#176 - La Rambla del 27/5/2022

Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui i vendres 27 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.FM, la majora municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim bé d'aquí i fins a les 6 primer de tot farem una entrevista a la Irene Esquius, que és la propietària de la botiga Leviem Papier. Comentarem amb ella l'oferta de Casaldes Tius, que ofereix la botiga de cara al mes de juliol i també a l'agost. Després, tot seguit, farem una altra entrevista, però serà el Sant Justenc Arbra Agulló, que va sortir la setmana passada el programa Sense Ficció de TV3, perquè ell és un dels objectors de consciència que es va declarar pacifista i anti-militarista i que es va negar a fer el servei militar i per això va anar a la presó dos anys. Bé, tot seguit, després passarem a fer un descans per escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern. Però tot seguit, després a les 6 i 10 tornarem amb aquesta segona hora de la Rambla. Passarà per aquí també la Glòria Romero, farem l'espai de converses de Terrassa, amb qui parlarem també sobre el tema de la gordofòbia. I després passarem a fer una altra entrevista, serà el Nico Passo i en Lluís Terres per parlar dels casals d'estiu de la Teneu de Sant Just, sobre els casals de teatre, que també organitzen juntament amb Patim Patam. Tot això serà de seguida. Ara per això us deixo amb un tema musical i comencem. Vinga, va! És una cançó de la Suu i es diu així, no te dé voz. Segur que és l'últim tema. És una cançó de la Suu i és una cançó de la Teneu de Sant Just. És una cançó de la Suu i és una cançó de la Teneu de Sant Just. Tú lo dices o te quedas o te vas. Estás delante, se me cogió en los sentidos. No has llamado, no he oído y nos bañamos en el mar si es callada. Y en tu mirada no me encuentro cuando dices que me miras, pero no me ves a mí. Las prisas matan la verdad y nunca dices nada. Y me tengo que imaginar qué piensas, no sé qué piensas. No voy a esperar que una vez más tú lo dices o te quedas o... Las prisas matan la verdad y nunca dices nada. Y me tengo que imaginar qué piensas, no sé qué piensas. No voy a esperar que una vez más tú lo dices o te quedas o te vas. Va, que passarem ara a fer els dies internacionals i també les afamèrides. Avui Espanya celebra el dia del Celiac, que ho proclama és la Federació d'Associacions de Celiacs i Celiacs d'Espanya, amb l'objectiu de visibilitzar les persones que pateixen aquesta malaltia i normalitzar també la seva situació. Es tracta de donar informació sobre aquesta dolència a la població, en general, perquè pugui servir de recolzament a les persones celíacs, que puguin portar també una vida normal, sempre que segueixin unes pautes recomanades pels especialistes mèdics. Durant el dia d'avui, les associacions de celíacs d'Espanya organitzen diferents activitats i esdeveniments per conscienciar sobre aquesta malaltia que, volem de dir, afecta el 1% de la població espanyola. Vinga, avi, ara passem a fer les afamèrides. Ens ubiquem a l'any 1703, un 27 de maig, a l'imperi rusc, a Sant Petesburg, al Sarp, però el gran va fundar la ciutat. Anys més tard, uns quants anys més tard, inclús segles, als Estats Units, el 1933 s'estrena Three Little Peaks, un curmatratge d'animació produït per Walt Disney, basat en el conte de fades del mateix nom. Uns quatre anys més tard, el 1937, a San Francisco, a Califòrnia, sobre el trànsit de Bienans, el PON Golden Gate. També més tard, el 1976, a Barcelona, un 27 de maig se celebra en les primeres jornades catalanes de la dona, el perànims de la Universitat de Barcelona. El 1981, a Barcelona també sinnaugura la primera edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. El 2009, que hi passa a Roma, l'equip masculí del futbol club Barcelona, del dia com avui, un 27 de maig, un equip entrenat per Josep Guardiola, va aconseguir la seva tercera Copa d'Europa, i complet el seu primer triplet Copa Lliga Champions. I uns anys més tard, el 2012, el primer equip femení de futbol del Barça, va guanyar la seva primera Lliga tal dia com avui també. Ara anem amb els naixements, persones que van néixer tal dia com avui. A l'any 1897, a Anglaterra, a West Yorkshire, va néixer John Douglas Cracroft, físic britànic, que va dividir un atum artificialment per primera vegada, i li van donar més a més el premi Nobel de Física, l'any 1951. També avui fa anys Christopher Lee. Bueno, faria, va morir el 2015, però va néixer el 1922, un 27 de maig a Londres. Qui és Christopher Lee? Acto anglès, conegut justament per la seva versatilitat en quant a personatges. Un any més tard, també el mateix dia, però a Alemanya, naixia Henry Kissinger, política estadounidense, va rebre el premi Nobel de la Pau, a l'any 1973. L'any 1951 va néixer tal dia com avui, a Nebelena, a Madrid, cantant i actriu espanyola. A Barcelona, l'any 1971, 27 de maig, naixia Richard Torquemada, periodista esportiu, i 5 anys més tard, a Gervaisan, el 1976, i naixia Kadidja Ismajilova, periodista d'investigació, i va personificar la persecució de les veus crítiques a la Gervaisan. I també tenim un parell d'anacorològiques. A tal dia com avui, un 27 de maig, a l'any 1964, a Nova Dèlia, a la Índia, moria Jabarral Nenru. Va ser un dels líders principals del moviment d'independència de la Índia en els anys 1930 i 1940. Va ser primer ministre de la Índia des de la independència del 15 d'agost del 47, fins a la seva mort. I justament fa un any a Milà, a Itàlia, el 2021, i moria Carla Fracci, ballarina i actriu italiana. Abans de fer la primera entrevista d'aquesta primera hora de la Rambla, recordem que trucarem a la Irene Esquius, que és propietària de la botiga La Vie en Papier, per parlar dels casals d'estiu que ens oferirà aquests propers mesos. Comentem una notícia destacada i és que s'han confirmat quatre casos de barola del Mico a Catalunya, segons la Generalitat, es tracta de persones amb vinculació amb altres casos que ja s'havien detectat a l'Estat. Ho va confirmar la Conselleria de Salut amb aquests quatre casos, divendres passat, de fet es va confirmar, i es va informar també del primer cas, sospitós, que s'investiga a l'hospital clínic. Ara els resultats han confirmat els quatre casos i segons la Conselleria de Salut, es tracta de persones amb vinculació, és a dir, que havien estat en contacte amb els altres casos que ja s'han detectat també a l'Estat espanyol. En total, a Espanya s'han confirmat ja prop 90 casos d'aquesta malaltia, que no és ni tan greu ni tan transmissible com la Covid, segons les autoritats sanitàries. Espanya és, juntament, amb el Regne Unit i Portugal, on hi ha més casos confirmats de la malaltia. Quan consulta el metge per la barola del Mico, doncs bé, la barola del Mico provoca símptomes similars a la barola, que es va radicar l'any 1980, però són menys greus, com, per exemple, febre, maldecap, dolors muscules i erupció a la pell. La majoria de les persones afectades es recuperen en un període d'entre dos i quatre setmanes. Els casos més greus se solen produir en infants amb una letalitat d'inferior al 10%, segons explica el canal de salut de la Generalitat, que ha creat també una pagina específica per la malaltia. Majoritàriament, la barola del Mico ens transmet d'animals a humans. D'animals a humans pot arribar per contacte molt estreta amb individus portadors o, potser, per mossegades. I també pot entrar a l'organisme a través de petites ferides. Entre persones és més difícil de transmetre-ho. De persona a persona, normalment, pot ser per gotetes, però també pot ser a través de fluits o de mocoses. La persona infectada pot contagiar des de l'inici dels símptomes i, en cas que n'apareguin, cal consultar amb un professional sanitari o bé trucar al 061. En qualsevol cas, però, no es tracta d'una malaltia que es transmeti fàcilment i cal un contacte estret i d'una certa durada. Es calcula que la població general al risc de transmissió és un 3%, encara que, si es dona un contacte estret i continuat, el percentatge puja al 50%. Deixem-me la teva fregència de cop com en Gullbambú. I allà on anava tot, agafava un color especial. Pujava la temperatura i les ganes de ballar. Fas Barcelona tropical. Quan va ser jo al teu costat i veiem amb les palmeres que em resculpen on tu vas. Barcelona tropical. No hauria pensat mai que el lassaloneta em sentiria com a Hawaï. Ai, ai, ai, ai, ai, ai. Barcelona tropical. Des d'aquest tu vas arribar. Ai, ai, ai, ai, ai. Barcelona tropical. Des d'aquest tu vas arribar. La teva pell d'una orilla s'hi fa calor. Sembla de purpurina quan la toca el sol. I no té tu na'n te'n veurà més, però m'és igual. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Potelles. