#211 - La Rambla del 19/7/2022

Bona tarda, Sant Just. Passen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dimarts 19 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Ramla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dinyons a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a la sis, començarem fent l'entrevista del dia electriu i cantant Sant Just, Daniela Fomador. Per aquest passat cap de setmana va actuar dins del festival grec de Barcelona, amb l'obra Fàtima, del dramaturc premiat Jordi Praticoll. Volem saber com li va anar l'experiència i com es va preparar aquest paper. Després, tot seguit, baixarem a Carre Indústria i ens aturarem davant del restaurant Cuina Miracle i farem l'espai d'alimentació i gastronomia saludable amb el cuiner Joan Targarona. A més a més, en aquesta primera hora també parlarem dels dies internacionals i les afamèrides d'avui. Després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10, després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esvern, farem la secció mensual amb en Josep Lluís Gil, del comitè de direcció de la revista local Sant Just, en Calaballa Vers. Cada mes passa per la Ràdio per parlar dels continguts, articles, reportatges i notícies que hi ha a la revista del mes i aquest cop toca parlar de la revista de Juliol. I tot seguit acabarem el programa fent secció de Padel amb l'Èndric i el president del Sant Just Padel Club, que cada 15 dies ens porta coses noves del club i també d'aquest esport que està tan de moda. Tot això és ara de seguida, ara us deixo amb un tema musical i comencem, no marxeu! El tema que us deixo es diu Move i és del grup Dance. All I'm trying to do is make you get up out that chair and make you move, make you move. Grab that drink and leave me on the dance floor, baby, let's get crazy move, baby move. When you move like this, you can take your stuff, when you move like that, what about I let you come? All I'm trying to do is make you get up out that chair and make you move, make you move. You can tell me how you want it, you can take it faster, take it slow, flying to Aruba or Mexico, I'm clearing out my calendar, all the days that end in Y. To waste a moment with you would be a stupid crap. She try to tell me something, she talking with the body, she making waves inside this room, room, room. We own this something major, just let the feeling take ya, like even now, I believe it with a stranger. All I'm trying to do is make you get up out that chair and make you move, make you move. Grab that drink and leave me on the dance floor, baby, let's get crazy move, baby move. When you move like this, you can take your stuff, when you move like that, what about I let you come? All I'm trying to do is make you get up out that chair and make you move, make you move. All I'm trying to do is make you get up out that chair and make you move, make you move. Iri, m'he parlat el dia mundial perquè avui és un dia bastant bastant curiós. Atenció, no és un dia oficial, no és a dir, no ho proclama cap organització institucional, ni res, però sabem que celebra que és el dia mundial de treure la llengua. Cada 19 de juliol resulta que milers de persones al voltant del món treuen la llengua per fer aquesta festa, aquesta divertida celebració per treure la llengua. Sabem que la llengua és un múscul mòbil situat a l'interior de la boca exercint les funcions de masticació, d'aglució, també del sentit del gust i del llenguatge. Però la millor de totes és treure la llengua i fer una ganyota amb la boca. Tradicionalment s'ha considerat que treure la llengua és sinònim de mala educació, però en el dia d'avui és absolutament vàlid i especial, sobretot quan celebra el dia mundial, el 19 de juliol. Algunes curiositats i dades sobre la llengua resulta que és considerada el múscul més fort del nostre cos. També té petjades que contenen informació única de la identitat de les persones, la llengua. També que conté unes 3.000 papiles gustatives que ajuden a identificar 5 tipus de sabors, la marc, el salat, el gust agri, el dolç i el picant. També que la llengua és un múscul mòbil que té la capacitat de contraures, d'expandir-se, de planar-se, inclús d'enrotllar-se. Hi ha gent que sap fer moviments i formes especials amb la llengua i també que és una cosa d'herència genètica, no tothom sap, no és una cosa que s'apren, simplement que es pot fer o no. També que durant l'època victòriana, a Anglaterra, les dones treien la llengua per oferir els seus serveis i que actualment, en la cultura maurí, s'acostuma a treure la llengua a la dansa que precedeix a la batalla. Doncs ja ho sabeu, avui dia mundial de treure la llengua. Va, que en uns instants tindrem aquí a la Daniela fumador per fer l'entrevista del dia i parlarem amb ella sobre aquesta actuació que ha fet aquest cap de setmana passat a l'obra de Fàtima, obra dins del festival grec de Barcelona d'aquest 2022. I a la llengua, si jo tinc la pota ets la que et quita, però bébis com tu no hi ha una altra, no. Quiero regalarte girasoles y pa' la play buscarte caracoles cuando estoy contigo yo no miro errores, como bailar al 200 canciones nadie me pone como tu me pone. Yo le hablo a Dios y tu eres su respuesta aprendí que los momentos lindos nunca cuestan como cuando me regala tu mirada y el sol supuesta, y el sol supuesta. Cuando estoy encima de ti, de ti, mami ya me olvido de todo, de todo no se falta nada de aquí solamente a tu y yo. Antes de que salí el sol del acelerador me vayas sin freno y pierda el control nada más seré modo tuya cariciando no en medio del tiempo sin decir adiós. Y solo mírame con eso yo estoy tan lindo y con eso yo estoy tan bien y puedo volver tu a nacer y solo mírame con eso yo estoy tan lindo y con eso yo estoy tan bien y puedo volver tu a nacer. Arriba el moment de fer l'entrevista del dia i ja tenim aquí a dins de l'estudi a la Daniela Fumador, actriu i cantant d'aquí del poble de Sant Jurs. Hola, Daniela, què tal? Hola, molt bé, molt bé, molt bé. Bé, aguantant la calor, eh? Sí, ostres, m'agrada meva. Bé, tenim aquí a Daniela perquè aquest cap de setmana ha passat del 15 al 17, si no, has estat damunt dels escenaris al Teatre Lliure