#221 - La Rambla del 13/9/2022

Ara escoltes ràdio d'esper. Centonits ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Avui estem fent aquest segon programa de la nova temporada de la rambla. Després d'esperar les dues properes hores. Després de rebre aquí a l'Arnau, parlarem amb en Joan Targaron, el restaurant de menjar per emportar cuina miracle. Després, a segona hora, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els vulletins informatius, tant de Catalunya ràdio com de ràdio d'Esvern, farem converses de terraça amb la jove Gloria Romero. És una secció que ja vam començar la temporada passada, i en el capítol d'avui ens ha avançat que voldrà xerrar sobre el tema del viatge de gènere dins el camp de la salut i també de la medicina. Això és el que tindrem d'aquí de seguida. Ara, per això, us deixo amb un tema musical. I comencem. Vinga, va, no marxeu. En el tema que us deixo es diu Hold Me Closer, i és un tema nou de Elton Johnny, Britney Spears. I comencem. I comencem. I comencem. I comencem. I comencem. I comencem. I comencem. I comencem. Farem una mica de temps abans que l'Arnau Consul vingui aquí a l'estudi de ràdio, i el que farem és comentar un esdeveniment que ha tingut lloc aquests dies, i són els premis èmics que segueixen el guió i premien a sucessió en com a millor drama. De fet, Ted Lasso i The White Lotus es coronen com a la millor comèdia i la millor minissèrie respectivament. Aquest gemit, els del 2022, no s'han atrevit a desviar-se de les apostes i, com hem dit, han coronat a sucessió com a millor drama, malgrat que, durant part de la nit, també ha semblat que el jugó del calamar podia fer el sorpasso, per dir-ho així. L'ACVEO ha començat a tramular quan el fenomen de Netflix s'ha endut premis, com el de Millor Direcció o també el de Millor Actor, per a li junjar, una de les autèntiques sorpreses de la nit. Per recollir el premi i el millor drama, Succession, el britànic Gis Armstrong, que també ha guanyat el de Millor Guió, no ha pogut evitar fer referència a l'actualitat del seu país, comentant, irògicament, que aquesta ha sigut una gran setmana per a les successions, la referència a la mort de la reina Elizabeth II i a la pujada al tro de Carles III. Armstrong, de la sèrie Succession, ha rematat el comentari amb un d'art enverinat, assegurant que, en el seu cas, a diferència del rei Carles III, les votacions havien tingut un paper important. Doncs bé, en aquesta edició dels Emmy, en aquesta 74ª edició presentada pel còmic Kenan Thompson, baterà de Saturday Night Life, ha arrancat amb un número de ball al ritme d'algunes de les sintonies de les sèries mítiques de la història de la televisió, com ara, per exemple, la mítica de Friends, o, també, la tribu dels Brady, Experiente X o Joc de Trons. De fet, aquest ha estat un dels pocs moments atrevits, encara que, potser, no per bé, donar l'alacà en termes generals no ha tingut gran sortides de to i ha estat marcada, sobretot, per la falta d'acudits amb entitat. Els discursos, que hi ha hagut pràcticament de tràmit, han sigut l'atònica d'una cerimònia poc lluïda. Doncs això, si voleu més informació, teniu tots els premis que s'han donat als premis Emmy en aquesta 74ª edició. I ara, per què? Si hagués... Va, que ja tenim l'Arnau aquí a l'estudi i parlarem amb ell sobre llibres. Hola, Arnau, què tal? Hola, molt bona tarda. Bona tarda, ben trobat aquí. És la primera sèrie que fem amb tu en aquesta nova temporada de la Rambla. Sí, però que sigui cada setmana que puguem venir a parlar de llibres. Novetats, meravelles com la d'avui, o potser alguns més passagulants, llibres de tot tipus, recomanacions i gustos. Hi ha coses, fenòmens literaris que puguin haver passat pel món. Per exemple, de fet, aquest any comença el curs bastant coix, perquè hi ha hagut la pèrdua de