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus el esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ara escoltes Ràdio Desvern. Vinga, va, doncs que ara seguim amb aquesta roda d'entrevistes, que estem fent entitats també a clubs, inclús també a botigues per saber l'oferta de casals i d'activitats d'estiu que tenen preparat, que estan acabant de gestionar i de coordinar per aquests propers mesos de més calor i que els nens i nenes tenen festa a les escoles. Ara parlem amb la Irene Esquius, que és de la Viem-Papier, un comerç d'aquí del poble. Se'n l'ho demla, perquè ja la tenim al telèfon. Hola Irene, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Bé, molt bé. La veritat és que igual que vam parlar fa uns dies també amb la Sara Jaques, co-proprietària també de Mobile Lab. Tu i ella, per exemple, sou de les poques ofertes que hi ha de casals d'estiu, que no sou una entitat, que no sou un club esportiu, per exemple, sinó que sou botigues que oferiu casals, no? Exacte, sí. Jo des de fa 6 anys que vaig obrir la botiga, en periode de vacances de tan negals, femenafantes com a l'estiu, oferim la possibilitat de fer casals, que pot ser en tota una setmana, per exemple, o poden ser dia suelto i hora suelta. Si hi ha gent que s'ho vol combinar amb altres llocs, amb l'ajuda dels ràbis i així, no oferim aquesta possibilitat durant tot l'any i en aquest format així. És a dir, per exemple, si ara hi ha algú que ens estigui escoltant i que pensi en franges oràries per poder deixar els nens i nenes, quines serien les que oferiries? Per exemple, quina hora es començaria? Nosaltres comencem a les 9 fins a les 2. En aquesta franja orària es pot fer o convierta o per hores. Si no t'interessa tota l'estranger ho pot fer així. I també tenim el servei de cullida que comença de 8 i mitja fins a les 9 i de 2 fins a les 3, perquè són famílies que necessiten allargar l'horari. I per la tarda també reprenem l'activitat de 5 de la tarda a 7 i mitja. El que més em sorprèn és el tema que dius, perquè es puguin agafar hores sueltes, també. Això realment es pot fer així, per exemple? Sí, l'habitatge és un format que ens funciona molt. I et dic perquè aquestes famílies o que tenen, per exemple, un fi que va a una activitat esportiva i un fi que ve aquí per trigar a més les manualitats i per encaixar horaris, prefereixen fer-ho així en hores, en un parell d'hores, 3 hores, 4 hores. I és un format que des de 100 hores ens ha funcionat molt bé i és un format que ningú fareix i que la veritat és que les famílies els hi soluciona molt. I fins a quin dia, per exemple, ho podríem... Això que va a finals de juliol, a l'agost... No, nosaltres som casals tota l'estiu. Des del dia que acaba l'escola, fins que la tornen a començar. No tanquem l'agost. L'agost obrim d'adivindres tots els matins, també. Caram! D'un idò, eh? Sí, menys als dies, dels extraccions de sexual, hi ha 15 d'agost, i cap a la setmana la resta serà obert. Tant que ho digui com tallem. I explica'ns una mica quin tipus d'activitats hi fa a l'AVI en paper. És a dir, com teniu plantejat els tallers als casals? Sí, nosaltres fem activitats durs a tal matí. Anglomem el que són manualitats. Doncs en tenim pintura, cartró, posta, reincessió a la costura, una mica, l'ethering... Tot ho fem així d'activitat, escrat, també. I les adaptem una mica a les edats i al grup que tinguem. També podem separar com l'espai. Ara al fàbrem fem canviar d'espai, i aquest espai és molt més gran. I llavors també podem separar els nens del grup segons les edats, i així també adaptem les manualitats. I també com a l'esperit de negocis, doncs en algun moment, si els nens ho necessiten, també fem jocs i activitats a terra, i així per... per despreure que estiguin tot al matí menys actius i ben atès. Perquè, per exemple, quan diu separar els nens i nenes per edats, entre quines edats es poden apuntar? Aquí poden començar a venir a partir dels 4 anys i fins als 13 o 14. Llavors, normalment, hi ha així un grup de semi-financiats, doncs de 4, més o menys a 6 o així, van per una banda, i a partir dels 6 o 7, van per un altre. També depenent una mica de les inquietudes que tenen. Nosaltres, al ser un joc petit, personalitzem molt la festivitat, conec molt l'atenció, coneixem molt a totes les famílies, i llavors, doncs, aquesta és un... un intret característic nostre que adaptem molt a el nen, i ara es necessiten que tinguin. Perquè el material i tot això està inclòs o s'ha de portar de casa? Sí, el material està inclòs, ells només necessiten, i si volen portar, doncs, algú per menjar i per veure, la resta s'ha inclòs, tot en el preu. Vale, i entenc que aquestes activitats és perquè teniu un taller especial, o perquè tens alguna persona que també que t'ajudi, que li agradin els infants, o com ho distribueu, això? Sí, sí, nosaltres tenim un espai que és d'una taller amb dos taules grans, i després tenim un magatzem, on tenim un munt de material, i llavors cada dia tenim una proposta de diverses manualitats a fer, i llavors anem fins sobre la marxa, no hi ha pressa, no hi ha cada escolt seu ritme, i després tenim diverses monitores que m'ajuden, que ells estan no estudiant, perquè són mestres, o ja han acabat, i, òbviament, els agrada molt els nens, i els agrada molt de carinyo, també. I els nens i nenes que normalment venen, és perquè hi ha algun cop que ja han vingut a la botiga, o ja us coneixen, amb les famílies també s'hi han passat, i hi ha un cert vincle, o... Sí, normalment... Sí, un han quedat tots, sí, un han quedat tots. O algun nen, per exemple, ha vingut a algun aniversari, perquè, com també som aniversaris aquí al taller, a l'hi va agradar l'aniversari, i llavors han volgut provar el cas d'alt, i a nens, molts nens, la veritat és que són nens que acostumen a venir a enrere anys i a repeteixen, altres són clients de la botiga, o altres ho han descobert per caureia, perquè algú els ha recomanat, que això també ens passa molt, un nen recomanen amb una altra, una mare amb una altra, i llavors venen a provar i, majoritàriament, la veritat és la sort que agrada i tornen, i una mica és aquesta, la manera que ens coneixen. Molt bé. Irene, escolta'm, digue'm algun benefici que suposa, el fet de fer, per exemple, talles en manualitats, perquè sí que normalment són les propostes que hi ha, són més aviat de caire esportiu, de caire a l'aire lliure, amb algun esport, però poc una aguda són les manualitats o activitats més tranquil·les, que potser sí que hi ha nens i nenes que prefereixin aquest tipus de propostes. Sí, de fet, hi ha molts, hi ha molts nens i molts nens, doncs que no els agrada les activitats tan física, tampoc els agrada que ara els tio fa molta calor a fora, i llavors prefereixen un espai on la temperatura sigui més agradable. I després això, hi ha molt, molt, aquí fan just que hi ha molt la manda de la manualitat, que allà venen durant tot l'any al taller, i després, doncs, els nens opten més per una activitat així, que no per algú més físic, i després, és clar, les manualitats, tenim la sort que amb les manualitats els nens es desenvolupen, bueno, un món de sentiments, emocions, treballem moltíssimes coses, intentem que sigui un espai on se sentim molt còmodes, i jo crec que és la clau de que ha entrat anys i se n'hi ha acabat. Perquè durant l'any tu vas fent, a part dels casals, vas fent algun taller puntual també... Sí. Sí, nosaltres tenim totes les tardes del talli obert, només unicament estan que hi ha aniversaris que regeixen tot l'espai, o per exemple, a vegades, doncs, si tenim dos aniversaris de la vegada, doncs tampoc tenim l'espai obert, però si no, els nens poden venir totes les tardes a format puntual, així, dies o hores i hores sols, o també fem les opcions escolars, que hi ha nens i nenes que venen un cop per setmana a la humanitat, llavors tenim projectes de metge arredorada i venen durant tot el curs. Diguéssim que el talli està obert tot l'any. Llavors poden venir quan vulguin. I les festes d'aniversari és una cosa que funciona, que té el seu reclam, també? Sí, sí, moltíssim, moltíssim. En els 6 anys que fa que estem, la veritat és que anem fent-ho molt des de fet. Veiem els nens de Sánchez Creixa, perquè a vegades fem l'aniversari dels 5 anys, després tornem a fer-lo al set i és molt bonic, perquè si ens en durem compte, doncs que anem veient els nens Creixa i amb ell celebrant aniversaris. Si no és aquí al tallet, que venen a comprar coses de la botiga per celebrar la seva festa, i la veritat és que és una cosa molt bonica de tenir aquest negoci aquí a Sánchez. Que bé. Molt bé, doncs Irene, res més, el que em falta comentar-te, la gent que ens estigui escoltant i vulgui apuntar el seu fill o filla, en algun d'aquests casals, què és el que ha de fer, com es pot posar en contacte a través d'alguna xarxa social? Mira, a través de Instagram, que és la via en papier, tal qual, o a través de la nostra web, que ja també té la informació, www.lemeslaviaenpapier.com i d'intre de la web tenen totes les línies de contacte i Instagram, tenen un whatsapp per si volen escriure o per si volen passar per la botiga i també volen rebre més informació i veure les païs. Molt bé, fantàstic. Doncs Irene, moltíssimes gràcies, que vagi bé. A tu. I això, eh? Que visquin les manualitats. Moltes gràcies, que vagi molt bé. Adeu, adeu, adeu. Adeu, adeu, adeu, adeu. La reserva s'esgoten, la sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vides. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconectar. O no, el Club Alternatiu amb Paus Vert. Divendres a les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El Club Alternatiu amb Paus Vert. Divendres a les 9 del vespre, escolta'ns en directe a Ràdio d'Esvern. I sempre que vulguis, a Ràdio d'Esvern, un cop. Tenim l'Arbre Agulló i Guerra a l'estudi de ràdio. No per fer l'espai de natura i mèdia ambient, el que ens té acostumats cada setmana des de fa uns quants anys aquí a Ràdio d'Esvern, sinó per parlar d'ell i de les seves experiències vitals. Arrel de la intervenció que va fer la setmana passada al programa Sense Ficció de TV3, en el documental Mil anys de presó a Déu a la Mil, produït per a Aigua Films i la Vallesta. Bona tarda. Vas aparèixer el documental que acabem de comentar, que acabem d'anomenar que és un audiovisual que ha donat veu, alguns dels 50.000 objectors contra el servei militar obligatori. Ets un dels 50.000 joves que es va negar per dir-ho així, a fer la mil i una lluita que va durar 30 anys, i que, de fet, ha estat un dels canvis socials més importants en la nostra trajectòria recent, i que potser és una de les que s'ha d'anomenar. La nostra trajectòria recent i que potser no s'ha donat prou importància. Comencem pel principi, Arbre. Tu vas néixer al COI a la Can l'any 1949, i vas contactar amb els membres de la Joc, la Juventud, obrera catòlica, i vas prendre consciència, allà, de l'antimilitarisme en partir d'algunes lectures que feies de màxim. Sí, sí, feien revisió de vida i volien portar l'Evangeliantés com a algú viu a la classe obrera i integrat dintre de la classe obrera. També en pertenia, en aquest sentit, a les juventus socialistes clandestines, també. Una mica en aquesta idea de que hi havia que estar integrat en el amor obrera. I les lectures d'influència van ser les de Martin Luther King, i jo hi havia el diari dels Estatge anys, i va haver-hi tota la història també de Martin Luther King, de la lluita per l'emicipació dels negres en Estats Units, com es trataven, i la lluita en la violenta que portava. I després de Gandhi, també havia llegit algunes lectures, i em deia que m'estava construint com a no-violent. Va, t'estaves construint com una persona no violenta, pacífica... Sí, perquè això és una