#174 - La Rambla del 25/5/2022

Si et donis el ràdio d'esper, la ràdio serà just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Bonetard de Sant Just, ara mateix passen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui, dimecres 25 de maig, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'esper. Esteu sintonitzant el 98.fm a la misura municipal de Sant Just. Sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs, bé d'aquí i fins les 6, farem un repàs als dies internacionals i a les afamèrides, i a més a més rebrem a la Maica Duenyes per fer la secció de teatre. Ella sempre ens parla d'aquestes novetats d'espectacles que hi ha a les sales de Barcelona. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de la 6.10. I després, escoltar els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, farem entrevista a l'Anna Ximenos. Ella és psicòloga i també és autora del llibre Vides lentes. Vides lentes doncs no deixa de ser un recull de les seves experiències fent de psicòloga en més de 20 anys de la seva professió. Després el que farem serà secció de cinema amb el Víctor Vila, jove Sant Just, que també ve aquí a la misura de ràdio per recomanar-nos aquelles pel·lícules que estan tenint més èxit a les cartelleres. Vinga, tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu. Aquest tema és de la cantant Lidjo i es diu així About Damn Time d'aquest mateix any 2022. Lidjo i es diu això. Vinga, tot això serà de seguida. Vinga, tot això serà de seguida. Vinga, tot això serà de seguida. Vinga, tot això serà de seguida. Vinga. Això és espectacle. No, no, no, no, no. Això ésُ Espectacle amb Mika Duéñez. Vinga, que ja tenim a la Mika, aquí dins de l'estudi de ràdio. Hola, que tal. Mika, bona tarda. Bona tarda. Bona hora, bona tarda. Que no et sentia, no et senties? No, ara ja està.Ja està, sí. Escolta, tenim moltes coses, moltes coses que he de parlar avui. Mare meva, vens carregada. Vinc molt carregada de coses, sí. Però, bé, començarem per al principi. I vaig anar després de molt de temps, de no anar una roda de premsa com cal, perquè les últimes que he accedit, he accedit per a Estremin, i al Nacional, al Teatre Nacional... 2022, 2023, i això és la temporada següent. Exacte. Va ser la presentació de la temporada... ahir. Sí. I va ser fantàstic, perquè em vaig trobar quantitat d'amics i companys del món professional, del teatre, i vam parlar una mica de tot. I la veritat és que la directora del Teatre Nacional ja saps que fa un parell d'anys que és la Carme Porta Txelli. Sí. La Carme Porta Txelli va estar esplèndida, ho va explicar tot, ben riure dels seus... de la seva sortida, per dir-ho d'alguna manera. I hi ha una temporada supergrana, en coses molt... Veig el llibret, veig el llibret, eh? És gruixut. Mira quanta espai. És generós, eh? Jo espero que no en parlem tot del llibre avui, eh? No, no, no. Avui només parlem de la roda de premsa. Vale. De les més destacades, potser, no? Bé, començaran la temporada. Estem parlant del 21 de setembre, eh? O sigui, la temporada, què bé. Clar, clar. Començarem amb un espectacle per riure. Perquè la Carme va dir moltes vegades que hem de recabar energia i felicitat d'allà on sigui alegria. I llavors faran un espectacle a Los Galindos, que són pallassos... Sí, jo diria que és. Del món d'així, del clown, això. Exacte. I llavors començaran amb això, per donar a la gent una mica d'això. I després hi ha un espectacle que a mi m'ha agradat molt, que és assat sobre la seguesa, que és de José Saramago. Jo l'he llegit, perquè fa molts anys que la va escriure, i em va agradar moltíssim. El José Saramago va ser premi Nobel de Literatura, el 1998, i aquesta, jo la recordo, que em va agradar molt, molt, molt. Llavors, aquesta obra serà la següent, després de l'espectacle de felicitat i de la lliure. D'aquesta, la dramaturgia l'ha fet la Clàudia Cedó, que ja saps que és una noia molt jove, però que està fent coses molt, molt importants. I hi ha un llarg partiment, que ja en parlarem, en el seu moment, però em va agradar molt. I una altra cosa que m'ha agradat molt, del que ha fet l'equip del Càtering Nacional, dirigit per la calma forta, Porta Txelli, que s'està obrint una mica, una mica per tot arreu. Què vols dir amb això, que s'està obrint? O sigui, el nacional, evidentment, fa la representació del seu teatre, i després alguns espectacles surten de gira. Ah, mira, alguns. Jo he sortit de gira, quan vaig estar treballant al nacional, a la casa de Bernard Alba, per exemple, vam anar després a Madrid, a fer un mes a Madrid, i després vam fer també gairebé un mes, no va arribar un mes, però gairebé un mes, al picoló de Milà, a Milà. O sigui, això, fins aquí, és normal. Però ara, el que ella pretén, i ja l'heu posat en marxa, és que tots els espectacles, o tots no, alguns dels espectacles que farà el Teatre Nacional de Catalunya, doncs faran un recorregut per als països catalans. Ah. Anirà a València, a Mallorca, a Andorra, o sigui, a tots els països catalans. És molt bé, aquesta idea. I llavors, el que més m'agrada també, és que no només la producció del Teatre Nacional anirà a recórrer tots els països catalans, sinó que, a més a més, des d'allà, des d'Andorra, des de Mallorca, des de València i tal, també podran venir obres a ser representades al Teatre Nacional. Oh, que bé. Com un intercanvi, que a vegades es fa d'això de... Em va semblar molt bona idea, la veritat. Home, doncs sí, perquè et permet això, portar coses a fora, i que a la resta de gent també vegi les coses que es fan al nacional. Exacte, exacte. I al nacional també acollir obres que venen de fora, i que són absolutament diferents, no? Sí. I després també ha fet una cosa que ja s'ha començat a fer, que també em va fer molta gràcia, i és que ella vol obrir-se a Europa. A Europa, ja no es queden els països catalans. Va més enllà. Ella vol obrir-se a Europa. Però, en aquest cas, la temporada vinent s'obrirà a Portugal. Ah, mira. Està una mica més... Està al costat, eh? Està una mica més aprovat a tot Europa, no? Clar. I llavors, la manera de fer-ho, que també m'ha semblat molt i molt interessant, és que actors d'aquí... Sí. Aniran a fer la obra allà, i actors d'allà... La faran aquí. La faran aquí. A l'intercamb hi ha majúscules. La mateixa obra. Clar, clar. Saps què vull dir? Sí. O sigui, que em va semblar molt, molt interessant, té molt bones idees, em va dir dos o tres vegades, ah, i em mataran els tècnics perquè els fes treballar-se, i dic, bueno... Però molt bé, molt bé. La veritat és que em va agradar molt. Després també, per exemple, tenim un espectacle. Ja en parlarem, perquè encara porta molt de temps, però un espectacle que també vaig anar a veure-ho a Madrid, em va agradar molt, és Silencio, de fa en Mallorga, que és un meravellós escritor de teatre, que jo el vaig conèixer ja fa molts anys, justament al Teatre Nacional, però quan ell gairebé... Jo no diria que no era famós, però vaja, que havia fet molt poques coses, i vam venir al Teatre Nacional, i allà el vaig conèixer. I aquest Silencio és un monòleg que està interpretat per la Blanca Portillo, que fa quantitat de personatges, i la veritat és que està superbé, molt, molt bé. Després també el que ha fet la Carme Portachelli, la directora del Teatre Nacional, és donar-li gran veu, grans veus, a la joventut. Això està molt bé, també. Donar oportunitats a les generacions que apugen. Exacte. N'hi ha uns quants espectacles, ja en parlarem en seu moment, però en quants espectacles que estan preparats per gent molt jove, i que, evidentment, han treballat allà al Nacional, han nasejat, s'han reunit, vull dir que és com si estiguessin allà convidats, per dir-ho d'alguna manera, i penso que està molt bé. I per acabar, ja no parlo més de la presentació de la temporada, jo és que em va fer moltíssima il·lusió. També em va agradar molt la idea. Hi ha tres actrius meravelloses, que ja fa temps que fan un obra de teatre que es diu Tolkien Head, que l'han fet en diferents espais, que no és una estrena en el Nacional, per dir-ho d'alguna manera, però la Carme Portachelli li ha volgut donar una oportunitat, perquè estiguin allà, al Nacional. Que bé. El Tolkien Head, que ha volgut molt per Catalunya i per Barcelona, doncs el podrem veure també a aquesta temporada. Les actrius són Lourdes Barba, Imacolomé i Lina Lambert, meravelloses totes tres. I, a més a més, aquest espectacle també és una mica... és un espectacle que està millorat, no sé com dir-lo, recolçat, per música en directe. Hi ha una composició musical. Sempre és un punt més tenir música en directe, veure els instruments, escoltar els instruments en directe, li dona sempre una sonoritat extraplús. Exacte. I, a més a més, la banda sonora és original, l'han fet per l'espectacle. Després, una altra cosa que podrem veure és Terra Baixa. Terra Baixa farà la versió del Pablo Ley, molt amic meu, periodista, també, com jo, i vam estar parlant d'una estoneta ja després de la roda de premsa, perquè hi havia tantíssimes gent que van per saludar tothom, però quedaré amb ell perquè em parli de... Per parlar de ràdio? Ah, molt bé. Perquè em parli de què ha fet en aquesta Terra Baixa, perquè està ambientat ara. Va, a l'actualitat? Sí. I llavors això ja saps que a mi em fa una mica de por. Sí, sempre t'ha fet por que els clàssics reversionin amb piensallades d'actualitat, això. La veritat és que sí, a mi Terra Baixa d'Àngel Guimerà és una meravella d'obra. No li canviaria ni una coma, ni una coma. I, bueno, ja veurem. Vinga. Em va dir dues o tres coses, però ara no és el moment, perquè m'agradaria que ho expliqués ell, la Terra Baixa que farà per al Nacional de Catalunya. I després una altra cosa, i això ja acabo, ho deixo tot, perquè hi ha molta teca, però faran una obra que a mi fa... No sé si dir que més de 30 anys, més de 30 anys, quan la vaig veure, em va entusiasmar. I no l'han tornat a fer des de fa 30 anys. Des de llavors no s'ha fet, sí. Allà, la roda de premsa, després de sortir de la roda de premsa, i totes les xerrades que hem fet, algú em va comentar que l'havien fet fa poc per TV3. A veure, qui ho diu? Jo no l'he vist. El Temps i els Conway. Et sona d'haver-la vist per TV3? El Temps i els... La veritat és que no, però això es pot consultar. Jo ja dic que jo no l'he vist ni ho sabia, però estava parlant d'això, que aquesta obra era boníssima, i que em portaven uns