#177 - La Rambla del 30/5/2022

Ara escoltes ràdio d'Esber Sintonitzes ràdio d'Esber La ràdio de Sant Just Durant de 8.1 Ràdio d'Esber Durant de 8.1 Ràdio d'Esber Durant de 8.1 Ràdio d'Esber Durant de 8.1 Ràdio d'Esber La Tarda Sant Just passa en 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 30 de maig, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, a la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 farem un repàs als dies internacionals i també a les afamèrides. Després, tot seguit, farem la predicció del temps amb el Carles Rius i seguirem amb una entrevista més a les entitats esportives i del lleure de Sant Just per parlar de les activitats i dels campos. Avui concretament parlarem amb Can Mèlich, amb un dels coordinadors, en Daniel Isern. Després, baixarem fins al carrer Indústria i ens aturarem davant de cuina Miracle per fer l'espai de gastronomia, cuina i alimentació saludable amb en Joan Targarón, apropietari del negoci. Després, a segona hora de la Rambla, i a partir de les 6 i 10, després escoltem els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'espai de Padel amb l'Enrique i avui també vindrà el Pablo Aymar. Després, tot seguit, acabarem amb l'espai de novetats literàries i recomanacions editorials amb l'Ernau Cònsul de la llibreria que el llibre té de Sant Just ubicada aquí al carrer Bonavista. Doncs bé, tot això serà de seguida. Ara per això us deixaré amb un tema musical i comencem. No marxeu! M'agrada molt. Això és la fama de Rosalia amb The Weeknd. A tu te lo cuento, no creas que no dol yo o que me lo invento, así es que se dio. Yo tenía mi bebé, en algo bien especial. Pero me obsesioné con algo que lo hacía mar. Y la de canciones en mi mente, y él me lo notaba. Y al tanto de veces que él me lo decía, yo como si nada. Es mala mente la fama, no va a quererte de verdad. Es demasiado traicionera y como ya viene se te va. Sabe que será celosa, yo nunca le confiaré. Si quieres duerme con ella, pero nunca la vas a casar. Lo que pasó, me ha dejado en vela. Ya no puedo ni pensar, la sangre le lleve. Siempre quiere más, puña la hita. Está su ambición en el pecho afilada, es lo peor. Es mala mente la fama y no va a quererte de verdad. Es demasiado traicionera y como ya viene se me va. Yo sé que será celosa, yo nunca le confiaré. Si quiero duermo con ella, pero nunca me la voy a casar. No hay manera de que esta obsesión se me fuera. Se me fuera ya desaparezca, yo aún no aprendí o la manera. No hay manera de que desaparezca. Es mala mente la fama y no va a quererte de verdad. Es demasiado traicionera y como ya viene se te va. Yo sé que será celosa, yo nunca le confiaré. Si quiero duermo con ella, pero nunca me la voy a casar. Després d'escoltar aquest tema de Rosalía i de weekend, el que farem és parlar de les afamèrides que tenim per avui 30 de maig. Vinga, ens ubiquem a l'any 1631, perquè el regne de França va signar el tractat de Fontainebleau, entre Maximilià I de Bavillera i el cardenal Richelier. Anys més tard, el 1871 va caure la Comuna de París. El 1913, el dia com avui, es va signar el tractat de Londres, que va posar a fer la Primera Guerra Balcànica. També tenim que, el dia com avui del 1982, Espanya va ingressar a la OTAN. El 1987 a Catalunya es va emetre a TV3 l'últim episodi de les aventures d'Oleana Molls. També tenim que el 2010 a Sabadell es va celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya. Va ser la primera ciutat amb més de 200.000 habitants que la va realitzar. I, el dia com avui del 2015 a Barcelona, va tancar a la llibertia la Ormiga de Oro, de fet, una de les més antigues de la ciutat com tal. Parlem també de neixements, persones que avui celebren anys, que avui fan anys. El 1948 a Barcelona va néixer Salvador Puig Antig, activista autònom català executat pel règim franquista. Va morir el 1974. També avui és l'aniversari d'Eva Piqué. Ella és escriptora, periodista i professora. Va néixer l'any 1969 a Barcelona. Tirant una mica enrere a l'imperi rus del dia com avui, va néixer a vacunar el 1814 en arquista rus. També tenim que el 1928 va néixer Agnès Varda, directora de cinema belga. I, l'any 1975, a Wisconsin, als Estats Units, n'aixia la Ingeniera Informàtica i Directiva Estadounidenca, Marissa Mayer. I, parlem ara si hem dit neixements, doncs una crològica és persones que van perdre la vida del dia com avui. A l'any 1431, un 30 de maig, el regne de França, i moria Joan Adark. Joan Adark, heroïna francesa de la Guerra dels Cent anys. El 1640, als Països Baixos, i moria Peter Paul Rubens, pintor barroc de l'escola flamenca. El 1778, a París, i moria Volter, escriptor i filòsof francès. A l'any 1995, el Covindes, i moria Antonio González Flores, actor compositor i cantant espanyol, fill de Lola Flores i del Pescailla. El 2006, a Tòquio, i moria Xauei i Mamura, guanyador dues vegades de la Palma d'Or, el Festival de Cans, i és difícil aconseguir un premi, doncs imagineu-vos per aconseguir-ne dos, la Palma d'Or, el Festival de Cans. I el 2013, en Novedeli, a la Índia, moria Vina Majundar, acadèmica, feminista, pionera en els estudis de les dones a la Índia, i també figura destacada del moviment de dones en l'apost independència. Vinga, que estem fent aquí un repàs també dels festivals, que tenim ja de cara a l'estiu, les properes dades. Tenim a sobre el 1 d'octubre, el 2 de juny, el 11 de juny, finalment aquesta 20a edició, sí que es farà, però es multiplica i seran dos caps de setmana al part del fòrum, a l'altre, a l'altre, a l'altre, i a l'altre, a l'altre. Es multiplica i seran dos caps de setmana al part del fòrum, en comptes d'un, i en total, més de 400 artistes en 11 dies de festival, si comptem el Primavera a la ciutat. Hi haurà grans noms, com Dua Lipa, Lord, Destrucs, Goriles, Massifatac i Pefmen, que encapçalen el Cartell. Primavera saun, ja el tenim a sobre. També uns dies més tard hi haurà el Sonar 2022, del 16 de juny, el 18, que es tornarà a fer tal i com el coneixíem i que encapçalen el Cartell d'aquesta 29a edició de Chemical Brothers, amb un nou show audiovisual que s'havia d'haver vist ja al 2020, però que s'ha anat posposant. A finals de juny es farà el Barcelona Rock Fest 2022, i és que després de dos anys d'aturada també torna l'esdeveniment més gran de l'estat dedicat al Heavy Metal i al Hard Rock. També el Parc de Can Zam, amb una alineació espectacular, a més de 40 bandes internacionals d'Unidó. També a finals de juny es farà el Festival Vida. Tindrem Alice, Abel en Sebastián, en Black Pumas i Rodrigo Cuevas, algun dels caps de Cartell d'aquest Vida 2022, el que també s'hi ha anat sumant altres artistes. Per exemple, la Guitarrica de la Fuente. D'estaca també un hydrit programa en clau catalana amb propostes com Mixima, Intana, de Souza... En fi. I també del Canet Rock, però això ja ens anem al Juliol, el 2 de Juliol, per als fans de la música catalana, que t'ocmaran a veure sortir al sol. Doncs això, aquest 2 de Juliol a Canet de Mar, que comptarà amb una quinzena de bandes del país a hores de música i festa ininterrompuda fins a l'Alba, oques grasses, els catarres, la pagatina i bufos, a part de repetidors, com d'altres anys, com Doctor Prats, la fúmiga, Miquel Lluny, i Sou, per exemple. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent. Si no veus esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. La Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. Va fer mal a la predicció del temps amb el Carles Rius o la Carles Quetal. Bona tarda. Ja està. Hem passat un bon cap de setmana. Les temperatures no han estat allò a guiants del tot. Disapta, sí que vam patir. Disapta vam arribar als 29.5 a Sant Jurs amb una temperatura de sensació de 30. Una altra cop una patacada. Si es recordeu dimecres, es venen a quedar amb els 20 graus. Disapta arribem als 30. És una altra cop una pujada de 10 graus. Tot i que veníem d'un cap de setmana molt càlid La temperatura va baixar a 13 graus. Són aquests els baixos típics de la primavera, que continuem tenint-los així, molt presents. I la tendència ara és que després d'aquesta pujada del dissabte, ahir, diumenge, és el que deies que tu s'estava de conya. Una temperatura que va baixar a 6 graus, la màxima s'enjust va baixar fins als 24 graus, i realment s'estava molt bé. El sol fa calor i crema, perquè és normal, i estem en el nou que estem, i el sol ja preta. Però sí que, cert que, si te n'anaves a l'ombra, i estaves una miqueta d'aventet, realment s'estava molt bé. Perquè molta diferència entre dissabte i diumenge, i ara amb aquesta baixada del diumenge, el que tindrem al llarg dels propers dies és una petita recuperació, no molt forta, però una petita recuperació de les temperatures màximes, que fins ben bé d'imecres, dijous, podríem arribar a l'altre cop a valors de 27, 28. No ho tenim massa clar, perquè ara ho explicarem. Però, vaja, que podríem pujar una mica les temperatures a mitjans de setmana. A on segur que pujaran serà l'interior, i en zones de muntanya. Aquestes temperatures ens entra un altre cop, un altre, bosseta d'aire cal i d'africàs, amb la sea que s'han abonat a anar venint a veure'ns a casa nostra. Sempre, també, aquestes bosses d'aire calit que ens arriben des de l'Àfrica porten partícules en suspensiós, i que probablement a partir de dimecres tornaran a haver avisos de contaminació i de partícules en suspensió a Barcelona. I el que probablement tinguem nosaltres és que ens quedarem una mica frenats aquesta temperatura, que probablement pugui arribar i superar els 30 graus a partir de dimecres, a molts punts de l'interior, però a la costa, com que els vents bufaran una mica marítims, com el que va passar ahir, que va frenar la pujada del Mar Curi, el que tindrem els propers dies és que aquests vents marítims, que bufaran en general de sud-est, una miqueta d'est, de bales sud, aquests vents que són més marítims, com que l'aigua del mar encara està a 22-23 graus, arriba cap a l'acosti no permet que el termòmetre pugi tant. Sí que la humitat és una mica lavada i la temperatura de sensació puja una mica més, però sí que és cert que probablement podria ser i això ho anirem seguint la setmana, que dimecres, gran part de Catalunya, sobretot a l'interior i no afectats pel mar, no influenciats pel mar, doncs tinguin temperatures molt càlides, entre els 30 i els 35, i a l'acosta estiguem una miqueta més atemparats pel que fa a temperatura. Això que ens en portem. Sí, ho hem d'anar confirmant, perquè