#188 - La Rambla del 15/6/2022

Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui dimecres 15 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i estic amb mi. Cada dia he de dir uns adivendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora aquest any ve d'aquí i fins les 6 farem un repàs dels dies internacionals i les afamèrides del dia. Després, tot seguit, trucarem a l'Aroa Carmona per fer l'espai de mobilitat internacional, que la fa un parell de vegades al mes. I bé, doncs em sembla que ens porten les últimes novetats d'aquest servei que ofereix l'Ajuntament. A més a més, després també passarem l'entrevista que vam fer dilluns a Lluís Segura, com a un dels organitzadors de la Flama del Canigó, aquí a Sant Just. En guany aquesta tradició, que s'acostuma a fer, òbviament, els dies 22 i 23 de juny, aquí al poble fa 50 anys. I de Medijou s'inaugura una exposició a Can Ginescà. De tot això en parlarem amb en Lluís. Després de segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els guanyatins informatius a Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem espai de Padel amb l'Enrique, que és el president del Sant Just, Padel Club. I, tot seguit, tindrem també en directe el Víctor Vila, jove Sant Just, en què ens fa la secció de cinema. I sempre ens porten les millors estrenes i algunes recomanacions també de les pel·lícules que al llarg de la setmana ell ha anat a veure a les sales. Tot això serà de seguida. Ara per això us eixo amb un tema musical. Comencem. Vinga, va, no marxeu. Aquest és un tema d'Ocas Grases del seu álbum a tope amb la vida del 2021. Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint, pot entrar a la llum quan et fas ferida. A tope amb la vin, a tope amb la vin, amb la vin vin cuidad. Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint, pot entrar a la llum quan et fas ferida. A tope amb la vin, a tope amb la vin, amb la vin vin cuidad. A tope amb la vin, a tope amb la vin, amb la vin vin cuidad. La por que porto dins és de no estimar-me prou, que la pluja em brilla els ulls tots els dies que plou. Si ho has donat tot, mira tot això que tens, que quan queda per fer és pitjor que fer-ho malament. Quina alegria el rotllo d'existir, no li calen claus al vent, ningú li diu qui ha de ser, què passaria si ho tornes a viure tot, tornaria a fer-ho igual, tornaria a ser qui sóc. Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint, pot entrar a la llum quan et fas ferida. A tope amb la vin, a tope amb la vin, amb la vin vin cuidad. Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint, pot entrar a la llum quan et fas ferida. A tope amb la vin, a tope amb la vin, amb la vin vin cuidad. Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja. El que visqui és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura. Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja. El que visqui és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura. Ara passant justament 16 minuts de la 5 de la tarda, estem encara en aquesta primera hora de la Rambla i el que farem ara, que és el dia global del vent i el dia mundial de presa de consciència de l'abús i el maltracte en la belleza. Anem pel dia del vent, perquè és una famèrida que celebra des de l'any 2007 i qui ho proclama és l'Associació Europea d'energia eòlica. És una fonda d'energia renovable, neta i sostenible que utilitza la força i la velocitat del vent per generar electricitat. És una energia cinètica que es produeix mitjançant un generador elèctric per l'efecte dels corrents a l'aire. No és contaminant i reemplassa l'energia que es produeix a través dels combustibles fòssils que són responsables de les emissions de l'efecte hivernacle que causen l'escalfament global. Entre les principals avantatges d'aquesta energia de l'aéòlica destaca, per exemple, els seus baixos costos de generació, per ser una fonda d'energia renovable i inesgotable, també perquè constitueix una tecnologia lliure de missions tòxiques, que contribueix a mitigar el canvi climàtic i la contaminació de l'aire. Alguns parcs eòlics terrestres més coneguts en tot el món, per exemple, mencionem alguns. El primer de tot està a la Xina i té una capacitat operativa de 7.965 megabats. És una norma complex conformada per 100 parcs eòlics de la seva vegada, amb una capacitat de generació de 20.000 megabats. Això està a la Xina. Un altre parc eòlic molt important, els Estats Units, està a Califòrnia. Es diu Centrada Energia Eòlica Alta. És conegut com el Parc Eòlic de Mohave. També n'hi ha un molt gran a Tamil Nadu, a la Índia. Es diu Parc Eòlic de Mupandal. Després a la Índia també en tenen uns quants més, per exemple, el Parc Eòlic Jaisalmer, o, per exemple, els Estats Units també en tenen uns quants, un parell més a Texas, un altre a Oregon, per exemple, també és el cas a Romania, a Dobruja. També tenen un altre parc, concretament d'una superfície de 1.092 hectàrees. Doncs ja us sabeu, avui és el dia global del vent. Passem també a l'altre dia que hem dit, que és el dia mundial de presa de consciència de la fusi, el maltractament en la bellesa. Aquest dia fa 11 anys que celebra, es va proclamar l'any 2011 a través de l'ONU, amb l'objectiu de consciència i de denunciar el maltractament, la bus i el patiment, pels quals són mesos molt ancians i també ancianes des de diferents parts del món. Cada any s'escoll un tema per la celebració d'aquest dia, i aquest 2022 el tema diu combatre la bus cap a la nostra gent gran. I això el 2021 va començar concretament la dècada de les Nacions Unides per l'envelliment saludable. Això fa un any. És una dècada que està proposada amb l'objectiu fins al 2030, en la qual es marca aquest inici de 10 anys de col·laboració amb el sector per millorar la vida de les persones grans i també de les seves famílies. Molt bé, doncs això és el que fa els dies mundials avui, 15 de juny. Vinga, va, hem fet els dies internacionals, també els dies mundials, i ara ens falta parlar de les afamèrides, aquests fets històrics que van passar el dia com avui. Doncs bé, el que tenim és que pel que fa a la zona de Catalunya, dels Països Catalans, també, a l'any 1977, que va haver-hi, doncs, eleccions generals espanyoles del 77, van ser les primeres eleccions amb sofragi universal, lliure directe i secret des de la Segona República. El PSC va ser la força més votada al principat del PSOE, el País Valencià i la UCD a les Illes Balears. També, més cosetes que van passar el dia com avui, un 15 de juny del 2003, Joan Laporta i Estruc va guanyar les eleccions a la presidència del futbol club Barcelona, gairebé fa 20 anys d'unidó. Un any més tard, el 2004, un 15 de juny, es va crear precisament el bisbat de Sant Feliu de Llobregat i també el bisbat de Terrassa. Ara passem a la resta del món, cosetes que van passar el dia com avui, doncs bé, per exemple, l'any 1977 hem dit que els Països Catalans es van celebrar aquestes eleccions generals del 77, doncs bé, a la resta d'Espanya, òbviament, també, si van celebrar aquestes eleccions democràtiques, en què la UCD i en Diteva guanyar en majoria relativa. Anys més tard, el 1983, el regne unit, què va passar, doncs, que la BBC va metre el primer capítol de l'escursó negre. I un anyet, uns quants anyets més tard, el 1998, precisament Microsoft Corporation va publicar el que es coneix com a Windows 98. Anem a parlar de persones que van néixer el dia com avui, persones mitjanament conegudes, per exemple, és el cas de l'actriu Ellen Hunt, actriu i directora estadounident que va néixer el 1963 a Califòrnia. També és l'aniversari de Courney Cox, que és actriu i model nord-americana, coneguda pel seu paper com a Mónica Geller en la popular sèrie televisiva The Friends. Va néixer l'any 1964 a Alabama. També avui hem de dir que és l'aniversari de la gimnasta i actriu basca especialitzada en la gimnàstica rítmica, el moderne CIT, que va néixer a Vitoria l'any 1980. I pel que fa a les Moss d'Estecarem una a la de Ella Fitzgerald, cantant nord-americana de jazz, que va deixar un 15 de juny de 1996 a Beverly Hills. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. 012, la Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat al teu costat. 