#216 - La Rambla del 26/7/2022

Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de la 5 de la tarda d'avui, dimarts 26 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esber. Esteu sintonitzant el 98.FM a la misura municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dinyons a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins les 6 estarem molt ben acompanyats i acompanyades amb la Gloria Romero. Primer de tot ens parlarà dels dies mundials que tenim avui i després, tot seguit, farem un nou capítol de la secció que conduix ella al Converses de Terrassa que girarà entorn l'addicció a les pantalles amb la reflexió sobre quanta vida ens perdem per estar mirant el mòbil. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després escoltar els vulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esber, farem les afamèrides, és a dir, aquests fets destacats que van passar al dia com avui, però de fa uns quants anys. Després tindrem la visita en directe del col·laborador Sant Just, Joan Esmeratz, de la tertúlia d'actualitat que fa el divendres, on aquest programa per fer patar una mica la xerrada. I acabarem si tenim sort també amb el jove col·laborador Víctor Vila, que ens posarà el dia de les pel·lícules que hi ha d'estrena als cinemes. Sempre ens parla de les últimes estrenes, de les novetats al món cinefil i també ens fa alguna recomanació personal de pel·lícules per veure ara què s'estiu i també tenim una mica més de temps lliure. Vinga va, tot això serà de seguida. Comencem. I tot això serà de seguida. Vinga va, que comencem, no margeu. Vinga va, que ara passem els dies internacionals de l'ata d'avui, 26 de juliol. Comencem amb el dia internacional dels avis i les àvies. Així com ja fa mèrides per celebrar el dia de la mare i el dia del pare, cada 26 de juliol es retomanatja els àvies i les àvies, ja que segons el calendari catòlic, aquesta és la data en què se celebra la nomàstica de Sant Joaquim i Sant Àna, pares de la Verge Maria i avis de Jesucrist. Tots i totes podem estar d'acord en què els àvies i les àvies exerceixen un rol fonamental a la família, no es tracta de fer de figura d'autoditat sinó de transmetre amor, bondat i comprensió. Sempre estan disposats a donar amor incondicional, cures i consells, sostenint un vincle molt especial i emocional amb els nets. De fet, d'acord amb psicòlegs infantils i especialistes, els àvies són un model a seguir, a través de la transmissió de valors i ensenyaments a les noves generacions, per a enfrontar les adversitats i dificultats de la vida. D'altra banda, els àvies que comparteixen activitats i experiències enriquidores amb els seus nets, influïixen de manera positiva en el comportament i les relacions interpersonals. A més, aquest vincle d'amor, efecte i diversió contribueix notablement a la salut emocional dels àvies, fent-lo sentir útils, actius i fins i tot feliços. A part de la data d'avui, hem de resaltar que l'1 d'octubre se celebra el dia internacional de les persones de dat, una data promulgada per l'ONU a nivell oficial i que tracta de conscienciar sobre la importància de la gent gran a la societat, contribuint a la seva integració i a mantenir l'activitat sana i saludable. Avui també és el dia internacional de la defensa de l'ecosistema manglà. Per qui no ho sàpiga, els manglars són ecosistemes altament productius que són presents a 123 països ubicats a les racions, regions, tropicals i subtropicals del planeta. Els manglars més grans del món es troben al Brasil i Mèxic, però són presents a gairebé tot i a Tinoamèrica i al Carip. En realitat, els manglars són petits boscos gañosos que es desenvolupen dins de franges costaneres que estan protegides de l'onatge, és a dir, aquest tipus de vegetació sempre està en contacte amb masses d'aigua salada o d'olejant marí. I per què són un dels ecosistemes més importants dins de la natura? Doncs pel seu paper en el manteniment de la biodiversitat, per la regulació del clima i per la preservació de la qualitat de l'aigua entre molts altres motius. Aquesta data va ser triada al 2015, a la Conferència General de la UNESCO, en memòria de l'activista ambiental, un cuidado amb el nom, Hei Hou Daniel Nanoto, que va morir d'una naturada cardíaca al 26 de juliol de 1998, mentre exercia accions de protesta contra un estany il·legal de gambetes a la comunitat de Muistne, no sé dir ben bé el nom, a l'Ecuador. El principal objectiu d'aquesta famèrida és evitar l'avent de companyies mercantilistes que busquen comerciar amb la natura a costa del seu detriment. Segons dades de la FAO, que és l'Organització de les Nacions Unides per a l'alimentació i l'agricultura, en els darrers 40 anys han desaparegut més del 50% dels mangles del món, a causa de la sobre explotació de les industries de gambetes a les zones on es desenvolupa aquest tipus d'habitat natural. I és que la destrucció dels mangles no només afecta la natura, sinó també els assentaments humans, que es troben en zones límiter fes a aquest tipus d'ecosistema, no només perquè posen risc la soberania alimentària dels pobles, també perquè els mangles serveixen de barrer natural per evitar estraïts com tsunamis, oracans i altres problemes greus originats pel canvi climàtic. I bueno, fins aquí els dies internacionals d'avui, amb dues forces importants per motius diferents. Fins després! Les històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada, i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu. És divendres tarda. Després d'una setmana a l'esgotadora, a Mont-Yabai, amb les mínimes hores dormides, te'n camines al teu art de confiança per trobar-te amb els teus amics. O sigui, ho anem a terrassa, demanem unes cerveses i és hora de posar-vos el dia. Si ara miréssiu el temps dos dels vostres mòbils, us sorprendria conèixer el número de hores que passeu davant la pantalla o creuria-ho que es tracta d'una quantitat de temps acceptable. Doncs no adonem, però l'addicció als operis tecnològics ens afecta més del que creiem. Problemes de concentració, sedentarisme, insopni, malsacap, incapacitat de quedar-nos sols amb els nostres pensaments. Però com escapar-ne si avui dia fins i tot són eines essencials de treball i estudi? És possible desconectar absolutament del tot del món digital? Avui en parlem a Converses a Terrassa. Com com, un dia sol allat, em fas més feliç que el brousat, en tot tinc que sí. De res, vull aclarir que no vull sonar com una bummer, no vull fer el tècnic discurs de... Com una bummer, eh? El tècnic discurs d'adults. És que és tot el dia amb els quadrecitos, després fa, no surti fora. No vull fer aquest tipus de discurs perquè no crec que és el necessari ni el correcte, tampoc. De fet, volia parlar d'aquest tema, perquè fa bastant de temps, que parlo amb moltes amics i amics. I parlem molt sobre com estem molt cansats del mòbil, molt cansats de trigar el WhatsApp, estem molt cansats de com el que ens genera mentalment està tot el dia connectats. Però, alhora, som literalment incapacits de deixar-ho i ho reconeixem tots. És com que estem farts. Literalment ens agradaria tirar el mòbil per la borda, saps? I no ens haver anar res mai més. Però l'hora és en plaer, és que som incapacits. El pensar en sobreviure una setmana sense algú al mòbil, sense... Les aplicacions, les xarxes socials... Tot gira en torno a això, realment. Si estàs disposada a llençar el mòbil, significa que estàs disposada a no connectar-te ni a Instagram, ni a lo que sigui, ni a cap aplicació, ni a TikTok, ni a Twitter, ni res de res, per tant. És que és tan estrany, perquè jo crec que moltes joves, si molts joves se sentiran ho entendran, és estrany perquè és com tu t'hi estàs, com potser una hora amb el TikTok, i tu es pensen era paraeda, para, en pla, l'hauré de sortir fora i fer alguna cosa. És una inèrcia, és com... Et quedes enganxat allà i vinga, vinga, i... Sí, sí, és una cosa molt forta. Que siguis veritat que, per exemple, jo, amb els meus amics, parlo menys, siguis veritat que quan sortim i estem junts, no veiem el mòbil. De veritat, zero. Això hauria de ser una norma, posada. Hauria de ser una norma. I en vegades, no sé si hi ha alguna pel·lícula d'això que crec que estic... I de fet, una pel·lícula espanyola em sembla que fan com un joc. Afectes desconocidos. Crec que sí. Crec que és aquí una pel·lícula, perquè és una pel·lícula que m'agrada moltíssim. De deixar, tipo, els mòbils. O hi ha llocs que es fan a vegades a la taula, però evita els mòbils. Hi ha restaurants que tenen com la caixeta. Una caixeta. Quan entres, deixes el mòbil la partes i després hi ha... Quan surts, el tornes a agafar o... No ho faria. Però sí, però amb els meus amics en surt el natural, no mirar-lo tant. El problema és quan estem sols, no quan estem amb més gent, perquè quan estem amb més gent estem socialitzant, estem segurament pel carrer, fent alguna cosa, i no han sortit les ganes d'agafar el mòbil. Crec que el problema, o sigui, més que... Si es pogués fer un urra onable de les aplicacions, estaria guai. El problema no és l'aplicació, sinó el fet d'estar enganxat a algú. No separar-te d'allò, que, a més a més, fa que no puguis sociabilitzar o quedar-te allà enganxat amb aquella cosa, amb l'aplicació, amb el mòbil, la pantalla. I això, en plan, això que tenen alguns mòbils, ara de com restringir-te l'ús d'aplicacions i tal, que si vas ajustes et pots com limitar les hores, o me trobo que està forçada. I després tampoc sé si funciona gaire, perquè tu mateixa ets el que et pot reduir les hores, el que pots, com... Si ets una notificació, dius, ah, hi passo, i continuo a seguir l'aplicació. Hi ha aplicacions que... Hi ha aplicacions que permeten, són aplicacions que crec que te les instal·les al mòbil, i no sé si són aplicacions que més són de control parental, per exemple, com el custòdio, no? Que els pares les instal·len als menors, i poden saber a quines pàgines web entren, quant de temps hi estan, què és el que busquen, i poden limitar-ho, això, o sigui, poden posar un límit de temps. Per una banda, el límit de temps em sembla bastant correcte, perquè si la realitat és que si no fiques el límit de temps, si estarien tota la vida, però si estarien set hores al dia, i no és plant, però a l'hora que sigui com tan... O sigui, que es pugui controlar tant, fa una mica de por. Bueno, només que res, perquè per veure... O sigui, per exemple, nens de 13 anys que tenen mòbil, per veure que no queden enganxats, jo què sé, amb xarxes, no sé, pedrastes, o que es posin a veure anuncis o que entrin a webs perillosos. Però per mi sí, per mi... No, o sigui, no em ficaré a criticar el que fa cada paraula de la seva vida, perquè no soc mare i no sé el que vol dir-se mare, i molt menys ser mare en aquests temps de tecnologia. Però, o sigui, sí que penso que estarien millor, i m'ho faria més, com poder inculcar des de petits... O sigui, amb quantes a prohibir, no està tant de sores amb el mòbil, com inculcar-los des de petits, ha de fer més activitats fora, ha de fer més hobbies, fer més coses creatives, o d'exercici, vull dir, com incentivar-los des de petits aquells mateixos, no vulguin estar tant de temps amb el mòbil, aquí ve gent que hi ha com més activitat fora de la pantalla i que s'ho poden passar tan bé bé. Vull dir, és que no es tracta de criminalitzar, ni molt bé, és a dir, però això dic que no vull fer el discurs típic, jo què sé, també, quan comparàvem, quan estàvem en pandèmia, ja ens deien, és que els joves, se'ls va fer botellons, i després es mor la jaia. Bueno, potser la jaia ha agafat el esport públic i no està ben controlat, i la jaia ha pillat el comitè, ja saps, vull dir, no és criminalitzar, i a més, a més, que em sembla molt absurd criticar a