falta que aquests vents del sud, sud-est, ens acompanyin, si ens acompanyen, tindrem això. Llavors, avui, amb alguns novel·lets al migdia, ja ho heu vist, que és molt poca cosa, realment el dia ha estat esplèndid, a més està molt ben ventilat el dia, de cara a la nit també tindrem alguns núvols prims, és molt poca cosa, o sigui que tampoc no hem de patir massa, i demà dimarts, i també dimecres, els afegim tots dos, són dies esplèndids. O sigui, el sol dominarà, ja no tindrem ni aquests novel·lets, i les temperatures es podrà enfilar una miqueta més. Avui hem arribat a més de 24 graus, demà potser superem els 25, i dimecres potser ens col·loquem entre 26 i 27. O sigui, si ho fa ben marítim, si no, podríem pujar més. O sigui que dimecres serà un dia una miqueta més càlida al migdia, i després de la resta de la setmana, doncs bé, dijous i divendres tindrem alguns núvols més al cel, amb unes temperatures que es mantindran altes, entre 26 i 27. Perdó, les mínimes, probablement no siguin massa baixes, al voltant dels 17, 18 graus, o sigui que no esperim entament masses canvis importants. Potser el divendres serà un dia una mica més anubulat, un dia més núvols, però seguiríem parlant de sol, i les temperatures no canviarien massa. Entra una miqueta més humit de Marc Batallri, podria provocar alguns núvols baixos a prop de la costa, però amb el sol sempre com a protagonista, aquests núvols es trenquen molt ràpid amb l'escalfó del sol. I el cap de setmana, doncs bé, no és un sol esplèndid, com els que tindrem demà dimarts i dimegres, sinó que tindrem uns dies amb una mica de variabilitat, sobretot a la tarda. A partir del cap de setmana, qui se'n vagi, perquè recordem que dilluns és pas porgranada i tenim festa, doncs és bastant probable que a partir del cap de setmana, les tempestes de mitja tarda, en zones de muntanya, Pirineu, Prepirineu, també cap al Montseny, o cap als ports de Tortosa-Basset, els zones més muntanyenques de Catalunya i interior, podrien créixer tempestes. O sigui, que és bastant probable que sigui un cap de setmana, en matins de sol i tempestes de tardes, en les zones habituals, eh? Potser veiem els cumulonimbus de lluny, però no en sortim. Sí, de lluny. Una setmana que es mostra bastant tranquil·la, un final de maig que l'acabem demà, doncs, amb poca precipitació, hauria d'haver plogut una miqueta més, i comencem el mes de juny, hem mirat mapes fins al dia 12 o 13, i la meva cosa canvia ben poc. O sigui, que hi ha molt poc donòstic de canvis, temperatures que no es moven massa i estaran parlant de alta sempre, o una mica superiors, el que és normal per l'època, però de precipitació no la veiem per enlloc i en escal, perquè quan entrem a l'estiu, i arribi aquella època que és de les més seces de l'any, venint d'on veníem, amb la foca de precipitació, també hem de sumar un altre any més, un any que està molt per sota del que hauria de ploure, en un any, a Sant Just. Portem després de la glòria, sembla que hagin tocat... hagin trepitjat allò que fa pudor, eh? Perquè, realment, doncs no anem massa bé pel que fa a la plebiositat. I, a més, ja es veu que algunes zones estan com més... no cremades, però que ja amb el sol, que ja no té aquell verd de primavera. I estem a la primavera. Per això, o sigui. Aquest color groguenc el podríem anar a buscar el mes de juliol, però no ara, el mes de maig, o sigui, que ara hauria d'estar molt verd, i el juliol ja se'ns assecarà i ens quedarà groguenc, però... Patiència, paciència, algun dia arribarà. I esperem que no caigui tota de cop si no s'aprofita. Doncs, Carles, moltíssimes gràcies, i res, t'anem escoltant també pels matins i a les xarxes socials. Perfecte, doncs a qui serem. Que vagi bé, bona tarda. Adéu. Vull veure un seguit que no es pot governar. I jo només vull veure la Fans volant. I jo només vull veure la Fans volant. Jo només vull veure la Fans volant. Jo només vull veure la Fans volant. Jo només vull veure la Fans volant. Jo només vull veure la Fans volant. Jo només vull veure la Fans volant. Jo només vull veure la Fans volant. Si sempre canvies, és quan m'agraden. M'agraden caure les pedres. Tot el que ens afonza, és tot el que ens ama. Esculament trauen certeza el que t'havia de viure si sempre canvies. Tinc un cel i un infel·l de dins, milers de nits que els fan matins. Compte les llagrimes, el buit ha pres a caure cap amunt. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa. Ets tu. Generalitat de Catalunya. Vinga, vei, ara seguim amb la roda d'entrevistes que estem fent entitats de lleure a associacions, de lleure a infantils i juvenils, també a clubs esportius, entitats esportives, per repassar una mica les diferents activitats que lleurà aquest estiu per infants i joves aquí a Sant Josep Bèrnar. Ara és el torn del Mèlix Sport Club, i per això tenim el coordinador dels casals d'estiu, Daniel Isern. Hola, Daniel, què tal? Hola, bon dia, què tal? Doncs volem saber una mica des que amb Mèlix les propostes que teniu per aquest estiu per a infants i joves. Doncs mira, el Mèlix és un grup esportiu on promulgem una miqueta l'esport i ens sentirem la transmissió de valors als noms. I com a entitat esportiva, el que estem oferint és un casal unientat amb esports, sobretot amb esports de raqueta, com pot ser l'espoix, el tènis, el pàbel, i llavors també oferim altres tipus d'esports, esports col·lectius, esports individuals, i fem alguna sortida que hem d'acabar de mirar perquè els nens suposin el millor possible aquest estiu al nostre club. Daniel, especifica'ns una mica, per exemple, les setmanes que oferiu de casar-la a Camp Mèlix. Ara mateix estem acabant de concretar el tema de l'organització i allò més, però les setmanes que estem oferint és l'última setmana del net de junts, que és el dia 27, i les quatre setmanes de juliol. L'experiència dels tres anys, Daniel, normalment què us diu? Quines setmanes són les que la gent prefereix agafar, portar els nens i nenes als casals? Doncs les setmanes on tenim més volumes de nanos són les dues setmanes del mes de juliol. Més o menys quantes places oferiu? Oferim tant de nens com s'apuntin, sí que és un casal on els grups són reduïts amb el sentit que mai hem tingut un volum supergran de nens, sense respectar la ràdio de la generalitat, però això ens volem tenir uns 105 nens. I què els dividiu més o menys en funció de l'edat, en funció del nivell d'esport? Exacte, nosaltres el que fem són diferents grups en funció de l'edat. Fem grups de 4, 6 anys, de 7 a 9 i de 10 a 12. Llavors agrupem els nanos per aquests grups de l'edat i no fem grups de més de 10 nanos. I més o menys les activitats que es poden fer? Un diàleg model, que seria per exemple arribant els infants a les 9 o no sé quina hora comenceu? Sí, els nens arriben a veure tots a les 9, tot i que oferim un servei d'accullida de 8.30 a 9. Hi ha valors de 9 a 10. Normalment al matí són les activitats de l'aire lliure, que com pot ser el penis, el pàdel, els esports col·lectius de la nostra pista poliescursiva, tot i que sigui a l'aire lliure. I a les 2 quarts d'una hi ha un grup que vina, que són els grups dels petits, i després hi ha un quart de dos que dinen els grans, Cent of Torps, i a la tarda es fan activitats més a l'interior del club, a les 100% esportives que estan més no tan a l'aire lliures, sinó més a les guardades. I els nens fan més tallers, fan pàpid reflexi, fan activitats de circuits, d'habilitats motius bàsiques i de més. I ara reservada per la piscina? Sí, els nanos, nosaltres tenim la mentalitat que tots els nens, abans de marxar a casa, s'han d'haver banyat a la nostra piscina, i com ho farem també diferents franges horàries, al matí i a la tarda, fem piscina a última hora, perquè els nens que marxin a casa, han d'haver banyat. Perquè el dinar, és una franja que es fa allà al mateix club, teniu activitats amb algun menjador? No, aquí els nens, mentre al club tenim un restaurant, i menjen el menjar que oferim nosaltres a restaurant, és un menú molt equilibrat, i bastant bonic. Molt bé. Daniel, per aquí ens criures, els pares i mares que n'estiguin escoltant i que vulguin apuntar els seus fills a casa de Cameli, què és el que han de fer? ¿Han de venir al club o enviar un correu? O també puen truc a part d'alèfon, i demanar informació a recepció, i llavors viuran tot el procés per inscriure el nen al nostre casal. Hi ha alguna data límit o algun període d'inscripció amb data d'inici concret, o ara mateix ja es poden fer les inscripcions? La data límita per inscriure el nen o la nena és el divendres abans de començar la setmana. Això es pot fer, apuntar? Si veiem que el nen li agrada i la setmana vinent vol repetir de setmana a setmana, això també es pot fer? Això es pot fer sempre i quan ho facis, abans del divendres. No et pots presentar el dilluns a mitja hora abans de començar? Vull apuntar el meu fill. Aquesta no és la idea. La data ja ho tenim tot planificat i programat pel volum de nens i nenes que venen al casal. Perquè per exemple els monitors o monitores és gent especialitzada del club o és...? Sí, són gent que treballen al club i hi ha alguns que hem de contractar especialment pel casal, però la majoria de monitors són treballadors del club. I els materials, per exemple d'arraquetes, tothom potser té una arrequeta d'esquadra a casa. És material que s'ha de comprar abans? O això ja en disposeu al club? No, tot el material ho farim nosaltres. L'únic que hem de portar als nens és el banyador, unes tanqueses, una tovallola, alguna cosa per esmorzar, i sobretot aigua, gorra i moltes ganes de passar sovint. El material esportiu ho faré que el club cap problema. I l'hora de recollida, per la tarda, els infants, quin és? L'hora de recollida tenim com m'he dit abans diferents franges juràries, nens i nenes que marxen a l'una, d'altres que poden marxar a les tres, que aquests ja es queden a dinar, i l'última franja jurària és fins a les 6 de la tarda. Doncs jo crec que no ens deixem cap cosa, Daniel. Moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon i res, a seguir. Molt bé, moltes gràcies. Adéu i guanyem. Moltes gràcies. Dilluns. 