dos escriptors, un català i un espanyol, realment notables. Sí, bastant juntetes, les morts. Sí, fa deu dies o quinze que es va morir Vicenç Pagés Jordà, un escriptor del qual vol que parlem més a fons, potser, en algun programa, però aprofitaran potser el club de lectura que farem a la Teneu, d'alguna nova a la seva. I, evidentment, Javier Marías, que es morirà tot just fa dos dies o tres. Sí, dos o tres dies. I bé, tant una com l'altra, sí que dintre l'entorn literari s'ha vingut notícies, que a Uniralta estaven malalts, que no sé sabia el què, però sobretot la Javier Marías ha sigut bastant sorprenent. Surtat. També l'altra, també la Vicenç Pagés Jordà, però potser feia més temps que corrien rumors. Clar que sí, amb sort a veure Vicenç Pagés. Han fet dos trossos d'escriptors molt diferents, amb un estil, però a més a més, tots dos amb un estil molt marcat i amb molts seguidors, uns i altres, en cadascuna de ser respectius literatures. Per tant, bé, Déu-n'hi-do. Entre això, la mort de la reina d'Anglaterra i Gorbachev aquest setembre... Sí, sí, ja està sent bastant... S'estan morint bastantes personalitats. Sí, sí, veureu com... Grans figures, referents. Diferents amb diferents del·lors, sí, amb diferents àmbits. Però, en fi, mira, tot per això podríem lligar una miqueta amb el títol de la novel·la que vull presentar avui. Vale. Els irredemts. Els irredemts. Els irredemts que d'alguna manera són aquells que no rendeixen. Una ciutat irredemta és la que no cau conquerida. La que aguanta. La que aguanta, la que exactament. Contraven i Maria tiren davant, no? És el llibre que demà obrirà la temporada que el llibre té. Demà a dimecres. Demà a dimecres, quarts de vuit del vespre. És un llibre no només sensacional, vull dir, sinó que és absolutament diferent dintre el món literari català. És una rara avis, és un llibre preciós, és un llibre magnífic. No hi ha cap frase que li sobri. I, de fet, l'he presentat com una novel·la, perquè crec que ho és, però que ningú no s'esperi una novel·la, aquest amargument d'un personatge o dos que evolucionen a llarg de la nova. I els passa a coses i, al final, ha d'anar a pres. En fi, de fet, és un tríptic. Per tant, algú podria considerar que són 3 contes llargs. Són com 3 capítols. D'alguna manera, o 3 històries. I, realment, la relació entre elles, doncs potser la podríem buscar a través del títol. El primer es diu Solà, el segon l'Inòleum, i el tercer, el Moll, 3 històries tríptics. I dius, doncs, la relació de cadascun a aquestes històries, amb aquest títol general, els redemps, és el que podria donar-li aquest continu de novel·la. O sigui, on podríem buscar-hi, de dir, de fet, quan un mira un tríptic pictòric, de fet, el llibre té molt a veure amb un cítem, algun capítol, de dos personatges que es coneixen en un museu davant d'un tríptic de bacon. La crucifixió de bacon són 3 quadres, i dius, 3 quadres, però que formen una unitat. Bacon els ha de pensar com un de sol, 3 moments de la crucifixió. Per tant, és una sola obra encara que siguin 3 imatges, com aquells retaules medievals, que a vegades on sí, és el retaule de la no sé què, i formen diferents imatges, però l'obra és una sola. Per això, en lloc de potser he de dir que som 3 contes, se li diu que és una novel·la. O un tríptic, o sigui, podem considerar novel·la, o una novel·la tríptic, o un llibre tríptic. En tot cas, ja d'entrada, és un llibre que només per això hi ofereix una dificultat de definició, que s'escapta una definició convencional, i creix aquesta d'una de les grans coses de la Cristina Garcia Molina, que és l'autora d'aquell llibre. És el segon llibre que publica per adults, una pública d'alguns per nens, un recull de contes de fa 7 o 8 anys, que es deia Silència Taula, que era una de les prèvies ciutats de Badalona, i és aquell volum