#192 - La Rambla del 21/6/2022

Sintonitzes, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio d'esper, durant el 8.1 Ràdio d'esper, durant el 8.1 Fem la misura municipal de Sant Just Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dinyons adiventres de 5 a 7 de la Tarrant. Avui a primera hora que tenim doncs bé d'aquí i fins la 6 farem un nou capítol de converses de Terrassa amb la Jóva Sant Just tenc a Gloria Romero i avui ens parlarà sobre la importància de l'educació sexual. Després, tot seguid, rematrem la Secció Mençoal que fem en la revista de Sant Just, la Vall d'Avers on ve aquí a la ràdio en Josep Lluís, un dels membres del comitè de direcció de la revista, i ens parlarà dels continguts de la revista precisament d'aquest mes de juny. Després de segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de ràdio d'Esvern, farem espai de teatre amb la mà i caduènges, perquè sempre que ve ens porta aquelles millors estrenes que hi ha a les sales de teatre, i no només de teatre, sinó també de diferents espectacles, màgia, òpera, circ, vellet... Bé, sempre ens porta el bo i millor. També farem un repàs de les afamèrides i dels dies internacionals d'avui, i que per cert, 20-1 de juny, entrem en una nova estació, entrem a l'estiu. Bé, doncs tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem, que ja tinc la glòria per aquí. No marxeu. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em velleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor. Soc la teva planta. Soc la teva flora. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. La reserva s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang. Salve a vida. És divendres tarda. Després d'una setmana has hagut d'hora de munyaball amb les mínimes hores dormides, t'encamines al teu guard de confiança per trobar-te amb els teus amics. Ho seguiu a la terrassa, demaneu unes cerveses, i és hora de posar-vos el dia. L'educació sexual que rebem és pràcticament inexistent i sovint ineficàs. Per a molts estudiants, normalment es tracta d'una única sacia informativa a tercer d'aleso, en què, com a molt, ensenya de fer servir un preservatiu i donar gràcies. Per això, en els últims anys, s'ha iniciat una demanda per aconseguir assegurar una educació sexual integral que sigui útil, que aduquen consentiment i respecte a mutu i que comencen des d'una edat primarenca perquè es devinqui una qüestió natural des de la infància i no un tabú. Per què és tot això necessari i per què hi ha gent en contra? Avui en parlem al Converses de Terrassa. Per parlar d'educació sexual i tot el que falta i falla en ella i per tant establir tot el que hauria de ser o tot el que s'hauria de passar, jo crec que un document s'ha establir un fet i és que el sexe, ara per ara, segueix sent un tabú, o, per almenys, segueix sent un tabú per les sobresexes als infants i als joves adolescents. Per què creus que és un tabú? Doncs no ho sé, però sí que... Exactament ho hauria de pensar realment en una anàlisi per saber per què és un tabú, però sí que és cert, perquè... Quan jo anava a l'escola, me'n recordo que l'educació sexual era posar això a un tabú i que pràcticament no n'hi havia d'educació sexual. Jo crec que ara no ho sé com treballen a les escoles o als instituts aquest tema, però crec que segueixes tant, una mica, per les mateixes línies, sí, sí. Jo és que el que recordo és un cop. Això, el que tracerà això, potser, me'n van posar un vídeo, se'n va venir una gent a l'escola, de fora de l'escola, que em sembla que està bé com que vingui, perquè recordo que hi ha gent especialitzada en aquest tema, i això sí que crec que és important, que no sigui com els propers promesos que sobretot tenen ni idea ni de com parlen els alumnes, perquè sí, com persones que es dediquen a això. I això recordo que va venir algú, ens van posar un vídeo, ens van donar pressa per als gratis, i vaig pensar, bueno, tenim 15 anys, bueno, que és important, és important, però que la majoria de nosaltres encara està una mica ja, paraus. Però tot i així, és que va ser això com un cop a la vida, ens va dir 3 coses, i ja està, una mica precari. I sí que també crec que com a societat tenim com una tendència a sobreestimar la capacitat de comprensió dels infants, perquè el sexe, com la mort, també... També, és un altre tema d'algú. Són qüestions supernaturals, però també l'estirem com de temes d'adults. Com de això parlaran els adults, això no els parlem els nens. Jo crec que és per això, que és perquè simplement creiem que no ho entendran. I jo crec que el que passa és que, potser, des de l'escola és un tema, és d'aquells temes que es diu, bueno, a casa ja ho faran, ja s'ho faran, i des de casa pensen, bueno, des de l'escola ja ho faran, i és com d'aquells temes que queden com en el limbo, 100%... Que ni per un lloc ni per l'altre, i acabes les etapes educatives i no saps una merda de res. Total. I és a base de l'experiència que ho has d'anar aprenent. Això és una mica putada, perquè de vegades on hi tens experiència... O sigui, de vegades, o l'experiència és massa aviat, o massa tard, o quan l'estàs vivint, tampoc saps què fer, perquè t'han ensenyat, òbviament, com serà... O la teva, o pitjor encara, la teva educació sexual ve del porno. Jo crec que aquesta és un gran error, per mi. En plena, que no es tracti ni des de casa, ni des de l'escola, i llavors, el que acabes agafant, com de... Vull dir, les inquietuds estan en els nens, nenes, i llavors, si no es fa des de l'escola o no es fa des de casa, que a d'excusos que les seves maneres, i al porno, sí, és una de les vies, no? Sí, per mi també és com que tots i totes tenim una fany de protegir els nens petits, i, per tant, com que ens hem habituat a recórrer, com la mentida, o la ignorància, per evitar com aquestes converses incòmodes que, en veritat, són molt importants i necessàries, no? Per exemple, sí, els bebès, oi, els bebès, no, perdó, quan els nens et pregunten d'on venen els bebès, penses, bueno, no penses, i directament els dius, els porta la cigonya, i ja, com de, quedes de petits... Però jo crec que això ja cada cop es deu dimens, eh? Es deu dimens, però es diran en famílies m'assemblants, i m'està fora semblants, no? I, per mi és com una actitud, que és això que només per Petra, la continuació de taus, el voltant de la sexualitat, no? I, al final, al final, no és només un tema de la sexualitat en sí, és que també crec que, si parles de sexualitat a nens des de petits, és que no ho vull dir, a adolescents, ho vull dir nens, en blancs 5, 6 anys. Primària. Primària. Primària. Per mi també és una qüestió de dotar-los a les eines necessàries, perquè puguin defensar-se, o fins i tot demanar ajuda, en moments de risc, o sigui, el coneixement és poder, i, en aquest cas, l'educació sexual està... està... està... està aprovat, que afavoreix a la prevenció de casos de bus sexual infantil. Mm-hm. Sí. Perquè, al final, estàs dotant a les criatures, com d'unes eines, perquè siguin capaços i capaços de detectar comportaments inadequats que tenen alguns adults amb ells. Clar. No, perquè ells puguin entendre, puguin entendre què poden demanar, que no és el si toqui, que puguin demanar, com cert respecte, que pas gent adulta, i que, quan aquesta gent no el s'està respectant, que poden, com expressar el seu malestar, i poden demanar ajuda a altres adults, i poden dir, m'està passant això, no? I detectar aquestes situacions de perill. I aquesta persona creus, o, bueno, aquesta educació, per exemple, es podria rebre per part d'algun professor especialitzant, no?, en la matèria, o, per exemple, el mateix toto que a vegades, i en aquestes assignatures, com es va plantejar fa uns anys a l'educació de la ciutadania, o assignatures així, que a vegades és el mateix toto que a les imparteix, o no té per què ser així, no? Vull dir, es pot agafar alguna persona que s'encarregui de les diferents etapes, doncs... Clar, és que també, òbviament, en plan, jo crec que és que, per com es diu, crec que ha de ser un treball continuat. En plan, com, des de primària, no sé si cada any, o també tot depèn dels recursos no de cada escola, que és un altre té món, però jo crec que ha de ser com una qüestió constant, no?, òbviament, no ensenyaràs el mateix, en el que és sexual, a una nena i un nen de 6 anys. Com de 12.Exacte. I tot va tan bé en pos de... Mentre vas creixent i tu vas desenvolupar la teva sexualitat, a un nen de 6 anys, que no la té gens desenvolupada, el que li has d'ensenyar és simplement, o no simplement, no és simple, però per una banda, en plan, com respectar-te, com el que he volgut dir, no?, detectar que t'estiguin respectant a tot, en tot moment, i tu respectar els demés, perquè també és una qüestió de nens de 6 anys, una cosa tan bàsica com no li et xiquis la família i les teves companyes de classe. És que això pot ser educació sexual, perfectament. Jo recordo hores del pati, del meu curs, de jugar a jugar això, a veure si els nens t'acaben la faldilla. I per mi això ja és una qüestió sexual, en plan, nens de 6 anys, com a dir-li, com s'arrespecta els demés, com aconseguir o com detectar que et respectin a tu, i que no t'estiguin vulnerant, a tu, com la teva llibertat, consentiment, és que no cal ser explícit en un moment de 6 anys amb aquestes qüestions. Simplement dir, si algú et toca el braç, i no vols que et toquin el braç, tens el dretat i no em toquis el braç. A més que es pot fer de diferents... O sigui, no fa falta fer-ho, tipo, una classe de teòrica. Exacte, no cal que sigui en plan un powerpoint de... Això és una obra, això és clar que no, en plan... Es pot fer a través del joc, de diferents eines. De dinàmiques, en plan, jo entenc que pugui semblar com... pugui fer por a alguns pares, que això és sexual. No hi ha la paraula sexe, és com... com a un nen de 6 anys tal. Però, bueno, és que es pots fer... Mira, l'altre dia vaig trobar un vídeo d'una nena que es diu Maria, que té 5 anys, i el seu