#215 - La Rambla del 25/7/2022

M'agradaria que tinguéssim l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç. Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui dilluns 25 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Ramla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm a la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora, aquest tenim dos bé d'aquí i fins les 6 estarem acompanyats i acompanyades de la Glòria Romero, perquè amb ella farem la quarta playlist de la Glòria. Aquest espai de música, la jove col·laboradora, ens porta 8 cançons diferents. Això sí, unides per alguna temàtica concreta avui. Ja ens ha avançat que ens portarà temes musicals relacionats amb l'oblit. Després, a segona hora de la Ramla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, agafarem les coses i marxarem fins a la llibreria Cal Llibrater de Sant Just. Parlarem amb l'Arnau Consul i farem l'espai de llibres innovatats. Ens acomiadarem d'ell. Serà la darrera participació que faci aquesta temporada aquí a la misora. A més, que la propera setmana, la primera d'agost, ja baixarà les persianes de la llibreria per vacances. Després de parlar de lectures, tot seguit, ens desplaçarem i marxarem fins al restaurant Cuinamiracle i xerrarem una estona amb en Joan Targarona, el col·laborador amb qui farem la secció d'astronomia i també d'alimentació saludable. Això sí, no marxarem avui sense haver fet els dies internacionals i les afamèrides del 25 de juliol. Doncs bé, tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! El tema que us deixo és un de Joan deusar del seu album del 2021. La cançó es diu així, que vingui algú. I cap ofendregui la post d'aquells records on eren fa. Ah, ah, ah, ah, ah, ah... Que vingui algú que es quedi una estona al meu llit i apagui les veus de la nit de cop. Que vingui algú que toqui la vida amb els dies i em digui que això té sentit i de nou que m'expliqui com va el joc i el color que porta bona sort i cap ofendregui la post d'aquells records on eren fa. Recordes quan eren fors. Recordes quan eren fors. Agafat aquells records agafat aquells records I deixem-ho la cosa, i deixem-ho la cosa, i deixem-ho la cosa... SOM Vigila amb aquestes bèsties. les defensives que semblin causen la majoria d'incendis a Catalunya. El Bosch, qualsevol descuit, pot ser el pitjor depredador. En cas d'incendi, truca el 112, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. ... Vinga, va, que ara ens toca ja la playlist de la Glòria número 4. Ja la tinc aquí dins de l'estudi. Hola, bona tarda, Glòria. Bona tarda, què tal? Bé, molt bé. Escolta, en portem ja amb la broma 4, eh? Amb la broma 4. Amb la broma 4 playlist. Diferents. Bé, avui, ara farem la quarta, volem que ens sorprenguis. Què ens portes? Mira, doncs, he de confessar aquesta setmana, m'ha costat una mica pensar sobre què fer-la, i al final, bé, m'he fixat en el que havia fet l'últim cop, que era com una playlist d'amor, d'aquests primers dies en què desenvolupes un creixent algú, i llavors he dit, bueno, faré el contrari, portaré una playlist pràcticament de la situació a l'altra banda, que és quan ja has d'oblidar a una persona, per dir-nos de la bonica. Quan ja has, has d'oblidar, eh? És una mica dramàtic, en plan, ho confesso. M'agrada una mica fer-me... Hòstia, hem d'anar a buscar clics? No? No, perquè justament el que he fet és una barreja de cançons que va com per diferents etapes. Vaig explicant. El títol comodit és una mica dramàtic, l'he dit per l'oblid. Toma, cançons per l'oblid. Disca. Perquè són cançons que tracten sobre el procés de deixar anar algú amb qui has compartit molt de temps i amb qui has dedicat moltes coses. I per això no em refereixo a una ruptura amorosa, que, òbviament, és el que més... Quan escoltem una cançó d'aquest tipus, és el que primer se'ns ve al cap, al final, i jo crec que són cançons que també es poden transportar altres tipus de situacions com rupturosa, amistat, o fins i tot també amb un mateix. Cançons també, algunes, que si estàs tu personalment en un moment com molt de... desencage mental, et poden servir com... Sabeu, et reflexiona. I, o sigui, és una playlist molt a molt, perquè té una barreja d'estils i ritmes bastant important. Vull dir, no són tot cançons lentes ni molt menys. Jo crec que es fa força dinàmica, i també perquè la forma en què cada artista tracta com aquest sentiment d'oblidar algú de tal és diferent. Alguns canten com des de la tristesa, altres des de la ràbia o l'enfado, altres, per exemple, sí que canten només des de la nostàlgia, i fins i tot l'estima. I altres, potser sí que una mica des de la venjança. Potser vull dir com tot l'amalgama de sensacions. Tot de sentiments. Exacte, com tot l'amalgama de sensacions. Potser hi ha alguna que també. Jo crec que era d'alergies al polen, spoiler, i una d'alergies al polen. La seva jo crec que és una mica des de l'amor, perquè la cançó literalment la titula no et canto en pena. Vull dir que és com la sensació, perquè al final és com una ruta, tractada o oblida algú. És que és molt dramàtic dir-ho així. És que una ruptura o deixar algú passa al dolp, és com les fases del dol. Hi ha un moment que és l'acceptació, un altre moment que és la ràbia, la impotència, i suposo que en un moment en què es trobi algú, potser un tipus de cançó, més això, més amb ràbia. Al final, sí, ha sigut una persona molt important per tu, que tampoc la cosa s'ha acabat per una cosa... com de... com dir-ho... Per tenir circumstàncies, ha estat així. Al final sí que acaba sent com un sentiment més d'acceptació, i de... apreciar el que tenies amb aquella persona. Això de vegades és un procés dur i angustiós, i d'altres com més fàcil i dolç. Llavors, aquesta playlist, jo crec que fa com la compi completa, generalment. No té per què ser tot cançons tristes, ni melancòlics, sinó que també veurem una mica que hi ha diferents estats dins de tot el panorama. A veure, són 8 cançons. Veig aquí el Guió, Gloria, que ens porta. Això sempre. Comencem parlant per la primera. Sí, la primera m'agrada molt, molt, molt. Estic tu la fernos mal, i és de Chico. Literalment es diu així. És un noi que forma part de la banda de Ginestar. No sé què toca, la veritat, però sé que forma part de la banda de Ginestar. I l'any passat va començar un projecte personal. I aquest any, no sé si va ser febre o març, ja va treure el seu primer álbum, que es diu Blau, un álbum que recomano, o sigui, fins a la societat. És preciós. M'agrada molt la sobra, perquè és álbum temàtic. Totes les cançons tenen com un fill. D'aquests àlbums, que els escoltes en ordre, en tens molt més. Té un sentit, no? I aquesta cançó, fer-nos mal, forma part de l'àlbum. I m'agrada molt, perquè és una cançó movidita. La lletra sí que és com donar una mica de pena. És la típica cançó, que la lletra, com que dona pena, és com tant vibrant, com que s'amaga la part dura amb el ritme. Molt bé, molt bé. Però és molt xula. Doncs si et sembla, l'escoltem una mica i comentem després que és el que ens ha transmès. Serà el fred, o l'estiu que ens ha cremat. Serà estar sent atentats. Aquest joc de fer-nos mal. És que avui, avui surto al meu terrat. Penso en tot el que ha passat. Crec que sol m'estan amb ell. M'estan amb ell. Estàs sol m'estan amb ell. M'estan amb ell. M'estàs sol m'estan. Jo no vull marxar del tot, és complicat. Però és que no es pot tenir tot, és la veritat. Potser serà el millor per mi, que coneguis a una altra. Home, la lletra és bastant explícita. Sí, absolutament. Però m'agrada perquè al final és com que s'està qüestionant. Que he anat malament, que seria el millor per nosaltres. Per mi no he cantat. Jo crec que això és un exemple de no cantar des de l'enfado ni la ràbia. Potser una miqueta, però al final potser sol m'estan amb ell. Jo crec que és més de reflexió. Potser aquesta relació no serà el millor per els dos. Potser estem millor així. Molt bé. Doncs això, xico, amb fer-nos mal. Aquest és el primer tema de la playlist de la Glòria. Anem per la següent. La següent és la me gustaría. És d'un artista que es diu Issa Tofu. Issa Tofu o Isabel. És un artista de Madrid que, de fet, fa un any just que es va modar a Barcelona. Jo la vaig veure per primer cop a un bar de gràcia de collons. No vull recordar-me, no és unes coses que no me'n recordo. I em va agradar moltíssim. És un artista que em dona molta pena perquè em sembla xulíssima, però treu molt poques cançons, perquè al final molts dels artistes que presento aquí són persones que no es dediquen integralment a la música, perquè no els donen la vida i els calés per dedicar-se integralment a la música. I, per tant, com que hi han d'anar combinant amb altres feines, no es poden dedicar a treure cançons amb continuïtat. Hi ha molta ràbia, perquè ella, només té diversos EP's, crec, sobretot cançons així, com sueltes, i el seu EP, com més famós, es diu Atención. I aquesta cançó forma part d'aquest EP. Em sembla un EP increïble, musicalment, he escoltat poques coses així. Sí, guai. M'agrada molt aquesta cançó, m'agrada molt, perquè es diu que m'agradaria, com ja he dit, i tracta com sobre literalment deixar com una ciutat o un espai i anar-te'n a un altre lloc, i com el procés d'una mica saber que trobaràs a faltar algú, perquè te'n vas... M'agrada perquè és com que explicitament, o literalment, que te'n vas d'un lloc i trobaràs a faltar algú, però com que, com es diu, metafòricament pot ser simplement com deixar en algú. Clar, també, també. I això, com que hi ha persona, també és com deixar un espai. Potser que Isatofo ens haguessis presentat algun altre playlist. És que... A mi em sonava moltíssim, després vaig mirar les playlists, i no em surti, però jo crec