0 Self, la Generalitat al teu costat. En aquest punt de la tarda ja hi tinc l'Aroa Carmona. per comentar-nos algunes de les actualitats i de les activitats que fan des d'aquest servei. Hola, Aroa, bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Tenim ganes, eh, de saber si hi ha algun projecte entre mans des de mobilitat internacional. Doncs sí que hi ha, bueno, ja està en eventi. Sí? Uau. Sí, de fet, mira, ara per l'estiu no tenim programat cap projecte propi. Sí que hi ha dades d'organitzacions a Barcelona i Rodalies que tenen algunes ofertes per joves, perquè puguin fer un intercambi jovenil o un curs de formació, que tota aquesta informació, i la vaig passar per mail, nosaltres, com a servei propi, no estem gestionant, o no gestionarem, perdona, cap explícitament, però ara mateix estem en event dos que sí que s'estan gestionant des del servei. Un és el Itzap Chomisevan, que és un curs de formació per formadors, on estan participant dues noies d'aquí de Sánchez i una tercera de Madrid, d'una altra de Madrid. I elles estan, van començar el dia 7 de juny, a Bremen, i tornen el dia 16. I és un curs núria superpotent, és la setena edició que es fa. És superpotent, és un pas més dels cursos de formació, perquè el que fan és intentar formar persones que en un futur es puguin dedicar. Doncs a facilitar grups, a fer projectes europeus fent de formadors, fent de facilitadors, i una mica gestionant tot aquest àmbit de capacitats de gestió d'equip. Perquè aquestes noies ho van demanar, o per el seu perfil acadèmic, encaixaven i es van venir a informar el casal, o com s'ha gestionat? Precisament, no és un projecte que nosaltres el coordinàvem. El que s'ha fet per fer de selecció a participants és fer un open call, per això hi ha gent que va d'altres comunitats autònomes, perquè s'ha fet un open call a dintre del salto i uc, que és una web, on estan tots els projectes d'aquest tipus. Llavors per perfil és una selecció molt més acurada per perfil. I aquestes dues persones es van venir a informar. Justament jo una mica conec quin és el perfil que tenen i els hi veig i mireu, i aquesta possibilitat podeu fer l'aplicació. Van fer l'aplicació i van ser seleccionades. Vull dir que s'ha fet a través d'una aplicació oberta a tothom. I amb les mateixes variables per escollir. Paral·lelament, aquí s'enjuven al dia 16, quan ell es tornen, al dia 16 ens arriba un grup de 16 persones, provenents de Georgia, de Noruega i de República Checa, entre els quals hi ha professors, professors i educadors, educadores i algun estudiant, també, per treballar la darrera mobilitat que hi haurà aquí, Sánchez, del projecte d'aquesta sinesia for democratic culture que el portem, no? Hem anat fent moltes mobilitats, doncs aquesta serà la darrera mobilitat que fem aquí, que és un seminari, i els acollim del 16 al 22 de juny. Es queden aquí amb nosaltres al monicicle. I qui estarà amb aquestes persones tan carregades tu mateixa, no? Sí, jo m'encarrego amb l'ajuda de la nostra voluntària europea del Casal, amb l'Anke, amb l'ajuda també de la Mónica Parra, que és la tècnica de mobilitat, i el que fem és que m'organitza certes visites a certs espais del servei de participació aquí al poble, i després algunes visites també a alguns serveis educatius a Barcelona i algun dels espais els hem deixat perquè els propis participen sí, els que facin pel·logia, els que facin el taller pels demés. Llavors, que hi hagi un intercanvi entre visites, debats interns, creació pròpia de tallers, i farem com un mix. També participarem al dia de la música, que és fa que el casal de joves, al dia 18, una mica barrejar de tot. Perquè aquestes persones quan venen, són elles les que escollen els tipus d'equipaments, els que volen anar, o sou vosaltres qui feu directament la proposta, i després, elles quan tornen, en aquest cas, a Georgia, o en els respectius països, ho apliquen allà? No, són nosaltres. El projecte en sí, ha de donar un marc de referència a un treballar, que és el marc teòric. No podem massa treballar en sobre d'una cosa, de la visita a un equipament que faci, no sé, moviment o planificació urbanística. Quan estem treballant una cosa educativa. Després, l'altre marc de referència és la tipologia de projectes. Dintre del projecte en general tenim un seminari, que és un seminari, el seminari té unes característiques, que no és el mateix que la visites tu i que no és el mateix que l'intercambi juvenil. Això et dona un altre marc de referència. I després, a tot això, s'ha de posar en contacte amb l'organització coordinadora. Jo què puc oferir, o què és interessant per nosaltres també oferir, quines possibilitats tenim, que ens agradaria que poguessin visitar tots els equipaments, però no tots són possibles. I amb això es fa tot un propost. Es planteja l'organització coordinadora, que en aquest cas és Georgia. Això ha plantejat i s'arriba a una cosa. Això sembla molt interessant. Llavors també hauries de tenir en compte que, com no és la primera mobilitat, sinó que hi ha bastantes, tenim avaluacions. I una mica sabem quines són les coses que potser han interessat més o menys, i llavors una mica ens basen també en això. Sí, és una mica un mix, però els participants venen com a tot fet, s'explico. Tenen un calendari... Com pautat una mica. Doncs, Aroa, l'altre setmana, fa un parell de setmanes, vam tenir aquí a l'Anke, que es va atreviar a venir sol als estudis de ràdio, i ens va explicar el detall, tot el que vam fer... El Japs Sadovin. Això. I, bueno, es va defensar de manera perfecta. Que guai, que guai, sí. L'Anke és molt potent. Encara la tenim per aquí dos mesos més. L'Anke acabarà el seu projecte voluntari quan acabin les festes majors. Estarà participant al cas del Distiu, estarà participant a la Vallfèstiva, vull dir que encara l'Anke té molt, molt, molt perdonat. És molt potent, la trobarem molt a faltar, quan marxi la veritat. Doncs res, Aroa, que vagi bé, d'acord? I ens anem trucant també aquí a la ràdio, per anar-nos posant al dia. I tant, que vagi molt bé, una abraçada. Adéu, Aroa. Quatre acords i una cançó sense visa. Quatre acords i una cançó sense visa. Què és amb tu? Qui vull veure aquesta cançó? Quatre acords i una cançó sense visa visa. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust t'hi pot ajudar. Sol·líciteu enviant un correu electrònic que s'enjust encara fumes a roba s'enjust.cat. S'enjust és una delícia i el tabac una brutícia com poble tan adorable i el fum tan insuportable. S'enjust topla de vida i el tabac te l'esquitxa. Tens a veure que tu t'enganyes. No juguis ara a tu manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Ja tenim amb nosaltres a l'estudi de ràdio en Lluís Segura, que és un dels organitzadors de la Flamma del Canigó a S'enjust, cerimònia i esdeveniment de tradició catalana vinculada al solstí si destiu que té lloc. En diversos indrets dels països catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny, s'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan, després que la Flamma, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. Tenim en Lluís Segura per parlar d'aquesta tradició aquí a Sant Just, que en guany fa 50 anys. Bona tarda, Lluís. Bona tarda, tothom. Estem parlant d'una femèrida bastant important. Tu ets un dels voluntaris que cada any porta la Flamma fins aquí a Sant Just, oi? Com és això, la cerimònia? Els primers anys que es va fer fogues a Sant Joan, a Sant Just esvern, es va buscar la Flamma a la carretera, perquè els companys d'Espluga ens lliuraven. Aquesta Flamma es va multiplicant per totes les contrades, entre elles, Sant Just esvern. El que passa és que també volem tenir una mica de protagonisme de propi, no de prendre d'altres pobles. Llavors va ser que, a partir del 1975, es va començar a anar a buscar la Flamma a Barcelona, que distribuïa per tots els seus barris i totes les poblacions properes amb ells. Per això diem que des de l'any 72 portem la Flamma a Sant Just, robada, per dir-ho així, i a partir del 1975 ja anem a Barcelona, on el Cap i Casau l'organitzava, perquè de vegades l'organitzava alguns indrets significatius, la Sagada Família, centrecíbics, etc. I darrerament ja s'ha anat estabilitzant a la Plaça Sant Jaume, del Cap i Casau. I qui sou els que aneu fins allà a la Plaça Sant Jaume? És un grup bastant nombrós, sou poquetes persones? Bé, som els que se senten cridats a fer aquest servei, de fet. El servei consisteix en trobar-se el parador el dia 23, cap a les 6 de la tarda, anar amb transport públic a la Plaça Sant Jaume, i llavors amb la Flamma o la Torx, que els altres portem, ens anem d'alpabater a la Plaça Sant Jaume, i agafem aquest foc, i el portem en relleus fins a Sant Justesbert. I a quin lloc de Sant Justesbert? Els primers anys, estem parlant de fa 50 anys, eren la Plaça Berdagué, obvi de la Plaça els estudis Vells, llavors més endavant es va lligar aquesta tradició del foc que ve del Canigó amb l'esplanada i l'escola Canigó de Sant Just. Per això ara, si et dirà bé, suposo, també ho farem així aquest any, arribem amb la Torxa fins a l'esplanada del Canigó, i allà pot ser que es faci una rebel·la in situ o que es vagi, com està previst en guany, cap a l'altre lloc indret, o indret de les basses de Sant Pere. Aquest any es fa aquesta doble estada, l'estada del Canigó i l'estada dels basses de Sant Pere. Dues rebel·les en una. Perquè normalment el que es feia sempre era portar la Flamma, normalment fins a l'esplanada del Canigó, i allà si feia alguna rebel·la o si feia allà la rebel·la, i la festa també si feia allà a la mateixa esplanada. Últimament és així com dius. Arribava la Torxa a l'esplanada del Canigó i allà hi havia muntat poc a l'Ajuntament, hi havia un servei de magafonia, un servei, potser, de música, etc. I hi havia qui llegia el manifest, que cada any es fa un manifest, i això és una encàrrec que l'Omnio Cultural fa algun lletrat dels països que d'abans, perquè doncs sigui proclamat com a manifest dels focs de Sant Joan d'aquest any. Aquest any, però, l'estada del Canigó serà fogàs, perquè volem que la gent es concentri a les basses de Sant Pere. L'any passat no es va poder fer per constituir la pandèmia, aquest any sí, però també amb discreció, és a dir, una sola rebel·la, no dues. I per què és, és a dir, aquest canvi de portar-ho del Canigó a les basses de Sant Pere, és per un motiu simplement d'arrell de la pandèmia, per un motiu d'espai, per un motiu de millors condicions en aquella zona? Finalment per raó de la Covid-19. Perquè fins i tot en el lloc on es farà, se'n centrarà el pavater, allà, que a les basses de Sant Pere, s'ha anat a mirar i a remirar que les ventades puguin ser controlades, si és d'un gués, per serveis de bombers i de guàrdia