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza ràdio d'Esber 98.ufm. Ja ho tens. Dilluns al rock. El programa amb la música que no trobes a cap emissora, i és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock. Dilluns al rock. Vinga, que agafem les coses i ens aturem davant de cuina Miracle per parlar amb en Joan Targarona. Hola, Joan, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Núria. Com estàs? Bé, molt bé. Em ganes de sentir alguna recomanació o a parlar sobre algun plat, o gastronomia i alimentació? Doncs mira, si et sembla bé, avui parlem una miqueta del bucat. És fantàstic. Sí, sí. És fantàstic. És fantàstic. Ja ho dic per fer el projecte. Estic molt content. No treballo amb el projecte. A casa, no veig ni una miqueta particular. N'estem intentant cultivar. Explica'l una miqueta al procés. És llarg. No és complexa, però és llarg. Han de tenir molta paciència. com ho podem fer, però jo us vull parlar una mica del fruit de la seva propietat i de com podem fer crear plats amb el bocat i que els clients entenguin que és força saludable i que a mi que a mi que a mi que també, si ho podem incorporar a la dieta també és força saludable Comencem dient que l'advocat ve de Centra Amèrica, de les dones de Mèxic, Guatemala i la Tampilla i que va ser denominat als espanyols com la Pera de les Idies, per la teva forma que vol semblar-ne a la Pera Tintre té una llavor rodona, un peñol rodó i gros i té un gust que recorda una miqueta al gust de la ballana Ara actualment d'advocats hi ha moltes varietats, que més a més es recollen amb diferents èpoques de l'any i per tant en podem trobar durant tot l'any, però al moment en podem trobar hi ha algunes èpoques de l'any que fiquen una miqueta més car, mal perquè potser et ve d'algun país més tropical però hi ha èpoques de l'any que inclús es cultiva també a Catalunya, per tant el podem trobar doncs més bé a la Pera, d'acord? Fantàstic Sobretot quan a les prioritats de l'advocat, sobretot destacat que tot i ser una fruita fresca, no només té hidrats de carboni, sinó que està considerat amb greixos amb greixos que són monen saturats, o sigui, greixos com els halògics d'odiva, saludables, exacte, un 23% del seu pes són oli saludables, per tant el seu aliment tan greixós també té un alt contingut amb vitamina E i, per exemple, protegeix les membranes de les cèl·lules, és a dir, està molt molt invitat per prevenir informatats de les generatives com el càncer per exemple, per tant la seva ingressa és molt beneficiosa en aquest sentit, té un gran contingut en minerales i vitamines, vitamina C, vitamina A i minerales com el putàs i tal, i van néixer fosfores, etc. Per tant, les seves característiques o propietats sembla que té una textura com si fos mentida, per tant és molt adient, sobretot, com a substituir per les mentides industrials, per exemple, per on està el pat, etc. És molt bo, sobretot, com hem comentat ara, per temes de salut terribascular, és a dir, el que fa a aquests 3 cèl·lules que té bons és que et redueix el col·lèster del dolent, és a l'LVL i t'aumenta a l'LVL, que és el col·lèster del vol, per tant, ajuda a reduir el col·lèster. És molt recomanable, també, sobretot per esportistes, i per esportistes de totes les edats, joves, adults, o per les embarassades. Els esportistes, en el fet que ajuda, diguéssim-me, que quan tenim una sobreactivitat muscular, els seus minerals com el potàs i el magnesi, diguem-ne, que regulen el desgaster arctèpic que puguin tenir. I per cas de les planes embarassades, sobretot, és un complement energètic, degut el que va ser actual, i sobretot, de les seves vitamines. Per tant, preveu el naixement prematurs o defectes en la formació del cervell o de la mel de l'estinal, etc. El fet que, Joan, el que has comentat abans que es pugui untar, el fet que tingui aquesta textura, que no sigui una peça com una poma, que no es pot untar perquè és molt dura, el fet que tingui aquesta textura, com una mica no és gelatinosa, però és una fruita que es pot, com és fàcil, untar-la. També es converteix en un aliment bastant versàtil, que te'l pots posar, de fet, entorrades. Ja us he explicat ara diferent tipus de receptes que poden fer, i inclús també cuinar-lo. Sí, l'únic que, clar, penseu que el cuinar-lo també li estem fent perdre apropietat, i tant, potser res més acompanyem, però ara us explicaré algunes receptes que estan fent. Ens va molt bé el teu efecte protector per la vista, i sobretot també ens ajuda a prevenir les arrugues que puguin tenir de cara. S'utilitza molt per fer mascaretes que ens puguem ficar a la cara per tenir tantes arrugues. I com el podem menjar, primer de tot penseu que normalment l'albucat és una fruita que es cull de l'abra generalment una mica verda, i s'acaba d'amadurar fora de l'abra. No és convenient fer-lo a la nevera, sinó d'haver-ne de tenir fora de la nevera a una temperatura entre uns quins i uns 24 graus. Si pots fer-ho en un lloc sense massa llum. I quan estigui madurs, el podem posar a la nevera que el que fem és tallar la maduració. Hi ha una cosa molt important que hem de saber, primer de tot, que s'oxida amb molta facilitat. Sí, és com el platant. Exacte, quan estem contactant amb l'oxigen s'oxiden molt fàcilment, i per tant hem de buscar o afegir algun ingredient ácid com el suc de llimona o el suc de llima, que el protegiran durant una estona. Com hem dit, es pot menjar contacte amb una torrada, però també com a complement de qualsevol tipus de menida, per exemple, o en un batut de fruita o altres es pot fer alguna crema. La recepta més coneguda per excel·lència seria el guacamole, que és una recepta mexicana que ha traspassat fronteres. És una recepta que s'utilitza l'alvocat, peba, tomàquet, llimona i algunes espècies picants. A més que ja te la venen preparades, també inclús? També, exacte. I sobretot, el suc de llimona és per conservar, etcètera. I què fem amb el guacamole? Fem una pasta, i aquesta màtica pasta que fem, la podem utilitzar per infinitat de coses. De ficar-la sobre de torrades, menjar-la a collarades, per acompanyar a algun plat, etcètera. També hi ha moltes coses. Després també està molt interessant que també s'han unitjat per fer postres, gelats, tartres, pudins, murs, i el que us he comentat, sobretot, batuts de fruita, on també es pot utilitzar algun tipus d'agaguda vegetal, com una solla llivada, etcètera, o amb elles, per exemple, i ens dona una certa textura, que també és un esforç entre altres. Bé, bàsicament això és tot. Hi ha diferents tipus de varietats que tampoc t'han fos aprenent. Jo, de fet, el veig i jo crec que no sabria diferents. No sé, en els supermercats del menjar aquí a Catalunya, les varietats que puguin haver-hi del bocats, però jo gairebé sempre veig el mateix tipus d'avocat, no sé que no sàpiga diferenciar-los entre els uns i els altres. Sí, sobretot, sobretot els hem de tocar una miqueta, sabrem que estan madurs, quan estiguin una miqueta a tu, no els hem de trastegir massa amb les mans, també els maltractem, i sobretot, quan estiguin madurs, i els obrim intentar, o bé, te parles amb un paper fil ben enganxadet, per intentar-hi el màxim de l'oxidació. I com us he comentat, que us parlaria que es pot cuinar, hi ha algunes receptes també de Centro-Amèrica, on el passen per farina i el fan fregiret, per exemple. O també s'utilitzen alguns guirats, etcètera. Sí que és veritat que els cuiners que l'utilitzen, per minimitzar la pèrdua de les cel·les propertats, no el cuinen en accés, i diguem-ne que l'incorporen a les cuccions de l'últim moment, perquè no en tingui la cel·les propertats, i no quedi excessivament cuinat, d'acord? Sí, però bàsicament ja et dic que a la varietat hi ha 500 o més, i crec que no cal que ens coneixem ni 3 ni 4. Diuen que anirem al supermercat i les que trobem serà descallades. A poc dels supermercats tenen 4 o 5 varietats diferents. No ens flipem. Amb aquest sentit no ens tornarem bo. És veritat que és un aliment molt interessant per a les cel·les propertats. Molt facen la menjar, que el podrem incorporar a la nostra dieta, i que cada dia, quan anem del meu fill, anem entrepagant una mica de bocat, una mica de formatge de tabra, o alguna altra cosa, sempre li preparem. Ja per acabar-hi molt ràpidament, si ens comprem un albucat que ens l'ha agradat, podem intentar conservar el pinyol sense intentar no tallar-lo ni marcar-lo, conservar-lo el millor possible. I el que farem serà, si volem tenir una abra perquè faci el bocat, d'acord? Amb un pot amb aigua, primer hem d'agafar aquest pinyoli i punxar-lo amb uns escaladents a les laterals, perquè el puguem recolzar a la part de dalt del got, que la mateixa de l'albucat quedi a dins, i que a l'altra meitat quedi a fora. I hem d'omplir d'aigua, perquè la mateixa del pinyol quedi sempre submergida amb aigua. I s'està acusada sempre, perquè, clar, aquesta aigua se'n generarà evaporant, i hem d'anar omplint aquest got, perquè sempre es mantingui amb aigua, d'acord? Entre uns dos, tres mesos, començaran a sortir arrels d'aquest pinyol cap a dins de l'aigua. I amb mica en mica, cap a fora, ha d'anar creixent una obra que s'ha de laburar. Que faci avupats? Que bé. Però, clar, que et dirà molt de temps, per tant, hem de tenir molta paciència. I a la que et creix cap a un labra que ja serà labra, diguem-ne, que creixerà quan sigui més gran i et farà el bucat, el que hem de fer és transportar-lo i posar-lo en un test, en un terra, i, doncs, tenir cura, doncs, que tingui un clima més aviat càl·lit, si pogués ser tropical, doncs, molt millor, força aigua, i, bueno, i per aquí, per què creixi l'obra i faci avupats, no? Que bé. Un petit torturba per aquells que vivim a la ciutat, no? Exacte. Molt bé. Doncs, Joan, ha estat un plaer escoltar-te. Tenim en compte els propietats de l'alvocat, i per aquells més atrevits i atrevides, ja, si de cas, plantar-ne amb un dels penyols. Molt bé. Vinga, doncs, moltes gràcies. Que vagi bé, Joan. Adéu. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora, i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer, i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica, i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creixi professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Abans, a primera hora, hem començat parlant també dels festivals, de música que hi havia properament. Hem parlat del Primavera Sao 2022, també del Sónar, del Barcelona Rockfest, i del Vida, i també, inclús del Canet Rock. Però ens n'han faltat uns quants. Fins ara, el festival Cruïlla, que es fa del 6 al 9 de juliol. Figures internacionals, com Jack White, Hot Chip, Ruben Bletch, Juan Luis Guerra i residente actuaran en una edició que representa el retorn del Cruïlla a la normalitat. Seran 4 dies de música sense restriccions ni mascareta, on també podrem veure el grup mexicà Molotov. Figures pop com Zahara, que es fa a la normalitat. Fins ara, el festival Cruïlla. Aquesta dutzena d'edició, aposta pel talent català amb concerts, de stay homes, que era La Hoth i de Tietz. A part del Benidorm Fest, arriba a Barcelona amb actuacions de Rigoberta Bandini i Tanxugueires. També hem de parlar del Xer Festival 2022, que es fa del 9 de juliol al 17 de juliol. És la quarta edició d'aquest festival, que s'està preparant per fer una febrera al 9 de juliol al Palau Sant Jordi. La inauguració anirà carregat d'uns dels màxims exponents del Trap Llatí a Noel, que torna a Barcelona després de 3 anys. El 15 de juliol el festival recupera el seu escenari original amb actuacions de Fernando D'Ocosta, Juanjo Marqués i Sant de Salut, entre d'altres per confirmar. També el 17 de 16, el talent sortit d'operació en triomfo, que s'està preparant per fer una febrera al Barreixer Miqui Núñez i Hugo Cobo. I el diumenge 17 serà el moment pels grups catalans, Ocas Grases, Doctor Prats, La Fúmiga i Rova Estesa faran ballar el públic del Xer Festival. També hi haurà el Festival Maleducats del 15 al 16 de juliol i Escatarrassa es convertiran l'escenari de cultura urbana aquests dies mal educats, incorpora alguns dels artistes urbans de la Sena Latina, gentins viatarrapos i Cabriel, per exemple. Juntament amb les noves promeses de l'urban estatal També del 14 al 16 de jul iol no ens podem deixar la campada jove a tot el clàssic de celebrar la 25ª edició amb un canvi d'ubicació a San Seadornida, noia. Durant 14 al 15 i 16 de jul iol. Després de l'aturada d'aquests dos anys per la pandèmia, torna amb tres dies plens de música la tina, auxili, ginestar, roba estesa, de tiets, lildà mitges, uoman i búorz, entre molts altres noms. Vinga, va, i ara, de fons, per anar a fer un boca, també deixem aquest tema de suc, que es diu Nota de Vot, és el seu darrer tema musical. ...cada vez que tú la cantas, suena mucho mejor, sabes que no puedo ser menos intensa para ti, quiero decirte que no te vayas más de aquí. No me escribas más excusas, por favor, ya me pierdo en tus palabras, dime que no, te imagino lo más alto, y eso siempre es un error, cuando te caigas, a ver quién te levanta. Las prisas matan la verdad, y nunca dices nada, y me tengo que imaginar qué piensas, no sé qué piensas, no voy a esperar de una vez más. Tú eliges, o no te quedas, o te vas. No sé cómo gestionar tanto calor, se me pegan los reditos del ventador, tú te quejas por qué no te gusta tanto esta versión, pues no la escuches, será mucho más fácil. Ràdio T'esper, 98.1. En va a Emma, Ràdio T'esper, 98.1. Ateca?Sí, ara toca. Catalunya Ràdio, les notícies de la 6. Bona tarda, us informa qui l'hi ensabria. Només una tercera part, un 36% de la inversió de l'Estat prevista l'any passat a Catalunya s'ha complert. Dels mesos de 2.000 milions d'euros compromesos pel govern espanyol l'any 2021, realment només s'ha executat per part del govern espanyol un 740. Això que deia amb una tercera part, prop d'una tercera part. Segons dades que ha publicat avui el mateix Ministeri d'Hisenda, és el percentatge d'execució per supostària més baix de tot l'Estat. De fet, representa un 9% del total d'inversió que es pot regionalitzar molt per sota del seu pes a pès de Catalunya per Pai B. A l'altra part, a l'altra extrema de la balança, se situa la Comunitat de Madrid. L'Estat hi preveia 1.100.000.000 d'euros, 1.100,000, i segons les dades del Ministeri d'Hisenda, se n'hi va acabant portant o fent el doble, gairebé 2.100.000.000.000 d'euros. Notícies breu, Gerard Lopé. Ja estan bé, i ara el decret del govern sobre el català, ha aprovat aquest matí un cop s'ha publicat ja a primera hora de la tarda el diari oficial de la Generalitat. S'aplicarà el curs vinent, a la normativa, que haurà de ser convalidada al Parlament, el Departament d'Educació sumeix la responsabilitat legal dels projectes lingüístics, a més a més de la inaplicació de percentatges de llengua. El Consell Executiu s'ha reunit avui de forma extraordinària per aprovar aquest decret. El Tribunal Superior de Justícia, recordem-ho, ho va donar a determini fins dimarts, fins demà, perquè el govern executés la sentència que imposa un 25% de classes en castellà a totes les escoles i instituts del país. El govern espanyol planteja que els autònoms cotitzin en 13 trams d'entre 250 i 550 d'euros al mes. El període d'aplicació seria, entre el 2023, i el 2025. Segons l'oferta del ministre d'Inclusió, Jose Luis Escribà, la quota més baixa estarà reservada pels autònoms amb un rendiment net inferior als 670 euros. Ara, la quota més reduïda que poden pagar és de 294 euros si són individuals i de 378,8, si són societaris. Un de cada tres veïns de Ripoll no té cap metge de família signat per la falta de professionals que hi ha al cap del poble. Des de principis de maig hi ha tres places vacants i només hi ha 5 metges per a una població de més de 10.000 habitants. Ripoll, Laya Claret, bona tarda. Bona tarda, el director de l'àrea bàsica de salut, Ripoll Sant Joan Campurdon, Pedro Manuel Cabrero, remarca que de cop van plegar 3 metges. Un 34% de pacients van deixar de tenir un metge fixat a signar. Això és una situació que va venir sobresoptada, perquè no havia de produir-se, i a més a més es venen les vacances del personal. Cabrero explica que han posat en marxa de moment un pla de xoc per donar atenció als pacients i creu que aviat es podrien incorporar dos professionals. Tot i aquesta situació puntual, Cabrero fegeix, que fa molt temps que el Ripoll este manca de professionals. L'Alla Claret, Catalunya, Ràdio Ripoll. Una de les llibreries més antigues del país, la Geli de Girona, del 1879, demà tancarà definitivament l'icònic local del final de la Rambla. El seu propietari assegura que busca un nou espai al bar Rivell. Félix Martín. Bona tarda, la llibreria Geli té 143 anys d'història. Amb el nou local, intentaran que mantingui l'essència, però posant la llibreria el dia segons ha concretat el gerent de la Geli Pere Rodeja. Intentar mantenir que ja sabem que és impossible tenir el mateix encant que tenir la llibreria, però sí que està previst, depèn del local que trobem, evidentment, per això. Un espai de tertúlies, un espai de presentació de llibres, que pugui ser una cosa multifuncional, no? Demà baixarà per si anar-se al carrer Argentaria. Félix Martín, Catalunya Ràdio Girona. La fotògrafa Colita, la productora Isona Pasola o l'actor Fermí Reixac, són alguns dels nous membres, dels membres d'honor, de l'Acadèmia de Cinema català. Amb aquesta consideració es vol reconèixer la seva contribució a la millora innovació del cinema i l'audiovisual català. També rebran el reconeixement la directora d'art Velo Tomàs, col·laboradora d'Aventura Pons, dels productors Quique i Toni Camín, fundadors d'Ovidio TV, i el director de fotografia Jaume Perecaula, que han treballat, entre d'altres, en Mario Camus o Agustí Villaronga, i també la posada en marxa de TV3 per ser-hi. Completa el reconeixement el crític de cinema Joan Ferrer, impulsor del cinema a Lleida i director de la mostra de cinema latino-màrica de Catalunya. Esports, Sònia Lleart. Robert Lewandowski deixa clar que la seva etapa al Bayern s'ha acabat. El davant té polonès, no veu cap possibilitat de continuar, i creu que la millor solució és un traspàs. Lewandowski acaba contracte amb els baberesos al juny de l'any que ve. Joan Atengiral desreconeix el matí de Catalunya Ràdio que la seva renovació com a tècnic de la... ha fet les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Amb l'obertura de la nova estació de metro L5 Ernest Llucs, s'ha reubicat al costat de la boca del metro, la parada de bus de la línia 157, i dels interurbants soleis Sauret, i la 50 i la 62. El metro de Barcelona va estrenar el mes de juliol del 2021, aquesta nova parada situada al costat de la carretera de Coll Blanc, en la intersecció amb el camí de la Torre Malina i el carrer d'Ernest Lluc, una estació intercalada entre les de Coll Blanc i Povilla Casas. Fins el moment això suposava Sant Just tenir una nova connexió directa amb la nostra línia de Trembaix, la T3. Ara, amb la nova parada d'autobús, s'amplia i s'afavoreix l'intermodalitat en els desplaçaments entre el Baix Llegat i Barcelona, simplificant el transbordament. Celebrada amb èxit, la 17ena festa de la fotografia, organitzada per la Grupació Futuràfica de Sant Just i la Federació Catalana de la Fotografia. La jornada va tenir lloc a aquest 17 28 de març, allà de tot el dia, i va reunir prop de 150 persones. El dia va replagar un conjunt d'activitats relacionades amb la fotografia, com eren sets fotoràfics amb models, fotografia d'arquitectura, o fotografia de dansa amb la col·laboració de l'espai de dansa Marta Roig. Allà de tot el dia es va celebrar un concurs en el qual les persones participants encara poden aportar obres a través de la pàgina web de la Grupació AFSanJust.com. El ple de marx va rebre un plec del públic per part d'un grup de mares i pares de Sant Just, que van haver aplicat per entrar amb els seus fills i filles a P3, a les escoles Montseny i Canigó. Després d'un sorteig, han quedat fora d'aquestes escoles i exposaven que han conegut que sobre una línia a l'escola en Montserrat, fora de les seves preferències, acusaven així a l'Ajuntament d'una mala planificació a llarg plaç difícil d'entendre. L'alcalde Joan Vazaganya es va respondre a aquest punt, exposant que aquest grup de mares i pares es va reunir amb el director de serveis territorials d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya, explicant que és la Generalitat qui és competent, exclusivament en aquest àmbit. L'alcalde Claria, que per part de l'Ajuntament, no posen cap objecció ampliar cap grup escolar, però que no és competència seva. L'única competència que tenen a Fagia és la de 0 a 3 anys, on sí que hi veuen un problema i estan treballant en busca d'una solució. I això és tot. Tornem amb més informació i esperant fins ara mateix. Vinga, va, que comencem aquesta segona hora de la rambla d'avui, dilluns 30 de maig del 2022, però ho farem comentant el dia internacional d'avui, que no l'hem fet abans, a primera hora. Avui és el dia mundial de les Clarosi Múltiples, celebra cada 30 de maig. Una famèrida que impulsa la federació... I ho farem comentant el dia internacional d'avui, que no l'hem fet abans, a primera hora. Avui és el dia mundial de les Clarosi