pare va pujar un vídeo a TikTok de com li ensenyava a la seva filla, a l'educació sexual. Jo ho feia a través d'un llibre, i aquesta nena, per mi, és la demostració que, des d'una edat primarenca, es pot ensenyar a l'educació sexual a ficar-se bé. Vols que posem el vídeo? Sí, sisplau. I escoltem, és això, un TikTok d'un pare que ensenya a la filla, la Maria. Sí. Bueno, el tema de l'educació sexual. Oye, Maria, me hablas de este libro. ¿Cómo se llama el libro? ¿De tu cuerpo estoy yo? ¿Y de qué va el libro? De tu cuerpo estoy yo, que te manejas tú, y que no es una palabra muy importante, porque no es... no quiero hacerse una vez. ¿Qué es que hace una vez? Y si notas en caso de que estamos tanto en un adulto o adulta que no te haga eso, como cuando te da una obra, tú no quieres, y ya has dicho que no. Y cuando te cogen de la mano, por ejemplo, si hay algún coche y vas a cruzar una calle, a lo mejor tus padres te cogen rápidamente sin preguntar de la mano. Eso está bien. Sí, porque te están protegiendo el cuerpo. ¿Alguien sabe quién son las partes privadas? Mira, las partes privadas es el kill, el cola, el respito, el culo. Es el parte... normalmente se llaman partes privadas porque están tapadas con sopa. Si hay algún secreto malo, quítate la de la cabeza. Eso, secretos malos, te sienten muy malos. ¿Cómo te quitas eso, secretos malos? Es sincero, a un adulto. Así te quitan los secretos malos. Pero si algún adulto quiere decir una cosa importante y no te hace caso, se la dirás a un adulto que sí que te haga eso. Como alguien de tu familia, mamá, papá, tu tío, tu tía... tus vecinos, de los padres, alguien que te haga caso. Alguien tan fiel en alguna habitación y no estás a gusto con esa persona, es mejor que te vayas de la habitación. Algo una vez es que quieres decir no y que no te sale la frase. ¿Por qué? Porque no la quieres decir, te da un poco de confianza. O sea, este libro habla de que tu cuerpo es tuyo. ¿Por qué se llama tu cuerpo es tuyo? ¿Por qué tu cuerpo es tuyo? No, és la màquina, Maria, no sabies. Em sembla brutal, aquest vídeo. Em sembla brutal perquè hi ha tantes coses que diu aquesta nena i que intenten, fàcilment, i és com... És com que ho ha integrat, com que forma part d'una normalitat. Sí, sí, sí, vull dir que és com... per mi és essencial i és com superbrutal que agrada estar contestant. I està menjant galetes, està al pati de casa seva. És que el vídeo és molt bo, vull dir. Diem el compte de TikTok, potser hi ha algú que el vulgui mirar. Exacte. A veure, espera, que l'he tancat i... Raül, no sé què. Sí, és el pare que posa aquest vídeo a la seva compte. Entenc que la Maria és la seva filla. Exacte. I a veure si el veig aquí es diu Raul Massana. Sí, Massana amb dues cases. Doncs és que és això, la nena, tan casual tracta la lectura com d'una cosa amb tota la naturalitat del món, que és el d'important, i el que diem abans és un llibre, Tu, Cuerpo, és tu i jo, hem dedicat, com especificament, a un públic de nens petits. Vull dir, existeixen les eines, existeixen els recursos per poder ensenyar des d'una temporada... No, si no és tan bàsic, és com el consentiment. El consentiment parla també del tema de les parts privades, no? Sí. No és no. O que, a vegades, no et surt dinó. En plan, és brutal, és com no només ensenyar no és important, també ensenyar, de vegades, potser no et surt dinó. Clar. I també crec que és molt important, que per mi això ja entra en el terreny de no és culpa teva, si no pots dinó. Perquè també em sembla com supermega important. I això, en plan, amb el llenguatge d'un nen petit, sense referents explícits, òbviament no cal dir-li a una nena, directament, el que es posa, una violació. O el que li pot... en plan, no cal dir-li directament, però sí que cal, com ensenyar-li sense aquelles paraules, com una actitud pot comportar això, i com ella ho pot evitar o com pot demanar ajuda. No, al final, l'ensenya dos punts claus, que és per una banda, existeixen persones amb males intencions, i existeixen adults amb males intencions. Perquè quan ets petit et creus que tots els adults són mala gent, i no és veritat, òbviament. Tens els referents dels pares, i penses que tot el món és com ells, que volen sempre el millor per un nen o per tu, però no sempre és així. Llavors l'ensenya, un, hi ha adults que són males persones, i dos, li diu, 605 comoditat per culpa d'aquests adults o d'aquestes persones, tens tot el dret del món, ha manifestat un malestar a mi, alguna doble al que tinguis confiança, i ha informat sobre aquest malestar i... Sobret allò que no vols que passi, no? Exacte, i per tant, això està molt guai, que aquest pare tingui els recursos per fer tot això. Però no és la realitat de tots els pares del món. Perquè ens enllaven els pares que li se'ls passa pel cap, i ja s'han d'ensenyar això als seus fills i filles. I per tant, per mi, implementar una educació sexual a les escoles és democratitzar aquesta coneixença. I això? I a vegades que des de les cases no es les tenen ni aïnes, perquè és una cosa que... o per la cultura, perquè... Bueno, exactament, per la cultura, o perquè... i pares que també desconeixen tot aquest àmbit, o que no saben com fer-ho, perquè tenen por fer-ho malament... I ara no els van ensenyar, òbviament, en la seva època, que no saben que no tenen això per on tirar, no? I, llavors, fer-ho des de les coses seria com has dit tu, un pas a la democratització. És que per mi no és ni tan sols una tasca habitable en pla. Pots escullir per la raó, no és que per mi és un deute. Si per no valne, no es pot esperar a l'adolescència a que un entingui 15 anys. Clar, ja va tard, va tard. A les 15 ja va tard. I a dir-li només, mira, un pressa de teva es fica així. Perquè és superinútil, bueno, inútil, no, però és molt insuficient. Ara mateix l'Educació Sexual es basa en fer l'excursió de tercer deso en un lloc que t'ensenyen a posar un preservatiu i ja està, però vull dir, s'han de treballar altres coses des d'edats, doncs això dels 5, 6 anys, el consentiment, el respecte... No és no, o sigui, cosetes d'aquestes. És que tot infala sobre el teu dret. És que per mi és un dret rebre l'Educació Sexual i més enllà dels fins de precaució, és també com el dret ha de tenir un espai segur on qüestionar, preguntar i dubtar sobre el gran aspecte que és la sexualitat i que no ha de ser una cosa incòmoda, és que al final forma part de la condició humana més bàsica, el sexe. De veritat. Llavors, fa un mes, Vox, els nostres grans amics, va acusar el govern espanyol durant una comparació sense a les Corts de pervertir els drets d'Aquestia i Léon amb l'Educació Sexual en edat impròpia per qui manifesta que és una assomptat que s'ha de portar a l'àmbit privat que conserreix a les famílies. En plan, els pares han de poder decidir la formació religiosa i moral dels seus fills segons ells. Molt bé. En fa gràcia això de religiosa, el dret escollir la formació religiosa i moral del plan de... és una assomptat privada, però és que la religió sí que s'ensenya a l'escola. Clar, també hauria de ser un terme privat, no? En plan... Em sembla una mica hipòcrita les seves paraules perquè és com... Sí que s'ensenya la religió a l'escola, llavors fora de l'àmbit privat, llavors perquè la sexualitat no es pot. I per què s'ha de considerar una qüestió moral, utilitzant moral com en termes supermergades pactius? Per què s'ha de considerar moral? Una qüestió moral, i no bàsica, que els infants aprenguin a tenir autonomia personal i sexual i que respectin-la dalt de més. És que és molt terrible. Aquestes persones, després, es pensen que amb l'educació sexual la gent surt per partida, la gent mira pornografia... Sí, sí, sí. Les classes d'educació sexual consisteixen a fomentar la pornografia. I dius, no, potser és al revés. És que literalment és el contrari. És que a l'extrema dreta puritana li encanta. I al cap, quan parlem de sexes, és com... Què feu, què feu? I literalment és per difondre un discurs d'odi i t'hi hi ha alguns col·lectius oprimits aprovats. Perquè això ho fan, o sigui, ja ho vam fer. Quan van relacionar el col·lectiu a la JTV, amb la padaràstia, li corto un hiperetós, o saps? I pareïs és com... Ai, sexo, ideologia de gènere... Feminats i stales, que ja ho fiquen tot el mateix pacte, saps? Pum, pum, pum. És que, de fet, no volen ni sentir-ne parlar del sexe, de l'educació sexual, és a dir, això, fora, res, sobre, saps? I és com que després arriba perquè és una necessitat, o és... Vull dir, va també amb... Bon, no és una cosa que s'ha de pugui insultar, saps? No, no, no. Llavors és quan arriben, després, en casos que... Digo, no, no, vull dir, això va passar... Perdó, eh? Això va passar? Última setmana de... maig, crec, o a mitjans de maig, una setmana més tard, de què diguessin això... Mm-hm. L'exlíder de Vox a Yeida, Jose Antonio Ortiz Cambray, era condemnat a 14 anys de presó per abusar de persones amb discapacitat. Mare meva. Vull dir, els que em sembla brutal, que s'amplim la boca en plan... Edu, que això és sexual, per què no sé quantos? I teniu membres al vostre propi partit? Mm-hm. Que no... Que sí que haurien d'haver rebut una mica, que això és sexual, no? Sí. Em plena, això sí que és per versió impròpia a qualsevol edat. Gràcies. Si quina ràbia és que m'ha d'arribar un porc que em dóna. Molta ràbia, com a la hipocresia, de veritat. I és que, sobretot, també, crec que és important insidiant que... l'educació sexual també ha de ser diversa. En plan, no s'ha d'ensenyar només a posar en pròxim patiu. Existeixen les noies, que només volen estar amb noies. És que són els nois que volen estar amb noies, vull dir. Aprendre-la i dir totes les diversitats que pugui. Exacte. Per aquí també pot ajudar, quan tens 15 anys, a saber quan ets una noia i no vols estar amb un noi i et poden ensenyar que el sexe no ha de ser només un per reproduir-te. Clar. I deixar de sentir com antinatural que t'agraden les noies i tinguis de ser sexual