#178 - La Rambla del 31/5/2022

Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts a la 5 de la tarda d'avui, dimarts 31 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a la Mísora Municipal de Sant Just. Sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim ve d'aquí i fins les 6 farem l'espai Converses de Terrassa amb la jove Sant Just tenc Gloria Romero. I després tot seguit farem també una entrevista a la Irene Esquius, que és propietària de la botiga Tallet de Manualitats, la via en paper de Sant Just. Parlarem amb ella en de l'oferta de casals que ofereix per aquest estiu. Després de segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem l'entrevista a l'Arbre Agulló, en motiu de la seva aparició fa un parell de setmanes al Cènsia Ficció, per ser un dels objectius de consciència de la mili. Després tot seguit farem l'espai de mobilitat internacional amb l'Anke avui, no tindrem a l'Aroa. L'Anke és la voluntària belga que està al casal de joves fent algunes tasques i en ella parlarem del projecte educatiu internacional que va fer la setmana passada aquí a Sant Just, anomenat Synergy for Demokiatric Culture. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Aquest tema que us deixo es diu El Comiat i és una cançó de l'Alba i Cantàbile. Deixem-vos sols el vagó. Pense que el pare toca dir-nos adéu. És qüestió de no vendres mai a qualsevol breu. Veu-ne tensant d'acord i per desgràcia s'ha trencat. Els que em feu la boira ja no els vull al meu contacte. Pots viure amb els ulls tancats. Potser a la por el rebu. Ara faig el que vull fer, ja no defenc de ningú, ja no cal que quedi bé, ja no cal que em guardi bé. Pense que el pare toca dir-nos adéu. És qüestió de no vendres mai a qualsevol breu. Pense que el pare toca dir-nos adéu. És qüestió de no vendres mai a qualsevol breu. Veu-ne tensant d'acord i per desgràcia s'ha trencat. Pense que el pare toca dir-nos adéu. És qüestió de no vendres mai a qualsevol breu. Pense que el pare toca dir-nos adéu. És qüestió de no vendres mai a qualsevol breu. Comencem d'aquí poc que ja tenim la Glòlia Romero aquí instal·lada als Estudis de Ràdio per fer les païconverses de Terrassa amb ella. És divendres tarda. Després una setmana es vota d'hora amb un llavall amb les mínimes hores dormides, pencamines el teu art de confiança per trobar-te amb els teus amics, ho segueu a la Terrassa, demaneu unes cerveses i és hora de posar-vos al dia. Sovint se'ns oblida que la gent famosa són iguals d'humans que nosaltres i també cometen errors. Arrosos tòpics sí, però també errors greus, fins i tot criminals. Tot i així, ni la justícia ni l'opinió pública es tracta de la mateixa manera que hi ha una persona de carrer. Som capaços de deixar davant de les idealitzacions que pels artistes, fins i tot els nostres preferits, val la pena senyalar quan han fet alguna cosa malament i sobretot hem de separar una obra de l'artista. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb l'artista, perquè encara no ho sàpiga, separar l'obra de l'artista vol dir, bàsicament, que tenia en compte, quan consideració, la ideologia, les seccions comèses per part d'un artista de qualsevol tipus, actreu, cantant, pintor, etc. A la seva pida personal, a l'hora de jutjar la seva feina, o sigui, el que fa aquesta gent de portes que apren dins aquesta seva diguem-ne que no ens hauria d'importar a l'hora de jutjar com fa la seva feina. I aquest és un debat força extensi constant que hi ha a tot arreu, no trobes? La veritat sí, se'n venen alguns casos a la ment, però fins a quin punt es pot separar aquest tema que dius, Lòria? A més que ara mateix el que m'ha vingut al cap ha sigut el tema del Will Smith, a la gala dels Òscar. Com o no? Sí, sí, sí. Van haver-hi partidaris de dir molt ben fet, és el que hauria d'haver fet, en aquesta situació, i altres és com una persona exemplar, té molts seguidors a les xarxes socials, també hi ha molta gent jove que el segueix, quina manera d'exemple, quin tipus de persona el defineix. Sí, a mi també se'n va venir això al cap, jo sí que tinc diverses coses a dir sobre això. El que primer se'n ve al cap, realment, és sobretot, jo he escoltat l'argument que sí que s'ha de separar, sobretot