#195 - La Rambla del 27/6/2022

Bona tarda Sant Just, passant 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dilluns 27 de juny, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM a la Mísora Municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, aquest anem bé d'aquí i fins la sis farem espai amb l'Ernau Consul de Cal Llibreter, que avui ens parlarà de la Universitat Sant Just, que d'estiu ens farà un resum dels conferencians que vindran al poble fet xerrades als dimecres al vespre durant el mes de juliol i també ja demà passat aquesta última setmana de juny perquè comença ja la universitat. Després també hi haurà la predicció del temps amb el Carles Rius i, tot seguit, també acabarem aquesta primera hora amb els dies internacionals i les afamèrides del 27 de juny. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de la Cisileu i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, passarem un capítol de converses de terrassa amb la Gloria Romero. Passarem el que fa referència a la importància de rebre una bona educació sexual des de la infantesa. Després, tot seguit, també farem espai de cuina amb en Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle de Sant Just. Amb ell sempre parlem de gastronomia, cuina i alimentació. Tot això serà de seguida. Ara us eixo amb un tema musical i comencem. Vinga, va, no marxeu. La cançó es diu una cançó i és de l'artista Julen. De les tardes, sense feina, dels estius de més calor, de les nits d'avorratxera, dels ivems a clàverol, de cuina sense recepta, d'estudiar-os tota nit, de canviar-se de carrera, de provar el carnet per fi, de les coses més absurdes, de les pel·lis de Nadal, del viatge formentera dels amics que mai fan tard, de saber tots els Pokémon, de lligades d'un app, de dormir sense pijama, de marxar sense pagar. M'heu dit que faci una cançó, m'heu dit que faci una cançó, de les vegades que hi ha presa dic que no, de les històries que no tenen guanyador, de les coses que em fan perdre la raó. I al principi és tan difícil enfrontar-se el full en blanc, res que t'adéu mil idees amagades en caraix, però s'esbossa una tornada que comença amb re major, crec que això és una cançó. De la llima dels mojitos, dels senjordis, dels solters, de l'olor dels plasti de cor, de sortir a cremar el carrer, dels secrets a caudorella, de nesquíc i colacao, dels pertonsos de la dutxa, de l'esplaio medacao, dels lloguers a Barcelona, de les birres a Joanit, de les festes de l'Isfressa, d'anomfer-se mai al nit, de la ruta en furgoneta, dels encens del català, de la pizza sense piña, de menjar-te per renar. Oh, oh, oh... No ha dit que em passi una cançó. M'heu dit que passi una cançó de coses illimosibles, de tonteries molt divertides i d'altres sense sentit. De coses que em fan vergonya i d'alguns secrets que no explicaré, he provat de dir-ho tot, que no deia res, i d'inclore bromes que potser només ho entendré. M'heu dit que passi una cançó i el final reflecte... De sortir fins tard, de prendre a ballar, del primer gelat, de banyar-se al mar. De sortir fins tard, de prendre a ballar, del primer gelat, de banyar-se al mar. De sortir fins tard, de prendre a ballar, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat, del primer gelat. Comencem la kita. l'Imna Universitari i aquesta setmana comença. La Universitat Sant Justenca, no? D'estiu, efectivament. Un invent que vam... Un d'aquells invents casuals i graciosos que ens ha quedat bé i que, mira, doncs serà la 6a edició, poca broma. Póca broma, llavors, des del 2016? 16 amb el sal del 2020, diguéssim, no? Des del primer any vam arribar a aquell estiu, portàvem uns mesos oberts, i un professor universitari amb qui col·laboràvem algunes coses a Sápiens i alguns escrets diversos, em va dir, escolta, si vols, ara parlo a l'estiu, jo reuneixo a quatre col·legues que després anem tots a Prada, ell era l'Àngel Casals, un dels coordinadors de l'Universitat d'Estiu de Prada, i així ells també fan com la prova, es foguegen i venen, i fan la Univers... Dic, ah, sí, dic, el que no sé és quanta gent hi haurà, perquè el Juliol no sé quanta. I la sorpresa va ser que el Juliol, doncs, la meva, ha deixat de fer molts actes, les aules de la Universitat de Desengran han deixat de fer el curs, i, per tant, érem com els únics que havíem programat alguna cosa, i, clar, hi venien professors universitaris a fer lliçons d'història, que, certament, a més, després eren classes o sessions, conferències, que després anaven a fer... Feien per la seva banda....van anar a Prada. Aleshores, la sorpresa va ser que hi hagués molta gent, o tanta gent com els millors actes que havíem anat fent durant el curs, et dic, portàvem sis mesos o vers, i ens havien destinat a fer moltes actes de poesia i presentacions, perquè ens pensàvem que l'estiu no funcionaria. La cosa va anar tan bé que, de seguida, aquell mateix, l'última sessió, escolta, que veu, hauré de tornar a fer, no? I, durant el curs, ho faré a l'estiu, ho faré a l'estiu, el 2017, va, som-hi, busquem coses, i ha quedat una mica amb aquest aire, diuen, busquem més que presentacions de llibre, tot i que sempre hi ha llibres al darrere, doncs gent que et vingui xerrada algun tema, del qual n'hagi escrit algun llibre, o n'hagi pogut fer... Em pugui fer una sessió, no? Aquesta és la norma general, que ens hem saltat més d'un cop, i el cas és que moltes vegades ens hem vist, tret del 2020, que evidentment no ho haurà de fer, ens hem vist com allò que ens trenquís a fer-ho a l'últim... Arribes al juny... Ai, que