#200 - La Rambla del 4/7/2022

8, 8, 8... Bona tarda, Sant Just. Passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui. Dilluns 4 de juliol, benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magàsin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufa M, a la Misora Municipal de Sant Just. Sóc la Núria Garcia i estic amb mi cada dia de dir-li uns adiventres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a sis primer de tot anirem a veure que al llibre té parlarem per telèfon amb l'Ernau Cònsul, perquè ens faci un resum de com va anar la primera sessió la setmana passada de la Universitat Sant Just, en cadastiu, i què és el que ens espera aquesta segona setmana? A més a més, alguna altra recomanació del llibre que ens faci. Després, a continuació, també tindrem aquí a la gent del Sant Just, Padel Klub, per parlar d'aquest esport i de les novetats del club. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem sessió, com fem també, quins anàlmen, els dilluns de promoció econòmica amb la Raquel López, que ens porta novetats d'ofertes de feina, dels calendaris de formació empresarial, etcètera. També, a més a més, farem espai de música amb la Glòria Romero, que està aquí de pràctiques a la misura municipal aquest mes de juliol. Agafarà una temàtica concreta i ens presentarà alguns temes sobre aquesta temàtica. Tot això serà de seguida. Ara, per això, us deixo amb un tema musical i comencem. Ja ho ve彼 deia springs. Vinga, va! Això que escoteu ara és un tamasso que es diu Don Jewory i és de Black Eyed Peas, Shakira i David Gueta és un nou tema, tot just, acabant de sortir del forn. Don't you worry about a thing, cause everything's gonna be alright, everything's gonna be alright. It's gon' be all be alright, thumbs up alive, ready for the night. Littin' like a light, bouta take a flight, get high than a cat, floatin' on the sky, look mama I could fly. I feel so alive, I'm not in my best life, do just, do just what I like. Get that, get that, get that price, I was down and now I rise up, head up in my eyes up, I keep getting wise up, then I realize that everything will be alright. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, okay, yeah, yeah, yeah, yeah, okay. This is how we do it baby, this is what we say, it's a look at you, you're on my set. Don't you worry Don't you worry about a thing Cos everything's gonna be alright Everything's gonna be alright So don't you worry Don't you worry about a thing Cos everything's gonna be alright Everything's gonna be alright It's gon' be okay, work hard, play hard, that's the only way. I'ma live my life like every day's a holiday. Time to celebrate, time to elevate. Hold up, one, tres, cuatro, cinco, seis. Take it to the top, top, top, like. We don't stop, stop, keep on moving, making. Take a shot, shot, take a shot, take a shoot. We gon' keep on doing what we do, cause everything will be. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. K, eh, eh, eh, eh, okay. This is how we do it, baby, this is what we say. It's a look at through your arm, I say. Don't you worry. Don't you worry about a thing. Cause everything's gonna be all right. Everything's gonna be all right. So don't you worry. Don't you worry about a thing. Cause everything's gonna be all right. Everything's gonna be all right. Vinga, a veure, agafem les coses i anem fins a aquest llibre. Té el carrer Bonavista a parlar amb l'Ernau. Conso l'Ernau, què tal, bona tarda. Bona tarda. Que tal, com va? Suposo que has trobat la persiana baixada, no? He trobat una mica, sí, de tancament davant de la llibreria, però hi estem, via telefònica, sí, sí. El Dígeles li ha aconseguit ser tonades, però al final ha aconseguit entrar a aquest llibre té. Per tant, hem de tancar alguns dies, hem de no gaire, i esperem que dimecres podem fer la Universitat d'Histiu amb ple rendiment o, si més no, a mitja gas per fer-la. Així que de moment no anunciem res més que avui demà, probablement tancats, i a veure si dimecres ja tornem a servir la realitat. Sí, de moment la llibreria està tancada, però la Universitat d'Histiu segueix en peu, i desitjant-hi creuen els dits, que es pugui fer el dimecres, la sessió que toca per aquesta setmana, amb qui tocaria, Arnau? Amb el Raimón Masdieu. Raimón Masdieu. Però no s'enjusten, si més no ens acometes, s'hauria fet diversos treball sobre la població i l'edat moderna s'enjust, amb cons, que fa temps que d'aquesta sessió preparada, que li vam dir una sessió al maig, així de venir, i uns anys d'institut segur, serà el dia que no ho canviarem, no, no, perquè no semblíem si seria el set o el sis, finalment doncs el sis i mecres, i per tant, doncs, clar, farem tots els possibles per haver alguna cosa o l'altra organjar, i així, nosaltres, que és directament, els demanem l'ajuda i la comprensió de veïns i amics. Clar que sí. I aquesta sessió també es feia a la llibreria, que ara no és... Al davant. A la plaça de la font, vaja, a l'exterior, que fa més estiu i fa més goig, ens podem posar tots els més separats, també. Sí, corra més l'aire, i a més ja és una hora que també... Ja estem verables. A més, la setmana passada mateix, crec que érem 40 persones, amb l'Antoni Gelóng, per tant, 40 dins de l'hiveria hauríem estat pesats, fins i tot retirant les taules, que sempre és un xou, però els dins de l'hiveria són molts. En canvi, fora, on es pot anar posant, és un exemple, inclús gent que dura la setmana a seure a l'altra banda del banc i a l'altra banda de la zona vermella, i l'equip de sol és molt boi, per tant, inclús gent que surta als alcons i s'ho escolta, és tot un muntatge bonic. I com va anar amb l'Antoni Gelóng, per cert, ara que l'has anomenat, perquè la setmana passada anunciàvem que hi hauria la primera... Va ser la inauguració, que hi havia inaugurat, i això tancava aquesta trilogia, ens va fer una incertació sobre la relació entre camí i sartre, allò que passa des d'una certa amistat coneixement, a l'enemistat més profunda, però només personal, que també, sinó sobretot ideològica, no? I aleshores, d'alguna manera, Europa es dividiria als anys 60, entre els que eren més partidaris de camí, i el que va dir era el delit del capitalisme, tot i que tampoc seria correcte del tot, però en alguna manera se'l va entendre com a algun més capitalista, en camí sartre el van agafar com a gran defensor del comunisme. Per tant, imagina't la guerra ideològica, que hi havia els anys 60, 80, entre uns i altres, no? Hi ha gent que explica enèxte que dius, no, a la facultat de Barcelona, que aquest debat s'havia tingut poc, clar, per lligar era important saber què respondre. És de camí i sartre, i el sartre, clar. A més de moda ser d'esquerres, de les universitats, no? Vull dir que va tenir un punt així molt divertit, però va anar molt, molt profund, que explicava exactament quines són les idees, i al final la frase, que alguna manera el separava a tots, que el fi justifica els mitjans, que es pugui donar una resposta diferent, no? I a partir d'aquí, la polèmica és intelectual. Va ser molt gran. A més, el Toni Gelonc s'explica de conya, i va dir a tothom que era molt content. Va arribar al públic, no? I després va haver-hi algunes intervencions molt llargues, i... Ostres! La tenia molt gràcia. I aquest dissabte, en alguna manera... Ai, aquest dissabte, aquest dimecres, no se n'endrem més. Aquesta... Geografia catalana, no? La població catalana, el fec l'estet des d'explicar-nos, i som els catalans, no? I tant que si som homogenis o no, que ell ha estudiat, és a dir, la població, doncs les imigracions que hi ha hagut, les imigracions que ha tingut, la població que nosaltres ens creiem, els catalans són molt nosaltres, i en realitat també diem que som un lloc de pas, clar, una mica l'estudi d'això, no? Qui ha passat per aquí, qui s'hi ha quedat, com es nota això encara avui, per exemple, en copnoms, en noms de pobles... Finalment, això, la població catalana, qui som i d'on venim, no? Molt interessant. Crec que pot ser molt, molt interessant. I escolta'm, naus les intervencions que van haver-hi, per exemple, en Toni Gelonc eren intervencions a nivell més reflexiu, o eren preguntes directes... Hi va haver alguna pregunta, i sobretot hi va haver una intervenció molt llarga i molt polèmica del Ferran Gallego, professor universitari, i també és molt amic de l'Iberia, que d'alguna manera li va arribar a tre, perquè... Ah, mira. I va arribar-te algunes coses per això, justament es va veure que jo era més sartreà, i en Camil Gelonc va acabar dient, jo, probablement, t'ho dic, intento simparcial, probablement era més que musea, i per tant aquí va haver un debat, allò de dir, molt nafons, i tal, i que fins i tot el... en Toni Gelonc algun moment va dir, mira, jo m'estaria dos hores més sarrant amb tu, i de patent, o i tal... No, no, m'espèl, s'havia agressat, i de fet, l'enric Biladot, que és l'editor de Viena, s'havia compromès d'acompanyar-lo, perquè a dos quarts de veu crec fosa de TV3, que jo sí, que ha costat tot s'hi ha d'anar, no? Perquè n'havia just el programa del Vestri, per tant, la cosa va quedar tallada aquí, però la ja la sé. Molt bé. I m'ha agraït, i m'ha apassionat, els dos. Sí, és una gran primera sessió de la universitat, molt universitari en aquest sentit, amb el debat que va posar en discusió. Genial. I hi ha alguna cosa més que ens vulguis explicar, Nao? Home, doncs, mira, per avui tenia previst fer esment d'un llibre, que crec que val molt la pena que us he fixat. És un llibre que es diu A Vigaïl. A Vigaïl? A Vigaïl sí, és un escritor, és una autora hongeresa, hi ha morta, ara veurem, en Gènior i Sacledim, Max de Javó, i infatges, perquè és un editorial nova, que va començar a publicar l'Itorial que finalment ha muntat el Miquel Adam. Miquel Adam és algú que ve al món de la literatura i les literals catalanes és un nom molt conegut, algú que ha publicat