urbana local, etcètera. És a dir, hi ha força precaució davant aquesta possibilitat de que es contagi la gent. Pensem que, amb les mesures que s'ha pres, la comissió aquesta del Focs de Sant Joan, com també l'Ajuntament, estarem bastant segurs. Perquè, normalment, quanta gent formeu part d'aquesta organització de la Flamada Sant Just? Mira, els que anem a buscar, com preguntaves abans, la Flamada a Barcelona, som una colla de mitja d'usena, no som més. Ens agradaria fer que sigui més colla, però, de moment, som aquests. I, llavors, aquí, quan s'entra al municipi, per la ronda d'Antònia Rivalta, passés Rivalta, llavors ja ens espera més gent, i aquesta gent s'afegeix a la portada de la torxa. De manera que, a l'arribar, o que ningú, ja ens esperen allà, els que ens han esperat a l'entrada del poble, els que venen corrents a Barcelona, els que estan a la plaça Mare, etcètera, etcètera, doncs que ningú, de Sant Just, es poden reunir fàcilment 100 persones. Molt bé. Però, escolta'm, portar corrents una, la Flamada, des de la plaça Sant Jaume, això s'ha de tenir bones condicions físiques, no? Perquè no es corra un parell de quilòmetres, vull dir. S'ha d'entrenar una mica, efectivament, però s'ha de tenir sobretot il·lusió, i també pensar que no anem a fer cap campiona mundial. No, no, ja. Sino que anem a portar la torxa a la Fuera de Sant Just, no? I anem esperant-nos uns als altres, preguntar com anem, fer un petit descans per veure aigua, etcètera. M'ho dic, una mica entrenat, sí, però molta gent ho pot fer. Perquè hi ha molta gent que s'anima a volguer la portar a la tornada, és a dir, a córrer aquests quilòmetres. No sé exactament quin recorregut feu. De fet, a Sant Just hi ha molta gent que córrer. Sí, no? Sí, sí, sí. Però també cal dir que tenen una característica determinada, que és que els llegades ser individualistes amb aquests corredors, no? I no deprendre d'una organització o d'un dia de revetlla a la tarda, que potser tens altres pensaments a fer durant el vespre, no? Per tant, podríem ser molts, però no som gaires. Són aquests que hem dit. Perquè després de la revetlla, la celebració normalment què s'acostuma a fer durant la festa? Després de portar la torxa, aquest any, ja dic, pas, fugàs. Pel canigó, sí. I després baixarem pel carrer, doncs... El carrer Freixes? El carrer Bona Vista, el carrer Becreu, Rambla de Sant Just, Rambla... Modulell fins d'arribar al parc de les Masses de Sant Pere. Doncs... Aquest serà el recorregut d'aquest any. Però la festa normalment es porten músics o d'alguna banda? Sí, l'Ajuntament, patrocina, la música de les Masses de Sant Pere, en aquest cas, perquè la gent pugui ballar, pugui fer festa, pugui veure cava, pugui menjar coca, etcètera. Molt bé. I aquest any t'encantés que també s'hi fa algun acte especial, perquè són 50 anys. 50 anys de la flama a Sant Just d'Esvern. Per això, aquest dijous, dia 16 de juny, a les 7 de la tarda, en el CIM, el Centro Interpretació Municipi de Can Ginestar, hi haurà una exposició d'aquesta història dels 50 anys de la flama a Sant Just. Per què és el que s'explica en aquesta exposició? Hi ha algunes imatges? En aquesta exposició s'explica quin van ser els històrics que van començar aquesta moguda. Les coses de la vida comencen per iniciatives particulars, que després es van multiplicant. Llavors hi ha companys que van iniciar això, el Jordi Cortés, el Francesc Giral, el Daniel Grós, la Yolanda Garcia, etcètera. El Club d'Espanya mateix que jo representava, s'hi va afegir un parell d'anys més tard. Però també es considerem iniciadors. Perquè totes aquestes persones encara segueixen participant d'aquesta festa, organitzant o estant-hi d'alguna manera en l'organització? Aquestes persones estan cridades a la convocatòria d'aquest dijous. I sabem de persones que vindran, d'altres que no poden perquè estan fora. I això us passa al llarg d'aquests 50 anys. Ha passat que la gent el tenia més opcions de marxar fora, de que sigui una data tradicional, de celebrar més amb amics o amb famílies, de que hi hagi gent que s'hagi despenjat, o que hagi preferit passar aquesta jornada fora de Sant Just. Sí, sí, de vegades ha passat que ens hem quedat una mica en quadra, tant els que aneu a buscar la flama a Barcelona, com la resta d'organització aquí. Però pensem que, com has dit tu, s'ha de veure el solstici d'estiu, s'ha de veure la flama del Canigó, és una flama que estan cesa, doncs, a dalt o pic d'aquesta muntanya tan emblemàtica pels catalans, i que, encara que siguem pocs, s'ha de mantenir. Perquè, a més, això de pocs o molts va variant a l'hora del temps. I ara podem estar... Aquests anys, suposo, seran més per qüestió dels 50 anys. Però pot ser que, un moment determinat, la gent de fallaixi una mica, però l'any següent es torna a animar i es torna a ser una bona colla. Perquè, Lluís, tu saps com és aquest procés d'encentre la flama allà al Canigó? De quina manera ho fa per baixar-la, almenys fins a Barcelona? Bueno, anem a veure. Unes setmanes abans, el dia de la Ravella Sant Joan, el dia 23, hi ha uns excursionistes, uns amants de les tradicions, de la Catalunya Nord, que agafen llenya i la pugen fins a dalt al Canigó, i se'n tornen. Ara, el dia 23, el dia del que ho veig per estar a la Ravella, aquests mateixos excursionistes, gent de tradicions i costums, de la Catalunya Nord, i altres de Catalunya de participat, que poden dedicar tot un dia a la flama, doncs pugen amb la fenel·let encès, bueno, ja està, encès, allà, per vinyar el castellet, pugen, excursió, dormen a dalt al Canigó, i l'endemà, ventora, ventora, ventora, que vols sis del matí, el farauret encenen la foguera, d'en Ballenya que havia empotat les setmanes abans, i és aquesta llenya la que es va multiplicar, distribuir, i es va repartint per tots el país, per tot el rei del país. I això hi ha hagut anys que fins i tot ha arribat la flama del Canigó a Mallorca. Ostres. Amb avió. Caram, caram, que original. Que original. I després, quan aneu a plaça, quan has baixat la flama cap als diferents llocs, en dels països catalans, quan arriba a Barcelona, quin és l'ambient quan arribeu allà a la plaça Sant Jaume? Bueno, l'ambient és un ambient festiu, és un ambient en què hi ha una prèvia musical, i d'en Sayra, deu gegants, i els aligots i les al·ligues, doncs, de la ciutat de Barcelona, i també hi ha música de copla. Ah, vale. Es pot ballar sardanes, si interpretes la música, de la copa d'allà. Bé, aquesta és una mica un ambient festiu, hi ha moltes colles que són de grobaments escoltes, o de clubs d'esplà i així que, van amb els seves indumentàries, i fan donar en color a tot aquest acte celebratiu. Entenc que, perquè també hem vist que, igual que hi ha òmnium, al darrere de totes, per exemple, hem dit d'escriure el manifest, de llegir-ho el dia de la flama del Canigó, per exemple, aquí s'enjust també veiem que la Seas ja està vinculat alguna manera en tota aquesta celebració. De quina manera ja està vinculada? La Seas va afegir una manera molt clara, quan aquesta associació, excursionista d'Adreus en Justent, va fer una celebració d'un nombre d'anys rodons, no sé si en 75 anys o una cosa així, i llavors van, aquell any, doncs van fer unes amarretes molt lluides d'aquesta celebració, i d'aquesta vinculació en el foc. Llavors, els companys de la Seas esperaven, no van anar des de Barcelona, esperaven d'arribada de la flama, doncs per qui dalt, on tens a veure els països, o ningú dels països que abans desplugues, davant de l'Aresley, per exemple, o davant de Blume, i allà s'afegien, els que veníem de Barcelona, per a tot el recorregut pel poble de Sant Just. Llavors n'hi ha que encara guarden aquesta tradició, i s'afegin d'aquesta manera, que és camí o una cosa així. Jo, que és tanxa, sap qui llegirà el manifest. No, de moment encara no. Exactament. De moment encara no es pot dir. Ah, vale, no es pot dir, o sigui, de moment queda així com una mica top-secret, no? Exacte. Molt bé. Doncs, Lluís, ens en plaçem per trobar-nos el dijous, no?, a la inauguració. Serà un gust, serà un gust implaer, segurar tots els radio-oficionats, tots els radios cultes de Radio Desvern, i aquesta celebració del Foxy Sant Joan. Que recordem, és aquí, al cim de Can Gina, estar a la set de la tarda, oi? Exactament, del dijous. Molt bé, doncs, Lluís, moltíssimes gràcies, i que vagi bé. Gràcies. Adéu. Unes de paraules. Traves a la llarga nit. Hem fet de cels marcs i muntanyes. Vells escenaris, tu no ho crid. Vibre sempre correnjava, s'anambla gent rellevant contravetres, portes cèntimes, viure, mantenim viva. La flama, a través del temps. La flama de tot un poble moviment, viure sempre correnjava, s'anambla gent rellevant contravetres, portes cèntimes, viure, mantenim viva. La flama, a través del temps. La flama de tot un poble moviment. La ràdio de Sant Just 98.1 La justa, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia, perquè tot el que passa Sant Just passa per la justa, de dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Ara estem justament a 6 minuts, que toquin les 6 de la tarda, 6 minuts parlant per connectar amb Catalunya Ràdio i escoltar els bulletins informatius i després també escoltar els bulletins de Sant Just. Per això fem un repàs en aquest podi de les 3 notícies més llegides i comentades del portal de la Corporació Catalana a la Mitjana Audiovisuals de TV3 i Catalunya Ràdio. En primer lloc, el titular que em sorprèn més, el més llegit, el que s'ha llegit