La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#193 - La Rambla del 22/6/2022
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
... Catalunya Ràdio, les notícies de la CINI. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El TSJ rebuts el recurs de la Generalitat contra l'ordre que donava 15 dies per aplicar el 25% de castellà a les aules. El govern va alegar que l'Assemblea per una escuela bilingüe que va forçar l'execució de la sentència no estava legitimada per fer-ho. El tribunal, però, ho ha desestimat. El conseller d'Educació, Josep González Cambray, avalora a la interlocutòria el programa Tot Esmou de TV3. La valoració, nosaltres tenim claríssima. Els tribunals estan posant en dubte un model d'escola catalana, que és un model de cohesió, d'equitat i d'obaltat d'oportunitats. I, per tant, nosaltres el que farem com a Departament d'Educació i com a govern del país és lluitar amb totes les nostres eines per refermar i, fins i tot, incrementar-los del català als centres educatius. Mentre estan, i a la mateixa orientació, pel que fa a la qüestió del català, un 97% dels estudiants han fet les proves de la selectivitat en català. El Consell Linguístic Assessor, per impulsar-los del català a les escoles, proposa que els alumnes de Guardesso passin un examen abans d'obtenir el títol de nivell set de català, que ara reben automàticament. Notícies breus, Núria Pereira. Els governs espanyol i català es troben aquesta tarda en una reunió per veure com superen l'actual desconfianç entre ells pel cas de l'espionatge a l'independentisme. El ministre Fèlix Bolaños rep a la Montcloa la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que reclamarà la fi de la persecució de l'independentisme. L'exministre de l'interior del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, va dirigir personalment l'anomenada Operació Catalonia contra l'independentisme. En uns àudios que vull publicar al diari el país, l'excomissari Vilarejo s'obre els eventos per acusar de corrupció a dirigents independentistes. Polèmica a Bagú, el cor de la Costa Brava per la construcció de 52 xeletts de luxe en mig d'una pineda mirant el mar a prop de la platja de Sarriera. Mentre els jutjats estudien les denúncies ecologistes, l'Ajuntament insisteix en la legalitat de la urbanització. Fèlix Martín. Bona tarda. Gradi o no, l'Ajuntament de Bagú recorda que la planificació municipal de l'any 2003 es permetia aquestes construccions. Mai te selves la caldeça de Bagú. La llicència concedida s'ajusta escrupulosament el pla del POM del 2003, que defineix el sol com a sol urbà directe. El pla director urbanístic del sistema custanè, el pla territorial de les comarques gironines, i a l'any 2003 no hi havia la normativa sobre pendents i per tant no s'havia d'aplicar i per això el POM del 2003 no ho va recollir. Fèlix Martín, Catalunya Radio Girona. Rússia està redirigint el seu comerç dels peïsos europeus i norteamericans cap al Brasil, l'Índia, la Xina i Sudàfrica, els anomenats BRICS. Això després de les sancions occidentals contra Moscou per la invasió d'Ukraine. De gener a març, el comerç entre Rússia i els altres peïsos dels BRICS ha augmentat un 38% segons Putin. El Departament de Cultura posarà disposició del públic de l'Àfrica, que ha presentat un 50% de l'Àfrica. Des de l'any 2020, el fons documental rebutz els últims mesos de 4 personalitats de la cultura popular del segle XX. El cantant i animador Xesco Boix, el coreògraf Joan Serra, i els folcloristes Josep Maria Vilar Mau i Joan Amades. La consellera Natàlia Garriga ha agraït la confiança dels familiars i els ha assegurat que els seus archius esten en molt bones mans. Estudiar, estimar, i compartir de generació en generació. I ara el festival del Tebre d'Ança. Un certamen que s'ha convertit en un referent internacional que començarà, més a més, aquest any, el 4 de juliol Tarragona. Bona tarda a l'exèrcit de la llum de Brodes Bro obrirà el festival que Angüain congregarà 250 ballerins, 16 professionals i 13 nits d'espectacles. El seu director, Roberto Olivan, està content que, després de dos anys, sense festival hi hagi tanta gent de tot el món que hi participi. Sabem-ho, tenim com una nova la informació professional, però és el gruig, és el gruig de l'atractiu d'aquest context internacional. Fàcilment es parlen de 50 nacionalitats, però són moltes. La veritat és molta gent que ve de molts d'allò. Calculen que els espectacles de la Carpa reuniran 900 espectadors cada nit. Angüain també torna la nit del Cirque i les improvisacions als arrosses. Ricard Huigues, Catalunya Ràdio, Tarragona. Esport, Sergi Andreu. A la barça retirarà l'abonament als socis i abonats que no vagin a l'estadi i al Palau Blaurena i que tampoc no alliberin el seient. El club, a més, eliminarà els carnets físics a finals de la temporada que ve i em farà de digitals. Els estudis que ha fet el club han posat de manifest només entre 9.000 i 10.000 abonats van a més d'un 85% dels partits i que n'hi ha entre 2.000 i 3.000 que no hi van, tampoc no s'adeixen ni alliberen el seu seient. La temporada que ve al seient lliure tornarà a funcionar com a màxim es podrà cobrar un 95% del preu de l'abonament. Angüain, Clàus, Blaurena, Jennifer, Hermoso, Marxa de la Barça i Fixa Palpatxuca, Mexica. Hermoso ha publicat un text de comiat al seu perfil de Twitter i agraeix els moments viscuts al club i els títols guanyats i diu que ara és el moment de front a noves aventures. L'espanyol ha confirmat que el primer amistat de la pre-tampurada serà el 16 de juliol 17, 2 quarts de 7, nevant del Montpellier, de la primera divisió francesa, la ciutat esportiva de Nejarque. I al Mundial de Notació de Budapest, l'equip espanyol d'artística ha passat a la final lliure després de que de quart l'ha pren eliminar. Aquesta hora, Iris Tió disputa la final de solo lliure. En Vaterpolo, la selecció espanyola femenina, juga la sis contra Grècia, i en Atacío, Jessi Caball i Carles Coll, han quedat eliminats en les sèries de 200 braçans. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. Ja es poden consultar les fotografies guanyadores del concurs de la 37ena festa de la fotografia organitzat per la Grupació Futuràfica Sant Just. El tema del concurs ha de ser organitzat a desallar de tot el dia. El matí, els gairebé 150 participants a la festa. Van poder fer gran quantitat de fotografies en els 6 sets que tenien preparats, al interior com a l'exterior del centre de la vacuneta. A la tarda, les ballarines de l'espai de Dança Marta Roig van omplir dos escenaris, un exterior a la plaça Camuapa i l'altre a l'editori de la vacuneta. Una d'aquestes fotografies és la que ha obtingut un dels tres premis que sofrien en el concurs, l'autor de la qual és Andreu Noguero, reconegut fotògraf de la Grupació Futuràfica de Sitges. El segon premi ha estat per un retrat de la neuza Aguilera Vilamajó. Finalment, la medalla d'Aurada ha estat pel retrat ella de la Mercè des Maiolfaure. Aquesta setmana comença la segona fase de les obres de connexió entre el barri sítim es Llui. Aquesta segona fase comptarà amb la construcció d'un carril bici que passarà pels carrers Juan Ramon Jiménez i Ramón Icahal, fins a la vinguda indústria. D'aquesta manera s'afavorirà la connectivitat amb bicicleta fins a la via metropolitana Bicivia. Aquest segon tram de les obres consistirà en l'adecuació de les voreres i la generació d'un carril bici s'agregat. La intenció és organitzar la circulació en una única direcció amb plades grans que permetin camions del tonatge, però que donin espai per aparcament, carrils bici i voreres amples que afavoreixin la circulació de vianants. Consell càlcula Comença la cinquena edició de la Universitat d'Estiu organitzada per Cadllibrater. És un conjunt d'actes i conferències de la mà de Cadllibrater que són realitzades estan per professionals del món universitari a les criptors, enteses i entesos en diverses matèries. La idea va néixer de la relació del llibre té Arnau Cónsul, amb un professor d'universitat amic seu, que li va proposar, juntament amb quatre amics, crear aquesta oferta cultural per a Sant Just, com una previa a la Universitat de Prada, la que s'hi estirien igualment els professors. Degut aquesta relació es va decidir anomenar Universitat d'Estiu de Sant Just. L'edició d'Anguany començarà el pròxim dimecres 29 de juny, amb la presència de la sagista Antoni Jalong, que ens parlarà de Sartre i Camus, el debat pendent. Des d'aquestes contactes, continuant enllar del mes de juliol, totes les xerrades tindran lloc a les 8 del vespre, davant la llibreria. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullete Urari de les 6 de la tarda, fins ara mateix. Ràdio d'Esper, 98.1. Bona tarda, Sant Just. Pasen ara mateix 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimecres 22 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esper. Esteu sintonitzant el 98.ufm, a la missora municipal de Sant Just. Soc la tarda de la rambla de Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Bona tarda, Sant Just. Pasen ara mateix 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimecres 22 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, a la missora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora què tenim? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6. Primer de tot deixarem passar aquí a l'estudi a l'Arbre Agulló i també al Quim Calonja. Membres de la Grupació Ecologista Anos d'aquí de Sant Just. Amb ells farem l'espai de Mèdia Ambient. Ens parlaran sobre tot de la revista Kirkus. Ens donaran a conèixer aquest mitjà de comunicació, que es dedica a la divulgació científica d'aquest programa de Mèdia Ambient. Després, tot seguit aquí, a la Rambla farem també un repàs dels dies internacionals d'avui i a les afamèrides. Insidirem també en aquelles notícies pel que fa les precaucions als protocols de la rebel·la de Sant Joan. Després, a segona hora de la Rambla, partit de les 6 i 10 i després d'escolt dels budlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia d'actualitat amb el Salva Crespo i també en Joan Esmeratz. Fem un camp dents pel que fa l'actualitat de Catalunya, de Sant Just i de tot el món, si fa falta. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical que acabem de buscar i també comencem amb moltes ganes. Ja, no marxeu fins ara. La música de la tarda relaxa amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. 100% música relaxant. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. 100% música relaxant. 100% música relaxant. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. 100% música relaxant. 100% música relaxant. 100% música relaxant. 100% música relaxant. 200% música relaxedant. 