#213 - La Rambla del 21/7/2022

Ara escolta l'estàdio d'esper. Sintonitza l'estàdio d'esper. Barat i les senjurs. Durant l'1-2-1. Bona tarda, senjurs! Passem 10 minuts a la 5 de la tarda d'avui. 21 de juliol. Benvinguts a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, la Mísora Municipal de Sanjurs. Soc la Núria de Notificació, de la Xifra de Catalunya. Bona tarda, senjurs! Passen 10 minuts a la 5 de la tarda d'avui. Dijous, 21 de juliol. Benvinguts a la Rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitza 98.FM. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 començarem fent tertúlia amb l'Àstric Goldstein, del celler de Can Mata, de Sant Jús i l'Albert Massia, col·laborador de la Misora. Parlarem, com sempre, de cultura, de vinya i dels productes de la Terra. Després passarem l'entrevista que van fer a la Jenin Jurado, propietària del recent comers tancat, Jenin Partjord, del carrer Miquel Reverter de Sant Jús. Ens explicarà una mica els motius que l'han portat a tancar el taller i com ha estat la seva experiència amb el patchwork aquest dany aquí a Sant Jús, quan va obrir les activitats que ha anat fent, perquè es va posar tant de moda. Després, a segona hora de la rambla, tindrem més coses a partir de les 6 i 10. Concretament, farem una ràpida passada de les afamèrides de tal dia com avui i després, tot seguit, també deixarem passar a l'estudi a la jove col·laboradora Andreas Maratz, amb qui cada dijous fem l'espai de música. D'Andrea sempre ens porta les millors novetats i les notícies de la indústria musical d'aquí i darrere del món. També ens posa el dia dels propers concerts i festivals i de les estrenes de les sèries més destacades de les plataformes en streaming, com Netflix, HBO, Movistar, Disney+, Amazon Prime... i, a més a més, avui ens va prometre que ens faria una preu crònica de com van al concert d'Eufòria el passat cap de setmana al Palau Sant Jordi. Doncs bé, tot això serà de seguida. Vinga, va, comencem. No marxeu! Ja tinc aquí a l'estudi a l'Astrid Goldstein i també a l'Albert Massia per fer una mica de tertulia. Hola, què tal? Bona tarda, els dos. Bona tarda. Comencem el que seria l'últim programa de la temporada amb vosaltres dos. Portem una temporada parlant una mica de tot, vins... Un dia, eh?, de les notícies. Sí, sí, sí. I, doncs, seguim, per no trencar la tradició també amb notícies, pel que fa també a coses de la viña, la terra, el tema incèndis, mare meva. Sí, eh? A mi, el que més no hem acabat. Segurament no haurem acabat. En aquest estiu segurament encara anirem escoltant, no només a Catalunya, eh?, també. Ja ho era, eh?, però la zona de Gordeus és també desamesemesurat. I aquesta vegada encara no ha petat tan força tota la part de Grècia, etcètera, perquè l'onada grossa de Calol ha entingut aquí. S'ha quedat més a l'Atlàntic. Però, clar, això, en qualsevol dia canvia i pensem que Grècia ple de pins. Aquí hi ha boscos, encara, molts boscos dels vines, i d'això que no avança, no... Tenen un altre comportament davant del foc, però, clar, el pit és criminal. Ja el m'ha dit arrenllir, és això, no?, que diuen. És més natural, estem més habituats, som conscients, saps què n'hi hauran. Tires ara cap a l'Àntic, i jo que, potser, clar, el tema bordeus, lligat al vi, és allò que mires i portem quasi bé una dècada en què n'hi ha glaçades fora d'època, i després ens trobem amb Juliols i Agost, amb moltíssima calor, amb onades de calor molt altes. Jo vaig estar fent volta per bordeus ara fa uns quants anys. No et sabria dir si era el... Passa molt de pressa el temps, eh? Tinc sensació de 17, que a més a més va ser calorós, ja duia uns quants, i era allò de molta, molta calor, i vaig estar per tota aquesta zona dels incendis, que és això que dius, ets a tocar de mar, i hi ha tota aquesta zona de dunes naturals i tota la pinassa, i és una zona molt, molt turística, que es congreu una quantitat de gent. Clar, la mínima pot saltar una espurna i ja ens agarro tots. Ara no ho tinc molt present, i he estat només una vegada per allà, però el tipus del fet de que no hi hagi grans masses muntanyoses, etcètera, és una sensació de quedar-se en una zona molt ventosa, molt ventosa. Pensem que el punt més alt entre l'antigua i el Mediterrani igual té 200 metres d'alçada, per tant, hi ha tota aquesta part que transcorre el canal de Mirí, que no deixa de ser un canal d'aire tremendo. Doncs aquella zona és allò que dius, clar, per a aires tenen molt, tindrien aquest aire més humit, teòricament, no? I després les terres com queden, el camp, vull dir que queda tot ple de cendres, vull dir que sí, afecta, òbviament, a cases o a gent, no? És horrible, però a més a més la terra també queda molt afectada, jo no sé si en els últims incendis que hi ha hagut aquí a Catalunya, per exemple, jo no sé si ha estrit se'n donat el cas que algunes vinyes hagin quedat malmeses o terres, el que passa és que per a la zona, els incendis del Baig és allà per Manresa... Del Baig és a... Potser no. Aquella gita hauria arribat a casa i toca alguna, perquè és una zona de... de relativ petit conreu de vinya, o sigui, aquell