que la vaig presentar en algun moment. En algun moment podria ser, perquè el nom em sona molt, és molt particular. Però crec que sí, crec que les visites pot ser, no ho sé. Ah, no sé si la vaig ficar a una playlist o va ser una... O la vam comentar, simplement. Sí, sí. Bueno, doncs, escolta'm, posem aquest tema i el comentem una mica després a veure què ens transmet aquestes vibracions. Va. He montado un can con las líneas de metro que voy a evitar. No voy a llorar, eso quiero pensar. Actívar alarmas tres veces al dia y que me recuerde que me quieres todavía. Voy a dibujarte un mapa para cuando quiera si te vete cuando yo esté dormida. Las dos no sabemos, no soy suficientemente fuerte para afrontar la despedida. Actívar alarmas tres veces al dia y que me recuerde que me quieres todavía. Ostres, jo aquesta cançó, per això, si estàs en un moment crític, allò que et fa molta pena haver trencat una relació, potser no la recomanaria, no? Potser no. Potser no, perquè activar alarmes tres veces al dia... Per mi això és negació. Està dins de principi, potser no. Sí, absolutament. És una cançó que també m'ha trencat en algun moment escoltar-la. Potser no era el moment de posar-me a escoltar aquesta cançó. Potser ara no. Però em sembla molt maca la lletra. M'ha agradat quan dius... Em sembla que em vol representar quan te'n vas de viatge. En final, fas una mica això, et fas una de playlist... Vull a Canàries, playlist Canàries, i et fas la maleta. Que bé, no? En primer lloc. Literal. Per això m'agrada molt la lletra, perquè explícitament és com te'n vas a algun lloc. Però això, metafòricament, és com et deixo a tu. I deixo una relació i deixo com un temps i un espai amb algú. Sí, sí, sí, és bastant bastant... El que passa a vegades amb aquestes cançons és que la gent... No és para de pensar, o que no li troba com aquest sentit a les lletres. Potser la gent passa més a llargs de les lletres. Però realment, si et pares a pensar, és com que cada cançó té una lletra que et significa una cosa. Exactament. Aquesta és la segona cançó que ens ha portat Glòria i passem a la tercera. La tercera és la que estava mencionant al principi, que és la primera de l'Àrega i que és el Polen, que és un sextet nascut al barri de Gràcia de Barcelona. De fet, que van debutar el 2020 amb el seu primer album de cero, i que, de fet, els seus primers concerts van haver de ser anulats per l'esclato de la pandèmia. Sí, just anaven a sortir i pumba a casa. I aquest tema, però, forma part del seu segon album, titulat de Sobretaula, que s'ha publicat al darrer 2021. Ells m'agraden molt, també. Les vaig descobrir i fa relativament poc. Em sembla curiós que tinguin el nom en castellà, i la seves cançons siguin en català. Algunes també són en castellà, però m'agrada com... Em sembla curiós a la combo, la veritat. Et refereixes a que ells es diuen a l'Àrega? Ells que són el Polen, perquè realment són un grup català. Exacte. I aquesta cançó, que estava mencionant abans, és un exemple d'això. Jo crec que hi ha, com a de les fases finals, quan ja recordes algú amb estima, quan ja no tens la rabia dins, quan ja has superat una mica aquella història, i pots respirar tranquil·la. No et canto en peres, perquè al final es forma el port de la meva vida, i et tinc carinyo. És a dir, no hi ha radera ràbia, o no hi ha aquesta tristesa que hem vist en altres cançons. Doncs la volem sentir, Gloria, a veure com fa. I ara veig el temps passar, i els minuts s'enfanten llargs, mentre escolto melodies, em porten on vam començar, i em transporto a mi metges, tan dolces com a queimar, i menys que no s'acabava, no sents el despertar. I ara et parlo amb nostèlgia d'aquell temps que ja ha acabat, de tan ràpid que ens passava, i ara em costa recordar, tant de bo poder tornar, tancar els ulls i capturar, un moment que duri sempre en aquest petit impas. Com deixen anar, si fa mal mirant rera, jo en quedarà, aquí ens vam dir de tantes maneres, i jo ho em foc, tu ja no em vols mirar, suposo que la flama ja toca pagar, aquelles nits a casa fent-nos a sopar, comptant les teves piles fins a l'endemà, sols, sols, no saps com bufar el vent, encara queden coses per anar avallent, i si hem trucats demà podem anar rient, parlant d'aquests records que vam passar fa un temps, i no han de ser dolents. Com deixen anar, si fa mal mirant rera, jo en quedarà, aquí ens vam dir de tantes maneres, i no, no et canto en pena, no, em refugio en les lletres, i no, no ens canto en pena, no, deixo pacient, se puc perdre. Aquí és bastant explícit, no la lletra? També, no et canto en pena. Exacte, jo crec que a l'inici, com que fa una mica de lletra, com que li fa pena mirant rera, no sé què, que obviament sempre passa, però al final és el sentiment més dolç de tot i així. Sí, obviament sempre et farà mal, recordo les coses, però si el sentiment general és de tranquil·litat i nostàlgia, jo crec que això és quan les coses no han anat bé. No et canto en pena, i després diu, no ens canto en pena. Exacte, em sembla molt maga aquesta diferència, entre dos versos, que crec que està molt ben feta. I després que anir bé i musical, ella canta molt bé. No sé qui és la que canta, no sé perquè són com 5 o 6, i no sé qui és la que canta, però ha cantat molt bé. I el ritme em sembla molt maco. Potser, mira, aquí mirant una mica dins de YouTube, hi ha les compositores que entenc que deuen ser les diferents que formen part de la banda, i la primera posa Joana Sovirats. Suposo que deu ser... Al sortir la primera potser és la que canta, però sí que hi ha la Joana Sovirats, formen també algú l'entenc, la Marina Rico, la Ona Salaver, l'Ariana Casas, Maria Riva, Bertha Batista i Emma Dothres. Uf, quant de gent, no? Bueno, potser aquestes són les que hi ha... Potser algunes no toquen positores, i com a llatristes, potser no s'ho reparteixen d'alguna forma. Bueno, doncs passem a la següent, no? La següent és un nom, és d'un charlot, i és de Adiós Amores, que són un duo de dos cantants, una de Granada i l'altra de Sevilla. Aquest grup, el que em fa molta gràcia, és que trobo un fan molt a França. A França? És com que sempre que veig el seu Instagram fan com molts concerts a França, però parlen en castellà. I les cançons són en castellà, també. I no sé per què sempre fan concerts a França. Potser es volen, potser es volen donar conèixer per allà? Crec que ho entenc, perquè el ritme és com... Ja quan s'escolti. A mi aquesta cançó m'agrada molt, o sigui, la Ietra també, però sobretot, m'agrada musicalment com és, perquè em fa sentir que soc com... És molt random, però és com molt màgica, és com molt de bruxeria, de tarot, rollo... Sí, sí, m'encanta per això. I la Ietra em sembla molt xula. Aquestes que són una mica de menjants. Quan l'escoltes són, a més, com a història medieval, potser. No sona tant com una cosa actual, sinó que el ritme, la Ietra tal, com la seva veu, també, com canten, et fa sentir com que és una història del passat. A mi m'agrada moltíssim. I creus que aquesta cançó podria semblar-se també a les del seu repertori? Sí. El seu repertori és així? Sí, sí, sí. 100%. Totes les cançons que han tret, perquè no han tret ni EP, que són tot com cançons sueltes, que crec que són com 5 o 6, i totes són d'aquest rollo, totes. De veritat, les escoltes... Com a molt folclore. Sí, exacte, com molt folclore. Potser això els immola els francesos, jo què sé? Potser. I per això m'agraden tant, perquè les escoltuïs com ficar-me en un mút com de... Soc bruixa. Tinc una bola aquí del futur. I també fan... els concerts que fan, i això també els fan allà, a França? Per aquí també fan, òbviament. Però ho potoritzar perquè em fa com gràcia. No, no, clar, és que és curiós. De sobte, són a França molt guion. A Catalunya Nord, o d'aquelles ones... De Granada i Sevilla. De Granada i Sevilla, més, saps? Doncs molt bé, Gloria, escoltem el tema. Va. I ara sigo dando vueltas, me perdí por el camino que me lleva donde estás. Y a la vera del río te encontré, llorando porque ya no estás cerca de mí. Y ahora pienso en el tiempo que perdí, llorando yo por ti y no te vas a ir. Yo quisiera muerte menos y por mucho que el intento no quieres poder pensar. Cuantas veces te he perdido y no encuentro la manera de que no te bailas más. He escuché viejas canciones de cuando éramos amigos que quería olvidar. Y ahora sigo dando vueltas, me perdí por el camino que me lleva donde estás. Y a la vera del río te encontré, llorando porque ya no estás cerca de mí. Y ahora pienso en el tiempo que perdí, llorando yo por ti y no te vas a ir. A mi em recorda com a un grup de música d'aquests anys, dels anys 60. Jo un cop li vaig posar una cançó, deies, a mi mare em va dir, em recorda molt, i em va ensenyar el joies Jeanet, de Jeanet. Sí, sí, sí, a l'estil aquest de... Sí, com la de El muchacho de los ojos, saps que n'adé? Sí, així com a dels anys 60. Sí, sí, sí, sí. M'ho ha dit quan li he posat cançons als meus pares, deies, em va dir el absolutament el mateix. Doncs sí, sí, no sé, amb curiós, escolta'm, que fort. Sí, però és xulíssim, m'encanta la lletra a sobre perquè és com... O sigui, em fa d'edat amb tu. Però com que canten tan suau, com que no, saps? Són com vibres, com molt tranquil·les, però en veritat, com sé, quan no està cantant és com... M'he passat molt de temps pujant a portar i no la merecies. Segur una mica el que se cantaria, o sigui, a una cançó com més de pop, com dir un mainstream, es canta una mica el mateix. Però crec que és una forma molt diferent, i m'agrada molt de la vera del río, te'n encontré, no sé què, com a aquella aspecte. Per això et dic que em recorda com una cosa medieval, perquè m'imagino com, no sé, com en un poble d'aquestes medievales, algú