#185 - La Rambla del 10/6/2022

La ràdio d'Esber, si t'units la ràdio d'Esber, la ràdio de Sant Just, durant el 8.1. Bona tarda, Sant Just. Passen al mateix 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, divendres 10 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esber. N'esteu sintonitzant el 98.0 FM, la majora en municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6, primer de tot deixarem passar l'estudi de ràdio en Josep Lluís Gil, membre del comitè de direcció de la revista La Vall d'Esber de Sant Just, per parlar com no dels continguts de la revista del mes de juny. L'última que ha sortit, que sortirà publicada properament. Després també deixarem passar aquí a La Maica Duenyes per fer sessió de teatre. Transporta les principals estrenes d'espectacles i obres de les sales de Barcelona i dels voltants. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després escoltar els vulletins informatius, tant de Catalunya Ràdio com de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia d'actualitat amb en Joan Esmeratz, el Salva Crespo i la Cristina Rubio. Posarem damunt la taula els temes més canvents de l'actualitat Sant Just, de Catalunya i del món Cifafalda també. Doncs per això també farem un petit repàs abans de començar la tertúlia dels dies internacionals d'avui, 10 de juny i també de les efemèrides, cosetes que van passar del dia com avui però de fa uns quants anys. Vinga, va, que tot això serà de seguida. Comencem amb la Vall d'Avers. I ara passem a saludant Josep Lluís Gil, que és membre del Comitè de Direcció de la Vall d'Avers, la revista local d'aquí de Sant Just. Hola, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Aguantant la calor, com podem. Sí, Déu n'hi do. Déu n'hi do. Doncs bé, està a punt de sortir, Josep Lluís, la revista, i ara potser faltarà alguns dies. Aquest mes venim uns quants dies abans de la data de sortida, en principi el dia 15, en permís de correus, començarà a repartir. A veure si ens escolten una mica i fan cas el tema de millorar el servei. Espero que ens escoltin i que ens ageixin. També, les dues coses. Comencem a la portada, el principal tema, aquell que es destaca més de la revista. Comencem fent una celebració, per dir-ho d'alguna manera. En guany són els 50 anys de celebració a Sant Just de la Flama del Canigó. I llavors li dediquem una portada en una foto antiga, en color, perdó, en blanc i negre, d'una foguera cosa que ja no s'estila. No, ja no. No sé què diu la normativa, però... S'ha perdut, s'ha perdut. La qüestió és que la Flama se segueix fent gràcies a l'empeny i la dedicació d'una sèrie de compilatants que encara mantenen la Flama de la Flama. M'haig millor dit. M'haig més vendit. I llavors hi ha una mica d'explicació d'aquest període i una sèrie de fotos per fer una mica de retrospectiva de com ha anat aquests 50 anys. Molt bé, això és el tema, òbviament, també més de juny, Sant Joan. Per tant, tema totalment de camp d'end de nostre dia a dia. Ho porto, efectivament. Altres articles o reportatges que també hi hagi destacats? Bé, destaquem una mica el comentari que feiem ara que fa un moment l'editorial que titulem el servei públic que no serveix i que fa una reflexió en dues basants. Una, en el no servei de correus, bastant generalitzat a tot el poble, encara que sembla que el barri de Mas Lluís està patint de manera particular el problema, però no és exclusiu de Mas Lluís. I la segona basant d'aquest editorial va precisament a el que sembla una certa instrumentalització per part del govern municipal que ha pres partit amb l'escusa dels problemes a Mas Lluís, quan en realitat és un problema general del poble. Llavors, sembla que hi ha un viatge electoralista en la manera de fer-ho, o en l'escusa, pel fet d'intervenir, perquè motius n'hi ha per fer-ho o que se vol lloc del poble. Sí, sí. De fet, és un problema que últimament a la xarxa socials també s'està movent, hi ha hagut queixes des de diferents punts del poble, i és un tema que s'ha de posar també damunt la taula i la Vall d'Avers ho fa amb l'editorial. Ho fa amb l'editorial i també expliquem una miqueta, una reunió a l'apartat de Breus el dia a dia, expliquem una reunió que hi va haver amb representants de Correus, no de l'oficina de Sant Just, sinó de la Sona, amb l'Ajuntament, l'alcalde en concret, i representants de l'Associació de Veïns de Sant Just i la de Mas Lluís. Llavors informem que hi va haver aquesta reunió i alguns mena de compromís que es van assolir, però posem com he dit abans de manifest que l'excusa, és a dir, utilitzar l'excusa dels problemes de Mas Lluís, i a més a més des de l'Ajuntament se'ns diu que ve d'una moció que es va aprovar en el mes d'octubre, en què es feia una moció que demanava l'Ajuntament actuar per solucionar els problemes que hi havia Mas Lluís. Se'ns diu que l'excusa és aquesta moció, i en aquesta moció, a llavors, no es parlava de problemes de Correus. No sé si perquè no existia, no perquè no era un problema tan latent com altres. Aquí insisteix un el que deia en l'editorial, que hi ha una excusa inoportuna per part de l'Ajuntament, el qual no vol dir que està bé i necessari que hagi actuat, però l'excusa ens sembla una mica oportunista, millor dit. Això pel que fa a l'editorial. Després sí, seguim amb els continguts que no siguin per exemple de notícies al dia a dia, sinó amb altres articles o reportatges. Bé, fem una mica de reportatge del que va ser la festa major de la Teneu. La nova junta li ha pogut donar una empenta més enllà de lo que era habitual i s'ha traduït amb molts actes i amb molta participació i molt d'èxit. Llavors, hi ha bàsicament un reportatge fotogràfic del que va ser algun dels actes. Lògicament, a toro passat, és una mica més complicat. Clar, clar, exacte. També, més cosetes? Sí, informem que ja és conegut, però parlem de l'inici de les obres de la sala gran de la Teneu, la sala municipal de la Teneu, que han començat les obres i fem una petita pinzallada històrica i junta amb el que és l'inici de les obres, una plana parlada d'aquest tema. La Teneu aquest mes ha ocupat algunes planes de la revista? Són per motius diferents, perquè el tema de la sala gran és alier, la Teneu en sí, com a entitat, és una casualitat en el temps. Ja està allà la sala, no? La sala té una història, la sala no comença a partir de determinat moment, sinó que ja porta molts anys de vida, valia la pena dir d'on ve i on està ara, on va, on va amb les obres. Hem parlat de la Flamen del Canigó, els 50 anys aquí s'han just, també de la festa major de la Teneu i de les obres de la sala municipal, també del tema de Correus i algun altre tema de Josep Llullo, que sigui destacat. Aquest any hem fet un esforç important per mostrar el major nombre d'edades possible dels que s'ha alts d'estiu, que els hem agrupat en els esportius i els no esportius. I la veritat és que em sembla que hi ha una base important per s'avantar-se del que és l'oferta que hi ha, s'han just per aquest mes de juliol. Déu-n'hi-do, l'oferta que hi ha, tan esportiva com de... Exactament. Déu-n'hi-do. Penso que qui vulgui saber o interessar-se et trobarà en altres coses. Segur que no. Després també hi ha l'apartat de notícies més breus, que són més actualitat o més del que fa el dia a dia. A part del que he dit de la referència a la reunió que he dit abans del tema de Correus, destaco així per damunt dels altres el festival de la Vall, que començarà el 9 de juliol, en què es donem compte dels actes previstos. I, bàsicament, és això en quant als notícies breus els més interessants que hi ha. Altres continguts, o escrites que hi hagi en aquesta revista, per exemple, no sé si de la secció d'esports, o cartes... Doncs t'explico... Bueno, a part de l'apartat d'història, que aquest més omple el Daniel Cardona, parlant de la femèrie dels 35 anys de la publicació del llibre del Milenari de Sant Just, a banda d'això, hi ha, com sempre, la Cullita de Frits, en aquest cas, dos escrites dels noms de primer i segon d'Eso, de l'Institut, que han fet unes excursions i ens ho expliquen. I, en quant a bàsquet, destaco el fet que el bàsquet Sant Just, el senyor, és el millor conjunt de Barcelona de tercera, després d'haver guanyat l'eliminatòria final, i, finalment, donaria compte d'una nova secció, que apareixerà la portada... Perdó, la contraportada, o en pitjor dels casos, la contraportada interior, que és la foto de núncia, en què pretendem que els lectors ens enviïn fotos, que seran publicades anònimament, encara que requerirem saber qui les envia. És a dir, des del comitè, se sabrà qui ha enviat aquell material, però, a l'hora de fer-ho públic, es farà de forma anònima. Anònima, perquè sigui més fàcil per a tothom adreçant-nos a aquestes fotos, que pretenen ser una denúncia de coses que es trobin mal carrer, de coses invers semblants, comportaments incivics, coses mal fetes, coses que estan fetes malbé, de tot una mica, allò que ens cridi l'atenció, que moltes vegades està publicant a les xarxes, nosaltres, com sempre, tussuts, defensem que el paper queda i les xarxes són efímeres. Tot i que, a vegades, hi ha alguna denúncia que les parts interessades responen i el millor solucionen, o no, però ens sembla que el paper segueix i seguirà sent vigent, i, per tant, com que el defensem, malgrat aquesta realitat de les xarxes, defensem la necessitat o la conveniència de fer-ho a través de les nostres pàgines, perquè queda i és una manera de treure la llum de determinats comportaments o de determinades situacions. També hi ha alguna pàgina dedicada a fer una valoració del post-debat? Sí, com sempre, fem un recull de les frases que ens criden més l'atenció de allò que s'ha dit en el debat, que vam fer al final del mes passat. Al final de maig? No m'estic de dir que ens vam quedar una mica decebuts perquè anava adreçat als joves i cap representant de cap entitat jove de Sant Jos hi va ser, en el qual sabem que no és un problema nostre, que és un problema bastant comú, en el qual... Ja és un indicador, no? Em temo que no sé si el plantejament hauria d'haver sigut un altre, o potser haurem de tornar-hi d'una altra manera, però és evident que hi ha una certa separació entre el compromís dels joves i la resta de la societat. Ara jo també de cara a pensar en els propers de la temporada següent, però encara falta, però... Ens queda un número abant anar de vacances i aprofito per fer la crida habitual, però aquesta vegada amb més èmfasi, perquè necessitem nous col·laboradors i col·laboradores per informació general i per la secció d'esports. Necessitem ampliar la nostra plantilla, efectivament. I per poder arribar a més llocs, a més