#201 - La Rambla del 5/7/2022

Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de la 5 de la tarda d'avui dimarts 5 de juliol benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.0FM a la Misora Municipal de Sant Just. Sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6 farem un repàs a les afamèrides i els dies internacionals d'avui. A més a més, després també tindrem el cadarrius aquí a l'estudi per fer la predicció del temps i tot seguit tindrem també l'arregulló per fer l'espai de natura i mèdia ambient, amb qui parlarem, precisament, dels 25 anys de la creació de l'agrupació ecologista Hálnus, de la que forma l'arbre, i, doncs, la mica de celebració que faran el diumenge 17 de juliol, que faran una trobada oberta a la ciutadania aquí al poble. Després de segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10 i després d'escoltar els bunyetims informatius de Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esvern, farem un nou capítol de converses de Terrassa amb la San Justenca Gloria Romero, que aquests dies la tenim com a vacària aquí a la Misora Municipal, i després ens anirem fins a Cuinamiracle, restaurant també d'aquí del municipi, i parlarem amb en Joan Targarona sobre alimentació, saludable i gastronomia. Tot això serà de seguida. Ara per això també us deixaré amb un tema musical del Miquinuñe di comencem. Vinga, el tema que us deixo es diu Llums de mitjanit i és la cançó que canta el Miquinuñez amb la Mariona Escoda, la guanyadora del concurs de TV3, el concurs musical Euforia. Vinga, el tema que us deixo es diu Llums de mitjanit i és la cançó que canta el Miquinuñez amb la Mariona Escoda, la guanyadora del concurs de TV3, el concurs musical Euforia. Vinga, el tema que us deixo es diu Llums de mitjanit i és la cançó que canta el Miquinuñez amb la Mariona Escoda, la guanyadora del concurs de TV3, el concurs musical Euforia. Vinga, el tema que us deixo es diu Llums de mitjanit i és la cançó que canta el Miquinuñez i es diu Llums de mitjanit i és la cançó que canta el Miquinuñez amb la Mariona Escoda, la guanyadora del concurs de TV3, el concurs musical Euforia. Vinga, el tema que us deixo es diu Llums de mitjanit i és la cançó que canta el Miquinuñez amb la Mariona Escoda, la guanyadora del concurs de TV3, el concurs musical Euforia. Vinga, ara anem a repassar aquests dies internacionals i també a Famèrides, que van passar al dia com avui. Vinga, anem a l'any 1392, un 5 de juliol a Barcelona s'acabava la construcció de la llotja. També tenim que l'any 1811 a Venezuela es va independitzar d'Espanya. A l'any 1941, 5 de juliol van sortir els membres de la División Azul de l'exècid espanyol, que reculsarien l'exècid alemanya, el front rus, durant la Segona Guerra Mundial. També tenim que el parc temàtic Port Aventura a l'any 1997 va haver-hi l'accident mortal a la muntanya russa estampida. Uns anyets abans va passar el 1962, que a Gèria s'independitzeva de França. També el dia com avui de l'any 1996, un any abans que passés l'accident a l'estàmpida, a Dinburg, un 5 de juliol hi va néixer el primer mamífer clònic. La vella anomenada Dolly ho va fer l'institut Roslin, i a més a més també ho va fer públic el 23 de febrer, per això de l'any següent, de l'any 97. I acabarem amb l'última femèrida, dient que l'any 2019, un 5 de juliol, reservant la UNESCO, va declarar patrimoni mundial de la humanitat al jaciment arqueològic de Babilònia. Passem ara, doncs, també als naixaments. Del dia com avui va néixer el promotor de l'excursionisme catalán César August Torres, va néixer a Barcelona el 1851. També del dia com avui va néixer Blas Infante, política, escriptor i advocat espanyol, va néixer a la província de Málaga l'any 1885. També el 1911, un 5 de juliol, va néixer a França George Pompidou, segon president de la República Francesa. I passem a les necrològiques, perquè del dia com avui va morir Tomas Stamford, polític naturalista britànic, i més conegut per la Fundació de la Ciutat de Singaport, va morir a Londres el 1826. També del dia com avui va morir Maria Mercè-Marsal, escriptora, va morir el 98 a Barcelona. I també, justament fa un any, avui a Roma-Itàlia va morir Rafaela Carrà, representadora de televisió, cantant i actriu italiana. Havia nascut l'any 