernardi. Moreno Bernardi és un director i escritor italià. Sí. Molt especial, com a persona. A anys que el vas conèixer, i em vas quedar una mica sorpresa. I el que ha fet... Ja dic, és... Tot a l'obra estan cridant, barallant-se, llançant-se... llançant-se al terra, fent... Jo diria que dança, perquè molts moviments, encara que no siguin dansa... Som com dansa, saps què vull dir? S'agarren, es despullen... Una passada, una passada. Jo vaig pensar, mare meva, quan acabin hauran d'estar directament al llit, no? Perquè dona molt bé. Bé, resumint. És un espectacle que l'únic que jo penso és que qui no coneixi la història d'Eduard Segón, del rei d'Anglaterra... Vol dir que no s'entén? No crec que entengui. Sí, conec la història d'Eduard Segón, no ho sé... Els inglesos sí. Jo me'n recordo d'un espectacle que va venir aquí, que havia tingut molt, molt d'èxit a Anglaterra, molt, que eren escenes, rossos, per dir-ho d'alguna manera, d'espectacles de Shakespeare. Ah. I havia tingut un èxit apoteòsic a Londres, havia voltat per tot Anglaterra, i va agradar moltíssim. I aquí no va resultar. Si tu no coneixes Shakespeare, i et posen escenes, diguem-ne, curtes, o més llargues, és igual, però no saps a quina història, per tant, llavors és una mica difícil d'entendre. A mi em va agradar moltíssim, perquè ja saps que jo soc una fan de Shakespeare. Això és periana, totalment. Però vaig entendre que la gent que no coneix Shakespeare, a fons, evidentment, no li anava al espectacle. En aquesta ocasió vaig sortir del teatre amb la mateixa sensació. De totes maneres, com que hi ha tantíssima energia, tantíssima, ho donen tot, de veritat, els actors ho donen tot, penso que val la pena d'anar-hi. Ah, vale. Sí. Per ser dius que has canviat d'opinió. Sí, he canviat d'opinió. Quan ho estava veient, estava pensant, però després vaig arribar a casa, vaig començar una altra vegada a... que això és que és bona, perquè si no, no tornes a pensar, no? I crec que quan surts estàs tan agobiada, de tot el que passa. De tot el Xoroll i de tot el Terrabastal que hi ha d'un escenari. Però jo crec que val la pena d'anar-hi. Eduard Segón ens la notem. Eduard Segón està al teatre d'acadèmia. Vale. I si realment aneu, això ho he dit només d'una vegada, m'encantaria que truquessiu en el programa d'això és espectacle, i digueu la soiva, la vostra, vale? Vale. Perquè, ja dic, és d'aquest espectacle... Fa-te aquí contrast d'opinions. Sí, és d'aquest espectacle, quan estàs veient dius, marameva, marameva, marameva. Però després penses, doncs està molt bé, l'únic pega que jo li trobo, és que no sé si realment la història del rei Eduard Segón s'entén sense saber d'acabar el tema, això, no ho sé. Però tota la música la fan en directe. La música no, el ritme. Bueno, el ritme i la música, perquè també canten. Els efectes sonors, tot a la part. Tot ho fan davant del públic. I em penso que val la pena. I després, com que jo he començat amb un clàssic, perquè això és un clàssic, evidentment, continuarem amb un altre clàssic. Que estarà ja fins a aquest diumenge. Està justament al Romea. I és un espectacle superchulo, de veritat. Està dirigit per el Lluís Omar. Has dit, sí, lo fingido verdadero. Ja saps que el Lluís Omar ara està de director de la Compaña Nacional de Teatro Clásico. A Madrid, evidentment. I llavors ha portat al Romea lo fingido verdadero, que es de López de Vega. La veritat és que és una obra preciosa, de veritat, molt bona. I els actors estan meravellosos, meravellosos. O sigui que tenim dos espectacles clàssics, superclàssics. Un, doncs, parla d'Eduard Segón, és un text del Cristófer Marló, del segle XVI. I l'altre és lo fingido verdadero de López de Vega, també del mateix segle. Tenim dos espectacles de teatre clàssic a Barcelona, i la veritat és que val la pena d'anar-hi. Perquè, a més a més, el verd, en aquest cas, el verd del López de Vega és fantàstic, escoltar com diuen els textos, els actors... És agradable, no?No, és molt. A mi m'agrada moltíssim, de veritat, si ho fan bé, m'agrada moltíssim. El text és poc conegut, també trobo. No és dels més coneguts de López de Vega. Però té... És un gran clàssic, i la veritat és que... A mi m'agrada aquest text, i la lectura que han fet ells, doncs és molt... molt respectuosa amb el text de López de Vega. Així que dos espectacles de teatre clàssic per veure aquí a Barcelona, que em penso que val la pena d'anar-hi. Molt bé. Anem al teatre lliure.Vinga, va. Anem al teatre lliure. Sí, la teatre lliure... Ens han enviat ja les tres últimes produccions que es veuran en aquesta temporada. Ah, fixit. Ja acaben, ja?Sí. Acabaran quan acabin, però vull dir que són les tres últimes produccions. Llavors, hi ha una obra que es diu Internacional, que estarà a partir del 25... O sigui, de què diu menja, ja? Sí, a partir de... Sí. La setmana vinent. El diumenge és 22.Exacte. Jo no podria anar a l'Estrena per dimecres, perquè el dimecres tenim a l'altre just teatre, però ja n'hi dia a veure-ho. Internacional es diu. Vale. Des del 25 de maig, fins al 12 de juny. Estan fent les últimes representacions de canto mineral que ja vam parlar d'ella la setmana passada. I després també s'acaba aquest dium. Recordes que vam començar ja fa... Jo diria que set setmanes. Ben bé. Que vam parlar del temps retrobat, que eren unes lectures... Sí. Te'n recordes? Unes lectures de la novel·la de Marcel Pruss a la recerca del temps perdut. Doncs aquests diums fan la última lectura. La última?La última lectura. A la recerca del temps perdut són set volumes, dels quals el de traducció és del Josep Maria Pinto. I el Josep Maria Pinto ha fet, com ens deia quan va estar aquí la Emma Villarrasau, que també va parlar d'això, una setena part de tot l'espectacle. De tot el volum. Però tot i així va la pena d'anar-hi, perquè ho fan superbé. És una lectura del matisari, ho fan superbé. I, a més, són primeres figures del teatre. Estan dirigits per al Jordi Bosch. I penso que val la pena. Ja dic. És l'última lectura que es farà aquest diums, 23. Es fa a la sala Espai Llura, que és la petita. Per tant, estàs a tocar dels sectors que fan la lectura. Els veus com suen, Emma. Exacte. És el que m'agrada a mi. I bé, val la pena. Llavors, tenim això al diums, la lectura. Fins al diumenge podeu veure el canto mineral. I després venen dos espectacles que, per mi, els he vist. No els he vist, però jo crec que val la pena. Intuïció. Un d'ells sí que l'he vist, ara que penso. El que passa és que no és d'aquesta temporada. T'encordeu les tres germanes? Te'n recordes que l'altre dia vam parlar d'Era en tres germanes? Sí. Que no em va agradar gens ni mica. Bé, doncs aquestes tres germanes són les mateixes d'Anton Tsehov. Ah, mira. De veritat, perquè les que vam parlar la setmana passada eren tres germanes, era una adaptació de Sant Gisíniis Terra, que jo, al Sant Gisíniis Terra, el considero meravellós i fantàstic. Però, en aquest cas, no em va agradar. Doncs això, les tres germanes d'Anton Tsehov és un muntatge que està molt i molt i premiat. Jo el vaig veure quan es va fer la primera vegada. Està dirigit per Julio Manrique. I va ser la temporada passada, va agradar moltíssim. El que passa és que es va bé de jornar, com molts espectacles, i no va estar tots els dies que havia d'estar per la pandèmia. Per la pandèmia, vale? Llavors el podrem veure ara a la sala Fàbia Puigdemont. I després també veurem Internacional, que és el que he dit ara. I el que volia comentar és que, si voleu fer... Si voleu veure les dues peces, les dues, hi ha una oferta molt bona, o sigui, que podeu aprofitar-la, perquè el pack és de 30 euros. Però tens les dues obres, no? Exacte, tens les dues obres. Per tant, si voleu anar a veure les dues obres, és important aprofitar-ho. Quan