La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#173 - La Rambla del 24/5/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections
Secció de natura, medi ambient i ecologisme
1:38La secció de l’Arbre Agulló i el Quim Calonge ens acosta a l’estudi de ràdio el medi ambient, la Terra, i la natura… Sobretot per saber com cuidar-les, respectar-les i estimar-les. Amb ells comentem i reflexionem cada setmana un tema destacat del món de l'ecologisme.
"Converses de terrassa". Un espai amb Glòria Romero
22:31Les converses que tens amb els teus amics un divendres a la tarda en el vostre bar de confiança. Un programa per al jovent interessat en l’actualitat social i cultural que ens envolta. En aquest 13è capítol la Glòria ens fa algunes reflexions al voltant de la grassofòbia i sobre la pressió estètica que comporta una discriminació sistemàtica.
La tertúlia d'actualitat
1:05:16Dediquem la segona hora del programa a parlar dels temes que regeixen l'actualitat i el dia a dia. Avui ho fem acompanyats de l'Andrea, la Cristina, el Joan i el Salva. Parlem de la visita del rei emèrit a Espanya, de la Festa Major de l'Ateneu de Sant Just, de la limitació dels creuers al Port de Barcelona, de la final de la Champions del Barça Femení a Torí, i de la detenció d'un pederasta condemnat a 23 anys de presó que residia i feia vida a Sant Just.
Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 24 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM a la Misora Municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim bé d'aquí fins a les 6 farem secció de Natura i Mèdia Ambient amb l'Arbre Gulló i el Kim Calonja, que ens parlaran del canvi climàtic i de la calura d'aquests dies. I a continuació farem un capítol més de les converses de Terrassa amb la jove Sant Just, en Caglòria Romero. La segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 després escoltar els folletins informatius de Catalunya Ràdio d'Esvern, el dedicarem a fer la tertúlia d'actualitat amb en Joan Esmeratz, la Cristina Rubio, el Salva Crespo i l'Andreà. Vinga va, que tot això és de seguida. No marxeu. A aquest dimarts, a les 10 d'Odespre, la música choral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio d'Esvern, 98.1. Vinga va, Ràdio d'Esvern, 98.1. I ara passem a fer la secció de Natura i Mèdia Ambient i la fem de la mà del Quim i també de l'arbre Gulló, que estic aquí a l'estudi. Hola, què tal? Bona tarda als dos. Bona tarda. Bé, comencem, si us sembla, i avui parlem de canvi climàtic, no? Avui parlarem del canvi climàtic i ho relacionarem amb l'onada de calor que hem tingut aquest cap de setmana. I també donarem consells sobre com afrontar-la. Molt bé, el canvi climàtic és obvi i aquest cap de setmana amb la calor que hem tingut, de fet, algun recurs crec, vaig llegir que havien arribat a algun punt de Catalunya, no als 40 graus, però sí als 38 i mig i picos. I què és la calor més forta mai vista en la història en el maig? Clar, estem a TVG. I en Sevilla, que jo tinc sensibilitat en Sevilla, mi que viu la molla germana, que viu a terraoritzada de fa anys, perquè esperes 40 graus, doncs n'han tingut 42. Hòstia, 42 graus i això al mes de maig, eh? Sí, al mes de maig, sí, ara, i estos dies, ahir o abans d'ahir. Sí, doncs bé, si ho sembla, comencem parlant sobre el canvi climàtic, que és una de les màjors causes d'aquesta calor que estem rebent. Hem de tenir clar que el canvi climàtic és una variació de l'estat del clima, que és identificable i és durant un llarg període de temps. És a dir, que no és només durant un mes o així, sinó que és una cosa definitiva. I que ha estat identificada per científics, i que hi ha totes les grups científics dedicats a això només al canvi climàtic i és un tema seriós. Em sembla, crec que el canvi climàtic o la lluita pel canvi climàtic és ara mateix un dels punts que hi ha d'aquests que anomenen objectiu de desenvolupament sostenible de la ONU 2030. Totalment, sí, sí. Són un seguit d'objectius per afrontar el 2030. Sí, tipo, uns punts com uns objectius que s'ha marcat, em sembla, que la ONU, com, bueno, per el 2030, a veure-los assolits, òbviament estem a uns quants anys llum d'haver-los assolits, però bueno, la intenció és aquesta. I els països representen que s'hi comprometen a arribar-hi. Bé, doncs també vull explicar que el canvi climàtic, com el Percebem ara, jo crec que la majoria de la població té la idea que és només humà, és una causa només humana, però en realitat és una cosa que ha passat durant fa molts anys, sí, durant tota la vida de la Terra, i que té diferents causes, i no només són humanes, sinó que poden ser una erupció volcànica, pot ser canvis en la, com es diu, el camp magnètic de la Terra. O sigui que no només per coses o activitats de l'home, sinó també per panòmens. El meu teorit, que és el canvi més brutal que m'ha entenit, que va de la aparició dels dinosauris. Sí. Si no recorda mal, els 56 milions d'anys és igual dels anys. Sí. I els 80 anys és igual, fa molts anys, i va caure a l'actual Mèxic, i va fer un forat, va quedar allà, i els que va a metre va tapar l'entrada del sol, i va matar la majoria de vegetació d'animals. Clar, quan es donen casos com aquests, per exemple, el que has dit un volcà, entén que la temperatura del voltant d'aquella zona es modifica, i per exemple no seria una cosa provocada per l'activitat humana. Exacte. Llavors, hi haurien les causes antropogènices, que són les causes portades per l'home, i es basen en els gases efectes hivernacle. Són gases que nosaltres emitim amb el consum, i aquests gases, el que fan és atrapar les zones de radiació del sol, fan que entri a dins a l'atmosfera, i llavors l'atmosfera creu com una capa, que és formada per aquests gases, i no poden tornar a sortir. És a dir, que la calor es queda dins. És com si en un mirall fos un mirall molt opac, que tu volguessis mirar però no et pogessis mirar, perquè hi ha molts gases que no et deixen veure, i es queda allà dins tota la imatge. Per això d'aquí el nom no d'efecte hivernacle, una mica. Exacte. Però el que no entenc és el tema de... És a dir, els rajos del sol entren a la Terra, llavors amb la barreja d'aquests gases el que es fa és que després no surtin, sinó que es quedin, i llavors per això també augmenta la temperatura. Però amb tot això que té a veure el forat de la capa d'usor, o sigui, el de la capa d'usor és realment un forat, o és una capa que és més fina? Això no ho mirar gaire. És un altre tema. La capa d'usor per sort per la humanitat actual es van prendre mesures molt ràpides. La produïa els gases dels neveres. Els gases d'aquells com el CFC, no? Sí, de la nevera. I és una capa que un tipus de radiació del sol que produeix un càncer immediat, i es va produir a l'antar tirant a la zona de Chile, van produir casos, i era tan evident que es van prohibir aquell tipus de gases. Imediatament la indústria va canviar el tipus de... per a fer les neveres. Em sembla que inclús són uns gases a Arru, em sembla que vaig llegir que també els desprenien els esodorants d'Espraig. Sí, el de l'Espraig també, també. El d'Ossorans d'Espraig també passava tot. I van prendre mesures immediates i es va tornar a tapar. És una mica com el dia del Covid, al principi tot xancaig en casa, el CO2 va a disminuir. Es va calmar. Que està acumulat i que durarà moltes dècades a centenar d'anys. Podem frenar-lo, apavellar-lo i adaptar-nos a la realitat, que és el que veníem a parlar. Molt bé, doncs perdona, Quim, que t'he tallat, és que a vegades els mitjans, quan parlen de l'afecte hivernacle, a vegades soment també ho lliguen amb l'afecte hivernacle i cap a d'usor, però és veritat que són coses diferents. Sí. Jo m'agradaria explicar també quins són aquests gases que atrapen la calor dins de la Terra. Bàsicament són el diòxid de carboni, el metà, i hi ha un que és el óxid nitròs, que no és tan causant d'aquest efecte hivernacle, però també és dels més causants. Vale. I, com abans he dit, que el canvi climàtic tampoc és, no és únicament provocat pels humans, sinó que durant totes les segles ha estat provocat per altres factors. També hi ha un gas que és natural, que actua com a efecte hivernacle, que estaria al vapor d'aigua. Ah, també? Sí. Però aquest, com que és constant, no es considera que augmenti la temperatura de la Terra, sinó que és intrínseca en la Terra. Clar, vull dir, el vapor d'aigua, això no podem... És aigua que s'ha de vapor, això. No es pot evitar, no és un fenomen. Es forma part del cicla de l'aigua, i mateixa es regula. I d'aquests gases que hem dit, del diòxid de carboni, el metà, i l'oxid nitròs als humans, en quin pot ser estaria més a les nostres mans de disminuir? Jo diria que els tres són causats per als humans, però el diòxid de carboni seria el que més podríem disminuir. Potser seria les nostres mans, no? Sí, i també és el que més afecta. Es calcula que un 60% de l'augment de temperatura és provocat per aquest gas. Clar, què passaria? Si intentem disminuir aquests tres gases, com si diguéssim, faríem que la radiació no es quedés a la Terra i que pogués sortir, no? Exacte. No hi hagués aquest canvi climàtic. Disminuiríem aquest efecte hivernacle i aconseguiríem que les temperatures no fossin tan altes. Bé, el problema aquí és que el cos nostre, acostumbrat a temperatures determinades, que passen de 30 graus en Barcelona i en un metat, personalment en castiga molt. Està tancat en casa, tinc una malestar enorme, tinc tal i m'he de refugiar a baix al Hall del Walden. No puc estar a casa. M'he de baixar a refugiar al Hall del Walden que són tres pisos i no entra al sol. I allà he de tornar a calvar. Com una ermita, no? A més, molta gent ho passa molt mal. Ho passen molt mal en pisos precaris, en el calet, en conallà i tal, en el sol està. I jo crec que s'han de prendre mesures. Què podem fer? Aquesta és la pregunta. Propostes, no? Per exemple, que ja es fa en Sevilla, és a tindre tubes a una l'aigua satomisa. Què vol dir del... L'aigua surt d'aquí a una mulla. Ah, sí, sí. A la mulla, tu apretes, peses una ruxada i passeges. I quan passes 300 metres, tornen a apretar una altra botó i tal. Per tant, jo crec que, de lo que ens han de defensar l'estat, i el que tenen d'aquestes coses, jo crec que és una de les mesures que es podria fer. Perquè la calorada, aquesta, passarà més vegades. Sí, sí, ja ho han dit cap a això. El perill és que... Aquesta seria una de les qüestions. L'altre és el que nosaltres ja fem, és, d'alguna manera, fer boscos. Tornem a aprendre, per exemple, el Caire. El Caire és un desert. Ja està, el gener, 25 graus, totes sorra. Menys la línia de 10 o 20 metres que dona el riu, que ahir són tenen els orts. Temperatures més suaves. Sí, però és que són 20 metres o 30, ja acaba i és desert, és pols. I aquí troba que el reguen intensament. A la capital, sinó, veus unes pares de 6 metres de pujada i per damunt de les pares hi ha una immensitat d'abres a cases dels millonaris del rindre paral·lejat. Han fet un microclima, en el qual ells, i a més són enormes les finques, poden passejar i tal. Aquí són partidaris que això és un desert públic. Clar, un parc, per exemple. Que és fàcil, com la de Vesa de Girona. Sí, el parc de Coixerola, que la gent pugui sortir. No et tingui a què passar tancat tot l'estiu. Jo crec que aquesta opció que diu l'Abra d'enverdir les ciutats, és una molt bona opció, ja que em penso que, tant cap tal carboni, que... Diguéssim que... que pelia darrere el calmi climàtic i, alhora, ens ajuda el curt termini a passar-ho, o sigui, a passar-lo sense que ens afecti massa. Clar, no, i això de les temperatures als arbres és veritat. Vull dir, jo tinc l'experiència de passejar per la carretera de Coll d'Anc, hi ha un punt que abans d'arribar a una para de tram que és la de Sant Martí de l'Erm, en els laterals, hi ha unes zones, hi ha com uns ponts, que hi ha com boscos, molts