#209 - La Rambla del 15/7/2022

Dien a la David, home, que li pareu il·lusió. Ara, al Vulletí, les 5 de la tarda, ens actualitzem amb les notícies i de seguida continuem amb més coses. Continuarem amb en Pau i en Fran, que avui... Ens volen parlar i ja us ho hem dit de cançons per acomiadar-se. Bip. Catalunya Ràdio, les notícies de la CINI. Bona tarda, us informa Quílian Sabrià. Pere Aragonès i Pedro Sánchez, el president català i l'Espanyol, desbloqueixen la taula de diàleg i de negociació del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat i acorden tornar-la a reunir l'última setmana d'aquest mes de juliol a Madrid. El president català ha justificat el de gel de relacions i la convocatòria de la taula amb l'esperança de poder tancar d'aquí a dues setmanes els primers acords partials per treure judicialització del conflicte i començar a revertir la repressió contra l'independentisme. Començar a abordar la desjudicialització del conflicte, per tant, la fi de la repressió, donant forma, si és possible, els primers acords partials i consensuar línies de treball per aprofundir l'aviat de la fi, de la repressió i de la criminalització. A la nova reunió de la taula hi participaran consellers i ministres, però no els dos presidents. Notícies breus, Marta Viana. L'Institut Català d'Energia avisa que posa l'aire condicionat a menys de 26 graus dispararà a la factura de la llum. Demanen mantenir els espais per sobre d'aquesta temperatura i optar per altres fórmules per combatre l'onada de calor. A Girona busquen visba després de l'amor de Francesc Pardo, fa 3 mesos i mig, des del fòrum de capellans progresistes, Joan Alzina, reclamen que sigui català. Fèlix Martín. Hola, bona tarda. A Girona hi ha menys un centre de capellans i la majoria són de data avançada. Això fa que la cerca de candidats s'estigui fent també fora de l'adiosasí. El rector de camallera, Lluís Costa, pertany al fòrum Alzina. La mitjana de tots els capellans em sembla un font 80 dels anys, de tots els visbats de Girona. Doncs ja pots contar que és difícil de trobar-me aquesta persona amb aquestes condicions que pugui tenir una certadura si jo perdé un projecte interessant. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. Salut notifica que ja gairebé 1.000 casos confirmats de la verola del Mico a Catalunya. La majoria dels casos són només entre 19 i 66 anys. Alguns casos han requerit hospitalització, però ja han estat donats d'alta. Segons salut, el mecanisme de transmissió més probable ha estat el contacte durant les relacions sexuals subint a Fegei Salut en el context des de veniments festius multitudinaris. I ara, a Eufòria. A les portes del cap de setmana, els esperats concerts a Eufòria al Palau Sant Jordi, des d'aquesta tarda es poden sentir tots els temes interpretats a les gales del programa, al web i a la PP de Catalunya Ràdio, i a les principals plataformes Spotify, Deezer, Apple Music i Amazon Music. Són més de 100 cançons, una quarentena de les quals es colteran demà i el diumenge al concert. Trànsit d'un divendres. Estiu, Celia Quintana. Bona tarda, us trobeu retencions? Aquestes hores, 5 quilòmetres, d'altoviadors de Castellvis Vala Martorell, sentit lleida per un accident d'altra banda a la P7, diferents trams. De Sant Cugat a Castellvis de Rosanes, més endavant a Sobirats, del Vandrella a Roda de Baram, un gestió, i més endavant de l'Ambella de Mar el Parelló. Tot això sentit sud. I a la P7 sentint nord des de Santa Perpétua, fins a Montorners del Vallès amb retencions. 58 a Mucada, cap al Nústia de la Trinitat. També a Turades, a la César xanta argentona, a la Pota Nora Mungat, cap a l'autopista, al Marésma i a la Ronda de Barcelona, fins a Sarrià, en tots dos sentits, ronda l'itoral zona franca a la Barceloneta i de fòrum a la Barceloneta, i a Fagí, que s'està donant pas alternatiu a la carretera local Bp2121, a Sant Martí, Sarroca, per un foc pròxim a la carretera. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Equip Viari. Esports, la mià Gala. El Barça ha pres d'oficialment Rafael Díaz Rafinha, que signa per 5 temporades i 1.000 milions de clàusula durant la roda de premsa. El president la porta dit que el Bayern encara no ha respost l'oferta sobre Lewandowski i que Frenki de Jon viatjarà a la gira. El director de futbol, Mateu Alemany, diu que compten amb el nerlandès. Evidentment, en Frenki és un judo molt important per noltros i, com tant, totalment en vell. Aquí acaba l'història. El que és clar i que s'ha comentat varias vegades és que el sistema de fair play a Espanya obliga que hi hagi sortides d'ajudors. Doncs segons els altres depen. Evidentment, més complicats són sortides d'ajudors que tenen su importància en Frenki. És així de fàcil. La transgenetapa del tour té gairebé 200 quilòmetres i s'acaba prop de Grenoble. Hi ha set escapats que no compten per la General. El grup del líder Vine Gore és a més de dos. I, seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. A testa l'onada de calor i el greu risc d'incendi, com a conseqüència de les actuals condicions meteorològiques, s'ha activat el nivell 3 del pla Álfel, que suposa un nivell extrem de perill d'incendi. Avui a Sant Just ha arribat a les 12 del migdia els 35 graus, amb una sensació de 36,7 graus. Són un dels dies més càlids d'aquesta onada de calor, que serà la més llarga de l'últim segle. Aquestes temperatures continuaran a llarg del cap de setmana. Sant Just forma part dels municipis afectats pel risc d'incendi forestal per la seva proximitat a Collserola. És per aquest motiu que recomana no accedir al parc natural durant aquest episodi. L'activació del nivell 3 també suposa una sèrie de limitacions, que podeu consultar la notícia de ràdio d'Esvern. Aquestes mesures estaran vigents a partir d'avui fins al pròxim 19 de juliol. Per qualsevol emergència es pot trucar directament al 112. Esquerra proposa crear un part d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern que passi de generació en generació per donar compliment al dret de tota persona accedia a un habitatge. Esquerra exposava la seva columna d'opinió del vulletí municipal, que s'anjust hi ha uns 7.500 habitatges, dels quals només el 19%, uns 1.400, són en règim de lloguer. El portaveu explicava que creuen que hi ha moltes maneres de fomentar l'accés a l'habitatge, concretament del lloguer, un part d'habitatge públic que pugui anar passant de generació en generació per poder donar compliment a aquest dret. Però té l'efecte i una proposta que presenta Esquerra, que ja es començarà a aplicar a Sant Feliu de Llobregat. La proposta passa per la situació en què si una persona accedeix a un habitatge del milenari, l'habitatge que tingui en propietat no passi al mercat de venda lliure, sinó que passi a propietat de l'ajuntament, on mantingui la propietat de la persona que entri al milenari. En dos casos, però, l'habitatge hauria d'entrar al part públic de lloguer amb un lloguer assequible per sota de preu de mercat. Des d'Esquerra creuen que el model actual de Sant Josep Solet i que cal trobar altres maneres d'augmentar el part d'habitatges. Ja es poden presentar les propostes per optar als ajuts per al foment de la creació artística de l'any 2022. Per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Sant Josep d'Esvern ha estat aquesta convocatòria per fomentar la formació, la innovació i la investigació artística, la creació i la producció artística. Aquesta és una nova oportunitat perquè les persones o col·lectius en projectes de creació, fase de disseny o desenvolupament trobin una via de finançament i impuls. Es concediran un mínim de dos ajuts. L'import màxim de cadascun d'aquests ajuts serà de 5.000 euros. El termini per presentar les propostes és del 14 de juliol, el 12 d'agost del 2022. Per participar, que l'enplena ha assignat agudament la instància genèrica presentat telemàticament, juntament amb la documentació necessària. Trobareu tota la documentació i formularis a la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Josep i a la notícia de la pàgina web de Radio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb més informació el Vullat i Horari de les 6 de la tarda. Moltes gràcies. Endavant. Bona Tarda, Sant Just. 1 minutets de la 5 de la tarda d'avui, divendres 15 de juliol, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM a la Misora Municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de diners a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora què tenim? Doncs ve d'aquí, i fins les 6, primer de tot farem passar el Josep Lluís Gil, del comitè de direcció de la revista local independent, la Valle Ver de Sant Just, com cada mes el tindrem aquí a l'estudi per fer un resum dels continguts i dels articles que hi ha a la revista del mes, que en aquest cas és el que està a punt de sortir, referent al mes de juliol. Després, tot seguir d'aquí també a la Rambla, la primera hora farem passar la Maica Duenyes, amb qui farem la secció de Teatre, la Maica ve cada setmana i ens porta a les novetats de les sales espectacles de Barcelona i també ens recomana quines obres anar a veure. Després, a segona hora de la Rambla partir de les 6 i 10 i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, també farem la tertúlia d'actualitat dels divendres, com sempre de la mà de Cristina Rubio, Lluctós, el Salve Crispo i el Joan Asmarats. Amb aquesta colla ens agafem el cap de setmana amb energia i amb una gran dosi d'humor. Parlem sobretot dels temes més cadents i de l'actualitat, no només pel que fa a Sant Just, sinó també a Catalunya i a la resta del món. Vinga, va, doncs, dit això, comencem el programa i ho fem, com hem dit, amb el Josep Lluís, parlant de la Vall d'Avers. Fins ara, no marxeu. Vinga, va, que jo tenim el Josep Lluís aquí a l'estudi de ràdio i el saludem molt. Què tal, com va? Bona tarda. Molt bona tarda. Doncs bé, fa una calor que espanta, Josep Lluís. Hem arribat aquí a l'estudi i no sabem molt bé com. Sí, costa, costa. Bé, la qüestió que tenim, la revista ja gairebé a punt de surts, no? La gairebé a punt de sortir, no? Sí, el primer de la setmana vinent, al dilluns ja la tindrem a Correus, i a partir de dimarts, en permís de Correus, hauria de començar a arribar a les llars de Sant Just, el que no sabem és quants dies trigaran a repartir-se totes. Tenim la sort que com que el mes d'agost és festa i no hi ha revista, la gent, per molt que arribi una miqueta més tard, té més temps també per llegir-la. Tant de bo arribi quan toqui, això sí. Seria l'ideal. No és excusa perquè Correus funcioni com per mi. Molt bé, doncs bé, quan ens arribi la revista, què és el que veurem a la portada? Què hi trobem? Bé, la portada es va dedicada a la trobada de gigantes de finals del mes passat. Tenim la nostra giganta fent portada. Molt bé. I llavors hi ha un reportatge, bàsicament fotogràfic, de com va anar la jornada festiva. Molt bé. És a dir, la portada trobem la giganta, i dins també hi haurà un petit reportatge amb alguna fotografia més. Sí, ara no sé dir-te sí. Hi ha més fotos que explicació de com va anar una mica de la jornada de festa. I altres cosetes que també hi avareguin, destacades? Bé, aquest mes el que en diem el dia a dia, que són les notícies breus, va molt farcida. Hem fet cinc planes de notícies curtes de tota mena. I vull destacar unes en concret. Hi ha conegut, però l'aturada de les