costa per separar-ho? Normalment el lliure... Normalment aquestes, no ho sé, però el lliure costa entre 24, 22, 24 euros. Llavors sí que surt a comptar. Home, clar, perquè surt a 15 euros, no? Clar, amb el descontar, amb el pack, surt, és com si cadascuna costés 15 euros. Exacte, o sigui que val la pena. Aquest deia d'Internacional. L'Internacional és una obra que està creada per una dona que és polonessa, que és l'Anna Karashistkan. Karashistkan, vale? I és un projecte fruit d'una manera de treballar d'ella molt, molt especial. Aquesta dona, l'Anna Karashistkan, el que ha fet va fer, vaja, fa mesos, perquè jo em vaig enterar que ho feia, em va fer un càsting per agafar gent molt jove, i si ja pogués ser que no fossin professionals. D'acord? Es van presentar més de 500 persones aquí a Barcelona. Polint. Sí, sí, poca broma. I llavors ja va escollir els joves que més li van agradar. I ha fet una obra feta per ella mateixa, diguem-ne, que passa una mica són els mateixos personatges els que es presenten i expliquen una mica la seva vida i les seves relacions i tot això. I penso que serà original, la veritat, aquesta obra. Jo intentaré anar-hi, perquè aquesta directora polonessa, l'Anna Karashistkan, té molta fama i és molt bona. Ha fet espectacles molt originals i han tingut un gran èxit. Per tant, ja sabeu, el teatre lliure podeu anar a veure el Tens Retrovat, que són les lectures que estan dramatitzades, que ja acaba aquest dilluns i només ho feien els dilluns. Després també acaba Canto Mineral, que també vam parlar la setmana passada de la obra, i després n'hi ha dues obres que venen. A Internacional i les tres germanes de Chekhov. I recordeu que les tres germanes de Chekhov són la festa digida per a Julio Manrique, i que va triomfar, absolutament, la passada temporada. O sigui, que val la pena d'aprofitar d'anar al teatre lliure, podeu anar cada dia, si voleu, podeu anar cada dia al teatre lliure, per veure tot això. I ara també volia comentar un espectacle que m'ha semblat molt original a anir a veure-ho, perquè encara no s'ha estrenat la setmana al 27 de maig. Que de poquet. Sí, i estarà fins al 25 de juny. Vale, un mes, més o menys. Es pot veure els divendres, el dissabte i el diumenge. Els divendres i dissabte està a les 9 de la nit, que per mi és molt bona hora. Ja saps que jo estic una mica en contra de que el espectacle es convencina de la tarda. Però això és una cosa molt personal. I el diumenge es podrà veure a les 6 de la tarda. És un espectacle bilingüe. Es fa a la sala gran del teatre Gaudí. I és un documental. Ah, mira. És un documental que es va fer justament... Es va fer el documental per... Diguem-ne, per declarar una situació que estem vivint tots. Però aquest documental li han afegit dansa, li han afegit música en directe. I la veritat és que va a la pena, perquè en general parla de les matrones. Home, està bé, no? I parla de les matrones perquè ara, aquí a Espanya, ara no me'n recordo bé de l'edat del número, però més o menys unes 3.500 naixements. 3.000? I evidentment, la majoria de vegades, estan les matrones acompanyant aquest naixement. Acompanyant a les mares, als nadons... Llavors, en aquesta peça de matrone i damunt del documental, podrem veure dansa, podrem veure música en directe, i també una cosa que em va sorprèn també, perquè la dansa pot ser dansa contemporània, però també hi haurà baile i cante flamenco. Ah, fixat. Després també hi haurà camp modern, són cançons modernes, i música electrònica i clàssica. És un potipoti. Totalment, total i absolut. Que és un buenatge, per dir-ho d'alguna manera, a les matrones, a les persones que ajuden a que vinguin nens en aquest món. A la direcció és del Manuel Borràs, i la direcció artística és de l'Iván Góngora, i penso que pot estar bé. La producció del documental, que el documental aquest ha voltat per molts països. No és estrena aquí, ha voltat per molts països, però aquí li volen donar aquest caire, aquest aire diferent. I llavors la producció és de Borràs Films. I ara volem parlar amb el Roger. Sí, però de moment no ens l'agafa, Maica. No teniu el Roger?No tenim el Roger. Ai, senyor, senyor. Senyor, senyor, què farem? Doncs a veure, què més volem parlar? Vinga, intento tornar-lo a trucar. Sí, perquè m'ha dit, trucant a "-4", a "-4", ens podrem parlar. Maica, jo vull saber si ens pots fer una mica de crònica de com va anar l'estrena amb el Borràs Latina Barcelona. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, i m'oblidava d'una cosa importantíssima, per favor. No sé si ho dirà o no. Doncs volia donar les gràcies a tota la gent que va acompanyar l'estrena del Vull di barretina Barcelona, perquè tenim un públic fantàstic, la veritat. Justament tenia un públic fantàstic i meravellós. Perquè sempre venen a veure les obres. I a més, en aquesta ocasió, vam fer-ho, vam comentar aquí, Feia una xarra de col·loc i després de l'actuació. I em va sorprendre molt, perquè hi va haver molta gent que va participar. Ah, sí? Perquè en aquestes coses a vegades la gent li fa una mica de reparo. Exacte. Hi ha algú que ho comença a conversar. Clar, jo tenia una mica de por, d'això, no?, que la gent no participés. Però sí, sí, es va crear un ambient molt xulo, molt familiar, per dir-ho d'alguna manera, i vam fer-li preguntar el actor, evidentment, el Joan Sàlvia, que va venir expressament des de Mallorca per venir a l'Estrena. Alguna pregunteta a mi també em van fer. I la veritat és que em va sortir molt contenta, molt, perquè la gent li va agrair de l'obra, i perquè la xarra de col·loc i que a mi em feia el que tu has dit, una mica de por, que no hi ha gent, no? Ja, que es cadés allà una mica, bueno... Sí, doncs no, no, va anar superbé, la gent va participar molt, i ho vaig agrair molt. Jo sempre estic agraïda al públic de Sant Just, que ve a veure les obres de Just Teatre, i se m'oblidava. I, important, a la setmana passada vam fer l'Estrena, i aquesta setmana, al diumenge, tornarem a fer una altra representació del Budi Berretina a Barcelona, a la sala cinquantenària de la Teneu. Si no veu poder venir a la setmana passada, amb la setmana passada, doncs, teniu una altra oportunitat per veure el Joan Sàlvia, que està meravellós, la veritat, i que, a més a més, té molt de mèrit, perquè és un monòleg que dura una hora i mitja. És que, clar, vull dir, no... No ho sé, però tenir la memòria, per recordar tot el text durant una hora i mitja, és tant tu sol a l'escenari, és molt de mèrit, això. Perquè, quan tens un company al escenari, sempre et pot donar un cop de mà, no? I dir-te la última frase, o dir-te... O fer-te una senyal, o jo què sé, alguna cosa. O dir-te, no me digas que te voy a decir esto. Ja, clar. I coses així, no? Però una persona sola, damunt d'una escenària, a més a més, amb els nervis, que sempre s'espenen, no? I que sigui una hora i mitja de monòleg, jo és per aplaudir molt, molt, molt, molt el Joan Sàlvia. Així que, si no veu venir la setmana passada, sisplau, veniu, veniu. Escolta, també volia comentar, una altra de les coses que volia comentar, tu saps qui era Benjelis? Benjelis?Sí. Benjelis era un autor musical. Va ser el pioner de la música electrònica, però, a més a més, va ser el compositor d'una pel·lícula meravellosa, la veritat. Amor, amb 79 anys, que no era massa gran per morir, i va fer la música de Carros de Fuego, la pel·lícula Carros de Fuego. A veure si la trobem per posar-la. I m'ha sabut greu, perquè era un gran compositor, i, a més a més, això, també va fer-li moltes cançons a demis russos, i penso que encara no havia d'anar-se, perquè en 70, en 79 anys... Mira, és aquesta que sentim de fons, és la de Carros de Fuego. És superchula, aquesta música. Com van entrar així lentament, eh?Sí, sí. La pel·lícula era molt