records meravellosos, perquè estaven genials, la direcció, la interpretació i el tema. El tema del Temps i els Conway és real com a la vida misma. És tota una família. Aquí, mira, ho estic buscant, i el que em surt és el 22 de maig del 1993. I mira... Això és jo quan jo la vaig veure. Sí, esclar, el 93. Escolta, hi posa el teatre que la vaig veure perquè no me'n recordo. I ho he estat pensant molta estona per viure-ho, per comunicar-lo a les nostres ullens, i no me'n recordo en quin teatre la vaig veure. Després la vam posar el 2020. A TV3? Sí. Doncs això és que vaig sentir un comentari en la rodona que teníem allà, entre tots, parlant una mica de com havia anat i tot, i va dir que l'havíem fet per TV3. A veure si trobo el teatre en el que la vam fer... El Temps i el Conway és la història d'una família. Vale? He de celebrar el seu aniversari i es veuen tots joves, el 1919, i fantàsticament bé, i tal, i tal. I resulta que després es veuen llagrants. La mateixa família, evidentment, en una altra situació. I amb molts anys de diferència, no? I és preciosa. Jo recordo que la va dirigir, això sí que me'n recordo, estava en tots genials, de veritat. I, bueno, em fa molta il·lusió de saber que de portat xeli ha recuperat aquest altencials Conway per portar-la a la nova programació del Teatre Nacional. I amb això deixo el Teatre Nacional, i ja en parlarem, perquè hi ha molta, molta, molta teca. Hem fet molta feina, la veritat. A fora, em sembla que ha vingut el convidat, Mica. Sí, tenim el convidat aquí. La llucta està, em sembla. Espera, que obro la porta. Vinga, va. Va, que ja els tenim aquí, els dos. A la lloc que tal, benvingut. Espera, que no és el micròfobos. No, no, no, ara. Bona tarda. Tenim el lloc Tost, perquè és membre de la nova junta de la Teneu de Sant Lluís. I ja sabeu, ja ho estem dient des de la setmana passada, que aquest cap de setmana, tot final de mes, a la Teneu celebra la festa major. La festa major, que és la primera festa major de la nova junta per diruixió. Exacte, exacte. I també és la primera festa major, perquè l'any passat no es va fer per això del Covid. No, vale. I l'altre penso que tampoc, o sigui que... Clar, no, la del 2021, o sigui que... I el 2020 encara més, encara més, perquè sí, clar, perquè tampoc. O sigui que tenim com una estrena gran, gran, gran, de la festa major de la Teneu. I tenim el lloc que tu portes activitats, no? Sí, exacte. I en què consisteix això de portar activitats? Bueno, dintre... De pillar el lloc. No, dintre la junta, com que som vàrius, ja ens podem permetre el dividir les tasques i fer com grups de treball, doncs ens ho hem dividint. En aquest cas, hem creat quatre àrees, que és la institucional, l'administrativa econòmica, la comunicativa i l'adactivitats. Jo formo part d'aquesta darrere. I què fareu en aquestes activitats? Ja teniu una proposta? Sí, fins ara, la junta actual hem maratat bastant el calendari que ja venia per inèrcia, que s'havia definit al principi de curs passat, és el setembre. Llavors, de cara al setembre... Sí, el setembre d'aquest any, sí que la idea és, bueno, mantenir allò que considerem que s'ha de mantenir i també buscar coses per innovar i afegir per intentar traure públics que potser fins ara no es veien a 13 o... Clar, clar. La principal proposta és que l'ateneu vol tenir gent jove, gent amb força i en ganes de treballar i en ganes de passar-s'ho bé. Sí, sí, clar. Si tu ets o si Déu n'ateneu, és per passar-t'ho bé. És per anar i per poder gaudir de les coses que fan, òbviament. Exacte. Doncs bé, tu estàs aquí per explicar-me una mica què fareu per la festa major de l'ateneu. Algunes activitats. Ja estan, allò, obsoletes, o... que han tingut bastant d'èxit. Ah, però obsoletes, no? Bueno, a tant, tot... O sigui, exaurides les localitats. Exaurides, exacte. Concretament, a l'Alcarraz, la pel·lícula que fa el Nadal, estan exaurides, exaurides. És més, visc l'èxit que ha tingut, avui tenim junta i ho acabarem de concretar, però... és possible, s'ha de veure si es pot durar tant, que la nostra idea és fer un segon... Un segon passe, no dintre la festa major, perquè la programació no... Clar. No dona, però la setmana després, o l'altre, tornar a fer una altra, perquè hi ha gent que no ha pogut venir, doncs que pugui... El primer, diguem-ne, espectacle, entre cometes que es farà, és una vista guiada per tot el recinte de l'ateneu, amb uns quants esquexos així, per aquí i per allà, perquè la gent midi tot el que s'ha fet de l'ateneu nou, i després hi ha la inauguració oficial a la set de la tarda. Exacte, la visita aquesta... L'hi hem dit visita teatralitzada, però jo crec que la gent ens entendrà més si parlem de la variant de contes, és un format similar, per no dir que ens hem apropiat una mica de la idea, amb el vanaplàssit del... Molt bé, home, s'ha d'aprofitar les idees, tu. Llavors la idea és això, fer una visita, que la gent vagi passejant per l'ateneu, i anirà veient totes les seccions que informen el parc, la integren, i donar termes a les tasques que normalment ho fan. Llavors amb mor i amb uns guies que ens aniran dinamitzant pel tur, fer més amena la visita, que no és un aportes obertes i entre hi passeja per on vulguis, sinó que està guiat. Quins eren els guies? Eh... Va, digues, quins eren els guies? Deixem el platform al final, no? Tenim el Dani Martínez, la Dina, i la... També farà guia. Tu has preguntat, perquè sabia que hi ha... O sigui, l'altre dia vaig estar parlant amb el Dani, i també amb ella, i sabia quin eren. O sigui, 3 guies de luxe. De primera, de primer. Absolutament de luxe. A més o menys, la idea és que passin uns 5 grups... Sí, són 5 grups, són 12 persones cada grup, i llavors durarà una mitjoreta la visita, i després... I la idea és que poder fer temps per allà, fins a les 7, que hi ha els parlaments, la inauguració... breu, però, bueno, més simbòlica que una altra cosa... Jo hi acaba, però... Que no falti mai, que no falti. Que no falti, no falti. Si és molt important. Això, si volem a altra gent jove, haurem de buscar una altra beguda, que crec que el jovent no... Home, si no et passes... Jo no sé per què vols més cervesa. No ho sé, s'hauria de fer... No, jo també sóc de cervesa, eh? Jo també sóc de cervesa, però el cava també m'agrada molt. Bueno, fer un brindis per inaugurar. Sí, fer un brindis, clar. I després, llavors, és la pel·lícula, no? Després de la inauguració. Sí, de la nit és la pel·lícula, les 10. Això seria el divendres. Ens preguntaven, ara no recordo en quina secció, però ens preguntaven el tema de com havia aconseguit la Taneu, poder projectar la pel·lícula del Carràs. Per la banda, no sé, un tema de drets. Jo, el que vaig dir en aquell moment, va ser a mi em sembla que això, a través d'alguna plataforma tipus filmin, o compren alguns drets concrets, potser és com s'ha fet. És que no sé, entre que no sé massa i no sé què es pot dir que no, però jo, pel que em sembla, va ser una persona d'ajuntament que tenia contactes amb la productora, o no sé què, li van dir... li van donar l'opció de projectar-la, dividint en percentatges els beneficis i això, però volia que ve de la productora directament que... Clar, perquè és que aquesta pel·lícula ara mateix està en cartellera, i potser que estigui llarg, perquè amb els premis que ha rebut això, i, a més a més, de les bones crítiques i les bones opinions, que, bueno, almenys jo conec a gent que l'estan a veure, i crítiques boníssimes, bueno, que estan cantant la pel·li. Saps què? Que l'altre dia estava amb un grup de gent de teatre, evidentment, i algunes, o sigui, de primeres figures, del teatre i algunes del cinema, i estaven comentant que és molt preocupant, perquè, clar, si es posen a fer pel·lícules, més o menys, és el que va dir una de les persones, si es posen a fer pel·lícules amb persones que no tenen ni idea d'interpretació, ni de com funciona tot, que farà la gent de teatre i la gent de cinema, no? Doncs benvinguts, això passa a l'entrusió... Estan una mica enfadats. Jo he dit dues coses, a mi no em sembla bé, perquè, escolta, bueno, hi ha gent que es pot formar, i després passar també al món del cinema o al món de... o sigui, dels actors o dels trios. I després això és una cosa que passa en totes les feines, també. Qui no es fa passar per periodistes, escrivint en un bloc, o, jo què sé, vull dir, no sé, passen altres carreres, també. Estaven una mica enfadats, la gent del cinema i del teatre català, a més que això de caixin... Està premiada la pel·lícula, no premien els actors, en general. Jo crec que qui surt guanyant és la directora, qui s'ha currat, òbviament, amb el seu equip. Però el comentari era la professió, i això és veritat, això el li dono la raó, és molt inestable, perquè els actors ho passen molt malament, la majoria d'ells treballen en una altra feina, perquè no la dona. A més a més, que és molt inestable la professió, fa pel·lícules en gent que no tenen res de professional, estaven bastant enfipats l'altre dia, però bueno... Però jo crec que al final tothom pot, sí, perquè hem de... de... de... de donar la puta... La capacitat de fer pel·lícules només els professionals. Jo crec que, al final, la màgia és a dir, quan tu actues està representant una persona, i no hi ha millor persona que la que tu siguis, a nivell de... no cal actuar per fer de persona, sí que, avuiament, una persona professional els aconseguirà més empatitzar i fer el públic empatitzat amb el que està passant en la trama, però d'arribar a això, en què només les persones professionals poden elaborar pel·lícules, crec que al final és molt elitista, i que és allunyar també el cinema del poble, bueno, de la gent. Bueno, jo crec que precisament aquesta pel·li, la gràcia d'aquesta pel·li és que la gent no sigui professional. Vull dir, potser si hagués estat gent professional, no hagués... la directora no hagués pogut plasmar realment el que volia amb aquesta pel·li, eh? Vull dir, no dic a totes les pel·lis, perquè llavors tampoc no hi hauria sector, o sigui, les pel·lis tampoc no tindrien un nivell, òbviament, però justament, o sigui, amb el cas d'aquesta pel·li, jo crec que l'haguessis d'aquesta. Bé, anirem entrenant un terreny bastant opinatiu. Deixa'm, deixa'm, deixa'm, demanem això. L'únic que... Al carras, eh? Al carras, a les 10, a la teniu de salut. Canya no queden entrades, va, jo. Evidentment