100% música commissioner. Tenim unaôtres sobre Iron Man. Doncs sí, l'heu encertat el tema a Bishop. Li posarem un d' cents diameter I deixar-te portar per la calor del sol I un lop amb gust de sol I una camisa que va perdent de tots Queda... Queda-te així Queda-te aquí amb mi Tan lluny de tot i tan a prop D'on vull morir Queda-te així Queda-te aquí amb mi Tan lluny de tot i tan a prop D'on vull morir I veiem entre la gent que ara ens parla i no entenc ni una paraula i ens convida ni riem I la nit es va fonent i de fons una cançó ens proposa deixar-nos portar per la calor del sol i un lop amb gust de sol i una camisa que va perdent de tots Queda... Queda-te així Queda-te aquí amb mi Tan lluny de tot i tan a prop D'on vull morir Queda-te així Queda-te aquí amb mi Tan lluny de tot i tan a prop D'on vull morir I no entenc que he fet tot aquest temps amagat, terrere, els arbres i ara vens, reventes el secret i marrosseges fins a l'aigua Re-gost-estó Re-gost-estó Re-gost-estó Queda-te així Queda-te aquí amb mi Tan lluny de tot i tan a prop D'on vull morir Queda-te així Queda-te aquí amb mi Tan lluny de tot i tan a prop D'on vull morir S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust tipot ajudar? Sol·líciteu enviant un correu electrònic que s'enjust encara fumes a roba s'enjust.cat S'enjust és una delícia i el tabac cuina brutícia un poble tan adorable i el fontànim suportable S'enjust compla la vida i el tabac cuina brutícia un poble tan adorable i el fontànim suportable S'enjust compla la vida i el tabac t'ha l'esglitsa Pensa bé que tu t'engeñes no juguis ara a tomanes Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Encara fumes? Digueu-me què, li hem fet al riu que ja no canta. Tornem a tenir aquí a Ràdio d'Esvern l'espai de Natura i Mèdia Ambient i per això tenim aquí a l'estudi en Quim Calonja i també a l'Arbre Gulló. Hola, què tal? Bona tarda, els dos. Bona tarda. Bona tarda, Núria. I els Ruyens. Sí, els Ruyens també. A tothom. Saludem a tothom. Les Ruyens. Doncs bé, avui tenim un programa interessant i escolta, Quim, parlem de temes interessants, revista, Quercus, era un tema que teníem per parlar, eh? Sí, vaig pensar que seria una bona idea parlar de aquesta revista perquè podria interessar els Ruyens, ja que és una revista nacional espanyola que surt cada mes, si tu ets subscriu, l'envien a la bústia i també hi ha la versió digital i és una mica científica, però jo crec que barreja la part més divulgativa, més senzilla, amb la part més científica i parlar de sobretot de temes nationals d'aquí, dels press naturals, problemes, també fa una part d'una secció de botànica. Ah, molt bé. És a dir, no és una revista, no és una publicació, perquè així allò molt tècnica, no? Exacte. Que potser algú que no hi entén, no acabarien tenent res, sinó que també combinem aquesta part més de divulgació, de poder arribar a la base de les persones i de cap públic. Si alguna persona l'interessa, a mi me la portarà el del kiosk únic que tenim, que és allà a la frontera, entre les plugges i el carrer nord. Sí, allà a la màgala. A mi me la portarà a principi de mes. A mi me les demanaran, o tenia, o ja m'ho apunto, o ja la demanaran. Potser la revista a nivell així més científica, no? De més divulgació. Potser cadenim més en ment, és la de naixa en el geogràfic. Però Kerkus, no sé de què ve el nom, Quim. Sí, ve del nom científic del genera dels roures i resalsines. Vale. Totes les dines són Kerkus i les Kerkus t'assales lines o roures. Kerkus, roures, és a dir que... Especies o els roures també s'hi hi briden. S'hi briden. I hi ha moltes subespecies del rou, perquè té tendència a hi bridar-se. Vale. Per tant, entenc que és una revista que parla més sobre temes de boscos, d'arbres... No, parla molt de tot. Sí, temes tan... problemes medimentals, també fa una i flora, o sigui, tot. I és una revista en mensual o es fa... En mensual. A més. Molt bé. Doncs jo no sé si ens vols explicar algun tema en concret que hi hagi o que hi hagi aparegut a la revista darrere, o... Sí. Bé, ho havíem pensat amb l'abra, que ja que aquests arrers dies hi ha hagut molta saquera, molta calor, podríem parlar d'això de la saquera. Vale. I lligant-ho amb un article de la revista Kerkus, que és el Pernàtula de Donyana, que hi ha un problema amb la gestió de l'aigua, principalment amb el regadiu, que els polítics volen ampliar la zona de regadiu. És a Andalusia, a la Mola Brot de Sevilla. Crec que t'acaba per... Sí, se'n vuelva, sí. Si toca el mar de la part del Mediterrani i l'Atlàntic. Crec que és la desembocadura del Kivir. I què li passa en aquesta zona? Suposo que és una zona protegida, a nivell de medi ambient, està considerada part. És un part nacional que és considerat un dels més importants de la península o d'Espanya. I el que passa és que al voltant de la zona hi ha molts conreus de regadiu, de la horta. I el Parlament Andalus va votar donar-hi un verd d'un projecte de legalitzar que s'amplia el regadiu en aquella zona. I això és un problema a ja, perquè Andalusia és un lloc que no és caracteritzat per tenir molta aigua o per que plogui molt. I aleshores això farà que els equífers se sequin i crearà molts impactes a la zona. Que ho està fent, ho està fent, lamentablement. Pensa que és el part natural, un quasi més antic, quan estava a Felip de González, i anava allà als estibus. A Veranatjarges, i és reconegut mundialment, sobretot valorat en Europa i protegit. Es trobem com més típic en el xoc entre el desenvolupament brutal que no pensa en el demà, en els conseqüències del que es fa, que no pensa això, sinó atirem endavant, atirem endavant. El que lamentablement és un problema que tenim damunt molt bèstia. A la resulta que la borrada que ha demostrat científicament i ho han demostrat de la nova construcció de l'aeroport de Barcelona, o dels Jocs Olímpics, tot en el mateix paquet, no s'ha fet perquè sigui una borrada, perquè s'ha fet un fals debat, perquè la gent que havíem mostrat el desacord i l'alternativa, i tot un moviment social, aquí queda marginat en el debat. No existien els periodistes. El debat era que si l'Aragonès deia no sé què, l'Aragonès de Aragó, el president d'Aragó, i l'Aragonès de Gat-Català, el president. I no era un fals debat, és que no n'hi ha neu. Tornant al tema de Donyana i de la Saquera, el problema era que per aquesta aigua que s'havia d'utilitzar per regar aquests camps, entenc que la volien treure del parc de Donyana? Sí, de tots els recuifers que hi ha per a la zona. I s'ha fet un estudi de que els paràmetres ideològics i de la fauna i de la flora ja estan molt deteriorats. I que, si es fa això, doncs serà molt pitjor. I pot tenir efectes irreversibles. Perquè, llavors, tot això que ho decideixes fa al Parlament, però, per exemple, jo entenc que els pagesos, que deuen ser qui deuen haver volgut proposar aquest sistema, el tema dels regadius i dels conreus, ho fan per necessitat, ho fan per extendre el seu negoci... De fet, el que passa és que els agricultors... no són tots els que es veuen beneficiats. Hi ha molts que estan en contra d'això. I s'han unit amb les entitats i també el govern espanyol que estan en contra d'això. L'únic que és el Parlament Andalusca, que ho vol tirar endavant, per tenir més superfície de conreu. Per mi, sí, recordem les lagunes de Riudera que es van secar del tot. I, al final, van tindre inversions públiques per a les recuperades, perquè és una zona on van mils de persones, ha gaudit en ponts de fusta i com a parc natural. I, d'alguna manera... I, llavors, van tindre que han xufat tuvos, costruïtúvos, per reomplir-lo. I ara ho estan tornant a xugar, que la sequera. L'estan tornant. És... L'ésser humà va a segues. Posem un poder públic per que regula i no s'atreveixen. Perquè entenc que què és el que passa en els parcs naturals o a les zones, en els boscos, quan ja s'equera i més ara, que portem unes setmanes amb molta calor. Exactament. De quina manera es veuen afectats a les terres? Doncs, primer de tot, els arbres tenen estrès d'hídric, és a dir, els falta molta aigua, i això els hi crea una debilitat, que pot desenvolupar malalties. Bàsicament, doncs, perda de foliatge, perdo de foliatge, l'enditud en el creixement. I també passa que hi ha molta competència entre les espècies vegetals i els hi costa desenvolupar-se, i pot passar que tots es morin de cop. M'ostres? Perquè competeixen entre ells i al final s'acaba l'aigua. Jo, el que he observat aquí a Collserola era que fa uns mesos em estava a tota la zona bastant... Els camps es veien verds i això. I, com d'unes setmanes cap a l'altra, el paisatge es nota molt quan canvia, quan estan saqueres, que ja està tot com de color grugenc, que dius, aquí hi ha una espurna, i ho acaba incendiant tot. Jo no sé si en el tema de les saqueres, els incendis, jo no sé com es pot fer d'alguna manera per ajudar. Si s'ha d'allaurar o els pagers ho suposen, suposo que això ho tenen en compte, o no sé si des de la Generalitat tenen alguns protocols per mantenir els camps d'una manera o d'una altra. Sí, hi haurà una opció molt bona perquè crea un tallafocs. Treus els rostois del blat, per exemple, i, clar, si hi ha un incendi en un bosc proper, no ho podrà passar. Vale, vale, vale. Si hi ha plantes oliveres, tampoc. Però oliveres van ser parades i van convidades. En definitiva, es trata de gestionar el bosc. Mira d'això. El meu sàpig vivia fent carbó i endalusia, i gestionaven el bosc i les branques dels arbres, que n'hi ha per sota, que són més dèbils i tal. Allà vam per fer el foc, per fer el carbó i per aportar-se-les a casa com a combustible. I, per tant, estava una mica com està el racó del colibrí, que són arbres prèndits, però entre les branquetes que surten per baix i la malnessa, i l'abra d'alfa i tal, una capa de... És un arbres gestionat, una de vesa. De vesa, que és... El gran problema és que l'abandonament dels pobles, del camp, de treball en els pobles, ha portat a les indústries a muntar la població en els ciutats, i el bosc creix a Silvestrat. I a Montonat i Lío i tal. I el debat és que el bosc s'ha de gestionar. De fet, aquest cap de setmana, a TV3, vam fer un documental al 30 minuts, de tot això que vaig pensar molt en aquesta espai, en aquesta secció a la ràdio, sobre el tema de la gestió dels boscos a nivell de... Van sortir agents forestals, una mica de com s'havia de gestionar amb bosc, i em va sorprendre molt, us haig de dir, en algun moment que deien, és que tallar un arbre o tirar vagi un arbre, es veu com algú dolent, però a vegades pot ser una cosa necessària o pot ser alguna cosa bona. Totalment. Poden viure amb massa junts, i no com ve, i quina és més fort, que ell posa aquest fora. Perquè aquest creixerà més, també, i farà l'efecte. Fem un docel preciós. A sòter, en dels boscos dels diners o robres, hi ha 5 graus menys. 5 graus? 5 graus menys. El frescor que es manté i tal. Es pot lliure. Aquest és el gran tema, i... Tu a l'arbre vas veure el documental? Això no l'he vist. I tu, Quim? No, tampoc. Doncs us ho recomano, perquè realment parlava bastant de com... sobretot posava l'incís a Catalunya, posava tot el tema dels arbres, la fusta que s'entreia... O sigui que... A mi m'agrada donar alternativa, no fer de Pepito Grillo estar. El de Zamora és molt bèstia. Poblacions amb ells. No només queden jubilats, de docents habitants, poblacions de tal. Per què, en vez de gastar els diners, ara en bombers, en desastre, en desertització, que és un desastre... Tremendo. Per què no s'inverteix... en crear empreses cooperatives que tinguin el vols ben treballat? I faig endavant mòbles de fusta, que sabem que és molt millor, que es pugui vendre, al poc temps, aquells pobles que avorien la riquesa normalment. Hi ha poca gent que s'hi dedica, en aquestes agafacions? Sí, però la Carbinteria, tant aviat tu s'ha assignat treball, hi ha parell de gent que ha d'aprendre i fer tal, perquè és preciós. Són professions tècniques... Sí, preciós. De gestors de bosques, com a ceil. Per què no ho fan, ahir, en Zamora? Per què no ho fan? Per què no ho fan? I ara tenen que estar-se mills i mills. I la queda queda arrasada. El vols queda absolutament arrasat i desertitzat. I més precari al poble. Esclar, suposo que això deu ser una roda. Suposo que ho deuen veure callat, doncs potser no hi ha prou gent jove, com per fomentar un tipus d'estudis, gent jove que es vulgui apuntar aquests estudis, llavors ja no ho deuen plantejar, no de començar cursos de gestió forestal o en certs punts, i jo crec que és un peix que és música. Hi ha molta gent que, o fer tant, que al principi t'ha que invertir l'estat. I l'estat té que regular invertir l'estat. Però la riqueza que quedaria els dels deu anys seria impressionant el que un poble viu. Un poble que tindries en joves, col·les, tindria moviment. Moscos sense perill de incèndia. Controlat. Jo no sé per què no ho fan. Sin embargo, sí, el dia següent d'una guerra nocana que està hi i tal, hi ha més inversions per militars. Militars tenen com a punt fonamental l'exerci la defensa del país. Jo es pregunto. A mi el meu enemic és la desertització, que l'aï del contamínel, que l'aï o la contamina, i que no fabriquem aliments en el país. Espanya, l'estat, més que un 60% de el que