bona, i la música... Ara. Sí, sí. Ostres, i Amor, amb Angelis, l'autor de... Sí, és un petit homenatge que li volia fer, perquè va ser un gran compositor, i, a més a més, va fer un gran compositor, però de música és molt diferent. Ah, mira. Perquè aquesta es pot considerar que és clàssica, és una... No en tinc molt d'idea, eh? Jo de gènere és musical de l'hora de clasificar, però... També va fer d'això, música. I, escolta, una cosa, Núria, ens hem oblidat d'una cosa que feu, que tu està sincrosa... Ai, a veure, digue'm, ara m'estàs espantant. A nivell despectacle?Sí, a nivell despectacle, sí. És una cosa que, bueno, que jo veig que s'està fent aquí, que es farà aquí, veus per la pau? Ah, el concert d'aquesta tarda, sí, home. Exacte, això també s'ha de parlar, no? Sí, bueno, de fet, ara seran d'aquí poquet de 6 de la tarda. A les 7 comença.A les 7 comença, sí. Comença a les 7, hi haurà una presentació del projecte aquest, s'agafaran diners per ajudar a Ucrania, i podrem veure a Dayana, a Coratjo, aquí seràs tu, carinyo. Després també actuaran els tallers de música, a l'urfeón Rick Moreira, el corlo pom de flors, la Daniella Fumador, que també l'havent de tenir fa poc aquí. A la Virse, sí, sí. Llavors, això estarà de les 7 a dos quarts de 10. Tota aquesta gent cantarà i serà fins a les... a dos quarts de 10. I a les 10 hi haurà un sopar botifarrada, perquè vulgui afeixir-se, evidentment. I a partir de les 11... És un segon concert.Exacte. Tornaran a fer la presentació del projecte d'acció solidària, i llavors es podrà escoltar a Seikos, i de nou, a tallers de música, que presentaran coses diferents de les que han presentat a la tarda. La entrada és molt barata, no podeu, evidentment, sumar-se aquesta lluita per Ucrania. Són 5 euros, 5 euros per al concert de 19 a 22, i 5 euros per al concert de 23, o sigui, des de les 11 a l'1. Des de l'1, fins a l'1. El sopar de la botifarrada, si voleu també fer-la, també són 5 euros. A més a més, els menors de 12 anys, o sigui que podeu anar amb els nens perquè es divendres, i el demà no tenen col·le. Doncs els menors de 12 anys, l'entrada és gratuïta. D'acord?Sí. I tots els diners que es recullin es destinaran al projecte a s'ociolidària per comprar medicines per Ucrania. Sí, és un projecte que ens ho expliquen de primera mà, perquè estaran allà al concert. Ells explicaran una mica el projecte, en què és base, quins aixús són els principals, com ho enviaran, què és el que estan fent. I, a més, em sembla que a part de les actuacions musicals, també hi ha entre mig algunes lectures que es fan per part d'entitats, o de, per exemple, que Justícia i Pau, o Sant Just Solidari, o persones a nivell individual, també fan algunes lectures relacionades amb el tema dels refugiats, amb el tema del pacifisme, de la pau... És horrible el que està passant, eh?Sí, sí. És horrible. L'altre ja estava llegint, que tot bé per Ucrania i per Rússia, que no tindrem blat, perquè els productors mayors de blat estan a Rússia i a Ucrania, i cap dels dos no poden portar-los cap aquí. O sigui que... en fi. No sé si veurem, espero que no, com ens queden sense pa, no sé, no sé. És preocupant, eh? De totes maneres, això és per ajudar a tota la gent que està allà, i que està aquí, també, i que necessiten ajuda, evidentment. Es farà el casal de joves. Jo aquesta nit tenia un espectacle que era estrena per anar-hi, però he trucat per dir que no aniria, perquè vindré a veure tot el que es fa per a Ucrania, a una petita aportació. Perquè de petites aportacions podem fer una gran quantitat de diners per ajudar aquest poble que, increïblement, en el segle XXI i en plena Europa, la que està passant és incomprensible, la veritat. Sí, sí, totalment. Maica, amb Jess Laura ens hem de comiadar. Ens veiem aquesta nit. El casal de joves... El casal de joves... Que passis bon cap de setmana. Igualment, guapa. Vinga. Hi ha tots els ullens, també. Gràcies per ser-te'n, Maravillós. Adeu, fins i tot, Maravinem. Catalunya Ràdio. Les notícies de la CIS. A la bona tarda us informa Gerard López. Ja s'ha reestablert la circulació de trens de la línia S.U. de ferrocarrils de la Generalitat entre Robí i les Fons. A dos quarts de 4 de la tarda s'ha aviat allat el servei a causa d'un incendi de vegetació a prop de les vies. A l'extinció hi han treballat 5 dotacions de bombes i el foc ha afectat vegetació a l'hora de la via, a l'altura del poligón de Llana de Robí. Però ara la circulació ja està reestablerta. De fet, just avui, el Departament d'Interior ha anunciat l'alerta pel risc d'alt incendi a 7 comarques de la Catalunya Central i també de Ponent. El govern ha activat el nivell alfadors d'una escala de 3 a 7 comarques que són l'orgell, la l'orgell, la Noguera, el solsonès, el Sagria, les Garrigues i la Sagarra. Una llista que més a més és ampliable. Els parcs naturals no estan gran, però es desplegaran tots els efectius disponibles, tal i com ha explicat el conseller d'Interior, John Ignas i Helena. Estan molt i molt dedicats, especialment en aquestes zones de Merlis, dedicant-se només a aquests dies de la prevenció. També hi ha un increment d'efectius en aquestes zones per part del cos de bombers, també protecció civil, l'està alerta, cadascú ha de fer la seva feina. Més qüestions amb la Núria Pereira. Queden vacants el 19% de les places mir per formar-se com a metge de família a Catalunya, un cop acabat el termini per sol·licitar plaça. Destaca Lleida, on se n'oferien 16, i n'han quedat vacants 10. En total, Catalunya oferia 370 places per a metges de família, i les vacances han estat 71. El col·legi de metges de Barcelona diu que tal millorar els sous i reduir la presió assistencial. Jaume Sayerés, vicepresident del col·legi, també diu que l'esfacilitat s'ha d'introduir a les universitats. Ens assimilem al rest d'Europa a la universitat, que vol dir que incorporem la medicina de família, de coneixement més dintre de l'universitat, i això vol dir tenir professors, d'apartaments, catedràtics, que expliquin als alumnes la especialitat i l'òptica de la medicina des de l'atenció primària. Això capgiraria, de ben segur, l'elecció dels estudiants. El nou govern francès presentat ara a la tarda a l'Elisi ha renovat algunes cares, però encara manté pesos pesants. La gran incògnita és la seva continuïtat, tenint en compte que les eleccions legislatives són al mes de juny, i que, si guanyés l'aliança d'esquerra liderada per Jean-Luc Melenchon, s'obriria una etapa de cohabitació. París, David Melgarejo. El govern de Lisabet Bourne té 27 membres, i és partidari si s'assuma a la primera ministra. Entre les novetats, l'entrada exteriors de la xiraquista Caterín Colona, fins ara amb aixador al Regne Unit, l'arribada al Departament d'Educació de l'Historiador Intellectual Papa Indyaje, a Cultura Rima Abdul Malak, i a la cartera de Solidaritat, Autonomia i Descapacitats de Mien Abat, fins ara portaveu a l'Assemblea Nacional dels Republicans. És a dir, de la dreta opositora a Macron. Una primera lectura dels nomenaments és l'inclusió per part del president de pesos passants en el territori d'aquesta dreta. 