al mosaic, no? No hi ha denominació d'origen, vaja. Però mires les imatges i potser és veu un altre... No és el conreu principal de la comarca. Però que sí, forma part, ara que tant ens parlen, sobretot els bombers del mosaic, el mosaic, el mosaic, forma part la vinya i no n'hi ha en aquestes grans extensions que moltes vegades visualitzem més que per aquí al Penedès, o altres zones. Però sí que hi forma part i he llegit que hauria arribat, sense haver produït afectació, però tot i que una plantació de vinya pugui frenar, frenes, perquè no hi ha aquella vegetació alta i seca, però sí que queda afectada, perquè la cremes... Clar, no s'hi crema, arrasteix. Arrasteix. Però sí que els últims anys ha afectat molt més a la zona de terra alta. Anem a dos mesos, no? O ja potser que va haver-hi el primer gran incendi a Corbera d'Ebre, Corbera d'Ebre, a la Fatorella... I allà potser sí que alguna vinya va quedar més... Ja. Ja l'han portat a mi passa. I el que més afecta és sobretot el tema ambiental, aromatic. Aromàtic, perquè clar, la pell del rei... Va xuclar. Escolta dura, no? Perquè després com... Com de difícil és poder recuperar, per exemple, una zona de vinya perquè torni a poder ser apta per cultivar... Com a terreny... Vull dir, s'ha de deixar passar uns anys o...? Clar, perquè aquella planta queda... diríem que queda... Queda com... ara, no malalta, que queda afectada, que segurament l'afecta molt més una gelada o una pedregada, perquè hi ha un dolor físic. Clar, es trenca el raïm. Clar, i segurament a l'època verda. Ara ja estem a l'època de Barol, de Barolà, és quan el raïm canvia de color. Llavors és allò que dius, ja és una època de maduració, més que de formació. En el món, en quina època, la planta es pot veure afectada. Una pedregada pot afectar fins i tot... Home, trastrossa el raïm. El volum de collita. Exacte. Ara, amb un incendi, se'n rosteix, potser la planta, com a tal, pot quedar afectada en global, però és allò que dius, diria que ja està en un altre... Possiblement en un altre procés. Ara em poso en un terreny que no domino lògicament. Però si només és quarta temperatura... Jo crec que, bàsicament, l'impacte més gros és amb la producció de callant, que deu tenir aquest efecte d'haver xocolat fum, d'haver xocolat... Pots arrostir per proximitat. Podem posar-hi vina humat, vina humat. Pots ser a temperatura de... A veure, la vinya té una capacitat d'aguantar altres temperatures. Bastant gran, no? Bastant gran. El que passa és que, amb molt altes temperatures, aquella vinya es col·lapsa. Normal, no? A aquest SEP. No fa les cintes i la fotocintes i correctament. I fins i tot notes com que queda col·lapsada, no treballar correctament. Hi ha una autoprotecció d'ella mateixa. Clar, amb zones que a la nit baixen temperatures, fa... Ella mateixa es dona com un cert respir. Clar, el tema és aquestes altes temperatures constants. Clar. I queda allò. És com si deixés de treballar. Una mica l'afectació que ens dona a tots plegats. L'altre és quan hi ha aquella incidència, que és directa de quan l'has cremat, s'ha cremat. Sí, sí. I el que més afecta és ara, això, aquesta època del barol, que és quan guanya en color, tens els sucres, gràcies a la fotocintes, i els sucres es van formant, baixen les acideses... Tu tens aquesta onada de calor, que és un foc. Un foc que impregna aroma. Aroma, té aroma. I la planta per dins, el fruit... La seva... El seu treball està una mica com... Clar, els us canvis. Molt canvi, perquè el que ha de generar és sucre, però de mantindre una certa acidesa. En el moment que generes molt sucre, la acidesa no es pot caure. Per tant, no tindrem vins, el que sempre dic jo, amb aquell equilibri de sucre, acidesa, aromes, color... Jo m'ho hauran segurament haurà d'haver-hi un treball de laboratori. Ho treballeu fins i tot a molts llevats. Indueixi o que modifiquin el grau alcohòlic. I la gent et ve i et diu, oh, tots els vins fan 14 o 16 graus. Oh, però quin clima tenim, no? Clar, és un reflexa. No podem tindre vins de 12 graus, i està a 40 graus, tot un mes. Aquests canvis, en el temps, fan que també canvin, per exemple, als pagers, o a l'hora de recollir, o sigui, s'està canviant els calendaris. Està canviant el calendari. Està canviant el calendari, s'està avançant. Clar, molt, molt. Perquè abans veies pagersos a fer vacances al juliol, hi ha mitjans de gos començar a collir, i ara ja és allò que ja està entrant aquelles 3 de... Quan collim, quan collim. Perquè a més vas fent analítiques, però la planta, com a tal, encara està verda. Sí, sí. I després n'hi ha que cada varietat té un cicle vegetatiu diferent. O sigui, hi ha plantes que broten abans, i que potser l'escollirem abans, o l'escollirem més tard. O sigui, cada varietat de rellum va seguir en els seus cicles. Sí, que s'està mirant o treballant des de fa ja bastants anys. Quines varietats són les que millor s'adapten... A la saquera o a la... Aquests canvis, però ja són varietats que teníem fa 100 anys. Però, bueno, que s'adapten millor, no? Que aguanten, que resistensen. Es podrien adaptar millor, però que segurament les