La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#190 - La Rambla del 17/6/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
...i la ciutat s'han just durant el 8.0. Ja és. Catalunya Ràdio, les notícies de la CINI. Bona tarda, us informa qui li en sabria. I sí que el que ens fa més que la ciutat s'ho posa a l'escola. El 3 de dia, d'intensa activitat dels bombers per controlar els incendis que s'han declarat en Catalunya. Aquests dies han cremat 3.000 hectàrees, sent els més grans el d'artesa de Segre en 1.500 hectàries, que continua en actiu, i el de corbera debre a la terra alta ja controlat després de cremar-ne unes 400. que s'han centrat tots els esforços d'aquesta tarda en contenir l'incendi de lladurs a uns 20 quilòmetres d'aquí. Des d'aquí veiem la columna d'aquest nou incendi d'altes, però no ens sabem encara la vasta exacta. Fins ara, la majoria de reprises i focs secundaris s'han pogut aturar a temps. L'objectiu és que el flanc dret de lladurs no es desboci, perquè, si no, podria entrar en un territori de bosc molt dents i espès de desenes de milers d'actàries, i això sí que seria un gran problema. Ara mateix, als sulfones hi ha una trentena d'adultacions terrestres i cinc d'aeries. A l'Oi barrer, a Catalunya Ràdio, castellà de la Ribera. I al conseller d'Interior, Joan Ignasi Helena, reunit en aquests moments amb els comandaments dels bombes que coordinen l'extinció del foc d'Artesa de Segre. Ai, de Clamenté. Aquí, Artesa de Segre, bona tarda al vent. Ha canviat fa poca estona, i el foc es dirigeix cap al nord, on els bombes lluitant contra dues llengües de foc. Després de 48 hores d'incendi, veïns de les zones mostren preocupats, segons la regidora de salut i serveix social, d'Artesa Silvia Cardona. Està cremant Catalunya, i els mitjans que tenim no són suficients per apagar tots els focs. No volem criticar des de l'Ajuntament cap manera de fer, però sí que hem de fer contenció amb tots els veïns, perquè la veritat és que ho estan passant molt malament. Com deieu, per seguir l'evolució d'aquest incendi, es troba aquí al punt de comandament el conseller d'Interior, Joan Ignasi Helena, reunit amb els cossos d'emergència i els alcaldes i alcaldeses de la zona. Ai, de Clamenté, Catalunya, Ràdio, Artesa de Segre. Estabilitzat, mentre estan l'incendi, que hi ha hagut aquest missatge entre Ferena i l'arriba a l'Alcam. Els bombes han ordenat el descenditjament preventiu d'una casa de turisme rural, Ricard Boigues. Sí, bona tarda, prou d'una mitjana d'adultacions terrestres, i 6 mitjans d'aeris han treballat per estabilitzar aquest foc que ha començat cap a les dues del migdia en una zona de difícil excés a l'espai natural de les muntanyes de Prades. Les flames han afectat la pedenia de la Bartra, que pertany a Montrall i s'ha apropat molt a la carretera TV baixa 74, conneix Ferena amb l'arriba. Els bombes, com ve d'Estecava, ho ha ordenat de forma preventiva, el desallotjament d'una casa de turisme rural, bàsicament per evitar problemes amb el fum. Ricard Boigues, Catalunya Ràdio Tarragona. Notícies breus, Eva Pineda. El govern espanyol, a través de la inspecció de treball, enviarà cartes de 115.000 empreses advertint el risc oç l'alonada de calor per als treballadors, amb l'objectiu que augmentin les mesures de protecció. La mesura forma part d'un pla especial de demanda de la calor extrema. També inclou mesures per a aquelles activitats a l'aire lliure, en què els treballadors estan més exposats a la calor, en especial en sectors com l'agricultura, la construcció o la jardinària. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers Laura Vilagra i Roger Torrents s'han reunit avui amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, a Ginebra, segons avançat al Nacional i ha confirmat Catalunya Ràdio. A la trobada també hi era el president del partit Oriol Junqueras. Fons d'Esquerra han explicat que aquesta reunió estava programada des de Fiesa del Manes, i que és una més de les trobades habituals que es fan a Ginebra, perquè Marta Rovira tingui coneixement dels àmbits de treball, a la situació política ordinaris del govern. Príncipi d'acord pel nou conveni col·lectiu de SEAT que ha de garantir la viabilitat de tots els centres de treball de l'empresa. Així ho han comunicat els sindicats, comissions oberes i UGT. El nou pla industrial inclou el compromís de postar per l'assignació d'una segona plat de forma elèctrica per la fàbrica de Martorell, així com l'ajudicació de 6 peces adicionals a la fàbrica de components. També es preveu una restructuració de la plantilla per a treballadors més grans de 61 anys. El president rus, Vladimir Putin, va dir que la Unió Europea perdrà a prop de 400.000 milions d'euros al pròxim any a causa de les sancions contra Moscou per la invasió d'Ukraine, ho ha dit en un discurs, davant del fòrum econòmic internacional que es fa a Sant Patesburg. Segons Putin, els 27 han perdut la seva sobirania i ballen el so que toquen els Estats Units. Les sancions són boges fins i tot temaràries. La quantitat i la velocitat amb què s'han firmat no té precedent. Els plans eren clars, aixafar amb força i rapidesa l'economia russa per destruir cadenes comercials, forçar la retirada d'empreses occidentals al mercat rus, congelar els actius, afectar l'industria, les finances i la qualitat de la vida russa. Han fracassat. Bona tarda. Aquesta hora l'havia més complicada, és la P7 amb l'entitud al llarg de més de 9 quilòmetres a Martorell en sentit de Ragona. Hi ha un carril tallat per un vehicle avariat. Aquesta mateixa via hi ha cuas de Barbarà, en els dos sentits de la marxa, i també a Sant Cugat i a 5 quilòmetres de cua per anar cap a Girona. Van plenes d'aquesta hora. Les dues rondes de Barcelona destaquem. De dalt, amb gairebé 10 quilòmetres de cua entre diagonal i viesos. Les vies del Vallès, el Valls Llobregat, ja van força carregades de sortida de Barcelona amb retencions, però de moments sense aturades importants. Carme Montero, Equip Viari. Esports, Marta Garcia. Tèrcer partit de la final de bàsquet que avui ja s'ha traslladat a Madrid, en el Barça destaca la torna de la convocatòria de Dante Exum en detiment de Neigel Heys per visitar la pista de l'equip blanc. La sèrie final està empatada un. El partit començarà a les 9, i 15 minuts abans ho farà la transmissió del Tot Gila per l'antena de Catalunya Ràdio. En Oquipatins podria decidir-se ja avui el títol de Lloquell Lliga a dos quarts de nou. Tèrcer partit entre el Rous i el Liceo, que domina la sèrie final per dos victòries a zero. Els Roussens, per tant, necessiten la victòria per forçar un quart partit. La Gallega Núria-Ràban és el primer fitxatge del Barça femení per a la pròxima temporada, lateral esquerra de 23 anys. Va debutar en la primera divisió fa 3 anys amb el Deportivo de la Colonia, i ara acaba de contractar amb la Rial Societat. Firma per dos temporaris, fins al 30 de juny del 2024. Didac Vilas ha comiatat de l'Espanyol després de 7 temporaris en el Club Blanqui Blau, però en diverses etapes. El Júior ha reconhegut que és difícil anar-se'n després de tants anys, i assegura que encara no sap on jugarà la pròxima temporada. Georgina Baï torna al Cadí la Ceu de la primera divisió de bàsquet. La Pivote, 33 anys, serà la tercera etapa que fa en el Club Urgelyenc. I l'educat i de Peco Bañalla ha dominat la primera jornada d'entrenaments del Gran Premi d'Alemanya de MotoGP, el Júior Català a l'Eigis Pergaró, amb el 4 registre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a López Ribas. Aquest cap de setmana hi haurà les mostres de fi de curs de l'espai de dansa Marta Roig. Es dividirà el fi de curs en dues sessions. La primera tindrà lloc avui, divendres 17 de juny, a les 9 de la nit, a la pista exterior del Poliesportiu de la Bonaigua. Sota el títol verbena, les més petites de l'espai realitzaran aquest espectacle pel gaudi de les persones assistents. 17 a 18 de juny arribarà el torn de la mostra de les més grans de l'escola. Ho faran sota el títol Converses. Des de l'espai han volgut assenyalar que hi ha moltes possibles converses amb l'ànima, la música, el cos i la no paraula. Un concepte que exploraran mitjançant la dansa en aquest espectacle, que tindrà lloc també a la pista exterior de la Bonaigua a partir de les 9. Les entrades de cada un dels espectacles tenen un preu de 12 euros, que s'abonaran en efectiu el mateix dia. Avui l'Ípica Sol Solet organitza un mercat artesanal a partir de les 7 del vespre. Totes les persones que participen al mercat són s'enjustenques o municipis del voltant i creen les seves obres de manera totalment artesanal. Es podrà gaudir de la presència de 10 artistes artesanals. El mercat estarà acompanyat d'un ambient fàstiu, ja que es comptarà amb l'actuació directa d'un grup de música. En tot moment hi haurà servei de bar i música, i hi haurà estat tot tipus de públic. La jornada de l'estat espanyol, la jornada durarà fins les 12 de la nit. Així ens ho explicaven la Maria Follet i la Marina Soler de l'Ípica Sol Solet, els micròfons de ràdio d'Esvern, una entrevista que podeu recuperar al podcast de ràdio d'Esvern. Follet afegia que es tracta d'una activitat que han realitzat conjuntament amb la Sara Jaques de Mobile Lab, i la Maria Ángeles de l'Ivelules Barcelona i Mariposa. En motiu del 25 aniversari del casal de Joves de Sant Just torna el dia de la música, una jornada festiva plena d'actuacions i concerts, on es buscarà la implicació i la participació dels grups de música dels Pucs de Satch. El dia de la música se celebra el 21 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu, amb l'objectiu de promoure l'intercanvi cultural a través de la música. El casal de Joves avançarà aquesta celebració a demà 18 de juny per tal de poder allargar aquesta jornada festiva, fins ben entrada a la nit. Així els concerts començaran a l'esset del vespre amb swallows, continuarà a dir blu, el sanfaliüeng, seikos, coco lax, i s'acabarà amb el DJ Sant Justencs Rúix, que menits de la nit fins les 3 de la matinada. El dia de la música tindrà lloc a l'exterior del casal de Joves amb servei de barra i sopar popular per les persones assistents. I això és tot. Tornem amb més informació el Vullatiu Ilari de les 6 de la tarda. Tornem amb més informació el Vullatiu Ilari de les 6 de la tarda. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui, divendres 17 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Ramla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98,1 FM, la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, les 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot farem un repàs als dies internacionals i també a les afamèrides del dia d'avui. I tot seguit rebrem a la Maica d'Unyes per fer l'espai de novetats teatrals, perquè la Maica sempre ens explica aquestes noves obres de teatre o espectacles, que hi ha a les sales de Barcelona. Després, a segona hora de la Ramla i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els vulletins informatius a Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem l'habitual d'arturia dels divendres per agafar el cap de setmana amb ànims, amb bon humor i amb molta força. Avui tindrem en Joan Esmeratz i també a la Cristina Rubió. I, a més a més, també tindrem en directe a la Mariona Villen Sant Just. Tenc que acaba d'acabar el batxillerat, que és útiment segon d'aquest curs, algun de batxillerat, i que acaba de fer les sales activitats, aquestes proves d'accés a la universitat. Ella ha estudiat a l'Institut de Sant Just i la tindrem aquí en directe, perquè ens comenti una mica com hi ha en els examens, quina està la seva experiència, si han estat difícils... En fi, la tindrem aquí amb nosaltres a partir de les 6 i 10. Tot això serà d'aquesta vida. Ara us deixo un tema musical i comencem. Fem-ne un marxell! Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a Sant Just, encara fumes, a roba SantJust.cat. Sant Just és una delícia i el tabac, una brutícia, un poble tan adorable i el fum tan insuportable. Sant Just, topla la vida i el tabac te l'esquitxa. Enganyes, no juguis ara tu menys, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes. Vinga, ara deixem un tema molt estiuen, que ens va presentar l'Andreas Marats al programa a la seva secció de novetats musicals. Sant Just, topla la vida i el tabac te l'esquitxa. Enganyes, no juguis ara tu menys, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, perquè fumes, encara fumes, Vinga, abans de començar l'espai, amb la màica farem el dia internacional. Avui exactament és el dia mundial de la lluita contra la desertització i la saquera. Avui 17 de juny, el 1994, l'Assemblea General de la ONU, va provar aquest dia per tal de sensibilitzar l'opinió pública respecte a la necessitat de cooperació internacional per lluitar contra la desertificació i els efectes de la saquera. També per conscienciar sobre la necessitat de l'aplicació, de la convenció de la ONU, de lluita contra la desertització, provada també a l'any 1994. Les saqueres es troben entre les majors amenaces per al desenvolupament sostenible, especialment als països en desenvolupament, però cada com més també als països desenvolupats. De fet, les previsions estimen que l'any 2050 les saqueres poden afectar més de 3 quarts parts de la població mundial. El nombre i la durada de les saqueres ha augmentat un 29% des de l'any 2000, en comparació amb les dues dècades posteriors endades de l'any 2021, quan més de 2.300 milions de persones ja pateixen estrès hídric, aquest és un gran problema. Sabíem que des de l'any 1971 la intensitat i la durada de les saqueres ha augmentat a Catalunya mentre que els períodes húmits són menys intensos i de menor extensió i durada. Fent referència al tema de la desertificació, anem actualitzant notícies dels incendis, d'aquesta evolució dels incendis que hi ha a Catalunya, minut a minut. Ara mateix hi ha algunes comarques que estan realment en situació meteorològica de perill per als incendis que s'hi pugui ocasionar, entre elles s'hi troba el Bas Llobregat, comarca de Sant Just. També hi ha d'altres que es troben, per exemple, Sant Just a Bas Llobregat, n'hi ha d'altres també que estan en perill, altres en perill moderat, i les comarques, sobretot més al nord, comarques que són més húmides, són aquelles que no tenen ara mateix perill. Però, sense dubte, els incendis que hi ha ara estan precisament en les comarques, en què en teoria no hi hauria d'haver perill. Per exemple, el de Corbera d'Ebre estan vies d'estabilització, s'han cremat 300 hectàrees. També hi ha un altre incendi molt gran a la novera del Duma Arteza de Segre. Estan cremat 1.100 hectàrees. El flank dret està estabilitzat, però el flank esquerre avança i va cremat. També hi ha un altre, de mateix, un incendi al Sulsonès. Concretament a Castellà de la Rivera estan cremat 350 hectàrees. De moment s'intenta perimetrar el foc. També hi ha un altre al Lledurs de 50 hectàrees. Ara mateix també és un dels que més preocupen. N'hi ha un altre Pere Mola, que està estabilitzat, un altre de 15 hectàrees, que està estabilitzat assallent al Bages. I un dia deixaràs enrere el món, viure una vida que recordis, i m'ho explicaves quan sols era un infar. Aquestes nits no moren mai. Aquestes nits no moren mai. Aquests nits no moren mai. Fes robes perойти, i aquí em pan de ràquids. Qu window de banda adulta. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Vinga, va caixa, tinc la Maica aquí o la Maica, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els suyents de ràdio d'Esvern. Aquest matí s'ha fet la presentació del Festival Temporal Alta. Ja saps que van en temps, perquè el Festival Temporal Alta sempre es fa cap a la tardor. No sé exactament les dades, però sí que és cap a la tardor. Més o menys he agafat alguns apunts. Hi ha una programació molt internacional. A mi això m'agrada, perquè moltes vegades jo vaig a Girona a veure les coses del Festival Temporal Alta, precisament perquè no vindran a Barcelona, perquè són coses que porten ells i després ja no tornen a venir. Hi ha uns quants. Estarà, per exemple, l'Aupel Embert, que farà un concert. El Temporal Alta no només és a dia. A part de música també hi ha teatre i també hi ha dansa. Sí, és un festival que toca totes les arts. També fan lectures dramatitzades. Un cicle. També fan com una mena de... Cada autor presenta una nova obra i el públic pot escollir qui l'ha agradat més. Una lectura d'una obra. Primer llegeix un, després llegeix l'altre, i després el públic vota a veure qui l'ha agradat més. Hi ha moltes coses. La veritat és que si jo pogués em passarien a Girona a tot el temps. Perquè hi ha moltes coses. Home, de unidor, què dura? 3 setmanes? Fins el desembre. Des d'octubre fins el desembre. Per això que dic que jo, si pogués, em passarien a Girona perquè sempre fan coses molt interessants. Normalment el que faig és anar a Girona a passar una nit i veure... No que facin en aquell cap de setmana. Sí, i que coses, sobretot coses que no venen a Barcelona. Que no les pots veure en cap lloc. A part de l'autel Empert, que és una gran internacional estrella, també hi haurà Cirque. Aquest any, el Cirque Terces. Després també hi haurà un altre Cirque, que és la de Bore. I la música també tindrà aquest any un espai bastant gran, dedicat a molta gent. Es podrà veure artistes com Joel López, Joan Miquel i Oliver, de Souce. Després es podrà veure la filla del mar, que vam comentar tu la vas veure en Girona. Doncs també es podrà veure el festival el temporada alta. I també un espectacle que també hem parlat aquí moltes vegades, quan s'estàvem fent el que era Bye Bye Monstra. Sí, per gens. Que era Banda Gómez i de Marís Gelavers. Llavors, el que volia comentar, que ho han dit, també es podrà veure... A veure, també es podrà veure humor, perquè vindrà el Faimino Can Sado. Ah, jo els vaig anar a veure un com mai que m'ha imaginat. Sí, jo els he vist... Sí, un parell de vegades, em penso que l'he vist. Però feia molt de temps que no venien a Barcelona. No venien a Barcelona, van a Girona, no? Sí. Però, vaja, el Faimino Can Sado... I després també es podrà veure, si no veu anar a veure-ho aquí a Barcelona, el monòleg del Carla Sanz, que va estar alborrat, un cert temps, que és per fi sol. Vale. A Carla Sanz ja sabeu que és membre d'altricicle. I en aquest monòleg que fa, doncs es riu una mica totes les experiències que va viure, justament amb l'altricicle. Amb l'altricicle. Sí, que està molt bé, la veritat és que val la pena. Després també hi ha una cosa que m'ha agradat molt, quan ho han dit, és que es podrà veure terra baixa, que és el terra baixa que va fer l'acompanyar al jop, que és la que va crear l'Àngel Jante en el de la TV3. És veritat, sí, sí. A TV3 es va fer una mena de selecció, o de càsting, o com vulguis dir, de gent jove que volia començar a fer teatre, diguem-ne. Sí. Jo, ingenua de mi, vaig apuntar-me, i em va trucar l'Àngel Jante per dir-me, escolta, tu ja ets professional, estem buscant gent. Gente que es veu com un hobby, no? Sí, que encara no ha fet res. I jo em vaig quedar amb les ganes, allà en aquell espectacle que va fer. I també podrem veure a l'Estée de Teatre, que també feia molt de temps, molt de temps, que no la veiem. També podrem veure a l'Estée de Teatre. En aquest espectacle, jo el vaig veure ja fa uns quants anys. Amb quin espectacle? Delicades. Vale. Jo ho vaig veure ja fa uns quants anys. No sé, m'ha sorprent. M'ha sorprent que no agafin, per exemple, l'últim que van fer? Sí. No, és... No sé, jo és que de l'Estée de Teatre no tinc molt la seva trajectòria, però aquest delicat és amb sona, i amb sona de fa ja uns anyets. Sí. Bé, hi ha molta cosa. Anirem, quan