alguns llibres de contes, algú que treballava en diverses literials i que finalment, com tothom, sabia un dia muntaria la seva editorial. I a l'hora s'ha atrevit a publicar de cara a l'estiu un llibre doble, un llibre de més 600 pages. Ostres, senyor llibre, eh? No tantes, perdó, 472. És una novel·la d'aquestes que fa estiu, i és una novel·la preciosa. A Digaíl no és el nom de l'abonormista, és una nena que diu Gina, té 14 anys, és un adolescent, que comença la novel·la i el seu pare és un militar a Hungría, i li diu a la nena que se'n va a un internat. El pare li diu a la nena que se'n va a un internat. Sí, sí, bueno, ja està decidit, hi ha protesta i tal, però no t'agrada fer-ho. A més a més, és un general, ells viuen a Budapest, bé, perquè és un militar en altra graduació, per tant, ella viu en un entorn maco bonic a l'escola, a les ses amigues, Budapest és una de les grans ciutats del centre d'Europa, per tant, hem d'entendre això, eh? L'any 1943, ple de la Guerra Mundial, i, bueno, això, de sobte que està decidit, tothom va a un internat que, a més a més, va a un internat llunyíssim, de Budapest, i després ella va descobrir que era un internat calvinista, per tant, un internat absolutament austèr, amb moltes normes, on ella trobarà que totes les nenes que ja són absolutament infantils, que juguen a uns llocs estúpids, i això serà una novel·la de creixement, aquell típic any de passar de la inocència de la maduresa, i, clar, va entenent per què l'envien a l'internat l'any 1943. Just és l'any en què Hungría, que havia començat la guerra, la Segona Guerra Mundial, al costat dels nazis, que van als nazis en Vahí i Oslàvia, en Vahí i la Unió Soviètica, hi ha un moment que decideixen dir-ho d'aquest hílder estassonat, potser que comencem a obrir les ales, i a començar a parlar de pau amb Estats Units, amb Anglaterra, i a veure què. I, clar, també, d'aquí veus la importància que sigui general, el part de la noia, perquè el que fa és obrir les ales, i diuen, bueno, aquesta tradició al hílder no ens anirà bé, i el que ens anirà bé, és que no s'han de fer. I el que s'han de fer és que el que s'han de fer és que el que s'han de fer és que el que s'han de fer és que el que s'han de fer és que el que s'han de fer. I també, a l'any 1943, l'any 1944, per tant, aquest procés de fer-la marxar, que és entrada a 9 anys, que podria quedar amb la tieta, si no se que, i tal, la guerra se'n de lluny encara, de Budapest, doncs el vas entendent en llarg de la novel·la, dins d'aquest internet on hi ha una estàtua al mig del pati, que és la Vigail, que el dona títol al llibre, la Montse Lluïna, i és una estàtua que la consideres tòpida, perquè totes les nenes li demanen desit fer cret, perquè diuen que si li demanes bé i amb no seguint les fórmules, tal és tu compleix, no? Sí, sí. En tot cas, és això, serà aquestes 14 anys a gust acostumat a la vida de ciutat, just allò quan comença la relació amb nois, l'adolescència, més pura punt, l'ambient en un internet lluny, en un lloc silvestre, austèr, és una novel·la preciosa, aquestes d'aprenentatge de vida, que podria recordar... Creix un arbre a Brooklyn, de l'Arabatisme, que podria recordar aquest tipus de novel·les d'això, protagonista noia que, de sobte, s'ha de fer gran perquè les circumstàncies la superen, amb moltes coses, no? Novella perfecta per l'estiu, no? Sí, jo crec que sí, en aquest sentit sí, perquè, a més a més, sense que hi hagi, evidentment, ni cap crim, ni cap cosa, et manté un suspens. Tota l'estona estàs patint per dir que hi haurà amistat, hi haurà amor, hi haurà malaltre, hi haurà bons idolents en aquest internet, enemistats, egoís, més... I d'alguna manera, les diuen que tot el panorama de la gent que hi ha dins... Bé, ja... Vas dient que uns són pronases i els altres contra, i que aquest debat, fins i tot, entrem en un internet, no? Ostres. Té molta gràcia. De quina edat? Moltes gràcies, perquè és d'aquest, això, 400 pàgines, però es llegeix ràpid, està molt ben escrit, i sempre amb aquella tensió de dir, ai, què passarà? Que és el que tenen els bons llibres, no? Que et fan seguir, amb el gran canalgi, la gran acció... Clar. Amb quina editorial està publicat, la novel·la? La seva una perifèria, que és aquesta editorial nova, que porta el CISER, aquest és el CISER llibre que publiquen, i, en fi, doncs, és tot un atreviment, perquè això de cara a l'estiu, la gent a l'estiu li agrada les novel·les llarges, molta gent t'ho diu, ara l'estiu, una cosa que és... Vull entrar-hi a fons, que no em se me càvi de seguida, no li caigui el risc d'una editorial relativament nova, nova del tot, no tenir un any de vida, doncs publicar una traducció de l'ungarest de quasi 500 pàgines, no? Per això, jo crec que... Serà una suport. Molt bé, doncs ens quedem amb aquest nom, eh? Avigaïl, en teniu exemples a la llibreria, ara... Bueno, avui no serà possible... Per tirar de mà o de mà passat. Però, per tirar de mà o de mà passat, sí que ja podrem acostar-nos per donar-hi un cop d'un. Fantàstic. Doncs, Arnau, que vagi molt bé aquests dies, també, i també a de cara. Doncs el Dimecres, amb la segona sessió d'aquesta universitat, s'enjusta en cada estiu. Ah, sí, sí. Vinga, faig la setmana que ve. Així, Bernà, una abraçada. Adéu. Adeu. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia, i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe, a Ràdio d'Esberna. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de bici sense edat. En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en bici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esberna. Vinga, va, i ara abans de deixar passar la gent del... per fer tertúlia amb la gent del Sant Just, pa del club, escoltarem una cançó estiuenca que es diu Quan arribi l'Alba. El grup es diu L'Alba i és del 2022. La nit se m'ha fet curta i la vull allargar. L'últim petó, l'últim adeu a un cop de mà. Per molt que ho intenti, trobaré a faltar. I quan surti al sol, tu ja hauràs marxat. M'has deixat el cor en congid i en bruixa. Ara ja ho veig, que l'estiu ha passat. No va anar a faltar les tardes al teu carrer. No me'l puc creure del cap, el secret que tothom sap. Aquest dia havia d'arribar. Tot lo he viscut sé que no tornarà amb una fla al cor. I que es coincirà, torna l'any que ve i jo ens la podrà anar. I quan surti al sol, tu ja hauràs marxat. M'has deixat el cor en congid i en bruixa. Ara ja ho veig, que l'estiu ha passat. No va anar a faltar les tardes al teu carrer. I quan surti al sol, tu ja hauràs marxat. M'has deixat el cor en congid i en bruixa. Ara ja ho veig, que l'estiu ha passat. I quan surti al sol, tu ja hauràs marxat. I quan surti al sol, tu ja hauràs marxat. Apurarem les hores fins que canti el gall. I si no funciona, I'll give you another try. Va, ara ha arribat el moment de fer l'espai de Paddel. Tenim l'Enrique del Sant Just Paddel Club. I també ve acompanyat avui per dues persones que hem tingut aquí a l'espai de ràdio. El Xavier Llombardi i també l'Isma. Què tal, els tres? Com va? Bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs bé, fa un parell de setmanes que no parlàvem. I tenim ganes d'actualitzar les notícies que van passant pel club. També fer un repàs i fer una mica d'acomiadament de l'Isma. Que avui almenys tindrem aquí com a coordinador del Paddel de Club. Ja parlem després una mica de com ha estat el teu pas. Però fem també tema de notícies, casals, com van? Bueno, ara us explicaran millor. Però jo crec que com a novetats, el que tenim és que tenim el casal en marxa. Com sempre, molt bé, amb molts nens. Els xavius donen més detalls, però amb molts nens... Això de tenir molts nens ens permet que qualsevol nen troba gent de la seva edat i del seu nivell per passar-s'ho bé. I això és molt important. Aquesta setmana tenim més de 80 nens al casal. I la veritat és que s'ho passen molt bé. És dels pocs casals que tenen a una piscina. M'agrada que l'estiu amb activitats esportives els nens. Poden baixar la temperatura. La veritat és que no és el mateix fer una activitat i després fer una altra activitat, que aquesta segona activitat pot ser així, banyar-se, baixar la temperatura del cos. Els nens estan encantats de la vida. No els vull tanta de cop a la piscina, això no. No, perquè la veritat és que la piscina és un punt crític. Nosaltres, amb el tema de la piscina, som molt, molt, molt, molt, molt conosos. Llavors es van per torns. Sempre hi ha els monitors vigilants d'una manera exhaustiva. Perquè, mira, si un noi amb una pista de pàdel s'entra banca i cau i es torsa una mà, doncs és un tema menor. Però un accident a la piscina no ens ho poden permetre de cap manera. Llavors som una mica... A més que cada estiu hi ha la tràgica notícia de que... Jo sento les notícies... En una piscina municipal o en un riu, o en un llat... Jo sento les notícies que sempre passa alguna cosa. I penso, Déu meu, quina horror. Quina horror. El primer, pel nen, i la família, que és horrible. I després també per l'organització, que s'hi ha fet una cosa malament. Home. Però si no ha fet res malament, igualment és un drama. Clar, clar, no. Jo crec que deu costar molt aixecar-te d'un cop així. Home, sí, sí, per això és important tenir persones més divertides. Perquè ens posem en situació i... Tenim problemes climàtics, sí. Però per això que vigilem molt, molt, molt, molt la piscina. I, evidentment, no es banyen tots els cops. Clar, per grup. Per poder-ho tenir, el tema ha controlat. A la piscina, no tenim una piscina que és raonablement gran. Té uns 125 metres quadrats. Que és un pisazo, eh? Sí, sí. Però, clar, 80 anys, allà tirant-se i fent el cabre... No tindríem un control. Llavors també van per edats, etcètera. No es banyen els petits, després els mitjans, després els grans. I és una mica de control. I després, com a novetat, també tenim el tema de les maticanes, que, durant tot l'any, es fem dilluns