més, és aquesta indignació a la Xina per la brutal parissa d'un grup de dones en un restaurant, el vídeo capturat durant els fets, viralitzat a les xarxes socials, per tant, potser ja l'heu pogut veure, i s'ha obert un debat sobre la violència masclista a la Xina. La policia xinesa ha detingut concretament 9 persones suspitoses d'haver comès una agressió. Les víctimes han estat diverses dones que es trobaven en un local a la ciutat de Tangxan, al nord-est de la Xina. La pallissa va tenir lloc divendres a la matinada. Les càmeres de videovigilància del restaurant on van passar els fets mostren com un home s'acosta una dona que estava asseguda en una taula amb altres dues dones més, i toca l'esquena amb la mà, la dona a l'aparta, i l'home comença l'atac. De forma immediata, les companyes de la víctima s'aixequen a defensar la dona atacada i s'inicia una batalla brutal. De seguida s'hi van unint més homes que venen de fora de l'establiment, els grups homes, trasllada les dones al carrer on les continuen apallissant amb la indiferència total dels testimonis. Arran de les legions produïdes, dues de les dones van ser hospitalitzades, tot i que ara estan estables. El govern de Tangxan, la ciutat on es va produir aquesta baralla, va prometre castigar els atacants, fer justícia amb les víctimes i mantenir l'ordre social després dels actes, ho ha firmat l'agència de notícies Xiniua. Els vídeos capturats per les que amb males asseguretat del local s'han fet virals durant les últimes hores a la Xina, les xarxes socials com Weibo, s'han saturat de etiquetes relacionades i centenars de milions de publicacions que criticaven precisament aquests fets. Altres justifiquen l'episodi dient que ell anava begut, per exemple. A la Xina el sentiment de desprotecció de les dones és permanent. Molts comentaris a les xarxes socials denuncien la falta d'ajuda que van rebre les víctimes per part d'aquí va presenciar els fets. Aquest cas, juntament amb l'intent de silenciar la impulsora del moviment Mitsu a la Xina, el 2018, 6 anys i evidencien la violència masclista que hi ha al país. Els altres dos titulars que ocupen aquest podi de les 3 notícies més llegides i també més vistes l'ocupa al tema de la selectivitat. Dius la activitat 2022 tots els exàmens i correccions. Recordem que aquests dies s'estan fent els exàmens. Més de 40.000 alumnes s'estan examinant i cada dia que passa acaben els exàmens que a la web penjen els anunciats i després la correcció. I en tercer lloc, la tercera notícia també fa referència a una cosa de la selectivitat igual detector de xuletes, que la Universitat Rivera i Virgília està provant en els exàmens de selectivitat. És un aparell que està portant en pràctica un professor i concretament el coordinador de l'espau en aquesta universitat, en Toni Garcia. Jo vull comentar-hi que s'està passejant per les aules de la universitat, més que res, com a element dissuasori per evitar que els alumnes tinguin aquesta intenció, aquest pensament, aquesta idea de voler copiar o d'estar ravent informació a través d'un ping anillo, des de l'exterior. Doncs bé, ja ho sabeu, aquestes són les 3 notícies més llegides d'aquí una estona. Concretament d'aquí un minut passem a Catalunya Ràdio. De fons, la cançó d'Arri Goberta Bandini i Ai Mama. Sacando un pecho fuera el puro estilo de la croix. Mama, mama, mama. Porta antes mama, mama, mama, mama. Mama, mama, mama, mama, mama. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Catalunya Ràdio. Les Notícies de les 6. Bona tarda, us informa a Quil i en Sabria. 60 dotacions dels bombes entre les quals set mitjans a eris. Estan treballant en aquests moments a l'extinció d'un incendi furstal que s'ha declarat el núcle de Valdomar. Això és artesa de segre, la Noguera. es treballa per aturar el cerrell, el flanc dret de l'incendi, mentre que el que és el cantó dret i el cap evolucionen de moment bé, ens diuen. També s'està intentant estabilitzar el cap de l'incendi, com deien, que és el punt de rancada principal. Segons els agents rurals, de moment s'han cremat unes 140, 150 hectàrees, però el foc avança sense control en pes polvent. I no és l'únic incendi que tenim, perquè els mobers també treballen per apagar un altre incendi, en aquest cas, a Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, que de vegades s'estan afegint més dultacions a les tasques per controlar el foc, per lluitar, intentar controlar-lo ràpid, no fos casca allà, que no hi havia, de moment, no hi havia vent, entre la marinada i es compliqui tot. Tarragona, Ricard Vullgas. Bona tarda, doncs. Sí, Quíli, han començat amb una dutgena d'efectiu. I ara ja hi treballen un total de 25 dultacions. Es mantenen els dos mitjans d'aeris implicats en aquestes tasques d'extensió del foc segaïjectiu. Ha començat minuts abans de les 3 de la tarda. Crema un àrea forestal i de conreu. Les flames afecten, concretament, la zona del Calvari i els agents rurals. Quan ha començat el foc, la temperatura corbera d'Ebre superava als 35 graus. L'humitat és molt baixa en aquests moments. No bufa el vent, però la previsió és que durant les pròximes hores entri la marinada. Ricard Vullgas, Catalunya, Radio Tarragona. Notícies breus, Núria Paraire. El president dels Estats Units reclama les grans patrulleres que augmentin d'en forma immediata la producció i abaixin els preus per frenar l'esclada de carburants. Joe Biden ha enviat cartes als presidents de les principals companies del sector argumentant-hi la pressió. Ja que la responsabilitzen part de l'encariment desmesurat de combustible. Washington Francesc Garriga. Bona tarda. Carta de Joe Biden a les principals empreses patrulleres per reclamar l'augment de la producció i, així, abaixar el preu de la gasolina. En un escrit de dues pàgines dirigits al CEO, d'Exon, Shell i Bp, entre altres, els urgeix a revisar les seves pràctiques per què, diu Biden, els marges de beneficis que estan aplicant avui no són acceptables. El president es segura que hi ha una desconecció entre el preu del barri del patròlic i el de la gasolina. A més, et varteix que treballarà amb la seva administració per utilitzar totes les eines al seu abast en aquesta qüestió. L'associació maricana del patròlic, que representa a les empreses, ha contestat agraint l'oportunitat de discutir la qüestió, però criticant l'estratègia del president de buscar solucions, parlant també amb productors d'altres països. Li reclamen el president que, priorits, invertien els recursos energètics en sol americà. Just ahir es va fer públic un viatge de Biden i l'haurien mitjant amb el tema del patròlic sort de la taula. Francesc Garrí, a Catalunya Ràdio, Washington. El BCE, el banc central europeu, reuneix d'urgència per lluitar contra l'escalada dels interessos del deute públic que està pujant de marxes forçades. Decideix que reinvertegar que tornarà a invertir de forma flexible els diners sedits per la pandèmia que recuperi. També ultimo el nou mecanisme per evitar un increment descontrolat de les primes de risc. La Borsa ha reaccionat amb pujades a aquests canvis anunciats a la política monetària després de quatre jornades a la baixa Líbex 35, en aquest cas de la Borsa Espanyola, ha pujat 1,3% s'ha situat a l'indada a la barrera dels 8.200 punts. També l'Eurostoc 50, que recull la cotització dels principals valors del continent, ha pujat més d'un punt i mig, com a demostració de la confiança que ha generat la reacció del banc central europeu entre els inversors. També avui s'ha conegut que la taxa de producció industrial va pujar a l'abril al conjunt de l'Unió Europea, corregint així la caiguda del mes anterior. El president de Rússia, Vladimir Putin i el de la Xina, Xi Jinping, acorden incrementar la cooperació econòmica entre els dos països davant, les sancions occidentals imposades a Moscou. Així ho han pactat els dos mandataris en una conversa telefònica, en què han qualificat dilegítimes les restriccions imposades sobre Rússia. L'acord preveu augmentar la cooperació en els terrenys, energètic, financer, industrial i de transport. Esports, senyor Lliard. El Barça i el Madrid disputen el Palau Laurana, el segon partit del play-off de la final de la Lliga CB, a partir de les 9 del vespre. El conjunt madridlèng, domina per un esdero, i això vol dir que els Laurana necessiten una victòria que els permeti anar a Madrid en una situació menys complicada. Miguel Heis es manté a la convocatòria, el descartat és d'Antèxon, mentre que els Blancs tenen la baixa segura de Randolph. La transmissió la podeu seguir pel web i l'UP de Catalunya Ràdio. El Barça ha fet oficial el fitxatge del cántabre Pablo Torre, de 19 anys, fins al 2026, tindrà fitxa del filial amb una clàusula de resistió de 100 milions d'euros. 5 jugadors del Barça han estat inclòsos a la llista denominats del prèmic Golden Boy. Aquest guardó reconeix la millor futbolista del moment de menys de 21 anys. Són Ansofati, Alejandro Valde, Nico, Gabi i Pedri, el que ara és l'actual guanyador d'aquest premi del Madrid i al Francesc Camabinga. L'Àllig ha presentat una denúncia davant la UEFA contra el PSG per incomplir el Fairplay financer. Fa unes setmanes l'organisme dirigit per Javier Teva ja va presentar una altra demanda contra el Manchester City pel mateix motiu. I acabem en futbol sala, 3,4 de nou, primer partit de les semifinals de Nadal de Pèngas Barça. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Demà s'inaugura l'exposició 50 anys a l'arribada de la Flamma del Canigó, Sant Just, al cim de Can Gynasta. En guany és el 50 anys que la Flamma arriba a Sant Just i per a tal efecte demà s'inaugurarà aquesta exposició a la set del vespre. Es farà una intervenció de membres de la Flamma de Sant Just, l'Antònia i a la membra de tradicions i costums d'amnion cultural i la Gina Pohl, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just. Presenterà l'acte de la periodista Núria Garcia i es comptarà amb l'acompanyament de Ratafia. L'exposició explica qui van ser les persones històriques que van iniciar aquest moviment a Sant Just d'Esvern i està organitzada per l'amnion cultural, les seves i l'Ajuntament de Sant Just. I es podrà visitar fins al 3 de juliol. Per més informació, podeu escoltar demà en directe a Ràdio d'Esvern, l'entrevista en Montse Moliner o a un quart d'una del migdia. Torna al banc de sang al casal de joves de Sant Just d'Esvern. Recordem que pot donar sang qualsevol persona sana, entre 18 i 70 anys, que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. Tempar a la seguretat del donant com del receptor abans de la donació es fa una entrevista mèdica i es mira la pressió del donant i el nivell de moglobina. La sang és un teixit format per diversos components amb característiques i funcions diferents. Totes les donacions de sang se separen al laboratori per obtenir 3 productes diferents, globuls vermells, plasma i plaquetes. Per això, la única donació de sang pot beneficiar 3 persones. Ens ha dit en un total de 1.100 donacions per dia. Per avui estan previstes només 890 donacions i per demà 838. Fins a 85 persones donant ja han reservat. Ara, per aquesta cita, que tindrà lloc aquest divendres 17 de juny, el casal de joves de Sant Just. Queden a places disponibles en horari de matí, de 2.40 a 1.30. I en horari de tardes, a partir de les 5. Per reservar, ara només heu d'entrar a la pàgina web de donesang.gencat.cat. Obertes les inscripcions pel taller escriure de cinema. Durant 4 sessions, les persones participants adquiriran les eines necessàries per escriure una crítica cinematogràfica de la madre Miquel etxarri, conegut periodista cultural i col·laborador del país entre altres mitjans de comunicació. El taller està dividit en 4 sessions presencials, els dilluns 27 de juny, 4 a 11 i 18 de juliol, de 6 a 8 de la tarda. És un taller gratuït destinat a persones de més de 16 anys, i no cal tenir cap tipus de coneixements previs. Escriure de Cinemes, un projecte de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'escola a la Casa del Cine. Per apuntar-vos, podeu fer-ho presencialment a la Biblioteca o al Casal de Joves, o bé omplir el formulari que trobareu a les xarxes socials de la Biblioteca i al Casal, i a la notícia de la pagina web de Radio Desbert. I això és tot. Tornem amb més informació i tutela actualitat senjors, tant que els senjors notícies de la set del vespre. Tornem amb més informació i tutela actualitat senjors. Tornem amb més informació i tutela actualitat senjors. Ja estem en aquesta segona hora de la rambla, són ja les 6 i 9 minuts i volem parlar amb el Víctor Viles en Justeng, amb qui fem sempre també cada setmana l'espai de cinema. Hola Víctor, què tal? Hola, bona tarda. Sí, sí. Avuantant la calor, com es pot. Sí, fa molta calor. És un bon lloc ara mateix també per poder passar una estona on si està fresc. Sí, sí. Doncs bé, tu diràs quines novetats tenim aquests dies? Doncs mira, jo l'últim que crec que ets quan et va ser Everything Everywhere All At Once, i bueno, he de dir que, bueno, jo vaig dir que era una pel·lícula increïble i torno a repetir-me en què si podeu aneu al cinema a veure-la, perquè és el millor que hi ha ara mateix. Perquè, bueno, mentre no és del tot mainstream o no és per tots els públics, sí que potser pot agradar bastanta gent, perquè al final és divertida i és emocionant, i bueno, jo crec que sí que pot agradar a un públic més ampli, i llavors està bé. Molt bé. I bueno, jo crec que podríem comentar una mica o començar a comentar una mica els estrenes que hi ha aquesta setmana, mateixa, que hi ha dos estrenes curiosos. Jo, de la setmana passada, com es va estrenar a Jurassic World, Dominion, no he anat a veure-la. No, ja vas dir que no era del teu agradi. No, no crec que vagi a veure-la quan surti amb vot i d'això segurament sí que doni una oportunitat, però de moment no. I bueno, ara jo crec que podem parlar de l'estrena més gran que hi ha aquesta setmana, que és la nova pel·lícula de Disney Pixar, que jo crec que és un gran pas endavant pel que ve a ser estrena de Pixar últimament, perquè s'ha de dedicar a totes les últimes pel·lícules que havien tret, que era una que es deia Onward, una altra que es deia Soul, Onward, Luka, i després també estava l'última que vam fer, que era un Turning Red, que encara no he pogut veure, però era una que es va estrenar. Totes aquestes han anat a Disney+. Llavors jo vaig llegir que hi havia un tema de descontent i de més amb els treballadors de Pixar, perquè es veu que Disney estava directament enviant les propostes d'animació de Pixar, directament a streaming, exacte. I llavors això no era massa correcte per a ells, i a més també hi va haver una polèmica, fins que dic, que es veu que en diverses pel·lícules, no sé si amb aquesta concretament crec que també, de fet, ho he estat llegint avui, perquè s'ha comentat Disney també estava censurant escenes LGTB de personatges, o sigui, hi havia personatges que potser s'introduien com personatges homosexuals o del que fos, i llavors es veu que Disney, per entrar, depèn de quins mercats internacionals, perquè no totes les mercats es veu que tenen una tolerància cap a això, que és una mica estúpid, si ho pensem, perquè al final no té cap sentit, però llavors això li treia oportunitats d'entrar diversos mercats, i això també era una altra cosa que estava molestant, potser els treballadors de Pixar, una altra cop, concretament, i jo crec que amb aquesta pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, que és Lightyear, precisament, que és, bueno, ara comentarem, però és Spinoff, Detoy Story i demés, doncs perquè se sap, sembla que hi ha un personatge LGTB a la pel·lícula, i sembla que no està censurat, és a dir, que està allà, i això no sé quins problemes hi portarà Disney per portar-la a un altre terreny internacional, però ja ha sortit un rebuelo a xarxes socials, no de gent que està enfadada, com surt això una pel·lícula de nens, jo, en la meva opinió personal, em sembla molt estúpid, perquè al final, què passa? Hi ha pel·lícules infantils on hi ha relacions heterosexuals moltíssimes, i no passa res, tampoc passa res si surt una relació homosexual, òbviament, i no hauria d'importar la diferència, però, bueno, què és això? Llavors, clar, es veu que s'estrena aquesta pel·lícula amb un pató, per a Lluís, i, bueno, la veritat és que... La cena que s'ha tret és... No, no s'ha tret, de moment, que jo sàpiga, encara ni per comerciar-la a altres països, encara crec que no s'ha tret, i per això està la polèmica, d'aviam què fa Disney per estrenar-la a aquests països, si no s'estrenarà o el que sigui, però jo crec que el que haurien de fer és mantenir-se fides a l'essència de la pel·lícula, si hi ha això, està això, i no passa res, és a dir, no crec que perdin diners per no estrenar-la amb certs països que no tenen tolerància cap a això, o qualsevol cosa, saps el que et vull dir? Però això era una mica la polèmica que havia portat això, que no hauria de portar polèmica, però està així, i el que va ser la pel·lícula en si mateixa, doncs estem parlant d'una pel·lícula bastant esperada, la veritat jo crec que potser de les últimes propostes de Pixar era una mica la que més expectació ha generat, perquè... Com a Toy Story, és un referent de la animació. Sí, clar, la gent li té molt de carinyo a la franquícia de Toy Story, quantes pel·lícules hi ha, 3 o...? Això és curiós, perquè fins ara només, fins fa poc, relativament, teníem 3 pel·lícules que conformaven la trilogia, i resulta que va sortir, si no m'equivoco fa uns dos anys, una segona part, perdó, una quarta part, que era Toy Story 4, que molta gent li va agradar a mi, ni fa una veritat, però jo crec que em quedaria una mica amb el que va ser les 3 primeres, que crec que la tercera ha fet tanca molt bé, i la quarta no està mal, tu passes bé si la veus, i vaig en el cinema i tal, però al final és com més un epílogo i una cosa com a afegida, que no tant com el tancament que tenia la tercera. Llavors, el que sí que trobo que és interessant és que hagin volgut fer un spin-off, no? Home, sí, és de fet el primer spin-off que fan, no? Sí, es veu que hi havia alguns productes o obres que eren curmatratxes, que se sortien una mica i que estaven connectats a les pel·lícules, després hi havia també, crec que, una animació precisament de Busley Gier, que també feia la ficció especial, i d'una mica el personatge Marc, que es passava el juguet, se suposa, no? I crec que pel que he pogut veure els trailers i tot això, tinc ganes de veure-la, sí que aniré a veure el cinema, jo crec perquè, de fet, del que s'està dient, crec que és molt interessant el que es fa referència sobre, que és una pel·lícula que té molt clar el que vol ser, és a dir, és com una pel·lícula d'aventures especial, de ciència ficció molt clàssica, per tant, jo crec que a Pixar últimament li surt bastant bé el que ha de ser pel·lícules més amb els peus a terra, jo crec que pel·lícules