per part de persones que es queixen com potser de persones com jo, que, per exemple, assenyalem actituds masclistes o tòxiques per part d'alguns directors o d'alguns actors, en els rodatges, tal. Quan assenyalem aquest tipus de conductes, recordo veure com molts homes surten DNA, però s'ha de separar l'hora de l'artista, només perquè una persona en plan, sí, tingui aquesta actitud, després no vol dir que la seva feina no la faci bé, etc. També com que se'n sap molt que és com un tipus de manera d'esprestigiar la feina d'aquestes persones i treuen molt la feina d'aquestes, que la paraula d'una dona et pot enfonsar la vida, no sé què, quan dieu que no es pot separar, exacte, que no es pot separar l'hora d'artista, no sé quantos, la qual cosa em fa molta gràcia, perquè penso en Bodialen, penso en Anselel Gort, penso en Cris Brown, en Maradona, que tot i que estigui mort és una puta llegenda del futbol per a tothom, Harvey Weinstein, jo què sé, molts homes. Bodialen també ha pensat jo en aquest precisament, que tot i que els assenyalem les seves actituds, de merda, segueixen gaudint de molt prestigi i els va de puta mare i vull dir, no enfonsarem la vida a ningú, tampoc és que vulguem enfonsar-li la vida a ningú, i simplement com assenyalar una cosa que passa, llavors, amb el que tu dius d'algú l'ésmit, el que jo opino és que jo crec que aquesta gent, després, que cau molt a la hipocresia de, vale, quan és un artista que a mi m'agrada, ho separo, quan és algú que no m'importa o algú que no em cau bé, és un tutor, llavors clar, l'heu fatal d'algú l'ésmit, no? Que si surt l'acadèmia dient que això tindrà conseqüències que no sé quantos, també recordo, veure tuits de gent dient, no, doncs ara no hauria de tenir feina mai més, no sé quantos, que molta gent dona la seva opinió dient que s'ha portat fatal. Va sortir el Pablo Motos de l'Hormiguero, que són molt amics, ja es veu perquè Carlos, per 3, l'home, està en el programa, a l'Hormiguero, i defensant-lo en el sentit de dir, no defenso la violència, però no defenso la violència, però qui no s'ha posat mai dels nervis, qui no ha actuat mai sense pensar, com una mica defensant-lo al cap i a la fi, no? És això el que dius, que si et cau bé la persona, doncs te'n deixes a poder separar, però si aquell artista ni fo ni fa, és com vinga, vaja, fica't al sac, a més a més de que no m'agrada la obra, a més a més, jo què sé, violent, o és un masclista, o és... Ja, com utilitzar-ho una mica com a punt a favor teu, no en plan, és que no m'agrada, i a més a més tot això, tal. A mi em va fer molta gràcia com tot aquestes... gràcies, però em va sorprendre tot aquesta situació, perquè és això, com tota la gent transseguir el coi, el Will Smith, a l'hora que literalment estava a una sala dels Òscars, que saber quants homes ja havien sigut abusadors, quants homes ja havien sigut masclistes, i aquesta gent mai se li pot dir res, i en canvi només perquè tu, com que mostres alguna cosa públicament, no tinguis com un moment així d'atenció públicament, se t'asseñala a tu, però el que passa portes endins de ningú l'importa, no sé, és que una sèrie d'hòsties tan gran, i a més també ho he vist molt amb el cas, és una mica un cas que agafava amb pinces i amb molta cura, perquè és el tema de l'Ambergert i el Johnny Depp, el judici. Sí, és veritat. No estic gaire al cas, eh? Sí, el que passa és que estic en el cas, en el sentit que saps quan veus 4.000 tweets a l'hora sobre el mateix tema i t'acaba saturant, i acabes no entendent res, perquè ja ja està, que no pies res, no com moltíssima informació, però res t'acaba d'arribar al cas, al cap, doncs una mica em passa això, i he hagut moltíssim, però tot i així no tinc una opinió de respecte, perquè crec que és un tema superdifícil de tractar, la única cosa que volia dir sobre això en relació a la part de l'artista, és un tiktok que vaig trobar que em va fer molta gràcia, i que trobo molt real, que és una noia, que diu... Cinefilos, después de firmar la petició, para remover a Ambergert de Aquaman, sabiendo que nos iban pidiendo que separemos el hombre del artista, cuando se trata de sus violadores y pedófilos favoritos. Te he molterrado. Jo no sé qui és la víctima i qui