comença el festival, una miqueta abans de començar el festival, anirem parlant, perquè també es podrà veure el Toni Vinyals. Hi ha molta gent, i és molt interessant el festival temporada alta. Cada any ho fan molt interessant, la veritat. Jo penso que treballen molt, i la veritat és que val la pena. S'ho curren. Ara parlaré d'un tema, tu saps? Potser els uents no ho saben, però jo fa molt de temps que vull fer-li un homenatge al Benet i Jornet, el gran pare de la dramaturgia catalana d'ara, perquè vaig compartir amb ell moltes estones parlant de teatre, i era un home superinteressant. I volia fer una obra amb l'acompanyat Just Teatre, de la Teneu de Sant Jul, volíem preparar una obra del Benet i Jornet, per fer-li un homenatge. Doncs s'ha anat adelantat. S'ha anat adelantat? S'ha anat adelantat, perquè ara la Sala Beckett li fa un homenatge. Nosaltres estem començant a assajar una obra preciosa d'ell, que és Berenaveu a les Foscas, i tu ho saps, perquè formes part del repartiment. Doncs ara a la Beckett faran tres dies només, tres dies. Jo intentaré anar-hi per totes totes, però estiu ardent, entreparente sí, 1947. Aquesta obra d'estiu ardent és l'última cosa que va escriure el Benet i Jornet, abans de morir. La va escriure justament quan va començar l'anfermetat. I llavors ja torno a dir que l'admiro moltíssim, perquè escriu molt, molt, molt bé, i, a més, molt interessant tot el que escriu. Aquesta estiu ardent és una obra inacabada. No és ben bé inacabada. Inacabada què vols dir? Que no li va donar temps a acabar-la? No, t'explico, t'explico. Està feta tota. El que passa és que el Pepito tenia pel costum de després d'escriure la obra, la repassava una mica com faig jo, que tu ho saps, que començo a canviar. A tallar coses, a canviar. Suposo que això passa molt a la gent que escriu. Doncs no li va donar temps de repassar-la i de... De fer-li els últims retocs. Exacte, l'últim retoc, de millorar-la. Llavors per això es diu que és inacabada, però la trama, per dir-ho d'alguna manera, està acabada. El final retiu principal, la història, o sigui, la trama sí que està acabada. També entra en el 47, el año del hambre, el 40, quan hi havia moltíssima, moltíssima, moltíssima miseria. I tindrà com a prota, entre d'altres, tindrà com a potre, a la Emma Vilarezau. Mira, no fixo. I la Emma Vilarezau fa un paper moltíssim. Bueno, moltíssim. Un paper que a qualsevol el triu li agradaria fer. Perquè és la... en aquella època, bueno, en aquesta també, no? Però molts homes tenien la querida, no? Vale. Sí, la querida. Ara es diu la mistanzana, penso, no? La, bueno, la... No sé com es diu... La otra, la mistanzana, és igual. La mante, no? Bueno, en aquell moment la mante no és de ella, la querida. Aquesta és la querida de fulanitoa, aquesta és la querida de fulanitoa. Que no era la muller, era... Era una amiga... Una amiga, no, una mante. No, hi ha per això, però vull dir, que no era la muller, era això, una man, com una mena de man. Una tercera persona, en la parella, vale? I llavors, bé, doncs, aquesta protagonista, la personatge que fa la Emma Vilarezau, doncs és una dona vídua. En aquell moment hi havia moltes dones vídues per la guerra, que havien quedat vídues per la guerra. El personatge no era ni de dretes, ni d'esquerres, ni de res, o sigui, era una persona que vivia la vida, simplement. El seu marit també, vull dir, que no era ni rojos, ni nacionales, no? I llavors, quan el marit mor, es queda pràcticament al carrer. No, però al carrer. En l'emissèria, no? En l'emissèria Suprema, en l'emissèria Suprema. I llavors, clar, doncs, no li fa res de fer això, de tenir un home que li pagui tot, no? Era molta costum, en aquella època, que les querides, normalment, el home, que era el seu amant, o com vulguis dir-li, li jugava al pis, o sigui, tenien pis, li pagava tot. O sigui, a canvi de mantenir la relació en secret, li pagava el pis, o li pagava menjar... Li pagava tot. Li pagava tot. Però era una mica suspidós, no? Que una dona vi dues, sense massas diners... No, però ahir està el detall. Aquesta dona, la prota d'aquesta obra, des d'Iwarden, no s'està d'amagar-lo, que ara potser semblaria una mica absurd, però, en l'època, hi havia gent, dones, que eren la querida de fulani i de menganito, i no se amagaven, saps què vull dir? No se amagaven, de dir-lo, perquè era l'única manera que tenien de sobreviure. Ja, bueno. Llavors, jo crec que és una obra crepuscular del Benet, però està molt bé, perquè torna una mica al teatre dels seus sinicis, perquè anàvem a les Foscas, que és una vella i coneguda olor, que també són dels sinicis, i torna una mica al teatre dels sinicis, i la veritat és que és fantàstica, o sigui, té una força fantàstica. Hi ha un regafons polític i social, no només polític sinó social, també, i de com han canviat la vida socialment, i també, en aquella època, a la Espanya d'avui dia. Jo penso que està força bé, intentaré per tots els mitjans que tingui d'anar a veure-la, ja veurem, i bé, estarà només 3 dies, per això dic que és difícil. Està al 21 i 22. De quin mes? Octubre. No, d'octubre, no, d'ara. Però no has dit que era per al... No, no, a la sala Beckett. Per un moment he confós amb la temporada alta. No, no, això és a la sala Beckett. Ara estem parlant d'ara mateix. De la Beckett. Són 3 dies, a la sala Beckett, 21 i 22. D'aquest mes, evidentment. Comença a les 8 de la tarda. Si us agrada el benetit jornet, aneu, perquè us agrada amor. És la relació d'un home casat... Amb la seva querida. I val la pena d'anar-hi. Sobretot perquè està molt ben escrita. I jo sempre dic que quan hi ha un bon guió, s'ha de fer molt malament les coses, molt malament, perquè no agradi el públic. Doncs confiem-hi i donem una oportunitat en aquesta última obra. Sí, el que penses que en tan pocs dies, suposo que les entrades ja estaran ja... Ja. Que raro, que la facin només 3 dies. És un muntatge, a veure, com que... La Belancomo, com obra inacabada, que torno a dir que no és inacabada, sinó que no està polida. Deixem-ho així, no? La dirigida és el Sergi Belvell. El Sergi Belvell i el Benetit Jornet eren molt amics. Eren mestres i alumnes, per dir-ho d'alguna manera. D'acord? I llavors el que el Sergi ha fet és que no és una obra teatrada a l'ús, sinó que tothom anirà amb el seu paper, el que jo... Ah, vale. El que jo proposava. El que jo proposava, el Just Teatre. Te'n recordes que ho vam comentar? Deu fer-lo amb el paper a la va? Sí. Doncs ara ho farà a les ganes de la beca. T'ho estigui sent adelantat a Just Teatre. Però bueno, això, que ho faran amb el text a la mà, i amb els moviments. Però no hi haurà ni escenografia, ni hi haurà escenografia. Saps què vull dir? No és una obra a l'ús. No és una lectura, perquè hi ha més intensitat, hi ha més interacció, però... Hi ha moviments, diguem-ne. No és una lectura dramatitzada, perquè hi ha moviments, però no és la obra teatral a l'ús. Suposo que haurà volgut respectar... Al igual que la va deixar com inacabada, doncs també mostrar a la gent una obra, doncs així una mica com a mitges, no? Vull dir, ni obra a obra, ni cosa tan poc llegida, sinó una cosa entre mitja, doncs... Sobretot, jo penso... Ja ho saps tu, perquè ho hem parlat moltes vegades a Just Teatre, que nosaltres... Volíem fer el verenaveu a les foscues, una lectura dramatitzada, perquè és molt més ràpid de muntar. Sí, sí. I llavors... T'estalvies la part de muntar les escenes? No, i a més a més, i a la mà, els actors no tenen aquestes tantes hores assajant. Ja. Per tant, surt més barat, tu, per dir-ho d'alguna manera. Sí. No és el mateix pagar-li a la Emma Villarrasau per dir alguna de les persones que surten. Perquè el... el... el senyor que paga a tots, és el Lluís Soler. És també un actor meravellós, que jo he treballat moltes vegades amb ell, el trenque d'un boc a vegada, de com ho fa. Doncs no és el mateix pagar... aquests dos grans, grans, grans actors, a un mes i mig de Satchos, que ha pagat dues setmanes de Satchos, no? Ja. Que és el que es necessita per fer una lectura dramatitzada... de moviments. Però jo crec que el text és molt bo, i val la pena d'anar-hi, a veure-ho. Com la Beckett. Deixem benetitjornet. Sí, ahir vaig anar a una estrena, que segurament podrem parlar amb una de les protagonistes, però mentre... mentre Núria comença a trucar, també voldria parlar d'un espectacle que es fa a la sala Fènics, ja sabeu, una sala petitona, petitona, que es diu Low Level Panic. I és la... la història o el relat de... unes dones, doncs que... bueno, doncs que una, per exemple, se sent molt incòmode, perquè el seu cos és una mica està... grassoneta, és gran i grossa, i... doncs després hi ha un altre que se sent molt lleig, se sent molt insegura, i vol dissimular davant dels altres, i després n'hi ha una tercera, doncs que, de cara a la galeria, sembla que és una triomfadora social, i la veritat és que és una dona que busca l'aprovació de les seves amigues. Bé, totes aquestes tres dones sembla que es mengin el món, però, evidentment, és el món que se'ls menja a elles. Llavors, és un tema molt interessant, la veritat, i jo crec que val la pena d'anar-hi, perquè parlen una mica també una d'elles, aquestes tres dones que no són feliços amb el seu caràcter i amb la seva vida, potser és una agressió sexual, i a partir d'aquí passen moltes coses. Està ambientada als anys 80. On la fan, Mica? A la Fala Fénix. Llavors, diuen, diuen, data d'ara, del 2022, que una de cada deu dones patirà una agressió sexual en la seva vida. Jo no sé si és veritat, si... Ho diuen haver estudiat, no?, agafar casos i... Però, bé, parla una mica d'això, no? O sigui que la noia se sent culpable de la seva agressió, que això també li passa a moltes dones quan tenen una agressió sexual, que elles mateixes pensen que són les culpables de que hagi passat això, no? No sé, jo...I aquests sentiments, sí, veritat. Llavors, bé, és un text molt, molt bo, el text és de la client, Marc Crichter, i la veritat és que jo penso que ara mateix està parlant molt d'aquest tema, de les agressions sexuals. I val la pena d'anar-hi i veure, doncs, altres visions, diguem-ne, no?, del que nosaltres tenim, per exemple. Què més tenim? Tenim... Anem a parlar d'una cosa que no sigui dramàtica. Vale, va. Algú de comèdia? Sí, sí, portes algú de comèdia. A Teatre Polo, a partir del 22 d'aquest mes, o sigui, dimecres vinent, dimecres, sí, es podrà veure Corta el cable rojo. I el nom ja... És de humor. El cable rojo, és de que no sune, no? Sí. Bé, doncs, Corta el cable rojo és una obra de teatre, evidentment, còmica, que porta 11 temporades a Madrid. 