1943. Per cert, que sapigueu que avui 5 de juliol tenim només un dia internacional, és el Dia Mundial del Bikini. Aquesta data, la del 5 de juliol, coincideix precisament amb el dia de la presentació del primer bikini en tot el món, que va ser un 5 de juliol de l'any 1946. Com va sorgir el bikini? Aquesta icònica i exclusiva peça de vestir, caracteritzada per dues peces, va sorgir a l'any 46 per ocorrència del senyor Lluís Reart, un ingenier mecànic francès. Bé, consisteix a la part de dalt, la part superior de dos triangles units, en aquell moment estava dissenyat així, ara hi ha múltiples formes, però el primer que va sortir tenia forma de dos triangles units per tires laterals a la part inferior. El primer dia, aquesta peça de vestir segueix vigent, amb nous innovadors models, colors, tendències, la seva denominació prové d'un conjunt de petites illes, que pertanyen a les illes marxa, ubicades de l'oceà pacífic, conegudes com a color de bikini, per això en fer aquesta forma de bikini, se li va donar el mateix nom a la peça de vestir. Al principi el baticar va titllar del bikini com una peça de roba pecaminosa, que era molt provocatiu per aquella època, i de fet va ser prohibida en alguns països, entre ells el principi a Itàlia, a Bèlgica i també a Espanya. Algunes curiositats sobre el bikini, que en diferents països, per exemple, de la Latina Amèrica, el bikini és conegut com a traatge de bany o banyador també, que nosaltres consideraríem, per exemple, tot el traatge de bany sense ell, allat el bikini també el tracten com a banyador. Després també que un dels antecedents del bikini va ser un banyador de dues peces compós per un pantaló curt i una samarreta de maniga curta, i ha creat l'any 1913 per al dissenyador Carl Janssen. També que, per exemple, que quan va sorgir el bikini en algunes ciutats dels Estats Units també el van prohibir als seus en llocs públics. Doncs veieu-se a veure avui dia del bikini. La informació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Ràdio d'Esvern. Ens agrada el tanto. Ara fem la predicció del temps amb el Carles Rius. Hola, Carles. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Què tal? Com anem? Ens ha sorprès el xàfac que ha llogut aquest matí, de cop i volta. A més, no havia cap previsió comarquers. Ha estat un parell de tempestes. S'han format el voltant als Vols del Garraf. Ha creuat el Llobregati i ens ha arribat una miqueta a nosaltres. Un ruixat molt minso, ha sigut cap a les quarts del matí. I han caigut 6 dècimes de litra a l'escola Montseny, 4 dècimes de litra a Can Genestalsí. Més a dir, companyia, però com que estem acostumats. Amb aquesta suma, com ridícul, arribem als 148 litres per metre quadrat d'aquesta año 2022. Hauríem d'estar uns 400, però, bueno, 148 no està dins malament. És ironia, eh? Ja, ja, òbviament. Però, bueno, havíem... El que ha provocat això és que hem tingut un matí realment molt... Humid? Sí, perquè és que quan cau aquesta precipitació, a més a més, tenim partícules en suspensió. Aquesta polsahariana que arriba amb aquesta calor, que hi va fer arribar a 31,4 graus a l'escola Montseny, 31,2. Aquí a Can Genestalsí, una màxima molt alta. Tenim la superfície del terra molt calenta. A la nit tampoc és que refresqui massa. Avui la mínima ha estat de 22 graus a Sant Just. Quan ha plocut el matí, estàvem ja a 23, que estava pujant a la temperatura, però amb la pluja baixada a 22, s'ha disparat la humitat, però és que el cap de 4 hores ja estàvem a 28, i a més hem d'humitat a l'abada, o sigui que l'aixafogu ha sigut molt marcada avui. I a diferència d'ahir, el que tenim és alguns novolets més per fer bonic. Realment avui ha estat força maco, hem penjat una imatge de l'Art de Sant Martí, perquè t'ha coincidit amb la sortida de... El sol ja havia sortit feia estona, que surt molt d'hora, però coincidit amb la pluja i hem fet una miqueta de Sant Martí, ho hem publicitat a l'Instagram de la Ràdio. I el fet és que ens ha quedat un dia bastant xafogós, altra cop, temperatures molt altes al migdia, molta calor, i estem a l'espera d'un petit canvi. És un canvi molt petitó. Només durarà 24 hores, però és un canvi de temps que el que passarà exactament és que aquesta bossa d'Airacàlit s'ha despenjat una bosseta