vam arrancar, i no produïen aquests vins de qualitat que en altres zones, i en França, per exemple, produïen aquells grans vins. També s'està treballant força a nivell del peu americà, el CEPS. Ah, vale. No és una planta sencera, estan ingertats. El que nosaltres, d'on traiem el fruit, és un ingert. Hi ha tipus de peus, el que està plantat, on hi ha les arrels, que, segons que de tipus, s'adapta millor a un tipus de terreny o de climatologia. O sigui, també té la seva importància, perquè no se'n parla, perquè és una cosa que és més a nivell... Amb aquests canvis també he llegit que hi ha productors que estan començant a experimentar ja en zones d'alta muntanya. L'alta muntanya, que també arriba als 40 graus, però tenen la fresca. Però la nit es refresca, sí, sí. Exacte. L'altra cosa que ens trobem és que, per exemple, si el gran valor dels vins francesos, que sempre se'ls ha donat aquest valor afegit, francesos, alemanys, centre d'Europa, que tenen aquesta capacitat d'envelliment tan gran, que tu el puguis guardar tants anys, això s'estaria perdent amb el calvi climàtic. Sí, que els hi madura millor, segurament. Si no tenen aquelles collites que patien, continuen tenint les gelades al maig. Sí, clar. És que molt el maig en aquestes zones encara fa fred. Però la capacitat d'envelliment al baixar l'acidesa aniria perdent. Per tant... Mira, i si mirem cap a Anglaterra, que ara que... Ui, Anglaterra. Anglaterra té una envinya, també, des d'època romana. També? On van arribar els romans? I a l'època. I a l'època. Em costa, eh? Imaginar-me en Anglaterra envinya. Sota Anglaterra, sobretot. Van ser bastant productors, perquè va haver-hi una petita època freda, a l'època medieval, i a Anglaterra, i llavors produïa bastant fred. Anglaterra, el que més s'ha estat produint els últims anys, serien sobretot molt a nivell escomós, que ja aniria bé aquest clima més fred, que té una segona fermentació, fet aquí, amb un grau. Segurament ara serà de les zones més beneficiades, per aquest moment de temperatura, perquè podran fer més varietat de vins, i amb una esmaduració, segurament, més constants, de, diguem-li, bon temps, o d'una temperatura més estable, teòricament, més llarga, si mirem que parlaríem ara només d'Europa. Sí, estem parlant d'Europa. La zona d'Alemanya estan força preocupats, perquè també aquells vins, amb aquell grau de cides, aquells rislings que tenien vida per 20, 30 anys, això es pot perdre, és molt típic l'elaboració del que se li diu el vida gel, que és aquelles variemes que es fan amb la primera navada, que coincideix que si veu s'envertir el novembre. Imaginat. El grau de maduració que té, perquè tinguis un rellim el mes de novembre, encara a la vinya, i que engelli, i allò produeix una concentració de sucres i aromes espectacular. Això ha passat de més o menys ser constant, que potser ara passa un cop que de 10 anys. Automàticament els preus? Sí, pujats. Vinya plantada a Suècia, a Noruega. Seran els grans beneficiats. Clar, ostres. Ens trobarem una miqueta amb aquesta balança. Vici tots anys de tot, que uns perdran la seva tipicitat, i d'altres els serà beneficios, i ens anirem, suposo, amb el gàmic climàtic trobant anys molt calorosos, que igual haurà d'haver-hi molt de treball, de recerca de varietats consumers ancestrals, o més que gent sortint de l' Laboratori, o treballant més les acirereses retocant, però hi haurà zones que es poden arribar a sortir beneficiades. Home, és que a més a més de la una de calor i també dels incendis a nivell de saquera, és a dir, la quantitat d'aigua que tenim, també és bastant alarmant. Estan donant... estan passant imatges, cada dia, als espais del temps, de fa un any com estava això, o com està ara, o el nivell dels embassadarans. Hi ha molts municipis, i ara parlo, per exemple, de Tarder, que ho conec bé, que ja han fet bans prohibint el REC. Prohibint el REC. Deixar-t'hi. Ara ja no sé vint anys que no veiem això. En aquest cas concretament, concretament a Tarder, reduint el REC d'unes hores, i com a molt, no sé si són dos o tres dies a la setmana. No. Que no... Que no es pot malgastar. Estàvem en una zona exactament. I això, poso jo aquest cas que conec, però n'hi ha molts altres municipis que han arribat que ja estan fent restriccions, depèn sempre d'allà on treuen l'aigua, lògicament, però és evident, estem en una situació que... o reaccionalitzem una mica los d'aigua, o no tindrem... Un global de tot, potser... No és que els embassaments també posaven el tant percent del que estàvem de plens, i és com estan tots a la meitat, o inclús menys. Jo em quedava... També tenim pantans, tenim zones, com per exemple el pantà de Siorana, l'aigua del Siorana, se'n va cap a una altra banda. No arriben ni tan sols. Bé, però per què la treuen? Arregants i els pobles d'obligat. Però hi ha un tema més... Polític. Despeculació. Però sí que és cert també que hi ha problemes d'aigua en llocs que tradicionalment no n'hi havia hagut, com pot ser estúries, per què... O com pot ser itàlia. I a Itàlia està passant aquests dies. Com a Itàlia sempre han dit molt d'aigua, no tenen