obres del carrer Bonavista, que teòricament a primers de la setmana vinent s'haurien de reprendre si les previsions inicials es poden complir. I informem dues coses que no ningú ha dit, que és que s'havia d'haver fet aquesta primavera, l'obertura d'unes franges de protecció contra encentis, en l'època que estem, això és molt rellevant, i no es van poder fer els treballs per una impugnació que s'haig de repetir l'elicitació. En qualsevol cas, fins a la tardor no es podria fer, perquè això a l'estiu no es pot fer tampoc, encara que s'hagués volgut. Per tant, ens anem... Ja cap a la tardor. Exacte, i això vol dir que per un error, jo no sé d'aquí, però qui l'hi cites l'Ajuntament, per tant, aquí hi ha un error, no s'han pogut fer quan tocava. Aleshores hi ha un altre tema, que és el de la... no l'aturada, sinó el no començament de les obres de la deixalleria nova, que es va anunciar que estava previst i tal, però que finalment l'empresa que va guanyar l'elicitació ha d'assistir, perquè el malincrement de costos que s'està produint, no es veu de quina hora endavant, a pèrdues, ningú vol treballar, i per tant, això s'ha de fer un procés nou, actualitzat en quant en imports i tal. Aleshores, doncs hi ha aquests... Home, sí, importants. Perquè amb el tema de la deixalleria, nosaltres també a la Vall d'Avers havíem anteriorment comentat alguna cosa, no? Vull dir, amb vistes del que s'estava parlant i del que s'estava dient, una mica la idea. Nosaltres hem de dir les coses que no es fan, perquè no les diuen ningú més. Clar. Molt bé. Hi ha més coses, hi ha una emoció que es va aprovar en contra del tema que s'ha anomenat del Catalan Gate, en què tots els grups van votar a favor, excepte el partit socialista que es van abstenir. Malauradament, amb un tema tan delicat, i ho dic més del punt de vista de democràcia, que no pas del punt de vista del món independentista, ho dic més des del punt de vista de la democràcia, malauradament no han sigut capaços uns i altres de posar-se d'acord per fer un document signat per tots. És una llàstima. D'on en compte que s'han celebrat aquest any, la cinquentena edició de la flama del Canigó de Sant Just, informem del naixement del Club Literari de la Teneu, que no és una nova secció, sinó que és un grup, com el grup de tertúlies, més o menys. Estarà a l'aixopluc de la Secció de Cultura, i que d'alguna manera és un grup que venia funcionant a l'entorn del Cal Llibreter, però que ara sí que s'integren una miqueta dins de la Teneu, sense ser una secció pròpiament. Aleshores també hi ha més coses, però remarco el guardó que ha rebut l'Alícia Casals, que ha sigut aquest dia 12. Nosaltres ho dèiem avisant de què passaria, però llògicament ja dèiem què seria el dia 12. Ho he atorgat per la Xarxa Vives, que és una xarxa de les universitats catalanes, dels països catalans, dir-ho més pròpiament. I bé, això, donem contacte. D'una idea, sí que va far-hi de la part del dia a dia, la secció de les notícies més... M'he deixat alguns de dia. Ja, esclar, suposo. Després també tindrem alguna notícia o article una mica més llarg, una mica més en profunditat. Sí, hi ha un treball en relació a l'escola Canigó, que l'AFA, l'Associació de Famílies d'alumnes, està lluitant per intentar convertir l'escola Canigó en institut escola. És una lluita que porta tant de fa temps i no és fàcil. Estan en contacte amb l'Ajuntament i amb els serveis territorials. Depèn més dels serveis... De la Generalitat. Que no pas de l'Ajuntament. El Ajuntament pot fer costat o no. Però... Estan allà amb el projecte. Estan lluitant tot el tema. I aquí hi ha una mica de controvèrcia. I aquí s'hi posa més i aquí s'hi posa menys. Clar. I ells estan lluitant per això. Tenim la tacitura que per una altra banda s'està parlant del futur institut escola o Escola Institut de Matluí, amb el qual les administracions s'hi aposten per una... No sé si s'hi aposteran pels dos, però en definitiva els pares de l'Escola Canigós estan disposats. Estan fent batalla pel tema. Molt bé. A veure com anem seguint l'actualitat com a evoluciona. Com a evoluciona, efectivament. Seguim amb altres temes així més destacats o més en profunditat? Bé, doncs, en guanyes celebren els 25 anys d'ALNUS. És una associació media mental ecologista. Sí. I donant en compte una mica de la seva història, de les accions que més o menys han anat fent o estan fent, ja formulen una sèrie de crítiques a les institucions i celebren els 25 anys i es fa durant aquest any. I ho comentem. Sí, em sembla que inclús aquest diumenge el dia 17. No sé si inclús havien quedat per fer també una celebració, no sé si a Can Ginasta o per la zona. I, bé, doncs, adonem-ho. Exactament. Més coses. Doncs una història d'un racó de Sant Llurs perdut i que hi ha algunes veus reivindiquen amb nostàlgia, que és l'antiga font de la bona aigua. Aleshores hi ha un treball que estan fent la Can Mamalaret i la Puri Martín de recuperació de les rejoles del mosaic que hi havia aquella... A la font. A la font que hi havia una figura i el nom de la font. Això, a partir de troballes i de documents, que han pogut fer una feina de renovació, es penses que això es pugui aplicar en el lloc i fer-hi alguna cosa. Això és de la font que està enterrada per dir-ho així. Exactament. La van desenterrar, ho van veure i ho van tornar a tapar. Està allà, però sembla que hi ha la voluntat de recuperar-la d'alguna manera, però... Ara mateix el tema està aparat. Això va ser la font de la bona aigua, va ser una promoció de l'Ajuntament de Sant Just de l'any... Si no, recordo malament de l'any 1932, en què es va voler fer espesament una font per fer un lloc d'esbarjo i de festa i tal, i això va durar el que va durar al final. Els més antics encara en tenen... Constància, ho recorden. Ja, a totes les famílies hi ha molta foto que relaciona la vida amb la font de la bona aigua. Però a veure com acaba, a veure com acaba. Molt bé. Doncs també tenim aquest tema de la font de la bona aigua, i jo no sé si ja passem a Esports. Collita de fruits aquest juliol, no? Collita de fruits el juliol ja no toca, ja era conegut que no, i tenim una mala notícia, és que l'any que ve no podrà seguir. Oh, ostres, això sí que és una llàstima. Sí, realment se sap molt de greu, però amb la càrrega de feina que es daltri bé a sobre a les escoles, parlant que ve en temes curriculars i tota la moguda que hi ha de professorat, s'han estimat més no assumir el... No agafar aquesta responsabilitat. Sí, perquè és una càrrega més per l'equip docent, i se sap molt de greu, francament, però tampoc no es tracta de forçar les coses. No, no, no. Aleshores, malauradament, la idea era que el partit del novembre reprengués la idea, i no podria ser. No vol dir que més endavant no puguem reprendre, inclús dins del curs. Però ara per ara la resposta és que no... Clar, estan una mica a l'expectativa de veure què passa, també. Entre el principi de curs, organjar canvis que puguin haver en el currículum... Estan una mica espantats per el que els hi ve sobre. Llavors, no deixa de ser una càrrega més, perquè encara que la incardinin el treball dintre de la dinàmica, però no deixa de ser una cosa més, un compromís més. A més, amb data de caducitat, com aquell que diu, i bé, quan hem de respectar, no ens queda altre que agrair l'esforç que han fet durant aquest curs. Francament, totes les escoles públics i l'institut han fet un esforç, i els agraïm moltíssim, i ens hagués agradat que pogués tenir continuïtat, però si no és possible, malauradament tampoc no podem fer-hi res. I d'aquí passem a la secció d'esports, potser? Sí, que hi ha un treball en què es fa una visió, una miqueta dels equips base dels equips San Justencs. Estem parlant dels esports d'equip, i una mica veure quin és el grau d'implicació de la canallada San Justenca en els esports d'equip, i fer una volversió dels jugadors que tenen i quan n'hi ha que són de San Just, a cada entitat. Ostres! Interessant, també, perquè hi ha vegades. Sí, hi ha clubs que tenen molta gent, molts jugadors, jugadores, però tampoc a vegades se sap molt bé com ha de dada curiosa. Escolta'm, quanta gent és d'aquí de San Just, quanta gent ve d'afora a jugar? Sí, a més, es dona alguna cosa curiosa. Sempre s'havia dit, o de fa molts anys cap aquí, és d'ella que el fútbol club San Just era bàsicament nois de San Just, molt més que no pas l'Atlètic San Just, que recollia més gent de fora. Casualment, el fútbol club San Just, el 55% de la seva base són de San Just, i l'Atlètic San Just és el 64%. Ostres, tot no era? Contrari al que potser es percebe. Es tenia la idea l'imaginari col·lectiu. És una manera d'evoluar una miqueta com participen ja on els nostres infants. Molt bé. Això per què fas por? Hem trucat una mica de tot. No sé si ens queda mencar alguna coseta més destacada que vulguem comentar. Suposo que la Vallabets segueix activa a la web. Podem recordar si no també els punts de venda en de la revista. Abans dic un article que m'havia deixat de comentar, que és una visió sobre el paper o la penjada que deixa el sanglà a San Just amb un article que es diu que el sanglà ja no ens té por. Efectivament, cada cop ens és més habitual i trobant-nos els aprop. La majoria, els que estan habituats no s'espanten més. S'espanten més les persones que no poden dir. O també això que fem de vegades d'intentar tocar-los o donant menjar. De poc són moltes bones pràctiques, perquè després s'acostumen i no hi ha ningú que els faci fora. Sobretot el tema de donar menjar. Clar que... Qui ho fa, ho fa amb bona voluntat, pensant que les bèsties no els cal. Ja s'espavilan sols. No cal. Hi ha un munt d'imatges i de vídeos també. Per les zones ara, no sé, per exemple, Mas Lluís, o a baix en part de zona de Can Candelé, o per la part de passeig de la muntanya, un munt de vídeos i de fotos dels animalons passen per allà. Sí, sí, és cada cop més habitual. Bé, hi ha algunes incidències menors, aquí a San Just no hi ha pagers. Clar, a nivell d'agricultura aquí pot ser per exemple... molt particular, però no en gran escala, no de cara mercat. I per tant, qui vol tenir alguna cosa se les ha d'ingeniar per evitar que els sanglar els facin molt bé les collites, encara que sigui per uns particular. I bé, una miqueta explicar com està el tema i com es combat, que malauradament ha de ser a partir de la casa. Sí, sí. El sistema més econòmic, és el que es fa servir aquí ara mateix a San Just. Sí, a veure... Bueno, a San Just hi ha altres municipis. Sí, a veure, això no depèn dels municipis el que es fa servir una cosa o una altra, sinó que és la pròpia patronat de Conxerola o la Generalitat en tot cas. I per tant, bueno, no deixa de ser un problema de convivència que malauradament hem d'equilibrar com podem. Nosaltres simplement el que fem és una conta que hi ha petxada, que tothom més o menys ho sap, però que ampliem una miqueta el foco, més enllà de la bossa d'escombraries fet amb el bé o de la persona que se l'ha trobat sortint de casa, doncs ampliem una miqueta més el foco. Molt bé. Doncs, Josep Lluís, volem els punts de venda de la revista que suposo que deuen ser els mateixos que sempre. Sí, aquest llibre té el carrer Bonavista, a l'escripà Salvador Priu, al kiosk de la Mallola, el carrer Nord, i a i kiosk, que es pot obtenir la versió digital prèviament del mateix preu, que són 250. Molt bé. També entrant a la web de la