de contes que va mereixer, per part de l'associació de fotògrafs, des en just, una exposició, cada fotògraf es va inspirar amb un conte, per dir, vaig a illustrar cada conte amb fotos, fotos que van fer expressament, es van reunir amb l'autora, que va ser aquí Sant Lluís, es va reunir diverses cops amb ells per muntar una exposició, que van fer aquell llibre de Dickinson, que després van anar amb alguna biblioteca de Girona, per l'autora Gironina. Doncs això, és la nova obra d'ella, una obra que fa molt temps que esperaven, una obra que ha pulit moltíssim, perquè és això, no hi ha ni una frase que li sobri un adjectiu, no és massa gruixuda, és un llibre primer, un 144 pàgines, publicat per la breu, en aquesta col·lecció, que de fet és de tamaix petit, totalment perfecte per portar el bolso, la imatge de la coberta podria ser això el moll d'aquesta tercera història, que porta el títol, però ja us dic, el que heu de trobar són tres històries on potser la Gràcia, us plantejo ara des d'aquí, s'ha de dir qui són els irredems, d'una institut, es diu Solar, i un Solar és un pati on s'hi construixen uns barracons, perquè ja és un institut, d'entrar a l'escena és molt evident, i poc a poc tot vas veient que en alguna perifèria urbana i en un Solar on hi arriben bàsicament immigrants, i fins i tot vas descobrint que és un institut deixat de la mà de l'administració, absolutament. El dubte, si els irredems, són el grup de professors d'una manera narra la història o potser els alumnes, són gent que ve de fora, ve de fora, tampoc és que no hi busqueu un argument clar, l'avor d'aquest Solar, per exemple, és l'ambient que creu, tu vas llegint i et vas trobant dins, i vas patint per tots els personatges perquè vas veient que ningú no se n'ocupa d'ells, obre gent que està lluitant cada dia amb totes les dificultats del món, d'escriure, d'intentar fer classes i educar uns nens que venen tots de fora i que tots, de fet, no tenen ni nom, i a més a més no tenen ni nom, tenen com initials. Realment et presenta un món a la perifèria d'aquest nostre. El segon és una història de dos germans, dels quals vas veient que la mare no hi és, ha fugit, s'ha anat, no sabem què li ha passat, i el pare s'està tornant de ment, va perdent la facultat de parlar i d'escriure. Hi ha algun moment fins i tot graciós d'aquesta dimència, però almenys un moment molt dur. I el tercer són uns escrites que, per exemple, el lligam que hi havia fet és que podrien ser els escrites d'aquest pare, però en realitat també podrien no tenir res a veure amb això. I aquí és porta oberta que qualsevol de vosaltres us hi deixeu portar, de debò, no tingueu por d'aquest llibre, com aquella obra de teatre, no tingueu por de Virginia Woolf. Qui té por de Virginia Woolf? No tingueu por de Cristina García Molina. És un llibre sensacional. Si des d'aquí tingués alguna capacitat per donar premis literaris a aquest any, els irem se n'endurien uns quants. Perquè és això, que a cada frase hi trobes un món, a cada frase hi trobes la capacitat de descriure milers sensacions i, sobretot, a banda, tots aquells molt lectors que tinguin molts referents de literatura centre-europèa que podran trobar, segurament, moltes referències, moltes picades d'ullet i, fins i tot, aquí podríem trobar-li la novel·la. El fet de que hi ha una sèrie de referències literàries que es van repetint. I, Ernest, dius que demà a Dimecres feu la presentació d'aquest llibre. Aquest llibre té Vindrà l'autora. Vindrà l'autora i en farem una presentació amb l'Ester Andorra, que és l'editora de la Breu, que s'ha atrevit a publicar aquest llibre sensacional. Des d'aquí els aplaudeixo les orelles. No discardo que si la primera i no l'última vegada que em parla aquest any, perquè és d'aquests llibres que, a més a més, val la pena degustar i