bé, el Juliol, i la gent ens està preguntant si ho farem. Aquest any ha tornat a passar, que fa ben bé un mes. Escolta, el Julioli ho tenia a punt, allò de l'estiu, allò de la universitat, bueno, la gent, la de UJI, no ha acabat, no s'ho anem a saber, però a universitats en justem, que l'estiu així, en general, allò de l'estiu, allò de la universitat... I el cert és que aquest any potser és l'any que ho hem preparat amb més temps. Oh, mira? Sí, sí, sí, de fet, a veure, si som... A l'abril ja teníem dos actes. Ja teniu tant d'altres dos actes, a l'abril. Un probablement el més ressonant de tots és el que hi haurà el 13 de Juliol a la Teneu, per exigències del ponent, el dissimpartament, ens va dir que necessita un lloc on pugui projectar, i un temps que ens farà una sessió especial de la seva piscarreta, i per tant, doncs, ja ens n'ha bé bé, no? Nosaltres hem cantat... Va ser casual que l'abril, just abans de Sant Jordi, vam veure que ell ja feia presentacions del fronteres, em diuen, per què no ve, i tenia ocupat tots aquests mesos, fins i tot a principis de Juliol, i vaig dir-me, m'aconto allà, i allò que et dius, home, si ve el Juliol a parlar de fronteres... Bloqueja't el dia, eh? El dia 13. Potser ja pot ser universitat distiu, no? Clar. I ens va dir el 13. Doncs el 13 es dimecres, ens ho fem els dimecres. Sempre hem vallat entre dimecres i dijous, no? Està bé perquè és mai tota setmana? Sí, sí, sí, bueno, a veure, i jo calculo que encara seguirà ventigent, doncs, no sé, potser que estan i la gent té més ganes de tocar el 2 i marxar abans, ens trobem que el Juliol... Sabiu que hi ha gent que es queda per aquí, el Juliol. Jo crec que sí, l'agost és quan hi ha més desbandats, no? Però vaig el primer acte de tots, que és el de demà passat, Antoni Gelong, de fet, aquest, si som realistes, està programat des de fa un any. Què dius? És així, mitja amb broma, però ni cert, i mig acabat sent el que havien dit. Antoni Gelong va venir l'any passat a fer un... bueno, havia publicat dos llibres, un sobre l'úter i l'altre sobre el Napoleó, i va fer una xerrada unint els dos llibres, explicant que, de fet, no és que fossin biografies de l'úter i de Napoleó, sinó sobretot explicar les idees que per la construcció d'Europa havien suposat un i l'altre, un és la contrareforma, per tant, trencament amb l'església, amb la reforma vaja, que va provocar la contrareforma, i per tant és el lloc que separe molt, també, part de la mentalitat de l'Europa del nord, de la del sud. I Napoleó és una de les figures de la revolució francesa, que és el gran trencament polític amb els reis, amb els nobles, amb la estructura de l'antic règim, no? I ell defensava aquests dos grans debats que quan formen l'Europa moderna, Catalunya se'ls perd. Catalunya se'ls perd, perquè aquí, Catalunya, com a part de la moderna hispànica, no hi ha reforma, sinó contrareforma, i la revolució francesa és aturem-los. Els francesos, aquí, ser a Francesat era un insult al segle XIX. Per tant, dius, això, aquí, no va arribar. I ja ens va anunciar que ell creia que això era una trilogia, perquè hi havia un tercer gran debat important, que era el que els anys 60 havíem protagonitzat, a França, sobretot, però de França al món, Albert Camí i Sartre. És a dir, el debat són les idees, el debat que en el fons portarà el trencament dels anys 60, la revolució del maig dels 68, ha trencat una sèrie d'esquemes, també de la política i, sobretot, de la rigidesa moral europea occidental. Els anys 60, aquí, aquests debats d'obertura d'idees no es feien. Per tant, és el tercer moment que ens perdem. I aquest, per això n'hi hem posat el debat pendent, és el debat pendent que no va fer la Sociedat Catalana, i el debat pendent que ha passat... I ell encara estava escrivint al llibre, per tant, ens va parlar dels dos primers. De Napoleó i de... Napoleó i de Lutert. I va dir, estic escrivint el tercer llibre. Què serà aquest? I alguns li van dir, va, parla'ns enllà, perquè estàvem tots molt animats, havíem fet, com aquest any, el debat a fora, la fresca, s'estàvem molt bé, teníem un bon equip bé sóc. Espereu-les, l'any vinent. Diuen, si de cas l'any que ve, si l'he escrit, prometo que vindré. I vam fer la broma de dir, l'any que ve, inaugurats a la universitat. Sí, sí, el tinc fet, i ell va fer una broma d'editor, que és l'enric Biladot de dissenjuda, i li va dir, que vindré. Vale. L'enric Biladot així, que va tenir llibre, ja fa, potser, un parell de mesos, va dir, eh, ha sortit, eh, que vindrà, va, em dir, a l'estiu. Sí, sí. I, per tant, doncs, 29 de juny, d'anar a passar, acte d'inauguració de l'Universitat de Sant Justan cada estiu, Antoni Gelóng, Sartre i Camí, que és dos dels grans filòsofos pensadors del segle XX, i que, de les seves idees, en derivarà el canvi, probablement, de la societat contemporània. Antoni Gelóng és el que inaugura aquesta universitat, però, a part de l'any passat, també ha vingut... O sigui, és un autor recorrent de... Digue-li que és la tercera vegada que ve. Va venir, efectivament, a inaugurar l'any passat, i abans havia vingut a presentar un llibre que era les 100 dones pioneres de Catalunya. També un llibre en el qual repassava molt ràpidament la biografia de 100 dones, que havien sigut això. Pioneres, que havien obert camins des de Hermescenda de Carcassona, per entendre'ns, fins avui en dia, s'havien posat en camins tradicionalment masculins, que havien marcat un cabí i havien fet d'històries. Els 100 catalanes que han fet d'història. El títol no era ben