arbres al costat, doncs estàs passejant per la carretera, estàs morint de calor, potser, el mes de... no sé, de juliol, o, bueno, qualsevol mes de calor, passes per aquella zona, que són uns... no sé, potser són uns cent metres, i és com que de cop i volta baixa com la temperatura, o et ve com una sensació com d'aire fresc, i això és perquè hi ha els arbres al costat, com un com de petit busquet allà, que fa com aquell microclima de capaces, i de cop i volta et sents com gairebé agús, que em diu que passa una mica més de res que hi ha, això és pels arbres que hi ha allà. Són de 3 a 5 graus, de calma, a part que no pega l'insolació, que es calfa el terra, i en devol reflexa i tot el calor, calma no entra al sol, no entra, i l'humetà de les ulles, és bastant de 3 a 5 graus de calma. A més a més, hi ha arbres que creen més microclima que altres. Per exemple, el Torrent, que estem plantant alzines, em van explicar que l'alzina és un arbre que crea molt microclima, és a dir, que sota seu canvia el clima que hi havia abans, i en canvi els pins no fan això, ho fan molt menys. Si és molt diferent sota un pic i sota un alzino. Suposo que per fer ombra hi ha alguns parcs que interessen, que hi hagi, a vegades quan posen merenderos o llocs amb taules, que hi hagi arbres que puguin crear ombra per si la gent va l'estiu per no torrar-te allà al mig, i suposo que tenim coneixement de quines espècies d'arbres posar, o pensar si ha de fer ombra, potser posar aquest tipus d'arbres millor, que no aquell altre, que no fa ombra, o que no té aquesta sensació més de com de benestar, de com d'aquest ferit microclima que dius. És important, sí, saber fer les coses amb coneixement. O sigui, ja hem dit que una de les propostes, per exemple, seria enjardinar, no? Enjardinar, i de manera urgente, i qui ja està fent, o ja els ja està fent, accelerar-ho més, fer-ho més. I l'altra seria que, de manera provisional, per les temperatures estan bèsties, que la gent pugui sortir, no solamente anar al casal, a Magàcia, o a un centre comercial, que puguin, perquè a més a més, després els grans diuen que tenen que caminar, i a l'edat comercial poc poden caminar. És que es posen torres provisionals, on l'aigua s'atomisa. És molt poc després d'aigua. És molt poc, perquè apretes com una dutxa d'estil, i fa una ruxada atomitzada, que ni el mulla, t'ho taca al mat i ja pot ser trasmetre-me, i et trobes un altre, que de cara al futur, que això s'acelera, que ho facin, els poders públics ho facin. Després és de què, quan volen, les troben. No m'he dit que ara, en armament, han pujat un 35%. I dient que tenim més enemics, i jo digueu a Espanya que tenim el càmer climàtic. Quin càmer tenim, però han pujat un 35% la inversió en armament. Tenim altres propostes? Jo havia pensat en una que és molt d'arrell, que no és tant paliar els efectes, sinó aconseguir que baixin les temperatures, paliar el càmer climàtic, i és el fet de créixer, que s'està posant una mica de moda, que és no consumir tant, no construir tant... És a dir, aturar una mica el nivell de vida, no? Sí, jo diria que sí. I no tenia l'idea que l'evolució és anar contra la natura i construir i fer tecnologia, sinó que és unir-se, és trobar l'armonia amb la natura. Això és molt xulo, això que ha dit aquí, més veritat, perquè a vegades pensem que, com més evolucionats estem, és perquè tenim la necessitat de crear més aparells tecnològics, de veure qui és el que més inventa, de llunyar-nos la natura. Clar, tot com més artificial, i a vegades simplement evolucionar és poder avançar, anar de forma conjunta i anar en harmonia amb el medi sense malmetre, que, de fet, és on hi hem de viure, i si ens ho carreguem, al final estem acabant també amb la nostra espècie. Totalment. Doncs jo crec que això és molt important, que ho tinguem clar. Ara està de moda, de fet, bueno, de moda. La de Colau parlava amb l'altre dia tot el tema dels creuers, de si és sostenible, de si fins a quin punt... quin tipus de creuers són els que podrien o és més sostenible que arribin a Barcelona, si només els que fan parada o els que passen en unes hores hi marxen. O sigui, que també jo crec que... A les Illes Balears van prohibir... van fer que en un dia només vingués un cabell molt gran, una cosa així. Ah, va, han posat un límit. Sí, han posat un límit. A Mallorca, sí, com crec, suposo que els altres Illes també... bueno, que on van és a Mallorca, que té la capacitat de poder acollir. Jo crec que en tots els ports del Mediterrani haurien de posar algun tipus de restricció, perquè el Mediterrani, bueno, no sé on més llegir, però jo crec que és el mar o, que més, temes de contaminació, no sé si pels corals i tot això, que també és el altre tema. El vermel està desapareixent, l'escalfament, els dos graus s'escalfa l'aigua. Mira, pensem que en una setmana ha passat l'aigua de 17 graus a la superfície del mar d'aquí a 22. A 22, eh? En una setmana, m'has escoltat i molt bèstia, això també. Aquests dies de calorada. Sí, sí. Després arriben plagues de maduses i tenim... Sí, sí. El dia recorda que l'any passat, o l'altre, que l'estiu va segur, com són cada any més, anar a banyar mencada aquest, i l'aigua era un caldo. Un caldo? Bueno, jo m'he banyada aquest cap de setmana a la platja i estava bona l'aigua. Sí, però un caldo és diferent. Potser de 24 graus a 25 i a 26. I això és un caldo. Sí, sí. I més amb la gent, amb les cremes solars i tot. Això també. Sí, sí. Molt bé. Doncs hem parlat d'afectes de canvi climàtic. Jo no sé si ens queda algun acusat a més que vulgueu comentar aquí. Bueno, la notícia de la setmana que ve vindrà amb dos nois del poble també. El Carles, que vindrà per Zemi, i el Ferran, que li agradaria estar. Però està a mans de gaudir de la natura, com he dit. Un acordament senzill i ben barat. Gaudir de la natura escoltant els ocells. I és destingir-se. Sí? Sí, sí. D'acord. Allà venen al torrent. A l'altre dia. I a mirar d'una tal és un caldo. I jo em diuen... Ens vas quedar parant. No arbreva, dius. Jo no sé. Quin coneixement. Jo sé que fan tal. Però no sé. I gaudeixen moltíssim d'això. I són feliços i van a el tema, que és el que tenen que tornar. Aquesta simplicitat de gaudir de la natura. Vindran i ho explicaran. Molt bé. Molt bé. I els entrevistarà el tu, com a ta, i ell com a segon. Aquí estarem, clar que sí. Copresentadors. Molt bé. Doncs espelarem la setmana vinent per poder gaudir també d'aquesta sessió, més de cara al tema dels ocells i del soroll que fan. Bon soroll. De la música. De la música, va. De la música. De la música. Molt bé. Doncs que tinguem bona tarda. Igualment. Bona tarda. I jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gent que va al Sant Ser. És divendres tarda. Després de la setmana esgotadora amb un llavall i amb les mínimes hores dormides, te'n camines el teu art de confiança per tu art amb els teus amics. O sigui, o la terrassa, demaneu unes cerveses i és hora de posar-vos el dia. No és cap secret que les dones potim una gran pressió estètica sense impulsar tota la vida aviam d'arribar a tenir. Les dones gràcies, a més a més, en són víctimes d'un oli específic, la grasofòbia, que s'amaga sota un discurs de preocupació per la seva salut. Per què és perillós a la grasofòbia? Què provoca les menys de les noies joves? Avui desmuntem les seves falses pretensions i visibilitzem la realitat. Estem ja, en ants, que s'hi arriben a junts, arriba el calor i pot evitar canviar d'armari, posar-se enمل igual a curta però que doncs passarà una mica malament al metro, mentre sobes com un pollastre. Però també quan arriba la calor, arriba els comentaris bastantes afortunats, o com diu la cançó al principi, opinions de merda, de persones que no saben absolutament res de tu i decideixen comentar sobre el teu cos. Efectivament. És una època una mica difícil per encara certs tipus de comentaris que dius tu amb quin dret et creus, d'opinar. Sí, per Twitter, vos t'ho veien molt, aquests dies, molta gent que em parlava d'això, la meva amiga Irene, de fet, va twitterjar, la gordofòbia la tenim encurada al lament. Intentar recuperar-se d'un TCA implica desentendre'ns d'aquesta. Aquests mesos de calor i d'inseguretat a flu de pey no l'extorioritzeu. Ens desiguals, si us heu adonat que ens hem engreixat, ho sabem, i a moltes ens fa mal. I vaig veure aquest tweet, i vaig veure la paraula, la gordofòbia o la grasofòbia, i vaig recordar moltes coses del meu passat, i vaig recordar moltes activistes que havia vist a les xarxes, parlant d'aquest tema, i vaig pensar que era una qüestió força important de tractar. La grasofòbia, la gordofòbia, està definida, és el nom en què es coneix el rebutx, l'atac i la discriminació que per a les persones em sobra pes o obesitat. Llavors, un estudi de femenitat i gordofòbia ideales de belleza com a estratègies de prisió femenina, diu que la grasofòbia és una expressió explícita del concepte de belleza repressiu i sexista. La discriminació sistemàtica de les dones amb cossos més grans que la mitjana, no és més que una altra forma de sancionar els cossos que feien debat la norma de femenitat, els cossos no normatius. Exactament. Sí, clar, tota normal a internet, veus com molt debat sobre aquest tema, perquè hi ha moltíssima gent que no vol creure com en la paraula grasofòbia, com una cosa que realment existeix. Òbviament, tots sabem que les persones expliquen amb altres persones per qualsevol cosa. O sigui, tu no pots estar massa prim, massa grans, massa alt, massa alt. Si t'aprimes, per què t'aprimes? Si t'angreixes, per què t'angreixes? Vull dir, crítiques rebràs per tots llocs i, Òbviament, no sé gràcies, no rebràs mai cap insult de ningú, vull dir, sempre expliquen amb tu per qualsevol cosa, però és que no podem opiar que, específicament, com està gràcies i les persones gràcies, ha sigut com, jo què sé, objectiu de... no és més de crítica, per exemple, escolar, típiques històries que... té molta gent explicada, l'heu passat com supermalament per tenir una mala imatge corporal, perquè a l'escola els repetien constantment... De veritat i bullying, no? De veritat i bullying. No, a l'utilitzar gràcies com un insult i no com un objectiu simplement descriptiu, que és el que és. Sempre els actors i les actrius gràcies i gràcies han estat com el còmic Relief de moltes pel·lícules i de moltes sèries, i se'ls ha tractat simplement com això, no se'ls ha volgut mai donar com protagonisme, ni com una història pròpia, ni... Són bastant com molt encasillats, no? Són uns personatges que a les pel·lícules, normalment, parlem com el típic amic, simpàtic, que no hi té parella, bona xon... Bueno, mentida, si és un home, gràcies, té una parella que és com una noia guapíssima, perquè sí, perquè és superbona persona, però quan és una noia grasa, no li fiquem mai parella. El costa moltíssim més. Sí, ho tens ben analitzat, eh? M'he fixat i molta gent em parla i és la veritat, perquè patriarcat, en fi. Volia començar a parlar també i una cosa que sempre passa a les xarxes, quan surt alguna campanya, com promocional o d'anuncis, en persones gràcies, com a models, sempre arriben comentaris, urrosos, por, pero de la penya. I llavors, fa com cosa d'un més, crec, és quan jo vaig veure com l'última resposta grossa... Sí, d'una campanya o... Sí, sí, sí, era... d'una campanya de bañadors de biquinis, de Roxy. Sí. I, llavors, una influencer que no sabia que existia aquesta persona, però em va xantar perquè tothom estava parlant d'això, que es diu Adriana Abenia, va posar els seus històries, una captura, com de la campanya, i va dir el Següent, doncs que no puc evitar riure un tio. A veure. M'agradaria saber vostra opinió. Hoy buscaba un bañador con protección solar. Soy la primera que defiende la diversidad de cuerpos en la mujer. Una mujer puede ser preciosa y verse bonita, tenga una talla S o una XL, pero sinceramente defender y