construcció, també. Militars han de preparar-se, i aprendre, i com s'arma, com es tira, com em mata, quan aprendre, i els canyons i la tal, i que l'agada més sofisticada, doncs el sent no-violent has de reconstruir-te, t'has de... d'alguna manera, t'has d'educar. Aquesta construcció la vas fer arbre anys abans de que toquis fer l'Emili, com dir-ho així, no? Qui? Sí, jo des de 6 anys vaig entrar a la Joc i feia en revisió de vida i tal, i ja era tot un procés, hi havia els saques llibres, hi havia la psicologia, també, i tal. Jo era un treballador, que és una de les coses que es va impactar als de la productora que van fer l'entrevista. No era un estudiant, però venent de classe mitja, jo era un treballador. Mm-hm, d'acord. Llavors, molt quin pensé dels teus motius arbre per convèncer-te fermament de quan ho volies fer l'Emili. Hi havia alguns punts que tu tenies molt clar que vas deixar, inclús per escrit, o d'alguna forma per dir jo no faré el servei militar o els comuniques als teus pares, o com va anar tot això? Bueno, això és un procés que va ser dur, va ser dur, eh? Jo, bueno, si l'escrit és que jo ho tenia clar, vaig arribar a la conclusió aquesta, o comuniques el tant de jo, que el mig, i tal, que en teníem, però veien que no, l'Emili es considerava com part de la vida. Igual que on respirem, vivim cada dia, anem a l'ababo, i això, i és quotidiant, i tal, i en ell tenen que anar a treballar per guanyar-se la vida, i després fer l'Emili era part de la vida. Ara era una societat aterroritzada, però el franquisme era en 71, en 71, franco-viu, consell de guerra de Burgos, demanaven penes de mort, i era una societat aterroritzada. Els meus pares eren dels que no havien estat polítics de la República, sinó va fer l'Emili a la República, la van obligar, i va anar a la División Azul, una mica voluntària obligada, perquè era practicant. I el que vas fer tu? I jo vas veure que jo, si volia aprendre sent noviolent, no tenia que aprendre a utilitzar-me, no estava disposat. Jo, com a persona sensible, no era el primer electori, ja ho sabien, ja en altres, i jo preferia que em matessin que no matessin. Clar. Com a principi, en una guerra, diguem-ne. I vas solicitar, llavors, el compliment d'un servei social substituitori? Bueno, no existia això, eh? Existien els testimonis de Jovà, que eren per motius religiosos, que ja algun d'ells portava 12 anys de presó, perquè es col·locaven tres anys i un dia que el que m'han col·locat, de primeres, a l'article 3820 del Codi Penal, sorties i, quan t'obligaven a fer la mili altra vegada, tenies que enviarven el Sàhara a fer la mili, i dius que no, i era en reincidència, a més d'altres anys i un dia, perquè venen 6 anys i un dia. I si tornava a passar, que havia passat en algun testimoni de Jovà, tenia ja 12 anys i un dia. Vale. Li col·locaven. També m'han posat tres anys i un dia. I quan vas acabar estant? Eh, sí, el Sant de Franco, el l'1 d'octubre, el 71 mateix, van donar un indult de 25%. I, per tant, jo va ser dos anys, tres mesos i tres dies. I a quina presó vas estar? A Naval Preventiva de Cartagena. Cartagena. I d'aquella època, Albre, què és el més dur que tu recordes? Bueno, el dur era... El més dur va ser, en principi, el terror de la mare, que va tenir un xoc molt brutal, que va dir que no fos la mili, que es matarà els disgustos, que no sé què dir, però si jo el que vull és això, no matarà ningú. Justament va ser un xoc. Va ser un xoc i, bueno, vaig anar a la presó i vaig estar quasi dos mesos, estava xupat, eh, que treballava de torner, feia reunió, dormia en poc. I, nada, jo pensava que havia perdut ja família, havia perdut tot, i dormia molt per recuperar-me, per recuperar un poc. Tant que la primera època vaig estar pràcticament com grovi, dormint. Pensa que jo vaig connectar i saber que era l'objectiu de consciència dos mesos abans. Ostres. El març. El març em va... el cul aconseguiria de l'alcoa i va dir això de xoc, i el que el PPV1 s'havia entrat al genè, a la presó, i era el març. I em van posar en contacte amb tota la gent, perquè hi va entrar preparat en tota una organització darrere, en un suport internacional i tal, i jo no tenia... Tu vas estar des del 71 al 73? Sí, al 73, sí. Molt bé. I allà dins arbre els objectors de consciència, que ara parlarem una mica més exactament, volem que ens expliquis en què consisteix, un objector de consciència. Us vau posar... hi havia alguna mena de xarxa, o estava-ho en contacte allà a la presó? Com vas conèixer el PPV1? És de... bueno, m'encola el PPV1 per carta, eh? Per carta? Sí, per carta, i va passar... D'altres coses, va passar per galeres, que està a la muntanya, i jo estava a la plaer de baix, a la naval preventiva. I per carta, em van enviar una foto, i tots, eh, de... dedicada, i de tot. Allò vaig conèixer els mals dels grus que apollaven. Llavors, em vaig informar que era l'objectió de consciència, que tal, i vaig entrar, diguem, a formar part d'aquest grup, i ells també, algun d'ells, venia a estar de Barcelona a veure'm, quan estava a la presó. Jo a la presó pensa que la Joc va fer un repensament, i van decidir apollar el tema, i fer un grup de recolzament. Van fer un grup, en el Coi de Recolzament, que ha durat quasi 40 anys, entre ells hi estava, un germà meu, i què feia, cultura de la pau, i marxes per la pau i tal, i llavors feien la gul de recolzament, quan el temps que jo estava a la presó. Després, em venien a visitar dones de l'Àoac, de Cartagena, venia el cura del barri d'allí, d'on estava la Santa Lucia, que eren cures nobrers, que ells perceron que de ningú s'han casat o tal, o ho han evolucionat, d'alguna manera. Tots hem evolucionat, i venia setmanalment, portava formatge, veur d'ula, a ells, i en solidaritat, sí. Hem parlat del PP, perquè Albre el PP veu que és considerat el primer objector de consciència, no? Sí, sempre ho diu, que primer era el Sestimone, perquè no volen saber res de la lluita social. El primer no religiós. Bueno, s'ha atorcer, per tant, més interpretatiu, filosòfic, personals i tal. Després també hi va sortir, en el documental, un altre personatge, una figura pública, que també va ser objector en Pallàs o el Tortell Pultrona. El Tortell Pultrona no va fer l'Emili, ojo, que sortia com a... diguem, ells havien considerat que era bo, però el documental... No, ell va fer l'Emili, i passa que estava absolutament començut del tema, que se'n va... Es va penedir, de no haver tingut el encert, de no fer-la, i llavors apollava i descella la carpa per fer una festa i participava en ell. O sigui, que ha sigut, diguem, un referèndum per donar-li més força al documental, segon el criteri, perquè amb unes amics més amigues i amics meus que m'han criticat que massa protagonistes ho tenen. Per això ja és un tema de la productora, i opinions i tal, perquè tota obra hi ha sempre crítiques. Clar, quan surts de la presó, tu, Arbre, què fas? On vas? A veure, a mi me'n van posar els 3 anys i un dia, que va ser 2 anys i 3 mesos, va sortir i tenien que tornar a condenar-me. Va ser una anècdota, si vols l'explico, si anem més de pressa, que no sé el temps que té. Què tens, per això? Explica'l, Anècdota, explica'l. Jo vaig sortir, el meu judici, que va ser el 72, que estava a la sala pleníssima, que ja estàvem allà, que ho jutgeixen, els sables, vestitges, les pedalles i tot. I a mi em defensava perquè no podia un civil que era abogat i professor d'abogatge d'emergència. I tot va buscar un alumne que coneixia que era coronel jurídic. I perquè aquell sí podia. Aquell coronel jurídic va fer la defensa, sabia que tot era un teatre, i va plorar tot. Ui. És el jurídic. Sí, sí. Bueno. I vinga a dir això, perquè aquests mateixos, perquè aquests mateixos, quan jo vaig acabar la condena, que era a l'agost, que a l'agost no existien ningú, tot està tancat, va amagar els papers de meus, es va traspepelar. Perquè deien, els papers deien, perquè llavors el capital general que era de Forza Nueva, és com si diguessin Vox, ara, Forza Nueva. I havia determinat que a mi no em donaven un mes de permís, perquè normalment donaven un mes de permís que la gent els diuen que són els que estaven. Podien anar a la casa i després es tornaven a enganxar, i es portaven al Sàhara a 6 anys. I a mi havia de determinar que no, doble esposada, doble vigilància a l'avió, i cap al Sàhara a la persona. Ostres. Havia de determinar. I el tio que hi va caver ja tant, això era després del judici a l'altre any, que va traspepelar els papers. Ah, sí. Bueno. Llavors jo vaig estar dormint dos dies com a convidat en la sala de guardia de la presó, perquè allà costava que ja havia acabat, però no es deia que n'hi havia cap ordre de fer a mi. És una de les contradiccions dels mandos, de la estructura. I, bueno, jo tot això em vaig dir això a mi mosqueja. I em van muntar un camió, un camió d'un familiar, del Cura del Coll, a l'Ejo García, per sortir que l'endestí deia Cartagena i té tota la cinc del matí. Caram. Ostres. I anava a Barcelona. I llavors la idea va ser que jo tenia canal a Belfast a fer un servei civil, en moviment internacional de reconciliació. I vaig arribar a Estatulús, passar a la frontera, l'endestí... Et vas exiliar a França? No, no em vaig exiliar. Va passar per anar d'allí, en una barca, l'endestí, a Belfast, per col·laborar en el moviment internacional de resistència contra la guerra. Llavors estava l'ira i tal, es tenia en una guerra molt forta. Va fallar, perquè va haver una època que hi havia moltes bombes, i van dir, no és possible, el tema. I jo estava allà, en Tolús. Estava en Tolús. En una bronconominia que vaig agafar un setembre, al passar a la frontera, per puxar d'allà, que hi va anèvar, puristament. I el fet de no tenir la cartilla militar, t'ha suposat, a llarg de la vida, alguna mena de problema després? Sí, molts. Que són quasi els que m'han fet patir, m'he esclar, perdó. Sí, postres. Pedre oportunitats de treball. Caram. Bàsicament a nivell laboral, no? Sí, sí. Sí, sí. El còstum arbre d'atencions, presó, judicis, batallons... Va acabar doblegant l'Estat, obligat a decretar la suspensió del servei militar obligatori, després de fer els canvis necessaris el codi penal espanyol. Com ho vas viure tu, aquest canvi? Ves pensar, ostres, la lluita