no, en aquest cas, repeteixo que no m'he enterat gaire, però això em sembla molt cert, les mateixes persones que constantment et demanen que se pari sobre l'artista, doncs el que estàvem parlant justament, després quan es tracta d'una persona que els hi cau malament, doncs ho feien tot en un mateix pack. Clar, exactament, aprofitant. Jo suposo que, com a aquests casos, ara estem parlant d'actors a nivell bastant internacionals, però suposo que aquí, a nivell de l'estat espanyol, també deu passar o a nivell català mateix. Òbviament. A mi se'n ve el cap als casos de... Potser no estem famosos, però si parlem també com de gent en posició de poder, una mica és el mateix, l'Institut del Teatre. Ah, sí, clar. Tots els casos de famosos que eren sortits, perquè ara estem parlant d'això de persones famosos, però a mi això passa en qualsevol grau d'anonimat o no anonimat. També quan estava preparant el problema em vaig pensar, bueno, si parlo de famosos, però... També es podria tenir en compte... Quina és la línia de famosos, perquè són famosos a nivell artístic, o famosos perquè... Perquè per fer-ne alguna parafarnàlia socials i de sobte són super... Sí, no, i també pensava que tot i així... Perquè parlar de conseqüències a nivell com d'artista famosa és una cosa, però a nivell de conseqüències, per exemple, un estudiant de... És que a Estats Units això es parla com moltíssim, com a estudiants de senior year, que és com el seu segon de batxilleros, que està al punt de passar a la universitat, que potser algun xaval cometa a un sexe o a l'alguna dona, o a setge de sexe o a l'alguna dona, alguna noia, la seva classe o el que sigui, i llavors es té com molt el debat de, això li hauria de complicar la vida a l'hora d'entrar a alguna unia, això li hauria de prohibir o bat a l'entrada a les institucions acadèmiques, tant se comantes, ja estem molt com a aquest debat. Ah, sí? Ostres. Sí, sí, super, super extents. Vale, ha passat això, es pot informar les universitats de com és aquest crim, i aquestes universitats poden tenir en compte l'hora d'acceptar-lo o no, tant no sé què és, que és una movida molt gran. Que tampoc entraré, perquè com que no sóc ni psicòloga, ni expert amb violència de gènere, ni de setge més sexual, ni res d'això, no vull dir coses equivocades. És com seria, per exemple, en una empresa, en el cas de l'empresa, no sé, o una marca d'un producte de saber que utilitzen tècniques, o jo què sé, o explotacions, alhora de fabricar el producte, o que se saltin normes a nivell medi ambiental, però poder reconèixer que el producte que fan és bo, t'agrada, vull dir, no sé, que té una qualitat, que jo què sé, per exemple, en una marca de qualsevol refresc, per exemple, algú pot reconèixer que és un refresc bo, que agrada, que té, no sé, que està bo, però que això no vol dir que al darrere tu sabem que hi hagin pràctiques, o sigui, que aquell producte s'aconsegueix, no sé, fent basaments en productes industrials, arrius, saps? Llavors, què fas? Deixes de consumir el producte, és com una mica això. Això anava jo ara. És com la pregunta de... Podem gaudir de l'obra d'aquests artistes, no que han comès algun... No, tampoc directe, i amb paraules majors, però potser artistes que no han tingut les millors actituds de la seva vida, no? Podem gaudir de la seva obra, hem de tenir una obligació moral superior per deixar-lo de banda, i ara cap a una altra cosa. Clar, jo crec que aquí també hi ha una diferència entre artistes que estan morts i artistes que estan vius, que volguis que no, els artistes que estan morts no es veuen afectats, els riuren igual, no existeixen, no hi tenen consciència, ja no saben el que està passant al monàdia d'avui, i això com de... Potser és més a nivell intern de cadascú, de nivell de consciència. Totalment. Escolta, em sento malament amb això que ha fet, per ser conseqüent amb mi, no hi vaig, i hi ha gent que diu, no, doncs mira, a mi jo és que m'he pesa més, no?, el fet de poder gaudir de allò, que no... Si comencem a cancel·lar, aquesta paraula meravellosa, artistes, per exemple pintors, segle XX cap endarrere, per qüestions masclistes, per exemple, és que hauríem de cancel·lar a tots els artistes del món, perquè... No, otros