hacer apología de enfermedades como la obesidad me parece peligroso. Esta imagen pertenece a la firma Roxy. Estar obeso no es sano, y no debería ser objeto de una campaña publicitaria, al igual que estar en los huesos. Seamos honestos, la obesidad acarrea problemas como diabetes, acrientes cerebrovasculares, cáncer y pertención. Por supuesto que las personas que sufren esta enfermedad tienen derecho a vestirse, pero no sirva como ejemplo estético per a altres mujeres, de lugar equivocos. Ostres, és que molta gent cau amb aquest error. Fortíssim. Molta gent cau amb aquest error, que es pensen que es fa apologia de la opacitat. És que sobretot el que em sembla... Mostren cossos diferents, és que el que ens fèiem aquí és com que intenta, fa una parafada com intentar-se, explicar-se... El seu servei com que li fa una mala passada, que no s'ha donat compte que al final, literalment diu, no sirva como ejemplo estético para otras mujeres. Literalment la està dient, tota la parafada plant, que no sirva como ejemplo estético, diposali surt. La para estética. Bueno, això ho diuen molts, està promovent la opacitat, és la apologia de la opacitat. Jo a vegades també he sentit comentaris d'aquests amb altres campanyes, per exemple, una marca, com es diu, la marca de DAF, que és molt bé, que porten ja bastants anys fent aquest tipus de campanya, demostrar diversitat de cossos, perquè ara exactament no sé si... era roba interior, o un tipus de... gent íntima, o alguna cosa així. I algun cop també he sentit gent criticant que si es fa apologia de la opacitat, que si... no és una bona mostra per al públic, sobretot més jove, bueno... És que per començar el comentari de... no és sa, anem a veure, ets un metge. Com ho saps? Tipus tu persona, aquestes a casa teva veient aquests històries o aquesta publicitat, i no ets metge, i no se s'ha especialitzat en això, però realment quin analisi fas tu, de les persones que estàs veient, que és només una fotografia, per determinar que no estan sanes. Aquesta és l'altra. Portades de revistes de gent fumant, que ningú es ràia perquè surti a algú fumant. Que tampoc és sa. Si tenim per aquesta banda. O el revés, persones com primes, que per exemple estan consumint menys de porcaria. No és sa, però no és igual, perquè la persona està prima. És com... S'ho pot permetre, no? Exacte. És que realment és que... pot treballar perquè és com no sigui si poc, que no t'importa la salut d'aquestes persones, suposatament, ni la imatge de salut que es doni. O sigui, només et molesta veure persones gràcies. A més que la salut és una cosa, és un paràmetre que no es pot mesurar a nivell estètic físic. Una persona pot estar sana de salut i tenir un cos X més gran, que no una persona que pot estar més prima, i tenir pitjo salut. Pot tenir els pulmons, per exemple, cardadíssims, que no pas una persona que... Sí, sí. I he escoltat gent que, per exemple, té un cos més gràs, i, ostres, doncs, t'has de posar a fer esport, i és com dir, bueno, ja t'ho qui t'ha dit, que aquesta persona no faci esport o que no mengi saludable, o ja se li atribueix, persones amb un cos més gros, un tipus d'àvids, hostil de vida, que dius... Bueno, ja t'ho qui t'ha dit res. I què ha fet la campanya aquesta de Roxy? Va bé. Hi ha una de les models que surten, o sigui, el rell de tota aquesta parafarnària o influencer aquesta de la Adriana Venia. Hi ha una youtuber que a mi m'agrada molt que es diu Mimi XXL, que va fer com un vídeo comentant tot això, i ella va explicar que va contactar amb una de les models d'aquesta campanya publicitària, per parlar amb ella, i aquesta model, literalment, fa surf professionalment. És una dona... És un esportista, o sigui... És una dona de Hawaii, que tan ella, com la seva filla, fa surf. La seva filla està en competicions com professionals, però, literalment, es dedica, el seu dia a dia, a fer surf. I és una dona, doncs sí, gràcies. Llavors, com que la noia que va fer el vídeo a la Mimi, ho va mostrar en plen de... Estic aquí criticant tot això, quan tan sol saber la història darrere d'aquesta campanya, i la campanya és que hi van contactar com a persones, com... que es dediquen al seu dia a dia, a fer esport, però que no són com... conegudes... internacionalment, diguem-ne, sinó que són com les menys reconegudes, com per mostrar el dia a dia real de persones normals, que es dediquen a fer esport, també. Clar, és a dir, jo crec que aquí a Roxy va dir anem a promocionar els banyadors, o bikinis, que anem a fer, a buscar persones que estiguin relacionades amb el món del surf, o de l'aigua, o de l'esport. És igual que siguin roses, morenes, altes, baixes, gràcies primes, no? I d'aquí, doncs, surt l'anúncia amb les persones que surten. Que després tinguin un cos a una alta, doncs mira, és com una característica més. Sí, i és que, a més a més, també, en el sentit de les persones que arriben a un punt, que també penses que, i si no és sa, i si no és tan sens, o sigui, tampoc té la dreta existint a mostrar els seus coses, perquè no és tan sens. Vull dir que em sembla un paràmetre superestúpid, i sobretot que crec que ha de ser superesgotador, a mi demostrar com el teu historial mèdic, o sentir-te en la obligació de demostrar el teu historial mèdic, com cada cop que et critiquen d'aquesta manera, perquè ningú et trigui res encara com per justificar-te continuament que estàs bé. Estava mirant uns articles i, de fet, una altra sionista i psicopadagoga que es diu Mercè Gonzalo, que explicava tot això, que hi ha molts aspectes a l'hora de valorar la salut d'una persona i que quedar-se només en el pes és molt reduccionista. I la Maragiménez, que és una activista, que no recordo, potser no estic flipant, però crec que és la que es diu croquetament a sources, que sí, com una amiga com famosilla. Però, bueno, que també que és com activista contra la gordura, la grasofòbia, va dir el següent, un major percentatge de d'agreix corporal es relaciona amb més malalties, però no és una causalitat directa. Si fos així, tota la gent grasa estaria malalta, i la prima mai. La salut és més que una mesura corporal. I efectivament. Clar. Sí, perquè, realment, a sobre és una... Uuuh, no sé parlar avui. A sobre és una estigmatització que arriba fins a la consulta mèdica. O sigui, que hi ha com doctors i doctores que en plan, realment, són... que duen a terme com actituds. Grasòfobes. També, o suposo que deues tendres també en altres àmits, home, i que s'estengui fins al tema, fins als metges, fins a la consulta, no? Sí, sí. Mira, és que hi ha diversos estudis, com, per exemple, la patologització del Cuerpo de Mujeres Gortes a la consulta clílica, que mostren que les persones amb sobrepes i bocitat, sobretot les dones, pateixen més estigma i viatge mèdic que la resta de la població. La qual cosa es reporta negativament a la seva salut física i mental. Sí, clar, això estem parlant de persones gràcies que van al metge i expliquen qualsevol problema que tenen, i la solució sempre és, estàs massa grasa, i mai els fan com les proves pertinents per saber el que s'hi passa, perquè directament es homeixen que és una qüestió del seu pes i de com està el seu cos. I llavors, directament, és com no, es massa de peix, té una dieta, punto. És un cas heavy, perquè no és només que no està rebent el tracte mèdic, que necessites. Escapat, literalment, és com sentir-te humiliada en una consulta mèdica de les decisions que es poden passar, perquè, al final, jo crec que... És que, bueno, tens un dolor, vas allà perquè t'ajudin a resoldre-li, si des d'allà ja t'estan dient això, és com diuen, i jo em vaig, ara, saps? Exacte. Sí, ja el metge em diu això? Sí, sí. És que això ho he vist força vegades tant a Tiktok com a Twitter, de bastanta gent dient que els ha passat això. També he trobat que hi ha més de 100 factors que condicionen el sobrepes i l'obesitat, que l'Europa n'han set grans rups. Biològics, ambientals, activitats físiques, disponibilitat i excessibilitat a un menjar saludable, a menjar saludable i al consum alimentari. És a dir, que no només el menjar i l'esport que fas o deixes de fer et provoca tenir un cos amb un altre o un pes amb un altre. És que aquesta és la qüestió, no? Em plena, és el que deies tu abans, sempre, com que s'assumeix que una persona grossa és que, simplement, és com a l'acció pròpia, no? No menjàs bé? I no fas esport, és com jo, persones que tenen sobrepes des que que neixen, des que neixen. Clar, per qüestió genètica o per qüestió... L'absolutament, és com... Quina ràbia, no? Que sempre s'assumeixi, que s'està agrada per una qüestió quan hi ha... Tot no hi hagi, més de 100 factors que condicionen. Que fan sentir culpable, no? Sí, sí, sí. És que, a més a més, aquí no sé si estic obrint un maló, jo sóc, he parlat amb molts amics que avui estem d'acord, però és que per mi també arribar a un punt que arriba a ser una qüestió de classe. És, a la hora, una qüestió de temps, de diners i d'accessibilitat, és a dir. És molt fàcil, com jutjar a la gent que no fa res per la seva salut, quan tens uns gyms de casa, quan tens un entrenador personal que deia que deia la teva setmana, quan te'n pots gastar 200 euros en vitamines, suplements, quan tot el teu menjar és de la metge, saps de la millor qualitat i el més sàpiga possible. Saps que dius a la metge? No, però vull dir, si tens accessibilitat i el temps per poder-te, és que no tothom pot entrenar 4 dies a la setmana, literalment no. O no tothom pot pagar-se un entrenador, o pagar-la, comprar-la a la metge, on tot és bio-eco. Exacte, exacte, és com, em fa ràbia, perquè és com, hi ha d'haver que sigui una qüestió de persones que potser no tenen cotxe a propi, és que ja tenim cotxe a propi o moto per poder-te anar a tu a les 6 del matí, a les gimnàs i a fa molt. Hi ha persones que no poden desplaçar-se o que han de treballar 14 hores al dia. Que, òbviament, no sigui que sí, que val, que si tu lo quieres, lo consigues, bla, bla, bla, i tota aquesta... Això no existeix, tio. Ho sento molt, ho sento molt, hi ha persones que no tenen accés a tants recursos com la resta, que, òbviament, amb això no estic dient simplement no feu esport i punt, òbviament és superimportant, però que també hi ha una altra qüestió, també he vist amb moltes gent, moltes dones, sobretot gràcies, com explicant com l'esport no... com es diu, no es tracta des d'un punt de vista per fer... o la majoria del temps, o com tu ensenyen, molts cops, no és l'esport per fer-te sentir bé, l'esforç... i l'esforç. L'esport per fer-te sentir bé, l'esport perquè al final és una reacció literalment biològica, que és que et genera dopamina. Vull dir, l'esport és bo per tothom, però no només perquè deixaràs d'estar grasa per aprimar-te, sinó perquè literalment et fa sentir millor, és la veritat, i per mi un gran problema és que molts cops no es parla de l'esport d'aquesta forma positiva de moure el cos, et fa sentir millor, sobretot psicològicament, o sigui, jo, les èpoques que millor he estat mentalment, són les que més esport feia 100%, perquè... Clar, tot el que s'agrega, les normones i tot això és superpositiu. Però quan et parlen de l'esport, en plen, com un càstig de... Com un plan establert, de dir tantes hores... I has menjat tot això, ara has de fer tot aquest esport, perquè era mal que has fet. Quan es parla, com des d'aquest punt de vista, és que pot ser molt... Molt esclau, no? Exacte, pot fer molt de mal, per una persona... O sigui, jo he vist molta gent a internet... I pots acabar convertint una pràctica que pot ser totalment positiva i de manera de gaudi en una cosa bastant traumàtica en el sentit de convertir-ho en una obligació o convertir-te en esclau d'una cosa i acabar convertint l'esport en una cosa avorrida, sistemàtica que no t'acaben enganxant. I amb el tema de l'economia, perquè després no em diguin que m'invento les coses, tinc