Múltiples, celebra cada 30 de maig. Una famèrida que impulsa la Federació Internacional d'Esclarosi Múltiples per conscienciar a la població. Sobre aquesta malaltia que afecta més de 2 milions de persones en tot el món. L'any 2009, aquesta Federació, veva d'una peu el primer dia mundial de les Clarosi Múltiples, reunint a la Comunitat Internacional per compartir experiències i alternatives per contrarestar aquesta malaltia. Què és l'Esclarosi Múltiple? És una malaltia neurològica crònica que afecta principalment a la població amb edats compreses entre els 20 i els 40 anys, amb major incidència de casos en dones. Aquesta malaltia genera el sistema nerviós central, que afecta el cervell i a la mèdula espinal, i a lesionar-se la mielina, que és un material greixós que protegeix i rodeja les cèl·lules nervioses, afecta la forma en què els nervis conduixen els impulsos elèctrics, cap i fins al cervell. Es produeixen alguns símptomes, com, per exemple, la debilitat muscular, les alteracions de la vista, la sensació de formigueig, també problemes de memòria i de pensament, i problemes de coordinació i equilibri, entre altres, com també, per exemple, la fatiga. No es coneixen encara les causes de la malaltia que té una major prevalència entre les dones. Hem dit incidint la latitud geogràfica on evitin les persones, també depèn d'això. En aquest sentit, les àrees tropicals i properes de l'equador tenen una baixa incidència en la malaltia, i un dels principals factors de risc de la malaltia radica en el consum de cigarretes, perquè les persones fumadores tenen un pitjor pronòstic d'evolució de la patologia. Doncs ja ho sabeu, a avui, 30 de maig, dia mundial de l'esclarosi múltiple. I ara ens quedarem escoltant un tema musical de Parple Disco Machine i Sophie and the Gigans, que es diu Indodark. I am a the world of art. I don't care what they say, I'm gonna do it anyway. It's the only thing I see, always turn back at me. I've been left in the dark, standing cold in the night. Memories of your auntie stoppin' holding on tight. Holdin' a high, and I'm livin' a lie. Holdin' this time, I'm beloved alive. You pulled me in with your way so sweet. Every time I ignored your sign. Redemption's mine on the day I leave. Falling through you was my only crime. I don't care what they say, I'm gonna do it anyway. It's the only thing I see, always turn back at me. I've been left in the dark, standing cold in the night. Memories of your auntie stoppin' holding on tight. Holdin' a high, and I'm livin' a lie. Holdin' this time, I'm beloved alive. Oh, am I going under? Oh, should my heart surrender? Oh, am I going under? Oh, should my heart surrender? Oh, am I going under? Oh, should this heart surrender? Oh, am I going under? Oh, I've been left in the dark, standing cold in the night. Memories of your auntie stoppin' holding on tight. Fallin' a high, and I'm livin' a lie. Holdin' this time, I'm beloved alive. Oh, am I going under? Oh, should my heart surrender? Oh, am I going under? Oh, should my heart surrender? Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada, i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o enbici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. La sintonia característica per parlar de Padel, tenim l'Enrique del Sant Just Padel Club, i avui ve acompanyat. Torna a venir molt ben acompanyat amb Pablo Aymas. Saludem-nos-ho, hola, què tal, com va? Molt bé, si hi ha aquí amb el Bon Tems, disfrutant del sol, de jugar a Padel... El ser, el tenir un club outdoor, quan ve el Bon Tems... Home, doncs sempre hi ha bones vibracions, vull dir. Sí, good vibes. Sí, perquè a l'hivern sempre fa més fred. Home, s'han de tenir cuidadors especials, quan hi ha el Bon Tems i tot això. Aprofitant que està el Pablo aquí, ens pot explicar què fan els jugadors professionals, de l'Alistiu, va a cuidar el seu cos, que... Amb la calor també s'ha de tenir cura, hidratar-se. El jugador professional se cuida mucho en muchas cosas. Y ahora, por ejemplo, justamente ahora estaba mirando el marcador, que tengo a una jugadora aranzosoro, que es una de las mejores jugadoras del mundo, con Victoria Iglesias, están jugando en... Perdón, en Mallorca, y están jugando al aire libre. Mira. Y, mira, ahora van ganando 6-1-4-2, para ganaron ayer, ganaron hoy, y de ganar hoy, ya jugarán mañana, así que están haciendo un campeonato excelente. Y una de las cosas que hemos hablado mucho, entrenando, es... Tenemos que tener cuidado, porque muchas veces entrenamos mucho en indoor, en las condiciones, a veces, son más fáciles para hacer técnica, para controlar golpes, porque en outdoor, a veces, puede ser que haya viento, haya sol. En outdoor, realmente, se disfruta. Yo creo que la gente que le gusta mucho el padre y el aire libre, le encanta, pero ahora hay que tener cuidado, y lo estaba hablando con Aranza, es hidrátate bien, lleva los isotónicos, sobre todo porque, como jugamos partidos, que son muy largos, si después de un partido muy largo, realmente no te has hidretado bien, al dia siguiente, empiezas a tener muchos problemas musculares. Ah, mira. Sí, entonces... Rampas, per exemple. En muchas veces rampas, a veces sensaciones, cuando tú pierdes energía y tienes que darle mucha caña al cuerpo, pues el cuerpo se resiente, y luego pueden haber hasta lesiones. Ostras. Entonces, una de las cosas muy importantes, es cuidarse mucho, muy buena hidratación, si hay que tomar algún complemento, porque todos los jugadores toman complementos, por el hierro, por vitaminas, por lo que sea, es algo que yo recomiendo hablar con un nutricionista y tenerlo muy en cuenta. Por un lado, es la comida, que también hay que tener mucho cuidado que vas a comer, o que vas a desayunar, cuando vas a jugar, no solo un partido de tres horas o de dos horas, sino también al aire libre, con el sol que está cayendo ahora. Todo eso, en el mundo profesional, lo estamos cuidando muchísimo. Suposo que s'han de fer plans especialitzats, perquè no és el mateix jugar un partit pel matí, jugar per la tarda, i s'ha de donar en compte, no sé, per exemple, no a tipar-se molt abans d'un partit, o recarregar forces després. Suposo que això els professionals també ho tenen en compte. Totalment. Molt, molt, molt en compte. I Pablo, has comentat una cosa, perquè has dit que a nivell professional, sobretot s'ha de tenir això molt en compte, però a nivell amateur, la gent potser no cal esmarar-se tant, en busca plans concrets d'alimentació o d'hydratació i això, però no sé si l'Enrique, que podríem dir més a nivell amateur, enrique. Sóc la pare amateur de la bossa amateur. Molt amateur de la dupla. Evidentment, vull dir. Jo a vegades veig que va la gent a la pista, amb aquesta època de l'any, que entra sense portar-se a aigua, i em sembla una autèntica locura. És una locura, perquè, clar, necessites hidratar-te, has de veure aigua. A part de la sensació de set, que és desagradable, que tot s'ha estigut en algun moment i no és agradable, és un tema físic, que és que té poder d'ar un sop oncio ahí en medio. Tot en... Nos veur abans de notar la sensació de set, diuen, eh? Totalment, o sigui, jo m'emporto una polleta d'aigua. I jo, cada malpà del, perquè no ho sàpiga, com el tenis, quan són jocs impars... És que tu l'has... Tu has vist molt a borta del tu. No, ja sé molt bé, ja sé molt bé. Lo que has de fer enrique, que he vist, i és el que has de fer. Tu has de sortir, normalment, de los juegos impares, es cuando se sale y... O sea, hacer cambio de campo. Como haces el cambio de campo, siempre tienes un minutito. La matera, a veces, es jugar todo el set sin salir de la pista. I lo ideal es salir, aunque sea ese minuto, y aunque no tengas set, es lo que has de estudiar. Enrique, le das un sorbo de agua, porque tampoco es bueno. Tres sorbitos, sempre hago lo mismo, tres sorbitos de agua. Perquè, també, si ve ves... Clar, tampoc el fos la botella sencera. Sí, si tu esperes molt a tenir molta set, què passa, que llavors veus molta aigua, tens molta set. I llavors, quan comences a jugar, després et sents molt passat. Tot allà, saps? Perquè t'has ficat mig quilo d'aigua, sobra, per dir alguna cosa. Llavors, jo el que faig és veig tres grupets d'aigua, res, però em manté al nivell de líquid, més o menys, durant tot el partit, estable, perquè perds, perquè sues, perquè... Perquè tant, llavors poso tres grupets d'aigua, i continues. O sigui, l'ideal és anar-hi ben de forma regular. Jo veig aigua, però hi ha qui fa aquàrius, qui fa... Doncs potser és millor, que ara el fas amb un aquàrius, que t'aporta sals mineral, que t'aporta algú de sucre i tal, segurament és millor encara, però amb aigua vaig bé. Però sobretot aigua, que la gent no comença ara a refrescos, o inclús serveix, perquè... Gintònic no serveix. No, exactament, no, perquè l'alcohol desidrata, de fet. Totalment. L'alcohol el deixem per després, per després de la dutxa, després del partit... Després de la dutxa, exacte. I el deixem per després, però... Sobretot pels amateurs, perquè... Esclar, bueno, sí. Les profecciones, poca... poca cervesa, veu. Jo he vist un cas, però hace muchos años, de un jugador top del Warp of the Tour, que de repente pidió una cervesa cuando estaba compitiendo, en una semifinal, y todo el mundo se quedó así, dice, que está bebiendo cervesa. Y entonces él explicó que la cervesa tiene cebada y ayuda, muchas veces, a evitar rampas. Ah, bueno. Y entonces fue algo como... Todo tiene su aplicación. Y... bueno... Bueno, ahora entiendo la vinculación de estrelladamco. Con el circuito Warp of the Tour, por las rampas. Clar, abans el pàdel... El Pablo també ha comentat una cosa que a nivell de vitamines i, bueno, altres suplements, que també la gent es pot prendre. Hi ha hagut casos d'opatge en el pàdel? Buah. Pues sí, sí que ha habido. Sí que ha habido, sí que ha habido. Y cuando el pàdel empezó, no con el Warp of the Tour, sino era el Pro Tour. El Pro Tour fue el primer circuito profesional con mucha fuerza, tanto aquí nacional, y en vez que también tenía alguna prueba internacional. Que la habías jugado tú, no, Pablo? Este los llegué a jugar yo. Es que tengo una edad. Pues en este circuito al principio no se hacía ningún test. De... de... bueno... No había control. No había control. No había controles. Y se decía que había muchos jugadores que, bueno, que como no había controles, algunos decían que se metían todo lo posible para rendir más, para crecer más de masa