tiempos, evidentment no estic justificat les seves actituds, però està clar que abans de la primera gola feminista, una vegada feminista, doncs, òbviament, no havia mucho a d'on d'agarrar-se, per tant, clar, això, com de començar a dir una mica, doncs no va ser el museu, doncs no tal, potser a picar-se li donen igual, que no tornis a anar al seu museu de Barcelona, perquè està mort, i aquests diners no els va la seva uxaca. El que sí que crec és que... Sí, jo crec que no podem separar obra de l'artista, que hem d'estar units, però a part també, perquè en molts casos, sí, no només parlen en el pla aquest de... Moralment, no, però vas a veure els casos que... Tu no pots entendre tampoc l'obra sencera d'un artista sense tenir en compte la seva vida, en pla en molts cops el que pinten... Estic pensant en la pintosa, però, òbviament, el que sigui, o el que canten o el que dir... Els poemes, en el que faci, tot es veu com tinta una mica per la seva vida personal, per tant, hi ha un plan de normal d'entendre una obra, i cada un mínim, com de la seva vida, de l'artista, és de saber com per entendre-la del tot. Per tant, això és per una banda. Jo crec que no es pot separar ni de broma, però que el que sí que es pot fer és com tenir en ment, com tot el seu conjunt. Es pot fer justícia, per exemple, de... Jo què sé, Picasso, que va ser abusador de la seva dona, literalment. Podem fer justícia entre cometes, no? Obicant-te en un context determinat. Exacte. Com tenint-lo en consideració dient-lo, expressant-lo, explicant la totalitat de la seva figura. O sigui, no pots amagar el fet que va ser com una persona molt revolucionària dins de la monta de la pintura, però tampoc pots amagar el fet que no va ser tan pacífic, com deia que era, i com tothom l'ha pintat sempre que ha sigut. O sigui, jo crec que es tracta de gaudir de la obra sent conscient, que l'escut també una mica de, bueno, era Picasso, però, a més a més, coneixer una mica tota la història, saber que aquesta persona, posant la seva època, donant-te el context que també hi havia, però va fer aquestes determinades coses. Pots gaudir de la obra, però no perdre aquest punt de vista per no caure tampoc en... Exacte. És que no es tracta de tirar per terra tot el que ha aportat aquestes persones en el seu camp artístic, obviament que no, perquè sobretot no tendria cap sentit, però tampoc es tracta d'oblidar completament el món en què vivim i el que suposa que artistes com aquests es facin tan famosos, que se'ls tracti amb tota la impunitat i respecte, i fins i tot se'ls glorifiqui, quan darrere d'ells hi ha moltes persones que han patit per culpa seva. Llavors, una mica aquest punt. Jo crec que, òbviament, que és el que faci el que vulgui, no? O sigui, si tu saps això i després ets capaç, com de gaudir, a les tècniques pictòriques, per exemple, d'aquesta gent, i els seus quadres, doncs endavant, però també és normal que algunes de nosaltres ens fa simplement estrany, admirar el treball d'algú que havia estat un pedòfil o que havia abusat algú. Havia passat, honestament, jo abans de tenir l'idea de molts artistes del que les persones que realment havien sigut anaven als seus museus, o els museus on estaven exposats, i mirarien les seves obres, i ai, que guait, no sé què. I, evidentment, després d'antalar-me de les persones que eren, no ho he vist amb els mateixos ulls. Tampoc vol dir que hagi deixat d'anar a veure les seves obres com vaig a un museu. Saps el que et vull dir? I després, si són persones que encara estan vives i realment et pesa molt el fet de localitzar... Sí, és que això també en parlaré perquè per mi és un altre pla. Per mi és un altre pla. Vull dir, com a resum de les persones que no estan vivint en aquest món. Per molt que també la gent es queixi, perquè el que està dient abans la molta gent es queixa, que senyalem aquest tipus de coses, a veure, jo tinc molt clar que mundialment no es necessarà de considerar a dali un gran geni, només perquè va senyalem que va ser un faig. Saps? No va passar, està clar, ho tenim en compte. Només ho senyalem per fer... Per tenir una visió més completa, no? Per tenir una visió més completa, no? De fet, l'Anna Polo va ficar uns tweets que