com a algú en el riu. A mi t'has de dir que això... A mi, el que hem dit de temes medievals, al final no m'ha acabat de transportar. A més això de l'any 60. Jo tinc una història, quan m'imagino aquesta cançó, sempre m'imagino la mateixa història. Caram. Escolta'm, passem a la següent cançó, Gloria, a veure què ens portes. La següent cançó és un grup que no cal presentació, són els Manel. Ja calia portar-los en algun moment, vull dir. Havien de caure? Havien de caure, està clar. I és un de l'últim álbum, perquè no han tret cap més per la bona gent. És la cançó de canvi de paradigma. Aquest álbum, la meva amiga, per exemple, és molt, molt fan de les Manel, i em va dir, oi, aquest álbum mai m'ha acabat de... I a mi m'encanta, m'encanta aquest álbum. Et dedica a tots, els de Manel? També, però aquest últim és com que vaig superar molta gent, em prengueixen una mica la olla, quines lletres... Bueno, és que van canviar una mica, sí, és veritat. A mi m'agrada molt. Crec que van intentar fer una nova barreja, una cosa molt més trancadora, i per mi ho van aconseguir. I és que a mi les lletres així, com jo, que és la formiga, que dius que és random, però a mi m'encanta. M'encanta que siguin així com de... Que es reprenguin, no? Exacte. I canviar el paradigma, l'he posat aquí perquè... tot i que en un principi pot no semblar adient, però reprengui-te així, jo crec que sí, perquè sobretot en l'estribillo, quan diuen les bestieses que tu i jo ens vam arribar a dir, jo crec que és una cançó que pega molt en aquest sentit. Eh... De... Jo crec que és una mica el moment de... Quan fas un clic? Sí. Exacte, quan fas com el clic de això, quan estàs molt breit amb una persona, dius que és com la part inicial, no? Quan estàs trencant amb algú, la part inicial t'estava molt enfadat, i d'haig d'intentar solucionar les coses. Seria molt guai poder-los tenir aquí, que ens estiguessin realment el que significa aquest canvi de paradigma. Però és preciós. Molt bé, doncs, a mi em fa molta il·lusió que l'hagis portat, perquè també m'agrada molt. O sigui que escoltem la va. Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d'excusar. Vaig sortir al carrer i vaig córrer tapar a casa. Per cuidar tots els calaixos regirà tots els papers. Fer-ne una muntanya i veure com cremaven. Passefiques el foc, donificant. Passefiques el foc de flames plenes, de les pastieses que tu i jo havíem arribat a dir, de les pastieses que tu i jo havíem arribat. I es torna a gavar la lògica. La veu bé. Hi ha una bucama linda al culte. La veu bé. Sempre amb els il·lusions que els tenen. La veu bé. I t'agraven molt bé a final de mes. La veu bé. Amb el canvi de paradigma, preferia els segons plans. Ja no estava mai segur del que pensava. Què grans els Manel, eh? Sí, absolutament. Per final, quan van haver-me d'enterrar en aquest ermot, t'agraeixo les fes blanques i el discurs. El funeral sí que feia temps que ja no ens respectàvem. M'agrada molt el final. Agafa com més perspectiva la relació. Realment, potser fa un acte d'autor sinceritat de dir que les coses no anaven bé. Sí, però que el canvi a la fi després de molt temps és com ja... Molt bé, tenim aquí Manel, canvi de paradigma. I quina és la propera? La propera, t'hi vull, entre parènteses. Que ja, com que es veu la tonalitat de la cançó, que és molt ironica i sarcàstica, d'un grup que és un quintet de intipop punk de Granada. Són 5 noies que tindran la meva edat, jo crec, de 20 a 20 pocs. Que són ties, o sigui, són 5 ties xulíssimes. He barrat algun cop amb veies per Instagram. I aquesta cançó va ser com la seva primera... No sé si va ser la primera, però sí que va ser la que les va donar a conèixer, al món d'aquest tipus de música. I em sembla una cançó brutal, perquè és com la ironia constant, de guardar molta ràbia, el que t'ha fet una persona, i estàs com superempedat amb aquella persona, i li vols fer de tot, bàsicament. Això, o sigui, sin filtros, l'absolut, com l'encapanto. Hòstia, es diuen les dianes. Quin nom, eh, més xulut, també? Molt bé, doncs és una cançó que interpreto que sortirà més la ràbia, potser o... Sí, és que ja és que la lletra se n'haurà explicat més. Clar, és que te quiero y entre paréntas lejos. O sigui, que m'imagino. I sobre la foto de... com has dit, la icona de la cançó, és com un billet d'avió, en plan, literalment, vete lejos. O sigui, el billet d'avió diu les dianes, i destinació, te quiero, lejos, no sé què, corea. Té que corea, perquè la cançó diu en corea, en un moment. A l'altra punta, en un món literal. Exacte. Va, doncs, escolta'm. Però te quiero. Vuelvo. Tienes todo. Y yo no quiero nada ya. Es que me molestas, pero pena es lo que das. Ganarás un poco en darte cuenta la verdad. Que no te soporto, no es nuevo. Ya lo sé. Es difícil superar que no me caes bien. Pero te quiero. Vuelvo. Pero te quiero. Vuelvo. Te salía de menos. Ah, sí? Pero no lo voy a hacer. Lo estás ya. Lo estás ya. Lo estás ya. Lo estás ya. Sí, aquí no també és la ràbia, eh? Una miqueta, només. Una miqueta, ja com començava la cançó, cortes-te les venes, con la tijera de poder. Sí. Jo crec que també és la sària. Sí, van molt canyeres. Tot el seu álbum, que si no m'ho equivoco, es titulava. No me'n recordo, en verdad. Lo voy a buscar en un segon. Lo que te pide el cuerpo. Literalment, lo que te pides el cuerpo. Però aquestes cançons també són les sàries, en blanc. De vegades hi ha persones que no et fan bé. Si tens la ràbia. I en comptes de fer, literalment, el que diu la cançó, la cantes. I treus una mica el que lleves d'entro. Perquè hi ha persones que es maleixen, això. Sí, i elles ho expliquen. I del qual ho senten, ho treuen jo cantant. Sí, m'encanta. Però m'encanta veure com noies joves que s'atreveixen a fer cançons com tan canyeres i directes i que saps i que no amaguen el que senten. I també tenim dret a fer això. Gloria, passem a la setena cançó de la playlist. Anem. A l'institula, què faig amb tu? És de Roserona? Perquè sí, Roser, però és Roserona. Roserona. Que és la germana de la Juliana Canet. Ah, sí? Ostres, germana gran, petita. Petita, juraria. Jo crec que és petita. I sí, crec que també va començar l'any passat a treure temes. Són tots temes bastant lents, molt macos. Aquestes, per mi, és tristesa absoluta. Molt, la meva. Ara sí, agafem clíneques. Sí, com que la seva veu també és molt suau, el seu ritme és molt lent. Et poses com en el munt absolut. Ja és tot. Sí, sí. I què faig amb tu? És una mica aquesta sensació... I ara jo què faig amb aquest 8, no? Exacte. Com ho manejo, com... Ostres. Molt bé, doncs la volem sentir. Gloria, a veure... La via que passa et trobo a faltar més. Potser ja no em fan falta el suport als teus consells. Però ens feia més mal que bé. Suposo que ens estem curant. I ara què faig amb tu? I el 8 que em neix només em veurà. I ara què faig amb tu? I el 8 que em neix només em veurà. I ara què faig amb tu? I el 8 que em neix només em veurà. I ara què faig amb tu? Suposo que aprendre a perdre. Però encara em ressona l'enyorança en els batells. Quan ens veiem pel poble, os diem parlant dels teus filtes. Perquè abans això em deies tu. I ara sembla que no som ningú. Era amic inseparable. Ens ho diem tot en xifren les cares. Sí, sí. A mi el que fa el doble de mal és que eren amics inseparables. Porta la paraula, amic, amb una situació de relació amorosa. No és només que perds una persona amb qui et fies patons. Amb qui tenies un vincle. És com que em trenca el doble. I també la veu acompanya molt aquesta melodiositat de la cançó. Sí, sí. Aquesta és la Rosarona. Suposo que he de prendre a perdre. Si algun dia em posaré que els són tristes per estar al triple de trist. Aquesta és una candidata número 1. I suposo que també les pèrdues deuen ser diferents en funció de la primera. Perdó, les veuen diferents. La primera potser és d'una manera més espacial. Molt bé, Gloria, passem a l'última cançó per això. L'última cançó és també d'uns dels meus grups preferidíssims. Es diu al nom dels molt gràcies, com sempre, el buen hijo. Una de les guitarristes és l'Elifia, que també toca carinyo. També hi ha una altra, que és Daniel Daniel, que fa un projecte personal. M'agraden grups que tenen, com Royus, que són també artistes pel seu compte, que estan en altres grups. I aquesta cançó és titular, ¿Què tal? És el seu últim álbum. És una cançó magníssima, que es tracta de dues bandes del principi. Quan acabes de ser amb alguno, però quan hi ha un temps separat d'algú, que les diu què tal, perquè la cançó diu, potser ara no t'hauré de preguntar què te l'estàs, perquè ha de passar un temps, i després a l'altra part de la cançó diu, ara crec que sí que et puc preguntar què tal. El principi és com crec que ara mateix no puc estar al teu costat, com et va la vida, perquè necessito separar-me de tu, però el maco és que al final de la cançó és com el contrari. És com que ha pogut fer una mica de dol, que és la persona que diu que ara no puc, que no estic preparada, i després que... Absolutament. I també acabo dient que el 11 de novembre estarà a Barcelona. És bonijo. Es recomano, increïblement, que totes les seves lletres són maquíssimes, que venen bastant bagats de musical, i es mereixen ser encara més reconeguts, i, per tant, això jo ho comento per si algú es volpia a les entrades. I veig que això està bé, perquè hem tingut a Xico, que és un noi, però les altres, potser eren més veus femenines, però els nois també passen pena. També tenen viuen en aquesta situació. Sí, sí, absolutament està clar. Doncs mira, va, escoltem el bonijo. És de París, perquè ara aquí no paro de pensar en ti. No sé si jo me acostumraré a no poder-te preguntar qué tal, a no saber dónde estás, a qué tal vez tengas algo que