de Gràcia amb l'obra de Fàtima. Com ha estat aquesta experiència d'estar al festival grec? Bé, ha sigut molt intensa. Ha sigut molt... molt forta. Jo ja vaig estar en un grec l'any passat, però era molt més de teatre infantil i clar, ha sigut molt fort. Ha estat un altre. Fer un salt qualitatiu. No, no, no, ha sigut molt fort. I la gent que hi va... Trobes en espais que dius, ostres, no m'hagués esperat que hagués compartit espai amb aquesta persona. Clar, vas... Bueno, en el passat, vas estar en algun moment en teatre, lliure... No. Havies actuat, no? Mai, mai, mai, mai. Ha sigut el primer cop. O sigui, és superespecial. Sí. I, escolta'm, parlant-nos una mica de Fàtima, sabem que la protagonista és una noia que la història s'obica al Rava, a la ciutat Vella. Exacte. Però quin és el transcur? Perquè crec que és una obra també que va bastant en dins, bastant profunda. Sí. Jo crec que sí, és una obra que jo dic sempre que s'ha de veure, perquè cadascú la viu des del seu punt, saps, vital, i ho reconeix o reconeix els personatges que hi surten des d'un punt que ha viscut cadascú. Vale. Però sí que és veritat que parla molt sobre servells adultarats, sobre el límit de les coses, no?, en el moment que aproves una cosa. En aquest cas, les drogues, doncs com no pots sortir ja d'aquí, saps? Ja hi has caigut, com en aquesta tentació, i què passa? O sigui, per on et porta la vida, i amb qui et trobes? És molt interessant. És molt, molt, molt interessant, aquesta obra. L'autor és en Jordi Prat-Coll. Diu que hi ha dins del nostre cervell, això una mica a la descripció de la obra, diu quins misteris amaga que no som capaços de penatrar, com funciona el cervell d'algú altre, i quines normes murals o ideològiques es regeixen al funcionament. Diu, s'ho va preguntar el dramaturg Jordi Prat-Coll en posar-se a escriure una peça teatral sobre una noia que inicia camí sense retorn. El teu pop és el d'aquesta noia? No, el meu és la companya de pis de la noia, que és la fàtima. I, bueno, ho heu de veure, és clar, en altres feres. Ara ja ha passat aquestes dades, però la idea és que pugui estar damunt dels escenaris en algun altre moment. A finals de setembre i a l'octubre, tot l'octubre. I deixa'm preguntar-te, com és que el dramaturg en Jordi Prat-Coll confia en tu, és a dir, et busca tu, et truca, t'havis actuant altres moments? Jo el vaig tenir a professor a l'Institut del Teatre després del Covid. I de tota la pandèmia i tot. I el vaig tenir, i jo crec que vam empatitzar molt, perquè a més el Jordi és una persona excel·lent, com en molts sentits, és super bona persona. I jo crec que, no sé com acabem connectar, crec. I després de me'n trucar, al cap de, ja havia passat tot el curs, jo ja estava com quasi graduada de l'Institut del Teatre, em va trucar i em va dir, mira, que m'interesses, crec que m'interesses per un paper, ens trobem, fem com una lectura de guió, i decidim a veure què hi ha. I em va dir, sí, sí, mira, m'interesses. Molt bé. I qui és el que més difícil t'està, no sé, per buscar personatges? Suposo que has hagut de buscar alguns recursos, o com ho has fet, això? Jo crec que amb el que més he hagut de barallar-me, és no tant ja no el personatge, sinó amb mi mateixa. Sí, amb una frustració com, clar, he compartit escenari com amb gent que porta molts anys treballant al teatre, i que són molt bons, molt bons, a part de ser bones persones, que això és un bon com extra, però, clar, a mi hi havia una cosa de frustració, de bolesta, com el seu nivell, que era impossible de dir, Daniela, però és que tens 22 anys, un moment... Clar, exacte. Però ha sigut molt dur, ha sigut com duret aquesta part, que menjo molt el cap, i és com vull una perfecció, vindrà a la meva perfecció, i de tot, que era com molt frustrant, a dir, hostia, si crec que no arribo o crec que desequilibro l'obra, o no sé què, no sé quan... Clar, després reps opinions i crítiques i tot això, i són bones, però fins que no hi ets, dius, ostres. I de quant temps heu estat assajant, o quant temps portes tu preparant aquest paper? Mira, els assajos oficials han sigut, crec, un mes i mig, més o menys. Però jo portava, clar, jo tinc un monòleg al final, i em portava 3 mesos aprenent-me'l, perquè jo ho vaig molt segura, i sí, sí, portava 3 mesos allà. Ai, crec que no sé què hi ha, que no sé què hi ha. Sí, sí, sí. Mira, en la fitxa artística, interpretació, veiem que hi ha de Mercè Arànega, d'aquestes persones que has dit que ja portava temps als escenaris, Albert Ausallé, Caral Casas-Dalles, La Tilda Espluga, Jordi Figueres. Clar, tota aquesta gent, tu has pogut aprendre d'ells també, o com ha estat el teu vincle amb ells de l'escenari? Clar, jo, mira, jo comparteixo escena amb l'Albert Ausallé i amb la Caral. Clar, la Caral va ser professora meva a l'institut del teatre, jo ja la coneixia, i superbé. És que és una persona meravellosa, amb l'anys com superesfèrica, m'encanta. És molt entregada, dona molt jo, aquesta gent transparent a l'hora d'actuar amb ells. És molt agraït. I amb l'Albert Ausallé també, és que l'Albert és una persona meravellosa també, m'ha ajudat moltíssim, m'ha ajudat com a confiar. També m'ha dit, hòstia, ara tira per aquí, o ara fes... Sí, m'han ajudat molt. M'han fet molt créixer, i també la Tilda, el Sergi. Són com molt bons companys, realment. Estic supercontent en aquest sentit, perquè... L'estrena va ser el dia 15, com va ser allò? Estaves nerviosa, venia a veure la teva família, han anat passant amics, coneguts... Sí, el dia de l'estrena va ser bastant fortet, perquè jo, classe, nerviosa no l'ho seguent. Vull dir, a la primera escena vaig sortir que no veia la protagonista, imagina't. Saps? Els nervis i de tot. Però em van venir molts amics meus, van venir gent de l'Institut del Teatre, també a veure'm. I la meva família va venir d'un menjar, i el dia de l'estrena va ser molt fort, perquè clar, venia gent del panorama del Teatre català, i et deia, hola, no sé qui ets, però... Moltes felicitats, no sé què... Jo sí que sé qui ets. Clar, que fort, que guany. Sí, sí, molt, molt interessant, aquest món. I això com t'obre les portes, Daniela, de cara al futur, creus que et pot ajudar o t'ha