muscular. Demás empezaron a circular unas fotos de ciertos jugadores de si adelante, si después. Y la verdad es que es como cuando ves la cirugía estética adelante, si después parece, no tiene nada que ver. Pues aquí era lo mismo. De repente, un chaval delgadito que no tenía ni físico aparecía un monstruo, ¿no? Mare meva. ¿Cómo lo has hecho en un año? Y a raíz de esto, y que el pàdel se ha hecho cada vez más profesional, le empezaron a ver controles, hoy los hay, y ahora el jugador está muy controlado, tan controlado que hay que tener mucho cuidado. Por ejemplo, yo tenía una jugadora que tenía un problema de asma. Sí. Y tenía que hacer una receta. El médico tenía que testificar que ella tenía asma, porque el aparatito que tú usas para el asma te da... Positivo. Te da positivo, porque en realidad te abre los bronqueos y si una persona lo usara sin tener un problema de asma, en realidad es una ayuda... Clar. Que tiene más capacidad pulmar. Exactamente, pero primero que es peligroso. Y luego quedaría positivo, entonces ahora está todo muy controlado. Perquè aquests controls entén que es fan abans dels partits o es fan abans de començar el circuit, no sé si en el Wolpe del Tour, com hi ha algunes normes estrictes o es posen les normes a l'abast dels jugadors i jugadores? A ver, están todas las normas de qué está permitido y qué no. Pero los controles siempre se hacen al azar y al final de los partidos. Ah. Entonces... Son aleatorios. Son aleatorios. Y te puede tocar o no. Vale. Perquè, per exemple, prendràs algun suplement a nivell vitamínic, això no té perquè ser un dopatge, no? És a dir, estem parlant més de... En principi no, porque los suplementos vitamínicos, además que están todos, los puedes leer las etiquetas y además todos tienen nutricionistas y están bien asesorados no dando paje. Vale, vale. I tornant al tema de la nutrició, que ens hem escapat un moment per aquesta banda, per exemple, tu, Pablo, què recomanaries? Si algú té un partit pel matí o... Parlant ara a nivell professional, eh? Si algú té un partit pel matí, què recomanes, per exemple? Per exemple, tu jugadora aranza, que està jugando ahora 10, ¿no? ¿Qué ha desayunado? Bueno, normalmente. A ver, no soy nutricionista y es un mundo en donde... Bueno. Tal vez es el que más desconozco, conozco mucho más el mundo de la psicología, el mundo de todo lo que es preparación física, evidentemente todo el mundo del pá de la parte técnica, el de la nutrición es un tema en donde además cada vez me estoy formando más para mí también, porque yo creo que es fundamental tener muy buenos hábitos alimenticiosos, te hace vivir mejor, no se nota la edad, que es importante, rindes más. Pero, por ejemplo, ¿qué come aranza cuando tiene que jugar un partido, porque muchas veces nos toca jugar a las 3 de la tarde y tienes que comer algo al mediodía? Normalmente se recomienda, para antes de los partidos, comer pasta, pero pasta sola. O sea, pasta que no tenga ni salsas, ni... ni pollo, ni carnes... Y hidrato de carbono. Puro y duro, y aunque sea muy aburrido, es normalmente lo que comen todos los deportistas justo antes de un partido. Pasta con un poquito de aceite y sal. Exacto. Y ya está. La proteína? Muy poca proteína antes del partido. Lo que pasa es que hay que controlar tu proteína durante la noche anterior, durante la mañana... ¿De abril o...? Para que tu cuerpo esté bien, pero normalmente se recomenda, antes de esto, para los amaterse, digo, si tenéis un partido que va a ser calor, que vais a jugar después de comer, por favor, no os metáis una paella tremenda... És com un poco el conducir, ¿eh? Sí, no, no, clarísimo. Es que si no te da un patatú, si no te mueve, si hay gente que dice que no han te dado porque he hecho un partido tan malo, pero no has visto lo que has comido. No te podías mover. Y en el desayuno es variado, porque hay gente que tal vez come algo de fruta, muchos hacen tostadas con pan integral y solo a veces aceite, algunos le meten a tu, por ejemplo, que parece que es bastante bueno, evitan totalmente los embutidos, hay gente que evita la leche de vaca, muchísimos cada vez ves a todos los... És que cada cop hi ha més intoleràncies amb aquest tema, i llavors la gent potser és més reticent i... No sé, pero todos los jugadores, que el leche de soja, que el leche de lo que sea, de arroz, pero están evitando la leche de vaca, y lo he visto prácticamente en todos los jugadores. Algunos hacen algún tipo de infusión también, que hay muchos argentinos que toman mate, exacto. Y no, y es un tema que cada vez se cuida más. Y fíjate, mira, una anécdota que ha pasado que... Bueno, lo puedo comentar porque ahora en las redes sociales se ha hablado mucho, que organizar un World Paltune es muy complicado. En Brussel·les, yo creo que han hecho un evento espectacular, pero ha habido algunas cosas que se les ha escapado. Una es el tema de los transfer, que parece que nos llegaban a la hora, que estaban todos bastante preocupados, porque el jugador, claro, quiere salir del hotel, llegar una hora antes al partido, poder tener tiempo para concentrarse en el clau, sí. En vez de llegar una hora antes, llegas 45 minutos antes, hay gente que dirá, va, que tiquis miquis. Pero si piensas... Las rutinas, ¿no?, sus rutinas. Las rutinas son recordar Nadal con sus botellitas de agua, que las pone, imagínate que tú vas y le mueves la botella, o sea, los mejores trozas. Entonces, para nosotros, el hecho de llegar un tiempo determinado a antes, poder concentrarse y todo, son rutinas superimportantes. Y otro fue el tema de la limitación, que un día se les ocurrieron poner hamburguesas con patatas fredas. Claro, y todos los jugadores dijeron, ostras, no. O sea, nosotros es muy fácil. Nos pones pollo a la plancha, pescao, tal vez arroz, pasta, ensalada, y ya está, y de postre, una pieza de fruta o un yogur. Y eso es lo que, prácticamente, como el deportista, durante toda la semana del campeonato, claro, y aquí, yo creo que quien llevó el quaternit todo, no estaba tan... bueno, curtido, tan habituado, en el mundo del deporte, y el día que pusieron hamburguesas con pan y patatas fritas, fue un descontrol. Un drama. Un drama. Y, pobre, la chica que estaba ahí, que no hablaba ni castellano, decía, pero está muy rico. Bueno, mira, menz, va l'Audi de la Paz, tu i jo. Sí que está muy rico, porque yo, como entrenador, me comí la hamburguesa con patatas fritas. Eso sí, que los jugadores ninguno. Jo, Pablo, hablando con un nutricionista hace igual, bueno, que con la pandemia pierdes la noción del tiempo, hace dos o tres años me comentó que había una tendencia, en aquel momento, o sea, es muy dinámico, de que había algunos jugadores que estaban haciendo esto del ayuno intermitente y que jugaban en ayuno. ¿Tú lo has oído esto? Mira, yo lo que sí he oído es que entrenar en ayuno te fortalece mucho más. Entonces, hay muchos jugadores que hay varios entrenamientos que lo hacen en ayuno y parece ser que el cuerpo reacciona de una manera brutal y que mejoras mucho, pero yo no recomendaría a nadie a jugar en ayuno. Al menos a más nivel a mater, es como muy arriesgado, ¿no? Sí, a más nivel a mater, pero creo que en todo, que no nos lo planteamos, los amaters. Bueno, ¿sabes la cantidad de gente que he escuchado que le digo... Tú desayunas bien, porque muchas veces me preguntan, esto me lo pregunta mucho, el tema de la nutrición, el tema de la hidratación, de complementos vitamínicos, yo siempre digo que no soy nutricionista, tanto años con deportistas y viendo lo que comen y todo, y hablando con nutricionistas, algo sé. Y le digo a la gente, ¿y tú qué desayunas? Y me dice, no, yo no desayuno, a mí no me entra nada la mañana, yo me tomo un café y ya está, y le digo... No, es que esto es fatal. Y luego, ¿qué pasa? No, y al mediodía, como a veces voy tan liado de trabajo a la mater, ¿no? Dice, hay días que como lo que sea, y bueno, claro, y yo digo, ¿cuando llega la noche qué haces? No, ahí devoro, digo, fantástico, o sea, llega la noche, ¿qué es donde menos tienes que comer? Ahí te hinchas a comer porque estás muerto de hambre, al día es a la mañana, claro, no tienes ni hambre, te sientes fatal, entonces esos hábitos, señores, para todos los que nos estén escuchando, por favor, de verdad, que te hace realmente mal, te es muy perjudicial. A ver si podéis cambiar esos hábitos, cambia mucho en la vida, porque no solo para el padellista, sino tú vas a... tienes un trabajo que necesitas estar muy concentrado. Es muy difícil solo con un café por la mañana. Clar, todo el día. Hay un dicho que no sé si compartirás, pero dicen, hay que desayunar como un rey, comer como un príncipe, y cenar como un mendigo. Me parece excelente. Es excelente, es un poco lo que hacemos nosotros. Perquè, Enric, en el restaurant, en la cafateria que hi ha al club, per exemple, hi ha menús adaptats si hi ha algun jugador professional, és a dir, hi ha plats, no? Entenc que... En el restaurant, el Quarset, que és el restaurant del club, tenim la mateixa en molt adaptables, vull dir. És un menú normal, sempre hi ha una pasta o un arroz de primer, a Manida, sempre també, o un espatxo, o tal, i sempre hi ha producte a la platja o a l'abraça. Però també hi ha salses, ja no sé... Perfecte, és a dir, que cadascú es pot anar regulant... Però esportistes professionals, que van entrenar al club, que entrenen al Pablo, en un moment diuen, escolta'm, macarrons, però no em posis salsa només amb una mica de lissal... Sí, totalment. Li fan, d'acord? Li adapten, vull dir, no... O escolta'm, en comptes del pollastre, en comptes de patates, me'l pots posar amb una mica de Manida, s'adapta, s'adapta perquè tenen aquesta flexibilitat d'avocació, i si et sobres per un esportista professional, doncs faltaria més. Jo doy fe, perquè sempre que llevo jugadores professionals i queden a comer, mismo ya la camarera o mismo José, que es un encanto, viene, vosotros algo especial, y siempre dice, sí, hemos visto el menú, pero mira esta pasta, pero sin salsa. Saca, quita las patatas y pone ensalada, y le transformamos todo el menú. El menú que había, pero fenomenal. Jo crec que també ja estan una mica acostumats, no? Potser en un restaurant, a peu de carrer, no passa tant, perquè t'adaptes més allà, però si és en un club o alguna cosa així, suposo que ja deuen estar acostumats i s'ho deuen també poder pensar, no? No li has de pensar que el quartset té una de les seus forts, és l'abraça, perquè tenen un forn que