11? Triomfan. 11. Ja gairebé com una gata cristina. Ja podien venir, no?, a Barcelona? Doncs sí. Ara vindran. Vindran, ja dic, el dia 22, i estaran tot un mes aquí. O sigui, estaran del 22 de juny, al 22 d'agost. Són tres homes, el Rubén Tejerina, el Maïve Conta i el Mano Prada, que actuen en música en directe, i proyeccions, i fan proyeccions, també. Però el més important d'aquest espectacle, i suposo que per això ha aguantat 11 temporades a Madrid en èxit, és que els personatges són molt bojos, no? Estan grillats. Sí, i actuen absurdament amb el públic. O sigui, baixen el públic, i a qualsevol que estigui allà, tranquil·lament, doncs li diuen... Dime una frase, per exemple. Ah, mira. I a partir d'aquesta frase, que diu el públic, i és un exemple, perquè fan més coses, doncs ells fan tot un... O sigui, com una mica d'empreixeu, també. Exacte, exacte. Llavors, canta amb una cançó, i llavors, a partir de que canti, és la persona... Ho dic perquè... Sí, estic explicant això, perquè a vegades, a mi, algunes persones m'han comentat que a elles li fa molta vergonya que l'agafin de voluntària o... Exacte. Ja, ser al centre d'atenció en aquell moment. Exacte, i jo ja ho adverteixo, que aquest espectacle et pot tocar a tu. Vale, vale. Et van cantar una cançó, i després, ell sobre la cançó, fan també un show, per dir-ho d'alguna manera. En fi, què ho sapigueu? Ho passareu molt bé, molt bé, el cable rojo molt bé, la podeu veure al teatre Polo, a partir del 22 del dimecres que ve, fins al 21 d'agost, dura... 60 minuts, una hora. Una hora. Però ho passareu molt bé, però què sapigueu? Què haureu d'intercanviar. Clar, perquè la gent ja vagi una mica... Preparada. Preparada. Sí, perquè jo, clar, quan em diuen això, que li fa vergonya i tal, doncs jo ja ho aviso, eh? Quedem avisats. El teatre Polo, a passar-s'ho bé, em corta el cable rojo, a partir del 22 del dimecres, vinem. Ara, tornem una mica al drama, i al... i al psiconal. Va bé, va, vinga. Perquè al teatre de la Gleba podreu veure, fins al 3 de juliol, l'amor no és per mi, va dir Medea. Evidentment, Medea és un personatge mitològic, s'ha escrit moltíssim sobre ella. Jo fa... fa molts anys, molts... Vaig fer un monòleg sobre la meva idea, i bé, és molt punyent, la història d'aquesta... d'aquesta heroïna, no? Grega. Aquesta de l'amor no és per mi, va dir Medea. És una crítica a l'amor. És una crítica... a l'amor, però també és un can a la vida. I també et fa mirar a la cara, a l'amor. Quantes coses, no? Quants sentiments? És una barreja de... Sí, és que Medea és un personatge, no sé si has llegit. No, res, res, res. És una història molt xula, i en aquesta obra de l'amor, no és per mi, va dir Medea, hi ha dos molt bones actrius, que és la Rosa Cadafar, que feia molts detents que no la veia al damunt d'un escenari, la Patricia Mendoza. I, a més a més, està dirigida per un altre gran actriu, que és la Queralt Riera. O sigui, tot el sentiment, i totes les frustracions, i tot el que tenim la majoria de les dones, aquests sentiments que són molt més sensibles, diguem-ne, entre cometes, que és el sentiment masculí. Doncs, en aquesta obra es poden veure, perquè, a més a més, ja dic, són tres dones les que han estat treballant aquesta obra. Aquest espectacle va guanyar un premi, el premi teatre Pere Capella, també va ser finalista en la beca de Quim Massó, de Quim Massó, i llavors també la Patricia Mendoza, precisament també ha estat nominada amb els premis de Teatre Barcelona, per aquesta obra. És a dir, que té una presentació que sembla que pot estar molt bé. Bé, és el recorregut de la vida d'una dona, i mostrarà la seva fragilitat, el dolor que la vida li ha viadurat, la poca felicitat que ha tingut, alguna vegada, no? I és per pensar-hi. Jo crec que Medea és una de les... dels personatges, diguem-ne, de la mitologia grega, que més m'agrada sincerament. Potser perquè dona més joc, també, o... Sí, perquè parla de la... És molt ric a nivell sentimental, té un món interior molt complex, potser molt dins, i es pot escarvar i treure coses xules. Hi ha gent que surt en coses, i et sent, diguem-ne, que et sent... com si t'estés passant a tu. Ah, vale. T'hi veu reflexat. Exacte, sí. Bé, doncs, a veure, després tenim aquí, a partir del 22, també. 22 de juny, o sigui, just abans de Sant Joan, de revest. Exacte. A partir del dimecres 22, doncs podem veure durant dues setmanes, dues setmanes. El centre d'art de les arts lliures, és a dir, a l'antic brossa. Vale, vale. Ho continuo repetint fins que la gent s'acostumia que el centre de les arts lliures és a l'antic brossa, eh. Vale. És una peça a lliure del jardí, el que podrem veure a partir del dimecres 22. És una peça que està dirigida per al Berr Arribas, que es va estrenar l'any passat a l'Azada Beckett, i que va tenir molt d'èxit, i a més a més va ser nominada als premis de la crítica a la millor direcció, o sigui, a l'Albert Arribas, i a la millor actriu protagonista. Vale. Perquè són dues dones, les que fan aquest jardí. I va ser, a la millor actriu protagonista, un execut per les dues, Marcia Cisteró i Antònia Jaume. Mira. Sí. Llavors, és una història que va ser escrita per la Lluisa Cuniller, i que explica una mica la dificultat que comprend ser feliç en aquesta època contemporània. Jo no sé fins quin punt és veritat això. Jo crec que ara, per ara, vivint una època que ho tenim tot. Però potser... Bueno, potser no tot, eh. Això te n'ha de dir. Ho tenim tot. Aparentment, no? Bueno, tenim més que fa uns anys. Sembla. Sembla, això, sembla. No, no, això segur. Si poses l'època de la obra del Benet Dijornet, que era el 1940, allà no hi havia ni llum, ni pa, ni aigua, ni res. Ho tenim tot, però justament perquè ho tenim tot, moltes vegades les persones no se senten feliços. Clar. Perquè... O allò que tenim, no, en exemple, o realment no és tot el que necessitem. Vull dir, també, hi ha altres coses que potser no estiguem en compte i que també necessitem. Sí, però és curiós, no? Perquè està comprovat que quan la societat està millor, és a dir, quan la gent té de tot... Sí. Quan la gent té de tot, evidentment, estem parlant en termes generals, perquè hi haurà molta gent de la nostra societat que ho estarà passant supermalament, no? Però en general, eh? Quan la gent ho té tot és quan hi ha més morts. Morts? Mers morts? Mers suicidis, moltes vegades. Mers suicidis. Sí, sí. Això s'ha comprovat, eh? Però perquè tenir-ho tot potser significa nivell econòmic, nivell material, algo físic. Exacte. S'ha de tenir en compte tota la resta, és a dir, la part més interior, de sentir-se gust, sentir-se feliç, que hi ha gent que no té... O sigui, que té menys coses que... que altra gent i potser es més feliç. Sí. Jo no me'n recordo una d'això xina, que diu... Bueno, el dinero no de la felicitat. Això no és xino, és castellà, eh? Sí, ja, ja. No de la felicitat. Però per mi és xino. Sí, però hi ha una dita xina que ara no me'n recordo, que també més o més diu el mateix. Bé, aquest, el jardí, serà el cartell del centre de les altres lliures, del 22 de juny al 3 de juliol. Vale. I està interpretat per la Marcia Cisteró i l'Antonio Jaume, que ja ha dit que van tenir el premi a la millor actriu protagonista, i el premi a la millor direcció que va ser per a Albert Arribath. Jo penso que sí, que al final passa una mica el que estem dient. Ho tenim tot, però moltes vegades se sent sol, no? Sí, oi tant. Encara que ho tinguis tot, no? Mm-hm. Però en fi. Va, a veure, què més? El Teatre Olia. A veure què et fan en el teatre? El Teatre Olia es podrà veure la crua realitat. El que passa és que només ho faran, ara s'està posant de moda això, o sigui... Vale. Perquè estan tan pocs dies, els espectacles, que no dona temps ni de pensar-ho, no? En aquest... La crua realitat es podrà veure a l'Eòlia el 18 i el 19 de juny. O sigui, aquest teatre se'n va anar. El dissabte a les 8 i el diumenge a les 6 de la tarda. Vale. En fi. Està... La crua realitat està basada en una experiència real del Rafa Valero, actor, en diversitat intelectual. Vale. I està dirigida per a l'Òscar Molina. Llavors, la peça, bueno, és una crua realitat, evidentment, i val la pena d'anar-hi, perquè parla d'un noi, el Toni, que és un noi amb discapacitat intelectual. Vale. I té el somni de ser actor. Per fer-ho, s'haurà d'enfrontar a un món cultural difícil de canviar. Sí. I d'uns pares sobre protectors, que és normal, no? Quan tu tens un fill d'aquesta manera, els pares habitualment intenten protegir-lo, no? I li tallen les ales d'alguna manera, perquè... De certa manera, sí. Els pares molt protectors passen amb tots els fills, no només amb les persones que tinguin discapacitat sexual. Si els pares són molt protectors, li tallen les ales al seu fill. Llavors, el Toni cada vegada és més conscient de que és difícil que una persona en discapacitat pugui accedir a una... a una professió, com l'edactor, no? Profesional, no? I bé, i dir, llavors, bueno, doncs, parla una mica d'això. És un tema que, curiosament, tenia prevista una entrevista per avui. Sí, no ha contestat. No ha contestat, tornarem ara a intentar-ho. Doncs és un tema que