12 ministres de l'anterior govern seguiran en el nou executiu. Dilluns, el primer consell de ministres. Els treballadors del sector químic reclamen jubilar-se abans per l'impacte de les seves condicions de treball. Els indicats majoritaris del sector E-S-T-R han llegat una campanya per buscar el suport d'ajuntaments del polígon petroquímic de Tarragona, que després fer-ho arribar al Congrés dels Diputats, a través d'una proposició no de llei. Veïns de Lleida han alertat del mal estat de diversos trams de la Moralla del Toró de la Saovella, que podrien caure diuen si no s'actua de forma urgent. Ho ha denunciat un grup cabella pel monument i que acusa l'Ajuntament i la Generalitat de Deixadesa. Lleida, Aida Clemente. La candidatura de la Saovella 2030 segura que hi ha entre 4 i 5 trams de Moralla, que estan a punt de caure a causa de la Deixadesa de les administracions. El portaveu de la plataforma Ramon Bujadas, la menta que l'estat en què es troba al Toró, pot posar en risc la candidatura de la Saovella per ser declarada patrimoni mundial de la UNESCO. La candidatura no només és del monument, sinó de tot l'entorn, tot aquest conjunt amb Moralla, que és urgent. Si un inspector diu com ho veu, veu allò, dius, què passa aquí? D'enuncien que hi ha zones que fa dècades que estan abandonades i que en alguns trams s'hi acumula brossa. La paeria et met que el Toró no està en bones condicions i anuncia omple per restaurar-lo. Toni Pustius és el regidor d'urbanisme. Que es farà tota una actuació integral de mirar-nos de tota aquella zona que la via civil farà una mica allà, precisament per no tan sol recuperar i restaurar, sinó de consolidar. I que, per tant, es pugui garantir que durant molts anys ja no s'hagi de tornar a fer-hi cap tipus d'actuació. I és bé cultural d'interès nacional i el gestió en un consorci participat per l'Ajuntament i la Generalitat. Ara es por el Marc de Garcia. L'actualitat d'avui passa per Turí, on es desplaçarem de si a 40 minuts mal comptats per fer-ho un tot cost especial previa a la final de la Champions Femenina de demà entre el Barça i l'Olympic de Lyó. Pendents la meta, les valoracions del tècnic Jonathan Giraldeth i les joves Irene Paredes i Alexia Putella que compareixen de si pocs minuts. Després, entrenament en l'escenari de la final de demà. A més del tot costa d'avui des de Turí, la programació especial de Catalunya Ràdio segueix demà, amb el suplement i el tot girat també des de la ciutat italiana. En Belgrat, el Barça prepara el partit de demà contra l'Olympiacós pel tercer lloc en l'Eurolíga de Bàsquet. El tècnic serà unes jací que, visius, diu que no sap si ella és l'entrenador que necessita l'equip. Su qüestió, després de caure eliminats al remontar-los en el tram, ha guanyat un fet que ja ha passat diverses vegades, segons recorda ell mateix. Victòria del Francesc Arnaud de Marè, en la 13, ha atrapat el giro. De 150 quilòmetres de recorregut entre San Remo i Cuneo, i amb un port de tercera categoria, el corredor en de l'ús de l'equip trec, Juan Pelópez, segueix líder. A l'esguit, Betis industri es tenta colom en la Lliga de Futbol Sala. Els coloments han de guanyar per seguir en zona de play-off, i a partir de l'esneu, Barça, llevant. I ara mateix, ara per on l'ever de Bàsquet, Prat, Òscar, amb els catalans que necessiten guanyar i esperar altres resultats per mantenir la categoria. També vull Melilla Força Lleida i Alacant Bàsquet Girona. Lleida Tants i Gironins han de guanyar per tindre posicions preferents de cara al play-off d'ascens. Fins aquí, les notícies. 3, 2, 1... Bona tarda. Us informa, Lloaló Pérez. El casal de jove se celebra aquest dissabte, la primera jornada antifeixista, que organitza la nova plataforma antifeixista de Sant Just desvern, que es va presentar al casal el passat mes de febrer. Hem tingut a ràdio desvern a la Clàudia Santilari, membre de la plataforma antifeixista de Sant Just, que ens ha explicat en detall sobre aquesta iniciativa i en què consistirà l'acte. La plataforma neix com a resposta actes feixistes que han tingut lloc en el nostre municipi, amb la voluntat de visibilitzar el problema, i amb entitats col·lectius i persones per dir prou el feixisme. Així, la jornada. Comptarà amb la següent programació. Es començarà a les 11 del matí amb una batucada dels dimonis a pagallums de cama blanca. Tot seguit a dos quarts de 12, es comptarà amb ponències del gimnàs popular Matilde Landa i de Paul Ardinyang a l'esplanada del casal. A la mateixa hora, però, el pas roquetes, hi haurà la gymkhana infantil. Tot seguit, a l'una del migdia, el concert de Pau a la Bajos, un cantautor valencià de temàtiques antifeixistes, acompanyat d'un vermut. Des d'acabar les dues, hi haurà un dinar popular amb botifarrada i opció vegana. L'acte és obert a tothom. Sentilaria explicava que l'única activitat que compta amb tiquets limitats és el dinar popular, que repartirà fins a que hauria existències. Aquest cap de setmana, a 21 i 22 de maig, torna el bioblitz metropolitana al mar del dia mundial de la Biodiversitat. La cinquena edició de les activitats de les jugateques ambientals hi ha despernaturalistes experts i el format virtual nascut a randa la pandèmia. L'AMAB anima a participar les activitats programades a les jugateques ambientals, totes relacionades amb la realització de censos, de servius, que celebraran a partir de les observacions que es facin. El format presencial es farà les 42 jugateques ambientals dels parcs i platges en funcionament, entre ells, els dos parts de Sant Just Desvern. Així dissabte, dos quarts de 12 realitzarà el part del milenari i el mateix serà el part de Torra Blanca. El format virtual permetrà que els usuaris i usuàries puguin penjar imatges dels organismes observats amb les etiquetes, bioblitz metropolità 22 i parcs platges a AMAB. 9 curs online per desenvolupar competències digitals en salut. El curs començarà el pròxim 25 de maig amb una duració total de 20 hores. Els objectius del curs són desenvolupar les competències digitals establertes amb un informe de diàleg professional, optimitzar l'ús de la informació en torns digitals i potenciar la capacitat de treball en equips multidisciplinats remot. La metodologia aplicada en aquesta formació es basa en una plataforma múdel. Les persones interessades en inscriure's al curs només han d'omplir l'enllaç que trobareu a la pàgina Web de Radio Desvern. Per més informació, podeu llegir la notícia completa de la pàgina Web de Radio Desvern i també trucar als 662-371-083. I això és tot. Tornem amb més informació i total actualitat s'enjustenca. Tornem amb més informació i total actualitat s'enjustenca. Tornem amb més informació i total actualitat s'enjustenca. Tornem amb més informació i total actualitat i total actualitat s'enjustenca. amb els casals creatius de Tutuguri i també de l'espai de lliure creació de la Carme Malaret. Les tinc aquí a la Joan Arriba i a la Carme Malaret per parlar-ne una estona. Què tal? Bona tarda! Bona tarda! Doncs bé, s'acosta l'estiu, les temperatures ja ens ho van indicant i també les ofertes per als nens i nenes, joves... Què és el que proposeu, perquè els casals creatius ja tenen una mica de trajectòria? Sí, els casals creatius, bueno, els anys que fa que existeixen no ho tinc molt clar, però més de 10. Jo crec que podríem dir 15. I la proposta que oferim és durant el matí els nens fan 3 activitats, ceràmica, circ i moviment i música. Després fem el dinar aquí que ens hi n'està i a la tarda es fan activitats també de plàstica, de l'endart, de moviment, de llogues diferents, cada dia una mica es proposa una cosa diferent. Per quines edats més o menys anirien dirigits? Doncs mira, les edats van a l'interval de 3 a 13 anys i estan distribuïts amb 3 grups. Tenim 3 grups, un seria els petits, de 3 a 5, després de 6 a 8 i de 9 a 13. I entenc que per exemple cadascuna de les disciplines que m'heu comentat amb cada grup es treballen de forma diferent o hi ha algú neix, no sé, temàtic central cada setmana i arrel d'aquest eix aneu treballant les diferents coses? Doncs treballem amb un tema, amb un tema cada any, no és cada setmana, sinó que cada any ens endinsem amb un dels temes que hem escollit. Teniu un tema ja aquest any o encara esteu pensant? Tenim tema, primer proposem el tema i ho consensuem en tot el professorat, perquè de vegades hi ha un tema que en una disciplina pot