contar, y que yo no me tengo que enterar. Sé muy bien que quitas, me vas a aviar, y también que me tengo que callar alguna vez, seré feliç, encontraré todas las cosas que perdí, y entonces yo me acostumraré a poder-te preguntar qué tal, a quedarme si tú estás, porque sé que la pena es natural, y también que tenía que pasar. Estaré esperando la señal, y el amor, eso es algo final. Molt xulet, la cançó també, m'encanta. Molt, molt, molt, maca. Mira, d'aquestes 8 que ens has portat glòria d'aquesta quarta playlist, la que més m'ha agradat, si et puc dir alguna, és la de Ostres. La de Manel, canvi de paradigma, m'agrada molt, però també la de l'Àlèrgica Salpólen. No et canto una pena, aquesta. És molt, molt, maca. A l'hora de la coneguda de Manel, aquesta també és la que més m'ha agradat. També estan de concerts. Tu has escoltat la cançó de Rigoberta Bandini a todos mis amantes? És una cançó que a la lletra també podria pagar una mica amb aquesta playlist, crec. La posició és una diferent, perquè és la Rigoberta que canta els seus ex, els canta com en els seus ex, en els seus amants, demana perdo. Diu, a todos mis amantes pido atención, a todos los que he roto el corazón, por todos los resos en los que no supe dormir, por todos los menús que luego tuve que escupir. És una cançó com de Manel i perdo, perquè reconeix que amb ells s'ha portat fatal. Per exemple, diu, i des d'aquí pido perdona a todos los cuores que rompí por el camino sin saber i lo advertí, te quiero mucho, pero no sé qué hago aquí. Si et sembla, va, com que aquesta és la portació meva, acabem la sessió amb aquesta cançó de Rigoberta Bandini. Sembla molt correcte. I res més, Glòria, ens anirem escoltant. Jo no sé si tindrem més plays o què, però de moment... Ja teniu quatre per passar el temps. Exactament. Que vagi bé, Glòria. Vinga, va, Bandini. ... A todos mis amantes pido atención, a todos los que roto el corazón, por todos los resorces en los que no supe dormir, por todos los menús que luego tuve que escupir. Llevo una vida entera huyendo, así que sorri por las prisas, ya me voy. Y la obsesión por la ley. Sé que estarías más contento si dijera que aunque adoro, pero no. I des de aquí pido perdona a todos los cuores que rompí por el camino sin saber i lo advertí, te quiero mucho, pero no sé qué hago aquí. I des de aquí pido perdona a todo aquel que puder y es que mi ego se pensaba que viví. Era romper todas las calles del jardín. A todos mis ex-lobers pido atención... Ràdio d'Esper. Ara és tot de ser Ràdio d'Esper. Durant la vida ho he fet. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a Bebaixa XL-Puncat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de fotors. Ara escolta's Ràdio d'Esper. Si tu n'hi t'ses Ràdio d'Esper, tot la Ràdio de Sant Just. Durant la vida ho he fet. Ràdio d'Esper. Durant la vida ho he fet. Durant la vida ho he fet. Durant la vida ho he fet. Hola, bona tarda, us informa Gerard López. A partir de demà, el govern redueix a 30 municipis i a 3 espais naturals tots a l'Empordà. Les restriccions, porris d'incendi i també per l'onada de color. No es podrà accedir al cap de Creus, tampoc a l'Alberen i al Montgri. Especialment per la Forta de la Montana, que es preveu que hi hagi de bufar. Serge Delgado, que és el subdirector de protecció civil, deixa clar que la saquera i les temperatures extrema són un còctel molt perillós, perquè estan convertint els boscos en polvorins. Avisa que no es pot abaixar la guàrdia. Sí, molta prevenció en general. Hi ha un incendi, o sigui, no fer una activitat en qualsevol element de foc que pot generar una auspira, que pot provocar un incendi, i això inclou, per exemple, l'ús de determinar a maquinaria, l'accés amb vehicles de motor, això són elements de risc. Només encenda un foc que evidentment està provit, sinó poder incentivar que hi hagi una auspira que provi un foc. Les mesures, en principi, s'allargaran fins demà passat, dimecres, però no es descarta que s'allarguin i s'enganxen també de l'evolució del temps. Més qüestions amb la Carme Monteró. La majoria dels 600 veïns evacuats a Tenerife a les canàries per l'incèndica crema des de Dijous ja poden tornar a casa. Així s'ha acordat, després de la reunió, amb l'equip tècnic dels bombers d'aquest migdia, en què han confirmat que es donen les condicions de seguretat perquè tornin a casa seva. Precisament aquest matí els bombers han donat el foc per estabilitzat per part dels veïns però que seguiran evacuats perquè viuen en una zona propera al foc i es podria reactivar. Ara els esforços dels bombers se s'entren a evitar que les flames arribin al Parc Nacional del Teiber. El Govern ho rendeix i està enllestint la candidatura en solitari per acollir els Jocs Olímpics d'hivern del 2030. Aquesta mateixa setmana es presentarà la proposta als alcaldes del Pirineu, després que fracassés la candidatura conjunta amb l'Aragó. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha avançat en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio que la proposta s'explicarà al món local abans de fer-la arribar al Comitè Olímpic Espanyol. Estem acabant un document que el tenim ja a punt de sortir i el presentarem als alcaldies, als consells comarcals, als diputacions, si tot va bé aquesta setmana. Si validem territorialment aquesta proposta, que crec que és una proposta engrescadora que fa molt de temps, com vostè sap, que estem treballant en aquesta... en fi, en presentar una candidatura, la presentarem al COED. Malestar del sector del transport per carretera per la gratuïtat dels abonaments de Renfa a partir del setembre. El sector veu la mesura inconstitucional pel greuge comparatiu que suposa per a ciutadans i empreses, per veure retallades econòmiques importants i no descarta nous ERTOs. La corporació catalana de mitjans audiovisuals ha anomenat a Jordi Borda com a nou director de Catalunya Ràdio i Sifri Gras com a nou màxim responsable de TV3. L'Enx, que gestiona els dos mitjans públics, ha tingut en compte els perfils i els projectes de la gestió presentats pels dos candidats i també l'informe de la Comissió de Valoració formada per 6 persones de fora de la corporació que es va crear expressament per fer la tria de les candidatures. La Semana Internacional de Cinema de Valladolid ho managerà la figura del cine estagadalà Vigas Luna. Ho farà a través d'una exposició que celebrarà el tren d'aniversari de la mítica pel·lícula Hamon Hamon. El film, que es va estrenar al 1.1992, va suposar la consegressió del director de Barcelona i també el descobriment d'actors com, per exemple, Javier Bardem, Penelope Cruz i Jordi Mollà, tots ells convertits en grans estrelles internacionals. L'exposició, que tindrà lloc al propè més d'octubre, vol reflectir l'energia artística i personal de Vigas Luna, i per això es plasmarà també la seva experimentació a través de fotografies, pintures i muntatges audiovisuals. Ara es posa Menjofara Mergan. Les obres de remodelació al cap nou començaran el setembre. El club ha anunciat que els treballs afectaran el tram de la tercera agradria, que quedes sota el marcador del golsut de l'estadi. Més de 3.000 avonats hauran d'escollir entre un arreu, entre una reubicació o una excedència. El Barça vol avançar al màxim aquesta part de les obres en el primer temps de la temporada, aprofitant l'aturada les competicions de clubs per la disputa del Mundial de Qatar. Mentre tant, l'equip ja ha arribat a Texas, on la matinada de dimarts a dimecres jugarà contra les joventes. També aquesta matinada han acabat els mundials del latisme. Els Estats Units han encapçalat el medaller amb 33 medalles. En aquesta última jornada s'han vist dos rècords del món. Una de les notícies de Sant Just. Bona tarda. La informa l'Ualópez Ribas. Detingudes per la policia local, 3 persones molt actives en accions delictives a Sant Just d'Esvern. Les persones detingudes tenien un vehicle robat i plaques falses. Divendres, les 3 persones ja havien passat a disposició judicial. La detenció ha estat possible gràcies a la cooperació interpolicial dins el sistema de seguretat ciutadana M7. Des del 2014, a Sant Just d'Esvern, compta amb l'aplicació M7 de cooperació policial interterritorial. Actualment, gràcies a l'aplicació es produeixen al municipi una mitjana de 250 visus mensuals, mitjans en els quals la ciutadania es posa en contacte directe amb la policia local per alertar d'alguna incidència. Divendres, l'Estat i la Generalitat van formalitzar la corpa per construir el carril bus a la B23 entre Sant Feliu de Llobregat i Barcelona. El conveni permet al govern executar unes obres que s'ha compromès a pagar l'Estat i que està previst que comencin a principis del 2023, perquè el carril pugui entrar en servei durant el 2024. S'estima que aquest nou vial d'entrada a Barcelona permetre que 700 busos diaris de les comarques centrals, el Panadès i el Baix Llobregat redueixin el trajecte més de 15 minuts. Aquestes obres, en el cas de Sant Just d'Esvern, són les línies E30, L61 i L64 concretament. L'alcalde Joan Vazaganyes i la consellera de Mobilitat del Consell Comarcal i Regidora de Sant Just laia Flutats van assistir a la signatura del conveni. La gimnasta Sant Justenca l'Ea Sencio Martí de tan sol 16 anys ha visitat avui Ràdio d'Esvern. Essència és campiona d'Espanya i subcampiona del Campionat Internacional a l'Escala Biscàp de Trampolí. L'Ea explicava que la disciplina de gimnàstica del Trampolí consisteix en fer dues rutines de 10 sals amb una durada d'uns 10 segons i que es tracta d'una disciplina olímpica. La propera competició oficial és el Mundial Peredats. L'Ea explicava que en teòria ja té una plaça, però que la seva participació al Mundial es farà oficial aquesta setmana. Això es farà en compte tenint una sèrie de controls per la classificació i que té, i qui té les mínimes més altes entre. Tot i que no és segur s'ha mostrat molt positiva, ja que té unes mínimes molt altes. A llarg d'aquesta setmana Essència, doncs, sabrà definitivament si té aquesta plaça per al Mundial, que tindrà lloc a Sofia, a Bulgaria, del 16 al 23 de novembre. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca, els sant just notícies de la set del vespre. Gràcies. Vinga, que comencem aquesta segona hora de la Rambla. Passen uns minutets de la 6 de l'etada. Escolteu una cançó de la Su. Aquesta es diu Nota de Bodhi, que és el seu últim tema del 2022. Las prisas matan la verdad y nunca dices nada y me tengo que imaginar que piensas, no sé qué piensas, no voy a esperar que una vez más tú eniges o te quedas o te vas. No sé cómo gestionar tanto calor si me pegan los rueditos del ventilador. Tu te quejas por qué no te gusta tanto esta versión, pues no la escuches. Será mucho más fácil. Las prisas matan la verdad y nunca dices nada y me tengo que imaginar que piensas, no sé qué piensas, no voy a esperar que una vez más tú eniges o te quedas o te vas. Estás delante, se me congelan los sentidos, no has llamado, no he oído y nos bañamos en el mar si es callado y en tu mirada no me encuentro cuando dices que me miras pero no me ves a mí. Las prisas matan la verdad y nunca dices nada y me tengo que imaginar que piensas, no sé qué piensas, no voy a esperar que una vez más tú eniges o te quedas o te vas. Las prisas matan la verdad y nunca dices nada y me tengo que imaginar que piensas, no sé qué piensas, no voy a esperar que una vez más tú eniges o te quedas o te vas. Agafem les coses, marxem fins al carrer Bonavista i ens ubiquem davant d'aquest llibre té i fem sortir a l'Arnau Consul per parlar una mica del llibre. Hola, Arnau, què tal?Hola, bon tard. Bona tarda. Escolta, en parlarem de llibres. Aquesta sintonia que convida a agafar la carretera i tirar milles, no? Sí, la cançó de Pamboll i Sal de Blaumut ens inciten a agafar. Estem a l'última setmana abans de tancar un mes, aquest any tanquem abans de la festa major, per dir-li uns dieu, perquè el curs sembla que començarà 10 dies abans, haurem de tornar abans a les vacances. Crec que no només nosaltres, sinó en general, moltes famílies faran cap i de tornada, més cap a finals d'agost que principis de setembre. No, al final, aquesta encara, això sí. A més, tenim l'últim acte de la Universitat de Sant Justan que vestiu, vindrà el Jordi Tomàs. Sí, a parlar d'un tema potser poc conegut, perquè per molts catalans, cuixàs un referent. Cuxal, monestir de cuixàs, Catalunya Nort, és Josep Peu del Canigó, aquestes abadies que sí, surt amb aquell famós poema dels dos campanàs, però van descomptar aquells referents del catalanisme. L'època del franquisme, la Batascarrer de Montserrat, va decidir a qui catalanisme no en poden fer, i una sèrie de monjos inquiet's que voldrien intentar no perdre la luz del català, fomentar-lo, però des de qui no ho poden fer, com a església, tot i que ell era molt combatiu, doncs no ens deixarà. Però, en canvi, a cuixar hi ha un monestí mitja abandonat, i que podem fer tot un favor fins i tot pastoral. Allà, la repoblà cuixar, i des d'allà, que al final, hi ha allò que ara és Catalunya, la Batascarrer ho tenia molt clar, probablement podrem fer una tasca d'en Gavac, que no es mori ara que el franquisme ens ha estat amb la soga al coll. Per què cuixar?Sanmiquel de cuixar. Sanmiquel de cuixar hi ha un monestí. És un monestí, Sanmiquel de cuixar, de la mateixa ordre benedictina, sinó que probablement dels que Montserrat, i, per tant, hi havia aquesta tasca del Estoral de Divina. I per un monestí medieval que està ben erruït i mitja abandonat, ajudem a que torni a tenir vida. Doncs anirem i monjos, i que els monjos creïn una nova comunitat. I, doncs això, clar, cuixar és aquí mateix, a l'altre banda, el Pugneu, el Pèu del Canigo, com deien, el Rosselló. Sí, diria que és Rosselló, ara no em vol dir equivocada, però en tot cas, és plena Catalunya Nord, és un dels centres espirituals del que fins al 1659 hi ha tant Catalunya com Vic o com Tarragona, per entendre'ns. Clar, després hi ha la divisió entre el rei Fèlix IV i el rei Francesc de l'altre banda, que deixessin que els Pirineus és frontera, però els Pirineus no havien sigut mai de frontera. Això just és el que va estar explicant magníficament bé l'altre dia, la conferència que vam fer, la penúltima de l'Augent, perquè havíem suspès per culpa del ditxós virus, i que, finalment, el Ramon Masdeu va fer dijous. I, bueno, d'alguna manera, hi ha aquesta continuació. Aquesta setmana vagi l'última del Jordi Cuixà. El Jordi Cuixà, el Jordi Tomàs, parlant de Cuixà. No ens liem. Doncs això, tingui aquesta... quasi aquest caràcter de continuïtat, tot i bé. Perquè el Tomàs és experte en aquests temes, o sigui, ell normalment ha escrit altres llibres o assets... Ell és escritor, molts dels alumnes sanjustents, o ex-alumnes sanjustents que hagin passat per l'institut, els hi sonarà, perquè és l'autor del Mar dels Traïdors, que fa temps que es fa llegir, no sé quin curs de l'ESO, el tercer o el quart, la novel·la sobre l'esclavitud, el tràfic negre, l'Atlàntic, el segle XIX, i com molts burgisos catalans hi participaven. La novel·la extraordinària era per l'estiu, si algú té ganes d'allò de novel·la històrica, i amb una història de mort molt bonica. Ella, en realitat, és antropòleg. Especialitzat això amb algunes ètnies, amb l'estudi de pobles africans, sobretot a la zona del Senegal. I abans de la pandèmia, un cop a l'any, se n'anava sempre un o dos mesos, a la zona del Senegal, a la Casa Mans, i estudiava lli, feien treball de camp antropòleg. Això li va ajudar a tenir idees per un parell de novel·les, una de les quals el Mar dels Traïdors, però n'ha fet algunes més. Sempre hi havia una que parlava d'un musicòleg català, també del segle XIX, que recollia cançons, i a l'edat es coneixia a la part africana, feia una mena de mix, era una novel·la molt bonica, un record del títol, no venia preparat per això. Però, en tot cas, ell és molt curiós, però ell és fill, poca broma, posa música tan bo, cas i bé, perquè ell és fill d'un d'aquests monjos que se'n va anar de Montserrat a cuixar. Ah, crec que ens ho vas comentar, eh? Diguéssim que és algú que després de fer aquesta experiència d'obrir, va deixar, va venjar els hàbits, es va decidir casar, va afundar una família, i per tant aquesta és una història que ell, per ell, és molt més, és part de la seva vida. Evidentment, n'hi han tornat molt. A Sant Just, em consta que, a més a més, hi ha un altre d'aquests monjos que va fer aquest trànsit, diguéssim, aquest camí, i que després va deixar, i ara viu a Sant Just, el Ramon Moragues, i per tant, doncs, clas un tema que, d'alguna manera, a mi em tocava prop per dues bandes, perquè el Jordi Tomàs és molt amic meu, a més a més, Sant Just, doncs, això, i tenim un de les persones que va fer això, aquest repoplement d'un monestir que estava mig abandonat, però amb una tasca, evidentment, ideològica, política, no només pastoral. Tot això ho explicarà el Jordi en aquesta última sessió, que crec que serà molt interessant, evidentment, li toqui molt de prop, i ell és molt bo explicant-se, és una delícia extraordinària, veniu, que farem festa, i ho millor ens inventarem un últim brindis, i escolta, és un dels molts llibres que es poden dur a l'estiu. Dels llibres que hem anat recomanant, o de la gent que ha anat comprant, que ha anat entrenar a la llibreria, que ha anat recomanant, hi ha algun llibre que hagi destacat o algun gènere que la gent hagi demanat especialment a aquest estiu? Hi ha gent molt aficionada, a gènere del negre o l'històric, que continuen sent encara com els dos grans gènere, que la gent ve a demanar. Vull alguna cosa, una novel·la negra, que em distregui. Per tant, crimes, investigacions... Això no funciona sempre, una novel·la històrica, allò que em porti a una altra època. Més enllà d'això, la gent... molts diuen més igual. Mira, que no faci patir molt o al revés. A mi, més igual, una cosa que em marqui bé, que m'enganxi molt. Vaig llegir l'altre dia i no sé on, crec que va ser en el diari ara, van fer com una mena de llista dels més llegits, o dels més recomanats per l'estiu, i va sortir que un d'ells era... L'últim llibre que havia tret Joel Dicker, pot ser que hagi tret un llibre... Sí, no crec que sí, els m'he recomanat els llibertets. Estava com en un rànquing, i ara... Però sí que és clar, un dels llibres probablement més venuts, que és el cas de l'Àscar Sander. Crec que sí. És la continuació, teòricament, de la novel·la que el va fer famósíssim, que és el cas de l'Àscar Rickey. Famosca de Harry Kebert, el mòlic del títol, però en tot cas, el Harry Kebert, del qual n'han fet fins i tot la sèrie, una novel·la d'un escriptor que se'n va a viure amb un poble per intentar escriure, i després la novel·la fa tota una sèrie de girs, de manera que ell no és tan innocent, com sembla, des del principi. Tot això és una novel·la que va tenir un èxit brutal, deu fer 10 o 12 anys, tot i que no teníem llibreries, després l'hem seguit venent, se'n va a fer la sèrie, i ell és aquests autors, doncs això, Joel Dicker ara ja és una mena de... que sé jo, que enfole, aquests grans noms que quan treu un llibre, saps que em vendrà segur, sigui bo, si dolent és igual, la gent la vindrà a buscar. Després d'aquest del Harry Kebert, em va treure dos o tres més, i em va tenir un mateix èxit, perquè és això, el Harry Kebert se'l recomanava de tothom. Els altres no van agradar tant, aquesta és la nova proposta, del