ajudat, no sé, a enfocar diferent alguna cosa que tu tenies amb mi? A mi hi ha una cosa que m'ha obert perquè és teatre de text pur. Sí, tot, tot, tot. I jo ho feia teatre musical, vull dir, que en cap moment m'hagués plantejat. I m'ha obert com una porta de dir, ostres, potser és això m'interessa. O sigui, seguir aquest camí del text, i potser he de dedicar-me a la música per un altre costat, però no al teatre musical, perquè sí que tenia com... Bueno, m'agrada molt, però bueno, tinc com una mica de sentiments trobats. Jo crec que pot ajudar molt, depèn de qui en vegi, o qui vagi al teatre, però tampoc en vull vas amunt en el futur, perquè no hi crec molt, sinó que visc aquí ara, i a veure què passa, i jo gaudir del que queda. I aquí ja es veurà què passa, però tant de bo per dir coses bones, jo seria molt feliç amb el teat. És superdifícil, a més, però bueno, viure aquí ara ja veure què. Perquè, Daniela, ara s'acosta també, d'estem a pocs dies de la festa major, ja hem vist una mica el programa, hi ha una de les activitats, l'últim dia em sembla, que ha organitzat un espectacle per l'acompanyament ara meva. Aquest any t'hi veurem o, amb això, t'has hagut de separar una mica i néixer una mica d'espai? No, al final l'he decidit fer-ho. Molt bé. A tope, no? Sí, sí, perquè a més és com una mama ratxada, per dir-lo alguna cosa, saps? És com molt distès, molt de... Potser anem a passar-ho bé. No és un projecte com el musical, no? Exacte, doncs clar, he dit, bueno, que és un comprometre, perquè com que és així, divertit, desentès, jo crec que serà molt xulo. I la festa també. Sí, que al final és el que volem, la festa major, una mica de distracció i de passar-ho bé. Com va amb l'acompanyament, esteu a tope o què? Sí, sí, la festa és que sí. Hi ha gent que es desapunta, hi ha gent que s'apunta, és com que crec que ho hem portat molt a... bueno, doncs que a cadascú faci el que vulgui, quan vulgui, quan li vingui de gust, doncs que hi hagi compromís i, de moment, superbé. Molt bé. I tens altres projectes amb mi, no idees de formar-te, o ara vols descansar uns mesos? Ara sí que aquest temps he estat com pensar una mica que m'agradaria formar-me molt més en música, perquè crec que m'agradaria iniciar com un projecte propi a nivell musical. I no sé, tinc en ment a apuntar-me com a fer piano, a fer molt més sulfets... Clar, tu a l'Institut del Teatre entenc que t'has format molt amb el tema d'estar d'un escenari, no? També amb música, no sé si... Amb música no tant, sí que t'ensenyen com una base, però no és si tu et vols formar amb música, vés a un altre lloc on t'ensenyin més. Però sí que és fer un teatre musical si t'ensenyen cant, veu, no sé què, text, físic... Vull dir, és el que engloba més branques, però no t'ensenyen... si et vols formar, formar, formar. Doncs mira, em vull formar en dansa clàssica, doncs si que has buscat una escola on t'ensenyen més. És que un cat fan un recorregut i dius, mira, m'interessa això, m'interessa, saps? Que guant, sí, sí. Molt bé. O sigui, que resumir una mica et podrem tornar a veure en fàtima d'aquí unes setmanes, no? Bueno, si tot va bé, el setembre i això. També el teatre lliure de gràcies? Sí. El mateix. Té alguna cosa especial a aquest teatre? Bueno, per tu ara sí, perquè també serà un dels llocs així més... més importants, no? Clar, sí, sí, jo no el coneixia, i clar, és el primer, abans que el de Montjuïc, i té un algo com especial quan hi entres, perquè jo, clar, hi he entrat al de Montjuïc, i és enorme, és com... Monumental, allò és enorme. I el de gràcies, com el més íntim, és més... hi ha algú de història, saps? Que hi entres, i per molt que no ho coneguis, hi ha algú que dius, ai, no sé, que una energia més positiva, no? I és moltíssim, és molt xulo, és molt xulo, i la sanografia queda superbé allà, és que jo crec que és el lloc, i ve... Sí, era... clar, jo no ho vaig poder anar-hi, però l'endemà de sanografia va ser una... hi havia sanografia xula i això... Sí, sí, sí. Ostres, que bé. Doncs mira, m'estan entrenganes, eh, i la tardor a veure't, escolta'm. Doncs res, Daniela, ens veurem això si abans també a la festa major amb... I tant. Amb la companyia amare meva, i res, a seguir-te formant i preparant pel futur. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi bé, Daniela. Igualment. Adéu. ...més fàcil si tu fossis aquí, i poder prendre mides, abraçar-te'l, dormir. Sé que no va ser fàcil, i que els dos van patir. Ja no puc tornar enrere, però sé que et puc fer feliç. Era i, quan ens vam conèixer, jo era un sapastre que apreciava només el vestit sense veure que el més important és com vesteixes per dins. Quan et vaig tornar a veure i ballaves de nit entre aquella gentada a les festes d'estiu, el desig de parlar-te em cremava per dins. Vaig fingir que et trobava i va somriure i venir. Res d'ahir, pensem en la buixa, no sóc el sapastre que apreciava només el vestit. Ara sé que el que és més important és com vesteixes per dins. I aquí estic, a la platja de Barcelona, escrivint mentre va fent de nit, en aquest bandes d'on veig l'alluny d'una lluna que és plena i que no vol dur. Sé que sóc el teu sapastre, aquí tens el vestit. Només sóc un desastre que va aprendre a cosir. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Fem una mica de llibertat. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. Volverà. en relació a l'escola Canigó, que l'AFA, l'Associació de Famílies d'alumnes, estan lluitant per intentar convertir l'escola Canigó en institut escola. És una lluita que porten de fa temps i no és fàcil. Estan en contacte amb l'Ajuntament i amb els serveis territorials. Depèn més de la Generalitat. Que no pas de l'Ajuntament, l'Ajuntament pot fer costat o no. Estan allà amb el projecte, no són d'ajustament amb les famílies. I aquí hi ha una mica de controvèrcia i aquí s'hi posa més i aquí s'hi posa menys. I ells estan lluitant per això, clar. Tenim la tesitura que per a una altra banda s'està parlant del futur institut escola o escola institut de Matluís, amb el qual les administracions s'hi aposten per una, no sé si s'hi apostaran pels dos, però en definitiva els pares de l'escola Canigó estan disposats. Estan fent batalla pel tema. Molt bé. A veure com seguirem la actualitat com evoluciona. Seguim amb altres temes així més destacats o més en profunditat. Bé, en guanyes celebren els 25 anys d'Alnos, és una associació media mental ecologista, i donem compte d'una mica de la seva història, de les accions que més o menys han anat fent o estan fent. Ja formulen una sèrie de crítiques a les institucions i celebren els 25 anys i es fa durant aquest any i ho comentem. Sí, em sembla que inclús aquest diumenge el dia 17, no sé si havien quedat per fer també una celebració a Can Ginasta o per la zona. I doncs donem compte. Exactament. Més coses, una història d'un racó de Sant Just perdut i que algunes veus reivindiquen el nostàlgia, que és l'antiga font de la bona aigua. Aleshores hi ha un treball que estan fent la Can Mamalaret i la Puri Martín de recuperació de les rejoles del mosaic que hi havia, a la font, que hi havia una figura i el nom de la font. Això a partir de troballes i de documents, us han pogut fer una feina de renovació. Es penses que això es pugui aplicar en el lloc i fer-hi alguna cosa? Clar, això és la font que està enterrada per dir-ho així, eh? Exactament. La van desenterrar, ho van veure i ho van tornar a tapar? Està allà, però sembla que hi ha la voluntat de recuperar-la d'alguna manera, però... Ara mateix el tema està parat. Això va ser la font de la bona aigua, va ser una promoció de l'Ajuntament de Sant Just de l'any... Si no, recordo malament de l'any 1932, en què es va voler fer, especialment, una font per fer un lloc d'esbarjo i de festa i tal. I això va durar el que va durar. Els més antics encara en tenen... Constància, ho recorden. Hi ha totes les famílies, hi ha molta foto que relaciona la vida amb la font de la bona aigua. Però, bueno, a veure com acaba, a veure com acaba. Molt bé, doncs també tenim aquest tema de la font de la bona aigua i jo no sé si ja passem a Esports, collita de fruits aquest juliol, no, eh? No, collita de fruits el juliol ja no toca, ja era conegut que no, i tenim una mala notícia, és que l'any que ve no podrà seguir. Oh, ostres, això sí que és una llàstima. Sí, realment se sap molt de greu però amb la càrrega de feina que ets al tribé i a sobre a les escoles, parlant que ve en temes curriculars i tota la moguda que hi ha de professorat, s'han estimat més no assumir el... No agafar aquesta responsabilitat. Sí, perquè és una càrrega més per l'equip docent i se sap molt de greu, francament, però tampoc no es tracta de forçar les coses. No, no, no. Aleshores, malauradament, la idea era que el partit del novembre reprengués la idea i no podria ser, no vol dir que més endavant no puguem reprendre, inclús dins del curs, però ara per ara la resposta és que no... Clar, estan una mica a l'expectativa de veure què passa, també, entre el principi de curs, organitzar, doncs, no sé, canvis que puguin haver en el currículum o... Estan una mica espantats per allò que els hi ve sobre. Llavors, no deixa de ser una càrrega més, perquè encara que la incardinin el treball dintre de la dinàmica, però no deixa de ser una cosa més, un compromís més, a més a més, amb data de caducitat, com aquell que diu, i bé, bueno, de respectat, no ens queda altre que agrair l'esforç que han fet durant aquest curs, francament totes les escoles, públics i l'institut han fet un esforç i els agraïm moltíssim, i ens hagués agradat que pugués tenir continuïtat, però si no és possible, malauradament tampoc no podem fer-hi res. I d'aquí passem a la secció d'esports, potser? Sí, que hi ha un treball en què es fa una visió, una miqueta dels equips base dels equips Sant Justencs. Estem parlant dels esports d'equip, i una mica veure quin és el grau d'implicació de la canalla de Sant Justenca en els esports d'equip, i, bé, fem una volvació dels jugadors que tenen i quants n'hi ha que són de Sant Just, a cada entitat. Ostres! Interessant, també, perquè hi ha clubs que tenen molta gent, molts jugadors i jugadores, però tampoc a vegades se sap molt bé com ha de dada curiosa, no? Escolta'm, quanta gent és d'aquí de Sant Just, quanta gent ve d'afora a jugar? Sí, a més, es dona alguna cosa curiosa. Sempre s'havia dit, o de fa molts anys cap aquí, és d'ella que el fútbol club Sant Just era bàsicament nois de Sant Just, molt més que no paga l'Atlètic Sant Just, que recollia més gent de fora. Casualment, el fútbol club Sant Just, el 55% de la seva base són de Sant Just, i l'Atlètic Sant Just és el 64. Ostres, doncs mira. Contrari al que potser es percebe. Es tenia la idea l'imaginari col·lectiu. Bé, és una manera d'evoluar una miqueta com participen ja on els nostres infants. Molt bé. Això per què fas por? Hem trucat una mica de tot. Jo no sé si ens queda mencar alguna coseta més destacada que vulguem comentar. Suposo que la Vallabets segueix activa a la web. Podem recordar, sinó també els punts de venda de la revista. Abans dic un article que m'havia deixat de comentar, que és una visió sobre el paper o la penjada que deixa el sanglar. Ah, sí? A Sant Just, amb un article que es diu el sanglar ja no ens té por. Efectivament, cada cop ens és més habitual i trobant-nos a prop. A més que no, la majoria, els que estan habituats no s'espanten més. No, s'espanten més les persones. Sí, o també això que fem de vegades d'intentar tocar-los o donant menjar, de poc són moltes bones pràctiques perquè després s'acostumen i no hi ha ningú que es faci fora. Sobretot el tema de donar menjar. Clar que. Qui ho fa, ho fa amb bona voluntat, pensant que per a les bèsties no els cal. Ja s'espabilen sols. No cal. Bueno, de fet, a Twitter un munt d'imatges i de vídeos també, per les zones ara amb, no sé, per exemple, Mas Lluís o a Baixant per la zona de Can Candelé o per la part de Passeig de la Montanya, un munt de vídeos i de fotos dels animals passen per allà. Sí, sí, és cada cop més habitual. Bé, hi ha algunes incidències menors, aquí Sant Just no hi ha pagers. Clar, a nivell d'agricultura aquí pot ser per exemple. Hi ha coses a nivell molt particular, però no en gran escala, no de cara mercat. I per tant, qui vol tenir alguna cosa se les ha d'ingeniar per evitar que el sanglar els faci malbé les collitres, encara