dades. Segons l'OMS, a la Unió Europea, les poblacions més vulnerables econòmicament tenen el doble de risc de patir obesitat. A Espanya, la prevalència de sobrepes i de obesitat en els infants de 6 o 9 anys, de familiars amb ingressos baixos, és 11,4 punts superiors, que la gent com una economia millor, diguem-ne. Hi ha un altre estudi, que no dirà el nom, perquè és molt llarg, que també mostra que la prevalència de obesitat als infants és fins a 1,6 vegades superior quan les famílies tenen pocs ingressos i llavors, tal com es va definir a la cimera mundial sobre l'alimentació en el 96, o sigui, fa molts anys, la seguretat alimentària existeix quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic aliments suficients, inocus i nutritius, que satisfa les seves necessitats, energètiques diàries i preferències alimentàries per portar una vida activa i sana. La recerca de la creu rosa demostra la relació directa entre els ingressos i la seguretat alimentària. El 41% de les llars que presenten seguretat alimentària tenen ingressos superiors a 700 euros i de les llars que no tenen ingressos, un 7% estan en situació d'inseguretat sabera. Per tant, no m'ho estic inventant res. I després és que, amb el que estava dient, com parlem de l'esport, com parlem, perquè sigui una cosa positiva, i la gent que s'amaga que a mi em preocupa la salut, per això em fico amb les persones pel seu cos. Clar, jo penso el següent. Si realment, com a societat ens preocupa la salut de la gent, jo crec que les passes a seguir serien facilitar l'accés al menjar saludable, perquè una família que no es pot deixar més de 40 euros en la compra setmanal queda a fer. Si el que són fruta i verdura val... És que un albucat quan costa el kilo? Una borrada? Sí, sí, sí. Si tens un albucat que potser són 2 euros o 3 euros al kilo i unes madalenes que són un paquet de 30 madalenes, un euro, doncs queda a fer una família que no té pasta, és com ho facilita l'accés a menjar saludable. I si gratuïts són fer esport? També. Perquè també els gimnasos tenen la marinera. I dret, és que elaborar campanyes on culpabilitzes a les persones, a tenir el cos que tenen, mai és el bon camí. És que per l'altra manera també em fa gràcia, perquè amb el que estava parlant abans d'economia, jo crec que hi ha com un factor com capitalista, molt feli que la gent sol obviar. La vida científica mostra que els entorns alimentaris no saludables, caracteritzats per la disponibilitat de bagudes en sucrades i d'aliments ultraprocessats a preus assequibles i promocionats agressivament influïixen en els àvits alimentaris, el desenvolupament de les preferències alimentàries, l'accessibilitat i l'acceptabilitat dels productes alimentaris i el seu consum. Bàsicament, estem rodajades i rodajats de productes processats en sucrats, etcètera, etcètera. Vull dir tu, ens en és la tele i tots seran uns risc de Harry, Bogaïa, principal, etcètera. Vull dir, et venen tota l'estona com tots els productes ultraprocessats i a més te'ls venen a fer un marketing superchung o en plans, serà superfeliç, estarà supercontent el tema de bankdonals que s'ha parlat molt de temps que tenen com la zona de jocs i tal que és com per fer-te passar com tota la tarda i tal. Vull dir, que és com et venen una vida poc saludable i te la venen com que estaràs superfeliç de la vida, però després és el contrari després et venen els zascas. Exacte, és que pots estar veient perfectament una anunciada. Harrybo i el segon, una anunciada de productes geotèctics. No he dit com a la cosa constant d'estem creant aquest problema o d'estem fent creure que t'estem creant aquest problema i, alhora, t'estem donant aquesta solució. Bueno, però espera't, perquè després en aquests tipus d'anuncis a sota amb lletra minúscula cursiva i de color blanc et posa a recomendar un uso moderat o responsable del producte. I combinado con ejercicio físico diario, no sé qué, no sé cuántos. O sigui, ja vaja et posen, per exemple, els anuncis de nocilla o de nutella o de... Perquè estan obligats que se n'ofegarien. Ja, a sota amb blanc, ben primer, et posen allò combinado con ejercicio diario, tal cual, tal cual. És com, bueno, tampoc t'interessa tant aquella part. Però també em sorprèn, perquè capitalisme i el món que vivim, però és que és real, no? T'estan com venent tot un... seguint tots els productes de sucre, i alhora t'estan dient, bueno, després de menjar tot això, que t'estan sentant malament, té, no sé, vitamines, pastilles, batuts, per... per aprimar-te, però és que a sobre, a sobre, segons l'informe Dietes Milagros i Ciudadans d'Espanyola, elaborat per l'Academia Española de Nutrició Dietètica, amb la Fundació Màfora, al 2020, s'estima que la d'Espanya atribuïble a dietes miracle és de més de, ojo al dato, 2.000 milions d'euros anuals. Sobretot, entre població, amb rentes baixes, ditso, joves i dones. Aquest mateix estudi recorda que aquestes dietes poden augmentar el risc de mortalitat per malaltia cardiovascular, el dany hepàtic i renal, però ningú en parla d'això. O sigui, tampoc és saludable. A més, la evidencia científica indica que el 90% de les persones que realitzen dietes no aconsegueix una pèrdua de pes permanent i se'l recuperarà el pes perdut en un termini màxim de 5 anys. O sigui, que tan sols li funcionaran. I com diu un activista que es diu Blanca Rodríguez, jo crec que tot això es basa en que, amb les seves paraules, l'òdio en l'altra cosa serveix perquè les dones no tinguem temps de preocupar-nos de res més. Clar, estic superdecorada amb això. Fa molt de temps que ho penso. És que realment és com crear-nos tota una sèrie de... per afinar els dies mentals, com una altra sèrie de seguretats més estúpides. Sí, estúpides, vale, que se m'entengui. I, evidentment, no estic com traient l'importància a la malament que et pot afectar mentalment, com veure't malament a tu mateixa. Però que intento dir que... jo crec que, com a la societat i com tot el sistema en què vivim, que al final és un sistema patriarcal, és com que ens intenta que estiguem preocupades per tenir un cos perfecte, per ser les més guapes per tot el següent, per revelar-nos com de tota una sèrie de repressió que encara estem vivint. No és com preocupat d'aquests pantalons et vagin bé i doncs es compta que cobres un 50... bueno, un 50, no, però cobres un ben parcellment que el teu company, home, en la mateixa posició. Clar, que en lloc d'estar fent... defensant altres coses, no? Ens quedem amb el tema de la imatge, de l'estètica, de poder oferir la millor imatge d'altres mateixes. Quan al darrere podríem estar dedicant part d'aquest temps, no? Sí. En altres coses que potser no interessen, que mirem. Però és que, a més a més, també crec que... l'udu és un altre com que dones de totes les edats pateixen això. Saps, perquè ja ha sigut com... perquè no és una qüestió d'ara, és una qüestió de tota la vida. No, en plan, jo quan veig la meva mare o ex per sonar adulta, donar adulta del meu voltant, tieta, el que sigui, com ja preocupada, tipo, ai, quan és Nadal, no? Una setmana abans de Nadal faig tieta, perquè després, tal, a mi em fot molt veure les dones adultes del meu voltant, que sobretot són dones supervalentes, superfortes, en una feina, com dir-ho, en plan, super... bueno, velladores, tal. Dones superfortes, que tot i així, per tota una vida d'haver rebut com comentaris externs de persones... estúpides. Una societat, en general, que ens crea aquestes insacuretats, com veure això de dones fortes, en els seus 40, 50 anys, preocupades, perquè no els hi càpiga, un puto pantaló. Això a mi em fot molt, jo penso, i em dona molta ràbia, perquè ho sento, però miro, els homes adults del meu voltant i no els hi passen. O no els hi passen tanta freqüència. O no els hi... saps? No, no, completament, és a dir, això. En el sector masculí no passa o no passa tant, però en canvi, en el femení, és constant. És que és tot, també, és llenar una botiga que les talles no et vagin. A mi m'ha passat. Em sembla bastant trist que encara dia d'avui patim una pressió estètica tan heavy, i no només amb el tema del cos, sinó en general, que sigui de pilades i no de pilades, que sigui masculines o... que sigui massa masculines o massa femenines, que sigui maquillatge, etcètera, etcètera. Però bueno, per al moment, em fa feliç veure que moltes dones ens estem com ravelant contra tot això, i construïm com xarxes de suport entre nosaltres, i per al moment sí que veig que entre nosaltres ens donem molt de suport, i ens ajudem les unes de les altres, ens fem veure les unes de les altres quan estem tenint actituds com tòxiques que són les altres mateixes, per al moment, i que estem com unint-nos en aquesta lluita contra aquesta pressió estètica tan imperant, que portem com arrossegant de separatant de temps, que per al moment hem quedat amb això, que tot i que la ciutat en general estigui una mica en la merda, a mi em cuiden les meves amigues, i totes les altres dones al meu voltant, i crec que poca a poca aconseguirem com trancar amb tot això, i ser més lliures. Molt bé, doncs Lòria, si ens sembla, deixem aquí per avui, ens tornem a trobar d'aquí uns dies, fins la setmana que ve, i res, cap a si és bona tardar. Igualment. Vinga. Si algun dia, si algun dia, si algun dia, si algun dia. Avui comencem la batalla. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Bona tarda. Acord a 4 per la immersió lingüística a l'educació. El PSC, Esquerra, Junts i els Comuns han registrat al Parlament una nova llei que donarà resposta a la sentència del TSJ que obliga a fer el 25% de classes en castellà. La norma reconeixerà que el català és la llengua vehicular i de prenentatge, i que el català i el castellà tindrà un caràcter curricular i una presència adequada en els currículos per garantir que s'assoleixi el seu coneixement com el del català al final de l'educació obligatòria. El secretari General de Junts, Jordi Sànchez, diu que amb l'acord es rebutja la ingerència judicial de les cuotes de castellà. Rebutjar d'una manera molt explica que el català és la llengua vehicular, i que el castellà tindrà un caràcter curricular i una presència adequada en els currículos per garantir que s'assoleixi el seu coneixement com el del català al final de l'educació obligatòria. Rebutjar d'una manera molt, molt explícita l'ingerència que en l'opinió de Junts per Catalunya representava i encara representa les cuotes i deixar clar en els textos que ara us explicarem la possibilitat de que només siguin els centres educatius, els que tinguin l'aputestat de determinar-los de les llengües a les escoles. Sànchez, el portavoz d'Escomus de Vincit, ha destacat el missatge de gran consens a solit. Vissàmig Fut, Catalunya Ràdio Parlament de Catalunya. Notícies breus, Gerard López. Està en marxa ara mateix una operació antiterrorista a Corne allà de Llobregat, també a Castell de Fels, que està coordinada amb un dispositiu policial en França. La Guàrdia Civil és qui s'en fa càrrec de l'operació, està tutelada per l'Audiència Nacional Espanyola. S'esperen els corcolls i també diverses detencions. Tot i que ara no ens coneixem més detalls d'aquesta operació. Justament ahir i lluny, en una altra operació antiterrorista, la Guàrdia Civil va detenir un home a Vilanova i la Geltrú, estava acusat de col·laborar en la difusió de continguts jihadistes. El Suprem, el Tribunal Suprem, rectifica i ara accepta revisar els indults als polítics independentistes. La sala que revisa les mesures de gràcia ha canviat de criteri, perquè amb l'entrada d'una nova magistrada ha variat la majoria. Per contra, la justícia europea ha tornat de la immunitat de manera provisional a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Admet que els euro-diputats de junts corren el risc de ser detinguts, tal com va passar amb l'expresident de la Generalitat a l'Alguent. L'aplicació d'un impost