jo estic súper d'acord, que deia no se puede separar la hora del artista si el artista es un abusador misógino y su obra también lo será porque el artista aplaça un punto de vista en la obra. Arroba fans de Woody Allen. En ningún caso hablo de censurar o quemar obras. Hablo de consumir cultura con mirada crítica y no van a gloriar abusadores solo porque nos parezcan genios. Ser brillante en una disciplina artística no puede ser sinónimo de impunidad, o de inmunidad. És, bàsicament, superbèndit el que passava a dir. És això, no cal censurar res, però sempre m'agradaria una mirada crítica sobre el que estàs mirant i el que estàs consumint. I, a més, el punt que és superclà, que realment... O que pots consumir el que et doni la gana, però si solament consumeixes aquest tipus de personatges... Red Flag. Una mica Red Flag. Si només veus aquest tipus de coses, o sigui, quin tipus de mentalitat tindràs tu si l'únic amb visió que veus és la visió d'una persona misògina. Doncs no gaire bona. A més que sí, assenyalem a qualsevol persona per actes del mateix nivell, que es fan, perquè no assenyalar-los també en algú, per molt que sigui un artista o algú famós. Vull dir, és el mateix. Sí, sí. I a part d'això, també, dir que... Tenint en consideració de això, és com també per la qüestió que les dones artistes, com si no se les reconeixen. Sí. Per mi també és com que si encara exposem obres de Picasso, de Lídia, qui sigui, exposem també obres de dones i fer-les reconegudes també, però jo no t'estic dient que traguis els quadres d'aquestes gent dels museus. T'estic dient que, per al moment, fiquis altres quadres i parlis altres artistes i donis visibilitat en moltes dones que no han estat visibilitzades. Clar. Vull dir, també es pot fer justícia i parlant d'artistes que s'estan vius o si no s'existeixen. Clar, jo aquí això et tinc més problema. Jo en tinc més confusió. En tendra més la catastell del cap, no? Sí, exacte. I jo, amb aquest tema, molts cops penso en la J.K. Rowley. J.K. Rowley. Sí, tu saps per què? Estic molt perduda. El que porto a fer és a fa molt temps. Després d'analitzar com han profunditat Harry Potter, ha tret la conclusió que hi ha molts mateixos anti-sàmites. Ah, sí? De les persones que a les pel·lícules va buscant significats de això ho ha fet o això ho ha dit? Bueno, sóc més d'esperar-me després a viciar-me el tiktok i que tot tiktok m'expliqui les coses significades. Sí, exacte. Però és veritat. Si et veus pitges o tiktoks en pla de la gent explicant-nos, com que té molta sentit. A mi un cop en va arribar el missatge de dir, mira, la pel·lícula de Rey León hi ha un moment que a la sorra es dibuixa un esbàstic en Asi i jo. Ja. Ja m'estàs dient. Em diu, sí, perquè el Disney era un Asi, no sé què, i jo... Però això, o sigui que... Vull dir, Rey León. Hi ha moltes teories d'aquestes que corren de simbolismes que apareixen a llibres de pel·lis, a sèries, i jo no sé fins a quin punt són coincidències, no sé fins a quin punt. El que sí que no és que brumor, el que sí que és 100% real és que la Raul és una mica... que és bastant transfoga, perquè si tu vas al seu Twitter ha dit unes perles... d'estil de... De l'estil de... De l'estil de... Bàsicament dir en pla que no creu l'existència de les persones trans. No, en pla... Molt... Molt heavy i... I això ho has dit que... No sé ni com m'explicar. O sigui, un plasma en els llibres, a Harry Potter, això dius? Això no, una altra cosa, sigui el d'antissàmitisme, també és molt heavy, però molta gent també ho parla, perquè, per exemple, els elfos és com que els escriu de la mateixa manera que com que tradicionalment s'ha escrit a la gent zoeva per ficar-se amb ells al llarg com de... de la història, a la literatura. Però, bueno, tema a part, jo... Ho parlo del tema de la gent trans. Sí. Que és això que la J. Garraulín, en pla, obertament, ha editat molts tweets, ha explicat... O sigui, en converses que... quan li han preguntat el tema oït, explicitament i directament que és això que no creu l'existència de persones trans, que és com... una mica aquest tipus de feminisme radical que excloa les dones trans, tant no sé què, i llavors, clar, amb la J. Garraulín hi ha molt debat de superar o no