que sigui per uns, particular. I bé, doncs una miqueta explicar com està el tema i com es combat, que malauradament ha de ser a partir de la casa. Sí, sí. De fet, també és el sistema més econòmic i és el que es fa servir aquí, ara mateix, a Sant Just. Sí, a veure... Bueno, a Sant Just hi ha altres municipis, sí, a veure, això no depèn dels municipis el que es fa servir una cosa o una altra, sinó que és la pròpia patronat de Conserola o la Generalitat en tot cas, i per tant, bueno, no deixa de ser un problema de convivència que malauradament hem d'equilibrar com podem. Nosaltres simplement el que fem és una conta que ja ha peixada, que tothom més o menys ho sap, però que, bé, ampliem una miqueta el foco, més enllà de la bossa d'escombraries fet amb el bé o de la persona que se l'ha trobat sortint de casa, doncs ampliem una miqueta més el foco. Molt bé. Doncs, Josep Lluís, ara sí, recordem els punts de venda de la revista, que suposo que deuen ser els mateixos que sempre, no? Sí, aquell lliberté, el Carre Bonavista, a l'escripar el Salvador Scriu, el Kiosk de la Mallola, el Carre Nord, i Kiosk, que es pot obtenir la versió digital prèviament del mateix preu, que són 250. Molt bé. També entrant a la web de la Vall d'Aver, també es poden anar follant a través de la maroteca els números anteriors, o sigui, el número del mateix més, per dir-ho així, encara està tancat? Està tancat només als subscriptors. O sigui, està oberta als subscriptors? Està oberta als subscriptors, que tenen el seu codi, per poder veure, però del número anterior, a l'últim darrere, tothom està accedir-hi. I només recordar que tinguem unes bones vacances, que no les tindrem en pau, però que tant de bo les tinguéssim en pau, i que tothom torni, que volem a tothom de tornada, després de l'estiu. Després de l'estiu, al setembre, ja, a tope, amb tot. A carregapiles. Sí, exactament, que te n'anava a dir jo. Josep Lluís, moltíssimes gràcies per passar-te aquí als Estudis de Ràdio d'Esvern. Un plaer. Ens tornarem a trobar el setembre per parlar de la revista i amb la rancada del curs. Bones vacances. Igualment, moltes gràcies. Adéu. La cançó que posem es diu, precisament així, una cançó, i és de Julen. Una cançó, i em trenc qualque per disparar a l'inspiració, sense fer trempes, sense cap imitació, un hit que soni a cada despertador. De les tardes, sense feina, dels estius de més calor, de les nits d'avorrencera, dels ibex, a clàverol, de cuina sense recepta, d'estudiar-os tot a nit, de canviar-se de carrera, de provar el carnet per fi, de les coses més absurdes, de les pel·lis de Nadal, del viatge furmentera, dels amics que mai fan tard, de saber tots els Pokémon, de lligades d'una app, de dormir sense pijama, de marxar sense pagar. M'heu dit que faci una cançó, m'heu dit que faci una cançó, de les vegades que hi ha presa dic que no, de les històries que no tenen guanyador, de les coses que em fan perdre la raó. I al principi és tan difícil enfrontar-se el full en blanc, res que t'adéu mil idees, amagades en caraix, però s'esbosa una tornada que comença amb re major, crec que això és una cançó. De la llima dels mojitos, del Sant Jordi, del solter, de l'olor dels plàstic d'ecor, de sortir a cremar el carrer, dels secrets de caudorella, de més píquico de caos, dels fatòmces de la dutxa, de l'esplai o bé de caos, dels lloguers a Barcelona, de les birres a Joanit, de les festes, de les estresses, de no perdre mai el llit, de la ruta en furgoneta, dels excents del català, de la pizza sense piña, de menjar-te per d'anar. Oh, oh, oh, no dic que em faci una cançó. M'heu dit que faci una cançó de coses on impossibles, de tonteries molt divertides i d'altres, sense sentit, de coses que em fan vergonya i d'alguns secrets que no explicaré. He plegat de dir-m'ho tot, de no dir res i d'incloure bromes que potser només ho entendré. M'heu dit que faci una cançó i, al final, doncs t'he fet de... De sortir fins tard de prendre a treballar del primer gelat de banyar-se al mar de sortir fins tard de prendre a treballar del primer gelat de banyar-se al mar Ara escoltes previudes bé. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Si vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo, apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques, a Vivaixa Ixl a Puncat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. M'agraden tant. Va, que no em sóc a fer l'espai de Padel amb l'Enrique. Hola, Enrique, què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Passant cap de setmana de calor. Tenim aquesta onada que no ens atallem de sobre. Suposo que amb el Padel, la gent se'n resenteix una mica. Tenim la piscina al costat. Busquem hores de no tanta calor. I si estem amb hores de calor, hidratar-se molt. La botelleta d'aigua al costat que no calgui. Si et trobàs en algun moment, et mereixes o algo, parar. Això és per passar-ho bé. És una penitenció. Exactament. Si jugues a la set de la tarda, es juga amb calor. O millor que a les dues. A les dues jo ho trobo quasi temerari. A les dues jo ho trobo. A les dues jo ho trobo. A les dues jo ho trobo. Igual que a l'hivern. El migdia és una meravella pels dematins. Un dimecres de les 11 al mes de febrer. És fantàstic. Ara et diria si pots escollir. Fes la primera hora del dematí. Vine a les 9. A les 10 i mig s'ha acabat. Fes un banyet, baixes temperatura. Fes una cerveseta. Si no et queda més que jugar a les dues. Perquè no hi ha més remei. Per el que sigui. Molta aigua. Gorra, crema, de protecció. Es fa molta certificat. La gent va a la platja. No s'acaba al món. No s'acaba al món. Es pot fer. Si pots escollir. Sí que és veritat. Hem parlat amb alguna ocasió. Ara a l'estiu, la gent comença a jugar una mica més tard. Si pot, ja acaba més tard. Tenim moltes pistes que acaben a les 11 de la nit. En canvi, a l'hivern, pistes que acaben a les 11 de la nit, hi ha menys. El sol fins les 9 passades encara aguanta. Nosaltres ensenem les junts. Les estem ensenent a les 9. Pràcticament. Sí, perquè fins les 9 hi pico. Encara hi ha llum del dia. Sí, sí. Hi ha un tema que hi ha clubs que automatitzen el tema de l'encesa i apagada de llums. En funció. Nosaltres no tenim automatitzat. L'hi