qual va sortir una crítica que el deixava molt malament, el diari, però això no ha fet que la gent l'hagi deixat de venir a comprar. Potser no tant com altres vegades, altres estius que hem tingut algun Joel Dicker, que normalment és això, sempre les editorials, això ja ho tenen molt estudiat, és una novetat, normalment són llibres gruixuts, que treuen de cara al maig, quan ja ha passat Sant Jordi i tot el no sé què, les novetats de Matt Juny ja són aquestes novel·les, pensant en aquest autor, El Vull per l'Estiu, novel·la gran, novel·la que hi ha conegut, d'intriga d'investigació, per exemple, la dona León, també ha tret una novel·la, que dius per què no la van treure per Sant Jordi, que anava sempre d'esperar a Matt Juny, per dir que ara hi ha moltes menys novetats, abans de Sant Jordi, és una llau que ja ho jo vaig n'explicant, ara és un moment més... No ho sé, és un moment de sortir-nos, però criden més l'atenció. Hi ha pocs noms importants, els pocs que hi ha, importants al sentit de coneguts, els pocs que hi ha, doncs que les veuen més, no? Perquè ara també és una època que surten llibres, potser és que les editorials creuen que són de segona fila, o que no criden tant l'atenció, però també és veritat que si un llibre surt per Sant Jordi, amb tot el boom potser passa més a la part segura. Certament, de fet, dels llibres apostes de Sant Jordi, no surten pas per Sant Jordi, però al febrer poden anar a fer una petita cursa o al març, no? I certes, a la Sant Jordi consideren que hi ha un boom... que n'hi ha molts, hi ha molts noms. Just després hi ha una època allò de dir que la gent s'ha oblidat de comprar llibres, lògicament, no estan tant el dia, abans de... Durant tot l'abril és un constant en uns 6 a la tele, a la ràdio, entre vistes, molt més que com el següent l'any, per tant hi ha molt bon verdeig. En canvi, després, home, si la dona bé on treu un llibre, o si el Joel Dickerson té, oi, és com un bolet, a la que surta quan no toque, no? I per tant crida més l'atenció. Però vaja, ja et dic, probablement ni un ni l'altre no són els que nosaltres més recomanem, perquè nosaltres ens agraden un altre tipus de literatura. Si l'únic diu una novel·la negra que trapi i tal, sé que aquests dos, en principi, no han de fallar, no? I aprofitareu, ara, les vacances, per fer canvi de distribució, o algun canvi de la llibreria... Ara les vacances aprofitarem per llegir. Per llegir... De fet, ara jo en tenia un problema i t'he dit, que avui vinc sense llibres, perquè, clar, els llibres dels quals podria parlar ara, els que tinc més frescos, els que estic llegint, els que tinc la pila per començar, i per tant dius, són aquells que encara no podeu comprar. No podeu comprar perquè els editorials ens els han enviat als llibretes avanç pensant, sabent que ara, la majoria, tanquem un temps, tindrem allò, temps per descansar, els llibretes quan ens descansem... Sí, esclar, moltes vegades ens arriben allò llibres que són edició novenal. Per exemple, la portada no està feta, és una portada provisional, a vegades fins i tot galerades, encara falta una última correcció, però el llibre ja el tens maquetat, i, clar, saben que ara l'estiu podem llegir-ho, són llibres que surten el setembre, i és molt clar, un llibre que el llibre t'hi ha llegit, i, evidentment, li ha agradat, quan el recomana es nota molt més. I la veritat és que aquest setembre ve molt carregat. Cada setembre de carregat, ja he explicat algun cop el tercer moment de l'any que més llibres surten, que es van inventar els francesos. Quan dic carregat, vull dir amb coses que prometen molt. Per exemple, hi ha hagut un llibre que es diu Les Herederes, d'Eixa de la Cruz, que és sensacional. Probablement el llibre més important ve amb una editorial petiteta, pel que ens estimem molt, que és la Breu, els redemps de la Cristina Garcia, és un tríptic, tres històries que van juntes. És un llibre petitet, de petit format, però que és extraordinari, que és el millor entrevistarem a la Cristina. De fet, ja tenim data per presentar-lo. Ja estem començant a aprovar el setembre. Un programa en setembre... És el dia 14 o 13 de setembre. Un dels primers actes que farem ser aquest amb la Cristina Garcia Molina, que és aquella noia que va fer un article, que és la escritura de Girona, va fer un article, un recull de contes, del qual un grup de fotògrafs de Sant Just es va inspirar per fer fotos dels seus contes que vam exposar a la llibreria. Que bé. Un llibre que és extraordinari, que es deia Silència Taula, del qual segur que vaig parlar en algun programa, algun any, perquè també vam parlar d'aquesta exposició que liderava, en això, la Grupació Sant Justenca de Fotó. De fotògrafs de Sant Justenca. Sí, la Grupació Fotogràfica. Ah, això mateix. Per tant, tenc que quedés un llibre que pot interessar, com a mínim, a tots aquests fotògrafs, que sé que van xalar moltíssim amb aquest Silència Taula, els redemps. I de literatura infantil, per aquest estiu, a Arnau, la gent també s'ha vingut a interessar molt. Creus que potser van més a la biblioteca? El vestiu hi ha algun dels quadarns de vestiu. Ah, bueno, sí que, sobretot, la majoria de pares hi ha avis venent allò de dir, quadarns de vestiu, no? Quina em recomana? No sé, són tots bastant iguals, però en tots aquests, no? També hi ha un d'adults, em sembla, eh? Sí, efectivament. I el típic. Blackybugs. També fan una edició i vesli i un altre estiu. Efectivament. El que volia dir, els pares han d'insistir, perquè els nens no volen treballar a l'estiu. Els pares també. I les escoles insisteixen que s'ha de repassar i encara que vagin bé i tot plegat, fem veure que els pares també treballen i és un quadern. Que és un quadern Blackybugs, que és de passat temps. Que ha tingut tan èxit, que jo crec que hi ha el 11 volum, però és això que tu dius, no és perquè portin 11 estius fent-lo. Si no perquè porten estiu i vern. I després veus que tenia d'anècdotes que ho podíem aprofitar en les vacances de Nadal. I ara, més a més, fa un parell d'anys que ells mateixos em van fer un perquits, que em diuen. Ah, mira, també. Però per quina edat dius? Aquests no tenen edat. Si vol d'edat, vagi a la taula de faré primer, faré segon, feré tercer, que aquells sí que estan per cursos. I fins i tot es van inventar el quadern Golden, que em diuen. Golden? Golden és present de la tercera edat. Unes generacions de coderns. Nens, pares i avis. Nens, pares i avis. Hi ha famílies que se'ls compren tots. Que bo. No, no, això de blac i bucs ho treballen molt bé, que estan a més d'entretura en català. El de nens es pot comprar en català i en castellà. La veritat és que Calaplau Díbar és una iniciativa molt divertida. Se'n lebro que els hi hagi funcionats, és un editorial que treballen molt bé. I llibres de text de cara al curs vinent, d'això, també us... També ens encomanem, també. I com que aquest any comencen abans, també... Els hem de tenir preparats abans. Aquesta última setmana, que diries, hi ha una última setmana, tranquils i tanquem. No, serà una setmana a tope. Realment ja des d'avui aquest matí ha sigut un no parar. Ho serà tota la setmana, i segurament fins dissabte encara hi haurà gent que ens farà encàrrecs. D'acord? Però després, eh? El setembre. Encàrrecs la gent. Fins el dia 5 no els necessito. El setembre. Però, en fi, en tot cas... Sí, sí, vaja, són llibres que... porten molta feina a demanar. Triguen en arribar, potser? Sí, sobretot perquè, clar, cada curs no és que siguin tots els puguts demanar la mateixa editorial, normalment. Té cinc assignatòdures amb llibre, posa-li, i cadascuna és d'un editorial diferent, on tots coincideixen, i, clar, per tant, la gestió de demanar-lo sempre és... És diferent, és complicat, sí. Però, escolta-t'ho, tot sigui això. Doncs sí, tres setmanes de pau i tranquil·litat. Molt bé. Doncs escolta, Marnau, si et sembla, deixem aquí l'espai, i, a més a més, també tanquem aquesta temporada... a la recomanació. L'espai a la ràdio que heu fet des d'aquest llibre té. Tanquem la veredeta, vinga. La llegiu molt, aquest estiu, eh? La llegirem moltíssim. Tenim recomanacions de llibres, que la gent pot recuperar també dels podcasts de la pàgina web de la ràdio, perquè realment sí que és veritat que hi ha llibres que potser van més atemporades de quan surten, però serveixen igualment per tota l'època de l'any. Absolutament. I res. Arnau, que passeu molt bones vacances, tu i la Silvana? Igualment, si voleu, al partit del setembre tornem a recomanar llibres. Això no s'acabe. I al setembre, com que no s'acaben els llibres, tampoc s'acabaran les recomanacions. De fet, ja estic fent a còpio de futures seccions. Tots aquests llibres que tinc... Mira, tots aquests em poden parlar al setembre. Que bé. Vinga, adéu. Potser és llarga i potser més. Molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. Al meu secret, subtitulat, que a mim és de ros, que a mim és de blanque. Esperarem que baixi sol i sota l'herbre parlarem del temps. Un biorritme lamentant, un tros de vida artificial. Els estonautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans caminarem als passos d'altres creus. Esmorzarem panbolisal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda enllarga i potser més, molt més de nit. Relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Esmorzarem la tarda amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica, més suau. Fem les affa mèrides i els dies internacionals que tenim avui, 25 de juliol. Comencem per els dies internacionals, els dies mundials que celebraran a Raül del Món. Avui és el dia internacional de la dona a Frudescendent i el dia mundial per la prevenció dels ufecs. Aquest últim és bastant important perquè ho