#214 - La Rambla del 22/7/2022

Sintonitzes, vàdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, durant el 8.0. Catalunya Ràdio, les notícies de la Cini. Bona tarda, us informa que li en sabria. Ucraina i Rússia acorden alliberar 20 milions de tones de cereals bloquejades per la guerra als porcs del Mar Negra. La Corde Istambul, firmat també per Turquia i l'ONU, és clau per intentar reprendre, si més no, les exportacions, perquè encara hi ha una feina de desminatge de la zona perquè puguin sortir els vaixells. D'aquesta manera també ajudarien a reduir la crisi alimentària mundial provocada en certa mesura també per aquesta guerra. La signatures ha fet en quatre documents separats, però exactament iguals en un senyal de les tensions que ha costat l'antesa. És el primer acord rellevant entre Kiv i Moscou des de la invasió russa d'Ukraine el 24 de febrer. Ara fa prop de 5 mesos. I ja dèiem que hi ha hagut en allà el president Turc, recepta i pèrduven, com Amfitrió i com a balador de tot plegat, el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Gutiérrez. Aquest és un acord per al món i per allougar els països en desenvolupament al límit de la fallida i les persones més vulnerables al límit de la fam. També busc a estabilitzar el preu dels aliments que estan en un nivell record, fins i tot abans de la guerra, que s'ho posa un malson per als països més pobres. Notícies breus, Núria Paraire. La mort de Núria Faliu als 80 anys deixa el món de la cultura una mica més orfa. La gran dama de la cançó catalana, que va ser una de les primeres que van registrant catalàstils com el Bolero, el jazz o els coblets, no ha pogut superar l'ictus que va tenir l'any passat. Joan Manuel Serrat ha valorat la calidesa humana de Faliu des de Catalunya Ràdio i l'ha recordat com una treballadora incansable per la música. Musicalment es va moure amb un ventall molt ampla d'opcions musicals. I això ha hagut la gran curiositat que tenia. A part del ser curiosa, era molt treballadora. És una cosa que no... que se'n parla molt i es fa molt poc, saps allò? S'hi va dedicar molt, dedicar molt a fer-ho. Dedicar molt a buscar, dedicar molt a cantar, dedicar molt a instruir-se. El president de la Generalitat Pere Aragonès ha volgut destacar el compromís de la cantant amb els drets del país. Per part de la família, la seva neboda Mireia Faliu ha explicat que la cantant va deixar per escrit com volia que fos el seu comiat, no n'ha explicat gaire els detalls, però sí que ha dit que volia estar acompanyada de molta música. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Espanola i Oné Velarra, ha destituït el secretari d'Estat Enrique Santiago, líder del Partit Comunista. El càrrec l'ocuparà ara Lili Bestrinje, secretària d'Organització d'Unidas Podem i pròxima Avelarra, que l'ha triat per donar un enfocament més ecologista, diu i feminista, el ministeri de cara a la recta final de la legislatura. El Consell d'Interior dona per fet que s'allargarà a partir de dimarts les actuals restriccions per altes temperatures i risc d'incendis. Joan Ignasi Alena recorda tothom que cal extremar el màxim les precaucions aquest cap de setmana, en què s'espera que els termòmetres es tornin a enfilar molt per sobre del que seria habitual. Doncs l'emergència climàtica que viu Catalunya passa a factura també a la cultura. La baixada de falles, les festes més importants de l'any al Pirineu, ja pateixen restriccions i anul·lacions. La vall d'avui, Pau Rovira. Bona tarda, la setmana passada ja hi va haver dos ensurs durant les baixades de falles d'arill de ball i les de taull, amb dos focs que, per sort, els bombers van poder extingir a temps. Ara el risc encara és més gran. El pla Alfa 2 activat a la comarca, la baixada aquesta nit, del pla de l'Armit es farà amb llanternes, fins a arribar al centre urbà. Més enllà aniran les de demà a Llesp, que ha anul·lat la baixada d'adults. Ho explica Catalunya Ràdio Carles Roca, dels falleires de Llesp. És un circuit controlat dins del casc del poble, amb els xics corren la falla, perquè tots lo vegués que es considera que és molt brillós, i no estan les coses com per jugar en foc. Pau Rovira, Catalunya Ràdio, la vall d'avui. Trànsit, aquesta hora, Sergi Mazó. Bona tarda, Kilian. Informar que l'he transversal a la muntanyola, al tunnel de Fonfreda, ja s'ha obert un carril per a la circulació. Hi havia un vehicle avariat que tallava tot el tunnel, i això ens ha sentit lleida a l'A2, a Castelloli, i també s'han obert tots els carrils de circulació, després de retirar un vehicle avariat, i que trobem els principals problemes de circulació a l'AP-7 sentit Girona, el seu pas pels valesos, i en sentit Tarragona entre Castellvisbal i Sansa Dornida, noia. També a la Ronda de Barcelona, complicacions, especialment sentit Besòs, tant a la Ronda Litoral com a la Ronda de dalt, i informar que s'ha d'establir la circulació a les línies de tren, R13, R14, R11 i R... Tot seguit, les notícies de Sant Just. ... Bona tarda, us informa l'Ualopet Rivas. ... Sant Just desvern és un dels 357 municipis que han entrat a aquesta mitjanit al nivell 3 del Pla, el Fapar Parilla Extrema d'Incent i Forestal. Ho fa conjuntament amb el municipi Vell i Sant Feliu de Llobregat per la seva proximitat al parc natural de Collserola. El Departament d'Interior demana a la ciutadania continuar extremant les precaucions per evitar incendis forestals i protegir-se davant la persistència de l'una de De Caló. La Direcció General de Gens Rurals ha elevat el Pla alfa de nivell 3 per a 357 municipis de 27 comarques i activa el control d'acció restringit a 11 macissos. Es tracta de la major activació que s'ha fet mai quan a nombre de municipis, comarques i control d'accessos a macissos forestals. ... Sant Juste Disco és la temàtica que s'ha triat pel dia blau de festa major. Aquest tindrà lloc el segon dia, el dijous 4 de gorra, patint l'ubicació del 2019 al parc de Can Freixes. Hem tingut avui els micròfons de Ràdio d'Esvern, un membre de l'Organització, l'Ernest Prat, que ha anunciat un canvi substancial en l'Organització del dia. Fins ara explicava que hi havia molts pares i mares organitzant aquest dia, però que la pandèmia ha provocat que molta gent es desvinculi que ara ha agafat els relleu les persones més joves d'entitats, com el cao o la sala. Però ets explicava que en guany han volgut reivindicar que troben a faltar la discoteca Sánchez, tot i que moltes no la van arribar a visitar mai. És per això que, seguint la temàtica dels altres anys, que consisteix en portar-se en just allò que li manca, com el càmping o la platja, s'ha decidit que en guany es portarà la discoteca. Es confirma el resultat positiu de la primera prova pilota a l'estat espanyol del projecte Life Rethink Ways. La informació obtenguda és utilitzada per detectar possibles mancances i necessitats al territori, també per dissenyar campanyes concretes de sensibilització a cada zona. També s'ha atuncanal que ha servit per resoldre dubtes concret sobre la separació de residus a les llars. La prova pilota d'aquest projecte ha tingut lloc a llarg de 12 mesos, entre maig del 2021 i el juny del 2022. Ara, el projecte Rethink Ways tendrà una fase de seguiment que durarà 6 mesos més. Se n'al·litzaran les dades obtenudes fins al moment i es fa una comparativa del cicle de vida i dels costos del projecte. A partir dels resultats a totes aquestes analisis, el projecte Rethink Ways dissenyarà un pla d'acció a llarg termini per incorporar el model actual de gestió per coneixement. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullat i Haurari de les 6 de la tarda, fins a la mateixa. Tornem amb més informació al Vullat i Haurari de les 6 de la tarda, fins a la mateixa. Bona tarda, Sant Jus. Passem 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui, divendres 22 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm a la misura municipal de Sant Just. Sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6 farem un repàs dels dies internacionals d'avui i també de les afamèrides que van succeït. Doncs això tal dia com avui però de fa uns quants anys? Després, tot seguit, deixarem passar l'estudi a la Maica Duinyes, col·laboradora històrica de la casa amb qui sempre fem l'espai de teatre. Ens porta les obres i els espectacles estrena que hi ha en aquests moments a les sales de Barcelona i ens dona també les seves recomanacions personals. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, què farem? Doncs ve la tertúlia d'actualitat per agafar el cap de setmana amb moltes ganes de forma relaxada, distesa i, per què no, amb molt bona dosi d'humor. Tindrem, com sempre, el Salvador Crespo, el Joan Esmeratz i la Cristina Rubio i també potser el Llu. Posarem damunt la taula alguns dels temes més cadents de l'actualitat s'enjustenca i també de tot el món. Entre altres, per exemple, avui comentarem el programa de festa major, també les víctimes mortals de l'onada de Caló, la situació dels ocupes a Calella, també per exemple el cas de presentar intimidació de francès del Masses. A una periodista de TV3, durant una entrevista que se li feia Laura Borràs el programa fax de TV3, entre altres, per exemple, si també és bona la pràctica de l'esport amb aquestes calors. En fi, un reguitzell de temes que tindrem d'aquí una zona aquí a la Rambla. Tot això serà de seguida. Ara un tema musical. Va, no marxeu! I la cançó que us eixo és una d'estopa que es diu Gafes de Rossa. Del 2015, eh? Cuando la cosa se pone espantosa, cuando nadie encuentra la solución. Cuando nadie indica la salida y nadie te explica una explicación. Cuando las primas veras van pasando y poquito a poco lo vas calando. Cuando parece que te estén llamando a la cara tonto y tú tan contento. Porque una gafa en color de rosa, si del sistema no quieres salir, sacas tu sonrisa más que aposa, relaja't y disfruta de tu país. No está claro que te están pagando cuando nadie se pone en tu lugar. Yo me encolleja por todos los lados, se esconde la mano y a disimular. Todos sabemos sacar los mercados, todos sabemos la tienda que es. Todos sabemos dónde está el pescado que está más al lado y la carne también. Luego podemos ir a celebrarlo a la plaza del pueblo igual que a un taño. Todos sabemos cómo montarlo, sabemos qué sabemos hacerlo. Siempre podemos alienarnos en alguna religión. Que con el paso de los años a pesar de los daños les dan la razón. También podemos afiliarnos a un partido impopular que está tejiendo el estado son los putos amos. Siempre podemos emborracharnos, pasar de todo y después morirnos. Quemarnos todo y auto destruirnos. Porque una gafa en color de rosa, si del sistema no quieres salir, sacas tu sonrisa más que aposa, relaja't y disfruta de tu país. Porque está claro que te están pagando cuando nadie se pone en tu lugar. Siempre podemos emborracharnos, pasar de todo y auto destruirnos. Porque una gafa en color de rosa, si del sistema no quieres salir, sacas tu sonrisa más que aposa, relaja't y disfruta de tu país. Porque está claro que te están pagando cuando nadie se pone en tu lugar. Yo me estoy hecha por todos los lados, se esconde la mano y a visitar. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Vadeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcohòlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Visileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. I la gestió de la Generalitat de Pau entre Espanya i la França Revolucionària, de l'any 1795, dins de la Pau de Basilea. També, el dia com avui, hem de dir que a Mèxic va acollir a 500 nens espanyols de la guerra, l'any 1937. També, i amb aquesta dada acabarem, a Madrid l'any 2000, al 35è Congrés Federal del PSOE Vascollí secretari General, a José Luis Rodríguez Zapatero, del dia com avui, un 22 de juliol. Acabarem també dient que l'any 2011, afegirem, van haver-hi dos adaptats a Noruega, una a Oslo i l'altra a Lilla d'Utoya. Anem amb els naixements persones famoses que van néixer el dia com avui, és el cas, per exemple, de Carme Vallesteros, atleta catalana, especialitzada en proves de fons. Ella va néixer un dia com avui a Terrassa, de l'any 1967. Avui també és l'aniversari Atenció de Giovanni Giorgio Trissino, també anomenat Gian Giorgio, genet itàlia, que va prendre part als Jocs Olímpics de París, el 1900. Ell va néixer a Itàlia el 1877, fa ja uns quants anys. Avui també és l'aniversari de Danny Glover, actor, director de cinema i productor, va néixer a San Francisco l'any 1946. També és l'aniversari de Kate Ryan, cantant, flamenca, de música, danç, una de les més destacades a l'escala europea, va néixer als Flanders l'any 1980. I també és l'aniversari, perquè a l'any 2013 va néixer a Londres de William de Cambridge, fill primogenit, de Guillem de Cambridge i Kate Middleton, és el seu fill gran. A més a més també tenim altres necrològiques, persones que ens van deixar el dia com avui. Per exemple, és el cas recentment, fa unes hores, de Núria Faliu, la cantània actriu catalana, a mort avui a Barcelona. També avui va morir, ja fa alguns anyets més, per exemple William Randall, premi Nobel de la Pau, l'any 1903. Ell va morir 5 anys després, arriba al Nobel, el 1908 a Londres. Del dia com avui també va morir Nathalie Griffin, arquitecte nord-americana. Va morir el 2013 a Chicago. I acabarem amb un parell de morts més, el 2019, de tal dia com avui. En primer lloc a la Xina, i va morir el polític xinès Li Peng, responsable de la repressió contra les protestes de la plaça de Tianment. I l'altre mort és la de Brigitte Kronauer, escriptora alemanya que va morir en Burg. Doncs això, un 22 de juliol de l'any 2019. I ara anem amb els dies internacionals, que en tenim també uns quants. Avui es celebra el Dia Mundial del Cervell, que ho proclama és la Federació Mundial de Neurologia, i es celebra des del 2014. El Cervell, o Matèria Gris, com se coneix també comunment, és un dels òrgans vitals del nostre cos. Controla les activitats cognitives, com pensar o llegir, per exemple, i també les reaccions a l'organisme, accions i funcions corporals en resposta a alguns estímuls sensorials. Per què es celebra? Doncs bé, va ser la Federació Mundial de Neurologia, que va donar veu per proclamar aquest Dia Mundial, per celebrar-lo el 22 de juliol, promovent d'aquesta manera la necessitat de crear consciència sobre el potencial del cervell, els seus riscos i també les possibles malalties. El tema d'aquest 2022 per al Dia Mundial del Cervell diu així, salut cerebral per tothom. I és que cada any la Fundació Mundial de Neurologia escoll aquest tema central i s'enfoca en un aspecte o un altre. Particularitats que hem de saber del cervell humà. Doncs bé, que consumeix un 20% de l'energia i l'oxigen que consumeix l'organisme. També que representa el 2% del pes corporal, que el cervell està conformat per un 73% d'aigua. També que la funcionalitat del costat esquerre del cervell està associada amb l'anàlisi, la lògica, les matemàtiques, el llenguatge i la sequència, mentre que el costat dret desenvolupa la creativitat, la intuïció, els sentiments, la imaginació i les arts. Malalties més comuns del cervell. Doncs bé, s'estima que un 13% de les causes de malalties a nivell mundial estan vinculades en malalties neurològiques i transdorns mentals. Per exemple, la migranya. Doncs bé, és una de les malalties neurològiques més comuns que afecta a milions de persones podent generar discapacitats greus o moderades, depenent també del seu grau de intensitat. La HOMS ha catalogat la migranya com la cisena causa d'incapacitat, afectant sobretot la funcionalitat de les persones. Per exemple, altres malalties que tenen a veure amb el cervell. Doncs per exemple, un accident cerebrovascular. És el resultat d'un coagul de sang allotjat en el cervell que bloqueja el suministrament sanguíni local, afectant el teixit cerebral proper. També, per exemple, de malalties neurodegeneratives, que són causades per la degeneració gradual de neurones individuals, afectant el control del moviment, la memòria i la cognició. Entre elles, destaca en l'Alzheimer, el Parkinson, l'esclarosi múltiple o la malaltia de Huntington, per exemple. També tenim els transtorns mentals o, per exemple, malalties infeccioses, que són malalties causades per virus i bacteries. Per exemple, l'ameningitis o l'encephalomyelitis. També tenim el cas d'algunes malalties congenites. Com podem ajudar el nostre cervell a tenir una bona salut? Doncs bé, hem de saber que el cervell és el nostre centre de processament de dades i que requereix de cures preventives per garantir el seu óptim funcionament en l'edat adulta i també en la variesa. Algunes orientacions que ens indiquen la Fundació de Neurologia Mundial, per exemple, l'alimentació saludable, o també mantenir-se actiu des d'un punt de vista cognitiu amb jocs de memòria, trenca-closques, passatemps, per exemple, acrocigrames o sopes de lletres. També fer exercicis o alguna activitat física regularment. També controlar els factors de risc cardiovascular, com la hipertensió, el sucre en la sang, el consum de drogues. També controlar l'estrès, l'ansietat i la depressió i buscar ajudes especialitzades si és el cas. O, per exemple, també mantenir interaccions socials, fent vincles amb la família, amb els amics, amb l'entorn laboral, així com també, doncs, per exemple, pot ser una opció participar en activitats d'oci en events socials, events recreatius, esportius, per un desenvolupament psicològic saludable. Doncs ja us sabeu tot això per millorar la salut del nostre cervell, ja que avui és el seu dia mundial. A més a més comentarem també que avui és el dia mundial contra la mineria a cel obert, el dia de la maca i el dia mundial del síndrome del cromosoma Déu Fràgil. Doncs bé, ja us sabeu, tenim tots aquests dies. Ara, en un parell de minuts, tenim aquí a la Maica, ja per fer la secció de teatre. Ni avar, ni piantxar, ni barrer, ni llisar, ni fredar, ni coser, ni bordar, ni temer, ni avar, ni piantxar, ni barrer, ni llisar, ni fredar, ni coser, ni bordar, ni temer, ni la barrer. Estamos contemplando el mundo volando desde una avioneta las cosas se ven tan pequeñas. Si te hablo del día ni te acuerdas, a veces observo mi vida y aún no sé si és drama o comèdia. La niña hoy no puede labar porque es que tiene que bailar. Si bailar vas ir así, vas ir así, vas ir así, vas ir así. Si bailar vas ir así, vas ir así, vas ir así, vas ir así. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Duenyes. Vinga, va, que ja tenim la Maica Duenyes dins dels estudis de ràdio d'Esvern o la Maica, què tal? Bona tarda, Núria, bona tarda a tots els ullens de ràdio d'Esvern. Avui vinc entusiasmada, encara tinc ganes de ballar. Sí, encara? Sí, m'ha preguntat per què. Doncs mira, perquè vaig anar a l'estrena al Tivoli i a veure un espectacle fantàstic. Algú que comentéssim aquí? No, perquè era estrena. Com tu diria jo, és un espectacle basat en la rumba. Però que parla una mica de com va començar tot, de la rumba catalana concretament. I explica com va començar tot i com va surgir la rumba, que hi havia una mica d'Àfrica, els compasos d'Àfrica. Però si ho explica van durant l'obra? Sí, els compasos del Flamenco. Una obra magnífica, la recomano de totes totes. Aneu perquè ho passareu super, super, super bé. El espectacle es diu Chacapunt. I Chacapunt és el que feien els rumberos. Jo em vaig passar tot el espectacle cantant... i baixet, evidentment. Bueno, clar, per no molestar, però... I llavant del compàs. Perquè és una producció del Terrat. Ja saps que el Terrat produeix poc de teatre. Normalment és a la visió, no? Normalment és a la visió, no? Porta el programa, evidentment, del Bonafuente, que és el jefe. El jefe supremo del Terrat és Bonafuente. Estava allà també, vaig estar parlant una estona amb ell, perquè jo al Bonafuente el vaig conèixer fa molts anys, quan jo treballava a Ràdio Nacional i el treballava a Ràdio Barcelona. Encara, encara, no havíem començat a crear el Terrat, la productora del Terrat, però ja estàvem parlant que volíem fer alguna cosa d'aquestes. Crear alguna productora, però no tenia... Anàvem a dinar a un barret que hi havia al costat de Ràdio Barcelona, un bar, i allà moltes vegades ens trobaven i xerraven, no només amb ells, sinó amb tots els companys, no? Sí, sí, i ahir el vaig tornar a veure, va fer molta il·lusió, i després a l'espectacle, evidentment, vaig anar a felicitar-lo per al gran espectacle que ha muntat, que ha muntat, que ha muntat, no, que ha produït. És curiós, perquè és una obra... És un musical. Estan tota l'estona cantant. Tota l'estona cantant i xerrant, evidentment. I, a més a més, recorden els grans rumberos catalanes, com el paret, com el pescailla... Me siguin aquí el Gato Pérez... El Gato Pérez, exacte. I Los Amaya. Exacte. Jo i tots hi diuen, però no sé realment qui són. No els coneixes, perquè tu ets molt joveneta. El paret sí que el coneix. Els anys més o menys 70, 70 o 80, la rumba va ser increïble. De fet, quan va acabar l'espectacle només et diré que tothom, però tothom a la vegada, no un després que l'altre, tothom es va posar dret per aplaudir. Que bé, què em dius? I al final de l'espectacle també va ser apoteòsic, perquè quan ja va acabar l'espectacle, després de rebre... bueno, uns aplaudiments d'aquests que duren mitja hora, va demanar al protagonista, Litus, va demanar una mica de silenci, i va dir que com que era l'estrena, que volien regalar-nos fer un regal a tots els que havien anat a l'estrena, i el regal era que estaven allà, los de Rumba 3. Toma, ja. Va posar-me una cançó així de fons. Sí, vinga, va, posa-la, que soni, que soni. Rumba 3, va. A veure. Jo aquesta no només la vaig cantar amb Beualta, perquè ja tothom estava cantant, sinó que a més a més em vaig aixecar a ballar-la. Toma, ja. Vinga, va. Ah, sona, sona, vinga, tothom. Va, va, va, va. Rumba 3, va. Mira la salsa, aquesta cançó. Em sona molt, sí, sí. Però dic, ja deuen ser grandets, no? Estan molt grans, sí. Estan amb el cabell blanc, però van cantar divinament. No, no, clar, això no treu res. Això no treu res. I a part d'aquest regal que ens vam fer a la companyia per als convidats de l'estrena, doncs no cada representació d'aquests temps tindran convidats. Ah, vale, que la X funció anirà venint. No van dir quan, però van dir que això es repetiria en gent, evidentment, de la rumba, de la rumba. És un espectacle de música, d'alegria, de tenir ganes de ballar, encara que estiguis assegut. Bueno, jo crec que val la pena, i la veritat és que, ja dic que ahir va haver-hi aquest trombatret, però, doncs, en una altra ocasió tindran altres convidats, que també enriques, no? A l'autor d'aquesta obra, d'aquest espectacle, perquè no podíem dir que és una obra, és el Joan Grau. I el Joan Grau és el que escrivia els guions del llei motiu del Bona Fuente. Per tant, amb una mica d'ironia, també. Sí, sí, hi ha de tot. Hi ha de tot. Comèdia, rius, emociones, cantes... En fi, és tot una muntanya russa, d'emocions. El protagonista és el Litus. Litus era el cantant de la banda que feia la música per el llei motiu, per el programa del Litus. El que s'encarregava de la part musical. Exacte, saps que hi havia una banda, en el programa de Bona Fuente, hi havia una banda, que tocaven cada dia. Doncs el cantant era ell. Era el Litus. Llavors, el Litus, bueno, la història que expliquen en aquest espectacle, doncs és la vida del Litus, concretament. Ell va començar, des de molt petit, a casa seva, sentint música, escoltant el seu pare cantant i tal. Una mica em va recordar a mi, perquè jo també, de petita, recordo, doncs això, que el meu pare em va guitarra, a la guitarra, i cantant i tal. Llavors, el seu pare el va... el va... deixar que aprengués a tocar la guitarra, i ell va... un dia va dir que no volia continuar estudiant, que estava estudiant una carrera a l'universitat, que no volia continuar estudiant, i era dir que el serà música. Els seus pares... no els va agradar, perquè ja sabem