que... No, recorda que torneu a fer un altre assaig. Sí, perquè hi ha bastanta gent que sé que s'ha quedat amb ganes. Amb ganes. Bé, això és el primer dia de festa major. El divendres, el dissabte que tenim? Disabte tenim un dia de... de payassos, per dir-ho així, no sé, sí que de molt vulgar, però... Bueno, tal qual, payassos, sí. El matí per nens, i a la nit tot el memorial Santisola, no?, on el plàtfor dels memorials i l'actuació de la Peba Plana. La Peba Plana, sí. En un espectacle que jo ja he vist fa temps. Ah, sí? Sí. A mi la Peba Plana m'entusiasma. Tot sigui dit, he vist coses que no m'han agradat, i coses que sí que m'han agradat, de les que ha fet. Però jo aquest penso que és recomanable. Molt recomanable, sí. Sempre hi quants que sàpiga el públic, que va a veure, clar. D'acord? És una payassa. Vull dir, no és un monòleg a l'ús, sinó que és una payassa. Si la gent va a veure-la sabent el que veu, jo em penso que li agradarà l'espectacle. A més, em sembla que també està meninsat una mica abans a l'espectacle, hi ha una mica d'algú de pastolets, no sé si ha preparat alguna cosa. Sí, bé, com he dit, més enllà de l'especte de l'actuació de la Peba Plana, és un memorial pel Santisola, que en el seu dia es va dir que es faria, com que just va aparèixer la pandèmia, no es va poder fer, i ja estava en el tinter. Aleshores, ara que hem tingut oportunitat, es va creure dient fer-lo, recuperar-lo, i com que el Santisola no ho feia, formava part de pastolets, doncs pastolets fa com la introducció del memorial. Ben pensat. Sí, sí, molt. I a més a més, ho mereixia, el Santi. Una pena que va marxar tan jove. Què més tenim? Vinga. I ens anem a dir-ho menys, l'últim dia, llavors, el matí hi ha sardanes, hi ha vallada sardanes, i talla de sardanes pels més petits, perquè també qui vulgui pugui aprendre a fer i estar a dinamitzar. I pels mascres, no? Sí, sí, hi ha vallada sardana. Si hi està hi ha de sardanes, en veritat, sí, pot ser. Crec que el programa no el tinc ara mà, però el programa no sé si especificava... que era més per a infants, el programa. Sí, posava que era més per a infants, però a veure, jo suposo que estan per allà, o sigui... Si vols apuntar-te, no? No es farà fora ningú, perquè no em vull dir... No crec que ningú et faci fora quan és una activitat... Així, vull dir que... Una talla de sardanes. Una talla de sardanes, sí. Està una mica enfocat per als nens, però... Sí, la primera, si algú vol... Sí, a les 11 per nens, i després a les 12, vaja de sardanes, com a tal, per tots els públics. I llavors, paral·lament, també hi ha l'estona de poesia i vi... Ah, mira. Que és... Bé, em poso així una mica... I això, què és? I ja ho es farà? Això es fa, és a dir, mentre la veia de sardanes, igual que el PEP que hi ha al espectacle de països per nens, això es farà a plaça Malaret, mentre es fa les sardanes al plaça Malaret, es farà a la sala Piquet, si no m'equivoco, a l'estona de poesia i vi dolç, que és una lectura de poemes, amb la copeta de vi, per fer-ho una mica més... Aquest com no hi haurà acaba, Maica. Hi haurà vi... Es volia fer vi dolç, però es va creure que potser vi dolç era massa... A les 11 del matí ja es comença... Si és bo el vi, no passa res, no? Exacte. Jo amb el vi sóc molt exigent. Si és bo, prengue una copa, però si és així, no... Què més? Què més tenim? I després, per tancar la maïtat del matí i la part del matí, el vermut, per mirar d'ajuntar la gent que està a les sardanes i la gent que està a la poesia, trobar-se tots i fer el vermut, i després... Això és un clàssic, sempre. El vermut on es fa? El tema de la Taneu, amb les obres... La plaça Malaret, en principi. A l'aire lliure. Sempre que... Fa 3 dies que he dit sempre que el sol ho permeti, però ara potser la puja ho permeti. Bé, bon temps. La setmana tindrem bon temps, perquè jo m'estic fixant a cada moment quan parlen del temps, i no... Més o menys al dijous ja comença... Però molta calor o... Jo crec que potser tan heavy... No, no, no agafarem aquestes temperatures que hem passat la setmana passada. Això del vermut sí que és un clàssic de la festa major de la Taneu. Sempre s'ha fet. I em sembla que està molt bé, perquè s'ajunta molta gent, i xarren, que és el que... És la idea. Sí, la idea. Què més, què més tenim? Ja acabem amb el musical de l'última nit del Xipi, el digueu menjar el vespre, i que és de la companyia Marameva, que també vam fer el musical de Mamma Mia o Marameva, que vam fer aquí a la façana de Can Ginesta, i ara fan un altre obra. És del Dani, és la segona part del Xipi, que es va veure l'any passat, allà també a l'aire lliure. A les festes de Tardó, no? Sí. Sí, exacte, sí, sí. Es va veure l'aire lliure, va estar superbé, superbé, i ara és la segona part d'aquest espectacle que està dirigida. Crec que la Mireia Redondo, companya d'aquí de ràdio de Pals Matins, li va fer una entrevista, i crec que va dir al Dani que era el mateix títol, però que hi havia alguns camis. Sí, clar, clar. Que hi havia coses que sí que canviaven, com les basquenatges que entraven, alguns que havien sortit. És que és una segona part, però si posen el mateix espectacle, ja no canvies el nom, no? Clar. Doncs acabem molt bé, no? Sí, sí, sí. I arteneu també i no... Sí, això fa una exposició. Ara està la piquet. Era una cosa típica. Sempre començaven amb l'exposició. Això és el divendres. Hi ha una copa de cava de forma simultània, hi haurà la cera piquet amb l'exposició, i la copa de cava es fa el vestíbul de la teneu, al de dalt, puguis anar circulant entre un espai i l'altre. Ahir vaig estar parlant... de... de Marta? No, a la Juana. I em va estar explicant una mica el que es faria, com es posaria de sala i tal, i posaran també a la sala on farem el brindis, també posaran quadres, cada cantonada i tal. O sigui que estarà, jo crec que, superbé. Encara queden entrades per l'última nit de... Sí, sí, sí. L'únic que es pacta que queda un moment ha fet sol d'autes al carres. Les altres encara esteu a temps de comprar-les. Molt bé. I ja que estem, quan valen les entrades? Sí, m'agrada mirar, m'agrada. La memòria no em sé el preu de quedar. L'últim que hi ha diferents espectacles, que es conduirà al seu veu. Exacte, el cinema, tot i que ja s'ha fet, però una per si una nova missió, és 7 euros pel públic en general i 4 pels socis. Vale. El PEP Calla, tot el que és per infants, és gratuït. A l'hora, el que és la Memoria del Sant i Solà, no té un preu de 28 euros. 12 pels socis i 5 pels menors. Vale. I per última, l'última nit, l'última nit del Xipi, doncs té un preu de 10 euros. 7 pels socis i pels menors 5, en aquest cas. Vale. Durant el vermut, potser que es faci l'entrega d'algunes medalles als socis? Sí, es fan els que fan 25, 50 i 75 anys de socis. I jo em pregunto, i hi ha, realment, hi ha socis que facin 75 anys de socis? Més dels que es facin. Clar, més també s'ha de dir que aquest any tenim acumulats els de les festes majors que no s'han fet. Ah, vale, clar. Per tant, és l'entrega de 3 anys de soliment d'aquesta fita. No, però sí, a 75 anys sí que n'hi ha, perquè hi ha gent que els seus pares eren socis i es van posar des de petits. I llavors sí que hi ha gent que porta 75 anys, perquè els seus pares els van fer socis quan eren petits. Lo mateix que en el Barça. Si els pares o els avis eren socis, doncs posen els fills i després els nens, vull dir que sí que n'hi ha, sí. Menys, però vaja, i que són grans, evidentment, també. Clar, no sé, això ja m'ho imagino. Però sí, sí, n'hi ha, sí. I de 50 i de 25 també, entenc que... Sí, no sé, números, però n'hi ha... Sí, això és més fàcil, a 75, n'hi ha menys, però bueno. Bueno, doncs, tenim aquí ja la festa major de la Teneu. Tenim el d'avui. A l'Àfrica de Setmana, no? Sí. Ah, que bé, estic super, super emocionada. Home, és clar, després de dos anys, sempre fa gràcia tornar a recuperar activitats. Fa gràcia i respecte a la vegada, perquè veurà com respon el públic. Sí, esperem que... No, jo crec que sí que respondrà el públic bé aquí a Sant Just. Però, mira, parlant d'això, l'altre dia va haver-hi una reunió de tots els teatres de Barcelona, entre d'ells els petits, que sempre parlen dels teatres, que són tan petits que és difícil, i estan tot així, eh? O sigui, desesperats. Perquè, clar, ells pensaven que, després de la pandèmia, el públic tornaria al teatre. I s'està veient que no. No? Que no, que no hi ha manera. Mira, parlant del que estàvem parlant abans del Teatre Nacional de Catalunya, la directora, la que m'ha portat xeli, em va dir que aquest any, com a màxim, com a màxim, havien tingut el 50% de les sales. Com a màxim. Aquesta temporada, sí. Quan va començar la temporada, el 2021, el setembre, encara la cosa estava una mica xula. I l'altre dia, la reunió que va haver-hi, justament per parlar d'això, de tots els teatres que hi ha, però, evidentment, els petits són els que pitjor ho estan passant, estan tots molt desesperats, perquè pensaven que ara ja començaria a rotllar una mica, i no hi ha manera, no hi ha manera. No hi ha manera de rancar. I, a més a més, és que ara, concretament, comença la època pitjor pel teatre, perquè a l'estiu la gent no va al teatre. Clar, Juliol, Agost, Setembre... No, no, no va al teatre. O se'n van a la platja, o se'n van fora, o se'n van... Vull dir que els mesos aquests de juny, Juliol, Agost... Sí, que si ja no hem fet caixa, ja no... Exacte, això és el que deien molts dels que estaven en la reunió. És que, clar, nosaltres fent caixa entre cometes, doncs, al mes d'overn, no? Aliver, no? Clar. I aquest any no hem fet res, i estan tots molt desesperats. O sigui que faig una crida des d'aquí, des de ràdio desvert per la gent que vagi al teatre, per sisplau, perquè, curiosament, la programació que es fa aquí a Barcelona és molt més minça que la que es fa a Madrid. Clar, com han de programar coses, veient el panorama que hi ha aquí... Exacte, llavors, clar... No es deuen entrevistar? Les productores, si veuen això, que no hi ha manera de que el públic torni al teatre, doncs encara es farà menys producció aquí. I si es fa menys producció, hi ha més quantitat d'actors, d'actrius, de tècnics, que estan sense feina, no? O sigui que és un... Sí, és un problema greu. Lluc, m'ha encantat que vinguis al programa. S'ha fet curt, s'ha fet curt. Ja t'ho he dit que podries venir en tranquil·litat, que no es faria molt llarg. Ens veiem