i dimecres de 9 i mig a 12, amb mig hora per esmorzar el mig. Sí. L'esmorça està inclòs amb la maticana. I ara, de cara a l'estiu, hem fet una petita variació. Fem dilluns, dimecres i divendres. Dilluns, dimars i dimecres. Ai, perdó. Menos mal que estan aquí els coordinadors. Poden corregir. Per arreglar el jefe que no es entera. I què és el que fem? Comencem abans, a les 8 i mitja, i acaben a les 10 i mitja i després a l'esmorça. Es fan les dues hores... Aquesta variant també està bé a l'estiu, perquè es comença abans, la caló no ha pretet tant... Exacte, aquest és el tema. I després tenen mitjoreta per banyar-se a la piscina. Ah, mira, ja, redondo. A la mitjoreta per banyar-se a la piscina i fer un entrepà a l'esmorçar. Molt bé. Aleshores, a les 11 i mitja tens el dia fet. Per l'únic, per aquells que per matí estan acostumats a fer esport, poden incloure les maticanes, les mosse i la piscina. No, i fer amics. Perquè la veritat és que el padre té unes coses que té bones, que és molt social. I llavors te'l pots anar a la maticana d'aquestes, i a la segona ja coneixes el que hi va jugar, que és tan simpàtic, amb aquell no parles que és un borde. Però has conegut a 3 o 4 persones supersimpàtiques, et seus esmorçar amb ells, no sé què... Fem un partit al dijous, que no hi ha... Perquè, normalment, els que s'apunten a les maticanes ara el mes de juliol és la gent que durant l'any ja s'ha de venir o ve públic nou. Sí, normalment s'estan apuntant els mateixos. De fet, ho hem fet parells. Són la gent. Tenim una base de dades de... Igual tenim 500, 600 jugadors de les maticanes. Alguns han passat una vegada, dos, i altres van venint... Estan regularment. I quan mires que a setmanes sempre hi ha uns quants que repeteixen molt. Aquest és l'èxit, també, això vol dir que el tinc clar. Molt bé. O sigui, maticanes, de moment la seguim durant el mes de juliol... Altres anys no ho havíem fet. Això és una innovació de l'ísma i del Xavi d'aquest any. I del Carlos, perdó. I del Carlos, que és el responsable, és el líder de les maticanes. Vale. Bueno, el Carlos estava preocupat per dir-ho, és que se me'n faden, si no hi ha maticanes. I com que coincideixem el casal, necessitem pistes pels nens del casal i tal... Altres anys havíem tirat pel camí fàcil de no fer-les, no? I aquest any, el Carlos, amb aquesta iniciativa... I el Xavi i l'ísma han dit, anem a complicar-nos la vida una mica, però venim a intentar que aquesta gent continuï tenint les maticanes i no perdin aquesta activitat que ens agrada tant. Les casals estan a topes, les places, és a dir, heu arribat al màxim? O encara hi ha furats? Encara hi ha furats, o sigui, tenim capacitat. L'any passat vam ficar 100 nens en una setmana. Ostres. L'any passat va ser bastant més complicat, perquè hi havia el tema de Covid, grups, bombolla... Més complicats, ja. Hi havia bastants casos i va ser una mica més mogut, però sí, encara tenim capacitat per ficar alguns nens més. A partir de 100, ja, és quan ens ho comencem a plantejar. Perquè, a part de paddel, fan altres activitats? Sí. És un escart, un casal, multiesport. Fan de tot. La activitat principal és el paddel, fan paddel, piscina, jocs... Per la tarda veuen alguna pel·lícula, en jocs amb els monitors, aixem van fora, fer-ho una excursió... O sigui, també és per la tarda. Ara havia pensat que era només fins al migdia, però els nens, potser, es queden per la tarda també. No sé si hi ha opció, per exemple, que alguns es puguin quedar només migdia i altres també per la tarda. Donem les dues opcions. Donem l'opció de que es quedi a dinar, o que marxin a l'una i mitja, o que es quedi a dinar i s'allarguin fins a la tarda, fins a la cinc. Donem les dues opcions. Entenc que el dinar es fan al mateix restaurant o...? El dinar fa el mateix restaurant, el quart set. I... I és el mateix exactament que dinen els que mengen els monitors. És una menjar feta al dia, feta allà, menjar saludable, però els nens estan de vacances, i no els torturem amb bròcoli. No, clar, home. Però vull dir, sí que saludable, hi ha manides, però, per exemple, podem menjar fideuà, pujastre rebossat, coses que, en principi, siguin saludables, però que els hi agradin. Clar, clar. Una mica, una mica. Una mica ha sortit, saps? Els nens, la veritat és que, salvo l'excepció, és que sempre n'hi ha. Doncs la veritat és que els nens estan contents amb el dinar, que això, al moment, amb el menjar del col·le, no... A vegades no passa, eh? No soler passar. Amb el tema que comentava l'Enric abans de la piscina que tenim, també passa una mica amb el tema de l'hora de dinar, que també hi ha el tenir 80 nens, també hi ha molts nens que tenen algunes intoleràncies al·lèrgies, i tot això, també, i tenim molta cura. I ara, que de com més, també vull dir que de nens té una mica la seva història, i s'ha tingut apuntat, vigilat, que si hi ha algun salí, o algun intolerant amb alguna cosa, que no menji això, allò, perquè, si no, pot venir el drama. Exacte, sí. Escolta, vaig veure per Instagram, em sembla, i no sé si era del quart set, una fotografia amb la Shakira. És real? Què va passar amb això? Doncs és real, és real. Jo després de l'únic no ho sabia. Jo, a més, és que aquella setmana està de vacances, està a fora, i em vaig enterar, perquè em van començar a enviar fotos de la Shakira, al club. Bueno, sembla que una mare d'uns nens que va anar al matiscole de la Shakira, que han fet relació, i que ve molt al club, doncs no sé com, me lo invento. Què haces en San Juan? Doncs no sé, vén-te amb mi. Vén-te amb nosaltres. No tengo plan. No tengo plan. No tengo plan, seria una bona cançó, eh? Sí, sí, exacte. Sé que l'havien ofert a la Shakira passar la nit de Sant Joan a París, l'havien ofert a passar a Nova York... Però no, va venir el Sant Just per el Club. I va escullir el Sant Just per el Club. És un bon titular. És el titular del podcast. Una dona que podia haver escullit a qualsevol part del món, va estar amb nosaltres, això. És trànding, és trànding. Esclar que sí. Vaig veure, dic, però que no és el restaurant del pa del club. Sí, sí. La veritat és que amb això tenim algunes celebritis al club. I som molt respectuosos. Amb la intimitat i tot. I els clients són molt respectuosos amb la gent. Per això aquesta gent es troba raonablement a gust, o molt a gust al club. Deu ser molt l'ampipador anar a un lloc que tinguis tu per descansar o per fer alguna activitat. I que t'estigui tot el món allà sobre, que si foto autògraf no se queda dedicatòria. Shakira és una estrella mundial. Sí, no. Deu estar al top ten mundial. No ho sé, m'ho invento. Però probablement. Però també tenim persones cantants que omplen el... El Sant Jordi. Que l'omplen. I ningú els molesta, ningú es troba a la gust, es prenen en la seva cervesa. Ara últimament no juguen a Padel, però havien jugat molt a Padel. I... Clar, sí, senten a gust allà, doncs. Sí, jo crec que és important, perquè és això, el que tu deies, Núria. Tu vas per ahir, prenen una cola amb uns amics, i comencen una foto. És molt molt, és molt passat. Deu ser molt passat, a mi no m'ha passat mai, però... Però em puc posar l'apell, i imagino que hi ha moments que no t'importa, perquè dius, bueno, es forma part de... Però deu haver-hi moments que deus dir, ostres. Ara no, ara no. Sí, sí. Parlem una mica d'altres pasques que esteu fent amb el Xavi, amb el tema de la coordinació del Padel. Estàs sent una tasca fàcil. Com t'estàs plenent, tu, aquests... I últimes setmanes, mesos, dies, allà per part... Últims dies, últims dies. Sí, sí, doncs la veritat és que ara està sent molt fàcil la transició, perquè el Xavi ja tenia una trajectòria com a coordinador d'un altre club, i la veritat és que va ser la primera opció que vam tenir, i la vam aconseguir. Llavors també estem molt content que estigui aquí, i la veritat és que jo estic convençut que ho farà igual o millor que allò. I perquè com el tema d'organització i tot això, voleu seguir-ho mantenint de la mateixa forma, o ja no sé com està sent si ara t'està ajudant, esteu els dos per allà... Bueno, jo, perdona, és... Jo, al final, li faig cens de preguntes al dia, perquè jo vinc d'un club molt diferent, jo vaig dir l'altre dia, i tot els dubtes que tinc, doncs, per això estem compartint aquest últim més amalisme, que jo crec que és primordial per mi, per tenir el nou jove una mica de l'empresa, i arrancar, coneixent una mica com funciona el funcionament de tot el club. Perquè tu, Visma, abans del Padel Club, havies estat en algun altre lloc, així com el Xavi diu, que venia d'un altre club diferent, però que venia una mica dins l'àmbit, tu havies estat també en algun lloc així... Bueno, jo vinc del Tenis, jo havia estat més portant Tenis, després vaig començar amb algú de Padel, i el primer que vaig fer de Padel, ja més en sèrio, a nivell de coordinació va ser aquí, al Sant Just Padel Club, l'any 2015. Que va ser una mica després de que obris el club, o va ser justament... Jo és quan m'entra, quan me'l m'obri. Jo vaig estar aquí a les obres i tot. Ostres! Abans d'obrir, abans d'obrir, i va estar el club. I que vam fer 15 dies de portes obertes, que no fèiem proves de nivells amb el Dani, bueno, ja havíem uns quants monitors, i llavors després vaig marxar un any a un altre club, va fer la mateixa funció, i fins ara. Després vaig tornar, i fins ara. Molt bé, i què és amb les diferents experiències que has tingut? Per exemple, que és en moments difícils, o que tu hagis dit, ostres, això no sé com fer-ho, aquí estigui cancallat, moments així que diguis, uf... O experiències així una mica random. Aviam, al final, el que sí que hem passat és una pandèmia, que no és poc. I al final, mira, ho hem passat de la millor manera possible, hem hagut d'adaptar-nos a moltes situacions complicades, de no poder sortir de la comarca, de grups bombo... Com la majoria de gent, de temes a mascaretes, a