d'aventures, senzilles, i de més últimament m'estan d'anar a més en el format animació, que no pas, per exemple, Soul, que és una pel·lícula que és bastant aclamada de Pixar de recents, i a mi no em sembla tampoc que sigui... Què tracta, Soul? Soul és com una espècie de pel·lícula existencial, on hi ha un personatge principal que mor, i llavors apareix en un món d'ànimes i de més, és com un artista de jazz, i llavors mezclen molt la música amb el tema de les ànimes i de més, però clar, amb aquesta pel·lícula en concret, hi ha moltes que no, de Pixar hi ha moltíssims clàssics, hi ha molts que em donem o tal, retatúil, que mezclen aquests conceptes i ho fan molt bé en el respecte d'animació que es pot disfrutar per nens i per adults, i crec que també s'ha intentat, per exemple, pel·lícules com Inside Out o Soul, i trobo un mèrit en aquestes pel·lícules perquè agafen temes bastant seriosos o bastant adults, i els introdueixen en un format animació també, amb comèdia, amb coses atractives per els joves i pels nens, i llavors crec que és molt interessant per veure un nen, però a mi com a espectador, ara últimament, no m'agraden tant les pel·lícules com Inside Out o Soul, com per exemple les que tenen una història més senzilla i amb més cor, com per exemple va ser Luca, l'última que va treure Disney, que era sobre dos amics a Itàlia, una costa d'Itàlia, amb un estil d'animació una mica diferent del que últimament havia ofert Pixar, que era molt interessant i era molt maco, sobretot, a nivell visual, a nivell de posar una escena, i sobretot també els personatges eren entrenyables i de més, i connectaves molt bé amb aquella pel·lícula, i jo en el meu cas vaig gaudir molt més d'aquesta, que de Soul o de Inside Out. Llavors jo content que aquesta pel·lícula, per el que s'ha vist, sigui més una pel·lícula d'aquest estil, que no pas de les altres, que últimament m'agraden menys. I sembla que és una mica impopular, perquè realment agrada molt Soul o l'Inside Out, i jo repeteixo com a pel·lícules, les vec amb molt valor cinematogràfic, i sobretot són molt interessants en el nivell aquest que ha dit, agafar els conceptes adults i posar-los amb una posada en escena d'animació infantil, o més enfocada als nens, però jo crec que també és interessant donar-li oportunitats aquests tipus d'històries d'animació sense tantes pretensions, i sobretot disposades a gaudir d'un aspecte clavisual, perquè sempre en Pixar és com una constant, quan vas a veure una pel·lícula de Pixar, l'animació ja saps que serà perfecte, ja sigui hiperrealista, o hagin de tirar per un altre lloc, però sempre és una cosa que ja no sorprèn perquè ja ho saps, però encara hi ha així, que explorin altres llocs, com l'espai, la ciència ficció clàssica, els diferents planetes, i a més ho fa gent de la mà d'un personatge que tots ens estimem, com es veu la Jair, i també et fiquin a sobre com aquesta connexió de dir-te, perquè saps tot vanent la pel·lícula, és com la història que l'Andi va veure del bus, perquè per comparsa el juguet i tot això, és com la pel·lícula dintre del món, dintre de la història, i és interessant i tinc ganes de veure-la, ja veurem què tal, però com el concepte és xulo. I la fan o si les trenen justament aquesta setmana, aquest divendres? Exacte, molt bé. I després hi ha una altra pel·lícula que s'estrena també, aquest divendres, que és, a veure si ho trobo, es diu, crec, En the Unbearable Weight of Massive Talent, i en castellà és el insoportable peso d'un talent total descomunal, de l'any 2022. Sí, sí, sí. I aquesta pel que visc és curiosa, no se'n irà ni a veure el cinema de moment, es bastran a fa bastant de temps a Estats Units, i hi ha una pel·lícula protagonitzada per Nicolas Cage, qui, com a concepte, és molt xulo, perquè realment és una proposta que parla sobre, que ens explica com l'actor o la figura de Nicolas Cage, en una ficció que fa un manatge a tota la seva filmografia. És a dir, Nicolas Cage és un personatge i té un fan que ve, i no sé què, i es fan amics i tal, i després es deriva cap a una història d'espies, i no sé què, i d'acció. Llavors pot estar bastant bé perquè és el concepte d'una pel·lícula en Nicolas Cage, fa de Nicolas Cage, i fent una manatge una mica a tota la seva carrera, per llocs molt locos, moltes bogerals, i després per altres clàssics de cinema, que sí que ha tingut bastant recorregut. Però en general, com Nicolas Cage és una figura interpretativa, actor i, a més, molt estimada. Molt internacional. Sí, i molt coneguda i a més, i sobretot també ara, amb la cultura de memes, també ha tingut molt memes, i això, com si estigués boja el pobrauma, que això també és molt interessant un concepte d'una pel·lícula que es sustenta sobre això. Molt bé. Home, serà curiós, a menys, si més no. Mira, aquí ho estic veient, sí, els Estats Units es va estrenar ja fa uns mesos, i aquí, en canvi, a Espanya, per exemple, s'estrena ara, i aquest viatge de temps, però bé. Molt bé, doncs sí, el insoportable peso d'un talento descomunal, d'unidor, aquesta i, sumant-li, també era de Lightyear, tenia un parell de pel·lis. Molt bé, doncs, Víctor, jo no sé si volies comentar alguna altra pel·lícula o alguna altra sèrie, o coses que just... Sí, i tant, jo... Bueno, de fet, l'altre dia vaig estar dient que estaria bé m'està parlant, que estaria bé introduir com una recomanació així, com sempre les vaig fent, i de més no fa falta que sigui... Que sigui temporal, no? Exacte. Llavors, doncs, bueno, jo, en el personal, hi ha una pel·lícula que vaig veure fa poc, que em va agradar molt, i crec que és interessant que es vegi, també, sobretot perquè, bueno, últimament, del director que parlaré ara, que és Sam Mendes. Sam Mendes està en boca de tots, perquè va fer una pel·lícula molt coneguda, de fa del 2019, si no m'equivoco, que era 1917, i té pel·lícules molt reconegudes, com són American Beauty, com són Route, perdona, Revolutionary Route, i, bueno, és un director molt bo, molt versàtil, i crec que conec bastanta gent, però, com a tal, el nom no sona tant, perquè no sé... la seva figura, com a cineasta, no s'ha, diguem, no... no l'han posat tan en boca de tots. Les seves pel·lícules sí, però, com a tal, no veig que sí, tan reconegut com a director independent. No sé si m'he explicat. Llavors... al final, crec que tothom ha vist American Beauty, crec que tothom ha vist també la de 1917, perquè va ser molt recordada, i jo, en aquest cas, vull recomanar, potser, una que no és tan coneguda de ell, sí que l'haurà vist bastanta gent, però és Revolutionary Route, que és una pel·lícula que es va estrenar l'any 2002, o sigui, no és massa antiga tampoc. Bueno, és de la década dels 2000, no? I protagonitzada per Tom Hanks, i de dir que és una pel·lícula que em va emocionar moltíssim, perquè ens explica la relació paterno-filial, entre un gangster i el seu fill, un gangster que està ficat en el món de la màfia, no sé què, i al final és perseguit pel seu passat, i ha de protegir el seu fill, que és l'únic o el que li queda, i el que ha de protegir a tota costa, no? Llavors ens explica un viatge així, per carnatera, és una pel·lícula de estructura molt clàssica, la recomano perquè pot agradar-li a tothom, i sobretot també crec que és molt emotiva. Tom Hanks o... Sí, és Tom Hanks, i al final... O Leonardo DiCaprio, oi? Tom Hanks, Tom Hanks. Leonardo DiCaprio és la revolucionari Route, que és l'altra. Route to perdition, camino a la perdició. Vale, vale, vale, és que me conforme, me conforme. Sí, sí, però bueno, és això, es explica aquesta història de Michael Sullivan, que es diu el personatge, no? I una mica... la seva lluita, no?, per protegir el seu fill, i d'alguna manera acabar amb envenjant-se els que han provocat una cosa que passa a la pel·lícula, que no diré, perquè és un espòiler, no? Exacte, i bueno, i una mica s'assustenta sobre això a la pel·lícula, i tenim també a Paul Newman, com a antagonista, cosa que és molt interessant, perquè, al final, Paul Newman és un actor de l'aire clàssica de Hollywood, que, d'alguna manera, fa un paper final en aquesta pel·lícula, crec que va ser l'últim paper que va fer, i és com una espècie d'un manatge, no a la seva figura, perquè fa d'un gangster ja o tonyal, no?, vei, i que, d'alguna manera, porta molts anys ficats, té una moral molt ambigua, no?, i, estres, fa molt bon paper, també, i crec que el conjunt de posada en escena de San Mendes, és molt bona, ja ens ho ha demostrat molts cops, les interpretacions de Tom Hanks, de Paul Newman, inclús del petit fi, que, en aquest cas, era Tyler Hochling, crec que es pronúncia, i, sobretot, una banda sonora, brutal, les bandes sonores que sempre estan a les pel·lícules de San Mendes, són són obra de Tomas Newman, que és un compositor molt bo de bandes sonores de pel·lícules, que també va fer, per exemple, l'Ade Shaw, Sacredemption, que era Cadena Perpétua, un castellà d'American Beauty, que era una altra pel·lícula de San Mendes, 1917. Pot ser que la de Routy perdi això en l'hagin fet alguns cops de la televisió no obert? Pot ser, pot ser, perquè és una pel·lícula que ja ho he dit, és molt bona, però també és molt accessible per tothom, perquè és una història així senzilla i molt ben narrada. Fantàstic! Doncs escolta'm, Víctor, hem fet un repàs de les estrenes que hi haurà en aquesta setmana, també ens has fet la teva recomanació particular amb aquesta Routy Perdition. Exacte. I res, esperem poder-nos trobar també la setmana vinent