va proclamar l'ONU des de l'any 2021, des de fa un anyet, concretament l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. La finalitat, conscienciar la població mundial sobre aquest problema prevenible, que ha estat causa de més de 2,5 milions de morts durant l'última dècada. L'ofec és definit com un procés mitjançant el qual una persona afectada pot patir dificultats respiratòries ocasionades per la submersió o la immersió d'un líquid. Amb la celebració d'aquest dia mundial es pretén involucrar als governs, a les agències de l'ONU, també a organitzacions de la societat civil, del sector privat, del món acadèmic i les persones en l'establiment d'accions urgents i coordinades per prevenir els ufecs. Algunes xifres s'estima que unes 236.000 persones s'ofeguen cada any sent una de les 10 principals causes d'amor en infants amb edats compleses entre els 5 i els 14 anys. També que diàriament hi ha cada hora més de 40 persones perdant la vida per acabar ufegades, també que constitueixen la tercera causa d'amor per traumatisme intencional a nivell mundial, representant un 7% de totes les morts relacionades amb traumatismes. La cançó d'aquest llibre és una cançó que fa 30 anys el Jocs Olímpics de Barcelona de l'any 92. Aquest any es celebra aquest 30-aniversari número rodó, concretament avui és una de les efamèrides que volem comentar, perquè celebra que l'any 1992 a Barcelona es van inaugurar els 25 Jocs Olímpics d'Estiu. Deixem aquesta música de fons i comentem també altres esdeveniments que van passar el dia com avui. Per exemple, l'any 1980 va néixer públic de l'Organització Terra Lliure, també per exemple que el club de basquet Girona va abandonar la Lliga ACB de Bàsquet el 2008, el dia com avui, per problemes econòmics després de 20 anys participant-hi. També que justament avui un 25 de juliol del 2014 a Barcelona Jordi Pujol va confessar públicament que havia tingut diners no declarats fora d'Espanya durant més de 30 anys. Anem a veure naixements persones famoses que van néixer el dia com avui, és el cas d'aventura Pons, director de cinema, guionista i productor català, va néixer a Barcelona l'any 1945. Avui també és l'aniversari, per exemple, de Roslin Franklin, va néixer en 1920 a Anglaterra, ella és científica britànica que va tenir les imatges que desembucaran en el descobriment de l'estructura de l'ADN. Gran científica, a vegades una mica oblidada, sempre han passat noms masculins per davant seu, però ens hem de quedar amb el seu nom, Roslin Franklin. Doncs això va néixer el dia com avui. Avui també hem de dir que és l'aniversari de Louis Brown, el primer nen provet a va néixer a Anglaterra l'any 1978. Acabarem fent un repàs de festes i commemoracions perquè s'acosta a l'època de les festes majors i aquí a Catalunya en tenim unes quantes. Per exemple, festa major de Riudoms, també és la festa major de Sant Carles de la Ràpida, la festa major de Sal, la festa major de Sant Pòl de Mar, la festa major de Figarole del Camp, també la Fira és de Sant Jaume a Reus i també la festa major de Vegas. Ens agrada estar amb tu. Gràcies. Va, que agafem les coses, baixem pel carrer, he vingut a la indústria i ens aturem davant del restaurant Cuin de Miracle i fem sortir en Joan Targarona per parlar sobre alimentació, cuina, etcètera. Hola, Joan, què tal, bona tarda. Hola, què tal, com anem? Bé, aguantant calor, ja ho hem dit abans fora de micros, però és el que toca, estem a l'estiu i aguantant aquesta onada una mica com podrem. Sí, sí, hem d'aguantar-ho com puguem i anar-ho passant. I, de fet, nosaltres, mira, aquí, al restaurant, a Cuin de Miracle, tenim l'aire condicionat posat i s'esbloqueja de la cadra que genera tant, o la que entra de fora i la que tenim a l'entrelocal, no? I tant, tant bé, s'esbloqueja i... Ho pagem malament, eh? ...la massa amb aquests temes, però, bueno, però anem passant i endavant. Molt bé. Mira, si et sembla avui, us volia parlar una mica de les al·lèrgies alimentàries, mal? I bé, doncs, una miqueta, el que fem nosaltres per tenir cura d'aquestes al·lèrgies i el que hem de fer com a persones, si tenim alguna al·lèrgia alimentària o tenim algun problema. Al·lèrgies quan algú no ens senta bé, no? Sí, exacte. Seria algun tipus d'alguna cosa que no ens senta bé o algun tipus de reacció que ens pot causar qualsevol tipus d'aliment. Estem parlant, podria ser l'allet, podrien ser els fluïtsecs en general, pot ser un fluïtsec determinat, també. Pot ser, doncs, un accés d'ingesta de gluten, també. Pot ser al·lèrgies al peix o al marís, pot ser al·lèrgies a l'ou, per exemple. Podem tenir al·lèrgies de molts tipus, val? Això també inclou les intoleràncies, la gent que salia que... Exacte, exacte, exacte. Aleshores, també, hem de tenir en compte, sobretot, que també hi ha diferents graus d'al·lèrgies, és a dir, potser una persona, si un moment donat menja una mica de pa, o jo què sé, perquè és intolerant al gluten, però no és un intolerant al gluten, diguem-ne, massa saber, i una mica de pa, potser se sent una mica malament, o se li infla de panxa i tal, però pot haver persones que els afecti molt més, val, que aquesta persona, o que siguin més tolerants al gluten, en aquest cas. Però també això ho podem extendre a altres... altres... elements, diguem-ne, posar un exemple dels fruits ex, o sigui, una persona pot menjar-se una nou, o una mella, per exemple, i no li passarà res, però el que no pot és menjar-se un plat que contingui molta mella picada. Clar, això ho ha de vigilar, no ho ha de tenir sempre en compte. Exacte. Aleshores, en general, totes aquestes persones, si compren menjar o van a un restaurant a menjar, ja tenen cura, sobretot, de mirar el producte que compren, si conté o no algun aliment o alguna trassa que li pugui provocar aquesta al·lèrgia que té, o que pateix, o si va a un restaurant, generalment, també, com a clients, ens diuen, doncs, mira, escolta, jo no puc menjar fruit sex, ja ho avisen. Ja ho avisen, en general, això és el més normal. Aleshores, també els restaurants, hem de tenir una carta escrita en consti en tots els plats que fem, amb les possibles al·lèrgies, amb símbols o indicant una miqueta dels ingredients que conté aquell plat, de vegades això és una mica difícil, perquè un plat pot contenir diferents tipus d'ingredients, i de vegades és difícil d'especificar-los tots. Normalment, per exemple, si contenen fruit sex o si és lliure del gluten o el tema de l'actosa, normalment aquests sí que, a vegades, es poden posar, no? Una mica de referència. Sí, nosaltres, per exemple, tenim una carta, diguéssim, a banda de la que fem diàriament, on tenim tots els plats que fem, i on especificem els productes que conté cada plat, i quins poden ser perjudicials per als diferents tipus d'al·lèrgies. Això sí que tenim una carta a banda específica de tots els plats que fem, perquè, clar, nosaltres el que és el dia a dia fem una sèrie de plats que els fem molt diàriament i els anem canviant i anem improvisant sovint, també, per tant. Sí que nosaltres ja el misem sempre que si ets intolerant o al·lèrgic a algun aliment, digues-ho. O sigui, comunica'ns-ho perquè t'informarem aviatment de quins plats pots menjar i quins no. O sigui, això sí que és molt, molt important. I bé, doncs, dir-vos que les al·lèrgies, gairebé un 30% de la població és al·lèrgica a alguna cosa. Caram tu, que ho demano. Algun tipus d'aliment. Inclus sense saber-ho, eh? Inclus sense conèixer-ho. Això podria ser. Sí, sí, o sigui, si vas al lavabo i no vas com habitualment vas, és possible que potser algun menjar que has menjat no t'hagi sentat bé. O que s'atimpli la panxa o algunes coses d'aquestes. Exacte, tot això són indicatius de que has menjat algun producte que sense saber-ho no t'has sentat massa bé. D'acord? El més freqüent de tot, sobretot, és la presència de llet, de presència de ou, la presència del gluten, etcètera. I sobretot el que ens assopta, sovint, és que l'increment de pensament de la gent, dels clients que de seguida associen, per exemple, que una truita de patates porta llet, per exemple, o pot portar llet, o en pregunten si porta llet, per exemple. Evidentment, per nosaltres, com a professionals, per nosaltres una truita de patata no ha de portar mai ni llet. Clar, home, és que la truita de patata... I jo no sé si hi ha algú que li deu posar llet, però normalment, amb la patata a l'ou i la ceba... Segurament algú li ha posat en algun moment, i, per tant... Aquell client pensa que pot portar llet. Exacte, i, per tant, ha fet mal en algú, i, per tant, evidentment, quan va anar al restaurant, que es va menjar aquella truita, que li va sentar malament, i va dir si portava llet, li van dir que sí. Votre bo estrany, també, que una truita li posi en llet, però pot passar, però pot passar, no? Per exemple, nosaltres fem unes mandonguilles, perquè siguin una miqueta més maloses, porten una miqueta de pata molt llumullat amb llet, per exemple. I les nostres mandonguilles porten llet. I això ho hem de dir, i, sobretot, ho hem d'exposar a totes aquelles persones que siguin al·lèrgiques o intolerants a la lactosa. Clar, no, si no, després podria haver-hi algun problema que li sentés malament o... Exacte. Exacte, per tant, per nosaltres també és molt important que els nostres clients ens facin saber, ens facin coneixedors de l'anfermetat que tinguin, o del problema que tinguin. Però, sobretot, és la desconeixença de molts plats, que potser no hauríem de portar ou i em porten, o no hauríem de portar llet i em porten. Perquè, Joan, el més difícil per vosaltres és, per exemple, que es fes plats, per exemple, per gent salíaca, per gent amb problemes o al·lèrgies amb l'ou, amb la llet... Què és el més difícil? Això és