bequet, era ser pioneres... No recordo exacte, però que ell va ser el primer cop que va venir, poc després va venir la senyora de la pandèmia, va venir per segon cop a això. L'any passat a inaugurar i ara, doncs, tercer. Molt bé. Tercera vegada tenim Antoni Gelón, assagista, col·leccionista d'art, messenes. El veiem sovint al 324, a les tertules del grasset. Exacte. Vaja, que és un honor que vulgui tornar a venir, que no s'encanci, que tingui ganes d'això. Això serà els dimecres, Arnau? A les 8 del vespre, en principi, davant de la llibertat, sempre menys al 13 de juliol. A tercera sessió, que ja hem dit que serà a la Teneu, a la sala del 50 d'enari, que també ens va fer saber l'editorial que publicava els fronteres del Vicent Partal que necessitava una sala on es pogués projectar. És que l'única que és el fronteres i que el que fa és repassar... No només conflictes fronteres, sinó fronteres... Diguéssim, on es tracta, el concepte que fa servir el Vicent Partal en aquell llibre és preciós, perquè és a dir, la frontera va molt més enllà d'aquella línia que separa dos mapes. És un concepte molt més ampli. I potser per això necessito mapes que entengueu de què parlo quan dic que una frontera aquí és irreal i que potser ens hauríem... És la Tesi, que jo veig que va explicant en diferents editorials, que explica, evidentment, el... Ell fa 37, crec que són 37, com retrats. De llocs on ell ha estat físicament, i, per tant, coneix allò del tot. Per exemple, parla d'Irlanda del Nord, i no parla de la frontera exacte de l'Ulster, sinó que parla de la frontera de la llengua. En el senyor que hi ha un barri a Belfes, on es parla... Irlandès, gaèl·lic, és una llengua que està desapareixent, però que n'ha aconseguit mitjançar una mena d'immersió molt diferent de què fem al català, de dir uns barris concrets, en què tots els comerços només parlen gaèl·lic. Constantment, allò és una manera de dir, si tu vols aprendre'n, vés allà, a base de pràctica, i tu saps que allà tots els cartells, tothom qui et parlarà... Està en aquell idioma. I això està al mig de Belfes, que és una ciutat on, evidentment, unionistes, i, per tant, parla en anglès, i en l'idioma més prefigurant, fins i tot, entre els independentistes o els unionistes, irlandèsos és l'anglès. Per tant, allà, de sobte et trobes que creus un carrer i la frontera és la llengua, el fet que et parlen amb un altre idioma. Aquest és un dels primers exemples del llibre, i com aquests n'hi ha, doncs et dic una trentena. Arnau, us heu plantejat, per exemple, fer una universitat en just en cadastiu temàtica? Doncs la veritat és que no, d'alguna manera, la temàticitat, bé pel fet de dir... Bé, això, són més aviat xerrades de llibres assagístics. Normalment, tot i que algun cop, i també hem posat algun recital de poesia per tancar-ho, per obrir, també vam fer una novel·la, però un cop crec que vam fer una novel·la de policies, però qui venia, qui l'havia escrit i qui venia a parlar-li, en Miquel Capell, que era un cap dels Mossos d'Esquadra, li explicava com havia escrit una novel·la, però també a partir de coses que ell havia viscut de veritat. Per tant, d'alguna manera, l'únic tema així general, prou que ens costa trobar de dir, bueno, quan ens posem a programar i llibres que aportin temes que siguin interessants de debatre, i que la gent li pugui interessar de dir, si en parlem d'això, la veritat és que ara està bé, o perquè veu un personatge, que dius, és prou ressonant, com perquè... De manera que això, jo crec que el que ho agrupe és el fet de que siguin... entre moltes cometes assajos, no? Assajos, eh? Parlem de llibres de no ficció. Clar, és a dir, més que presentacions de llibres o recitals, com és el que feu, normalment, durant la resta de l'any, són això, no?, escriptors o autors, que la gent pugui t'escriure un llibre o un assatge sobre algun tema. Sí, però l'excusa sempre és que a la millor la gent vulgui comprar el llibre. A més, en el sentit de dir, vinc a fer una xerrada, que no vinc a parlar del meu llibre. Però és cert que, per exemple, el 20 de juliol, que vindrà la Valeria Vergali, que és una editora extraordinària, Italo, Argentina, fa molts anys que és aquí, és l'editora d'editorial Minúscula, i que, clar, Minúscula és aquelles petites editorials que constantment treuen llibres interessantíssims, que constantment haguessin volgut invitar i que mai vam trobar la manera, i clar, o sigui, no hem trobat la manera, perquè es llavors trobes que, quan dius, això podria venir, clar, ja t'han arribat un altre i ja fa tard, no? Però just aquest any hi ha hagut dues biografies, però biografies, quasi ben novel·lades, perquè són purament biografies, de dues escritures absolutament diferents, que a mi li di quins són Imari Xili. Sí, ja em vam parlar. Exactament, d'una i de l'altra. Una era una biografia molt més a l'ús, molt més de retrat d'una època de Londres, que arriba a l'èlectricitat, i els cirurgians estan intentant aprendre a operar, per curar la gent, i l'altra és una senyora que va viure al camp a Estats Units, i que feia poemes, però no els va publicar mai. Li van publicar, pràcticament, ja al final de tot, quan els van trobar. Però una i l'altra funden dos gènere's, de la literatura, diguéssim, contemporània, perquè una funda, la literatura de terror, en llavors havia novel·les gott, però vam haver de terror, no, i l'altra funda directament la poesia norteamericana, un tipus de poesia absolutament diferent, que entre ella i... Bueno, en fi, de sobte ens vam trobar, però