infraestructura com tenim aquí pantans. No. I també hi ha hagut un mal ús a nivell. Hi ha hagut un ús desmesurat, perquè si aquí la pagesia s'ha anat reduint el consum d'aigua, a Itàlia encara... Anaven més per lliures. Van tant per lliures que en aquest moment estan realment esbarats. Què pot passar? Perquè no tenen infraestructura i comença a haver-hi restriccions en alguns llocs també, com una mica seriosa. No estem parlant d'un país d'Àfrica, que sempre hi ha molt lluny, que sempre ho ve, sinó que estem parlant d'un país que està en la mateixa zona... Potser és Madrid-Terrani i cal tenir-me a tocar. Mira, buscant una mica d'informació aquests dies... A veure, jo me'n recordo... A mi m'ha anat molt passejar entre vinyes. Me'n recordo, no sé, fa uns 10 o 15 anys allò passejar. A veure, normalment cap al mes de juny o així, se li fa el que se li diu la poden vert, que és treure la planta generat molt de fulla. I perquè totes les forces d'aquell sep es concentren en el fruit, es treu molta fulla. És una forma d'agrajar, i que el sol tingui més impacte en el rellim, perquè m'adurim millor, li toqui més el sol. I hi havia zones que deia, aquí s'ha passat. O sigui, allò de... No és que hagin tret quatre fulles, no? És que l'han deixat superparat i ho pensava. Tu no pots tindre una vinya, per exemple, que ho havia vist al priorat, orientada a sud o est, que seria aquell sol del migdia a tarda, que és el que més crema, quatre fulles i passaves a l'agost. I estava la planta sequeta. Estava un color blau preciós. Però clar, és allò que dius... No anem, però no anem. No anem, no? I potser també... Ha estat una sensació que en certes zones o així, o anem a fer la por d'un verd, no? Vinga, anem a treure, no? I ara veus com s'està tornant a protegir, i fins i tot els tallers torres, que serien una miqueta més els... Els que porten una miqueta perrograns, que són... Sí, sí. Més anys investigant entre varietats i què pot fer, i és aquell que crea certa ombra sobre la vinya, i fins i tot instal·lar en plaques solars... Què dius? A sobre de la vinya per reduir aquesta insolació. La insolació és molt gran, crema. Crema la pell del raïm, eh? Si tu et poses aquí aquest migdia i et quedes unes quantes hores, quedaràs... M'arruc com un avanç. T'arrogaràs, però imagina't el raïm, també té el seu efecte. I ja estarien ja utilitzant aquesta tecnologia de crear energia a través del sol, i a l'hora de crear aquest cert punt d'ombra a la vinya. És aquest doble gust. Fé ombra aprofitant els penets que han de posar d'ombra, que aprovaixin en la ciutat. Exacte, perquè molts són mòbils, eh? Tu pots jugar, tu jugues. Deuen ser pioners en això, no? Perquè jo no ho havia sentit. Bé, si anem cap als Estats Units, zona de Califòrnia, fins i tot a Oregon, o a Austràlia... Mm-hm. Per allà, allà ja són experts amb això, no? Ja tenen pràctica. Ostres, quan jo vaig fer una part dels últims estudis, que és una escola d'anglès, parlaven molt sobre els tipus de cultiu, hi havia un tema que era Austràlia, no? I sempre pensem en aquell gran desert, que és la part central d'Austràlia, i com creaven aquests microclimes, el que li diuen els canopis, que és una zona desèrtica, una zona d'anglès, microclima, que no tinguis res a veure, com si fos una oasi. Sí, tal qual, eh? Un repte en un tipus de plantació, les plantes molt més juntes... Potser de cara al futur hem d'anar cap a això. Sí, hi ha una part molt tecnològica. Sí, sí. La instal·lació de tot això, d'aquestes plaques, i veus com és un món, que reivindiquem molt la feina del Pagès, molt enrere, anem a mà, en fora es fermentem sota terra, recuperem cups sota si ben antics, i a l'hora hi ha tot aquest coneixement, que és això, jo crec que serà el que més podrà ajudar sobre el món. En aquest article que... que em vaig baixar, també parla molt de la importància del consumidor, el consumidor al final. Consumidor al final, ara està habituat uns sergustos, tu t'estàs un vi, a veure, està ser un babador d'aquells de conèixer bastant el territori, i t'està diversos i vins, hi ha gent que et diu que em va agradar més un vi del Priorat, un vi de Rioja o un vi d'un altre lloc, o de Burgonya. Potser aquella tipicitat, que tancant els ulls t'estàs un vi i et situes en un espai, amb aquest canvi climàtic... És molt gran. Potser ens vindrà una mica... perquè si la temperatura, la calor, els incendis, ens arriba a afectar el gust. Sí. Ens haurem d'adaptar, no? Ens haurem d'adaptar clarament de vins, amb aquell toc fumat, sobretot quan penses en canàries que tenen un terreny vulcànic. I n'hi ha marcada, aquest punt, del fumat, però no és un fum d'incendi. No, no, clar, obviament és diferent. És diferent. És un fumat més sofre. Sí. És una particularitat, és allò... Espera, espera, que estan començant a parlar que el Teide no torni a sortir en poc temps. Sí, també ho he llegit. El Teide, com? Que també té moviments. Que té molts moviments. Ostres, ostres, aquesta sí que no m'esperava. Ja es produeix en certa regularitat, això, eh? És un volcà actiu, que no sé si l'última d'això t'hauria de ser de finals del segle XIX, i calculen 