haurem de donar una volta. Però què passa? Per exemple, no sé, ens tens a les 8. Però si un dia està en núvol, el millor seria ensenir a les 7 i 4. Sí, clar. Sembla una tonteria. Si tens automatitzat per temporitzador, el millor a les 7 i 4 et falta llum. Sí, clar. Suposo que la combinació perfecta seria un temporitzador i un sensor de llum. Però no és el mateix llum que hi ha a la pista 1, que hi ha la pista 15. Perquè a l'edifici fa omres. Clar, és diferent. Home, hi tenim bona llum per poder jugar bé. Això és fonamental. Sí, i la pilota de paddle, com la de tenis, és relativament petita. Sí, sí, sí. I va bastant ràpida. Amb la qual la visió és un tema molt important. Això ho podem parlar. El tema de la visió i com protegir els ulls. Perquè... Jo recomanaria que tothom jugués amb unes ulleres de protecció. Ulleres de protecció en refereixes per si la pilota et dona la cara? Per si la pilota et dona, sobretot a l'ull. A l'ull. Perquè les pistes de paddle tenen sorra. Llavors aquesta pilota porta sorra. Llavors, un pilota a l'ull fa molt mal. Un pilota a sorra fa més mal. I, bueno, és un accident. Però passa. És un accident que passa. Llavors jo et diria... No, és que jo no porto ulleres. Doncs jo et diria que han fet unes ulleres neutres de protecció i posat a les per jugar a la nit per 15, per 20 euros, tenen unes ulleres de protecció que et serveixen. Són d'aquestes ulleres que es liguen al darrere? Ja han de tot tipus. Normalment són molt llexes. No ens hem d'enganyar. Però, bueno, te les poses a l'entrada la pista i quan surts de la pista te les treus i et poses les ulleres de sol. És només perquè... És el moment aquell. Ja fan una mica de protecció. Però, per exemple, el pont, que es recolzen al nas, moltes d'aquestes ulleres tenen un espatí, no sé com es diu això, però són metàl·lics. Clar, això se'n pot clavar. Les varies, aquestes que es claven... La gent que porta moltes ulleres té una marqueta al nas. Això és un pilotasso. Normalment les que són d'esport, això és de goma. Clar. O neutres d'esport, et donen un pilotasso a l'ull i no et farà mal. No vol dir això. Però no té res a veure. A mi m'ha passat. A ulleres aquestes m'han donat un pilotasso jo mateix, en un contraparet. Saps que el padel pots tirar les parets i que de rebot vagi a la pista al contrari. Doncs arribes just apurat, no arribes per donar-li bé, i no li dones prou alçada i la pilota et va contra la cara. Contra el teu cos. Això és una cosa que et passa molt. Doncs contra el cos i concretament contra l'ull. Pots aportar-lo a la mollera i que em surti un blau aquí a la sella. Perquè al final és un cop, però l'ull estava intacte. En canvi jo, per exemple, la meva filla la he tingut que acompanyar a l'Institut Català de la Retina perquè havia tingut un pilotasso a l'ull amb una petita lesió de còrnia. Que no va a ser res. Però dius, si amb una ullera de 15 euros de 20 euros tu soluciones. Ja t'hi dic. No són maques. No són gaire sèptiques, però protegeixen. Però tampoc són tan terribles. Jo tinc unes molt lleixes. Vaig a les meves ulleres de sol que ets guapíssim a la pista i quan entro a la pista entre les meves ulleres de sol em poso les de protecció que són d'esport, jugo el partit, surto de la pista, quan he acabat, ho guardo les de protecció, em poso les meves ulleres, torno a estar una vegada guapíssim i me'n vaig a fer la servei seta amb les ulleres de sol maques a la taula seta. És molt recomanable la protecció dels ulls perquè la vista és important per tot. No val la pena jugar-se-la? No. Sobretot a les hores quan ja comença a ser més fosca potser la pilota no es veu tant. Clar. També hem anat veient que hi ha anes avaniments en el pa del club que aneu fent cosetes en criquesia. No para l'activitat. Ara al dissabte, per fi, podem tornar a fer. Nosaltres no havíem fet tots els anys, excepte els dos anys de pandèmia, una white party al mes de juliol, una fiesta de blanco i aquest any estem molt contents de que tornem a fer-la. No sé si agafarem tots el Covid o no. Esperem que no. Al final és a l'aire lliure i no és un lloc tancat. Ens fa molta il·lusió. Fem una americana gratuïta per tots els abonats. Hi ha una llista espera per els no abonats que si queden places que no siguin abonats també serà gratuïta per ells. Un parell d'hores de jugar a pàdel. És un tema totalment social. Es fa un sorteig. Es pot ser un noi, pot ser una noia. El següent partit et canvies. És per conèixer gent que juga al club. És com una festa d'acomiadament o de benvinguda a les vacances. De la feina o de les vacances o benvinguda a les vacances. No sé com ho volguis enfocar. I després farem un pic a pic que pots apuntar a la americana. Sí o no. Pots fer l'americana i no fer el sopar. Pots fer el sopar i no fer l'americana. I aquest sopar s'ha d'anar obligatoriamente de rigorosa blanco. És una brometa que fem de blanc. I després hem fet un acord amb una discoteca de Sant Feliu que es diu 20. No sé si la coneixes o no. La veritat és que no. I hem recebut la zona VIP per la gent del club. I anirem a fer una copeta tots els que vulguin. Que també et pots apuntar. Pots apuntar-te a l'americana, al sopar i a la disc. O pots apuntar-te a dos de les coses. O a només una. Hi ha gent que dirà que estic a no sé on i després tinc un sopar amb uns amics. Però després em passaré per la disc. Una mica festa. És una cosa molt divertida. Sí, ho farem cada any. I l'any primer de la pandèmia no ens ho vam plantejar. L'any passat ens ho vam plantejar si fer-la o no fer-la. I al final vam decidir per prudència i crec que vam fer bé de no fer-la. Però aquest any que creiem que no sé si estem en normalitat o no. Però sí que és veritat que estem portant una vida bastant normal. En general, per què no? Perquè ho trobem a faltar. És una cosa que ens agrada. Ho passem molt bé. I tornava a fer la festa de Blanc. Qui es volgui apuntar, que contacti amb la recepció del club, que diuen que em vull apuntar això i això. O només això i això. Que ens ho digui. Normalment, quanta gent acostumeu a ser bastant? Per l'americana hem conservat 80 places. Que creiem que serà més que suficient. Sí. I per al sopar, la veritat és que no ho tenim