cap a les noies. És que pot ajudar moltíssim, no? Sí. No és sexual, però no des d'una visió... O sigui, donant opcions de tot. Exacte. Que no només sigui cap a noies i noies que volen estar entre ells, cap a totes les essències sexuals, i també, fins i tot, perspectiva de persones trans, perquè també pot ser molt dur per les persones trans, joves, com d'espullar-se davant una parella sexual, quan tenen disfòria, quan tenen tal, ensenyar a tothom el que és la disfòria sexual, o sigui, la disfòria sexual de gènere, i com pot afectar-nos en sexuals, també pot ser molt important. Tu, com a, per exemple, noia, si algun dia estàs amb un noi trans, també seria com important saber què li pot afectar aquesta persona. Vull dir, és que la cosa sexual pot ser també una lliçó en inclusivitat i una lliçó en respecte de cap als altres. Sabem si, per exemple, des de la Generalitat, o des d'alguna institució, d'administració, ja crea d'algun pla o alguns materials didàctics, així per divulgar... Per entrar-se a la web de la gent, segur, de totes formes, jo el que recomano és el centre joves de tensió de les... Ui, perdó, estic dient fatal. Centre jove de tensió a les sexualitats. Jo sé que això a Insta sempre fan xerrades, sempre fan formacions, tallers, superinteressants. No sé si per a qualsevol edat, per a adolescent, seguríssim, abans no ho tinc clar. Però jo recomano aquest centre, només seguim-los per a Insta. Ja prenis moltíssim, indagant, segur que es troba moltíssim centres per a Barcelona, que es dediquen a això. I jo crec que, com tirant cap a entitats específiques a l'aquest tema, es pot aprendre moltíssim. O si no, també, per exemple, des de casals de joves o des de centres cívics, potser en el mateix centre no tenen cursos o no fantallers, però sí que suposo que deuen tenir una xarxa que et poden d'arribar en algun punt més concret o en llocs més específics. Jo crec que és important perquè, lluitant perquè, l'educació sexual no es quedi en un àmbit privat. No, en plan, sí, el que estàvem parlant, el pare de la Maria, està brotant el que fa, però és que és important escampar... Divolgar-ho, no? Divolgar-ho, exacte. Ensenyar-ho, també. Com perquè tothom tingui accés a tècniques de prevenció i protecció sexual. És que ja hem vist què passa amb la salut mental. Si tens diners per anar al psicòleg, està de puta mare i et va superbé. Però si no es parla de salut mental a les escoles, si no es parla dels infants, els adolescents, etcètera, es segueix quedant de portes per a dintre. És que és una qüestió personal quan ha de ser una qüestió social. I amb l'educació sexual és literalment el mateix. Una cosa es parla, es normalitza i, si s'ensenya, es desestigmatitza. I al final, si estem d'acord amb que l'escola és un espai que va més enllà de les aules, en plan, va més enllà d'un lloc on aprenen a sumar i a conjugar verbs, si estem d'acord que ha de ser com un àmbit de desenvolupament personal, on construeixes els teus valors humans, i si sabem que, a sobre, el menjador t'ensenya a no utilitzar els coberts, i el pati a compartir una pilota amb tothom. Vull dir, llavors, també l'escola pot ser l'espai o la base, o les pugui construir un coneixement sexo-afectiu, que formi persones que, des de patita, sàpiga en el que és el consentiment, i no només això, sinó que també estiguin alliberades de culpabilitat sexual. En plan, també, perfectiva de generar, no els debòs es van fotent... És que és ideologia de genero tal. És que és important tenir una perspectiva de genera també en aquest sentit, perquè estem parlant que és una cosa que afectarà molt més a les noies que als nens, o que està molt més estigmatitzat que per les noies, que per els nens, i això es veu simplement amb la demà del masturbació, i quan els nens tenen 12 anys, ja ho parlen, que tampoc ho parlen de la millor manera, perquè és tot embasar el porrot, etc. Però és que per les noies és... vamos. És bastant tabú, eh, per les noies, amb 12 anys, és com... Si intentes amagar que t'estan creixent els pits, per exemple. Exacte, és que és com una culpabilitat i una vergonya molt gran per a nosaltres, que també s'ha de anar en contra i també s'ha de curar. A més que és que jo he llegit, en Glòria no sé on, però s'ha fet una estudi que cada cop la pubertat en les nenes està començant abans. Llavors, abans, arribant a aquestes coses, també, de fet, van posar com a d'edat, de franges d'edat, entre els 9 i els 13, apareixen... o poden aparèixer la primera regla, etc. I llavors... La regla també és el que és sexual. També. Gràcies. Llavors, ara hem baixat un any, o sigui, si una nena començava a desenvolupar-se abans dels 9 anys, ho consideraven com un cas a tractar, o que s'havia de fer un seguiment. Si una nena es desenvolupava a posar d'edat, l'han rebaixat. I si una nena es comença a desenvolupar just als 8 anys, ja no és considerat com un problema. O sigui, dintre de la normalitat actual, doncs el tema d'entrar una mica en la pubertat a partir dels 8, ja no és un tema com preocupant mèdicament, saps? Vull dir, està com acceptat, perquè... Però, clar, això indica que les nenes, cada cop també, abans tindran més canvi... Bueno, cada cop abans els canvis físics també es veuen. Com per exemple el tema de la regla, també. Jo crec que molts nens també els aniria bé. És a dir, aquestes l'altres, que no només ensenya el que és la regla. A les nenes, sí, obviament, l'estem parlant, però que els nens també, vull dir, és que m'explota el cap, que a la meva edat ja no gràcies a Déu, però quan estava al ESO o exagerat, la de nens. Agafar-te una compresa i amagar-te per no sé on, a la clàssica... Ai, jo vas amb la compresa, no sé què és, sí, tia, en plan, que ho tracten com si fosis un alien, que tracten com si fosis un alien, per tenir la regla, és com... Jo recordo...Soc la transporta de la humanitat, gràcies. El moment de trobar la compresa, anir de la motxilla i anar a la vau per canviar-te un moment tràgic, vergonyós... I ho sento, perquè és un horror tenir 10 anys, perquè a mi em va venir amb 10 anys, i és un horror haver-te d'amagar d'aquesta forma per tenir tanta vergonya, per ser humana, en plan, perquè et passi una cosa que et passarà que, a més, en plan... És que em quedes a de naturalitzar, és molt heavy, i de normalitzar, perquè tens tan bàsiques com aquestes. Un moment, mirant tota l'estona de veure si t'ha caigut la cadira, si no t'ha caigut, o sigui... I si l'ataces, no passa res, tio, de veritat, però és que et faran sentir que no, que és del pitjor. Si et sembla, deixem aquí el capítol. Sí, que la meva gola descansarà. La teva gola ha de descansar, també, un... El reparat d'estiu, els pitjors. Sí, això, bueno, jo crec que ara fred, ara caló, aires a condicionats amunt, aires a condicionats abans... Toc, se'n parla, eh? Acabes i ve, glòriam, i tornem amb l'opèdia. Vinga, neu. Vés a saber pel que tinc entès, és bastant probable que fem el mateix. Vés a saber, no ens n'adonem, i és bastant probable que ens assemblem. Jo penso en tu i en un munt de gent. Depèn del dia i del que estic fent. De l'interès, veure algun tema en concret. És un misteri, això de l'ament. Venen el capcos, estan diferents. Que no s'entén alguna d'ells ni existeix. Vés a saber pel que tinc entès, és bastant probable que fem el mateix. Vés a saber, no ens n'adonem, i és bastant probable que ens assemblem. Vés a saber pel que tinc entès, és bastant probable que fem el mateix. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré com ha arribat el carrega, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, mira, que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma, tampoc és tan bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. I ara passem a saludar en Josep Lluís Gil, que és membre del Comitè de Direcció de la Vall d'Averg, la revista local d'aquí de Sant Just. Hola, què tal? bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Comencem a la portada, el principal tema, aquell que es destaca més de la revista, no? Doncs comencem fent una celebració, per dir-ho d'alguna manera. En guany són els 50 anys de celebració a Sant Just de la Flamma del Canigó. I llavors li dediquem una portada en una foto antiga, en color... Perdó, en blanqui negre, d'una foguera, cosa que ja no s'estila. No, ja no. No sé què diu la normativa, però... No, s'ha perdut, s'ha perdut. La qüestió és que la Flamma se segueix fent gràcies a l'empèny i la dedicació d'una sèrie de compilatants que encara mantenen la Flamma de la Flamma, per mi, o d'alguna. M'haig millor dit. M'haig més vendit. I llavors hi ha una mica d'explicació d'aquest període i una sèrie de fotos per fer una mica de retrospectiva de com ha anat. Aquests 50 anys. Molt bé, això és el tema, òbviament, també, més de juny, Sant Joan. Per tant, tema totalment de camp d'endem de nostre dia a dia. Ho porto, efectivament. Altres articles o reportatges que també hi hagi destacats? Bé, destaquem una mica el comentari que feiem ara, fa un moment, l'editorial, que titulem el servei públic que no serveix, i que fa una reflexió en dues basants. Una, en el no servei de correus, bastant generalitzat a tot el poble, encara que sembla que el barri de Mas Lluís està patint de manera particular el problema, però no és exclusiu de Mas Lluís. I la segona basant d'aquest editorial va precisament a el que sembla una certa instrumentalització per part del govern municipal, que ha pres partit amb l'escusa dels problemes a Mas Lluís, quan en realitat és un problema general del poble. Llavors, sembla que hi ha un viatge electoralista en la manera de fer-ho, o en l'escusa, pel fet d'intervenir, perquè motius n'hi ha per fer-ho o que ets avall del poble. Sí, sí. De fet, és un problema que, últimament, a la xarxa social, també s'està movent, hi ha hagut queixes des de diferents punts del poble, i és un tema que s'ha de posar també, damunt la taula, i la Vall d'Avers ho fa amb l'editorial. Ho fa amb l'editorial, i