d'Airefret a 5.500 metres d'alçada, de 12 graus sota 0. És molt petita, però passarà per sobre de Catalunya. I això coincidirà amb demà dimecres i la matinada de dimecres a dijous. El passar per sobre de Catalunya, trobar-se aquesta temperatura tan calenta en superfície, aquest aire fred en alçada, que és un menys 12. No és res de l'altre món. Penseu que si fossin importants... A veure, m'estàs dient menys 12 i... Menys 12 a 5.500 metres de 5.500. És molt amunt, això. Tant més baixos. De canviar l'everest. Llavors, aquests menys 12, el que provocarà és que hi hagi contrastèrmica entre superfície i alçada, i ja sabeu que això és un dels ingredients més bonics per tenir tempestes roxats. I això podria passar demà. Els mapes d'aquí ens anunciàvem a aquesta possibilitat que quedava més clara que papirineu, papirineu i comarques interiors. O sigui que a la costa es veia una mica al marge d'aquesta situació. No sé que arribés alguna desgastada últimora. Però avui se'n... no sé, se'n hem valentonat una mica els mapes, i sembla que podríem rescar una miqueta més. Els americans, que és un dels que la claven més, estan entre 5 i 10 litres per metre quadrat, estaria bé. Quan plauria? Seria entre el dimecres a les 12 i dijous a les 12 del migdia. Entre les 12 del migdia de dimecres, 24 hores, és quan hi ha aquesta possibilitat que algun roxat o alguna tempesta és més probable que pel vespre nit, però, vaja, algun roxat o alguna tempesta pugui caure a Sant Just. Això provocarà que com que... El que ha passat avui, per exemple, amb la puja d'aquest matí, és que cau aquesta precipitació, cau molt poca, fa que creixi l'humitat i no arriba a refrescar, perquè l'aigua que està caient no és massa freda. Ha baixat un grau a la temperatura amb aquestes 6 dècimes. Però demà sí que, al desplomar-se aquesta aigua, aquesta aigua ve amb aire fred associat, i llavors aquesta aigua sí que els vents que descarreguen amb l'aigua, això sí que provoca que la temperatura baixi. I si parlàvem que avui les màximes estan per sobre dels 30 graus, un altre cop, demà baixarem fins als 27. Això és la gran notícia que podríem dir d'aquest petit canvi, que demà tindrem, per fi, un dia, amb temperatures normals per l'època. Aquests 27 de màxima que hi ha de previsió per demà, s'aguantarien, sembla, els propers dies, tot i que hi ha alguna previsió que ho canvia, ja ho anirem avançant durant la setmana, però sembla i tot indica que, a partir de dimecres, amb aquesta baixada de temperatura, la resta de la setmana, perquè un cop hagi passat aquesta buseta d'aire fred de demà, la resta de la setmana es farà sol. L'anticiclòs s'imposa i no tindrem pràcticament res a dir pel que fa el temps. L'única cosa és aquesta, que hi ha alguns mapes que es tornen a fer pujar la temperatura i molt de cara als següents dies, i altres mapes ens indiquen, que són la majoria, que es quedaran amb temperatures normals per l'època. Ens agafem amb aquesta, perquè és l'esperança. Normal per l'època vol dir 26, 28 o com a molt 29, o sigui, mai ha tocat els 30. Fins que no arribem al 15 de juliol, el del 30 no ho hauríem d'acabar tot i que ho portem tocant des de principis de marge. El fet és que podria quedar una setmana amb temperatures normals per l'època. Això, perquè fa el migdia, fa que l'ho igual, però no és tan insuportable, però les temperatures mínimes, que també recullen una miqueta i les nits seran serenes, aquí sí que ja notarem una petita diferència. Si avui hem dit que havíem tingut una de 22, de mínima de 22 la nit de dia i uns edimats, aquesta nit passada, amb una sensació de 23 és bastant provable que a partir de dimecres, la nit de dimecres a dijous i la resta de nits estiguem al voltant dels 19, 20 o 21, que això dius, bueno, mira, respirem una miqueta més. A partir de 22, 23 és molt empipador, però 19, 20, 21 podem estar una mica contents, perquè es pot conciliar una miqueta més bé el sol. Doncs sí, eh? Així que, pendents d'aquest canvi de demà, aviam si arriba de veritat, aviam si ens porta aquesta petita baixada de temperatures, i ens fa respirar una miqueta. Hem mirat mapes a llarg termini, que ens arriben els 18, 19 de juliol. Res de res. Pluges i res de res. Arribaríem a la segona meitat de juliol sense precipitacions, amb