limitat. Clar. Tenim espai més que suficient. Ho farem a la carpeta que tenim fora. Al costat de la piscina. I si hi ha 100 persones, hi ha 150. Si hi ha 60, posarem 60. No és un problema. Posar més que la mar o menys que la mar. No és un gran problema. I per la disco, la capacitat de la zona VIP és de fins a 100 persones. Sí, sí. Tu pots ser abonat del club i t'apuntes a l'americana, però la teva dona i els fills o el teu marit no es joven a pàdel. Però el millor sí que volen venir al sub, al pica pica. Està blanc. Si hi ha 60 persones apuntades a l'americana, el supasso en 140 i després a la disco en 80. Això és fenomenal. Una altra cosa que també s'està activant moltíssim, que això no és un evento tan fet per nosaltres, però el que sí que ens estem donant compte és que amb el tema del teletreball hi ha empreses que hi ha gent que no es veu. Que no es coneixen, potser. Incluses alguns que no es coneixen. No vas a incorporacions a les empreses que no coneixen, que coneixen perquè hem fet una reunió per TIMS, o per Zoom, o per el que sigui. Però a vegades hi ha gent que no ha estat davant del seu jefe en persona mai. 4 mesos treballant en una empresa i no s'han vist. No han interrelacionat amb els seus companys d'una manera física. Sempre de manera virtual, mails, no sé què tal. I estem notant que hi ha una certa necessitat en les empreses, trobar-se de tant en tant i fer coses junts per fomentar això, que la gent es vegi, que la gent interrelacioni també amb un entorn que no s'ha de la feina, que també és un tema... Més relaxat. I després, no sé, per exemple, és típic a les empreses les batalles entre comercial i finances. Bueno, al final, si et trobes que es jugues un partidet i tens una companya, aquell noi de finances, resulta que és bastant simpàtic. Bueno, sí que estem veient que hi ha un increment de vents d'empresa, també per ganes, suposo, de coses que no s'han fet abans. I llavors, s'està ajuntant una sèrie de factors, que estan fent que... Que la gent vulgui trobar-se. S'estan fent molts vents d'empresa al Padel. I la veritat és que ja fa temps que ho fem i tenim molta experiència i fem events molt xulos. Poden ser de coses molt senzilles, i el divendres passat hi havia una empresa de consultor a recursos humans que el que estàvem era amb els empleats de l'oficina, que eren uns 20, que el que vam fer va ser reunir-se i fer uns partidets. Hi havia diferents nivells, gent que no havia agafat una pala mai en la seva vida, gent que jugava bastant. Doncs han fet uns partidets entre ells, després han fet un menjat de la piscina, amb dinar, i el divendres a les 4 o les 5 de la tarda, no recordo quina hora, van agafar una sala i van muntar un karaoke. Van estar cantant allà una mica, van donar rient de suelta a tot el cantant que hi va molts d'entro, tot aquest cantant de la ducha. Exactament. Que sura la ducha. I a les 5 o 6 de la tarda, cada una casa seva, amb les seves famílies, jo diria que molt agradable, molt xulo. Home, està bé fer aquest tipus d'activitats diferents, de tant en tant, en un altre ambient. I això dona sensació de pertenència, també, vull dir, perquè si no... Home, es fomenten les empreses que puguin agafar en moments aquests, també. Si no, al final tu estàs treballant sol, a casa teva, sí, per això, per videoconferència, no sé què i tal, però al final dius, ostres, més igual està treballant aquesta empresa que aquesta. En canvi, si fas aquestes coses, dius, ostres, aquesta fa aquestes coses tan xules, de tant en tant, i aquesta no ho sé. I aquell noi tan simpàtic, i aquella noia tan maca, i aquesta no sé què, i què bé que ens ho passem, en aquells moments. Què bé. Saber que el Padel Club també oferiu aquesta possibilitat per les empreses. Ja t'he dit que inclús fem eventos molt grans, vull dir, nosaltres hi ha empreses que els aconseguim, ens hi muntem tornexos per ells, no en les partidetes, sinó un tornex. Un tornex. Els hi muntem un tornex que no la ven durar 4, 5, 6 hores, perquè no 3 hores, depèn del que ens demanin, i la gent que sigui. Però els hi muntem un tornex, els aconseguim els trofeos, si volen. Volem una samarreta que posi el nom de l'empresa, i no sé què. Això també ho feu. Tinc un World Compact amb la seva samarreta, una aigua, una fesa de fruita, el que sigui. Els hi muntem el tornex, amb un monitor que els gestiona, i es controla els quadros. Ara a vegades es juga la pista 6, ara no sé què, els trofeos que repartim després fem una entrega de trofeixos. Una cosa molt típica, una empresa gran, 50 o 60 persones. Diuen, escolta, o gran, o que no li ha agradat fer esport. Què podem fer? Una classe de zumba. Per aquestes 8 persones que no han jugat mai a padels, es pot fer una classe de padels d'introducció al padel. Podem fer una caminada per colserola. Hi ha gent que el millor, és que hi ha una persona que té una nació d'esquena, que no pot jugar. S'han juntat 4, 4 hores. Podem fer 1.000 coses. Un DJ punxant, música chillout i tal, tranquil·leta, volum suau, tenim un fotògraf especialista amb temes de padels i esportius. Hi ha gent que diu, no, ja farem nosaltres les fotos. Sí, per clar, posen davant. No, ens agradaria tenir unes fotos professionals de què té bé, i nosaltres dediquem-nos a gaudir. Algú ja ha fet fotos i tal. Tenim un fotògraf professional, el Xavier, que està molt acostumat, que coneix el club perfectament, que sap com surten les fotos més xules, no sé què i tal. Volem un vídeo, volem un dron. Ho podem complicar tant com vulguis. Tenim jugadors professionals de padels per fer clínics. Mira, jo el que vull és amb els meus 20 millors clients. Doncs vull, que l'Ocias Science, que la coneixes per algú, faci un clínic d'un parell d'uretes, explicant-li donant-li una classe de padels, una magistrada de padels, o el Pablo Aymar, que també el coneixes, o altres, el Toni Bueno, que és de les xarrades. Una xarrada d'empresa donada per un esportitzador professional, aquestes coses que es fan, el treball conegui, la resilència. També tenim, fem team buildings, lúdics, de passar-ho bé i tal, i fomentar aquestes interrelacions entre gent que no treballa normalment. I tenim, els team buildings, diguéssim, professionals, tenim