infants i joves, i a adults també, que també n'hi ha que estan enganxats, quan a sobre les empreses no hi hagués apèdici tot això, tot aquest món està com fet, construït i promocionat, de forma que com a consumidor, tu sentis realment que t'has de gastar com tots els diners del món per tenir l'últim iPhone, perquè sentis que t'has de gastar com tot el temps possible en una aplicació, vull dir, quan ha explicat molta gent que treballen això, expliquen que quan estan desenvolupant una app, que fan, fiquen com molts mecanismes per observar quant de temps s'hi està algú en aquella aplicació, i per tant, com millorar-la o com canviar-la, perquè aquell temps dur sigui encara més ampli, i que les persones s'estiguin allà molt de temps. Vull dir... És que clar, jo crec que avui en dia tot es va relacionant amb les pantalles, llavors, clar, les pantalles vulguis que no, per exemple, jo què sé, per pagar i es pot fer amb un mòbil, el Codi QR, els billets d'avió. Sí, sí, això és l'altre, vull dir. Tot llavors és molt difícil separar-te d'una pantalla... Sí, aquest és l'altre. I tot està, jo què sé, a l'escola mateix, l'ordinador, o jo què sé, inclús fent com es deien aquells cuits, que a vegades els cajuts, per exemple, això també es fa a través d'una pantalla. Llavors, clar, és molt difícil intentar separar, saps, el que seria la pantalla, no? Vull dir que, un cop tens la pantalla al davant, tu decideixes, no?, on entra... Quanta estona passar-t'hi, això, el que passa és que, bueno, clar, cada cop és... Sí, però és el que deies tu ara mateix, és com, a mi també em dona molta ràbia, com que se'ns critiqui tant per estar amb les pantalles, és com, bueno, és que tota la vida ara mateix s'està adaptant, perquè sigui també a les pantalles. Si jo estic a la uni moltes hores al dia, i estic totes aquelles hores al meu dia mirant a la pantalla de l'ordinador, tota l'estona, és que tota l'estona, vull dir, perquè tot ho he de fer a través de l'ordinador, saps? I és la meva eina de treball, i estic constantment utilitzant-lo, vull dir, i és com moltes hores que carregue la visió, per exemple, utilitzant aquella pantalla, o coses com la carta als restaurants, o això dels billets que diem abans, a la part d'un taxi, no, perquè és de l'aplicació, és més fàcil, suposadament, vull dir, tot, literalment tot, s'està fent a través de la pantalla. És com com vols que arredueixi l'úter de la pantalla, si m'ho poses tot per fer-les la via a través d'ella. O sigui que... Vam donar ràbia, perquè també parlem molt amb els amics, que sentim... O sigui, jo, d'afectes, diguem-ne, secundaris, perquè al final, vaig néixer el 2002, crec que porto tant en pantalles des que tinc 10 anys, per segurament, vull dir, és una dècada sencera d'utilitzar pantalles, i si he de dir que tinc algun efecte secundari entre sí, o sigui, físicament, no crec que tingui gaire, vull dir, la vista la tinc força bé, i a vegades em tornen mal de cap, jo crec que m'ha afectat una mica la capacitat de concentració. O sigui, de petita, em podia llegir un llibre de 300 pàgines, literalment, una tarda, si posava, literalment. I és com que m'he d'esforçar, per exemple. O sigui, dic-lo de llegir, perquè a mi m'agrada molt llegir des de sempre, i és una activitat que faig recurrentment. I em sorprèn com veure com de petita podia ser una cosa molt més seguida i constant, i ara vull dir que tampoc és la pantalla, perquè jo soc més adulta, tinc altres responsabilitats, no em posic tot el temps llibre que tenia abans, no el tinc clar, però quan m'hi poso, m'he d'esforçar, i ho faig, i m'esforço, i al final ho aconsegueixo, però potser m'he d'esforçar per estar-me 30 minuts seguits sense mirar el mòbil, saps? Que, a fer, tinc una aplicació al mòbil com per comptabilitzar-me el temps que hi hageixo, que dius que jo t'ontaria, bueno, per mi m'ajuda, per deixar el mòbil, perquè sé que està comptant el temps que estic llegint, i llavors el deixo. Molt bé, o sigui, el problema no és que et costi concentrar, sinó que estàs pendent, o sigui, que el teu cap també està pensant en el mòbil. També, sí, però per això m'ho has de concentrar, perquè estic com pensant... que tampoc hi ha molts cops, ni sé, perquè estic pensant en el mòbil. M'assessin, potser, no a la vegada? Home, és que el mòbil... allà hi ha les socials, les aplicacions... Tot allà, tot allà. Sí, que esperen com un mail de l'1, igual que sí, i és com que estic pensant en el mòbil, fent els aguantos. És com podríem fer un simil com si el mòbil, és com si quan te'n vas de viatge, el mòbil fos la teva maleta, tota l'estona pensant allà, tens la roba, allà tens els diners, llavors entres a l'avió, penses, la maleta haurà arribat bé dins del maletet de l'avió, quan surtes, va ràpid corrent a la cinta, perquè ningú t'agafi, perquè tens tot, estàs tota l'estona pendent de no perdre la maleta, seria on podríem fer una mica un simil. Sí, perquè això és addicció i dependència. Sí, totalment, dependència. I no som només jogues i gent patida, perquè hi ha els meus pales, sortir de casa sense el mòbil, ni se'ls passa pel cap, o sigui, i també estan tota l'estona. Que clar, amb els adults és molt més per feina, però que també em dóna ràbia, pensar que entres a tota l'estona amb el mòbil a la mà, perquè jo estic de vacances, els meus pares ja estan amb el mòbil a la mà, perquè els hi poden trucar en qualsevol moment, per no sé què cosa, del curro, i és com tu. També com que fort, que estem trencant les línies de quan es treballa i quan es deixa de treballar, com l'horari de treballar, perquè tens el mòbil a la mà, i qualsevol client que sigui et pot trucar en qualsevol moment, i es creuen amb la protestat que tu contestaràs. I ja no es respecta com temps de vacances, ni tal sols vacances, ni marge les 9 de la nit, doncs no entenc per què la meva mare ha d'estar parlant amb algú que li ha trucat última hora de la feina, és com no li toca, no ens asseguraria de treball, i a mi també em fa com... Es trenca molt fàcil aquestes fronteres, però com que a un cop de WhatsApp ja està el missatge enviant, i sembla com si tinguéssim, però això també, o... No sé, jo crec... Ara separar convida personal, com de treball, el mòbil d'això és molt complicat. S'ha de saber posar límits i molts, i deixar-los molt clar és un principi, perquè si no, o directament no contestar, o dir, perdona, és que... Tu responc demà, o quan entri a la feina, o quan sigui a veure-li de treball. Sí, exacte. Que també a part dels mòbils, jo que sé també estar al tema dels videojocs, que també a molta gent em parla, a mi, si mai m'he enganxat del tot una repòtita, sí que m'encantava la Nintendo, ara tinc la Switch, i sóc la primera, que es pot passar 5 hores seguides, jugant a l'Àlima del Corso, em vull dir, ho reconec. I de vegades, simplement, m'agrada, i em passo molt bé, però... si hi està cada dia, moltes hores... Home, això també és una edicció, i també... M'espanta una mica. Sí, de fet, també hi ha ediccions de videojocs i gent que entra molt... Sí, que és una mica... Sí, que és un problema, també, que és... Bueno, a veure, no sé si l'odopatia és la paraula... Jo crec que... Jo crec que són coses diferents, per un costat tindríem l'odopatia, i jo crec que per a l'altra edicció ens potser s'engloba més a noves tecnologies o a videojocs, o bueno, que hi ha molta gent que té amics virtuals, amb qui juga a través també de les pantalles, però que després de la vida real no té contacte amb gent de la seva edat o no té amics, vull dir, penso en els últims reportatges que, per exemple, hem fet a TV3, sobre, per exemple, adolescents, que això, que no poden sortir de casa, perquè estan enganxats els videojocs i ho tenen tot allà, i jo suposo que deu ser molt dur, o sigui, això es tracta, és psicològic, es tracta. Clar, és que és el que anava a dir, vull dir, jo què sé, jo, tampoc cal pensar, oi, a molta gent que es posa, com super, a l'extrema plana, és que tenim una sola vida i les tens desaprofitant, mirant un vídeo de YouTube i és com a veure, i també crec que si vaig al metge i m'estic tres hores esperant allà, també estic desaprofitant hores del meu dia, i estic así esperant que vingui el doctor a atendre'm, saps? Vull dir, tampoc es tracta d'això. Que no es tracta, com de romantitzar, tampoc al passat, perquè el passat era molt dur en moltes altres formes, vull dir, molt millor tenir un nen jugar al Minecraft que picant a la mina, que digueu jo, saps? Però el que deies tu, que quan... als metges, quan la ciència, quan la psicologia ens diu alguna cosa, ostres, escoltar-la una mica, no? I a mi és que, simplement em fa com... una mica de pènec, veure que hi ha nens, que literalment no s'ho poden passar bé. Saps? Que els hi costa moltíssim. Perquè... L'ho de... Sí, sí, l'ho del videojoc, realment, sí que jo suposo que en el tema de la pandèmia i del confinament, i d'haver de passar tant de temps a casa, tampoc no ha ajudat absolutament. Jo crec que també s'ha fet un sal més a les pantalles, o sigui que ens hem acusat encara més a les pantalles. Per això, amb el teletreball, la gent encara més ha hagut d'acostumar les pantalles, o està depenent més d'elles de la pandèmia, jo crec. Que es pot entendre perquè en què anàvem a fer, no? Clar, vull dir, que abans ja ja estàvem, abans del 2020, però això ha sigut un aprovament, jo crec, encara més, o dependre més, encara, de les pantalles, per les reunions, el teletreball, etcètera, etcètera. Clar. És que, de vegades, em suposa com tantes tres que dic, és que em vull retirar la muntanya. Vull tenir... Vull fer un retiro, no? Sí, t'ho juro. Jo ho he parlat molt, els meus amics. Mian, eh? Assisteixen d'aquest retiro. He parlat molt amb els meus amics, d'anar-los l'any 20, literalment a un monestir, dues setmanes, sense res, vull dir, dormint, anant-nos al llit a les 8 del vespre, aixecant-nos a les 6 del matí, fent galetes amb les monges, recollint el vi, no? Està brutal, sí, brutal, vull dir. Arriba un punquet. Hi ha brut trencada aquesta manera, tan heavy, també, després tornar... Bueno. A la costa, eh? Sí. És que és això, jo crec que... Tu pots prendre com unes vacances. Exacte. És que per mi el problema és que també, com que som... jo crec que som molt d'extrems, els esers humans, i per tant ho estem, o tot a l'estona, o res. A mi m'agafen... O blanc o negre, no? Clar, o blanc o negre. A mi m'agafen el mòbil a la mà, o literalment el deixes a casa, saps? Potser te'n vas de vacances a qualsevol lloc, i quan te'n vas de vacances a aquell lloc, el deixes com a l'habitació, doncs sí, i et surts a fer les teves coses sense tocar el mòbil, saps? Vull dir que és una cosa o l'altra, jo crec. A mi m'ha passat. O estic tot a l'estona amb el mòbil a la mà, o de sobte, és en plan... No penso mirar un sol missatge en 3 dies, saps? A veure, jo crec que durant les vacances, si tu el que vols és no mirar el mòbil, tens tot el dret a tirar-lo, i a deixar-lo per allà tirat on et doni la gana i no mirar-lo fins que et surti. Però durant... Quan ja no estàs a vacances, i veus que defens el mòbil, perquè estàs amb una feina, que et poden arribar trucades, que tens el mòbil com a eina, no? En lloc de ser-te 14 hores al dia, apendent d'ell, pots s'adaprendre a... Bé, a gestionar-ho. I també he vist molt per tiktok com a meme, o molta gent com de la Genació Z, que parlen per internet sobre... Sí, hi ha un meme, que és com... Quan consumeixes 4 formes de mitjans tecnològics a l'hora, perquè no et vols quedar sola amb els teus pensaments. Però vull dir, és una cosa molt real. Sí, molts cops... Sí, jo parlo de la meva generació, com que hem estat comptats de temps, amb tants inputs, tota l'estona, ens costa de sobte cagar-los en silenci i pensar, i