o d'aquí uns dies, amb més cosetes, a veure si ens pots dir què tal la de Light Year. Exacte. Molt bé, doncs, Víctor, moltes gràcies i bona tarda. Bé, bona tarda. Si com a dona vols saber quins recursos tens el teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajut, efectiu o sexual, o acessurar sobre què ets, si ets el teu avest, si ets el teu avest, si ets el teu avest, si ets el teu avest, si ets el teu avest, si ets el teu avest, si etsuccèria, si ets oxigait, si ets complexrices i una res gracea per l'indiu si ets bo de l' BingQu˙ i el tuve Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endingerem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Vinga, va, ara escoltem aquest tema de Manel. Benvolgut del seu álbum 10 Milles per veure una bona armadura del 2011. Ja fa més de 10 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Sortim-t'ho i jo diner-hi, aquí al senyors. Estem esperant. Xincots aneu fent lloc. Xincots aneu fent lloc. Xincots aneu fent lloc. Vinga, va, que aquesta és la música característica de l'espai de Pade, l'aquí a ràdio d'Esvern. Vaig afluixar-me una mica el micro, que em sembla que el tinc supersaturat. Bé, la qüestió, tinc aquí l'estudi a l'Enrique, i a més avui ve acompanyat d'una persona que també ens presentarà. Què tal, nois? Bona tarda. La veu nova, Enrique. Exacte. Avui és un dia amb dos sentiments, no? Sí. De certa tristó. En diem agredols. Exacte. Per una part positiu. La part agra és que l'isma, que ha vingut aquí moltes vegades, que és el nostre coordinador de Padel, ja fa uns mesos, ens va dir que tenia ganes de reorientar la seva vida professional. I hem fet amb uns quants mesos, hem anat preparant la seva sortida, perquè és la figura del coordinador d'un club de Padel, del coordinador de Padel, d'un club de Padel, com pots imaginar, és importantíssima. I després de tants anys de treballar tan bé amb l'isma, el poder fer una sortida tan dolça i tan ben feta, és un plaer. Però al mateix temps és molt trist, perquè hem compartit moltes coses amb l'isma. A més a més, avui l'isma no pot estar. Potser d'aquí uns dies tornarem a estar amb ell. Molt bé. I la part dolça és que és el nou fitxatge, que és la persona que us presento, que és el Xavi Lombard. Xavi Lombard, a més, és Sant Josep, de tota la vida. D'aquí del poble. Benvingut, Xavi. Xavi és una persona amb una experiència amb el tema de la gestió de centres esportius de Padel, molt dilatada. Ell ha sigut el coordinador de Padel, de l'eslam Padel, un club de referència, un dels clubs més macos de Catalunya, sense dubte, perquè és un club molt maco, que a més a més té una cosa, una decoració, que és impossible aconseguir, que és que està als peus de Montserrat. Ostres. No l'havia acabat pas el club. És el club de la infància, no? Sí, gràcies per la invitació, primer de tot. Jo vaig néixer aquí a Sant Just, i quan tenia uns 20 anys, vaig anar a treballar a viure a Collvató, per tu he estat 8 anys vivint allà i treballant allà, i ara en canvi d'aires i torno a Sant Just. Que bé. Tens algun tipus de formació lligada o vinculada en el món esportiu, o en el món de la gestió, de l'administració? No, la veritat és que jo vaig estudiar disseny, i amb els anys combinava el disseny com a professor de padel, i després sí que he anat fent cursos de gestió esportiva o cursos de professor de padel, o no vaig estudiar universitariament. Bueno, t'has anat especialitzant, llarg de la trajectòria professional. Això fa molta gent, de fet, que pels camins que et porta la vida, a vegades t'has d'anar especialitzant o una mica... L'avantatge que tenim és que si necessitem que algú ens dissenyi alguna cosa, ens ho fa. Exactament, clar que sí. La veritat és que comptar amb el Xavi per nosaltres és molt important, perquè és del poble, coneix tothom, tothom el coneix amb ell, tothom, tothom. A més, és una família que són... Ell i el seu germà, el seu germà també treballa amb el club com a monitor. Com a profe de padel, també? Sí, com a profe del Dani, Dani Lombard, que és un autèntic crac, també tu puc dir. Si no, doncs no diria, treballa amb nosaltres. Però és que és un crac. És un tio que fa hores, si el teu germà és algo espectacular. És un tio que pot fer 8 hores de classe, que són moltes en un dia. I entra a l'alumne de l'hora 8, i el Dani el rep amb un somriure, amb una broma, i fa la classe amb la mateixa energia. Cal de la primera hora. Realment és espectacular, perquè físicament... Ostres, no és fàcil, físicament. I mentalment tampoc. I realment la gent que està amb el teu germà no vol un altre. Comessen amb el Dani i volen seguir amb el Dani. Això és bastant normal, també. El professor de Padel al final fidelitza molt amb el client, i acaben sempre activament amics. Llavors aquí hi ha un tracte tan dintre com fora de la pista. El meu germà la veritat és que es fidelitza molt bé amb el client, i té molt bon caràcter. De patit no tant, però ara té molt bon caràcter. A part que és un gran monitor, és un tio molt divertit, molt positiu. Transmet una positivitat que, clar, si vens de la feina. Bon ratllo, no? Que tan anul·lat no sé quantos, o jo què sé, o que aquell client ha dit no sé què, i arribes allà i te'n trobes el Dani davant, amb el seu bon rotllo, no sé què, ostres. Home, al canviar la fila gent, a part de prendre Padel també el que vol, és passar una bona estona, divertir, tenir un bon feeling amb el professor. Jo sempre heu dit que nosaltres som una empresa esportiva, però també dos, sí. És un ocio deportivo. La gent va a passar-ho bé. Clar. El 98%. Després tenim el 2%, que van entrenar i es millora com a bojos i tal. No sé, tenim el Pablo, que ha estat aquí moltes vegades, que coneixes, que és entrenador de jugadors. Aquests són els tios que van allà. Es deia que això, i guanyar un punt o perdre un punt, és la seva vida. Però la majoria de nosaltres... Venem, bueno, si que volem millorar, si fem unes classes, clar que sí, i a més, millorem. Però què hauríem de fer? A part de fer les classes, hauríem de vigilar en la nostra alimentació, treballar al fitness, no sortir el dia abans un partit. Això nosaltres... Ja no estamos para de eso. Perquè Xavi, tu, el que intentaràs fer és una mica la línia del que ha anat fent l'ISMA, vols aportar coses noves, experimentar... Jo crec que el Sant Juspa del Club és un dels millors clubs que a Catalunya i no va treure això d'Espanya, però és un club de 15 pistes, és un club que té piscina, és un club que fins ara la part de la gestió s'ha fet molt bé. Sí que sempre es pot millorar, però no serà fàcil, no serà fàcil i vinga aportant coses noves, tinc idees noves que crec que poden funcionar. No és gens fàcil gestionar un club tan gran amb tanta gent que hi forma part amb una estructura tan gran, però jo crec que és un club potencialment molt bo, perquè està a prop de Barcelona, perquè té un volum de gent molt gran i segur que podrem fer moltes coses. Tens estudiat el tipus de públic que ve al club o t'has anat fixant? Creus que és una part important, el fet de conèixer la gent que ve? Jo al final tinc el Enrique tot el dia allà, que ell és el gerent i propietari d'allà, i al final em faciliten molt la feina, els que porten 7 o 8 anys allà. Perquè l'Enrique ha estat sempre el coordinador des que va obrir el club? No, al principi, nosaltres quan vam obrir el club, és una aventura, com quan obres qualsevol empresa. Llavors vam intentar obrir amb el mínim de estructura possible. I llavors les tasques de coordinació les feia jo, juntament amb el Pablo, que en aquell moment va assumir una mica el Pablo, la coordinació de l'escola, i anàvem una mica trempajant. En el moment en què vam començar a iniciar la estructura, just a l'isma, li vam fer una oferta amb un altre club, i va marxar. Pocs mesos després nosaltres teníem un coordinador, que si no ho hagués sigut a l'isma. Però, com que havia marxat, i estava amb aquest projecte de Badalona, amb un padell de Badalona, no ho podria ser. Què va passar? Aquest coordinador que teníem, les coses no es que es fessin malament, però no eren exactament com les volien fer, que a vegades és això, no es que es facin malament, és que vols que es facin d'una manera, i hi ha una altra, i va coincidir que l'isma no ha d'estar a gust, el lloc que havia marxat, i vam prendre un cafè, i vam dir, ¿por qué no vuelves a casa, hijo mío? Vuelve a casa, vuelve, por navidad. Exacte. I va dir, bé, sí. Aquest coordinador que teníem, va continuar amb nosaltres, perquè era un monitor grandíssim, però no era tan bon gestor. Ja està, o sigui, no passa res. Sí, cada escuté saligran amics de les coses. No passa res. I ja està. I ara, l'isma s'ha anat a veure amb la seva parella, no sé què... Té una mica que l'heu fet poder estar amb un altre sector, i això, més o menys el febrer, em va dir, estic plantejant això. Vols que intentem compaginar la feina d'aquí, que ens adaptem, perquè tu provis amb aquesta activitat, que és el tema immobiliari. A veure si t'agrada, això estaria molt bé. Clar, home. Poder fer-ho així, està molt bé. Ha provat, i resulta que saps què? Que l'he agradat. I llavors sí que, fins al final de març, em va dir, estàs allò, m'està gustant. I va dir, isma, anem a planejar bé això. La sortida, fem-ho clar. Que tu ho fas molt bé i necessitem trobar algú que ho faci, deia el Xavi, que es fan les coses molt bé. Sempre, o sigui, qualsevol feina és millorable. Per suposar la meva. La meva, la de l'Enrique segur. I quan ho faci