a la festa major de la teneu, no? Sí, el divendres. Clar que sí, home. Home, suposo que estarà tot arreu, no? Sí, sí, bueno, fins ara ja, on pugui... Home, és el que porta activitat, dic jo. Ja prou, home, però des de les 9 del matí a les 9 de la nit els 3 dies, pobre, que fa parte d'una vida. Però sí, sí, segur que m'hi veurà. A lo que puguis, segur que va, home. Doncs res, molta sort, molta merda per la festa major de la teneu. Que anirà bé. Aquest cap de setmana. Moltes gràcies. Estem ja... Encara ens quedem d'avui, no? No hem parlat d'avui dels crius. Primaverada estiu, que la setmana passada ja vam parlar... Sí, el divendres vam comentar alguna cosa que feien. Exacte. Doncs ara podríem parlar... Vale. ...que es fa el divendres 27, o sigui... M'ha passat, el divendres. A la part del milenari es farà de dos quarts de 12, a dos quarts de dues, la jugateca ambiental. I què faran? Doncs... Construiran un molinet. Mira que bé. Que xulo, no? Jo sempre m'han encantat. M'han encantat, sempre, els molinet. El molinet de refereixes aquell que té una canya, no? Sí, clar, clar. I que gira, i si hi ha vent, no? O sigui, que ho fas. Jo, de petita, m'entusiasmaven. I de gran, també. A la vegada, si he anat i he vist un, l'he comprat. M'encanten. Que vades es punxen allà a la terra amb les plantes, no? Sí, els molinet, sí. Doncs, després, això de divendres, eh? El dissabte, també a la mateixa hora, de dos quarts de 12, potser a dos quarts de dugues, també a la jugatec ambiental. El part de Torre Blanca. Vale. Els crids podran veure petits invertebrats aquàtics. Ja saps que el part de Torre Blanca hi ha un llac preciós i meravellós. Enorme, amb unes catalates i tots. Preciós. Que, curiosament, l'última vegada que vaig estar, que fa poquet, que vaig estar, em va sorprendre perquè va haver-hi un moment, no sé, l'any passat, o fa un parell d'any, que estava ple, ple, ple de tortugues. Això, sí. Jo, en alguns llacs que vaig i veig que, normalment, en... bueno, tortugues, i l'altre dia que vaig anar a la part de Torre Blanca també, em vaig veure algunes. Però n'hi ha molt poquetes, ja vaig estar una estona ja mirant, i així, com abans, veies quantitat de tortugues, perquè la gent, quan es cansa de tenir la casa, les porta... Sí, és una pràctica que... Que hauria d'estar... Sí. Que no s'hauria de fer. Exacte. No s'hauria de fer. Doncs això, el part de Torre Blanca, petits invertebrats aquàtics. O sigui, que els crios podran veure els peixos, i podran veure tot el que hi ha al llac, que és preciós. Això el dissabte, de dos quarts de 12 o dos quarts de dues. I després, al dissabte 28, tenim la festa major de la Teneu. Sí. El diumenge, 29, tenim també el pat Joan Maragall, a la companyia Pop, per xics. I és un concert teatral dedicat als crios, també, eh? O sigui, tot això que estem dient és perquè vagin les famílies amb els crios petits, eh? Amb els nens petits. Això diumenge, a dos quarts de 7, quan hi ha el sol ja no preta tant. Bueno, aquestes alçades, a dos quarts de 7, encara, encara preta. Jo crec que... Sobretot aquesta setmana passada, no? Doncs bé, doncs el diumenge 29, a dos quarts de 7, superherois, a la companyia Pop de xic, és un concert teatral que es podrà veure al part Joan Maragall. Molt bé. I el diumenge també, però a una altra hora, a les 11 del matí, comença la festa major de la Teneu, que faran el taller de sardanes per als infants, que acabem de comentar-lo. I, bueno, hi ha moltes coses per als nens, no? Sí, no, no. L'hòstic, la veritat, que hi ha així coses per als nens. Volia... no sé si dona temps. Sí, sí, minutets. Volia recordar que hi ha alguns espectacles que val la pena de no perdre'ls, i que ja pràcticament acaben. Per exemple, a Corus Line... Vale. Acaba el 29, o sigui, aquest diumenge acaba. Si n'heu anat a Neu, perquè és un gran, grandíssim espectacle, durarà una hora i mitja, però ho passareu superbé, i fan dues funcions al Tivendres, a les 5 i a les 21, el dissabte a les 5, i el diumenge a les 5 i mitja. Si no, heu anat a veure Corus Line, i s'agrada la música i s'agrada el ciutadà musical, a Neu, perquè val la pena. Estan al Tivoli, vale? Després tenim una altra obra, que també marxa, i que també val la pena, perquè també marxa el dia 29. Ostres! Sí, clar, estic dient les coses que se'n van, i que val la pena d'en Ari. Doncs el dia 29 acaba unes abraçades insuportablement llargues, que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya, però que no està dirigida per l'Oriol Brogis, sinó que està dirigida per el Ferran Ocet. I la veritat és que val la pena també de veure-ho. És un espectacle, com en sentit de mor i de llibertat, de tendressa, de poètica, o sigui, hi ha una mica de tot. Unes abraçades insuportablement llargues a la Biblioteca de Catalunya, que també acaba aquest diumenge. Després també acaba aquest diumenge, una obra a la Teatre de Tantarantana, que es diu L'Estat de Desgràcia, que ja vam parlar d'ella, que també acaba aquest diumenge. I després, doncs, bueno, n'hi ha uns quants s'esperen. Perquè recordo, per exemple, la del Gran Comadian, també que va acabar el mes de maig, mai que els ho recordes? També, el Gran Comadian és una gran, gran, gran obra, riureu molt, està fantàstic, i també se'n va aquest cap de setmana. I després, una cosa que vam parlar la setmana passada, que era a Tres de Nors, te'n recordes, com vam parlar? Sí. Doncs el diumenge 29 és l'última funció, a dos quarts de nou, a la Quitania Teatre. Aquests espectacles val la pena d'anar-hi abans que s'acabin, perquè estan superbé. I tenim temps per alguna cosa més? Bueno, falta en dos minuts, mai, que si tens alguna cosa ha de ser ràpida. Sí, doncs mira, també, per exemple, podem veure Matrona, que acaba ja, també, aquest cap de setmana, que és un espectacle de teatre dança, teatre gaudí. I després volia dir, això no acaba aquesta setmana, però vull dir ja, perquè la gent... Perquè a mi m'encanta aquest home i m'encanta la màgia. I el dia 3 de juny, o sigui, la setmana vinent, el dia 3 de juny, el teatre gaudí podrem veure jugant en la màgia, que és del Mac Hausson. El Mac Hausson abans treballava molt sovint, i jo anava perquè m'encanta la màgia, treballava molt sovint a el que era l'espai brossa, que ara ja saps que l'han canviat el nom. Doncs ell tenia... era soci, penso, que era soci de l'espai brossa, o portava la programació i tal, i molt sovint feia els seus espectacles de màgia allà. Doncs ara no, ara ho farà el teatre gaudí jugant en la màgia, i estarà pràcticament tot el mes de juny. I ho volia dir per si algú li agrada la màgia, que sàpiga que el dia 3 ja el poden veure. Mai que ens queden 30 segons. Doncs res. Demà passat vaig a la roda de premsa de rom meu, Julieta. Ah, mira. I la setmana que ve parlarem d'aquest espectacle, que té molt bona pinta, i l'únic que em preocupa a mi ja saps, que sempre em preocupa, que és una adaptació apustada al dia d'avui. Bueno, no patim per això. No, no, no, no pateixo. Quan vagi a la roda de premsa ho explicaré. Vale, vale. Bona tarda, que acabis de passar-me una tarda. Bona tarda, i bona setmana. Aneu al teatre, i també, per favor, veniu a la Teneu de Sant Llurs a celebrar la festa major de la Teneu. D'acord? Adéu. Adéu, maica. Bona tarda. Bona tarda, us informa qui li en sabria. L'ultradreta de Vox, Ciutadans i el Partit Popular portaran al Consell de garanties estatutàries la llei sobre l'ensenyament de les llengües acordada i entre els partits del govern, el PSC i els comuns, amb l'objectiu de paralitzar-ne l'aprovació prevista per divendres que ve. Parlament, Vicent Mifsut. Bona tarda, la presentació per part de dos grups d'una consulta al Consell de garanties estatutàries, davant d'una proposició de llei paralisa la seva votació, fins que no hi hagi un pronunciament. Això pot tardar com a màxim una setmana. I Vox, que defensa l'eliminació d'aquest Consell de garanties, l'utilitzarà ara amb Ciutadans i també és diputats del PP, tot i que estan en el grup migst, per retardar la llei més enllà del termini donat pel Tribunal Superior de Justícia i a l'aplicació de la sentència del 25%. Ho ha explicat el líder de la formació d'ultradreta Ignacio Garriga. Con un único objetivo, que no es otro que paralizar este asalto a la legalidad y vulneración de los derechos y las libertades del conjunto de los catalanes. La presentació de la consulta podria fer-se a última hora divendres mateix i així segur que no es votarà la llei. Els partits de l'acord ara tractaran de forçar una resolució del Consell de garanties durant el cap de setmana o dilluns per aprovar la llei abans del 31 de maig, ambissant-m'hi fruit Catalunya Radio, Parlament de Catalunya. Notícies breus, en Gerard López. El PSOE ha votat el Senat a favor de tramitar una llei per despanalitzar les injúries a la corona i els ultratges a Espanya. Els socialistes han fet costat a última hora a un iniciativa d'Esquerra i de Vildo. Madrid, Paula Brujats. Bona tarda, sí, encara amb la ressacada de la visita de l'Amèrica Espanya, el PSOE ha canviat d'opinió i, finalment, ha votat a favor de l'iniciativa d'Esquerra i Vildo per debatre la modificació del codi penal per despanalitzar les injúries a la corona o arra i vindicat, des d'Esquerra, la senadora Laura Castell. La institució del jefe del Estado queda fuera del control de los otros poderes del Estado, porque no rinde cuentas y no se le puede perseguir. Por el contrario, goza de un escudo de protección que se llama delito de ultraje a la corona, acompanyado por el privilegio de la inviolabilidad y la irresponsabilidad. El TX ha tirat endavant per 145 vots a favor i 111 en contra, els del PP, Vox i Ciutadans. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Ultimátum del Comitè Olímpic Espanyol, el president de l'Aragó Javier Lambant, aquí dona l'oportunitat de tornar-se a seure a la taula i participar de l'organització dels Jocs d'hivern del 2030. El president del Comitè Espanyol, Alejandro Blanco, ha revelat que empresaris aragonesos li han demanat el coer de participar del projecte directament, encara que això representi prescindir del govern aragones. Madrid, a l'Ecgiral. Hola, bona tarda al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. Diu que lluitarà tant sí com no per la candidatura de l'Olimpia de d'hivern del 2030 i obre la porta que es pugui fer sense la participació del govern aragones. Blanco ha dit que el següent pas és reprendre el diàleg per saber si realment l'Aragó en vol formar part. Con aquellos que quieran participar, intentaremos sacar la candidatura. Eso es lo que ha cambiado. Jugar para mí es una palabra muy importante. Lo que pasa es que aquí no encaja. Blanco no ha posat terminis i diu que no tindria sentit començar ara les negociacions de zero. Això sí, també ha dit que el coer no es planteja un Jocs amb seu només a Catalunya. A l'Ecgiral Robert Catalunya, Radio Madrid. Barcelona es convertirà del dia 1 al 9 d'octubre en la capital de la cupteleria a Escala Mundial, acollint els premis de Walls 50 Best Bars. El certamen, el més important, en l'àmbit internacional, viatjarà per la primera vegada de Londres, a la capital del país, on passarà més de 1.000 convidats a més dels millors bartenders i cupteleries del món. TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans catalans més plurals a nivell polític l'any passat. Un informe del CAC, el Consell Audiovisual de Catalunya, ha estat que fins a 36 partits van aparèixer els informatius de TV3 3 més que Catalunya Ràdio, que em van ser 33. L'informe també alerta d'una disminució pel que fa la presència de dones a la informació política, les ràdios i televisions catalanes. Catalunya Ràdio va començar l'any amb un 42%, ha baixat fins al 38,3%, també s'ha reudit la presència femenina en tertúlies, i va començar l'any del 50% a un 39,2%. Esports, Sònia Leart. A 3, 4, 7 començarà el Catalunya Jamaica, un partit que podreu seguir al tot costa, que començarà ara amb un programa especial fins a les 9 del vespre. A les 9 començarà el Barça-Madrid, a les 7 finals de la Copa de la Reina, les porting de huelves de la primera finalista de la competició, a l'1, 4, 12 també al Corcón. El president del Barça, Joel, l'aporta a anunciar mesures dràstiques i conflictives per revertir el llast de la massa salarial del club. Segons ha explicat, en una entrevista a l'esportiu, mentre tant l'equip ha guanyat una selecció de la Lliga australiana en l'amistòs disputat a Sydney, 2-3, amb gols de Dembélé, Traoré i en Sofati, aixecant un marcador en contra. A la CBA de Basc, a les 9, Madrid, Manres, el primer partit de quarts de final pel títol de Lliga, l'Onigiron ha anunciat un acord de renovació d'un any 20 del 2023 en Maria Araujo. A la segona ronda de Roland Garró, en Joc Albert Ramos, Carlos Alcarada, el caràd de guanyat de l'1-7, i Ramos al 2-7, a 6. També en Joc Novak, Jocovic Jalex Mocan, Jocovic Jaguanyat de l'1-7, per 6-2, i el 2-3 Rafa Nadal, s'enfrontarà aquest vespre cap a l'esneu de Francesc Quarenten-Muté. El Giro d'Itàlia, triomfant solitari per el colombià Santiago Vuitrago, de l'equip Barén, a la 17a etapa després de 168 quilòmetres. A la gènere, el Richard Carapaz, de l'Ineos, manté la Maglia Rosa de Líder, amb els mateixos 3 segons de marge sobre l'Australia, Txell Hillley del Bora. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Una tarda us informa-lo a l'OPEF. Dins la programació de la setmana de la natura, aquest dijous es podrà gaudir d'un talla infantil sobre plantes, el Centracívic Soledat Sants, i serà fini del barri de Mas Lluís. A partir del conte, la Tupinamburga, la Ramallera, soluraran algunes de les plantes protagonistes de la història, tot fent un petit joc per endevinar quins personatges pertanyen. A continuació es franca aquests despígols per allunyar els malsons. Es tracta d'un taller per a infants a partir de 6 anys, a carreg de lletres màgiques, amb una durada de 60 minuts. Organitzat per a la biblioteca Joan Marguerit i la xarxa de parts de la Diputació de Barcelona, podeu realitzar les inscripcions a través del formulari que trobareu a satmananatura.cat i també a la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. Aquest 17 de 28 de maig, el club Vole i Vols en Just celebrarà un partit solidari de Vole i Vols femení entre els clubs Toyota Teams, Vole i Vols en Just i el Sant Cogat. El partit començarà a les 5 de la tarda, el pavalló del complex esportiu de la bona aigua de Sant Just, d'Esvern, amb motiu del 30è aniversari del club. El preu de l'entrada és de 5 euros i tota la recaptació anirà destinada al programa de prevenció de càncer de mama i ginecològic, mujer de porte-càncer de l'associació Amo. Asociació amb mama o bario hereditario. Al final, el partit és per una exhibició de Vole i Vol de grans i petites a la partida de la set del vespre. Es comptarà amb la presència i intervenció de l'alcalde, Joan Vazaganyes i tot seguit en finalitzar l'acte que servirà un còctel. Les entrades es poden adquirir de manera online a través de l'enllaç que trobareu a la notícia i també a la página web del club Vole i Vol Sant Just. El Casal de Joves presenta una banquesta que busca transformar els equipaments juvenils en perspectiva de gènere. Sota el títol 3 voltes feministes als equipaments juvenils, el Casal de Joves vol arribar els i les joves del municipi mitjans en una enquesta anònima amb preguntes al voltant de l'ús dels equipaments del casal. A l'enquesta busca conèixer qui nos es fa de les instal·lacions o en cas de no fer nous, qui són els motius i les raons que fan que els i les joves no se sentin còmodes a l'equipament. Es tracta d'una enquesta de corta durada que podeu trobar a la pàgina web i xarxes socials del Casal de Joves de Sant Just i també la notícia de la pàgina web de Radio Desver. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just Tèncals en just notícies de l'estet del vespre. Gràcies. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials espiritualitat i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és els dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició als dissabtes de l'actualitat de dos quarts de 12 del matí. Comencem aquesta segona hora de la rambla amb un tema que es diu així quan arribi l'alba. Tornem amb més informació i parlem de l'hospitalitat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. També parlàvem amb la Lola Castaig i l'associació de salut mental del baix llobre gat per coordinar un grup de lectures per dir-ho així amb gent amb problemes de salut mental. Com va ser la seva experiència? Perfectament enfocat a gent amb persones amb problemes de salut mental, crec que estava obert a tothom. Era obert, val, doncs llavors va ser que ho vaig... ho recordava malament. Sí, sí, era obert a tothom, i de fet el que vam intentar és posar sobre la taula, precisament, tot el que té a veure amb la salut mental i bé, la veritat és que ha sortit... i ha estat molt interessant, sobretot el format, perquè ha estat com una mena de chat durant quasi 20 dies on-line, i per mi ha estat superenriquidor, les aportacions de les persones. El Lialac m'ha fet preguntar-me i repantejar-me coses, que això sempre està bé, i el que sí és que hi havia alguns grups d'ajuda mutua de l'associació, que anaven seguint el chat i anaven comentant una mica el que anaven dient. Una experiència humàtica, eh? Sí, sí, sí, molt superinteressant, a més jo crec que és molt necessària, perquè realment la salut mental dona per molt, i tant en el chat com amb el debat posterior, que va fer Perfum, no pots imaginar la quantitat de temes, de temes, preocupacions, creences, moltes vegades erronies que tenim des de temes de salut mental, coses com molt bàsiques, que per mi són molt la diferència entre maldat i problemes de malalties mentals, això és un tema recorrent, moltes vegades, quan veiem algunes accions que no podem entendre, com un assassinat, una violació, de seguida recorrem a la malaltia mental, com per intentar entendre o justificar aquests actes quan no tenen res a veure. Parlant de concretament, sense marxar del món dels llibres, marxem a Vides Lentes, que és el teu segon llibre, explica'ns una mica com sorgeix la idea, és que tu ja portaves anys romiant-hi, el respecte, no? Agafen notes? Sí, d'alguna manera aquest llibre ha juntat les meves dues grans passions, que són la literatura psiquiatria, jo soc una boja dels llibres i porto tota la meva vida entre llibres i fa més de 20 dedicada al món de la salut mental, i durant aquests 20 anys he pres moltes notes de moltes coses, de moltes lectures, de moltes intervencions, m'he interpel·lat, m'he interrogat, moltes coses que jo mateixa feia, no acabava de saber, també intentant entendre qüestions de diferents institucions, del funcionament general de l'engranatge, em dona molt per pensar, i després hi ha una altra cosa, que és el món de menúres persones en aquest cas, en diagnòstics, jo treballo bàsicament en persones amb... tenen els cicares de prestos mentals sabers, i realment per mi ha estat un aprenentatge real, ser un aprenentatge sobre l'alteritat brutal. Tu per contextualitzar també el tipus d'intervencions que comentes en el teu camp professional de la psicologia, en quin aspecte o més aprofundint, en quin camp o t'has especialitzat? Mira, seria una mica llarga explicar-ho, potser resumeixo molt, hi ha un programa que es diu Programa de seguiment individualitzat, que fa ja 25 anys que està engegat ara mateix desplegat a tot Catalunya, i per una banda fem atenció directa a les persones usuàries posant al centre la persona i les seves necessitats o desitjos, i per altra banda intentem ajudar que el recorregut per les diferents xarxes on van transitant sigui el millor possible, i també fem molta atenció a les famílies. Seria molt més llarg però tu... Ja ens queda més o menys ubicat, sí, sí, sí, sí. Seria una mica una cosa semblant, però l'acompanyant terepèctic no és ben bé, l'acompanyament terepèctic no és ben bé el que narrua a la novel·la, de fet la protagonista té bastant menys marge del que tinc jo, i els hi diuen gestors de casos. És a dir, és una novel·la de ficció, però que està basada en casos que tu potser a llarg de la teva professió d'aquests 20 anys te n'ha anat passant o sorgint o t'hi has anat trobant. Sí, sí, de fet, a veure, clar, jo tinc un problema perquè tothom diu, no, perquè tu en aquest capítol dius, no, no, és autoficció. És a dir, amb una base de l'entorn on jo he treballat durant molts anys, sí que intento donar-me resposta i posar-se una taula a terminar les qüestions que per mi eren importants a marcar. I sobretot posar en valor aquesta figura d'acompanyament terapèutic, a diferència del que és el tractament més clàssic a nivell de psiquiatria. I, bueno, això, la