Vall d'Aver, també es poden anar follant a través de la maroteca, els números anteriors, o sigui, el número del mateix més, per dir-ho així, encara està tancat? Està tancat només a subscriptors... O sigui, està oberta als subscriptors. Està oberta als subscriptors, que tenen el seu codi per poder veure, però del número anterior, a l'últim, en darrere, tothom està tot el que s'ha d'accedir-hi. I només recordar que tinguem unes bones vacances, que no les tindrem en pau, però que tant de bo les tinguéssim en pau, i que tothom torni, que volem a tothom de tornada, després de l'estiu... Després de l'estiu, al setembre, ja, a tope, amb tot. A carregar piles. Sí, exactament. Que t'anava a dir jo. Josep Lluís, moltíssimes gràcies per passar-te aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Ens tornarem a trobar el setembre per parlar de la revista i amb la rancada del curs. Bones vacances. Igualment, moltes gràcies. Adéu. Ràdio d'Esvern. Ara ens quedem escoltant un tema musical mentre fem temps perquè arribi la Maica Dongueñas per fer l'espai de teatre. La cançó que posem es diu precisament així, Una cançó, i és de Julen. Un hit que soni a cada despertador. De les tardes, sense feina, dels estius de més calor, de les nits d'avorrenxeres, dels ivets a clàverol, de cuina sense recepta, d'estudiar-os tota la nit, de canviar-se de carrera, de provar el carnet per fi, de les coses més absurdes, de les pel·lis de Nadal, del viatge a Formentera, dels amics que mai fan tard, de saber tots els Pokémon, de lligades d'un app, de dormir sense pijama, de marxar sense pagar, del dit que faci una cançó. M'heu dit que faci una cançó, de les vegades que hi ha presa, dic que no, de les històries que no tenen guanyador, de les coses que em fan perdre la raó. I al principi és tan difícil enfrontar-se el full en blanc, rescatar 10 mil idees amagades amb caraix, però s'esbossa una tornada que comença amb re major. Crec que això és una cançó. De la llima dels mojitos, del Sant Jordi, del Solter, de l'olor dels plasti de cor, de sortir a crema al carrer, de secrets a caudorella, de nesquíquico, la caos, del petoncet de la dutxa, de l'esplai omer de caos, dels lloguers a Barcelona, de les birres a Joanit, de les festes de l'Isfressa, de l'Operça mai al nit, de la ruta en furgoneta, dels accents al català, de la pizza sense pinyol, de menjar-te per renar. Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh... M'heu dit que faci una cançó de coses i impossibles, de tonteries molt divertides i d'altres sense sentit, de coses que em fan vergonya i d'alguns secrets que no explicaré. He provat de dir-ho tot, de no dir res i d'incloure bromes que potser només ho entendré. M'heu dit que faci una cançó i al final, doncs, de fet, de... De sortir fins tard de prendre a ballar del primer gelat de banyar-se al mar de sortir fins tard de prendre a ballar del primer gelat de banyar-se al mar Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Duenyes. Vinga, ara mateix són, justament, 5 minuts a dos quarts de sis de la tarda. Avui som divendres 15 de juliol. Estem a la primera hora de la rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Ja tinc que la Maica dins de l'estudi s'està acabant de preparar i posar els auriculars i demés. Déu-n'hi-do, la calor que fa. Maica Duenyes. Déu-n'hi-do, la calor que fa. Maica, hola, què tal? Bona tarda. Hola. Has arribat, també. M'ho haig morta, eh? M'ho haig morta, ho dius per la calor, no entenc? Mare meva, per favor, quina calor que fa. Sí, sí, és que avui, justament, el 15 de juliol comença la canícula, que són les... a partir d'avui, hi ha un mes, fins al 15 d'agost, en què hi ha els dies més calorosos de l'any, que s'han just, és del 15 de juliol, el 15 d'agost tenim aquest mes bastant calor. A part, d'obviament, de la onada de calor que hi ha. Exacte, a part d'això. Que no sabem quant durarà. I no sabem si aquest agost serà encara pitjor, no? Bueno, esperem que no. Esperem que no, perquè si no... Bueno, el que sempre diem, els teatres s'està bé. Els teatres està divinament. Divinament. A mi m'agradaria viure de cascos, perquè aquests no se senten bé, un moment, eh? Vinga, va. Mira, amb els cascos. Ara, sí, amb aquests, sí. És que amb els altres, pràcticament, no et sentia el que deies. Bé, el festival grec de Barcelona continua, continuen moltíssimes, moltíssimes espectacles de tota mena, de tota mena. Aquesta setmana he vist unes quantes coses. Sí, doncs digue'm. A veure, a veure, a partir de comences. No, jo volia començar, primer de tot, primer de tot, a parlar del cinema. Perquè ja saps que a Montjuïc es fa cinema, i jo crec que és fantàstic la idea d'anar a Montjuïc a fer una passejada, diguem-ne, i després quedar-te allà a veure cinema. No només cinema, sinó també concert. Ah, vale. Sí, sí. La cosa comença el proper divendres 22, perquè no és cada setmana, eh? L'últim va ser el 13 de juliol, aquesta setmana, i la setmana que ve el dia 22, que és divendres, a les 20.45, seria 3.45, hi haurà un concert en la Colmena BCN, que és una banda de percussió. Ah, mira. I llavors, a les 22, quan acabi el concert, podrem veure, jo em penso que sí puc, aniré, perquè podrem veure WhatsApp i Story, però no l'antiga, que era una meravella de pel·lícula. Sí, la versió moderna. La versió moderna, aquesta divisida per l'Espilbert. Sí. I la veritat és que em fa molta il·lusió, perquè que hagin posat aquesta pel·lícula, no només perquè la tinguin al record, l'he vist moltes vegades, si és una meravella, sinó perquè l'estic fent Hall, Sol Day, que era el llatrista de les cançons de la pel·lícula WhatsApp i Story, i que era un mestre de la música, sigui, una meravella. Doncs va morir fa poc. I llavors, això suposo que ja estava programat, lògicament, però d'alguna manera serà un homenatge, aquest gran mestre, l'Espilbert Sol Heim, que a més a més va ser l'innovador, per dir-ho d'alguna manera, del teatre musical. Va ser una mica qui va afundar les primeres bases. Podríem dir-los que... Sí, és feia, teatre musical, evidentment, però de la manera que es fa ara el teatre musical, tenint en aquell va ser el precursor, el mestre, vaja. I wesa i Story és una pel·lícula meravellosa. I curiosament, aquesta versió de l'Esti Ben Espilbert, que és del 2021 de l'any passat, no l'he vist. O sigui que si puc, me n'endria ja a seure. Això sí, recordeu que cadires n'hi ha molt poques. La gent es pot portar a la seva cadira. I si no tens la sort de portar-te a una cadira, doncs et posa de terra amb una tovallola, o amb el que et digui, i se us el terra, i ja està. I ja et queda tan tranquil. Això és el Montjuïc, al costat del castell de Montjuïc, i penso que va al Fosada de Santa Eulàlia, al Fosada de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. I ja dic, per el proper divendres 22, jo crec que seria una bona, bona, boníssima manera de passar la tarda ja. Que bé. Una passejiada, després un concert. A més, que la gent també pot anar consultant a internet les diferents sessions que fan, perquè suposo que no deu ser l'única... No, no, ha començat, o sigui, van fer... Han fet unes quantes, ja, eh? O sigui, van començar el 4 de juliol, amb la pel·lícula Belfast, el 13, que va ser aquesta setmana passada, que van fer la pel·lícula Call Me By Your Name. Call Me By Your Name. Sí. Sempre amb un concert abans, eh? Sí, és concert i pel·lícula. Jo, quan era petita, que anava moltíssim al cinema, feia la sessió doble, a tots els teatres. A tots els cinemes feia la sessió doble, menys en els d'estrena, que els estrena només estrenaven la pel·lícula i poca cosa més, però els cinemes de barri, que hi havia moltíssims, era sessió doble. I feien dos pel·lícules. Una radera l'altra. Sí, i llavors et portaves el bocata, i veies la pel·li i... I sopaves, per exemple. I sopaves allà entre mi i jo. Doncs això no és sopestel·lículat, però és una sessió doble, perquè hi ha un concert, no? O sigui que... Bé, el grec continua... El grec, el que és el espai grec, continua fent coses molt, molt interessants. Jo volia anar a veure una cosa, vaig anar-hi l'altre dia, i em vaig quedar, no hi havia entrades, volia anar a veure la Perla, el 28 mig. 28 mig, em vam parlar l'altre dia. Sí, vam parlar i vaig anar-hi, però l'han fet dos dies, i ja estaven excaurides les localitzats, o sigui que m'he quedat sense veure-la. Espero que la programin dins del que és la biblioteca de Catalunya. Però, bueno, per al dia... O sigui, per al dia 16, o sigui, demà... Sí, demà dissabte? Sí, demà dissabte. Podem anar als jardins que rodeixen el grec, d'acord? Perquè hi ha el Roserà, em penso que es diu... Roserà a Margos, em penso que es diu. Que és preciós. Els jardins es diuen així, eh? Sí, perquè hi ha Roserà a Margos. No sé si ha estat. No hi ha estat. Però és preciós. Tenen una pèrgola, increïble, preciosa. Mira, ara buscaré alguna foto que m'ha agafat curiositat. Bé, doncs, el teatre grec, l'espai, el jardí, per dir-ho d'alguna manera, és una... fan tota una mica, perquè està dedicat al món de la família. Vale. Des dels més petits, als més grans. Que maco, que maco, això. Hi haurà músics, com el Kimiportet. Sí. Això és per familiar, diguem-ne. Allò amb Miguel Oliver, vale. I hi haurà quantitat de música, amb viu i amb directe. I després hi haurà, per als nens i nenes, podrà veure titelles, escoltar comptes, llegir un llibre mentre escolta música. O sigui que serà... Sí, sí, serà... El que passa és que, clar, comença a dos quarts de cinc. A dos quarts de cinc, allà farà caloreta. Caloreta, molta caloreta, mai que et digui, eh? Jo també penso que molta caloreta, eh? Uf, és que... Això sí que no ho han pensat bé, veus? No, ja, ja. Acaba les... no, acaba les 9. Tot el tinglado que munten acaba les 9. O sigui que, bueno... Clar, és que les 9 és quan deixa de fer calor? Ja, però bé, sí. Que és per nens, però... En comptes d'anar a dos quarts de cinc, doncs vas a les 6, que a la millor ja ha flujat una miqueta, a la millor ets perd alguna de les coses que faran, però com que faran tantes coses, faran tallers. Faran això, titelles. Escoltaran música, llegiran. Faran quantitat de coses. Jo, la veritat, és que tinc l'experiència d'haver anat amb els meus nets. Sí. Per ell de vegades hi ha anat. I s'ho passa amb pipa, perquè hi ha païassos que els porten cap aquí, cap allà, saps? Se senten lliures, per dir-ho d'alguna manera. Home, és que l'ambient, o sigui, el lloc també és... Aixeira i lliures... Clar, clar. O sigui que a la hora, doncs, bueno... podeu anar una miqueta més tard, perquè ara mateix fa una calor impossible. Sí, imagina't a l'escola de la pinxa. Bé, el 18 de juliol, també a l'espai grec, però al grec de veritat, on es fan les representacions, també fan un espectacle que... torno una mica a parlar del mateix, de Song Hain. Ah, ostres. Sí, és un tribut, el mestre de Broadway. La direcció musical és del Xavi Torres, bon amic meu i meravellós músic, i la direcció escènica és de la Alejandro de los Santos. És una orquestra de 40 músics. Home... Vuit cantants en escena, poca broma. I fan això, un homenatge al compositor, que, com ja ha dit, va morir fa poc i està considerat l'autor de la majoria de músicars. Podrem escoltar totes aquestes cançons que ens sonen de músicars. O sigui, obres molt conegudes d'aquest mestre. I es diu Night Music. A Song Hain Night Music. Això serà el 18 de juliol. Comença aquí, sí que prendrem