100 i picodans, per tant, és possible que qualsevol... Tanimal, tanimal. Tenim molts vulcans en un cert... Sí, que m'agrada, se'n sembla, que això els volcans sigui una cosa llunyana. No les tenim aquí, eh? Te'n sé que potser pensem més amb la reprotsa. Sí, sí, esclar. Però aquest sí que sembla que estan... Més apagadets, més adormits, si més no. Allà només ens faltaria això. Mare meva. T'he tingut erupcions, i això podria ser una senyal. La veritat és que tenim el món bastant revolucionat. Fa tres dies llegia un tuit que venia una gran flemarada del sol, que ens alteraria una mica tot el tema... de comunicacions. De comunicacions. No sembla que hi hagi algú... No sembla, però sí que a vegades allò mires alguna connexió directa de televisió. Veus com hi ha aquell... Sí? Costumen anar amb una època al fatal, però... Si no és per... Això, bàsicament, afecta a satèl·lits. És de satèl·lits, sí, és el que més... Albert, t'has trit, se'ns acaba el temps. Ho hem de deixar aquí. Ha estat una molt bona tertúlia per acabar d'aquest espai. Aquí hi ha la Rambla. Res més... Visireu moltes... Molts cellers, moltes vinyes... El naturisme, que m'està parlant també molt. Aquesta setmana hi ha una delegació que representa la directora general de turisme a la zona de Napa. Napa? I a Califòrnia, que estan visitant... Queda una mica lluny, però bueno... Queda una mica lluny, però són els més punters a nivell... enoturístic, enogastronòmic, promocionant Catalunya... O què ve? Per tant, pot ser que igual de quants mesos tinguem una tongada d'americans. Són que nosaltres puguem anar cap allà, no? Sí. Que acabeu de passar molt bona tarda i també que gaudiu de vacances, i en feu, si marxeu, si us quedeu per aquí... Us quedem, ens quedem. Us quedeu, bueno... Jo l'habitat amb la meva situació de jubilat intentar marxar de vacances, vacances... Jo viatjo en l'època que és més car que està tot més plens. No em ve de gust. Doncs res, ho disfrutarem. Feu el que feu, que gaudiu, que en família amb amics... Amb la pujada de l'IPC el lloguer t'havia pujat... I dius... Bueno, bueno... Doncs res, una abraçada i ens tornem a trobar... A Santé i el Verde. A Baraman. Clar que sí. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé. A Santé i el Verde. Ara escoltes pràvio d'esquena. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu. Vinga, ben arribat el moment de fer l'entrevista del dia. Tenim amb nosaltres a l'estudi la Janín Jurado, de Janín Patchwork. Potser la coneixeu per el nom de la botiga. Hola, Janín, com estàs? Hola, bon dia. Molt bé. Doncs bé, hem sabut, perquè ha estat anotziat aquests dies i perquè ho hem vist també a la botiga que ha estancat per liquidació. Exactament, què és el que ha passat? Que et llobiles? Sí, perquè em falta una miqueta. Però em faltava una miqueta a poc en dos anys. I estava molt cansada, molt agotada. I em va tenir petits problemes de salut. I em deien, vas molt estressada, les metges et deien, vas molt estressada. Afluixa, afluixa, clar. Per tant, tallar i botiga afluixar era parar. Perquè afluixar no podia afluixar. I va ser un llarg procés abans d'arribar a la conclusió de plegar, perquè a mi em costava, la botiga és com un fill meu. Em funciona, m'ha funcionat molt bé. Sí. I em costava decidir-ho. T'ha costat, arribar una mica a dir va, doncs potser esticat, ja fer un paró en final. A veure, jo crec que tu, Jenin, has posat el patchwork que s'enjust? Suposo, jo crec que sí, crec que sí, perquè abans, jo porto molts anys de censos, perquè em prengui pic, hi havia de gent que ho feia particularment, però si, en plan, tallés i més car al públic, sí, diria, diria, sí. Quan vas obrir la botiga? Hi sempre has estat allà, Amical Rebarter? Bueno, la botiga fa 8 anys, però jo portava 4 anys amb tallés, només exclusivament sense botiga, a la Rambla, aquí a Sant Just, amb una casa, era 26 vies, em sembla, el número, i allà vaig començar l'embrió dels tallers. I al veure que funcionava molt bé, perquè, si vi vaig començar amb amigues, i després la cosa va anar creixent, creixent, després el poble es va quedar sense merceria, i vaig decidir fer un tot, perquè va lligat, les de parts que necessiten coses de merceria. I, bueno, em vaig lligar a la mental cap, i vaig dir, vinga, botiga i taller. Ara, botiga i tallers són dos coses juntes que d'un i dos. Sí, perquè ara el mateix que estaves fent, o sigui, el que potser estava més feina que eren els tallers, o també la part de la botiga? Més feina, els tallers, perquè la botiga no deixa de ser... És comercial, tu veus una cremallera, i et vengu una cremallera. Alguna vegada venia gent que sí que fa patchwork, i que volia consell, o sobre color, sobre disseny, etc. Però era molt puntual. Ara, els tallers eren 40 persones fixes. Ostres! I clar, amb llista d'espera i tot. I amb llista d'espera. I llista d'espera de temps, perquè la que s'hi troba a gust no vol marxar. Perquè no només és un taller on aprens a fer patchwork, aprens també a relacionar-te, i si t'hi trobes molt bé amb el grup, és que no te'n vas. És que jo tinc persones que porten 12 anys amb mi. Els 4 anys