idea era construir una trama sòlida en ritme de sèrie, i en la mesura que pogués, al marge de tot aquestes inquietuds que tinc més a la sòlida romantal, donar-li un cert vol literari que enganxés a l'actu. I llavors, la idea és que hi ha dues subjectivitats molt ben diferenciades, una és la de la persona usuària o el pacient i, per altra banda, la persona que la tens. I el que a mi em semblava més interessant és els canvis que es donen en aquestes dues subjectivitats, donant la relació. És a dir, que van evolucionant a llarg de la novel·la? Sí, sí, sí, sí, sí, van canviant, no?, tant als usuaris com la protagonista, i a mi em segueix passant aquest entrecreuament, que és el vincle terapèutic, et posa molt en joc. Tu et deixes moltes coses a l'ordre de la justícia social, dels drets, per altra banda també has d'estar com forta i serena per no identificar-te 100% la persona usuària. Llavors és un joc d'equilibris que, a més, quan treballes al territori o al carrer ho has de tenir molt clar, perquè no tens la contenció o el marge d'un despatx o d'un equip que estava amb tu darrere, que en un moment donat pots dir que tal bé jo pel veigis tu o tal, o aquest marge de contenidor, que s'enci un despatx. Per altra banda també t'he de dir que, per la protagonista i també per mi, hi ha una cosa que és que la vida ha estat pur possibilitat. Té moltes més possibilitats terapèutiques com un despatx, això és una opinió totalment particular. Però vull dir, per exemple, et poso a exemplars molt falses, que és una persona està molt trista, si la pones a jugar a ping-pong, és molt difícil que estigui pendent de la seva tristesa i de la piroteta de ping-pong. Després parlem molt de la habitació cognitiva. Tots els serveis... a vegades jugar al parxís en un ambient tranquil, però això és la habitació cognitiva. Vull dir que la vida, si la saps aprofitar o passeig per la platja, és només terapèutica, pot haver-hi un moment de tranquil·litat. Tu creus que aquests acompanyants o terapèutics, aquesta professió, queda una mica amagada, li has volgut posar en valor o ensenyar-se a la gent, com dir que també existeix aquest tipus de teràpia o servei en el món de la psicologia? Clar, clar, clar. De fet, la meva idea era visibilitzar aquestes figures, posar en valor, no només els acompanyants terapèutics, sinó els treballadors socials, i els treballadores domiciliàries, que també hi ha moltes, tot aquelles persones que creuen i que a vegades són molt invisibilitzades, però quan pensem en salud mental sempre pensem en psiquiatra o en psicòlegs. Quan hi ha moltes altres figures, els teràpies ocupacionals, els educadors socials, els treballadors socials, els auxiliars, etcètera, que fan una feina potser no tan visible, però que és tan o més important. Anna, quan tu anaves prenent notes als anys, era perquè Razera hi havia la voluntat ja des d'un inici de dir que això ho haig de plasmar amb una novel·la, sabent que t'agraden els llibres, la literatura i això? O era simplement prenyes notes perquè això ho haig de apuntar i va ser després que vaig dir que amb aquestes notes puc fer alguna cosa, puc fer un llibre? Sí, va ser una feina posteriori, de fet tinc una quantitat de material. Vull dir que podria haver afinat més. Quatre llibres més, no? No, no, no, no, podria haver dit des del principi. Vaig a fer un llibre sobre això perquè tinc tant de material que donar-li una... No sé si em va donar més feina estructural que tingués un llibre sentit que totes les notes. També t'he de dir que aquest material que tinc, et dic moltíssim des de notes de llibres, jo va dir un moment que estava... Clar, quan treballes en qualsevol treball tens passes èpoques de tot, que estàs més enamorada del treball, menys, èpoques que estan enfadades o tal, no? I tinc, per exemple, llargues anotacions, llargues reflexions sobre el model biomèdic, els manuals sociològics, les indústries permacèutiques. El que passa és que en el moment que vaig escriure estava molt entusiasmada perquè estava molt enfadada, però després ho llege i deia, ostres, això sembla un pamfleto, saps allò? Sí. Quina avorriment, no? Vull dir que al final la crítica pot ser absolutament avorrida. I vaig dir, mira, canviem una mica el to i posen valor que realment t'interessen, perquè aquests monts una mica més oscurs a mi no m'interessen amb el sud. I, de fet, jo crec que a tot el llibre hi ha una part, per sota, que ja sintueix, d'aquestes interesses a vegades, això, més mercantilistes, on el drogat preventiu hauria de ser el futur, aquestes coses que... I per preguntar-te pel nom del títol, perquè vides lentes, lentes en quin sentit? Sí, mira, perquè n'hem parlat de protagonista. La protagonista fa una feina que és molt curosa amb el tempos de l'altra persona. Pensa que va a domicilis, on hi ha persones que poden haver estat tancades 4, 5 anys, sense tenir contacte amb l'exterior. Aleshores, una cosa tan senzilla que ens ha de dir, bueno, surto al carrer, que seré com per a aquestes persones que han estat tancades, és tot un treball i una feina molt lenta, que no té res a veure amb els temps en què ens volem. Nosaltres, de fet, una cosa meravellosa, i ara sí que parlo de les meves feines, és que nosaltres no tenim temps, ningú ens diu. Són tantes sessions i no nosaltres treballem en el ritme que ens demanirà la persona. Llavors, diusin que els moviments d'aquestes persones, en què treballa, torno al llibre, la protagonista, tenen una música diferent. I la meravella del que ens dona contra la protagonista és que, si afina bé amb la mirada, pot veure coses com els moviments tròpics de les flors, els moviments de les flors són els moviments de les flors quan sobren o quan es tanquen, que diguéssim que si la mirada, si la nostra mirada no ho veuríem, no ho veuríem, però s'afinéssim una mica més, si tinguéssim altres tipus de mirada, que són, doncs, quan tenim aquests documentals que veiem aquestes flors que sobren ràpid o... Que ha estat com gravat el camara a camara ràpida, passat a camara ràpida, no? Sí, sí, sí. Podríem veure-ho així, no? I llavors una mica la idea és... també és una crítica, amb aquesta velocitat del temps fugit, aquesta infomania, aquesta cosa de la informació, de tanta informació, tants mòbils, tanta... aquest elfonosàpia, el filòsof aquests de moda del purià, no? És com tot és relació humana, pura i dura, sense telèfon, sense dades... Sense tecnologies... Exacte, i llavors per això era una mica el tipus. I escolta, mana, si algú es vol comprar el llibre, el pot trobar qualsevol llibreria? Amb quina editorial s'ha publicat? Està la editorial Patextos, va guanyar un premi, el premi de Barbastro, i sí, sí, potser no estarà en aquell moment, però es pot demanar, i en principi una o dues exemples els ha de tenir. Que bé, amb un premi tot, en què consisteix el premi Barbastro? T'hi vas presentar tu o te'l van premiar? Sí, va estar d'on d'allò i me'n van dir. La publicació de Patextos, que és una editorial molt castigi, i 15.000 euros. Ara t'he de dir que just després el meu premi l'han pujat a 20.000 euros. Que l'Àxia, que l'Àxia. Estic supercontenta, a més a més. El Judat ja veia gent que valoro molt, a nivell literari, i ja continua, de veritat. Doncs Anna, ha estat un plaer en poder parlar amb tu, aquesta estoneta, que ens presentis també al llibre, i el coneixem de més a prop també. I res, ha seguit també amb la feina, molt important. Molt bé, moltíssimes gràcies per compartir aquesta estona, i recorre tots a l'Ola i una abraçada ben forta. Clar que sí, que vagi bé doncs. Molt bé, vinga. Adéu. L'ou, entre tu i els altres, se ve que se'ns doser dins la mateixa guerra. Tothom busca un trosset de terra, i casa nostra és un tross de temps, se ve que se'ns. Si la nit t'espanta, i d'aquí, tinc un cinc de cançons, fins a l'alba. Eh, quan et plogui a mi, vinc a casa, tanca els ulls, si no veus el camí. Les estrelles són fars de l'horitzó. Jo sempre les he vist en els teus ulls. Dos a dins inquieta i viva la crida dels esculls d'una terra llunyana somnis enllà. Quan de nit, nois i plenes de cançons, vinguin a buscar-te des del mar les sirenes del viatge. No ho dubtis i em pren el volt. Aquí tens el meu desig. Camina. Vinga, que passa un minutet de dos quarts de la set de la tarda, i seguim amb aquesta segona hora de fetge amb l'últim espai del programa d'avui, Dimecres 25 de maig. Tenim com hem anunciat al principi, el Sant Justem, Víctor Vila, jove, que ens ve a fer aquí la secció de cinema. Hola, Víctor, què tal? Bona tarda, què tal? Com estem? Bé, molt bé, amb ganes de conèixer si has anat al cinema a veure alguna pel·lícula, si ens tens preparat alguna recomanació, alguna cosa estelar, sigui sèrie, Netflix o a qualsevol plataforma. Comencem si et sembla repassant una mica aquestes pel·lícules que ens han arribat els últims dies i que tu has tingut l'oportunitat d'anar-la a veure. Molt bé, doncs crec que l'últim cop que la setmana passada no... no ho vaig estar, crec. La setmana passada, no? Sí, perquè va haver-hi una setmana que no ho vam fer i la següent tampoc. I llavors, bueno, ha sigut una mica els estrenes que hi ha hagut aquestes setmanes, que no han sigut molts, tampoc. No ha sigut una cosa, allà que diguis, és que portem aquí, no sé, quants estrenes, nous i tal. És a dir, no s'han acumulat allò grans pel·lícules, no? A veure, sí que vam comentar la d'Equis, l'estrena d'Equis, vam comentar aquesta estrena del Carràs, també. Molt bé, també. I diria, diria, diria que vam comentar que la setmana que hi ha d'Equis i el Carràs, a la següent era Doctor Strange, ja, Doctor Strange. Sí. En el multiverso, i això. Sí, sí. No sé si aquesta la vaig comentar o la vaig veure. Diria que no, diria que no. Crec que no, crec que no. Sí que vam comentar que era una pel·lícula, bueno, una mica especial, que havies d'estar bastant al cas de les altres pel·lis o de la sèrie. El que tenia a pinta era d'això, una mica, però, bueno, jo com no vaig tenir molt problema en aquest aspecte, perquè al final, si intento alguna cosa, és a part del que m'agrada i tal, encara que no em cridi una tensió en producte de Marvel, sempre els veig perquè m'interessa, no? Dic, a veure què hem fet. A veure què és, no? Per curiositat. Sí, perquè com sempre m'ha agradat, i al final les he vist totes, i d'això, doncs, encara que sigui una sèrie, es van estrenant semanalment, és