que jo he fet, ha servit al cap dels anys per arribar a aquest punt. Doncs en un gotge, immense, un gotge immense, perquè la gent pessimista, mira les coses de manera pessimista i no, la història es produeixen utopies immenses, com el fi de l'esclavitud, com el fi del servei militar obligatori aquí, i ho vas veure com que en 30 anys he viscut una utopia. I tindrà aquella satisfacció i aquell gos de veure que compliran utopia, doncs omple. Clar. Fa un moment has dit que, al cap i a la fi, tots evolucionem. Tu has evolucionat, heu d'haver... He evolucionat en el tema d'inèria, i he estudiat, hi he de cultura, treballant, treballant amb la obra d'estudiar, hi va fer mestre, hi va fer metri, hi va estudiar metri, hi va estudiar geografia i història, i no para estudiar la natura, para aprender algo, para aprender de ella. Tu quan vas iniciar tant el món de la edat, perquè tu has estat mestre, no? Sí, he estat mestre, sí, aquí en el... Vas treballar, també, aquí en el Montseïn, també. A l'escola? Tinc uns anys, sí. Tu quan t'incorpores al món de l'educació... Al 81, exactament. I per quin motiu va ser per...? Perquè, bueno, perquè estava treballant, que és per cert, d'aquí, de mala obra en les cases vermelles d'aquí dalt, de tal, que era d'un català fer-reter, fer-reter, no sé què, un o molt català. I allà tenia i deia, bueno, sí, hi haurà que estudiar, perquè la formació la vas de tot. I em vaig preparar en una acadèmia en la pedrera, i treballant em vas preparar per estudiar el Magisteri. I la teva afiliació als moviments ecologistes, perquè sabem que formes pas d'Alnús, que és una agrupació ecologista d'aquí de Sant Just, quan arribat tu ja tenies aquesta... Però jo ja havia lligit llibres... Sí. El lligit és la base de tot, i la passió per lligir. Hi havia lligits llibres amb el Club de Roma. Aquí això ha parlat alguna vegada. Sí. Que el Club de Roma va, però que als anys 70 hi parlava del desenvolupament i de l'ecologia, els inicis, com tenien que ser les ciutats, el dèrem. I llavors, quan jo vaig venir aquí al poble, perquè en l'hospitalet, també als últims anys, entre l'estudi i la cria de la filla, però l'havia fet un peron, diguem-ne, eh? L'havia fet un peron d'un temps. Ja la cria havia passat, era gran, i la companya estudiava a la universitat, que també treballava, i jo tenia que cuidar la tarda de la cria, i d'això, un peron de la militància. Quan vas tornar a engrisar i vam venir a viure aquí a Sant Just, vas buscar els ecologistes per defensar la natura. Tu en quin any arribes aquí a Sant Just? Al 93. Al 93, va. I ja parla, t'encant, també, Arbona. Una cosa que es veu en el documental és que va ser una lluita de moltes persones, no durant tres dècades, però que potser no s'ha donat prou importància a aquest canvi social, que va arribar un dia, potser de tot els patiments, de tot l'esforç d'aquestes persones que veu estar lluitant durant un temps, tu creus així, que potser no has estat prou reconegut? Sí, sí, no estaria complet a l'entrevista si no diguem el que ara he de dir en l'opinió. Els Estats consideren fetes humans, una vivimina i una enxem en un país que és una formació cultural feta per humans, que s'otorga el dret a considerar que tots els que naixem, tot, i ara les dones també, per el tema de la igualtat, són possessió d'aquell estat. I no solamente la persona, sinó la seva consciència. Per què no cap a les consciències que hi ha persones que preferim no haver nascut o que hem matat? No, no, anàveu mils de la història. Doncs no, no en medita això, no en medita el tema. Ara, actualment, que a mi m'agrada molt parlar de l'actualitat, en Grècia, no em vull equivocar, fan tres anys de servei militar-goliatòria, nois i noies, i tot, en Israel, també. I se s'emporten més joves, quan han vist això dels moviments d'objació i de l'IA, a més de esperar el 21 o 22 anys que se s'emporten els 19 anys. No hi ho vas encara. És el jove de Rússia que han jutjat que 21 anys i ara comandant. I li veur la cara de qui dius. Això és que algú no comença abans. Clar, que encara no tenen capacitat de formació però no traurà conclusió ni valentia, perquè s'ha de tenir valentia. No per ser militar i disparat, sinó per ser dignes a la teva consciència. S'ha de ser més valent per dir que no, potser, que no per... Exacte, sí, sí. Diguem-ne. I el gran tema que jo em vaig admirar i col·laborar amb molta força al documental és perquè els poders no els interessa que sortim. Amagaran sempre la informació, jo ho han fet sempre, amagar la informació màximament. Aquí Catalunya s'ha donat la casualitat, que com n'hi ha un confrontament pel tema que no d'Espanya i Catalunya i tal, ha hagut mers força. Ja l'ha va bé, també, l'any 71 ja l'havia, històricament, en aquest tema. Però els estats es reserven molt de que es posen en qüestió lo que hi serà. El Felipe González parla molt olimpícament i diu... Tenia que tornar, ho he dit moltes vegades, no ho dic jo, eh? Les noies tenien que tornar i em plama senzillet, no ho dic de gràcia. Diu, tres mesos de militar, perquè sí, es faran responsables, patiòtics... Ho ha dit però diverses vegades. Dic, si això no succeïix, és perquè tenen pànic que torna a passar el que va passar. Molt joves diuen que no, i posen en ridícul tot el sistema. Perquè al final ho van fer, perquè van por en ridícul. El 50% no anaven a la milia, ja ni es presentaven. I els jutges ni s'atrevia. Díem, els insumistes, això que els jutjaven, molts dies, eh? Jo me'n vaig, se n'anaven, i els jutges quedaven paralitzats i no deia que els tinguéssim. Va arribar una situació d'aquest temps. Això és el que ells tenen terror. Però que si poden, demà tornaran a posar-hi un decret, que no tornaran a posar-hi la milia. I això van de saber les mares, que ara els seus fills no van, i per què no fa por vegada, perquè no vol que ho sàpiguen. Perquè faig en la raó de dir, oi? Arbre, teníem ganes d'escoltar-te, de sentir també la teva història, una història dura, i res, ha estat un plaer tenir-nos d'aquí a l'estudi de Ràdio d'Esber. Una història d'egoig. És una història d'egoig, d'autenticitat. Clar. Molt bé. Doncs arbre una abraçada, i res, a seguir. Valeu. Adeu. Moltes gràcies. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar. Sol·líciteu enviant un correu electrònic que s'enjust encara fumes a roba s'enjust.cat. S'enjust és una delícia, i el tabac, una brutícia. Un poble tan adorable, i el fontàni un suportable. S'enjust topla la vida, i el tabac te l'esquitxa. Pensa ben que tu t'enganyes, no juguis ara a tomanes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? De dilluns a dipendres de 10 a una, en directe, a Ràdio d'Esvern. Tot seguit, les notícies de s'enjust. Bona tarda. Us informa l'Ualòpez. A l'ajuntament accepta la sessió parcial de la concessió de la Fundació Privada i Indústries Gràfiques a favor de la Generalitat de Catalunya. Aquest punt va ser votat al plèdor municipal del mes de març dins la part de l'Estatut de Catalunya. La part de l'Estatut de Catalunya va ser votada a favor de la Generalitat de Catalunya. Des de l'any 92, la Fundació Privada i Indústries Gràfiques és concessionària de l'Espai de l'Institut Antoni Algaró per 50 anys. En aquest plec ja es preveia que el concessionari podia cedir amb autorització municipal als drets de la concessió a un tercer. Ara la Fundació ha manifestat a l'Ajuntament la voluntat de cedir parcialment a aquesta concessió, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la part coneguda com a edifició. No es canviaran cap moment l'ús d'aquest. De fet, s'està cursant actualment l'AFP dels Gràfiques, la titularitat de la qual ja és de la Generalitat. Per tant, de seguir avançant en aquests canvis de concessió, calia que, al plèm, manifestés el seu interès en acceptar la sessió parcial de la concessió. Una cosa que finalment va fer. Aprovar de l'adent del conveni de col·laboració entre l'AMB i l'Ajuntament per a la implantació d'una plataforma d'aparcament, per al desenvolupament d'una prova pilot d'una app per a l'estacionament de residents, la coneguda com a zona verda. Josep Maria Ranyer, regidor de mobilitat, va recordar que des del gener d'aquest any estan marxant a la zona verda. Es va parlar ja llavors amb l'àrea metropolitana per gestionar també la zona verda d'aparcament regulat, en base a la mateixa aplicació mòbil que es tenia fins al moment, l'AMB Mobilitat, que ja es fa servir per la zona blava i taronja. Technològicament, però, l'AMB va expressar que requeria un desenvolupament adicional per afegir la zona verda. Ara, l'àrea metropolitana ja pot posar en funcionament aquest nou element de l'aplicació que permetrà pagar la zona verda. També amb el format electrònic, una cosa que fins ara només es podia fer a través de les màquines expandidores. Ha aprovat el Pla Local de Salut 2021-2024 per tal d'establir les estratègies de les polítiques municipals en matèria de salut a Sant Just. Dins l'àrea de serveis de la persona, la regidora de salut, Gina Pohl, va exposar que actualment Sant Just compta ja amb un conseller municipal de salut i una taula de salut mental. El que es portava i a ple era la línia estratègica del que havia seguit d'acord amb el nou Pla de Salut. Aquest Pla de Salut s'ha creat mig en Sant Grups de Treball que han comptat amb la participació activa de grups municipals i altres agents del territori, com farmacèutiques, persones de l'ambulatori i persones d'entitats vinculades a malalties i patologies. Pohl aclaria que el Pla estableix quatre línies estratègiques que es comprometen a seguir. Una primera és incorporar la salut a totes les polítiques que es desenvolupen i que els serveis socials siguin universals. La segona és el foment d'una vida saludable, la tercera línia millora l'àmbit de la salut mental i la quarta, molt més concreta, té a veure amb millorar els desfibriladors que trobem als carrers del municipi. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca en just notícies de la set del vespre. Vinga, que estem ja començant aquesta segona hora de la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. I avui som divendres i volem prendre'ns el cap de setmana amb molt bones vistes. I deixarem ara aquest tema molt musical que es diu Well, did you go the Jacks, Jones i Manek del seu últim album d'aquest 2022, va. Ja que fareu aquest cap de setmana, aneu pensant que ja s'acosta. També tindrem bones temperatures, potser no tanta calor com el cap de setmana ha pensat, però el cap de setmana ha passat, però ja s'acosta la calor, s'acosta l'estiu i la platja ens va cridant, també. La Jackpissineta. Tio, so beautiful, you're a star, like the work of art, wherever you are, you'll always be the one who got away, and now I can't forget you, how could I let you make me dance it on the floor alone, another DJ's point and all the lights are on, you see, I tried to find you, but my skin takes off, you gave me only one and say no. Oh, my love, where did you go, where did you go now, I want to know, with all my love, where did you go now, where did you go now, I want to know, where did you go now, where did you go, where did you go now, I want to know, where did you go now, where did you go, where did you go, where did you go now, Ràdio Tassbèl, 98.1 M&M, Ràdio Tassbèl, 98.1 M'ha cajat anir amb el Nico aquí a dins de l'estudi de ràdio per parlar amb ell sobre l'oferta de casals d'estiu que hi haurà aquest any. Aquí hi ha el poble a Sant Just, al voltant del teatre. Hola, Nico, què tal? Com va? Hola, Núria, com estàs? Molt bé. Sí, doncs, a veure, tenim ganes, perquè hi ha molts casals aquí a Sant Just, hi ha moltes ofertes, han anat passant per aquí per la misora, però també volíem saber l'oferta que hi ha pel que fa al teatre, a aquest estiu. Doncs mira, Núria, aquest estiu torna a haver-hi el casal de teatre que fem a la Taneu de Sant Just. Bé, que guai! Sí, estem molt contents. I, a més a més, també, a diferència de l'any passat, ostres, aquest any ja no hi ha tantes restriccions del Covid, ja estarem sense la mascareta. Un estreu i un pes de sobre, eh? No t'ho pots imaginar, clar, clar. Imagina't, fer teatre amb mascareta, no? Una mica rotllo, una mica burit. I sobretot amb la calor de l'estiu, no? Ostres, clar. Totalment a favor de poder fer uns casals una mica més normals, bastant més normals, no sé si haureu de complir algun... Potser encara ho heu de mirar tot això. Tenim protocols i això, però a mi em sembla que bastant lliure, té a veure. Exacte, exacte. No tindrà molt por que veure amb l'any passat. Clar, sí, sí. Doncs aquest any, pel que fa als casals de la Taneu, quines edats es comprenen? Teniu idea de quants grups fer, de moment? Sí, de moment farem 3 grups, 3 o 4, depèn del nombre d'alumnes que s'inscriguin, i des dels més petits, des d'entre P3, P4 i P5, després un grup de mitjans que vagi de primer a quart, i després de 5, 6, inclús primer d'éssos. També. Però sí, hi ha nens que s'ho estan pensant i tenen entre 14 fins a 16 anys. Escolta, també són benvinguts, eh? Podem obrir 4 grups. Molt bé. I quines són les activitats que plantegeu o cosetes que tallés? Bé, tallés a centrar al voltant del teatre, però també fem, sobretot, molts jocs, moltes activitats. Aquest any també farem moltes més activitats més a la plaça Malaret, i sobretot sense oblidar-nos dels nostres jocs d'aigua. Clar, òbviament. Exacte, i ja no tindrem tantes restriccions en això. Ens hem de separar per grups, bombolles i totes aquestes coses. Però principalment seran exercicis el que els infants juguin molt, perquè s'ho mereixen, necessiten jugar. I també intentar fer exercicis que estiguin vinculats amb l'expressió corporal, amb l'addicció, la veu... Però sobretot això, que juguin, que sopessin superbé, i que refresquin cap al migdia perquè farà molta calor, segurament. Doncs sí, és que no s'entenen uns casals d'estiu sense algun moment que hi intervingui l'aigua. Ja sigui amb guerres d'aigua, mangueres, pistoles d'aigua, piscina... Exacte. Per exemple, amb el grup de petits teniu algun tipus de joc o activitat que sapigueu que funciona molt bé, o algun tipus de taller, que digueu, escolta, més que això, va bé per improvisar o... Els més petits, el que fan és també... ells mateixos es preparen les disfresses, ja que fem com un talliertes anar amb les cartolines, així prenen consciència, també, el... Fan obra. Sí, la idea és, seguint la mateixa línia, nosaltres coneixem el grup al Dilluns i, a més o menys, t'ampegem quina obra volen fer, i al Divendres fem, com sempre, una mostra davant dels pares. Aquest any no farà falta fer-ho a la plaça Malaret, ho podrem fer a la Taneu, amb els focus, que sempre queda més bonic. I, normalment, o el tema de la obra el trien ells, o fem una obra conjunta de... De què voleu que vagi aquesta obra? O, potser, alguna cosa més clàssica, com Romeu i Julieta, que ho vam fer l'any passat, o un clàssic, o sigui, sempre anem fent les dues coses, els petits, coses més infantils i més fàcils, i els adults, una mica més per impressionar ja els pares. Quin horari feu el... Doncs, l'horari que farem en el casal de teatre serà de 9 a Dugas, i, després, potser hi haurà la possibilitat d'anar a dinar caminant al Monsegne, a l'escola Monsegne, com ho feia amb els altres anys. Però, bueno, això potser encara està per veure'ns. Exacte, això està per confirmar-me. I, el tema de collida, i això també en fareu, o...? Segurament hi hagi, hi haurà de 8 a 9, una aula, la sala piquet de la Taneu, serà el lloc de collida dels nens. I el tema de monitors, professors, i això, és gent d'aquí del poble, gent que coneixeu, o que està potser vinculada amb el món del teatre, també? Sí, diria que tots som de Sant Just, la Mariona estarà de directora, jo estaré de monitor... Molt bé. I no sé si la Daniela o l'Albert ara no ho tinc molt clar. Ho hauria de confirmar, però, de moment, aquests dos hi serem. Molt bé. I la gent que vulgui agafar més informació, que vulgui preguntar sobre més aspectes dels casals, que ha de fer contacte amb la Mariona o amb la Taneu. Que es posi en contacte amb la Taneu o amb la Mariona, exacte. I també hi ha més tallers, també, de esports, de patin patam, de lleure. Perquè aquest any, Nico, estava ara intentant fer un resum d'any. Potser castigui el tercer, o no, o ja... Jo diria que aquest any és el quart. El quart, vale. El quart que fem al casal de teatre. I l'evolució, en allarg dels anys, com ha estat, més o menys? Doncs... L'any passat va ser un any bastant dolent, perquè amb el coronavirus vam estar batallant fins a l'últim moment. Ens van confinar uns quants, sense això, de per si de cas. A mi m'hi van confinar, però no tenia el coronavirus. I no va anar molt bé, no va anar molt bé, perquè tothom estava una mica en por, exacte. I ara hi ha com una fervescència, hi ha com un... Hi ha hagut com un boom. Jo ho estic notant molt a les classes de teatre que faig per aquí pel vas iobregat. I també, d'aquesta manera, animar a la resta d'infants, de nois i noies, no només dels senjors, sinó també del vas iobregat, que no sàpiguen què fer, es poden apuntar tranquil·lament i s'ho passaran superbé. Les setmanes que ho faríeu, que és el mes de juliol o... És l'última setmana de juny, a partir del 27 de juny. Com la majoria, no en tornem una mica de Sant Joan? Exacte, l'última de juny i tot el mes de juliol. I suposo que el mes de juliol sempre hi ha un parell de setmanes, que és com que els pares demanen més, no sé si són les dues del mig o què, però... Exacte, exacte. Sempre hi ha més demandes. Un any que us ha ajucat sense places. Sí, sí, sí. Sobretot, jo diria més les primeres del juliol, les primeres, però, bueno, a cada família té muntat el seu vestiu, no? Exacte, sí, sí. I, sobretot, cada divendres fem una obra, fem una obra de teatre, una petita mostra, teatral, i, clar, a cada setmana tinc uns alumnes diferents o els mateixos. I tu com veus una mica, Nico, com ho observes al grup? És a dir, com t'amteixes el terreny? I el només coneixes el primer dia, ho veus, això? Ens presentem, preguntem si han fet teatre abans, els faig fer exercicis, sobretot, que juguin molt... I aquí jo ja començo a veure si l'infant està acostumat a fer teatre o no. I ja ho noto molt, ho noto molt en els alumnes que tinc després. Si han vingut a fer el casal, es nota molt que ho tenen més per la mà. A què ve? Es veuen una mica més... Van una mica més al... Sueltos, com si diguéssim, no? Són jocs que potser també utilitzes quan ha arribat a temporada pastorets, per exemple, també, amb els meus joves, no? Alguns exercicis d'aquest tipus o així? Sí, tot i que amb pastorets, a mi m'agradaria... Si tinguéssim la possibilitat de fer sàjus més llargs, tindria més temps per fer més jocs, d'escalfament... I trobo que amb pastorets ens centrem molt en el text. Clar, va, és una mica pinyon. Com que tenim dos mesos o tres, no? Però, clar, aquí tenim una setmana. Ja no, sí, tal qual. Però, bueno, també són obres més curtetes... Sí. Són obres per passar-nos-ho bé, que aquesta és la premisa. No per voler quedar bé davant de ningú. És que els nens disfruten i que caudeixin, i que aprenguin i que s'ho passin bé amb una setmana. Clar. Perquè tu que fas classes en Nico, en els infants... Per què va bé el teatre? El teatre va molt bé per saber-se expressar. I també, suposo que a la llarga, quan hagin de fer presentacions i treballos, o jo que si treballes de recerca o treballes de síntesi o el que sigui... O posar-se cara al públic.Exacte, presentacions en públic. I també de fer-se escoltar, d'alguna manera, no? Això és interessant, eh?Sí. I... Home, és que ara mateix estem en una societat bastant individualitzada, on fem moltes coses sols, i el fet de també de practicar una activitat, no?, on estiguem en relació amb altres persones, i a més a més de la nostra edat, això també jo crec que els ajuda després de fomentar... Totalment d'acord.O altres habilitats.Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, Nico, ja ho sabem, eh, que a la Teneu aquest estiu tornen a haver-hi els casals d'estiu, amb el que els feu, suposo, en col·laboració, també en Patim Patam, que també organitem.Sí. Aquest cop ho fa a mig la Teneu de Sant Just i Patim Patam. Com que en canvia a la junta...Molt bé. Entrem a... crec que també tenen xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, a Patim Patam, o també, suposo, que des de la Teneu en deuen fer promoció. Entrem, fem un cop d'ull, i també mirem els preus i mirem les setmanes, i escolta'm, fàcil, anar a la Teneu, apuntar-se, o, inclús, no sé si també es pot fer de forma online. Fàcilíssim. No ho dubteu, apunteu-vos al casal de teatre, si us plau. Molt bé. Doncs, Nico, res més, que acabis de passar una bona tarda i visc al teatre.Molt bé. Que vagi molt bé. Moltes gràcies.Adéu. -♪ Lo dejaría por un café contigo, a arreglar el mundo sin llegar a ningún sitio, mirar la luna y saber que estás aquí conmigo, mar, mar, mar, mar... Ahora quiero verte en más, quiero ir a cenar, dejar las tonterías y por fin poder llamar, y pronto llegará. Todo este tiempo me ha dado por pensar que he llegado al momento, voy a vivir de verdad. La-la-la, la-la-la, la-la-la, la-la-la Cuando salga de aquí quiero meter más La-la-la, la-la-la, la-la-la Quiero La-la-la, la-la-la Cuando salga de aquí yo volveré a empezar La-la-la-la Catalunya és a Europa des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. És divendres tarda. Després de la setmana es vota d'hora, en un llavall, amb les mínimes hores dormides, te'n camines el teu guarda de confiança per tu guarda amb els teus amics. O sigui, vol a la terrassa, demaneu unes cerveses i és hora de posar-vos el dia. No és cap secret que les dones patim una gran pressió estètica a causa de l'ideal de cos femení que sense impulsar tota la vida havíem d'arribar a tenir. Les dones gràcies, a més a més, ens són víctimes d'un odi específic, la grasofòbia, que s'amaga sota un discurs de preocupació per la seva salut. Per què és perillós a la grasofòbia? Què provoquen les menys de les noies joves? Avui desmuntem les seves falses pretensions i visibilitzem la realitat. Adiós, estem ja an psychologists si hi arriba la junt, arriba la calor i a la calor apuntem canviar d'armari, Tocar, posar-se, maria curta i tocar passar-ho una mica malament al metro, mentre subes com un pollastre. Però també quan arriba a la caló, arriben els comentaris bastantes afortunats, o com diu la cançó al principi, opinions de merda. De persones que no saben res de tu i decideixen comentar sobre el teu cos. Efectivament. És una època una mica difícil, per encara certs tipus de comentaris que dius tu amb quin dret et creus, no? Exactament. De opinar. Sí, per Twitter ho estic veient molt, aquests dies molta gent que em parlava d'això, la meva amiga Irene, de fet, va twitterjar. La gordofòbia la tenim encurada al lament. Intentar recuperar-se d'un TCA implica desentendre't d'aquesta. Aquests mesos de calor i d'inseguretat aflo de pey, no l'exterioritzeu. Ens desiguals, si us heu adonat que ens hem engreixat, ho sabem, i a moltes ens fa mal. I vaig veure aquest tweet, i vaig veure la paraula gordofòbia o grasofòbia, i vaig recordar moltes coses del meu passat, i vaig recordar moltes activistes que havia vist a les xarxes parlant d'aquest tema, i vaig pensar que era una qüestió força important de tractar. La grasofòbia, la gordofòbia, està definida, és el nom, amb què es coneix el rebutge, l'atac i la discriminació cap a les persones amb sobrepesc o obesitat. També segons un estudi de femenitat i gordofòbia ideales de belleza com a estratègies de prisió femenina, diu que la grasofòbia és una expressió explícita del concepte de belleza repressiu i sexista. La discriminació sistemàtica de les dones amb cossos més grans que la mitjana, no és més que una altra forma de censionar els cossos que feien debat la norma de femenitat, els cossos no normatius. Exactament. Tota normal a internet veus molt de debat sobre aquest tema perquè hi ha moltíssima gent que no vol creure com en la paraula grasofòbia com una cosa que realment existeix. Si t'aprimes perquè t'aprimes, si t'engreixes perquè t'engreixes. Crítiques rebràs per tots jocs i no rebràs mai cap insult de ningú. L'objectiu de... no és més de crítica escolar, típiques històries que té molta gent explicada, haver-ho passat com supermalament per tenir una mala imatge corporal, perquè a l'escola els es repetien constantment... De veritat i bullying. No a l'utilitzar gras com un insult i no com un adjectiu simplement descriptiu, que és el que és. Sempre els actors i les actrius gràcies han estat com el còmic Relief de moltes pel·lícules i de moltes sèries. I se'ls ha tractat simplement com això. No se'ls ha volgut mai donar com protagonisme ni com una història pròpia ni... Són uns personatges que a les pel·lícules normalment veiem com el típic amic simpàtic... M'haig de fer parella... Bona xon... Bueno, mentida, si és un home, gràcies, té una parella que és com una noia guapíssima, perquè sí, perquè és superbona persona, però quan és una noia grasa no li fiquem mai parella, el costa moltíssim més. M'he fixat, m'he fixat, molta gent em parla i és la veritat, perquè patriarcat, en fi. Volia començar a parlar també d'una cosa que sempre passa a les xarxes quan surt alguna campanya, com promocional o d'anuncis amb persones gràcies, com a models, sempre arriben comentaris, horrorosos per perdre la penya. Fa cosa d'un més, crec, és quan vaig veure la última resposta grossa d'una campanya... Sí, era d'una campanya de banyadors de biquinis de Roxy, i una influencer que no sabia que existia aquesta persona, però em va xantar perquè tothom estava parlant d'això, que es diu Adriana Aveña, va posar els seus històries, una captura, com de la campanya, i varia en Sagoel, que no puc evitar riure un tio. A veure, m'agradaria saber vostra opinió. Avui buscava un banyador amb protecció solar, soc la primera que defiende la diversitat de corpos en la mujer. Una mujer puede ser preciosa y verse bonita, tenga una talla S o una XL, pero sinceramente defender y hacer apología de enfermedades como la obesidad me parece peligroso. Esta imagen pertenece a la firma Roxy. Estar obeso no es sano, y no debería ser objeto de una campanya publicitaria, al igual que estar en los huesos. Síbamos honestos, la obesidad agarrera problemas, como diabetes, accidentes cerebrovasculares, cáncer y pertención. Por supuesto que las personas que sufren esta enfermedad tienen derecho a vestirse, pero no sirva como ejemplo estético para otras mujeres, dan lugar e equivocos. Ostres, és que molta gent cau amb aquest error. Moltes gent cau amb aquest error, que es pensen que es fa apologia de la opacitat. El que em sembla és que fos una parafada com intentant, no especificar-se, explicar-se. El seu servei li fa una mala passada, perquè no s'ha donat compte que el final, literalment, diu, no sirva com un exemple estético per a altres mujeres. Literalment l'està dient, tota la parafada. La salut tal, no sé què, és que no sirva com un exemple estético, diposar-li surt. La para estètica. Bueno, és que això ho diuen molts. Estic promovent la opacitat, la apologia de la opacitat. Jo, a vegades, també he sentit comentaris d'aquests altres campanyes, per exemple, una marca, com es diu, la marca de DAF, o DOBE. Ah, sí. Que porten ja bastants anys fent aquest tipus de campanya, demostrar la diversitat de cossos, perquè ara exactament no sé si era roba interior, o un tipus de gent íntima o alguna cosa així. I algun cop també he sentit gent criticant que si es fa apologia de la opacitat, que si no és una bona mostra per al públic, sobretot més jove. És que és una tonteria tan gran. És que per començar el comentari de no és sa, anem a veure, ets un metge. Com ho saps? Tipus tu, persona, que estàs a casa teva veient aquests històries o aquesta publicitat, i no ets metge i no se s'ha especialitzat en això. Però realment quin anàlisi fas tu, de les persones que estàs veient, que és només una fotografia, per determinar que no estan sanes. Aquesta és l'altra, o sigui, portades de revistes de gent fumant, ningú critica, ningú és ratlla, perquè sortia algú fumant. Que tampoc és sa, si tinguem per aquesta banda. O el revés, persones com primes, que per exemple estan consumint menys de porcària. No és sa, però no és igual, perquè la persona està prima. És com s'ho pot permetre, no? Exacte. És que realment és que pot ratlla perquè és com, no siguis hipòcrita, que no t'importa la salut d'aquestes persones, suposatament, ni la imatge de salut que es dongui, o sigui, només et molesta veure persones gràcies. És que la salut és un paràmetre que no es pot mesurar a nivell estètic físic. Exacte. Una persona pot estar sana de salut i tenir un cos X més gran, que no una persona que pot estar més prima i tenir pitjor salut, pot tenir els pulmons, per exemple, cardadíssims, que no pas una persona que... Sí, sí. També, bueno, jo he escoltat gent que, no sé, que per exemple, que té un cos més gràs, de dir, ostres, doncs t'has de posar a fer esport, i és com dir, bueno, ja t'ho qui t'ha dit que aquesta persona... És que no faci esport, o que no menji saludable, o ja sal i atribueix persones amb un cos més gros, doncs un tipus d'hàbits, hostil de vida, que dius, bueno, ja t'ho qui t'ha dit res. És que, de fet, la campanya aquesta de Roxy, va bé, hi ha una de les models que surten, o sigui, a rel de tota aquesta parafarnàlia de l'influencer, aquesta de Adriana Venia, hi ha una youtuber que a mi m'agrada molt que es diu Mimi XXL, que va fer com un vídeo comentant tot això, i ella va explicar que va contactar amb una de les models d'aquesta campanya publicitària per parlar amb ella, i aquesta model, literalment, fa surf professionalment. És una dona... És un esportista? Sí, o sigui... És una dona de Hawaii, que tan ella, com la seva filla, fan surf, junta. Si has fet la seva filla, està com en competicions, com professionals, tant, no sé què. Però, literalment, es dedica, el seu dia a dia, es dedica a fer surf, i és una dona, doncs sí, gràcies. Llavors, com que la noia que va fer el vídeo a la Mimi, ho va mostrar, em plendè. Estic aquí criticant tot això, quan tens el saber de la història, darrere d'aquesta campanya, i la campanya és que hi van contactar com a persones, que es dediquen al seu dia a dia, a fer esport, i no són com conegudes internacionalment, sinó que són com persones menys reconegudes, com per mostrar el dia a dia real de persones normals, que es dediquen a fer esport, també. Clar, és a dir, jo crec que aquí a Roxy va dir, anem a promocionar els banyadors o bikinis, que anem a fer a buscar persones que estiguin relacionades amb el món del surf, o de