coses, i donar més profunditat als articles que fem. Aleshores, a més recordo que tenim encara el plantejament de cara a l'any que ve, voldríem estar en condicions de fer una edició digital, això requereix més gent, una estructura paral·lela, i, per tant, crido a tothom que cregui en el projecte de la Vella Bers, d'informació oberta i lliure de tot allò que passa s'enjust, que s'apunti al carro i estem amb les braços oberts per recollir tothom que vulgui. Recordem on pot comprar la revista la gent interessada? A part de suscriure's, el que vulgui adquirir a la Vella Bers pot fer-ho també mitjant subscripció. Perdó, a part de la subscripció podria dir els kioscos, perdó, els tabliments habituals, el cal lliberté del carrer Bonavista, l'escrivar de l'Illa Walden, el Neki, i el Kiosk que hi ha al carrer Nord, davant de la Mallola. I també el portal i Kiosk, el portal electrònic, que també es pot adquirir, és un portal que depèn de l'associació de la Catalana de la Pensa Comarcal, a la qual nosaltres som membres. També es pot visitar la web, lavalleverg.cat, i també hi ha un compte a Twitter oficial de la Vella Bers. Sí, sí, sí, hi ha un compte a Twitter. Ara no recordo el nom. Sí, sí, no, no, em sembla que és... Estic pensant, però em sembla que és Arroba la Vella Berg. Ara m'has regafat en fora d'aquí perquè no m'ho recordo. Recordo que a la web es pot visionar el debat que m'entava abans, està disponible per visionar-lo. Va ser una mica més cur dels anteriors. Bé, està a disposició de tothom, només entra en el nostre web, lavalleverg.cat. Molt bé, doncs, Josep Lluís, si et sembla, si no hi ha res més a destacar que ens estiguem deixant, deixem per aquí els continguts de la revista del mes de juny i ens tornem a parlar del proper mes, que és l'última com si diguéssim... Abans de vacances. Abans de vacances, clar. Que vagi bé i bona tarda. Moltes gràcies i bona tarda igualment. Adéu. La llum que em torna a casa, el vet que em dona a imbú. Tu tens diaments, diaments al sud. Tu tens diaments, diaments al vent que em dona a imbú. Tu tens diaments, diaments al sud. Tu tens diaments. Tu tens diaments, diaments al vent que em dona a imbú. Tu tens diaments al sud. El mapa dels meus astres. Tu tens diaments al sud. El mapa dels meus astres. Tu tens diaments, diaments al sud. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, entre gent catpuncat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Vinga, abans no vingui, no arribi, la màica duenes per fer l'espai de teatre. Comentem els dies internacionals d'avui, 10 de juny. Què tenim? Doncs avui és el dia internacional de la eràldica. És una forma d'expressió artística, ancestral. És un llibre que de 10 de juny, i és una iniciativa que va proposar la societat eràldica polaca. L'eràldica és coneguda tradicionalment per reflexar els avantpassats i la història de llinatges i d'inesties reials. Una eràldica d'acord amb la reial acadèmia espanyola és aquesta expressió artística que descriu graficament els escuts d'armes d'un llinatge d'una ciutat o també d'una persona. Doncs ja ho sabeu. Avui és el dia internacional de l'eràldica i també comentem que és el dia mundial del modernisme. Es celebra des de l'any 2013 per divulgar el llegat patrimonial modernista present a les ciutats de tot el món. Així com també per retrohumanatge els màxims exponents d'aquesta corrent de renovació artística arquitectònica i literària desenvolupada a finals del segle XIX. Doncs això des de l'any 2013 es celebra també aquest dia per iniciativa d'Hungria. La selecció de la data ho veig a la commemoració de la mort dels màxims exponents d'aquesta corrent artística. Per exemple del català Antoni Gaudí que va morir precisament un 10 de juny de l'any 1926 i també de l'Hungarest Odon Legner que va morir també un 10 de juny però uns anys abans el MISL 914. Comentem ràpidament, què és el modernisme? Doncs bé, és un moviment artístic, arquitectònic i literari que va surgir a finals del segle XIX fins a principis del XX, orientat a la renovació creativa en rebutx el istruïcisme i impressionisme de finals del segle XIX. Vinga, va escoltem aquesta cançó de Joan d'Ausà de Fons i en dos minuts comencem amb la Maica. I ara, uns ulls que ens porten llocs. I ara, uns ulls... Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Duenyes. Tenim ja la Maica aquí dins de l'estul, li obrim els micros i la saludem. Hola Maica, què tal? Bona tarda. Bona tarda, tothom. Bona tarda, Núria. Bona tarda. Avui ens arredio desvert. La veritat és que quan sento aquesta música em poso les piles. Sí, tenim-ho. Estima que soni a l'esting de la tarda doncs és que m'hi anima molt. I mira, és curiós, perquè l'altre dia vaig estar buscant unes coses per una feina que havia de fer. I em vaig assabentar que un dels millors musicals que he vist... Maricel. I després els miserables. Dos miserables. Perquè tenen una composició musical... Però Maica, no et pots començar a activar la cinc de la tarda. Les activa abans. És que són dos musicals que m'agraden molt i l'altre dia vaig tenir... vaig sentir trossos i cançons de tots dos. I penso que són els millors que jo he vist. I he vist un munt de musicals. Però bueno, anem a parlar de teatre. Sí, oi tant. Començarem per als nens, com cada setmana, perquè jo crec que és molt bona idea aquesta que han tingut des de l'Ajuntament de Sant Just. Perquè cada cap de setmana n'hi ha cosetes per ells, per tota la família, evidentment. Aquest dissabte, dia 11, hi ha el mercat ambulant a Masjui, que ho fan cada dissabte. Doncs durant aquest mercat ambulant a Masjui hi haurà activitat infantil. A les 11 del matí els crius podran gaudir d'un espectacle, expressament fet per per ells. Després, a la mateixa hora, al Centre Civil Soledad Sants, també es podrà fer un taller infantil. Pots anar amb els crius que faran un taller infantil de l'activity Bristol, o sigui... d'una de les escoles idiomes, exactament. O sigui que serà una mica... aprendre anglès o familiaritzar-se amb la llengua. I després, a partir de la 5 de la tarda, a la plaça Maragall, que això està al centre del poble, hi haurà la trobada gigantera. O sigui que això és per tota la família. Això és per tota la família, per els crius i per els menys crius. O sigui que aquest dissabte de senyors, n'hi ha molta oferta infantil i familiar. I després, el diumenge també tenim coses. Més coses? Sí, tenim coses per als nens. El diumenge a dos quarts de set, a la plaça Maragall també. Hi haurà un espectacle que es diu Spectacle Peix Coi. Ui. Això és dedicat als nens, és infantil. És l'acompanyar-hi, sí. I aquest espectacle de Peix Coi, doncs tindrà cançons, màgia, bumbolles, que així m'agraden tant les bumbolles. Sí. Doncs bueno, igual m'apropo. Vull veure perquè m'agrada la màgia i les bumbolles. Seria a dos quarts de set de la tarda, a la plaça Maragall. Molt bé. Jo crec que teniu un cadascun que és molt mena xulo per als crius. A l'Aixapta fan també a Torre Blanca, el Sants Market. Exacte. No seria un espectacle per nens, no? Familiar, familiar. Sí, per tota la família. Vull dir des a les 6 de la tarda, fins als 12 de la nit. Imagina't. No cal anar molt lluny per passar-ho bé. No, no. Absolut. Bueno, què més tenim? Mira, jo avui he fet una... Bueno, volia començar, si et sembla bé, perquè aquest... Bueno, aquest cas de setmana, no. Ai. Ai, ja. Ai. Vaig anar a l'estrena. Vaig anar a l'estrena? Sí, vaig anar a l'estrena, per cert. Una estrena com els d'abans. Què vol dir com els d'abans? Moltíssima gent coneguda. Vaig veure a quantitat d'amics que feia anys que no els veia actors. Actors i directors d'altres, companys de feina. Està clar que es va estrena ahir? Es diu una noche con ella. Saps qui és ella? No. Una noche con ella qui fa d'ella. La Lola és l'Eon. Ah, sí? Si ho vam dir a la setmana passada. Es va dir que aniria a veure-ho. Es van convidar a l'estrena. Home, clar que hi havia gent llavors. És el coneguda de l'Espanya. El Juan Copuch Corbec feia quantitat d'anys que no el veia. El primer que li vaig dir que continués vivint a Barcelona és que vius al mateix lloc. A veure, fa tant de temps que dius que a Barcelona continuïs vivint. Però tu te'n recordes on vivia quan estaven en contacte. No, no viu al mateix lloc. S'ha canviat. Coses que passen de la vida. Com el Juan Copuch Corbec, quantitat de companys de feina. Em va fer moltíssima il·lusió. I després hi havia molts actors. I directors, diguem-ne. I després moltíssima família de l'Alois León. Moltíssima. El espectacle a mi em va descebre una mica. Tot sincretat on la hi hagi. El vestuari és meravellós. Una favor del vestuari. La història és la seva vida. Explica la seva vida des de petita. Quan estava explicant de part de la infantesa, em vaig sentir molt retratada. Perquè suposo que la gent, ella diu que va néixer l'any 50, 1950. Però això realment és la seva vida biogràfica? Sí, sí. Per això em va descebre una mica. A veure, la vida d'una persona tampoc és tan interessant. Almenys que no hagi fet una cosa molt gran. Llavors explicar la teva vida no crec que li interessi massa a la gent. A part d'una altra cosa. Ja dic, el vestuari és meravellós. I hi havia... Quan tenien damunt de l'escenari? Això te n'hi va dir. Estava rodejada de 3 homes. 