també com ho deia veure si no perds el fil. I llavors, doncs, l'últim que vam rebre aquesta pel·lícula de Doctor Strange, després de la sèrie de Moon Nights, també, que estava en emissió a Disney+, i que ja va acabar també. Jo tinc aquella sèrie una mica de sentiments trobats, perquè és un personatge que m'agrada bastant, i crec que a la sèrie l'han portat més cap a un camí que tampoc existeix, o sigui, és un personatge que segurament pot tenir diverses facetes, però ha notat més per fer-ho cap a un públic més ampli, potser, enfocant-se molt en el tema mitologia egípcia i tal del personatge, i no tant, potser, amb la part més, com es diu, etgi, no, més fosca, no, d'aquest Moon Nights, del cavallero l'una, però, bueno, és que ara és que està molt bé, la veritat, i en general la sèrie, com a tal, no està mal, està xula, però crec que podria ser més, a veritat, sempre el problema d'aquests productes i sèries, i de més, és que sempre som... jo crec que som molt ambiciosos en quant a franquícia, és a dir, molt de, vull dir, fiquem, no sé, quants personatges que els fans estiguin, oh, que m'han ficat aquestes, no sé què, són molt ambiciosos en aquest aspecte, però després, a l'hora de fer cinema o històries, no són gens ambiciosos de sortir-se de zones de confort i de més, ni... No arriscen, no? No, no arriscen, i també s'entén, perquè al final, l'objectiu de Disney i en Marvel Studios és, sobretot, recaudat aquí, a Fines... Déu en penses, si aquesta cosa ja funciona, perquè va per la, no? Sí, perquè va per la, no? I llavors, bueno, hi ha molta gent que sí que demana productes més RNO, que, per exemple, fa uns anys, vam tenir, precisament, les sèries de Netflix, de Marvel, que, suposadament, estaven connectades a l'univers de pel·lícules i ara s'ha acabat una mica de reconfirmar, no?, perquè va aparèixer el personatge de la dèbil de Matt Murdo, que a la pel·lícula de Spider-Man, per exemple, o ara tornen a haver rumors que tornarà a haver-hi una altra sèrie, i clar, la gent està una mica amb sentiments trobats perquè recuperen els personatges d'aquestes sèries, però sembla que els porten per una altra camí, que és més, que no té aquesta violència explícita, no té les coses que potser més agradaven en aquelles sèries, que aquest tomadú que tenien i de més, i ara ja una mica més ja ha ficat tot el còmputo de Marvel convencional, que bueno, però això contrasta, el que estic dient contrasta també, amb el que diré ara de Doctor Strange, perquè és una pel·lícula que vaig dir, tenia moltes ganes de veure, no perquè fos una nova estrena de Marvel, perquè realment el meu interès cap a Marvel és això, les veig per veure-les, molts cops, pocs cops últimament estic tenint com moltes ganes d'haver una pel·lícula de Marvel, però aquesta sí que tenia ganes, i he de dir que ha complert les meves expectatives aquesta, perquè al final, abans de qualsevol cosa, aquesta pel·lícula, a part de ser un producte de Marvel, com una continuació de l'univers i de més, crec que té una cosa molt important, és que es veu que hi ha un director darrere, no és una cosa... Òbviament, hi ha molts moments de la pel·lícula que és producte de Marvel. Clar, el que promociona la pel·li, no? Sí, el producte, el que veu faig, i que fica coses del futur i de més, i això està bé, no molesta perquè crec que està ben equilibrat, i a mi també m'agraden els moments així de ganes, no de futur, de personatges que volia veure, o que bé, però m'agrada sobretot que estiguem davant d'una pel·lícula que sigui, a part que tingui això, que sigui bona, en quant a qualitat, i que sobretot es vegi un segei d'algú que està atradera dirigint tota la producció, en quant a posant escena i de més, i crec que qui es nota, Sam Raimi. Sam Raimi, que és el director d'aquesta pel·lícula, que molts coneixen perquè va protagonitzar... va dirigir la trilogia d'Espiderman, que potser és el més famós que ha fet, no? Però després també va fer les pel·lícules de Evil Dead, que vam comentar que eren de terror, i és un tio així, que té un estil molt pulp, molt de sèrie B, terror de sèrie B, amb sang, coses sobrenaturals, jo sempre les recomano que sigui puc les de Evil Dead, perquè ja es veu molt el Sam Raimi, que pots veure en aquesta pel·lícula, perquè és com si es trobessin el Sam Raimi de la trilogia d'Espiderman, perquè està dirigint al final els superherois, amb el Sam Raimi de Evil Dead, perquè té moments, certament, bastant, que entren molt en terrenys de terror. Això em va sorprendre molt, perquè tractant-se una pel·lícula de Marvel, que et fiquin aquest tipus de moments, de terrorífics, jugant amb Wanda... Com que potser no te l'esperes. No és un terror, ningú sortirà de la sala espantant, ni perturbat, però sí que hi ha escenes, que reflexen una mica l'estil de direcció aquest que té, no només amb el tipus de planos, sinó també una mica la creació d'atenció. Fins i tot hi ha més sang que la majoria de pel·lícules de Marvel, cosa que em sorprèn, perquè porta una mica a l'extrem la calificació de Peggy XIII, i això em va agradar molt, em va agradar molt, i a part crec que les coses que hi ha de fan-servis, que es diu així fan-servis, perquè per agradar el fan, les cosetes aquestes que hi ha, no són excessives i estan ben col·locades. A mi m'ha agradat aquestes referències, que hi ha, i de més, que no direm per no fer spoiler, però també he vist gent que escaxava, perquè no era la paja mental que s'havien fet aïllament, que sortirien 300 personatges de una altra pel·lícula, amb la idea del multiverso i tot això, i al final és la pel·lícula, que s'estructura sobre el conflicte de Doctor Strange, amb la bruja escarlata, que és Wanda, i una cosa molt important, que sí que serà necessària, si vols que hauríeu de dir aquesta pel·lícula, per un moment s'ha de veure la sèrie WandaVision, que WandaVision, bueno, ja ho he dit, no és el que més m'agrada, m'hauria agradat una altra cosa, com a desenllares de la sèrie, perquè una altra cosa peca de fer, l'ho mateix sempre, una altra cosa. Bueno, és necessària per veure aquesta pel·lícula tot sèrie. Per entendre una mica la situació. Molt bé, doncs pel·lícula que veig que ens recomanes bastant, i a més a més, segurament, les estaran fent a les cartalleres del cinema. Sí, encara durarà, perquè aquestes duren moltíssim. Sí, les a Marbe la costumen a treure el màxim possible. La que no podreu veure, jo crec, ja aquesta setmana, perquè hi ha d'haver un tret de cartellera, serà Red Rocket. Ostres, mira, ni se m'havia... Ja, és trist per això, perquè al final és una pel·lícula que val molt la pena, realment, i crec que ho vam comentar, perquè es va estrenar el mateix cap de setmana que Doctor Strange. Ah, vale. I és el contrari, més aviat, les dues m'agraden molt, la veritat és que estic molt content amb les dues pel·lícules, i he de parlar de ella també, perquè és una pel·lícula nova del director de Florida Project, que és un film que, bueno, és el més conegut de la seva filmografia, i al final tracta sobre unes nenes que viuen en la pobresa. Crec que la vaig començar a veure, no sé si en Netflix pot ser o en Amazon Prime, però te'ls ha dit que la vaig deixar mitges. Ja, bueno, al final... És que no, no sé, no em va la de Florida Project, Pablo no em va acabar d'enganxar a pensar, perquè és que estic veient. Sí, a mi és una pel·lícula que m'agrada molt, perquè al final, bueno, Sim Baker, que és el director, és un autor contemporànic que ha decidit quedar-se amb el nivell indie de pel·lícules, és a dir, ja ha tingut diversos reconeixements, amb la seva filmografia, ha arribat a bastanta gent, en canvi, Red Rock, que encara és una pel·lícula bastant, minimalista i bastant, diguem, de cinema independent, en el sentit de que la produeix a 24, però està feta amb realment no masses recursos, és bastant limitada i, en canvi, superafectiva, i crec que Sim Baker no necessita, tampoc, més recursos, més pressupost, i de més perquè, realment, per molt pressupost que tinguis, o per molt d'això que tinguis, si ets Marvel o demés, pots igualar, en molts casos, la majoria dels casos, superar grans produccions amb petites coses, sobretot tenint una visió de cineasta bona i una intencionalitat amb aquesta pel·lícula, o un guió molt interessant com passa amb Red Rocket, perquè ja des de Florida Project, també té una altra pel·lícula que es diu Tangeri, és un autor que s'interessa, si em veig que eres purament neorealista, és a dir, diguem que, com ja havia passat, per exemple, el neorealisme italià, o demés, busca retractar una realitat, i en aquest cas, és una realitat dels Estats Units, el dia a dia de potser zones més marginals dels Estats Units, però tampoc les retracta com amb una visió de dir, mira que pobres són, mira que no sé què, no, ho fa com... simplement mostra, mostra com són aquestes vides, i crec que és molt interessant perquè ho fa, des d'un prisma, a més també tocan certs claus d'humor, humor sotil, humor sotil a Florida Project. En aquesta red rocket, veureu que és un humor més directe, més directe i més recorrent, i sobretot també un humor de sàtira bastant negre, és bastant negre la pel·lícula en aquest sentit, el protagonista és el més gris que et pots trobar. En sèrio, ai mare? Sí, no, és gris, el protagonista és horrible, un personatge horrible, però que en canvi, és capaç de, mireu si està bé el guió, i mireu si està bé la pel·lícula, que és capaç de posar-te, no del seu costat, jo no ho diria així, perquè no ho estàs, jo en tota la pel·lícula està dient aquest tio, és un capullo, però sí que és veritat que el carisma de l'actor, i una mica les característiques del personatge, fan que sigui, fan que sigui, diguem que a Traigui, a l'espectador, no en el sentit d'aquella Traigui, de dir, vull ser tu amigo, però sí que s'interessi per aquest personatge, i que t'interessi el que li passa al llarg de la pel·lícula. Llavors no vull, no vull, diguem, explicar molt, però sí que diré que és això, és com un next actor porno, que torna a la seva, crec que és a, no sé si torna a... A la seva ciutat, no? Sí, a la seva ciutat no me'n recordo si era a Texas. A Texas, crec. Sí, i ve de los ángeles i tal, i està com acabat, perquè la seva carrera s'ha acabat, ja l'havia liat que te cagues, perquè amb la seva dona l'havia deixat allà, que també l'havia introduït al porno, i bàsicament és un tio que busca, es busca la