l'aigua, o de l'esport. És igual que estiguin roses, morenes, altes, baixes, gràcies primes. I d'aquí surt l'anúncia amb les persones que surten, que després tinguin un cos o una altra, és com una característica més. Sí, i és que, a més a més, també, la sensació és que arriba a un punt que també penses que, i si no és sac, i si no és tan sens, o sigui que tampoc te l'han dret a existir i a mostrar els seus cosos perquè no és tan sens. Vull dir que em sembla un paràmetre superestúpid i sobretot que crec que ha de ser superesgotador, a vida mostrar com el teu historial mèdic, o sentir-te la obligació de demostrar el teu historial mèdic, com cada cop que et critiquen d'aquesta manera, perquè ningú el trigui res encara i com per justificar-te continuament d'aquestes bé. I és que, mira, estàvem mirant uns articles i, de fet, hi ha una altra racionista, i sí que ho ha de veure que es diu Marce Gonzalo, que explicava tot això, que hi ha molts aspectes a l'hora de valorar la salut d'una persona i que quedar-se només en el pes és molt reduccionista. I la Maragiménez, que és una activista, que no recordo, potser no estic flipant, però crec que és la que es diu croquetament a Sarges, que és una mica com famosilla, però, bueno, que també que és com activista contra la gordura, la grasofòbia, va dir el següent, un més presentatge d'agress corporal es relaciona amb més malalties, però no és una causalitat directa. Si fos així, tota la gent grasa estaria malalta i la prima mai. La salut és més que una mesura corporal, i efectivament. És que és gairebé perquè, realment, a sobre és una estigmatització que arriba fins a la consulta mèdica. O sigui, que hi ha com doctors i doctores que en plan, realment, són... que duen la terme com actituds, grasòfobes. També, suposo que deues tendres també en altres àmits, o mai, que s'estigui fins al tema, fins als metges, fins a la consulta, també em sembla bastant... Sí, sí. Mira, és que hi ha diversos estudis, com, per exemple, la patologització del Cuerpo de Mujeres Gortes a la consulta clínica, que mostren que les persones amb sobrepesivositat, sobretot les dones, pateixen més estigma i viatge mèdic que la resta de la població. La qual cosa es reportguteix negativament en la seva salut física i mental. Sí, clar, això estem parlant de, potser, persones gràcies que van al metge i qualsevol problema que tenen i la solució sempre és, estàs massa grasa, has de passar de pes. Sí. I mai els fan com les proves pertinents per saber el que s'hi passa, perquè directament es mereixen que és una qüestió del seu pes i de com està el seu cos. I llavors, directament, és com, no, has de passar de pes, té una dieta, punto. És un cas heavy, perquè no és només que no està rebent el tracte mèdic que necessites. Escapat, literalment, és com sentir-te humiliada per consultar mèdica de les pitjors coses que et poden passar, perquè, al final, jo crec que... És que tens un dolor, vas allà perquè t'ajudin a resoldre l'ICI des d'allà. Ja t'estan dient això, és com diuen, i jo em vaig, ara, saps? Sí, ja el metge em diu això? Sí, sí. I si això ho he vist, força la gala, tant a Tiktok com a Twitter, de bastanta gent dient que els ha passat això. També he trobat que hi ha més de 100 factors que condicionen el sobrepes i l'obesitat, però han estat grans rups. Biològics, ambientals, activitats físiques, psicològics, socials, disponibilitat i excessibilitat a un menjar saludable, a menjar saludable i al consum alimentari. És a dir, que no només el menjar i l'esport que fas o deixes de fer et provoca tenir un cos amb un altre o un pes amb un altre, és que aquesta és la qüestió, em plena, és el que deies tu abans, sempre com que estàs sumeix, que una persona grossa no menjas bé i no fas esport. És com jo, persones que tenen sobrepes des que neixen, des que neixen. Clar, per qüestió genètica o per qüestió... I literalment. Absolutament, és com quina ràbia no que sempre se sumeixi, que s'està agrada per una qüestió quan hi ha... Torno a llegir, més de 100 factors que condicionen. Que fan sentir culpable, no? És que, a més a més, i aquí no sé si estic obrint un maló, jo això he parlat amb molts amics que avui estem d'acord, i per mi també arribar a un punt que arriba a ser una qüestió de classe. Una qüestió de classe perquè és alhora una qüestió de temps, de diners i d'accessibilitat, és a dir. És molt fàcil, com jutjar a la gent que no fa res per la seva salut, quan tens uns gimnats a casa, quan tens un entrenador personal que deia la teva setmana, quan te'n pots gastar 200 euros amb vitamines, suplements... Quan tot el teu menjar és de la metgir, saps la millor qualitat i el més sàpiga possible... Saps qui us ha de menjar? Sí. Però vull dir, si tens accessibilitat i el temps, per poder-te dir que... No tothom pot entrenar 4 dies a la setmana. Literalment no. O no tothom pot pagar-se un entrenador, o pagar la compra de la metlle on tot és bio-eco... Exacte, exacte, exacte. És com... em fa ràbia, perquè és una qüestió de persones que potser no tenen cotxe a propi, és que ja tenen cotxe a propi o moto, per poder-te anar a tuoles 6 al matí, que fa molt. Hi ha persones que no poden desplaçar-se ni tan sols per anar... O que han de treballar 14 hores al dia. Saps? Que, òbviament, no sigui que sí, que val, que si tu lo quieres, lo consigues, bla, bla, bla, i tota aquesta... Però mira, maritucracia, estic farta, això no existeix, tio. Ho sento molt, ho sento molt, hi ha persones que no tenen accés a tants recursos com la resta, que, òbviament, amb això no estic dient, simplement no feu esport i punto, perquè és molt important. Però hi ha una altra qüestió, que és... També he vist moltes gent, moltes dones, sobretot gràcies, com explicant com l'esport no es tracta des d'un punt de vista o la majoria del temps, o com tu ensenyen, molts cops, no és l'esport per fer-te sentir bé, l'esport per fer-te sentir bé, perquè, al final, és una reacció literalment biològica i és molt important, vull dir, l'esport és bo per tothom, però no només perquè deixaràs d'estar gràcies o per aprimar-te, sinó perquè literalment et fa sentir millor, és la veritat, i per mi un gran problema és que molts cops no es parla de l'esport d'aquesta forma positiva, de moure el cos, et fa sentir millor, sobretot psicològicament, o sigui, les èpoques que millor he estat mentalment són les que més esport feia, 100%, perquè... Clar, tot el que s'agrega, les normones, i tot això és superpositiu. És molt pràctic de... Com un plan establert, de dir tantes hores... I és... Has menjat tot això, ara has de fer tot aquest esport perquè era mal que has fet. Quan es parla, com des d'aquest punt de vista, és que pot ser molt... Molt esclau, no? Exacte, pot fer molt de mal per una persona... O sigui, jo he vist molta gent a internet... I pots acabar convertint una pràctica que pot ser totalment positiva i de manera de gaudi en una cosa bastant traumàtica en el sentit de convertir-ho en una obligació... Total. Convertir-te és clau d'una cosa i acabar convertint l'esport en una cosa avorrida, sistemàtica que no t'acaba enganxant. I amb el tema de l'economia perquè després no em diguin que invento les coses, tinc dades. Segons l'OMS, a la Unió Europea les poblacions més vulnerables econòmicament tenen el doble de risc de patir obesitat. A Espanya, la prevalència de la sobrepesa i d'obesitat en els infants de 6 o 9 anys de famílies amb ingressos baixos és 11,4 punts superiors que la gent, doncs amb una economia millor, diguem-ne. I un altre estudi, que no diran el nom perquè és molt llarg, que també mostra que la prevalència d'obesitat als infants és fins a 1,6 vegades superior quan les famílies tenen pocs ingressos. I llavors, tal com es va definir a la cimera mundial sobre l'alimentació en el 96 o sigui, fa molts anys, la seguretat alimentària existeix quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic aliments suficients, inocus i nutritius que satisfan les seves necessitats, energètiques, diàries i preferències alimentàries per portar una vida activa i sana. La recerca de la creu rosa demostra la relació directa entre els ingressos i la seguretat alimentària. El 41% de les llars que presenten seguretat alimentària tenen ingressos superiors a 700 euros. I de les llars que no tenen ingressos, un 7% estan en situacions de seguretat severa. No m'ho estic mantant res. I després és que, amb el que estava dient, com parlem de l'esport, com parlem perquè sigui una cosa positiva i tal, i la gent que s'amaga... No, és que a mi em preocupa la salut, per això em feico amb les persones, pel seu cos. Clar, jo penso en següent. Si realment, com a societat, ens preocupa la salut de la gent, doncs jo crec que les passes a seguir serien facilitar l'accés al menjar saludable, no perquè una família que no es pot deixar més de 40 euros en la compra setmanal, que ha de fer si el que són fruta i verdura val... És que un albucat, quan costa el kilo? Una borrada? Sí, sí, sí. Doncs si tens, jo què sé, un albucat, que potser són 2 euros o 3 euros al kilo, i unes madalenes, que són un paquet de 30 madalenes, un euro, que ha de fer una família que no té pasta, que ho facilita l'accés al menjar saludable. Dos, ho faràs més espais públics si gratuïts em fes esport. També. Saps? Perquè també els gimnasos tenen la marinera. I tres, és que elaborar campanyes on culpabilitzes a les persones, a tenir el cos que tenen, mai és el bon camí. És que per l'altra banda també em fa gràcia, perquè amb el que estava parlant abans, com d'economia, no sé què, jo crec que hi ha com un factor com capitalista, molt heavy, que la gent sol obviar. El que significa mostra que els entorns alimentaris no saludables, caracteritzats per l'impré, disponibilitat de bagudes en sucrades i d'aliments ultraprocessats a preus assequibles i promocionats agressivament, influïixen en els àvids alimentaris, el desenvolupament de les preferències alimentàries, l'accessibilitat i l'acceptabilitat dels productes alimentaris i el seu consum. Bàsicament, estem rodejades i rodejats de productes processats, en sucrats, etcètera, etcètera. Vull dir tu, ens ens la tele, i tots són anúncies de Harry Bogey, dels principis... Coca-Cola. Exacte, Coca-Cola. Vull dir, et