dels tallers a la rambla, més els 8 anys de... I no se n'anava. O sigui, la llista d'espera estava allà, i em diuen, i quan hi haurà forat, oi? Hi haurà forat quan se'n vagi algú. I passava quan hi havia una malaltia o una baixa de feina, o coses d'aquestes. Però, normalment, si t'hi trobes a gust, no te n'anaves. I més feina, per contestar-te la pregunta, són els tallers, perquè... Aquestes persones porten tants anys amb tu que has de fer coses noves continuament, perquè no és sempre el mateix. I aleshores, fora d'hores de classe, a més a més havies d'intentar buscar coses noves. Que, bueno, que està tot inventat, evidentment, i jo no m'invento res. Però renovar coses que no havíem fet, mirar el que es feia fora, l'estranger, coses noves, en fi. Això, renovar-te. Clar, perquè, per exemple, els tallers anaven en funció de... Perquè, clar, potser no té la mateixa habilitat una persona que porta 10 anys fent Patsbord, que una que es vol iniciar i agafar la tècnica, això com m'organitzaves, o en funció de... no sé si feies tallers d'altres coses, també? Sí, d'altres coses, també. Jo feia en funció del nivell de cadascuna, però això no eren grups grans, eren grups màxim de 5. Perquè, si una no sabia ni enfilar una agulla, li ensenyava enfilar una agulla. Clar. Que això és una mica més pesadet, perquè el Patsbord no és només enfilar una agulla. És tota la resta que és el que a mi m'agrada, planejar la peça, dissenyar-la, buscar els colors, les teles, en fi, tot el que hi ha al darrere. I la que tenia un bon nivell, que, a vegades, no és qüestió d'anys, és qüestió d'habilitat. Sí, hi havia gent que era més àbil i hi havia gent que portava anys que no era tan àbil. Que esperava bastant que li fes jo, i altres que volaven soles. Això és una mica... Bueno, com grups petits, que és més tutorial a cadascú, puc estar amb la que no sap res, fins a la que en sap molt, i intentava equilibrar, fer el mateix temps de totes, que és una mica difícil. I després, els tallers... Això era, en quant a la Patsbord, els fixes de cada dia. I després, els dissabtes del dematí, que això ho he deixat de fer una mica, arrel del confinament, després del confinament n'he fet poquíssims, els dissabtes del dematí feien monogràfics. És a dir, fer una peça que amb 4 hores, d'un monogràfic d'un dissabte al dematí, sortien amb la peça acabada. I aleshores d'aquí hi anava gent que normalment no era la gent fixa, perquè la gent fixa això ja ho treballava, era gent que està treballant, que li feia gràcia i que li feia gràcia, i que volia prendre, ni que fos una pinzallada, no? Clar. I això en tenia bastantes, també. I tu diries que amb el Patsbord, fa uns anys hi va haver una mena de boom, és a dir, tothom a posar-se a fer Patsbord i revistes amb articles i coses per aprendre, i tutorials. Va haver-hi un gran boom fa uns anys, després va anar baixant, però qui s'ha enganxat? T'ha enganxat a vida. Perquè jo estic enganxat, com a jove, ara l'he fet com a feina arrel els anys passats, però jo era un hobby, jo soc designer de la grafica de professió, i jo quan feia disseny durant el dia, els caps de setmana, el meu hobby... Era el Patswork. Era Patswork, o anar a fer cursos quan venia aquell artista o japonès, o americà, masterclass, que feien, que diuen, i aprendre tècniques noves. Jo tot això fa anys que ho faig personalment, perquè m'agrada. Ostres, com t'has format, tu, amb el Patswork? Això, a cop de masterclass, de cop de masterclass, d'aquestes, quan sabia que hi havia una bona profe a Barcelona, intentava anar-hi, perquè clar, estava treballant, tenia criatures, no és tan fàcil combinar-ho tot, però hi anava, m'escapava, i... i moltes coses que he fet d'intuïció amb revistes franceses, que ell tenia bastanta... Bueno, el que et deia abans, hi ha gent que té més facilitat. Jo crec que he tingut facilitat, era fardo, però... Bueno, les coses com són? He tingut facilitat, i després buscava, buscava llocs concrets, que m'expliquessin, una tècnica concreta. Què s'ha de tenir per saber fer bé el Patswork, a part de... No t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir, perquè, clar, pots fer Patswork molt fàcil, que és anar assemblant quadrades i cosir-los, i, aleshores, aquí, facilitat de costura, i punto. O pots tenir inventiva, que és la part que a mi m'agrada, que és, potser, que s'assembla més, o s'apropa més a la meva antiga professió, que sóc dissenyadora, doncs buscar figures... Figures fins i tot passejant. Oi, mira, quin maco això podria fer-ne, i, aleshores, com que tens tècniques, doncs fas el disseny, el predibuixes, i després intentes aplicar-lo a com es desenvoluparà amb quina tècnica. Això és la part que a mi m'agrada molt. O barrejar colors, o atrevir-te a fer colors més... i valga la redundància, colors més atrevits, i no la típica floreta... Clar. Bueno, el que sentem pel pàtjor és clàssic americà. Després hi ha un pàtjor més modern, entre cometes, que Barcelona n'és bastant puntera, que és atrevir-se amb els colors molt extravagants, que diries, això no va, però m'he trobat amb alumnes, i dius, ui, no, ni loca, això no ho