estar com amb la nostra ment i els nostres pensaments. Clar, vull dir. Real que ens costa, i és molt més fàcil com estar mirant coses tota l'estona i no pensar en res. És que la gent li fa molta por, quedar-se sola amb un mateix pensant, amb els dramas del dia a dia, o amb els seus marrons... Sí, és que dius, ho em paro de pensar. És més fàcil agafar el mòbil i distreure-ho. I hi ha tiktoks de gatitos graciosos, saps? Sí, bueno, gatitos per dir alguna cosa. Per dir alguna cosa, perquè jo he vist cada cosa tiktok. Ja de tot, eh? Ja de tot. També és que, clar, l'estatot també molt lligat a la societat de consum, com això, la necessitat d'estímuls constants, és que no sé per què, la imatge que em ve molt, com pensen això, és Wall-E, saps? Wall-E que estan tots allà, en el crucero, amb la pantalla davant, tota l'estona picant, comprant... Espera, no he vist la pel·li. No he vist la pel·li. M'has parlant de la pel·li del rubó, no? De Wall-E, sí. No l'he vist. És la meva pel·lícula preferida a Disney. Sí? Barra Pixar, sí. No l'has vist, no saps a què va? Sí, sé que hi ha el rubó i tal, però no sé la trama de la sinopsia, em dius? A veure, bueno, m'encanta, ara sinopsia de Wall-E, a veure, el rubó aquest, i la terra, en l'any 4.500, potser, saps? Vale. La terra està feta una merda, en plena, està absolutament literalment plena de basura, en contaminació, és inevitable, i aquest robot, que és com l'únic que queda en tota la terra, es dedica a netejar-la. Total, que un dia arriba un cuet, es posa el cuet, hi ha molta més trama, però la resumo, i quan posa el cuet arriba a un creuer al mig de l'univers, de l'espàcia, i quan entra en aquell creuer es troba a la humanitat, que havia fugit de la terra, i aquesta humanitat és que potser la generació número 100 dels que originalment se'n van fugir, i aquesta generació d'humans són tots uesos, literalment, que no poden ni caminar, i com no poden ni caminar van tots en una càdira flutant, tot el dia, en aquella càdira flutant, i tenen una pantalla al davant, o sigui, la càdira té com una pantalla, i és tota l'estona amb una pantalla al davant. I tot el que fan és estar com estirats, allà a la càdira, van pel creuer fent coses, i és el palo o menjar, o comprar-se roba, o sigui, no falta res. O sigui, com expliqueu. Vull dir, és una societat que dedica a no literalment a consumir i estar amb la pantalla al davant. I llavors penso en aquella pel·li, molts cops. Potser me l'haig d'anotar i... Segur que deu estar per Netflix o per alguna plataforma. Disney Plus, clar. Però res, i és que sempre penso com anar a aquesta imatge quan reflexiono sobre això, perquè... Sobretot que la pel·lis potser del 2007-2005, no sé... Ja fa anys. Però això em fa pensar que al final, com que tot consumir tot és... La següent cosa, quan s'acaba alguna cosa, la següent cosa, i no tenim ja... He necessitat molt de consum ràpid. També jo que he pensat que ara mateix l'aplicació com de vídeos més fa molt somriament tic-toc. Però és que fa tan sols, 5 o 6 anys, encara era YouTube, saps? I YouTube eren vídeos com molt més jerks. I ara són de... Un minut a la suma, saps? Hi ha una cosa que es diu als... Shorts, hi ha una opció de vídeos com de YouTube, que també són tipus... No sé si deu estar lligat amb tic-toc o amb alguna altra aplicació, però són això, i cada cop n'hi ha més d'aquests de YouTube Shorts, que són vídeos... Cada cop, la tendència és... Aquí tenim com menys paciència, jo crec, per veure coses, o menys capacitat de concentració, per això. És com que sempre volem veure més coses i més ràpides... A mi em passa quan miro una pel·li quan vull anar al teatre o algú, o sigui, miro el que dura, i ara quan veig que duren, hi ha més d'una hora i mitja, dic, uf! Penso, uf! I jo, però a veure, què està passant? A mi això abans no em passava, no m'importava que la pel·lícula durés... Tampoc ens passem, vale? Tampoc per l'interès de l'arcadàvia. Tampoc el pel·lis de 3 hores, però vull dir... Ara hi ha com pel·lis de més de 2 hores o 2 hores i 4 hores, és com un buaf! Això em costarà ja, eh? Però és això, que veig aquests canvis, com... Bueno, és que tot, eh? Vull dir, la societat així, del consum ràpid, és com et compres una cosa i aquella cosa, o una peça de roba... Les modes... Zero, coma! Les modes duren literalment una setmana. Sí, sí, sí. És molt fort, en plen! No sé si aquesta década tindrem com... Això és molt random, vale? Però és que, clar, pensió en el 70 o 80, fins i tot el 2000, és com que... tots els decades tenen com una moda específica, o una estil de roba específic, i jo penso... del 2020 anar endavant, tio. No sé si tindrem cap, perquè, u, reciclem tota l'estona, les que hi ha hagut. Clar. I dos, que és que cada 10 dies... està de moda una cosa diferent, és molt fort. Sí. Tinc una altra impaciència i per això. De veritat. Jo el que passa, amb això de la moda, és com, en propós, ho dic... Tu penses, no em complaré roba, no em cal, perquè tinc l'armari planíssim, o sigui, per falta de roba, no serà. Doncs quan entres en una botiga, o estàs en un centre comercial, que entres com en una mena d'espiral o de bucle, dius, no em feia falta roba, però veus allò, ai, m'agrada, ai, m'agrada. I és com un... que hi ha algú com que t'incida... Això. a comprar, o jo, per protegir-me, dic... No, no entraré, no passaré per les botigues. No, però després tens el mòbil, i això és a Instagram, i això és a les aluncis. Ja, sí, sí, sí. O sigui, a mi, la vegada és que m'ha passat alguna cosa per interès, em plau, em vaig a mirar a qualsevol cosa en aquestes sabates. Ho miro un cop al Google, i m'estic dues setmanes... Amb els anuncis a sabates... I jo, tu, en sèrio... Això és molt heavy, és una altra cosa a les pantalletes. Sí, sí, és molt passat, això, que les compres a través de les pantalles, i... Jo només per estar enganxat, i perquè és molt fàcil comprar... És molt fàcil. I bueno, això també és un perill, eh? I després el tema dels anuncis, òbviament controla en què comprem, que no comprem, quan ho fem, en quina situïtat... I si aquestes altres, el control, i el tema de qui té les meves dades, és que ja arriben a un punt que no ho sé, en pla, qui té les meves dades? En fot molta por, pensant això. L'altre dia jo va ser curiós, perquè jo estava parlant d'aquest tema en una altra tertúlia, i jo estava explicant l'experiència de que... de que tenia uns familiars que havien estat parlant de comprar-se un electrodomèstic, que els hi feia falta, concretament no sé si era d'una rentadora o alguna cosa així, ho estaven parlant. Cap d'ells va fer cap cerca en els mòbils. I després, quan va agafar el mòbil, tot denunci de rentadores. Que ens escolten amb el mòbil! I després, durant les tertúlies també, no sé què va passar, estàvem parlant de Madrid, Madrid, Madrid, ningú va fer cap cerca, i vam sortir, i vam comprovar, tenien el mòbil allà, a la taula d'Amunt de l'Estudit de ràdio, i van sortir, i van buscar-li el primer, i van denunciar d'autels de Madrid, dels llocs que havíem estat dient, el Tiempo N, i les ciutats que havíem estat parlant, i dius tu... Quina por! Per això... Per això m'espanta, per mi no m'espanta que un nen estigui 3 hores seguides amb l'Instagram, que també m'espanta que tot depengui de la nostra vida de tenir un mòbil. Busca feina, menjar... És una cosa extra, perquè encara hi ha un restaurant en què tu pots entrar i menjar, però vull dir, com que tot s'està ficant en aplicacions i en la pantalla, busca feina, infosops i tot això... Si no ho tens, si no tens pantalla, el queda fora. Clar, per mi el problema és que ja no és una opció, ja no és que tu vulguis entrar en aquesta dinàmica, és que estàs obligat per com funciona el món, si ja no és la sessió pròpia, per si vols encaixar en com funciona el món, ara. I a mi això és el que em fot pal i em dona pena, perquè és com... I si algú, literalment, no vol tenir mòbil, és que, bueno, potser ni pensar-me, perquè... hem arribat a un punt que no tenim mòbil, és com molt heavy, suposadament, però si algú, simplement, no vol tenir xarxes socials. Si algú vol tenir un mòbil, només per trucar la seva, ja. Saps? Perquè jo recordo com... Això és... un altre tema, que recordo estar a l'únic, que ens vam fer com una xerrada, eh... com de periodisme digital. I una mica, ens vam donar a entendre, i no només en aquesta xerrada, és com que al llarg de la carrera ens vam molt entendre que és en planta de valer de la mateixa, per poder currar com a periodista i currar més o menys bé, o et dediques a currar a través de les xarxes i emperen molt l'ús de la tecnologia, o, òbviament, no fas quasi res, perquè ara mateix em traurà un article en diària de paper. Sí, clar, tot depèn també. Jo crec que va molt per la xarxes jove. Vull dir, un articulista de 50... No, 59 més. Un articulista de 70 tacos que porta tota la seva vida i que el llegeix és la mateixa gent des de sempre, li anirà de puta mare. Però jo, si era que vols escriure en paper, que no em coneix, ni el tato, i que soc jove, a mi no em passarà... O sigui, jo ja no tindré la mateixa sort, saps? Sí. I ens donem molt a entendre que, sent gerenacions tan joves de periodistes, és en plan, o teniu una marca personal a les xarxes, o us feu com una marca potent, original, distintiva, us uneu a conèixer a través de les xarxes, i utilitzar com tot això per promoure la vostra feina. No, no. O veus, ho saps, o no vengeu, o serà com molt més difícil perquè la gent que t'ha de llegir, o sigui, la gent que t'ha de conèixer no ho farà a través del paper, saps? Exacte. Ho farà a través de les xarxes, per tant, no té molt sentit només dedicar-te exclusivament al paper, en aquest cas. I llavors, a través de les pantalles, molta gent s'està donant la conèixer, no només periodistes. Sí, no, no, no, exacte, obviament. És com obrir un negoci i posar només un anunci en una revista o en un diari. També no vol dir això. Però si no et poses anunci, jo què sé, a Instagram, o... Clar, però som-hi. La gent que es monto en la pastisseria és com que ja es veu obligada a tenir un Instagram de la pastisseria, perquè si no no tira, és com... Saps, per mi, com aquesta cosa em crea com... molta mandra, és com... simplement si no vol tenir un Instagram molt de bé. En pla, tot és crear-se... Per mi és que ara tot és crear-se la marca personal, com... És que és agradar-ne la gent en molts sentits, en molts cops. Això és com en moltes coses, vull dir. També, a mesura que s'han anat evolucionant en diferents processos, també... O sigui, cadascú, òbviament, és lliure, però... de pujar-se al carro amb una cosa, o amb un abans tecnològic o amb un altre. Però jo crec que això també, amb molts avanços abans, també en passen allà de la història. Sí, i també, que ara s'ha acabat d'ocorre, amb el tema de donar-te un opinió sobre alguna cosa. És com que veig moltes vegades que si passa alguna cosa... com molt heavy, t'hi puc... l'oblidar a la torta d'algú i les mirar als Òscars. Hòstia, sí. Doncs per exemple, passa això, o una cosa similar. I si algun influencer no en parla, és com que ja li ha anat a camp plant, no has parlat d'això. I és com tu, ens creiem amb la potestat d'anar-li a la gent, a dir-li, no has parlat d'això, en les teves xarxes. És com que també, quan ho anets més personatge públic, quan no també, és com que tots tenim com la... Has de tenir un opinió de tot. Exacte, i compartir-la per al teu Instagram, en un post, saps? Que dius, no fa falta. Exacte, i hi ha gent que realment, si no puja res, saps que no t'importa. És com a veure, potser estic anant a manifestacions, només que... No poso la foto i tot. Saps? O potser simplement, jo què sé, però em sembla com molt fort, el fet que... com sentim que veiem la vida