les gimnes... Bueno, ens hem adaptat de la millor manera, però ens hem sortit. Perquè a part de la pandèmia... oi, digues, digues Enrique. Jo diria que dins d'això de la pandèmia relacionat, jo crec que un repte que va ser molt difícil, molt complicat, va ser el primer casal, després de la pandèmia. No el de l'any passat, que va ser complicat. El del 2020, l'estiu del 2020. Allò, allò... ho vam fer... ho va fer l'isma, o sigui, de veritat. Espectacular. Vull dir, era un tema molt complicat. Molt complicat, molt complicat. No sabíem si fer-lo fins a última hora. De fet, molts casals no es van fer. No, no. Fins una setmana abans, al final, vam dir, pelante. Grus bombolla, els nens havien de menjar per torns junts, però amb dos metres i mig, no? Les taules eren molt més petites. Clar, bueno. Realment, era un repte a nivell de gestió i d'organització. I tots els pares de tots els nens, que això també ha sigut fàcil. Aquest incontent. Sí, tot a l'activitat normal, però amb unes limitacions i uns temes molt complexes, molt complexes. I suposo que ho veu poder fer també perquè era a l'aire lliure. Exacte. En llocs tancats, jo no sé si es podia fer gaire cosa. No es podia fer. Un pa del indoor ja no podia fer casal. No, no. Creu recordar que no. Ostres. Tot el tema de la pandèmia realment ha estat bastant complicat de gestió. Suposo que no només amb els casals, també tot l'activitat al voltant de... Jo diria que tot ha sigut molt complicat, però diria que el del casal era... era el més, era el més, perquè, al final, què passa, que els casals tancats no podien fer, tenien molts nens, i, clar, de nivell va ser un repte... Un locura. Fue un reto que, Isma, perquè jo, la veritat, és que t'haig de dir que amb aquest tema del casal, jo... m'he limpar les manos. Perquè, Isma, el més difícil de gestionar en un club així, a banda de tots els impediments de la pandèmia, en el dia a dia, què és el que... o Xavi, si tu també tens alguna experiència. És una persona que ho coneix més bé, el club que jo. Bueno, jo crec que el més complicat de gestionar és la gent, són clients habituals. Ja, que queden contents. Exacte, són clients habituals que, a més, estan junts. Sí. Vam, prenen cafè junts, prenen services junts, em van de vacances junts, d'algú d'ells... I llavors, què passa? Que qualsevol cosa es comenta. Si tu vens, torni jo, si vens a un client de terrassa, i que li crides a un client de reus, aquest client de terrassa i de reus no es coneixen. Ja. Llavors, pots fer coses... que si es coneixessin, no podries fer. Clar. Llavors, una de les que hem de ser amb això... una de les excepcions, no en fem excepcions. No, clar, no es pot. Tenim una normativa i la fem complir, perquè si fessin una excepció... l'hauries de fer amb tothom. Perquè el senyor Pepito Martínez mereix una excepció i Pepito González no. Ja. I és complicat gestionar això. Sí, perquè al final els clients... pots tenir millor relació amb uns i amb altres, no tant, però són clients iguals, pagant la seva quota igual... Suposo que és a l'hora, per exemple, d'escollir horaris, d'escollir professors, no? I a l'hora d'aprendre decisions internes. Nosaltres emprenen durant aquests anys i seguirem emprenent. Emprenen decisions importants, i tu empatitzes amb el client, però al final, a vegades, hem de mirar per nosaltres. Ja. I això, doncs... Jo sempre dic una cosa, i és que quan aprenem decisions, hem de valorar si defensant aquesta decisió ens trobarem còmodes. Ens trobem còmodes, que si un client explicant-li què fem això i per què ho fem, sí, ens trobem còmodes. Perquè ho entenem, ho creiem necessari, fem-ho. Si no, ens trobem còmodes. Donem-li una altra volta...Sí, no ho fem. Intentem no fer-ho, vamos, perquè... Al final jo, per exemple, perdona, Enrique. Jo que vinc d'un club molt diferent, més familiar, més petit, no tant a dintre de com de la ciutat, amb tanta població, com que m'he recollit tot. A mi m'agradaria fer excepcions, per exemple. Però el volum de gener era molt més reduït. Aquí, fer excepcions en un club on setmanalment passen quasi milers de persones, doncs és impossible... Bueno, no ho s'ha de fer. I així ho han explicat molt bé, l'Enrique. És la diferència una mica, que jo estic intentant acostumar-lo una mica del canvi. Suposo que passa d'un ambient més familiar, on tot és una mica més de tu a tu, i que tu pots menagar... Això així, una mica, no?, que tu muntes amb el client. Això en un club on hi ha moltíssima més gent, on tothom s'intenta tractar de la mateixa forma. Bueno, al final estem treballant de cara al públic, però demanant molt públic, amb un volum molt gran de gent. Llavors, això no és fàcil, la gent que treballa cara al públic ja ho sap. I, Isma, la teva notícia a la gent del club, com li has sentat? Jo no sé si tu també estaves donant classes, els teus alumnes, nens, infants, joves... Com han rebut la teva marxa? Bueno, aviam... Amb pena, no?, suposo. Sí, sí, amb pena. Doncs mira, perquè et facis una idea, fem un sopar d'expedida i venen més de 40 persones. Mare meva. Amb això ja puc estar. 40, però entenc que no només gent de l'estaf del club... No, no, de l'estaf del club posarem... No sé, 12 o 15. El club ens genera tant. Tant. En client... Som uns 45, un 44, 45... Amb això ja t'ho puc dir tot. I vindria més gent que... Que no pot, no? Alex Codina. Que hem parlat de ja molt bona vegada. Doncs l'Alex Codina no pot perquè té un compromís... I avui marxava a uns amics, no sé què. Però si no, probablement haguéssim sigut 50 i pico, 60, l'època de l'any, perquè la gent tingui plans i tingui compromísos. No? Molt fort. Doncs bé, jo no sé si voleu afegir alguna coseta més... Jo sí, jo sí que vull afegir. Jo vull afegir que aquest és un dia... Trist, amb el sentit de que deixarem de tenir el dia a dia a l'isma. No el deixarem de tenir, perquè... S'afirà viu, seran el client. Serà un client. Tenim una relació excepcional, però sí que és veritat que hem passat una època de set anys. Molt maca, molt intensa, molt... Molt xula, no? I és una persona que pensa que és molt jove, no? Perquè tens ara 30 anys i vas començar... Jo també ho soc llavors, no? Sí, també ets jove, que tens 30 anys. En 23. Però va començar en 23 i assumint tants cas de coordinació molt importants, en 25 anys portava pràcticament ells sol tot. És una persona que aporta, que aporta a qualsevol lloc que estigui, aporta coses. Té una maduresa impròpia de la seva edat. Ara ja comença a ser normal, però quan tenia 23 no era normal. I tenia uns mecanismes de pensament que ja moltes vegades deia, hòstia, que cabron. En algun sentit? Sí, sí. Tienes raó. Sí, jo estic aquí dient doncs... Ell és molt tranquil, callado, mirándome, no sé qué tal, yo... Però has pensado tal, i pensava, joder... Pues no. I bueno... Al final, quan tens una persona... hi ha qui vol que li donin la raó sempre. Jo no vull que em donin la raó. Jo vull que em donin la raó si la tinc o si penses que la tinc. Si no, necessito que em facis el contrapunt. Perquè amb el dubte jo deixo fer, no? Clar. Llavors, això m'ho ha fet molt bé. Jo que hem sigut un bon tàndem. De fet, hem portat un club que fa 7 anys no existia, no? No sé si el Club de Referència de Catalunya però un dels clubs de referència a Catalunya sí. Sí, sí. Hi ha molta gent de Barcelona que no sabia on estava Sant Just. Perquè sap on estàs en Just, perquè vejo el pàdel, el club. Hi ha molta gent de Sant Joan d'Espi que no coneixia més lluí. Bona, ara... Heu anat creixent, em dono la sensació, a mi, una mica, amb més lluí. És a dir, heu anat creixent paral·lelament amb el barri, jo crec. Clar, clar. Ara que s'han entrat tantes vivendes i tal, som també un nexa per molta gent. Molta gent que no juga pàdel, però que viu aquells edificis que tenen nens petits, que no sé què, i diuen el dissabte el dematí, anem a fer un vermut allà, i estan allà a la terrasseta, o fer una cervesa per la tarda, i es junten amb els nens, i, bueno, jo crec que és un... és un punt... cohesionador del barri, també, per què estem encantats, eh? Encantats. Encara que no juguin a pàdel o no facin jim, és on benvinguts tothom. Però, bueno, no volia tancar aquesta etapa sense fer aquest reconeixement a l'isma, desitjar-li el millor de la millor amb el seu nou projecte, i, bueno, que tenim aquí, té amics per tot el que necessiti, i vulgui, i que aquí estem, el Xavi, i tant. Nosaltres, la Vincínia, la Paula, tots... Molt bé. Això va molt més enllà que una relació professional. Clar, al final són tants anys també, i passen també per coses complicades com la pandèmia, que també es fa pinya, i... Molt bé, doncs, deixem aquí el programa, ha estat un plaer, és mantenir-te aquí quan vulguis, i ja saps que també estàs convidat... Com a col·laborador. I res, que acabo de passar bona tarda als tres, i ens seguim trobant aquí a la ràdio. Bona tarda, Núria. Vinga, gràcies. These are really nice. I cannot stand for a few tears I love you though you hurt me so Now I'm gonna pack my things and go Tainted love Tainted love Tainted love Tainted love Touch me baby, tainted love Touch me baby, touch me Tainted love Tainted love Tainted love Tainted love Tainted love La ràdio de Sant Just Nurem de 8.1 La ràdio de Sant Just 012 La Generalitat al teu costat La ràdio de Sant Just Nurem de 8.1 La ràdio de Sant Just Nurem de 8.1 La ràdio de Sant Just La ràdio de Sant Just La ràdio de Sant Just La ràdio de Sant Just La ràdio de Sant Just ha controlat l'incendi en un camp de rostolls d'amuncade i rexac. D'aquí unes hores, els muntbés de la Generalitat espenen a donar-lo per extingit. La vis, en aquest cas, s'ha rebut una mica abans, a la una del migdia, i els muntbés ja han treballat amb 12 dotacions, 3 de les quals aèries. A l'inici de l'operatiu, els muntbés de la Generalitat han demanat els veïns de Camp Pomada i Camp Roca-Mora que tanquessin les portes i les finestres de casa. Notícies