fem. I després, quan... Si estiguis una mica, si veus que és oberta a la teva... el que tu li vols explicar, et diuen, ah, pues queda molt maco. Ah, veus? Perquè t'atreveixes, però, bueno, això... Depèn, eh? I paciència, molta, no s'ha de tenir tan bé. Paciència, això ja... No sabia que en tenia tanta. M'he descobert una faceta de mi que no sabia. No tant pel paci, sinó per les alumnes, no? Sí, sí, perquè hi ha de tot, clar. Hi ha gent que ve molt estressada i que ve molt agobiada, i que ho notes quan entra per la porta. Clar. I quan surten, a vegades, et diuen, oi, que estàs dos hores? Que bé que m'han anat, ja no? Feina, aquesta cosa tan petita i tan primària, que és com fer un punt ben fet o com associar dos colors, m'han fet... ho mirar tot el que portaven al cap. I és veritat, és veritat, això. I hi ha algun patró d'alumnes? És a dir, són perfils que t'han vingut diferents totalment de persones? Sí, completament. Una nena de 9 anys, que va ser al·lucinant, perquè era una crac. Ostres. Era una crac, ho sabia tot, s'havia acoltat amb pulsades, que, normalment, el patchwork, aquí a Europa el fem en centímetres, i aquí a Europa és amb pulsades. Heu intentat infiltrar, però això ha acostat una mica més. Aquesta nena s'havia fet amb pulsades. Ho va prendre sola. Des d'aquesta nena, fins a adolescents, evidentment, i fins a la persona més gran que ha sigut, bueno, fins a 92. 92. I viu a Barcelona i venia cada tarda. Bueno, la tarda que li tocava, al·lucinant. Que fort. Sí, estava encantada de la vida. No li cansa a venir a viure. Ai, no, si és el millor que faig tota la setmana. Que bé, escolta'm, home. Sí, i per fi, no, hi ha de tot. El que sí he vist en els anys que porto, que el que tinc més, són profes i mestres. Sí? Doncs mira, passant de ser... De profes i mestres, de ser... Sí, sí, és relaxada molt, però moltes, o sigui, un percentatge molt alt. Que bé. I escolta'm, i homes. Home, n'he tingut... Un. Sí, un. Què passa amb aquestes manualitats, que no... No ho sé, fins i tot l'home, que es queda a la porta perquè la senyora entri a comprar tela, dius, home, no el mengem. Tampoc cal, no? No ho sé, no ho sé. En aquest país, a Estats Units, per descontat, i al Japó, que són els cracks del patchwork, hi ha homes. I els artistes coneguts són homes. Sí, sí, com la cuina, els més famosos són els homes. Doncs en el patchwork passa el mateix. Són dones que ho fem, però els coneguts són els... La majoria són homes. Ostres. Què ha passat, jo no ho sé, la cultura que portem, que aquestes coses és de dones. Suposo jo que és un error, que és un error. Sí, sí, totalment. I aquí tothom va venir, i va ser bo perquè va venir a preguntar-me, i li dic que, mira, tu apuntes amb un paper i els horaris, el deuries quedar a quadros. Vaig dir que sóc tot, però sí, pos molt bé. Molt vinga, va. I al red de la pandèmia, per exemple, normalment, amb el patchwork, quins tipus de peces de robes fan? Per exemple, amb el tema de les mascaretes, també hi ha hagut algun... més demanda en aquest sentit? Sí, les mascaretes se'n van fer a Dojo. A Dojo, les alumnes, i jo, que me'n demanaven. No donava l'abast. Perquè les feia amb les teles meves, que són bones, de cotó orgànic, etcètera, amb els filtres correspondents, adaptades, no eren les típiques. I jo em vaig fer, però quan vam obrir després del primer confinament, una cosa exageradíssima. No donava l'abast. No donava l'abast. Fins que vaig dir prou, perquè no podia jo fer. I després, el mateix temps paral·lelament, venien totes les mascaretes de farmàcia, etcètera. I vaig dir, mira, no és el meu sector. Ho farem en privat, aquí, als tallers, per vosaltres, però jo ja no el faria de cara al públic, perquè no arribava. I sí, es va fer molta mascareta. Moltíssima. I jo, quan vaig estar confinada, vaig col·laborar en diversos hospitals, quan no es trobàvem mascaretes, i tot allò que va ser tan bèstia, que ja no ens en recordem, sí, vaig col·laborar, feia, feia, no ho sé, 150, 200, 500... Bueno, clar, estàs tancada, el que et demanaven. Perquè, a part de Patchwork, a nivell llar de marçaria, tu també t'has... no sé si has vingut altres coses, o altres productes relacionades. A la botiga hi havia últimament, que també funcionava molt bé, i que també hi havia llista d'espera, perquè això està pujant molt més que el patch. El patch jo diria que s'hauria... s'ha estancat? S'ha estancat. La mitja del ganchet. Això s'està disparant. I aleshores jo tenia llanes, n'he tingut més, i vaig fitxar una profe externa, perquè jo no domino per donar classes, i aquest any hi havia... 