aquestes senyores, que evidentment no es van conèixer, però més o menys em veurà la mateixa època, i més o menys representen això. De sobte, dos senyores que s'inventen una manera diferent d'escriure, entre moltes cometes. Potser les podríem ajuntar i així sí, aconseguim que la Vale de Vergà li dingui a parlar d'aquests dos llibres, i de com els va trobar, i perquè de sobte va decidir fer-los publicar-los per a cadres i junts, i vam veure que, a més a més, si no en sortia també una programació molt masculina, i vam dir, escolta, aquí hem de fer... Bueno, per anar alternant. A més, és això, crec que el títol és bonic, ens va sortir una mica així. Les dones que van revolucionar la literatura, és cert? Sí, sí. Potser n'hi ha poques al llarg de la història, perquè molt poques van anar a aconseguir escriure, però, carai, quan s'hi van posar, van marcar una època, no? A més, Arnau, també ens ha dit un ocellet, ara que parles de literatura femenina, que tens algo a veure amb el tema de que la Seas, la propera temporada, dediqui també el seu cicle de conferències, bueno, també les seves excursions, no?, a fer rutes literàries, veu femenina, o sigui... Sí, és aquest cicle que cada any la Seas, entre un pose... Ens han dit que tens algo a veure, com a idea... Bueno, és cert que la meva mare ens va plantejar un germà i a mi, de dir, escolteu, he de muntar el cicle, m'han tornat a demanar que muntés el cicle, i aquest any l'he vingut a Llobregat, fa un parell d'anys l'he vingut a capítols de l'etapa històrica, i l'ha vingut a l'etapa històrica. I aquest any he tornat a tocar literatura. I, clar, van muntar aquest fa uns anys, a més a més, el van dedicar al meu pare, dius, doncs què fem, doncs no sé, a mi fem-lo diferent, no?, donant-hi voltes, on dius, allò vam començar a pensar, dius, home, s'està parlant molt justament de reivindicar el paper de la dona, no ens hauria de costar trobar 10 escriptores catalanes, que hagin parlat de llocs, i els quals després hi pugui fer les escrivis, i, bueno, no ens en van sortir Déu, ens en van sortir moltes més. El problema va ser que va haver de ser retallat, no?, a escollir-ne. I home, sí, la veritat és que mira... És que vam donar la idea i després la cosa va anar sola, ja, no? Ja, ja, va venir a escollir la ràdio i ens va estar explicant i tot, i va dir, sí, vaig tenir certa ajuda, també, a nivell literari, per poder escollir unes autores a unes altres, per tant. Bé, sobretot perquè ens sortien moltes, i vaig dir, bueno, a veure... Quines escollim, no? I sobretot, clar, amb la mesura que s'ha d'escriptor, ha estat mortes, no totes, però s'havia de buscar dir, quins en pot parlar d'aquesta gent, no?, doncs la pensem-hi, i tres caps millor que un, pensant, no? Bé, Arnau, no perdem el fil de la Universitat Sant Justenca, només recorda també a la gent que pot tenir la informació a les xarxes socials, no?, que té el... A Twitter hi ha tota la informació, d'aquest llibre té... També a Instagram, i, bueno, no me'n recorda, que me'n falten dos actes per parlar, hi ha molt més d'eux, historiador amb molta vinculació amb aquest poble, doncs l'últim llibre que he fet és un estudi amplíssim sobre la població catalana entre el segle XVI i pràcticament avui, no és ben bé fins al tercer milèni, crec que arribi fins a la Guerra Civil, però, clar, és allò de dir, d'aquelles matèries que poden semblar molt espècies, pensava, per estudiar la població, i això com es fa, la demografia, doncs, bueno, és una branca de la geografia, i ell n'és un expert, i, evidentment, ell va fer, per exemple, que l'estudi dels enjurs del segle XVIII, que va ser una de les misalànies, fa un parell d'anys, els centre-estudis, bueno, això s'ha de saber exactament qui vivia en aquestes terres i com va anar oscilant la població, si ara creixia, si ara baixava, si hi havia pestes, si no n'hi havia, si... Sobretot són molt menys, ja clar, perquè hi va haver una guerra, molta gent se'n va anar a fer el soldat a l'oceón. Doncs, de tot plegat, ens en parlàvem el rei Montmas 10 al dia 6. El dimecres 6 de juliol, sí. I tancarem el 27, amb un llibre d'aquests que ens ha sorprès moltíssim, i que, pràcticament, allò ens va ben imposat de fer la xerrada, ens en faltava tancar un parell i, pràcticament, de dia el 27 de juliol, potser és el dia més arriscat, ja t'acostes molt a l'agost... Sí, bueno, el final de mes... Aquí trobaràs que encara sigui per aquí, aquí trobaràs que vulgui venir a Sant Just, i mirar el Jordi Tomàs, la veritat és que és amic de la casa, havia vingut algun cop a parlar d'alguna novel·la seva, i, de fet, clar, de sobte ens trobem que aquest llibre, Cuixà, exili i refugi, del qual parla una història molt poc coneguda, o, a nivell popular, jo crec que es coneix poc, tot un té Cuixà com un dels referents del catalanisme. I està allà, la gent hi va i el visita, dius, és una badia molt bonica i fantàstic, Catalunya Norte, així també fem països catalans. Però, clar, poca gent sap que l'origen que Cuixà tingui aquesta importància no és que faci tant temps, no fa tant temps com anys del monestic, que, evidentment, són segles i segles, des del XII o XIII, sinó el fet de que la Vata Esquerrer, a principis dels anys 50 o així, va decidir enviar avui monjos de Montserrat a refer el monestic, perquè creia que allà podrien treballar més... sense les pressions del règim, podrien fer una mena d'això, justament, de no d'universitat de la vida, però podrien acollir gent que hi ha portes idees catalanistes, i aviam que fèiem una labor espiritual