3 homes que per mi fantàstics i meravellosos. De veritat. Un era el pianista, que també cantava, feia coros i coses d'aquestes. I dos actors, Fran del Pino i Briel González. El pianista es diu Gellova Gello. Però aquests dos em van entusiasmar. Perquè canten superbé. Són superguapos. Que això també és important en un espectacle que volia ser un espectacle de cabaret. Per dir-ho d'alguna manera. I a més a més vallen. O sigui, ho tenen tot. I uns cossos impressionants, que és el que cal. I a més a més, com que era una mena de cabaret, moltes vegades ho ensenyaven tot. Per tant. Però, clar, l'Alois León és molt bon actriu. Això és veritat. Però cantar. No sé la seva faceta més a dino. I canta, clar. I jo dic, bueno, s'ha d'estar molt segura d'un mateix per cantar. I sense ser cantant. També vaja. I tampoc és ballarina. I tampoc és ballarina. Tot i que els vals, com que va amb aquests dos nois que vallen superbé, doncs, bueno, queda una mica, diguem-ne, reculsada per ells. En fi, ella ha explicat una mica la seva vida, la seva infantesa, la seva pubertat, quan va començar que ella tenia molt clado del teatre, i l'artisteo, per dir-ho, la seva relació amb el món homosexual, que llavors no és deia homosexual, és deia maricones, que jo també... Hi ha moltes coses que t'he dit que la seva infantesa... Clar, coses que et xuc, d'abans que et xucen, no? No, no, per mi no, perquè és exactament igual. Jo també he viscut entre maricones, entre cometes. Quan era petita, saps què vull dir? Llavors, està bé, però m'esperava més del espectacle. Ja dic, la cenografia també, diguem-ne que està bé, no és res de l'altre món, però funciona, per el que fa. El que passa és que, clar, hi ha un moment que posa pel·lícules de les que ella ha fet, abans de treballar amb el modo bare, pel·lícules de les que ha fet, quan era més jove i tal, i la veritat és que la qualitat era dolentíssima. La qualitat de les pel·lis que posaven. Sí, però potser volíem fer un efecte antic, com de fa anys. Jo crec que he vist espectacles que es posen pel·lícules antigues, en el espectacle, i ja estan arreglades, perquè es pugui veure bé la imatge. Saps què vull dir? En fi, em va descebre una mica. Perquè, a més a més, jo també he viscut quan era petita i joveneta, al món del paral·lel. Perquè era la meva família, no? Llavors, clar, als espectacles jo vaig veure de petita, de cabaret, que eren dones que cantaven, ballaven, interactuaven en el públic, d'una manera molt, molt, molt xula. Jo esperava que beuria això. Ja. I no. No ha estat això. L'interactual en el públic no ha funcionat. Fa un parell de vegades, i no funciona massa bé. En fi, que si voleu passar una estona bona, tampoc passa res. Després vaig estar parlant amb ella una estoneta. Després de la... Em va costar parlar amb ella, perquè hi havia tantíssima gent i tothom esperant-la, per felicitar-la, per mirar-li petons, abraços i tot això. I això sí que no ho sabia. Ella va néixer a Barcelona, al barri de la Barceloneta. Ah, mira. I gran part, de la família, la té aquí. Clar. I per tant, estaven en el teatre. Això em va fer gràcia, no? Però bé, sabreu una mica més de la vida de l'Holes León? I passareu una estona... Divertir-la, bé. Sí, bé. Ja s'ha sabut una mica... El que és el espectacle en sí. Sí, com el global, no? Exacte, exacte. Ja digueu, els nois són increïbles, canten, vallen, i a més, ja dic, fan un munt de papers. Un munt d'això, no? Sí, molt. El vestuari és meravellós, però meravellós. I la música, encara que hi ha un piano en directe, també hi ha música gravada, que també està molt bé. Però... El que explica realment a l'obra, per dir-ho d'alguna manera, doncs no sé, jo... Sí, s'interessa molt a molta gent, la veritat. Bé, parlem de teatre, d'això que acaben de veure, si és teatre però és més bo de vil, que bé, o com vulguis dir-li. Podem veure, i això m'interessa molt, les tres germanes al teatre lliure. Aquestes tres germanes, te'n recordes que les últimes tres germanes que vaig veure tampoc em va agradar gens ni mica? No m'assem, amb la màica. Les que vaig veure a la Salatrio no em va agradar gens ni mica. Aquestes aniria a veure-ho, perquè crec que aquestes sí que m'agradarà. Les tres germanes estan al teatre lliure, de Montjuïc. Sí. El director és el Julio Manrique. És molt bon director, una veritat. És el de qualitat. Sí, molt bon actor, a més a més. Tenir premi de la crítica del 2020 al millor espectacle. Per tant, pinta bé. El repartiment també hi ha gent molt bona. Està la Mireia Xadà, el Jordi Margot, el Líben Benet, la Carme Fortuny, la Cristina Genevat, que també la Cristina Genevat ha adaptat la obra. El Jordi Rico, el Marrius, la Maria Rodríguez, en fi, el Lluís Soler, un clàssic. Hi ha un bon repartiment. La direcció ja ha dit que és el Julio Manrique. L'adaptació ha fet la Cristina Genevat, la dona del Manrique. I la veritat és que jo penso que valdrà la pena d'anar a veure-ho. Volia comentar que als col·loquis, després de la funció, que es podran veure el dia 11. I després també una altra cosa que es pot veure, que està molt bé, és que es pot veure la obra en el lliure al sofà. O sigui, online, vale. Pagant suposo també una quantitat de 5 euros. Sí, 5 euros. Jo crec que val la pena d'anar-hi a veure aquest espectacle que el Julio Manrique ens ofereix. La setmana que ve ja en parlaré. A veure si m'ha agradat o no. Jo crec que sí, perquè són tots molt bons. I bé, doncs... Ja veurem. Ara no sé per què, és curiós, a vegades passa que un autor es posa de moda. Sí, sí. Perquè he vist unes quantes obres de Chekhov en poc temps. En poc temps. No, que m'agrada molt. Jo el tinc com llibre de capselera, que es diu. Sempre tinc alguna obra de Chekhov per allà al voltant per agafar-la. Un espectacle que no té res a veure això. És un espectacle per passar-ho bé. És dir, gràcies per mirar. La podem veure a la quitanya. I gràcies per mirar què passa. Què et passaria si un dia descobreixes que casa teva de càmeres? Quim mal rotllo. Quim mal rotllo. Jo també vaig menjar el mateix. Perquè hi ha càmeres fins al lavabo. Fins al batter. Bé, doncs això, una nit, els pròtes de... que són 3, 2, 1, i una noia, els pròtes d'aquesta obra, de gràcies per mirar, de les pies per tota la casa, apuntant els gits, o un dormant i el que sigui. Al vain, que també és un joc molt íntim. I llavors, comencen a adoptar entre ells. D'aquí ha estat, en general? D'aquí ha estat el que ha posat les càmeres, no pensen que pot ser algú de fora, sinó que entre ells. Aquesta amistat que tenen entre els tres que comparteixen pis de fa a la tira, doncs, bueno, es va modificant, saps? El llarg de la obra és com una mena de pluedo, que no saps fins al final qui serà el culpable. Amb l'arma i amb prion o a fer, i tot. Exacte. És molt divertida, la veritat, molt divertida. I jo penso que val la pena. El text és d'un autor anglès, el Jaime Sauton, però l'adaptació ha tingut una col·laboració especial en la Marta Buchaca, que ja saps que és una de les nostres grans dramaturgues. I jo crec que val la pena d'en Ari perquè passaré una molt bona estona, i en el teatre on s'està fresqueta, segura i t'expliquen històries, jo crec que és el millor que pot fer un de veritat. En un dia normal. Recorda'ns fins quan està mai que ho pot comentar la informació? Està tot el mes de juny, fins al 26 de juny. Fins al 26? Sí, tot el mes de juny. Després tenim una altra cosa que també està molt bé. El teatre acadèmia es trenarà als àngels no tenen fill. D'aquesta obra del sàngel no tenen fill, el que més m'atrao és que és de la Clàudia Cedó. Que la Clàudia Cedó, igual que la Marta Buchaca, són grans dramaturgues de la nostra tensió, són gent molt jove, que van començar joveníssimes, totes dues, i que han anat creixent, diguem-ne, dins del que estan fent. Els àngels no tenen fill, doncs bueno, parla una mica, una mica, de per què la societat ha de decidir sobre el sexe, sobre els tres sexuals i reproductius de les persones. O sigui... És un tema controvertit, eh? Sí, està parlant una mica, parla una mica d'haver determinat els parameters que hi ha entre què és una bona mare o què és un bon pare, independentment del sexe. O sigui... La funció, una mica, que fa, de com a papers de polianitos. Jo crec que ara mateix n'hi ha moltes parelles homosexuals i les vianes, també, que estan caçats, viuen en parella, de fa temps, i tenen fills. I llavors, una mica, parla de per què la societat ha de decidir. Si són bons pares. Sí, és... O sigui que jo crec que és un tema interessant. Sí, sí. Perquè el marge de què sembla que ara tot ho veiem bé i tal... No que són molt progrés tots, no? Sí, són molt progrés, però és de boquilla, saps, que vull dir? Que a l'hora de la veritat, la gent encara té molts... Bé, molts pensaments raros de persones que no tenen... Prejudicis, estereotips... Que no tenen la mateixa manera de veure la vida, no? Llavors penso que val la pena d'anar-hi al Teatre Acadèmia. Els àngels no tenen fills. El títol de l'obra és molt bon. I l'autora de l'obra també és molt bona a la clàudia C2. O sigui que suposo que... Llavors, volia parlar una mica d'uns quants que marxen. Per exemple, vam parlar en el seu dia que al Port vell estava al Circo de los Horrores, amb l'obra va canal. Doncs aquest espectacle estarà fins al 12. És a dir, que si no heu anat i us sembla interessant veure el Circo de los Horrores, la obra va canal, que ja ve m'expliquen el seu dia al que era, doncs que sapigueu que teniu pocs dies per anar a veure-la. Després també... també volia comentar... Espera un moment que l'ho tinc aquí. Una altra obra que és per passar l'estona. Claríssimament que és per passar l'estona, però que val la pena, que és Calladita i els teus més guapes. Oh, quin títol, mare meva! Caram, tu. Calladita i els teus més guapes. És un show, és una comèdia multidisciplinar, perquè està escrita, interpretada, perdona, està dirigida per la Jessica Rojano, i hi ha un piano ambientant, diguem-ne, la història, en directe, que la pianista és la Maria Rosa. O sigui que tots són dones, els que fan això de Calladita i els teus més guapes. Canten, ballen, improvisen, entrevisten a la gent. O sigui, jo crec que val la pena d'anar-hi. Elles van estar al Festival de Comèdia Feminista de Barcelona, i va tenir un gran èxit, aquest espectacle. I, bueno, després la van fer el Molino de Barcelona, que el Molino últimament no creguis que té una programació estable, sinó que l'obren quan hi ha alguna cosa, i la resta de temps està tancat, que també és molt trist. Sí, una mica. Molt trist, la veritat. Doncs això la van també estar al Molino, amb aquest espectacle, i la veritat és que el públic va respondre molt bé. I ara, doncs la podem veure a la Quitanya, a la Quitanya Teatre. El que passa és que només la fan els divendres. I només queden dos divendres per veure-la. Avui divendres ja deu, a partir de dos quarts d'onze, perquè és segona sessió, per dir-ho d'alguna manera, i el divendres 17, que serà també a dos quarts d'onze. Va la pena d'anar-hi. Ho passaré molt bé. Està escrita, interpretada, i tot fet per dones, i jo crec que va la pena d'anar-hi a veure-ho. També recordo que encara s'està fent el gran comèdian, el Goya, que és fantàstic i meravellosa per riure, però tota l'estona. Company també marxa el dia 12, i va la pena, si no heu anat, anàveu a veure company. I després també volia comentar d'un espectacle... Dos minuts, eh, Maica? Sí, doncs mira, el teatre col·lició està fent un espectacle, que a mi... bueno, no sé, a tu, però a mi m'encanta recordar el gran, gran Michael Jackson. Home. Perquè era magnífic. Serien fets bastants tributs, eh, el Michael Jackson? Doncs ara podeu veure Forever, Forever the best show about the king of pop, eh, al redor del rei del pop, que és Michael Jackson, està a teatre col·lició i teniu de temps fins al 19 de juny. Jo he vist tots els espectacles que han vingut a Barcelona, que recorden el Michael Jackson, alguns millors i alguns pitjors, però si sou fans, o heu estat fans de Michael Jackson, és la pena, perquè et fa recordar moments molt xulos, la veritat. No tenim més temps, no? No, Maica, em sembla que no. Doncs va, tenia moltes coses aquí i encara, però ja està. Ens hem fet d'una idea de les principals que encara ens hem d'espavilar per anar a veure, si volem. Sí, la setmana que ve parlaré d'una obra que també... crec que val la pena, d'en Ari, per passar-ho bé, que és Quantens ens queda. Aviam parlaré en la setmana vinent. Fantàstic, Maica, capaços d'un pindent. Gent de temps, ara mateix. Adéu, bona tarda, que tingui una bona setmana. I li anou així per rendibilitzar més el llibre. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Plantada de la Generalitat, a la Ministra Espanyola de Transport, el dia en què Raquel Sánchez ha anat al Vallès a anunciar obres al Cuart Sinturó entre Sabadell i Terrassa, i també a la AP7. Aquests anuncis són paraules sense fonament. La Ministra ha respost que s'ha plantat els ciutadans, no a ella. I en aquests dies, de molt debat sobre les infraestructures i també sobre determinades infraestructures, com són les autopistes, els transportistes han reclamat a la Generalitat a xacar barreres a la C32 en hores punta, quan l'AP7 està col·lapsada. Limitar la velocitat en alguns trants de l'AP7 a 100 km per hora ajudaria, diuen, evitar accidents, però no solucionaria les retencions, segons el servei català de trànsit. Notícies breus, Núria Paraire. Reparteixen aigua potable en cisternes en diversos pobles dels Sagrià i les Garrigues que encara no poden fer servir l'aigua de la Xeta per la presència de pleguicides. Ja fa una setmana que 8.000 veïns pateixen restriccions i ara, si investigues i l'origen del problema, podria ser un abocament il·legal. 9 detinguts en una macrooperació policial han intervingut més de 200 agents. S'han detingut 9 persones. Les dues dones que lideraven els clans, com a presuntes autores d'un delicte de pertinència grup criminal, contra la salut pública i frau elèctric, i és que en el tràfic de drogues, el barri de Camp Clar de Tarragona, Josep Ramon Ruiz, els dos clans familiars comptaven amb diversos punts de venda de drogues. El detall hi traficàvem en Marihuana, Cocaïna i Arruïna, en l'operatiu conjunt entre els Mossos d'Esquadra i Frau Elèctric, i és que en els 7 escurcolls també s'han localitzat més de 200 plantes de Marihuana en 4 plantacions Ramon Frenquers cap dels Mossos de Tarragona. Hem escalat un punt més en l'escolofó, per tant esperem haver escapçat aquests dos grups criminals que els ideia, i a poc a poc retornar el que es mereixin i el que ens demanen als veïns d'aquests barris, que és viure amb tranquil·litat, com qualsevol altre barri més de Tarragona. Els detinguts a numerosos antecedents passaran a disposició judicial davant del jutjat de Guàrdia de Tarragona. Els Mossos d'Esquadra investiguen una parella que aquesta matinada ha acabat amb una noia ferida davant de la platja de la Marbella de Barcelona. La víctima de 19 anys té les dions greus a la cara que l'hauria provocat una altra noia que la va agredir. Al quart de 3 de la matinada, dues noies han trobat la víctima en ferides de la cara i el coll i estava desorientada. En un primer moment els indicis apuntaven que podria haver estat víctima d'una agressió sexual. I ara el que veuen és el volcano. T'ha obert la penúltima jornada del primavera saun al part del fòrum Marroïd. Bona tarda. Els Barcelonains, una veu volcano, han estat els encarregats de despertar el públic del primavera. I ho han fet una hora complicada, perquè aquest divendres el públic hi arriba molt de mica en mica. Tot i que l'ambient és immillorable, ni un sol núvol i brisa fresca. I el que ha fet el seu primer disc principal al primer. I les cançons que han fet vibrar més al públic són els clàssics com T. de Bonweiler, Revercible o Alataque. Immnes, encert costumisme genadacional, amb un punt de melengia emocional que infiltre les cançons. Benvinguts al rock. Han cridat aquests autors d'un rock gairebé de garatge amb presència clara del baix en aquesta època de rebaïble del Postpank, la tèrenia del del escenari, i també entre el discret públic entusiasmat amb el nou volcano. Marc Ruiz, Catalunya Ràdio, Barcelona. Tràngits, elia Quintana. Bona tarda. Vies, evita aquesta hora les rondes de Barcelona. Hi ha una congestiva important a la ronda de dalt amb vehicles del tot aturats, fins a Sant Gervari, sentit llobregat, fruit d'un accident si està treballant. També afecta des de diagonal fins a Canllella, sentit triunitat, de Sant Cugat a Martorell, sentit sud. El lateral, la Sardanyola, sentit nord. Autopista del Maresma, mongat i a Matarú. La 58 des de Móncada i Potenor, des de Santa Coloma fins al Núss de la Trinitat. 660, dos quilòmetres argentones. A la ronda de l'Hitoral, congestió de Sona Franca, la Barceloneta, sentit triunitat i de forma la Barceloneta, sentit llobregat. I a la resta de carreteres del país, us trobareu retencions prou llargues a la P7 de Sobirats. Per un accident i de Sardanyola, Montorners del Vallès, sentit nord. 5.000 quilòmetres argentones, sentit Matarú. 17 parets al Vallès. I la C-31 del tot aturada de Vilanova fins a Covellas. Sèlia Quintana, Catalunya Ràdio Equipviari. Esport, Sònia Ouellart. A les 9. quart partit de la semifinal de basc, que té entre Penya i Barça, els blauran a dominar la sèrie. Per dos a un, això vol dir que si guanyen, jugaran la final contra el Madrid. Però com eigen èxtem. Es fort. Està reactivada el Palau laurans. Podreu seguir la transmissió amb l'equip del Tot Giraó i Catalunya Yes. 轮arà la final fort en el G möglichst. A l'estat espanyol s'acomiadarà dimarts del club i l'eficient, un acte que es farà a l'ERCD Estadium i a les 9 comença a disputar-se la final de l'OKI Lliga entre l'Iceo i el Reus Deportiu. El club i el representant de Gabi tot i que l'acord, encara no està fet, les dues parts s'han acostat força. I el Barça completa la gira als Estats Units amb dos partits, un davant el Madrid, el 23 de juliol a les Veges i l'altre amb la Juve, el 26 a Dallas. David López no continuarà a l'espanyol, el jugador s'acomiadarà dimarts del club i l'estat espanyol s'acomiadarà dimarts del club. Bona tarda, us informa López. Ja es pot consultar l'horari de les activitats itàliers que es donen a terme de mà al Sun's Market. De mar i 7 a 11 de juny se celebra la 4ª edició del Sun's Market, una jornada de comerç a la Fresca, en què hi participen botigues i comerços de les ciutats de Sanfaliú del Llobregat, Sant Joan d'Espi, Sant Just d'Esvern. A partir de les 6 de la tarda i fins mitjanit, l'espai del llac del Parc de Torra Blanca acollirà aquesta festa del comerç de proximitat, en què participen més de 60 establiments, acompanyats d'un espai de degustació local i de tot un seguit d'activitats lúdiques i la creació d'una zona, on les persones visitants podran participar en tallers gratuïts. A la notícia de ràdio d'Esvern podeu consultar el llistat complet de tots els comerços participants i a la restauració que hi trobareu i els horaris d'aquest conjunt d'activitats italyers. L'agrupació del PCC de Sant Just d'Esvern presenta demà 17 de juny un documental històric sobre els 40 anys de socialisme al municipi. L'estrena tindrà lloc a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu. El reportatge audiovisual recull el testimoni d'una quinzena de persones que van contribuir a la creació, l'impuls i la consolidació de l'agrupació local i que van tenir un compromís ferm amb el socialisme i la llibertat. A la filmació s'aborda la creació del primer nucli socialista, Sant Just, la creació de l'agrupació local, els forts vincles entre el socialisme i el sindicalisme, obre les primeres campanyes electorals, la creació del primer govern de coalició, l'agrupació de l'agrupació local i la gestió municipal dels primers anys dels Ajuntaments Democràtics. Es pot confirmar l'assistència a la projecció del documental de l'agrupació de l'agrupació local. Avui a les 12 del migdia s'ha publicat el sorteig públic de l'escola Bressol Marrex, d'on ha sortit el número de desempat per a les prescripcions per al curs 2022-2023. Així, finalment, el número de desempat és el 87. L'acte ha tingut lloc a la sala de plens de l'Ajuntament i s'ha pogut seguir de manera presencial, amaforament limitat i també en directe a través del canal de YouTube. Finalment, recordem que el propè 15 de juny es publicaran les distes definitives i el dia següent començarà el període de patriculació. Bressol Marrex té una oferta de 107 places distribuïdes en 7 espais, 3 grups d'1 a 2 anys, 3 grups de 2 a 3 anys i un grup de lectants. En Guany s'havien presentat 133 sol·licituds. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Fins ara mateix. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·labora Radio Desvern. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl a Puncat. Però en parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Radio Desvern. Durant de 8.1. Hem d'anar amb la màgia. Radio Desvern. Durant de 8.1. Vinga, comencem aquesta segona hora de la Rambla. El programa de tardes d'aquí de Radio Desvern, acompanyats de Bona Música. I ho farem amb algunes de les cançons a la secció de novetats musicals, l'Andrea Asmarats, amb qui vam estar parlant de possibles cançons de l'estiu. Començarem amb una que ens va presentar de Anna Mena, com no, en itàlia. La cançó es diu Mezzanotte. Aquí la teniu. M'agradaria que tinguéssim la cançó de la cançó de la cançó. M'agradaria que tinguéssim la cançó de la cançó. M'agradaria que tinguéssim la cançó de la cançó de la cançó. M'agradaria que tinguéssim la cançó de la cançó de la cançó. M'agradaria que tinguéssim la cançó de la cançó de la cançó de la cançó. M'agradaria que tinguéssim la cançó de la cançó de la cançó. M'agradaria que tinguéssim la cançó. I no té, no té, no té No té, no té, no té 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Vinga, va, que ja tinc aquí a l'estudi en Joan Esmeratz i també a la Cristina Rubio Després donarem la benvinguda al Salva, que ja ens ha dit aquest matí que trigaria Una estoneta en venir, però bé, comencem de moment amb els crissons Què tal, bona tarda Bona tarda Bona tarda, amics oients, avui no us faré mansions Avui no ens faràs mansions? No, perquè ja estem començant a notar els efectes de finals de temporada O sigui, la gent ja comença, sí, sí, sí Ja es comença a acabar les activitats tot i que aquest cap de setmana n'hi ha unes quantes Però sí que és veritat que les temporades de col·legi, sobretot Que és el que fa impactant el dia a dia amb molts aspectes Fa calor, fa calor Tots hem vingut un cap de setmana llarg, de tres dies Estem com una mica empenats, tots