de fresca. A veure, Mica. Perquè comença a dos quadrons. Ja no ens podem caixar. Allà seus a les cadires. A les cadires que hi ha al teatre grec. I escolta una música de 40 músics amb vuit cantants i escoltant les cançons de Song Hain. Si puc, aniré. El millor em passa el mateix que l'altre dia que vaig anar a veure el 28 i mig. Va ser tan de greu. Però bé, què hi farem? No podem fer res més. Què més tenim? Això és per més endavant, però ho dic per si algú que ja vol comprar entrada. Exacte, perquè si no, igual us quedeu dos dies només. I es diu Paraíso Perdido. A mi m'agradaria anar-hi a veure-la. És una gran drama turga. A partir del poema de John Milton. La direcció és de l'Andrés Lima, que també és un gran director. I el que més me'n trau de tot és el repartiment. Perquè els protes són el Perel Quilloé i la Cristina Plazas. Me la vaig trobar l'altre dia. A la Cristina, sí. Em va explicar una mica la obra i com estava. Estava preocupada perquè no... Això li passa a molts actors. Que quan han d'estrenar tenen por de quedar-se sense veu. Ah, sí? Sí, la vaig acompanyar a casa seva amb el cotxe. M'estava molt estona parlant de la obra. De tot una mica. I m'agradaria molt veure aquesta Paraíso Perdido. Ja dic que és una història, diguem-ne, que a partir del poema de John Milton, són dos grans actors, un gran director, l'Andrés Lima. I ja tornarem a parlar. A lo millor, la setmana vinent, podríem parlar-me, o amb el Perel, o amb la Cristina. Però bé, això ja ho veurem. Més que res ho he dit, perquè com que ja li ha passat molta gent, no només a mi, que vas a veure un espectacle, i estan exaubades a la localitat. Doncs que s'espavilin, tenen una mica de temps. Vull dir que... Una mica de marge. Exacte. Bé, ahir vaig anar a veure un espectacle que no sabia ben bé que anava a veure. A mi no m'agradava. A l'aventura. Moltes vegades heu comentat que jo no miro mai els programes de mà, abans de veure l'obra. Tot i que ara no hi ha programes de mà. En el rotllo de la pandèmia... En algun lloc, encara, sí, que van entrar i algun perillat. Amb alguns, però amb pocs, amb pocs. Penso que s'estalvien, amb el rotllo de la pandèmia, s'estalvien uns quants diners. Bé, i és una escena híbrida. Entre què i què? Entre teatre i concert musical. Són tres homes que canten meravellosament, però meravellosament, cadascú amb la seva veu, tot el que és el folclore de música negra, d'escrituals negres. A mi m'agrada molt aquesta música moltíssim i la veritat és que ho van fer divinament. Però no està tractat com un concert, està tractat com una obra de teatre. L'enfoquen més al teatre, no tant a la part musical, sinó més a la part de... Exacte. A la posada en escena vaig veure unes quantes coses que no em van agradar, però cadascú té la seva opinió. Una de les coses que no em va agradar i em va molestar molt és que clar, ells parlen en anglès, lògicament, són nord-americans. I explicar la història dels negres a Estats Units, a totes les coses i tota la vida que van tenir de persecucions, de malviure, per dir-ho d'alguna manera. Però, clar, estan en anglès. I els substituts que van posar el lliure amb pantalla negra, amb les lletres en blanc... No les veies?No ho veia ningú. O sigui, jo estava a la setena fila, que en teoria és la millor fila del lliure. Quanta cera per ubicar-nos més o menys? El lliure de files? Sí, el lliure de files. De fet, havien tallat la sala per la meitat. I això ho fan amb alguns espectacles, perquè ja veuen que no ompliran. Però em penso que té... No voldria dir una tonteria, però em penso que té 25 files. La qüestió és que jo estava en el lloc ideal de la sala i no vaig poder veure res del que estaven dient. En lletres petitones, blanques, això sí, afortunadament, sobre... Sobre fons negres?Sí, sobre fons negres. Si haguessin estat negres sobre fons negres, Mica. Per tant, no, però a vegades posen un fons vermell, lletres blanques... Però amb una mida de lletra impossible de llegir. Ja, això em va molestar, perquè... Doncs ho podries haver comentat com a dir... Sí, però no estava ahir al director dels lliures, si no li hagués dit el Juan Carlos. Jo crec, això és una opinió meva personal, que no tinc ni idea si és veritat o no, que aquesta gent estan acostumats a treballar en sales petites. En sales, potser a lo millor, ni de teatre, saps, d'això. Un escenari, unes taules, en un club, una cosa així. En llocs no faci falta tenir lletres tan grans, no? Em dona aquesta sensació. Això és una de les coses que jo vaig pensar que ho podien haver pensat una mica. I després tenien una pantalla de televisió d'aquestes que tu tens a casa, com molt gran. Una pantalla que seria un quart d'aquesta finestra que tenia aquí davant, que evidentment tampoc es veia o sigui que jo vaig pensar que aquesta gent no està acostumada a treballar en un espai tan gran, com el lliure. Però tot i això que em va sorprendre és que canten... Divinament, eh? Divinament, com els àngels de Britsanda. Em va agradar molt i si us agrada el espiritual negre, aneu perquè val la pena. De totes maneres estaran molt pocs dies, també ho dic. Però ja dic que em va agradar. Són tres homes. Un d'ells molt, molt gran ja. I cadascú amb la seva veu ho fan. Super maco, la veritat. Em va agradar moltíssim. Què més? El 17 i el 18 de juliol... O sigui, aquest diumenge i diums? Diumenge, sí, exacte, diumenge i diums, sí. També el lliure, però l'espai lliure, la sala petita... Podrem veure una obra que ha tingut molt d'èxit fora d'aquí. I que es diu Barbados, etcètera. Sí, a les 9 de la nit. Són 60 minuts, aproximadament, espectacle en castellà. I són tres històries sobre la parella... Les parelles, tres històries diferents, sobre una parella... La comunicació, l'amor... Les intoleràncies d'un i l'altre. Però són tres històries diferents, saps què vull dir? Que no tenen manera d'enllaç, no? És com si fos un microteatro, perquè d'alguna manera. I llavors ha agradat moltíssim aquesta obra. I jo crec que valdria la pena d'anar-hi a veure-ho. El director, i actor principal, és el Pablo Ramon. I són actors de Madrid, en castellà. Però em sembla que podria estar bé. A la sala petita, que veus molt de prop la feina del actor. A mi cada vegada m'agraden més les sales petites. Clar, tant us ven a prop, no? I poder veure realment... Exacte. Gairebé com sempre diem, gairebé com Suan. Com Suan, exacte. I després també aquest cap de setmana el teatre lliure. Perquè ara, amb el grec, és que no saps que... Que anar a veure hi ha una oferta, ja estic veient el llibret. No hi ha manera de veure tot el que vols. Aquest cap de setmana, a partir d'avui, fins al diumenge, també el teatre lliure es podrà veure Fàtima, que és una obra de Jordi Praticoll. El Jordi Prat és un gran, gran, gran escriptor teatral. Ha fet moltes coses i molt, molt interessants. Sí. I penso que també podríeu donar un cop d'ull, perquè el repartiment està molt bé. És la Mercè Arànega, que és una gran actriu, l'Albera Oceller, la Queralt Casasanyes, en fi, que és un bon repartiment i un bon autor, el director, que és el Jordi Praticoll. I la obra, el diu Fàtima, ja estarà aquest cap de setmana. O sigui que, clar, posen les coses amb temps. No sé si mai que en aquesta obra hi surt també una Sant Justenca. A veure, sí, sí, sí. Allà no me'n recordava. La Dania era fumador, oi? Exacte, sí senyora. Aniràs a veure-la? Doncs la veritat és que no, perquè ho tinc ja... És que són dos dies, tres dies, és difícil. Ho tinc tot ocupat, ja, i no podré, però sí que havia sentit que la Dania l'estava... Doncs sí, està en el repartiment. I el Jordi Figueras, que també és amic meu, també hi ha unes quantes vegades, la Tilda Esplugues, la Daniela, evident, fumador, el Sergi Torres Pilla, o sigui que és un bon repartiment i un bon autor i un bon director, per tant... Pinta bé. No sé, no sé, no sé si avui faré un esforç i aniré a veure si trobo entrades. Igual em presento allà. És a les 8 de la tarda, eh? Vale. Ara, més o menys, una hora i mitja. Hem parlat de teatre. Sí. Ens queden dos minuts, eh? No em diguis només. Volia parlar una mica de dansa, perquè hi ha molts espectacles de dansa, molts, molts. Mira, aquest cap de setmana, al Mercat de les Flors, a la sala Mariurell de Capmany, hi ha l'Arcencer, que és una companyia boníssima, i la veritat és que està recomanada a partir de 14 anys. O sigui que pots anar amb les criatures entre cometes, perquè els 14 anys... Adolescents, adolescents, deixem-ho així, eh? I el 21 i 22 de juliol, també, a la mateixa sala, a la sala Mariurell de Capmany del Mercat de les Flors, també hi ha un espectacle que es diu Prússic, i és una companyia també molt, molt coneguda. A l'espectacle es diu la Intrusa, i la companyia és Prússic, i la veritat és que també val la pena, perquè ha fet una llarga... O sigui, s'ha representat molts espais de Catalunya, però també a Euskadi i a Madrid. O sigui que tenen un llarg recorregut. O sigui que podeu anar també a la dansa, que també hi ha molta oferta de dansa en el festival grec. Ja ho hem de deixar ja? Doncs pràcticament mai cap, perquè falta un minut, i que res, per acomiadar-nos... Doncs res... En què ens acomiadem? Ai, no sé en què... Si hagués de descollir, hi ha tantes coses per veure... Bueno, de fet ja ho veus, no? Aquesta setmana també hi ha anat... Mira, podrien acabar recomanant... que acaba el 31 de juliol. Ja tens, encara. Al final, les visions... que és a la sala Beckett, i ho recomano perquè també hi ha un repartiment boníssim, i és del Jatser Garcia, que també és un... Jo sempre que aquesta coia de dramaturs que hi ha ara, d'alguna manera són alumnes del Benet i Jornet. Saps? Tots han passat una mica per el que va fer el gran mestre a Benet i Jornet. Doncs això, al final les visions, Jatser Garcia, i també en el repartiment hi ha un gran amic nostre, i que també ve molt sovint a Sant Just, que és el Joan Carrera. Vale, sí. Vull deixar-me aquí. Tenim moltes coses. Mireu, perquè a tot arreu... i a més a més aquest any han afegit una cosa que no s'havia fet, i és que fan teatres a... sales que no són de teatres. O sigui, per exemple, per dir alguna cosa, estan al magma... Maica, que ja hem d'anar a Catalunya Radio. Doncs adéu. Adéu. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Pere Aragonès i Pedro Sánchez desbloqueixen la taula de diàleg del conflicte política entre Catalunya i l'Estat i acorden que es torni a reunir l'última setmana de juliol d'aquest mes. A la seva trobada a la Moncloa, el president català i l'espanyol, s'han agafat l'acord Marc, que preveu la plena legitimitat del projecte independentista i que rebutja pràctiques com les de l'espionatge polític per desbloquejar, d'aquesta manera, la taula de diàleg. Sense avançar-me detalls, el president Aragonès confia que la reunió de finals de mes amb consellers i ministres, nom als presidents, doni els primers resultats concrets en matèria de desjudicialització i la fi de la repressió. Començar a abordar la desjudicialització del conflicte, per tant, la fi de la repressió, donant forma, si és possible, els primers acords parcials i consensuar línies de treball per aprofundir la via de la fi de la repressió i la criminalització. Notícies breus, Gerard López. El govern es planteja ampliar la cassa autoritzada de conills durant tot l'any a la Plana de Lleida per així minimitzar els danys catastròfics que estan creant els conreus. També es farà una borsa de caçadors voluntaris que ajudaran els agregutors a fer batudes a les finques. La població de conills creixerà durant aquest estiu segons els càlculs del Departament d'Acció Climàtica. Per reduir el màxim aquest augment, el govern es planteja intensificar-ne la cassa. La intenció és que l'any que ve s'hi puguin caçar conills tot l'any i que ara escriï ja una borsa de caçadors voluntaris per ajudar a fer batudes a les finques. Ho ha explicat el director del servei territorial d'acció climàtica Lleida, Ferranda Noguera. Cotos, aris privades de cassa, que, per exemple, siguin pocs caçadors que van sortir de casa cada dia i continuen amb intensitat, doncs l'administració els facilitaria viscançant la Federació de Cassa de Lleida amb els càcelers voluntaris per ajudar-los. El període de cassa sobre el 15 de d'agost, però acció climàtica, agilitzarà permisos especials perquè els agricultors més afectats puguin començar-ne a caçar ja des d'ara. El sector ha rebut amb bons ulls aquestes mesures que diuen que fa gairebé una dècada que demanen. Sentim Ramon Gomes, d'Unió de Pagesos. Volem equilibri entre la fauna i la pagesia, que és el que n'altres sempre hem anat reclamant, no extermini d'aquestes espècies. Volem que els pagers puguin, el novembre, puguin tornar a semblar perquè s'hi viu d'això. A la taula sectorial del Conill, reunit avui, també s'ha acordat que el departament com primers gàbies trampa gairebé un miler i estengui l'ús de biocides a més infraestructures. La conselleria continua esperant la llum verda del ministeri per aplicar aquests biocides també a l'agricultura. Desmantallat amb un rotx del Baix Camp, el laboratori de drogues de síntesi més gran trobant mai a Catalunya. Un sol home cuinava i distribuia espit, èxtesi i cocaïna rosa per anar-co-traficants de tot l'estat espanyol i també de l'estat francès. En una operació conjunta, els Mossos d'Esquadra i l'Arxansa han detingut 4 persones. La justícia russa ha condemnat l'activista i opositor Andrei Pivovarov a 4 anys de presó i avui d'inhebilitació per dirigir una organització política i legalitzada. Pivovarov és exdirector de la ONG Openroxa, que es va autodi-soldre i que estava finançada pel magnat rus i opositor el Kremlin Mikhail Kodrowski, exiliat a Londres. Les autoritats russes van detenir Pivovarov el dia 31 de maig, de l'any passat, de Sant Patersburg, quan el seu avió ja era la pista d'enlairement camí de Barcelona. Ell mateix va dir que marxava de vacances, però les autoritats del Kremlin van considerar que fugia, a partir de la segona setmana, que es va dir que hi havia un avi que anés amb un avi que no es van dir. Un avi que no es va dir que havia marxat. En el moment que es va posar a les conseqüències de haver publicat materials en suport a una organització indes·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l. 6 de la tarda i 4 minuts, i el trànsit està així. Salia Quintana. I també la de Sant Joan de la Barca, que es trobàvem en vehicles del Tot Aturats, en Direcció de cap al sud. Són més de 10 quilòmetres. Consequència d'un accident que talla dos carals de trànsit encara. I retencions i intermitents de Santa Perfecció de la Roca, sentint nord. La Nacional 340 també en van bus del Vendrella, com a Ruga, i més endavant a Roda de Barar, sentit sud. A la C32, l'autopista, el Garrafa Sant Boi i les botigues de Sitges. A 2 de Sant Andem de la Barca, Castell Visval, a la C58 desamuncada a fin. Entrap al Nústia de la Trinitat. També hi ha problemes a l'autopista del Maresme. Amb vehicles aturats de Cabrera de Mar fins a Mataró, sentit aren, C60, Sant Torre i B40 a Mataró, pot anar-te amuncat cap a l'autopista del Maresme. I C65 a Llegusterà, a banda de la Ronda de Barcelona, en trams de retenció en tots dos sentits. Celia Quintana, Catalunya Ràdio Equipviari. Esports, la meva glà. A veure, en Franck i de Jon viatjarà la gira americana del futbol club Barcelona, que comença demà a les dues del migdia en un vol barcelona a Miami. A la presentació oficial del nou fitxatge, el brasil·ler Rafael Díaz, el president la porta diu que no és cert que hagin de vendre de Jon. No és cert que el club es vegi obligat a vendre Franck i de Jon. Avui estem a la presentació d'un jugador que estic segur que farà història al Barça. I això no és cert que els estiguem obligats a vendre el Franck i de Jon. No és cert. Evidentment, la contestació de la segona part de la pregunta, això ho decideix el Xavi, però em sembla que t'hi encantés que siga viatjar. La porta ha afegit que el Bayern demoní no ha respost a l'oferta per Lewandowski. Victòria del denès Mats Peders, sent a la 13ena etapa del Tour, en final a Santetien a l'esprint, contra dos corredors més. El pilota amb el líder Vínegor ha arribat a més de 5 minuts. No hi haurà canvis a la General de Maca. Torsena, etapa de mitja muntanya. En bascat, la L'E català Xavi rebasseda, 2020. A l'esquadra van tenir el passat 17.9 de juliol dos homes, de 28 i 35 anys, com a presumptes autors de dos robatoris en força interior de domicili. Els fets van succeir el mateix 9 de juliol, quan poc després de les 11 de la nit, la comissaria dels Mossos d'Esquadra desplugues va rebre una vis d'alerta d'un presumpte robatori. Els agents van fer una recerca pels Mossos d'Esquadra, i van localitzar dos homes amagats en una zona buscosa molt propera, juntament amb els estris emprats en robatoris en força, i les joies sostretes del domicili. M'agrad que els dos homes han detectat la presència policial, van intentar fugir cam a travessa, els Mossos els van interceptar i detenir pel robatori en força interior de domicili. Els detinguts amb 70 sedients per fets similars van passar a disposició judicial, i el jutge va decretar el seu ingrés a presó. El nou acord, Marc, per al desenvolupament de polítiques d'igualtat i feminisme, els agents locals dupliquen l'aportació de l'anterior etapa. El Departament diu el dat i feminisme. Has assignat aquest dijous amb l'Associació Catalana de municipis, la Federació de municipis de Catalunya i l'Associació de micropobles de Catalunya. Aquest nou acord, Marc, 2022-2025. Per a la coordinació, la cooperació i el finançament, els agents locals per al desplegament de les polítiques i els serveis de promoció de l'igualtat i els feminismes. Aquest document fixa els paràmetres de col·laboració entre el Departament i els agents locals d'arreu del país pels propers 4 anys. El nou marc de cooperació compta amb una partida de més de 90 milions d'euros, una xifra que duplica els 45 milions d'euros de l'etapa 2018-2021, una aportació històrica que permetrà incrementar el nombre de professionals dels serveis amb major especialització i millorar les seves condicions laborals. Atès a l'onada de Caló i el greu risc d'incendi, com a conseqüència de les actuals condicions meteorològiques, s'ha activat el nivell 3 del pla Alfa, el que suposa un nivell extrem de perill d'incendi. Avui a Sant Just s'han arribat a les 12 del migdia als 35 graus, amb una sensació de 36,7 graus, sinó un dels dies més calits d'aquesta onada de Caló. Aquestes temperatures continuaran enllar del cap de setmana. Sant Just forma part dels municipis afectats pels risc extrem d'incendi forestal per la seva proximitat a Collserola. És per aquest motiu que recomana no accedir al par natural durant aquest episodi. L'activació del nivell 3 també suposa una sèrie de limitacions que podeu consultar la notícia de ràdio d'Esvern. Aquestes mesures estaran vigents a partir d'avui fins al pròxim 19 de juliol. Per qualsevol emergència es pot trucar directament al 112. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc els Sant Just notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. 012, la Generalitat, al teu costat. Ja ha arribat l'estiu i, a més, la Caló. Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Vaveu molt taigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret. I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu al 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012, la Generalitat, al teu costat. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu. I ara, per començar aquesta segona hora de la Rambla, el magazine de tardes d'aquí, de Ràdio d'Esvern, deixarem un tema musical, concretament, aquesta col·laboració que han fet Rigoberta Bandini i Amaya, que ens ho que es diu a si bailava. Va, l'escoltem aquí. ¡Hemos amanecido contenta y ya nos da igual lo que piensas! Vamos a subir el volumen y ya no nos véis a estallar. Lunes antes de alusar, una niña fue a la bar, pero no pudo la bar porque tenía que bailar. Así bailaba así, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba que yo la vi. ¿Qué haces? El puer. A ver, ¿pero cómo ves? Palante y pa' fuera. Ah, culo. És cosa d'espai de la vida. Mmm. Sí, bailava así, así bailaba así, así bailaba así, así bailaba así. Bailava, sí, sí, así bailaba, que yo la vi. Ni davant, ni pianxat, ni barret, ni lliçat, ni fredat, ni cosert, ni bordat, ni tembret, ni davant, ni pianxat, ni barret, ni lliçat, ni fredat, ni cosert, ni bordat, ni tembret, ni lavart. Estamos contemplando el mundo, volando desde una avioneta. Las cosas se ven tan pequeñas. Si te hablo del llan y te acuerdas. A veces observo mi vida y aún no sé si es drama o comedia. La niña hoy no puede lavar porque es que tiene que bailar. Sí, bailaba, sí, así bailaba, sí, así bailaba, sí, así bailaba, sí, así bailaba, que yo la vi. Sí, bailaba, sí, así bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí graba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, que jo la vi. Sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, Sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, Sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, sí bailaba, si bailaba, si bailaba, sí bailaba, si bailaba, si bailaba, si bailaba, si bailaba, si bailaba, si bailaba, si bailaba, si bailaba, Així baila la tevora a mi. Així baila la tevora a mi. Així baila la tevora a mi. Així baila la tevora a mi. Així baila la tevora a mi. Jo que ja et feia un eix, com una casa de pages i ara tot el que fas em fa vibra. I afegeixo no barrotes buscant-te pel Google Maps aviam si algun fin de te deixa rubar. He omplert les copes de vi amb els nervis d'aquest més per trucar-te l'anític passejar. Jo em voldria allà veig firmant un cruz en un llet mentre sonen els matins a TV3 i davant de tot menys del que volem saber com s'estimo aquí aquí et fa fer perdre el temps i ara ens veig baixant pel verdi amb una pizza entre les mans jo que no volia haver-la entre els meus plans i ara em sento riure i fer-me laveris m'espadala per trobar a conjunt un bu de carícia i he passat un laverin des de Berga l'ampol de per perdre'ns mentre perseguim el mar i ara busco que deixeu-hi una màgia de dalt per veure com surt el sol fent marat i ara ens veig baixant pel verdi amb una pizza i ara ens veig i després que veguem vam començar a la tertúlia Liftem i hem commonly conbert el túnel de步 furn as I no quiero ganar Ahora es lo que más da Estoy cansada de inventar Excuses que no saben inventar Y solo quedaran Los buenos momentos de ayer Que fueron de los dos Ni hoy solo quiero creer Y recordarás las tardes de invierno por Madrid Las noches enteras sin dormir La vida pasaba y yo sentía Quien me iba a morir de amor Vinga, ara sí problemes tècnics solucionats. Hola, què tal? Bona tarda. Joan, també el Salva. Què tal, el Salva, com va? Avui és un dia especial. Avui és un dia especial, perquè és el meu aniversari. És l'aniversari de la Núria. A veure si sent bé en Joan. No sent bé, doncs bé, Joan, que es connecti a l'altre costat. Doncs avui és l'aniversari de la Núria, la veu de la Rambla, per molts anys, Núria. Gràcies, Salva. Com portes el dia? Molt bé, amb una calor. Ja estic aquí amb amics i amigues oients. I sí que m'agradaria dir, Núria, si em permets. Perquè avui estem aquí, suposo que vindrà la Cristina també, però aquí estem dues persones que sabem perfectament que són molt importants a la teva vida, el Salva i un servidor. Joan és el Joan de la Núria. Home, noia, el Salva també. Salvalo Crespo, per favor, molt important. S'han conjuntat tots els astres i els motoris per fer que avui, per fer que avui. Ara l'aniversari, que no ho diríem els anys, no ho dirà ella, perquè això dels anys, i més amb el sector femení, és com un tema tabú. Li desitgem tota la felicitat del món avui. Oh, que bé. Que bé, que bé. És que somaràs perquè és una persona que mai té un sí, mai té un no. Però té 5 minuts, sempre té 5 minuts. Tinc 5 minuts. 