que era refer un monestic. I va enviar avui persones d'allí, una mica espavileu-vos. Allí hi ha un monestic, un monestic és de la Nostordre, va, refeu-lo, i segueu un centre d'acollida d'aquestes idees que ens persegueixen aquí. Clar, va resultar que un d'aquests vuit capellans, que, evidentment, la majoria ara ja no hi són, però un d'ells jo aquí és enjust. I, per tant, és un llibre del qual molta gent, la majoria del Ramon Mouragues, doncs han vingut a buscar el llibre, el llibre és d'aquests que s'ha mogut molt, s'ha mogut molt també a nivell de Catalunya, d'aquests llibres que jo crec que ja porta una segona edició, sent que és un llibre d'història d'un capítol molt concret, i, per tant, m'ha enviat metge, Jordi. Vine a parlar-ne, que aquest és un tema molt, molt, d'universitat de Sant Cristian Castiu. Ja aniràs a Prada, que, evidentment, també és un tema molt de Prada, que ho tens allà al costat, però... I va dir que sí, sí. Ja sé que el 27 de juliol és una mala data, però va, vine, aquí tindràs claca. Farà l'esforç i el tindrem aquí. I, per tant, serà la clausura. De catalanisme, Pirineus, excursions i uns pioners, al final, d'allò, en vies a vuit persones, allà, a veure, amb un monestir que està caient a trossos, o que en queda poc, refeu-lo i segueu un centre catalanista, amb allò que diem, amb la casualitat, per als històries que he cuixat, tot i que és plenament història de Catalunya, i ja queda, darrere, la frontera de França. Per tant, allà no es perseguiran. Això s'ha explicat així molt abastament, però per això, la sessió de veritat que us ho explicarà bé, serà el Jordi Tomàs del dia 27. Molt bé. Ara sí, Arnau, hem fet un repàs a tots els dimecres, que tindrem aquí durant la mes de julioli, també hi ha aquest primer dimecres. Demà passat. I activitat a Can Lliberté, a les vuit del vespre, els dimecres. Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, Arnau, que hi hagi bon inici amb la Universitat Sant Justenca, anem a tota la gent que es passi per davant de la llibreria, i a passar una bona estona. I una bona calor. Sí, que hi som. Arnau, que vagi bé. Gràcies. Déu. Vinga, doncs, després de parlar amb l'Arnau Cònsula, el que farem és escoltar aquesta cançó llums de mitjanit, que és la cançó de l'estiu de TV3. Cançó que canta al cantant Miki Núñez, juntament amb la guanyadora d'aquesta última edició d'Aufòria, el programa Concurs Música de TV3. La Mariona Escoda és un tema que faci. Un pla de vida imagina que et gira el que no vols, i recorda a veure el teu nom. Un pla de vida i oblida les llàgrimes d'ahir, que avui brilla com les llums de mitjanit. Parlarà, la tararà, tararà, tararà. Com les llums de mitjanit perdent el rú. Obrim calma i és com tot el que tenim, i som aquí. Seguim aquí. Un pla de vida imagina que et gira el que no vols, i recorda a veure el teu nom. Un pla de vida i oblida les llàgrimes d'ahir, que avui brilla com les llums de mitjanit. Parlarà, la tararà, tararà, tararà. Com les llums de mitjanit. Parlarà, la tararà, tararà, tararà. Com les llums de mitjanit. I a cada nit em trobo, i a cada nit espero el teu desig. A cada nit també. Buscant allò que un dia em vas dir. Un pla de vida imagina que et gira el que no vols, i recorda el teu nom. Un pla de vida i oblida les llàgrimes d'ahir, que avui brilla com les llums de mitjanit. Com les llums de mitjanit. I recorda el teu nom. Un pla de vida i oblida les llàgrimes d'ahir, que avui brilla com les llums de mitjanit. Per escoltes previu d'esquena. Acabem de fer sessió que el llibre té amb l'Arnau Cónsul. Ens ha parlat de la Universitat Sant Justent, que d'estiu d'aquest 2022, i ens ha dit que comença ja dimecres, aquest 29 de juny, i ho faran amb Antoni Gellón. Antoni Gellón va néixer a Lleida el 1956, va fer els estudis de dret i de farmàcia a la Universitat de Barcelona. I també ha seguit cursos a les universitats de Grenoble i de Harvard. També ha treballat a l'administració pública i en empreses multinacionals. És una apassionat de l'art i de la reflexió sobre el fet artístic. També és director de la col·lecció Gellón Viladegut, especialitzada en gravats. A més a més, és acadèmic d'honor de la Rial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i president del Cercles del Muba i del Museu Frederic Mares. És autor de diverses obres, sobretot de tema d'assajos. I, per exemple, diem alguns títols. Va escriure a llibre Lutert. També sent dones, sent inspiracions creatives. També altres assajos, per exemple, com Napoleó, la revolució i els catalans. O mirar el reneixement, entre altres. I també altres títols que ens sonen. Per exemple, Camús contra Sastre, que és el tema del fet que vindrà a parlar aquest proper dimecres, aquest assaig. O també altres llibres, com Cent Pioneres Catalanes, o Quan Erem Llaida Tants. Teniu més informació també a vienaddicions.com, als autors que treballa aquesta editorial. Allà també tindreu altres títols de llibres per saber una mica més de la història d'Antoni Jalong. Per cert, que les xarxes socials d'aquest llibre té, tant a Instagram com a la seva web, també a Twitter, també teniu tota la resta d'autors i autors que aniran passant els dimecres, a les 8 dels vespre, allarga tot el mes de juliol aquestes xerrades, aquestes conferències sobre temes ben diversos. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a Bebaixa XL.com. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Vinga, me'n fem en la predicció del temps, i per això tenim el Carles Rius aquí a l'estudi. Hola, Carles, què tal, bona tarda. Bona tarda, què tal, com va? Bé, molt bé, tornant ja després d'aquest pont aquaducte, o com li volíem anomenar. Doncs parlarem una miqueta d'aquest temps. Fent una mica de resum del que hem viscut aquest cap de setmana, podem dir que el que més ens va sorprendre és la temperatura màxima del dia de Sant Joan, que vam arribar als 31 graus. No s'esperava un valor tan elevat, però tenim aquests alts i baixos a vegades, en funció del vent, que poden provocar aquestes pujades de temperatura. L'un normal hauria estat que tots els dies que ens venien estéssim per sota dels 30 graus i més o menys va ser xil. La revetlla va estar prou bé, amb una temperatura màxima de 28, però de nit, la temperatura una mica deixa fugor, perquè és el que toca amb aquestes nits, però la temperatura va baixar fins als 20 graus a la nit. Però el dia 24 és el que comentàvem. El dia de Sant Joan vam arribar als 31 graus de màxima, un valor molt alt. I després, al cap de setmana, tant dissabte com diumenge, vam tenir valors a voltant dels 28 graus, que ja és una temperatura una miqueta més normal. L'únic que potser fa una mica la guitza són les nits, perquè no baixem dels 21 o 22, avui la mínima ha estat de 22 graus, però les unitats són molt elevades. Tenim aquests núvols baixos que avui ens han acompanyat durant tot el dia, i que fa que la unitat sigui molt elevada, i que la sensació de calor sigui un parell de graus més del que marca. O sigui, que avui una altra cop, encara que hagin arribat els 28, una altra cop, la sensació ha estat de 29 gairebé tocar els 30. O sigui, que és una mica empipador. És molt molesta, la unitat, la veritat. Sí, sí, no, no, clar, o sigui... No t'has enganxifost tot el dia? Sí, jo vinc d'un lloc on no hi ha tanta unitat, més a muntanya, i això ens nota moltíssim. Encara que la temperatura pugui, la sensació és una altra, i aquí hi ha tant de govian com aquí. Què tenim pels propers dies? Avui ens està creuant una... una boceta d'aire fred. Aquest matí ja ha començat a caure precipitacions per tot el que són les comarques de ponent, sobretot Pirineu i Prepirineu, i a mi de que ha anat avançant la tarda, els roxats i les tempestes han anat guanyant terreny. Arribaran a Sant Just, probablement. Ho faran aquesta propera nit, primera hora de la matinada, la previsió ens marca cap a les 12 de la nit, que podríem tenir algunes precipitacions. Tampoc és res de l'altre món. Estarem al voltant entre 0, 2, 5 litres per metre quadrat, o sigui, seria una situació d'una boceta d'aire fred, que tal com ve marxa, i nosaltres... Ara, el matí plovia cap a l'interior, a la tarda ha plogut cap a ponent, a la tarda a l'interior, i aquesta nit i matinada, sobretot a partir... Creiem que serà a partir de les 12 de la nit. Aproximadament, 12 a una, podríem tenir algun roxat. Es pot avançar, això. Tampoc no podem precisar-ho tant, però sí que aquesta propera esprada o aquesta propera nit poden tenir algun roxat. El que deia, entre 2 i 5 litres per metre quadrat, és com a molt. És una precipitació que marquen pràcticament tots els mapes, o totes les previsions ens porten aquesta possibilitat. Alguns allarguen una mica més aquesta possibilitat de pluja durant la matinada, i altres s'ho deixen reduït a primera hora de la nit, a primera hora de la matinada, o sigui, que demà dimarts al matí encara tindrem prestes de núvols, i tindrem un ambient una miqueta més agradable, una miqueta més fresqueta al matí, amb temperatures per sota dels 20 graus, que això també sempre és d'agrair. Però la tendència d'aquesta setmana és que sigui una setmana bastant normal pel que fa a temperatura, o sigui, sembla que la setmana serà força tranquil·la, amb alguns núvolets baixos a prop de la costa, demà dimarts podeu enfilar una mica el termòmetre, cap als... Això no tenim a segle, posen 28, 29, jo crec que ens quedaríem a voltant dels 28, una cosa així. Les mínimes estaran força agradables als propers dies, o sigui, que no ens podrem queixar, perquè quedarà per sota dels 20 graus, o sigui, que amb 19, 20, és un valor que és bastant més agradable que no pas aquesta nit passada que ens ha quedat amb 22. Amb dies variables, amb sol i núvols, i sembla i tot indica que a partir del dia 2 ens torna a entrar una altra boceta d'aire càlid, una altra calorada destacada, que ens podria acompanyar des del cap de setmana i que era bé tota la setmana vinent. O sigui, que tornem una altra cop a caure... Això està per veure, però vagi. Tornem una altra cop a caure amb una situació de calor, d'anticiclòs, sense precipitacions, que començaria dissabta, més o menys, amb valors al tocar dels 30 graus, i que se llargaria ben bé el del 9 i 10. Sí que parlem de tranquil·litat, una setmana que aquesta serà una mica més variable, amb temperatures més normals per l'època, però en canvi, a partir del dissabte, torna la calor intensa, ja estarem al juliol, també no hi ha res de l'altre món, però, vaja, calor intensa amb temperatures, normalment sempre una mica per sobre dels 30 graus, estarem una mica per sobre del que tocaria per l'època. Però, vaja, la setmana és força tranquil·la. Ja et dic, amb aquests núvolets que hem tingut avui, i podem comptar potser demà dimarts no tants, perquè ens haurà passat la pluja, i tornarien a ser presents. Entre dijous i divendres també, algun núvolet, poc important, i el que dèiem el més destacat és el cap de setmana, que les temperatures es tornen a enfilar. Si voleu xifres, més o menys, entre dijuns i divendres, estarem al voltant dels 27, 28 graus, amb