plegats, o sigui que... Com com penats, empenats Aquesta setmana estic notant que tothom va bastant lent fent-lo tot Conduint, caminant, negociant, gestionant, trobo l'entitud amb el dia a dia del ciutadà No ens podem queixar, hem començat la setmana i ja era dimarts No s'ho ha fet més curta, això és... Sí, però jo vull setmanes de cinc dies Perquè trenquen el ritme, trenquen el ritme No, perquè ja l'agafaries, el ritme de quatre Jo sóc una persona que a més de dos dies té que ser quan són vacances A mi em passa que em costa molt desconectar i quan desconecto Llavors, si em fan tornar a connectar al cap de dos, tres dies em costa molt Correcte Però bueno, s'agraeix també tenir algun dia així de festa Tu no ets així, no, Cristina? Sabo que t'ho vull dir Jo no sé com sóc, però de veritat, que m'han anat molt bé aquests dies Te n'ha anat bé, un dia de descants també va bé Recordem que d'aquí dues setmanes hi haurà uns dies més a festa coincidint amb Sant Joan Més a moçan, i per tant convido a la gent a que faci festa Un dia a viure el 4 de juny Després passa que les autopistes al Tornassa la Daningota... Correcte el dia 26 de juny, i ho menja estarà la P7... Aquest aspecte, jo crec que és l'aspecte més greu d'aquesta setmana, eh? Quina? El tema del... El tema que qualsevol cosa que passi en forma d'accident, en forma de varia, està provocant unes ratoneres a la mobilitat, que és una vergonya, és una vergonya. I tot això ve fonamentat per això que estem parlant. I fa dies i dies, durant tota la temporada, hi ha una mobilitat que és una vergonya, és una vergonya. L'altre dia, 30 quilòmetres de cua... Vull estic trobant...30 quilòmetres de cua. 30 quilòmetres de cua, sí, sí, sí. Tu perquè no vas a l'universitat, jo tampoc, però faig com d'acompanyador. Ah, bueno, vale, vale. Que tens algun familiar clopeka i vagis. Que fan examens finals, aquestes coses nerviosos... No vull agafar el transport públic, perquè el transport públic és una altra vergonya, és una indecència a aquest país, que o va ple, o està col·lapsat, etc. O no para, o no arriba, o entra a autobús, hi ha autobús, podem perdre la salut, etc, etc. I per tant, què fa totes aquestes coses més d'altres, com el tema de les pandèmies, que la gent encara no vol anar amb mascaretes a dins dels autobús, està provocant que la gent agafi el seu vehicle particular i es formin unes cua quilomètriques, nova d'allis, Cristina, nova d'allis, que no us hauria tingut un dinar passat, unes cua quilomètriques que... Un dia, per anar fins a l'autònom, allà a Sant Quirze, per la zona de Sant Quirze... Com pot haver-hi qualsevol cosa, que això és normal, es va incendiar un camió, avui estic tornant tots els diaris d'avui, a Barbarà del Vallès, i això va provocar que des de Barbarà, fins a Molins de Reis, sentit a Girona, i, a més a més, que no tens l'oportunitat de fer cap sortida, perquè la que vas a Molins de Reis t'emports una marturella, i anar per allà per el Vatx Llobregat, la zona alta, conèixer les poblacions, fer turisme, ull, etcètera, etcètera, no tens cap més via per accedir a tot això. I allò va ser... Vam-nos un caos, però l'escàndol... Va arribar l'aparent a temps a l'examen? Sí, bueno, és que l'aparent, gràcies a Déu, s'ho agafa en 3 hores de... Jo me n'entenc en el moment de la cua, digne, que no arribem a l'examen. No preocupis, papa. Que és a les 12 del migdia, no? Correcte. I era a les 9 del matí. Bueno, bueno. Clar, clar, exacte. Però sí que és veritat que la mobilitat, i és un dels titulars que... Però la... Digues, digues. No, no, digues que a les cuas o les retencions, la gent pot pensar a les vacances, normalment, és quan la gent es mou més, quan a les carreteres pot haver-hi més cua, però realment són... Les vacances és un període molt distès, que a les 15 de juliol hi ha l'agost, es graonadament, la gent va agafar en vacances, aquí al principi de la primera 15 de juliol, la segona 15 de l'agost, i la gent es va ballugant una mica que mai hi ha, entre juliol i agost, no hi ha... Gràcies a Déu, gràcies a Déu. Però després, quan hi ha dades concretes, fixes com la del pont de Sant Joan, que allà a tothom, o sigui, aquells dies de festa, i són aquells dies... Evidentment, cala. Aquells dies sí que es fa cua. Jo comentava que era... Hòstia, vaig tornar als records de joventut, quan fèiem carabanes. En carabanes, ja, que ja les coneixíem. Naves a la platja, ja ho sabies... És veritat que hi ha dades senyalades a l'estiu que passa. Sí, correcte. Però sí que és veritat que, sobretot, els col·legis són els que marquen... Quan les mares o pares... Ja no deixen els seus nens del col·legi, que avui dia van amb els cotxes fins a l'aula, fins a l'aula i a la cadira, els entaforen allà, i comproven que el nen s'hagi sentat i tingui l'esmorzar i tot. Clar, això provoca un caos. I, evidentment, quan s'acaben els col·legis, és una relaxació a la mobilitat, que ja no provoca cap més caos fins al setembre. Però jo crec que això s'ho han de fer mirar a tots els nivells, eh, nivells tant de país com de... de provincia, de ciutat, d'Ara i Metropolitana, de municipi. Avui no parlarem perquè em podria llargar una hora, perquè és una altra vergonya. Segueixen les obres, ho dic per informació de servei, i que algú m'ho expliqui, què estan fent. A bona vista. Ja fa 3 mesos que parlem, eh. A bona vista, que hi hagi... A bona vista, entre el major i creu. I creu. Berenonyós, sense cap roto l'informatiu, sense cap explicació del que es fa, jo crec que, si tu fas les obres... Crec que s'han arreglat la via, no? Tu creus, com jo crec, i, bueno, i ens imaginem, no? Però avui hi havia 3 persones només, treballant, que... treballant per dir-ho d'alguna manera, eh, estava posant una vorera i estava allà, com un concle bé, saps? Vull dir, amb com anava, si anava de canto o de costat. És cap tècnic de l'Ajuntament, que jo hagi vist si és així. Disculpeu-me, com sempre. Però jo crec que, si tu fas... jo crec que ser una millora, una reforma, una adequació, etcètera, que impacta en el dia a dia de la població, i que afecta molt, i molt, jo crec que el que has de fer és com a mínim estar a sobre. I mirar que allò assagilitzi el més aviat possible, i, sisplau, digueu exactament els tàimics del que es fa. No vull allargar més amb això, però estic fotent un discurs polític. Un hola que està fent, Núria, que et sembla. Sí, sí, Déu-n'hi-do. Jo volia comentar una notícia, aprofitant el tema de la mobilitat, que ha sortit també de les vacances, i és el tema de la seguretat. És a dir, jo no sé si en posades com margeu de vacances, poseu alarmes, poseu... Prenem algun tipus de precaució a més que aquí s'enjust, doncs... És que com que tinc animals, com que els han de venir a cuidar, sempre hi ha algú. Ah! Que vols dir? Que parla mascota, no? Clar, llavors han de venir per casa... I sempre hi ha algú altre... Que passa en algun moment. Perquè hi ha sortit una notícia que hi ha una nova tècnica que utilitzen lladres, que és de posar com cola, o sigui, com uns fils de cola al voltant de la porta, i és una tècnica que estan utilitzant, i llavors així saben si el fill que està trencat, si hi ha gent o no, i si no s'ha trencat en uns dies, veuen que tenen com via lliure per entrar. Bé, és que això... Tècniques on les hi hagin... Jo em vaig quedar bastant flipant. Diuen, els Mossos d'Esquadra han actualitzat la llista de mètodes, perquè clar, van sumant, que utilitzen alguns lladres per saber si poden entrar a robar un habitatge. Diuen, ha insistit la policia que cal estar alerta amb els marcadors de paper i de plàstic, però ha afegit que hi ha aquest nou element, a tenir en compte que són els fills de cola, que es posen a les portes dels pisos per esbrinar si estan puits. Però jo crec que ara que tindrem dues policies noves, estarà més vigilat tot això, no? També, un altre dels temes. Ja ha anat el Joan Jafaki, el... Allò de l'Òster Rasdeu era, no? Sí, per les dues dones que han guanyat les passes de gent de policia. No, evidentment, perquè siguin dones, perquè jo estic encantat que hi hagi més dones policies com es, però sí que és veritat que... Però és que t'estava preguntant pels fills... Sí, per l'alarma. Si tu tens alarmes a casa... Jo, jo, jo... Sí, tinc el seu don, no tinc alarma, no tinc alarma. En fi, no vull dir. Jo crec que les alarmes... Fins que t'entrin a robar, que allà ho estarà posaràs, no? Sí, però jo crec que les alarmes... Jo, per la meva experiència, les alarmes serveixen de ben pocs. L'únic que sí que és veritat, que és un element dissuasori, que el lladre, lògicament, si veu una casa que té una protecció i una altra que no en té, una que sí té un animal i l'altra que en té, evidentment aniran a lo més fàcil, no? Però sí que és veritat que el tema de la seguretat, sobretot en aquest període de... Què és el que deies tu, que és recurrent? De les vacances, que la gent marxa i sobretot em sona residencials, com es pot considerar senjús, que marxa la segona residencia, sí que és una oportunitat pels lladres. I a partir d'aquí vull dir... Tot d'un assert que si et poses a mirar a Barcelona també, o blocs de pisos en les quals la gosta es queda mig buits, o vull dir que això senjús potser té més facilitat. Bueno... Bueno, més que res, sí que és veritat que hi ha... potser a la zona del poble on hi ha més habitatges, és més difícil, però sí que hi ha zones o barris... L'avidencial... Sí que és més fàcil, però... Jo crec que sí que és complicat, i aquí ens trobem sempre amb una desprotecció evident, no? Perquè si estàs per què estàs, i si no estàs per què estàs... Clar, dius, hòstia, quan prefereixes? Jo sempre, evidentment, parlant així una mica en conya, que et vinguin a robar quan estàs a dins de casa, o quan estàs a fora, evidentment, quan estàs a fora, no? Perquè, clar, no saps el trenar de si és un lladre així, diguéssim... Violent? Violent, o és un lladre així més que va allà, agafar quatre coses, etcètera. Però, a més que res, és la desprotecció. Avui en dia, si algú vol entrar en una casa, i et dic que hi hagi l'arma o no, i és un professional per desgràcia, el que ell sap, el que allà de sap, que si fa segons quines coses, i si l'agafen, evidentment, que aquesta és una altra, avui en dia el tema de... de si no ha aplicat una violència en el moment de fer el furt, etcètera, vull dir, entra per una porta i surt per l'altra. És a dir, que en aquest moment estem molt desprotegits, per el que és la llei, si entra a algú a casa, i el tio, inclús, vull dir, tens la sort de que el trobes, i tal i qualsevol, no hi ha violència, com si no ha passat res. Per tant, jo crec que aquí, que la gent, el que hem de fer