de tothom, tota l'estona, i que sentim que... El que no passa a les pantalles no passa a la realitat. Exacte. I dius, no, vull dir, redrear la pantalla, cadascú té la seva vida, també. Obviament. Doncs que mira, decideix compartir-la tota, i saps tot el que fa, però hi ha gent que no, que simplement la vida la té fora la pantalla, decideix no publicar res, i que no publici res no significa que no sigui una persona feliç. Perquè sembla que només la gent que penja coses és la gent feliç, i que la gent que no penja les coses és la gent amargada, que no té vida, que es queda cada i dius... Doncs no, potser és el contrari, saps, que s'han ocupat fent tota la seva vida fora, i no té temps per penjar una foto a la pantalla. Sí, sí, això també, i hi ha molts adolescents que acaben en aquest parany, de dir, escolta'm, vull sentir que estic acceptat, acceptada en un grup, vull que se'n vegi, que faig coses, que penjo això, penjo allò, i a vegades, és com una mica una obligació, per això a vegades sentim que ens cansen tant, també, és com... Tenir la necessitat de... Sí, de la necessitat de treure el foto de tot, de pretendre tota l'estona, que estàs en un punt que estàs, sí, jo crec que el cansament mental que tenim és com... del pal d'entrar a Instagram i veure que tothom està com aparentant, tenir la seva millor vida tota l'estona, i tot ha de ser perfecte, i tal o sé què, que és com... Sí, quan es parla d'això, jo tinc la sensació que molta gent, com que... no ho pensa... Sí, jo crec que molta gent, no ho creu de veritat, com que molta gent es creu que està com superconscienciada, i que pot viure perfectament sense xarxes, sense que li afecti com... en la seva psicologia, i jo era d'aquestes persones, i ara... no ho crec per res del món, jo crec que a tots ens afecta estar tota l'estona mirant les xarxes, i a tots ens afecta com de forma... Sí, a mi m'ha passat, i crec que ho he dit més d'un cop, coses tan tontes com ara que és l'estiu, i tu entres i tothom està amb vaixells o viatjar, no per a ell... Festivant-nos, què? Festivant-nos? I tu, en el teu interior, en el teu interior saps que... o... o t'has posat com a mantra el cap que Instagram és fals, que obviament el que passa en una pantalla no és la vida real, que algú pot estar sortint de festa i potser se li acaba de morir l'àvia, jo què sé, tu ets com molt conscient que aquestes coses són així. Potser tot i així, quan estàs veient les fotos, tu et sents malament amb tu mateix, perquè dius, jo estic jo a casa aquí per tercer dia consecutiu, i aquesta gent porta 3 dies a festa, o està en una parís, o no sé què, i tu acabes amb passant, i tu te n'hi has sent malament com a persona per no estar aprofitant el teu temps, per exemple, perquè aquesta gent, per Instagram, està en un interrail, i tu no, saps? Sí. I passar més el que ens creiem, jo crec. És tot una de veritat. Ah! Quin pal! Segòbia, segòbia! Quin pal, t'ho juro, més un cop... Sí, més un cop li he dit als meus amics, vosaltres creieu que en 20 anys s'ho gira com un moviment antitecnologia, en pla de com molt fort, que intenti com canviar l'ordre del món, cap a... Tornem a les cavernes... Tornem a les cavernes... Tota la història, les etapes són reacció contra reacció de les coses, com amb l'art, de sobte un moviment supersimple, i el proper moviment és supercarregat, vull dir, fons que no sé la vida, de vegades penso... Tens aquesta esperança de glòria, de que vingui algú, cremant una pantalla, i a partir d'aquí suceixi molt bé antipantalles. Prometo que no entraré en una secta antidecnologia, tampoc. Vull dir, al discurs de sempre, gràcies a Déu, que tinc un Google Maps, perquè soc la persona que més es perd en aquest món. Vull dir, gràcies a Déu, que tinc certes facilitats amb el mòbil, saps? Clar, vull dir, a veure, estem ara criticant tot el tema de les pantalla, pensant en un ús, excessiu... Sí, o sobretot de control en pla de mi, el que em fot és com que ens ens pugui controlar. Això sona també molt conspiranoic, però vull dir... És que soc una boja, però vull dir, el que em fot pal és com que siguem com capaços de poder estar tranquil sense tenir el mòbil a la mà, vull dir. Això és el que em preocupa, això és el que em dona pena, que no puguem anar-nos... És que sona molt ronda, però no puc anar-nos dues hores d'excursió per la muntanya sense que tota l'estona saps? Vull dir... Si em marxo a l'excursió i m'emporto el mòbil, és, per exemple, pensar en el... Necessitaré Google Maps o... Vull dir, no per fer un ús... Vull dir que és això, realment, que com que ho tenim tot en el mòbil... Fa uns anys pensava que em vaig a l'excursió i m'emporto la càmera. Ara ja és, m'emporto la càmera i m'emporto el mòbil. Òbviament, les càmeres ja no... Les bones, sí, però les càmeres que hi havia en fa uns anys te'n portes el mòbil. Vull dir que tot es pot veure davant de negatiu i positiva. Això mateix és com... No carregues amb un altre aparell només per a les al mòbil. Vull dir, Òbviament, que hi ha coses molt positives de tenir tecnologia i al final és... Mira, és entreteniment gratis, és educació gratis, etcètera, etcètera, però, no sé, a mi hi ha molts meus amics i molta gent que conec perquè ho parlo bastant d'aquest tema. Suposo que és molta ràbia que no puguem no dependre de les pantalles, saps? Si utilitzar-los, tenir-los, està superbé. Però, simplement, no poder no poder no dependre i arribar a un punt en què tota la nostra vida està condicionada pel mòbil i que tot passi per la pantalla. El pròxim pas és que t'ho prenguin al Txellitxarla que m'imagines. I em veuré tic-tocs del meu gos. Ostres, però, bueno, sempre missatges d'esperança eh... d'esperança de que puguem separar les coses, o sigui, que no estiguem immersos. Sí, també crec que... Ara acabo de fer dramatisme durant 40 minuts seguits, però crec que tampoc és tan dramàtic cuidar-ho, de veritat, jo crec que... O sigui, mira el meu voltant i, per al moment, la gent amb qui jo estic, amb els meus amics i tal, crec que són persones força correctes que tenim com una idea bastant adequada de com ha de ser l'ús de la tecnologia. Eh... Jo crec que podem... Mmm... com no estar tan... O sigui, no deprendre tant. Sí. I parlar... Si més parla d'això i més compartim com aquesta idea més ho podem com establir. Mm-hm. Veig que... veig que la cançó que ens has posat ara pel final és del Pau Valluer, que es diu Bogambí, i és l'àlbum La Vida És Ara. Com? T'ha anat a dir-te algun sentit, això? No ho has fet de propòsit, eh? Ho ha fet de propòsit, eh? Bé, m'encanta, nens, nenes, la vida és ara. Deixeu-ho a l'Instagram i mireu la posta de sol. Vinga, va. Doncs, Gloria, anem, si et sembla, vale? Deixem aquesta cançó de fons, Bogambí Lies, de Pau Valluer, i res, a reflexionar sobre el tema. Sí. Adéu. Ens veurem soroll. Farem antics alumnes que saluden pel carrer, però quan no els veuen, ho decimulen. I podrem saber ser amics i curriure'ns del que érem. O hi haurà per sempre el serre, ser l'una, per aquí i t'esquerda. Ens coneixerem les vies on hi sabrem qui viu i no hauré de sobir el Henry, o si han favorit les vulgas vies. Això nostre acaba aquí, oferem gelats de menta. Això nostre acaba aquí, i jo mutaré, serà per sempre. La Generalitat La Generalitat La Generalitat Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap, subnulència, aneu al metge o truqueu al 061. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Trobareu més informació al 012 i a l'Estat. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Hola, bona tarda, us informa Gerard López. Tots els partits en representació a la mesa del Parlament, excepció de junts, es posicionaran a favor d'aplicar l'article 25.4 del reglament del Parlament si la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, s'ha d'aprendre aquest dijous després que avui, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha obert judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel cas dels presumptes fraccionaments de contractes quan dirigia la institució de les lletres catalanes. Parlament, Sergi Pón. Esquerra Republicana ja s'ha pronunciat sobre el cas de Laura Borràs i ha advertit que votarà a favor de l'aplicació de l'article 25.4 del reclamament de la Cambra si la presidenta del Parlament no s'aparta abans. Des d'Esquerra li demanen a Borràs que sigui ella qui faci un pas al costat, però avisen que es posicionaran a favor de suspendre-la com a diputada si això no passa. Escolta'm la portaveu d'Esquerra Marta Vilalta. És evident que si no s'arriba a produir aquesta situació, perquè la presidenta Borràs no vol fer aquest pas, ella, en aquest sentit, el Reglament del Parlament de Catalunya també és molt clar. Per tant, s'haurà d'aplicar el 25.4. Els altres partits en representació de la mesa, la CUP i el PSC també s'han mostrat a favor de suspendre Borràs si no és ella qui ho solicita. L'altre interrogant per a Resoldre serà què passarà amb la presidència del Parlament si Borràs acaba suspesa. Amb el reclamament a la mà, les seves funcions les assumirien les visa presidències en mans d'Esquerra i del PSC. Els republicans es comprometen a mantenir el càrrec en mans d'ajuns, però demanen que sigui ells qui facin una proposta sobre com fer-ho efectiu. A l'estratègia hi ha un discurs que es tradueix l'experiment del Tribunal de Catalunya a Catalunya Ràdio Parlament. Ves qüestions amb la Marta Viana. Les tarifes del transport públic que reduirà en temporalment entre el setembre i el desembre d'aquest any segons acaba de provar l'autoritat del transport metropolític. Els billets de rodalies costaran la meitat a l'espera que el govern espanyol n'aprovi formalment la gratuitat. També s'aplicarà una rebaixa del 50% a la T usual, La AT Casual tindrà un descompte del 30% i, per exemple, passarà a costa 7 amb 95 per una zona i 33 amb 55 per 6. Els descomptes de tarif s'aplicaran tant als títols magnètics com als títols amb tecnologia T-mobilitat. Tots els títols que s'adquireixen al 2022 caducaran el 15 de gener del 2023. Els contagis de Covid consoliden la tendència a la baixa que es mantindrà les properes setmanes, segons els càlculs, que fan des del grup de biologia computacional Biocoms, que de l'OPC. Els contagis de Covid s'han reduït a la meitat en set dies a tot el país. La setmana passada se'n va notificar 13.000, que és la xifra més baixa des de setmana santa. L'investigador del Biocoms, Enric Alvarez, explica les bones previsions per aquest mes d'agost. En principi, les prediccions a curt i les properes setmanes són bones. En principi, els nivells d'interacció mobilitats continuen baixos. Hi ha moltíssima imunització davant aquestes noves subvariants. Els Mossos d'Esquadra han detingut una veïna de Lleida de 22 anys com a presumpte autora de la mort del seu nadó el 29 de juny. Inicialment, el cas es va tractar com un abortament, però ara l'autòpsia ha revelat que el fet us va néixer viu i que hi ha indicis de criminalitat. Lleida, Roger, segura, bona tarda. Bona tarda, els fets van passar fa un mes en un pis del bar i de la bordeta, on viu la noia que va donar llum, la seva parella i la sogra. A la jove, la van traslladar a l'hospital per una hemorragia, però no va informar els serveis d'emergència que havia tingut un abortament. De fet, tant la noia com el seu entorn, va manifestar que no sabien que estava embarassada. Més tard, la sogra va trobar el fet us en avançat d'estat de gestació dins d'una bossa a l'ababo de casa. Ara l'informe forense ha conclòs que el fet us va néixer amb vida i que va morir poc després. També apunta que el cos presenta indicis de criminalitat. La mare passarà als pròxims dies a disposició judicial. Roger, segura, Catalunya Radio Lleida. Amb l'ull posat en radicar la pobresa infantil i també actualitzar el pacte per la infància del 2013, avui a la tarda s'ha constituït la taula nacional de la infància. Violant Cervera, que és consellera de drets socials, ha actualitzat les xifres sobre la pobresa infantil al nostre país. El 28,6% dels infants viuen en una situació de pobresa. Aquestes dades suposen una deballada de pobresa infantil, ja que s'ha baixat cinc punts respecte l'any 2020, i tot i que està treballada la taxa de pobresa infantil, segueixen amb el greu aspecte que tenim en el nostre país. La llibreria Prolec de Barcelona, que està especialitzada en literatura de dones, alerta que no els volen renovar el contracte de Lloguera. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, la gimnasta s'enjustenca l'Essència o Martí, campiona d'Espanya i subcampiona de l'Escalàbis Cap de Trampolí. Ahir va visitar la misora Ràdio d'Esvern. Essència és campiona d'Espanya i subcampiona del campionat internacional d'Escalàbis Cap de Trampolí, i va començar a fer gimnàstica artística a les Moreres, però aquesta disciplina va deixar d'interessar-li, i va ser així com va provar el Trampolí. Allà va descobrir que era bona, i després d'esforç i una gran millora, va rebre una beca per estudiar el centre del rendiment de Sant Cugat, on l'entrena actualment. Va entrar a segon de l'ESO fa 3 anys. Al principi, explicava que se li va fer una mica complicat, ja que hi passa tot el dia entrenant 5 hores i amb només 3 setmanes de vacances, però ara han creat una gran família amb moltes amistats que li fan el procés força més fàcil. L'Ea explicava que el Trampolí consisteix en fer 2 rutines de 10 salts, mentre que el doble mini és una carrera amb 2 salts. Essència, ara mateix, només realitza Trampolí, ja que per contra del doble mini és una disciplina que és olímpica. Essència exposava a Ràdio d'Esvern, que és molt important saber gestionar els nervis, ja que sempre tradicionen una mica. És un esport molt mental on cal tenir els objectius molt clars per no deixar-se bença pels nervis. L'Ea també explicava que la seva tècnica per concentrar-se és posar-se una auricular amb música i, abans de fer l'exercici, repassar les posicions a terra per tal que tot surti bé. Afegeix que només es posa una auricular per poder veure l'hora a les companyes saltar. Intenta xifocalitzar l'energia en l'exercici que en els nervis, ja que treballes tot l'any per 10 segons de competició. El campionat internacional d'Escalàbis Cap, celebrat a Sant Àrem a Portugal entre el set i el deu de juliol, va reunir més de 650 gimnastes. Essència va quedar en segona posició de Trampolí a la seva categoria, l'Ànder 16, ho va fer realitzant un Triflis, un salt gairebé mai vist en aquesta categoria de la competició. Aquesta magnífica posició de l'Ea s'assuma a l'ordre el campionat d'Espanya, celebrat a Orense del 8 al 12 de juny. Essència va participar a la categoria Élitzet en la modalitat de Trampolí individual. L'Ea també va ser la única gimnasta catalana junyor seleccionada per participar al campionat d'Europa, que es va celebrar el 29 de maig el 6 de juny a Rimini, a Itàlia. Allà va aconseguir l'endutzena posició a la modalitat de sincronisme amb la seva companya que llega Marta Rodríguez del CUP Ximnàcia Pavillon-Orense. La propera competició oficial és el Mundial Peredats. L'Ea explicava que en teoria té una plaça, però que la seva participació al Mundial es farà oficial a aquestes setmanes segons unes mínimes. Aclaria que és una sèrie de controls per la classificació i qui té les mínimes més altes entra. Tot i que no és segur, s'ha mostrat positiva ja que té unes mínimes molt altes. Al llarg d'aquesta setmana, Essència sabrà definitivament si té plaça al Mundial que tindrà lloc a Sofia, a Bulgaria, del 16 al 23 de novembre. Destaquem que Divendres es va firmar el conveni entre l'Estat i la Generalitat per construir el carril bus de la B23. Divendres, l'Estat i la Generalitat van formalitzar l'acord per construir el carril bus a la B23, entre Sant Feliu de Llobregat i Barcelona. El conveni permet al govern executar unes obres que s'han compromès a pagar l'Estat i que està previst que comencin a principis del 2023, perquè el carril pugui entrar en servei durant el 2024. S'estima que aquest nou vial d'entrada a Barcelona permetrà que 700 bussos diaris de les comarques centrals, el Panader i el Vajobragat, resubeixin el trajecte amb més de 15 minuts. Aquestes obres, en el cas de Sant Justes Verne, afavoriran les línies E30, L61 i L64. Concretament, l'alcalde Joan Vasaganyes i la consellera de Mobilitat del Consell Comarcal i regidora de Sant Just, l'Aia Flutats, van assistir a la signature del conveni. Les dues administracions preveu a un formalitzar el traspàs íntegre de la via que, abans de que acabi l'any. El YARC termini la Generalitat vol transformar la B23 en una via urbana per estirar la diagonal fins al Llobregat. La cor estableix que els 19,2 milions d'euros del presopost de l'obra el finançarà el Ministeri de Transport i Mobilitat a través dels Fons Next Generation. En aquest sentit, el govern ja ha obert el procés de licitació amb la previsió que les obres estiguin adjudicades abans que acabi l'any. El carril tindrà 7 quilòmetres des de Sant Feliu de Llobregat fins a la Vinguda Diagonal, farà 3,5 metres d'amplada i estarà situat a l'esquerra dels carrils actuals per no intentar ferir en les incorporacions i sortides de la via i assegurar, també, la fluidesa dels busos. I finalitzem aquest vulletí recordant que demà arriba la seva fila sisena edició de la Universitat Sant Justenca d'Estiu. Demà realitzarà l'última conferència d'en Gwany després d'un mes amb conferències realitzades tant per professionals del món universitari com per escriptores i escriptors entesos i enteses en diverses matèries. L'última serà càrrec d'en Jordi Tomàs. Porta més de 20 anys combinant l'antropologia i la literatura considerant que amb dues són eines necessàries per entendre i gaudir la vitalitat del món i també de l'ésser humà. L'antropòleg reconstroveix el moment en què un grup de Montges de Montserrat, pertanyents a una nova generació, planteja una sèrie de debats i compromisos que sintonitzen amb els temps, però que tensen les costures de la comunitat veredictina. Tomàs opta per escriure breus introduccions als diversos capítols cronològics i tot d'una, d'una veu als protagonistes dels diferents fets, tot rescatant els seus testimonis d'entrevistes, mails, memòries inèdites, publicacions i documentació de tota mena. Cuixar, exili i refugi és, alhora, una recuperació d'un episodi històric del tardofranquisme català i el rescat de testimoniatges rics, diversos i necessaris. La conferència, com sempre, tindrà lloc al dimecres demà, a dos quarts de vuit del vespre, davant de Cal Lliberté. Fins aquí la informació local. Tornem amb més notícies d'aquí una hora a l'edició migdia dels enjuus notícies. Que vagi bé i bon dia. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant, tu. Comencem aquesta segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Són una mica més ja de les 6 de la tarda. I ho farem acompanyats i acompanyades de l'Ildam, i el cantant que fa aquest tema, Pau Gasol, amb el senyor Aixén. Una cançó del 2019. Fins aquí la informació local. M'estimava i ara no sé què vols. Per cada frase que escric, perdó un amic i una futura ex. Només volia ser feliç, però merda, és massa complex. Ni pasta ni joies amb filla, no em queda res. Perquè estic perdent de 4 i m'exintiro de 3. Dami. Rudeixat de gent i em sento sol. Faia mesos dies que no xequem el vol. Cançat de plorar i no trobar consol. Cançat de no trobar-te'n als llençols. I cada nit et sento el pit. I en cada crit tot sembla petit. Pau Gasol, si per més que busco no et puc trobar-hi. Aixeco les mans però no trobo paraules. Cançat de buscar i cansat de cansar-me. Vinc a trobar-te'n d'una manera o una altra. Les coses que he deixat de banda per sortir-me de l'estàndar. La gent que no en parla a contra corrent en temporal i sense enclo. I quan passi la guerra i només ens quedin galons. Veurem si a val vol la pena huidar els carregadors. Era màgic com Jonson, només queden records. Els polos convertits en cendres que transormen cançons. I l'últim quart d'un partit difícil de remuntar. M'adilem a personal de no saber si vull tirar la cara. Vé de la fama, la foscor de brillar. Quan només tens voles negres a la teva villada. El capital de l'equip però l'equip no confia en tu. A la zona de 3 segons però ningú fa la liup. Fora de la realitat com el doctor Tornazol. Em sento copa Gasol. Rudeixat de gent i em sento sol. Em sento sol. Faia mesos dies que no xequem el vol. No xequem el vol. Cansat de plorar i no trobar consol. Cansat de no trobar-te en els llams sols. I cada nit et sento el pit. I en cada crit tot sembla petit. Pau Gasol. Si per més que busco no et puc trobar. I jo. Aixeco les mans però no trobo paraules. Oh. Cansat de buscar i cansat de cansar-me. Oh. Vine a trobar-te d'una manera o d'una altra. Estudio l'EFAP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una EFAP dual. Estudio i treballo a l'hora. Informa't a les preinscripcions i descobreix el teu futur a efap.amv.cat. EFAPRO, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMV. Vinga, va dit i fet. Ara el que passarem a fer és parlar de les efamèrides, aquests fets que van passar tal dia com avui, però de fa ja uns quants anys. Ens ubiquem justament a l'any 1609, en què Thomas Harriott va dibuixar per primera vegada el relleu de la Lluna, un 26 de juliol. Després, tres segles més tard, el 1909 a Barcelona, van començar tal dia com avui, els fets de la setmana tràgica, aquesta revolta popular contra les autoritats. Després, el 1975, ja més apropet, a Canet de Mar, va començar el primer festival Canet Rock, 12 hores de música i follies, deien. El 1992, també un 26 de juliol a Madrid, el Guernica, va ser traslladat per última vegada el museu Reina Sofia. I el 2005, a Florí dels Estats Units, s'hi van lairat el dia com avui, el primer transbordador especial després de l'accident del Colòmbia. Les rumbies ha vingut el primer de febrer del 2003. Parlem ara també de naixements, eh? Vinga, el 1875, a Suïssa va néixer cal Gustave Jung, psicòleg suís inventor de la idea de l'inconscient col·lectiu. El mateixa any a Sevilla, a Espanya, i naixia Antonio Machado, poeta espanyol de la generació del 98. El 1919, al Regne Unit, naixia James Lovelock, científic britànic. El 1927, a Barcelona, i naixia Joan Rabantós, polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya i president del Parlament de Catalunya, també. Un parell d'anyets abans, a Barcelona el 1925, i va néixer Ana Maria Matuté, novel·lista català en llengua castellana. Va morir el 2014 per això. A l'any 1928, a Nova York, i naixia el dia com avui, és tant l'Ei Cúbric, director de cinema estadounidenc, que va morir, també ja fa uns quants anys, el 99. Bé, seguim amb més aniversaris. També fa anys, Mike Jagger va néixer a Anglaterra en 1943, amb el nom complet Michael Philip Jagger, cantant de rock anglès, component de Rolling Stones. Un parell d'anyets més tard, el 45, també a Anglaterra, i naixia Helen Mirren, actriu anglès a la teatre, cinema i televisió. El 47, a Barcelona, i va néixer dues personalitats. Primer de tot l'escriptor català Jordi Sierra, i després també Maria Teresa Ocanya, conservadora de museus, que va dirigir al museu Picasso i al Menac, també. Del dia com avui, atenció també, i va néixer el cuiner català Santi Santa Maria, va néixer a Sant Saloni, això el 57, va morir el 2011. L'any 64, a Virgínia, també hi va néixer a la Sandra Bullock, actriu estadounidenca, i el 1973, a Londres, Anglaterra, hi va néixer també l'actriu Kate Beckinsale. I tenim un parell d'anacrològics, persones que van morir també un 26 de juliol de fa ja 11 anys. El 1930, a Barcelona, i moria en Arsís Uller, escriptor català. En 1983, a Sant Pere de Ribes, hi moria Charlie Rivel, Pallasso, català. El que esteu escoltant de fons és la cançó que es diu aquí ara i així, la cançó de l'anunci d'estrella d'AM 2022, la canta en Santi Balmes i el grup renaldo i Clara. Posa la cançó que sempre ens va a saltar, mutu sobre un pergolero celebrar. Crec que avui la lluna està espectacular, és una festa sa, no podem marxar. Vull que avui brindem per l'amistat i per la paella que ens ha fet el Joan. Quan estem tots junts, la resta tan saval, a mi hem de trobar-nos no podies parar. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Aquí ara i així. Hola, Joan. Hola, Joan. Hola, bona tarda, amics i amigues oients. M'estic repetit molt, ja ho sé, amics i amigues. Tots estem, no sé si l'expressió és correcta, xorrejant aigua. Estava a casa d'un client que m'estava donant aigua. Va haver-hi un moment que vaig relliscar, estava de Junolls. No penseu malament, perquè l'endoll era baix. Quan em vaig voler aixecar, vaig fer una relliscada sobre els meus Junolls, i la persona que em va dir que em va donar una relliscada. A mi se'n va. A mi se m'ha acudit a fer creme hydratant. Cremar d'aquesta cor coral. Comences a relliscar la pell. Comences a fer una mena d'aventosa. Tot afecta de la calor. Però sembla que els propers dies les temperatures es van normalitzant. Però què dius, ara? Si em permeteu audiència, jo faria un canvi d'eròstic. Perquè l'altre dia vas proposar un tema que, com que mai sé si els arribem a tocar o no els toquem, o es queda allò en el baú de los recordos, però sí que parlàvem del tema de la calor i de treballar amb aquestes temperatures extremes. Jo, per exemple, estic veient que aquests dies estic anant pràcticament cada dia sobre les 8.30, 9, 2.49, 9, a la bona aigua, als ingles, a portar la meva estimada senyora a la Mireia, a fer recuperacions, a piscines, etcètera. I veig aquelles obres que estan fent el passeig muntanya. A les 3 del migdia... A les 3 del migdia, oi? Sí, sí, porto la Mireia a les 9. Però les 3 del migdia a vegades passo per temes de deceleria, etcètera. Això és inhumà, això és inhumà. Per favor, promotors, constructors i més administracions que esteu fent feines a la via pública, per favor, pareu, pareu. Comenceu a l'any, comenceu a la signal de matí, més igual. Totes els camions de la brossa també passen a les 12 del migdia que estan fotent soroll, o sigui, que també canvia horaris, no passa res. I això? No, un fuet, no? No, però tu no, en general, el sistema. La il·lusió, la fueta. És que està caient aigua aquí a l'estudi número 1 de la màquina d'aire condicionat. O sigui, no, però un merder de nassos, eh? No, no, vine a mirar-ho, vine a mirar-ho. Ràpid, no, és que està caient sobre la taula de so, eh? Sí? Sí, sí, sí, amb uns espectaculars espectaculars. No posis música que segueixi ho explicant a la gent. Bé, doncs després ho mirem, després ho mirem. Bé, després ho mirem, després ho revisarem. Però impressionant, eh? Impressionant. Per tant, jo, el que faria, el que faria, sisplau, canviem l'edat de les vacances. Si ara és el que dius tu, ara, a l'1 d'agost, normalment, és quan tots, la gran majoria de gent, agafa vacances, i és quan canvia el temps. És que quan comencen a fer tronades, baixen les temperatures, volem anar a la platja, fa núvol, etcètera, ens emprenyen com a mones, m'entens o no? I posem, d'una vegada, les vacances al juliol. I ens oblidem de fer canvis d'horaris laborals, ens oblidem de passar aquestes calorades, o les passem, però d'una altra manera, clar, perquè no és la mateixa, passar-les de festa, no? O cadascú ho fent el que vulgui, que treballen. És veritat que últimament s'estan... A les obres que hi ha aquí a Sant Just, jo els veig, clar, quan treballen, els veig pel matí, després, no sé, a les 3 del migdia, no costumo passejar-me i tampoc els veig. Però, home, si dius que les 3 estan treballant tot el sol apresador... Evidentment, evidentment, estan treballant. Home, no sé si hi ha alguna llei o alguna cosa que estableixi els horaris aquests de treballar, d'estar al carrer, per exemple, no sé la gent que cull de fruita a lleida, per exemple. Jo no sé, però jo que us escolto i el Carlitos, que d'aquí estem batint records i records, i l'humitat i records, que és els últims 30 anys, el juliol més calorós, el juliol més sec, el juliol més humit, etcètera, etcètera, jo crec que no deu haver-hi, evidentment, cap reglamentació, perquè tampoc estem acostumats a aquestes temperatures, sobretot aquí a Catalunya, tan extremes, i amb una prolongació de tants dies, però sí que és veritat que estiguem... que contemplar, ni jo, perquè és que ningú ho pot fer-ho. Es baixa la producció segur, algú pot prendre mal segur, si critiquem, si critiquem amb aquelles recomanacions que fem de, bueno, que les vam fer un dia, i estiu amb l'amic Salva, una de les recomanacions, que fot la gent sortint a fer fúting a determinades hores, que a més a més els veus, això només ho poden fer-ho, ja us he dit més d'una vegada, les kenyates, perquè van néixer a 50 graus i pesen 20 quilos, i a més a més ho fan d'escalsos, m'entens o no? I tenen un altre tipus de metabolismo que no sé per què els hi permet soportar més les temperatures extremes, per tant, amics i amigues, sobretot si dieu que queden pocs dies, és molt millor, però suposo que encara quedarà alguna pretadeta, alguna una deta forta de calor, i sobretot el consell és que ho remolleu, ho refresqueu, i que estigueu tant a l'ombra o a l'Ovaga, segons a quin país, que es diu, al màxim temps possible, baixa. Molt bé. Joan, per què... Has preparat algun tema? Tinc aquí un llistat de notícies que... A mi sí em permet, sí que m'agradaria, sí que m'agradaria. Estimada, m'agradaria. A veure, digues. No, perquè a vegades fem balanç, el final de l'any, no? El final de l'any o el final de la temporada? Jo crec que és més adient, perquè és quan fem la desconexió més bèstia, que uns fan un mes, els altres dos mesos, alguns ni se'n recorden donant de tornar a lloc de treball, però no passa res. Cada escol·la sea manera, no? Cada escol·la sea manera, en canvi, el cap d'all és una cosa més... Continuïtat. Exacte, més... Més allò simbòlica, no?, que s'acaba l'any, tal i qualsevol, les campanades, etcètera, però qui més, qui menys, no fa més d'una o dos setmanes, i ja ho sabeu que no em refereixo al sector que tenim parlat aquest any, no? Però sí que m'agradaria felicitar-te, eh?, amb primera persona, eh? I suposo que... Comencions. I suposo que tots els que han estat aquí, en aquest programa, que vas estrenar justament aquesta temporada, que l'has produït, l'has realitzat, l'has dirigit, jo crec que ha estat un èxit total. La rambla, sí, on, amics oients? Doncs sí, un aplaudiment per la rambla i per la Núria D'Arcial i vau! Me alegro que estigui tan content, Joan. Això només ha de voler dir que te'n vas de vacances o que hi ha algú... Me n'hi aniré de vacances, però no ho diré aquí a l'emissor, evidentment, perquè jo me'n vaig de vacances normalment, marxo les 12 de la nit, perquè no em vegi ningú que encara em pararia algú. Exacte, i amb peluca, o sigui que no hi ha problema. València de convenar per ser el sopar del barri centre? Impressionant, impressionant. És a dir, jo crec, i em sap greu dir-ho, però no hi haurà cap acte a la festa major, i ara ho comentàvem amb una amiga i també... bueno, col·laboradora, no, és la Mireia Redondo, que fa el magazine dels matins, i no hi estàvem comentant que el bon rotllo que es va viure va superar totes les previsions, clar, és un dels actes que realment va estar més tocat per tot el tema de la pandèmia, no? Clar, l'any passat no es va fer, no?, el sopar. Correcte, no, no es va fer ni el 20 ni el 21. No sé ni quin any estem, ni el 22, Joan, gràcies. Doncs ni el 20 ni el 20, perrons, obvies, i el 21, perquè encara les coses estaven una mica verdes. No, verdes, hi havia moltes normatives a complir, i ningú se la volia jugar, no? Va ser l'any l'any passat quan van començar a sortir a tots els casos, que deien que els joves que anaven de viatges, de final de curs, que es contegiaven entre els joves, perquè sortia molt de festa, que es va començar a criminalitzar els joves. Això de que els nous contagis eren per culpa seva. Per mi, criminalitzar de forma injusta, per cert. Però sí, clar, l'any passat va ser quan va haver-hi aquella una de... Sí, sí, per tant, l'any passat tampoc es va fer... No ho sé, perquè em perdo, però sí que és veritat que estic segur, i segur que no ens equivoquem, que va ser un dels periódes tan convulsos que des de diferents sectors es deien, ara sobren les discoteques, ara es tanquen, ara sobren les terrasses, ara es tanquen, ara es pot ballar, ara tots seguts a la pista de ball, ara tots uns o tres pica parets, m'entens o no? La gent no sabia si anava a una gincama de la festa major, o en l'Odegas, per dir-ho, no? Per tant, per tant, sí que és veritat que l'any 21 va ser com una prova pilot, que en molts casos, recordant també Carles Tolte, en moltes viles nostrades, que són referència, també es van ser castigades, perquè van dir que eren els precussors, o els propagadors de totes aquestes donades que van haver-hi, no?, en el seu moment. Per tant, sí que és veritat que amb bona llògica, i sent una festa que es fa des del voluntariat, per dir-ho d'alguna manera, o sigui... És l'agent del bàrit. L'agent del bàrit, altruistament, doncs per les seves hores, per preparar-la, per organitzar-la, per decidir quina serà la estratègia... Des de la 5 del matí. En diuen? Sí, sí, sí. Des de la 5 del matí, que és quan es fan tots els temes, de tallar carrers, de partatestos, de penjar bombetes, de penjar banderoles, de... Gràcies a que hi ha una electricista, que és molt aflamat, i que, amb poca estona, avui dissoluciona qualsevol problema. Exactament, sort. No diré el nom, perquè tampoc és qüestió ara de posar aquí, vull dir, el focus sobre ell, no? Jo crec que va ser un treball... És molt maco, perquè aquestes coses... Primer t'ha de fer il·lusió, i t'ha d'haver un treball amb equip. Tot el voluntariat de fet sempre ha estat així, que és l'agent del voluntariat que... Exacte. I, a més a més, aquí tenim com una espècie de... d'objectiu final, a les que muntem tot això, que és un xuletón, que esmorzem a la granja, aquí, un abraçada a l'estimar de Raül i l'estimar de Teresa, un xuletón entre set o vuit, que muntem tot, que, bé, allò podries estar una setmana sense menjar. Tot i així continuem menjant. Però allò s'esmorzar o és el dinar? És esmorzar, és esmorzar. Esclar, el xuletón és el menjar a les 9 de matí. Clar, tu pensa que si te'n cheques a les 5, a les 9 ja comences a tindre, o sigui, allò que et fa soroll. A tenir gana, però gana com per una altra. La anaconda comença ja a fer... i clar, t'has de sentar i menjar. Sí, sí, sí, veure clar, és així. Sí, sí, sí, sí, sí. Què em penses? Digueu que em penses d'això. Home, no, home. Fas cara de sorpreses, escolta-t'ho. Home, que a les 9 de matí... No, però a les 9 del matí... Cruz, cruz, com si fóssim canibles, cruz allà. Mare meva, com als homes de les cavernes, no? Home, és el que som. A part de bromes, sí que és veritat que... A més a més, que suposo que ho has sentit, que va ser, bueno, uns dient el sopar del cabasset, els altres de la carmanyola... I això, sí que és veritat, i jo, un d'ells... Bé, bé, i un grup que era una mica sèptics, no? Perquè, clar, no tots hem anat al cabió, el grup d'esplai. No tots sabem fins al menjar. No tots sabem portar un menjar per llocs diferents