que el espectacle és un món molt... molt... inestable. Inestable, no? Però al final ell va marxar de casa, i va començar, ho va passar molt malament, evidentment. I després, poc a poc, doncs ja va... ja va anar a cantar clubs, a cantar una mica per tot, no? La qüestió és que explica la història d'aquest home, del litus, però tot... de cara a les cançons. I pots escoltar, des de... Musicades Beatles, en tots vestits de Beatles, i fent de Beatles, fins... Sí, sí, fins... Bueno, qualsevol cançó d'aquella època, que va ser molt rica, precisament, però jo hi vaig intentar... espanyar, i hi havia una... una riquesa de música increïble, no? Bé, absolutament recomanable, de veritat, jo m'ho vaig passar molt bé, si us agrada la música, i us agrada estar una estona entretingut i feliç, no ho penseu, perquè està... Sí, sí, sí. I ja dic, la Siriareta va ser... Escoltar Rumba 3, eh? Rumba 3, sí. Chacapunt del Terrat. El Terrat hi voli, fins el 31 de juliol. Oh, que poquet, no? Sí, després em van comentar... la companyia, em van comentar que segurament anirien a Madrid. Perquè el espectacle és... castellà i català, o sigui, és una mica barreixat. Que el poden adaptar fàcilment, no? Sí, parlant en els dos idiomes, o sigui, barreixen una mica el català i el castellà. No, perquè, clar, estan parlant de la Rumba Catalana. I encara que la Rumba Catalana va sorgir de música africana, de la Rumba Flamenca, però és catalana, no? Li fan un gran homenatge a Paret, un gran homenatge. Tu, no sé si saps que Paret es va retirar de la música, un bon dia. I es va dedicar a l'Església. Vale. I va fer, doncs això, treballar i parlava en els creients i explicava, no? Coses de... de Déu i de la Bundà, i tot això. I llavors, han agafat, evidentment, el Paret cantant, i també aquest Paret que va ser els últims anys de la seva vida, no? M'ha sorprès molt d'aquest espectacle, molt. El Toni Vinyals, perquè suposo que tu el coneixes. Gran, gran, grandíssim actor de teatre musical. De fet, l'últim que vam veure d'ell era... Ah, i ara no me'n recordo del nom, que és un musical preciós que va tenir molt d'èxit, que va estar al Teatre Condal. A la filla del mar? La filla del mar, exactament. Núria, gràcies. Doncs era el prota de la filla del mar, però, a més a més, ha fet protes de tota mena. El que feia de Pere Amartis. Era una classe de musicals, doncs, ahir em va sorprendre, i mira que el coneix de fa anys, quan era molt, molt jovenet, vam treballar junts una vegada. O sigui que el coneixo de quan era molt... Sí, molt, molt jovenet. Doncs, el Toni, jo no sabia i no l'havia vist mai en aquesta tesitura, perquè resulta que vaja, que això ja és normal en un actor musicals, però vaja superbé, perquè hi ha unes escenografies que Déu n'hi do, però, a més a més, canta. Però canta a Flamenca, o canta a Rumba. No te l'imaginaves així, no? De cante les maneres. I deia. I deia. A vegades, quan canvien el registre, és una cosa que impressiona, quan estàs acostumada a veure una persona en un registre o en un general musical, o el que sigui, i canvia el veus i em vaig quedar... Després, quan vam acabar la funció, que a més a més hi havia quantitat de companys i quantitat de famosos, li vaig dir, jo, Toni, no ho conociria així. No volies dir que és de faceta? Doncs, ell és el que fa en un moment donat de la obra de Pérez. Només et dic això, i canta, evidentment. Canta com cantava el Pérez. Vaig trobar... Em va fer molta il·lusió trobar el Ricard Rewan. Alguna vegada he parlat d'ell. El Ricard Rewan va ser el primer director d'aquí a Barcelona que va presentar un musical. Ostres. Juntament a l'Àngels Guanyalons. I quin musical? No me'n recordo, però a partir d'aquest primer musical que vam muntar, va haver-hi una època a Barcelona que hi havia un musical cada temporada i tots estaven dirigits per el Ricard Rewan. O sigui, que és una mica el pare dels musicals. Sí, la veritat és que sí. Està molt, molt gran, també cal dir-ho. Sí. Vam estar una estona parlant amb ell. I, clar, saps qui dirigeix aquest gran espectacle del xacapunt? Sí, perquè ho acabo de veure o acabo de viure. Sí, que imagino que deu ser filla, neboda, sí, filla. És la filla. I justament ens vam trobar allà a més de tot a tot el món de gent que hi havia. Ens vam fer dos patonassos grans i una abraçada. I va dir, estic buscant la meva filla. La teva filla és la directora i ho dius, sí, dius, guai, no. Tots queden familiars. No, no, és que, clar, per això hi ha un espectacle tan rodó perquè ve que has televint el galgor, oi? Sí, sí. Si el seu pare feia uns musicals magnífics per aquella època, potser si ara els veguessin, diríem... Falten coses, però per l'època era... L'època era increïble els espectacles musicals que feia el Ricard Rewan. Bueno, total. Una gran nit fantàstica. A més a més, em va passar una cosa que, bueno, això és molt personal, potser m'ho explico. Fa anys, en el teatre vam tenir un nen, un nen, tindria, no sé, tots anys, o... Sí. Més o menys, no facis massa cas. Que va estar un temps amb nosaltres i que va fer una obra de teatre amb el Just Teatre i resulta que és un dels actors i ballarins de l'espectacle. D'aquest espectacle? Ah, sí, ostres. Em vaig fer una foto amb ell perquè va ser una trobada molt emocional. Molt emocional. Hem quedat que ens toquem i que m'expliqui una mica com el ha anat la vida des d'aquell començament que era un criu fins ara, no? Total. Per als ullens, no me'n rollo més. Per als ullens que sàpiguen que tenen un nou musical magnífic, que és tendre, que és alegre, que és divertit i, bueno, que fa... que fa passar-te una bona estona. No m'agrada gairebé dues hores, poca broma. Ostres. Acaben sudant però tenen una feinada increïble, increïble. De fet, a més una altra cosa que van fer ahir en l'estrena que també em va recordar els grans estrenes d'abans és que van sortir amb el públic. O sigui, no van anar a dutxar-se, a canviar-se i tal. Van anar a saludar el públic baixant de l'escenari. I llavors, clar, tots els patons que ens donaven tots els patons que donaven a un i a l'altre, et deia estic suat, estic situada i estaven, de veritat, chops de l'esforç que fa. M'imagino, m'imagino. Això, recomanat total, eh? Vale, ens la puntem. El teatre Tivo li estan fins al dia 31. Després, a mi m'agradaria parlar una mica d'algunes coses que se'n van i se'n van ja i van la pena perquè són molt bones. Una, la podem veure, a la ve, que et podem veure dos que se'n van. Una és al final de les visions que protegeix el Joan Carreras que està magnífic, que per cert a l'altre dia vaig estar parlant amb el cap de Vitor producció. I em va comentar que es podrà tornar a veure una obra que ha tingut molt d'èxit el Joan Carreras. Ja ho parlarem, això. La qüestió és que a la ve que et s'acaba al final les visions amb el Joan Carreras, magnífica espectacle i també s'acaba Paradis. Paradis s'acaba avui. És a dir, que si dieu me'n vaig a a les a la ve que he de veure Paradis, la veureu. Si no, aquest cas de setmana s'acaba al final les visions amb el Joan Carreras el dia 22, justament. Després el Romea s'acaba Safo que també és una magnífica obra que hem parlat d'aquí i que va la pena també d'anar a veure-ho. I després a la Villarroel s'acaba una obra que també hem parlat no sé si la setmana passada o l'altra que era El Loco i la camisa del Nelson Valente és una obra superdivertida però que parla parlada dels problemes familiars dels problemes familiars i també parla una mica del machismo dins de la família. Fa una interpretació genial, meravellosa, són actors argentins com el director, el Nelson Valente i realment a mi em va sorprendre perquè en poc diuen molt. És molt important en poc diria el conseller. Són molt bons actors tots i parla una mica d'això, bàsicament hi ha un fill que diu les veritats i llavors és El Loco però hi ha la mare que no diu res però ho diu tot de veure com la tracta el marit i com es deixa ella tractar. És molt bona. El Loco i la camisa també acaba aquest cap de setmana una altra que acaba que també està molt molt molt bé la vam poder veure en el seu dia al teatre lliure però ara l'estan fent a la Biblioteca al teatre de l'Oriol Broxi al hospital. És canto i jo i la muntanya vaja. Ha tingut molts premis i va fer una temporada amb exaurides les localitats ara aquí a la Biblioteca també estan exaurides les localitats gairebé cada dia i s'acaba també aquest cap de setmana. Després demà no, demà no, el dia 25. El dia 25 és dilluns. Exacte, perquè el dilluns és festa és Sant Jaume. Suposo que en alguns llocs ja vam fer festa altres, no? Podrem veure Salva Regina que també és una obra que va tenir molt d'èxit a la Biblioteca. Vam parlar en el sudia és una dona que explica tots els problemes que té una dona en el dia a dia i després volia comentar perquè si no es fabuleu no la podria veure perquè estan venent les entrades amb els xurros. Que bons els xurros. Ara amb la calor que fa no sé si som bons. Sí, és un gelat. Sí, millor. Doncs escolta, el dia 26 i 27 el triat Grec fan Paraíso perdido. Que és una obra magnífica i meravellosa que afortunadament perquè jo no crec que pugui anar-hi a veure-la però afortunadament estarà estarà en un teatre de Barcelona per la propera temporada. És una mica de pena d'anar a veure-la. Paraíso perdido, sí. Amb el Pere Arquilloei la Cristina... Ara no me'n recordo del nom d'ella però són dos actors magnífics, i penso que si podeu trobar entrades aneu perquè val la pena. Jo saps quina obra vaig anar a veure, Maica? Quina? L'altre dia amb una amiga vam anar a veure i la vam comentar aquí. Què et va semblar, per cert? A mi em va agradar perquè jo ets reconeix que no havia vist Maica en versió de Romeu i Julieta. Mai, mai, mai havia vist. Llavors, com que va ser la primera vegada que veia una obra de Romeu i Julieta i llavors posa. Em va agradar. Està molt ben feta. La dirigiré el David Selves, que últimament només es dedica a no treballar com actor i està molt ben dirigida, està molt ben interpretada, però clar, jo ja saps que a mi és clàssic. Tu els clàssics s'agraden clàssics. Encara que no portin els vestits i la roba clàssica però m'agrada la història, diguem-ne, clàssica. Sí, sí, sí. Perquè, clar, a vegades fan adoptacions d'una obra clàssica que posen uns mòbils que dius que és això, per favor, que estan dient... Mira, Romeu i Julieta, si haguessis existit el telèfon mòbil no hagués passat el que va passar. Bueno... Clar, perquè li haurien trucat per telèfon i li haurien dit, escolta, que no s'amor, la Julieta, que només està dormida, fins que tu vinguis, saps què vull dir? Hi ha moltes obres clàssiques que no podrien haver-se produït si tinguessin les facilitats de comunicació que tenim ara. I llavors, a mi les adaptacions no m'agraden. Tot i que, torno a dir que és un bon espectacle, que estan molt ben interpretats. I una cosa, Núria, quan comença la obra, que això ja ho vam dir aquí, per això no estic fent un spoiler, comença amb un noi jugant a bàsquet. Sí. Vale. Jo estava la primera fila. Sí. Tu en quina fila estaves? Jo, mire, és que vam arribar dos minuts tard i ja ens vam col·locar justament a... jo estava més aviat cap al mig final. Bueno, jo, clar, estava el noi jugant i intentant ensestant i jo vaig pensar, algun dia la pilota s'anirà a les fendilles que estic asseguda a primera fila perquè estan a tocar. Ja, sí, sí. I acaba l'escenari allà, això, però bueno, és una bona obra, deixeu davant dels meus comentaris sobre els clàssics, perquè això és una cosa molt personal i la veritat és que està molt ben interpretada, molt ben adaptada i els nois ho donen tot, la veritat. Sí, que et va agradar, eh? Sí, sí, sí. Doncs me n'alegro molt, que t'hagi agradat. Què més tenim? A veure, doncs, doncs... Ah, sí, l'altre dia vaig anar a veure una... una lectura dramatitzada. Saps què? Això de on el Corba Tega, te'n recordes, que ho hem parlat unes quatre vegades, han fet lectures dramatitzades. Jo he anat a veure algunes d'elles, algunes d'elles, sí. I, bueno, algunes