5 minuts, que a vegades és llarga. No puc vindre, tinc 5 minuts. M'enganyeu i aquests 5 minuts són 10 i 15. No, no, un segon. No, no, un segon. Sí que m'agradaria, perquè és que a part de nosaltres dos, la Núria té moltes persones importants a la seva vida, que totes volien vindre avui a la tertula d'actualitat, que volien vindre la seva gossa. Sí, clar. La meva gossa... Estem a la setena onada i el Jesús està allà amb la gossa. Estava una mica fònica a la Laica. Per tant, però sí que hi ha una persona que ha volgut estar aquí. Per tant, salve, aprego que entris a la paixera, li tapis els ulls. Si home i tant, vol estar aquí amb tu avui. Avui, en sèrio. Això està sent en directe. Jo no... Però salve, tu ara mateix has d'anar a la buscar. Bueno, m'ha estat... El salve ara mateix m'ha estat... Salve, salve, ves la buscar. O ves-lo buscar. Ara ja l'escaga, Joan. Ves-la o ves-lo, salve. Ja sé que és una dona, Joan. No se sap, no se sap. Sí que és veritat que és una persona que ara mateix entra on està la Núria. Per tant, salve, treu-li el mocador. I ella mateixa, endavant. Ell mateix o ella mateixa. Felicitats! Doncs, mare meva, espera un moment. Que és la... Un moment, un moment. Un tableau diments, vale, un tableau diments. Elisabet. És elisabet, ostres. Elisabet. Elisabet. Hi havia qualsevol festa s'enjust? Corajo. Corajo. Corajo. Corajo. Corajo. Però... Elisabet. Elisabet, que ho confon. Però no acaben aquí les sorpreses. Per què hi ha més gent? Sí, per favor. Passa un altre cop i te'l pels ulls. Com? Fins que no ploris, no parlarem de gent. Sí, home. I ens canten l'aniversari feliç, mentre estan. Espera, espera, quan millor l'altra persona. Mare meva. També és una noia, no entenc. És ella ell o és un animal? Ah, bueno, clar. Sí, clar, un animal. Un poc s'engla, no em portarà a Joan? Un poc s'engla. Perdó, perdó, perdó. Sí que és veritat que ens sap molta il·lusió, l'Alisabet, si ho comparteixes amb mi. Pots parlar, l'Isabet. No sé què vas a dir, però... De fet, a mi me'n tindré una festa, m'ha dit la Núria. Sí, sí. Que aneu ser les primeres que la veu per visitar. No qual vol dir que veu estar fins altres hores... No, no, no, tampoc. És que ens vam fer fora de la hora de marxar. Atenció, Núria, que entre algú a la teva... Atenció! Atenció, estic amustrat! Tumatí, tumatí! Tumatí! Tumatí! El Dani Martínez! Un dels talents més grans del nostre... Ja hi anireu, un moment. El senyor Alcalde, senyor Lasagañas, tinguis que el talent es quedi al nostre poble. A moment. Pagi l'acompanyi, que fa dues produccions impressionants. Mare meva! Mare mevamons! Vos precious même via! Amb un divà... Mira per pros all所有. Gràcies. Doncs aquí la Maria el culte. I li ha de marxar, vinga, però... L'hi ha hagut el detall. Què ha passat? No sé si li funcionen els cascos. No funcionen. No, a ella no li funcionen. Ara sí, potser. El micro sí que li funciona, salve. Ara sí que em sento, eh? Ara ja em sento. És que no està mandullat. No està mandullat. Ara sí. Lluan, Lluan, un moment. Ai, sí. Cap part, Lluan. Cap part, Lluan. Ostres, això estaria bé. L'Horia albat, que et cantem a tres veus a l'aniversari. Jo què ets a dir? Jo estic impressionada. Però estàs així, però no plores. Home, a veure, Joan. Joan, jo perquè... Aiget de confessar una cosa. A mi em costa molt, o sigui, realment ha de passar algo molt, molt, molt greu, perquè jo plori. A mi em costa molt, o que m'emocioni molt. Li demani la màica. Potser sigui la màica. Però és que això... No ets que llorar. Llora, llora, llora. No cal que Lluan està contenta. No ploro, però perquè em fa il·lusió. Vull dir, estic contenta, no ploro. Sí. L'aniversari feliç. Leli, Leli. Sí, a veure. Leli marca, Leli marca. Això pot ser brutal. Va. Quina versió que entenc, quina versió. Amb català. Però quina, del super3, aniversari feliç. Quina, clar. Moltes. 3, Joan, 2, 1... Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Aniversari feliç. Ves per tu, la núria. A veure. Ai, mare meva! És per tu la núria. Per mi ha estat una sort molt gran trobar la Núria a l'Àfrica. Ai, que maco! Espera, que m'ajuc la llagrimeta. No, realment hi ha col·lació també, és com que donar molta vida i és una persona molt... I els pastorells. I els pastorells, els pastorells. És una persona molt... que l'aprecien molt i que donen molta vida. I és molt... ens omple molt. Gràcies, Núria. Que maco! Que maco! Hi ha més, hi ha més. Adéu, que maco! Atenció, perquè això no s'acaba aquí. No s'acaba aquí. A veure. Sí que és veritat, perquè la Núria és amiga dels seus amics. És una persona després, sempre conmetrada. Això sí que és veritat. Vull dir, sempre li has de mirar l'agenda, perquè té l'agenda plena fins a la candidatura dels Jocs Olímpics Liberts. Del 2000, sí, del 2030. Exacte. I, a més a més, té una agenda que és potxinos. Perquè jo ni en prismàtics la veig, m'ensenya l'agenda. Veig taques, però és una visió minimalista, saps què vull dir? No, però... I ella, sobretot, sobretot, és... Atenció, aviam, no te'n seguis la cinta. No, no m'ha anat segur. Ens acaba d'arribar, que els pots saludar també, la Cristina i la Jorgina! Bona tarda! Bona tarda! La Cristina Arrani ha sigut una sorpresa, però la Núria ha impressionat. Veu que jo amb els ulls tapats no puc manajar els controls. No passa res, no passa res. No pateixis, Núria. Per molts anys, Núria! Gràcies, gràcies! Happy birthday to you! El café ha afraxinat. La Marilyn, no? El Kennedy. Happy birthday, Mr. President! You and I... Again, happy birthday! És molt important. No n'hem ben, no n'hem ben. És molt important, però molt important. En el seu àmbit més reduït. Que ara entra la teva paixera i n'hauria de posar la cinta. No, no, no, no, no! Li trauran, li trauran. Ah, me la trauran? I l'altra persona? No, no, no. Atenció, que tenim una altra sorpresa. Ara, per favor. Bona meva. Una altra! La meva germana! La meva germana! La meva germana! Un moment, però amb raó em deia, jo he posat dos micros i em deia, no, però posen més, uns més, i jo. A veure, tampoc tants, perquè... No van els cascos. Hi ha més gent? No, no. No, pensau que hi havia casi 300 persones. Sí, clar, clar. Que volien, que volien, però... Jo soc una persona molt, molt... no sé si és social, i m'agrada els programes fer-los amb la gent. És una persona o Garenya, perdó. He passat a fer servir un castellanisme. No, sí, familiar, familiar. Ara s'enrida, s'enrida un moment. No, és o Garenya, que seria... que amb el català nostre seria Lluverenya. Lluverenya. Ui, ui, això m'ha semblat molt, perquè... La Paula té que dir-lo una mica, no? Sí, la Paula. Pensa que la Paula té una gent de quasi tample d'activitats. Està tan petita com la de la Núria? No, és més gran. Sí, sí, perquè li agrada més la cervesa. Per tant, la cervesa vulguis que no expandés. La gent, eh? Mare meva. Per tant, la Paula, tu no diguis res, Paula. Hem estat quasi 3 nits, a les 2 de la nit, d'hores de pastives enviants a WhatsApps, preparant... Això, que ja veus que... En sèrio? El que has vingut és que m'ha semblat... Dani, és que tu és molt fàcil. Per mi, és molt fàcil. Ser el teu bon aviu, ser el teu bon aviu. I t'ataco, t'ataco allà. Potser que la Núria no et fa mal. La Paula va estar... Sí que és veritat que la Paula va visitar aquests estudis. Sí. Amiga Cristina, amiga Georgina, amic Dani. No cal que li digui. No, perquè ho vaig preparar jo, bàsicament. Amb aquests temes tan fàrregos que ens costen tant, Dani, tu i a mi. Dani, persona eclèctica, que ha fet tant de moneguillo com de... de com nen. De moneguillo, de moneguillo. I és una persona... La Paula és una persona de ciències. Sí, sí. I va vindre a fer un debat, que a mi em fa una mica de cosa... Un debat de dones científiques. Sí. Per al dia mundial de la dona i la nena, i la ciència. Això és molt diferent. Ens ho passem bé. De 6 a 7. Paula, endavant, endavant. Què has de dir de la Núria? Que és molt bona germana. Toma, veus? Sí, sí, molt bé. A veure, soc una mica passadeta, a vegades, però... No, Núria, això no cal codis. Calla, home. Quin lloc ocupes, quin lloc ocupes tu? Jo... És la petita. La petita. El rànquing, el rànquing. Sí, del rànquing de... Familiat, familiar. Ah, bueno, com jo, jo soc la tercera de 4, per això, eh. Encara tinc una cua per aquí. No, ella és la de 3 de 3. 3 de 3, molt bé. Exactament. Fantàstic. El tercer, el tercer. Però fem molts plans juntes, eh, amb la germana. Eh? Amb la germana, dic que fem molts plans juntes. Escolta'm, una cosa en bocadoma, ja m'apegaré. Escolta'm, una cosa, Núria, això... Aquí tinc una petició, tinc una petició que ara està fora del que estem tractant, eh. Els cascos no funcionen. Cap casco, cap casco. Ara sí, però llavors el Salva no té... Això és un desastre. Això és un desastre. Però a mi m'espera, a mi m'espera, això. Aquests no van, o què? A veure, anem a fer una prova. És que l'altre dia ja ens va passar. Aquí, no, clar, és que jo he naufat aquest. Ah, sí, sí. Porta-hi el foto aquí, o què, a veure. Mentre s'arrilan, posa't de fons la música. Us en diu? Sí. A veure, un moment. No pots mirar, eh. No, no, no, no estic mirant, però... El tacte, el tacte. A veure, com, com? Jo vaig néixer a l'Hospital de Barcelona. A l'Hospital de la matinada? Sí. A l'habitació 324. A quina habitació? 324. Ah, sí? Sí. Saps més coses tuvies, en Salva? Hem anat a l'Hospital, hem estat indagant, hem anat a l'arxiu, i hem vist que la Núria i la Garcia van així. Ara m'estàs deixant parat, en sèrio? Molt bé. I aquí no, a l'Hospital de la matinada. A l'Hospital de la matinada, elles. És matinera, és matinera. Això, sí, 4 hores, 4 minuts. 4 minuts. És molt treballadora. Aviam, aviam, una sorpresa més. Viurem, va, viurem. Una sorpresa, pigar. Qui treu ara el mocador? Aviam qui li treu el mocador, aviam qui li treu. Unes persones importants, segur que sí. També de la seva vida. Segur que sí, segur que sí. Aviam, aviam, oi. Que veu que em porteu un dia aquí, ja. Acabo de sentir la leda a meva gossa. La meva gossa. Home, home, home. No m'ho crec. Aviam, aviam. Aviam qui hi ha. Ai, els meus pares, els teus. Ai, els meus pares, la meva mare. La meva força. Clar. No ploraré, Joan. No, però... Persones molt importants, la Núria, la primera filla que van tenir, el Jesús i la Paquita. I avui podries estar aquí per celebrar el seu... Sí, sí, ja ho hem dit, ja ho hem dit. Va néixer a l'Hospital de Barcelona les 4 de la matinada i 4 minuts, a l'habitació 3.24. 