unes mínimes que dèiem al voltant dels 19, que podem estar més que contents. Però, en canvi, al cap de setmana ja pugem cap als 30, diumenge potser 31, dijuns, dia 4 de juliol, els 32, i les mínimes, també a partir del cap de setmana, s'enfilen. Ja superarem els 20 graus, els 22, 24, 23, que més o menys és el que hem tingut aquest cap de setmana, que són nits una mica empipadores, perquè les temperatures no baixen prou, com perquè refresqui una miqueta. Però la setmana és bastant tranquil·la, o sigui que tenim una setmana tranquil·leta, gaudim d'aquestes temperatures normals per l'època aquesta setmana, perquè probablement la setmana que ve tornarem a patir caló, i tornarà a ser una altra mica dur. Diuen que fins al 6, 7. Si estaríem entre el 2 i el 7 podíem tenir una color intensa, i a partir del 7 tornaríem a normalitzar. Però, clar, ens anem a propanar l'últim. A quins de juliol ja tenim l'època més càgida de l'any, que aviam si ho és més que el mes de maig. Ja ho veurem, això, perquè el que vam viure el maig i el juny... Doncs no és massa normal. I, bueno, ja a patir caló. A patir caló, però, com a mínim, aquesta setmana respirem un any. Exacte. De moment, aquesta setmana podrem respirar. I si ens plou aquesta nit, ja, perfecte. Que sigui de nit, això sí. Molt bé. Doncs, Carles, moltíssimes gràcies. Anirem actualitzant també la informació al programa del matí, i també a les xarxes socials. Que vagi bé. Que vagi bé, Déu. Molt bé, nosaltres ara deixem aquest tema, que està sonant de fons, de Anna Mena, el seu nou tema, Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Mezzanote. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada, i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de bici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en bici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ràdio i vesgers. Ràdio i vesgers. Ràdio i vesgers. Són aixeaumendes de fons, però els que ens interessa fer ara són els dies internacionals. I també aquestes afamèrides, que van passar el dia com avui, un 27 de juny. Comencem pels dies. Avui és el dia de les milers. Però avui és el dia de les microempreses i també de les petites i mitjanes empreses. Q-Promou és l'ONU i el Centre de Comerci Internacional i es celebra des de l'any 2017 per reconèixer la importància de les petites empreses amb els objectius de desenvolupament sostenible i la necessitat de facilitar l'accés als crèdits i al finançament. També la proposta va ser presentada per Argentina amb el recolzament de 54 estats membres de l'ONU i va ser aprovada per aclamació el mes d'abril del 2017, en un assemblell general de l'Organització de les Nacions Unides. Les microempreses i les petites i mitjanes empreses, que són els criteris per classificar-les, varien en funció de la seva mida, del seu temany i també canviant d'un país a un altre. Segons la Comissió Europea, tenen en compte per aquesta categorització el volum de negocis que hi ha anualment en cada empresa i també el número de salariats i acelariades. I llavors podem reconèixer les microempreses, que tenen menys de 10 treballadors acelariats, les petites empreses, que tenen menys de 50 treballadors o les mitjanes empreses, que tenen menys de 250 treballadors acelariats i un volum de negocis anual de menys de 50 milions d'euros. Doncs bé, ja ho sabeu, avui és el dia d'aquestes micro, petites i mitjanes empreses. A més a més avui també tenim un altre dia, que és el dia mundial del microvioma. Doncs bé, se li dona importància als microbis per preservar la salut dels esers humans, així com també la sostenibilitat del planeta a llarg plaç. A partir d'aquesta data, que es va crear l'any 2018 per a una universitat d'Irlanda, es pretén divulgar informació a nivell mundial i crear consciència sobre la contribució dels microbis i bacteris, com a alternativa innovadora per aconseguir un futur sostenible. Què és un microbioma? Doncs bé, aquest terme està referit als microorganismes, virus, fons, bacteris i els seus genomes, que es troben a l'ambient i en els esers vius, contribuin en el seu habitat. Cada habitat que alberga comunitats i de microorganismes es denomina microbioma. En grec significa micro, que vol dir petit, i bios, que significa vida. Parlem ara de famèrides, acusades que van passar al dia com avui. Doncs bé, que sapigueu que l'any 1970, a Chicago, un 27 de juny, va haver-hi la primera desfilada de l'orgull gai. La Chicago Guy Le Brechon es va convocar per recordar als aldarulls que un any abans havien tingut lloc arrenant d'una batuda de la policia al bar d'ambient gai Stonewall, en Nova York. El dia següent, el dia 28, van fer-se manifestacions també similars a Los Angeles i a Nova York. També altres fets destacats, doncs que l'any 2009, un 27 de juny, el Penedès, els Falcons de Barcelona, van assolir per primera vegada l'escala de 8. Parlem ara de neixements, persones famoses que van néixer al dia com avui. Doncs, per exemple, és el cas de l'exploradora Belga, que va recórrer l'Àfrica Central d'Esta West entre l'any 1905 i 1906. Ella va néixer, es diu, Beret Cabra, va néixer el 1864. Avui també és l'aniversari, bueno, faria anys Helen Keller, activista, escriptora i professora nord-americana, surts cega. Va néixer als Estats Units a l'Obama. Avui també és l'aniversari de Raül González, futbolista espanyol, va néixer l'any 1977 a Madrid. També celebrem l'aniversari de la Itana. La cantant catalana que va néixer a Sant Climent de Llobregat, ex-concursant d'operació en triomfo, va néixer l'any 1999, un 27 de juny. I parlem d'anacrològiques. Del dia com avui va morir la teòrica social i britànica Harriet Martinau. Va morir el 1876. Ella, sovint, és citada com la primera dona sociòloga. Va morir el dia com avui, va morir atenció a la promotora immobiliària ranchera, viticultura i l'inventora de la xuga para brises, Mary Anderson. Va morir el dia com avui, a Tennessee, l'any 1953. A més a més, també el 2001, a Barcelona, moria veia Dorita, pseudònim de Maria Yanez Badet, andalusa instal·lada a Barcelona, referent del paral·lel Barcelona. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esberna. Si com a dona vols saber quins recursos tens el teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Anem amb les notícies. Cataluña Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Almenys dos morts i una vintena de ferits en l'atac amb Missils, aquesta tarda, en un centre comercial molt concorregut a la ciutat de Kremenchuk, el sudest d'equip, a Ucraïna. Al moment de l'atac, a les instal·lacions, hi havia més d'un milè de persones, les calcules. Segons el president, com a mínim, el president ucrainès Volodimir Zelensky. Els equips de sucors han treballat per rescatar víctimes i possibles supervivents i per apagar encara el foc que s'ha declarat el centre comercial arran d'aquest atac. Aquest cap de setmana, els russos han tornat a bombardejar amb Missils Kiv, la capital ucraïna, després de setmanes, des de l'últim atac. I el balanç que ja hem deixat és d'un mort i diversos ferits. Els soldats enviats pel Kremlin continuen a tot això, l'oficient del Donbass, a l'ES, a la regió. Notícies, veus? Gerard López. Els Mossos d'Esquadra investiguen una agressió sexual a una dona a Santa Coloma de Gramanets. Els fets van passar a la matinada del diumenge, a la vinguda Can Peixovet, quan diversos homes van agredir la víctima. No han transcendit més detalls sobre aquest cas, i els Mossos mantenien la investigació encara oberta. D'altra banda, també, la policia està investigant un dels fets de Sant Joan, en una discoteca de Daltebre. Un dels ferits ha denunciat que aquest va ser el motiu de la baralla, la nit de Sant Joan. De Daltebre, Anna Ferras. Els fets es van produir la matinada de divendres durant la celebració de la rebel·la de Sant Joan, a l'interior del local d'Ossi. Els implicats han presentat denúncies creuades per agressió, però un dels ferits ha denunciat que el van copiar amb motivacions homòfobes. Un extrem que s'està investigant, de fet els Mossos continuen prenent declaracions als testimonis. Després de la direcció de la discoteca, han confirmat que els serveis de seguretat van intervenir per aturar una baralla i van fer fora del local els implicats. Diuen que desconeixen les causes i s'han posat a disposició dels investigadors policials per ajudar a esclavir els fets. Els responsables del local, però, condemnen qualsevol mena d'acció violenta, verbal o física, i recorden que tenen un punt lila i han format tot el personal per prevenir i actuar davant de qualsevol agressió. També l'Ajuntament de Daltebre ha anat a través de les xarxes socials, les agressions per motius de gènere o orientació sexual, com la que denuncia que va patir un home en este local d'oci nocturn del municipi. Creixen les peticions d'investigació per esbrinar què va passar durant l'intent de divendres de saltar la tanca de Melilla. L'Unió africana denuncia el tracte violent que van rebre els migrants. Les organitzacions de drets humans reclamen noves polítiques migratòries que garanteixin el dret de sil i l'accés a rute segures. El segon tram de Judes Europees ha acabat el pagament a Espanya per la recuperació. 12.000 milions d'euros que han d'arribar abans d'un mes quan els 27 ho ratifiquin. L'executiu comunitari diu que el govern Pedro Sánchez ha fet els deures, tot i que també manté la preocupació pel que fa a la sostenibilitat del sistema de pensions. El Mobile Wall Congress es quedarà a Barcelona fins al 2030. Totes les administracions implicades parlen d'una gran notícia. El govern i l'Ajuntament de Barcelona consideren la disposició de la ciutat i de Catalunya com a hub digital mundial. I des de la fira s'insisteix en la prioritat d'executar les obres d'ampliació. I ara on res que hi ha? Estic llorando en mi habitación. Todo se nubla a mi alrededor. Perquè ja hi ha nova data pel concert d'Hombre, és que el Teatre, el Gran Teatre del Liceu, serà el 24 de febrer del 2023. L'actuació estava prevista pel mes de gener de l'any passat. Per a saber suspendre per malaltia d'un dels membres del grup. Aquest concert s'engloba dins del festival del Mileni, que avui també ha anunciat que la Mari, Carlos Núñez, Hola Fur, Armals o Mochachito Bombo Inferno s'assumen a la programació de la temporada 22-23. I ara els esports. L'entreno del primer equip del Barça, Xavi Hernández. Ha volgut saber de primera mà com estan les diferents carpetes de possibles altes i baixes. I per això s'ha reunit aquest matí a la ciutat esportiva amb el seu germà i en Mateu Alemany. El club està envendent de l'activació de la primera palanca econòmica abans de la data límita, aquesta setmana el 30 de juny. Aquesta seria la venda del 10% dels drets de televisió i hauria de suposar uns 300 milions d'euros. L'Espanyol ha fet oficial la incorporació del davante José Llo, el jugador de 32 anys, arriba procedent de l'ALABS a Cos Zero i la 3 temporades va marcar tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualó Pets Ribes. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.