m'han agradat i altres no tant. L'última que vaig anar a veure, una lectura dramatitzada que es feia, es feia La Sala Versus Glòries. Vale. Es diu Res, i és d'una noia que jo vaig treballar amb ella fa tan bé anys, que és la Barbara Mestanza. Sí. I vaig anar-hi perquè fia gràcia veure ella és actriu, o sigui, jo quan la vaig conèixer és que vaig treballar amb ella com actriu, eh? Vale. I... Vull anar a veure aquesta obra. La lectura. La lectura d'aquesta obra de res. Em va agradar. No? No. Què és el que et va faltar? Em sap molt de greu. Bueno, parla una mica de les perspectives econòmiques i evitats. Parla de la crisi del 2008, de la pandèmia. Parla una mica de tot. Vale. Però com molt... que no... que no té un fil conductor de classes, que vull dir. Vas trobar que els respectadors es podien perdre. Sí, sí, la veritat és que sí. Bé, vaig estar parlant després amb ella. Sí. Evidentment vaig evitar dir-li la meva opinió. Però a més a més és que en aquestes lectures dramatitzades que ja he dit que ja he anat a veure algunes altres, et donen un paperet, una ficha, i tu has d'apuntar la teva... el que fan en els col·les, no? Aprobado... Ah, va bé, com una mena de puntuació. Sí, una puntuació. Penso que és de l'UAL10. Allò no ho vaig fer servir en cap de les lectures que he anat, perquè penso que és el públic normal el que ha d'opinar sobre el que està veient. I llavors, a partir d'aquest reconto de votacions que es facin després de fer les lectures de totes les lectures, que l'última es va fer el dia 19, quan jo vaig anar a l'última, resultarà el que el públic més li ha agradat, i llavors aquestes lectures es posaran, s'atxacaran com a obra de teatre. Ah, que bé. Molt bona pensada. Sí, la veritat és que sí, perquè el públic té la realitat quines lectures li han agradat més i quina seria la... per programar-la i produir-la, no? A mi aquesta m'en sembla molt bona idea. De totes maneres el batec amb el grec hi ha espectacles que són en coproducció. Que ja estan fets de coproducció. I ens queden dos per anar a veure-ho, que pinten molt bé. Jo no el sé vist, però pinten molt bé. Una és a la sala Flyher que estarà fins al 12 d'agost. Que es diu Negatius. La dramaturgia i la direcció és de Sílvia Navarro. Hi ha dos noies, la Laura Riera perdona, i el Roger Vidal, no són dos noies, són una parella. I parla una mica... parla una mica de una cosa molt interessant, la veritat. Jo no ho sabia. El Robert Kappa, el fotopeiodista que va retratar la guerra civil espanyola, i la guerra mundial també, resulta que en realitat eren dues persones. Ostres, què dius? Sí, jo no ho sabia, la veritat. I una d'elles era una dona. I llavors, en aquest muntatge que fa a la sala Flyher, que dura fins al 12 d'agost, doncs... Bueno, explicant en aquest muntatge parlar de la guerra, de les persones refugiades, de totes les imatges dolentes que es veuen durant la guerra, perquè això és el que feia el Robert Kappa. O sigui, fotografiava la guerra, les guerres. Lo més cru, lo més... Va estar la guerra nostra, la guerra, i va estar també a la guerra mundial. O sigui, que fent fotografies per als periódicos, per als diaris. I llavors, a mi m'ha sorprès, el fet que... que sigui un home i una dona, la veritat. M'agradaria anar a veure-la, tinc temps, perquè acaba el 12 d'agost, a la sala Flyher, i ja en parlarem. Es diu negatius, la obra. I després també hi ha una altra, que també vam parlar amb una de les protagonistes ja fa unes setmanes, que la fan a l'antic teatre, i que es diu les vedets. Tant recordes de les vedets? Sí, que vam entrevistar... A una de les actrius, no? És una obra, evidentment, per passar-s'ho bé. Sí. És un teatre a partir de la coreografia de Bob Hoffs. I la veritat és que totes les participants d'aquesta obra són dones grans. Sí. La més jove té 75 anys. Fixa't. I la més bella em penso que va dir 85, em penso, no me'n recordo ja, però vaja, que són totes dones grans. I, bueno, la obra es diu les vedets. O sigui... El titul diu gran cosa, ja, eh? Per això, per això. Jo n'aniré. Està fos dies del 22 al 24. Tinc moltes ganes de veure com s'ho munten, aquestes persones, perquè, a més a més, són dones grans, són també veïnes del barri, de l'antic teatre. L'antic teatre està al costat del Palau de la Música i aquesta companyia, perquè és una companyia teatral, doncs està integrada per dones grans i del barri. O sigui que teniu dos dies, avui, demà i demà passat, per anar a veure les vedets a l'antic teatre. I em penso, Núria, que amb això... Sí, home, és que són ja i 58, pràcticament, només queden un parell de minuts, que serviran per desitjar-te que passis bona tarda, bon cap de setmana i... I fins la setmana vinent, no? I fins la setmana vinent, clar que sí. Serà l'última, ja. Exacte, la setmana vinent ja és l'última i tancarem la paradeta. I si et sembla, podem escoltar una altra vegada Rumba 3, no? Escoltem ara una miqueta de Rumba 3. Recordeu que el grec, el 26 i el 27 fan paraíso perdido i que és una magnífica obra i que, si no es babileu, no trobareu entrades. Molt bé. Adéu, bona setmana. Ens quedem amb la Rumba, va. Vinga, bona setmana. Adéu. Vinga, bona setmana. Vinga, bona setmana. Vinga, bona setmana. Vinga, bona setmana. Vinga, bona setmana. Vinga, bona setmana. i en forma que li en sabria. Primer acord entre Rússia i Ucraïna en 5 mesos de guerra és per exportar més de 20 milions de tones de cereals bloquejades en aquests moments els ports del mar negre. El pacte s'ha afirmat aquesta tarda a Istanbul sota els auspicis de Turquia i les Nacions Unides. L'Unió Europea ha instal·lat els sota 5 nants, és a dir, Rússia i Ucraïna, a aplicar l'acord com més aviat millor. A la mateixa línia s'ha expressat el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres. Aquesta iniciativa s'ha d'aplicar plenament perquè el món la necessita desesperadament per fer front a la crisi alimentària mundial. Comptem amb el govern de Turquia perquè mantingui el seu paper crític en el futur. Sóc aquí per garantir el compromís total de les Nacions Unides. Moscou, espera que el compromís es pugui posar en marxa en pocs dies. L'acord, que té una validesa de 4 mesos, preveu l'establiment de corredors marítims que permetin la circulació segura dels marcants. Kiv, per tant, Ucraïna, ha suggerit que les exportacions comencin per 3 ports, un dels quals ho desa, i després es vagin ampliant, poc a poc, a més, ports. Notícies breus, Núria Paraire. El conseller d'Interior dona per fet que s'allargaran a partir de dimarts les actuals restriccions per altes temperatures i risc d'incendis. Joan Ignasi Helena recorda tothom que cal extremar al màxim les precaucions aquest cap de setmana en espera que els termòmetres es tornin a enfilar molt per sobre del que és habitual. La secretària de Salut Pública Carmen Cabezas ha defensat als jutjats l'actuació del departament a la campanya de vacunació contra la Covid, ho ha fet en la seva compareixença com a investigada arrant d'una denúncia dels sindicats policials que l'acusen o d'alguns sindicats policials, que l'acusen de discriminar els agents de la Policia Espanyola i de la Guàrdia Civil. La denúncia és per prevaricació i contra els drets dels treballadors. Expliquen aquests sindicats policials que quan els Mossos d'Esquadra i els Policies Locals tenien el 80% d'agents vacunats, diuen la Policia Espanyola i la Guàrdia Civil, en tenien el 5%. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Velarra, ha destituït el secretari d'Estat Enrique Santiago, líder del Partit Comunista. El càrrec l'ocuparà Lílid Bestrinje, secretari d'Organització d'Uni des Podem i pròxima a Velarra. La número 2 d'Uni des Podem, Irene Montero, ha gratat l'esquerda Santiago i ha explicat els motius del relleu. Va ser un nombramiento y una reestructuración del Ministerio de Drets Socials que nos va permitir reforzar l'agenda ecologista, l'agenda feminista i també l'agenda internacional en relación a los cumplimientos de la Agenda 2030. No obstant Montero, ha habitat respondre si el cessament de Santiago està relacionat amb la proximitat del líder del Partit Comunista al nou projecte polític de la vicepresidenta segona del govern, Yolanda Díaz. El mateix Enrique Santiago va donar suport explícit a Díaz en la presentació de Sumar, ara fa dues setmanes a Madrid. Dol la música catalana, de fet, a la cultura del país, i molt especialment al barri barceloní de Sants, parla mort de Núria Faleu, els 80 anys. Els seus col·legues de professió, també bona part dels polítics d'aquest país, l'han definit com una icona de la música popular i han destacat el seu paper pioner en alguns estils, en molts estils, de fet, com el Jaas cantat en català, especialment. Divendres, divendres, tarda, trànsit, Sergi Mazó. Bona tarda, els problemes més greus de circulació són a l'AP-7, sentit Tarragona, entre Castellvis Valle i sense dormir de noia, i sentit Girona, entre la Santa Perpétua de Mogoda i Granullers. A la C58 circulació d'ensa la seva arribada al nostre de la Trinitat, i circulació d'ensa, també, a l'autopistola Garraf, sentit Sitges, entre Sanboi i Vilalacans, per un accident. I problemes de circulació, la C60, es entona en la seva incorporació a l'autopistola Marésma i que afecten també aquesta C32, o l'autopistola Marésma, fins a la Premiada de Mar. A la Ronda de Barcelona es manté la circulació d'ensa, en sentit Vasós, a la Ronda de Nadal, entre Petraves i la Vall d'Hebron, i a la Ronda Litoral, entre la Zona Franca i Poblenou. També la intenció en sentit llobregat al Poblenou. Sergi Mazó, Catalunya Ràdio, Equip Viari. Esport, Marta Garcia. S'ha acabat ja l'etapa del tour, la 19ena i en Tepen Última, que ha seguit l'enviat especial, Isaac Vilalta. Bona tarda. Bona tarda, el ciclista de Francesc Cristóf Laporte. L'equip Jumbo s'ha imposat a l'esprint, superant d'altres especialistes el final d'etapa de Caors, en un esprim llarg, picant una miqueta de Capamuni Laporte, que ha estat el més avi, el més fort, el més llest. I d'aquesta forma aconsegueix una nova victòria pel seu equip, és de l'equip de Vinegort, i la primera per als ciclistes francesos en aquesta edició del tour de França, de manera que dels països històrics tradicionalment potents en ciclisme al tour de França, en aquesta edició ja només queda d'Itàlia i Espanya, sense cap victòria d'etapa. Per tant, victòria de Laporte, a la General, no hi ha cap visió en els Vinegort, manté el millor groc de líder demà contra rellotge de 40 quilòmetres, que hauria de canviar poques coses o pràcticament res, i diumenge, passeig xerrion, fa a pels camps a l'Isis, per tancar ja aquesta edició del tour de França. Isaac Vilalta, a Catalunya, radio tour de França. I avui, segona mistos de predemborada per al Girona i l'Espanyol, de fet, estan joquia en Suïssa, el partit entre el Girona i el Benfica de moment, que també empata serà el marcador, 1 minut 32, i a partir d'un quart d'avui, l'Espanyol se'n fronta a les Palmes, i en Marbella, tots dos, els podeu seguir en directe per Esportres. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopet Ribes. Sant Just desvern és un dels 357 municipis que han entrat a aquesta mitjanit al nivell 3 del Pla, el Fapar Parilla Extrema d'Incent i Forestal. Ho fa conjuntament amb el municipi Veyi Sant Feliu de Llobregat per la seva proximitat al Parc Natural de Collserola. El Departament d'Interior demana a la ciutadania continuar extremant les precaucions per evitar incendis forestals i protegir-se davant la persistència de l'una de De Caló. La Direcció General de Gens Rurals ha elevat el Pla Alpha de nivell 3 per a 357 municipis de 27 comarques i activa el control d'acció restringit a 11 macissos. Es tracta de la major activació que s'ha fet mai quan ha nombra de municipis, comarques i control d'accessos a macissos forestals. Sant Juste Disco és la temàtica que s'ha triat pel dia blau de festa major. Aquest tindrà lloc al segon dia, el dijous 4 de Gorra, patint l'ubicació del 2019 al part de Can Freixes. Hem tingut avui els micròfons de radio d'Esvern a un membre de l'Organització, l'Ernest Prat, que ha anunciat un canvi substancial en l'Organització del dia. Fins ara explicava que hi havia molts pares i mares organitzant aquest dia, però que la pandèmia ha provocat que molta gent es desvinculi que ara ha agafat els relleu les persones més joves d'entitats com el cao o la sala. Però ets explicava que en guany han volgut reivindicar que troben a faltar la discoteca Sánchez. Tot i que moltes no la van arribar a visitar mai. És per això que, segint la temàtica dels altres anys, que consisteix en portar-se en just allò que li manca, com el camping o la platja, s'ha decidit que en guany es portarà la discoteca. Es confirma el resultat positiu de la primera prova pilota a l'estat espanyol del projecte Life Rethink Ways. La informació obtenida és utilitzada per detectar possibles mancances o necessitats al territori, i també per dissenyar campanyes concretes de sensibilització a cada zona. També ha estat un canal que ha servit per resoldre dubtes concret sobre la separació de residus a les llars. La prova pilota d'aquest projecte ha tingut lloc al llarg de 12 mesos, entre maig del 2021 i el juny del 2022. Ara, el projecte Rethink Ways tendran una fase de seguiment que durarà 6 mesos més. Se analitzaran les dades obtenudes fins al moment i esperen una comparativa del cicle de vida i dels costos del projecte. A partir dels resultats, a totes aquestes anàlisis, es dissenyarà un pla d'acció a llarg termini per incorporar el model actual de gestió per coneixement. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat senjors tenc els senjors notícies de la set del vespre. Fins ara mateix, no marxeu. Senjors és una delícia i el tabac una brutícia. Un poble tan adorable i el fontani insuportable. Senjors compla la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis ara a tu manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Comencem aquesta segona hora de la Rambla d'avui. Divendres 22 de juliol acompanyats i acompanyades d'una music session de Vizarrap, concretament l'Ada Quevedo. I no fuimos en una, empezamos a la una. Y cuida nos está rápido, nos dieron la tres. Pero hemos todos la noche y nos dormimos a las diez. Ando rezando la Dios pa' respetirlo otra vez. Dime, beba, fecha hieri te pasa a buscar. Yo le llego a donde los demás, tú sabes que no le llegan. Frido de botellas de champán de las copas al brindar, pero solo escucho como late. Mi corazón cuando ves se cuerpa el caparate. El traje combina con la merced del granate. No hay otra forma que ellos traten. Quédate que la noche es sin ti duele. Tengo en la mente la posa y todo lo de mí. Que ya no quiero nada que no sea contigo. Quédate que la noche es sin ti duele. Tengo en la mente la posa y todo lo que hicimos. Que ya no quiero nada que no sea contigo. Te lo voy a echar suelta. Vente pa' ganar y sin el equipaje, sin viajar de vuelta. O la isla te va a dar una vuelta. Pero eso lo avisa, el sábado te te va el domingo, misa. Estoy a ver si me garantiza. Que te me pida como quien graba con vi. Salirá a las amigas del pari y ella se quedó. Mirándonos a los ojos, no al reloj. Y no fuimos. Pugué en el apartamento, en privado, me pedía que le diera un concierto. Le dije que por menos de un beso no canto. Y no fuimos en una, empezamos la una. Y con la nota rápido nos dieron las tres. Perreamos toda la noche y nos dormimos a las diez. Ando rezando la Dios pa' repetir otra vez. Quédate que la noche sin ti duele. Tengo la mente, la posa y todo lo es mío. Que ya no quiero nada que no sea contigo. Quédate que la noche sin ti duele. Tengo la mente, la posa y todo lo que hicimos. Que ya no quiero nada que no sea contigo. Tengo la mente, la posa y todo lo que hicimos. Que ya no quiero nada que no sea contigo. Ràdio d'Esvern. I ara mateix en uns instants comencem ja la tertúlia d'actualitat. Encara han de baixar el Joan, el Lluc, tenim d'augment a la Cristina i també a la Georgina Parquim. Però mentre no baixen anirem comentant una notícia que hem trobat. Parlen dels pitjors aliments... Mira, tinc la Cristina aquí posada, o la Cristina, què tal? Bona tarda. Anava a comentar una notícia que he vist, que és curiosa, eh? Sí, hi havia una notícia que va parlar dels pitjors aliments i van malament per les nostres dents. Hi ha moltes? Sí, doncs jo no sabia que hi havia... Jo sóc una mica del ram d'això. Sí, clar, per la teva... per la teva professió... Real, real. Real. Ostres, doncs no sabia jo que hi havia aliments... O sigui, de vegades sí que tenia alguna idea que hi havia algunes. Que no anaven gaire bé, però de menjar realment no pensava que... Tu has atacut alguna que no anés gaire bé? La llimona. Què fa, això, tu? L'acid va fatal, no entenc? Clar, fatal, és fatal. La menjar l'esmal de la dent. Aquí diu... la notícia diu que els aliments... Quins aliments són perjudicials? Els que tenen sucre i en concret, sacarosa, són especialment dolents perquè estimulen el creixement dels bacteris perjudicials. Correcte. La presència de sacarosa és habitual en aliments processats, com també els refrescos amb gas. O sigui, coca-cola... Correcte. Fantas. Fantas. Totes aquestes coses van fatal, fatal, fatal... En tomàquet solís, que els ketxups... Tot això també. Fatal. Diu, per exemple, algun sucs de fruita, però també aliments vegetals o que contenen midó, com els cítrics, en tenim la llimona, les patates, la rosa, fins i tot els platans, són sovint considerats dolents per les dents, perquè contenen sucres o àcids que poden resultar perjudicials. Mare meva. D'aquí ve, rentem-nos les dents després de quedar a pat. Sí, clar, vull dir. No és val a dir la cosa, eh? Exacte. Exacte. Després, a veure... Diu, si en ateges les dents dos cops al dia, un cop al matí i un altre abans anar-te'n al llit, i et passes el fil d'antal, els beneficis nutricionals d'aquests aliments compensaran el risc de fer-me'l veure les dents. I això dels dos cops al dia, per això... Ho poses en dubte. Sí, sí, sí. Perquè tu faries més. Després de menjar. Jo és que, a més, m'haig de fer el cafè... Això ja és un tema meu, eh? De rentar les dents. Esmorzo i em rento les dents. Dino i em rento les dents. Sí, sempre portes el raspallet? Jo sempre, a sobre. El tema del fil d'antal... La Georgina va fer en càssic, com dient, ho verifico, ho verifico. De rentar les dents també després de quedar per tots a l'escap el matí per la nit i ximpar en pom. Espera. Espera, que t'obro el micro. El matí i a la nit mínim. Sí, el matí per la nit i ja està. A més, passo revist, evidentment. Bueno, bueno... I ho feu amb l'elèctric o amb el sud de Manuaro d'elèctric? Jo faig servir els dos. Els dos, hosti? Sí, perquè a la nit normalment tens més estona matí ni així... El calc bolso no portaré l'elèctric. Però l'elèctric... Jo sempre dic el mateix, i real. Per fer servir un raspall de dents elèctric, has de saber fer servir el manual correctament. Clar. Perquè, si no, fa feina, però no fa tota. Jo crec que jo utilitzo un manual, però... Ai, el manual, l'elèctric, però em sembla que no el sé fer servir gairebé. Farem una classe. Això és... Fàcil? Fàcil. Farem una classe. Sí, tant. Va, tira! M'agrada, aquesta cara. Perdó, perdó. Vinga, va. A veure, que estem en directe. Que estem en directe, va. Doncs això, farem una classe, Núria. Com raspallar-se les dents correctament amb un manual i amb un elèctric, eh? Mira, jo crec que l'elèctric no l'acabo de fer funcionar gaire bé. L'únic que... Quan vaig a viatjar, per això m'agafo un manual. I el bolso manual, vull dir. Però sí que és veritat que, si no el saps fer servir bé... Vull dir, no serveix de gaire. I el tema del fil d'antal, sisplau. Fil d'antal, importantíssim. És que va de la mà, eh? Una cosa amb l'altra. Sí. Una cosa és complementària. I, a més, sembla autonòmica. Perquè, evidentment, entre les dents, interproximal, no hi ha res. Respall, no arriba. A veure què et pareixi utilitzar. Jo, al fil d'antal, s'ha de dir que només me'l passo quan menjo... allò, xori, suofueta, mossegades... Llavors, et quede, saps allò, una mica, la palleta? Però llavors, perdoneu-hi hens, que... Saps no els comentaris, fan una mica de mal a l'oïda, però... Saps allò que et dono un gust perquè et posis fins al fons de la geniva? Joan, pots agafar aquell micro que et sentim de fons. El del costat fas sang, perquè arribes a la geniva, que com que no utilitzes fil d'antal de manera... Periódica, habitual, correcta, el que passa... No, és que no utilitzo mai. La geniva, inflamada, es posa al fil d'antal fins aquí i d'alt... Jo és que no en rento les dents mai, tu. Sí, home, això no ens ho cariem, Joan. O sigui, saps que haurien les dents... Mai, mai, mai, tinc una denta dura... Perdoneu, eh, això de... Si no et rentes a les dents mai et cauen. És mentida, és una gent urbana. És el revés, és com aquell que et puja 50.000 vegades que li cauen la pell. Calla un moment, calla un moment. Això no és veritat, però... Sí que és veritat que hi ha gent... O sigui, si tens un esmal... Hi ha gent que a la boca li fa, com ho diu, en la bloquella, com es diu, tècnica. Alitosis. I pobra gent, és com aquell que es dutxa 200 vegades al dia i té aquella suor que tira a terra. I no té cap culpa perquè es dutxa. Jo que no en dutxo mai, que no en rento les dents mai, ni em fa un no. Un moment, Joan, vaig a la suor... I tinc alitosis. Te se'ls fan anar a l'audiència, tu. Com que no en rentes a les dents... No els saludaran directament. Però anem a una cosa, eh? Entenc que hi ha olors corporals i o vocals orals, però hi ha moltes coses per combatre-les. Llavors, igual que hi ha una pasta de dents i un colotori que serveix per a l'alitosi, que normalment, a més, ve de la soma, que això, eh? Això volia dir, clar, que pot rentar molt les dents, però a vegades és un problema més... Hi ha coses que ajuden una mica. Endocrin, no? Seria endocrin, no? Endocrin, ja es fa el Xavi. Bueno, llup, llup, clar. Tu que ho tinguis. Respaia elèctric, respaia manual. Però per què parleu d'això, ara? Perquè hi ha una notícia, hi ha una notícia. Ara que ho expliqueu, posa... Hi ha un context als oients que s'acaben d'incorporar, i a Lluquia i a mi que hem vingut atropellats, perquè hem tingut una sèrie d'accidents abans d'arribar a l'estudi, que hem vingut a Rosseganza, per estar present a l'estudi 3 de Ràdio d'Esber. Hi ha una notícia, la Núria us ho ha explicat. A mi hi hagi la notícia sobre els pitjors aliments i begudes per les nostres dents. És a dir, que hi ha uns aliments concrets. Estàvem comentant amb la Cristina, aquelles... Refrescos, aliments amb sucres, que tenen sacarosa, parlàvem dels sucs, de les coacoles, de la llimona, que van fatal per les dents, i també alguns aliments, i d'aquí ha vingut el tema, de si ens respallàvem per la nit... Però aquesta notícia... No estava al guió, no. No s'hi està al guió, no. Més igual s'hi està al guió. És com una data. A mi no és que les notícies estiguin al guió, per poder opinar espontanement i lliurement, de qualsevol cosa que sigui informació. Però sí que és veritat que jo estic una mica fins als nassos, que mengem això i tenim aquest problema. Mengem l'altre, que cadascú mengem el que vulgui tu, i sempre ho diem amb una mesura. I ja està. Al final són les exageracions les que porten, diguéssim, el mal de panxa, el mal de dents, etcètera, etcètera. Si tu aprens una cervesa, no ens ho hem d'esquisir, aprens 10. Igual que si aprens 3 litros d'aigua, també pot agafar alguna cosa. M'entens o no? No, digue'n que no. Bueno, segur que sí. Llu, tu ets de raspall manual o elèctric? El Joan ja ha dit que no se l'ha arreglat. No em respallo. No t'he respallat. Si no em vol dirigir la paraula a dos metres, no passa res. Escolta, vull dir, aquesta vida s'ha de ser honest i sincer, tu. Bueno, Llu, tu ets de manual... Elèctric, com veus? Però tinc el manual perquè sempre passa que vas a agafar l'elèctric i no té bateria, llavors ja tinc el manual... Correcte, o