obra de l'artista, no? Mm-hm. El tema de Harry Potter, que és una saga supermega adorada i estimada per més de una generació. Sí, sí. Per moltíssima gent, i que no només això, perquè s'ho ha posat com... molt en la cultura pop, s'ho ha posat molt en la vida personal de moltes persones, no? I a nivell de... de literatura i de cinema. I, per tant, ja com molt aquest problema de la gent es troba, m'encanta la deure d'aquesta persona, per una persona de merda, o no? O persona de merda, bueno, a veure, per mi, personalment, sí, després que ha sigut capaç del que volgui, però per mi és una persona que si dius obertament tot això i veus pràdicant, literalment, un discurs d'odi, doncs per mi no mereixes cap respecte. I, per tant, clar, és com el tema de... Òbviament, la J. Garraulín, no perdrà la seva riquesa de millonària, perquè tu decideixes no anar a veure l'última pel·lícula de... animals fantàstics del cine. Sí. Jo ho tinc clar, que perquè jo decideixi no anar a veure aquesta pel·li, aquesta persona serà sent rica, no? Però és més, potser, jo crec que això, la gent ho hauria de fer més com per la seva consciència. O sigui, sabent que no té cap implicació en la putxaca de l'artista o de... Sí, sí, sí, sí. És més com per ser cuarent, amb un mateix. Sí, per ser cuarent amb un mateix, no? I és veritat, en plena... I per exemple, que em considero que intento lluitar per... per als drets, però tota la comunitat de la JTV i d'aquesta comunitat de la gent trans, també sé que no acabaré amb la seva transfòbia, la transfòbia del Montsencè, perquè no em compri una figureta amb Harry Potter. Però clar, és el que tu dius, no? Per mi el problema és que si tu, en lo personal, jures i perjures, et sembla fatal el que fa la JTV, et sembla fatal tot el que diu, però que ets incapaç de... no anar a veure la seva última pel·li, de comprar, no sé què, de Harry Potter, i com que no deixes de donar-li suport, doncs després, és com la hipocresia, no? Per exemple, em sap molt malament el que li fa la gent trans, però no deixo de consumir absolutament tot el que treu, i he parlat d'allà a Twitter, i dic que m'aprecio molt la seva obra, i tant, no sé quantos, és això, és com que s'ha de tenir una mica de conèixer molt mateix. Per mi és com no vagis de banderat, d'una lluita, no, no vagis de banderat, de high support trans rights, i després, doncs, deixes això de banda, per consumir una altra cosa que tu personalment t'agrada molt. Jo molta gent que no sap realment, o sigui, que amb els artistes, o amb els famosos, només sap realment que només coneix la part més vistosa de la història, és a dir que, per exemple, això de l'Ajo de Carrol, o sigui, jo conec d'aquesta dona quatre dades, vull dir que, per exemple, la més important, que va escriure als llibres de Harry Potter, no? Però jo tot això no ho sé, saps? Investigar, investigar. I llavors és com pot ser que hi hagi gent que sigui defensora d'algunes coses, però que no conegui per desconeixement absolut, no conegui, per exemple, que l'Ajo de Carrol l'hi n'hagi fet això, llavors. Doncs això està clar, però també he vist a gent que ho sap perfectament tot i així, la defensa a capa i espada. Jo crec que amb els artistes, de fet, una de les coses és que la gent només es queda amb la capa més superficial, com a geni o com a artista famós anallosa, es queden, potser, més en aquest pla superficial, i les coses més de la vida privada, doncs, o no l'interessen, o suposen que són persones amb una certa moral, una certa ètica... Jo també em ve al cap. Jo el primer cop que vaig ser molt fan d'alguna cosa va ser de One Direction. Jo me'ls estimava moltíssim, aquesta. Boyband. Sí, i encara m'estimo molt en Harry Styles, per exemple, en Vull, que és en vell. Però crec que ja ha dit això en algun moment. Sí, hem posat la cançó, la cançó a l'inici de la Harry Styles per fer-li un manatge. No, exacte. Però, per exemple, hi ha una de One Direction, que és en Liam Payne, que aquest tio em donava una ràbia i va encantar, o ja m'han contagiat 10 anys, però ara em donava molta ràbia, i a sobre, no sé quan tenia aquest senyor, 27, 28, i la seva nòvia... O sigui, quan va començar a sortir amb ella, just va fer 18. I quan? Just va fer 