mínim per les grans corporacions internacionals haurà d'esperar. L'organització per la cooperació i el desenvolupament econòmic, allò que es coneix com a hoste, va acordar aplicar un impost mínim del 15% l'any 2023. Avui el secretari general de l'OCDE ha admès que l'acord que ha qualificat d'històric no es podrà aplicar abans del 2024, per tant, un any n'estar. D'altra banda, els ministres d'economia de l'Unió Europea estan ultimant les negociacions per posar-se d'acord amb com aplicar aquest mínim impositiu. Fins ara no ha estat possible per l'exigència de Polònia que l'aplicació d'aquesta taxa es faci al mateix moment, amb un import per les indústries de l'entorn digital. Ferran Adrià defineix el projecte Vulli 1846, que s'obrirà a l'estiu de l'any que ve a la cala Montjoi de Roses, com l'espai que permetrà preservar el seu llegat en format de museu i en una proposta carretera que no inclourà cap restaurant. Detalls que ha donat en una entrevista a la tarda de Catalunya Ràdio. Gràcies. Bona tarda. El xef Ferran Adrià ha explicat alguns elements d'aquest projecte que inclourà un gran espai expositiu on es recollirà l'essència del que es va fer al restaurant Vulli. És un museu on es guarda el llegat del Vulli, una exposició que sigui 2.500 metres quadrats, i la gent el primer que en diu, es podrà resoldre una taula. Maria Rovira, Catalunya Ràdio, Girona. Gràcies. L'equip masculí del Barça és a Sydney, on demà jugarà un amistós contra un combinat d'estrelles de la Lliga Australiana. Avui al tot costa entrevistem Rona Laraujo a partir de les 7. El Barça jugarà contra el Quil i el Vesprem contra el Quils, a la final a 4, el 18 i el 19 de juny a Colònia. En basquet Jordi Acero és el nou entrenador del que diu la seu. Entenis, a Roland Garró, el partit de Pau Labadosa s'ha anat endarrerint, havia de començar a les 4, la catalana votarà contra la francesa Fionna Ferro. Si no, ho tornarà a canviar quan passin 6 minuts de la 6 de la tarda. El Barça jugarà contra el Quil i el Vesprem contra el Quils, a la final a 4, el 18 i el 19 de juny a Colònia. El Barça ha de canviar quan passin 6 minuts de la 6 de la tarda. A la Lliga de Futbol se l'avui, a les 8 de la Barça i a 3,4 de nou, a l'Indústria Xota. I al Giro d'Itàlia, a la 16ena etapa victòria de Jean Hirt, a l'etapa reina, on els corredors han superat més de 5.000 metres de desnivell amb 3 ports de primera. Es manté la Maglia Rosa de Líder. Les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. La té mobilitat al nou sistema per viatjar a la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona, incorporar la té casual d'una zona al títol més demandat del sistema tarifari integrat, amb el qual ja es podrà viatjar entre els 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona amb tarjeta recarregable o mòbil. A més del títol unipersonal de 10 viatges al nou sistema també afegis aquests dies la té familiar, el títol multipersonal de 8 viatges en 30 dies, també per a la zona de tarifa metropolitana. Els dos títols s'assumen a la té usual i a la té jove d'una zona que ja estan disponibles, també en les seves versions bonificades per a famílies monoparentals i nombroses. A una incorporació de la té casual, doncs, els títols més usats de la xarxa ja estan disponibles en la zona de tarifa metropolitana, que inclou Sant Josep d'Esvern. El servei d'informació juvenil de Sant Josep d'Esvern organit a les primeres jornades d'ocupació al casal de joves. Ho celebren en diferents ponències i presentacions, per les quals no cal inscripció prèvia. Els actes tindran lloc a finals d'aquesta setmana, dijous 26 i divendres 27 de maig, a la sala Ovidí del casal de joves. Es començarà dijous a les 6 del vespre amb la presentació dels serveis de promoció econòmica servei enllà estigust al punt, al punt d'informació juvenil del casal de joves. Tot seguit a tres quarts de set, tindrà lloc la primera ponència de les jornades FAP Dual, que és a carreg de Mònica Fernández de Blas, tècnica del Departament d'Educació de la Generalitat. El dia el tancarà la ponència sobre els principals canvis de la reforma laboral a carreg d'ajust al punt, que començarà les 8 del vespre. S'arribarà així el segon i últim dia de les jornades Divendres 27 amb la presentació dels serveis de referents d'ocupació juvenil del bas lliuregat a les 6 de la tarda. Tot seguit a dos quarts de set, començaran les ponències sobre nous perfils professionals i troba feina l'estiu a carreg de Susana Fernández Barro, referent d'ocupació del bas lliuregat. D'aquesta manera es tancarà l'acte, que es preveu que acabi sobre les 9 de la nit. Allà el vespre es va registrar un terratrèmol de magnitud 2,5 al bas lliuregat, que es va poder percebre Sant Just desvern. L'epicentre del terratrèmol va ser registrat ahir, dilluns 23 de maig, a les 9 i 9 minuts, a una profunditat de 0 quilòmetres a Collserola, molt a prop del nostre municipi. Aquestes va poder percebre sense d'anys a les comarques del bas lliuregat, Barcelona i Vallès Occidental. L'escala que s'utilitza per madir magnitud sísmica és la popularment coneguda com l'escala Richard. La magnitud del terratrèmol d'ahir, 2,5, entra dins l'escala menor, i es ha dit terratrèmols percebuts només per a algunes persones i de manera molt dèbil. D'aquest tipus de terratrèmols es produeixen més d'un milió cada any. I això és tot. Tornem amb més informació tota l'actualitat Sant Jos Tenca, molt bé, però fins ara mateix. Comencem aquesta segona hora de la rambla del Magasín de Tardes de Ràdio d'Esvern de la mà dels Manel amb aquest tema ben volgut del seu álbum del 2011, ja fa més de 10 anys de unidó, anomenat així 10 milles per veure una bona armadura. La rambla del Magasín de Tardes de Ràdio d'Esvern i en aquella foto antiga, omidada en un calaix, heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu ensenyaves l'absir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu la eternitat al vostre davant i ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'ho veu i quin mal de dia fem, ho imagino, ho intento i t'asseguro que comprengue encara avui sense remei, tot trontoll i un segon quan una mica en bona fe pronuncia el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no llores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos en fessiu creix amagat, amagat en mentidetes en dubtes emprenyadors en cada intuïcció fugàs d'una vida millor som molt joves per tenir res massaclar amagat en no sé què és però nena no puc respirar ah, i ben volgut que estrany si un dia et vam fer mal el meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu dit, resseguint-li la comuna per t'haurà el ben volgut que arribar-hi es vol quedar ah, i aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant ben volgut ho deixo aquí que sé que ets una mà ocupat suposo que és moment de comiar d'ara m'esperant no haver-te emplenjat massa, no haver-se emloat un boig que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre sort però si un dia no es creueu, ja em disculpo que em conec faré d'homes serios, esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa veig que els busques alts mentre tu et reivindiques com molt més elegant farem adéu i marxarem i allà em dirà que t'ha dit vell i pas a pas ja estarà estant lluny com el creatí que abans d'entrar a història li tocava el cul remant-la contra els arbres del costat d'un institut i pobrets meus com s'haguessin espantat si entrem entre els matolls Vinga, va començar amb la tertúlia només tenim l'Andrea, els altres estan a fora ja quan els vingui d'agost d'entrar ja passaran tinc una notícia per atobrir el micro perquè si no és impossible que la gent t'escolti tinc una notícia que m'ha fet gràcia perquè parla de temes musicals ja sé que l'espai és el que fem amb tu però així per començar espero un moment que tens el micro fora el 4 no va, agafa un altre i agafa el 5 no li funciona bé el micro ara agafa un altre el 6 he vist que el Palau s'en Jordi ja sé quina és la notícia m'estàs fent spoiler del que anava a dir la podem llençar avui perquè s'han posat a la vent avui les entrades em sembla que parlem d'Euphoria jo m'he quedat flipant perquè un concert al Palau s'en Jordi són 17.000 entrades al Palau s'en Jordi és que està tenint prou èxit jo realment no soc conscient de l'èxit perquè no conec ningú que vegi el programa jo algun cop l'he vist així jo pillat que fas zàpig i et quedes, t'agrada alguna cançó hi ha un moment que li obro el micro de la Cris bona tarda estem parlant d'Euphoria del programa aquest de TV3 de comentar amb l'Andrea que no li falta el Joan als auriculars si n'hi havia per tots aneu parlant d'Euphoria a partir de les eleccions hem de comentar un tema a fora d'Eubissió i a resultat a posar-ho per a Itàlia no del tongo el que va passar és que van haver-hi 6 països que van fer tongo a les semifinals molt descaradament i has de pujar el volum a la taula. Doncs Cris, canviat el... Ara. Hola, amics oients. Era un problema de la cabija. Hola, hola, em sentiu, amics oients? Sí, Joan, et sento tothom. Hem vingut Sant Justenqui, Sant Justenques, aquesta tertulia de qualitat en Rajoy Esvern. Estàvem parlant. Estàvem parlant. Estàvem parlant. Estàvem parlant. Amb la majora de Gendro... Sí, exactament, amb el tom, el tom, el tom. Sí, exactament. Espera que l'André mostràva explicant, van fer... Això, ja han sis països. A l'entrogubit, el teu amic, el teu amic. Volia comentar-hi, de l'experta, amb mi. Per cert, Nuria Garcia ens deu un sopar. Va guanyar la porra d'Umarina, Ukraine. Li dèiem vosaltres. Bravo, brandedes. Llavors, li dèvem amb ell el sopar. Sí, exacte, exacte. A la fusió, en així. Sant Marino, Polònia, Romania, Georgia i un 6è país que ara no me'n recordo. Països completament acervellant. Països més petits, més petits que Catalunya. No, completament disparts entre ells que no tenen res en comú, que a relació ni política ni cultural ni res, van acordar votar-se entre ells a la semifinal on tots participaven i evidentment agafes la grella dels jurats i per exemple a Georgia els vots eren Polònia, acervellant, Sant Marino, Montenegro, Romania. Jo en directe no es van dir una conta d'això. No, no, clar, perquè en directe no es va posar. No es diu. No, no, clar, però... I aleshores entra, entra a la segona semifinal i a la final el GCC Fazo, aquell que surt a dir... Ja estan tots els vots endavant, Marti Nostenda les diu, va decidir que no es tindrien en compte, que no tindrien en compte aquells jurats i es farien a través d'algú ritme, a través d'algú ritme de lo que voten els països similars, que seria aquest jurat, que això és lo de l'algú ritme estar a les bases del concurs des de la seva creació, pràcticament, per tant. O sigui, el Tongo va ser a les semifinals, no a la final. Bueno, exacte. Però, escolta'm una cosa, re, una punta, una menció, com dir el Joan, comenta amb el fracàs d'Itàlia... Amb aquella decepció de cançó. Però no han cantat el avi endecàs. Com que fracàs? Van dir que ho fessin expressament, jo no ho sé si és veritat, això. Què vols dir? No, no, fracàs d'Itàlia. No va cantar bé, a la semifinal. A la semifinal m'ha cantat molt millor. Parla, Andrea, digue-me algú, Andrea. L'Ucrania m'ha cantat bé, que sembla de 4 burinots, fotent crits... És que l'Ucrania mai va cantar bé, Joan. No és una cançó, és una espècie de pantomema. És que Eurovisión és una pantomema. I el públic ho va votar més a més. El públic no té ni idea. És que és la hipocritatia. La Torri vota a l'Iñigo i a tota la gent. I el Fernando de Bajo. Fernando de Bajo, senyor. El públic és hipòcrita, perquè el públic és hipòcrita. El públic es queixa de la victòria d'Ucrania, però és el mateix públic que li va donar 12 punts a Espanya. Perquè va ser el telébot, el que li va donar 1 punts. Sí, el canvi. Espanya, la Xanel, sí senyor. Espanya, Espanya. Que sí, tanquem a Eurovisió. A mi