mengem. Això és l'enemic. Què fan davant d'això? Ja, ja. I ells sí que tenen la seguretat al salari, eh? Sí, sí. Que facin feina d'aquestes coses. Que facin feina, que demostren que es defensen. És la petició que jo, autòpica, sonyadora, es faig. Si defenseu Espanya, defenseu-lo realment. No, no, no. Ja, ja. No ho heu pensat en enemics equimèrics. Per endavant de la desertització, em sembla que va ser la setmana passada, que va haver-hi el dia internacional. No sé si va ser la setmana passada o l'altre. El dia internacional de la desertització i la saquera. Jo no sé si a Catalunya això, també qui m'està valorant, com un dels problemes, cada cop més. Sí. Sobretot a la... Com que Catalunya està dins la zona de clima mediterrani, aquest clima és el que més es veu afectat per la... Bueno, ja es veu afectat per la saquera, que ve vinguda pel camí climàtic. I és veritat, això que cada vegada tindrem menys èpoques de pluja, o hi haurà més distància entre les èpoques de pluja? Sí, i això és precisament el que estava dient del camí climàtic, que crea un desequilibri en els corrents de l'aire, i per les temperatures i tot, una confluència de altres temperatures, amb corrents de l'aire que canvien d'això del camí climàtic, perquè és com que l'aire calent, amb l'aire fred, fa variar la velocitat del vent. I això canvia els patrons del cicla hidrològic, de les pluja. És una confluència de moltes coses que, al final, és un peix que et menja la cua, menys pluja, menys arbres, i llavors saltera més aquest cicla, perquè hi ha més camí climàtic. Després no és una qüestió de matemàtica, sinó justament l'irregularitat. El clima veterànic és irregular, però hi ha dos paràmetres. Aquests paràmetres es trenquen. I poden haver unes pluja torrencials, que arrasen, com diu la gota Freda. El Dana, li diuen el Dana, no ho sé. El Glòria, aquell que vam tenir. Poden haver episodis d'aquestes brutals, i poden haver anys, que no plou, que ja han tingut. El 2000, el 2004. No, no plou. Tindran que fer el túnel de la muntanya. Això s'agentua l'irregularitat, la bogeria. Ara mateix les platges ja no la recuperen, perquè s'ha de la compte que perden el temps. La recuperen un temps és com posar una tirita. I arreglar-ho per un temps, però després allò... El mateix que amb els incendis, que van els bombers a pagar l'incendi, però durant tot l'hivern no s'ha fet res en el bosc. Clar, perquè què s'hauria de fer durant l'any per intentar que després, quan arribi l'estiu, no es creïn. Últimament, aquestes setmanes, és com incendi aquí i allà. Estes brigades de protecció, militars que volen defensar-nos, per exemple, ja que jo seria partidari d'un cos civil especialitzat que permaneixi. Si no, els militars que cobrin i estan ahir, doncs tenen que visitar els vols, tallar arbres condiàbats, gestionar-los, traure la brossa, traure-te'l durant tot, continuament. I estar a l'aigua i que no n'hi haguen incendi. I aquell material que s'utilitza als pobles, la fusta, i es pot utilitzar com a foc per l'hermàcia, com a fusta per a fer mòbles, una mica per això en general. Aquí en Catalunya, com el resta de l'estat i els altres països. Això és un problema universal, no va d'estatge. Clar, perquè aquí hi ha alguna tècnica que durant l'any s'ha hagut de fer durant els boscos, perquè després a l'estiu no hagin de patir. Sí, hi ha diferents tipus d'aclarides dins del que es diu la gestió silbícola, que és la gestió del bosc, i una molt bona seria la mixta, perquè es tracta de treure els arbres grans i alguns apetits, sobretot els apetits perquè crea molta competència. És a dir, el regenerat, quan has regenerat el bosc, quan has tallat i has tornat a regenerar, probablement els pins treuen moltes llavors, i això seria una clarida baixa, perquè treuries els arbres grans. I una altra seria els arbres grans, que seria molt bons per la fusta. Aleshores, una mixta seria barrajar les dues. Llavors hi ha criteris del pes de la clarida, si és molt o poc, segons el bosc o el que es vol obtenir. Hi ha incendis que, malauradament, és algun piròmen que a vegades pot ser del causant, però a vegades també són per raons naturals, de calor, de saquera o d'això, simplement d'una mala gestió de bosc. Sí, una tempesta o... En el cas de l'incèndic que hem tingut ara fa res dels solsoners, han sigut molts llams d'una tempesta seca. Ostres. No sempre és la acció humana, però, malauradament, molts cops és així. I deixem acabar l'espai amb qui em preunta una cosa. Tu com vas conèixer la revista, Carcos? Que m'han recomanat des de l'estudi? No, va ser el meu pare, que m'agrada molt tots aquests temes, i fa moltíssim temps, crec que des que va començar la revista, que estàs subscript, i jo sempre me la mirava i tal, i ara ja me la miro més. A més, detall, eh? Doncs que sapigueu que a internet també podeu entrar a la pàgina Web, és revista, Carcos, Q-U-E-R-C-U-S, punt S. I aquí hi ha diferents pastanyes, parles d'espècies, accions, A&G, també hi ha una pastanya que parla de la Llatinoamèrica, molt complet, molt complet. Molt bé, doncs tanquem aquí l'espai. Arbre aquí, m'ha estat un ple tenir-vos de nou aquí a Radio Desvern. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda, i ens tornem a trobar aquí en uns dies, si us sembla. Moltes gràcies. El 28, que teníem un tema, que va anunciar... Comentarem... Que parlarem d'això que estàvem parlant ara de la gestió forestal. Ah, molt bé. I ens enfocarem més amb els incendis. Perfecte, molt bé. Doncs ens tornem a veure, que vagi bé. Igualment. Fem una tarda. L'Ella Belmonte, l'Ella Palau, l'Ella Sanz, Maria Vicente i l'Àlexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·laborat ràdio d'Esvern. Vinga, ara escoltem aquest tema del grup català roba estesa, un tema que es diu Biu. Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. Arriba el seguissí, no foten els diables la festa ja començant. Viu, viu, viu, viu, que vi de t'esumriu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que vi de t'esumriu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que vi de t'esumriu. Viu, viu, viu, viu, que vi de t'esumriu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que vi de t'esumriu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. El ritme de gralles comença un dia que és l'hora d'anar a fer el vermoll. Castells a faça, la feixó lligada, me n'hem de fer pinya junts. Viu, viu, viu, viu, que la vida ets un riu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida ets un riu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jot cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jot cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, que la vida ets un riu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida ets un riu. Jot cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu viu viu que vi sense un ri�jí, jo inkanaria si tu volguessis estar amb mi. Viu viu viu que vi sense un rius, jo inkanaria si tu volguessis estar amb mi. Jo kxndaría si tu volguessis estar amb mi. Jo t'endaries tu, volguessis estar amb mi. Vinga, va, que encara ens queden 17 minuts prou bons per parlar abans de connectar amb Catalunya Ràdio i que siguin les 6 en punt. Què farem doncs? Repassem el calendari d'afemèrides i també de dies internacionals que tenim avui. Que sapigueu que 22 de juny és el dia internacional dels vots tropicals. És una famèrida que celebra des de l'any 1999 pel programa de les Nacions Unides de Caral Mèdia Ambient, també per a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, l'UNESCO. Els voscos tropicals són ecosistèmes fonamentals per a la vida al planeta, que contribueixen també a l'absorció del diòxid de carboni de l'atmosfera, de manera que adquireixen una gran importància per la conservació del medi ambient. Tot i això, què passa? Aquests voscos estan en greu perill d'extinció per a les seves amenaces i també per a la fragmentació de l'hàbitat i l'alteració de la biodiversitat d'agut a la mà del home. Cada any es perden 10 milions d'actàries de voscos, una xifra molt i molt alarmànica, hem de parar de totes formes. On s'obriquen els voscos tropicals? Bé, són ecosistemes terrestres que es desenvolupen en regions de temperatura i que se'ls denomina macrotèrmics. Són considerades àrees hidrofiles d'agut al seu ambient humit. En aquestes són les voscoses de gran extensió en estats tenerades per subcessió natural i són molt importants per la preservació de la vida al planeta, que compta més a més amb més de 15 milions d'espècies, d'arbres, arbustos i també de plantes trepadores. D'agut, que s'obriquen en climes cálits, amb una alta humitat, tenen una gran varietat de flora i també de fauna exoberant. Doncs vegeu-vos, eh? Dia Internacional dels Voscos Tropicals. També avui, i atenció, perquè és una data poc... oficial en el sentit de no hi ha cap organització nacional o cap institució que ho proclamis i no és més aviat com una de la curiosa, és que avui és el dia del futbolista argentí i qui ho va decidir va ser l'associació de futbol argentí, que a més ni menys que tots just ara fa un any, el 2021. És un homenatge al segon gol històric de Diego Armando Maradona, davant dels anglesos durant el Mundial de Mèxic de l'any 1986, que es va celebrar a l'estadi azteca de la ciutat de Mèxic. Aquesta famèrida anteriorment es celebrava el 14 de maig per commemorar el gol de la selecció argentina de futbol a l'equip anglès per part del jugador Ernesto Grillo. En el partit que es va celebrar a l'estadi monumental d'Argentina l'any 1953. Però, en el mes d'agost de l'any 2020, aquesta organització de futbolistes argentins agremiats va demanar aquest canvi de data justificant que el denominat gol del segle fet per Maradona, doncs això l'any 1986, va representar millor el gol de la història dels Mundials del Futbol i també del segle XX. Doncs ja tenim aquí, amb aquest canvi, se celebra a partir de l'any passat, cada 22 de juny, el dia del futbolista argentí. Parlem ara dels debaniments i efemèrides de tal dia, com avui, cosetes que van passar un 22 de juny. Doncs anem a l'any 1941, a Europa concretament va passar que a Alemanya imbaïa fa uns quants anys la Unió Soviètica en el context de la Segona Guerra Mundial. També del dia com avui, però de l'any 86 el PSOE guanyava les eleccions generals per majoria absoluta, el seu líder Felipe González, president del Govern espanyol, va revalidar el seu càrrec. I també ens en anirem a l'any 2018, a Tarragona no fa tant en aquest el dia com avui, es van inaugurar els 28 anys Jocs Mediterranis celebrats de la ciutat de Tarragona entre el 22 de juny d'aquell any del 2018 i l'1 de juliol, van ser uns jocs que no van aconseguir gaire bona fama. Parlem ara també de neixements, persones que avui fan anys, per exemple és el cas de la psicòloga i política catalana Irene Riga, ho va néixer avanyoles l'any 1951, o també del guionista i presentador de televisió monologista Quim Masferrer. Ell va néixer a Sant Feliu d'Abuixalleu, a la selva, l'any 1971. També tenim altres persones famoses, avui és el dia del seu universari, per exemple l'actriu nord-americana Mary Liz Tripp, que va néixer als Estats Units l'any 1949, o per exemple també el jugador de bàsquet que va jugar a la NBA en Clyde Drexler, que va néixer a Louisiana l'any 1962. I després de fer aquests dies internacionals i afamèrides, ens queden 10 minuts perquè toquin les 6 en punt. Què farem repassar aquelles notícies més curioses o que la gent està llegint més, més comentades, per exemple? Resulta que una de les més llegides en el portal de la Corporació Catalana, de mitjans audiovisuals, tenint en compte Catalunya Ràdio i també TV3, és la troballa del peix d'aigua dolça més gros mai pescat. És un peix, atenció, que pesa 300 quilos i que fa 4 metres. És una escursana, un peix del grup de les rajades i l'han capturat al riu Mekong, a Camp Botja Menysmal, que ens queda bastant lluny, perquè si a qualsevol persona es troba un peix de 300 quilos i de 4 metres, ens agafa més d'un susto