breu, Gerard López. Està marxa la conferència del president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, el col·legi de la advocacia de Barcelona. A l'inici de la bonència, un terç dels advocats que hi assistien, s'han aixecat en senyal de protesta. I a fora, continua més a més, també, la concentració per la presència d'aquest president de la sala penal del Suprem, una protesta liderada per Òmnium i l'ANC. Barcelona, Maria Núria Revella, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs la protesta aquí al carrer ha baixat de to, encara queden alguns manifestants, però aquesta vegada, amb un to més lúdic, que no pas el que hem vist fins ara. Un dels advocats que ha plantat Marchena, dient-li inquisidor, ens ha explicat així com ha anat. Quan ha començat a parlar amb Marchena, just al moment, ens han aixecat, i llavors, en aquell moment, ha començat a posar un rebum bòri molt fort, el president de la secció de la penal. S'ha posat molt nerviós, ha començat a cridar-nos que això no han aconseguit advocats, que ens foteixin al camp si no volíem escoltar, que us ho estàvem ben marxat. Xavier Cossó, Maria Núria Revella, aprovada en comissió al Congrés la llei de la memòria històrica, la memòria democràtica, el Congrés, com deien, Esquerra, Republicana, s'ha abstingut, però continuarà negociant, per si finalment, i donen suport quan la llei arribi al plaer. Jordi Prats. Bona tarda, s'ha aprovat per 19 vots a favor. Quins en contra, i dues abstencions, entre elles, la d'Esquerra, en republicana, la porta veu, un de la qual Carolina Telechea ha dit que aquesta llei és insuficient. Entre altres punts assegura manté els efectes d'impunitat de la llei de mistia de l'any 97. En España se cerrará la herida el día que los familiares no deban acudir a la justicia internacional para juzgar a los verdugos fascistas y la reparación sea completa para aquellos que lo perdieron todo para salvar la democracia, defender los derechos humanos. Jo ens heu posat a la llei per trobar-la també insuficient, ja que no canvia diu el model d'impunitat dels crins franquistes, la llei que avui s'ha aprovat en comissió de clare i legal al règim franquista, ara continuarà el seu pas cap al plaer del Congrés. I per mi, prats, Catalunya, en radio marit. 2 erolinies europees han anunciat una dràstica reducció dels seus vols per aquest estiu. Les candidats s'han reduït al 50%, a causa de la vaga que han convocat els seus pilotes per reivindicacions salarials, i que podria afectar a unes 30.000 persones cada dia. I també la filial belga de l'Urcensa, Brassels Erlenz, ha cancel·lat gairebé 700 vols per aquest estiu per reduir la càrrega de treball i evitar més protistes dels seus treballadors. La primera ministra de NESA promet ajuda a les persones afectades pel tiroteig al centre comercial de Copenhagen, on a Iba morir tres persones i quatre més van quedar ferides. Enviat especial a Copenhagen, Jordi Baró. Bona tarda. Primeres mesures contra el suposat autor del tiroteig massiu acusat d'assassinat i que passarà 24 dies en una unitat psiquiàtrica. És el resultat de l'interrogatori preliminar de la policia, que sobrarà els seus problemes de salut mental i nega la motivació terrorista. L'atac d'Iba trenca una setmana de celebracions al carrer amb diversos esdeveniments esportius i culturals, com l'amentava la primera ministra de NESA, Metafrèdere Xan, de negre davant del centre comercial encara coordonat. Crec que gairebé mai havíem experimentat tanta violència com la d'ahir. En un instant, la festa i l'alegria es van aturar i va passar el pitjor que es podria imaginar. Dues ràpides d'internacional, els Estats Units asseguren que, probablement, la periodista americana palestina del Jéssir Amort a l'11 de maig, a Sí Jordània, va ser víctima dels trets de les forces israelianes que li van disparar sense voler. No obstant això, el Departament d'Estat no ha pogut establir l'origen de la valla que va matar Xiren abdualèp perquè el projectil està molt deteriorat, diuen. I l'altre, l'enviat de l'ONU pel Sàhara Occidental està de visita al Maroc, però ha cancel·lat la seva part de viatge al territori ocupat pels marroquins. Estaven de mistura a suspès la visita al Sàhara Occidental sense concretar-ne les raons i afirma que espereu poder anar en futurs viatges. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. Com cada any, l'Associació Vainal de Mas Lluís realitzarà la sortida nocturna a la penya del Moro. En un any, però, el punt de trobada i sortida serà el centre cívic Soledat Sanzi Seraphini. Aquesta sortida realitzarà el pròxim dimecres 13 de juliol. Es tracta d'una activitat que s'ha organitat al llarg dels últims anys per tal de realitzar una camina de tranquil·la per passar una bona nit d'estiu. Les persones participants es trobaran aquell mateix dia a tres quarts de nou del vespre davant del centre cívic per començar la pujada. En el cas de menors de data, hauran d'anar acompanyats d'un adult. Per tal de controlar el nombre de persones assistents des de l'Associació han creat un formulari onlèntic que cal omplir en cas de voler assistir. Endavant Sant Just, conjuntament amb la regidora Noxquita, vam presentar una emoció al plen municipal del mes de juny que va ser rebotjada. Aquesta buscava oferir una solució a les famílies que s'han quedat sense plaça pels seus fills i filles a l'escola Bressol Marrex. Hem tingut avui a Radí d'Esvern el Josep Maria Cortés, regidor d'endavant Sant Just, que ens ha donat més detall sobre aquesta emoció. Expresat que veu el rebutx cap a aquesta, des d'un punt de tristor, des de l'especte polític, afegia que els partits polítics que s'atodanominen d'esquerres a Sant Just no han tingut en compte la classe obreira i s'han desentès de la problemàtica que pot suposar aquesta absència de plaça pública. El regidor explicava que ara no es pot fer un procés de contractació pública de personal, ja que el temps no ho permet. L'única solució afegia a passar per una col·laboració pública o privada, creant un servei de ludoteca amb una persona adulta en formació. Això seguiria a la legalitat i seria efectible. Davant el rebutx de l'emoció, l'altra solució que queda és l'autorganització de les famílies, fent xarxa entre elles o contractant conjuntament cangurs. Cortés exposava així que el que s'hauria pogut fer amb l'acompanyament de l'administració ara hauran de realitzar-ho sols les famílies. Continua la 6è edició de la Universitat Sant Justenca d'Estiu, organitzada per Cal Lliberté. Aquesta setmana es dura a terme una xerrada amb Raimón Masdeu, doctor per la UAB d'Història Moderna i Contemporània, que ens parlarà de la població de Catalunya des del segle XVI fins al tercer mileni. L'Universitat d'Estiu és un conjunt d'actes i conferències de la mà de Cal Lliberté que són realitzades tant per professionals del món universitari, com per escriptores i escriptors enteses i entesos en diverses matèries. La xerrada d'aquesta setmana serà aquest dimecres 6 de juliol a les 8 del vespre davant de Cal Lliberté. La xerrada de la setmana que ve serà càrrec del periodista Vicent Partal, que parlarà de fronteres, línies dibuixades en un mapa. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca, en just notícies de les set del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Som amb més de 140 capítols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ara anem amb la secció de promoció econòmica amb la Raquel López. Hola, Raquel, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Núria. Amb ganes de tornar a fer secció de promoció econòmica, tu ens expliques què és el que tenim de novetat. Molt bé, doncs em sembla que podem començar per la part d'ocupació. I així fem un repàs a les ofertes que tenim actives. Molt bé, doncs què tenim? Tenim diferents ofertes i que poden ser més de 10 fins i tot ara. Ostres. I ara el que voldríem fer és destacar-ne les 5 més noves, les més recents. La primera d'elles és que es busca un perfil de reposador o reposadora per màquines de vènding. Aquestes màquines que estan ubicades en diferents llocs, en el qual poses la moneda i et surt un producte. I llavors hi ha 3 vacants disponibles. És imprescindible disposar de carnet de conduir i sofrereix un contracte temporal. Molt bé. Òbviament, a carnet de conduir entenem que és per anar amb un llavall pels llocs, no? Sí. I això ja és immediat? Sí, és incorporació immediata. I, com veieu, és una persona que faria com una dopla funció, no? La part de la distribució, a través de fer la moneta. I després, el que és la reposició pròpia de la màquina. Molt bé, fantàstic. Doncs tenim aquesta primera oferta. Després tenim una oferta que seria de mecànica o mecànica. Matricer, matricera, oficial de primera. Llavors, en aquest cas, és indispensable tenir estudis professionals en mecànica, amb experiència prèvia i coneixements de electroheroció, perfil, torn, fresa, rectificadora, puntejadora i trepant. Llavors, això una mica, la idea és, per si alguna persona no ho coneix, una persona que s'hagi dedicat en el món industrial a la fabricació de motges de fer, romatar i etcètera. Ostres, Déu n'hi do, el precís, qui és aquesta feina, és un perfil bastant concret. Però, bueno, suposo que en deu haver-hi algú que potser hagi estudiat o que tenia aquesta experiència i que pugui aprofitar-ho. En la banda del bai jubregat, com que hi ha bastantes empreses del sector industrial, aquest perfil abunda en aquesta àrea. Llavors, a veure si hi ha sort, perquè en aquest cas s'està oferint un contracte indefinit. Que bé, molt bé. Hem parlat de dues ofertes, encara ens en queden alguna més, no suposo? Sí, després tenim una d'oxiliada neteja per un servei d'assistència domiciliària. I són dos vacances, en aquest cas. Seria un contracte temporal fins a la temporada quan acabi l'estiu. Molt bé, contracte temporal, hi ha d'haver de tot, també. I