tampoc m'agradava gaire, la Xanel. Com que no. Que fa un homenatge a tots els ballerins, persones que treballen i tornes al dia. Senyora i senyora... No, això ho parlàvem d'eufòria amb l'Andrea. Sí, el programa, o així, de Sàping. És un programa molt dolent. Està tenint les seves audiències. Ja te veuràs. Està tenint les seves audiències, no és per res. Està més fes que... El que té més audiències és la de notícies. No, crims, crims també, té molt de crims. Jo crec que m'espero que passin tots els capítols i hem de fer una revisió. Com? Una revisió de què? De les vectors de com. Sí, quan s'han fet tots. I llavors en queda una teniente per ales. Crims fa 25% cada setmana. I el fax, el fax també té. Sí, també. Polònia també. Qui el fa, el fax? Qui és la presentadora? No m'agrada. A mi tampoc. S'agrada, s'agrada ella mateixa. I no m'agrada. Però el programa no està malament. La Laura Rossell ho feia millor. No piquis, no piquis. A mi també m'agradava més. Ara que està sincer. Joan, calmat, perquè si no t'acara el micròfon. Hauràs de donar valerianes. Sí, no sé què s'ha pres aquest. Us porto... Valerianes, no? Però ho comparteixo amb els uents. Em porto antibiotics, antiestamínic, antinflamatoris... I un protector d'estoma. Què et passa, Joan? Ja us ho explicaré. Vinga, ja ho explicaré. Laura Rossell, torna. Vau notar el de retremola, per cert. Cap de vosaltres el van notar? Jo sí. A l'Estat me la teneu i el vam notar. Hi ha gent que va notar. Poden ser conuters per les obres que estan fent. A veure l'esnau de la nit, Joan. A l'esnau de la nit. Un de retremol de 2,5. Si no, sí per sensibilitat. Tu prometo. Jo vaig notar un soroll, però pensava que era... Com si passés un metro per sota, però molt heavy, com un estremot... Sí, sí, sí. Ens vam quedar així, com dient, això que ha estat, perquè no era... No era molt fort, però ho vam notar tots. No hi era una sala municipal. Jo no la vaig percebre, eh? Jo tampoc. Jo t'hi he de ser de 6 i mig per percebre. Per mort de tot un? Vinga, parlem de temes. Comencem avui per esports. Voleu parlar del futbol femení? No. Jo crec que la Cristina sí que pot parlar, perquè va viure la primera persona al patiment de la secció d'una infanta, que no vull dir res. No es pot vendre la pell de l'Os abans de matar-lo. Va pujar el seu tiet des de València amb el Mercedes. Ja teníem la Rua Marada. El cotxe era un prototípol. Es va donar al Barça per preparir des del principi, i l'Olympic de Lio n'ha fet no sopantíssim, allà. No sabia ni que existia el món. Que la meva filla hi va anar. Ah, sí? Sí, i van aturar. I com ho va viure, això? L'experiència la va viure, que va faltar el detall. Que dius de fuet, de fuet, de fuet. De fuet, de fuet, de fuet. De la terra, de la terra. I quapa de qui són? El Barat. Però bon viatge, s'ho va passar bé. Sí, sí, sí. El que passa és que el Barat, el que passa és que el Barat, el que passa és que el Barat, el que passa és que el Barat, el Barat s'ho va passar bé. Sí, sí, el que passa és que clar, la bomba hauria estat que haguéssim guanyat. Amb la porta no guanyarem absolutament res. Jo és un cop a la presidència de Barça. Com que no m'agrada gaire. Se t'ho agrada gaire. Jo realment sabia que l'Olympic era un equip molt més expert, molt més competitiu, però jo tenia més esperances del que va passar. Tot d'una, també, tampoc ho estaven en el seu millor moment, aquestes nenes. La meva filla, la frase va ser mama, les jugadores de les estaven dormides. Mama. Les jugadores de l'Olympic de Lyon semblaven onza Cristiano Ronaldo. Va, perdona. Sí, eren màquines bèsties. Màquines físiques. I amb un ritme de competició molt més alt que les del Barça. Perquè sí que és cert, que l'Aitana té molta raó, aquí no competeixen. L'Aitana, bon matí. Va dir que aquí no es competeix, hi ha l'Atlètic de Madrid i para de comptar. I a partir d'aquí, van sortir allà amb un equip molt més competitiu, molt més ritme, i amb molta qualitat, i se'l va passar per sobre. Elles van sortir una mica que no sabien amb massa... Màquines. Jo crec que el gol, el minut 5, va portar d'acord de l'anterior final i la psicologia també té una gran importància. No va haver-hi cap control de partit, el joc que en fan ells no va a terme i aquell gol, si és veritat, es va a centrar. Però bé, han quedat 3 finalistes a Espanya i endavant el femení del Barça. Endavant el futbol femení. Endavant les dones i el moviment. Totalment de cols. Però a mi sí que femení. Perdó, s'ha m'estapat. No, no, ja està molt bé. No, tu no, l'estafutbol femení, Joan. Escolta'm una cosa, perquè jo està molt bé tot això, però farem molt discurs del perdador, per favor. Analitzem, analitzem. Ens hem de carregar un entrenador per una sèrie de circumstàncies que ara no venen cas. Però sí que és veritat que el Barça ja fa quasi dos mesos que està guanyant els partits d'una manera que no us estava guanyant. És a dir, hem arribat malament de preparació física i d'una estratègia de joc. L'entrenador, el Joan Atengira, que està obsesionat. Tu no veus que el futbol fa venir des d'aquesta farmàstica. Hi havia l'obsessió d'acabar la temporada amb el plaer d'edictòries. I és per això que no s'han fet rotacions en el moment que s'havien de fer rotacions. I han arribat amb jugadores lesionades i amb jugadores un l'arexia putelles que ajuden tots els minuts de la temporada. És veritat, ha tingut tots 13 jugadores que ha fet servir aquestes només, i han arribat esgotades. I sí que és veritat, encara que no, però el que passa de futbol femení l'any passat, si us recordeu, jugava millor futbol que aquest any. Tot i que han arribat i han guanyat tots els partits, el futbol femení l'any passat jugava millor a futbol. Això és gràcies. Què passa que aquest any m'ho han guanyat tot i semblava que... No, tot no falta la copa. Han de jugar contra el Madrid. La perderem. No. El corcón. On? El corcón. Està preparada pel Madrid la copa. Està preparada pel Madrid la copa. Bueno, bueno, bueno. El que diu l'Andrea és veritat. El que diu l'Andrea és veritat. Gran tema. El Ria mèrit, a vosaltres, que us agrada. Encara no l'havia tret aquest tema. És veritat. El Gidaldes ha fet servir només 14 jugadores. Ha fet servir 13 jugadores i ha arribat el Gidaldes. És que té cara d'anar petit. Aquestes 13 jugadores són les mateixes 13 jugadores que s'utilitzen a la selecció espanyola. Correcte. Ah, sí? Totes són del Barça? Gairebé. Sí, sí, ha arribat el límit. Jo és que com ara estic tant en el dia del futbol. Ja, ja, clar. I perdona, has perdut contra un equip que ha guanyat 8 champions, eh? Avui estem parlant de... Carai, és que el tant tu que ve. Una potència. No estem parlant de doming. Sí, sí, sí, però jo vull que analitzem sempre. I no ens quedem segons. No, no, no, però... El Barça d'abans que ens li estan fotent unes crítiques farotges per al mateix. Perquè vam perdre la feina al fort. I en canvi, les nenes, no, no, no, es critiquen tothom. Si tothom vol estar al mateix nivell... A veure, Joan. Mira, estic a punt de baixar-te el micro. Estic fent una autocrítica positiva. És a dir, clar que la fem, evidentment que la fem. Clar que la fem. Però no us podem carregar una cosa que està increixent-ho. Sí, però la porta d'imició. Ja comencem, ja comencem. No n'hi ha cap, que ho fosti bé, però és igual. Passem al tema del rei. Creieu que tornarà aquí definitivament? O sigui, ha vingut a marxar. Això ha sigut una mena de tenteu, de tempeig, com estava de dents. A mi em fa molta gràcia que es parli de com si el Felip i el Juan Carlos estiguessin completament allunyats l'un de l'altre, que no es parlesin. I segur que parlen per telèfon o cada dia que són millors amics. Això és la cara de la galeria. Han de fer el paper de que estem enfadats, jo l'he fotut fora del país i no ens parlem. Això és una parafernalia que estan muntant. Clar que es parlen i es discuteixen. Se'l va intentar no picar la taula, perquè cada cop que puc... Sí, ho sé, ho veig, ho veig, que se'n volen. Els lligarem les manetes, les lligarem les manetes. No, que deia, o sí. És a dir, creieu realment que tot això és un papelon? Clar que sí, clar que sí. O creu tothom. O creu tothom. O creu que vingui a una competició de Sant Géixer. Jo vaig estar passant la màquina. A Sant Géixer. I la gran frase i declaracions és de què? És que és molt bé. S'enriuen de nosaltres. Li he fet la trabeta, directament. Diu de què? Com que de què? I ara el govern està en contra d'ell, no? Això, sobretot, no ho mencionem, perquè el govern és el que va arxivar. Totes les causes d'aquest delinqüent, perquè s'ha de dir amb les lletres ben grans, de l'inqüent, d'aquell lladre que el tio, hòstia, ara que emparà a les seves anses i recordem que han quedat adeptes aquí, perquè van anar a rebre allà, a l'Hiveritos d'Espanya, a l'Hiverito, i a la Justícia de l'Hiverito. Té collons, les nombrem totes, vull dir, no se'n deixen cap. Què passa? Som un país, no una parafernalia, per tots els ciutadans, perquè els dos principals partits són els que ja han perdonat absolutament tot, totes les històries que ha fet. A partir d'aquí, jo ja no entenc res, l'alcalde Sant Senyor diu que la promoció que m'ha fet turístic aquest home del poble aquest de llengües, els restaurants, ja s'està dient que a meitat de junts tornarà una altra regata que està preparada perquè torni a guanyar el beribón. Creieu que hauria pogut aprofitar la oportunitat ara que venia aquí per fer alguna mena d'explicació, de demanar perdó, de no passar allò com ha fet ara amb els amics, ara amb la família, passo per aquí i me'n vaig. La meva reflexió sobre aquest tema és que, per reflexió, és que jo puc entendre que una persona sigui monàrquica i que a nivell ideològic pensi que la monarquia és el millor sistema que m'agrada posar en un país. Però que tu sent monàrquica, defensis una monarquia corrupta és el que no entenc. Tu vols dir que hi ha gent que... defensi una monarquia, una monarquia corrupta, però perquè no sé si s'ho arriben a creure, vull dir, ja... Però què més volen per demostrar que som un altre? La Cristina acaba de dir, acaba de posar allò que us agrada que digui, no el dit a la Nafro, el dit a la Lliga, és que ells no es pensen que són lladres. Ells pensen que han actuat en bé del país per tenir totes aquestes feines com el tren d'alta velocitat d'Arabia Saudita, de la Meca Medina, saps? I que aquests 60 milions que els hi van ingressar de euros a Toqueteja són els serveis prestats. És que ho hem fet molt bé. Una colla d'espanyols a treballar. Jo no sé si és bé o no, però la justícia en el seu moment va dir que era un delicte. Per tant, si és un delicte, aquest tio ha de pagar-ho. Pensem que aquest bon home a Anglaterra no pot entrar, perquè també està buscant per la justícia el moment que trepitza Anglaterra, que és la mà oficial, la Corina, perquè els 60 quilos van a parar amb ell. Aquí hi ha un merder de nassos, via bancs suïsos i via bancs de parama, guanyado, o sigui que aquí... Aviam, no sé com ho ha fet, però i la Galú, segur, perquè és que està tocat tots els taquinos fiscals. Però ell, i a més a més, si hi ha una colla d'estaquirots que quan arriba recordeu, recordeu que el rei, aquest el fill, que parla cada dia amb ell per telèfon, li va dir, sobretot quan vinguis, es creixió, si pot ser amb una línia... Total, com ho ha fet? Amb un joc privat, amb un Mercedes, el Yate, mariscades, a la Zartó, l'avui ha sigut oïva, va ser rebut amb un ordre de caudillo, pràcticament, pràcticament. Un joc privat de vosaltres 100 milions d'euros. Sí, aviam qui la pegarà, perquè... Aquesta és l'altra, eh? És indemisible, però ell es creu, ell es creu que no és cap delinqüent. No, no, no, no. Esperant que el dos demà es va ser quan m'han archivat totes les activacions, i arriba. I s'adonés que arriba el rei en què el Tribunal Suprem torna a donar ordre de busca de captura als nous polítics del