18, quan va començar a sortir amb ella, o potser sortia amb ella una mica abans que fos 18. I això hi vaig fer els... Què? Em va destrossar la mirada, però em va donar molta cosa a pensar, que a mi aquesta persona m'encantava, i el tenia en un pedestal, quan era petita, i ara veig les seves accions, i el que fa, i penso, Déu-me'n, quin tipus de persona ets? No acceptaria això, i no accepto això d'algú del meu cercle proper, saps? Quan va passar això, One Direction ja estava separat? Sí, sí, sí, sí. I si hagués passat abans, l'hauries deixat escoltar One Direction? No ho sé, amb 13 anys, no sé què opilava de separar l'obra de l'artista de la veritat. Clar, clar, això és també això de... Això és l'altre, no? És veritat, que hi ha moltes nenes més joves. I nens, eh? Obviament, aquí tothom està en el pa, aquí, sobretot, de fet, sobretot, nens, en el que estava parlant abans, els típics tios de... m'he encantat el cine, soy supercine, filo, i per tant, excuses, que en Woody Allen sigui un literal abusador, d'això es va apuntar a pala. Però, bueno, que també parla altra banda, moltes nenes, que en la seva més inocència de ser, més preadolescents, tal més petites, i que adoren molt, com algun artista en espacífic, algun actor o tal, els hi costa, també, com acceptar que la persona que idealitzen pugui tenir actituds... Home, costa, és clar, és una patacada, quan tens algú que... Quan tens algú que et mires molt? Que et mires molt, i que després te n'assabentes, és com primer has de fer una mena de dol, inclús, jo crec, si ets molt, molt fan, vull dir, una mena de dol interior, d'acceptació, i de dir, vale, estic preparada per... Total, jo recordo... Bueno, això és una mica elictotòpersonal, però el meu grup preferit per si algú encara no ho sap, són Carolina Durante, i el passat més de favor, crec, els astres es van s'alinearon, perquè vaig poder veure el cantant principal, el Diego Ibáñez, el vaig veure com dos cops en dues setmanes. Ah, sí, clar. Sí, increïble. I me'n recordo, quan vaig anar a la seva assignatura de CBS, perquè just van treure el seu segon álbum, jo tinc tatuat una cosa d'aquest grup, i li vaig ensenyar el tatuatge tal, i li vaig dir, de conya, en plan, sisplau, no feu res malament en la vostra vida, en plan, no com a teu caparròs, us he uns caurons, que després hi no estaré tota la vida, i ja hauré de l'explicar-ne la gent, tant no sé quantos, em va fer molta gràcia aquell moment, perquè es van rebre i van dir, en plan, no, no, no, tal, no puc, sisplau, sé que... Però clar, ja després vaig pensar, que t'he quedat tatuat, i com aquesta gent la caigui, i ara que hi faig la meva vida, i això sé que per mi seria passar un dol bastant quevia. Ja et veig trucant a d'Armatòlegs, i al tot... El sistema l'hacer per treure el tatu, quan va això. Ah, bueno, així per resumir, diré unes paraules d'un TikTok, també, que m'he trobat aquest matí, que crec que tenia molta raó. Ehm... Un TikTok d'un... d'un Maitrans, de fet, que estava parlant de la JK Rowling. Sí. Què hi deia? Que com... Així com a conclusió final, no pot separar l'hora de l'artista? Sí. Porta part, l'artista està guanyant diners a través del consum del seu art, és a dir, per exemple, les artistes que estan morts i no guanyen diners per al consum del seu art, perquè no estan vius, doncs... Queda una mica més igual, no? Perquè no necessàriament tant de res, però que si guanyen diners a través del consum del seu art, doncs... Està complicada la cosa. I per l'altra banda, no pot separar l'hora de l'artista? Sí. Aquest artista utilitza el consum del seu art per netejar la seva figura. Una mica com per... fer campanyes de publicitat, com... Sí, per deixar la seva imatge, com per només treure la part positiva de la seva persona i tractar com de... fer oblidar la gent, doncs, els seus actes més qüestionables. Així que res. Doncs un tema interessant, Gloria, perquè són coses que potser del dia a dia no ens acabem plantejant i després hi pares de pensar i dius, ostres, potser que hi hagi de donar un parell de voltes. Doncs res, Gloria, que acabis de passar bona tarda. Igualment. I ens tornem a escoltar d'aquí uns dies. Adéu. Vinga. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.