què més tenim? Després tenim una oferta que és d'oxiliada administrativa. En funcions de gestor telefònic. I és indispensable, en aquest cas, disposar de certificat de discapacitat. Això és així perquè les empreses estan obligades a que quan superen un nombre de persones treballadores ha incorporar la seva plantilla, almenys un 2% de persones amb una discapacitat certificada. Llavors, en aquest cas, aquesta empresa ha regulat, ha dissenyat aquest lloc de treball amb aquesta condició per tal de poder complir amb la llei i donar oportunitat a persones que tenen una discapacitat. Molt bé, perfecte. O sigui que si hi ha algú que ens estigui escoltant i que tingui el carnet, doncs pot optar, també, en aquesta feina, que hem dit de gestió de trucades telefòniques, no? Gestió telefònica i coneixements administratius. Fantàstic, molt bé. I ens en queda una, no? Sí, una oferta que és d'administratiu o administrativa. I, en aquest cas, és una oferta d'horari parcial. Són només 9 hores setmanals en un horari de matí i és per donar suport administratiu en gestió de formació. Llavors, seria per iniciar el setembre, ja s'ha iniciat ara la selecció, però el contracte començaria el setembre, seria un contracte de formació en alternança. Això és un nou contracte que ha suscitat amb la reforma laboral, que, bueno, hi ha una sèrie de característiques, si alguna persona tingués algun dubte, els podríem fer assessorament, però, bueno, en principi, com que és molt obert, qualsevol persona en general es podria presentar, perquè va per rang d'edat si disposes d'una titulació o no, però, bueno, que qualsevol persona que tingui dubtes, a l'oferta hi ha més informació. Aquestes són només algunes de les... moltes ofertes, no? Has dit que hi havia més de 10? Almenys aquí ja s'han just, després la pròpia plataforma Shalok té moltes més. Llavors, les altres ofertes ja porten alguns dies publicades, potser hi ha més gent que la s'ha vist, i hem volgut destacar aquestes que són les més recents. Molt bé, fantàstic. Doncs que es posin en contacte també amb promoció econòmica, si hi ha algú que ens estigui escoltant i que li hagi interès alguna de les que hem parlat, i si no, passarem més informació també a la plataforma Shalok, un cop d'ull i a mirar les ofertes. Molt bé. Què és la part d'ofertes laborals? Tenim una notícia més a aquest àrea d'ocupació. I és que el divendres passat, 1 de juliol, l'Ajuntament de Sant Just va contractar 5 persones. En el marc del pla d'ocupació, a Mb 2022-2023, segona convocatòria. Ja en altres programes havíem estat comentant que s'iniciaria el procés de selecció i que aquestes persones incorporàries... Doncs bé, ja ha arribat el moment, ja estan incorporades. Llavors, aquestes persones gaudiran d'un contracte d'un any en el qual s'hi engloben diferents accions de formació. I, bueno, aquest pla està finançat per l'àrea metropolitana de Barcelona. Molt bé, fantàstic. Doncs, també, notícia interessant... I passem a Emprenedoria, Racal. Sí, d'aquest apartat d'Emprenedoria i Empresa, voldríem destacar que la setmana passada, el dijous passat, es va celebrar una jornada sobre transició energètica a empreses. Va ser tot un èxit perquè hi va haver molta assistència per part d'empreses del territori, i, bueno, aquest acte va ser un acte informatiu sobre les diferents possibilitats que avui dia hi existeixen per crear comunitats energètiques i, sobretot, dels beneficis de produir i compartir l'energia, principalment fotovoltaica entre les empreses. Aquest és un model molt interessant per empreses ubicades en poligons industrials, d'una de la seva disponibilitat de coberta, de taulada. Per això. Les empreses, a vegades, com que normalment tenen superfícies bastant grans, és un lloc bastant idoni per posar i aprofitar aquest tipus d'energia, i passar d'un tipus d'energia més antiga a les renovables, i suposo que també els hi deu anar a favorir, deu anar a haver beneficis o com premis per fer aquesta transició. Sí, hi ha una sèrie de bonificacions, tant a nivell municipal com a nivell d'altres administracions, que precisament a les jornades van explicar, i que si alguna empresa encara tingués interès, en coneixes, es pot posar en contacte amb el servei de promoció econòmica. Perquè no és només que s'hagi fet aquesta jornada, sinó que durant aquest any s'estarà treballant en aquesta línia, per a favorir una mica el coneixement. De vegades tenim la intenció, alguna empresa pot tenir la intenció de fer aquesta acció, de passar d'un model a un altre, però desconeix com fer-ho. Doncs, bueno, es facilitarà aquest coneixement. Vale. Suposo que la reunió hauria de ser a nivell informatiu. És a dir, les persones que anaven no estiguéssim com compromeses amb el projecte. I també a nivell informatiu de com es feia el procés aquest, que consisteix, les bonificacions. Sí, hi havia diversos ponents en la jornada, i a cada ponent era expert d'una àrea. Hi havia algun exemple, perquè de vegades en va sempre se'ls veu millor, però les persones assistents potser hi haurien persones que encara no han començat i estan en un nivell molt baix, o persones que potser hi han donat uns petits passos. Molt bé, parlarem també d'aquesta jornada de transició energètica empresarial, i suposo que hi ha algunes cosetes també de comerç, no és aquell? Sí, de comerç, bueno, a part que aquest cap de setmana es va celebrar la Fireta, que es fa a Mas Lluís, el primer cap de setmana, que això ja podem dir que no és notícia, ja tenim una mica... Estem habituades, ja, al tema de les fires a Mas Lluís? Doncs ara sí, com a notícia, és que hi haurà una nova fira de comerç a Mas Lluís també. Això es farà el proper 18 de setembre, en el parc de Julià Quieta. Llavors hi haurà restauració, tallers, activitats infantils, actuacions itinerants, música i activitats esportives, una mica seguint la programació de les últimes fires, llavors, comentar aquells comerços, aquelles persones que ostentin els seus locals de restauració, aquí a Sant Just, que des del set, fins al 18 de Julià, podran apuntar-se per participar-hi. Ara mateix, el servei de promoció econòmica estan enviant els formularis de participació. Fantàstic, és a dir, ara és el moment de que les botigues, comerços de Sant Just, que vulguin participar en aquesta fira al 18 de setembre, afagin la inscripció, serà una botiga, serà una fira que segurament recordarà una mica, no, a la fira de la primavera o de fira del comerç que es va fer cap al mes de maig allà al Joan Maragall, però canviant l'ubicació Mas Lluís, i suposo que amb altres activitats o altres actuacions, la versió més de tard, ho podríem dir-ho així, mig-mig. O finalització d'estiu, potser, no? Sí, finalització d'estiu, clar. Que ens dona de vegades una mica de llàstima, que s'acabi, o és? Home, 18 de setembre encara s'estiu, oficialment, per tant, sí, de fida d'estiu. Molt bé, doncs hem parlat d'aquesta nova fira del comerç Mas Lluís, que hi haurà al mes de setembre, també de com va anar aquesta primera reunió de la transició energètica a les empreses, d'aquest pla, també, d'ocupació, i de les diferents ofertes que hem comentat, que n'hi havia més, però que ens hem quedat amb aquesta cinc que ens ha parlat la Raquel. Doncs, Raquel, jo crec que no se'ns escaparàs. Jo no sé si vols comentar alguna altra cosa que tingui sis en ment. Bueno, si alguna persona s'està preguntant què passa amb la formació, bueno, dir que llavors cap al setembre es reprendrà totes aquelles seccions que habitualment es fan, s'ofereixen tant des de la part d'empresa i empernadoria com d'ocupació. En petites píndoles, se'n va al format que hem vingut durant l'inici de l'any, i llavors, bueno, gairebé la segona setmana de setembre, ja tindrem una formació planificada. Hosti, que bé, molt bé. Això, estan posades també les d'aquesta segona part en el web? Sí, a la web sura el calendari anual, tant d'ocupació com d'empresa. Molt bé. Doncs, a consultar-ho per allà, si algú també té algú dubte de quan es torna a reprendre de cara al setembre, i que s'ho noti a l'agenda. Recan, moltíssimes gràcies. Hem estat a aquesta estoneta amb tu i res. Encara ens quedarà alguna sessió, que ens agafa vacances, o sigui, que fins llavors. Molt bé, moltes gràcies, Núria, que vagi bé. Vinga, adéu. Adéu. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. A les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. Dilluns, et dipendres de 10 a una, en directe, a Ràdio d'Esberna. Vinga, Vallera, comencem aquí a Ràdio d'Esberna. Una nova secció, un espai especial, que tindrem alguns dies, també, setmanalment, amb la Glòria Romero, que ara mateix està fent aquí, també, a la Mísora Municipal, les seves pràctiques. Normalment l'escoltem aquí a la Rambla, per les tardes, amb l'espai. Converses de terrassa, però més a més ara també fa un espai, una mica diferent, encara més a nivell musical. I, Glòria, jo crec que, fetes les presentacions, la gent ja et coneix i ara ens falta acabar de veure i de saber com tindrem aquesta secció de música, hem dit, eh, que serà? Sí, sí. He pensat que seria una secció una mica temàtica, dependent de la setmana i del que jo em vengui al cap que podria tractar. Aquesta setmana he titulat Summer Vibes, Vibres d'estiu així, però que soni una mica més anglosexo i més xulo, suposadament. Una secció dinàmica, fresca, música, per animar-nos l'esperit. Bueno, per animar, no sé jo, perquè la veritat és que soc una mica de música tristona, t'he de confessar, però, bueno... Bueno, no va jona, no? Sí, però, bueno, són totes molt maques i molt romantitzables, que és a mi el que m'agrada en aquesta vida. Per aquesta setmana, com t'he dit, he portat com una mini playlist. No jo encara no em ve com fer playlist, playlist per la gent. Molt bé. Aquesta setmana, com he dit, és Summer Vibes, i llavors es diu així, perquè volia fer un recull de cançons, que d'un gassin