el Xavi, la seva també serà millorable. Per què? Perquè quan parteixes d'una base, al final, vas a afinar. El problema és trobar-te amb un foli en blanc. Totalment. Després corregir la coma. O aquí t'has de deixar un acento. És molt senzill. Però el problema és trobar-te amb un foli en blanc. Afortunadament el Xavi no es troba amb un foli en blanc. I jo el Xavi conec fa molts anys. Potser 12 o 13 anys. Sí, és el Biloxi, uns 12. Sí, uns 12 anys. I la veritat és que, quan l'Isma em va comentar això, vas pensar directament en ell. Sí, vaig pensar directament en ell. Com un candidat, com un candidat que m'agradava moltíssim. Vaig parlar amb ell. M'estan posant molta pressió, m'estan posant molta pressió. Vaig parlar amb ell. Escolta'm, i com aquesta xica guapa, que no t'ha fet caso, ¿sabés? Vull dir... Com va arribar la proposta? Va ser de picar piedra. La proposta va arribar directament a ell. Un dia cada para esmorzar per parlar de xoses. I tu va treure allà al mig? Va treure allà i me'n vaig anar amb la nostra. Ara què faig? Perquè jo tenia un altre projecte, en aquell moment, que al final no va resultar. Si jo havia d'estar al Padre del Sant Just, havia d'estar allà, i allà estaré encantat de la vida. I supercontent, la veritat. I ara també hi haurà alguns canvis. Tenim aquest canvi en el tema de la coordinació. No sé si a part de monitors, de cara de propera temporada, o que s'estiguin canviats. Tenim la sort, perdona Enrique. Tenim la sort que tenim 3 o 4 monitors fixes tot el dia, i després hi ha uns altres que ens donaran suport per la tarda amb una escola infantil. La veritat és que els entrenadors funcionen molt bé. Llavors, en principi, no tenim intenció de tocar-los. Clar. Sí, perquè tocar-ho a vegades, no? Sí, sí, sí. I Xavi, tu també faràs de monitor? Sí, a mi m'agrada molt fer d'entrenador. L'únic que ara tinc una part important de gestió i necessito dedicar-hi hores, llavors sí que estaré una mica pista, però no gaire hores a la setmana. I també li vull fer la pregunta, perquè li faig a tothom, qui és allò que creus que la gent li motiva del pàdel? És a dir, per què aquest esport... El pàdel, al final, és un esport molt accessible per tothom. Des de la gent que té poc nivell, fins a la gent que té molt nivell, és un esport per gent de totes les edats, perquè ho pot practicar, o pot començar a practicar des d'un nen de 4 anys, fins a una persona de... No m'atreviria a dir-ho, però fins a una persona de 70, com jo n'hi he tingut, o més, inclús, vull dir que és un esport molt accessible, molt sociable, és fàcilment practicable, i és per això que funciona tan bé. És que ara cada cop més en els clubs, en els clubs ja quan es construeixen, o inclús en comunitats de veïns, hi ha la piscina, i hi posen també la pista de pàdel, i és com una zona comunitària més. Sí, sí, sí. Jo crec que això, pels clubs de pàdel, és superpositiu, vull dir, perquè que hi hagi afició... És una iniciació. Algú podria pensar que facin pistes de pàdel a les comunitats, però a mi els clubs no els fa gràcia, perquè d'alguna manera els treu algun client. Jo no dic que no sigui així, però al final, el que estàs creant és afició. Exacte. Desgraciatament, el que passa amb moltes vegades, amb pistes de comunitats, és que al final juguen uns quants, pocs, i arriba el moment, els 5 anys de canviar la moqueta, i fan la reunió de la comunitat... I l'ha de pagar a tothom, no? I l'ha de pagar a tothom, i llavors no la proven, i la moqueta, no sé què, i a vegades és una pista perillosa, perquè rellisca, amb la qual és que des d'un punt de vista egoista, ens han creat una afició, i la gent no vol jugar ja perquè es podria fer mal. Perquè a la Jéspa, si està molt desgastada, o no està ben cuidada, el pèl es xafa, baixa, i llavors és una pista de patinatge. Jo desitgui en quasi. Creient-m'ho, no en tinc ni idea. Li comentava el Xavi, que et vam convidar a fer classes. Vaig fer una classe. Ens vas dir que t'ho havies passat molt bé, que la va fer amb el Carlos, i no has tornat. Però perquè no tinc temps, Enrique, no és per... No tinc temps, no tinc temps. Ja trobarem un forat, trobarem un forat. Heu de posar algun autobús, així, a express, amb els lluis. Jo et vinc a buscar, Núria, per això no pateixis. Xavi, ja et faig mullar, va. Tu que vens d'un altre club, quines diferències, o què creus del pare del club, allò que diguis, doncs mira, aquest club té això especial? Jo crec que hi ha característiques bastant semblants del meu club anterior, una perquè era un club molt familiar, de set pistes, imaginem que era un club molt més petit, però al final nosaltres, el nostre públic, el nostre públic era les famílies, les famílies vol dir que donàvem servei tant als nens com als adults, l'única, aquí hi ha aspectes diferenciatius en aquest club, el seu club més gran, on ve més gent, doncs aquí hi ha una piscina que va molt bé, per exemple, pels casals d'estiu, pels nens, també hi ha uns gimnàs molt més grans, s'ofereixen dirigides amb moltes més activitats que les que ho faríem allà, però l'essència és una mica la mateixa, que és donar servei a les famílies, els nens, els fills, els tietes, les àvies, inclús també, perquè una àvia al final, si ja és molt gran i no pot fer pàdel, perquè li fa mal el jonoll, però sí que potser pot fer yoga i pilates, que també ho faríem, llavors anem una mica a tota la família a nosaltres. Perquè l'isma també agafava la coordinació del gimnàs, o això anava a part? Això era la Virginia. També ha vingut la Virgínia. Tinc que tornar. Ja ho fa molt bé. Ja, Xavi, per anar acabant, a tu què et va accedir a l'atenció del pàdel? És a dir, en quin moment vas començar a jugar? Nosaltres sempre ens hem dedicat al món de la Raqueta, com a hobby, al món de l'esport en general, perquè també jo jugava aquí al Sant Justa Futbol, després vam obrir en clubs en Feliu, ja veníem de practicar el tenis del pàdel, i al final jo, quan vaig practicant el que cada dia, hi ha un moment que vaig començar com a entrenador per nens, i després de nens adults, van passar els anys i et dones compte que ets entrenador o coordinador, i mira enrere, fa molt enrere, ja. El Xavi era segà familiar. Sí, el meu cosí és jugador professional, Toni Bueno, que és molt bona persona i molt bon jugador, de des d'aquí a Barcelona, el meu altre cosí, que és el seu germà, també ha sigut jugador professional, semi-profesional, i llavors estem tota la família posats al món del pàdel. El Toni, no sé quina posició del rànquing està molt alt, entre el 50 i el 60 del món, més o menys. Sí, però a nivell de Catalunya ha sigut el... Sí, ha sigut molts anys el jugador número 1. Estem parlant de pàdel, estem parlant de pàdel. A veure si algun dia el aconseguim molt enganyar. Jo igual el puc enganyar, però el cosí segur, clar. Sí, jo l'enganyo segur. Clar, molt bé. Doncs res, deixem aquí la sessió d'avui, i ha estat un plaer que ens portis el nou fitxatge enrique, com ara. Ja vindrà sovint. Molt bé, doncs res més, que acabo de passar bona tarda i res, també bona setmana. Moltes gràcies, Núria. Sí, molt bé. Bona nit. Vinga, va, perquè ara falta un poquet de minuts perquè toquin la set de la tarda. I abans de marxar, però ho farem amb un tema musical bastant. Estivem del grup Sexeni. La cançó es diu de lao. Ja veureu que us encanta. La cançó es diu de lao. La cançó és diu de lao. i ara al món està de lao, de lao, de lao i me he quedado de lao, de lao, de lao i ara al món está de lao, de lao, de lao i ara al món está de lao, de lao, de lao jo vull separar d'un tim d'un equip guanyador cridar-li burra al delxulet, demanar-li perdó després surtit tota la nit i ballar-me el delxulet el tarri, tarri, tarri, tarri però al món està de lao, massa lao, cumbacalao perquè a vida ve la xiao, me he quedado sin colacau cuesta vida s'ha acabao i he volgut tres anys serrao i ara bailo xarri xarri xarri xarri xerrao i ara al món ta de lao, de lao, de lao i me he quedado de lao, de lao, de lao i ara al món esta de lao, de lao, de lao i ara al món ta de lao, de lao, de lao i me he quedado de lao, de lao, de lao i ara al món està de lao, de lao, de lao I alau, alau, alau... I quan tot sigui passat, passat, hem diràs que si despertes aquí al costat et diré que amb tu me'n vaig a la guerra si el món està cremant I quan tot sigui passat, passat, hem diràs que si despertes aquí al costat et diré que amb tu me'n vaig a la guerra si el món està cremant I quan tot sigui passat, passat, hem diràs que si despertes aquí al costat et diré que amb tu me'n vaig a la guerra si el món està cremant Vinga, va, perquè ara falta només un parell de minuts, perquè siguin les set de la tarda. Nosaltres us deixarem llavors amb l'informatiu de notícies edició vespre de la Madaluha López per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Ens hem d'acomiadar ja del programa d'avui. Us hem estat ben companyia, aquest parell d'oretes de 500. Nosaltres tornarem demà a dijous també aquí a la mateixa hora del 98.ufm, ràdio d'Esberla, ràdio municipal de Sant Just. Tres mes que acabeu de passar, molt bona tarda. I també recordeu-vos d'anar-nos seguint a la xarxa socials a roba ràdio d'Esberta en el compte oficial de Twitter com el de Instagram. I també si voleu el compte del programa a roba a la Rambla 982. I també penseu que a la web tenim tots els podcasts de totes les seccions que anem fent aquí cada dia a la Rambla. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i ens trobem demà que vagi bé.