tots, amb la mesura que puguem, extremar les màximes precaucions, el que hi ha a la Cristina, si la casa no es pot quedar avui, millor que millor. I si entra algú que vagi a regar les plantes... Sí, exacte. O que allò que deia la Núria, que vagi obrint la porta, o que la salofana aquesta, o que vagi agafant el correu... O que vagi agafant el correu, etcètera, perquè, si no, és que no hi ha una altra manera. Abans parlava del tema de seguretat. Sí que és veritat que, clar, efectes del ciutadà a vegades trobem una desatenció dels cosos de seguretat. No parlo només de la policia municipal i dels bus d'esquadra, però també és veritat que el risc zero no existeix. O sigui, la seguretat total no existeix, perquè, clar, per molt que voltessin, sempre hi ha zones que queden desprotegides. I hi ha zones que tenen seguretat privada. És a dir, que els veïns... Són com les de Ciutat Diagonal, que hi ha un pobre jubilat que va... Amb un cotxe plànic. Que s'hi ha de fer una persecució, vull dir, clar. No segueixi amb espino, m'entens? Per favor, canviau-li el vehicle, sisplau. Una abraçada des d'aquí. És veritat que és el que deia. Posar un element més per... Una alerta, no? Una alerta per dir que aquí hi ha això. Però, a banda d'això, vull dir, aquest home, ja ho saben, els lladres, que no s'enfrontaran a ells, i jo, si fos ell, tampoc m'enfrontaria, perquè és que, a més a més, no poden portar ni arma, no poden tindre una sèrie de coses, i, a més a més, com ataquin el lladre, i el lladre encara es faci mal, que n'hi ha a la persona. Sí, és correcte, correcte. Per tant, seguretat, resumint... Deixeu... Que vagin a regar les putes. Llogueu, llogueu-se'n, allò que fan a les obres, que quan fan un obra, posen una roda, està protegida per a los deturnos, pues, feu això, protegida per a les clientes, és allò que t'ho vull dir. Bé, és allò que t'ho vull dir. Brígio, brígio, brígio. Anem amb més temes. Fa uns dies, el 24 de maig, va venir el de la Gap Territorial del Govern, de la Generalitat... A l'Oro, a l'Oro, eh? Que no està molt tan mal. Que són poble o ciutat, però veu de la Gap. Molt bé, molt bé. I es van detectar temes importants, a tant en com està. Repassem-los, repassem-los. Bueno, algun dels quals. Discutar-hi, que de Sant Just? No, a veure. El cap de Sant Just, Joan. El cap, ampliació del cap. Mira, jo... Cal una ampliació del cap, sí o sí, cada cop són més habitants. Només tenim un cap, correcte. Només hi ha algun, s'ha d'ampliar, s'ha anat a fer un de nou, no ho sé, però... Vull dir, cada cop són més, i això s'ha de... Què estàs fent, Joan? Mira, perdó. Puc dir ja la primera cosa, si s'ha d'ampliar o no el cap, no sé si... Però, sisplau, s'ha de fer una entrevista ben feta a la gent que treballa a la porta. És molt de greu, eh? Els administratius de l'entrada. Com reparteixes, ja... Si ja no parles, ja et quedes a la porta. Ja no vols entrar. A la sala d'espera ja no vols entrar. Perquè entenc que treballen encara al públic, entenc que toquen un sector que, normalment, a vegades tu vas... Normalment no, o a vegades vas... Maldat, enfadat, perquè tal... Però les formes, o com es diuen les coses, fan que perdis la raó. Què t'ha dit, òltimament, que veig tan esbarada o no? Sincerament, una vegada no. Jo només demano, mira, ja que estem, que agafin el telèfon. Bueno, que agafin el telèfon, i després et diuen que és que no para de sonar el telèfon, o si no, el coges. Si és que jo he estat davant i no l'agafes. Clar. Llavors... No ho sé, com ho s'ha de fer, no ho sé. Suposo que si ens hi poséssim dos dies de veure com podríem trobar l'entrellat. Però el que no pot ser és que una no agafis el telèfon, i dues, siguis un antipàtic. Perquè és la teva feina, perquè desenganyem-nos. És la teva feina. Si no t'agrada, ja ho sento, però tractes en persones no en bestiar. Ja, sí, sí. El tema del tracte... Sí, he dit. He dit el que t'ho vull dir, no? Sí, sé el que m'ha volgut dir, perfectament. Però sí que és veritat que el tema del tracte... Ara entrarem a això que dius del delegat del govern, perquè també vull dir que és sucos, això. No sé ben bé qui el va atendre, eh? No sé si va ser l'alcalde. L'alcalde directament, molt bé. Comencem per aquí, ja que hem parlat de l'alcalde. Aquest tema del cap és un tema que ja porta ja a Kuaia, perquè ja fa uns quants anys. O sigui, no és d'ara. És una previsió com a equip de govern, que porta el mateix durant 40 anys, si no pots dir com el la porta. Saps, ho va fer el Bartomeu, no, no, no. Ho va fer el perpinyà, que era el teu soci. Per tant, si tu fas una previsió d'un augment de la població esponencial, de més d'un 25%, que passarem de 15.000 a 20.000, que som ara, però arribarem a 23.000, un com estiguin constituïts, tots els bars que estan formant ara mateix, tu el que no pots pretendre és allò que sempre diem. De començar a la casa per la tola, per fer els fonaments. I els fonaments vol dir escoles braçol, que no entra aquí. Suposo que l'alegat no s'hi va demanar perquè fos riure aquest tema. Això sí, demanem els interessos... L'escola braçola ja està, en marxa. Jo què sàpiga, fa uns anys que està en marxa, però vaig és igual. Suposo que algun dia arribarà i serà veritat que serà l'any que ve. És allò que aquest any sí. Perdona, que sigui una mica brandata, però són temes d'aquests recorrents. Si realment és una cosa de l'alegat del govern, i és supermunicipal, que entenc que és així, jo crec que se'ls hi ha de demanar amb més autoritat i més sent els governs, vull dir, bastant a germanats. Perquè són no germanats, són els mateixos, o sigui que... Per tant, hòstia, tu lo que no pots fer, va ser un cap en una població de 12.000 habitants i el pretens mantenir o mantenir, perdó, en tu pla de població. És que això estic d'acord amb tu, eh? I estic d'acord i no estic d'acord. Estic d'acord amb que les formes és la més important avui en dia. I, per exemple, perquè tu estàs atanent a gent que va per un problema de salut, en principi, al revés, encara has de ser... Has de tenir més empatia, has de... Correcte. O sigui, has d'integrar més el problema que pugui tenir aquella persona. I sí que és veritat que en general, no només passa el cap de Sant Jus, eh? Amb tot el tema d'administració, hòstia, hi ha un tracte, com de deixader, que suposo que no sé pels motius, que suposo que, com que tenen la feina assegurada, hi ha tants els infases. Sí, home, sí, que és això, home, sí. Tot i així, jo penso que les formes són... I és evident el que passa que aquest país... Hòstia, el cap no ens ajuda. Bueno, paguem una mútua, ja està, saps? És que l'acabes pagant una mútua. Una mútua del calés. Mira, donem la benvinguda ara al Rafa, que acaba d'entrar a l'estudi de... Ai, el Rafa, el Salva, per favor. Salva, què tal? Porta't els cascos, porta't els cascos. A veure què s'exposi. Què tal?Bona tarda, bona tarda. T'acabo de dir Rafa sense voler. Fins que ara de Rafa?No ho sé, no ho sé. T'he dit així, Rafa i la Cristina m'han mirat com diuen. Però què dius?No ho saps dient. Sí, sí, sí, sí. Bona tarda, eh, i perdoneu per les rotles. No passa re, entre el Salva ha sortit el Joan un momentet, ha resoldre alguns temes. El Sant An salva amb la Cristina i també el Joan, el tema de que va venir fa uns dies a finals de maig, el delegat territorial del govern de la Generalitat de Sant Just, i es van tractar alguns temes amb l'Ajuntament. No sé si tu sabies que havia estat per aquí el delegat. Bueno, la qüestió que es va tractar alguns d'ells que era que estaven parlant ara del tema de l'ampliació del CAP. Que clar, es va concebre el CAP de Sant Just fa bastants anys, quan hi havia pràcticament 15.000 habitants. I clar, s'ha quedat petit. La Cristina estava parlant... Un moment, un moment, Joan, que l'estic posant en context, que la Cristina parlava del tema de que, bueno, el caràcter, no, de les persones que estan a la porta, a la gent administrativa, que, bueno, tenen un servei de cara al públic, a més, amb temes de salut i sanitaris, i que ella havia tingut l'experiència no gaire positiva pel que fa la simpatia de la gent. Que els col·legis i els CAPs de la Cristina t'entraven i s'ha deixat algú que... No, a més, jo vull dir, un segon, eh? Jo que he treballat molts anys, un incís, correcte. Vols fincapeu? Amb una clínica dental, que, a més, un mal de queixal molesta molt, vull dir, jo intentava primer fer-li el forat, encara que això, sí, a mi em repercutís amb sortir una mica més tard, però entenc com mal de queixar el molesta. Quan et truquen, és que he passat mala nit, però el millor és una resposta al mes. No tinc hora, ja... Jo més que... L'atenció al públic, jo, per experiència pròpia, aviam, a mi que siguin simpàtics o no, doncs no ho sé. Però no simpàtics. El problema està a la trucada telefònica, el CAP. Que aquí no... No n'hi ha de telèfon. Aquí és un tema que no està ben gestionat. És l'hora dels acudits, és l'hora dels acudits. Per favor, no truqueu perquè us agafarà una cosa de mala llet i densitat. Jo el tracte... Jo sempre he tingut un bon tracte. Per què et coneixes, en Salvador? No, no, no, especialment al CAP. Suposo que hi ha el tipus de gent, més sèrie, més seca, més... Però mentre t'atenguin bé, jo crec que... que és el resultat que volem, no? La tronica, sí que la tronció telefònica és molt... És nula, és nula. I això, i això, i més ara que estan promoguent ells, que no te costa el CAP. I que ho fem moltes coses per telèfon. Clar, si demanen això, doncs... Això és el que estaven comentant abans. Si tu propoles això, obre línies, posa personal. Vaig llegir un article a un diari que ja no parla del CAP, sinó d'empreses privades, que el temps d'espera a la resposta de la centraleta, cada cop... Ah, sí? Però ara no pot ser de més de tres minuts. No pot ser, exactament. No pot ser... han posat una mena de llei o no sé si és llei o què? És llei, és llei. Ui, tu te'n esperes, no? I després, al cap d'una hora, quan has trucat, et surt la maquineta i et pregunten i consulten... Jo tinc una companyia que li van dir... Escolta'm, és en general, vull dir, que és el CAP... Jo he dit que és en general, no és el CAP, l'administració. La resposta a l'administració per col·lapsar pel que sigui, no? Jo no dic que sigui només responsabilitat de la persona que està, avui dia, tenent les trucades, el presencial, etcètera, etcètera. I després ho dic, que de cara a la ciutadania, és lamentable. Per tant, cada cop hi ha més... Menys manca de persones. No, no, hi ha més mútuers que estan oferint... Vull dir, preus, i la gent diu, posa'n faig d'una mútua. I així com us solucionen tot aquest país? Anem tirant pel dret i un dia patarà tot... Però la