l'esperança de demà, que pot ser poca cosa, però algú és algú. I amb aquesta baixada de temperatures, que ja ens vagarà, perquè a partir del 15 de juliol, a partir de la setmana vinent, tenim la canícula d'aquella cosa que estem vivint des del mes de maig, però que arriben al seu moment. A l'edat oficial, a veure què ens arriba. Clar, si tenim un dia de 31, no podrem queixar-nos. No ens portem queixar-nos des del maig amb aquestes temperatures. Clar, és clar. I l'altra cosa que comentàvem a l'ajust aquest matí és el fet que s'empera, que no s'empreni ara i que digui que, com que fa tant temps que no plou, fotrem tota la festa major, eh? Només falta això. Cada el 3 al 7 d'agost decideixin que hi hagi un pluja. Que hi hagi un pluja. Algun dia o altre haurà de descarregar una miqueta, perquè és ridícul. No pot ser que sigui a partir del 7 en endavant, o a partir del 8, però... Quan l'Agenjà hagi fotut el camp, no? Aquest juliol es torna a presentar molt sec. Recordeu que al mes de juny van ser 6 litres per metre quadrat. El juliol es torna a presentar sequíssim. Algun dia ens haurà de caure una taula. Una tamborinada d'aquelles que diuen. Esperem que no sigui per festa major. Bueno, Carles, anirem actualitzant la informació, si et sembla, tant als magazines com també a les xarxes socials. Perfecte, aquí seran. Que vagi bé. Adéu. I true, my bad habits lead to you. My bad habits lead to you. My bad habits lead to you. My bad habits lead to you. Cervei de creditació de competències professionals Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Vielen Dank, Sí, tenim la Glòria aquí al costat també fent-nos suport, aprenent una mica com funciona el tema de la ràdio. Bé, avui és un programa especial perquè parlarem dels 25 anys d'alnos de la Grupació Ecologista, de la única, de fet que hi ha qui s'enjust. Volem rememorar una mica com van ser els inicis de la Grupació, com ha estat el transcurs d'aquest any, l'evolució també de la Grupació, i ara una mica en quin punt, en quina situació estàs, sabem que aquests últims mesos hi ha hagut algun moviment, no, arbres s'han aconseguit trobar per dir-ho així, futura generacions, almenys que garanteixin la continuïtat de la feina que ho ha estat fent els que fins ara heu format part i seguiré formant part. Però és tota una història i una agrupació que té bastanta trajectòria. Ens obriquem fa 25 anys en quin moment o en quin context sorgeix al nos? Bé, va ser el 97 i els joves del poble van entrar i t'he enviat un arxiu que va dir que la foto tenien 20 i pico anys i inquietud per la natura, com és normal estimar la natura i tenir inquietud i, junts, en el Pere al Taitón, que ja era més adult, també es van trobar en la plaça de l'Ajuntament i al Rentapau, els peus que es diuen, van fer l'acte de fundació, que era la forma legal, per enviar els estatuts a la Generalitat i van formar l'ALNOS, Agrupament de Defensa de l'Entorn. I volia practicar, actuar local i pensar global. És una mica el lema, això de pensar localment. Sí, actua localment i pensa globalment. I van començar. Jo, en el 93, que vaig venir aquí a viure, ja vivia aquí, i a l'any que ho vaig buscar. Jo tenia consciència ecologista de Berguit, de Roma, que aquí hem parlat alguna vegada, i llavors vaig buscar. No els queies i em busquessin. Et vas interessar una mica pel tema, vas veure que hi havia el grup ecologista i vaig entrar i ràpidament em van fer una junta i van col·locar de tresoret. Últimament el Braxem Prensas ens ha estat parlant de l'educació del Torrent de Can Cortés, però suposo que dels anys també hi ha hagut altres zones de Sant Just, en les que ho està treballant, en les que ho ha estat intentant preservar. És així, hi ha hagut altres zones, també, a part del Torrent. Sí, perquè no la feina de forestació, però la feina de neteja la feiem en tota la veia, que correspon a Sant Just, i la feien jornades de neteja. I recollíem la brossa de tot, posàvem bolses de plàstic, la deixàvem al camí, perquè el camió de municipal la recollís. Diguem-ne que anàvem a les domenxes, convidàvem a la població i tal. Això ho vam fer, potser 15 o 20 vegades, i es van sentir una mica fatigats de fer-ho i veure tan pocs resultats. La Sant Jove és a Temeixins. No veiem res resultat, ni tal. I van