impressionant. Doncs bé, és un nou record biològic. Es tracta d'uns pescadors camputjants que han capturat aquest peix d'aigua dolça més gran, en tota la història. El seu nom científic és Orgonimos Polilepsis i hem dit una escursana, un peix que es considera inclòs dins d'aquest grup de peixos de les rajades, d'aquests peixos que són normalment bastant planets. Doncs bé, l'han pescat a concretament al riu Mekong, fa 4 metres de llarg, i pesa poc menys de 300 quilos, concretament 299,823. I supera amb bora 7 quilos l'exemplar que tenia el rècord anterior, un peix gat que es va pescar a Tailandia l'any 2005. Bé, la història resulta que els pescadors van avisar de seguida el biòleg Zeb Hogan, que va anar de seguida a aquesta petita illa. Hogan és professor associat de recerca a la Universitat de Nevada i ell i el seu equip ara estan prenent mesures, estudiant el peix, però des de fa anys que tenen també estudis en aquest riu, en el Mekong, on s'ha trobat aquest tan enorme peix, per protegir la diversitat biològica d'aquest riu. Doncs bé, a més, ha treballat també la protecció de la biodiversitat. Fa anys que aquest professor en Hogan busca el peix d'aigua dolça més grossa. El seu projecte es diu Megafishes, d'aquí el nom, i té el suport de la Societat del Nacional Geogràfic, va començar el 2005, i precisament després de que trobés el peix gat, llegant a Tailandia, va ser quan va començar també a investigar. El seu objectiu d'investigar és descobrir aquests peixos tan grans, però sobretot atenció de protegir-los. També treballen només amb peixos que viuen explosivament en aigua dolça i no amb espècies que passen periodes també en aigua salades. El doctor Hogan va mesurar i pesa el peix per verificar que superava el que s'havia pescat el 2005. I, a més, ell i el seu equip li van col·locar un rastrajador que enviarà dades a 36 receptors prèviament situats sota l'aigua a diversos punts del riu. A més, així també podran fer el seguiment i descobrir si realment n'hi ha més o de més grossos que aquest que s'han trobat. La reserva s'esgoten, la sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, fina d'una sang. La reserva s'esgoten, la sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, fina d'una sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vides. I ara parlem una mica del dispositiu de Sant Joan. Avui són 22 de juny, encara queda un dia, però bé, per anar-nos fent la idea de com celebrar la gent a casa, com es preparen el servei d'emergència, i aquestes mesures per evitar col·lapses. De moment es prohibeix l'aïllament de fanelets encesos per qualsevol punt del territori de Catalunya pel seu risc d'incendi. Què són això dels fanelets? Són aquelles típiques, en forma de fanelet, de fet, amb una espelma, crema foc, la gent normalment a la vora de la vora, els encens i els fa volar. Allò el problema és que no se sap molt bé on cau. La gent els obre a prop del mar, a la costa, normalment, però tampoc se sap la ciència certa on poden caure, per tant, de moment estan prohibits. Doncs bé, és el primer Sant Joan, hem de dir, també, sense restriccions per la Covid-19. També es preveu una celebració de la rebella amb normalitat. I el primer Sant Joan, també, és una celebració de la rebella amb normalitat. I el que és més important és aquest elevat risc d'incendi, forestal, que fa que calgui extremar també el màxim les precaucions. El Departament d'Interior ja ha dit que desplega aquest dispositiu, que és el més gran de la història, diuen, amb l'objectiu de garantir una rebella segura i, sobretot, per reduir el risc d'incendi. Per exemple, a partir de la nit del 23, s'inicia una fase que durarà fins al 24 de juny, a les 10 del matí, de dedicar a garantir l'ordre públic i la seguretat de les persones durant la rebella. Els Mossos d'Esquadra han dit que el dispositiu de seguretat té dues fases. La primera va activar-se el 17 de juny i es mantindrà activa fins a les 10 de la nit del 23 de juny. És el que durarà aquesta primera fase de controls dels Mossos. I s'escentra, sobretot, en el control del transport i la compravenida de pirotècnia. I aquesta segona fase, que es començarà el 23 de la nit i arribarà fins al dia 24, a partir de les 10 del matí, que és dedicada a garantir que torna a public i seguretat. En aquesta segona fase, es desplegaran, ja han dit, un total de 2.393 efectius dels Mossos, que són gairebé 400 més que l'any passat. Què faran aquests Mossos? Estan fent controls preventius de trànsit, controls de col·lèmia, també instal·laran dispositius en llocs d'aglomeracions o inspeccions, inclús de locals de rebel·la, entre altres. També hi haurà prevenció de violència sexuals, a partir, per exemple, de l'establiment de rutes segures entre les zones d'oci i els transports públics. I aquest any també hem de dir que reforçarà la vigilància d'aigües del litoral català amb la presència de la policia marítima, que batllarà per la seguretat d'embarcacions i la concentració de persones a la costa. A més a més, també hem de dir que hi ha alguns municipis de Catalunya que han privit els petards, o bé que han localitzat en punts molt concrets l'ús de coets o de pirotecnia més gran per evitar, precisament, aquest risc d'incendi forestal degut en la saquera que estem vivint. Doncs també heu de saber que la rebella de Sant Joan és la festivitat amb més volum de feina pels bombers, òbviament, de la Generalitat, sobretot per extingir els incendis de matolls o de contenidors. L'any passat, concretament, entre les 8 del vespre del dia 23 i les 8 del matí del dia 24 van atendre a 763 avisos, la majoria dels quals per sofocar incendis de contenidors, de papereres, de mobiliaria i urba. Tinguem una mica de consciència i d'utilitzar bé els petards i tota la pirotecnia. La música no sona igual. La música no sona igual. La música no sona igual. La música no sona igual. La música no sona igual. Bona tarda, dues hores ja de reunió entre la consellera Vilagrà i el ministre de la Presidència Fèlix Bolaños. De moment, Laura Vilagrà ha traslladat el ministre a les reclamacions del govern que exigeixen garanties perquè no se'n repeteixi l'espionatge a l'independentisme i també solucions per resoldre la repressió per les causes que hi ha obertes contra l'independentisme. El govern vol respostes concretes amb aquesta trobada d'avui, que esperen que sigui un punt d'inflexió per recuperar les relacions desgastades i molt amb la Montcloa. El govern espanyol també ha anat a la reunió amb l'objectiu de recuperar el diàleg i la confiança amb el govern català i esperen també que de la reunió ens surti una data per la propera trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonés, pel laborjats Catalunya Ràdio Madrid. Notícies breus, Núria Paraire. Un 97% dels estudiants han fet les proves de selectivitat en català. El Consell Linguística Sassó per impulsar l'ús del català a les escoles proposa que els alumnes de Cwardesso passin un examen abans d'obtenir el títol del nivell C de català que ara reben automàticament. L'exministre de l'interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va dirigir, personalment, l'anomenada Operació Catalunya. En uns àudios que avui publica el diari al país, Fernández Díaz despatxa amb l'excomissari Villarejo sobre els evensos per acusar precisament de corrupció dirigents independentistes. Hola, això els assegura que la manya està decidida a assumir responsabilitats en el terreny militar a l'hora d'ajudar Ucraïna i també de defensar Europa. L'oposició al Bundestag ha retret el Consell de Federal Alemany que actui amb l'entitud. Berlín, Oriol Serra. Bona tarda. El discurs de l'Efxols no ha estat ni grandiloquent ni tan poc ambiciós, però sí que ha anat acompanyat del compromís del govern alemany a l'hora d'assumir responsabilitat amb matèria de seguretat i defensa a nivell europeu. El Consell de Federal Alemany ha assegurat que el seu govern enviarà tecnologia militar a Ucraïna, formació per maniobrar els tanks de fabricació alemanya i també que l'exèrcit alemany defensarà cada metre quadrat del territori de l'Utland. A Alemanya juga un paper central. Hi ha grans expectatives en el nostre país. Els pròxims dies assumirem la nostra responsabilitat. Ni es contagi. D'aquesta manera, Alemanya encara la Simera Europea d'aquesta setmana i també la de l'Utland la setmana que ve. Entre mig serà l'enfitriona de la Simera del G7 que es farà a Baviera i, en la qüestió climàtica, s'espera que tingui un paper rellevant. Oriol Serra, Catalunya Radio, Berlín. El nou president de l'Associació Feo Català, Joaquim Uriac, pren el relleu de Mariona Carulla amb voluntat de fer una tasca continuista que posi l'urfeo i els cors al centre de l'entitat. També s'ha proposat atreure més públic amb l'excel·lència de la programació artística i desenvolupar els programes educatius i socials. Uriac ha reconegut la feina fet als últims 13 anys i ha apuntat quin és el seu principal repte després de la pandèmia. El repte més immediat, jo et diré, és això. Recuperar el públic, recuperar que la gent perdi la por, que la gent s'animi amb les concerts, que s'animen amb les visites, que vinguin més turistes. Això és un edificat repte amb el que hem de fer. El poet, Amallorquí Carles Ravassa, ha guanyat el 20è premi de Poesia Sant Cogat a memòria de Gabriel Ferraté, amb el recull de poemes al Caire Furmentera. El premi, organitzat per l'Ajuntament de Sant Cogat, a l'edició en 62 i la comissió ciutadana Gabriel Ferraté, està dotat en 8.530 euros, una escultura de l'artista Pep Godó i la publicació del llibre a edicions 62. Esports, Marta Garcia. El Barça retirarà l'abonament als socis i abonats que no vagin a l'estadi i al Palau i que tampoc no alliberen el seguent. El club a més eliminarà els carnets físics en els de la pròxima temporada i farà digitals les entrades per a tots els partits. Això després que els estudis que ha fet el club diuen que només entre 9.000 i 10.000 abonats van a més d'un 85% dels partits i que n'hi ha entre 2.000 i 3.000 que ni van ni s'edicen ni alliberen el seguent. Una altra de les novetats de cara a la pròxima temporada és que tornarà a funcionar el seguent lliure, com a màxim se podrà cobrar un 95% del preu de l'abonament. D'altra banda, Jennifer Hermoso et deixa el Barça i fitxa pel Pachuca a Mexicà. El 16 de juliol l'Espanyol disputarà el primer partit de la pretemporada. Serà contra el Montpellier en la situació esportiva d'Ani Harke i ja està definida l'hora. 2,47 de la vesprada. I si és en una posició dirigió en la final de solo lliure del Mundial de Natació Artística de Budapest, on la japonesa Yukiko Inui s'ha proclamat campiona mundial, l'equip espanyol s'ha clasificat per a la final, amb la quarta posició. En Water Polo, la selecció espanyola femenina, una juga ara a les 6 contra Grècia. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. En un any l'Ajuntament destina més recursos que mai a la concessió d'ajudes econòmiques a persones menors i adolescents per a la realització d'activitats culturals, lúdiques i esportives, fora de l'horari escolar per al curs 2022-2023. S'ha passat així de 60.000 a 100.000 euros per aquesta finalitat amb el mateix esperit, que cap menor o adolescent deixi d'efectivitats extrescolars per motius econòmics. N'hem parlat avui amb el portaveu d'en Comús Sant Just i Regidor d'Educació i Just for Salva a Radio Desvern. Ha explicat que s'han vist obligats a augmentar les partides que hi ha hagut un allau de sol·licituds molt importants. Les sol·licituds es poden presentar a l'Ajuntament fins el 31 de desembre del 2022, excepció de les matrícules vives que ho podran fer durant tot el curs. Aquests ajuts van adreçats especialment a menors i joves escolaritats a Sant Just en edat d'escolarització obligatòria i segon cicle d'educació infantil, es poden estudiar en estudis obligatoris. Aquesta setmana ha començat la segona fase de les obres de connexió entre el barri Sútim es Lluï. Aquesta segona fase comptarà amb la construcció d'un carril bici que passarà pels carrers Juan Ramon Jiménez i Ramón Icahal fins a la vinguda indústria. D'aquesta manera s'afavorirà la connectivitat amb bicicleta fins a la via metropolitana de bicicletes, la visibilitat. Aquests segons trams de les obres consistiran de les voreres i la generació d'un carril bici s'agregat. La intenció és organitzar la circulació en una única direcció amb enplades grans, que permetin camions del tonatge, però que donin espai per aparcament carrils bici i voreres amples, que favoreixin la circulació de vianants. De moment, a resta l'espera de l'obertura del primer tram, que forma en el camí la passera que s'havia d'inaugurar aquest mes de juny. Recordem que es va comptar una instal·lació de la passera, que va venir del país basc i que s'ha formigonat en una estructura única. La campanya Som al teu Estiu torna aquest 2022 oferint més, d'un centenar de propostes turístiques per gaudir arreu del Baix Llibregat, una completa i variada oferta d'activitats per a grans i petits, per a famílies, parelles i amics. Hi haurà oferta per a tothom. Per fer la tria, el web Som al teuestiu.cat, impulsat pel consorci de turisme del Baix Llibregat. Ho posa ben fàcil. I ho posa ben fàcil. La campanya Som al teuestiu dona a conèixer i promocionar un any més els principals atractius de la comarca. Per a gaudir durant l'estiu, amb l'objectiu d'incrementar la notorietat i posicionament del territori, a traure i augmentar el nombre de visitants i turistes i reactiva que està important activitat econòmica del Baix Llibregat. Amb aquest objectiu, aquest 2022, també es posa en marxa un sorteig d'una escapada amb allotjament més esmorzar. A l'Hotel Veler, de Castell de Fels, amb les coves de Montserrat de Collbató, un dinar al restaurant les vinyes de Martorell, un branig al celler de Can Estella, Sant Esteves a Rúvires, i un passeig amb Barca Ocàia, que el Canal Olímpic de Castell de Fels. Només que l'entrar al web Som al teuestiu, puntcat i participant al sorteig. I això és tot. Tornem amb més informació tota l'actualitat Sant Just. Tenc els Sant Just notícies de la set del vespre. ... Beus de la Perròquia. ... Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat, i parlem a l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat. Com tractem els immigrants? ... Això és, els dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició als dissabtes que dos quarts de 12 del matí. ... Vinga, ara ja estem en aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Ara mateix són les 6 i 10. Esteu sintonitzant el 98.1 FM. Sapigueu que ara farem d'aquí una estoneta la tertúlia d'actualitat amb alguns dels temes que els proposo i jo, sempre dels comptes tertulians. Avui tindrem en Salva Crespo i també en Joan Esmeratz. I ja us avanço que alguns dels temes que els he comentat són, per exemple, la decisió del Comitè Olímpica Espanyol, que descarta definitivament la candidatura dels Jocs d'Ivern per al 2030. També, al fet de la revetlla, doncs que alguns municipis, per exemple, hagin pres la decisió de prohibir els petards. Serà la fi dels petards. És possible combinar seguretat amb tradició? També, tema damunt de la taula. Per exemple, coca d'allardons o fruita confitada, perquè els dolços normalment són tancars. Per exemple, també els tiringuitos de Barcelona, que hauran de tancar dos quarts de 4 i que no podran contractar dijoc que és la nit de Sant Joan. O també, casa trànsit, la TGT, estudia exigir els conductors grans que passin per la revisió mèdica més sovint. Hi hauria d'haver un limit d'edat? També, tema que posarem damunt de la taula. O un altre, per exemple, que ha suposat el concurs musical eufòria per TV3. S'ha aconseguit realment que la gent jove, els adolescents i els nens torni a posar-se davant de la televisió. O també, per exemple, que comencen ja les vacances escolars pels infants i els adolescents. S'han de treure del tot les rutines diàries, flexibilitzar-les fins a quin punt. Tot això, aquí ara en uns instants, és ràdio d'Esvern amb en Joan Esmeratz i Salva Crespo. I don't know why Back to my hometown tonight Something stops me every time The DJ plays my song and I feel alright So my hands up to playin' my song The butterflies fly away I'm not in my head like that And I deny it, it's like yeah My hands up to playin' my song And no I'm gonna be okay Yeah, it's a party in the USA Yeah, it's a party in the USA My hands up to playin' my song The butterflies fly away I'm not in my head like that And I deny it, it's like yeah My hands up to playin' my song And no I'm gonna be okay Yeah, it's a party in the USA Yeah, it's a party in the USA Just a still young girl on a Saturday night Looking for... Vinga, doncs ara sí, ja comencem la tertúlia. Tinc ja en Joan Esmeratz i també en Salva Crespo, a dins de l'estudi. En de moment, saludem el Joan. Hola Joan, què tal, bona tarda? Hola, amics i amigues, amb vigílies de la rebella més espectacular de l'any. La del Moussan, efectivament. Sant Joan, el millor, el millor nom, el millor sant, el millor de tots. Felicitats a tots els Joans i gaudiu tots de la festa perquè us convidem allà on esteu. Espera un moment, hola, què tal, Salva? Espera un moment, que torni. Jo, jo i jo, Joan és jo, jo i jo, no? Sí, sí. El poder, el poder, el poder. Sí, ell priveu, sí. Felicitem també, felicitem el primer Joan de Senjús, el nostre avall. Senyora, senyores de Ganyes, que espero avui compartir amb tu una estoneta. Ja felicitaré personalment i presencialment. I, com que som gent elegant, avui no li fotrem cap sasca. No. Tot i que n'hi ha uns quants. Bueno, però avui deixem-ho estar. Per bé que tal com anirà el programa, tampoc podem dir res. Deixem-ho estar. Sí que m'agradaria fer, si em permets... Et permet, Joan, et permet-ho, et permet-ho. Amb aquest programa, que es pot dir que és l'últim de la temporada escolar. Perquè els progessis i els professors que t'han parlat, una salutació a la nostra amiga Cristina Rubio, que avui està la graduació... Georgina Barrera, que acaba una primera etapa... Ai, que no ho pots dir. Ja està, ja he enganxat els efectes sonors. Sí, sí. La Lula ha tocat algun botó i hi som. Sí, sí, sí. A poc sí, sí. La Lula l'ho ha pesat. No ho vols, això. I arribes. I arribes. Aquí la Miqutoni, la Ellie i la Rina. N'he trobat a la Càudia. Exacte, correcte. A Càudia? A Càudia? No. De la Carre Bona Vista. Voleu efectes, doncs? Clar, fes efectes, però ja és una cosa. Un aplaudiment per la Georgina Barrera. I la Georgina Barrera, que avui és graduant de totes les edats. La Càudia dels Cobres són introduits. Sí, sí, sí. I, president, per qui està parlant, està passant, perdoneu, un satèl·lit amb la Miqu Carlos Rios Hernández o Carlos Hernández Rios, que li farem una mansió, li farem una mansió. Una mansió, per què? Sí, perquè per primera vegada ha endevinat la meteorologia de la setmana. Amb el programa dilluns, el magazine de la Rambla, la va clava. Sí, senyor. Santestes, el Dimarts i el Dimecres. Bravo, bravo. Avui pensava que el vídeo us dava pluges i no has hagut així. No hi ha hagut pluges? No, hi ha hagut pluges. Quatre gotes mal comptades. A la zona de les vases de Sant Pere, dic que m'he mullat. Quatre gotes mal comptades, com a amic Lluís Casals, que els saludos d'aquí hem d'anar a portar pols. Quatre gotes mal comptades, que hem portat pols, Joan. No ha plogut, per això el Carlesito és avui. Sí, perquè jo sí em permeteu una confinació. Però que sí que ha plogut avui, que sí que ha plogut. Quatre gotes. No, no, la matinada, alguna de la matinada, que estava veient president del capítol de crims. Però això és allà, això és allà. És molt bo. Bueno, la qüestió... Prou mansions, no? No, no, no, no, no. No has acabat encara de les mansions, Joan? Ostres. No, perquè sí que m'agradaria fer una mansió, que suposo que serà un tema que sortirà després. Però sabem que ens estan escoltant. Les amigues, dic amigues perquè pràcticament tots som dones, menys l'Ari. Dependent de la grania. De la pastisseria panaderia de referència de Sant Jus, a Carre Bonavista, que és el exigir a feina, vol embatre el rècord de més de 300 coques, no sé on arribaran, i ens estan escoltant ara mateix. Per tant, una salutació a la Chiqui. La Chiqui Coral? Perquè fa metro i mig, Chiqui, perdona, però sí. Sí senyora, gran treballadora i gran persona. A la que li ha gustat a toda la gent. La Sandra Veravente. Sí senyor, bravo. Això és el que l'heu d'inventar, diguem-ho. No, no, no, es diu Sandra Veravente. Una abraçada per les dues, per totes dues. Una... una... Molta, molta energia. Sí. Passant tota la matinada amb tota l'equip fent coques. Fem coques? Sí, sí, sí. Sant Justenques, Sant Justenques, a la grania com el Xavata de l'Amic Llorens, com el Tres Forns, un paquí despistat, suposo que farà coques, també. D'allà de la muntanya, una pastisseria bona, també, de coques. La gent que vagi compra coques. Per tant, endavant. Reivindiquem, reivindiquem. La nit de Sant Joan, amb coques. A vosaltres, què sou? De coques de llardons, coques de pinyons, coques de fruita, confitada... La fruita m'agrada molt per la trec. Hòstia, m'agrada, Joan. Llavors, home... És com una espècie de... S'ha de veure que t'estàs fotent nervió. És com si fos sinxutges. És com si fos sinxutges. El que és més fruita, confitada, aquesta, no és? Però... És com briojo, això. No és més un briojo, tu. És un briojo amb la crema o amb l'oca porri. Crema, crema, sí, crema nata, xocolata, llardons... Això sí, cabell d'ângel, no? Jo volo que us digui. El Jaldre, que no sé com es diu en català, o el Jaldre, tampoc. Pasta de full. A mi m'agraden totes, però totes vol dir totes. Sí. Perquè tu enganyes amb la cava. Quan pots la copa de cava i no necessites fotre una coca... O de fruita o de tallardons o pinyons. O un tigretó. Home, home, home... No, però sí que és veritat que... Home, sí que és veritat que cada cop hi ha més varietat de coca. La gent s'ha adaptat també, que sense gluten, que aquesta la faig amb xocolata. Aquesta la faig a... Descalivada. Sobresada. Doncs aniràs de ses illes. No, però és veritat, hi ha infinitat de coques de crema. Sí, hi ha patardos, patardos... No ho sé. A la Núria, estimada a la Núria, l'agacela de la vincula d'industria. Que està molt guapa, precisament avui, molt moraneta. Cal dir-ho, li agrada la llardonsa, que sí. Lardonsa, sí, no està malament. Vos dius que no està enganxat a vegades. És emprenyador, has d'anar a veure en cap. Aquests que tenim a caixar els curcats, se'ns foten llardons a caixar-les. És que no m'agraden el dentista. I de patards? Vosaltres sou de tirapatars? Jo no, no, no. M'he fet por sempre. Jo els 18 anys des que... Que et va patar una a la mà, ja no? En fi, tampoc. Seria delicta poder, si ho explico ara. Per tant, jo crec que els patards, fins a un punt, estan bé. Jo recordo una anècdota. El carrer Bonavista, passa que jo et tinc molts anys i tu, Núria, no ho has viscut. El Joan, sí, hi havia una màquina al carrer Bonavista que posaves, no sé si una passeta o cinc passetes, i duraves una volta sortint uns xiclets de bola. Això sí, però això que té a veure m'estateu? Home, no ho estàs entrant, Joan? No, bé, recordes d'aquesta màquina? Posaves una passeta, duraves una volta amb un mana i sortí un xiclet. Allà va anar un tró. A la boca, a la boca... Ja ho havies agafat, Núria, això sí. Clar, la veritat, que teniu un nen perversa. A la boca, i que el senyor Clemente em disculpi, a la boca sortirà el xiclet, va anar un patard, es va encendre el patard, el tró, i tots els xiclets van córrer pel carrer Badó, avall. I tots els nens busquen les boles de xiclets? Sí, i allò vull dir, si càries, càries de saco. Mira, una segona que el gatat tira en Caramels, doncs Caramels també en bola, xiclet. Jo crec que... No sé el que passarà aquest any, perquè sí que és veritat. Jo muntar restriccions amb els patards d'aquest any. Sí, sí, sí. Són restriccions que la nostra amiga Patricia Plaja, la reina