molt complicat. Quan ets un restaurant que fas molts tipus de plats diferents. O sigui, a mi, si em ve una persona que em diu que salíaca, jo li puc recomanar alguns plats que pot menjar, que sé que no porten cap tipus de farina ni contendran gluten. Però ara ve. Tampoc li puc assegurar el 100%. Potser li puc assegurar un 96 o un 97% segur, m'entens? No som un restaurant, per exemple, que fem menjar que és totalment apte per salíacs i que aquí no hi entra ni pa, ni farina, ni cap tipus de substància que m'entens. No us som aquest tipus de restaurant. Per tant, una garantia al 100% no la podem donar. Més que res, perquè a vegades hi ha gent que només que s'hagi cuinat amb una collera, que hagi tocat alguna farina o alguna cosa, es posi aquella collera per arremanar una altra cosa en un altre plat, això potser hi ha gent que ja no li senta bé, no? Sí, sí, això no pots garantir el 100%. Una collera que utilitza per arremanar un plat no la pots utilitzar. Perquè ens entenguem d'alguna manera. Però, a l'exemple, més clar, també el trobem a la salsa de soja, per exemple. Nosaltres podem fer un plat, una rosa amb verdures, que aparentment no conté gluten, però quan li incorporem la salsa de soja, la salsa de soja pot tenir traces. Hi ha persones que són intolerants del gluten i no tenen una intolerància severa, i, per tant, poden menjar aquesta salsa de soja, poden prendre i no els passa res. Però si és un intolerant, el gluten, que és saber, no pot prendre salsa de soja, perquè li pot fer mal, per exemple. Hi ha una salsa de soja que és específica, que està garantida, que no té gluten, que es diu tamari. O sigui, aquest és l'exemple més clar que hi ha diferents graus d'intolerància alimentària, això, una, i un altre, que hi ha elements que encara que, aparentment, ens semblen que poden ser aptes per a moltes persones, doncs no ho són. Per tant, sí que hem de tenir molta cura, sobretot quan cuinem els plats, sobretot què estem fent, com els cuinem, com els agraurem i quins ingredients utilitzem. Això és molt, molt important. I en cas d'adopte, sempre, jo dic que sempre, sempre, sempre, en cas d'adopte hem de dir que aquesta persona no pot menjar aquest plat o no pot menjar un altre plat. A veure, per exemple, molt fàcil, nosaltres, ahir teníem fricandó, teníem bedell amb bolets, al menú, i avui, com em quedava una miqueta de bedella i una miqueta de salsa, estic fent alberzinies farcides per reaprofitar aquest plat que vaig fer-hi, d'acord? Porta bolets, aquestes alberzinies farcides. Si hi ha algun client que ve avui a dinar, cuina, mirar, clar, ja em demana alberzinies farcides, i, a més a més, és al·lèrgic quan toleren els bolets, clar, m'ho ha de dir. Encara que pensis que aquell plat no pugui dur aquell aliment, no? Exacte. A la carta també nosaltres també ho hem especificat, alberzinies farcides de carn amb bolets. Però, clar, sobretot, si és una persona que és al·lèrgic o ho intolerant els bolets, sobretot primer hi hagi la carta i després també ho has de dir. No passa res en comentari, no hi ha, no està de més, per assegurar-nos tots. I sobretot, al final, les al·lèrgies... totes provenen, inclús nosaltres, com a persones sense saber-ho, de com es processen o com es elaboren els aliments, o inclús ja sigui antibiótics o productes químics que s'utilitzen tant a les plantes, com en els aliments càrmics o etcètera, no? Al final, una al·lèrgia també ens pot venir perquè està basant, diguéssim, perquè està basant. I mai podem estar del tot segurs, que és allò que em provoca aquella al·lèrgia. Clar. Ens quedem amb l'idea que, quan anem a algun restaurant, no almenys a Cuina Miracle, que el primer que hem de fer a part de llegir la carta, és també comunicar i especificar. Vull demanar-me això, però sóc al·lèrgic o al·lèrgic a tal. No puc menjar fritxecs, doncs... Alguna manida porta algun fritxec o alguna salsa, no? Exacte. Podria portar-ho i, per tant, ho has de dir de seguida per poder triar de la millor manera aquell plat que no et faci cap mal o que et senti bé, etcètera. Vull dir que això sempre és molt important. A veure, i la majoria de clients que tenen algun tipus d'al·lèrgia ho acostumen a dir. Però ja et dic que l'allet, ous, farines... després tenim algunes carn, el marisc... I, sobretot, una altra cosa important, els editius alimentaris, els productes conservants, per exemple. Sí, també. També poden provocar algun síntoma. Ja sigui irritacions, ja sigui picós, malestar, etcètera, no? També. Casos ja més sabers, doncs inflamació d'alguna de les parts del cos, etcètera. També hi ha gent que, per exemple, que és al·lèrgica, el kiwi i el prèsec, per exemple. Sí, també, també. Alguna fruita, en concret. Tenim un munt d'opcions. Cada persona és un món. Sí, sí, exacte. Tenim molts productes que poden provocar al·lèrgies. Molt bé. I després, sí que és veritat, que jo... Mira, avui, abans de... M'estava una mica pensant del que parlària, sí que estava llegint un article que és molt interessant, que ja en parlarem en algun altre moment, doncs, sobretot, de favorir l'alimentació de productes, diguem-ne, cruz. És a dir, intentar menjar moltes amanides o moltes verdures, o molta fruita i, sobretot, no... No cuinar-ne. No amb el metre, aquests aliments, diguéssim, amb calor, perquè no només els fem perdre les vitamines i etcètera, sinó que, inclús, podem provocar que no ens sentim de vegades tan bé. Per tant, sí que és interessant intentar menjar aliments cruz, inclús menjar, amb la majoria del possible, la pell d'aquests aliments. Evidentment no ens menjarem una pell d'un maló, o la pell de la cindria. Però si comprem pomes i sabem que no han estat tractades amb productes químics i la netegem bé i ens mengem la poma amb la pell, doncs millor que pelada, d'acord? Que segurament ens aporta molts més vitamines i molts més nutrients que si parem la poma, d'acord? Molt bé, doncs quanta informació, Joan, jo crec que ens l'hem anat apuntant i és un aspecte de tenir en compte també una altra part de la cuina que s'ha de tenir allà a la guai. I també ens hem de tenir molta cura, sobretot per la quantitat i la veritat que fem de plats, que aquí vull anar a mirar clar, i ho dic, igual al cada dia fem entre 8 i 10 plats de primer i 8 i 10 plats de segon, els fem molt, els anem canviant sovint, perquè els nostres clients vagin trobant plats diferents, i sense anar més lluny, doncs per exemple, avui tenim una manida de febetes amb el bocati i algues, i fem, anem canviant molt els plats, les manides verdes també les fem molt diferents, un dia es porten tronja i mozzarella, i un altre dia es porten pipes de carbassa, etcètera. No vull dir, per tant, sí que és molt important que, sobretot, si algú hi sigui, no només perquè vingui a cuinar, sinó que vagi a qualsevol altre restaurant, que és coneixedor d'alguna intolerància alimentària, sobretot assegurar-se d'aquest compte que ha de plat i preguntar sempre abans de demanar-ho. Pot ser que a la carta hi ha sortit clar que porta un ingredient o un altre i ja puguis decidir, però sobretot assegurar-te que no porta ou, o que no porta llet, o que no porta aquell aliment que et pugui fer malament. Joan, ha estat un plaer parlar amb tu. De fet, l'última sessió ja que hem fet de cuina, aquesta temporada, 2021-2022, i res, que acabis de passar bona tarda i també unes bones vacances. Feu festa, no? A la gosta, cuina, miracle? Sí, farem festa tot el mes d'agost. El dia 31 de juliol és diumenge, ja estarem tota la setmana, ja estarem de tancament, diguem-ne, i després tancarem tot el mes d'agost, fins al dia 3 de setembre que tornarem a estampar-nos. Molt bé, doncs fins llavors, Joan, que vagi bé. Bona abraçada. Adeu. Bona abraçada. Jair, a més, són les set de la tarda. Això vol dir que ens han recomgnadat el programa d'avui. Nosaltres us hem estat fent acompanyar aquest parell d'Horetes des de les 5. Tornarem dimarts, ja demà, també dia 26, amb més cosetes. Les més esperem que acabeu de passar molt bona tarda. Recordar-vos que ens podeu anar seguint la xarxa socials a roba ràdio d'Esvern, a la comte de Twitter, com d'Instagram, o també al comte de Twitter. Res més, a la set en punt tocarà escoltar l'informatiu de notícies d'aquí del poble per estar al dia de tot el que passa i per estar a l'actualitat de tot. Doncs res més, això, que acabeu de passar bona tarda. I que ens escoltem demà. Fem el gos, un diumenge, rostit sota el sol, anant a la plaça jugant a futbol, al bar i més carles que Jordi Pujol, però jo sol volia anar amb el càrrec Juliol, veig com l'avi se'n va i em quedo més sol, al bar se guanyà i mi tal pau gasol, i feia el gés, aquell tan guai que el rona el diño, i di, joder, pues vaya floco y tiene el niño. I ara el món és de l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, i me quedao en l'Ào, i ara el món està de l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, i me quedao en l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, i ara el món és de l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, i ara el món està de l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, i me quedao en l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, i ara el món està de l'Ào, de l'Ào, de l'Ào. I ara el món està de l'Ào, de l'Ào, de l'Ào, Vull separar d'un tim d'un equip guanyador Critar-li burran del xulet, demanar-li perdó Després surtit tota la nit i ballar-me'l del xulet El tarri, tarri, tarri, tarri Però el món està de lao, massa lao, cumbacalao Vosca vida ve la xiao, me quedaos en colacao Cuesta vida s'ha acabado, llevo dos años cerrado Y ahora bailo, tarri, tarri, tarri, tarri cerrado Y ahora el mundo está de lao, de lao, de lao I me quedo en la, en la, en la...