com Vibres d'estiu, no? Doncs aquestes que et poses quan estàs fent un viatge en tren, o un roadtrip, que ens agrada molt a nosaltres, o, per exemple, també col·legi la platja, en fi, com cançons que escoltes i dius, això és la banda sonora perfecta per a un anunci d'estrelladam. Mira, parlant d'anunci d'estrelladam, aquest estiu encara no ha sortit l'anunci, l'anunci amb majúscules, perquè cada any surt. L'anunci d'estrelladam. Però, bueno... Que els estan fent esperar una mica. Sí, sí, de cara a l'octubre i això s'animen. Potser també en gent ens en dirà bé. Comencem, també, amb els ullens, que aquest espai no s'assolapara amb el que fem amb l'Andrea, perquè l'Andrea sempre ens parla de novetats, és a dir, les últimes coses que treuen a cantants a nivell de tot el món. I aquest és un espai diferent, perquè parlem més de unic cançons com partemàtiques. Exacte. I aquest cas és de les vibracions, de les cançons d'una mica que escoltem ara l'estiu, com ha dit la Gloria en un viatge, o quan estem al cotxe, a la platja, i això. Llavors, jo m'entra navegava entre el meu Spotify per aconseguir com una llista de temes musicals, que segueix aquest objectiu. Em va s'adonar que tenia guardades múltiples cançons que he directament incorporat la paraula estiu o verano, en el propi títol, o sigui, com 10 o 12 cançons, que directament es diu on és aquest estiu, on és aquest verano. I vaig pensar que ajuntar unes quantes, doncs era realment la idea perfecta per oferir una playlist, totes plena de Summer Vibes. I llavors, a la mini playlist, que finalment he configurat i he portat, s'inclou un total de 8 cançons, cadascú de l'artista diferent, 4 drets a nivell català i 4 drets a nivell espanyol, una mica de meitat i meitat. I algun grup que en tant el coneixeu seguríssim, però ni altres, dels quals jo tinc la intuïció, que probablement no, perquè també una mica la meva idea és com donar coneixers artistes així, com una mica menys coneguts, i també com refescar una mica, com dir-ho, com la coneixença musical de la gent. Tinc aquí la llista i, efectivament, alguns em sonen, altres no. Per tant, no sé, anirem escoltant una mica cada cançó. I suposo que també, després, anirem comentant, perquè de l'escollit o en quin moment seria l'idònia o l'ideal de sentir que ets melodia de fons. Ara, a l'estiu... Què fem, escoltem la primera, doncs? Escoltem la primera.Vale, la presentes? La presento.Vale, sí. La primera es diu, lo que me gusta del verano es poder tomar helado. Toma. Jo crec que en qualsevol moment de la nostra vida, a més a més, és bastant correcte. A més, que siguin programes de la lectora. Doncs, potser prendre Jalanda és la millor opció, eh? Exacte. És una cançó bastant bé, ja, perquè és com del 2011, que ho he dit ja als seus anys, i és d'un dels meus grups preferidíssims, que són els Papatopo. Vale. Després ens parles una mica del Papatopo, on hem d'escoltar la cançó. Vinga, cançó, va. Vinga, cançó. Vinga, cançó. D'aquestes setmanes, tu, Glòria? D'aquesta setmana, mira, a Estratxatella... Sí. O Pistacho. O Pistacho, sí. A més preferidíssims. D'als que han nomanat, potser em quedaria mal de tronja, eh? Sí. Això d'AfterEight, quins fàstics. Ho sento moltíssim fer un gelat d'això. Pasta de dents. Ja, ja. Ja de bé per tot, no? Ja de bé per tot. Suposo que el sabor deu ser aquest, però deu portar una barreja de menta. Això espero, perquè és igual. És com el de Pitufo, que dius, qui es demana això? Ja, Pitufo, li diuen això pel color. Exacte. Jo crec que és això que deu portar menta o pinya, o alguna barreja d'aquestes. Clar. Com vas descobrir-te aquest grup, per cert? Doncs molt fàcil. Jo he de dir... jo em faig molt la xula de que sempre estic recomanant cançons i tal. I la veritat és que tot el que conec, més o menys, m'ho han recomanat a mi abans, els meus amics. I llavors aquest grup en específic sí me'l va recomanar. Te l'han recomanat. Un amic molt proper meu, que a més a més, com que... el grup d'amics d'aquest amic que a mi em va presentar, i que ara és el meu grup d'amics, també, és com un dels dos tres grups preferits, com en general, com que sempre posem a les festes, quan estem junts, sempre posem aquest grup, ens agrada moltíssim, és com el nostre grup, que és un nostre amistat, exacte. Que guai. I és un grup de veritat molt bo. Ara fa molt temps que no treuen música nova, i ens fa molta pena, però sí que estan actius per les xarxes. Perfecte. I tenen un bagatge musical, diguem-ne, bastant extens, un álbum, molts de pes, vull dir que si ens vols que ho es pot... D'acord amb el nom?Papatopo. Sí, a mi m'agrada moltíssim, perquè el seu estil... va variar una mica, però en general, el seu álbum, sobretot, és bastant xentero, lletra molt maca, de veritat, molt, molt maca, i el recomo no moltíssim, també hem fet la banda sonora de diverses pedícules, així com Indis. Bueno, que el recomanes. El recomo no, de veritat. Molt bé. Papatopo, amb aquesta cançó, el que m'he gostat del verà, és poder comer... no, tomar helado. Molt bé, doncs passem a la següent cançó, si vols, Gloria. L'estiu amb tu, de Arios, són col·laboració amb Gal Golento. Em són dues artistes que no conec gaire, però heu observat que són com dues artistes, però separat, però que fan moltes col·laboracions juntes. No sé si són germans o per allà, la veritat no m'he aclarat, així una mica aclarit, així una mica, si arroyo com Gina està, de germans que fan música junts i tal. No tinc ni idea, honestament. Però aquesta cançó també la vaig a robar d'una playlist de la meva amiga i... I aquesta cançó m'agrada molt, perquè juguis com la cançó ideal per un que m'amor d'estiu. Ah, mira. Em sembla com molt la gent en aquells moments. És molt cançó de persona que coneixes l'estiu i que hi argues com el teu romance en veia fins al setembre, ja veureu. Molt bé, doncs la posem, va, eh? I passa l'estiu amb tu. Trepitja a platges que no havies ningú. Rellegi llibres que ens hem oblidat i repensar-nos el temps a passar. Sorto i tu ja mires de raon. Vinc corrents amb tu alloles i em segueixes des d'avui. La calor no pot guanyar-me, però he tornat a relliscar. Just abans de la botiga on comprava'm el gelat. I tothom ens mira i es pregunta en què passa. Si eren les més atrevides dels pobles d'aquí al costat. Ui, passa l'estiu amb tu. Trepitja a platges que no havies ningú. Rellegi llibres que ens hem oblidat i repensar-nos el temps a passar. Vull seguir rient i veure com m'estimes. Seure l'aigua junts i fer un castell per viure i posar-te creme al nas només escampar una mica i canviar-hi i fixar els ulls. Doncs sí que és així, bastant tranquil a la cançó, eh? Sí, sí, no és allò excitada ni res, i només havia d'enxilegir per escoltar tranquil·lament. Exacte, que molt bé. Galgolento i ariocs, els dos que posen veu a la cançó. Si ets buscant a Instagram també veureu que estan fent concerts per aquí, si us voleu. Perfecte, Glòria, parlant de la següent del tercer tema que ens pot. Si eren parlat d'una cançó que és com Romans d'estiu, ara és al revés. Ostres! Ara és una mica, es diu, Último Verano. Prodista que el seu nom així com musical artístic és From, però que es diu Fernando Romero, compartim un nom. A mi és veritat. I sí, és justament això, Último Verano, doncs un mica el contrari de l'última cançó. En comptes de ser un romans d'estiu, és com l'últim estiu, que tindràs amb el teu amor, no? I per tant, una mica la part trista d'aquesta història. Podríem veure com una història de dues parts, la primera cançó és la primera part i aquesta és la segona part, però les coses no acaben del tot bé. Però tot i així, a mi és una de les més cançons per favorides d'aquesta playlist, perquè la musicalitat, el ritme, és preciós. I perquè per mi ja era molta nostàlgia, i és una persona supernostàlgica. I les cançons que em fan sentir així... T'agraden, ja es capten. Doncs esportem-la a veure l'últim oberà de From. La luz del sol se fué, me empiezas a oscurecer, ni mirando al nació entendí, que seguramente no estés sempre aquí, y tengo todas las razones para que estés el último oberano, que nos apoderé, y aunque sea triste despertarse, ver el mundo así me siento sola pensando en un verano sin ti. La teva luz me permite escribir, sin dejarme dormir. També no se'n tranquil·leta, per això, aquesta? Sí, és allò... Tranquil·la, suau... Però ara canviem, canviem una mica més de ritme, que ens cal també. I una altra cop també, com canvi de... d'emoció, no? Ah, podria ser, eh? Les següents, molts esteus quedant per viure de ginastà, així, algú més col·legut. Bueno, per mi és un tema, honestament. Jo crec que aquesta gent s'ha dit de la molt bé fer el que fan, i per això tenen l'èxit que estan tenint, i molts esteus queden per viure per mi. A sobre, per mi, és total com música de festival. De festival, eh? Sobretot d'anar-te a un Juliol a prendre pel sac, a dormir, en una tenda de campanya de l'endós, que és incomodíssim, per escoltar aquesta cançó de la tarda i dir... Ha pelgut la pena, eh? Està aquí, i passar-ho al lloc que està incòmoda, i ja he pogut escoltar aquesta cançó de ginastà. Es van dur a conèixer potser que faci 3 anys, o dos, o m'estic passant. Bé, dos, jo crec. Jo he de confessar que a mi em van cridar l'atenció, només quan van treure l'Eva i la Jona, perquè vols dir que això sí que soc jo. Gràcies per fer música per mi. I jo recordo que van anar... Jo em sembla que el primer cop que les vaig escoltar, em sembla que va ser a través del programa fax. Va haver un dia que van anar al FAC, un dissabte d'ali. Sí, molt probable. I em sembla que va ser allà quan els vaig escoltar. Són germans, oi? Són germans. Bé, doncs aquest parell de germans escoltem ara la segona cançó de temàtica estiuenca, que es diu... Molts estius queden per viure. La lluny veig la platja ja ben farta de nadar. Escriven plàstic, jugant-me el coll al braç. No l'ontra les ones d'un merclau, que