sanitat pública la pagues, eh, igualment? Sí, però heu escoltat aquesta última de la IUSO. Centres Mèdics Sense Metges. No, no, no, no. Proposa un set de metges sense metges? Sí, diu la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid. La IUSO és molt gran. A DIFOS, el Centres de Salut, un protocol. És un protocol per intentar cobrir l'absència de metges a l'estiu. La fulla de ruta que planeja aquesta dona de reorganitzar les funcions, perquè altres professionals puguin suplir aquesta carencia. Molt bé. És a dir, que tens algun dolor i potser t'ha de... Un arquitecte, un arquitecte. No, el Google, no. No potser una enfermera o potser... No, el Salut. Un arquitecte, sí, un arquitecte tècnic. Sí, lídica. Una direcció d'obra. Això sí que és cert. Jo continuo defendent, i ara us tirareu a sobre meu, però... Continuo defendent que a vegades les competències són millors que les carreres. Les competències vols dir, el fet de tenir experiència. Exacte, sí. És trist que estigui cada vegada a pensar. Estigui d'acord amb tu, però és trist. Estigui pensant que... És trist que una persona titulada no serveixi perquè estigui titulat i en canvi una persona que no té estudis. Per depèn quines feines, haurien de fer alguna cosa... Això és així. Tu quan surts amb el títol de la facultat o de la universitat, el que et val i el que n'aprens és quan treballes. Ah, però pots treballar. Però deixant mans d'infermes o infermeres. La responsabilitat. La presa de certes decisions que... A més, no poden medicar. O amb la salut de la persona. Jo penso que en un cas greu, sí que et pot atendre una enfermera, un mal d'acoll, o una conjuntivitis, però si et veu realment un pacient amb una patologia greu... T'ha de ser molt greu. Jo no crec que facin, perquè un metge ha d'estar sempre present en un lloc on t'atenen malalts. No, sí, sí. Jo que he viscut... Jo ja m'ho crec tot. Jo he viscut una experiència bastant propera, amb la meva persona, a més a més, i no és del cap de Sant Just, més dels nostres amics, i que així... Per ser generós dels nostres amics del brògic. Però què passa amb el brògic?No sé què passa, però tot això que estàs dir en el brògic és el que t'havia de ser. O sigui, en el meu cas, va arribar amb una patologia que es pot considerar lleu, tampoc se la van estudiar massa, però van entre 3 o 4 persones amb patologies greus, i van estar 8 hores a la sala d'espera. I van estar des de l'1 de la matinada fins a les 8 de la matinada. Manca de personal. No sé per què, però és igual que sigui patologia greu. Avui en dia és igual. No sé per què més amb el coll que he hagut, o amb un braç pejant. De collons vols d'anar, si fa dos setmanes, això. Això ens ha passat a tots. Si tu vas amb una patologia... Aparentment, en la primera visita banal, evidentment s'ha d'anar ben a la persona greu, on tallar-li la seva vida t'endran aquest tipus de gent. I tu ho hauràs d'esperar. El problema no és això, el problema és que manca personal. Per això ho dic, que si no arriba una persona mig morta, no la tenen. No, jo crec que sí que la tenen. No, no, vull viscar. Triguen, han de tindre. I no, però a part, el titular del que ens havia donat la Núria, per comentar, és la deixadesa de la gestió del govern de Sant Just amb la resolució de tenir un nou cap. Quan exponencialment fa ja 10 anys, ja se sap que ens multiplicarem per dos els habitants de Sant Just. Per tant, qui és la culpa? D'aquí és la culpa, això és el que vull saber jo. D'aquí és la culpa que hi hagi aglomeracions. Fa uns anys que hi hauria aquest augment de població. Això és el que vull saber. Fa uns anys es va dir que a les onones està el Consell Comarcal, allà de Torre Blanca, no sé si havien sedit alguns edificis per fer un coap, que és un centre d'urgències d'atenció primària. Sí, un company filtre. Per fet, allò que és com un primer filtre, abans d'anar al darrere que sí que continua... Està operatiu. Potser per atendre aquestes patologies més banals i no col·lapsar tant el cap o l'hospital de referència en qüestió. Jo no sé qui decideix, en aquest cas, quina la població amb els habitants que té ha de posar un nou cap o ampliar-lo, no sé si és l'Ajuntament o sanitat. Home, això és sanitat, no? Jo crec que és sanitat. No sé si és la demanda de l'Ajuntament, que hauria de posar-se en contacte amb sanitat, i d'escoltant, ha augmentat la població, hem doblat i seguint denint el mateix personal, el mateixos metges, i això està col·lapsat. Home, jo no crec que l'Ajuntament pugui... bueno, tingui la capacitat de dir... Ara muntem aquí... No, muntant-ho, però sí, incidir per què? Des del moment que ve el delegat del govern, ha interessat-se per una sèrie de temes... Has de transmetre les necessitats seves. Saps com transmetre les urgències, perquè si no sap fer això, ja que pleguis. No, no, no, no. No, no, no. La administració de transmetre les seves necessitats, en aquest cas al delegat del govern, i que al govern català actui, no? L'Ajuntament pot pressionar, no pot decidir, evidentment. Un altre tema que es va tractar en el nou Institut d'Escola a Mas Lluís, que encara és un tema bastant enver, vull dir que encara pot trigar 4 o 5 anys, però la cosa és que es necessiten places per alumnes de primària i secundària, que es farà aquest nou Institut d'Escola allà a les madrugues. A nosaltres com a pares del Canigó ens vam fer una enquesta de si i ens agradaria que el Canigó fes un Institut d'Escola. El que passa, clar, la cosa és que amb l'Institut d'Escola Canigó s'ampliarien les places de... O sigui, si només es fes el tema de l'Institut d'Escola Canigó només s'ampliarien les places de secundària, no? Sí, sí. Clar, però també se necessiten de primària. Fins l'Escola, fer l'Escola a l'escola. Vatxillerat també inclòs? Vatxillerat també inclòs? No ho sé. Vatxillerat, no? No, l'educació obligatòria. La primària s'ha mudat. Fins a guarda, això. Ara serà l'educació bàsica, ho heu sentit, això? No, no ho he sentit. Canvia el nom, canvia el nom. Canvia el nom. Educació bàsica, salut... Bàsica. Just quan la Georgina fa el canvi. Deixem-ho estar això, perquè... Però bàsica, a l'Escola i a la Primària tot junts? Sí, sí, sí. Educació bàsica. És el mateix, no? De fet, canvien nom. S'avorreixen, s'avorreixen. Ara és bastant fàcil que passis de curs amb unes quantes suspeses i no passa per res. Bueno, també els encamen els noms, no? En lloc de dir suspès, a se li diu no a solit o... A solit, sí, sí, sí. O en procés d'aprenentat. No, a solit, a solit, satisfactori, a soliment notable o a soliment excel·lent. Ah, vale. Bueno, això a la meva època era excel·lent, notable, bé, suficient... Bé, suficient, insuficient. Bé, que n'hi ha. Nosaltres tenim insuficient i molt deficient. Ah, sí, ostres. No, no, jo molt deficient no me'n recordo. Sí, sí, sí, sí. Jo sí que me'n recordo perquè matemàtica sempre treia molt deficient. Sí, sí, sí. I el molt deficient. I també ens valoraven l'actitud. Bueno, això també és valorat. Això també és valorat. Ara, i sobretot, ara, home, sí. Si portaves els deures... No, això no ho mirava massa per això, els pares. Miraven la nota firmada. Bueno, jo defensava l'insuficient, o l'insuficient dient, mira, però tinc una A amb l'actitud. Això vol dir que tinc una actitud, no em castiguis. Jo tinc una bona actitud, el que passa és que potser no entesques el problema. Bueno, clar. El tema dels coneixements. El justejo. El justejo. I havia el típic, el bé, que era allò un sí, un que estava allà sempre... Bueno, és una mica ara, l'assoliment satisfactori notable, que queda allà entre mig fent... Sí. Vale. Si ho mires de manera quantitativa, no saps on queda què. Bueno, és que això, amb aquests noms, el que s'apretés és treure-li una mica la importància del número, no? Sí, sí. I havia progressa d'acuadament, també, no? No, també va ser una tampoc. Això va ser de procurar, que encara va quedar més difòs tot. Progressa d'acuadament, no progressa. I van dir, és igual, aquí, avui dia... Cal millorar. Menys feina pels professors, també és metat, i no calia que em posessin tampoc masses notes. Avui he de llançar una llançada a favor de tots els mestres. Ah, sí? Vinga, home, per què? Si s'ha llançat, llançar. Els han muntat un serà o ara última hora per evaluar... Però fan vacances a partir del 24 de juny, això seria així, no? Sí, sí, no? Bueno, és igual. Tampoc cal que llarguis moltes gràcies. El tema és que jo penso que, a més, es prenen les decisions, una mica, sense pensar... Les repercusions que poden tenir, no? Exacte, i qui les executa, no? Llavors, bueno, hi ha un merder a les escoles que pobra gent. Ja. Bueno, clar, posen aquesta mesura, i ara... I ara, i, bueno, i aquest dematí canviem, i pengem una notícia per les escoles que... Bueno, una mica de batibull, així que... És que el que no pot ser és que l'escola, que, a més a més, vull dir, és el futur de la nostra sociopat, que has de mirar a formar els nanos i nanos, joves, etcètera, amb una sèrie de valors, i amb una conjuntura una mica raonable, estis convertit en un camp de batalla política, no? Perquè, al final, tot aquest tema de reglaments i ordenances és una lluita entre Catalunya i Espanya. Ara Catalunya proposa això, encertada o encertada? És igual, els altres disfomiren, ja ho tomben. De fet, el currículum del curs vinent de Lesson no el sabem, encara. Estan jugant? Estan jugant? Hi ha un de moment, segurament, matricularant amb el currículum antic, i llavors ja veurem què passa. Llavors, clar, també és una feina pels administratius dels centres. Sí. És un collon, vull dir. Afegida que, si tu matricules ara amb el currículum que hi ha ara mateix, però que el setembre es decideix que no, que es canvia, és torna, canvia matèria. Ja, clar. Vull dir que penso que el que qui ho pensa... I ara el tema del currículum, o sigui, segueixen una merda pels docents, que han d'empartir aquella matèria, però abans era pitjor perquè, clar, abans tot anàvem llibres de text i si canviaven els continguts... Santillana, el Santillana. S'havia de canviar també els llibres, ara el sedigital poder era que això és més pràctic. Jo ara aquest últim examen que tinc la Georgina i parlo una mica amb coneixement de causa, és suposo que tenen fins a sisè, han de tenir uns conceptes més o menys... Apresos allò màzics, que estiguin... O que els hi sonin, sí, més o menys... I a l'altre és igual, passem-hi. I els hi han hagut d'enxonar informació les pobres mestres, perquè si no t'ha donat temps, perquè hi ha hagut altres coses, perquè venim d'una pandèmia que tenien aquests nens... Recloïts. O sense vendre, o sense solit, bé... Home, els nens i nenes no poden entrar a l'ESO