canviar a fer activitats de natura, que era sortir a conèixer les espècies que hi ha, un dia les papallones, i l'Olaguen es va especialitzar en el tema. Tant que consultàvem, i ahir no és viòleg, consultàvem una banda o una altra i tal, va muntar una exposició que ha recorregut diversos ateneus i casals de Barcelona, i va estar tres mesos en el centre de Coixarola, que en coll, o sigui, que té pes, i està guardada per a qualsevol... Va fer a les escoles del poble, va fer explicacions, també hi ha una foto del resum que hi ha fet de fotos de la web, i que és una de les coses dels punts en què jo valoro, com a segon objectiu ha aconseguit, de més valor del grup, d'haver assistit al grup. I ara la vostra sintonia, per dir-ho així, amb l'Ajuntament, amb l'administració local? Doncs van començar molt bé, molt lligats, per dir-me el Josep, que va ser regidor de Borses Dias del Pesuc, o de l'Initiat per Catalunya, molt de temps, es donava una subvenció molt, molt forta, molt alta, que teníem problemes, que tenia requisits per a on tenia que invertir-se, i tal, i ho feien, i després la crítica en el tal curs del temps a qüestions. En principi, el primer objectiu de la paperiona que jo considero el primer que ha aconseguit, el primer de tot, va ser la construcció, com a responsable, és que era un local ecologista, que era normal van construir la plataforma en defensa de la Valle, la qual va participar a les seves, una o més a lluny, però l'empenta inicial, la que estàvem ahir, cap a quin any era això més o menys, ara, a la plataforma? Entrat als 2000, que de 15 a 20 anys, potser, de 15 a 20 anys, i es va fer la fira de comercial, que es fa en Sant Just, i els socialistes van posar panells i lios, i tal, bueno, era el govern municipal, preferitment era el socialista, en la qual s'hauria d'urbanitzar, fins a un restaurant de Can Carbonell, en la que és Cota 148, i la reivindicació que es va construir, perquè hi ha molt amor aquí, les temes, les seves, no s'oblida dels seus pobles, no només en les altres muntanyes, sinó també a la pitja del poble, a altres organitzacions, a Justícia del Pau, van construir la plataforma aquesta, i un dumentge, un dumentge que també hi ha unes fotos, unes cuts, com si fos la de Mitjana, defensant... eren 700 persones, defensant la Valle de Sant Just, en este poble tan acomodat, i quan n'hi haven 14.000 habitants, una hora que n'hi ha 20.000, eh? Va ser un èxit, per l'associació també, vull dir, moure tanta gent? Sí, va ser un gran èxit. Entre altres coses, perquè el grup socialista, en Sant Feliu, en les plugues, i el seu plan era... que es trobi, que es trobi, que es trobi, i traurà molts diners per a fer parcs en el diners que ingressen de construir. I aquí van saber fer un pas enrere, i poder ser a favor de la clàmua popular, i van declarar que aquest tros passava a ser... llavors era el PECO, el tant no era part natural, era part metropolità, i aquest tros ara és part natural. És legalment totalment intocable, des d'on està el pont de Pedra. Però l'altre seria farsit, de cases unifamiliars... Potser és l'èxit més gran que reivindiquem. I que el centre és tu i és el que el recull. Que quede costat. Veus estar inmesos per dir-ho a gent tot això del nou pla que ho fec, no? Sí, també. I ara no estem frentament, diguem-ho, a aquest desenvolupament que li diem, que practiquen els socialistes en diferents municipis, perquè nosaltres no som una lla tancada aquí. No estem aïllats, estem on? Sí, estem enfrontament, i jo recordo que es van portar el jutjat, que és la senyora Hernández, que era la companya del que va ser president. Montilla, no era president, encara. Era el calde de cornellant. Es va portar a la... perquè li havíem faltat el respecte. Es va portar aquí el jutjat. I el que el calde que ha marxat, senyor Papenya, es va quadrar, recorda que en un pla em vas posar el den a la boca i dius, aquí estem, aquí és el meu carnet, i dic això, ja em puc desportar. I li va dir, no, no, no, guarda això i tal. I va tallar, i va obligar a retirar-la, a la senyora Hernández, que li va obligar a retirar la demanda. Vam arribar a aquell punt. Riu Bourg martialista sencía, sennia, com el sector dugú que està aичеat, sempre han tingut un buicot en el crèixer municipal. Unei. Busquen