també expliquem una miqueta, una reunió en l'apartat de Breus, el dia a dia. Expliquem una reunió que hi va haver amb representants de correus, no de l'oficina de Sant Just, sinó de la Sona, amb l'Ajuntament, l'alcalde en concret, i representants de l'Associació de Veïns de Sant Just i la de Mas Lluís. Llavors, informem que hi va haver aquesta reunió i alguns mena de compromís que es van assolir, però posem, com he dit abans, de manifest que l'escusa... És a dir, utilitzar l'escusa dels problemes de Mas Lluís, a més a més, des de l'Ajuntament, se'ns diu que ve d'una moció que es va aprovar en el mes d'octubre, en què es feia una moció que demanava l'Ajuntament actuar per solucionar els problemes que hi havia a Mas Lluís. Se'ns diu que l'escusa és aquesta moció, i en aquesta moció, a llavors, no es parlava de problemes de correus. No sé si perquè no existien o perquè no era un problema tan latent com altres. Llavors, aquí, insisteix-ho en el que deia en l'editorial, que hi ha una excusa inoportuna per part de l'Ajuntament. El qual no vol dir que està bé i necessari que hagi actuat, però l'escusa ens sembla una mica oportunista, millor dit. Això pel que fa a l'editorial. Després, sí, seguim amb els continguts que no siguin per exemple de notícies del dia a dia, sinó amb altres articles o reportatges. Bé, fem una mica de reportatge del que va ser la festa major de la Teneu. La nova junta li ha pogut donar una empenta més enllà del que era habitual, i s'ha traduït amb molts actes i amb molta participació i molt d'èxit. Llavors, hi ha, bàsicament, un reportatge fotogràfic del que van ser alguns dels actes. L'ògicament, a toro passat, és una mica més complicat. Clar, clar, exacte. També, més cosetes. Informem que ja has conegut, però parlem de l'inici de les obres de la sala gran de la Teneu, la sala municipal de la Teneu, que han començat les obres, i fem una petita pinzallada històrica i junta amb el que és l'inici de les obres. I diquem una plana parlada d'aquest tema. La Teneu aquest mes ha ocupat algunes planes de la revista? Bé, són per motius diferents, perquè el tema de la sala gran és alier, la Teneu en sí, com a entitat. És una casualitat en el temps. Està allà a la sala, no? I com que la sala té una història, la sala no comença a partir de determinat moments, sinó que ja porta molts anys de vida, doncs valia la pena dir d'on ve i on està ara, on va, on va, amb les obres. Hem parlat de la flama del Canigó, els 50 anys aquí s'han just, també de la festa major de la Teneu i de les obres de la sala municipal, també del tema de Correus, i algun altre tema, Josep Lluís, que sigui destacat. Doncs bé, aquest any hem fet un esforç important per mostrar el major nombre de dades possibles dels que s'ha als distiu, que els hem agrupat en els esportius i els no esportius. I la veritat és que em sembla que hi ha una base important per s'avantar-se del que és l'oferta que ja s'han just per aquest mes de juliol. Déu-n'hi-do, la... Sí, l'oferta que hi ha. Tan esportiva com de esportiva. Exactament. Déu-n'hi-do. Penso que qui vulgui saber o interessar-se et trobarà en el nostre clar. No hi excusa. Segur que no. Després també hi ha, òbviament, la part de notícies més breus, que són més actualitat o més de... Sí. A part del que he dit de la referència a la reunió que he dit abans del tema de Correus, destaco, així, per damunt dels altres, el Festival de la Vall, que començarà el 9 de juliol, en què es donem compte dels actes previstos. I, bàsicament, és això, en quant als notícies breus, els més interessants que hi ha. Altres continguts, o escrites que hi hagi en aquesta revista, per exemple, no sé si de la secció d'esports o cartes que hi hagi... Doncs t'explico... Bueno, a part de la part d'art d'història, que aquest més omple el Daniel Cardona, parlant de l'Efemèrie dels 35 anys de la publicació, del llibre del Milenari de Sant Just, a banda d'això, hi ha, com sempre, la cullita de fruits, en aquest cas, dos escrites dels anumnes de primer i segon d'Eso, de l'Institut, que han fet unes excursions i ens ho expliquen, i, en quant a bàsquet, destaco el fet que el bàsquet s'enjust el senyor, és el millor conjunt de Barcelona de tercera, després d'haver guanyat l'aliminatòria final, i, finalment, donaria compte d'una nova secció, que apareixerà la portada... Perdó, la contraportada, o en pitjor dels casos, en la contraportada interior, que és la foto d'anúncia, en què pretenem que els lectors ens enviïn fotos, que seran publicades anònimament, encara que requerirem saber qui les envia. És a dir, des del comitè, se sabrà qui ha enviat aquell material, però, a l'hora de fer-ho públic, es farà de forma anònima. Anònima, perquè sigui més fàcil per a tothom adresants a aquestes fotos, que pretenen ser una denúncia de coses que es trobin mal carrer, de coses invers semblants, comportaments incivics, coses mal fetes, coses que estan fetes malbé, de tot una mica allò que ens cridi l'atenció, que moltes vegades està publicant a les xarxes, nosaltres, com sempre, tussuts, defencem que el paper queda i les xarxes són efímeres. Tot i que a vegades hi ha alguna denúncia que les parts interessades responen i el millor solució, o no, però ens sembla que el paper segueix i seguirà sent vigent, i, per tant, com que el defencem, malgrat aquesta realitat de les xarxes, defencem la necessitat o la conveniència de fer-ho a través de les nostres pàgines. Perquè queda i és una manera de treure la llum determinats comportaments o determinades situacions. També hi ha alguna pàgina dedicada a fer una valoració del post-debat? Sí, com sempre, fem un recull de les frases que ens criden més l'atenció de allò que s'ha dit en el debat, que vam fer el final del mes passat. I que no m'estic de dir que vam quedar una mica decebuts perquè anava adreçat als joves i cap representant de cap entitat jove de Sant Jos hi va ser, en el qual sabem que no és un problema nostre, que és un problema bastant comú, en el qual... Ja és un indicador, no? Em temo que no sé si el plantejament hauria d'haver sigut una altra o potser haurem de tornar-hi d'una altra manera. Però és evident que hi ha una certa separació entre el compromís dels joves i la resta de la societat. Ara, jo també de cara a pensar en els propers de la temporada següent, però encara falta, però... Ens queda un número per avantar-ne de vacances i aprofito per fer la crida habitual, però aquesta vegada amb més énfasi perquè necessitem nous col·laboradors i col·laboradores per informació general i per la secció d'esports. Necessitem ampliar la nostra plantilla, efectivament, i per poder arribar a més llocs, a més coses i donar més profunditat als articles que fem. Aleshores, a més recordo que tenim encara el plantejament de cara a l'any que ve voldríem estar en condicions de fer una edició digital, que això requereix més gent, una estructura paral·lela, i, per tant, crido a tothom que cregui en el projecte de la Vella Bers, d'informació oberta i lliure de tot allò que passa s'enjust, que s'apunti al carro i estem amb les braços oberts per recollir tothom que vulgui. Recordem on pot comprar la revista la gent interessada? A part de suscriure's, el que vulgui adquirir a la Vella Bers pot fer-ho també mitjant subscripció, perdó, a part de la subscripció podria dir els kioscos, perdó, els... els tabliments habituals, el cal lliberté del carrer Bonavista, a l'escrivar de l'Illa Walden, el Neki i el kiosk que hi ha al carrer Nord, davant de la Mallola. I també el portal Ikiosk, el portal electrònic que també es pot adquirir, és un portal que depèn de l'Associació de la Catalana de la Prensa Comarcal, a la qual nosaltres som membres. També es pot visitar a la web, la Vella Bers.cat, i també hi ha un compte a Twitter oficial de la Vella Bers. Sí, sí, sí, hi ha un compte a Twitter. Ara no recordo el nom. Sí, sí, no, no, em sembla que és... Estic pensant, però em sembla que és Arroba la Vall d'Averg. Ara m'has agafat en fora de d'aquí perquè no m'ho recordo. Recordo que a la web es pot visionar el debat que mentàvem abans està disponible per visionar-lo. Va ser una mica més curt dels anteriors. Bé, està a disposició de tothom, només enllà de la nostra web, la Vall d'Averg.cat, exactament. Molt bé, doncs, Josep Lluís, si et sembla, si no hi ha res més a destacar que ens estiguem deixant, deixem per aquí els continguts de la revista del mes de juny, i ens tornem a trobar a parlar del proper mes, que és l'última com si diguéssim... Abans de vacances. Abans de vacances, clar. Que vagi bé, i bona tarda. Moltes gràcies, i bona tarda, igualment. Adéu. Som mil hostells en un estol, Units com un de sol, Un harmonia en ple vol. Som els colors de la aurora sobre els vols, Tempestes de juliol. Tu fas que sembli fàcil viure sense fred, I quan perdem l'alè, Torrar-ho a fer, que m'has fet rics sense haver de tenir res En un món que va al revés. Tu tens diamants als uns, Al mapa dels meus estres, Si mai estic perdut, La llum que em torna a casa, A veure, que em donen un volt. Tu tens diamants, diamants als uns, Tu tens diamants, diamants... A veure, que em donen un volt. Tu tens diamants, diamants als uns, Tu tens diamants, diamants... Tornat de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amd.cat. F, però aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Bona tarda, us informa a qui li en sabria. 