procés. Crec que t'equivoques amb una cosa. No, amb una cosa que tu dius. Ell no es creu delinqüent. Oi, tant, que sap que és un delinqüent i sap que s'estan rient a la cara de tothom. Ell és completament conscient de que és un delinqüent. El tio ja ha perdut... Però és igual, eh? Estan per sobre del vi del mal, aquesta gent. És imiulable. I a sobre tens aquí la colla de la radera que t'estan reculsant, que t'estan elevant, que t'estan vitoreant. És fantàstic, aquest home. I de què? I de què tengo que hablar, jo? De què? De què? Això li va dir el seu fill, tu. Fes-te el ton tu, no diguis res. Bon acord, eh? Bon acord. Feu veure que no passa res aquí. Tu passa res aquí. En fi, passem a altres temes més locals de Sant Just. Ei, com? No, no, anar a parlar de la festa major de Sant Just. La festa major de la Taneu. De la Taneu, de Sant Just, que és aquest cap de setmana. Heu comprat entrades per alguna cosa? Ho teniu prevista? És que s'han esgotat. Avui va dir que el Carragues... Un veí il·lusió de Sant Just va dir que volia anar amb la seva senyora. Estàs gotat. No la nomanarem, perquè... Ho ha dit sempre el Terrecor. Diu que només queda bona entrada. Allà a la Carta que demaneu. S'han acabat. Potser torna a fer. A la Carta del Carragues ve el dia 31 qui Sant Just. Ah, sí? A fer què? El claustre ha presentat el nostre alcalde de Junts per Catalunya Ramon Figenola. Ah, sí? De Junts per Catalunya amb la més maca de Junts per Catalunya. A l'alcalde del Carragues, però... La Míriam Noguer és el predictor. Però l'alcalde del Carragues, dius. Sí, sí. A la Carta del Carragues de Junts per Catalunya. Ramon Figenola, allà estarà... Per tots els sentius que vulguin anar, per explicar una mica el seu projecte. Et veig, Joan, que ho dius amb molta... Enfasi, amb molta euforia. Què vol dir això? Què vol dir? Ah, va, va, no, no, no. És que t'hi he vist molt. Què és el seu amic? Això de la pel·li del Carragues, em sembla que ha tingut en èxit que la tornaran a programar. Una pregunta. Això de la pel·lícula del Carragues, és que ara mateix ja està al cinemes. No haurà costat barat els drets de la pel·lícula per emetre-la. No sé si, des de filmin, ho fan, no sé si, a través d'alguna plataforma. Sí, em sembla que sí. Va per aquí, Núria, va per aquí. Va per les dues coses que dieu, però no sé si estic autoritzat a dir com s'ha aconseguit. Per tant, no ho diré. Vale, tot ja està. Maniobra, molt bé. Ja no preguntarem més. Vols dir que... És un èxit, tot i així. Una pel·lícula que està actualment... El cinema i, com diu l'Andrea, estigui a capagar, perquè vingués a exhibir-se aquí, a la festa major del nostre poble, el nostre centre cultural de la Taneu, a la festa major de la Taneu. Jo crec que és un èxit. I s'ha de plaudir. I és una gestió totalment legal. Totalment legal, que de la manera que ho he dit. Sembla que sí. Sembla que hi hagi el rei americ darrere. Escolta'ns a veure el treball de la nova junta que té ganes de explotar aquesta entitat que estava una mica aturada. I per aquí comencem. Amb una gran festa celebrant la festa major de la Taneu. I un homenatge en Santi. També, hi ha molts actes, que no és més el cinema, hi ha molts més actes. És veritat. Jo crec que, com diu la Cristina, es fa justícia amb una de les persones que per desgracir es va deixar just abans de la pandèmia, i que per això no se li ha pogut fer cap homenatge. Però que és un homenatge amb totes les lletres, i amb majúscula, perquè és el dissabte de la tarda, que és dedicar completament a la seva persona. Santi Solano. Santi Solano. I a més que el dic, no és ara que amb el tema de pastorets, el Santi Solano actuaven xiveques als anys 70 i 80, que sempre ha estat molt lligat a la treu. Santi és un tio que ha estat sempre... Amb la vicepresidenta de la junta. Que feien unes bones obres i feia un esbontatge de la festa tardor, que flipaves. Santi va a portar. I em sembla que el que se li dedica, i és molt encertat, perquè és el que ell li agradava absolutament, encara que tocava tots els registres, com sabeu tots aquí que el coneixíem, és el tema del club. El circ, el fallaços. Sí, els fallaços que era un crac, però absolut. Sense dir absolutament res, el tio feia riure... Sí, sí. Per tant, jo crec que ha sigut molt encertat aquesta decisió, de tothom qui l'hagi pres, els falsitats d'aquí, perquè, a més a més, ho farem amb dues etapes. La primera de la tarda, és una activitat que podran anar a Cristina i la Jocina. Per exemple? No cal que agafis el 4x4... I el vespre feu un petit... I el no vespre em sembla que una pallaça professional, que és un... A les 10 de la nit, crec. La barraja, sí. I vosaltres feu també... No ho sé, és completament sorpresa. Fins i tot per nosaltres. Ara acabem d'inaugurar un grup d'aguassats. Fem, però no sabem... No sabem alguna cosa. Fem, però no sabem... T'hi bloqueja la nit, t'hi bloqueja la nit. No faré calfista rei. No, no, no, no. No faré absolutament res. Acaba amb el portes tu. I el diumenge, sobretot, a la última nit d'aquí. Un espectacle de mare meva. Un espectacle impressionant. Impressionant que posa en valor un cop més la companyia del nostre amic Dani Martínez, que jo penso que les feines que fa són espectaculars també de nivell brutal. I em sembla que ho tornaran a repetir el cap de setmana del 4x5, el que passa és que, com que era festa, com que el diumenge és festa, és un cap de setmana una mica difícil. Els espastres triufein aquest cap de setmana, s'han de tenir en compte. Sempre tenim feina. Sempre tenim feina. Sempre tenim feina, sí. Seguim amb temes d'ascent just. Últimament estan a 20 queixes. No, correus. De correus. Volen altres? Teniu alguna queixa? No, la veritat. Més enllà de moltes coses que passen als sanjos, que es produeix també a l'oficina de correus, i cada cop hi ha més problemes per fer les gestions que vas a fer, que cada cop per sort són menys. Jo l'únic que vaig a buscar, i ho confesso, que els amics junyents són les multes que em foten, que em foten un arreglar l'altre, que m'he certificat i mai es cap testament i que apareixen i res. Vull dir, se passen multes. Per tant, per mi, els correus, com tantes altres coses, podien desaparèixer ja. Fem-ho tot per mail, fem-ho tot electrònicament, i que s'oblidin. No sé exactament la problemàtica, però suposo que ens en farà 500. Ja veig que no el puc parlar, perquè faig servir tan poc correus. Sí? No et posen molta. Existeixen-s'ells? La veritat és que fa molt, molt de temps que no... Ja veig que no, que no teniu. L'enganxaves amb la cara de la Franca, encara. Ah, sí? Aquells que s'enganxaven. Que s'enganxaven amb la llengua. L'apostal. L'apostal. No viu records des de... S'enganxaves, eh, que també no ho cuento. Us estima. Ho passo molt bé. El salve no va arribar. S'enquilsa no que hi havia... Qui hi havia? Lluig Gros, eh? Qui és el Lluig Gros? A veure, veig que tenim ganes de trobar el tema endavant. Ensateu-lo. Estic malalt! A veure, va. Tornar-hi protegit. Que ja està molt bé on t'està. Jo no vull dir res més, perquè m'ensenc. Jo no, aviam. Jo m'intentaré fer un relat objectiu, i no s'entrem amb la persona d'aquest veí de Sant Just, sinó de l'increïble, que és una persona que ha quedat demostrat que ha fet tota aquesta sèrie d'actes, amb la gent més desprotegida, que són els menors, etcètera, pugui haver estat 3 anys, vull dir, caminant tranquil·lament, saludant a tothom, anant a la Iglesia... Correcte. Veig les lectures per caminar, perquè Déu mai millor dit no. No volgut, no? No. Vull dir aquelles coses, que és on veus que la justícia és, que és un desastre. No entenc per quins actors, o per quins sentits, o per quins sets ous, i ho dic d'aquesta manera, pot ser que una persona que està jutgada i sentenciada de 25 anys, tot i que ella ha tingut el dret, perquè ho constipla la Constitució, que hagi pogut fer les apal·lacions correspondents, però aquesta persona té que estar tancada. Ara vinc, ara torno a recórrer, i això ha anat passant el temps, fins que realment... Una vegada han acabat totes aquestes apal·lacions, ha d'entrar al minut 0 a la pressió. Han tingut la horda de búsqueda de captura, que va ser quan van centrar les ganes que van venir perquè se'n jutja els Mossos, ella es va donar a compte i va marxar cap a Tarragona. I va estar, em sembla, reclòs els caputxins de Tarragona, que tampoc ho entenc, això. Sí que s'entén. Sí que s'entén. Per l'amor de Déu. Però si la Iglesia també deixa els corres, també. I a partir d'aquí es veu que volíem... Hi ha la màfia més gran en aquest tema, tu. I a partir d'aquí, volíem marxar cap al Marroc. Volíem marxar cap al Marroc. Què passa, aquesta visita mèdica? A l'Església de l'Alfons ha sigut el punt clau perquè l'enganxi. El que passa és que aquest noi, el Tamayo, que s'explica l'audiència que és igual, no? Sí, anem a posar en context el titular de la notícia que corre, diu, l'avís d'un youtuber permet de tenir a Barcelona un padrastre condemnat. I aquest padrastre resulta ser que és un veït d'enjust. Diu, els Mossos arresten aquesta persona amb una pena de 23 anys de presó per a vos de menors. Amb sentència em sembla de violacions a menors amb benetració, vull dir. Sí, ho he fet tot sexual. Teniu una sentència des del setembre del 2019 de l'Audiència de Barcelona que condemnava a 23 anys i 8 mesos de presó per a haver abusat sexualment de diversos menors d'edat entre el 2007 i el 2011 quan treballava de gerent d'un cinema dels més noms. Ha portat diverses seves de cinema, eh? Tot d'una per això, si gràcies una mica. La portava a la sala d'aquí de la Peròquia? La vam ser tu i jo. Aquest noi li demana fer un reportatge de la seva vida, ell excedeix. El Tamayo, no? El Tamayo. Li demana... Li demana amb ell de fer una pel·li. Amb ell de fer una pel·li o un documental. Llavors, durant un temps, el segueix la vida, entrevistes, el film... Clar, jo faig un parent de si. Aquest noi no és còmplice sabent que està amb aquesta persona i no ho diu a Mossos. Discolta'm, estic crevant-li amb aquest tio un documental. Surtut, en el moment que... Jo, en el moment que no ho aviso, jo estic còmplice d'aquest senyor. Perquè estic amb ell i no dic res. El reportatge, el reportatge t'incantesca, el va començar a gravar abans que ha sortit la busca i captura. Però en el moment que surt la busca i captura va estar un temps sense dir res. Tu que és el minut 0, dient, jo sé que aquesta persona està tarragona. Exacte. I no els 3, 4 dies que va deixar passar. Que es provoca a un bar a prop de la Clínica del Fos. Jo, com a periodista, el comportament d'aquest youtuber, crec que és completament... Jo crec que el modus operandi no és tan molt clar perquè diu Tamayo, en una conversa amb el mitjà de comunicació, explica que des de feia pocs dies sabia que s'havia executat la condemna. És a dir, s'havia ordenat la cerca i captura de grocs per complir amb la sentència ingressar a la presó. Clar. I des que sabia més aquesta crida per trobar-lo havia marxat a Tarragona. Explica Tamayo que des de les hores només havia aconseguit parlar-hi per telèfon. Hi ha un impàs de temps que el Tamayo no diu res. No alerta que aquest senyor doncs està a Tarragona. Allò és el convoca amb un bar a prop de la Clínica del Fos i és quan li diu... Llavors sap, quan li diu o presentes... El presentes o jo trucaré a la policia. Això no m'has d'entrar res. I li diu, escolta, entens l'oportunitat, que ets culpable i demana perdó a les víctimes. I li va dir, no, no, no vull saber res, d'això no és propietat. Si parlem a nivell hipotètic, el Tamayo, si hagués aconseguit la confessió d'aquesta persona... A cosa més el micro, Andrea, que el tens com... Si hagués aconseguit la confessió... Has tocat alguna cosa? Perquè em sembla que no... Ah, com que està aquí... Doncs si el Tamayo aconsegueix la confessió d'aquesta persona, que és el que buscava, no hagués arriesat a la policia, l'hagués