m'ha sorprès, perquè aquesta que fan fent el teatre òlia de la crua realitat, que ho faran aquest cap de setmana, és una mica el mateix tema que vaig veure ahir. Ah, mira. Ahir vaig anar a l'estrena del Teatre Acadèmia, de la obra El Sant Ja els no tenen fills, i la veritat és que fa que pensar. És a la Clàudia Cedó, aquesta obra. La Clàudia Cedó ja saps que és dramaturga, que ha tingut obres que ha agradat moltíssim, i que ella és psicòloga. A part d'escriure és psicòloga, d'acord? Sí. I bé, ha escrit algunes obres molt... que parlen una mica d'això, de la problemàtica, com Mar de Xuga, per exemple. I aquesta, de El Sant Ja els no tenen fills, parla també de persones amb discapacitat, però que tenen la voluntat i que volen ser mares i separats. És a dir, volen ser pares. És a dir, també hi ha el tema de la discapacitat, però enfocada cap a una altra realitat. Exacte, exacte. Que la gent no ho entén, i ells ho tenen claríssim. Llavors, per fer aquesta obra, de El Sant Ja els no tenen fills, han fet no sé quantes, per això volia parlar amb ells, moltíssimes, moltíssimes entrevistes. Moltíssimes entrevistes. Potser es volia... et dius els actors i els actrius, a l'hora de preparar-se o... Sí, i la clàudia cedó també, que és la dramaturgà. Han fet moltíssimes entrevistes. Llavors, els actors, que ho són, doncs, fan diversos personatges. De la gent que han fet entrevistes, han agafat trosos de les entrevistes, i ells, doncs... Representen aquests personatges. Aquestes persones, d'acord? O sigui, que és un treball, a mi em va semblar molt interessant, i és un treball que m'admira moltíssim. Home, doncs sí, perquè ho han de fer amb un cert respecte, o vull dir, no sé, tenen com una pressió extra, a més a més de sortir a l'escenari, això, no? Però jo crec que és com una pressió extra, a més a més. Ja, però és que, clar, fan centenars de personatges. Bueno, el millor centenar és molt, es fan molts personatges. Cadascú amb la seva manera de ser, no? Sí. I tots parlar una mica d'això, de la necessitat de ser mare o de ser pare. I llavors, clar, són 3 persones que estan al damunt de l'escenari, a dues d'elles, doncs... són així, o sigui, no són... són discapacitats, per dir-ho d'una manera, són actors, evidentment, però són discapacitats, d'acord? I expliquen, fan els personatges, i jo crec que això és una... Bueno, vaig a mirar moltíssim la feina que han fet, la feina que han fet. El tema, doncs, el tema és pel·liagut, perquè, a veure, que és bo que una discapacitat sigui pare o sigui mare? Aquestes són qüestions, suposo que entren en jo, en aquesta obra de teatre. Si tenen un fill, si té una dona, una dona discapacitada, aquest fill haurà de ser cuidat i educat per la mare de la dona, perquè no deixem de ser... Ostres, doncs sí que són temes molt complicats. És un tema molt complicat i molt interessant, la veritat. I què passa amb el dret també dels infants? Algú, nen, potser, que té una mare discapacitada, potser, quan s'adoni, no estarà massa content de ser fill d'aquesta mare, no? No ho sé, home, jo crec que... Bueno, jo tinc la meva opinió, però... No, no, sí, però està molt bé, perquè et fan moltes preguntes d'aquesta mena, sigui tots us de l'espectacle preguntant-te tot això que estem dient, no? Reflexionant. Clar, si jo fos la mare d'una discapacitada, la deixaria tenir un fill, saps què vull dir? Sí, sí, sí. Per més que ella insistís que vols ser mare, que vols ser mare, que vols ser mare, que vols ser mare. La societat nostra d'ara mateix no està previst això. Perquè ho expliquen, ells ho expliquen. La societat d'ara mateix no està preparada per deixar que una persona incapacitada tingui un fill. Ni que sigui dona ni que sigui home, no? I llavors, clar, hi ha un... Perquè si volen, no tenen dret, igual que qualsevol persona normal. Mai que hagut de deixar que faltin tres segons per arribar a la sisembre. Doncs això va, els àngels no tenen fills. Ho podeu veure, fins al 19 de juny, al Teatre Acadèmia. Molt bé, que té una setmana. Val la pena, perquè surt del teatre una mica... Amb el cap, una mica rodant, eh? Sí, que faries o que deixaries de fer-t'ho. Doncs res, que tingueu molt bona setmana, penso que la setmana vinent ho fem al dimarts, no? El dimarts, sí. Doncs dimarts tornarem, per explicar totes les novetats de teatre que es poden veure aquí a prop. Fantàstic. Mai que... Una abraçada i bon cap de setmana. Bona setmana, a tots els ullens. Bona tarda, us informa Kyl i en Sabrià. Els bombers afronten les hores més difícils a l'onada d'incèndies dels últims tres dies, quan ja s'han calcinat unes 3.000 hectàrees. Els focs més actius són Artesa de Segre, la Noguera i el Sulsonès. En aquesta comarca i a l'Alorgell han estabilitzat el foc de lladurs i el servei d'extinció han de multiplicar els esforços per controlar els focs que s'han acès, que s'han extès a diversos punts, com Paramola, Cabó o a les últimes hores, fins i tot Basella. Centra document de bombers a Castellà de la Ribera, a l'Oi Barrera. Bona tarda, voluntaris i pagesos d'aquest municipi de Basella han lleurat els camps que hi ha entre els núcles del TES i d'Ugern. Just on s'ha encès aquest nou incèndic a les 4 de la tarda. També els bombers hi han enviat 4 mitjans d'aeris de l'esforç de la lladura. I la resta de l'esforç de la tarda es poden estabilitzar. Aquest escenari de petits focs secundaris és el que preveia per aquesta tarda Eduard Martínez, cap d'intervenció dels bombers. Estem molt amatents a quan se vol repressa, a quan se vol reproducció que hi pugui haver per extingir-la al més aviat possible, perquè les condicions són tan historiàriament crítiques que el creixement de les represses és molt intens. Les restes d'esforços, aquesta tarda, es concentren com deiu l'incendi de lladurs per evitar que arribi a una gran massa forestal. A tot això els alcaldes de la Noguera reclamen més mitjans per aturar el foc que crema Artesa de Segre. Després de reunir-se amb el conseller, els alcaldes han expressat el seu tumor que si no els envien més efectius, l'incendi es descontroli. Artesa, ai de clementé. Bona tarda, el conseller d'interiors, Juan Ignacio Elena, s'ha reunit amb els caps de comandament i també amb els alcaldes i alcaldeses de la zona per conèixer com evoluciona l'incendi. Alguns dels alcaldes li han demanat que els mitjans s'hagin redistribuit els efectius cap al traspunt calents. Sentim Maria Cusola, alcaldessa d'Artesa de Segre i Xavier Terré, alcalde de Vilano, Baramayà. No els estem sentint, ai de... Que no en resumen qualsevol cas. Mira, em penso que ara sí que estem en disposició de sentir-los. Veiem que les hores passen i necessitem ja mobilització de mitjans d'aeris i que s'actuï de veritat perquè això s'ha de parar, perquè ens cremarà tot el territori. Ens ajuden de veritat amb medis d'aeris per poder parar aquest incendi o si no, al final, l'onar-se molt sípici de país de terra cremada. Els bombers se s'entren ara. He intentat controlar el Planca Esquerra de l'incendi i aturar dues llengües de foc que amb molta distància baixen en direcció a Santa Maria de Mallà. Aira aclimenté Catalunya Ràdio Arteza de Segre. Notícies breus, Eva Pineda. El conseller d'economia Jaume Giró denunciarà la fiscalia a la llista que l'ex dirigent del PP a Catalunya, Lícia Sánchez Camacho, va donar a l'excomissari Villarejo. En aquest llistat hi consta ell com una de les persones de l'entorn independentista que ha aconseguit investigar. Això va ser una conversa telefònica de l'any 2012, a poc abans de les eleccions al Parlament, i que ha publicat el digital El Món. L'actual senadora popular també hauria facilitat a Villarejo el telèfon del llavors president Artur Mas, i hauria esmentat a més de Giró, noms com l'empresari Carla Sumarroca, Josep Antoni, Durani Lleida, Oriol Pujol o la leshores directora de la Vanguardia José Antíc. Jaume Giró, que llavors era el director de la Fundació La Caixa, considera que volneren els seus drets fonamentals, ja que s'encarrega un comissari que se l'investigui per les seves idees. Crítica de la consellera d'acció exterior a la resolució aprovada pel Parlament en comissió que tiglia de partit la política d'Israel als territoris palestins ocupats. Es va votar, es va provar amb els vots d'Esquerra, la CUP, els comuns i el PSC, junts per Catalunya, s'hi va oposar. La consellera Elzina s'ha anat esmarcat assegurant que pronunciaments com aquest només fan que perjudicar les relacions entre Catalunya i Israel. I també hi ha una interveja per espatllar les bones relacions que mantenim amb l'estat d'Israel amb un impacte més a més difícil de calcular, com s'ha pogut veure amb la reacció de l'embeixadora i realiana, amb qui vaig parlar i després de la provació d'aquest text. Això és el que ha dit, insistim, la consellera Elzina Fagit, que el seu departament treballa perquè Catalunya sigui vista per Israel i el conjunt de la Comunitat Internacional com un soci fiable. L'actor francès Jean-Louis Trintignon, el recordat protagonista de la cinta romàntica a un home i una dona, mort avui als 91 anys, segons han informat fons de la família a l'agència France Presse. Trintignon va ser un dels intèrprets més destacats del cinema d'autor Europeu i va ser el que va passar des de l'etapa de la novel VAC a final dels anys 50. Carme Montero, transit. Hola, bona tarda. Doncs hi ha l'entitud aquesta hora. Diversos trams de la P7 es mantenen retencions a Martorell tot i que va millorar una mica i a Jalida en sentit de Ragona i també en un tornès i s'ha encogat en sentit Girona a la dos. Hi ha un carril tallat al bruc en sentit Lleida, hi ha rondes i hi ha diversos trams de circulació lenta amb aturades esporàdiques d'Estequemla del Mitoral entre Zona Franca i Vila Olímpica en sentit Besós i la ronda de Dal i Aturades entre Esplugues i Valldauran en sentit Besós. També hi ha cuas a la B20, a