ara em fa por. Ah, i va ploure aquell amor al vasós. I si m'ho permeten deixaré que el meu amor canessin fortes i que es mengin el món. Si vols venir a veure'n pots trobar-me en orixó, on tot s'acaba, quan tot vagi millor. Després d'un temps a l'ou, torna la vida. Crema solar-se'n quanta i surt a explorar. Deixa cap a Caroni, la closca fina. Ves a buscar els teus somnis, que és gran, no ho sé, ah. Molts estius queden per viure. Jo que seguiré nadant. Tu dibuixes un somriure. Poques coses brillen tant. Molts estius queden per viure. Jo que seguiré nadant. Tu dibuixes un somriure. Poques coses brillen tant. Res no serà fàcil quan sentiu que bufa fort, o una xarxa no us deixi arribar a port. Si no té una brisa sou a prop de Palamós, on vaig prometre'm que em van robar-me el cor. I ara cap a Caroni, torna la vida. Crema totes les migèries amb el sol i el mar. Deixa que et toqui el vent, que arribi el migdia. I cada manera et porti per tot. La cançó sigui d'aquest any, de l'estiu d'aquest any. No. És de fet, crec que és del 2020. Has de dir-te que no l'havia escoltat. Sí, sí, mira. Ara ho estic llegint el 10 de juliol del 2020. No l'havia escoltat abans. Jo crec que va sortir una mica abans del boom-boom. No va ressonar tant com les que van treure després. Jo crec que el 2020 era un estiu que no era estiu. Hi ha un estiu així bastant estrany. El primer estiu amb pandèmia. Va ser quan estava allò, un confinament total i absolut. No volo realment el títol, t'he sentit. Realment, el 2020 va ser l'estiu d'aquest boom dels contagis. Va haver un estiu que van haver-hi contagis entre els joves. Jo crec que sí. És que de veritat, com que intento pensar com en els anys de pandèmia, és que està tot burra, és igual. El primer estiu de pandèmia, deixem-ho així. Molt bé, passem a la següent cançó, el següent tema. La següent tema es titula Jo sóc el verano, d'un artista madrilella que es diu Casero sin casa. No recordo el seu nom com de veritat i no artístic, perdoneu-me. Però jo aquesta la vaig descobrir, perquè una integrant de carinyo, que és un altre grup madrilell, que m'encanta moltíssim, vam fer una col·laboració amb aquesta noia. La vaig descobrir per aquesta col·laboració i em vaig quedar, perquè la seva música és soblíssima. A sobre no em vull fer la guai, però quan la vaig començar a seguir tenia molts pocs seguidors, i potser havia tret només dues cançons. I m'alegra moltíssim que ara té l'àlbum, té molts EP's fora, i ret moltíssim atenció, i de veritat que se l'amareix. De fet, crec que quan va començar, tenia fins i tot a l'espot i feia com una opció de donacions. Pels artistes com més petits, que els costa més com tirar-te bar, i que necessiten com diners per poder fer la seva feina. I allà va començar d'aquesta forma, i ara crec que ja n'hi he posat, com el símbol que ja li va, òbviament, increïble, però força millor. I aquesta és una cançó que té el seu álbum, no és cop single, però és molt maco, honestament. Ja es diu, jo sóc el verano. Vinga, va, doncs escoltem-la, eh? I jo sóc el verano, tú siempre, por delante, aunque vayamos de la mano. Hiciste crecer las flores y yo las he matado. El agua que trajiste ya no existe, la he secado. Va, va, va, va, va, va, va, va. Va, va, va, va, va, va, va. Va, va, va, va, va, va, va. Tu eres la primavera, y yo soy el verano. Tú te apagas cansada cuando yo aún no he empetado. Des de esa temperatura templada y agradable. He subido los grados, son calor, insoportable. Para, di-dada, para, di-dada, di-dada, di-dada, di-dada, di-dada, di-dada, di-dada, di-dada, di-dada. ... Em sembla com molt original la música d'aquesta cançó. Sí, a més de lletra també. Una molt forma com molt maca, com de descriure la teva relació amb una altra persona. De veritat, tu què ets més de primavera de l'estiu? Jo d'estiu. 100% O sigui, la primavera també m'agrada, vull dir, entre tardor, hivern, estiu i... De totes les estacions, a mi la de l'estiu és la que a mi m'agrada, però... Sí, sobre primavera totes les alèrgies. Ja, exploten, però també m'agrada la primavera, ets a dir, avui dimesos, demà i això, també soc fan. S'ha d'apreciar tot en aquesta vida. Clar, sí, sí. Vull dir que per poder-les apreciar també han d'existir les altres per fer contra res, i no? Afectivament. Però jo sóc i el verà, no? Sí. I hem dit que no sabem el nom, però que l'artista es diu Casero. Casero sin casa o Casero para los amigos. Vale, exacte. Molt bé, i seguim amb el següent tema que ens portes, Gloria. I seguim, el següent estitula Vinc del teu estiu. Vale. És com una parella, no sé si són parelles romàntiques, però és una parella d'artistes que actuen sempre junts, que es diuen Jou Jet i Maria Ribot. Vale. M'agrada molt aquesta gent. Els vaig descobrir fa temps i temps, i és d'aquests artistes que no... Sí que mai em parlo com escoltar la discografia sencera, però que les uniques cançons que he escoltat, és com que m'agraden molt. Ah, mira. Llavors com que tinc la sensació que si els escoltés més m'agradaria com més i més i més i més. No sé crec que sobretot el que he destacat veig és la seva lletra, perquè és que ho he de dir. Aquesta cançó és macíssima, no s'ha interpretat la lletra. No s'ha interpretat. És a dir, no saps una mica cap on van els tiros. Exacte, només sé que és preciosa, que em sembla superpuètica, però que l'escolti i dic no sé de què m'estàs parlant. Llavors algú... Hi ha coses de la música o de les cançons que t'enganxen i no saps ben bé. 100% El que és, no sé si és la cadència dels acords, de la tonalitat o de com la canten, del que diu la lletra. Potser és un mix de tot plegat, ve de saber. No sabem a què, però... Si algú la sap interpretar què em digui. Bueno, molt bé. Doncs això, Jou Jet i Maria Ribot interpreten aquest tema a Vinc del Teu Estiu, els podem seguir també per Instagram i xarxes associats. I he vist que tenen concerts properament, o sigui... Ah, bueno, doncs també es pot mirar la seva agenda de concerts. Sí. I qui sap si en els hi ha preguntat directament. Perdona, la cançó de l'estiu que heu fet d'aquí exactament. Va, escoltem-la una mica, a veure com fa. Que som amb volem, sí, que som el que has donat. Vinc del teu estiu, com més us esperant, conèixer l'aire que els fa grans. Sento aquell tambor, el ritme del teu cor, el cor i de què et fas. Busco en aquest can, la fórmula total, i l'escalt del que sap. Aquell guardia soroll, que em frena la passió i em pren enlloc de dir-te clar. Som, venir pressiós, ets un gràcies i una mà. Vinc al camí clar, senti sentir buscar, deixar-se omplir, seguir buscant. És un saber petit, per un llegat tan gros, per un esquís tan gran. Rouga en el teu cos, aquest, la meva mà, que clar, molt lloc, on reposar. Hem de dir que la cançó es va publicar, o sigui, la menja es va penjar a YouTube, al 2020, i crec que el 29 de febrer. Fots, eh? És possible. És possible, eh? Curiós, una cançó de l'estiu, publicada el 29 de febrer, el 2020. S'haurà 29 de febrer. S'han pocs anys, que tenen 29 de febrer. Cada 4 anys, els anys de traspàs. Bona nit a Espanya, llavors. Sí, sí, una data curiosa. Molt bé, ja ho indica també, la cançó igual de curiosa. Molt bé, i ens presentes el següent tema, Gloria. Sí, el següent tema. Una mica, hashtag, operació en triomfo. Per què? Perquè és de la Maya. S'ha tornat el nou verano, és del seu primer álbum. Una cançó que jo crec que ha passat força de superseguda, perquè no ha sigut single, ni ha sigut una col·laboració de les més solades d'ella, però, per mi, una de les més maques del seu primer álbum. Jo soc molt, molt, molt fan de la Maya. La defensa a capa i espada, perquè hi ha persones que me l'han intentat tirar per terra, i no ho permeto. No ho permet, no? Perquè és un artistat de capa veus, he de confessar, però que encara no m'he escoltat el nou álbum. Ho tinc pendent. Home, Gloria. Està taxada, jo sóc una dona ocupada. Però aquest tema del primer álbum, com he dit, em sembla preciós, i a sobre us recomano també que mireu el vídeo. Perquè és gracisíssim. El videoclip. Sí, el videoclip és... Una sorteia és com una animació d'un artista més molt xulo, que és a Instagram, que es diu Néstor, alguna cosa més. Si veieu el vídeo de la Maya, us sortirà el nom de l'artista. Però és gracisíssim, perquè s'escolteu la cançó, és com una història entre dues persones, i en el vídeo s'interpreta com que és la Maya amb un òlion. Ah, mira. Com que intenta contactar amb un òlion, la Maya. Que bé, tu. Això a Nuevo Verano, és dir, la cançó. Doncs això, recomanem que l'escolteu, però també que si teniu l'oportunitat que feu una passada per YouTube, poseu a Maya Nuevo Verano, i que també visualitzeu el videoclip amb les animacions d'aquest artista, que també diu la Glòria, que es pot seguir per Instagram. Descobrim ara veure centrada dades, si obtenim el nom i l'acompte de l'Illustrador, va. Sí. La luna se refleja en mis uñas mordidas. Todas las estrellas están juntas en mi bebida. La guitarra suena un poco mal, pero me importa porque es verano. Y además últimamente estoy hablando. Me gusta hablar contigo. Hablar contigo. Esta noche estoy contenta, pero poco, no mucho. Aunque hable contigo, no consigo verte nunca. Y mis amigos me quieren matar, pero suvo que me da igual. Y además últimamente estoy hablando. Hablando con todo el mundo. Me gusta el mundo. Me gusta el mundo. Pero tú un poco más. Solamente un poco más. Aquí tenim aquesta cançó de la Maia. La cançó de la Maia. Hem trobat alguna informació de l'Illustrador. Si aneu a Instagram, el seu nom és Néstorff. M'agrada molt perquè fa piñetes iròniques. Fa còmics, il·lustració, també fa vídeos de música. Fa de tot aquest noi. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. El seu nom és Artur. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És molt maco. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò. És un artista que s'ha fet bastant de ressò.