com va de viatge, o tampoc fora, d'excusió... Jo vaig a dir una cosa, evidentment, el primer que em fixo de la gent són les dents. Ostres, és un problema que tinc. Bueno, clar, és que si t'hi dediques... Les mans. Sí, sí, tinc aquest. No farem bo, eh, amb això. Bé, bé, bé. De moment anem tirant. Jo crec que no d'això que passa, llavors. Ja la vista se n'en va sempre allà. I quan trobo algú, perquè clar, de més, de primer cop d'ull veus una cosa i quan tornes a mirar em veus una altra, no? Sí. I com més mires, més pegas trobes, no? No, no. O sigui, depèn que ella de veritat... És millor que tu no cal mirar tant, tu. No, però tu mirar... És de fec que professional. La gent creu que a més... A veure, quan anaves sentada a anar a l'autobús, mirava les sabates de la gent. El mòbil també es va dir un dia aquí, no? Que es mirava el mòbil del company. Jo no, a mi no m'interessa. No m'interessa el meu, no m'interessa el company. Jo sí que se'n pot separar i potser sí que ho mirava, sí. Miro les sabates de la gent. Jo el que voldria posar... Perdona, un segon. Lo de les dents, quan trobo algú que penso, és que no sigui de mirar una altra banda. De veritat, de veritat. Jo anava a fer aquest comentari, aquest afegitor sobre les dents, que evidentment tu ets la que ens pots il·lustrar més, i la més professional perquè has treballat molts anys en aquest sector. Però sí que és veritat que, hòstia, a mi em donen pel sac que les dents no estiguin a cap mútua. I que acaba que vaig arrancar-te un queixada, fotin dos hòsties per demanar-hi per darrere. Per tant, doctors d'antistes, sisplau, eh? Ja està bé, tu. Foteu-te dins de les mutes, que l'únic que fa a les mutes és fer dos netejetes. Dos netejetes que te les pots fer a casa teva. No, no és veritat que... Va, va, va, no. Jo puc anar a Piorrea, a l'agivit, etcètera. Piorrea, Piorrea. Foe era, home, foe era crítico a tota la gent de les clíniques d'antals. És igual, és que quan no criticen coses, criticen altres. Hòstia, ets un queixal. Perdona un segon. La seguretat social l'únic que fa és extraccions. Per tant, si t'has de fer una extracció, pots anar a la seguretat social. És que no m'estàs ni escoltant. Extraccions te les cobreixen a la seguretat social. Exactament. Seguritat social no cobreix ni ni ni. El cotxe que tens que perca per un repte. Correcte, jo que vaig al baró Gisubina, em foten un esclatallat, escoltem una altra cosa. Netejes, no te les facis per mutuar. No poter els cobreixis. Jo tenia un jefe, que no és d'aquí Sant Just, que no em deixaven fer les d'higienes de mutuars a mi. Però per què? Ja vols que et digui a parlar pública. Per a poble o per a la privada, llavors? Perquè te les paguen molt poc, i te hauries d'anar més de pressa. I com que jo no ho sé fer això, no és que no us aplica a fer, és que em negofero. Si ho faig, ho faig ben fet, i si no, no donis el servei. Llavors, si eren pagant, si que les feia jo, si eren de mutua, no em deixaven. Escolta, coses que passen... Bé, seguim, voleu començar amb el primer tema que teníem al guió? Que és comandar... Perquè tots els temes que es preveuen, crec que són de rabiós actualitat, i podem interactuar amb qualsevol dels temes. Va bé, doncs vinga, comencem amb el primer, que era comentar una mica el programa de festa major... Aquest és el que no volia interactuar, però... Per què em diuen que encara no l'heu vist? Què ha passat? Jo, el que m'agradaria saber de la festa major, tinc una opinió a favor i en contra. Estic al cor i al capdivit. Jo ja us veia explicar, ens sembla, fa una o dues tortúries, si no recordo malament, que sí que és veritat que... i algú d'aquí m'ho ben agarro, però em dades a la mà és impossible, no? Que a les últimes festes majores, les normalitzades, les d'abans de la pandèmia, eren de 8 dies. I punta, eren de 8 dies. Atravagada, atravagada, amb això. Què passa? Què passa? Ara és de 5 dies. Però ja ho he sortit al programa, ja. I el programa s'assolapa amb moltes activitats. Què vol dir, o una de dos? O que hem crescut exponencialment amb habitants? És a dir, de passat de 20.000 a 40.000? O que moltes festes quedaran desluïdes? Perquè, per exemple, hi ha dos activitats a la mateixa hora, jo crec, d'una certa rellevant, sí, important, sí. No pateixis, com que no hi ha laverim. No, no, no. Si vols, en parlarem d'això. Però sí que és veritat que clar, que el mateix dia del pregó que es faci al cinema a la plaça Maragall, per donar un exemple, hi haurà gent que, hòstia, que està normalment anava als dos llocs. Joan, et demano que es pot tenir tota aquesta vida. Que es faci a Can Freixas la nostra disco. També amb el perjudici dels veïns de Can Freixas. Quina disco, quina disco? La disco dels blaus es fa el dijous dia 4. Disco funky, que jo hi aniré. I aniré a fer soroll per molestar a tots els veïns que pugui. De nou de la nit, a 3 del matí, hi ha el que s'anomena Sant Juste Disco, que és sopar popular i festa dels blaus. Que no és disco, que no és disco. Vull dir que segueix la dinàmica que hi ha de Sant Juste, que s'havia fet als dies blaus. O sigui, l'activitat... Disco és com es diu l'activitat, eh? Es diu així, senyor. I no es pensi la gent que és... A mi m'agrada les barraques, perquè és l'únic moment de l'any que em trobo un gent que fa temps, que normalment la veig... De festa major, festa major. Doncs mira, que sàpigueu que les barraques s'obriran a partir de les 9, el 17 de dia 6, però que abans, des de dos quarts d'avui, hi ha l'activitat Quina Barra. I el Joan en Ducanó. No, és a partir del divendres dia 5, les barraques. Dia 5 i 17, dia 6. Ah, sí, divendres dia 5. Clar, el dia 17... O sigui, que se l'estudi a l'autora. No, però... Però que a sobre el dia 5, a les 9 de la nit... Perdó, perdó, perdó, no t'intences. I tenim sopar populars, no? Sí, el sopar polar segueix, m'entenc. Sí, a dos quarts d'avui, comença el Quina Barra que ho ha organitzat els dimonis, que és el recorregut per als bars del poble. Ni el nom de veritat, no? Quina barra. El poble es perdrà un dels personatges mítics que realment fèiem que el Corrabars tingués un sentit, que sóc jo mateix, i em sap greu dir-ho, però és així. No pateixis cada... No hi ets. Però no hi ets tot el divendres, no hi ets el Corrabars. No hi ets tot el divendres, no hi sóc el Corrabars. És el millor dia de festa major, el divendres. O sigui, allò que anirem tu i jo mantenia. No, es trobarà una falta que seré jo. Núria, oi que anirem nosaltres? Sí, però trobarem la falta. Però no es pot tenir tot. No es pot tenir tota aquesta vida, és correcte. Però jo sí que el que crec, és que el que ens hem d'el·legre tots, és que la festa major torni a tindre una dinàmica d'activitats... Perdó, tinc una punlla. Vos d'aquest queix és que el divendres solà pin les coses si no hi ets. Uuuuh! Jo, quan parlo cristina, parlo en primera persona, però també parlo pels meus amics i amigues oients, que ens escolten i que m'han comentat, en repetides ocasions, si hi ha la passejar de la literària, què farem si no podem anar aquí? I què farem si no podem anar allà? Amic, alcalde, amic, vas a Ganyes, que saps que en dirigeixo a tu, i el dissabte en dirigeré tu en primera persona, el saps? No, perquè és ell, el que ho decideix tot al final. No ho decideix. Aquest home, pobre, ho fa tot. El regidor, després... Menja i... Ja, si tu fas una festa major de 5 dies, i sent un poble de 20.000 habitants, que quan són la festa major només en queden 5.000, i 4.000 estan a més llui, que no se'n recorden ni que vivim... Home, però 5 dies està bé, una festa major, no? Bueno, vull dir... És que jo trobo que és la història correcta. Per tant, el que has de fer és menys activitats. No, no... Tu m'entens, tu, o no el que et vull dir? Sí, no, perquè la gent ha de poder triar. No, no, no, perquè queda desluït. Jo vull anar al cinema a la fresca i vull anar a la passejada literària. Sí, t'has d'anar a la mateixa hora, però... Jo crec que es poden solar activitats que siguin dirigides a un públic diferent. Llavors sí que poden solar pas. Si és un cinema infantil i la passejada literària, jo entenc que puguin coincidir en la hora, perquè poden ser compatibles. Ara, compaginar dos activitats que el públic objectiu és el mateix, doncs sí que pot ser. Per exemple, coincideix el Corrabars amb el Holy Colors Festival. El Holy és per menors. Sí, el Holy és una activitat més compartient... Però què passa? Hi ha pares que van al Corrabars que no podran anar perquè tenen que acompanyar els seus fills al Holy Colors Festival. Una persona de 15 anys pot anar sol al Holy Colors Festival. La senyora no hauria d'anar. La persona de 15 anys va al Corrabars. El Corrabars. No, perquè els menors no poden... Bueno, no ho sé... No haurien d'anar. Menors de 14 o 15 anys anà al Corrabars. Emborratxar-se per dir-ho així. No, però sí que és veritat que hi ha gent que s'ha emborratxat. Això sí que és veritat. Cap de nosaltres es hem emborratxat. Sí que és veritat, també, això. Però el Corrabars és una manera de començar la teva etapa adolescente de la teva vida amb els teus amics. Per iniciar-te, no? Com per fer una... Exacte. Com seria una iniciació, no? Però és un iniciu molt fort, eh? És una presa de contacte. No, perquè tu pots ser aviam, 7 o 8 bars. No pots fer dos. Per dir alguna cosa, no ho sé. Però és portar una motxira plena de jaunes i... Ja, allò que aquí t'ho diu, clar, i català. Vull dir que els bars és loa, és loa menys. El problema dels bars són les cuas. Sí, però perquè no tens estratègia. Allò que jo normalment comencem pel final. I llavors hem agafat els bars des de la cua. Els veu envenir, veus? Els veu envenir, llavors, ja. També t'ho volguen d'aigua, eh? Que això s'havia posat d'una aigua. La cosa rara que he vist que és com... no sé què vaig dir, una disc, un water-disc, un pul-disc... No, jo tinc aquí d'incana de jocs per infàncies i joves. Ah, no, això són... T'ho volguen d'aigua? No, no, jo veig la foto d'un tubant. M'he fet una pul-disco per allà, no sé què. Pul-disco. Aquest poble és com que no hi ha disc en totalanya. Això és una cosa diferent, Lluca. Tu dius la pachanga pul-pati. Això, la pachanga pul-pati. Sí, sí, que és vera. Són d'aquests inflables que els posen, em sembla, diuen... Concurs d'habilitat amb inflable aquàtic. Salt de vol amb voles sense caure. Com un humor amarillo, no? Sí, exacte. Potser quin dia és això? Això és el dia 6, dissabte. Per què no hi ha d'admirar? Només estic al dia de pregoia. Només estàs un dia. I et veig, fins aquí, d'una a lliçons. O sigui, posaran els inflables allà a la piscina de la bona aigua. I, a més a més, vindrà un DJ, que es diu DJ Pachanga, que és un DJ especialitzat en punxar en festes aquàtiques. Que hi ha un tipus de música per festes aquàtiques. Doncs es veu que sí. Ens ho podem haver estalviat, això, eh? Bueno, un DJ Pachanga, tu, escolti. No, jo, jo... I tenim algun concert que ens assoni alguna mica o no? A veure, anem a mirar els concerts que hi ha, per exemple. Bueno, vull dir que crec que són un grup juvenils que no... A veure, a veure... Què vol dir un grup juvenil? Jo mai he dit el nom, és el petit caleril, aquella... El petit de caleril, no? Aquests són brutals. Està tocant cada dia, cada dia. Sí, però això és per un chill-out. La gent de la meva dada, el que volem és chill-out. A mi tot això és gigantès. I les carreres de sacs, i tirar la cocaña, a mi això... La cocaña, digues. Jo no m'he mirat el programa. A veure, us dic els concerts, va, el primer dia... El pregó fa el Jaume Plensa, Cristina. Sí, però després del pregó el mateix dia, el dia 3. Hi ha algun grup encara s'ha de confirmar, però, per exemple, Calet Versions, hi ha un tio en pala, i després hi ha DJ Shrekx. Sí, però jo... Jo crec que ha preguntat a Cristina, perdona Cristina, és que sempre hi havia una actuació d'un grup anomenat, com podia ser... El petit de caleril... El de la Ramblo, el poble... Només que va fer aquella tronada i no m'ha d'actuar aquella... Els catarres. Hi havia