sense tenir uns coneixements bàsics. Has de tenir en compte que han sigut unes promocions perjudes, i el que no pots fer és amb tafons, perquè aquestes pobres dones s'han passat ara. La tafona és la paraula. Va, i la Guerra Civil, i ara la Segona Guerra Mundial, i tot allà, perquè ho han de saber, perquè ni pobres, penjant coses en el canigó, perquè els nens, vull dir, feina extra per elles, que també entenc que ho han de saber. I si no ho poden saber perquè hem tingut el problema que hem tingut, tampoc ho han de solit, com ho haurien de solit. Tampoc tenen una línia... Però em vols aparat, Cristina, perquè ara estàs divagant... No, estàs parlant del currículum. És que no m'estàs escoltant, perquè estàs... No és que estiguis escoltant, però és que el currículum teu, el que tu estàs pregonant, és un currículum diferent el que va proposar el Cambray. És un currículum diferent el que han proposat les escoles. Un currículum diferent el que ha proposat el govern d'Espanya. Si hi ha quatre currículums, i a més a més estan a les antípodes, un de l'altre. Com pot ser que una escola o el savol pugui ordenar-se mínimament? Al final, prene el camí del mig i diuen... Ja no hi ha una escola... Però si hi imparteix la classe, és que... No té ni idea, és que no té ni idea. És que no saben el que han de ser. Això estic d'acord. Hauríeu d'haver-hi un guió unificat, aquest aspecte. Correcte. I a partir d'aquí, cada escola ho apliqui del segon mètode, el mètode de la escola. Si ets més de projecte que el segueixen més o menys, perquè cada curs ha de tenir... Jo recordo, i ho recordo com molt habitual, que mai acabàvem al llibre. Això és típic. És el tipic que sempre queden els últims temps d'allà al llibre, al final, malament... Ja, bueno, ja... El segle XX va arribar jo. Els humans el tenia molt concat, però el segle XX no ha arribat. Però és veritat que sempre recordo això, que no acabàvem mai al llibre. Exacte. La setmana que veia, la CELE. Aquests sí que tenen el tamari fixe. Tu teniu unificat segur? Que farà contagiar a mi lingüe? Paus, les proves. Les proves d'accés a l'universitat són amb els temes que són, i els professors han de pretar per acabar-ho tot. Sí que és veritat que en els excràmens et donen diferents opcions, que dius, mira, escolta'm, si aquí no he pogut arribar tant, potser l'altra opció que em donen... Puc salvar-me, eh? Hi ha molts ànims de tots, els que han de fer les pau, pobres. Sí, sí, perquè també són generacions que han tingut... També sembla un mètode totalment injust. El que l'activitat... Perquè igual hi ha una estudiada... Clar, però ho has fet d'una manera o l'altra. Ja, però si hi ha una estudiada que ha fet 4 anys de conya, els dos últims d'estuïda batxillerat i que tingui dos mal dies, se la juguen, en canvi, un perla que s'ha passat 4 anys de festa, arribar allà amb pollas i això pot ser un, dos, tres casos, però la persona que ha portat una trajectòria durant la seva vida d'estudiant, crec que triunfa a l'hora de l'activitat. Rarament sí que pot haver-hi un cas, dos, que tingui dos mal dies, i fracassi, i que aquest perla... Però, generalment, si tu has tingut una bona trajectòria... Però el perla ja, que no vagis a l'activitat, que no vagis a l'opera... Aquest perla potser li va bé a la cel·le, però després se l'estomacaran. Vull dir, en llarg de la vida, si és un perla, se l'acabarà fotent, i la persona que és brillant... O que és més fornilleta i que... Sí, vull dir, si és una persona brillant, en llarg de la vida, si s'ocurres, acabarà bril·lant. Al final tothom té una capacitat. Jo necessitaré dos hores i ella una. La defensa és que no és tothom a d'estudiar una carrera. O que no ha de fer-la ser a l'activitat. No, és igual, que és molt alternativa. Sí, sí, està clar, hi ha molts cicles interessants. Vull dir, que té un cicle mig que després pots accedir al cicle superior, que ara hi ha molta alternativa. Sí, que la pantalla és molt gran, i això està molt bé. A mi no em sembla bé, per això, que els tofes sempre avienten a fer el batxillerat. Quan estàs a l'ESO, el que s'inculca més és a fer el batxillerat, per després accedir a la universitat. Perquè d'un batxillerat pots accedir al cicle superior. Però vull dir, que ja he vist nanos que han triomfat, que els ha costat, o el que sigui, per les raons que siguin, no ha pogut arribar bé el batxillerat, ha agafat un cicle mitjà, el tio ha trobat el seu camí, i a partir d'aquí ha llestat. A cada persona se li donen bé uns coneixements, o un tipus de feina, o un altre. No té per què fer el batxillerat, fas un cicle mitjà, trobes aquell camí que t'agrada... I els oficis es perdran, perquè ara, com tot, es mesura quina carrera, quants màsters o quants... Hi ha molts oficis que es perdran. Joan, per exemple, a l'ofici del Joan? Sí, però jo esteu parlant, i estiguin... Processar la informació? Sí, no, la informació està processada. Estic reflexionant amb aquest jovent, amb aquest jovent que fa la selectivitat, que segueixo considerant que és injusta, tot i que entenc els vostres arguments i raons, però passa que el jovent d'avui en dia està perdent ja qualsevol referència. Si la referència d'allò del treball, si s'està olvidant, o sigui, té uns paràmetres del tio que, amb dos dies, estàu parlant, amb un màster guanya, amb dos dies, un pastor, m'entens o no? Youtubers, històries d'aquestes. Youtubers de merda. Sí, sí, Youtubers de merda, que són... Això està fent molt mal, eh? Això fotrà un pet, perquè s'estan perdent oficis, s'estan perdent capacitats, s'estan perdent intres per l'estudi. Hòstia, si jo m'estic tirant 5 anys estudiant i ve un tio, eh, por el lateral, m'arranca les pegatines, i dient 4 tonteries. I que s'està guanyant molt bé la vida. I aquesta és la reflexió que feia, no? Una mica, però baixa. Una cap de setmana de Sant Joan. Però aquí hi ha la feina també d'una feina... És molt llarga, això, senyor. Dels pares i de la família, que s'ha pogut guiar una mica... Els estudis estan una mica desnaturalitzant. És veritat que cada cop hi ha més ventall, però amb aquest ventall es perden moltes històries. Què passa, que aquí els pares, a la família, té molt a veure. Tu pots seguir el teu fill o la filla i encaminar-los i ajudar-lo, i dir que no tot ho val. També hi ha els pares helicòpters, que... I pares helicòpters no m'havies sentit mai. Núria, endavant. Pares helicòpters que intenten mantenir els fills sempre... a buen resguard, o no? Estàs donant una notícia de debat de dies, això. Bueno, que inclús intenten... Sí, estudiar dret, estudiar dret, perquè això et servirà la vida, o estudiar qualsevol carrera, que dius, pots això pensar? Em deixo de mi escollir. Sí, escollir, que... Clar que això és gent jove, que potser no... Si s'equivoca el primer any, després pot escollir a l'any següent una altra cosa, no? Això està molt bé, no passa res. No passa res, amb 17 anys no has de... Per què teniu clar què et vols dedicar a la resta de la teva vida? És molt normal que la majoria no ho tingui clar. O inclús tenir diferents formacions. I això que de cop és més, trencant aquest model tradicional que s'ha portat fent en les últimes dècades, estudiar això i en dedico això... Dret, medicina, arquitectura, si no, no val. La resta de la meva vida, no. I en pares que són molt insistents en això... Sí, que si no fa això, aquest nen no servirà. Sí, això és veritat. Passem els nanos que es conlleixin, que siguin lliures... Totalment de calçal. I sobretot, no, no, no, em podrà posar en valor, si em permeteu les dues presions, que són molt importants, tot aquest tema d'estudis, perquè és el que has dit. Tu ets un esforç de la canalla, que ho estan donant tot, i que realment vegin que serveix realment, per al seu futur. Que no diguin, hòstia, no, perquè ara això està col·lapsat. I està molt bé caldant-lo. Està molt bé caldant-lo. Normalment, si vols triomfar, t'has d'equivocar 3 o 4 vegades. Jo diuen els grans pensadors. Has de fracassar 3 o 4 vegades. Perquè, si no, si sempre estàs ensenyant de confort, però els pares elicòpter que deia la Núria, una mica així, ha portat el meu terreny, és que al final no valores absolutament res. El nano s'ha d'equivocar, ha de tenir decisió, que ell es colleixi i si s'equivoca s'equivoca. Ja reaccionarem. Sí, sí, sí. Ui, perdó. Però per què posa això ara? Però s'hi falta en 4 minuts encara. Heu de parlar del picadeix aquí, o no? No, no he parlat. T'esperàvem. A la premsa de Madrid t'estan fent un acoso i derribo a piquet. Per què, per què? Jo aquí em posició el cantó de la premsa de Madrid. Sí, estic a stels nassos. De piquet, tu. Puc comentar o no? De moment ho comentem i són persones públiques i ells han vengut la seva vida, perquè ha sigut un matrimoni de conveniència des del minut 1. Però ara què dius? Com que de conveniència? Per qui? Vull dir qui seria l'interessant. Jo penso que veia. La Shakira podria haver anat a la calça. La Shakira va renunciar la seva vida a Estats Units davant de ser-ho tot per venir a Barcelona, tenir dos fills i dedicar-se molt a la seva família. I va ser la seva vida. La Shakira es va enamorar. Jo crec que el piquet també. Jo crec que el piquet també. Jo crec que el piquet també es va enamorar. Què passa? La Shakira es va enamorar. El piquet es va enamorar. La Shakira es va enamorar. La Shakira es va enamorar. La Shakira es va enamorar. S'ha de mirar la notícia que ha sortit. Si tu vens la teva vida, has d'estar a les verdes i a les macoies. Si tu vols que facin fotos dels teus documents, has de saber que es prepararàs. Catalunyadiari.com És titular. És un amic d'en Piquet. pursue달u delars. Fer un takes això també va ser�est. Aquesta infidelitat, dir-hi si a la cantant podria fer-li mal. Ella sap que és aquesta persona i seria una bomba si la gent s'ha vented de qui és Florna. És famosa per mi. Als Fa 20 anys. La seva ex farà una dococeria, es veu? La seva ex, quina ex? El piquet, la seva separació també. I la xequira tornarà a treure discos i anirà a fer bolos. Va haver-hi polèmica. Un moment de pelvis i tot allò. A la final de la... No m'espero, no m'espero res. Som-hi, bon cap de setmana. I molt bon cap de setmana. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Vinga, nosaltres deixem aquí el programa. Tornarem dilluns a dia 13 de juny. També va fer-vos companyia de 5 a 7 de la tarda. El 98.1 FM a ràdio d'Esvern. Recordeu-vos, ens podeu anar seguint a les xarxes, a roba ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram. O també el Twitter del programa, roba la rambla 9.8. Formatiu de notícies de Sant Just, de la mà de Lua López, per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. Bona nit!