a la casa, saps? I la beguda, a més a més, que la beguda... Se m'està enganxant el guió. Amb la suor. La beguda, pensàvem que estarà calenta. No, la gent, una professionalitat, però brutal. A més a més, tothom, volem assoltar, però el seu plat, la seva beguda fresca, la seva navareta... Un nivell, no? No, un nivell bestial. I, clar, com que tothom has de fer, se suposa el que li agrada, no? Seria del gènere burro, no fer algú que no. Que no t'agrada, però sí que és veritat que es va compartir molt. I, a més, després... DJ Carlos ens va amenitzar... La festa. Amb una banda sonora impressionant. I ens ho vam passar molt bé. I després va haver-hi el veteig d'aigua, que aquí un servidor... Joana, te nomeno perquè va ser tu. Vam remullar absolutament a tothom. Joana? Sí, sí, la Joana. I disculpeu a tots els que veu rebre el primer veteig d'aigua, perquè va caure algun rock de gel. I ens veu mirar una mica malament, però en seguida veu que estàu fresquets. Tu, tothom, allà, va haver-hi un moment que les transparències avançoles. Vull dir, era la... impressionant, impressionant, impressionant. I tu, Dijuan, que això no es podrà aconseguir a la festa major amb el sopes que hi hagi? Jo crec que no, perquè la... Segur que la festa major també es gaudirà, perquè evidentment també és veritat que l'esperit de la gent... i ho estem vivint, ho estem vivint aquest de remitxant, no? És a ganes de fer coses, no? Correcte, si tots ara pensem en el nostre entorn més proper, tu, jo, vull dir qui sigui, portem 3 mesos fent coses que a cap de setmana i festes i eventos i no sé quantos, i s'està gaudint i tothom... perdoneu, eh? No passa res.M'està trucant a la calda. Sí, Joan, un segon, un segon, ja està. Espera, sí, sí. Doncs la gent està gaudint, al màxim, no? I sí que és veritat que, evidentment, que encara tenim una mica tot el tema de Covid de sobre, però ja està d'una manera més allà, ogerida, i, per tant, jo crec que la gent, amb les precaucions que siguin, jo crec que el tema aquest... No ho sé per què restava la reunió, clar, el tema aquest, el que va ser, el Carme Llola, que l'escol·li explica com vol, es va fer una mica també perquè no es manipuleixin els aliments entre la gent, etcètera, però, ojo, que jo crec que ha vingut per quedar-se, eh? Perquè tothom li ha donat una nota, però espectacular. Potser no tant com el Magatzin, la Rambla, però una nota espectacular, perquè això va passar-ho molt bé. Farem un aplaudiment, no?, per la gent que ha organitzat... I... Correcte, sí, sí, sí. Hi hauran exclusives de temporada que ve, la temporada que ve, l'explicarem. Exclusives de què? No puc tirar-ho. No puc tirar-ho, clar. No puc tirar-ho. Perquè no és una cosa més, una cosa de l'associació del Barri Centra, però hi hauran exclusives. Ja m'ho preguntaràs al primer programa pilot, de la temporada que ve, que ens trobarem o no? Home, jo crec que sí, sí, sí. I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... Digues. Joan, digues, a veure... No em tallis, si vols dir alguna cosa... No, no, només volia fer la reseña, de recordar... I que, evidentment... No m'esculteu tampoc tot el que dic, eh, però... perquè, evidentment, avui o demà o avui o demà, van passar dies comencen a vendre tot el tema dels Tiquers del Corrabars, que és una festa que se li pot semblar d'alguna manera del Barri Centra, sobretot altres hores de la nit, no? 10 euros, si us compreu a tots els llocs, i 13 euros, si us compreu l'últim dia, que quedaran 50 entrades per als endarrerits. Molt bé, molt bé. Escolta'm, a tu t'agrada competir contra màquines, competir contra ordinadors, mòbils, robots... Per bomba, és per bomba. Per bomba, doncs resulta, i ara comento una notícia, que hi ha hagut un incident inèdit al món dels escacs, que un robot ha trencat un dit al seu rival, el seu rival era un nen de 7 anys. És a dir, un nen jugant a escacs, tu t'imagines, i de cop i volta està competint contra un robot, i en un determinat moment agafa el robot i li trenca el dit del nen. Diu, ha passat a Moscú durant una exhibició, i el nen, un dels millors jugadors de la seva edat, ha acabat el torneig amb el dit envenat. Diu, jugar a escacs és un esport poc o gens físic, que aquí hauríem d'entrar, que se li considera esporya, que no? No, ser-ho físic, ser-ho físic. Sí, sempre ser discutit sí, és un esport o... Bueno, com la pesca. Alguna altra cosa. Com la pesca, la pesca. Com la pesca, et ballugues, no? Poses dins un riu, et ballugues per allà, els escacs estàs completament sent aviam. Si entenem que és un esport mental, allò ho vull casar, està pensant, per això t'ho dic, llavors tot i fer-ho, que sé qualsevol cosa que està sentat i no requereix el moviment del cos, com entenem, no, com fas un esforç físic, seria això. És veritat que sempre ha sigut una cosa que haurien hagut campioners del món, campioners d'Espanya, de Catalunya d'Europa, etcètera, i estar en la llinda, que és una competició, és evident que és una competició, però el fet que t'està referint, el que no entenc és com encara cap robot ha matat a ningú, que els estem perfeccionant tant, que ja hi ha pel·lícules de fa 30 anys, allò que sempre diem, la realitat supera la ficció, doncs, és que serà així de robots que, hòsties, perfeccionaven tant, que ja tenien allà la men humana, etcètera, etcètera, i el que era malparit, com se li girés la truita, agafava algú pel coll i se'l carregava, no? La cosa és que culpen el nen, ara culpen el nen, li diuen, diuen, que, ah, ah, que, o sigui, responsabilitzen el nen del que va passar, hi ha certes normes de seguretat i el nen, pel que sembla, les va violar. Quan va fer el seu moviment, no es va adonar que havia d'esperar. O sigui, el nen, en algun moment, s'havia d'esperar que tirés el robot, no es va esperar el nen set anys, ja recordem, va fer un moviment que... El set anys, però superadultat segur. No d'hauria esperat el torn del robot, i el robot va agafar amb les pinces de la mà i li va passigar el dit, tal qual. Encara com només li va passigar el dit, perquè clar, li passiga alguna altra cosa, però ara no, i jo li diuen, ah, ah, ah, ah..., i som. Però, a baix, és que és acollonant, estem... O sigui, el que es desprende aquesta notícia, que no la coneixia la veritat, és que el robot l'estem convertint en humà i els humans els estem convertint en robots, és a dir, una persona que, jo sé, pel seu moment i tal, reacciona d'una manera humana, de tirar abans d'hora o el que sigui, com que no es comporta com un robot, El robot està penalitzat, m'entens o no? És acollonant, acollonant. No ho sé, suposo que es cap on anem. I és com tot. S'ha de mirar d'optimitzar tot aquestes històries, perquè si no, avui dia que hauríem de sortir tots corrents i una manera de robots a darrere... I ara que ha dit això del tema dels robots que ens estem robotitzant, abans parlàvem amb la Gloria, que fa l'espai de converses de Terrassa, sobre el tema de l'addicció als mòbils, que estem enganxats a les pantalles, el tema de fer fotos i tenir la necessitat com de penjar-les a Instagram, a alguna xarxa social, a tu et passa, Joan, o no ets? No ets dels a perdre el mòbil, a les vacances i deixar-lo abandonat? Jo normalment és que surto a totes les fotos, però... Però no em fas ni una, no? No, perquè em fa una mandra, una mandra bestial, tindrà que, ostres, aviam, si estàs gaudint d'un moment, si home, si cada vegada es vols el record i tal, però la major part de fotos, ostres, queden allò, vull dir, en el olvido, o sigui... Penso jo, oi, no, aquella foto que és... T'agrada, icònica, no? Bé, a mi se'n perdon, tot es produeix, és igual. Entenc que hi ha molta gent que les guarda, però perdre aquell moment que el pots recordar de moltes maneres, i no només mirar, o sigui, estàs perdent uns segons o uns minuts per treure la càmera i fer la foto, els que no tenim gràcia fent fotos i no tenim un mòbil apropiat, tampoc has de perdre el temps. Ara no he de dir ni gràcia ni fent-les, ni sortint en elles. No, sortint, sí. Sóc molt graciós, audiència, ho sabeu. Però sí que és veritat que... s'han de fer, evidentment, com es feien abans, que es feien amb més... amb més dosificació, no? Perquè, clar, com que era la càmera analògica, està de la digital i tot, que requeria el seu temps per reproduir... Ara, quan ho tens tot, ja tu passes a la carpeta que vulguis, tu baixes a l'ordenador, ho poses a Instagram, ho penses a Twitter, és que l'has pot rebre per qualsevol lloc, és que està a l'arrest per llocs que has de tenir ni tu imagines, i l'has fet tu. Però sí que és veritat que una cosa és, exacte, abans de vacances i, evidentment, tindrà aquests records d'aquest lloc que has anat, amb la gent que has anat, etc. Jo diria que és enfermatat, de voler fotografiar-ho tot, filmar-ho tot... Hosti, tu, que estàs preparat, és que... Tampoc al passar-nos, eh? No, però hi ha un grup de gent que... Qui ha tingut el temps de filmar això? Com ho han fet? Jo estic aquí preparat perquè hi hagués qualsevol cosa, que han estat aquí 24 hores, esperant que passi alguna cosa... Amb la Gloria parlàvem una mica d'aquesta afició a les pantalles, perquè no estiguem tan enganxats a les pantalles, però realment, tot el nostre dia a dia, requereix una pantalla per fer les coses. O sigui, per exemple, te'n vas a un restaurant, vols demanar la carta? Pam, has d'agafar el mòbil per agafar el codi QR i mirar-te la carta. Vols pagar una cosa? A vegades pots pagar amb el mòbil, o inclús d'aquestes tarjetes, que pots pagar també el transport públic, també des de la pantalla. Amb les fotografies també tens... Ja no hi ha càmeres, agafes el mòbil, pantalla. Vas a l'escola o a l'institut també, pantalles per a tot arreu, o sigui... Jo suposo que amb la teva feina el tema de les pantalles no el tens. No, no, també, també és sí, perquè vull dir, o sigui, qualsevol tema de reparació, d'instal·lació, de material, de recam... En qualsevol sector, en qualsevol feina, el mòbil és indispensable, perquè a més a més et permet això. O sigui, no tindré que apuntar res, o tindré que reproduir res. Tens el missatge instantànic, aquí sí, amb el teu client, amb el proveedor, etcètera. Per tant, és superútil a la feina. Però si és per la feina, evidentment, quan és per l'esbarjo o per hobby, etcètera, jo crec que... Té que haver-hi un temps prudencial, perquè és evident que no té que ser el mateix per tothom. Però sí que és veritat que... que m'enganxo a la televisió, hi ha una pantalla, o el que sigui, però sí, a les dues hores, encara que sigui el que més m'agradi, estic tip, no és que estic tip, és que m'adormo directament. Per tant, la gent que... No sé si és per la feina, que no té... No té l'activitat, que fa que només en dues o tres hores en tinguis prou, que l'has fotut, entenc que si hi ha gent que està sentada tot el dia, potser sí que no està cansada i pot gaudir de... I dic que ho digui, eh?, no de dir que sigui dolent. Perquè suposa que cadascú... és conscient del que li perjudica el que li beneficia. I jo dic que amb les coses l'esbarjo, per la feina, evidentment, és una eina que, vull dir, és superútil, i per tant no té res a contra. Ara, una altra cosa és per... per dir que et faci perdre temps i jo, que sé de diversió, amb els amics, amb la família, amb sortir porall, etcètera, etcètera. I això sí que és veritat que està passant. Està passant inclús amb les relacions, però això és una cosa que vull dir, que és imparable, i suposo que tindrà algun topall en algun moment, i al final no tindrem amics, tindrem amics robots, o amigues robots, que hi haurà un moment, que al final, exacte, que preferíem tindre els amics, amb els quals ens barallàvem, que érem més dòcils, que els robots que en principi els teníem només per