els catarres, hi havia el Sidonim... Sí, correcte. El de la Pasta, senyor Calde, perquè ens gastem tanta pasta, i només venen 4 petxangues de 4 poles de la piscina. No, venen els Every Night. És el grup gran, Every Night. Això que ho coneixeu. Jo entenc que des de l'Àvia d'Esber, tu has d'anar a l'Every Night, Holiday, i Good Morning. Però, hosti, aquests no es coneixen ni els seus avis. No dic els pares ni els seus avis. Joan, els anys passen, els anys passen, i cada cop coneixeràs... Què hi ha que entraran? Hòstia, per favor, tu. Donem a la gent de Mas Lluís els 9 vinguts de Mas Lluís. Els 9 vinguts dels Miralls, els 9 vinguts de Garrofers. Em sembla que és un poble modern. Un poble que anem amb el petit Calaril, que m'agrada. El petit de Calaril. El petit de Calaril, com m'has dit, el Bob és ponja de petxangues de 4 poles. Ah, m'entens l'avui? Vinga, ja hi som. També hi ha vingut musical, eh? Vingut musical l'infantil i l'espresdu. Segur que hi haurà algun... Segur que hi haurà algun... El vingo, mira, el vingo... I també... El dia 6 d'agost, dissabte, a 2.4.11 de l'any. I després hi haurà algun grup d'aquests, no?, de l'Orquestra Montdragón. Això el dissabte, no? No hi ha orquestra. No hi ha orquestra. No es fa el vingo en lloc de l'imprimant. El vingo, el vingo, què passa així? No està per mi. Hi ha la coble principal de Terrassa, de Sardanes. Ah, de Sardanes, però no. No, però volem un... Orquestra Litoral va allà a festa major, a les 11.30 de la nit, el dia 6. Veus, això deu ser aquests que canten. Té un tractor amarillo, no? Té un tractor amarillo. No s'ha faltat el respecte a ningú, però carca. Haurien d'haver portat algú. També hi ha les Clutildes, que és un grup de versions que fan a les 2.30 de la nit, el dia 6. Mà setat. Jo estic amb la Cristina, i ara sí que ho estic veient clar. La gent trobarà a faltar, els prosturets, amb el laberint de contes. La gent trobarà a faltar. Perquè era algú mostrat, algú característic, com els cars, com tot de Sant Just. Per què no hi és, Cristina? Tu no pots dir-ho de primera mà, però si no vols, no contestis. Perquè no eren prous. No eren prous. No eren prous per fer un laberint. No eren suficients personals per fer-lo, escolta'm. Perquè, bueno... A vegades es pot, i a vegades no. Tenim la quichalla, ja ha crescut, i llavors la xupi pandi se'ns ha de fer gran. Com que la xupi pandi se'ns ha de fer gran, ja no vol participar en la penquia. Veig que fem una festa major, una mica així, encossatada, i de... Tirem pilotes fora i... He decidit que l'any vinent no hi vull ser per la festa major. No? Per què no m'agrada? Però si has dit que hi ha gent que trobes només a festa major. Sí, però és que no m'agraden. I, a més, si en Joan no hi és pel cor rebars... És que la Cristina m'ha estigat 5 minuts, em diu el mateix que jo. Estic enfadada, Joan. No m'agrada pel cor rebars. Intentaré estar a situ. Per tu i per lluc, per tu i per lluc... No m'agrada que no estigui. I tota la colla que rossegueu a darrere intentaré estar. És que vol que la Juno i Emili s'ho posin. Ja sí, sí, sí. Ja farem el que faci fora. Deixem el tema de la festa major a fora. Un recomano per la mà de Déu. Per sobre de la festa major. Un recomano que es mireu el cartí, que està penjat de fet a l'Ajuntament. Jo tinc el cartellet de mà. Vinga, va. Joan, no ens distraiem. Passem el següent tema... Tema calorades, tema caloros... Com ho temeixem? Això, sí que això ho estem portant... La tertula ja hauria d'haver durat dues hores. Perquè s'està molt bé. Jo crec que tu, és de les que tens la reira condicionada de Rajoy d'Esvern, una mica baix, eh? Sí, jo...? A vinguer ens per aquí. No, no, no, no. Fredo l'hícada de mena i el baix és una mica. No, no, no. El lloc on s'està millor de Sant Just i us ho dic amics i amics, és l'estanc del carrer Bonavista. Aquella gent, i ho dic aquí ara a la misura, perquè els dic amb elles directament, tindrien que pagar per treballar. Perquè, realment, quan entres a l'estanc és una sensació. Encara que no fumis, és una sensació que t'hi trobes bé, perquè fot un fred d'anar a sostostar. Si vols passar fredos, el bon àrea. A les accions de punjelats. Potser et trobes bé. Però sí que és veritat que aquesta calor, realment, i avui ho comentava amb una veïna argentina que tinc, realment això del canvi climàtic, se desert, no?, al final. Home, tenies dubte, Joan. Tenies dubte, Joan. No, no. Però sí que al final hi ha històries d'aquestes que es venen i es venen d'alguna manera, interessada, etcètera, etcètera. Però avui m'ho estava dient amb una argentina que diu que la Argentina està fotent al pitjor hivern. Pitjor de molt fred o de molt fred? De molt fred. Estan anaven a llocs que no havien anaven mai. I que aquesta, que el que estem passant, havien passat al seu estiu, que, com sabeu, és antagònic al nostre, i han passat les mateixes calorades. Realment, ja no ens fixem amb els termòmetres i els records que ens estan recordant cada dia a Rajoy Esver que estan batint records. Avui hem batut un altre record? Correcte. En temes d'homitat, però en temes de sensació tèrmica, és un escàndol. Amb l'ànima per terra. La gent va amb l'ànima per terra i no sé què collons foten aquests de Sant Joan Solidari amb la bicicleta passejant jaius. Que morirem, morirem els ciclistes i els jaius. Per favor, deixeu els jaius de les seves cases, collons. A veure, Joan, jo t'explico. Això de les passejades és voluntari. Per tant, la persona no està obligada a fer-ho, o sigui, hi ha una persona acat. Segur que el capa posto s'ha de dir senyora o senyor a casa seva. Però que desco coneix la seva, els seus límits. Si vol sortir de l'Odegas a les 4 de dematí, suposo que hi era algú amb tresis de froc, i li dirà, no, no, retiri, sisplau. A veure, Joan. Això, tu pensa que la gent gran, que va a les passejades, es parla... Escolta'm, es parla amb les residències i espactes. Lluís Casals, sisplau, ordenem-ho, això. Lluís Casals és de Sant Joan Solidari. Això és amb bicicleta sense edat. Sí que s'engloba Sant Joan Solidari, però que ho porta no és en Lluís Casals. Pobre. No, a veure, això és una cosa voluntària, i la gent que ha sort, ho fa per què vol. Directament. Vaig fer caravana, arredera d'una bicicleta... Ah, això no que et va molestar. Porta algú, i pobra havia una dona, si sí que havia una dona, amb els marços estirats, que se'n va. Però, Joan, ja capota, eh? Jo crec que la dona no ho sé. La bici porta capota. El més de gos es fa festa a l'Associació. Ah, bueno, el més de gos. El més de gos normalment fa una temperatura que no fa d'ara. Bueno, també. Està bé, està bé. És veritat que està bé, l'objectiu d'ensenyar el poble, els persones grans i tal. Però sí que és veritat que ara fora conyes... Hòstia, està fotent una calor que jo veig gent, que està fotent uns disbarats, com cor el migdia... És igual sortir... Santar-se un banc? Jo pateixo, avui mateixa era impossible. Jo pateixo per la gent de la obra. La gent que es dedica a fer-la a la obra. Jo, a vegades, passo per llocs, on les persones que treballen porten el casc, particulari i a sota, porten com un mocador o alguna cosa. I jo dic, però és que això és insuficient. És que no sé... Jo penso que hi haurien d'haver... Em depèn quins dies, depèn quines temperatures... Jo haurien d'haver alguns límits, o de dir... No m'agrada amb això, poder... Ara mateix no, no sé que sigui... És que és gent, vull dir... Bé, l'altre dia llegia una notícia que deien que ja hi havia 16 morts a Catalunya des de l'inici de l'anada de calor. O sigui, bueno... M'ha semblat bastant 16 persones mordes, per l'anada de calor que... A mi em sembla poques, eh? A mi em sembla poques, eh? Perquè realment, el que estic muntant aquí... No, no, no, no em sembla poques, però vull dir... Ojalà no n'hi hagués cap, evidentment, però... Hòstia, amb el que està caient, i amb les bestieses que està i verbanitats, tant per hobby com per obligació... I ara avui tinc que anar a la deceleria... A les 4 de la tarda i estan fent l'obra aquesta, que toca una mica els nassos d'aquí de la bona aigua, que estan tallant el sentit i foten uns semafonets, d'aquests i tal, i qualsevol, i visa aquesta gent treballant a les 3 i mitja, asfaltant... Això no pot ser, això té que haver-hi algú correguli. I té que haver-hi... Això és el que és, sempre, de que no hi hagi una agilitat a l'hora de... Hòstia, de dictar unes normes o uns horaris... Hòstia, tu veus que això... Que comencin a les 6 de la matí. Una altra cosa que no entenc i que també m'hi trobà, perquè vaig bastant amb moto... Hòstia, els camions de residus, no? Que foten una pudor bestial, i a l'una de les missatges provoquen unes cues, una pudor que ens morim tots, i a l'issu de crida. Ja m'has fixat per la mort de Déu. Escolta, paguem la pasta d'una puta vegada, i perdonem l'expressió. Però, hòstia, que no treballin de nit perquè costa més calés, perdona, a tomar pel culo, i perdonem una altra cosa, l'expressió. Hòstia, és que... A l'una del mitjà te'ls has trobat? A l'una de les missatges continua cada dia, Núria. Primer per ells, després per les olors que provoquen, després per les carabanes, després per els semafos. De totes maneres, no, les carabanes, perdona. O quan jo era petit, perdona Cristina, quan jo era petit, es treballava només de nit. De nit, correcte, correcte. També vaig a dir una cosa. És que el canvi de la deixalla passi l'hora que passi, molesta. Sí, algú sempre acaba molestant. A la nit perquè molesta la gent que dorm de nit. Pel matí perquè a vegades és massa d'hora. I entre el dia perquè causa sorolls, també cues, el trobes... El de matí molesta perquè arriba a estar-te a dos nens escola, però te'l trobes al migdia i et molesta perquè arriba a estar. Te'l trobes al mig de tarda i et molesta perquè vas a portar els nens. Qualsevol hora és dolenta. És fatal. Pobre gent, des d'aquí una abraçada. Això venia amb el tema de la caló. Sabes que fan cua, no col·lectiu cada recull de la sessura. També. Aquest és el recull de aquesta hora. Perquè els sindicats volen cobrar més de nit. Home, anar a cobrar més, si trobem de nit. És que això és molt clar. Però escolta, que treballarem amb les administracions correspondents i que s'ho guanyin. Tragiaria a respectar l'administració, no els sindicats. Que no treballin de nit és cosa de l'administració. No del sindicat que ve, ja pels drets de les persones. Puc estar d'acord amb tu, però és cosa d'una negociació al final. Jo crec que és de principis bàsics, que si treballes de nit, tinguis un plus en el teu seràri. Això és el personal que... No és com les guàries. Un plus d'aparellositat, un plus d'acetrada... És voluntat de l'administració pública, en aquest cas de l'Ajuntament, de decidir si assumeix aquest sobrecos d'aquest treball de nit o no. Això ja és cosa... No hi ha un acord, no veig que hi hagi d'haver un acord en què hagin d'arribar sindicats i ajuntament. Que dubto que tinguin reunions d'aquest cair. Però vull dir que això és l'ajuntament. Que jo pensava que sí que s'havien treballat de nit. Jo crec que sí, però que és insuficient. I potser hem de treballar nit i dia. Avui, en dia, tenim tants contenidors que, presentament, l'altre dia... Va sortir que aquí s'han just són pioners, dintre de tots els pobles de l'Area Metropolitana. Som el tercer poble... Amb més contenidors. Sí, salit. Els dos que tenim davant tenen porta a porta. Jo penso que hi van ser els altres pobles. Perquè aquí hi ha una porcària acumulada als contenidors. Palanques que no van continuament. Però s'estira despreocupant. Això no vol dir que no reciclis. Mm-hm, correcte. Per això segueixo pensant. Jo, que sóc un tio que vigila d'alguna manera el que estira i que no estira, hòstia, aquí... Es podria millorar bastant tot el que és la recollida selectiva. Per tant, penso... Hòstia, si aquí som els tercers, pràcticament sense cap esforç, diria... T'ho he de dedicar al... No, sense cap esforç per part de l'administració. O sigui, l'esforç jo crec que és