bell capitalistes? Sí. En servei d'exemple, Iowa allà passen baixes, centralized, num llegueix, o social這 sencí. dels 25 anys en el Policí Municipal. Sembla que ha sortit ja, ni que ningú s'hagi preocupat per anar a preguntar, perquè si s'haves preocupat ho sabria jo, perquè la guerra és a l'altre vermel que està fora, que porta encara a la web, però està allà a l'anys fora, els altres estan allà i tots són nous, ni una. És un dels objectius que sempre ha estat present al nos el fet de poder moure consciències entre la ciutadania s'enjusten que de cara a la preservació del medi ambient és algo que costa calar entre la gent. I tota l'independència, sempre. No es debem a ningú, ni a la iniciativa, ni a la socialitè, ni a la CUP, tampoc. No es debem, totalment, a la independència de pensament. Però això aquí va haver aquella sessió, tant de petit a història per a història, que li va demanar la dimissió al regidor, que l'altre dia el va tornar a renyar, perquè els arbres, el tema dels arbres aquells que van plantar, s'estan seguint secant. S'estan secant, no és que la sequera caigui ara? Dos de cada deu que queden, s'estan secant. També de la termina de sequera. I li va dir, escolta, ja te'l vas dir, que la solució era molt senzilla, la Cuba deu dies que passi. Ja li va dir que la tècnica, ja li va dir que la tècnica, jo no vaig estar passejant com feia l'Antoni, l'Antoni, però ell era tècnic. Anava a la moto i veia les coses i se'l trobava, i parlava de la vall. Aquell no pot, que ell no pot, que li diu a la tècnica. Dic, bueno, callo perquè no us ficam en... Quines actuacions? Veurem en general, ja. Quines actuacions haureu estat fent de cara a la ciutadania, no sé si algunes passejades, o alguna cosa de cara a aconseguir més gent que formi part de l'associació últimament? Últimament ja saps que estem molt coixos, o estàvem, estàvem molt coixos, perquè el de l'Aguer que ha estat 25 anys al Pau del Canó, i em manega bé els mitjans, perquè no sé manejar-los, en la web, el blog... Estava ahir, ara viu en Mallorca, treballava en Mallorca, altra gent que col·laborava així, segurament, a Sant Etévi o a Sitges, altra gent està molt grans, Antoni, Antoni i la Margrit, altra gent a Morco, la Maria, que era la dona del Narcís, i jo anar quedant, agarrant-me a la possibilitat de poder explicar les coses aquí, almenys, en la ràdio, i mantenint-lo del torrent. I de vegades, quan, venia gent que m'havia de col·laborar. Molt bé. I llavors, estem molt, molt... Ja vam venir a la ràdio per això, un parell de noies, la Carol. Ah, sí, sí, sí. Dones de mitjana edat, d'educar els fills, les filles, i que això absorbeix molt. Hem moltes ganes, hem molta il·lusió, també havien buscat el grup, en el folleto que es va fer del racó de col·laborir, doncs el van tallar, es van interessar, la Anna Semperi, la Carol, i continuen. Passa que ja saps, és el tema de... La conciliació familiar. A vegades podem tenir també. Com a l'altre tema. I, bueno, hi ha altre que vam entrar, és Enric, el que coneixes. I ara tinc una joia, en Brut, que espero que es consolide. Una joia en Brut, et refereixes al Kim, no? El Kim, que també l'hem tingut aquí als últims programes, perquè ell també està agafant una mica intentant, agafar la responsabilitat, que menja la zona del Torrent de Can Cortès. Perquè, a més, estudia això i li apassiona. Estudia i li apassiona, que això és sabolós. Que estudia i li apassiona, i també li agrada venir a la ràdio, perquè és molt estudiós, i, bueno, esperem que compatibilitzaran els estudis, que ja li dic que això és fonamental, que estregui bé, que els faci. I avui no està precisament perquè té un premi. Sí, li van donar un premi. En equip, dintre de la Monde Escolar, formació en segon grau, allà de l'altre un premi, i avui el rebe. Molt bé. Perquè, Arbra, també, jo voldria saber una mica també la redacció que ha tingut amb nosaltres, associacions a nivell de federacions d'ecologistes, de Catalunya, heu estat també vinculats amb... Sí. A poc a poc, com a totes les sesions del poble, teníem 32 socis, pel punt més òlgi, o 40, així, però de participar atius, eren pocs. I tan pocs, que no podien sostindre el mínim, que és una junta, que ha de ser secretari, teresorelli, per exemple. I en