Mungat i Cornellà. Carme Montero, equip viari. Esporro, somio Lleart. Tercer partit de la final de la Lliga TV de Vázquez, el Barça d'Estequel ha tornat a la convocatòria, i la sèrie de l'Antèxiom, Níquel Heys, ha quedat fora, la sèrie final és tan petada un, el partit començarà les 9 i 15 minuts abans oferà la transmissió del tot gira per l'antèna de Catalunya Ràdio. En OK Patins podria decidir-se el títol de Lloque i Lliga. Avui, a dos quarts de nou, tercer partit entre el Reus i el Liceo, que domina la sèrie final per dos victòries a zero, el Raus-Enx necessita la victòria per forçar un quart partit. La Gallega Núria-Rava no és el primer fitxatge del Barça de Femení per a la pròxima temporada de la Tarà a l'esquerda, que de 3 anys acaba de contractar amb la Ràdio Societat, firmar per dues temporades. I de que Vilà s'ha acomiadat de l'Espanyol després de 16 temporades del Club Blanc i Blou, el jugador ha reconegut que és difícil anar-se'n després de tants anys i segur que encara no sap on jugarà la pròxima temporada. Bona tarda, us informa l'Ualopet Ribes. Demà hi ha l'acte de celebració dels 10 anys de vida del Barri de l'Associació Veinal Mas Lluís. L'acte tindrà lloc durant tot el dia al centre cívic Soledad Sants-Sarafini. Les activitats es distribuiran en 3 espais. El primer serà la sala Polivalent, on durant tot el matí es podrà visitar l'exposició de fotografies 10 anys de Mas Lluís. Es realitzarà també un taller de reciclatge de taps de suro, el taller pinta la mascota Mas Lluís i minitalles de minimúsics amb el Badablai. El segon espai serà la sala d'actes, on es farà la projecció d'un vídeo i parlaments. Tot seguit un concert d'aniversari amb cor 685, de l'esquena del projecte Life Rithing West, conèixer el Callenses. També es farà lliurement dels premis dels sortets de 12 bicicletes elèctriques. I a la tarda es podrà veure diverses sessions del vídeo de l'Associació Veinal Mas Lluís i la projecció del curt al vent entre les canyes. L'últim espai, on es donen a terme activitat, serà a l'exterior. Es començarà amb un taller d'ort urbà, una festa de l'escoma, i a la tarda l'activitat prepara la festa, pintura de cares i fotocoll. També es podrà fer-us de les pistes de pa i el club. Per acabar el dia hi haurà un concert de fida feta amb caletversions. Solidant-se l'entitat sense ànims de lucre, amb una dilatada experiència en l'àmbit de l'economia social i solidària, celebra el seu 25è aniversari. Per aquest motiu, demà 18 de juny, ha programat un seguit d'activitats per a tots els públics a la nau de Sant Joan d'Espís, situada al carrer Raval de les Begudes 25. Durant tot el dia hi haurà tallers de l'Espanya i servei de barra amb beguda i menjar. La jornada començarà a les 10 del matí amb una xocolatada i acabarà cap a les 6 de la tarda. Entre mig, a les 11 del matí, es fan una desfilada de roba i a dos quarts d'una un concert de Bon Govid. Tot seguit a les dues, esperarà per dinar i es continuarà les 4 de la tarda amb un bingo musical per a totes les edats. Finalment, la jornada acabarà amb un karaoke i activitats musicals que començaran a les 5. Amb aquesta festa, Solidant-se vol agrair l'esforç de totes les persones que han passat per l'entitat durant tots aquests anys que han posat el seu renet de sorra per fer més gran aquesta família. En motiu del 25 aniversari del casal de Joves de Sant Just torna el dia de la música una jornada festiva plena d'actuacions i concerts. El dia de la música se celebra el 21 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu amb l'objectiu de promoure l'intercanvi cultural a través de la música. El casal de Joves avançarà aquesta celebració a demà dissabte 18 de juny i una jornada festiva fins ben entrada a la nit. Així els concerts comencen a l'esset del vespre amb sualos, continuarà dit blu. Els enfeliüents Seikos, Cocol Agis acabarà amb el DJ Sant Just Teng Rúix que manitzarà la nit fins les 3 de la matinada. El dia de la música tindrà lloc a l'exterior del casal de Joves amb servei de barra i sopar popular per les persones assistents. I això és tot. Tornem amb més informació que el Sant Just Teng, els Sant Just Notícies de les 7 del vespre. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Sí, però si ella fa futbol era molt patim patam. Però aquí se'n justem, ja ho coneix. Si ella fa futbol allà, Joan d'Espi, què vols? Per què em fas de cara a la secundàcia? Perquè hem parlat la setmana passada d'això, que la Georgina no podia jugar futbol aquí, perquè encara no havíem posat categories, que no escoltes. No escoltes, tu xerres, eh? Per cert, també, Joan, venint aquí, m'has comunicat que la Mariona Villen anava... Sí, la Mariona Villen, al final... No ha pogut venir, eh? No ha pogut venir, però sí que intentarà venir un pròxim programa, si n'hi haurà algun, però un pròxim programa per... Propé, propé, pròxim, pròxim, next week, per explicar el tema de la selectivitat, perquè sí que nosaltres ens quedem una mica lluny. Home bastant. Sí que és veritat que podem parlar sobre les sensacions que tenim quan veiem aquesta pobra canalla, que a més a més és titular, any, re, any, cada vegada. Bueno, clar, l'actu quan arriba a la selectivitat. Sí, sí que eren 40.000 alumnes catalans que diu que és la penúltima vegada que participaran d'aquest sistema que jo considero completament injust, completament injust. És veritat que l'altre dia ho vam comentar, que hi ha opinions per tot, però sí que és veritat que jugar-se-la tot a una carta i que participi amb el 50% de la nota que després t'ha de conduir cap a la universitat o cap a la selecció que desitges. És un moment d'estrès i un moment de pressió molt important. Jo tinc una neboda que les ha fet pobra i... Ah, sí? Sí, sí, sí. És que és un moment d'oer, realment, a l'hora de fer la selectivitat. Estàs tot l'any patint, vull dir, el segon de batxillerat... És que més jo penso que hi hagi... Jo vaig patir... Durant tot el curs ja vas pensant en... Jo vaig patir més durant tot l'any que la selectivitat. L'objectiu és la selectivitat durant el segon de batxillerat. I és a solir uns continguts que t'entraran per aquell examen d'aquells 3 dies... Bé, és a saber qui és de tot. T'he fet el dicit, però tens dubtes. Bueno, sí, el moment és de l'art dels anys. Sí, sí. I clar, arribes allà, el primer dia de l'examen, mig cagadet, no?, a veure què et diuen... És passar-ho... Fer passar malament en els xavals un any, perquè en realitat és... Jo crec que tots els que hem fet selectivitat, que aquí tots l'hem fet, suposo, se'ls ha de comunicar, sé que sí, que és veritat que és un sistema que, com dic, és molt arbitrari i molt d'allò de sí o no, però la selectivitat és tiradíssima. És tiradíssima comparat amb els cursos anteriors, però sí que no tothom ho pot gestionar 3 dies de la mateixa manera. Què vol dir, que és tiradíssima? No ho sé, jo vaig anar a selectivitat i comparat amb... Ho veus així ara, ara, clar. Ara, ara, ara. A toro passat... A toro passat ha tribut el carnet de conduir. Exacte. Estaves allà fora, que anaven cridant, passes a la sala de l'escabetxina i estàs nerviós que sembla que t'hi hagi d'anar a la vida. Clar, a trobar exacte. I ara ho penso i penso... Si no passa res, jo a l'altre dia un company de feina em diu... Ah, és que tinc l'examen de conduir, que no passa res, ja veuràs que... Aquell moment, no trobo ningú. No, no, no. Llavors, clar, evidentment, un cop ho has passat, i mires enrere, dius, bueno, ni tot mal, però no és veritat. El que ha sigut nova tot aquest any ha sigut el tema d'escollir l'idioma. Que l'any passat es veu que ho van fer, però era amalsada, o sigui, els professors... Van... Van... Deia que el xiqui la mà qui no vol l'examen en català, i clar, es veu que em sembla una família o algú es va queixar, perquè s'havien de significar expressament als alumnes... Erem feixistes. I, bueno, enviarem el comentari. Llavors... s'havien de xacar la mà i van dir no. S'ha de fer de forma anònima. No tenim per què, saps? Però per què és que això no ho entenc. És que no ho entenc, perquè si això... Ja més... Si comprens millor el castellà... Jo no entenc per què els han de posar en castellà. Vull dir, si durant el curs... O sigui, van entrevistar diferents alumnes, tots hi haien... No, un deien català, perquè era la Llegua que ell havia estudiat. Una noia va respondre en castellà, i inclús va dir, mira, jo sóc castellà no parlant, però els vull en català, perquè a l'escola els hem estat estudiant, i practicant els anunciats en català, per tant, si me'n canvies en un moment d'estrès, la puc cagar, per tant, no. Fora conyes i comentaris i tal, i si això és un país bilingüe... Estic tan costa posar els exàmens en dos llengües. Pregunto. Lo que sí que ens sembla un feig, ja, i una anècdota és que també es posi amb aranès. Amb aranès. Perdoneu, perdoneu, amics de la Vall d'Aran, però, hòstia, tampoc fa falta, no fa falta tu. Perquè això sí que és collonut, per un aranès tindria que fer la... No, ara fotem. Llavors, que fotin un de la Barcelonaeta, és sé el que t'ho vull dir, sé el que t'ho vull dir, que parlo d'aquesta manera. Tot i jo, tot i jo. Però, escolta, una cosa, és que l'aranès, si... Bueno, m'escriuen una mica. Si escriuen raro, però paguem els catalans. És Catalunya, per tant. Jo entenc que l'aranès... L'aranès és un feig de collons, tu, ja està. Ja, sisplau, digue-li, que el com... Que el com, Joan. Jo crec que el de l'aranès va més enfocat. O sigui, vam preguntar les comarques de la Vall d'Aran. O sigui, a la Vall d'Aran, no... A mi, amigues Cristina i Núria, sí que m'agrada dir-se bé, i suposo que no sabrem mai això, perquè és políticament incorrecte. Al final, quanta gent escollita l'idioma català, encara que sigui de manera anònima, eh? Home, això també... Però s'ha de saber, s'ha de saber, per veure realment com va treure aquest país. Perquè