per part del ciutadà que està educat d'una manera i el que ens ho pot... Ens ho pot referir millor, suposo. I, no, amb el sentit que vull dir... Ara no vull dir que siguem més civilitzats que altres pobles, però sí que hi ha una altra cultura, no?, del tema de sostenibilitat, etcètera, etcètera. Hòstia, però em diria així. Vull dir, a vegades, tots els contagis... Però què vols dir? Unes barrabassades per terra i una cosa que està posada al seu lloc... Per què ho has dit, això, de que... Com més educats que altres pobles? No, bueno, al final tu has de posar... Sense volguer criticar el Tres Viles i tal, tu has de posar en un ràdio que aquí és un poble... Amb menys densitat, potser. Amb una estructura menys massificada, amb la qual et permet... Em tauria amb una cultura de sostenibilitat més clara, que a pobles que estan molt més massificats, m'entens o no? No, més clara, però tu has de ser conscient i has de ser... Sí, però has d'anar una mica al microcrís. Has de ser conscient de què va a cada lloc. I, evidentment, hi haurà pobles que t'ajudaran més o menys a fer-ho, no? Però és com la de xelleries, i jo hi ha coses de la gent que no ho entenc, no? Jo no vull fer-ho aquí. Però tu sorprèn, Cristina, això que nosaltres siguem més nets que... Home, em sorprèn... Em sorprèn perquè penso que és alguna cosa que hem de tenir tot interioritzada i fer-la. Sí, però jo crec que hi ha un factor s'oci econòmic que també té. Per exemple, viure en un pis de 50 metres quadrats potser et fa que no vulguis destinar espai, a tenir una bossa de plàstic, una a cartró, una a la vidre... Però, estres, cada dia baixen... El cartró que ha generat, el plàstic que ha generat, el cartró que ha generat... No, no, que es pot fer, però vull dir que és un sobra esforç perquè aquestes famílies, que hi poso que hi ha per sí, tenen una situació més complicada que la nostra, no els tenim a espai a casa... No deia com a justificació de perquè s'enjus, jo crec que... Jo en tinc a la Cristina, igual, amb el comentari que he fet, jo se sorprengui, no? Jo tinc això, vull dir, allènso l'aire així, sense pensar-ho, no? Però qualsevol persona que li pregunti ràpidament quin poble és més net, s'enjusa pel bitxar? Però que pel bitxar no és un poble. És igual, doncs un hospitalet. L'albarri, dius. L'hospitalet és igual, diu que és de Coloma de Gramanet, sense dir que siguin més nets individualment als habitants. Però, lògicament, un poble que està més massificat és més normal, que tingui més vortícia, que té més serveis comercials, que vull s'acomboli més la brossa. I aquí fent poca cosa, fent poca cosa per part de l'administració, amb poca cosa. Per tant, jo no crec que sigui un mèrit de l'administració, de l'Ajuntament, en aquest cas, que sigui amb els terceros i només aviat el ciutadà. Penso jo, i sempre ho he pensat així. Jo crec que ho diríem que compartir, perquè és així. És que no hi ha hagut cap ensenyança per part de l'administració, com s'han de fer les recollides selectives. A qui més o menys tots tenim una cultura? No, no, no, tots tenim una cultura, i sabem on val cartró, amb el vidre i un mató. Però això sí que ha sortit en els vulletins. Últimament sí que s'ha d'haver donat més canxa tot el tema de... Van crear la web aquesta de Sant Jordresido, també el compte de Twitter, i amb la instal·lació dels nous containers i les tarjetes i tot el tema del chip. Sí que s'ha d'haver donat com més... Com explicar com funciona la tarjeta, com pot reciclar... Els nous containers, si tu no vas al Gignas, no es poso a obrir. Perquè el pedal de peu es queda encallat que dos per tres. I l'altre hi va haver una noia, una noia amb una habilitat bestial, que va fer una extensió amb la cama cap amunt. Jo ho faig jo mateix. Té tu d'escriure-nos, oients. Però jo l'etgeco fins a un cert punt, perquè no et tinc massa l'esticitat. Vaig a que la cama fins a l'alçada de l'angonal, va tocar la palanca, la va obrir, i mi d'estar em va tirar a les combraries. Ostres, un aplaudiment. Perquè els pedals van tots malament al barri-centre. Un aplaudiment per aquestes ganyes. Estic esperant que la tarjeta al barri-centri arribi. Un aplaudiment per aquesta setmana. Un aplaudiment per aquestes ganes. Ja m'he trobat, amb això, que la palanca no va i es fa el peu. Derre el cad. I amb el peu apretar la palanca del que suposa que és per la mà, i per altres d'aquestes que... Osti, tu, que fort. Tu no ho podries fer, no ho podries fer. Bueno, això venia amb el tema de l'escalós. De l'abrosa, dels que recullen la... Dels contenidors, i dels camions. Jo estic d'acord. Ja, ja. Camila el tema. Que tot això ha vingut perquè sí. Camila'm el tema ràpid, però sí que és veritat que tindria que tindre una agilitat per dir que la gent es treballa segons quins sectors, des de les 6 del matí fins a les 2 del migdia, i s'acabó. Ja està. Com a endelosia, com a cibilla. A partir de les 12. Però allà porten 3 mesos en 40 graus, realment. Vinga, va, canviem de tema. Incendis. Escoltava en mi. No, però a mi el que em va sorprèn, és el que van dir que havien estat causats per l'home. O sigui, el del Vages. M'ho he dit, el tema dels piromes. Crec que aquest pirpichon, encara, em sona bé vist. Crec que no el del Vages. El de Zamora, o no sé quin d'aquests. L'ha creat una empresa que es dedica a reforestar per reduir la petxa de carbón i de les empreses. Com que l'han fet i s'han just. Spoiler. Que es dedica a reforestar zones, fent treballs de reforestació, suposo que alguna maquinaria que feia servir va fer alguna xispa i va ser contraproduïa. I és que a mi no m'hi cap el cap, això de gent. Jo és que sí, realment... Sí, però és una empresa que plantes arbres per reduir la petxa de carbón i acabes fent un incendi, que és tot de pitjor. I tu creus que... Ostres, no sé. Bueno... Digues, digues, què enxino a escris. Fos que són intencionats per tothom. Ara jo l'enganxo i ho sento bé. A la presó durant cuel. I li tallo les mans. Fora del país. Li tallo les mans. Ho sento, és molt talibà, però... Jo casualment... A més a més hi ha gent que ha perdut... No, no, sí, és que és això. La casa, els records... La casa, els records... Sí, a part de les ferides. Sí, hi havia un vídeo que circulava d'un cacorrier i tal. Ah, sí? Això passia a Zamora. A Zamora, el vídeo aquest. Però sí que és veritat que jo estic d'acord amb la Cristina que el 99,9,9,9,9 per cent dels incendis... Un pariòdic, sí. Provocats, per ni de copuros. Són provocats per a l'ésser humà. O sigui, colla, em pec, caigui i tinc una desgràcia perquè la temperatura i aquella tormenta sé que passa també, evidentment. Jo casualment, Cristina, vaig estar a la gènesis de l'incendia, al Baixes, del pont de Vilumara. M'entens on està allà. I es va... El incendic va anar per tres llocs diferents. Va ser provocat claríssimament. No sé si van fotre un misto o què van posar. No ho sé per què, clar, com que... Jo no sé per incendis, no ho sé. Però va provocar perquè jo estava amuncerrat i des d'allà ho veurà clarament. I el que és acollonant és que ja tornem a estar amb la de sempre. No critico ni els bombers, ni la gent cap a dels focs, etcètera. Si no, que critico la gestió. Era un foc relativament petit, no hi havia cap problema. I es podia haver evitat el que deies tu, de la crema de cases, de gent que... Però tu creus que si són gent relativament controlables, no es controlen. Perdona, no hi havia un hidroavió amb dos hores. Amb dos hores... Perdona, estem al costat de Barcelona. El Baixes no és a tomar pòcul. Vull dir que... Tot aquestes històries que es munten... El final és temes d'inversió. M'entens o no? I encara que hi hagi molts bombers, si no tenen material per poder sufocar els incendis, que no pots fer res, m'entens o no? El que no faràs amb una manguereta jugar-te la vida, m'entens o no? Jo per molt bomber i per molt oroi que sigui, no ho faria. Entenc que aquesta gent no ho han de fer-ho. Per tant, hi ha dues coses. Quasi de recursos. Sí, perquè hi ha dues coses. Que no serien bé els recursos, perquè hi ha materials i en camions, però que no se saben distribuir amb els llocs que toca. Això, l'incivisme, l'incivisme és una puta molt gran, que està amb tots els estaments d'aquesta societat, i amb qualsevol tema que parlem, que vull que hi ha... Hi ha quatre capullos que vull que l'alien. Quan hi hem provocat, pot ser intencionats i no intencionats, que també és diferent. Que molts són no intencionats, dintre el provocat... Hi ha el final que té un cigarro. Quan estarà la mentre va caminant, encara que no vulgui provocar incendis, és tot tu. No és intencional, però és tot tu, aquest tio. Com que ets tot xaval, ho t'agafo i foto la presó. Perquè la calia és... Hòstia, has de tirar dos nits de front perquè no pots fer una barbacoa. Ja no dic fumar, fer una barbacoa en un moment que vull dir que tot està sent. Jo sóc fumadora. També... A apagar la vorilla i me la guardo. Me la guardo a la butxaca. Jo en cremo els dits. Però a les platges ja no es pot fumar. A veure, això ho parla també. Però a les platges ho trobo una bestia. El que passa és que a les platges és com que la gent és una guarra. No, per les vorilles, bàsicament. Mira que vagis a la platja que vagis o als sucarristes. O als bars tenen els conos. I si no, te l'emportes de casa teva, porc. Porc, diu. Perquè tornem amb el mateix. Jo sóc fumadora. Mai de la meva vida he deixat una vorilla. I mentre jo recullo, saps allò que n'he trobat, he agafat. Penso, diu, és que ets un coxinut. I allò que no sé si això avui dia està avasat. Jo la veritat és que avui dia estic molt desinformat sobre aquesta història. Però sí que és veritat que s'estan fotent. Com clara, sobretot. Perdó. No, davant, davant. No era un vídeo que era a Catalunya Ràdio, que se m'ha escapat la... O sigui, estem fotent parcs. Estem fotent zones... Verde. Païsogístiques, naturals, etcètera. I el manteniment és nul, és nul. Perquè quan han comentat que ha anat a la xelleria, les herbes surten per tot arreu. De la xelleria? No, és igual, per collserola, per les pluges, per on vagis. O sigui, hi ha manteniment zero. Allò que es feien els tallafocs, allò que es tallaven les herbes, etcètera. És que és tan fàcil provocar un foc. Perdona, perquè això dir-ho amb una misió no se l'ha de dir. Però, hòstia, és que està tot sec deixat i fet una merda. Hòstia, tio. I gent que està a la tur, hòstia, collons, hòstia. No podem fotre aquests 9 més 3, 6 més 2... Els plans d'ocupació, dius. Plans d'ocupació, correcte, gràcies, Lòria. 9 més 3. Destinar-ho a la neteja de tot això. Si tu realment vols tindre, hòstia, una zona del parímetre de collserola i tal, que em sembla fantàstic, molt més fantàstic, que totes aquestes macroobres dels garrofes, etcètera. Doncs hi posarem això i hi posarem un altre dia. Que recte. Hòstia, cuida-ho d'una altra manera. Hòstia, realment és una de sempre. Si tu vols dibuixar línies verdes, i ecològiques, i sostenibles, i aquest és el govern progresista, tinguis dos collons i neteja-ho com Déu mana. No deixis que tot creixi de qualsevol manera, endavant lloc. No, no, que és allà. Endavant, perquè tu saps aquestes coses. Endavant, perquè hi ha... Només que hi hagi la Vall d'Avers, que la franja que està a protecció en tincèndies, que ha de fer tot el parímetre, s'han darrerit. Havia de començar la primavera, i s'han darrerit per quins problemes dels contractes. Això si n'hem començat a veure sense para. Bueno, gent, ho hem de deixar que res, que és hora. És l'última, aquesta. No, la setmana que ve. Si el que passa que la setmana que ve, ets a mirar perquè el divendres no la podrem fer. Jo tampoc, jo el divendres... Tornem a fer dilluns o dimarts a la tarda. Per tant, llavors... Si vols demà, Núria, demà, o diumenges... Sí, demà, sí, clar. Vinga, va, doncs, gent, que vagi bé, que cap de setmana... Bon dia, bona setmana, tot tot. Disfrutar la calor i la força de tots. Adéu. Tornem dilluns, que vagi bé, molt bon cap de setmana. Protegiu-vos de la calor, sobretot.