40 dotacions de bombes continuen treballant a l'extinció de la incèndia que s'ha declarat aquesta tarda a Sant Pere d'arribes en un paratge d'edifici l'accés. Fins ara s'han cremat, allà s'hi han cremat unes 20 hectàrees. Sant Pere d'arribes, Montse Gener. Hola, bona tarda, aquí, a Camp Pere de la Plana estan arribant sense parar més vehicles de bombes que se'n dincen per un camí de terra que és una de les entrades al parc natural del Garra. Es poden veure les flames pujant per la muntanya del parc natural i es poden veure com s'està passant. Bàsicament de 15 metolls. Va en direcció al nord que passigis i li vella allunyant-se del poble de Sant Pere d'arribes. Hem parlat amb diversos veïns que comenten la sort d'haver fet fa uns anys una base amb aigua que ara permet als helicòpters agafar-ne i llençar-la amb molta rapidesa sobre les flames. Aquest veí ens ha explicat com ha començat el foc. Els pancats hem vist que tampoc arribava fins aquí, però ha fet bastant de recorregut molt ràpid. De fet, ho hem vist sortir al fum abans no hi havia helicòpters. I ara veig que n'hi ha quatre i un hidrobio. Ha anat com avançant amb línia recta, fins a l'hi vella, i on s'apagava que l'havien deixat enrere, es tornaven a encendre. Jo crec que aquest ha estat el problema, també, una mica. D'altres denuncien que hi ha troncs llançats al mig del bosc des de fa anys i que ningú els treu. Montse Gener, Catalunya Ràdio, Sant Pere d'arribes. Notícies breus, Núria Paraire. La Generalitat farà un desplegament sense precedents en el dispositiu especial que el govern té previst per la rebel·la de Sant Joan. S'activaran tots els equips d'emergència i trànsit. Pel que fa a l'ús de petards, el govern no preveu restriccions generalitzades per la rebel·la, però pot aplicar limitacions en funció del risc d'incendis a cada territori. Ho ha avançat la portaveu Patricia Plaja en la roda de premsa posterior del Consell Executiu, que després d'un cap de setmana crític, ha demanat prudència. A Catalunya hi haurà una rebel·la amb petards. Es descarta una rebel·la sense petards i també mesures generalitzades amb restriccions igual arreu del país, a tots els municipis. En tot cas, sí que és necessari, si és necessari, es prendran mesures concretes, mesures quirúrgiques en funció de les necessitats de cada punt del territori. Vimiteix Mònica Oltre, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, que també deixa el seu escó a les Corts Valencianes Oltre, ha anunciat que plega després de la seva imputació per presumpte en cobriment, en el cas dels abusos a una menor tutelada, pel qual van condemnar el seu ex-marit. La fins ara líder de compromís ha assegurat que marxa per no comprometre el govern tripartit del socialista Ximo Puig, que aquests dies, per cert, l'havia emplaçat a actuar en conseqüència. Oltre ha insistit que es considera víctima d'una persecució política. Això és una qüestió política, ho vaig dir ja el 17. Això és una qüestió política. A mi el primer és la gent que viu en el meu país. Això és el primer. I crec que prenc la decisió millor per a la gent que viu en el meu país. El PSOE ve del Congrés dels Diputats, l'ús del català, el BASC i el Gallec. Els socialistes tombaran una proposta dels grups independentistes que demanen reformar el reglament de la cambra i permetre-hi les llengües coefficients. La Generalitat recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia, que tomba la normativa catalana, a les habitacions turistes. Aquesta regulació permetia que el propietari d'un pis pogués allotjar viatgers durant uns dies, sempre que l'habitatge fos la seva residència habitual. L'Associació de Veïns i Amfitrions, descontent amb les limitacions, va presentar un recurs als jutjats i ara el TCJ li ha donat la raó, en el sentit que es van obviar alguns tràmits d'informació pública. El govern nega aquests defectes de forma recorda que la sentència no es ferma i que continuarà ballant perquè la llei faciliti el correcte de l'enllotjament turístic. El president francès, Emmanuel Macron, multiplica les consultes amb els partits polítics davant de la situació d'impasse furit de les legislatives al seu país que l'han deixat sense majoria absoluta i amb la governabilitat compromesa. Macron no ha acceptat aquest migdia la renúncia de la primera ministra, Elisabet Bourne, en reunint l'executiu inclòses les ministres que no han renovat l'escó. El líder de l'aliança d'Esquerres, Jalung Malenxón, ha instat mentre està enborn a sotmetres a una emoció de confiança com més aviat millor. Esports, Sónio Leart. El Barça i l'Ajuntament de Barcelona han arribat a un acord perquè l'equip de futbol blaurana pugui jugar a l'Estadio Olímpic durant la temporada 2023-2024, mentre remodela el cap nou al president del Barça, Joan Laporta. Explica't que el club calcula que el trasllat els costarà entre 15 i 20 milions d'euros. Laporta també ha dit que aquesta setmana s'activarà la primera palanca econòmica la dels drets televisius. L'Espanya l'ha presentat a l'ateràlbre i en Olivan, provenent del Mallorca, arribar lliure i signar per les pròximes tres temporades té 28 anys i és el primer fitxatge del club blanqui blau de cara a la temporada 20. A tres quarts de nou el Barça rebrà el Palma, el primer partit de la final de la Lliga de Futbol sala, que es disputa el millor de tres partits. Les blauran atentant el factor pista al favor. I el Mundial de Natació de Budapest, per dos quarts d'avui, debut de l'extracció espanyola masculina, l'abater poló davant del Canadà. En natació artística, el duet format per la Catalana, Iris Tio i Elisabeth Soguinha, ha passat a la final que es disputarà Dijous. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. El tall de plàstica municipal Carraublau organitza una jornada, unes portes obertes per a totes les famílies i infants que desitgin conèixer més el projecte i les seves instal·lacions. Hem tingut avui la responsable del Carraublau, la Lai Amargós, que ens ha donat més informació sobre aquesta jornada que tindrà lloc al pròxim dimecres 29 de juny. El Carraublau es divideixen grups d'edat. Els més petits i petites són les alumnes del petit Carraublau, de dos a tres anys. Els altres grups d'edat són els mitjans de 4 a 8 anys i els grans, de 8 a 15. Tots ells podran gaudir de racons, materials i ofertes diferents, segons la seva edat. Per apuntar-se a la jornada obertes, només s'ha d'enviar un correu electrònic a Carraublau, a roba Sant Just. Per tal de poder comptabilitzar les persones assistents i poder gestionar i organitzar el material. La jornada de portes obertes doncs tindrà lloc el 15.29 de juny, en horari de tarda, de 5 a 8, al local del Carraublau, situat a la begoneta, a la plaça de La Pau. La Flamma del Canigó arriba dijous un any més a Sant Just d'Esvern, per encendre la foguera de Sant Joan. Un grup de corredors i corredores del poble aniran a recollir la Flamma a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i la portaran amb torxes fins al municipi. La Flamma arribarà a Sant Just d'Esvern per doctor Rivalta, dos quarts de nou. Un cop al nostre municipi farà un recorregut pels carrers a peu, des de l'esplanada del Canigó. La Flamma passarà per Creu del Pedró, Freixes, Bonavista, Creu, La Ramla, Sant Just, La Ramla, Modulell i la Vinguda Generalitat. Finalment arribarà a part de les bases de Sant Pere, dos quarts de 10 de la nit, on se'n centrarà la foguera i servirà coca de Sant Joan. La present edició servirà per humanatjar també algunes de les persones que a llarg d'aquests 50 anys d'història han participat d'aquesta tradició. Tot seguit començarà la celebració de la rebel·la de Sant Joan amb una botifarra de popular a les 10 de la nit, i l'actuació del grup La Molata, un grup de mestis satgellat i no català, amb esperit lliure i vocació tropical. Finalment punxarà el DJI Rulli X fins les dues de la matinada. En base a les previsions meteorològiques, a més, pel servei meteorològic de Catalunya i a les afectacions que es preveu que s'en puguin derivar, el pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya, l'Inuncat, ha estat posat en fase de prealerta. Es preveuen pluges intenses que poden superar llindar de 20 litres en 30 minuts. Aquesta tarda el prineu i prèprineu occidental i terres de l'Ebre i de mal matí, el litoral i prelitoral central. Els xàfags aniran acompanyats de tempesta i localment de Pedrauc a la mar, així com de ratges fortes de vent. Aniran com el mapa de risc per aquests episodis de fortes precipitacions, el nostre municipi de Sant Just d'Esvern quedaria activat amb risc al per intensitat de pluja, demà dimecres 22 de juny de 6 a 12 del matí. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Sant Just tenc els sant just notícies de la set del vespre. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Això és espectacle. Això és espectacle. Això és espectacle. ¡Sólo lo que has hecho! Això és Espectacle amb Maica Duenyes. Que jo tenim la Maica més que prepara d'aquí a dins de l'estudi de ràdio d'Esvern, falta que s'acabi de col·locar els cascos per parlar de les novetats de teatre a la sala de Barcelona. Hola, Maica. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts a l'espai de teatre. El vam fer divendres fa poquet, però segur que hi ha mil novetats, coses noves que no ens va donar temps a comentar. Sobretot, mira, volia parlar de... Tu te'n recordes que ja fa algun temps vam parlar d'una associació que s'havia fet, que es deia en el Teatre Batega, que tu m'agrada molt el nom. Sí, sí, crec que sí. Doncs, bé, ara hem presentat... Espera aquí. Ara hem presentat una sèrie de lectures i d'espectacles que es podran veure. S'ha presentat com antigament es feia una bona presentació, amb explicacions de tot tipus, amb begudes, amb pica pica i tot això. I hi havia moltíssima, moltíssima gent. I bé, doncs, si vols, parlem una mica de... Home, doncs sí, no? I, a més a més, tenim una convidada, que es diu Francesca, i que farà un espectacle dins d'aquest segle, clar de on el Teatre Batega, on el Cor Batega, sí. I a mi m'agradaria veure si podem parlar amb ella, perquè ens expliqui una mica com ha anat tot això, perquè així, fent repàs, us diré totes les sales que estan dins d'aquest moviment, per dir-ho d'alguna manera. Tenim el Maldà, on el Cor Batega, el Teatre Batega, són totes les petites de Barcelona, però n'hi ha moltes. O sigui que, per exemple, tenim el Maldà, tenim la Vada Badoc, el Teatre Acadèmia, el Teatre Olia, la Sala Fénix, la Sala Versus Glòries, la Sala Fliher, la Sala Anticteatre i els Antaranthana també. O sigui que n'hi ha quantitat de teatres que formen part d'això, on el Teatre Batega està dins del grec, per tant, tindréu informació superdetallada de tots els espectacles que es fan. I jo crec que és una bona idea que els teatres petits s'ajuntin, sobretot perquè ja sabeu que ho estan passant molt malament, els petits i els grans, evidentment, no només els petits. I penso que això és una bona idea. És una col·laboració en xarxa de tots els teatres de proximitat de Barcelona. I llavors, en aquest moment, aquestes xarxes de teatres també estan dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. Per saber-ho, sabigueu una mica tot el que es farà. El primer que m'ha sorprès és que molts espectacles es farà una lectura dramatitzada per presentar l'espectacle, diguem-ne. Per exemple, el 27 de juny, o sigui, d'aquí a res, doncs el Maldà es presentarà Solar. Han estat en la festa aquesta que s'ha organitzat, pràcticament tots els escriptors, tots els dramaturs, bona part de les companyies, la direcció, i jo en fio una mica de tot. El que es farà al Maldà és, estiu solar, de mos malúrum, i jo penso que és molt, molt interessant. I sobretot penso que és una molt bona idea que cada dilluns podem anar a veure i escoltar una lectura dramatitzada d'aquesta obra, que en principi es farà lectura i després, més endavant, es podrà veure la representació teatral. El Maldà ja diu que els dilluns 27 faran Solar, la lectura. Després, a l'abadabadoc, el dimarts 28, també d'aquí a res, faran una lectura diolòquest, holocaust, de la Queralt Riera, que és una magnífica escriptora. Doncs jo ja tenim la nostra convidada, sí, la tenim. Hola, bon dia, Francesca. Bona tarda. Francesca. Hola, Francesca. No, sembla que no, mai que tenim algun error. Tornem a intentar, va. Bé, doncs estava dient que a l'abadabadoc podem veure holocaust, de la Queralt Riera, que penso que ja em di només la Queralt Riera, ja pinta bé, la veritat, perquè és molt bona escriptora. Al Teatre Acadèmia tindrem 3 propostes. El dilluns 4 de juliol, la Xispa, de Mare Angélect, el dimarts 5, es podrà veure... Això no és un vax, sí, que després podrem parlar amb l'autor, que és el Miquel Ferrandino. També al Teatre Acadèmia, el dimecres 6, faran aixeixars, miló, de Xavi Morato. Tot això són lectures dramatitzades, presentant el que és a l'espectacle, i després, més endavant, es podrà veure representat en el teatre. El Teatre Eòlia faran recert de Laura Giverga, el dilluns 11 de juliol. També al Teatre Eòlia, el dilluns 11, però a les 9 de la nit, el recet ho faran a les 7, i a les 9 de la nit faran el Temps de les Coses, de Martí Costa. A la Sala Fèlix, que també moltes vegades parlem de la Sala Fèlix aquí, faran do palan, de l'Eu Manzanaris. Vaig estar parlant vella, em va semblar molt interessant, el que es parlarà en do palan, i aquesta lectura dramatitzada estarà dirigida per un gran mestre, que és el Pombert Mayer. A la Sala Versus es farà res, de bàrbara més més tansa. Aquesta escritora no va venir, jo fa molt que no sé res de la bàrbara, em vaig treballar en vella un parell de vegades, però havia perdut el seu contacte. I ahir, precisament quan vaig veure que la bàrbara havia escrit res per a la Sala Versus, vaig pensar mirar-la a veure, però no va venir. Llavors, bé, n'hi ha moltes lectures dramatitzades de coses que es podran veure després, i jo penso que és una idea boníssima. I ara sí tenim la nostra convidada, sí? Hola, Francesca. Francesca? Hola? Ai, em penso que no podrem. Em penso que no podrem. Hola, Francesca? No sé, es diu que alguna cosa no funciona bé. No, mai que. Sembla que no acaba de funcionar gaire bé el telèfon. Oh, per favor, cada vegada igual, eh? No sé quantes vegades s'ha passat, això. Mare meva, per favor, i què li passa a aquest telèfon? Per favor. Bé, llavors què? No podrem parlar amb ella? Doncs em sembla que no, ni amb la Francesca, ni amb l'altra convidada que teníem. Escolta'm una cosa, i així... Si poses una mica de música, provem una cosa. Passa una mica de música, sisplau. No ho cosirem mai més els vostres botons, ni la vora de baix dels pantalons. Però atenció, no desherem mai les agulles. Fins i tot les mans tan dures per fagar tots els nostres mansons. I per punxar-los als collons. Bé! Tenim la lliçor de ser valentes. Tenim les mans, tenim els pits. Volem cremar-te un lloc que són el que ha sigut sempre el mostre aquí. I reservem la feina riure perquè amb l'or no ens entris d'així. Tinguem les armes preparades i esmulades per lluitar. No cosirem mai més els vostres botons, ni la vora de baix dels pantalons. Però atenció, no desherem mai les agulles. Fins i tot les mans tan dures per fagar tots els nostres mansons. I per punxar-los als collons. Vinga, va, intentem-ho fer ara, Maica, a veure si podem. A veure si surt, ara. Anem a fer una mena de la muntatge raro, perdoneu a tota l'audiència. Perquè no sé com serà el so, però a veure si sí podem parlar amb ella. És una de les actrius d'una obra que es podrà veure a l'antic teatre. I que es diu Les Bebetts. Llavors anem a veure si sona una mica bé. Francesca? Francesca? Hola? Hola? Hola? Ja, ja, ja, ja, ja m'imagino que no sois molt bé. Antes se escuchaba muy bien, a eso escuchaba muy bien. Bueno, porque antes estaba yo con mi el teléfono en la mano, pero ahora el teléfono está delante de un micrófono. No sé cómo se oirá, cómo lo irán los oyentes, no lo sé. Pero yo apenas te oigo el corazón. Bueno, pues a ver, podemos poner... Sí, sí, yo te oigo bien. Vamos a subir un poquito el volumen para que ella me diga mejor. Estaba explicando lo que es esto de Onal Teatre Batega, que es una iniciativa preciosa y que además tiene una muy buena noticia, que es que se harán lecturas dramatizadas de todo lo que se hará después. ¿Me oyes bien? No oigo nada, Maica. Bueno, a ver... Estamos tocando cables o algo. Estamos tocando cables o algo. Seguramente la Núria estará tocando cables. Ahora te oigo en catalana otra nena. Bueno, escúchame una cosa. Si mejoramos tu sonido, a mí me gustaría mucho que hablaras un poco de lo que vais a presentar en el antic teatre, que se llama Las Véretes. Explícannos un poco cómo es esto. No, no ens acaba de sentir, Maica. No podem fer la connexió de la fònica, perquè ella no en sent. O sigui... I ella no està parlant, ara? No. No podem apropar el telèfon al micròfon. És que és molt difícil. És molt difícil. No ens acaba d'escoltar. Ara sí que sí, escoltant-lo a ti i jo, perfectament. Sí, clar, ella m'escolta a mi. Perquè està a través del telèfon. Sí, la França és que m'ho veia a mi, però... A veure, fem una cosa, Núria. Explica-li que expliqui el que faran en aquest espectacle de Las Véretes. A veure. Una pregunta. A veure. Vinga. Nosotros somos un grupo de mujeres del barrio, del Tascantique, pues con una cierta edad. Yo soy la más joven y paso de los 65 largos. Tenemos desde la más mayor, que lleva muchos años haciendo teatro aurora, que tiene 84 años, después de 70 y pico, 70, y solo están con nosotros dos hombres. Y ahora unos nuevos incorporaciones de dos mujeres argentinas, con lo cual somos bastantes este año en el escenario. En el 2019, que fue cuando yo entré, que hicimos su venir, que nos arrancaba mucho de nosotras mismas, de nosotros, porque era como escarbar en nuestro pasado, y que era lo que queríamos contar de nosotras. Aquella obra fue muy dura y muy sanadora. Esta es completamente distinta, las Véretes, pero no deja de ser dura, porque además tocamos los años 50, 70, donde Fox bailaba. Entonces, es como una especie de casting, donde nosotros, en pleno verano, vamos a estar vestidas ya en el programa, si entran en internet, en el antic teatre, verán la fotografía, donde estamos vestidos todos con mayor calzas, y que nos hacen como un casting para actuar. Y tenemos que actuar muy duro. Entonces, nos hemos estado preparando físicamente mucho, hemos ensallado mucho, y Marta Galán, que es la directora, está preparando una obra para que la gocéis inmensamente yo. Les invito a ver la obra y a hacer teatro. Eso es lo que les digo. Y no olviden que son los días 22, 23 y 24 de julio, a las 8 de la noche en el antic teatre. Muy cerquita dos pasos del Palau de la Música. Todo el mundo conoce el Palau de la Música de Barcelona. No sé qué más puedo decir, si queréis... A ver si Maica tiene algo más. Si Maica tiene otra pregunta, Maica, ¿tens alguna altra pregunta? Sí, tinc entès que també en aquest espectacle vallen. Sobre el tema del ball. A veure què ens diu. Te comentaba que lo del baile nos hemos estado preparando físicamente muy duro con una muchacha que hace danza, que se llama, que diríamos ahora ya, la subdirectora de este grupo, que se llama Monse y Sanzu. Entonces, ella nos ha estado preparando físicamente, nos ha hecho este... Nos ha estado preparando y así lo que más hemos estado haciendo, ejercitando el cuerpo cada una mueve de una manera a su cuerpo, hasta donde sus limitaciones, pero todas con muchísimas ganas. Tenemos a una muchacha que la podéis ver en la fotografía del programa, que va en silla de ruedas, mi gran amiga Emi, que la había dado un ictus, y ella, pues no sé si conocéis a alguien, por ejemplo, Lian La Troca, de Jordi Costés, hacen mucha danza de diversidad funcional. Y ahí está Marta y Monse trabajando con Emilia, y Emilia os va a encantar. Ella, con su esfuerzo de hablar, de actuar, de moverse, no sé, es decir, todas hemos estado trabajando muy duro, pero como siempre decimos para nosotras, ir cada semana ahí, que nos lo pasamos también, que aprendemos que nos da un estímulo, y os quiero decir una cosa, que en octubre sale un libro donde hablamos de nosotras, y donde sale la portada, una de las componentes que se llama Mari, que además la portada va a decir eso. Cuando entré en la belleza, tomaba 15 pastillas, ahora tomo 6, es decir, lo que significa para nosotras este grupo de teatro, tan sanador y tan enriquecido. Y a la