realment, hòstia, a mi m'agradaria saber que els alumnes, clar, jo amb la gent que hi he parlat, i lògicament del meu entorn, que són més catalana parlants, doncs, en català, en català! Però sí que m'agradaria dir-ho en percentatge. No, però segur que segur que treuen dades. S'hi sortirà, no? Jo crec que aquestes dades s'hi sortiran. Ja t'he de sortir un dia. És aquest país que es fa a dos per hora, tu. Hòstia, Rene, que estem al segle XX, que això toquen els botons. Sí, perdona, perdona, però els funcionaris tots tenen aire condicionat. Els alumnes no, però els funcionaris sí. Aquí la radio era condicionat, però el que ningú no. Home, això és... Cada cop farà més que el més aviat, ho estem veient, per exemple, aquest any, i això és una cosa que s'ha de plantejar també, perquè amb aquestes... Mira, perquè ja acaben els alumnes, però si això va passant des de principis de maig... Home... A veure què es concentra, eh? Que per almenys un ventilador diu mama, un ventilador d'aquells els sostres. Però ja no és només la concentració, els sostres, el confort, l'estar en un lloc, no? Perquè vull dir... Hòstia, ara estem veient, aquí fora, aquí a dos metres, és que no sé si pot estar. Si a més a més has de practicar... Exacte, has de practicar, vull dir, una prenentatge o no sé, una tensió i tal, és que no pots, però és que, a més a més, perdoneu. Ara s'està parlant de la calor, però és que l'hiverns, estan fotent de fred, i tenen radiadors a les escoles, eh? Però no hi ha collons, no hi ha collons de gestionar-la, no hi ha confecció, això sí, tothom són els millonaris, ajuntaments, uns aires acondicionats, bàrbars, parlem de l'ecologia i tot això, però els alumnes, els nens, la nostra canalla, la gent del futur es fot de fred i de calor. Un moment, això no és veritat. Es van fumar de fred quan la Covid. Clar, perquè havien de ventilar. Perquè havien de tenir húbert, però durant... Jo, pel que m'explica la meva filla, no. A menys de l'autònom, eh? Que a l'autònom allò, a l'invern, jo, em treballava a classe i fins que... Un dia es la bufant i no te la treies, ja. Jo, mira que amb el tema de les vagues, això dels mestres, hi ha estat una mica així, però aquests dies pensava en les pobres mestres, o mestres, que han d'aguantar una classe de 25 nens en calor. Sí, sí, és per tothom. És per tothom, vull dir, alumnes i professores. Clar, perquè l'alumne està allà i és individual, els pobres mestres gestionen a una classe de preadolescent. Ara imagina't, jo l'osbarat que estic aquí, m'hauria condicionat, imagina't si no en tingués. Tu t'has esbarat sempre i a tot arreu, amb pret, amb calor, amb... Exacte. Nevi, troni... No, pel que l'autònom ha sigut, és veritat que un fred que tenia, però això era perquè els costava tant calentar, és a dir, que obrien el radiadors i tot. Clar, és que això és una despesa. Trigava com una hora a la universitat en calentar-se. El creador a les 6 del dematí ho podia fer. Sí, però... Igual estava de baixa. No ho sé. Igual no sabia com funcionava. Parlem també d'altres temes, s'enjustencs. Vamos. Festa major. Quines són les vostres expectatives amb la festa d'aquest any? Jo deixo la Cristina perquè sí que ho menjo bé. Jo és que... L'any passat va ser una mica... A veure... Clar, per això... Que la gent l'espera aquesta any amb moltes ganes. Sí, el que passa és que la festa major d'aquest poble sempre és una mica el mateix. I em sap greu, però sempre és una mica el mateix. Què vols dir? Amb el tema dels blaus i els grocs? Això no ho fa, eh? És igual, blaus, grocs, es fa sempre, després sempre hi ha les mateixes activitats similars. També és veritat que jo l'any passat vaig dir, no? La festa major de l'any passat vaig dir, i la comissió no ho he fet, eh? I llavors no vull criticar-ho, tampoc, perquè penso que, bueno, però no es fan coses gaire... Nova, o sigui, et refereixes a l'originalitat? Exacte, sempre és el mateix. Després tenim barraques, després tenim nusquers, però... Bueno... No, tampoc. I aquells que canten allà, que sempre venen a cantar, com? Qui? Bueno, aquells que canten... Les aveneres, les aveneres? No, aquells que fan cançons d'una orquestra d'aquestes. És collonó perquè estem parlant de la festa major i han arribat gent del patim patam. Jo que volia parlar malament d'ells i no podré ara. No, perquè ja els hi m'han enviat un petó abans dels patims patams. Jo sí que he estat parlant amb varios actors que organitzen i que participaran a la festa major, sobre els assumptes que ens ha traslladat la nostra jefa. I sí que... La novetat del corpus. En sorprèn d'entrada que si és una festa major, que realment vol captar la fluència de gent, s'escursi, arretalli. Si la festa major últimament era de 7, 8 dies, ara aquest any segons, m'han informat, és de 5 dies. És del 3... Ja que és del 3 o 6, veus, és sentíssima. 8 dies, ara un moment, un moment. Enlloc, un moment. Una festa major de 8 dies, no la teniu a Barcelona? No, home. Com vols una festa major de 8 dies? Però s'enjust, per favor. No, no, ni s'enjust. Ni s'enjust. Ni s'enjust. Per tant, per tant, aquesta escapçada de dies... Festa major de 8 dies no la fan ni a Nova York, o sigui, un reto com sempre, perdoneu, perdoneu, eh. I disculpeu-me, aquest to de veu, maligerant, i excessivament abrandat. Perdó. Però sí que és veritat que havia estat últimament, i un reto com sempre, un dinar o un so pelat aneu, que hauria estat de 7 o 8 dies, abans de la pandèmia, pre-pandèmia. Calla un moment. I que li ha fet una festa de 8 dies, però que havia començat algú amb alguns... Jo me'n recordo d'algun any que havia començat. Clar, però dels 6 són 5 dies. Exacte. És el 3, el 6. Sí, també, correcte. Perdoneu, que sembla un Rafael amb el micro. Un menys temps. Vinga, tranquil, tranquil. És candelo. Bueno, jo em diu que l'han escursat. Crec que aquest any es fa del 3 al 7. A mi em sembla unes altres plores raonables. Però és que, més o més, jo recordo últimament sempre han estat més o menys... No dic que no siguin raonables. Dic que si tu vols... O mòmples, els dies. No hi ha prou escacs ni moreres per anar a fer. Si tu vols donar el missatge de què és la primera festa major, com esteu dient, que s'ofereix, que s'ofereix... Correcte, pospandèmia, que s'ofereix a la gent, i que realment vols captar una sèrie de... De públic. De públic, correcte, i hi haurà moltes activitats repetides, moltes, i que costarà anar a totes. Aquesta és una, dos. El de les barraques. El de les barraques. Les barraques sí que és veritat que aquell lloc emblemàtic del camp de futbol antic se'ns en van orris. Per unes obres que encara no han començat. Atenció, esperem que començaran. Esperem que començaran. Confiem amb el nostre Govern municipal. Però espavileu perquè al final no tindriu ni dos setmanes per fer-les. Perquè ara ve la Jura-sip Park, veient en diverses coses, veiem si esteu a temps. El nou lloc, si no recordo malament, i segons he comentat, organitzadors de la festa major, és el Polígon. Per tant, aquest poble al ciutat, aquest poble al ciutat, perdona que es diria tan pijo, es convertirem en poligoneros. Serem com correllà, poligoneros. Vinga, va, Joan. Em refareixo, mare meva. Jo crec que és la calor. Narcís Montoriol cap a baix. Exacte, sí. Això no és el polígono? Sí, sí, sí. Polígono o polígono? La polígono. Si fas un polígono és polígono. Narcís Montoriol cap a baix. La girona és molt propera. Però en lloc de ser tancada amb el camp de futbol... Està encarant el polígono? Bueno, el polígono. Bueno, polígono. Enviar-me un moment. Que sembla bé, sembla bé. Però sí que, a veure, la zona és bastant pròxima al camp de futbol, per tant més o menys serà pediat. Estan enviant a cuinc a fer-ho, això. Que són poligoneros. Coses que s'han de tenir en compte el tema del soroll per als veïns. Això sí. Suposo que seguirà venint l'activitat literària, que suposo que es dirà... Els escacs de les moreres. Comunicant. Tot i que aquests pobles comuniquen les coses amb compte a gotes, però suposo que es anirà comunicant. El cinema, la fresca, la pujada... La marina de contes, en 5 dies no podràs anar a totes les activitats. Ja ho sé que tampoc has d'anar a totes, però t'emperdenes moltes. Per tant, aviam com s'ho munten. Però jo és que... Per fer alguna cosa diferent que... Per què? Ha sigut un èxit. Això sí que hem de felicitar els diferents converses. Ja et pregunto. Ja em pregunto. No ho sabia, això. Com s'ha comunicat, això? No ho sé, però s'ha dit... Molt bé, molt bé. Home, és una figura destacada al poble. Sí, no, no. Em sembla bé, però jo sempre apostaria per algú més anònim. Aquests ja tenen prou propagat. Em sembla bé, eh? Què la vols fer tu? El pregut de Sant Josep ha de ser algú reconegut del poble que hagi fet algú també destacat. En els últims temps... Sí, sí, sí. Ens va regalar una escultura. És un criteri, sí, ens va regalar. Gràcies, senyor Plensa. Ens va regalar una escultura, vull dir, no passa res. La Chloé. Però la Chloé, que està aquí a la plaça de la Rambla, està molt bé. Però sí que és veritat que jo a vegades apostaria per gent més anònima. Perquè la gent ja tenen la seva resonància. Jo, Plensa, que faci el pregut de Sant Josep, a la gent se li han fotre tres papinos. M'entens o no? Sí, com una cosa de postureu, i tot això queda molt bé. Que t'agradaria fer-ho. Ah, bé, que t'agradaria fer-ho. No m'agradaria fer-ho, m'estic segur que molta gent li agradaria que el fes jo. Mira, hòstia, tu, mare meva. Sí, sí, li acaben gotes de... Com es diu això? Eh, eh, eh, les marats se vien arriba. No enganxa, però... No, no enganxa, però vinga. No et fa falta àvia, eh? No, però mai. Sí que és veritat que... hi ha una activitat nova. Quina? Nena, que no llegeixes, algo a sap de la tertulina actualitat. Atenció al que he parlat i he parlat amb un tècnic que només dirà als initials. J-S. J-S, vale. I que, juntament