de l'Escot... Bé, bé, bé, bé, bé, aquí... Quina escot, quina escot. Pobre noia, pobre noia. Una escot. Prou, prou, prou. Prou. Prou d'aquest tema, de la Patricia Plaja. Doncs la porta veu, ja no l'anomenarem. La porta en veu, que diuen, eh? Sí, perquè fa, com si diguéssim, un trasllada, no? Les decisions del govern ha palat la responsabilitat, perdoneu, això no cal que sigui un govern de la Generalitat el que ho digui, no? Però sí que és veritat que jo, a en Rerany, m'adonc que com a cop se senten menys de patards. A vegades ens sentíem moltíssims. Des d'avui de juny ja sentia patards. I ara, pràcticament, osti, sí, sense una piula, un cuet... Jo, l'únic que demano és que realment es compleixin les normatives. És a dir, que els nanos petits no sols hi venguin patardos, que a la meva època, en el 15, deuen ser del 50 ja. De TNT, no? Això és un pari. El nen, si l'hem passat de la barbena, coses perilloses. Però el problema és que el teu pare compra, com a responsable. Però és un moment, el pare és pitjor que el nen. Dius, el nen no té que tirar patardos, però és el pare que li compra el nen, que problema, el venador, ben patardos, i el nen tira patardos aquest, que, en principi, no pot ser. Els fanelets s'han prohibit a tot Catalunya. Què són els fanelets? Normalment es tiren al voltant de la platja, de la costa, allò que vol una miqueta, no? Que vol una miqueta, que va a una... Que és el correcàmes, el correcàmes, seria? No, no, no, avui ja veig que no les caso, no? És un foc, doncs, com un globus. Per què? Per què aquí em senti tèprovi? Això si no fa cap mala, això? Perquè no veus on cau, no saps on cau. El que sí que m'agradaria és fer una abraçada als amics del Pallars, Josep, en aquest cas. Ho subirà? No s'ha afegit, però els amics del Pallars, Josep, han sigut espioners, han prohibit qualsevol tipus de foguera, de patards, etcètera. Estan prohibides, eh? Des de Sant Arà de Llimiana, a varios pobles, o al Dias o, digueu, o Països o llocs, ho han dit, o sigui, tenim el bosc completament sec, les temperatures són altes i ja n'hi ha ni tal, per tant... Però no te'n vagis al Pallars, eh, si aquí avall duret, tampoc es poden tirar. Jo hem de ser molt responsables aquesta nit, la nit de demà, a l'hora de tirar coex, a l'hora de fer focs, perquè encara que hagi plogut una mica no ha sigut prou, està tot molt sec, i quan es vol esporren de foc, pot plogar en incendi realment com els que estan passant. Si hi ha molts conscients d'això, tirem els coexes amb molta responsabilitat, tirem els petards amb molta responsabilitat, i fem-ho a petit comitè. Aquest senyor que refreixes, davant del mil, és sí, perquè si no és un professional, és un semi-profesional, ho té bastant acutat i ho fa bé, ho fa bé. Però sobretot els bruclis, forestals, etcètera, això, jo crec que tindria que estar completament prohibit. Vosaltres creieu que els petards s'acabaran... No extingin, però, bueno, acabaran desapareixent, o sigui, es tirarà només aquella pirotècnia, els coex, aquells més grans, i que els petards, o sigui, els que es venen a les botiguetes, acabaran desapareixent. Les piules, les piules, les tequetes, les botetes... Jo crec que la tradició no s'ha de perdre mai. O sigui, la tradició s'emmascara quan es vol fer un pas més endavant i convertir-ho ja en un negoci de mides o de mesures desproporcionades. Per tant, jo crec que els petards, com els tenim entesos, com una diversió, bàsicament pels infants, i també per adults, evidentment, i sobretot en llocs controlats, jo crec que això no s'ha de deixar passar mai. Ara, el tema és quan hi ha aquells núcleis que ho fan servir com a gambarrada, el que també es fa. La gambarrada és el que té a estar prohibit, i s'ha de sancionar. Ja no la gambarrada, és a dir, nosaltres hem fet uns dels petards sense massa consciència del que estaven fent. És a dir, no hi ve, amb problema? No estic d'acord, no estic d'acord. Doncs hem tirat petards de joves, de petits... Què passa? No passava res. Però els tiràvem una forma com que no passa res. Els tirem on sigui, és diversió, però cuidarim. Contanidors, clavagarans... Exacte, vull dir, hem tirat petards sense massa control del que estàvem fent. S'ha venut com una peça, doncs, una joguina, un entreteniment... Sí, correcte, sí. És un arma perillosa, sense tampoc vull fer més escara fals. Però sí que és veritat que... Accidents, evidentment, n'hi havia. Lògicament n'hi havia. Però passar, com sempre, del 0 al 100... No, no, no, és bo. Si la prohibició, jo crec que, a més a més, afectes a un sector que, lògicament, fan el seu agós, durant aquesta època, i que... I que és atractiu de cara al nano, de cara a les xarxes. Sí, i hi ha rebelges, el que diu la Núria, més professionalitzades o menys, i per tant jo crec que amb un cendèri, amb un seny, i tal, s'ha de poder fer-ho dir. S'ha de poder fer-ho dir. Sobretot no s'ha de prohibir, com tantes coses que es prohibeixen. No, però sí, informar molt i recomanar molt. Tot passa per la informació, per l'educació de les coses. I a mi et gasto i he de fer el mateix. Jo no prohibiria les vengades, els nens, de... Doncs els girada, són focs controlats, les pibles, aquestes... Les fons, no? Com era allò? A petició d'aquell, com era allò? Allò que sí que jo et tirava el peu, te'n recordes? No, tu feies això. Tu feies això, i no feies des de Gràcia. Feies-me la cara... Aquelles pedretes disparaven i feia la ferida. Això fa mal. Però ara els pudòlegs estan encantats. Sí, clar, els pudòlegs. I les urenses, també? Jo crec que ara mateix, al cos de bombers, deu estar patint, deu estar desinjant, per favor, que les gent es controlin. Jo crec que al cos de bombers es mereix també un aplaudiment. També un aplaudiment. Perquè ha controlat, durant la setmana passada, aquests sis dies crítics, que es van simultanejar varios ascendis, que jo vaig dir una bestiesa que la Núria em va corregir, jo la vaig renyar i tenia raó. Jo vaig dir 50.000 hectàrees, em vaig passar tres pocs. Home, doncs... Eren 5.000 hectàrees, eren 5.000... A vegades allò que fa. És que l'hectàrea és una mida que no... És la 100. No, és que no ho sé, no ho sé. Algú m'il·lustra. És com el Megavat. La segona sèrie de mides que s'ha tascat. Que encara tenim resposta. Per tant, un aplaudiment i, sobretot, encorajar-los que segueixin treballant d'aquesta manera, perquè l'estiu segons ens va dir a l'amig Carles, que està voltant per aquí, a tot preparar la festeta que es produeu... Es preveu d'Orillu. D'Orillu, sí. Sobretot la gent que, com va dir, no sé qui va ser, que evidentment les condicions hi són, però al final, que posa la traca, som els humans. I, per tant, vull demanar coneixement a tots i que tots sabem amb el que estem jugant. Sí senyor. Vinga, doncs, anem per altres temes. A mi m'agradaria... Ja, comences a saltar-se els punts de... No, no, perquè jo sé que ets molt fan, i jo, com sabeu, sempre em miro les sèries quan s'han acabat. I sí que m'agradaria, no sé si tu estàs al cas, i vis a les dues últimes entregues de Crims, l'agrada Carles Porta Impressionant. L'agradaria. Ara l'hi dic jo. Perquè la Núria fan número de Crims. La Núria, la Cristina també, l'Andrea també, i jo, com sempre, fan de Crims. Vaig a rebufo, eh? La noia de Purbou? Com pot ser que sigui el Carles Porta, amb el seu programa, el que hagi fet que els carabiniaris, després de 32 anys, s'ho hagin obert a la investigació penal. Penal, eh, o juca penal, és seriós, eh? És a dir, que buscaran responsabilitats, etcètera, etcètera, amb aquella forenca, aquests personatges, ja m'ha guardecibl que m'ha plorat, això sí, eh? Quan li vam publicar la publicació. Aviam, és veritat que, com sempre diem, no els... a vegades és complicat. Aquests casos, avui n'hi que es puguin, resoldre la primera. També tenint en compte que fa 30 anys les tècniques que hi havia no eren les que hi anaven ara. No hi havia mòbils, per exemple, sembla una tonteria. No, no. No hi havia mòbils, que tu has nascut amb mòbils, però no hi havia mòbils, eh? Home, a veure, no, tampoc, tant, eh? Vull dir, jo, quan vaig néixer, tampoc hi havia el que hi havia ara, eh? I el Nokia Connecting People, el Nokia Connecting People. Sí, exactament. Artel, Artel. No, no, col·lect, l'Elixor. És igual, és igual quin mòbil hi havia, com el Lixor. El Catell, el Catell. Sí, el Catell. La qüestió que ara amb els mòbils, òbviament... Aquests tornen, eh? Aquests tornen, ara, eh? Quins? Aquests, els noquis. Volem deixar davant de la xarxa socials, amb tot el que ha passat, i que tornen, eh? Ja, recuperarem, recuperarem. En fa irresó, perquè és... evidentment, doncs sempre veurem, no?, de les notícies d'actualitat i d'última hora, que és del 3.24, i avui està com a titular, que els carreriniaris reobren la causa contra l'Ebi, o sigui, a favor de l'Ebi Router, per buscar... Realment, però clar, és paranoi. Sense mòbils, com... és molt difícil, vull dir. Com va sortir la Florencia fins a Purbou, i va arribar amb un tren, que no hi havia a B, no hi havia a B. No, no, no, no, no. Va arribar amb menys de 10 hores i la van penjar. Suposament, suposa. Llavors hi havia la Francesqueta, de 92 anys... Ostres, aquesta dona... Sembla més jove que jo, tinc que dir-ho. Jo vaig sentir uns crits i ja que plorava! Va, va, va, va. El guardiíssim, em diu, per dintre. Escolta'm, aquella dona està amb una plena plena. Un comentari de la Francesqueta. Una dona amb plenes facultats, eh? Vull flipar-vos, perquè teniu 92 anys. Jo, el dubte que tinc, si em deixeu parlar, és com pot ser que no li donguessin més... O sigui, en aquesta declaració que va fer aquesta dona, que no li donguessin més pes, realment que havia sentit una noia crida, i gent que, bueno, baralles i això, justament al costat d'on es van trobar el cos... Llavors es diu, el Forensa, es va entrar a les fotos 30 anys després. També, això és molt fort. Aquestes coses que vull que passen, eh? I passen avui en dia, eh? L'hi hauré de vedar més protagonista. És a Interpol, la tanfa, molts Interpol. Estic com pot ser que els 3 dies a Itàlia n'essin plens d'aquests cartells, aquí n'essin plens d'aquests cartells i no es casessin. Sí, i després també, perquè aquests, els nois austríacs, vull dir, no volen parlar... Jo no sé si... O colpiter, eh? Bueno, també està allà, el tema... El Carles Porta i ho aconseguirà. Jo, per tant, si el Carles Porta i ho aconseguirà, jo amb ell, amb ell, i des de qui relleu d'Esvern, des de la Rambla... Reivindiquem. No, no, li farem costar, li farem costar. Segur que l'investigació abans era gràcies al programa, segur. Bueno, també, el cas de l'Helena Jovany, es va poder moure bastant. Per manllet, per manllet, també, s'exploga, s'amorla... Diuen que aquesta temporada, aquesta última temporada de crim, ha estat més fluixa, eh? Jo no sé si és que no surt per Netflix, etcètera, etcètera. A mi costa molt posar TV3 a la carta, perquè és una mica passat, vull dir, és una sèrie de tutorials, publicitats i tal. Però jo a la temporada primera, pràcticament, no la vaig veure, a la segona em va marcar la tenia de Perales. No sé per què, però em va marcar. Home, era... Quants capítols van dividir aquest cas? Jo crec que 4, eh? Es va fer molt... Sí, és veritat que és molt repetitiu, eh? Molt passat, perquè el mateix, la visió del segon capítol, eren els mateixos fets... Sí, van reiterar moltes vegades i va cansar, va cansar. Una mica, però bé, bé, bé, bé, bé, bé, aquesta sèrie... Vale, doncs... Sí que m'agradaria. Calla. No, per parlar de... Va, anem endavant, Núria. Sí, sí, perquè igual ho xafarem algun dels temes que ens diguem. Ah, no, jo anava a parlar del cometeu olímpic espanyol. Doncs mira, aquí és on volia arribar. Aquí estiraré el que volia dir abans. Entarrats i... El Blanco que ha dit, el Blanco, que s'ha acabat el procés, tu. El Blanco fa des que jo vaig fer la convenió que és president del Cometeu Olímpic Espanyol, després del Sembaran, quasi, pràcticament... No tinc una cosa, aquests de de Guresos, que els ha dit