B nos hace ejercitar el físico y la mente. A ver si Maica tiene alguna otra pregunta. A ver. Sobre el vestuario, quería preguntar también sobre el vestuario. Sobre el vestuario? Como lo han hecho, o quién lo ha hecho, o qué... ¿Cuál es el vestuario de esta obra de Las Vedettes, que podrá ver en el Teatro Antique de Barcelona? Muy de los recuerdos. Le vas a decir a Maica, y a todos los oyentes, un gran secreto. Yo nunca había usado calentadores, entonces andaba buscando calentadores y nadie, pero suelo coser. Más que coser, soy una remendona, el pobre y lo remiendo todo. Y alguien me dijo, hombre francesca, tú que lo estás cosiendo todo el día, los calentadores, te lo puedes hacer con las mangas de un jersey. Y eso los puedo comprobar. No los voy a usar todos, los voy a compartir. Y el presupuesto está patrocinado por Semolina, por el Antique, entonces nosotros el vestuario lo trabajamos. Tiene una cosa, otra tiene otra. Yo suelo ir bastante a los encantes, saco. El mayor que tenía alguien, yo lo usaba un mayor, que era de otra compañera que lo había usado cuando tenía 20 años, y ha engordado mucho y yo más o menos me mantengo. Es decir, el vestuario está de lo que hemos sacado de aquí, de allà, y que no lo estamos trabajando. ¡Qué guay! Doncs, Maica... ¡Qué maravilla, qué maravilla! He estado hablando con esta mujer y me ha entusiasmado todo lo que me ha explicado antes de la entrevista. Por eso la he querido entrevistar en directo, para que nuestros oyentes oyeran lo que se puede hacer cuando uno tiene ganas y cuando uno está ilusionado en algo. Me ha parecido maravilloso. Entonces, bueno, que sepáis que en vez de julio m'acomiado aquí, pero en el mes de julio... M'ha acomiado, doncs, d'ella, eh, Maica? Podremos ver a las redes en el Antic Teatre de Barcelona. Muchísimas gracias, Francesca, y, bueno, molta, molta, molta merda per aquest espectacle que es podrà veure al Antic Teatre, al mes de juliol, del 22 al 24, i que són dones molt grans, molt grans. O sigui, la més gran té 81 anys, no poca broma. I que no són actrius professionals, sinó que són persones del barri, persones grans del barri, que s'han apuntat a aquesta idea, que a mi m'ha semblat magnífica, i que podrem veure-la a totes plegades, perquè, a més a més, ha dit una cosa molt important, que jo penso que és cert, moltes d'elles prenien moltíssimes pastilles, i ara prenen moltíssimes menys pastilles. Vull dir, que tenir una il·lusió, tenir un projecte, tenir una finalitat, cura, cura. I això és molt important per a la gent gran. M'ha semblat una idea meravellosa, i la veritat és que molta merda per a les bebè, jo aniré a veure-ho, evidentment. A comiatant se m'ha quedat i diu, dir-li, sobretot, a Maica, que vinga, que la espero, que vull que saludar-la i presentar-la. O sigui, que t'espera amb les pròximes, Maica. Volia comentar que, en aquesta obra de les vedets, abans he començat parlant que aquest cicle fa lectures dramatitzades, que hem parlat d'algunes, d'acord? Doncs aquesta de les vedets no està dins de les lectures dramatitzades que es podran veure, eh? Vale. Teníem un altre convidat, però jo no sé... Tu creus que podrem parlar amb el Miquel Ferrandino? El Miquel Ferrandino, jo crec... Perquè el Teatre Acadèmia presenta 3 espectacles, presenta la Xispa, que és del Marc Angelet. Això no és un Baxi, que és del Miquel Ferrandino, i després també presenta Aixaxás Miló, que és del Xavi Morato. Jo he estat parlant amb ell, amb Miquel Ferrandino, i la veritat és que m'ha semblat un muntatge que serà molt original. Tot i que, el primer que veurem, el dimarç 5 de juliol, és una lectura dramatitzada. I m'agradaria parlar amb ell, perquè expliqués una mica com anar tot. Recordeu que això d'on el Teatre Batega és una iniciativa magnífica, penso jo, on s'han, diguem-ne, unit tots els teatres, ells diuen teatres de proximitat, però jo sempre dic que teatres amb sales petites. Està al Maldà, que faran Solar, de Mos Malorum, la Badabadok, que faran Holocaust, que era riera. El Teatre Acadèmia, que ja he dit que fa 3 espectacles, de Xispa, de Marc Angelet, això no és un Baxi, del Miquel Ferrandino. El Teatre Acadèmia també és Aixaxás Miló, de Xavi Morato. El Teatre de òlia, en Résert, de Laura Aguirberga. També en el Teatre de òlia es podrà veure els temps de les coses, de Martí Costa, també vaig estar parlant una estona amb ell, d'aquest projecte. La sala fènix també podrà veure Dópalan, que també m'ha semblat molt interessant. Aquesta es podrà veure el 18 de juliol, a les 8, a la sala fènix, en lectura dramatitzada. I llavors, aquest m'ha semblat un home, un tema molt interessant, perquè parla d'un futur, diguem-ne, on tothom prendrà una pastilleta per sentir-se bé, per ser feliç, per dir-ho d'alguna manera. I m'ha semblat un tema molt interessant, perquè ara cada vegada hi ha més depressions, i més persones malaltes, perquè se senten sols i tot això. I crec que és una història, aquesta, del Dópalan, molt, molt interessant, la veritat. A les alaversos podreu veure el 19 de juliol, en lectura dramatitzada també, de veure la restància, i després hi ha, doncs, unes quants espectacles, que són coproducció. Coproducció. En aquest cas, per exemple... Vol dir-te que amb el telèfon de l'Ereï no escoltarà. Tornem a fer el mateix, o que ho provem? Jo no sé si els ullens ho escolten bé, això que hem fet ara, aquesta mena de reclo... Sí, més o menys, s'escolta, sí. Doncs si vols... A veure. En espectacles de coproducció, n'hi ha alguns que són molt interessants. Per exemple, del 29 de juny, el 3 de juliol, no lectura dramatitzada, sinó en el Teatre Acadèmia, es podrà veure Isadora a l'Armari. Isadora a l'Armari és de Mar Roxxic, gran autor, gran rematur, que també ha dirigit moltíssimes coses de música, perquè és una màn de la música. Vaig estar parlant també amb ell, en aquesta trobada, que hem tingut tan fantàstica, i m'ha explicat una mica d'écaba. La interpretació va a càrrec del Oriol Guinard i el Jordi Jordera, i és una peça que, evidentment, està escrita en to de comèdia, de comèdia, eh? I parla d'uns personatges, diguem-ne, marcats una mica per la necessitat d'escapar. I us explico una mica el que m'ha explicat ell, el Mar Roxxic, que és l'autor. Són dos homes, i llavors, cada nit, quan arriba la nit, un d'ells es disfressa d'Eisadora Duncan, meravellosa, actriu, meravellosa. T'haig de comentar que tenim el Miquel al telèfon. Ell no et podrà sentir a tu, però si anem fent el mateix sistema, jo li vaig fer les preguntes que tu em vagis dient. Que bé, que bé, que bé. A veure si continuem arreglant això com pot ser. A veure, el Teatre Acadèmia. Això no és un baxi. Un baxai, per dir-ho millor. M'agradaria que m'expliqués una mica de què va aquesta obra. Doncs hi preguntem, a veure què ens diu. Em sembla que és un baxi. No ho sé. L'obra es diu... Això no és un baxi. Fa una mica de referència a Madrid. Això no és una pipa. És un quart de Madrid. És una història una mica del teatre o metàteatre, perquè l'escola es va construint amb l'obra, en sentit. I, bueno, parla una mica d'un bànxi, d'un estèngil que apareix un dia a un carrer, i deien... I el que passa és que, bueno, que la vida d'aquest barri canvia amb aquest estèngil. Una mica d'això, la història. A veure, m'agradaria que el públic sabés que això és més o menys un grafiti. Pregunta-li. Jo crec que és un grafiti que surt a una paret d'una casa, i a partir de que surt aquest grafiti a la paret d'una casa, canvien molt les coses, que és el que ell m'ha explicat abans de veure'ns-hi. És un guia... És un bar. Em passo al castellà perquè ho farem molt més fàcil. És un bar en... Bueno, lo he puesto en el centro de Barcelona, pero podría ser en cualquier sitio. Y básicamente aparece un dibujo de un bànxi, de una artista. Y, claro, pues es un diseño así como un grafiti sencillo. Lo que pasa és que, claro, de ahí en adelante, pues lo que ocurre es que el barrio no apareces a obra de arte tan importante, y lo que ocurre es que el barrio, pues bueno, de repente empieza a revalorizarse, empezó el precio de los pisos, y bueno, pues lo que ocurre es lo que ocurre... y ha ocurrido en muchos casos, y es lo que comienza, digamos, un proceso de gentificación. Está ambientado en San Sebastián, creo, ¿no? Li pregunto si está ambientado... Vale. ¿Ocurrió en San Sebastián? Porque apareció en la ciudad de San Sebastián en el 2008, si no me equivoco. Lo que pasa es que yo lo he transformado y lo he traído aquí, porque yo soy vasco, soy de San Sebastián, y he decidido que me apetecía colocarlo en la ciudad en la que ahora vivo, y he cogido el cuadro y lo he recolocado en este lugar. En donostis, sencillamente, lo que pasó fue que borraron el esténcil y no pasó nada más. Pero bueno, pues ahí, aquí en esta historia, ocurre otras cosas diferentes. En este espectáculo se podrá ver en el Teatro Academia, el dimarts dia 5 de juliol, a les 8 de la nit, i a mi m'agradaria molt que ens expliqués el Miquel Ferrandino, com va arribar ell si va presentar una proposta al Teatre Academia d'aquest espectacle, com va arribar on el Teatre Batega, que es justamente del que estén parlant avui. Que por una convocatoria la que accedí, porque vi un poco lo que había, siempre estoy presentando cosas a concursos, y llegó allí, digamos, de esta manera, básicamente, buscando y buscando, y encontré esta propuesta, esta convocatoria, que se daba la oportunidad de hacer una lectura dramatizada en su momento, y bueno, pues ahí lo lanzé. I aquesta, además de la lectura, ¿en el futuro se podrá haber representada esta obra? No se podrá haber representada el momento, simplemente se verá una lectura dramatizada el día 5, el día 5 de julio en el Teatro Academia, pero ya se verá, ya veremos a ver si la cogen o si se decide, o si alguien se interesa, o si los que les están haciendo la lectura dramatizada les quieren que les interese hacerla. Bé, doncs, moltíssimes gràcies a Miquel Ferrandino, ho deixem