fer el que nosaltres volíem. Jo crec que totes les costa en les vantatges inconvenient, i a partir d'aquí, sempre les utilitzacions tot aquest tipus d'eines s'han de fer, no sé, clar, quan ets petit, amb el control, suposo, dels pares, però suposo, no, segur, o no, però, vull dir, els pares o tothom, les mestres, em referia a això, de l'entorn del nano, i quan ets gran, ja tens prou grandet. Representa, representa. Representa, exactament, que és el que t'afecta. Arriba punts que a vegades és malaltís, que entres en un punt que ja és... Això volia dir, volia dir, de parar de malaltir per no sortir en permís. Mare meva... Deixem-ho, que està a la pompeua. Està a la pompeua. Doncs això podria estar bé per l'any que ve per la temporada. A més, de les plaix, de la sintonia de Radiusberg, la galleda. Així és com es van sentir molta gent, amb una gerra de galleda aigua fred a l'altre dia, impressionant. Això és una cadena de lavabo, eh? Però de batera antica, aquest que cau de dalt. De batera antica, tu et esperes... Això estanquia els tanques empotrats o tanquemais o fan aquests sorolls. No? Segur que no, seguríssim. Després, un altre tema interessant, que també està en notícia. L'amor d'un ciclista tropellat per un camió a muntanyola. Resulta que un camió va esquivar la bicicleta, però que anava al darrere, al darrere del camió, no va poder evitar amb estirro. Un ciclista mort va ser a Idi Lluns, al matí, per un camió a la carretera N141-C, a muntanyola, a Uzona. Diu segons les primeres informacions d'ahir, cap a les 9 i 20 del matí, un camió va poder esquivar la bicicleta, però un segon camió, que anava darrere, no va ser a temps d'habitar l'impacte i van vestir el ciclista. Últimament, s'estan produint bastants, bastants accidents. Jo no és el primer que escolto aquest estiu. Suposo que per l'època també la gent és quan decideix sortir més, fer esport o agafar la bicicleta, més temps d'oci, això, per la muntanya, òbviament, i es poden fer accidents. I a cap gafi dius, d'aquí deu haver estat la culpa. El ciclista anava al seu lloc, a Rambadeta, a un costat, els cotxes no el van veure, intentaven esquivar-lo i van tenir accident, no podien avançar i van avançar. Jo crec que n'hauria que havíem. Això és veritat que l'estiu suposo que es deuen produir, perquè la gent, vull dir, amb l'abonança del temps, de temps etcètera, bones temperatures... Bé, bones temperatures, ara no. Però vaja, segons quines hores dels matins o de tarda nit, es gaudeix, no surti amb la bicicleta i tal. Però sí que és veritat que és un debat que, a part desgràcia, fa molts anys que es produeix, perquè hi ha continuos, hi ha èpoques que més, però hi ha continuos accidents i sobretot morts, és només lamentable. I enfronta a molta gent, perquè hi ha gent inclús que, per les xarxes, al fil d'aquesta notícia que des es converteix, que si aquells són assassins, que si els altres, etcètera... Jo crec que al final és complicat i no sé, jo llegia que hi ha països europeus que realment sí que tenen burals exagerats per les bicicletes, que és això el que s'ha de buscar. Hosti, si tu ets un ciclista i hi ha 40.000 carreteres, ostres, que no són tan perilloses com les que sembla que era aquesta de muntanyola, que era una carretera estreta, on passa molt tràfic pesat i que s'ha produït més d'una vegada algun accident d'aquest tipus. Malauradament, aquest que va acabar amb l'amor, va ser, a més a més, en una circunstància rocambulesca, que el camion que al final va embestinar a Barretero, que es pensava que s'havia tornat ximple, i va arribar al contrari per esquivar els ciclistes, que podíem vindre un cotxe de cara i venien ciclistes de cara. Un dels ciclistes de cara, juntament amb la calda de muntanyola, van ser els que van atendre aquest ciclista, i per desgràcia no es va poder fer res. Sí que és veritat que molta gent està emprenyada, perquè realment els ciclistes estan deixats de la mà de Déu, en aquest aspecte. Aleshores, jo crec que aquí sí que urgeix que s'apliquin, però no sé si és complex o no, perquè aquest país sempre que s'ha de fer alguna normativa d'algú, sembla que tinguen que presentar les olimpiades diverses. Tenim que reunir 26 vegades, conec administracions... Si vas amb els ciclistes, s'ha acabat el tràfic pesat segons a quines ones, caps de setmana, etcètera. Empliau borals, prohibiu els cotxes, reduï la velocitat, i el tio que s'ho salti, potser s'enció dura. I els ciclistes dius i també que... Jo crec que és greu dir-ho d'aquesta manera, perquè lògicament, com que ells no tenen xasses, i si tenen qualsevol accident per patir que sigui, és greu. Sí que és veritat que a vegades hi ha ciclistes que se salten també una mica la torera, les reglamentacions. Vull dir que van allò totalment transvencals, fan uns moviments una mica suspitosos. Per tant, són coses que s'han d'ordenar, i crec que s'han de sentar les dos parts, que hi ha qui sigui. Potser la DGT o la Generalitat. A qui li correspongui la responsabilitat. I amb un sector professional del ciclisme, que els hi pugui demanar les condicions que més o menys, i també tenint en compte. Avui tots els que anem en cotxes som els dolents de la pel·lícula. Recordeu que tenim patinets, bicicletes, autobusos, peatons, la colau, fent festes per llamits... Per tant, o prohibir... Això és com el tal d'aigua. El prohibiu, els cotxes són tan dolents, es prohibim. Quan tingui que anar a portar una nena, la portarem a peu. I aviam qui té els collons de pagar el transport. I els dames són que no la gent t'anarà en furgoneta. Que la gent amb bicicleta ja està. Veient el panorama, no sé com no hi ha més accidents. Joan, de veritat, t'ho dic perquè passen per la diagonal. Veus una de carrils de tot del tràfic que hi ha a la Índia, però arriba de tu de... Passen patinets, passen... Després hi ha coses híbrides de patinets que no saps com classificar. El tràfic de la Índia sempre ha sigut caòtic. Però aquí era un tràfic més o menys specificat. I l'estem convertint en caòtic per voler evolucionar... Que, escolta, és correcte, però d'una manera desformada. I ens estem saltant tots els passos i vinga, va, ens hi fotem tots. Exacte, al final es convertirà com a Índia. Venint, que veníem d'una circulació més o menys digna. És que jo crec que és una mica preocupant. És preocupant per el que dius tu, perquè moltes vegades... O sigui, tot està perquè ens la fotem. I és més el seny de la gent que dius que esperem, perquè les normatives estan perquè ens fotem nates cada dos per tres. Sí, sí, passen patinets, passen els peatons... Hi ha un moment a la Diagonal, que en el tros que hi ha per als peatons i que al costat poden anar a les bicis, hi ha un moment que els peatons poden girar, com si diguéssim, per anar a creuar. En aquest moment del gir han de passar per sobre del carril de bicis, com si diguéssim. Allò no està... O sigui, allò és un limbo que dius clar... Si allà s'acaba la pintura, s'acaba la pintura i queda. O sigui, allà has de passar per sobre i és com... Clar, la gent de la vici ha de frenar, la gent que va amb patinet també ha de frenar, se'n fa d'anar amb el peató, perquè és el seu carril, i tu estàs passant pel mig, però dius que jo vull atrevesar, i només puc atrevesar per aquí. Es genera com una mena de caos que dius... I això com ho resolem? Ningú separat en aquesta zona a veure realment el problema que hi ha? No, no, perdona, tothom separat i tothom està veient. Perquè si ho estem veient als usuaris, tant del patinet com peatons, com conductors... I tampoc cal ser cap millor manera per veure que allò és un perill. Hòstia, el que no entens és com els que ho gestionen, els que t'haurien de posar ordre, passen de tot. Però és que és així, és així. Per el que dius tu, perquè suposo que al final d'una estadística hi ha molts accidents, no, hòstia, no, no, no, els has d'habitar. No has d'esperar que es produeixin per actuar de qualsevol manera. I quan et deia balanç, un dels temes d'aquest any, sobretot ha sigut el tema de tot això, dels conflictes de circulació, és una cosa i la anirem arrossegant, perquè esperar que començaran a desenvolupar més vies de... de tràfic lent, de tràfic amable, digue-li com vulguis. Però, clar, tothom té que seguir treballant. Ja en parlarem, ja en parlarem. Abans d'acabar, Joan, perquè... Ja carem. Home, faltan 5 minuts per la seta punt. Hòstia, tenia 20 temes, audiència. Tenies 20 temes, bueno, igual. Ja el reaprofitem per la temporada. Dica, surts la notícia de que ja en rebaixes el transport públic, parlant de transport, la teva usual i la teva jove... Atenció, eh, valdran la meitat. És molt javí, aquesta rebaixa. Vull dir que ja tocava que rebaixessin els billets de transport, però benut. I la teva usual, un 30% menys. Diu la tema saber la rebaixa de proposada per l'estat del setembre al gener, però manifesta dubte sobre com es pagarà la lleu de bonificacions. Jo no sé si aquesta notícia surt el mateix dia que es fa la primera reunió després de 10 mesos de la taula del diàleg, perquè aquesta notícia, a més a més, l'ha formulat el govern, no? O sigui, el senyor Pedro Sánchez, que són una mica els que valen no el 50%, sinó el 30% de la rebaixa. I aleshores han instat a totes les autonomies que vulguin, que s'hi volen afegir amb un 20% per completar aquesta reducció a la meitat. Per tant, jo crec que hi era hora, perquè portàvem uns anys que això està pujant d'alguna manera bestial, desaforada, i que, a més a més, els consumidors, prioritarament, eren la gent jove, que són la gent que té menys poder adquisitiu. I tu vols promocionar el transport públic i el que n'has fotent era que la tallades. Jo crec que està molt bé. La que coneixem tots, no? Les que baixen són la... La teva jove benvingut, perquè a més a més baixa tot a les zones, i era hora, perquè clar, sonadors els que van a l'OAB paguen un pastó, i ara baixaran més o menys de 60-70 euros. Molt bé, la comprarem, la comprarem. L'única part de què és només pel quart trimestre, el loro. Ves que no passi com la gasolina, que el primer trimestre l'ha d'encarregar, i no vull ser gorero, amics, no vull ser gorero, però que no la pugin un 100%. Espero que no. És veritat que la família no puja, i els pobres desgraciats que anem una vegada amb autobús seguirem pagant el 250 del billet únic, sinó vindrà aquell personatge infernal de revisor normalment mal educat i mal carat que ens fot la sanció. No, no, no, no, no són tots així, va. Bueno, Joan, acabem aquí la tertúlia, si et sembla, i res, que vagi bé, bones vacances. Que vagi molt bé, estimada Núria, les vacances, audiència, sé que vosaltres seguiu fins a la festa major, fins al Xopinazo, no? Fins al Pramor, fins al Pramor. Al dia 3. Colloquialment, no? Val, que suposo que estarem tots allà, i amics joients us esperem i que sigui una festa major pors pandèmia, que per primera vegada, després de tot aquest sidral que hem tingut, podrem veure'ns, disfrutar, ballar, xerrar, cridar i el que faci falta. Un abraçador, un petó molt fort a tots, i ens veiem la temporada que ve, segur. Vinga, adéu.Vinga, passiu bé. Ja són gairebé les 7 de la tarda. Nosaltres ens hem de cúmia, i les xarxes fem vos companyia. Recordeu que ens podeu anar seguint a les xarxes socials, a roba ràdio, desvern, tant a Twitter com a Instagram, o també a roba a la Rambla 981. Ara a les 16, un era l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Recordeu que pels matins també de Déu a una, i al magasin, amb Mireia Redondo, tota l'actualitat també d'aquí del poble, pels matins. Aquí al 98.fma. Res més, un abraçada i que vagi bé. Un abraçada i que vagi bé. La, la, la, la. Cuando salgar aquí, yo volveré a empezar. La, la, la, la. Ràdio, desvern. Ràdio, desvern. Ens agrades tant tu.