vida per guanyar aquests diners i reclutar gent en aquest món, i llavors aquí es fica amb un interès amorós, amb una jove que, sobretot, és menor de edat. Ostres. Sí, és molt, en aquest sentit, és molt negre, bastant turbia, i amb un personatge molt gris i molt ben escrit, de fet. Sí, sí, i bueno, és molt xula en aquest sentit, i crec que val la pena. Doncs, també la tenim a Red Rocket, també hem parlat de la Doctora Strange, i t'ha donat temps de anar a veure alguna altra a Víctor? No, no, no. Home, és que, d'una idea, quan portes un parell de pelis... Sí, no, no, i m'agradaria, perquè X la volia anar a veure al cinema, ja no podria veure el cinema, la volia anar a veure amb Vot, perquè ja no està a cartalleres, o sigui que aquestes pel·lícules no duren, no duren res. No, no, és el que m'estic fixant, no? No, no, no. Van super, super ràpids. Sí, sí, sí, però bueno. Bueno, i d'algunes que vinguin de cara a aquest cap de setmana, o els propers dies, així esperades... La més esperada d'aquest cap de setmana, que de fet no té cap estrena, diguem-ne, important que s'acopli al mateix cap de setmana, que jo crec que és per això, perquè al final, quan hi ha un... Bueno, clar, jugant amb això. Sí, una que s'espera, una taquilla molt gran, no ficaràs allà a la teva pel·lícula. Bueno, no sé què van fer amb Red Rocket en la distribució d'Espanya, que ha arribat ara, era una pel·lícula de l'any passat, però ha arribat ara i arriba a la setmana de la estrena, Doctor Strange, que és com dir, un denador del fracàs o aquesta pel·lícula com a distribuïdora. Ja, ja. Però, bueno, en aquest cas, aquest cap de setmana, només hi ha jo estrena a destacar, posaria una pel·lícula que ha tingut la seva premiera, ara recentment, a Festival de Cans, que per cert, si ens dona temps estaria bé recomanar-ho per sobre, perquè està sent ara i crec que és interessant, però la pel·lícula que s'estrena aquesta setmana és Top Gun, Top Gun Maverick. Hòstia, sí, amb el Tom Cruise, no? Sí, sí, sí. Mare meva, aquest home sempre està allà. No, aquest home a mi m'encanta, t'ho juro. L'altre dia vaig llegir una cosa molt assertada, diria d'aquí, però ja no me'n recordo. Crec que ho diu bastanta gent, que és com si Tom Cruise fos la última, diguem-hi, agenda de Hollywood, com dir com un icon o d'aquests com podia ser, com un polnium, o podria ser... Icones cinematogràfics, que ara potser no hi ha tant, quan actors, són més com... Van apareixent les pel·lícules i de més, però... Diguem que quan surt una pel·lícula de Tom Cruise, no la venen com a part d'una franquícia, no la venen com a part d'una... Diguem, d'una saga... Sino com a la última de Tom Cruise, no? Sí, és Tom Cruise. La pel·lícula te la venc és Tom Cruise. I sobretot també perquè ell sempre s'involucra bastant la producció de la pel·lícula, o sigui, normalment és productor, té veu en les projectes... I llavors, al final, les pel·lícules de Tom Cruise, jo em dona la impressió, que són més d'Eik que del director o dels productors. Pot ser, pot ser. I s'estrena la de, com has dit, Top Gun Maverick. I potser que n'hi hagi alguna que es digui semblant... Sí, tant, és la segona part d'una pel·lícula clàssica entre comilles, que dels 80, si m'equivoco, que és Top Gun, que a mi és una pel·lícula que m'agrada, vull dir. Coincideix-ho en la majoria. Va ser un icon a la seva època, va ser Trent total, entre els joves i demés, perquè sé des de fora, perquè no estava viu en aquella època, però sí que sé els meus pares, altres persones que comenten i demés un icon. I com a tant, la pel·lícula està bé, és una pel·lícula que és entretinguda i està xula, però tampoc és, ja està. El que sorprèn d'aquestes, que tan acants, que va rebre, de fet, Tom Cruise, li van donar una palma de oro, una oblífica. Per aquesta pel·li? No per aquesta pel·li, sinó per la seva carrera. Que és una carrera molt interessant, perquè sí que és veritat que en els últims anys s'ha centrat molt en l'acció i en fer les seves escenes, realitzar les imatges, tirar-se per no ser on per mi això és impossible. Però també hem de recordar que és molt bon actor, que no només ha fet pel·lícules d'acció, sinó que també, a part de fer les millors pel·lícules d'acció, perquè això s'ha de dir, les pel·lícules d'acció de Tom Cruise es distancien bastant del que són, altres pel·lícules d'acció, que es fan a Hollywood avui en dia, tenen una qualitat diferent. Jo ja ho puc veure una mica, ja ho puc col·loar amb aquesta top-gam Maverick, perquè de fet van dir que ells mateixos havien pilotat els avions, que havien fet un entrenament... Això sempre jo he llegit, també, que Tom Cruise sempre s'implica molt en aquest sentit, que inclús no sé en quina pel·lícula de missió impossible, que realment s'havia quedat penjant... No sé quines cordes... Es va pujar un avió a la quarta... Exacte, però no Superman! Sí, no, no, i a l'última també s'ha tirat amb una moto per allà... Bueno, veus? No, no, i això és realment admirable, perquè ho fan, s'hi involucra molt, i sobretot, la majoria, ja com un intent de fer tot amb efectes visuals pràctics, el que es pugui, i és molt palpable en l'espectador. Es veu molt amb missió impossible, que a mi jo crec que és una saga que ve incretxendo, que la copa és millor, i com a saga, com a franquícia d'acció, és que li dona 30 voltes a qualsevol cosa que surti avui en dia, perquè són coses reals, són estan reals, les coses te les creus, hi ha un muntatge molt bo, hi ha un intent, també, cinematogràfic, per oferir plànuls molt interessants, una direcció trepidant d'acció, per l'últim director que està sempre de la franquícia, que és Christoph McQuirrer o alguna cosa així, no estic segur, i també va sortir un trailer de missió impossible aquesta setmana, com una mica per també aprofitar el tema que hi ha de Tom Cruise, amb Top Gun i de més, i ficar-ho també, i és realment espectacular com es veu aquesta franquícia a nivell d'acció, i com són de disfrutables, i jo crec que tothom està d'acord, en què no hi ha color, o sigui, està missió impossible, està, en aquest cas, estan dient que Top Gun va molt per la línia, aquesta nova, perquè inclús millora l'anterior, perquè en general estic llegint que és l'anterior, però millorada amb moltes coses noves, amb aquest estat Tom Cruise implicat també, i tant amb aquesta Top Gun, com amb totes les de missió impossible, crec que es pot notar molt això, i que a part, com estava dient a l'inici, Tom Cruise no és només un actor d'acció, sinó que ja ha tingut molt bons papers, amb Angnolia, a Rain Man, a Ice White Shirt, jo què sé, col·lateral, pel·lícules així, col·lateral és d'acció també, però ja també té algunes certes scenes, que es joveix, i no sé moltes pel·lícules que... Que és un acturàs, no? De cap a peus. Jo crec que ara és molt estimat per això, precisament, perquè a part de que s'implica la gent que el coneix, i que no només sap què està fent això, li dona aquest mèrit, perquè al final, a part de ser una estrella d'acció, és també l'altra, i ha decidit implicar-se molt en els seus projectes. I pel que fa Festival de Cans, projectes destacades que estiguin passant ara, no sabien ni que les se'ls van fer, ni imagina. Sí, sí, jo les estic seguit cada dia, a través d'un crític de cinema, que és sense cine, i que m'agrada molt, i li van donar la palma d'euro a Tom Cruise, que ja ho hem dit, que és una honorífica, i ara estan fent les pel·lícules que hi ha de la selecció oficial, i després també les que estan fora de concurs. Fora de concurs, crec que va sortir una de George Miller, pel·lícula nova de George Miller, que s'està anant aquest any, i, bueno, George Miller és director de la saga Mad Max, en especial de Mad Max, la última Fury Road, i, bueno, les crítiques, una locura, d'aquestes... Bueno, jo crec que pel que he vist, el trailer i tot, és encara més boja que el que ha sigut Mad Max, i de més, jo, personalment, muntes ganes, després està Crimes of the Future, de David Cronenberg, un altre que ha dit moltíssimes ganes... Perquè en el Festival de Cans, el que es fa és igual que en l'arça de festivals, que es programen unes pel·lícules per veure, però els donen algun premi al final? Sí, donen la palma d'euro, donen el premi del públic, si no m'equivoco també, i fan premiacions, sí, sí. Per actors, diria, també. Sí, diria que per actors també, sí, sí. Però, i això, i hi està la de Parxambuc, també, que és un director coreano, que a mi m'agrada molt, Old Boy, per exemple, que és pel·lícula seva, i en general, les pel·lícules que s'estrenen a Cans tenen el meu interès, perquè són de directors molt bons, que, personalment, conec, i a part, perquè crec que les premiacions, normalment, són bastant assertades, i en quan a la secció oficial també, la sedacció que hi ha és molt assertada, jutjant també, per exemple, per l'any passat, va guanyar Titán, una de les millors pel·lícules de l'any passat, va guanyar Cans, i havíem que passa aquest any, no sé si guanyarà Cronenberg, potser Parxambuc, no sé, ja veurem, sí, sí. Molt bé, de moment tenim Víctor, que em recomenes per aquest cap de setmana la de Top Gun, que s'estén. Sí, havíem que tal, no l'he vist, però havíem. Bueno, a veure què tal. De moment, les sensacions, com que surt amb cruz, per tant, són bones. Sí. Molt bé. Doncs res, Víctor, si no tenim res més a comentar, o alguna pel·li així de l'alçada, ja sabem que no, però bueno, que també aparegui aquests propers dies. Sí, bueno, realment ara la setmana que ve és Top Gun, i ja està. Molt bé. Doncs res, ens tornem a trobar, Víctor, la setmana vinent, si et sembla. Res, que acabis a passar, bona tarda. Molt bé, bona tarda. Adeu. Va, deixem ara aquest tema per tancar el programa, que es diu com una bala d'Aïta que van. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ja som gairebé a la set. Nosaltres ens acomiadem del programa, la Rambla d'avui. Tornarem de Matijou, també, de 5 a 7, per fer-vos acompanyar aquest parell d'Horetes, al 98.ofme a ràdio d'Esvern. Ens podeu anar seguint a la xarxa socials, a roba ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram, o bé al Twitter del programa, a roba laRambla982. Recordeu-vos que ara toca escoltar l'informatiu edició del vespre per estar al dia de tot. Aquí hi ha Sant Jules de la mà, de Lua López. Vinga, va, una abraçada, i que acabeu de passar molt bona tarda, fins a mà. La justa. La justa.