estar, perquè estem fent un programa una mica raro. Mai ho havia fet, mai que t'haig de dir que és una experiència. Jo també. M'ha acomiadut d'ell, doncs. I la veritat és que estic una mica desorientada, perquè això de fer les preguntes i llavors la Núria li fa la pregunta a ell, i després ell contesta. En fi, coses que passen en el directe, i jo volia, la veritat és que volia parlar d'això, del Batec, del Grec, d'on el Teatre Batega, i estic molt agraïda a totes les dues persones que hem entrevistat avui, perquè... Per dir-lo d'alguna forma, no, Mica? Sí, vaig estar parlant amb ells quan es va fer aquesta presentació, que ha estat una presentació xulíssima, precisament al Teatre Acadèmia, que ja saps que hi ha un pati molt gran abans d'entrar al teatre, i llavors hem estat tots al pati, i ja dic, com a les presentacions d'abans, no? Ja. Amb música, amb pic a pic, amb begudes, tots els actors allà, els directors, els dramaturs, allà tots parlant de la seva feina, no? A mi el que m'ha sorprès és que... Bé, es podran veure totes les lectures d'aquestes dramatitzades, que ja ho he dit pràcticament des que ha de dir junts i dimarts, i unes al dimecres, també. Però clar, el fet que encara no sàpiguen, si es podran veure representades o no... Això que ha dit és una mica una incògnita, eh? Una incògnita, sí, la veritat és que sí. El que sí és veure representat, això sí, ja he sigut, perquè ja he dit que jo vaig estar parlant l'altre dia amb Marro Sif, perquè feien l'Aïsador Alarmari, que era el que estaven comentant abans, que és això, són dos personatges masculins, Oriol Guitart, Guitart, l'actor i Jordi Jordella, i llavors cada nit, un d'ells es converteix en Aïsadora Duncan, i l'altre en el seu amant. Fixat. I llavors em va semblar que era molt guai, no? Era un retrat, bueno, tendre de... d'uns personatges que estan marcats una mica per la necessitat d'escapar del seu dia, del món en què viuen, perquè evidentment en aquella època, el seu homosexual era horrorós, no? Impensable. Impensable, sí. Llavors també podem veure que també és coprodució, estem parlant de coproducions que ja segur que es veuran, eh? Aquestes ja sí que definitives. Les lectures dramatitzades, com ha dit el Miquel, doncs es podrà en veure o no, suposo que segons el públic, excepti, o segons l'organització. Jo ja ho vull saber. Però aquestes que estic parlant ara sí que es podrà en veure ja, perquè ja estan, diguem, demontades. I s'ha d'alarmar-hi i després a la sala Fleijer fan negatius, que estarà a la sala Fleijer un dia només, poca broma. O sigui, sí, estàs treballant un mes assajant cada dia. Home, jo vull pensar mai que... Jo vull pensar que després poden altres sales o altres llocs a fer-ho. Vull pensar-ho, eh? És l'esperança, sí. Però moltes vegades no surt aquesta esperança. Ja, ja. Perquè la vida de l'elector de... Bueno, de tots els que treballen al teatre és així. Doncs això, negatius es farà del 13 de juliol al 12 d'agor. I llavors, bé, també és molt interessant, perquè la direcció és de la Silvia Navarro, que és una noia jove, però que ja ha dirigit unes quantes coses importants. Després, també, a l'antic teatre es farà també vins d'aquests espectacles de coproducció, eh? Que ja estan muntats, diguem-ne, o estan acabant de muntar. Aquelles que no deben morir, també, a l'antic teatre, és un col·lectiu que es diu Les Hueques. I hi ha una sèrie de dones que, de cop i volta, descobreixen que són mortals, fins aquí puc llegir. Vale, hasta aquí pudo leer. També es podria veure l'antic teatre, les coses del 14 al 17 de juliol, però veus el que t'estic dient, eh? Del 7 al 10. Del 7 al 10, 3 dies. L'altre, les coses del 14 al 17, 3 dies. Estàs un mes assajant. A més, segurament sense cobrar o cobrar en una miseria, després són 3 dies de... Llavors, en les coses, que és la creació, la direcció i l'interpretació, és a carreg de los torreznos, que los torreznos es una compañía que está... O sigui, són el Jaume Maljaura i el Rafael Lamata. I després veuré en l'Esberet, que ja hem parlat amb una de l'Esberet. Sí, amb la Francesca. I al Tantarantana faran emafrodites a caball o la rebel·lió del desig. Del 6 al 10 de juliol. Anirem parlant de tot això quan arribi el moment, però m'ha semblat una molt bona idea. No és nova, perquè ja hem parlat d'aquí altres vegades, d'on el Teatre Batega, que són tots els petits teatres que s'han unit, però en aquesta ocasió m'ha semblat una bona idea, que estar així en unit al festival grec de Barcelona per fer tota aquesta moguda. És important, de veritat. Volia que no som oblidès, perquè ja és pràcticament l'hora, que avui s'estrena l'amor d'un viajant. L'amor d'un viajant podria veure l'Imanol ària. Àries? Ah, per favor. Quina il·lusió de veure, de veritat. Estic desitjant de veure-ho. I penso que val la pena d'anar-hi. I després també una altra cosa que també està molt bé és estirwardent a la sala d'Equip. Que, bueno, parlar una mica de l'època molt fosca després de la Guerra Civil, una època molt fosca i molt dura, i la faran molt pocs dies a la vèquip, perquè és el 20 o sigui, ahir, 21 i 22. O sigui, lluny dimarts i dimecres, eh? Només teniu avui i demà per anar a veure-la. I és a les 8 de la tarda. Val la pena d'anar-hi, eh? Jo volia comentar també que m'ha fet molta il·lusió. La setmana que ve parlarem del grec del festival. Home, perquè faltarà poquet, eh? Exacte. Faltarà molt poc i n'hi ha coses molt interessants. Però a mi m'agradaria avui dir que el burlador de Sevilla, de Treso de Molina, vindrà i es podrà veure el grec. L'aire lliure, diguem-ne. L'Acompañà Nacional de Teatro Clàssico, de Madrid, evidentment. I en aquesta ocasió estarà dirigida per al Xavier Albertí. Ah, molt bé. Es fa el 3 i el 4 de juliol. Queda molt poc temps. Per tant, si esteu interessats, compreu les entrades ja perquè se'n veu que s'acabaran. El burlador de Sevilla, de Treso de Molina, amb l'Acompañà Nacional de Teatro Clàssico, dirigida per al Xavier Albertí. Que és gran conegut nostre. Després també hi ha una cosa que a mi m'agrada molt. No sé si a tu t'agrada el fado. T'agrada? Ah, no estic acostumada a sentir-ne massa, mai que no. Doncs mira, al Teatre Grec també, al espai del Teatre Grec, al 15 de juliol ja ho comentarem al seu dia. Potser em veurà nit de fado. A mi m'agrada molt el fado. És molt romàntic, molt nostàgic, molt... I parlant també de coses que es podran veure al Teatre Grec, també una obra que s'ha pogut veure en la biblioteca, és dirigida per a l'Oriol Brogis, que a més a més ha estat un gran èxit a París, perquè l'han portat a París. Home, una gran oportunitat. Superbé, superbé. Doncs es podrà veure també al Teatre Grec. Estic parlant de la programació del Teatre Grec a l'aire lliure. Serà el XI i el XII de juliol. Crec que això, encara que s'ha vist al Teatre de la Biblioteca, perquè està dirigida per a l'Oriol Brogis, és acompanyada de la Biblioteca de la Perla XXIX, també si teniu interès de veure-la, val la pena que espavileu una mica. Intentaré veure si l'Oriol Brogis pot explicar que és del 28 i mig, del 28 i mig d'això. I després també per començar, perquè és el set i el vuit de juliol, al Grec, hi haurà una mena de... jo no diria Cirque, no diria Cirque, però és un grup acrobàtic. Bé, acrobàcia entre dins del món del Cirque. Està dins dins del món del Cirque. Doncs és un grup acrobàtic de Tanger, de Tanger, de de lluny. I penso que també és molt interessant, perquè les coses canvien molt de veure-ho en un espai tancat, a veure-ho. Jo crec que sí, que canvia molt, a mi m'agrada molt l'enari. Tot i que passo molt de fred i sempre em porto una rebequita. Això a l'hivern, clar, sí. A l'estiu, sí. A l'estiu també, clar. Quan estàs allà, has sigut d'una estona, agafa fred. Mira, jo me'n recordo un dia, perquè ja saps que jo sempre tinc fred. Sí, sí, ets bastant fredolica. Sí, doncs un dia feia tant de fred, et tenia tant de fred, que quan va començar l'espectacle ja no podia més. Va arribar un moment que no podia més, perquè estava tigitant. Vaig sortir, vaig anar al cotxe, vaig agafar una manta que porto sempre al cotxe, i vaig tornar a ser una meva butaca amb la manta posada. Clar que sí. Andello caliente y ruya a ser la gente, ¿no? Exactament. Una altra cosa que podrem veure al teatre grec. I fresqueta, la fresqueta. El dia 14, els pets. Ah, que bé. Ah, que bé, eh? Sabia que t'agradaria, eh? Totes aquestes coses que he dit que es podien veure al grec, anirem parlant quan arribi el moment, ha dit que sempre, sempre de tota la vida, el grec, el festival grec, quan es fa una cosa al grec, es fa a partir de les deu de la nit. Perquè és quan es fa fosc. Clar, potser per això hi ha això de que pugui fer més fred, però si no... Clar, jo he treballat en el grec, ja fa uns quants anys, estaven tota la nit muntant, que es diu molt ràpid, però és molt dur, està tota la nit a partir de les deu muntant, la il·luminació i tal i qualsevol, acabaven a les vuit del matí quan ja començava, o sigui, quan començava a clarejar, ja ho deixaven, i es passa molt de fred. Bueno, el proper dia mai que ens seguirem parlant de més coses del teatre grec, d'acord? Sí, el proper dia parlarem, en general, de tot el que ofereix el grec, aquest textiu. Fantàstic, et prenc la paraula, va. Que vagi bé, Maica, adeu. Adeu, bona setmana. Nosaltres tornem de Màdimecres, també a la mateixa hora de 5 a 7, per fer-vos acompanyar aquí a Ràdio d'Esvern a la Rambla, el magazine de tardes, al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern. Desmés que acabeu de passar molt bona tarda, i això, seguiu-nos a Ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram, o també a la comta del programa a Rambla 98 o al comte de Twitter. Desmés ara a les 7 en punt, faltar un minutet per escoltar l'informatiu de notícies de Sant Just per estar a l'actualitat de tot, de tot, de tot el que passa aquí al poble. Recordeu també que cada dia de 10 a una ya al programa a Mireia Redondo, caballiver.