varios anys va estar ben quasi la Guèria, alguno que apuntàvem en funcions, perquè tenia que ser tres. I ja vam veure que això no ho aguantàvem, i ara estem en el TEPA, en Centres de Estudis i Projectes Alternatives. Són un agent molt professional, que es dediquen, sobretot, a la reciclatge de la Guèria, el recidió zero, la tenen, tenen la fundació per l'anualció dels recidors, i estem en veig. I fem el mateix, som el mateix, aquí a la pola, no es importa res, estem allà. I al fer el salt de la grupació nostre tal, van passar la meitat, diguem-ne. Dels 32 que n'he cotitzat ben paral·lel, van passar la meitat. Van passar certament socis de cotitzes en el TEPA. Perquè, Arbra, una pregunta que ja hem reposat alguns cops aquí, o per si hi ha algun radioient que ens estigui escoltant, el nom d'Alnús, qui el va escollir, què significa? A grupació... Són les inicials de... A grupació en defensa de l'entorn. Sí, però l'Ele ara no en s'ho té. Sí, no, Alnús glutinosa. Alnús és de l'Abre. De l'Abre, Alnús, de l'Albert. Albert, que és una abre que tenia molt carinyo. Sí. Li tenia molt carinyo i tot. I, però, que són nais enrieres i necessita molta aigua, eh? I en el poble han desaparegut. Abans hi ha alguna a la font de la beca, que l'aigua és aquella, però t'agapa, però que on ratja tampoc, no n'hi ha. Si és Alnús glutinosa, és Albert. Albert, que és Alnús. I ara el nom en castellà, que és un nom, eh? Bueno, és que, de fet, s'han just desverns... No, no, n'hi ha de... N'hi ha de bat, si ve d'això o no. N'hi ha en contradiccions, eh? Ah, vale, vale. No se sap, eh? No se sap gaire haver estat allà, en una mena de... Sí, en digital, des del centre d'estudis. Sí. I hi ha contradiccions, no saben segur. Sí, bé, no bé, però el nom dirà això. I el nom desglossat és la Grupació en Defensa de l'entorn. Vale. Li diràs. Molt bé. I ja, per anar tancant a abre, per exemple, el tema del canvi climàtic, és alguna cosa que, a llarg d'aquests 25 anys, jo suposo que l'heu anat afrontant de diferents maneres. Potser quan va començar la Grupació no era un dels temes que més preocupava, perquè potser sí que ja estava començant a aparèixer, però en els mitjans, a la televisió, i, de més, potser no era un tema que realment es posés sobre la taula com a preocupant, però ara, en canvi, és un dels temes que està a les llistes, dels temes de natura, de medi ambient... Tot això també ho heu anat tractant, no? Al·lus a diferent manera. I tant. Que ho vivim profundament. Fa 25 anys, i més anys, donàvem-hi solucions. I aquí, aquí, que jo col·laboro, potser més de 20 anys a la ràbia, i hem tingut... Tenia un programa de mitjana a la tarda, al set de la tarda, i per això sé que la ràbia és tan... És que mitjana és una eternitat. La ràbia estava sola, a vegades venia algú, i tenia que fer el guió, i que tenia que tal, perquè... I anàvem dient solucions, que el temps han quedat clares, i que algunes continuen allà, continuen allà. Quan es va fer l'Ave, que era una bestiesa, l'Ave l'únic sentit que tenia era de Barcelona, a Madrid, no Percentalisme, per què? I de Barcelona, després, tirar cap a Europa. Tot allò de més, he tingut que fer doble via de 3, que el qual puc anar a més de dos o tres quilòmetres per hora, que també posa a Madrid els directes en 3 hores i mitja, i els indirectes per 5 hores, i potència la distribució territorial de tota la península, que és el teraster que vivim, que solament hi ha ciutat. Aquí a Barcelona estem 5 milions en un tornatge. Avui hi ha il·ligia que els pèrts proposaven, i això hi ha el culte de Roma, el deia en l'any 70, que han quedat aquí potenciats la ciutat mitja de Catalunya. Sí, algun cop que el programa ho hem dit, les ciutats, de mitjana de densitat... Sí, sí, fem el mapa de Barcelona, veiem, i com està, és d'aquí que en sort, que la part de sol per a part de tal, de igualades, que m'estan ganant. Més enllà, tot en llei, de balaguer, l'altre i tal, posa a indústries allà. A més de que se concentren aquí, facilitar que estiguin aquells llocs... Has de facilitar que el tal poble públic sigui adequat, que el tren, com ara fan un tren que roda 9 a Barcelona, si no roda per darrere, ve la Franca per darrere de Barcelona, i va per aquí, o sigui, facilitar tota la connexió d'aquesta. Una