qualsevol. El 34 presentem la candidatura a Catalunya i s'ha acabat el procés. Però és que l'estem presentant des de l'any 20. Però bé, des de l'any 20. Però, escolta, en direu una oportunitat amb aquests tius, i el president de l'Aragó ha entrat en teves polítics... El Lambant, el Lambant. El Sbada, el que li en nombrava, el preu. Havíem trat en teves polítics i ja té tant re de tot. Que sempre compta, critiquem els governs, eh. No critiquem el país ni els seus simbòlegs. El govern, la bonesa, en aquest cas el govern. Estimats gent d'Aragó, eh. La gent de Fraga i de Pérez... La Franja i de Tarol. L'estem parant dels polítics... El Canyís, del Canyís, del Senyor del Serpidó. Però sí que és veritat que... Jo crec que aquí, un cop més, Ens tenim que mirar allà amb un personatge de la cultura espanyola, el Don Quixote. Sempre anem com el Don Quixote, nosaltres. Com a la farilla. Anem amb el Lluir i la mà. Si nosaltres els servem tot, l'organització, la infraestructura, la logística... El flex tècnics. Tot. I després tenen els plebrots. És que amb aquest aspecte, i perdoneu, com sempre dic, vull dir, no vull fer-hi sensibilitats, no són absolutament res. Tenen, evidentment, tota l'autografia del Pirineu Aragonès, que és total, és fantàstica, però al final el que l'explota, per dir-ho d'alguna manera, són gent d'aquí. Bueno, Catalunya, 2034. Espectaculars. Jo, quan veig gent... I perdoneu-me, també, segueixo demanant perdó, perdó, eh? Que igualment trobo algun després. Però quan veig gent de la CUP, i de Podemos, que es manifesta en contra, això és bo, això és bo pel país. Perquè aquesta gent de... No són emprenedors, no sé si m'enteneu. Per tant, una cosa que he posat un altre cop a Catalunya, a la primera línia mundial, a Mússia del Món, que se la carreguin, i que el comitè olimpíc i internacional està flipant, perquè és que pràcticament ens ho donàvem. Sí, sí. Estava fet, estava fet. I ara, i perdoneu-me l'expressió, però la tinc a dir, perquè un pallasso, com a l'ambant. Sí, senyor. Per un tema polític, per un tema polític. És on volia arribar, abans, que més a més s'havia reforçat per les eleccions endeluses. Totalment. El tio s'acollonit i diu que no es funciona aquí, en Espanya. És molt trist, però s'ha de dir així, de fort, eh. Sí. Atacant els catalanes. És així. I això, aquest tio li ha donat un rèdit, que suposadament... Suposadament pot ser que li torni a donar relació... I no creieu que potser ha tingut més a veure també la pressió que alguns grups, organitzacions, altres polítics... Per res, per res, són quatre gats, són quatre gats. Jo... Amb quatre tirutitaines... Amb puxardar, d'haver-hi una manifestació així. Amb puxardar, d'haver-hi una manifestació bastant important. El que has de sentir és l'alcalde de puxardar. A tots els de mesos no els has de sentir. L'alcalde de puxardar, l'alcalde de vell. Aquests són els que realment promouen l'economia de... Per tant, se'ns ha escapat una oportunitat. El calde de puxardar i el de la seu estan indignats. Perquè, a més, han treballat. Han invertit pressuposts municipal de cada càrrec. Ja. Ah, per favor. O sigui, els direm protagonisme a la part de l'Aragó, que era per ells un mamà. No, no, i a més, som tan capullos que els donàvem la ceremonia. Els donàvem... Els donàvem... Sí, sí, sí. Confieu en Catalunya 2034 i es parla, eh, en aquesta opció? No, és una candidatura a Catalunya, perquè som capaços d'amuntar unes... unes l'úbvies diverses nosaltres sols. Vull dir que a Catalunya, jo confio, que a Catalunya 2034 serà candidata per les... Perquè presentar-se a Catalunya sola a 2030... Això ja t'ho hauria presentat sola. El 2024 i el 28, sí. I perquè ara el 34 hauria de funcionar? No, és que no funcionarà. A poc, eh. No, no, perquè... Què canviarà? Què canviarà? Han demostrat que Catalunya sola pot organitzar uns jocs d'hivern perfectament. Va, va, va! Tenen les infraestructures i la capacitat per poder organitzar i gaudir dones olimpiades, però de nivell, de nivell. Per tant, no necessitem ningú més. No necessitem ningú més. I menys pallassos com el senyor... L'Ambant, el senyor L'Ambant. Vinga, doncs, escolta'm, deixem aquí el que fa aquest tema. No, no, perdona, Núria, i continues. No estava en el programa, però sí que, les eleccions endeluses ens hem de... No sé, congratular. Un tema que no ho hauria de dir. Estan plenament estancats, no pujat. No pujat. Sí que és veritat que el filial del PSOE és el PP. Ha pujat la hòstia, però Ciutadans de la Rima ha de desaparegut. Ostres, sí, eh? Això a mi realment m'omple de joies. Perquè som feixi, però hem estat 20 anys aguantant injúries i calúmies d'aquesta gent. 20 anys, ja vols dir tant. Em va dir tot el 2004. Amic Rivera, amb un vidó que era la seva publicitat despullat. Sí, sí, sí. Em plava, i potser perquè era verge, i no ho dic per la foto, evidentment. Per la malu. En nombre de Rocío. Montialto. Bueno, que Ciutadans han quedat en no res, no? Res, amor. Ciutadans, amor. Definitament, amor. El presatge de totes les eleccions que les desapareixin. I Arrimadas, por favor, vete a tu pueblo. Vete a tu pueblo que no sabes ni cual es, pero vete a tu pueblo... Vete, que no es ni independentista ni nada. Llàrgate. Llàrgate. No eres ni guapa. I Nés Arrimadas ha dit... No eres ni guapa, Arrimadas. Vale. I Nés Arrimadas ha dit que el que vol fer és un canvi bastant... donar-li bastant la volta al tema. No té res a palar, Núria. No té res a palar, Núria. A part que és guapa, això sí. No, és lleig. No m'agrada. No m'agrada, aquesta noia. A mi m'agrada. A mi la persona marca. A mi la ma pora és guapa. És tot un conjunt com la Núria. Bueno... Seguint tema. DGT. Totalment d'acord. Estudia exigir els conductors grans. La dGT estudia... Escolteu-me, la dGT estudia exigir els conductors grans que passin per la revisió mèdica més sovint. Hi hauria d'haver un límit d'edat. Això és com... Això és com les obres del carrer Bonavista, que hi passarem després, amic Joan, amic Joan, i hi passarem després. Sí, però hi hi passarem després i hi passarem, vull que les diguis tu, les novetats, preveus-les de primera mà, però hi passarem. No, no, però... I la Núria no ho ha passat i és exclusiva, però ja les diem. Ah, ella ho sap. Però sí que és veritat que això de la DGT són temes d'aquests de sentir com. És vergonya. És a dir, el meu pare, el meu pare Fernando, una versada des d'aquí, els... Que té 88 anys, no? Els 85 li van donar el carnet per 5 anys. Això és vergonya. Perdoneu, continua. Bueno, estava parlant, Joan, els 82 li donen... Ah, no, els 85 li validen el carnet. Els 85 va a un centre, com tants n'hi ha... Paga, 80 euros. No, 50 euros, 50 euros. Se'n donen compte que no hi sent, que no té reflexes. Però no passa res. Inclusió per darrere anava dient... Esquerra. Esquerra. Què hem dit? Inclusió... Hauria, però això, això... Tu pots explicar qualsevol. Vale, vale. Però com que mai pagues 50 euros i m'ha dit... Eh? 50, no, no sé per què. Això no passarà. Pam. Dos fotos. D'artificar metges, d'armes, tot. Dos fotos i el carnet. Dos fotos i el carnet. Sí, sí, sí. Si fos a Estados Unidos, la retallada i tot. Hi ha els problemes. Per tant, i mon pare, evidentment, des dels... 80 anys... Algú així, evidentment, ha perdut reflexes. Ha perdut oïda, sobretot amb les noves normes. Van pilladíssims, la gent gran. Els aparcaments, és un escàndol. Un drama, no? Els aparcaments és un escàndol per nosaltres. Imagina per la gent gran. Des d'aquí una versió de mobilitat o tècnic. No creieu que a vegades no és qüestió de l'edat, sinó de l'estat de salut? És una persona de 80 anys. Potser pot conduir millor que una de... Amiga Garcia, és així. Que es faci bé, que es analitzi la persona, que es fa un bon estudi, i aquesta persona ja tingui 50, tingui 85. Si hi ha una persona, sí que dirà que hi ha gent de 50 anys. Que poter, ja no pot tenir. Ara la fa un comentari, però no ho faré perquè saps que s'encauran. No, Joan. A veure, que tinc aquí el latigo del foet per parlar de Joan. Si són dones... Vinga. Una radera a l'altra, Joan. Una radera de l'altra. Les dones, històricament... No, prou, prou. No així per aquest camí, Joan. A l'altra, històricament, han conduït pitjor que els homes. Sincera. Ara no vulguis ser un posturista. No, no, no, no, no. És la veritat. Això és un estereotip fals. És un estereotip, però a l'edat del Salve i meva havia un 10% de dones conduint. És veritat o no? En comparació... Això és una altra història. Però això no vol dir que conduixin pitjor. Vull dir conduir en menys per altres temes. Àngela Maria. Una dona que passa de conduir igual o millor que un home. Amb més prudència. Per què no porto un fórmula 1? Això és una altra història. Hi ha dones que condueixen. Que no se li donin visibilitat a la fórmula 1 a dones. Tu m'estàs dient, Joan, que una dona no té capacitats igual que l'home per conduir. Que té menys reflexes, que li costa més... No m'entengueu malament. Perquè sé per on en busqueu. No, no, no. No sabeu que tinc una sensibilitat femenina. Una sensibilitat femenina a prova de bomba. Però sí que és veritat que sempre que s'han fet proves de motor, que al final... Proves de motor és la màquina, la que es desapiga a conduir, és igual les característiques físiques en principi, només hi ha nomes. S'han fet proves amb MotoGP, o Moto2 o Moto3, que han participat dones. I sempre queden del 20 cap enrere. És així o no és així? Bueno, però això no vol dir que conduixin malament? No, no n'he dit que conduixin malament. Però això ja està parlant d'un esport. Has d'utilitzar les capacitats a l'hora de conduir de les dones. Has qüestionat que sigui igual que la de l'home i que la dona potser conduix pitjor que l'home. Hi ha un referèndum... També quan fan controls del col·lèmio de velocitat, hi ha més homes. Hi ha un referèndum que està allà, que deia, mujer a volante peligro constante. Joan... Hòstia, hòstia, hòstia. Tenim para aquesta banda de rafrancs, vells, passats de moda, anticuats... Mujer a volante peligro constante. Si jo havia sentit també peligro a l'instant. A veure, és com ho hem llacentit. Però bueno, però... Ja està allà, en el... En el populari. Mentre l'home prenia... els soberanos borri i la dona netejava a la casa. I l'home ha sentit al sofà, prens el cunyet. Aquí no, això sí que és... Amigo, amigo. Aquí estàs posant allà... Evoluciona, Joan, evoluciona. Evoluciona. També, un altre tema. Abans hem parlat d'eufòria, d'eufòria, de crims... Eufòria... Va, va, va, va... A veure, no us vingueu a munt, no us vingueu a munt, per favor. Avui és un dia gran de la radio. Clar, home, avui és un dia gran de la radio. És bé la rebella, tu. Hòstia, deixem d'anar, home. Deixem d'anar. Montialto. No, jo volia posar la cançó d'eufòria. Posa-la, posa-la. Per cert... Ha sigut una de les millors cançons... Existeu d'eufòria. Et dic una cosa, et dic una cosa. Sort que TV3 l'ha encertat... Ara sí. És la cançó, no, però és la... Sí, però comença una mica fluixa. M'agrada, vull dir, aquell moment... Ara, ara, ara. A veure, bueno... De Calle, Suècia. És 8, l'any? 2017? No, 2014. 2013. No, 2012. 2012, 2012. 2012, 2012. Farà mateix 10 anys. Eufòria. El 11 va guanyar l'Alemana. I descandides... Peri, peri, peri, peri, peri... I abans el noruec. Màxima puntor. Escolteu, escoltem, sisplau. Uyens. Escolteu-s'hi. No se te salvi ni quan sentes això. Bueno, parlant d'eufòria, o sigui... Jo sí que és veritat que aquesta cançó, com sempre ja m'esteu coneixent, amics... 