10 persones fixes, cada dijous, i una llista d'espera, no sé si... Vaig comptar quan vaig tancar de 20 persones. Uau! Sí, sí, i clar, aquestes s'havien trobat, també, estaven encantades d'haver-se conegut totes, i jijijaja, a més, fent ganchet, i mitja, el que els agradava, i no pensàvem plegar, o sigui que si jo no hagués plegat, no hi havia pos tu durant un timpecito. Caram, caram, caram. O sigui que la mitja i el ganchet... S'estaven disparant, sí. I aleshores eren els 3 productes que jo tenia, els 3 coses. El patch, que era el núcle, per mi, la merceria, que era l'acuseta que hi havia al costat, perquè, clar, una merceria no ens enganyem. No hi ha molta... No hi ha molta gent que compra una merceria, i per molt que comprin, són productes petits. Són coses grosses. I l'O de la Llana, en les 3 branques. I ara, Janín, amb aquestes alumnes, amb aquesta quarantena d'alumnes que tenies, què faran? Què faran? S'estan buscant altres llocs o... Bueno, han sigut un petit dalt de baix, però no s'ho faraven. I en les que... En les dretes, ho provaran. Hi ha d'altres que es trobaran entre elles, a casa d'algú, per el que entès. I, m'esperen, diuen, diuen, tu descansa, tu descansa, i després tornes a fer tallers. Que jo no ho descarto, això, perquè a mi i a la dels tallers fora botiga i fora la problemàtica de què funcioni, que surten els números, tot això és feixuc. El meu origen també, quan vaig començar a donar classes a la Rambla, paral·lelament donava classes a la Maragall, el centre cívic de la Maragall. Ah, vale. A mi tot això no ho descarto, perquè m'agrada, però ara jo necessito un descans, un importantet, i com que ho saben i em coneixen, i alguna vegada ho hem parlat, quan tornis ja en parlarem, i ens avises. Ja veuré, ja veuré, el temps ho dirà. Jo no torno, eh? Jo ho fantàsticament he fet moltes coses, he fet un patch wall per mi sola, o torno. Ja veuré, ja veuré. I la idea de traspassar el negoci, per exemple, alguna d'aquestes alumnes, que jo què sé, que tingués molt bon nivell, o que realment es pogués formar, o això, si va estar damunt la taula en el munt... Sí, va estar damunt, però la gent treballa. Clar, costa. I aleshores estan treballant, i tenen un sou fixe. Tenen vergadura d'un negoci, comerç, que és una miqueta difícilet, no ho neguem, a mi em funciona, però és difícilet, aquí a Sant Just. Bueno, aquesta frase no l'hauria de dir. És difícilet. Perquè veig que hi ha campanyes per comprar el comerç de tots els pobles, fins i tot a Barcelona. O sigui, que és difícil en els moments que vivim de comprar online, que es compra molt online, i això fa molt mal el comerç, molt. Ah, qui anava a fer una cosa així, més incerta? Perquè m'he de saber com anirà això. Un dia, jo no voldria, però les botigues petites tanquen totes, i tothom compra online. S'ha acabat el comerç, que jo soc pessimista i veig que va cap allà. Però no m'agradaria, perquè un poble sense comerç és mort. Sí, sí, tothom. I tu compres online, sí, però el detall de l'explicació, en el meu sector, de com talles, de com combines aquest color, això és davant d'una pantalla. Ja, ja. Jo veia gent que havia comprat coses amazonis i que em venia a demanar coses a mi, i jo al principi m'hi prestava, però hi va haver-hi un dia a dir, demana-li el senyor Amazon, que t'expliqui a veure això. Demana-li, però és molt difícil batallar contra això. És molt difícil. És anar en contra d'una corrent, que sembla que s'ho està passant tot. I fins i tot el que té consciència de comprar el comerç petit, ho veus, que té consciència, però, clar, tu, a lo millor tens, jo què sé, 15 betes d'aquell color, però ell vol el color que tu no tens. Però al final se'n va, Amazon, perquè és impossible. Amazon és una finestra oberta al món. Tu pots comprar aquesta beta d'aquest color a ton buc tu, per mi o d'alguna manera. I la tens demà o d'aquí dos dies. I jo no puc, jo no ho tinc tot. Clar, és una lluita... És una lluita condició molt diferent. Molt, molt. I després els preus que tu compres a Amazon, home, són uns preus molt reventats, perquè, clar, com que es compren a tonalades, però s'està reventat, això. Vull dir, reventat. Mentre es compren, el preu és barato. És impossible competir contra això. I, aleshores, la gent que compra és una persona que té molta consciència de que vol apujar el comerç petit. I això és molt difícil. Tornàvem amb aquella persona, una de les que ho va tenir sobre la taula, a dir, jo ho sé, això és la meva feina. Però hauria pogut ser una alumna, perquè aquesta dominava molt. Que hauria agafat el local. Però... I després no es va agafar. Ens quedem sense patchwork, i sense marçaria, no sé que algú altre també posi alguna. No ho sé, no ho sé. No ho crec, perquè també vaig dir que ho traspassava. Va haver-hi dos persones. Una mica interessades, però al final va ser que no. Clar. Bé, ara, Janín, han agafat aquest període de temps per tu, han fet aquest peron, han tornat a agafar energia, i el que sigui. Sobretot, molta energia. Exactament. I res, tot això que et deia, que ens has ubicat el patchwork, que és una tècnica, que s'ha anat posant en auge en els últims anys, doncs tenim un lloc de referència aquí al poble, també ha servit. Sí, sí, sí. Per tant, res, esperem que et vagi tot molt bé. Moltes gràcies. Anar-te, veiem per aquí pel poble, fent altres coses. Sí, segurament. I quizà d'aquí un temps o no, potser tornar a fer algun taller. Potser sí. Molt bé, Janín, doncs que acabis a passar bona tarda. I res, que vagi molt bé. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Adéu. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front. M'agradaria fer un petó al front.