funcionar molt bé, però amb una altra costa més. Hem d'arribar sempre amb un consens, l'any passat va ser l'entorn i cada disciplina ho va resoldre i va fer les propostes també adaptades a cada franja d'edat i aquest any ho podem dir-ho, és un tema una mica més abstracte i es diu pots. Em pregunta, eh? Ostres, bastant abstracte, eh? I per exemple, no sé si Carme, en el teu cas, la ceràmica, què és el que fas amb els infants i els joves, què és el que intentes? No sé si té alguna figura o... Sí, sí, és a dir, que cada any depèn de la temàtica, es treballa, clar, amb la ceràmica són atuents, són formes que han de tenir d'alguna manera alguna utilitat, i això és important perquè els nens i nenes, després, els fa molta il·lusió, emportar-se a casa una cosa que té un servei normalment, clar, amb els petits és més una doscoberta del material, jocs, però també es va introduir, a partir del joc, la tècnica, la tècnica de constructiva, com poden ser fer els cordons de funk, o també tenim una laminadora, que per ells és com una cosa màgica, que et xafa el funk, els mitjans ja se'ls demana més una exigència dintre del joc i de l'aprenentatge, doncs, potser més tècnica, que ells proposin que dibuixin la forma que volen fer, i els grans també són converses, de dir, bueno, la proposta és aquesta, vosaltres com ho veieu, dissenyeu el vostre tuet, i a partir d'aquí busquem quina és la tècnica més adequada per fer-lo realitat. I en una setmana, per exemple, et dona temps de poder... Mira, com t'ho dic, sí, a veure, dona temps, dona temps per dos factors. Primer, perquè hi ha molta il·lusió per part de l'infant, de poder construir una cosa, i després perquè el professorat s'implica d'una manera total, i el temps és relatiu, perquè si tu vols fer un vol, si tens una setmana el faràs més petitó, i si entens tres, doncs podem acobrar més, podem treballar els detalls, podem treballar la decoració, podem treballar el color, ells participen també en la preparació de les terres, i depèn del temps, doncs pots demanar més o menys, però la il·lusió és el motor principal, perquè les coses tirin endavant. I tu, Joan, en el teu cas, tu hi parteixes alguna matèria per dir-ho així, o alguna... Sí, estic amb la proposta de Cirque i Aeris, i llavors, bueno, el que fem, clar, el Cirque barca com moltes coses, llavors hi ha una part més d'acrobàcies, potser més corporal, que preparem el cos, que aprovem les diferents opcions, després hi ha la de malabars, que és més d'agilitat, i treballem diferents tipus de malabars, i quan parlem de malabars, ens ve el cap les pilotes. Doncs sí, a més d'ho que em venia el cap, la veritat. Les pilotes, per nens petits, és bastant complicat, el grup dels grans encara poden començar a fer, però tenim el plat xines, tenim els pals xinesos, tenim les cariocs, que els hi encanten... I els bolos ja és nivell extra, no? Les masses, no? Això, sí. I ara tinc un alumne, per exemple, que durant el curs també fem l'activitat de Cirque, que està començant a fer-ho, i l'edat que té són 11 anys o així. El grup dels grans es poden proposar, clar, per franges d'edat vas proposant el que una mica creus, que també poden disfrutar. Però hi ha aquesta part de les acrobàcies, i a la part dels malabars fem teles, també. Seria com una iniciació a les teles. Són unes teles penjades del sostre, i el que es fan és jugar amb diferents nusos i figures i així a l'aire. Seria la part d'aeris que fem. I després el tema del clau, una mica del joc, de la interpretació, les emocions, del mim... Aquestes coses també les treballem. És anar proposant durant la setmana diferents coses relacionades amb el circ. Heu comentat el tema de l'horari, però, per exemple, hi ha la possibilitat que algun infant es quedi fins just abans de dinar o el pa que és tot el dia complet? No, l'opció de matí la tenim, de nou a una i mitja, i després de nou a cinc. Hi ha aquestes dues opcions. Per exemple, altres professors que també estiguin fent altres anys, per exemple, hi havia hagut la Genira... Sí, a veure, comptem amb un equip de professorat i de monitors bombolla, perquè l'hem passat arreu del protocol de la pandèmia. Vam haver de treballar als tres grups com a grups bombolla. Llavors hi havia un monitor per cada grup i que no es barrejaven amb els altres franges d'edat. Aquest any ho vam valorar molt positivament i aquest any ho mantindrem. És important que els infants tinguin un referent i que aquest referent els acompanyi des de les 9 fins a l'1 i mitja. Llavors, quan ens arriben a nosaltres, també ens poden explicar que, mira, avui ha sigut un dia mogut o avui hi ha un nen que no es troba bé i tenim més informació que no pas que, quan ens arriba tot el grup i veus que potser ja està passant alguna cosa i no tens cap mena de referència de què pot estar passant. A l'equip jo crec que és molt bo, tenim molt bons professionals de cada materia i molt bons monitors bombolla i la genira, com tu deies, és una peça important perquè ella és la que està a secretaria, també és la responsable dels menjadors i de la tarda també que hi hagi una bona distribució i un bon funcionament. Perquè la gent es pugui fer una mica d'idea a les ubicacions, és a dir, als casals on es fan pròpiament. Dins sabem que el dinar es fa canginestar, però per exemple el tema de la ceràmica, el circ i les altres especialitats? La ceràmica es fa a l'espai de lliure, creació de Carme Malaret. Tot està ubicat al carrer Bonavista entre l'Esquí i el Manu, molt a propet. El circ es fa al tutuguri i la música a la rectoria. Llavors és curiós perquè els nens durant el matí podríem dir que no s'hi fem un oto, perquè canvien d'espai, canvien de tallerista, canvien de disciplina. Vull dir que cada hora, hora i quatre o així es fa un canvi de tot. Un trencar, un trencar al moment que no se'ls hi faci tot, com molt seguit en el mateix lloc, les mateixes cares. No sé per l'experiència dels altres anys, normalment teniu un cúmul de gent en algunes setmanes concretes que dius que el Juliol hi ha un parell de setmanes. La nostra oferta la fem les tres primeres setmanes de Juliol, del 4, el 22. Normalment la primera setmana la omplim bastant aviat, el que és curiós és que de vegades ens sorprèn quin és el grup que somplar més els primers dies. Podríem pensar que veient l'any passat, el grup dels mitjans està ple, però normalment els nens i nenes repeteixen. Aquests mitjans que tenien 8 anys ara tenen 9. Passen el grup dels grans i és el grup dels grans que somplen. A la segona setmana també ho tenim bastant ple. Sí, hi ha alguna plaça, però em sembla que és el grup dels mitjans que està ple. Quan a la tercera podríem dir que és la més disponible. La que costa més, potser, un plí. Quantes places teniu més o menys, aproximadament? Nosaltres tenim 15 places per grup. És a dir, que per setmana tenim 45 places. I a dia d'avui encara en queden, no? Sí. Teniu una lata màxima d'inscripció perquè la gent digui... Fins que s'acaben les places, i en altres ho diem. Hi ha places que ja estan tancades, que estan plenes. Si la gent té interès, que miri a veure la disponibilitat que tenim. Si hi ha algú que ens estigui escoltant i que vol apuntar el seu fill, filla, com ho ha de fer, on us pot trobar o contactar? Doncs el tutuguri, poden venir o trucar o enviar un mail. El mail és casalscreatiusarrobesemail.com i de seguida els hi donarem resposta a una mica de les preguntes que ens facin. Molt bé. M'ha semblat veure que també tenia un xarxa social d'Instagram, dels casals creatius. La gent també pot donar un cop d'ull per fer-se una idea més carret, de les cosetes que altres anys s'han fet en els mateixos casals. Molt bé. M'ha estat un plaer tenir-vos aquí a la ràdio. Un cop més, Carme, Joana, que vagi bé el cap de setmana. I res, també anem als infants del poble que s'apuntin. Molt bé, moltes gràcies. Seran molt benvinguts. Clar que sí. Vinga, que vagi bé. Adéu. Vinga, veiem. Ens quedem escoltant aquest tema musical de George R, que es diu Green, Green Grass. Vinga, veiem. Vinga, veiem. Vinga, veiem. Vinga, veiem. Vinga, veiem. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. I ara ens toca fer la predicció del temps amb el Carles Rius. Hola, Carles, què tal? Molt bona tarda. Com anem? Bé, molt bé. M'ha ganes d'agafar el cap de setmana. Ja l'hem agafat. Ja l'hem agafat. Gairebé ja estem al tenim aquí. El veiem a l'horitzó tocar. I les temperatures altes. Sí, moltíssim. Els experts diuen que les donades de calor són 3 dies en temperatures extremadament altes, a voltant dels 30 graus. Nosaltres hem tingut un dimecres que ens va arribar els 29 graus a Sant Just. Vam baixar fins als 26, perquè va haver una pausa. Avui a l'altre cop els 29 han tornat a tocar. Portem dimecres 29, divendres 29, dissabte probablement toquem els 30, i probablement diumenge, alguns mapes marquen de màxima 32. Entre 38 i 33 graus podríem estar al diumenge amb aquesta forquilla. Són 3 dies que encara que no hagi arribat els 30, se li pot dir una dada de calor. Com que no arribarem als 30 dilluns, 3 dies seguits de 30, és bastant probable que no passi, no se li pot denominar una dada de calor, sinó que es diu cop de calor. Tindrem un cop de calor, perquè no són més de 3 dies amb calor sostenible. Avui hem arribat als 29, dimecres ho vam fer, la calor és intensa, no cal dir que la situació d'aquest cap de setmana serà bastant tranquil·la i estable, perquè fa el cel, el sol serà el protagonista, igual que avui demà dissabte. Diumenge amb alguns novel·lets més, però són molt poca cosa. Diumenge serà el dia esplendit, aquest dia que parlem. És una calor típica de festa major d'aquelles que no saps on posar tot el calor que tens. Serà un diumenge fumut. D'anar molt al tanto, i des d'aquí fem una crida, ja ho hem fet també aquest matí a l'ajusta, de tota aquella gent que vulgui sortir a fer esport aquest cap de setmana, que ens són molts, que aprofiteu les hores que no siguin les centrales del dia, a primaríssima hora del matí, fins les 10 o les 11, cap al vespre, el dia serà llarga, quarts de 10 de la nit encara és clau, si podeu sortir cap al vespre, que el sol no és tan important, i sobretot anar ben hidratats, amb crema solar, amb barrets per tapar-vos del sol, perquè podeu agafar un cop de calor, podeu estar sols a la muntanya, i això acaba molt fumut. I hem d'anar amb la mateixa cura, que anem al mes d'agost i fem esport. Si els hi posi el cap a tothom, que surti aquest cap de setmana, ja estigui a caminar, corre, biciclet, el que sigui, perquè la calor serà molt intensa. L'únic lloc on podran respirar una miqueta més és tota aquella gent que vagi fins a la mateixa línia de la costa, que com que l'aigua del mar està sense graus. El gimnàs, si ja era condicionat, també ho podeu fer. És una altra opció. Si voleu estar a l'aire lliure, que també és més agradable, a la mateixa línia de la costa, la temperatura queda frenada, però a la mateixa platja. Perquè la temperatura de l'aigua del mar, a la costa central, està voltant dels 16 graus. Amb aquesta petita marinada que ens pugui agafar, tenim una situació de sud des de fa molts dies, que per això provoca aquesta bossa d'aire calent que ens ha arribat des de l'Àfrica, i que afecta gran part de la península i veri, que a França, al sud d'Anglaterra, agafa també cap als països baixos, cap a Vèlgica, a Alemanya, tot aquesta zona més oriental d'Europa està sudmesa, aquesta calor tan intensa. I hem de dir que aquestes calors formen part d'un quadre de previsió del canvi climàtic. El canvi climàtic ens està portant cap a una situació que es faran cada cop més habituals si no li posem fred, però encara que li poséssim fred avui, seguirem tenint, durant una dècada o dos, aquesta situació. Si no li posem fred, podem acabar fatal. El fet és que aquestes situacions de calors extremes en un mes de maig, que són molt puntuals en genrera, que la tinguem ara en aquests moments és una evidència del canvi climàtic. Un altre dels punts d'aquests destacats que podríem comentar és el fet de les temperatures extremes o temperatures rècords que podríem tenir en zones de tot el que és la meitat occidental de la península i bèrica. Tot el que toca Portugal, inclúint-hi Galícia, després cap a Cantàbria, Estúria, el país baix, que ja no tant, però sí que tota aquesta zona, que podríem fer una franja així gruixuda a l'extrema dura, tot aquesta zona tindran records espectaculars. Catalunya quedem, no amb aquests records espectaculars, però si diumenge que arribem a 32-33, és probable que es toquin alguns 40s cap al pla de llei. Si marxem fora aquest cap de setmana, volem gaudir d'algun lloc, doncs anem al tanto. I també al Tamuntanya, no cal dir-ho, la temperatura serà extremadament alta, el vespre refresca una mica també, perquè estem al mes de maig, però realment també al Tamuntanya, i pel que fa a l'abans de previsió, podríem comentar que dilluns ja comença a baixar una mica la temperatura, d'aquest diumenge tan especialment calorós, torri, doncs dilluns baixaríem cap als 27 graus, més o menys una temperatura semblant a la que teníem ahir, hi ha una petita de ballada, i els mapes es van posant d'acord més o menys entre dimarts i dijous, no tots els dies, però entre dimarts i dijous ens entrarà una mica dinastabilitat. Ho comentàvem aquí a la Rambla, també, el fet que les tempestes poden ser violentes, perquè venim d'una calor molt extrema, entra una miqueta d'aire fred en elçada, i això pot provocar que creixin tempestes amb molta facilitat. Això podria començar a partir de dimarts. Si els mapes tenen raó, aquest pronòstic que et xoca tant de dir diumenge, potser estem en valors al voltant dels entre 31 i 33 graus, i potser dimecres, la màxima, si hi ha aquestes novolades, aquestes tempestes, que ja poden començar al matí, dimecres podríem estar en una màxima, al voltant dels 21 o 21 graus tan sols a Sant Just. I per sota, si ens arriba a ploure amb una certa intensitat, o sigui, que passaríem a una diferència de 13 graus de màxima en 3 dies. O sigui, que és bastant probable que el que tinguem a partir de dimarts és una normalització de les temperatures. Ara fa un any, un dia com avui, a Sant Just arribà una màxima de 21, avui arribarem, avui hem arribat a 29, doncs bé, aquesta diferència de temperatures es normalitzaran de cara a la setmana vinent, tot i que de cara al cap de setmana que ve, ja tornaríem a recuperar els temperatures de 25 o 26. Però ja no és aquesta calor tan intensa, sinó que són valors ja més de juny, però ara ja estem als 20 i escaig de màig, ja és normal que també les temperatures tinguin una miqueta munt. Calor molt intens aquest cap de setmana, dilluns, en procés de baixada, entre dimarts i dijous, temperatures normals per l'època, o sigui, la baixada és espectacular, perquè vindrem de molt amunt, i potser després recuperarem temperatures una miqueta més càlides, coincident amb el cap de setmana. Hi ha molts llocs, molta aigua, crema, solar, barrets i fer esport. A les hores dels centrals del dia, no, si us plau. Que tot i que veurem gent, corrent a les 3 del migdia, perquè això passi tot arreu. Ells sabran, com a mínim estan ben avisats. Estan avisats, clar que sí. Molt bé, doncs Carles, que tinguis bon cap de setmana, i ja ens tornem a trobar la setmana vinent, i també ho anem seguint a la xarxa social. Perfecte, doncs, aquí serem. Que vagi bé, bon cap de setmana. I no sé l'indací, però en el meu cas, reconeixer que em va fer mal. Veure-nos els de la amenaça, o la cosa que es posava interessant. Però el boomerang, van callar-se entre les branques, i no va tornar mai. Però el boomerang, reclamava l'aparícia del professional. I el boomerang, va ser molt important. El boomerang, va ser molt important. Però el boomerang, va ser molt important. Però el boomerang, va ser molt important. Però el boomerang, va ser molt important. Però el boomerang, va ser molt important. Però el boomerang, va ser molt important. S'encallava entre les branques, i no tornava mai. Però el boomerang, reclamava l'aparícia del professional. Però el boomerang, va ser molt important. Si com a dona vol saber quin recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, sobre qüestions específics per a dones d'infants, separacions, règim de visita, expansió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la situació del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Vinga, va, que seguim amb les entrevistes que fem a les entitats esportives i també del lleure d'aquí de Sant Just per veure les activitats que ofereixen aquest estiu. I ara tenim el Carles Albert Martínez del Telefon, que és coordinador tècnic del club d'Atletisme de Sant Just. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. A veure quines activitats són les que s'estan movent des del club de cara a aquest estiu? Doncs mira, en principi, nosaltres fem un casal. El que passa és que aquest casal ja van fer l'any passat. I aquest any el tornem a fer. Però d'on estem oferint només a letres del nostre club. Perquè les instal·lacions no són nostres. A nosaltres entrenem a les pistes de Sant Feliu. Ja veus què passa aquí? Ah, ja tenen un altre casal. Llavors no podem fer competències des de la llal. No podem estar al club de Sant Just. Hi ha les penents del club de Humboldt, de futbol. I d'un moment ho estem fent per letres al nostre club. I més endavant, si va bé la cosa, ja més intentem les altres entitats d'ahir, igual demanem de l'any que ve, però per més per altra gent. Però de moment la cosa està així. Una pregunta, Carles Albert, perquè aquests casals que oferiu o estades, o campos en els nens i nenes del mateix club, com si diguéssim, què és, que feu significació, o feu activitats més de l'aire lliure, o com ho feu? A l'aire lliure sempre estem amb nosaltres, perquè és a la pista exterior. Però si oferim significació, i supressin bé, en part jo totes les hores, significació seria molt aborrit també. Però una mica d'activitats variades, i fan jocs, i fan significació, i en moments d'esmorzar... Una mica, també el que els pares volen, és que en el moment que ell sempre la treballa. I quines dades els hi oferiu en aquests casals? L'any passat vam oferir l'última de juny, i les dues primeres de juny, i totes les de juliol, però vam veure que la última i la penúltima de juliol ja ningú necessitava, diguem-ne. O sigui que aquest any hem ofert l'última de juny, i les dues primeres de juliol. I més o menys, els nens i nenes acostumeu a tenir. Doncs l'any passat vam venir, algun tant d'uns 50, una cosa així. Home, de unidor? Sí. De unidor, i el separeu en grups, o els poseu per nivells o per edats? Bueno, sí, hi ha dos monitoris d'entrenadors, i bé, sí, fem dos grups. Hi ha coses que les fan en comú, i altres coses que no... que les estem separats per nivells d'emparadats. I els horaris de cara a les famílies, per exemple, no sé si feu torns de matí o també agafeu torns de tarda? No, el matí de nou, el que estem. Ja després van a dinar a casa, i ja et dic que ja és complicat, perquè la instal·lació ens pertinaria, i tot allò estaria molt complicat. I el tema d'activitats aquàtiques o piscina, o alguna horeta dedicada a aquest tipus de jocs? No, i simplement també és perquè a nosaltres, el que fem a l'activitat aquesta, diguem, aprofitem la seguretat de la federació. És com si continuéssim fent el latisme, i la seguretat de la federació ens cobreix. Si nosaltres fem un altre tipus d'activitat, doncs ja totes complica, perquè has de demanar altres tipus de seguretat, permisos per sortir de la pista, i d'un moment ja dic, estem fent així, i quan agafem experiència, doncs ja volem ampliar l'activitat, i podem fer altres coses. Perquè parles del cas que veu fer l'any passat, que és molt semblant el que ho faríeu aquest any, però a anys anteriors, us havíeu plantejat també fer algun tipus d'activitat d'estiu, o realment és dels primers anys que ho esteu fent? És els primers anys, aquest és el segon. Mai l'havíem ofert, perquè també és que la pista fa molta calor d'activitat, i sí que vam comprar unes carpes l'any passat, i també les posarem, però no tenim una zona d'aigua a prop, doncs és complicat. No, clar, efectivament. Res més, Carles Albert, has estat un plaer parlar amb vosaltres des del club de latisme de Sant Just, i res, ànims i força també hi ha amb els casals i les activitats que venen. Sí, sí, molt bé, gràcies. Ara, de moment, el que tenim són moltes competicions, i després ja els ficarem a les casals, i també el que farem a l'octubre, és com un estàix també de la temporada, anirem a una casa de colònies de volot, i també estarem allà a l'octubre. Sí, farem un set amb unes petites colònies, amb també de salletes, per fer grup, fer pinya, i fer activitats allà per la muntanya, i coses de cohesió, una mica, també. Sí, sí, sí. I això és aquest estàix? Serà també la primera edició que comunteu? Això sí que vam fer una vegada abans del Covid, i la visita va sortir molt bé, l'última any abans del Covid, ja ho vam haver de deixar per això del Covid, però ara ho tornem a agafar, i va sortir molt bé, i això va passar superbé, amb excursions, amb tincana... Que és un cap de setmana com anar a una casa de colònies, i muntar-hi activitats, i va tenir èxit, o què? Sí, sí, ara ho hem oferat, i de moment ja tenim 60 places, per la casa de colònies, que és una casa de colònies, només de 60, i ja l'hem omplert, o sigui que... Ja estem veient una altra part, l'envenen, però una casa que tingui més places, perquè no és que hi hagi gent sense poder anar-la. On voleu anar? A quina zona està la casa de colònies? A Olot. A Olot hi ha una pista de latisme que no és molt maca, que al mig de la pista hi ha arbres, és una pista molt diferent a les normals, és un ambient molt maco. Que bé, i la feu a l'octubre, perquè a l'octubre hi ha algunes avaniments concrets, o simplement perquè per data es quadren aquell moment? Sí, perquè quadra, no sé si és l'octubre o final de setembre, perquè encara no tenim competicions, i ja no interfaressen en el nostre calendari. I encara fa bon temps, entre cometes... Sí, sí, sí. Les competicions entenc que les acabeu ara el juny o el maig? Sí, el juny i alguna competició tenim també el juliol, alguna final. I després ja comencen ja a partir del novembre. O sigui, ara mateix esteu a Tope, entrenant amb Déu Nidó. Molt bé. Sí, sí, ara a Tope. Doncs res, que vagi tot molt bé, i ja tindrem més ocasions de seguir parlant. Perfecte, quan vulgueu. Adéu. Escolteu de fons aquest tema que es diu Amacking del grup català de Tietz. M'he quedat penjant de la màcara, mentre em deies coses tan maques que se m'ha fet de nit. I és que tu i jo en on ja entenem, hem viscut en es el cel, i els empera el puto infern, i és que tu i jo parlem, parlem, però sempre ens passa el mateix, que mai ho fem oficialment. M'he quedat penjant de la màcara, M'he quedat penjant de la meca, mentre en deies coses tan meques que se m'ha fet de ni, de ni, de ni. M'he quedat penjant de la meca. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Poteles. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps aquest estàs perdent. Que t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus el esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vinga, doncs, seguim amb la roda d'entrevistes que estem fent a diferents entitats d'esportives i també del lleure d'aquí de Sant Just per comentar les diferents propostes que tenen de cara a l'estiu, sobretot el mes de juliol. Avui tenim amb nosaltres en Jordi Garolera, que és el president de l'Okei Club d'aquí de Sant Just. Saludem-lo. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, la Núria. Què tal? Prosteu. Bé, molt bé. La veritat és que volíem saber, des de l'Okei Club, quines són aquestes ofertes, casals, campos, que estigueu preparant o gestionant de cara aquest estiu? O no, diràvem nosaltres, tenim dividit l'activitat d'estiu en dues, és a dir, en dos campos inferents. Un és el casal, que el fem, diguéssim, l'última setmana de juny, el 27 de juny, a l'hora de juliol, d'acord? I que també el que hem repetit l'última setmana de juliol, que és el 25 de juny. Aquest casal va adreçar els més petits del club, que són els nens de l'escola, però els avui són els més petits del club, i que, evidentment, podem acceptar que pugui venir d'algun nen que pugui atendre patinar. Com ja el suposo que sabeu, el gran handicap dels okei patins és que, si els nens no comencen a patinar entre els 35 anys, es pot fer que es converteixin en jugadors de juliol. I després l'altra part és el nou camp de dia, que el donem nosaltres, que, dependent de les categories, ho fem amb les altres tres setmanes d'estans de juliol, del 4 al 8, el 12 al 15 i del 18 al 22. I, òrgament, amb aquest camp, en concret, només està pensat als jugadors en el lloc dels 5 tants del juliol que ens enjust. És a dir, no poden apuntar-se a qualsevol nens del poble. El que va ser a dalt ja són de les més grans, i, evidentment, tens un nivell de... O que, petit o no, pots entrar en aquest tipus de campos. I que, com estic en espada d'excliminar, sinó que han dit que tenim nosaltres com a joquells que els nens han de patinar entre els 3 i 5 anys per anar bé. Quin tipus d'activitats, per exemple, si fan? Primer de tot, parlem en aquests casals que hem dit que són per als més petits i després en el campos, en els més petits, que és, potser, coses més a nivell de joc, coordinació o com va? Sí, sí, bueno, amb els més petits, tot i que es dividessin en diferents grups, d'acord, anem una miqueta a posar la categoria, i cada grup primer el que es busca és una buscació amb el petit. Evidentment, si s'apunta a un nen petit de 3 i 5 anys, que no el patiran mai, potser es busca que acabi el casal patinant, d'alguna manera que ja s'acabi aguantant amb els petits. I, evidentment, està combinada amb altres activitats músiques i jocs, per exemple. És un camp buscador de tot el dia, i que, també, donem el dinar, i, evidentment, no poden estar els nens de tot el dia patinant. Clar. I en el que és més paràquips, més llà de més categoria, per nens i nenes més grans? Sí, bueno, en aquest, evidentment, sí que es patinen i ajuden i es fan tàctiques moltes hores, perquè, realment, ja és un campus, com diem nosaltres, per realment adquirir característiques i tècniques que no es poden adquirir durant la temporada, no? O que et falta, doncs, entre nous, una mica, de cara a poder-ho fer millor, més endavant, no? I, realment, aquests campus són campus, ja, molt tècnics. De campus molt tècnics, és que la dedicació tant a patir com a tècnica és molt gran. Evidentment, també hi ha espais de lleure, perquè, clar, no poden estar tot el dia amb els patins posats, però, bueno, sí que es treballen molt més la tècnica que l'esbarixo, la tècnica en tot, i, evidentment, també la cultura de joc que nosaltres intentem implantar des de les categories més petites a les restaurants dins del club. I, per exemple, els horaris que segueixen en els dos casos també són pel matí o inclouen també el dinar? Sí, sí, sí, són horaris... Hi ha una petita diferència entre el casal i el campus. El casal comença a les 9 i acaba a les 5 de la tarda, i el campus comença a les 8.30 i acaba a les 6 de la tarda. De por, hi ha una petita diferència de horaris. I, evidentment, a partir de les 8 fem acollida per si hi ha ganes que necessiten que els fem acollida als vens. Una mica abans ha començat l'activitat. I el dia on es fa a l'institut, entenc, per proximitat? No, no, no. Ah, perdona, el dinar. El dinar. Sí, el dinar està al dinar. Sí, sí, sí. Si es coordinen amb el complet de la bona aigua i anem tots a dir a l'institut, evidentment, com tu, com ve dius, per proximitat i per facilitat d'accés. I hora de piscina que hi ha en els casals? Sí, sí, sí, sí. Evidentment, tant amb el casal com amb el nou campus, hi ha la desitjada hora de piscina. Sí, desitjada. Sí, la incluem dintre de la part de la vida. Bé, vam entrevistar els que coordinaven també els casals de la bona aigua i vam fer un comentari respecte al tema de la piscina, que són molts casals, molta gent que esteu entrenant i fent coses a la bona aigua, que els estiu, també, i que la piscina de fora poder, inclús, a vegades, es quedava una mica petita per la quantitat de nens i nenes que hi havia. Això també ho noteu des del hockey? Bueno, a nosaltres el que realment fem és pactar amb el complex, quin és l'espai de temps que tenen els diferents nostres, que tenen els nostres nostres nostres nostres nostres nostres nostres nostres. I si hi ha molta densitat de banyistes o no, no t'ho puc dir perquè no ho sé. Però sí que és que, normalment, que l'entitat tireu el seu espai de temps per a la piscina, i tot això va coordinat des del complex, que és el que marca una mica els horaris de piscina que descun. Sí, hi ha alguns trams que hi ha més gent o menys, això no t'ho puc dir, però jo el que sí que puc dir és que s'ha de participar en el cas del camp, que surten força, potser, de l'entitat. I per què fa el número de places? Hi ha molta demanda, o sigui, hi ha llista d'espera o no teniu la sort que més o menys podeu anar gestionant els grups setmanes re d'assemblament? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Però, home, nosaltres... Sí que és veritat que tenim un gran èxit en tot el cas de l'Ocomac, en el camp. Tenim un gran èxit de participació. Normalment, nosaltres intentem que no tinguem més de 30 anys per a Torra, per poder donar un millor servei a tots els menys, d'acord? Però per nosaltres, a la dinar amb compte, que tenim un gran èxit en tot el cas de l'Ocomac, que és un èxit de participació. I, dit abans, no ens poden venir en ells, de ser 8 o 9 anys que treballem i practiquem l'Ajoke. I llavors ens veiem només amb els nens i nenes que practiquen actualment l'Ajoke. A diferència, al cas del cas del que sí, que es pot apuntar a algú, que no existeix tan mai a l'escola, que realment estem parlant de camp més o menys. I moltes vegades també ho hem d'alintar, perquè, si no, tindrem més d'aquesta quantitat de nens per a la mare de l'activitat, és molt complicat. Clar. Bueno, suposo que també... Suposo que les dues del mig de juliol potser és la que hi ha més demanda, o les famílies del club també demanen per apuntar els seus fills i filles a campos o en els casals, en aquest cas. Però, amb el nostre cas, no, perquè les dues setmanes de... Sí. Com t'he comentat les tres setmanes del mig de juliol, què passa, que van per categories. Un infantil o un jovedet no pot estar la primera setmana ni a la segona, perquè és una gent que no dic que sigui així, però no per categories. El que sí que és veritat, que amb el casal, sempre hi ha molta gent a la primera setmana, que és l'última de juny. L'última de juny, que acaba el 2 de juliol, que a l'última de juliol, d'acord? Més o menys tenim la veritat és que estem força contents, i nosaltres ja ens hem de publicar per que ho sàpigues, perquè avui, aquesta setmana ja, totes les publicitats de tot el mercat hem de ser tan exerciàtics.