8, 2, que t'agrada tu la paraula de 2, els i les uents que em coneixen, que sempre arribo, vull dir, a les tantes, no? A les quintent, sí. A les quintentes. Molt bé, molt bé. És que m'ha quedat aquesta frase. No, l'instant t'ho vull dir. No, no, jo t'he dit que jo havia sentit aquest. Això ho ha sentit a casa, això. No t'ho vull tu. No, no, no. No t'ho vull sentir més, Joan. Però sí que és veritat que jo... la veig reconèixer aquesta cançó, amb aquest programa en Terra 3, amb l'Àngel Ljarzer, i companyia, i la Xenoa, i la Lolita, i... i el Latre, que no sé com es diu aquest programa. D'imiten i tal. Tu ara més suena que un espectacular rocko la va imitar i ho va fer un millor que l'original. És molt bona aquesta noia. És una espectacular que no sé si s'ha perdut amb l'oblit, però és una noia que, a part de cantar, és molt bé... És una espectacular. Estava impressionada. És la tia que se la va ser. Creix, creix. Però s'ha perdut amb l'oblit, una tia bona. Sí, sí, sí. No sé què s'ha anat fent, ja. Voleu fer els seus bolos, etcètera, i tal. Però el que anàvem, eufòria, Núria. Perdona, TV3. De sort que ha tingut en aquest programa. Però per què? Perquè anava a la baixa. TV3 començava a venir realment... TV3 estava... Jo sí que sí. I ha sigut un programa que li ha donat a TV3 una emputxada. Jo el diré endres passat, sí. Perquè anava de cap a gaigut a TV3. Si us uneu compte, sí que crimes, però anem analitzant. TV3 anava morint, morint, morint. I eufòria li donava el censurant a l'escolt de la platja. I han invertit molts diners en aquest programa. Bueno, també és veritat que de cara a la temporada... O sigui, a la temporada vinent, han reestructurat una mica totes les presentadores dels programes. Jo sí. Perquè anava a morir, eh? Jo em potreu més sasques. I sé que el pressupost s'ha retallat. I és veritat que el pressupost de TV3 ha baixat. Sí, això és veritat. Però havien de buscar una fórmula per reactivar això. Sí, sí, sí. I ara el que diu la Núria estan canviant presentadors de matins de tardes, de canviant formats, perquè s'ha de refifar això. Sí, sí, sí. TV3, cuida-dint, eh? No, TV3 sempre tindrà el seu target. Però les relacions, documentals, etc. Però sí que és veritat que a vegades han de marcar la diferència amb algun producte que... Jo crec que vam veure que quan... joves, adolescents, cada cop s'estan allunyant més de la televisió. Aquesta, aquesta. Estan aprofitant plataformes, tot això. I amb aquest programa, doncs, han aconseguit, jo crec, en part, que s'apropin, que tornin a estar davant de la televisió. Clar, clar, clar. Sí, sí. No sé fins a quin punt. Vull dir, segurament, que el drama és experiències per dir si això funciona o no. Fla d'un dia o realment és una experiència. Clar, exactament. Però bueno, hi ha estat una experiència, que sí que ha funcionat, jo crec que han allargat algun programa més, amb alguna gala d'aquestes de rapès, que jo crec que s'ho han de dir. Acaba d'anar a l'èxit, a l'èxit. Paràvem, a l'èxit. I el que he dit, la Núria, és que molts nanos i molta gent jove i adolescents s'han enganxat a la televisió. Enganxis, però aquest sector de gent jove, que doncs pràcticament no veu la televisió, que està en plataformes i xarxes, s'han enganxat a la televisió, que és el que volia. També s'ha de dir que ho han fet bé, els eufolls, els TV3, perquè, per exemple, s'ha de votar en lloc de donar un número de telèfon o de fer-ho supercomplicat. Per exemple, posaven ja un codi QR. Sí, sí. Vull dir, adaptant-se. De seguida pugui fer-ho, i que no tingui que... Sí, ja, les tecnologies que els dominem més... Les gent joves, sí, sí. I aquesta Mariona, des del primer dia, potser sí que era... Qui és la Mariona? La guanyadora. Potser sí que del primer dia era la candidata. Era la candidata a guanyar, no sé per què. Jo crec que ja es dàven enfocat. Jo no sé si va dirigit o no, perquè no és el públic el que vota, però anàvem enfocat, perquè veig aquesta noia. És una noia, és una noia. Hi ha moltes coses rares, però... Realment canta molt bé. Com que moltes coses rares. Joan, estàs desfasat, estàs desfasat, actualitzat, actualitzat... Quan? En fi. No, no, jo parlava amb gent que estava al costat meu, i no sabíem ben bé el sexe dels concursants. Ens costava trobar-lo, ens costava trobar-lo. Tu que estàs dic que és una noia. Hi havia concursants que... Els concursants van tan raros, eh? Aleshores, jo el que volia dir... El terratiu, diríem, més que raros. Raros, el terratiu és ja raro, no? El terratiu és igual a raro. No, no, no, concursants que potser no seguien... A l'estereotip habitual. Sí, el patró habitual. Però jo crec que potser en no binaris... Va ser el divendres, que van fer la gala final, sí que és veritat que davant de la meva sorpresa, i aprofitant que les cadenes no contraprogramen res el divendres de la nit, TV3 va col·locar allà amb una... Home, hi ha antena 3 amb la Vosquitza en aquestes últimes setmanes, si que volia contraprogramar, eh? Sí que és veritat que és una de les nits que són, en principi, més... Quin servei va tenir? Un 25%, per cent d'això. Ni idea. Un 25, un 25. Bueno, tu inventa això, en segon... No faig com les hectàrees de l'altre dia, però... Sí, clar. Però sí que és veritat que tots els que venim de l'escola, de l'escola de OT, aquest programa es sembla fluix. Bueno, perquè no tenen part. En quan el jurat, en quan com desafinen els concursants, que desafinen-hi molt, en quan sí que és veritat que les coreos estan bastant més aconseguides, que ho té. El tema de significació i tot això és veritat que és molt més potent. Però sí que el tema de veus, i jo el tema de veus li he vist fluix. I llavors volia promocionar veus, que són fluixes, i posar-les amb un altar. No estic jo com a músic, no estic d'acord. Però què músic, si ets... Joan, vinga, va... Si és la pista. Joan, prou, prou. O sigui, com a músic se sent un fes. Bueno, fins aquí la credibilitat del Joan, no? O sigui, guai. No, a veure, Joan, ubicat, ubicat. Tu em compares amb OT, però OT estem parlant de la primera edició. Perdó, banana nina, a l'últim programa. OT va ser un programa... Perdona, banana nina. Salva, banana nina. El Gustavante, amb la Xenoa. La Xenoa. I res més, eh? Perdona. L'últim entrega també ha sigut d'escàndol, i l'Aitana, i l'Aitana ho demostra, eh? Que és anar envergoant a tot arreu. Però la base ha sigut el Bisbal, el Gustavante, la Rosa, la Xenoa... Sí, cantava l'orquesta. La Xenoasa, casatera, amb un metge. Amb un... La qüestió, us pots amb la fluixeta eufòria, perquè no té la part del reality, però és com que és això, també que és el que enganxa la gent. A mi no és això. I a mi, que soc del populatxo de poble, el que ens enganxa... Sí, el que ens enganxa és veure l'interior. Clar, el cotiller. El entrecico. La part de detrás. A mi veurà només que surt en aquella colla, un disfressat amb una malena panqui, l'altre que no saps ben bé el que és, a mi això em costa. I això no crec que sigui algú enganxa a algun jovent, però no em siguis antic, Joan. No em siguis antic. No hi ha la part... El cotiller. Igual que les últimes edicions que es va fer a OT, que hi havia aquell espai de 24 hores... Sí, que si ara dinen, que si ara se'n van assajar, que si ara es veu que fan el esport, que si ara van... I malgrat no tenir això eufòria, aconseguint, molt bones... Sí que farem tu, audiències. Molt bones audiències. Rússio Carrasco, un altre cop al desembre, ha superat... Aquesta noia no està bé. Aquesta noia no està bé, aquesta noia. Parla malament. Ens queden 6 minuts, parlem de les primícies que m'heu comentat que volia donar, o no les voleu donar. Cuida-dint. És que a mi ara em fa mal, perquè quan sortim aquí, el nostre avall, que em mereix tots els respectes, m'interactuarà directament. I, com hem dit, des del seu sànit, i de l'equal, em costa fotre les cascas. Volia fotre? No. Avui no. Amb elegància. Avui és un tema recorrent, que hem parlat i tu saps, i tu també ho saps. Amiga li va, ho saps. Quan hem parlat bastant, les obres, la Carre Bonavista, que ja porten 4 mesos. És un tram que pot ser 100 metres. Potser soc generós. Potser 80 metres. Està patint alguns negocis a part dels veïns. Quins negocis hi ha en aquell taller? El taller, allò a la pastisseria. La pastisseria. Sí, sí, sí. Un parell o tres. Només que hi hagués un, hi ha una novetat. Jo, a aquesta novetat, te la trasllado. Porto molts dies observant que allò està parat, que no s'hi treballa. D'acord? Hem investigat i hem posat llum a la foscor. Mara meva. Sembla ser. Us en recordeu d'aquella al cantarilla? Ara és el moment. A veure, però... Aixequem moltes talles. I vas ensenyar a coratge i ho veia. I no deia res. Estem intentant imitar el Carles Porta. I no teniu ni l'accent, va, prou. No, jo diria que... Hi ha algun problema amb l'empresa que va guanyar el concurs per arreglar el carrer Bonavista. Diria que aquesta empresa s'ha anat a Norris. No ho sabem, no ho sabem. Però jo sembla que els tits van per aquí. Sembla ser carat a l'equiebre a l'empresa que estava fent el carrer Bonavista, que va guanyar el concurs on va complir totes les bases per guanyar el concurs. S'ha anat a l'equiebre i ha aturat les obresa. Això és el que hem arribat a mi. És el que corre pel carrer. És el que corre pel carrer, és el poble. No, no, pel carrer i per les institucions. Acabarà l'empresa. I vol dir que fins al setembre seguirà tallat aquest carrer, clar. Bueno, no ho sabem. Estem en plena canicle. El que sí que és veritat que l'obra més gran s'ha pogut l'anacabat i el que queda, el que resta és l'acte menor amb una altra empresa. La obra gran està feta i crec que els tiros aniran per aquí. Això em sona, que no puc confirmar-ho al setembre sempre. No puc confirmar per què. Però hi ha hagut un problema amb l'empresa. Ho seguirem, ho seguirem. Però vull dir que veïns i veïnes que esteu afectats per aquestes obres sapigueu que hi ha hagut un problema que s'ha de tornar a les obres, però no per culpa de la administració nostra. I aquí la Rambla es dirà. Si no ha estat un problema que l'empresa ha tancat i ha deixat penjar de la obra. Però que l'Ajuntament segurament, i parlo com a ciutadà, no parlo com a treballador de res. Jo crec que l'Ajuntament posarà mans a l'obra i arribarà a tancar. Ara ja per acabar ja m'agradaria que hem donat aquesta dada. Sí, us queda un minut. Joan, m'agradaria donar una abraçada i cal dir que m'ho agafi. Molt emocionada, molt emocionada, perquè demà, un com més, Luis Segura, s'anirà... s'anirà amb agafar la J. La J, la J. Us anirà a la T-10, la T-10. S'ha d'alimentar la zona universitària. Amb un setriller. Amb un setriller. Sí, amb un setriller. Amb la Joia. Alexis, i algú més. I s'anirà a la plaça Joma. Amic Luis, que ahí va ser el teu sant. Felicitats endarrerides. Espero que no... Que no ens passi com a l'any que vaig anar jo, amb la mica espinosa, una versada de Ferran, que vam arribar presidament al carrer Sant Ferran, a la plaça Joma, i havien repartit totes les fureres, ja. I no en quedaven part. No diré com vam ser d'una furera, però ja sí. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I currarà, currarà. I portarà el foc. Currarà la furera de Sant Just. Primer pararà de Teneu. Plaça Antoni Malaret. Després que val. Canigo i vas a la espera. I vas de la vera, que hi ha el DJ i tot això. El Carrito es fotrà música d'aquella. Transgresora, que no entenc ningú, però és igual, tothom balla, es fot 3 gintònics i mallotes. Però a les 2 de la matinada es tanca, eh? Amics, a les 2 de la matinada es tanca, o sigui, s'acabó, eh? No podem allarcar, no podem allarcar. A les 2 s'acabó, s'acabó. Per tant, huyents molt conscients amb els petardos, amb els focs, però que m'asseu amb la rebella, gaudiu. Disfruteu, gaudiu, perquè... És la falta, però és la primera rebella després d'aquesta merda que hem tingut. Gaudia, gaudia, però conscients, conscients. I a tope, però amb el freno demà posat. Molta consciència. Una abraçada, una rebella brutal. I visca les coques. I visca les coques. Vinga, doncs nosaltres tornem ja demà també dia 23. Recordeu que el dia 24 fem festa, però demà tornem al de 5.7 també per fer-ho. Vos acompanyi el qui, el 98.0 FM Ràdio d'Esvern. La Ràdio Municipal de Sant Just, ens podeu anar seguint a Róba Ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram, o també si preferiu el comte oficial del programa. A Róba, la Rambla, 9.8. Tot seguit. Podeu recuperar també les seccions i totes les entrevistes que anem fent de la Ràdio que vagi bé.