amb el CAU, que és el que organitza l'activitat, aquí he parlat amb un membre del CAU com a inicials O-U-V. Vinga. M'han fet 5 cèntics. O-V-Baixa. O-V-Baixa. O-V-Baixa és més nostre. No corregir-te. Tant si la festa major va polígon, apropem a la festa major. Que ens marxem del tema. O-V-I-J-S ens han dit que estan important, o exportant, ja em perdo aquí, de pobles veïns i inclús països veïns, l'escalada de caixes de cervesa. Sí, sí, això és una nova activitat. De fet, ho va dir l'altre dia quan el magazine de Matins a l'ajusta, m'acaporta la Mireia, va venir a l'alcalde, va estar parlant del tema de la festa major i va anunciar aquesta activitat. L'alcalde... Saps d'aquesta activitat? Seria que teníem un alcalde a tot terreny. La notícia... La notícia de cervesa s'ho dubtava, això. La notícia de ràdio d'Esvern va sortir arret la lenta vista que li van fer a l'alcalde. Potser guanyarà què concurs a l'alcalde. Però jo em pensa una cosa, l'agenda de la festa major ja està tancada. No està comunicada. Perquè es deuen haver de... Deuen faltar... Però sí que és veritat que m'agradaria... M'ha fet gràcia perquè... diu que hi ha... mi oblidat, m'hi oblidat, perquè t'hi he vist a tu i m'hi oblidat, ja. De preguntar on era l'escenari. Ah, una ceia. Però sí que són un màxim de 20 caixes de cervesa. Home, 20 caixes, és molt alt. De la primera a la segona, ho fan tots. A mi m'han dit que no passo de la quarta. Perquè a partir de la tercera, quarta, quinta, i, evidentment, quan més dificultat hi ha, més tronc d'olla les caixes. Però un moment, i la número 20, com la puixes, a dalt? Has de ser un tio àbil, però compta, a part d'àbil i àgil, com podries ser tu... Has de poder pujar a dalt? Has de veure una cervesa cada vegada que has de pujar una caixa. Com no és tu? Per tant, aviam qui... Qui compagina aquestes dos? Jo no jugo, jo no jugo, jo no jugo. Però a la segona tercera caixa, caig. Algo àgil i algú que... Que no tinguis ponts, que no tinguis ponts. Que no cal que es vegi un litro de cervesa. Vull dir, és un glop de cervesa i cap a dalt. Ah, bueno. Plantaja tu, Cristina, plantaja tu. No et fotràs una cota. No sé si un glop és la canya o estirar-te la persona. Tu, Cristin, no, és que el correbars no es fa. Què està passant? Això t'has inventat, Joan? Em fa mig que sí. Què passa amb el correbars? T'han arribat veus? M'ho acabo d'inventar. M'ho he inventat perquè... Per veure la reacció de la Cristina. M'has espantat, m'has espantat. Una altra activitat, clar, és que tenim pregó. La varín de contes. Pujar la canya al moro. Activar-te la literària. I posar-les a les maneres. Les maneres, els vells que menyen. Ja he donat de sí la festa major. M'interessa l'escot de TV3. Sí, sí, que tenim temps. Passem a l'escot però em sorprèn que no t'agradi la festa majora Sant Julçí. Encara falta una mica. Encara és que això ho podríem... Hem fet un testet. Hem fet un testet, Joan. Però és que com que tu tancalles en els temes, no fem mai la llista, la pobra Núria ens envia. Fem, fem. En fi, Joan. Passem a l'escot. Passem el tema de la portaveu del govern que va fer una entrevista l'altre dia pels matins a TV3. I en un moment d'un vídeo, van posar una pausa, li van arreglar el tema de l'escot i van pujar una mica els caïrons i entre una cosa i l'altra bueno, es va veure que se li havia retratat. No era per censures, sinó per incomoditat. Ella declarava que estava supercòmode amb l'escot que portava. Sí, ella ha publicat una carta a les xarxes socials dient que l'escot no incomodava això. Sí. Ho ha respost amb un escrit a Twitter sobre la polèmica que va generar. Sí, sí, sí. I la qüestió és, realment, no ho sé, però és com qui es va s'avantar d'aquest canvi. O sigui, d'aquest canvi. Vull dir, jo quan estic pendent... Hi ha gent que es dedica en aquestes coses. Vale, vale. Vull dir, jo quan estic mirant la tele o alguna cosa, són coses que em passen molt... Vull dir que no em quedo amb això. Suposo que devia ser... Les 7 diferències, no? Exacte. I és com... Un canvi que hauries d'estar fixant en aquell moment per veure el canvi de l'escota. Perquè realment sí que són uns centímetres. Sí, es nota. Si tu ara veus la comparativa de la foto... Si veus la comparativa de la foto, us nota. O sigui, jo no m'estic fixant... Quan està parlant de vegades, escolto el que està dient, vull dir, no m'estic fixant en els cotxes, i se li veu més o menys. A mi és que penso que em va sobtar més. Que fos notícia a tot això? Sí, exacte. Que no realment tot això. Però la polèmica és que TV3 ha demostrat que és una televisió carca, perquè segons tinc entesió, és TV3 la que s'ha ensorat a l'escot. Van ser els treballadors, que ella s'estava... Van pensar, eh? No, s'estava sentint ella incòmode. Llavors, sense preguntar-li directament, li van anar a col·locar. La cosa és que durant aquest impasse de segons, ella va preguntar... Les persones els va preguntar, però se m'ha vist algun pit, no li van respondre perquè tenien segons per col·locar-ho tot bé, i ella estava preocupada, i se m'ha vist algun pit, i no li van respondre en aquell moment. I ella va... Descol·locar una mica, no? És que ha passat els 3 minuts abans. És que volies parlar d'això. Per què? Perquè penso que s'ha generat aquí... Una polèmica que tampoc ve... Ni per ell, o sigui... La notícia diu la portaveu del govern, Patricia Plaja s'ha pronunciat a Desgrat, suposo que tot aquest tema no li mola gens, sobre la polèmica escena viscuda a TV3, quan durant això, a l'entrevista als matins, l'equip del programa va decidir apujar-li l'escot que portava, sense demanar-li permís. I llavors, en una carta compartida a les xarxes socials, titular de l'escot no m'incomodava. Això sí. La periodista mostrava la seva decepció. Diu que l'escot de la portaveu del govern no n'ha provocat cap de crisi, però és una polèmica tan absurda com habitable. No l'he buscat, no l'he volgut, i no hi he contribuït. Per això fins ara no n'he dit res. Jo m'ho miro igual, no ho sé, que jo n'és. Jo crec que el final que vull dir, és el que deia l'escot, és que estem donant un altaveu que és el que ens interessa. És veritat que aquesta portaveu, ja quan van entrar amb el sucarra, era una portaveu que va entrar amb una certa polèmica. Era una periodista bastant reconeguda amb el tema de... que era una... una... una... una... una... una noia que era bastant guerrera, i que això que la posessin de portaveu, que al final una portaveu el que ha de fer és traslladar totes les... tots els plans de govern, etcètera, etcètera, li quedava això com una mica curt. I sí que és veritat que té una imatge que no és la... Diguéssim... per mi és una imatge perfecta, però molta gent no la veu la imatge allò... natural o normal d'una portaveu. Es presenta amb un escot, que em sembla que és molt maco, que està perfecte. Però que no hem de pujar de... que no hem de pujar de l'escot, ni de la roba. No, no, perdona, però sí, sí, però és una estala polèmica, perquè des del moment que li puja em vol dir que hi ha algú allà que... que s'espermera que estigui ensenyant mig pit. Que no l'ensenya. Està ensenyant una part del seu cos i no ho sé, amb molta elegància penso jo, m'acaba d'ensenyar la foto la Cristina, no l'havia vist. Si això, a TV3 i a aquest país ens hem de posar les mans al cap, vol dir que l'herència dels sencis és molt llarga. Sencis, plega, però foto el cap, sisplau. Ai, mare meva, quina... Quina ràbia acumulada, eh? Avui no sé. En fi, escoltam-me una cosa, falta... res, 3 minutets perquè toquin la set de la tarda. Si us sembla, ho deixem aquí. Us espero la setmana vinent, i acabem de quadrar el dia. Però això sí dimecres segurament serà... Però a les 6. A les 6, dimecres, a les 6. Vinga, dimecres és l'altre dia alternatiu a la tertúlia. Res, guateu la calor, que tingueu molt bon cap de setmana els dos i això, eh?, a protegir-se del sol. A protegir-se del sol, i sobretot tingueu una piscina, un mar, una dutxa d'aigua, una dutxa d'aigua al costat, eh? No sortiu com veig que surta el ple migdia, corra i a fer l'animal. Sobretot, això sí, entre les 12 i les 4, sobretot, que és la hora crítica, nosaltres demà tenim tornells a futbol, eh? Molt bé, a les dues del migdia... Perdoneu, és una vergonya, perdona. Ostres, això s'hauria de parlar... I per la canalla, no? Per la canalla, us espaneu, us espaneu. Aquí, on us toca anar? A Sant Vicent dels Orts. Ai, perdoneu, i els amics de l'Àl·let i Sant Just, els Batrans, estan jugant. Un tornell que cap de setmana endorre, que els he comitat jo des del més son de llego, eh? Que tingueu sort i que guanyeu el tornell, sisplau. Doncs res, ens trobem... Un cap de setmana a tots els il·lesuïents. Apa, adéu. Vinga, doncs nosaltres deixem el programa en aquest punt de la tarda, gairebé a les 7. Res més, ens toca dir-vos que passeu molt bon cap de setmana i que tornem a estar aquí amb vosaltres, ja dilluns també a les 5 de la tarda. Res més, protegiu-vos sobretot del sol. Intenteu mantenir-vos fresquets i fresquetes. I aneu-nos seguint, també, a Róba Ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram. O si voleu també, a les xarxes socials del programa, a Róba la Rambla 982. Tornem dilluns, ja ho hem dit aquí a les 5. El 98.ufm a Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just, que vagi bé. Tornem d'una manera de ser una mica més fàcil de tornar-me a emocionar. Vull cridar en un festival que toqui el grup que estimo tant. Que vull soroll, vull intensitat, vull plorar de felicitat. Vull ser lliure lliure com la llua del mar. Vull ser lliure lliure com la neu dels altres. Vull ser lliure com la neu del mar. Vull ser lliure com la neu del altres. Vull ser lliure com la neu del mar. Vull ser lliure com la neu del mar. i una comada amb els llams. La llum verd de les palanques és oxigen necessari per l'economia del Barça, però no és encara cap victòria.