una psicòloga... esportiva, de molt nivell, que a part de la psicòloga esportiva, és psicòloga. I llavors ja pot analitzar aquest team building, i dius-me, mira, veig, que hi ha uns potencials de no sé què... Enfortir per qui? Exacte. Ho podem complicar... Deu-n'hi-do, tant com... Rissaré el rizo, adaptar-se a cadascuna de les demandes que pugui fer la empresa. El que ha anat a compte, en el temps, és que... els events d'empreses són un trac de mida sempre. Clar, cada empresa és diferent, i cada empresa voldrà unes coses o unes altres, o tindrà unes necessitats o unes altres. Exacte. Des del número de persones, la tipologia de les persones, els objectius que tingui aquella... aquella empresa, a l'hora d'organitzar aquest event, jo és que el que vull és... que surti, com motos, a vendre... tornillos, com... que és el que jo fabrico, com bojos. O jo el que vull fer és fomentar les relacions interdepartamentals. Clar. O no el que vull fer és que acabem de sortir... d'estar en un procés de... de fusió amb una altra empresa i vull que la gent es conegui... Es conegui? Clar. És que, al final... Clar, cada empresa vol una cosa. Al final tenim... una publicitat de vents d'empresa. O en el que... expliquem, és tot el que podem fer. Perquè... vendre un producte tancat... No té sentit. No té cap sentit. És a dir, vendre un pacte, no. Potser és adaptar-se a el que l'empresa... Exacte. Per què això? Perquè les organitzacions tenen... necessitats diferents, característiques diferents... Hi ha empreses que són... totes són de Barcelona. Hi ha empreses que el que fan això és perquè... a Barcelona està la central, que són 10, però resulta que tenen... 4 tios a Vilvao. Sí, és a Madrid. Tot això... o més complicant encara. Venen d'aquí... anglesos, alemanys, francesos... Hi ha diferents nacionalitats, eh? Clar, llavors tot això... Feina... Complica o no complica, però és diferent. En tot cas, diferent segur que és. Perquè tu, per exemple, necessites que els monitors... parlen de l'anglès. Una altra cosa tenim en compte, eh? Clar. Espanyà tenim un nivell d'anglès, que és el que tenim. Cada vegada és millor, però, bueno, nosaltres tenim monitors que parlen anglès, i monitors que no parlen anglès. Hi ha clubs que no tenen ni un monitor que parli anglès. Nosaltres, quan hem... ha vingut gent de països de fora, que el que no parlem és... àrab, ni parlem... al dia d'avui, no parlem ni àrab, ni... No són lleguars fàcils de... ni alemany, no tenim ningú que parli anglès, però, bueno, amb anglès ens apanyem. Ens apanyem entre l'anglès, el català i el castellà. Bueno, calles prou. Anem tirant. Molt bé. O sea, doncs, molt contenta, eh, de que pugueu tirar endavant també aquests projectes i aquestes coses que... La veritat és que més a més... Hi ha més núries que és molt xulo. La veritat és que professionalment és molt xulo fer aquests events. És molt divertit. Molt bé. Tota feina, eh? Ja, entenc, entenc. I, sobretot, suposo... Nosaltres ho tenim molt per la mà. I ens resulta relativament senzill, però sí que és veritat que per aquella empresa normalment és l'event que fa una vegada l'any o de tant en tant, no? I és l'event. I llavors li donen 2.000 voltes a tot. A tot. Que em sembla bé, eh? Però tu canvien tot 3 vegades 3 seria poc, eh? 18. 18. I ara aquest que havia de venir seleccionat i no pot, no sé què, i ara volem millor això i no allò, i aquest que no sé què, que s'ha fet vegano i ara aviam si hi podem... Pots trobar qualsevol cosa. Però una vegada ha dit això, que és una mica marejant, sí que és veritat, però també t'haig de dir que quan després veus l'event o veus la gent que s'ho passa bé, que surten contents, que et diuen, escolta, al món s'han passat superbé, que tornarem, no sé què. De fet, tenim empreses que fan el seu event o d'empresa, ja tenim, que fan 4 o 5 anys, que fan un evento gran d'aquests de trofeos de torneu i tal, amb clients i tal, perquè... Perquè els funcionen, va bé. Suposo que això es deu traduir en ventes, perquè si no, no ho farien cada any. En ventes o amb bona relació amb els clients, o fidelitat per per ser del que sigui. Sí, sí. Molt bé, doncs escolta, Enrique, amb aquest programa, jo crec que tanquem ja la temporada als espais del pa del club. Sí, home, jo crec que ens esmareixem, descansar i això. Heu estat sempre molt fidel, aquesta temporada venint un parell de cops cada més. Hem gaudit moltíssim, sabent com heu anat també evolucionant a llarg d'aquests mesos, les coses que heu anat fent i tot plegat, una mica ha estat un any i una mica l'any de la tornada d'engrasar-ho tot, i que no és fàcil, tampoc. Vull sortir d'un vaig com del que hem passat, és tornar-ho a posar tot una mica a punt, i això, i la temporada venint, comença també amb força i amb moltes ganes. I tant, i tant. A més, el setembre comença aquest any, tenim una complicació, i és que els col·les comencen el dia 5. Sí, una mica abans, tot s'avança, sembla, i això ens obliga a que nosaltres hem de començar l'escola al dia 5 de setembre, també l'escola al pa del. I, bueno, tenir a la gosa aquest any, les últimes setmanes, que són teòricament tranquil·les, aquest any no seran tranquil·les, comença de organització i tot això, però, bueno, sempre. Molt bé, Enrique, doncs res més, que acabis de passar bona tarda, i res, també unes molt bones vacances. Igualment, Núrians, que et vagi molt bé la platja o la muntanya, on estiguis, i que ja me la tornem. Gràcies, vinga, adeu. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. La realitat de Catalunya. Ja veig bé, són les 7 de la tarda. Això vol dir que ens hem d'acomiadar del programa d'avui. Nosaltres us hem estat fent companyia des de les 5, i tornarem demà també dimecres de 5 a 7 per estar també a aquest estonet amb vosaltres. Recordeu d'anar-nos seguint les xarxes de ràdio d'Esvern. Tant a Twitter com a Instagram, o bé també a la compta del programa a la Rambla 982 a Twitter. Res més, ara a les 7 en punt, us deixo amb l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just, de la Mada Lua López. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda, i ens tornem a escoltar demà aquí, a les xarxes de ràdio d'Esvern. Gràcies. Gràcies. Gràcies.