venen tota l'estona com tots els productes ultraprocessats, i a més d'ells venen a fer un marketing superchung o en plans, serà superfeliç, estarà supercontent, el tema de bank dones que s'ha parlat molt de temps, que tenen com la zona de jocs i tal, que és com per fer-te passar ja com tota la tarda i tal. Vull dir, que és com et venen una vida poc saludable, i te la venen com que estaràs superfeliç de la vida, no? Però després és el contrari, després et venen els zascas. Exacte, és que pots estar veient perfectament una anunciada. Harry Bogey i el segon, una anunciada de productes geotèctics. No dius com a la cosa constant d'estem creant aquest problema, o d'estem fent creure que t'estem creant aquest problema, i alhora t'estem donant aquesta solució. Bueno, però espera't perquè després en aquests tipus d'anuncis a sota amb lletra minúscula cursiva i de color blanc, et posa a recomendar un uso moderat, un uso responsable del producte, i combinado con ejercicio físico diario, no sé qué, no sé cuántos, o sigui, a baix et posen, per exemple, els anuncis de no cilla, o de nutella, o de... Perquè estan obligats, que se n'ho ficarien. A sota amb blanc, ben primer, et posen allò combinado con ejercicio diario, tal qual, tal qual. Bueno, tampoc t'interessa tant aquella part. Però també em sorprèn, no, perquè... capitalisme i el món en què vivim, però és que és real, t'estan com venent tot un... seguit els productes de sucre, i alhora t'estan dient, bueno, després de menjar tot això, que t'estan sentant malament, té, no sé, vitamines, pastilles, batuts, per aprimar-te, però és que a sobre, a sobre, segons l'informe dietes mil·legres de la ciència espanyola, elaborat per l'Academia Espanyola de Nutrició Dietètica amb la Fundació Màfere, el 2020, s'estima que la d'Espanya atribuïble a dietes miracle és de més de, ojo al dato, 2.000 milions d'euros anuals. Sobretot, entre població amb rentes baixes, ditso, joves i dones. Aquest mateix estudi recorda que aquestes dietes poden augmentar el risc de mortalitat per malaltia cardiovascular, el dany hepàtic i renal, però ningú en parla d'això. O sigui, tampoc és saludable. A més, la evidencia científica indica que el 90% de les persones que realitzen dietes no aconsegueix una pèrdua de pes permanent i sol recuperar el pes perdut en un termini màxim de 5 anys. O sigui, que tan sols li funcionaran. I com diu un activista que es diu Blanca Rodríguez, jo crec que tot això es basa en que, amb les seves paraules, l'odi al nostre cost serveix perquè les dones no tinguem temps de preocupar-nos de res més. Clar, estic superdecorada amb això, fa molt de temps que ho penso. És que realment és com crear-nos tota una sèrie de... per afinar-nos dies mentals, com una sèrie de seguretats més estúpides. Estúpides, que se m'entengui. Evidentment no estic traient l'importància a la malament que et pot afectar mentalment, veure't malament a tu mateixa. Però que intento dir que jo crec que, com la societat i com tot el sistema en què vivim, que al final és un sistema patriarcal, és com que ens intenta que estiguem preocupades per tenir un cos perfecte, per ser les més guapes, per tant, la sé quantos, per oblidar-nos com de tota una sèrie de repressió que encara estem vivint. No és com preocupat d'aquests pantalons et vagin bé i no donis compte que cobres un cinquanta... bueno, un cinquanta, no, però cobres un ben personalment que el teu company, home, en la mateixa posició. Clar, en lloc d'estar fent, defensant altres coses, ens quedem amb el tema de la imatge, del cos, de l'estètica, de poder oferir la millor imatge d'altres mateixes, quan al darrere podríem estar dedicant part d'aquest temps, en altres coses que potser no interessen, que mirem. Però és que, a més a més, també crec que l'udu és d'un altre com que dones de totes les edats pateixen això. Saps per què no és una qüestió d'ara, és una qüestió de tota la vida. Jo quan veig la meva mare o ex persona adulta, dona adulta del meu voltant, tieta, el que sigui, com ja ha preocupat el tipus, ai, quan és Nadal, no? Una setmana abans de Nadal faig tieta, perquè després, tal, a mi em fot molt veure les dones adultes del meu voltant, que sobretot són dones supervalentes, superfortes, en una feina, com dir-ho, en plens superveïadores, tal. Dones superfortes, que tot i així, per tota una vida d'haver rebut, com comentaris externs de persones estúpides. Hi ha una societat, en general, que ens crea aquestes insacuretats, veure això de dones fortes en els seus 40, 50 anys, preocupades, perquè no els hi càpiga, un puto pantaló. Això a mi em fot molt, jo penso, i em dona molta ràbia, perquè ho sento, però miro, els homes adults del meu voltant i no els hi passa, o no els hi passa amb tanta freqüència, o no els hi... Saps? Exactament, és a dir, això, en el sector masculí, no passa o no passa tant, però en canvi, en el femení, és constant. Sí, és que és tot, també, és anar a una botiga que les talles no et vagin, a mi m'ha passat. Em sembla bastant trist que encara d'avui patim una pressió estètica tan heavy, i no només amb el tema del cos, sinó en general, que sí de pilades i no de pilades, que sí masculines o... que sí massa masculines o massa femenines, que sí maquillatge, etcètera, etcètera, però bueno, per al moment, em fa feliç veure que moltes dones ens estem com revelant contra tot això, i hi construïm com xarxes de suport entre nosaltres, i per al moment sí que veig que entre nosaltres ens donem molt de suport, i ens ajudem les dones a les altres, ens fem veure les dones a les altres quan estem tenint actituds com tòxiques com a nosaltres mateixes, i que estem com unint-nos en aquesta lluita contra aquesta pressió estètica tan imperant, que portem com arrossegant des de fa tant de temps, que per al moment hem quedat amb això, que tot i que la ciutat en general estigui una mica en la merda, a mi hem cuidat les meves amigues i totes les altres dones al meu voltant, i crec que poca a poca aconseguirem com trencar amb tot això, i ser més lliures. Molt bé doncs Lòria, sense ensemno, deixem aquí per avui, ens tornem a trobar d'aquí uns dies, fins la setmana que ve, i res, cap a sis bona tarda. Vinga. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicle especial, de cinema francès a la fresca, al meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargar, i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que el pis hi tingui un quarto, o ets pres per convidats. I et deixo aquí sobre un cobre llit, perquè ara no, però després et rasca, ja veuràs. Si tens ganes de vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com, si fossis a casa. La manera com va dir bona nit, t'hi va picar l'ulletera, fàcilment mal interpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cinc, fer un vuit mil, fer calcom, i fer-s'hi almenys igualable. Però ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somien, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I on puc anar per et el fons? I em pres en blanc i negre, i havia un poster d'en Gavart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cad. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ei, va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol, després que després, tot això acaba siguent un rotllo petatero. Va, com mi de fumar. I en un pla o sequència, una frase magistral, una dona és una dona, no et preocupis tant se val. Tant de mà, vam esmorzar. Ni tan sols vaig mirar-la, i alhora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Va, que abans de marxar deixarem un últim tema musical que es diu Dela o del grup sexeni. I amb això ja tancarem el programa, que se costa en dies de festa, va. I ara al món està de lao. I ara al món está de lao. I ara el món está de lao. Yo fui separado de un team, de un equipo añado Cridar mi burro al del Chulet, demanar-li perdó Després surtito tal a nit i ballam el del Chulet El tarri, tarri, tarri, tarri, pero el al mono está de lao Más a lao que un bacalao, porque a vida ve la chao Me he quedado sin cola cao, que esta vida se ha acabado Llevo dos años cerrado y ahora bailo sarri, sarri, sarri, sarri cerrado Y ahora el mono está de lao, de lao, de lao Y me he quedado en lao, de lao, de lao, de lao Y ahora el mono está de lao, de lao, de lao Y ahora el mono está de lao, de lao, de lao, de lao Y me he quedado en lao, de lao, de lao, de lao Y ahora el mono está de lao, de lao, de lao Y ahora el mono está de lao, de lao, de lao Passar que aquesta cançó és d'un grup de música urbana de llei de que es diu Sekseni, amb un estil que viu a cavall entre les diferents facetes de l'urban, el reguetón, el trap i experimentant també amb la fusió d'altres gènere's, eh? Van néixer l'any 2019 als soterranis d'un institut on tres amics es van decidir agravar una maqueta la primera cançó del grup va ser Lleida Town un tema casula que va tenir molt bona rebuda a les terres llei de Tanes, com no? La la la la la la La la la la la la la Vinga, va, que ja ens anem acostant a les set de la tarda això vol dir que ens hem de comidadar del programa d'avui ja som divendres, tornarem dilluns també per això a la mateixa hora de 5 a 7 aquest parell lliuretes per fer-vos companyia aquí el 98.fm ràdio d'Esberna, ràdio municipal de Sant Just ara toca escoltar les notícies, l'informatiu complet de la Madaluah López, pare, està el dia de tot el que passa aquí a Sant Just Res més, que acabeu de passar també molt bona tarda uns molt bons dies de cap de setmana i seguiu-nos també a les xarxes socials a roba, ràdio, d'Esberna, tant a Twitter com a Instagram o també a les xarxes socials del programa La Rambla a roba, la Rambla, no oi tu, a Twitter una abraçada i que vagi bé, adeu! La Rambla Les àvies i els avis són sàvies i sàvies no deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblit Festa de vici sense edat En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada i depèn de tu, que ho facin sols Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanyes a veure el poble on es van criar dona els vida, que torni a sentir el vent a la cara et necessiten, i tu a ells també des de vici sense edat et necessitem Festa voluntària Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat Festa de vici sense edat.cat