3.24 com el canal. Com el canal. Si ja volia marcar... Clar, ja anava, ja anava. I la... com es diu la gossa... Laika, laika, laika. Laika també ha estat aquí. És un clàssic. Qui li va posar aquest nom? Qui li va posar aquest nom? Va néixer a la Laika. Totze, ja? O Déu n'hi do, eh? La Laika, Déu, 12 anys, ja. Potser li podem quedar aigua a la Laika, no? Pobre. Núria, Núria, estàs... Vinga, vinga. Tu, vine a cascos aquí. Clar, home. T'has d'incompolar la tertúria, Núria. Avui això està sent, Núria. A veure, un moment. Perquè mira, clar, és tècnics. Jo no puc fer. Sí, no. És que no puc anar a dos llocs. Home, doncs no, la veritat, tanta gent aquí... No, no, no. És un titular. És un titular de la sensació, sisplau. Núria, no ha explorat, Núria, no ha explorat. Ja t'ho dic jo. Ja t'ho dic jo. Jo, quan estic il·lusionada i contenta, no ploro. Està emocionada i està contenta. Volem que ploris. Núria farà el que has de fer. Exacte. A la Núria no es mereix. No sé, jo crec que titulars, jo, tipo... Ai, s'ha quedat sense paraules. No ho sé, és que és possible. Fos això, sense paraules. Bé, titular, sense paraules. Bé, bé, bé. Bueno, jo us vull fer un aplaudiment. Vale. Jo no sé qui ha organitzat tot això, però bueno, ja veig... No, no, no, tots, tots. Ja veig aquí els cabecilles dels grups. Moltes gràcies, perquè m'ha fet molta il·lusió. És un aniversari diferent. Vull dir, mai m'ho havien fet. Mai havia coincidit. Els vintitots. És que són els vintitots. Els vintitots. Sí, sí. De canviar de desena. De canviar de desena. I delante de l'avismo, no? Aviam de celebrar els vintitots. Esclar, els 30 també. Els 30 tots i els 40 tots. Celebrant d'aquesta manera, jo crec que és un dia especial, un dia inferent. Exactament. El dia de celebrar el meu aniversari a la ràdio, que me'n comença a venir aquí, persones a l'estapar-me la venda. La venda, ja que allò, no? Mai millor dit. I això. Molt bé. No sé, escolta't aquí. Han fet perdó, eh? Com ha anat els consens per la platja? És que no els hem fet encara, Cristina. Es van quedar l'altre dia. La Paula, igual, en té algun de nou. Que no va dir... Un consell per anar a la platja? Les maduixes. Les maduixes. Les maduixes. Estan pura de maduixes? Sí. Posem un moment amb ells dos aquí, el Dani i la Paula. Potser el Dani també té davant de consells. Vam passar aquí tot un... Jo sóc plal·letòleg. Placetòleg. La Paula, han trobat... Hi ha un tauró a la platja de Sitges? Sí, una tinturera. Els que corren més, eh? Sí, a 100 metres de la platja, hi ha una tinturera, i a la platja de Vilanova, dos... Dos tintureres a la platja de Vilanova. I un tauró a la platja de Sitges. Que bé, que maco, no? Sí, sí, sí. Bé. Escolta'm, i el pastís. I tenim algun repel·lés per les tintureres? Perquè per les maduses la crema n'hi ha. No, les maduses diu que ens hem de rentar amb l'aigua del mar. Correcte. No podem rentar-nos amb aigua del mar. No, no, no. Però allò de fer fang amb el pipí... No, rell. No, no, no. És l'èrgica, 400 coses. Una d'elles va ser la baba de la madusa. El tanto, no la picada. La baba. Com? La baba. Va entrar l'aigua normal, i va sortir amb tot de coses ronxes. Diuen que t'has de rentar amb aigua de salada, mai amb aigua dolça. Després dius si tens bicarbonat al foses, però qui va a la platja amb bicarbonat? Jo, jo, jo. Però a la platja no vas amb bicarbonat. Ara ja sí, ara ja sí. Una ampolla d'aigua de mar amb bicarbonat. En sèrio? Sí, sí. Llavors, amb una tarjeta visa o amb unes pinces, treure els tentacles que t'han quedat clavats. Sí, t'ha picat. Això ho he vist a molts vídeos. Ah, veus? Què dius? Què has vist? He vist que la madusa els picava... Tantacles? Tantacles o la picada. Es treien amb una tarjeta i després fica vinagre. Sí, sí, m'han dit que també és veritat que després de treure els tentacles se pots vinagre. De portar moltes coses. Jo normalment no vaig a la platja amb vinagre amb bicarbonat. La tarjeta s'espatlla? El contacte és que s'espatlla? Sí, sí. El contacte és un desastre. A mi el que més reben fa del tema de les maduses és que n'hi ha i no posen la bandera. Te les trobes, te les trobes, dius, avisa'm, posa'm la bandera de la madusa i jo sé que hi ha madusa quan em tiro al mar. O no hi vas? No, no. Mira, l'altre dia vam anar a la platja, que sí, Paula, i no hi havia bandera. No hi havia bandera, castell de fels. La verda, és a dir, tu vas i et tires amb confiança al mar. I després d'entrar una mica, anir d'una mica, no massa, i et comences a veure maduses, com a plagues. I sense la gent que diu, sí, però ara hi ha maduses. Sí, per allà també hi ha una plaga, o passat el sorral aquell, i llavors dirà, a tothom, aquí, sap que hi ha maduses menys el sucurrista. Que dius, no, que està re. Em puges la bandereta i jo sé que hi ha la madusa. Ja hi ha un tècnic, que ara les condicions del Mediterrani són idònies, perquè pels que estiguin les maduses. A més que, elles no taca les maduses. No, és que elles no taca, o sigui, elles es deixen portar, es deixen portar per recorrer. Vull, mai t'atacaran, eh? No és que vingui per tu. No és un tauró que olori sang, o vingui a tacar-te i a destrossar-te. El rosset deixarà anar a aquest verí. No és la tinturera. Sí, sí, sí. Potsen que la porta? Sí, perquè el Joan... És que el Joan està fora de l'estudi i el sento. A la plaça, dalt, el sentim igual. Un to de veu. Totes aquestes temàtiques que teníem, perdoneu-me, eh? Què hem de fer? Temàtiques de tertúlia. Ara les anava a treure, precisament. Teníem alguns temes... Sí, a veure, espero que recuperi el guió de la tertúlia. Primer punt, tema de... Ostres, la notícia, la del Padofi. És el que més m'agrada per començar, però què té bé? Aquest tio, què? Va venir la Guàrdia Civil, van entrar 25 guàrdies civils a la casa del Padofi. Tu imagines el veí de Rafa. Però què era? Està passant per Gamer, no? Sí, per representant de Gamer, d'això de videojocs, que potser la gent jove s'enganxa molt. I, inclús, arribava a agafar confiança amb els pares. Amb els pares, s'acostava, i llavors, doncs... Sí, no sé, gairebé crec que deien com una catorzena de menors implicats en tot això. I va ser arrel d'una denúncia que van fer des de Castelló. Sí, sí, sí. Però clar, jo només faig que pensar, a més a més, en el veí del replà. Clar, en el veí del replà, que veus 25 guàrdies civils en un pis que potser... Montera, quin carrer era això? No ho sé, no? Per qui? Per Sant Jordi? No, la veritat és que no. Però tu imagina't en un pis, que veurà un pis, no sé... Un pis mitjant, no posarem 40 metres quadrats, a poc en posarem 120, sí, 80 metres quadrats. Vull dir, amb 25 policies, que diuen... Ja no hi cabien, no hi cabien. Ells entren perquè no saben el que es poden trobar dins, però... Bueno, no sé. Sí, aquest és el primer punt que fa posar una mica els pares a punta, la veritat. Sí, sí, sí. Hi havia atacs sexuals a través de les xarxes, físicament. Sí, tot a través de les xarxes. Tot complert, sí, sí. L'altre tema, contaminació acústica. A vosaltres el molesta, la contaminació acústica? Jo no, a mi no em molesta. Jo crec que estem molt ben acostumats aquí. Aquí són massa especials. Aquí la menima que fa una mica de soroll, ja estem trobant la policia, que vinguin... Bueno, depèn, depèn. I mai que faci una festa ni res. Depèn dels veïns. Però són massa tiquis micis. Aquí hi ha una festa i no entarem que pots estar fins a les dues o les tres, doncs se'n tinc música i que la gent parla. A la nima estem trobant les 12, a mi la policia... No, mira, jo tinc una experiència, no sé si després vosaltres voleu explicar alguna vostra, però tinc l'experiència d'adormir durant un anint, allà on ja estava el fòrum, vale, nit d'estiu. Clar, molta calor, deixes les portes obertes, mira. En una de turistes de sorolls de festa, jo pensàvem, vull tornar a Sant Just! Vull tornar a Sant Just! I és que a vegades, realment, no valorem el que tenim. Però sí que és veritat que hi ha punts a Barcelona que a les nits hi ha molt, molt soroll. Sí, sí. I a la barri de Gràcia, per exemple, es queixen molt, que totes les bars queden sota els blocs de pisos, però es que no paren d'aquests sorolls, i això... Ara està, evidentment, evidentment. Sí, aquí a Sant Just no ens podem queixar. I si de tant en tant hi ha una festa, doncs... Sí que hi ha puntual alguna festa, però... No podem estar-ho, evidentment. Allí vaig anar a Barcelona a la nit, que feia mesos i mesos i mesos i mesos que anava, i he de fer un titular sobre Barcelona. Ah, sí? La lleixa. La lleixa diu, hòstia, tu, quin titular! Bruta. Deixada. Poc, és que no sé, poc em vaig trobar aquí via com... Ja. Però Madrid ens guanya ara mateix. Mmm... Oh... Posarem un fell, posarem un fell, aquí, vinga, va. Sí, sí, sí, sí. Va, em va saber greu, eh, però... Lleig, lleig, lleig. Doncs jo vaig llegir un altre titular uns dies abans, dient que Colau, tu, si hi haguessin ara, unes eleccions, tornaria a sortir... Sí, sí, és bo que sí. Es parla molt de lliure. O sigui, amb pitjor nota, però que tornaria a sortir ella com a alcaldesa. Doncs jo no sé qui la vota, nois, però de veritat, passegeu-vos per Barcelona. Ja ho veus, però... I, bueno... Les paroles moltes que no funcionàvem, diuen una cosa ràpid, però no puc dir que diguis que hi ha un tram de paroles que no funcionen o no, és que aquí hi ha dues que no... Sembla que sí que Barcelona ha perdut una mica en aquell encant, i a Madrid sí que és veritat que han invertit molt, i la ciutat està molt maca. Sí. Jo també hi vaig anar i això. Sí, està molt bé. I està molt neta, hi ha molt d'ambient... També és diferent el tipus de turisme que hi ha a Barcelona, que hi ha a Madrid, això també ho hem de dir. El Madrid té un tipus de turisme, que no estic dient que sigui culpa del turisme que a Barcelona estigui bruta, però tot juga, no? Tot juga. I el tipus de turisme que hi ha una ciutat com a Madrid és més el tipus de turisme que pot haver-hi en una altra ciutat europea, més de l'interior. Més de l'interior. És la visió de les ciutats, una mica més... A veure, posem entre cometes ordenades, més netes, tal qual. Les ciutats a costa tenen aquest handicap, també, afegit. I el tema dels creuers, que és veritat, que hi cauen molta gent... Creuers que hi ha molta gent amb un llavall... Un llavall és veritat, que hi ha molta fluència, i això també fa que a Madrid, però sí que és cert que el poder no està com hauria d'estar. I Madrid realment està molt neta i molt maca. Sí, sí. I té ara molta oferta, cultural, teatres... Sí, sí, sí. El Dani, que s'ha mogut molt en aquest món, Dani, jo no sé si a nivell, per exemple, cultural, tu creus que a Madrid, a nivell de teatres o d'obres, això té més oferta ara que a Barcelona? Sí, està clar que a Madrid sempre hi ha hagut més ofertes, sempre hi ha hagut com més espai, també. I és una realitat que hi ha molts espectacles que no venen a Barcelona, perquè no hi ha cap teatre que es pugui suportar. Per exemple, el rei León, la infraestructura, aquest rei León no la pot suportar cap teatre de Barcelona. Per tant, és impossible que ens arribin algun tipus d'espectacles. Per tant, ens parlem coses. I després que, si et fixes ara, estan tancant moltes sales. Sí, però la mà