altra forma de... per això hi ha una administració. És d'anar a llibertat d'empreses, d'acord? Però l'administració a la Montem, perquè les no fallen bolleries. Clar. Dintre de la llibertat de... Ja és límit, justament, de que el que s'hi mencia, hormònic, i aquí... Això continuem igual, eh? L'eix és tan clar. L'eix mediterrània, per agafar els camions a la frontera, i dir-lo a la puja aquí, vesten els alxacires, i tu ve tens el restaurant del tren, que estaràs en menys temps, que tardes en el camió, i a més tu t'has descansat. Ja, ja. I para en Saradeuça, para en València, para en Castelló, para en Gran Ciutat, y arriba al Gacides. I estan els empresaris el dia a tothom. Resulta, però amb una baralla política, Madrid no vol, eh? Vol que passi per Madrid. Sí, sí. Tia, volen que passi, i encara continuen estancats. Que totes les línies passin pel mig, eh? El saltarisme. Encara estan estancats, això. Sí, sí. Doncs, Bé, Arbre, jo no sé si vols comentar alguna acusat a més d'estacada, que han regicat el Tinté per parlar aquests 25 anys. No, m'agradaria dir que aquesta pregunta que vam fer al final del canvi climàtic porta tant d'arimatisme que... Està alguna persona que em va dir, no m'expliques això, preferís amagar el cap sota l'altre. I jo crec que, vitalment, no podem aludir la realitat, eh? No. Que no podem aludir. I faig una crida de totes les marges, i els pares, que tan estimo els fills i tal. Però si el fill estudi molt està molt bé, però si es pegarà en contra la paret, si hi ha una crisis ecològica que està a punt, les platges salten pels aires, hi ha una... i el canvi climàtic no es pot paralitzar, es pot mitigar. I s'han d'estudiar que formes per a viure dintre del canvi climàtic, que continuarà. Clar. Hem d'evitar que es puja a quatre graus, a nivell mundial. Ja no parem d'eliminar-lo, que ha passat aquesta frontera, ja no es pot parar, però com fer per disminuir la velocitat que la que estem anant... I anar estudiant i mitigant, i tal, plaques solars, lio, perquè t'he dedicat tot, reciclatge de l'aigua, doble conducció en les cases de l'aigua, aïllament, perquè no hagués estat tan taca l'efecció, i tant, i tant, i tal. Tot això són una immensitat de treball. No anem a parar el treball. Fons de treball enormes, soberana i alimentària. Em sembla que fa unes setmanes, Arbre, aquí a l'Ajuntament de Sant Just, des de la promoció econòmica, es va organitzar una mena de sessió informativa per les empreses d'aquí de Sant Just, de cara a la transició energètica, i això que va ser una sessió informativa en què va acudir-hi bastanta gent, bastantes persones, vull dir. Sí, tot a les teves lades de les indústries tenien que ser centrals fotovoltaiques. Seria una mascareta. Tot això s'ha de fer, no s'està fent, tampoc, del tot. L'Ajuntament d'aquí em vola voluntar, ha posat diverses sones, que està molt bé, però s'ha de ser aquells euros que venen d'Europa, i que això es treballa. No es vengan la moto de l'indústria del moment, que era el treball. Aquesta dia no, a fer plaques solars, a fer tal, tots ells. No se'n van el parou. Molt bé. Si et sembla que deixem aquí l'espai, ha estat un plaer, poder parlar d'aquests 25 anys? 1.021 o més el dia... Digues. Domenge 17, de 19 hores 30 minuts, d'uns quarts de 8 de la tarda, de l'Ajuntament, i explicaré manera i totes de l'Ajuntament de l'Alnors, i després farem un tapeo, i tota la gent esteu convidats, tot el que tingueu amb ell, reconeixeu el treball, i tal, poder-ho venir a participar. Un tapeo en la terraça de Can Ginesta. Molt bé. Estem convidats a aquesta festa, que fa a Alnors el 17, i si tenen sol, tindrem la Val d'Evers, que hi ha un article de 25 anys. Estarà no preocupis a Arbre, el que passa és que a veure si tenim sort de que ja està impresa, va. Vinga. Per molta gràcies a vosaltres, a la ràdio, a l'Enri, a tots, que sempre ha donat suport al tema i llibertat absoluta de pensament. Molt bé, doncs, Arbre, una abraçada. Adéu. Bé. Bona tarda. Vinga, va, i ara tot seguit. Abans de que toquin les 6 de la tarda i de passar a escoltar els bulletins informatius, tant de Catalunya Ràdio com de Ràdio d'Esvern, a que farem és deixar un tema musical de Carol G, que es diu així, Provença. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.