tornar-hi. Per començar l'any, l'obra de dir, veniu a buscar els redems, veniu demà perquè la presentació pot ser molt bonica. Té la pinceta. Sí, sí, tindrà la pinceta, encara aquest que li porto no, però aquest any els hem de col·locar encara, que s'ha d'obrir amb els llibres de text. Però sí, sí, la dindrà, se'ns dubta. I com que és possible que muntem la lectura més endavant, a la millor en tornaré a parlar. Hi ha obra, ara, la possibilitat de fins i tot a l'explicar-lo de manera diferent, perquè cada lectura et doni... Aporta coses noves. Sí, se'ns dubta. Escolta, Marna, avui de niú hi ha també fet l'agenda d'activitats o la neu construint per què fa les coses que el llibre té? Sí, sí, de moment tenim alguns actes previstos pel novembre. El novembre literari ja tenim dos o tres actes previstos, algunes noves les importants, algun que sortirà més endavant. Per avançar no ens puc anar a dir en Ramon Solson, Eduard Márquez. I bé, sí, sí, tenim algunes altres idees i algun altre recital, encara que hem d'acabar de lligar, però seran informats. Perfecte. Sí, sí, jo suposo que programació més de manera regular fins a l'octubre no començarem. Però què tenen un llibre important? Volíem fer la presentació. Primer perquè serà la primera presentació, la presentació mundial d'aquell llibre, publicat per la veu per un autor de Gironina, és aquell llibre té. I després sé que ja hem de preparar des un parell a Girona, també a la documenta de Barcelona, avui dia comença la ruta i és possible que aquest llibre en comenceu a sentir parlar. Doncs volíem ser els primers, que carai, és un llibre que ens va agradar molt, de Cristina ens la fem moltíssim. I en fi, crec que valia molt la pena començar fins i tot marcant allò de dir que nosaltres volem començar fort. A nosaltres ens agrada que sé jo, començar, per exemple, amb un llibre que es diu que això no és una geografia. Aquí no hi haurà cap martirologi. No se salvarà ningú. Prefereixo les existències nefastes, l'error, la mentida. Mentir no sembla gaire diferent d'estimar. Estimar no sembla gaire diferent de resistir. En aquesta família, no m'ha baixat el cap davant ningú. Només davant l'art. L'art també és una queixa. Els irredems. Cristina Garcia Molina. És una meravella. Paràgrafs com aquests és un darrere l'altre d'aquests llibres que m'han dit tot de dir ara de parar, perquè això que m'acaba de dir... Ho he de processar. No perquè sigui incomprensible, sinó que les paraules són absolutament transparents. Però m'està dient tantes coses. Amb aquestes frases, amb aquest fraseig normalment molt curt, molt concís, molt nan. A la paraula justa que dius, ara ja vull pensar el que m'està dient quan em diu que l'art també és mentir. O l'art és una queixa. De fet, d'això. Abans del triptip de bacon, dos protagonistes es coneixen. N'estable, d'història d'art, però trobareu ballerins i trobareu poetes i trobareu referències per tot arreu. Inclusions i tot, música pop. Les referències n'hi ha per tot arreu. Els irredems. És un dels gans llibres de l'any. Molt bé, doncs. I també ens quedem demà amb l'hora i el lloc de la presentació. Quants d'avui et cal llibreter? Que vagi molt bé, Arnau, i ens tornem a escoltar i a veure la setmana vinent. Vinga, molt gràcies. Adéu. Jo és això, amb aquest tema de Manel, que es diu Roma, fa més de 2.000 anys. Si hagués nascut a Roma, fa més de 2.000 anys, no faríeu la xampú al teu cabell d'aurat. I ho farírien vos als teus, brindaríem amb soldats i ens despertaríem un carro pujant pel carrer. Pujant per l'empedrat. I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar. Són les coses bones de passar l'eternitat. I aquí ja us ensenya un zai que el menjador es repraten però segen per la nostra habitació. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar. I ara ho hem de buscar.