estàs dient que el rei León no es pot fer perquè no tenim un teatre acondicionat per poder fer aquesta obra. Sí, perquè la infraestructura de cenografia no és compatible amb cap teatre. En cap teatre de fet, hi ha hagut molta gent que sí que s'ha adaptat, per exemple, en Jal Llàcer, amb la jaula de les loques, ara està de gira per tot Espanya, però fa un parell d'anys quan va anar a Madrid a fer temporada, va haver d'adaptar la seva cenografia, va fer una cenografia nova per al teatre específic d'allà a Madrid, perquè la que tenia d'aquí no li servia. És aquí fins a aquest punt. Evidentment, estem parlant de cenografies molt diferents. El rei León és una cenografia que és el fort de la obra. És la cenografia i jo no l'he vist l'obra, però... Tu creus que és perquè és l'espai o perquè han invertit en deixar un teatre amb condicions, amb unes infraestructures més idònies, però no és per espai físic que és més petit dels d'aquí. Està clar que tot suma, perquè evidentment, si hi hagués interès, farien el que ha fet l'Àngel Llàcer, que és adaptar la seva cenografia i venir. Vull dir, jo crec que també són coses d'interessos, perquè no deu interessar fer l'obra per a algun raó, per a algú motiu. Jo crec que no és l'excusa de dir que és qüestió d'invertir i de poder condicionar les coses perquè puguin venir obres que potser ara actualment no poden venir. Hi ha un ple teatre que cada vegada és més difícil, sinó aneu al teatre, perquè veureu que cada vegada costa més omplir les sales. Hi ha sales que costa molt omplir. Per exemple, estem parlant d'un condal, estem parlant d'un tiboli, per exemple, un coliseum, que si no són espectacles concrets, que ja són comercials, costa molt... Hi ha actors que rosseguen poder la obra. Costa molt omplir, costa molt omplir. Un Romea també costa molt omplir. Tot i que la programació del Romea és, potser, més internacional, perquè venen obres més de fora, tal... Encara hi ha així, costa molt d'omplir, però perquè el target també és diferent, i és com això. La cultura del teatre baixa una mica, i aquí hauríem de potenciar una mica més la gent que és al teatre. I el fet és que... Ostres, aprofitem la cultura del teatre i la sapesa dels actors que tenim a Catalunya, que hi ha molts bons actors. I a Madrid en fa l'efecte... Hi ha més cultura. Els teatres petits també sobreviuen. Sí, hi ha més cultura de sortir al teatre, hi ha més cultura de sortir al cinema, i hi ha més cultura de sortir al carrer. Sí, sí. És veritat que... Jo, quan vaig a Madrid, hi havia un munt de gent d'ambient. Estan més acostumats a sortir. Vull dir que jo el referèndum són més tancats, són més de grups petits, i allà la gent viu al carrer. I la seguretat. Jo crec que t'ha presentat una mica més segura a Madrid. Això és el meu punt de vista. Però, per exemple, en el metro, una imatge que tinc molt clara, és que allà tenien policia en el metro, vigilant, i aquí tenim els pobres de proseguir... Sí, vols que encara reben. Sí que és veritat que ara et fa com una mica... tens aquesta imatge. Potser és errònia, que Barcelona és insegura també. Molt, molt. Passa a Barcelona i et penses, no ho sé, eh? És real, és real. Ja no parlem de la barri del Raval, per exemple, que sabem que està una mica. Si no, en general. En general, vas una mica com en segur. Si no, sense segur, Barcelona de la nit. Jo parlant també de Barcelona, i anant-me'n cap a un altre tema, és la notícia de l'aquarama del zoo. L'aquarama era la piscina dels dofins. Sí, sí, sí. És història. Ja és història, perquè l'han endarrucat ja, per fi, l'espai on va estar la Orca, la famosa Orca, Ulises. Jo mai vaig anar, o sigui, quan ja vaig anar a l'aquarama del zoo, sempre he vist dofins. Jo ja mai vaig veure la Ulises, però bueno, està ballant la Orca, també els dofins. L'espai, que tenia 3.500 metres quadrats, acollirà ara 5 patis polivalents, desmuntables, 3 instal·lacions per altres animals, una mica amb aquesta nova idea de zoo, que sigui més com un lloc, que sigui un lloc de pas, potser, que sigui per als animals que vagin a refugir, o a santuaris, o a llocs així més en el seu hàbitat, no? Jo havia viscut l'aquarama de petit, i no ho veia, veia d'oces que bonic, no? Clar, però no hi havia aquesta consciència. Jo no estava conscient del que realment estaven patint aquests animals allà. Jo tampoc ho sabia quan hi anava. Realment jo penso que està bé, aquests animals no poden estar amb caudidats, i són mesos aquesta pressió, i es veu que pateixen moltíssim. Què se'n va fer de l'Orca? Curiositat, eh? Va morir o la van portar un pare? Va morir o la van portar un pare? És que vaig veure un documental, que se'n va portar a Estats Units, però em sembla que finalment ja va morir per edat, no? Pot ser, pot ser, però imagineu-vos fer-hi a les mil i una per això, aquella pobra, eh? Sí. Molt la leta, m'ho havia, no sé què. Què passa, que clar, els ens laven a... Moda del fin, però a l'Orca. Si laven a menjar i... Però és que patien moltíssim, eh? Jo me'n recordo, me'n recordo. M'haig d'anir l'experiència d'anar, d'anar a veure. Jo m'haig d'anar a veure, sí, sí. En poquet de neu, també. Sí, jo, el poquet de neu, també. L'altre dia vaig llegir una notícia que el tenen guardat. Però en capses. Sense noms. Com? Amb un magatzem, perquè no s'identifiqui malament. Però què vol dir, en capses, en plural? Què vol dir, en capses, en plural? Aquí el cap i aquí el braç. Hi ha un bidó. L'únic que va encremar van ser les bíceres. Amb un magatzem del zoo, perquè no hi hagi uns sospites. No el robin. Amb un bidó està la pell. I amb una capsa de cartró, estan els ossos. Però no hi ha nom, perquè així no puguin anar a robar. No hi ha robar. Et buscarem la notícia. Un bidó d'aquests de plàstic blau. I allà la pell. I amb una capsa de cartró, allò, tanca d'etes, els ossos. Per canviar-te de pis. Sí, sí. M'estic quedant flipant. Però jo em pensava que era un... O sigui que l'Evian no es va dir que... Que l'Evian insinarà. No, no, insinarà, no. Que l'Evian, com es diu, quan disseca... Sí, quan disseca és un animal que el tens allà, el típic animal igual, clavat. No, no, no, no, es veu que no. Es veu que no, perquè clar. Per tenir-lo immortalitzat, el que van fer és que va ser el cervell i els intestins o no sé, que van bé. Tot allò que es podria disfavorir. Sí, sí. I les cendres es van posar en un altre viatge. Bueno, bonic. I una mica desagradable a l'hora. Jo què vols que et digui. Bueno, també seguint amb més temes. Per exemple, a veure, tinc aquí, frenada d'Amazon. Sembla que volien obrir més... més... més centrals. I justament també aquí a Catalunya. Però al final ho han negat. O sigui, ho han negat. En dic que no, perquè... Bueno, però la frenada, si no m'equivoco, té a veure amb que es pensaven que anaven a créixer més. I al final no han crescut tant com el que ells es pensaven. Sí, sí. No és que, amb la pandèmia, jo suposo que d'haurien creixer un munt, d'haurien calcular, aquí creixerem encara més, però no. El tema és que s'han frenat i diu aquí, cancel·len l'expansió de 9 centres entre tant com es creia. O sigui, voldria descompreure-ho a Amazon? Jo és que sóc bastant d'anar a comprar a la botiga del barri, eh? A la botiga del barri, sí. Jo sóc bastant Amazon, però... evidentment... Intentem comprar també, no? Correcte, salen les distàncies i hi ha coses que... Sí, clar. Pel preu-preu, doncs vas a la botiga i ho compres i ja està, no? Sí, tu, Paula. Jo intento ser bastant d'aquí, eh, de més. T'estan just? Sí, sí. Tu, Paula? No, sí, alguna cosa sí. Ara ja em ve. Doncs jo també, eh? Les que no trobes, les botigues. Clar, coses més concretes. Exactament, coses molt concretes o que potser et diuen a la botiga que allò s'ha acabat i dius, bé, ja m'ho miro per Amazon o coses que saps directament que per Amazon tenen un preu molt més barato. Que l'altre dia vaig veure un vídeo i d'una dona que parlava que a Amazon nosaltres som el producte. Home, t'explicareu? Nosaltres som el producte i les dades que busquen informació de dades són els clients. Ho esteu entenent? M'he perdut, jo. Jo avui no estic gaire avispat. És a dir, que les empreses que busquen dades de dades de consum, de tendències, de persones per després jugar amb les nostres dades i veure temes de publicitat, són els autèntics clients d'Amazon i les persones som el producte. Perquè estem donant informació de on vivim. Que maco veus? Ja no compreu res. Exacte, d'on vivim, que ens interessa, que és el que estem disposats a pagar per una cosa, tot això. De fet és cert, perquè quan tu acabes de mirar... Nosaltres que som els clients, no, no, som el producte major. Els productes relacionats. Com es del cabell de no sé que vingui allà? Clar, o inclús que et puguin escoltar per algun producte. O sigui, hi ha un cas d'unes persones que conec que van estar parlant. En cap moment van escriure de canviar-se, no sé que era si un electrodomèstic o alguna cosa, i després van entrar i tot els anuncis que els hi sortien, eren de electrodomèstics allò que van estar parlant. Que això t'estan escoltant pel mòbil. Has diré una cosa, la notícia aquesta que va sortir de que ahora Alexa puede hablar igual que un difunto tu i jo. Això no ho he llegit. Jo no vull que parli com la meva àvia. Ni jo tampoc. És que... Perdona, no cal. Estem perdent la mort. Com un difunto, saps? I, a més, et diré una cosa. Amazon, el que és l'empresa, el que és a les naus d'aquestes on treballen, on preparen les comandes, inciten a la competència entre treballadors. I això és un fet verís de gent que m'ho ha explicat a veure qui és millor, qui fa més comandes, qui fa més d'allò, pam, pam per anar pujant i competència entre ells. És que estan incitant a que es veguin, saps? No, no, tot. Hi ha les tres, però vinga, vinga, vinga. Sí, sí, a veure qui repartes, a veure qui fa més ràpid. Sí, sí, et queda un mal cos amb tot això. Molt, molt. Un altre tema dels taxis. Jo no sé si ho heu sentit, que ara ja està vent. Oh, ho he sentit. A l'altre, prefereixen portar directament a turistes, perquè els poden enganyar. És a dir, tu... No hi ha baixada de bandera. D'aquí, al carrer Bonavista, 25 euros. D'aquí, al carrer Bonavista, eh? Òbviament això amb gent d'aquí no ho poden fer, però amb els turistes sí, nois. Aprofitant la notícia diu taxistes que estafen a turistes a Barcelona 100 euros per anar de l'hotel Arts, per exemple, a General Mitre. Taxistes que enganyen els turistes a Barcelona, una irregularitat que pot tenir una derivada més greu en les dones, que tenien en aquest servei públic una manera més segura, per exemple, de tornar a casa de matinada. És a dir, tu vas de festa a una persona de Barcelona, a un lloc on potser també hi ha molt turista, perquè és una zona de festa i d'oci nocturn, i pots trobar-te taxistes que tinguin que no, que no, que no. Ah, mira, s'hi porten un pastís i tot. Porta, porta, que nos vamos. A veure, va. Ens acomiadem, doncs, perquè m'han portat aquí una sorpreseta, per tant... Fem-te un pastís amb el número 29, perquè la Núria Bufi venia a celebrar el seu dia avoríc d'aniversari. Molt bé, salvat. Doncs res, audiència ho deixem aquí, que passeu un bon cap de setmana i refugieu-vos de la caló com pugueu, tornem al Dilluns, que vagi bé. Bona tarda, adéu. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora, i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Si tu, si no, marxo encara. Adéu.