es fa amb llenya, i llavors, els temes a l'abraça i tal, que són absolutament saludables, és una de les seus principals, dure l'abraça, carne l'abraça, i es fa només sabeixement. Pablo, com argentino, disfrutar con el chorrasco, con el bafí... I això, posa en un banyar de patates frites, o el posa en un banyar de boniato, que és un superaliment, està molt de moda, i que està molt bo, o pots dir, escolta, posa'm una mica de menida, i tu fan sense cap problema. I qualsevol persona que estigui cuidant la seva alimentació no fa falta que l'adaptin molt, perquè sempre hi ha una menida, sempre hi ha una menida, sempre hi ha un primer lleuger, i un segon lleuger, sempre hi ha algú de peix a la pranxa, sempre. I a sobre, si vols anar a l'acompanyament, es pot acabar d'ajustar, i ja està, sempre hi ha algú de fruita d'apostre, o llogur, i a part, evidentment, els postres caseros que fan, que estan molt bons, alguns que no són caseros... Estan molt bons, i jo he vist molta gent que, pon-me la ensaladita, per favor, quita-me les patates, i luego veo lo que se pone del postre, y digo, todo lo destruyes todo. Esto es muy incongruente. El postre el tira a mi su. Sí, a vegades hi ha coses d'aquestes que són una mica incongruentes, és com, demanes la sacarina, després et faig un don, no t'hi dius. Jo, a confessar, que jo pren el cafè sempre en sacarina. Ja fa tants anys que pren el cafè amb sacarina, que ja no és per res, simplement és per la... No m'agrada, m'agrada la sacarina, i m'he pogut haver tomat un arroz caldós o conbogavante. ¿Cómo te cuidas, tú, eh? Ha perdido algo excepcional, ¿eh? Te puedes haber puesto de arroz caldós o conbogavante hasta arriba, y luego, pues, un café solo, descafainado, con sacarina. Bueno, mira... I el tira a mi su, que ha entès el cafè. Sí, ha entès el cafè. Sí, hay huecos, sí, hay huecos. Molt bé. Doncs ha estat un plaer tenir-te de nou, Pablo, i també... Moltes gràcies, Núria. A l'Enrique, res, deixem aquí l'espai per aquesta setmana, d'acord? I ens tornarem a trobar els propers dies. Molt bé, gràcies. Que acabi de passar una bona tarda. This tainted love you've given I gave you all a boy could give you Take my tears and that's not nearly all Tainted love, now I know I've got to Run away, I've got to Get away You don't really want any more from me to make... Ràdio d'Esberma, 98.1 Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I ni ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan ja on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana, si teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'Audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. I'm nothing special, in fact. Va, que agafem les coses i anem fins a aquest llibre té el carrer Bonavista per saludar l'Arnau Consul i que ens faci la secció de llibres. Alguna recomanació editorial, novetat o l'Arnau que té bona tarda. Molt bona tarda. Doncs tu diràs comencem setmana dilluns i com sempre volem fer la secció de llibres. Avui us voldria parlar d'un autor que aquesta setmana havia d'estar de gira per l'estat espanyol i hagués passat per Barcelona. Dimecres havia de ser a la finestra, abans passava per la feria del llibre de Madrid, per Salamanca, per una altra lliberia que també hi ha a Madrid. Un autor d'aquests de culte, dels que nosaltres ens agradem molt, un autor americà que es diu Chris Ofwood i que justament coincideix que té dues novetats sobre la taula. Suposo que per això era vinent que dues d'editorials, a més a més són dues d'editorials diferents que li van publicant la obra, diferent part de la seva obra. Mira, i el que coincidi poc o molt, que ara el maig en sortien dos, evidentment perquè apuntaven totes dues a aquesta feria del llibre, doncs van dir, escolta, potser és el moment de que vingui. I és un autor que era molt esperat, en segons quins sectors literaris i en segons quines lliberies. S'enjust ens diuen un dels editors que l'haguéssim estirat perquè ens vingués a conèixer. A més, és un autor molt... tot i que és americà, viu, a Kentucky, a l'Amèrica Profunda, on ell és d'allí. Doncs és molt activa les xarxes i sovint quan li hem fet algun comentari li he de recomanar, és un llibre, hi poses, el nom de l'editorial, l'editorial el retuteix en vell i ell fa algun comentari en castellà, com per què l'entenc. Moltes gràcies. Que fort. Un home actiu, a les xarxes. Un home sí, actiu, tot i que... I per tots els racons al món, eh? Ah, efectivament. Tot i que, realment, si llegissis la seva obra i a les seves novel·les, diries... Semlaria el més apartat d'això, un home més aviat que viu a l'Amèrica Profunda, que és fill dels apalatges. Els apalatges són aquestes muntanyes que hi ha més aviat cap a la zona est dels Estats Units, i que, entre altres, això. Travessem Quentaki, aquest lloc, aquest estat, que jo ara en sóc conscient llegint els seus llibres, sobretot en la seva biologia, amb Tripti, que ara us en parlaré, doncs que el reu dels Estats Units, ui, quan algú diu que és de Quentaki, se li ha de dir dos pams de distància, o home dels de Quentaki estan sonats, els de Quentaki són una rasa part, els de Quentaki són... Bueno, inclús ells s'enriu en un dels llibres que ara us parlaré, d'això, de la quantitat de gent que va a fer tesis doctoral sobre la gent de Quentaki, perquè són diferents, alguns dels considerin que en realitat van arribar abans de Colón, són descendents dels vikings que estan aquí, inclús la teoria és absolutament extravagants, però tot cas tenen aquesta fama, ulla amb Quentaki, Quentaki és el lloc salvatge on la llei arriba fins a un lloc, però especialment les muntanyes, les colines que ells en diuen, que són la part dels apalatges que va a saber aquest estat, i on ell és d'una altra, ell és d'una altra i ell s'entén en ells. Tot això és el que ell narre en una trilogia que publica Sahalín, i que va començar amb los Terros de la Muerte, i que ara la novetat és los hijos de Xifti, una trilogia poc o molt que algun personatge es repeteix, però sempre la trama és una trama rural negra, algun assassinat per resoldre, la policia que hi va, la policia que no gosa arribar fins a certs llocs, i jo dius, escolta, si no ho resolem, no ho resolem, tothom és la gent de les muntanyes, al final també els hi pot la vacància, i allò de dir, mira, potser no cal posar-nos en merders, i mentre estan, la gent de l'ex, en aquest cas dels hijos de Xifti, un ex combatent d'Afganistan, absolutament curtit, que diu això ho resoc perquè toca la meva família, i aquí això no ho podem permetre, i aleshores ho descobrirà, o posarà a l'abast, ell ja ho coneix, tots els contravans de heroïna i tota mena de drogues, algunes de les quals venen de l'Afganistan a l'exèrcit, i a partir d'aquí el sarau que es munta, és aquestes pel·lícules que hem vist sovint, d'aquests llocs absolutament inhòspits dels Estats Units, potser no ho tenim clar, a vegades parlem més de l'Oest, i l'Oest és allò de dir que ell és terres planes, que se'n van cap a no, fins que aquells deserts respectivament, però hi ha una part molt més salvatge d'estats Units, que és això, està més a l'est, tot i que hi hauria altres estats que ho compartirien, que en Taki una mica és com el paradigma de tot això. Tot això és una novel·la en aquesta trilogia, abans ell n'ha fet alguns reculls de comptes, que nosaltres ens hem fet un fart de recomanar, per exemple, li van publicar també L'Ejos del Bosque, i són comptes de gent que viu en aquest entorn. Però el llibre que ens presentes... L'Eus que es porto a los ígols d'Egypte és una novel·la, una novel·la que és la segona part d'una trilogia, es pot llegir independentment de la primera, si llegeixes la primera, aleshores aquí surt algun que de personatge dius que ell és aquest, no que surt allà a mi com amb què s'ha convertit, però són trames com que es van complementant, igual que, insisteixo, aquests comptes, que també l'hem publicat d'un parell de reculls, la gent de Sahalín, que és un editorial d'aquí Barcelona, que fa coses extraordinàries, entre els quals descobrir-nos aquest crisòfut i publicar-nos la seva obra de ficció, comptes sempre de gent que ho ha deixat que en Taki no s'han assortit i ha hagut de tornar, o gent que es negue a marxar d'aquest món, perquè tot i que és un món salvatge, doncs els estan bé. D'alguna manera, allò que ho ha escrit en comptes, ara n'ha fet, on va fer aquesta trilogia novel·lada, perquè sempre hi posa l'aliment negre, com a allò de dir la investigació policíaca, que en realitat és l'excusa per seguir pintant, dibuixant, retretant aquest món, que en el fons és el seu món, el seu món particular propi, ell va néixer a Lexington, una de les ciutats d'aquí en Taki, i a banda d'aquest projecte de ficció, amb comptes o amb novel·les, van ser també el trític de la seva vida. El primer llibre té un títol extraordinari, va sortir, com a mínim, molt curiós, que és Mi Padre, el pornògrafo, i deixa una mena d'explicar la seva infància i com descobrir un pare, que era un pare, evidentment, només amb aquest pornògrafo, ho diu tot en el sentit de que no pas que el maltractés, no era això, sí que era un home molt adús, posplique com el home que tenia, una col·lecció de pornografia més gran, i fins i tot era un expert, un expert a nivell mundial que anava a congresos, però la seva família no ho sabia, ell això ho tenia amagat, participava inclús a la ràdio, a l'ox i tal, però era una part de la seva vida que tenia absolutament amagada, i com la descoberta del seu pare i d'aquest doble joc, això en tot cas és aquest que va sortir a fer un parell d'anys, i ara la novetat al costat de los hijos de Xifty és dos veces en el mismo río, mateixa col·lecció, Males Tierres, que havia publicat el meu pare del pornògrafo i que, per tant, ha agafat el crisòfut biogràfic, el de veritat, el que explique la seva vida, en aquest cas és un crisòfut adolescent, que està amb aquella tessitura que hem vist en els seus personatges, de marxo o no marxo de Kentucky. Evidentment, acaba marxant, perquè allò se li queda petit, té necessitat de viure a Mons, i en algun moment vol decidir és què vol sector. Per exemple, la primera part d'aquell llibre recorda moltíssima que la pel·lícula extraordinària, protagonitzada per John Boyd i Destink Hoffman, que és Cowboy de medianoche, que és aquell home rossíssim, que és una manera de ser símbol al seu poble perdut, no recordo, podria ser Kentucky, que arribi a Nova York, pensant en el que menja del