deixat marxar. Sí, sí. És una mica incongruent. No ho sé. Probablement ho fa des de la seva bona fe. Segur, segur. Entrem en aquest tema de que no s'ha de confondre els youtubers que són entreteniment i que jo aplaudeixo que existeixin tota aquesta comunitat que fa entreteniment, que no es posin a fer de periodistes, perquè, aleshores, és que no en saben. No és la seva feina, no és la seva feina. Aquesta persona s'està saltant tot el codi ontològic del periodisme. Segur, segur. Segur. Està bé aquest tema que has ensetat, salva, però aquest nano, perquè és un nano, que a més a més jo el vaig veure un dia fent una escena del documental, gravant-lo. També el gravador, el youtuber. Va venir aquí a gravar-lo des de la grania que jo vaig dir que era una escena esperpèntica. El tio amb aquell camí que tenia, que volia fer una mica de cosa, i l'altre, però enganxat, lateralment seguint-lo, caminant, per davant de la caixa, per davant del Sevillard, fins i tot. Jo no crec que sigui complice aquest nano. Aquest nano, el que primer he anat a buscar, lògicament, és el seu èxit, el seu èxit periodístic, i a partir d'aquí, què passa, que som complices tots, perquè tots sabíem el que era aquest tio, i tots ja saludàvem, i tots poníem cap allà. Jo no, jo no en saludava. Vull dir, molta gent no. Quan dic tots, vull dir gran part de la donació. Però ell es diria a la gent. Gran part de la població, però bueno, perquè aquest home, clar, és un home gran i ha viscut tota la vida. És el just, i lògicament, és molt conegut. Molt conegut. I jo no ho sé com ara diuen molta gent, que això sí que són suposicions, evidentment, que si ja sabien, que feien, que no feien. Jo tinc entès que sí, que se sabia. Sí, però això són suposicions perquè mai ningú, mai ningú... Va ser en una època dels anys 70, que era complicat, els anus que reivien aquests tocaments, doncs no s'atrevien segurament a dir-ho als pares, perquè encara els culparien amb ells. Era una època molt convulsa. No sabeu l'última notícia, que hi ha hagut tres mosses d'Esquadra que han denunciat... Sí, però el metge segueix treballant. Segueix treballant... Sí, no hi ha problema. També he fet provades, fets contrastats, però endavant, no passa res. Una fantàstica justícia. Sí, per això ha dit que aquest nano, ha fet la feina seva, ha fet la feina de la policia, perquè si no vaig ser rat a la notícia, deia clarament, que va tindre que trucar 20 vegades, perquè els Mossos d'Esquadra sortissin de comissaria... No, es veu gaire quanta estona, no? Que més mal que els metges van a poc a poc. 90 minuts, 90 minuts, però no trobava... No se costava que aquest senyor estigués a mordre de buscar la cerca. I per estar una hora i mitja... Jo el que no entenc és com... O sigui, el Tamay se't presenta un home dient que et vol gravar la teva història, la teva vida, i jo no entenc com aquest home, el senyor Lluís Ros, va acceptar que algú documentés la seva impunitat. És a dir, el Tamayo va escriure en una xarxa social dient que llevo 7 meses gravando un documental sobre un caso de pederàstia, acompanyando a Lluís Ros a todas partes para documentar su impunidad. En quin moment algú diu sí, sí, graven... És a dir, què volia demostrar? El que passa és que ell sempre ha negat, que això sigui veritat. Sempre ha negat, a Lluís Ros. I llavors, suposo que... Per diferents... A Lluís Ros es veu que sí que volia fer aquest documental perquè ell, d'alguna manera, va demostrar que tot això que estava dient era mentida. I l'altre va aprofitar per dir... O sigui, de veritat que... Perquè es pensa que és com el rei que el que fa és legal. És que entrem en el terreny de la gent. Vull dir, arriba un moment que es pensa que el que fa... No diré que arribi el punt de que es pensi que és correcte, però tampoc és cap delicte, saps què vull dir? O sigui... No ho sé. A mi em subtava. Jo ho he comentat moltes vegades, que es passagis pel vol, tranquil·lament... Però jo el que crec que diu el que està dient la Núria és veritat, és que només s'entén des de dos conceptes. El que és tot tu, el que perdonem-nos, perquè clar, el que està fent és posar-se un tio a la seva contra, m'entens? Al final, el que voldrà és, d'alguna manera, denunciar-lo, sigui, biooficial, com ho ha fet, o via pel·lícula, sortiran uns fets, que el tio acabarà a donar la raó, encara que vagi declarant, que és inocent, perquè ja expliquen totes les seves històries i això serà el que el retratarà. Jo suposo que tu pots explicar el que vols. Jo ho vam focar com... Aquest és un tio que ha viscut molt, que ha sigut director d'escoles, ha estat molt a la parròquia, ha portat colònies, ha estat el col·legi Núria, ha sigut director d'alguna escola, com a persona de música, i suposo que li va enfocada de la seva masala, la seva vida, la plaça de vida d'ell, i ell s'havia de dir que es veies que ell era un bon tio, que era una persona íntegra, una persona que havia col·laborat amb el poble, una persona que era preparada. Jo suposo que va anar per aquí el tema. Diu, en aquesta publicació, en Tamayo, diu, oi, hem osgravat la última escena del documental, ha podido elegir, entre reconocer su delito y pedir perdón a las víctimas, o intentar huir de la justicia y girar la cara de nuevo a los chicos abusados. Ha elegido la segunda. Diu, i al final su ego y su narcicismo son lo que le han hecho entrar en la cárcel. Si no hubiera querido hacer el documental, que él me pidió, que quiese... Probablemente ahora estaría en Marruecos donde me confesó que quería fugarse. Han fet una trama... Perquè el Tamayo le va dir, ara és el moment de que demanis perdó i diguis que ets culpable dels fets. I ell va dir, no, no, és un cop fet. Demanar perdó tampoc serveix de gaire cosa, no? Bueno, però ell volia que... Penso que l'ineteja la teva conselleria. Jo sí que és veritat que, en resumint, ha deixat d'incomodar molta gent. Molta gent se sentia incòmode per no dir prácticamente tothom, perquè com els fets un contrastat per molt que... que tu l'hagis conegut i tal, quan la veritat et donen tota la cara... No, jo... Fem bé i tal... Jo suposo que... Jo suposo que actuàvem amb gel vulnerable, amb gent per la massa cura, amb nanos que els oferia diners, però jo, un pare, jo no sé com no li han trencat les cames alguna vegada i parlo així de... No sé com no li han trencat les cames, un pare, que s'entén que vols el teu fill, busquis que vaig allà i li atrevento el cap. Sí, sí, sí. Perquè, per sort, la gent té més seny. Sí, sí, si t'agafa en un moment de rauts, és així, pots fer cosa de les ties. El final, lògicament, tu ets una persona... No suposo que frenes i tens la justícia... I perquè passen temps. Tu t'han entès la cap de 4 anys que li ha passat això. O més, o més. I a les hores, clar, et quedes completament... Però sí que és el que incomodava, a mi m'ho incomodava, perquè a mi també m'ho saludava. Jo no sé com no em saludava, però em feia que no ho veia. Perquè tu i jo vam ser de certes menys, que la col·legi, com les colònics... Ah, vull dir que... No vol que ho n'abusis, amics, que empatit, això. No abusos, però si toc a menjar, pujar la falda, es tocava... Vosaltres no eren els seus tipus. Vaig! Els calbs no li agradàvem. I mira que som molt malables, tu i jo. Home, som tendres. Bé, no ho fa l'aquest tio. Matemo, ja està ben testat. Matemo, i un últim tema... Com un últim? Sí, home, són i 53, que vols. Té a marxar? Té a marxar. Té a marxar, eh? Té a marxar. Vol limitar el nombre de creuers a Barcelona. No és un model sostenible. L'alcaldessa segura que traslladarà la proposta a la Generalitat i a l'Estat. Pobret, això va ser de la setmana passada. Pobret, que pot tornar a ser alcaldessa? No pot. Tu creus la font d'ingressos que porta aquests vaixells? 800 creuers. Tu creus que no es provinarà. Això són molts diners. Que posin una zona de baixes a missions. Clar. I després et deixin entrar aquí a qualsevol creuer. Vinga, va, cada dia. No sé quant és. No, però em sembla que volien fer. Em sembla que volien fer. Que els creuers que atarressin, és a dir, els creuers que estiguessin aquí al port, que es quedessin, no sé, que passessin ni... Que facin escala. Exactament. No només de hores i marxar. Aquests que els deixaven, que es quedessin de colau, veien bons ulls, eren aquests que venen, estan unes hores i marxen. Amb aquesta dona, els que fan nit ja es deixen diners. Viscina a la ciutat i confereixen. Aquests sí, aquests sí. Aquests no contaminen. No, aquí no contaminen. Sí que contaminen, però suposo que com que deixen diners a la ciutat... Els contaminen menys. Contaminen igual, jo crec. Si tu pagues un péach, i llavors podràs d'entrar, però com que pagaràs, podràs d'entrar. Això és el de sempre. Si paro dos hores, no puc estar-hi perquè contamineu, però si pagues 24 i pagues, pots. Clar, perquè vaig al placer de Gràcia i puc portar 24 hores. Com més que tinguem un esperpento, el que al dia els és un esperpent. És un ninot. Ja t'ho he dit. Perquè la gent que ha d'anar a estar, tenim una ocupa a l'Ajuntament de Barcelona, una ocupa de l'Ajuntament de Barcelona. Però què dius, Joan? Aquesta dona... Aquesta dona, en quins arguments es basa, en quins arguments pot fotre aquesta declaració? No parlàvem ni amb el Damia Calvet, que és el president de Port de Barcelona, que està emocionat per aquest tornant a nivells de la pandèmia, i es fixa ara amb el Port de Palma, i, com diu la Núria, vol anar al model que només treu essa gina escala. Amb el qual se'n va tot el negoci de la inversió. És a dir, Barcelona, que tots es creuis pàrims que facin escala, que donin negoci i que donin calés la ciutat i feines de treball. Perquè en cap lloc s'ha dit que això sigui tan fotut per la contaminació i la sostenibilitat. Home, home, sí. A veure, Joan. Núria, núria, núria, perdona, que ella no ha dit en cap fet real provat científicament, que digui, escolta, si portem totes coses contaminades... No podem posar-me una balança, perquè llavors ho podem convertir en salona, en un terreny, una selva... A veure, Joan, contaminant sí que és. És una vergonya, fora aquesta tia... Que també contaminem una cosa. És que també vull dir, Joan. Això sí, mentre estan per xola, que s'ho haurien de pujar a tots els euros. És insèntils que ens van treure i ens hem tornat a pujar. Però tot el que ens hem de treure... A veure, el que sí que és cert, els creuers sí que contaminen, clar, que es contaminen i contaminen moltíssim. Sí, i informes... Però a tothom ningú no. Però clar, també juguen, és veritat, molta pressió. El tema del turisme, el tema dels diners... És molt carregat els olímpics, és molt carregat. Com a Amèrica, a Escola Colau, farem la Ryder K. Hòstia, Joan, avui va carregat. La Ryder K per el 31. Està al micro, no li ha pencar. Els macarrons d'avui estaven una mica pesats. Sí, és que li he baixat al micro, però és que se sent... li ha entrat el so per al del sal. O sigui, és una reda. Ara t'ho posarem fora. Escolta'm, que falten dos minuts i mig hem de deixar el programa aquí. Res, ja poso ara mateix la música per acomiadar, però... que passeu bona tarda. Està una mica no volat, però aguanta. Aguanta el dia. És que el tinc baixat. Ja no puc fer res. No, Joan, no. Tornarà, tornarà. Cada cosa el seu temps. Fantàstic. Sí, molt bé. Gràcies a tots i res ens tornem a trobar la setmana vinent, si us sembla. Adéu, adéu. Adéu. Doncs nosaltres tornem demà a dimecres també a la mateixa hora de 5 a 7 per estar amb vosaltres aquest parell d'Horetes, aquí a la Ramne el magazine de tardes de ràdio d'Esvern que acabeu de passar molt bona tarda i recordeu-vos també d'anar-nos seguint a les xarxes socials a roba ràdio d'Esvern tenen Twitter com a Instagram o també, si voleu, el compte de Twitter del programa a roba a la Ramne 9.8. Ens veiem demà que vagi bé. Ens veiem demà que vagi bé. Ens veiem demà que vagi bé. Ens veiem demà que vagi bé.