món, perquè sempre van dir que soc el més guapo del món. Doncs d'alguna manera és aquest que tipus de personatge no és que es quedi gran cosa, però sí que està convençut que n'hi ha a Nova York, ell vol fer d'actor, i actua a Nova York, no ho sé, no ho sé. I no li surt gaire bé, no? Evidentment conegirà tots els barris fondos, totes fins que n'acabaran marxant. N'acabaran marxant i aleshores anirà a Minnesota, i a Minnesota acabarà vivint amb un pis, amb uns estudiants, amb uns hispans, que de seguida reconeix i un negre, d'un indi, amb uns atributs genitals enormes, i aleshores els dos hispans decideixen que aquells atributs d'aquell indi allò els ha de fer guanyar diners, i comencen a fer apostes, aquella gent jove, allò els droguen, i ell es talla al mig, i d'alguna manera els deixa fer, es deixa d'alminar per aquests hispans que ja comencen a conèixer el món de l'ampa, n'acabarà fugint, perquè de seguida veus que allò no és lo seu. I per tant, una mica la vida d'aquest adolescent que se'n va de Kentucky, els 18, 19 anys, cap a Nova York, després es passarà anys. Doncs això, buscant la vida, viatjant pels Estats Units fent tota mena de treball, i paral·lem la mena, et va explicant com de dir, bueno, hi ha un doble pla, es casa amb una tal rita, la tal rita vol tenir fills, ell no ho té clar, i doncs tot el procés, que això es passa molt al principi, que ell et va explicant, mentre recorda aquestes animalades que arriba a fer de joventut, va explicant com de dir, la meva por a ser pare, i per tant la reflexió de dir, la dona ho vol, és ella que ho patirà tot, i jo no hi he de fer gran cosa, però en canvi ara entenc, per exemple, la figura del meu pare, ara entenc el terror de tants homes que abandones a dones embarassades, i avui és el pitjor del món, no hi ha res pitjor, no hi ha crim pitjor, no? Feta mesura en aquell llibre. I això ell va explicant, paral·lelament, aquest dos veces, en el mismo río, és d'una banda, les ses aventures, mentre es busca la vida, i busca món, i diu, no sé qui vull ser, i l'única constant, i tot se l'inriu, en és que ell va escrivint un diari, amb les aventures, i tu et dius, però aquest diari que et creus que seràs escriptor, i en paral·lel, aquesta vida ja de casat, ja assentant-se en una granja, que imagines aquestes amb un pati enorme darrere, amb algun poble petit, però no a Kentucky, no se sap ben bé on, mentes això es funda una família. Llavors va avançant en paral·lel les dues coses, la veritat és que és extraordinari, com ell explica algunes coses, i sortiu com s'enfot d'ell mateix, i dels tòpics amb què la gent... Doncs això, per exemple, el que us deia d'Els de Palatges, no? Va, per exemple, llavors diu, Nuestres colines són la regió més aislada de los Estados Unidos, tema de incontables tesis doctorales, leer sobre uno mismo como homólogo de aborígenes o esquimales produce una sensación rara. Unos furasteros nos dijeron que hablábamos un inglés isabelino, que éramos ancestros contemporáneos de todo el mundo. Nos dijeron cuál era la manera correcta de pronunciar a Palatges, como si no supiéramos dónde llevábamos viviendo los últimos 300 años. Uno de Ciencias Sociales nos declaró miembros de un clan escoto-urlandés de criminales a los que estimaron incapacitados para vivir en Gran Bretaña. Nuestras colinas como predecesoras de una colonia penitenciaria australiana. Tirondaban por desdivertirísima visión popular de los a Palatges, la de una tierra en la que, ante la caída proverbial del tirante de un mono de faena, todo hombre está dispuesto a disparar, a pelear, a follarse, todo lo que se menea. Somos hombres que compran medias pintas de alcohol de contrabando y tiran por ahí el tapón para acabarse el whisky en una noche de risas y camorra, sin que nos importe dónde nos despertemos ni lo lejos que estemos de casa. Hombres que, al parecer, comen arañas del suelo para demostrar lo fuertes que son. Una panda de arriscos de la cabeza a los pies. Mara beba. La cura de la realitat és un pelín distinta. Sí, eh? Això és la fama que tenim i la gent ve a estudiar-nos i, clar, jo em sento com això. Com un bicho, no? Com un bicho, ens venen a estudiar. Com un mono de fira, a veure. Som gent que vivim aquí, és un lloc salvatge, per a les muntanyes, poc. I d'altres, bueno, en fi, a l'altres també et ve explicant. Tots aquestes creences, com ella, en algun moment decidiria dir-ho, jo d'aquest món ja me l'estimo molt i tinc la família, però me n'he d'anar. I hi ha unes lleis pròpies, però ja està molt bé, però potser conèixer món no estaria malament, no? I això, es coneix molt i al principi el món és molt dur, perquè a Nova York no és allò que els arriben a les muntanyes. És una ciutat on tothom va i triomfa, és una ciutat a l'èxit una mica. És molt divertit, per exemple, per donar-ho a qui insisteixi. Justament explica que ell va per Nova York caminant i, clar, et xoc amb tothom. I no ho entenc, jo no et xoco mai, per què? Fins que un dia em vaig asseure en un banc i vaig adonar-me que els Nova Yorkesos no caminen allò amb grans passes, un punt recte, clar, com quan jo camino pel camp, el normal és un camp recte, un camí recte, camí és ràpid, no mires res, no xocis mai amb ningú. Les Nova Yorkesos és com queden, ballen tota l'estona. Descriu com camina, els Nova Yorkesos et fas un fart de riure, van com fent passets amb un costat, van acotats, van cap a l'altre i van tota l'estona. Vaig intentar-ho, estona és més... em sortia, però la que em despistava a punt tornatxoc amb la gent, no? Que graciós. Sí, la veritat és que és molt graciós, però van de t'explicar molt això, un país tan divers, perquè al final mira un mapa i dius, però que en Taki no és a l'altre. Nova York està relativament a prop, però és un altre món que ell ha tractat de la seva obra de dues maneres diferents. Autobiogràficament, de moment, Males Tierra, n'ha publicat dos volums, i amb ficció s'ha galit n'ha publicat dos volums de contes i tres novel·les. És un autor més o menys, quina edat li té? Doncs mira, n'ha escut l'any 58, per tant em deu tenir 64. I de fet no ha pogut venir, és una cosa bonica, per anul·lar tota aquesta gira per Espanya i ho va anunciar a Twitter dient que la meva mare està delicada de salut, clar, la mare que tu veus aquí cuidant-lo, com es castigant-lo i tal, diu, bueno, quan està delicada de salut jo no puc deixar la meva mare per venir a fer durant una setmana, tot i que justament li t'explica la importància d'escriure, com a escriure l'ha salvat molts cops, com a escriure li ha donat al final un paper al món, que és el que ell buscave fent aquesta mena de papers de l'Àuca. Ell li renuncia, és un gest de carinyo i d'amor magnífic, i la veritat és que això quedarà posposada aquesta visita de Crisof qui sap potser amb el faroest, que és senyor. Ah, mira, ostres. I les obres són en castellà, les dues? Les obres només les han publicat en castellà, des d'aquí, animo, faig una crida, a que qualsevol autor català, editor català, si t'hi dien davant. És complicat, perquè evidentment, clar, ja té tants llibres en castellà que ha de publicar aquests en català potser dindria poc sentit. Sí. I aleshores buscar-ne algun de dir, bueno, posen publicat en una en català amb paral·lela amb algú, evidentment és una jugada arriscada, el públic català és més petit, però, en fi, és un d'aquells autors extraordinaris que ens dona a Estats Units allò, no va dir de tant en tant, però la veritat és que hi ha Estats Units, que hi ha tanta la diversitat, que el que ens arriba ja ha estat passat per l'embut de la gent que ho coneix, igual que aquella col·lecció de Dirty Works, Crisof podria ser un autor d'aquell catelec, ha anat a parar el de Sahalín i el de Malestia, és un estat absolutament molt ben acompanyat, i a més a més això, s'han respectat molt bé, uns fan la ficció i els altres... Tirem per una banda i els altres per altra. Molt bé. Doncs quedem amb aquests dos llibres d'aquest magnífic autor, Arnau, moltíssimes gràcies per passar-te aquí a la Rambla, i res, tornarem a escoltar-nos la setmana vinent. Així sí. Vinga, doncs que vagi bé. Vinga. Adéu. Vinga, veient, ens quedem escoltant aquest tema d'Aitakaban, que es diu així, com una bala del 2022. I el seu cor porta una daga, però ja riu i no s'amaga, un crim mutamís del vi. Com una bala, que tremoli fort del món sencer, comença a contentar-la, com una bala, que travessa el cor d'una foguera, el que ens no espera. Ara del plom faràs bandera, abans no creuis la frontera, és fort que es pot mostrar ferir, i el rellotge que no para, els dies i les setmanes, els segons entre els teus dits. Tens les mans penes de força, a plena força sigues valenta, com una flor brillant de nit, sent la vida com t'abrassa, ara et crida i no t'espanta, es va fent el teu camí. Com una bala, que tremoli fort del món sencer, comença a contentar-la, com una bala, que travessa el cor d'una foguera, el que ens no espera. Com una bala, que tremoli fort del món sencer, comença a contentar-la, com una bala, que travessa el cor d'una foguera, el que ens no espera. Com una bala, que tremoli fort del món sencer, comença a contentar-la, com una bala, que travessa el cor d'una foguera, el que ens no espera. Senjús, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap senjús t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a senjús, encara fumes, a roba senjús.cat. Senjús, és una delicia i el tabac una brutícia, un poble tan adorable i el fum tan insuportable. Senjús, t'omple la vida i el tabac de l'esquicha. Pensa ben que tu t'enganyes, no juguis ara tu manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Ja vam ser en gairebé la set de la tarda, això vol dir que ens hem de comiadar del programa d'avui, nosaltres tornarem demà, dimarts també de 5 a 7, per fer-vos companyar aquest parell duretes al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Senjús. Res més, que quedeu de passar molt bona tarda, recordeu que ara també hi ha l'informatiu de notícies complet, edició vespre de la Mada Lua López, per estar al dia de tot el que passa aquí al poble, i cada matí també de 10 a 1 teniu el magazine de Matins, l'ajusta amb Mireia Redondo. Res més, aneu-nos seguint, també a les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, a roba ràdio d'Esvern, o si preferiu també el Twitter del programa, a roba a la Rambla 98.ufm. Res més, ens escoltem demà, que vagi bé. Res més, aneu-nos seguint, també a la Rambla 98.ufm. Tot seguit!